La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), tindrà l’estrena mundial al Festival de Toronto, on competirà a la secció Platform.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
Produïda per Lastor Media, Alina Film (Suïssa) i Kino Produzioni (Itàlia), compta amb la col·laboració de l’ICAA, l’ICEC i Europa Creativa MEDIA, i amb el suport de RTVE, Movistar Plus+, Direzione generale Cinema e audiovisivo del Ministero della Cultura DGCA – MIC, IDM Film Fund & Commission Südtirol Alto Adige i Eurimages. La película es distribuirà als cinemes de l’Estat espanyol de la mà de Wanda Vision i Elastica Films el proper 15 de novembre, mentre l’empresa Latido Films es farà càrrec de les vendes internacionals.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
