Hem trobat 71 resultats en aquesta cerca.

L’Acadèmia del Cinema Català ha obert les inscripcions per participar als XVII Premis Gaudí.

S’hi podran inscriure fins al dilluns 16 de setembre a les 14 h del migdia aquelles produccions catalanes (llargmetratges de ficció, documentals i d’animació) estrenades a sales durant el 2024 (amb una permanència en pantalla mínima de set dies no necessàriament consecutius), entenent “pel·lícula catalana” la que compta amb un mínim del 20% de producció local i acredita la participació de talent català, almenys, amb 6 punts, distribuïts en un mínim de 3 categories, segons estipulen les Bases. 

Com a novetat d'enguany, desapareix la categoria a Millor pel·lícula de televisió, i s’incorporen criteris concrets referents a la preselecció de curtmetratges, entre els quals destaca la trajectòria a festivals. Un total de 15 curtmetratges passaran a la primera ronda de votacions, dels quals un mínim de 8  hauran de ser en VOCAT. 

Canvis de l’any passat que es mantenen vigents l'any 2024

Als XVII Premis Gaudí, les categories d’interpretació, so, efectes visuals, i maquillatge i perruqueria, continuaran computant 1 punt per cada professional català inscrit com a cap d'un dels seus subdepartaments (disseny de so, so directe i mescla; perruqueria i maquillatge; i efectes físics i digitals), excepte si es tracta de la mateixa persona realitzant dues especialitats de la mateixa categoria alhora, que només computarà 1 punt en total.

D’altra banda, pel que fa a les bases del Premi a Millor música original, la composició musical haurà d’haver estat creada expressament per a la pel·lícula, ocupant com a mínim un 15% del metratge total i sigui, com a mínim, el 51% de tota la música del film.

Així mateix, dins de la Comissió de preselecció documental, el nombre de títols preseleccionats per passar a la primera volta de votació equivaldrà a 2 /3 dels documentals inscrits, és a dir, com més documentals s’inscriguin, més títols optaran com a candidats a Millor pel·lícula documental.

Curtmetratges i pel·lícules europees

Pel que fa als curtmetratges, podran participar-hi tots els curts qualificats entre l’1 d’octubre de 2022 i el 30 de setembre de 2024 que no s'hagin presentat anteriorment als Premis Gaudí. Els títols inscrits seran valorats per una comissió de preselecció externa designada per la Junta Directiva de l'Acadèmia, que seleccionarà 15 curtmetratges per entrar a la cursa dels Premis en la categoria de Millor curtmetratge.

De la mateixa manera, una comissió de preselecció s'encarregarà d'escollir les 10 pel·lícules europees, estrenades a Catalunya entre el 20 d'octubre de 2023 i el 18 d’octubre de 2024, que competiran en la primera ronda de votacions a la categoria de Millor pel·lícula europea.

Es continua treballant per la diversitat 

Mantenint la línia de treball sobre la diversitat iniciada el 2021, l’Acadèmia del Cinema Català tornarà a recollir dades sobre edat, gènere, orientació sexual, diversitat funcional, origen ètnic o racial i classe social tant dels personatges que apareixen a la pantalla, com de l’equip humà que ha fet possible les pel·lícules inscrites.

Codi de conducta contra l’assetjament sexual

Les bases dels XVII Premis Gaudí inclouen un codi de conducta a través del qual s’estableix una política de tolerància zero amb les conductes que atemptin contra els drets de les persones, i, molt particularment, amb les agressions verbals, físiques i/o sexuals que es puguin cometre en l’organització i celebració dels actes que conformen la cursa dels Gaudí. Amb aquest pas, l’Acadèmia referma el seu compromís de crear un model reproduïble a tot el sector, que contribueixi a la transformació estructural necessària per erradicar les violències masclistes dins la indústria.

Les produccions es podran inscriure telemàticament mitjançant la plataforma següent fins al dilluns 16 de setembre a les 14 hores.

Consulta les bases:

Bases reguladores dels XVII Premis Gaudí [català].

Bases reguladoras de los XVII Premios Gaudí [castellà].

Més informació i inscripcions

Mediterranean Film Institute ha fet pública la selecció de participants als seus tallers MFI Script 2 Film Workshops 2024, que enguany celebren la 25a edició, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA des de l'inici, l'any 2000.

Entre els projectes seleccionats en figuren dos amb participació catalana:

• 'La Yoli', escrit i dirigit per Sandra Reina i produït per Valérie Delpierre (Inicia Films)
• 'Pínkala', escrit i dirigit pels catalans Juanjo Jiménez i Pere Altimira, i produït per la gallega Luisa Romeo (Frida Films)

A més, de la resta de l'Estat espanyol també figura el projecte coproduït amb Suïssa 'Selva', de la valenciana Elena López Riera, produït per la suïssa Eugenia Mumenthaler.

Un total de 32 projectes i cinc aprenents participaran a les diverses seccions dels tallers, que tindran lloc a les illes del sud-est de l'Egeu.

L'organització ha seleccionat 23 guions de llargmetratge, tres guions de sèries, sis projectes documentals i cinc estudiants sense projecte propi, tots ells rebran desenvolupament de guió i formació en equip.

Un total de 53 participants de 19 països diferents, juntament amb formadors, personal, convidats i estudiants assistents al programa, viatjaran a l'illa volcànica de Nisyros. Aquesta trobada formarà una comunitat de més de 100 persones, totes dedicades al treball intensiu i l'aprenentatge mutu.

La sessió inaugural dels tallers de cinema MFI Script 2 Film Workshops 2024 està programada íntegrament a Nisyros, del 21 de juny al 3 de juliol.

La selecció completa per als MFI Script 2 Film Workshops 2024 és la següent:

MFI Film LAB

• Baba - Mustafa Duygulu, Kevin Meul, Thomas Drijver (Turquia, Països Baixos)
• Becoming Other White - Matus Krajnak (Eslovàquia)
• Big Baby Betty - Araceli Lemos, Joel Garber, Konstantinos Vassilaros (Grècia, EUA)
• Boys of Summer - Emilios Avraam, Tonia Mishiali, Marinos Charalambous (Xipre)
• The Burlaks - Gatis Ungurs, Paula Laurinovica, Kristele Pudane (Letònia)
• Cittadina 113 - Andamion Murataj (Albània)
• Cruel Human Behavior - Rafal Skalski, Marek Baranowski, Maciej Kubicki (Polònia)
• Dariachangi's Garden - Anna Sarukhanova, Thea Steimer Thorson, Sandra Ehlermann (Geòrgia, Alemanya)
• Death Is for the Living - Kristian Bozov, Petar Vulchanov (Bulgària)
• Divine Poison - Nehir Tuna (Turquia)
• Dissonance - Aline Magrez, Cassandre Warnauts (Bèlgica)
• Fleur de Sel - Simeon Ventsislavov, Nadejda Koseva (Bulgària)
• Friends, Birthdays, Murder, Etc. - Lida Vartzioti, Dimitris Tsakaleas, Ioanna Bolomyti (Grècia)
• Headlock - Ayşe Altınok (Turquia)
• Lady Sunshine - Anna Korom, András Soós, Anna Szijártó (Hongria)
• La Yoli - Sandra Reina, Valérie Delpierre (Espanya)
• Mama of the Vatican - Wassim Geagea (Líban)
• My Wife's Husband - Sahim Omar Kalifa, Muhammed Mustefa (Bèlgica)
• Nicu - Alexandru Mavrodineanu, Marcian Lazar (Romania)
• Norden - Eva Cools, Tim Martens, Maarten D’hollander (Bèlgica)
• Pinkala - Juanjo Gimenez, Pere Altimira, Luisa Romeo (Espanya)
• Selva - Elena López Riera, Eugenia Mumenthaler (Espanya, Suïssa)
• Vestige - Rita Krasniqi, Jon Gojani (Kosovo)

MFI Series LAB

• Gene of Doubt - Sophia Zornitsa, Bozhana Zvezdomira (Bulgària)
• Holy Mystery - Vero Cratzborn, Christos Karabelas, Alexandra Dyranis-Maounis (Bèlgica, Grècia)
• S.L.A.V.A. - Martichka Bozhilova, Dianne Jones (Bulgària, EUA, Itàlia)

MFI Doc LAB

• Bitter Chocolate - Alexandros Skouras (Grècia)
• Mailin - Maria Silvia Esteve, Alejandra Lopez (Argentina, Guatemala)
• My Father Kutuzov - Taisiia Kutuzova, Tereza Horská (Ucraïna)
• Nava Mama - Ana Vijdea, Cosmin Nicoară (Romania)
• Purity - Juliána Horváthová, Teraza Tokárová, Natália Pavlove (Eslovàquia, República Txeca)
• Why the F*** Am I So Sad? - Nela Märki, Martin Rattini (Suïssa, Itàlia)

Participants sense projecte (formadors en formació)

• Christina Gkiourgkiai (Grècia)
• Dimosthenis Kontes (Grècia)
• Tonje Landsnes Joa (Noruega)
• Hadeel Lawi (Palestina, Jordània)
• Catherine Williams (UK)

MFI Script 2 Film Workshops és un programa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA que ofereix una plataforma per al desenvolupament de guions i projectes efectius de llargmetratges, sèries i documentals europeus i internacionals.

Cada any consisteix en quatre sessions de tallers basats en treball grupal, sessions Q&A (preguntes i respostes), casos d’estudi, consultoria individual i desenvolupament global de metodologies per als projectes participants.

Calendari 2024:

• Primera sessió: 21 de juny al 3 de juliol de 2024 a l’illa de Nisyros (Grècia).
• Segona sessió: Agost/setembre de 2024. Online.
• Tercera sessió: 19 al 27 d’octubre del 2024 a l‘illa de Rodes (Grècia).
• Quarta sessió: Gener de 2025. Online.

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la segona convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 31 llargmetratges, inclosos 6 documentals i 3 animacions, per un import total de 8.760.000€.

Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:

• Wolf Grrrls! ('Salen las lobas'), de Claudia Estrada Tarascó, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 500.000€. També compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA (Slate Development d'Alba Sotorra Produccions). (Ficció)
• 'Permanent Being' ('Ser Permanente'), de Juan Palacios, en coproducció amb Països Baixos, que rebrà 50.000€. (Ficció Experimental)
• 'Olivia and the Invisible Earthquake' ('L'Olívia i el terratrèmol invisible'), d'Irene Iborra Rizo, en coproducció amb França i Bèlgica, que rebrà 500.000€ (Animació).
• 'La Baleine' ('La Balena'), de Sylvère Petit (França), en coproducció amb Bèlgica i Espanya, que rebrà 200.000€. (Ficció)

Entre els beneficiaris també figura el següent documental amb participació de la resta de l'Estat espanyol:

• 'Moon Diary', de Vanessa Del Campo (Bèlgica), en coproducció amb Espanya i Països Baixos, que rebrà 90.000€ (Documental).

Dels 31 projectes de coproducció seleccionats, 13 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 49,54% del finançament total concedit.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta segona convocatòria de 2024 són:

• 'Bells of Kabul', de Chabname Zariab (França) - 390.000€ (França, Alemanya, Bèlgica). (Ficció)
• 'Blue Flower', de Geneviève Dulude-De Celles (Canadà) - 420.000€ (Canadà, Bulgària) (Ficció)
• 'Dust', d'Anke Blondé (Bèlgica) - 400.000€ (Bèlgica, Grècia, Polònia) (Ficció)
• 'Fatna, a Woman Named Rachid', d'Hélène Harder (França) - 100.000€ (Documental) (França, Marroc, Bèlgica)
• 'Gabin, a Youth in the Backland', de Maxence Voiseux (França) - 200.000€ (Documental) (França, Alemanya, Suïssa)
• 'Hatixhe and Shaban', de Visar Morina (Alemanya) - 160.000€ (Alemanya, Kosovo, Albània, Eslovènia) (Ficció)
• 'Imago', de Déni Oumar Pitsaev (França) - 150.000€ (França, Bèlgica). (Documental).
• 'In Alaska', de Jaap van Heusden (Països Baixos) - 468.000€ (Països Baixos, Canadà) (Ficció)
• 'Jim Queen', de Marco Nguyen (França), Nicolas Athané (França) - 223.000 (França, Bèlgica) (Animació)
• 'Kartli', de Tamar Kalandadze (Geòrgia), Julien Pebrel (França) - 60.000€ (Documental) (França, Geòrgia)
• 'Kika', d'Alexe Poukine (Bèlgica) - 200.000€ (Bèlgica, França) (Ficció)
• La Baleine, de Sylvère Petit (França) - 200.000€ (França, Bèlgica, Espanya) (Ficció)
• 'Moon Diary', de Vanessa Del Campo (Bèlgica) - 90.000€ (Documental) (Bèlgica, Espanya, Països Baixos)
• 'Olivia and the Invisible Earthquake', d'Irene Iborra (Espanya) - 500.000€ (Animació) (Espanya, França, Bèlgica)
• 'On Land and Sea', de Hlynur Pálmason (Islàndia) - 500.000€ (Dinamarca, Islàndia, França) (Ficció)
• 'On Their Own', de Tudor Cristian Jurgiu (Romania) - €155.000€ (Romania, Itàlia) (Ficció)
• 'One Year of School', de Laura Samani (Itàlia) - 500.000€ (Itàlia, França) (Ficció)
• 'Our Girls', de Mike van Diem (Països Baixos) - 400.000€ (Països Baixos, Àustria, Bèlgica) (Ficció)
• 'Permanent Being', de Juan Palacios (Espanya) - 50.000€ (Països Baixos, Espanya) (Ficció)
• 'Salvation', d'Emin Alper (Turquia) - 250.000€ (Turquia, Països Baixos, Grècia) (Ficció)
• 'Save the Dead', de Tamara Stepanyan (França) - 450.000€ (França, Armènia) (Ficció)
• 'Sevda', d'Ufuk Emiroglu (Suïssa) - 360.000€ (Suïssa, Bèlgica) (Ficció)
• 'Sjap & King', de Mascha Halberstad (Països Baixos) - 400.000€ (Animació) (Països Baixos, Bèlgica)
• 'The Young Mothers' Home', de Jean-Pierre et Luc Dardenne (Bèlgica) - 400.000€ (Bèlgica, França) (Ficció)
• 'Three Sisters', de Massoud Bakhshi (França) - 97.000€ (Documental) (Àustria, França, Alemanya)
• 'Tiger Martindale's Survival Experts', de Pavels Gumennikovs (Letònia) - 228.000€ (Letònia, Lituània) (Ficció)
• 'To the Victory!', de Valentyn Vasyanovych (Ucraïna) - 70.000€ (Ucraïna, Lituània) (Ficció)
• 'Valeska', de Jakob Moritz Erwa (Àustria) - 319.000€ (Alemanya, Àustria, Bèlgica) (Ficció)
• 'Volcano', de Mees Peijnenburg (Països Baixos) - 150.000€ (Països Baixos, Bèlgica) (Ficció)
• 'Wolf Grrrls!', de Claudia Estrada Tarascó (Espanya) - 500.000€ (Espanya, Bèlgica)(Ficció)
• 'Yes', de Nadav Lapid (França, Israel) - 370.000€ (França, Alemanya, Israel) (Ficció)

Des de la seva creació l'any 1988, Eurimages ha donat suport a 2.495 coproduccions per un import total d'aproximadament 709 milions d'euros.

Més informació

Cartoon Forum 2024, que es durà a terme a Toulouse del 16 al 19 de setembre, ha fet pública la selecció de projectes, amb 75 sèries de televisió d'animació o especials de televisió, entre els quals figura el projecte català 'Limbo Ville', de Mago Production.

La selecció està liderada per França (36 projectes), seguida d'Irlanda (7), Itàlia (6), Països CEE* (5 projectes de la República Txeca, Hongria, Polònia, Sèrbia i Eslovàquia) i Alemanya (5). Dinamarca i Espanya contribueixen cadascun amb 3 projectes, mentre que Portugal en té 2. Armènia, Geòrgia i Moldàvia presenten cadascun un projecte per primera vegada al Cartoon Forum, tot unint-se a Bèlgica, Xipre, Grècia, Luxemburg i els Països Baixos, que també tenen un projecte cadascun.

*Països d'Europa Central i de l'Est

Entre els projectes de l'Estat espanyol seleccionats figura el projecte de sèrie d'animació català 'Limbo Ville' ('Medio Camino'), de Pilar Maestre i Raquel Maestre, produït per Mago Production. El format de la sèrie són 26 capítols d'11 minuts, adreçats a infants de 6 a 9 anys.

Sinopsi: L'Àlex, una adolescent que acaba de perdre les seves mares, comença a treballar amb la seva padrina en una immobiliària per a fantasmes. Al mateix temps, investiga si les seves mares, després de morir, també s'han convertit en fantasmes. Una aventura esgarrifosa original!

https://vimeo.com/886459853

 

Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l’Estat espanyol:

• All Good, de Diego Por­ral i Joaquín Gar­ral­da, produït per Glow.
• Titan Tofu, de María Luquero, produït per Uniko Estudio Creativo en coproducció amb Abano Producións. 

Consulteu el llistat complet dels projectes selccionats.

• 75 sèries de televisió o especials de televisió seleccionats entre 107 sol·licituds
• Preescolar 7%; Infantil 63%; Família 7%; Adolescents i adults 23%
• 28 països en total: 20 països europeus com a principals productors + Argentina, Armènia, Austràlia, Camerun, Colòmbia, Geòrgia, Israel i Senegal com a coproductors.
• 25 projectes (33%) ja són coproduccions, i entre ells 13 projectes (17%) impliquen dos o més països.
• 3 projectes presentats prèviament a Cartoon Springboard, l'esdeveniment per a joves talents de Cartoon, han arribat al Cartoon Forum: 'Bitches', de Caïmans Productions (FR); 'All Good', de Glow (ES); i 'No Pets!', de Nuvole e Strike (IT).
• 3 projectes produïts al territori (Animació a Occitània): 'La gran guerra de Marie Curie' (Tripode Productions), 'Our Lil'Adventures' (Xbo films) i 'Animals in a Nutshell' (Les Films d'Ici Méditerranée).

La propera edició de Cartoon Forum, el fòrum de pitching i coproducció per a projectes d’animació destinats a televisió i noves plataformes, es durà a terme a Toulouse (França) del 16 al 19 de setembre de 2024.

Durant 3 dies, els/les productors/es tindran l’oportunitat de presentar el seu projecte davant de 1000 canals de televisió, inversors i altres socis potencials de 40 països. Des de la seva creació l’any 1990, 970 sèries han trobat finançament, amb un pressupost total de 3.500 milions d’euros.

TorinoFilmLab ha anunciat els projectes seleccionats al TFL Next - Feature Film 2024, curs online amb suport d'Europa Creativa MEDIA, basat en el tractament per a projectes de llargmetratge.

Entre els 20 projectes seleccionats figuren dos projectes catalans:

• 'Three Ages' ('Tres edats'), de Jiajie Yu Yan i César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films). Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona l'any 1992 per retrobar-se amb els seus pares. Al llarg de la seva infància, adolescència i joventut, la seva mare lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no pot mantenir correspondència.
• 'Yamaguchi', de Gemma Capdevila Barbé i David Ciurana (produït per Fosca Films). Sinopsi: Un ramader lluita per salvar les seves vaques d'un brot de plaga, mentre intenta recuperar l'amor pel seu germà i la mare que les va abandonar amb l'ajuda d'un antic ésser màgic.

Durant el curs, dividit en dues sessions de desenvolupament que es duran a terme aquest mes de maig, un total de 20 projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament primerenc seran presentats per guionistes internacionals o guionistes/directors/es amb productor/a (si està a bord) i es dividiran en cinc grups.

Els i les participants treballaran en els seus tractaments juntament amb els seus companys/es i un/a tutor/a amb experiència internacional substancial com a consultor/a de guia, implementant les tècniques fonamentals i les habilitats necessàries per desenvolupar i produir llargmetratges d'èxit.

Consulteu la resta de projectes seleccionats des de l'enllaç següent.

Més informació

La iniciativa Culture Moves Europe ha seleccionat 114 entitats culturals en la segona convocatòria de residències que es va tancar el 16 de gener de 2024.   

La subvenció total estimada és de més d'1,8 milions d'euros del fons Europa Creativa i els projectes seleccionats preveuen acollir 449 artistes i professionals de la cultura que seran seleccionats en la segona fase del procediment, oberta fins al 31 de maig.   

La selecció actual suposa un augment de l’àmbit geogràfic i artístic dels projectes, així com de l’accessibilitat d’aquests per a persones amb diversitat funcional. Les residències tindran lloc a 35 països diferents d'Europa Creativa, inclòs una a Martinica, una de les regions ultraperifèriques de la UE, i Albània, Bòsnia i Hercegovina i Tunísia, on es desenvolupen projectes de Culture Moves Europe per primera vegada.  

Respecte a les disciplines artístiques, les arts plàstiques, la música i les arts escèniques són els sectors amb més projectes seleccionats. El patrimoni cultural, el disseny i el disseny de moda, la literatura i l'arquitectura representen una mica més del 30% dels projectes seleccionats conjuntament. Un terç dels amfitrions seleccionats es va presentar amb projectes relacionats amb la Nova Bauhaus Europea.  

Al voltant del 65% dels amfitrions van indicar que els seus allotjaments i locals són accessibles per a artistes i professionals de la cultura amb diversitat funcional i el 95% de les entitats que hi participen és la primera vegada que reben suport de l'acció Culture Moves Europe.  

Entre les entitats seleccionades en figuren dotze de l'Estat espanyol, de les quals sis són catalanes: La Masia Studios (Molins de Rei; Música), el Centre de Creació Can Bonamic (Sant Esteve de Palautordera; Música), l’Institute of the Arts Barcelona (Sitges; Arts Escèniques), Domestic Data Streamers (Barcelona; Disseny i Disseny de Moda), el PEN Català (Barcelona; Literatura), i el node de Toplap Barcelona, anomenat Col·lectiu Axolot (Barcelona; Arts Visuals). 

Les sis entitats seleccionades de la resta de l'Estat espanyol són:

• Colectivo LA ESPIRAL, Arte y Cultura Contemporánea (Patrimoni Cultural)
• Asociación Ey!studio (Arts Visuals)
• MolinoLab (Arts Escèniques)
• Centro de Innovación Abierta y Transferencia Creativa de Álava (Arts Visuals)
• Canopia Coop V. (Arts Visuals)
• Asociacion Cultural Sende (Arts Visuals)

Més informació

La tercera convocatòria Culture Moves Europe d'amfitrions de residències està oberta fins al 15 de maig de 2024.

L'Acadèmia del Cinema Català ha obert les inscripcions de l'XI Premi Pepón Coromina. S'hi poden presentar projectes fins al 6 de maig de 2024 a les 15h.

Aquest guardó de l'Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l'aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.

Amb una extensa filmografia concentrada en 10 anys (de 1977 a 1987), Pepón Coromina va produir, entre altres, Bilbao (1978), el debut de Bigas Luna; Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980), la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar; o Barcelona sud (1981), de Jordi Cadena, Membre d’Honor de l’Acadèmia des de 2019.

Tal com s'indica a les Bases, poden optar al guardó obres audiovisuals catalanes (llargmetratges, migmetratges o curtmetratges) estrenades, emeses o presentades durant el 2023; així com aportacions de talent català a obres audiovisuals presentades durant el 2023 a Catalunya o a qualsevol indret del món. Els/les professionals i les obres premiats/des a l'edició dels XVI Premis Gaudí queden automàticament exclosos/es de la convocatòria.

Les inscripcions estan obertes telemàticament a través del formulari habilitat fins al 6 de maig a les 15:00h, i fins al 7 de maig a les 15:00h es podran presentar materials complementaris.

Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb academia@academiadelcinema.cat

Més informació i inscripcions.

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S'han seleccionat 26 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 1 animació, per un import total de 6.992.000€. 

Entre els beneficiaris figuren sis projectes amb participació catalana:

• 'Harta', de Júlia De Paz Solvas, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 250.000€.
• 'Romería', de Carla Simón, en coproducció amb França, que rebrà 500.000€.
• 'Ciudad sin sueño' de Guillermo García López, en coproducció amb França, que rebrà 340.000€.
• 'Estrany Riu' de Jaume Claret Muxart, en coproducció amb Alemanya, que rebrà 200.000€.
• 'Supernatural', de Ventura Durall; documental coproduït amb França i amb Bèlgica, que rebrà 72.000€. El projecte compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development.
• 'The Portuguese House', d'Avelina Prat, en coproducció amb Portugal, que rebrà 350.000€.

Dels 26 projectes de coproducció seleccionats, 14 seran dirigits per dones. Això representa el 61,06% del finançament total concedit.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2024 són:

• 9-Month Contract – Ketevan Vashagashvili (Geòrgia) – 80.000€ Documental
  (Geòrgia, Bulgària)
• Brave – Marie-Elsa Sgualdo (Suïssa) -300.000€
  (Suïssa, Bèlgica)
• Desire Lines – Dane Komljen (Sèrbia) – 120.000€
  (Sèrbia, Països Baixos, Croàcia, Alemanya)
• Don’t Let Me Die – Andrei Epure (Romania) – 150.000€
  (Romania, Bulgària)
• Eagles of the Republic – Tarik Saleh (Suècia) – 500.000€
  (Suècia, França, Dinamarca)
• Fantastique – Marjolijn Prins (Bèlgica) – 89.000€ Documental
  (Bèlgica, França, Països Baixos)
• Fed Up (Harta) – Júlia De Paz Solvas (Espanya) – 250.000€
  (Espanya, Bèlgica)
• Finale Allegro – Emanuela Piovano (Itàlia) – 150.000€
  (Itàlia, França)
• Franz – Agnieszka Holland (Polònia) – 500.000€
  (República Txeca, Alemanya, Polònia)
• God Will Not Help – Hana Jušić (Croàcia) – 390.000€
  (Croàcia, Romania, França, Eslovènia)
• Haven of Hope – Seemab Gul (Paquistan) – 150.000€
  (França, Alemanya, Països Baixos)
• If Pigeons Turned to Gold – Josefina Lubojacki (República Txeca) – 36.000€ Documental
  (República Txeca, Eslovàquia)
• No Rest for the Wicked – Kasper Kalle Skovsbøl (Dinamarca) – 480.000€
  (Dinamarca, Islàndia)
• Nostalgia for the Future – Brecht Debackere (Bèlgica) – 95.000€ Documental.
  (Bèlgica, Països Baixos, Itàlia)
• Pastoral Pathways – Ahmet Necdet Çupur (Turquia) – 82.000€
  (França, Alemanya, Turquia)
• Romería – Carla Simon (Espanya) – 500.000€
  (Espanya, França)
• Sentimental Value – Joachim Trier (Noruega) – 499.000€
  (Noruega, França, Alemanya, Dinamarca)
• Seraphine – Sarah Van Den Boom (França) – 500.000€ Animació
  (França, Luxemburg)
• Sleepless City (Ciudad sin sueño) – Guillermo García López (Espanya) – 340.000€
  (Espanya, França)
• Strange River (Estrany Riu)- Jaume Claret Muxart (Espanya) – 200.000€
  (Espanya, Alemanya)
• Supernatural – Ventura Durall (Espanya) – 72.000€ Documental
  (Espanya, Bèlgica, França)
• Supporting Role – Ana Urushadze (Geòrgia) – 160.000€
  (Geòrgia, Estònia, Turquía)
• The Curse, a Love Story – Amanda Kernell (Suècia) – 500.000€
  (Suècia, Dinamarca, Noruega)
• The Last One – Hafsia Herzi (França) – 350.000€
  (França, Alemanya)
• The Portuguese House (La casa portuguesa) – Avelina Prat (Espanya) – 350.000€
  (Espanya, Portugal)
• Whites Wash at Ninety – Marko Naberšnik (Eslovènia) – 149.000€
  (Eslovènia, Itàlia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro)

Des de la seva creació l'any 1988, EURIMAGES ha donat suport a 2.464 coproduccions per un import total d'aproximadament 701 milions d'euros.

Més informació

El programa de formació EURODOC 2024 ha anunciat el llistat de participants que formen part del seu programa anual. 

Enguany, la xarxa d'aquesta organització amb suport d'Europa Creativa MEDIA celebra el 25è aniversari.

Els/les 40 participants seleccionats/des al programa anual provenen de 23 països d'arreu del món.

Entre les productores seleccionades figuren les catalanes Anna Giralt Gris (Gusano Films), amb el documental 'Artifacts of War', i Efthymia Zymvragaki (GrisMedio Productions), amb el documental 'The Path that Walks'.

A més, de la resta de l'Estat espanyol figuren el productor mallorquí Javier Del Álamo (Mosaic Produccions), amb el documental 'Musika Peripherika', i la productora Felicitas Raffo (Lorolo Cine), amb el documental 'Mariri'.

A EURODOC desenvoluparan els seus projectes de documental i carrera al llarg de vuit mesos. Els grups resultants seran orientats per Heino Deckert (Ma.ja.de, Alemanya), Jean-Laurent Csinidis (Les Films de Force Majeure, França) i Gema Juarez Allen (Gema Films, Argentina).

A través d'un triple programa presencial i d'unitats enriquides en línia, tindran l'oportunitat de conèixer més de 50 experts/es i analistes i fins a 35 productors/es dels països amfitrions de les sessions.

Les sessions es duen a terme a Weimar (Alemanya) el març del 2024, de la mà de Mitteldeutsche Medienförderung, seguida de la propera segona sessió a Edimburg (Escòcia) al juny, amb el suport de Screen Scotland i l'Scottish Documentary Institute. La sessió final se celebrarà a l'octubre a la Regió Hauts-de-France (França), de la mà de Pictanovo.

Consulteu la llista completa de participants. 

Més informació

La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català obre la convocatòria per a la recepció de projectes per a la seva tercera edició. El període d’inscripcions s’obrirà el 2 de febrer i es tancarà l’1 de març. El programa s'iniciarà el mes de setembre de 2024 i finalitzarà el mes de maig de 2025.

Després de l’experiència de les dues primeres edicions, la Residència continua creixent i per a la tercera edició se seleccionaran 10 projectes. L’ampliació de projectes respecte a les dues edicions anteriors respon a la inclusió en la selecció de 2 projectes de llargmetratge documental. Aquests se sumaran als 8 projectes de llargmetratge de ficció (incloent animació) als quals se’ls oferirà un acompanyament estable durant 9 mesos, que inclourà el seguiment a càrrec d’un/a tutor/a assignat/da, una beca dotada amb 12.600 € total per projecte, així com un programa complet de classes magistrals i tallers a càrrec de ponents nacionals i internacionals, i diverses activitats de trobada amb la indústria. Els projectes seleccionats també podran gaudir d'estadies de treball fora de Barcelona gràcies a la col·laboració de Faberllull i Institut Ramon Llull.

El programa de suport al desenvolupament garantirà la participació de projectes en llengua catalana (com a mínim 8 dels 10 seleccionats), així com una selecció totalment paritària. També es reservaran places per a projectes amb autors/es menors de 30 anys i majors de 50 anys i es vetllarà per la pluralitat de gèneres i narratives cinematogràfiques, així com per la diversitat de gènere, origen ètnic o racial, orientació sexual, classe social i diversitat funcional, tant des de punt de vista d’autoria com temàtic.

El comitè de selecció valorarà la qualitat artística, així com la singularitat o aportació diferencial, l’interès de la temàtica o personatges del projecte, la viabilitat de materialització del guió en pel·lícula i el perfil i biofilmografia dels autors/es.

Tota la documentació s’haurà d’adjuntar a través del formulari online habilitat a partir del dia 2 de febrer a les 9h, i fins a l’1 de març a les 15h.

La incubadora de guions per a llargmetratges de ficció organitzada de la mà de GAC - Guionistes Associats de Catalunya i dirigida per la cineasta Carla Simón, ha comptat en les dues edicions anteriors amb el finançament dels Fons Europeus NextGeneration, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resil·liència, a través de l’ICAA; l’ICEC i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de DAMA, ESCAC, UPF, Blanquerna - URL, l’Institut Ramon Llull i CAN Farrera.

Consulta'n les bases completes en català i en castellà.

Més informació

Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 202 participants a la propera edició. 

Sota el lema "Common Tongues – Speaking Out in the Language of Cinema", la 22a edició d'aquest programa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 17 al 22 de febrer de 2024.

Entre els 202 participants seleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:

• Queralt Pons Serra (Agent de vendes internacionals, dissenyadora d'audiències).
• Mireia Vilanova (Productora afincada als Estats Units).
• Ricard Sales (Productor i actor).
• Alberto Gross Molo (Director i guionista).
• Claudia Salcedo (Productora).
• Toni Vidal Llorens (Director de fotografia).
• Laura García Andreu (Directora i guionista).
• Salka Tiziana (Directora afincada a Alemanya).

I de la resta de l'Estat espanyol: 

• Jorge Alarcón (Dissenyador de so).
• Fran Villalba (Compositor musical).
• Patricia Pérez Fernández (Productora i directora).

Els 202 talents (116 dones, 76 homes, 10 diversos) treballen en les disciplines d'actuació, cinematografia, direcció, distribució de pel·lícules, periodisme cinematogràfic, producció, escenografia i escenografia digital, guió, disseny de so, composició de partitures, muntatge de pel·lícules, vendes i disseny d'audiènciesc (és a dir, comissaris i propietaris de cinemes).

Consulta el llistat complet de seleccionats tot aplicant els filtres al web des d'aquest enllaç.

Consulteu tots els talents i projectes del 2024.

Més informació

La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2024, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figura la productora catalana Inés Massa Puigsubirà, de Materia Cinema.  

En total, s'han seleccionat 56 productors/es i professionals de 36 països, d'entre 289 sol·licituds de 60 països.

Entre els participants seleccionats també figura la productora basca Marian Férnandez Pascal, de Garabi Films.

Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d'aquest enllaç.

Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d'un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.

Dates:

• Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2024.
• Taller 2: juny de 2024 (dates i llocs exactes per confirmar).
• Taller 3: Karlskrona del 14 al 21 d'octubre de 2024.

Participants:

EAVE Producers Workshop s'adreça a productors/es (ficció, documental i sèries de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l'àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.

EAVE Producers Workshop és una inicativa d'EAVE amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 5 al 7 de març de 2024 a Bordeus (França).

Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d'animació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 55 projectes europeus que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren cinc títols amb participació catalana: 

• 'Buffalo Kids', de Juan Jesus García Galocha i Pedro Solís García, amb Jordi Gasull (4 Cats Pictures) a la producció.
• 'Moss', de Judith Colell, amb Jordi B. Oliva (Imagic TV) a la producció.
• 'The day Ewan McGregor introduced me to his parents', de Marta Puig, amb producció d'Ángeles Hernandez (Mr. Miyagi Films) i Diogo Carvalho (Sardinha em Lata, Portugal).

A més, també es presentarà el projecte Agent 203, de Damjan Mitrevski i Jo Daris, una coproducció entre Alemanya i la catalana Mr. Miyagi Films; i el projecte Picasso in Royan, de Benoît Lau­re, una coproducció entre França i la catalana Imagic TV.

Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l'Estat espanyol:

• 'Superkaus', de Steven Majaury i Andrea Sebastià, amb producció de José Ignacio La Casa García (Smartrek Films, Capitán Araña), Darío Sánchez (3 Doubles Producciones) i François Trudel (PVP Media, Cánada).
• 'The impossible Journey', d'Abraham López Guerrero, amb producció de Gerardo Álvarez León (El viaje imposible) i Álvaro García González (Hampa Animation Studio).

A més, es presentarà el projecte Flamingo Flamenco, de Rob Sprackling, una coproducció entre Alemanya i les espanyoles Sygnatia i 3 Doubles Producciones.

Consulteu el llistat complet de projectes selccionats.

La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Puentes ha fet pública la selecció dels 15 participants al seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa - Amèrica Llatina, entre els quals figura la productora catalana Mireia Graell, de Ringo Media, amb el projecte de ficció 'Porto Alegre'.  

La primera sessió de PUENTES tindrà lloc a la ciutat d'Udine, Itàlia, del 24 al 30 de juny, i és possible gràcies a la sòlida col·laboració entre EAVE, FVG Audiovisual Fund i MiC. Paral·lelament al taller principal de PUENTES, un grup addicional d'11 productors de ficció i documentals italians, així com altres professionals del cinema interessats a col·laborar amb Llatinoamèrica, participaran a PUENTES ITÀLIA del 26 al 29 de juny.

Sota la guia d'experts clau del sector, els participants desenvoluparan els seus projectes, carreres i estructures d'empresa durant un any i dos tallers.

L'equip pedagògic de PUENTES inclou la cap d'estudis Fernanda del Nido (Setembro Cine, AR/ES), el líder del grup Didar Domehri (Maneki Films, FR), el consultor de guió Jacques Akchoti (FR) i la productora Agustina Chiarino (Bocacha Films, UY).

Se'ls uniran Tatiana Leite (Bubbles Project, BR), Marcin Łuczaj (New Europe Film Sales, PL) i Agustina Lumi (A Lumi, ES/AR).

La 14a edició de PUENTES culminarà amb un segon taller a Montevideo, Uruguai, del 20 al 26 de novembre, en col·laboració amb Bocacha Films. Després d'aquesta darrera setmana del taller, els 2023 participants assistiran a VENTANA SUR (del 27 de novembre a l'1 de desembre) gràcies a la col·laboració entre EAVE i el Marché du Film. A més, durant la segona setmana del taller es realitzarà un taller especial per als participants uruguaians.

Consulteu tots els participants seleccionats a EAVE Puentes 2023. 

Més informació

Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 204 participants a la seva propera edició. 

Sota el lema "You Must be Joking - Humour in Serious Times", la 21a edició d'aquest programa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 18 al 23 de febrer de 2023.

Entre els 204 participants seleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:

• Mikel Gurrea (Director, guionista)
• Ricard Balada (Actor)
• Júlia De Paz (Directora, guionista)
• Èlia Gasull Balada (Directora, muntadora)
• Helena Vilaplana (Distribuïdora, dissenyadora d'audiències)
• Agnès Piqué Corbera (Directora de fotografia)
• Álvaro Gurrea (Director, guionista)

I de la resta de l'Estat espanyol: 

• Maddi Barber (Directora)
• Gala Hernández López (Directora, guionista)
• Hector Acosta (Escenògraf digital, director)
• Guillermo Benet (Director, productor)

Els 204 talents (112 dones, 83 homes, tres diversos i sis sense resposta) provenen de la interpretació, la cinematografia, la direcció, la distribució, la crítica cinematogràfica, la producció, la producció i l'escenografia digital, el guió, el disseny de so, la composició de pel·lícules, el muntatge de pel·lícules i disseny del públic. A més de la cimera, 40 Talents també estan desenvolupant i presentant projectes de cinema a realitat virtual als Talents Labs.

Consulteu tots els Talents i projectes del 2023.

Més informació

El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona DocsBarcelona ha obert aquest dilluns la convocatòria per inscriure pel·lícules documentals a la 28a edició, que es durà a terme del 8 al 18 de maig de 2025.

Un any més, i després de l’èxit del DocsBarcelona 2024, el festival proposarà 10 dies de projeccions i activitats en una edició que també acollirà el programa d’Industry (12-16 de maig), punt de trobada i referència del sector professional de la no-ficció al sud d’Europa, així com les visites de cineastes d’arreu del món.

La convocatòria romandrà oberta fins al divendres 15 de novembre i consta de dos terminis: 

· EARLY BIRD: del 16 de setembre a l’1 de novembre

· REGULAR ENTRY: del 2 de novembre al 15 de novembre

Consulta'n les bases i presenta la teva pel·lícula documental a través de docsbarcelona.com. 

Cinc seccions competitives, una gran retrospectiva i gairebé 20.000 euros en premis

El festival aproparà a la ciutadania una mostra del millor de la producció mundial de documentals a través d’una programació compromesa, estimulant i centrada en els grans desafiaments, debats i conflictes de la societat contemporània. Ho farà apostant per la diversitat de mirades i temàtiques, estructurant-se en cinc seccions competitives i una gran retrospectiva:

· Secció Oficial – Docs&Pearls: Secció competitiva que agrupa llargmetratges documentals seleccionats entre les produccions més recents del panorama cinematogràfic nacional i internacional, amb voluntat d’acostar a la ciutadania altres realitats d’arreu i abordar grans temes, reptes i inquietuds del món actual.

· Secció Docs&Cat: Secció competitiva que agrupa una selecció dels millors documentals produïts i/o coproduïts a Catalunya amb l’objectiu de reivindicar i acompanyar el talent català, amb la que el DocsBarcelona reivindica i reafirma la seva aposta per la força i la diversitat de mirades i temàtiques dels documentals fets a casa nostra.  

· Secció Docs&Focus: Secció competitiva que agrupa una selecció de llargmetratges documentals que giren al voltant d’un mateix eix temàtic que varia a cada edició del Festival. Després de centrar-se en les diferents expressions i manifestacions d’amor l’any 2024, en aquesta propera edició estarà dedicada a l’humor, i s’anomenarà Docs&Humor. 

· Secció Docs&Honor: Retrospectiva d’una selecció de la filmografia de la persona cineasta a qui se li atorga el Premi Docs d’Honor a cada edició del Festival en reconeixement a la seva aportació al món del cinema.  

· Secció Docs&Teens: Secció competitiva focalitzada en produccions documentals apropiades per a públic entre 12 i 18 anys.  

· Secció DOC-U: Secció competitiva focalitzada en curtmetratges documentals realitzats pels estudiants majors de 18 anys d’universitats, centres educatius i escoles de cinema d’Espanya. 

Pel que fa als guardons, el festival reparteix més d’una desena de premis, valorats en un total de gairebé 20.000 euros, que inclouen tant dotacions econòmiques segons la categoria (un total de 10.500 euros en metàl·lic) i 8.000 euros en concepte de serveis de postproducció i de lloguer de material d’equips de rodatge, entre d’altres.

Consulta'n les bases i inscriu el teu documental.

TorinoFilmLab ha obert el període d’inscripció del proper taller Green Production Lab, que es durà a terme a El Prat de Llobregat del 28 de gener a l'1 de febrer de 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 5 de novembre.

L'objectiu del Green Production Lab, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, és formar professionals europeus de la sostenibilitat per treballar en el sector audiovisual i productors/es i assistents de producció sobre com implementar pràctiques ecològiques al plató. Junts establiran un pla de sostenibilitat complet per a un projecte concret proper a l'etapa de producció.

El programa s'adreça a:

• Fins a 12 professionals europeus provinents del món de la sostenibilitat, interessats a explorar les possibilitats de col·laboració amb el cinema i convertir-se en Consultors de Sostenibilitat per al sector audiovisual.
• 3 equips de productors/es europeus/es i ajudants de producció amb un projecte en fase de preproducció (de 6 a 3 mesos fins al rodatge) i interessats a integrar pràctiques ecològiques als seus platós, tot entenent com treballar amb consultors de sostenibilitat i assistents de producció de sostenibilitat, i tot potenciant el seu perfil professional mitjançant l'adquisició de noves competències.

Participa a la sessió informativa de zoom del proper dimecres 2 d'octubre a les 11h i descobreix-ne el programa i aclareix tots els teus dubtes. Connecta-t'hi des de l'enllaç següent.

Green Production Lab proposa sessions preparatòries en línia seguides d'un taller presencial de 5 dies.

Durant les sessions preparatòries en línia, els professionals del cinema treballaran sobre com implicar l'equip en la sostenibilitat, mentre que els professionals de la sostenibilitat s'introduiran a les especificitats d'una producció cinematogràfica.

Tots els i les participants es reuniran personalment durant el taller residencial de 5 dies que combinarà sessions plenàries i treballs en grup. Cada grup estarà format per 4 professionals de la sostenibilitat que treballaran amb el/la productor/a i l'assistent de producció per crear un pla de sostenibilitat complet per al projecte.

Després, els i les professionals de la sostenibilitat reelaboraran els materials i es reuniran de nou per a una sessió de seguiment i retroalimentació en línia.

Aquesta edició és gratuïta per als i les professionals catalans/es.

Més informació i inscripcions.

Per a més informació, contacteu amb petit@museocinema.it

La propera edició de la SEMINCI - Semana Internacional de Cine de Valladolid es durà a terme del 18 al 26 de octubre de 2024. Entre la programació figura el documental amb suport MEDIA al Co-Development La marsellesa dels borratxos (The Drunkmen's Marseillaise), de Pablo Gil Rituerto, que competirà a la secció Tiempo de Historia.

Es tracta d'una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata.

La cinta compta també amb la participació de France Télévisions i el suport de l'Institut Català d’Empreses Culturals, l'ICAA, Centre national du cinéma et de l’image animée (CNC), Ministero della Cultura - Direzione Generale Cinema e Audiovisivo, Film Commission Torino Piemonte – Piemonte Doc Film Fund, Memorial Democràtic i Institut Ramon Llull.

Sinopsi

Durant l'estiu, un equip de rodatge recorre les carreteres i els pobles del nord d'Espanya. Segueixen els passos del viatge clandestí realitzat pel grup Cantacronache, que a l'estiu del 1961, en plena dictadura franquista, va recollir cançons populars de la resistència. A través del prisma de la memòria oral i dels arxius sonors registrats el 1961, els dos viatges dialoguen, tot conformant una geografia emocional i política d'un territori on les ferides del passat continuen obertes.

La 37a edició dels European Film Awards, que atorga anualment l'European Film Academy, ha anunciat la primera part de la selecció de llargmetratges.

Entre la preselecció figuren les pel·lícules amb participació catalana 'Un Amor', d'Isabel Coixet, i 'Misericòrdia', d'Alain Guiraudie. Així com també figuren les següents pel·lícules de la resta de l'Estat espanyol i/o amb participació espanyola: 'O Corno', de Jaione Camborda, 'Volveréis', de Jonás Trueba, i 'Hesitation Wound', de Selman Nacar.

La nova entrega d'aquests guardons (pilar fonamental per ressaltar el talent i la diversitat del cinema a Europa) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i tindrà lloc aquest any el proper dissabte 7 de desembre del 2024 amb una cerimònia des de Lucerna (Suïssa). El Lucerne Culture and Congress Centre (KKL Luzern) acollirà aquell dia la gala i en addició, un programa divers d'esdeveniments amb projeccions de pel·lícules, debats i altres activitats al voltant de Suïssa portarà els visitants a un viatge de descobriment a través de la cinematografia europea i suïssa al llarg de l'any.

Amb el lliurament del màxim premi del cinema europeu per primera vegada a Suïssa, aquest país es pot presentar de manera especial com un país cinematogràfic viu i creatiu al cor d'Europa.

Durant les properes setmanes, els 5.000 membres de l'European Film Academy començaran a veure i votar les pel·lícules seleccionades. Segons els vots dels membres participants, les nominacions a les categories de llargmetratges 'Pel·lícula europea', 'Director europeu', 'Actor europeu', 'Actriu europea', 'Guionista europeu' o 'Documental europeu' així com 'Descobriment europeu' i Young Audience Award es faran públiques el 5 de novembre del 2024.

El llistat complet de títols de la preselecció dels European Film Awards 2024 és el següent:

• Arcadia, de Yorgos Zois (Grècia, Estat Units i Bulgària).
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)
• Bird, d'Andrea Arnold (Regne Unit, França, Alemanya i Estats Units).
• Crossing, de Levan Akin (Suècia, Dinamarca, França, Turquia i Geòrgia).
• Dying, de Matthias Glasner (Alemanya).
• Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França).
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Japó i Xina). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project).
• Hesitation Wound, de Selman Nacar (Turquia, França, Romania i Espanya).
• Julie Keeps Quiet, de Leonardo Van Dijl (Bèlgica i Suècia).
• Kinds of Kindness, de Yorgos Lanthimos (Irlanda, Regne Unit, Estats Units i Grècia).
• Kneecap, de Rich Peppiatt (Irlanda i Regne Unit).
• Life, de Zeki Demirkubuz (Turquia).
• Misericordia, d'Alain Guiraudie (França, Espanya i Portugal).
• Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França).
• The Count of Monte-Cristo, de Matthieu Delaporte, Alexandre De La Patellière (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la Distribució.
• The Devil's Bath, de Veronika Franz i Severin Fiala (Àustria i Alemanya). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a la Distribució Automàtica.
• The Girl With The Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• The Invisible Fight, de Rainer Sarnet (Estònia, Grècia, Finlàndia i Letònia).
• The Other Way Around (Volveréis), de Jonás Trueba (Espanya i França).
• The Rye Horn (O Corno), de Jaione Camborda (Espanya, Portugal i Bèlgica).
• The Seed of the Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Iran, França i Alemanya).
• The Shameless, de Konstantin Bojanov (Bulgària, Suïssa, França, Taiwan i Índia).
• The Substance, de Coralie Fargeat (Regne Unit, Estats Units i França).
• The Village Next to Paradise, de Mo Harawe (França, Àustria i Somàlia).
• There's Still Tomorrow, de Paola Cortellesi (Itàlia). Suport MEDIA a la Distribució.
• Three Kilometres to the End of the World, d'Emanuel Pârvu (Romania).
• Un Amor, d'Isabel Coixet (Espanya).
• When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament.
• Without Air, de Katalin Moldovai (Hongria).

Més informació

El passat 11 de juliol, l'Acadèmia de Cinema Europeu (European Film Academy) i les Acadèmies de Cinema de 20 països es van reunir a Luxemburg per fundar la Federation of Film Academies Europe (FACE), un organisme de cinema paneuropeu, registrat oficialment a Luxemburg.

Entre les Acadèmies de Cinema que en formen part figura l'Acadèmia del Cinema Català, la directora de la qual, Laia Aubia, és membre de la Junta de FACE com a Secretària.

La Federació va sorgir de la voluntat de formalitzar les relacions entre aquestes acadèmies, que col·laboren des de l'any 2006 a través de la Film Academy Network Europe, organitzada per l'European Film Academy. Els membres d'aquesta xarxa, tots ells organismes que presenten els seus respectius premis nacionals o regionals de cinema i els Premis del Cinema Europeu (European Film Awards), s'han reunit periòdicament per compartir perspectives i avenços, i per desenvolupar idees per a activitats conjuntes per tal de promoure el cinema europeu, unir esforços per integrar la diversitat, la inclusió i la sostenibilitat a la feina, i enfortir la col·laboració en matèria d'educació cinematogràfica i desenvolupament d'audiències a Europa.

Amb el naixement de FACE, la Film Academy Network deixa d'existir i evoluciona cap a una nova Federació. Sota el paraigua de la nova Federació, les acadèmies de cinema europees uneixen esforços per representar junts els seus interessos compartits i, sempre que sigui possible, sinergitzen el ventall de treballs que fan per a les diferents parts de la indústria. Això inclourà el lobby amb els responsables polítics europeus i nacionals, per tal d'assegurar que el cinema europeu continuï sent considerat tant com un actiu cultural important i com un factor econòmic substancial. El futur del cinema europeu ha de ser defensat i amb el suport conjunt de les acadèmies de cinema de tot el continent. Això inclou projectes d'educació cinematogràfica, participació de membres i patrimoni cinematogràfic, en què la sostenibilitat, la diversitat i la inclusió són elements clau comuns. La Federació desitja que el treball de les acadèmies de cinema es consideri una part per excel·lència de qualsevol desenvolupament de la política cinematogràfica europea. Amb tots els membres de les Acadèmies de cinema europees, la nova Federació reuneix unes 20.000 persones.

La nova estructura permetrà a les acadèmies accions conjuntes i més concertades en l'escenari europeu i internacional.

“Com a xarxa d'acadèmies de cinema, hem crescut durant els últims 18 anys. Cada cop més, i sobretot des de la pandèmia de COVID, hem estat testimonis de quant tenim en comú i del beneficiós que és per a tots compartir experiències i unir esforços", va afirmar Matthijs Wouter Knol, membre de la junta directiva de la nova federació i conseller delegat i Director de l'Acadèmia del Cinema Europeu. “És emocionant emprendre ara aquest nou capítol tot creant una Federació. Revitalitzar la col·laboració a Europa és essencial en moments en què es qüestiona obertament la rellevància de la política cultural i el suport al cinema europeu”.

Yann Tonnar, president de l'Acadèmia de Cinema de Luxemburg i president de la junta de la Federació, va afirmar: “La Federació és un cercle de solidaritat cultural, que s'estén per tot el continent, unint les nostres veus diverses i úniques al cinema, per ser escoltades i vistes allà on calgui. Luxemburg té l'honor de ser la base d'aquesta nova federació inspiradora".

MEMBRES FUNDADORS DE LA FEDERACIÓ

• Àustria: Akademie des Österreichischen Films (Acadèmia de cinema austríac)
• Bielorússia: Беларуская незалежная кiнаакадэмiя (Acadèmia de cinema independent de Bielorússia)
• Bèlgica: Académie André Delvaux (Acadèmia André Delvaux)
• Catalunya: Acadèmia del Cinema Català
• República Txeca: Česká filmová a televizní akademie (Acadèmia Txeca de Cinema i Televisió)
• Dinamarca: Danmarks Film Akademi (Acadèmia de cinema danesa) Acadèmia de cinema europeu
• Alemanya: Deutsche Filmakademie (Acadèmia de cinema alemanya)
• Grècia: Ελληνική Ακαδημία Κινηματογράφου (Acadèmia de cinema hel·lènic)
• Islàndia: Íslenska kvikmynda- og sjónvarpsakademían (Acadèmia islandesa de cinema i televisió)
• Israel: האקדמיה הישראלית לקולנוע וטלוויזיה (Acadèmia d'Israel de Cinema i Televisió)
• Itàlia: Accademia del Cinema Italiano (Acadèmia Italiana de Cinema)
• Luxemburg: d'Filmakademie (Acadèmia de Cinema de Luxemburg)
• Països Baixos: DAFF (Acadèmia Holandesa de Cinema)
• Noruega: Norsk Filmforbund (Acadèmia de cinema de Noruega)
• Polònia: Polska Akademia Filmowa (Acadèmia de cinema polonesa)
• Portugal: Academia Portuguesa de Cinema (Acadèmia Portuguesa de Cinema)
• Eslovàquia: Slovenská filmová a televízna akadémia (Acadèmia de cinema i televisió d'Eslovàquia)
• Espanya: Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España (Acadèmia Espanyola de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques)
• Suïssa: Schweizer Filmakademie / Académie du Cinéma Suisse / Accademia del Cinema Svizzero (Swiss Film Academy)
• Ucraïna: Українська Кіноакадемія (Acadèmia de cinema d'Ucraïna)

COMPOSICIÓ DE LA JUNTA

• Katharina Albrecht (vicepresidenta). CEO, Akademie des Österreichischen Films (Acadèmia de cinema austríac)
• Laia Aubia (secretària). Directora de l'Acadèmia del Cinema Català
• Jenny Booms. Directora de l'Acadèmia Holandesa de Cinema
• Diogo Camões. Director general de l'Academia Portuguesa de Cinema (PorAcadèmia Tuguesa de Cinema)
• Jacob Neiiendam (tresorer). Danmarks Film Akademi (Acadèmia de cinema danesa)
• Yann Tonnar (president). President de la Filmakademie (Acadèmia de Cinema de Luxemburg)
• Matthijs Wouter Knol. CEO i director de l'European Film Academy

Més informació

El 17 i 18 de juliol de 2024 es duu a terme la segona edició de FFLASH-HUB, Film Festivals Learning and Sharing Hub. Un esdeveniment destinat a la formació, intercanvi d’experiències i creació de xarxa per impulsar el creixement, la internacionalització i l’enfortiment del sector.

La trobada, organitzada per Catalunya Film Festivals amb el suport de l'ICEC i de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, està destinada a professionals de totes les àrees dels festivals de cinema i de les indústries culturals relacionades amb el sector cinematogràfic i inclou conferències, tallers, taules rodones i espais de networking.

La segona edició de FFLASH-HUB presenta un format més pràctic, amb sessions enfocades a aprofundir sobre algunes qüestions d’interès general com el finançament de projectes culturals, la salut mental, els aspectes legals bàsics o els protocols contra els abusos, entre d’altres.

El programa de les jornades explorarà diferents itineraris per abordar les millors pràctiques de programació cinematogràfica, mercat audiovisual i sostenibilitat econòmica i mediambiental. A més, se centrarà en aspectes pràctics de la gestió de festivals de cinema i indústries creatives com el desenvolupament efectiu i sostenible d'esdeveniments, qüestions legals i de propietat intel·lectual, comunicació, màrqueting, relacions públiques i patrocini, entre d'altres.

Entre la programació destaca la col·laboració de la Catalunya Film Festivals amb l'Acadèmia del Cinema Català per a adaptar el protocol de prevenció de violències masclistes als festivals i mostres de cinema, tot iniciant un procés de diagnosi per detectar punts crítics i desenvolupar un protocol específic. També s'aprofundirà en la salut mental i el benestar als festivals de cinema, identificant perills, tot abordant la precarietat i presentant mesures de prevenció per promoure entorns de treball més saludables.

Un altre taller explorarà l'ús pràctic de la IA en projectes culturals, tot oferint eines concretes, centrant-se en l'automatització de treballs i les consideracions ètiques.

Com a tancament, s'examinarà el Pacte de Cultura Sostenible, tot destacant-ne els progressos i reptes en la implementació als festivals de cinema, tot compartint exemples concrets i proposant projectes futurs per avançar cap a una cultura més sostenible.

La trobada està destinada a professionals de totes les àrees d'aquests esdeveniments d'Espanya, Europa, dels països del Mediterrani i Iberoamericans. Després d'una primera edició amb gran èxit i interès, FFLASH-HUB es consolida com una oportunitat única per als professionals del sector dels esdeveniments culturals. Gràcies a una proposta formativa atractiva, formadors de primer nivell i una visió sostenible, FFLASH-HUB converteix durant dos dies Barcelona en l'epicentre del sector cultural d'àmbit internacional.

Consulteu-ne el programa.

Més informació

S'ha iniciat el rodatge de la sèrie de ficció amb suport MEDIA 'Pubertat', dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera.

Es tracta d'una sèrie Max Original, produïda per Distinto Films, Corte i Confección de Películas, Uri Films i 3Cat en coproducció amb l’empresa belga AT-Productions. Compta amb el suport de l’ICEC, el programa Europa Creativa MEDIA i Eurimages.

Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es rodarà a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà el 2025 a Max i a 3Cat.

La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez ('La maternal').

'Pubertat' està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.

El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d'un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.

Sinopsi

L'harmonia d'una comunitat es veu truncada per una denúncia d'agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.

Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.

‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

L’Acadèmia del Cinema Català ha atorgat l’XI Premi Pepón Coromina al film amb suport MEDIA 'Upon Entry', de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas.

Segons ha expressat el jurat, el film, a través d'un tractament "atrevit, intel·ligent i enginyós", retrata la violència institucional present en els processos migratoris. 

El jurat, format per la consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals Salima Jirari, el productor Edmon Roch, l’actriu Anna Alarcón i el director David Moragas, i presidit per l’actriu Marta Molins, ha valorat un film que “parla de la burocràcia a la qual se sotmeten les persones en processos migratoris, així com de la violència institucional adherida a aquests actes, especialment en les relacions que s'estableixen entre el sud i el nord global, però també de les fronteres, tant les oficials com les reals, les que ens imposen i les que ens posem. I ho fa amb un atreviment, intel·ligència i enginy que li han generat un recorregut internacional fins a convertir-se en un dels millors debuts audiovisuals dels darrers anys. I sempre amb l'esperit de la creativitat, innovació i risc, però també amb el repte de connectar amb el màxim públic possible, que havia definit la producció del gran Pepón Coromina." 

Es tracta d’una producció de Zabriskie Films, Basque Films i Sygnatia, que també ha comptat amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de la Comunidad de Madrid i del Govern Basc, així com amb la participació de TV3. Progatonitzada per Alberto Ammann i Bruna Cusí, és una pel·lícula produïda per Carles Torras, Carlos Juárez, Xosé Zapata, Sergio Adrià i Alba Sotorra.

El jurat també ha volgut fer una Menció especial per al documental 'Toda una vida', de Marta Romero, una pel·lícula de gran "delicadesa, creativitat i generositat" que mostra la vida dels avis de la cineasta, el Paco i la Trini, travessada per l'amor, la tendresa i l'Alzheimer. 

El guardó ha estat lliurat per Marta Molins, membre del jurat i presidenta honorífica del Premi Pepón Coromina, en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català, que s'ha celebrat a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

Aquest guardó de l’Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l’aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.

Més informació

La setena edició de Series Lab Hamburg, esdeveniment de desenvolupament i coproducció que ajunta vint productors/es europeus/es amb projectes de sèrie de televisió d'alta gamma en desenvolupament i en recerca de socis internacionals per a finançament, es va dur a terme a Hamburg (Alemanya), del 18 al 20 de juny del 2024.

Quatre experts internacionals en guió van treballar amb els equips als seus projectes.

A més, hi va haver un espai de mercat amb 20 finançadors/es europeus/es, des de commissioning editors encarregats a agències de vendes internacionals.

Per part de l'Estat espanyol, va participar en aquesta trobada la guionista, directora i productora catalana Anna Bofarull, de Kaboga Films, amb el projecte de sèrie 'Precarious Girls'.

Series Lab Hamburg persegueix les prioritats generals de la Comissió Europea en matèria de sostenibilitat i diversitat dins l'organització de l'esdeveniment, els equips i els projectes seleccionats.

Aquest esdeveniment és una iniciativa de Creative Europe Desk Hamburg, MOIN Film Fund Schleswig-Holstein i Letterbox Filmproduktion en cooperació amb les oficines Europa Creativa MEDIA d’Àustria, Dinamarca, Espanya (quatre oficines, incloent Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya), Finlàndia, Flandes, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Suècia, Valònia-Brussel·les i amb MEDIA Desk Suisse. 

Series Lab Hamburg compta amb el suport de NDR, ZDF Studios, GRAEF Rechtsanwälte, Hamburg Marketing i Triodos Bank.  

El proper divendres 28 de juny, el Departament de Recerca i Universitats, conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzen la Jornada Horizon Europe - Clúster 2 (Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva) sobre les convocatòries 2024 del Núvol de Patrimoni Cultural.

L'objectiu principal de la sessió, que es durà a terme a la Sala d'Actes del Palau Marc (La Rambla, 8), és connectar investigadors/es amb entitats de l'àmbit del patrimoni cultural de Catalunya, tot facilitant la presentació de projectes conjunts en aquesta convocatòria.

A més, també s'explicaran aquestes convocatòries sobre digitalització en l'àmbit del patrimoni cultural, que tancaran el 22 de gener de 2025.

Horizon Europe és el programa de finançament de la recerca i la innovació de la Comissió Europea per al període 2021-2027. El Clúster 2 té com a objectiu enfortir els valors democràtics europeus, salvaguardar el nostre patrimoni cultural i potenciar les indústries culturals i creatives, i promoure transformacions socioeconòmiques que contribueixin a la inclusió i al creixement.

La jornada, que porta per títol 'Fem xarxa! Convocatòries 2024 del Núvol Europeu de Col·laboració per al Patrimoni Cultural', estarà moderada per Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya (Institut Català de les Empreses Culturals, Departament de Cultura).

Per limitació d’aforament, no es podrà garantir l’assistència de tots/es els/les inscrits/es. Es prioritzarà aquelles persones interessades en presentar projectes i es tindrà en compte l’ordre d’inscripció.

Programa

Moderador: Alex Navarro, Punt de Contacte per Catalunya d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, Institut Català de les Empreses Culturals, Departament de Cultura

09:45 h – 10:00 h: Inscripcions

10:00 h - 10:10 h: Benvinguda
• Jordi Foz, Secretari general del Departament de Cultura
• Laia Arnal, Directora General de Transferència i Societat del Coneixement, Departament de Recerca i Universitats

10:10 h - 10:50 h: Introducció al programa Horizon Europe i al Clúster 2 “Cultura, Creativitat i societat inclusiva” i Convocatòries 2024 del Núvol Europeu de Patrimoni Cultural
• Aïda Díaz, Punt Nacional de Contacte del Clúster 2 i responsable del programa internacional del Departament de Recerca i Universitats

10:50 h - 11:10 h: Núvol Europeu de Patrimoni Cultural i projecte ECHOES
• Carlos Andújar, investigador i participant del projecte ECHOES, Universitat Politècnica de Catalunya
• Lluís Bonet, investigador i participant del projecte ECHOES, Universitat de Barcelona

11:10 h - 11:20 h: Projecte TEXTaiLES
• TBC

11:20 h - 11:30 h: KIC Indústries Culturals i Creatives
• TBC

11:30 h - 13:30 h: Activitat de Networking

Consulteu-ne el programa i la descripció de les convocatòries 2024.

Més informació i inscripcions fins al 25 de juny.

Per limitació d’aforament, no es podrà garantir l’assistència de tots/es els/les inscrits/es. Es prioritzarà aquelles persones interessades en presentar projectes i es tindrà en compte l’ordre d’inscripció.

Cal destacar també que el dia 26 de juny, de 10:30h a 12:30h, es durà a terme una sessió informativa en línia d'àmbit estatal sobre aquestes convocatòries 2024 del Núvol de Patrimoni Cultural. Així que aquelles persones que hi tinguin interès, però de moment no presentin propostes, o no puguin assistir a la sessió del dia 28, poden inscriure's a la sessió del dia 26 i conèixer aquestes convocatòries.

EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, celebra la 10a edició tot destacant 10 directors/es emergents d'arreu d'Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa de promoció i networking “a mida”.

Entre els 10 cineastes seleccionats figura Lucía G. Romero, que presentarà el seu curtmetratge 'Cura Sana', produït per Escac Films, a Karlovy Vary, després de guanyar l'Ós de Cristall al Millor Curtmetratge a la Berlinale (Generation 14plus).

https://www.youtube.com/watch?v=RiKMRwotSmU

Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.

Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:

Àustria: Matthias Krepp Strangers in the Night | Bèlgica/Flanders: Marthe Peters Baldilocks | República Txeca: Marie-Magdalena Kochová 3 MWh | Dinamarca: William Sehested Høeg The Complaint | Alemanya: Hilke Rönnfeldt A Study of Empathy | Islàndia: Anna Maria Jóakimsdóttir-Hutri Who Stands Up for Alvar | Itàlia: Emanuela Muzzupappa Love’s Servant | Romania: Bogdan Alecsandru If I Float | Eslovàquia: Katarína Gramatová A Good Mind Grows in Thorny Places | Espanya: Lucía G. Romero Cura Sana

Als directors emergents seleccionats se'ls oferirà un programa de dues parts, començant amb un preprograma en línia que inclou formació de pitching i reunions de la indústria. Durant el festival es donaran a conèixer els directors i les seves pel·lícules al públic, a la indústria cinematogràfica i a la premsa. L'acte presencial de tres dies que tindrà lloc a partir del 30 de juny es completarà amb una classe magistral.

Més informació

El film de ficció amb suport MEDIA ‘Mamífera‘, la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto al Zabaikalsky International Film Fest a Rússia.

Rodríguez Soto ja va rebre el Premi a Millor Interpretació a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d’Austin (Texas), pel seu paper a Mamífera, on va tenir l’estrena mundial. 

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, la pel·lícula compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de l’ICAA – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. 

El film es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la darrera sessió de la temporada de MEDIA al Maldà, amb la presentació de la directora i guionista, Liliana Torres, i del productor executiu Gerard Marginedas (Distinto Films).  

Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb ‘Family Tour‘, òpera prima a la que seguiria el 2021 ‘¿Qué hicimos mal?‘.

Sinopsi

La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha presentat el seu informe Facts & Figures 2023 (*).

(*) Cal destacar que, antigament, aquest informe era conegut com Statistical Yearbook i totes les edicions anteriors estan disponibles des de l'enllaç següent.

Amb dades proporcionades pels seus cinemes adherits, s'hi apunten xifres rellevants que compartirem a continuació.

Recordem que Europa Cinemas va néixer el 1992, que té suport d'Europa Creativa MEDIA i que actualment compta amb 1.263 cinemes i 3.121 pantalles a 783 localitats de 39 països (dades de maig de 2024).

L'any 2023 l'assistència al cinema a la Unió Europea va augmentar un 22,7% (661 milions d'entrades venudes) respecte al 2022 (539 milions d'entrades venudes).

Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 35,74 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 15,94 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.

Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,73 milions de projeccions de pel·lícules europees (870.000 de les quals van ser projeccions de cintes europees no nacionals).

El 2023, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 68,2 milions (una xifra molt superior als 52,3 milions que es van assolir el 2022 al final de la pandèmia).

Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43

Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2023):

El 28% de les ciutats en què esta establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants, mentre que un 27% té menys de 50.000 habitants. Un 12% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 16% té entre 500.000 i un milió, mentre que un 17% té més d'un milió.

Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43

Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2023):

En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta francesa amb suport MEDIA a la Distribució 'Anatomía de una caída', de Justine Triet (1.091.139 entrades a 781 cinemes de 534 ciutats de 26 països).

El 2023 figuren també al rànquing títols europeus també amb ajut MEDIA com 'Siempre nos quedará mañana', de Paola Cortellesi (segon lloc); 'Las Ocho montañas', de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen (tercer lloc); 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki (quart lloc); 'El triángulo de la tristeza', de Ruben Östlund (cinquè lloc); i 'Mi Crimen', de François Ozon (sisè lloc).

Al Top 50 d'aquest any hi figura també el film de producció catalana 'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen (lloc 18), amb suport MEDIA a la distribució.

Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43

Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas:

Les pel·lícules de l'Estat espanyol van ser les setenes més vistes als cinemes adherits a la xarxa (amb un 4%). Abans que aquestes trobem les pel·lícules dels Estats Units (32%), França (19%), Alemanya (7%), Itàlia (7%), Regne Unit (7%) i Països Nòrdics (5%). Un 19% correspon a altres nacionalitats.

Dades d'exhibición i de la xarxa Europa Cinemas a l'Estat espanyol:

A l'Estat espanyol, el canvi positiu recent al sector de l'exhibició de cinema és evidenciat per la introducció de tres mesures. La primera iniciativa, llançada el 2021, va introduir un pla de suport que exigeix un 25% de quota de pantalla a pel·lícules de la UE cada any per accedir a fons. Amb un pressupost de 14,5 milions d'euros i un augment any rere any, aquest programa té com a objectiu donar suport als exhibidors en els seus esforços per recuperar el públic després de la pandèmia i promoure la diversitat a les pantalles nacionals.

Sobre aquesta base, el Ministeri de Cultura va llançar la campanya “Bono Cultural Joven” el 2022, la qual cosa va permetre als joves de 18 anys recent fets accedir a productes i activitats culturals, inclòs el cinema, amb una subvenció de fins a 400 euros. Aquesta iniciativa no només promou el compromís cultural entre els joves adults, sinó que injecta també vitalitat a l'ecosistema del cinema, ja que el pressupost del 'bono' es pot gastar en entrades de cinema.

La iniciativa més recent, Cine Sénior, s'adreça al grup demogràfic de persones més grans de 65 anys perquè puguin anar al cinema, tot oferint entrades bonificades a només dos euros.

Amb un pressupost de 10 milions d'euros, aquesta iniciativa ha tingut un èxit notable, amb més de 3.000 pantalles participants i més de 900.000 entrades en sis mesos.

L'impacte d'aquestes mesures és palpable. Amb un augment de gairebé el 30% de les entrades, l'Estat espanyol ocupa ja el quart lloc a Europa en creixement en l'assistència a les sales de cinema. D'acord amb les xifres de la FECE, les entrades del dimarts han augmentat un 50% en comparació amb 2022 i un 23% en comparació als nivells prepandèmics el 2019. Això demostra que les persones de més de 65 anys s'han adherit amb entusiasme a la campanya.

Consulta la publicació Facts and Figures 2023 del Network Review d'Europa Cinemas des d'aquest enllaç.

El proper dijous 30 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Liliana Torres, i del productor Gerard Marginedas (Distinto Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la novena i última d’aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 30 de maig de 2024 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Mamífera'.

Es tracta del tercer llargmetratge escrit i dirigit per Liliana Torres, que va tenir l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d’Austin (Texas), on va ser guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto. La pel·lícula es va poder veure també a la secció Especials del D’A Film Festival Barcelona 2024. 

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de l’ICAA – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.

Sinopsi

La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.

https://www.youtube.com/watch?v=jnJSiHD3bAQ

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar els detalls de la 5a edició d’A Season of Classic Films, el passat 20 de maig, durant el 77è Festival de Cannes.

A partir de l'èxit d'anys anteriors, l'edició d'enguany inclou projeccions gratuïtes de pel·lícules recentment restaurades als cinemes i en línia, per continuar la presa de consciència sobre el treball dels arxius cinematogràfics europeus i defensar la importància de la preservació del cinema i la cultura cinematogràfica, especialment entre les generacions més joves. Durant les cinc primeres edicions, el programa ha donat suport a la restauració i circulació de més de 170 pel·lícules europees.

El programa 2024 d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’allargarà de juny a desembre de 2024 a les sales europees i en línia.

Les pel·lícules restaurades de cada edició es presenten en un catàleg que inclou el context i la informació de contacte per permetre una distribució posterior més enllà del final d'aquest programa.

El programa d'enguany està comissariat per 24 institucions europees del patrimoni cinematogràfic. Les pel·lícules van des dels primers clàssics muts, fins a pel·lícules de ciència ficció i cinema negre, i fins a obres que fomenten la reflexió sobre la humanitat, l'esclavitud i la dominació, els règims autoritaris i la memòria. Les institucions cinematogràfiques organitzen projeccions de cinema d'entrada gratuïta per presentar les seves respectives pel·lícules restaurades entre juny i desembre de 2024. Aquests esdeveniments especials inclouen xerrades de cineastes o arxivers, classes magistrals, música en directe, activitats educatives o exposicions paral·leles. Les pel·lícules seleccionades també són accessibles en línia arreu del món sense cap cost. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.

La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d'A Season of Classic Films, enguany amb 'Cinema Amateur a ritme de Jazz', una selecció de pel·lícules amateurs d'entreguerres catalanes, de 50 minuts, acompanyades de música jazz.

Descobriu el programa complet de la 5a edició d'A Season of Classic Films.

A més de les pel·lícules recentment restaurades presentades per cada arxiu europeu, s'atorga una beca de restauració conjunta, com a part d'A Season of Classic Films, per donar suport a la col·laboració transnacional entre institucions cinematogràfiques per a la preservació i restauració de pel·lícules, perquè almenys tres arxius cinematogràfics europeus col·laboren en una restauració única.

A l'acte de Canes, ACE també va presentar els dos destinataris de la beca de restauració conjunta d'enguany de 60.000 euros repartits entre la pel·lícula humanista de Vulo Radev 'The Peach Thief' (1964) i una recopilació d'espectaculars curts de colors amb plantilla titulada 'Fantastic Flowers' (1906-1920).

https://www.youtube.com/watch?v=WxawpdpDMe0&t=15s

https://www.youtube.com/watch?v=X2lQ30IRktA

El jurat, format pel cineasta guardonat amb l'Oscar István Szabó, la directora adjunta del Departament de Llargmetratges d'ARTE, Barbara Häbe, i la comissària i educadora de cinema Eva Sangiorgi, va seleccionar els guanyadors d'entre les sol·licituds presentades per les institucions del patrimoni cinematogràfic europeu.

Sobre l'Association des Cinémathèques Européenes (ACE)

L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) és una afiliació de 50 arxius cinematogràfics europeus nacionals i regionals. La seva funció és salvaguardar el patrimoni cinematogràfic europeu i fer accessibles al públic els rics registres audiovisuals recollits i conservats pels diferents arxius cinematogràfics. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.

Més informació

La pel·lícula d'animació amb suport MEDIA Robot Dreams, dirigida per Pablo Berger i produïda per l’empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, ha estat doblement guardonada a la 7a edició dels Premis Quirino de l'Animació Iberoamericana, la cerimònia de lliurament dels quals es va dur a terme el passat dissabte 11 de maig a La Laguna (Tenerife, Canàries).

El film de Berger ha obtingut dos dels tres premis als quals estava nominat: Millor Pel·lícula d'Animació i Millor Disseny de So i Música Original.

El Premi al Millor Desenvolupament Visual el va obtenir la cinta d'animació amb suport MEDIA 'El sueño de la Sultana', dirigida per Isabel Herguera, i produïda per Abano Producións, El Gatoverde Producciones, UniKo Estudio Creativo, Sultana Films, Fabian&Fred (Espanya, Alemanya).

Cal destacar també que la sèrie musical de producció catalana 'Jasmine & Jambo', dirigida per Silvia Cortés i produïda per Teidees Audiovisuals, va ser guardonada com a Millor Sèrie. Adreçada al públic preescolar, segueix la història de dos personatges apassionats per la música.

Consulteu el palmarès complet dels Premis Quirino 2024.

Ha finalitzat el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Quinta', segona pel·lícula d'Avelina Prat, després de la seva òpera prima 'Vasil', que també va comptar amb el suport de MEDIA.

Protagonitzada per Manolo Solo, la portuguesa María de Medeiros i la sèrbia Branka Katić, el rodatge s'ha dut a terme a Barcelona i Portugal.

Produïda per la catalana Distinto Films, en coproducció amb la portuguesa O Som e a Fúria i la valenciana Jaibo Films, compta amb la participació de RTVE, 3Cat, À Punt Mèdia i RTP (Televisió de Portugal), el suport del Ministeri de Cultura – ICAA, l'ICEC del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Valencià de Cultura, l'ICA – Ministério da Cultura de Portugal, el programa Europa Creativa MEDIA i Eurimages, el finançament de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la participació de CREA SGR.

El guió, escrit per la mateixa directora, va ser seleccionat al laboratori internacional amb suport MEDIA Midpoint Feature Launch, organitzat per aquest Institut juntament amb el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary, on va ser un dels 9 projectes seleccionats.

Sinopsi

Què som quan ens desfem d'allò que anomenem identitat?

El Fernando, abandonat per la seva dona Milena, se'n va a Portugal a treballar a la quinta de l’Amália, tot suplantant la identitat del jardiner contractat. Deu anys després, una dona suplanta la identitat de la Milena i ocupa la casa del Fernando.

'La Quinta' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

‘La Quinta’ – foto rodatge ©Carlos Lobo

S’ha iniciat a Mallorca el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l'actor suec Nonni Ardal.

Es tracta d'una coproducció hispano-sueca on participen les productores catalanes Lastor Media i Vilaüt Films, la productora balear La Perifèrica Produccions i la productora sueca Fox In the Snow. La pel·lícula compta amb la participació de TV3, IB3 i Filmin i el suport de l'ICAA, l'ICEC, la Fundació Mallorca Turisme – la Mallorca Film Comission, Europa Creativa MEDIA i el Swedish Film Institute.

Rodada en català, la pel·lícula ha participat al programa Residències de Cannes (Cinéfondation) i a dues edicions del laboratori Next Step, impulsat per la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

El llargmetratge d'aquesta història sobre dol i identitat, es rodarà fins al 10 de maig a diferents localitzacions d'Alcúdia i Pollença (Mallorca).

Sinopsi

La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.

‘Forastera’ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.

La Comissió Europea va explicar, dilluns 15 d'abril, en una jornada a Barcelona les oportunitats de finançament que ofereix la iniciativa Nova Bauhaus Europea (NEB per les sigles en anglès de New European Bauahaus). Es tracta d’un instrument financer que destinarà 120 milions d’euros l’any entre 2025 i 2027 per impulsar projectes sota els principis de la NEB: bellesa, sostenibilitat i inclusió.

L’acte, presentat i moderat per Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, va ser inaugurat per la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro. També va comptar amb la participació de l’eurodiputat responsable de la ponència sobre la NEB al Parlament Europeu, Marcos Ros, el secretari general de Cultura, Jordi Foz; Elisabeth Tuà, de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat; el Secretari General d’Afers Exteriors i de la UE, Gerard Vives; i la cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Alina-Stefania Ujupan, entre d’altres.

Ujupan va exposar les futures línies d’actuació de la que va qualificar com “la més jove de les polítiques de la Comissió Europea”. La nova etapa d’aquesta iniciativa llançada fa tres anys i mig per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, buscarà “consolidar i ampliar la NEB mantenint els seus principis com a moviment que s’ha creat i s’ha anat definint de baix a d’alt, com un projecte de co-creació. Amb aquest objectiu de promoure la participació i la implicació de professionals, entitats, empreses i organitzacions de diversos sectors (des de l’arquitectura i el disseny a la recerca, la innovació, l’enginyeria o la construcció); la Comissió Començarà ara un procés de consulta per definir l’estructura del nou instrument de finançament de la Nova Bauhaus.

Per la seva banda, l’eurodiputat Marcos Ros va explicar que el Parlament Europeu ha impulsat un ‘projecte pilot’ que oferirà un finançament complementari per a iniciatives en el marc de la Nova Bauhaus Europea.

L’acte va posar de manifest la participació destacada que fins ara ha tingut Catalunya, juntament amb la resta d’Espanya, en el moviment de la Nova Bauhaus. Des d’una implicació inicial i molt rellevant de socis que s’han vinculat al moviment, com la Fundació Mies van der Rohe, el Foment de les Arts Decoratives, l’escola Elisava o el Barcelona Centre de Disseny, que des del començament van esdevenir socis oficials de la iniciativa; fins a l’alta representació de projectes i iniciatives en les diferents edicions del Premis Nova Bauhaus. La darrera mostra, els premis 2024 que es van fallar divendres 12 d'abril i que van reconèixer el projecte ‘Horts al Terrat’  de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona amb un dels guardons.

En aquest sentit, el director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya, Estanislau Vidal-Folch, va presentar un estudi que analitza la participació catalana en la iniciativa tant pel que fa als projectes reconeguts als premis com en els resultats a l’hora d’atraure finançament de les diferents convocatòries desplegades fins ara en el marc de la NEB. 

Així mateix, la coordinadora d'actuacions per al desenvolupament de les polítiques d'hàbitat urbà i territori de la Generalitat, Elisabeth Tuá Sardá, va exposar les línies clau que el govern català s’ha plantejat de desenvolupar per contribuir a l’èxit de la Nova Bauhaus en aquesta nova etapa.

La jornada també va servir per donar a conèixer projectes i experiències que s’estan desenvolupant a Catalunya en relació amb la Nova Bauhaus Europea. El fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), Vicente Guallart; el coordinador general de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Francesc Gutierrez; i la directora de la Fundación TBA21- Thyssen-Bornemisza Art Contemporary, Rosa Ferré, van participar en una taula rodona moderada per la vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Greta Tressera. El projecte ‘Tova’, desenvolupat per alumnes del IAAC i que va guanyar els premis New European Bahaus de l’any passat; la creació de l’equipament social de l’Olivera DigitALL de Sant Boi i el projecte de la Nova Bauhaus dels Oceans, on participa la Fundación TBA 21, van centrar aquesta primera taula rodona, on el debat també va girar en torn de com els actuals desafiaments del canvi climàtic i la digitalització són a l’hora oportunitats per transformar i millorar els nostres espais públics.

La segona taula de projectes de la jornada, moderada pel director general d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Gerard Vives, va comptar amb la participació de la directora de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), Maria Sisternas; el fundador de  l’estudi Entropic, Geoffrey James Eberle; el director de l’empresa Suru de mobiliari i il·luminacio, Alex Jiménez; i l’investigador de la Unitat ‘Smart Textiles’ del Centre Tecnològic Eurecat, Francesc Mañosa. Sisternas va exposar els projectes per a la construcció d’habitatge social que tingui en compte els valors de sostenibilitat, participació i estètica de la Nova Bauhaus. D’altra banda, el projecte Nest d’Entropic, que ha estat distingit en passades edicions dels premis New European Bauhaus, planteja un recobriment de façanes d’edificis que potencia la biodiversitat a les ciutats perquè permet la nidificació d’aus i insectes alhora que millora l’aïllament. Per la seva banda Àlex Jiménez va explicar com des de Suru es van plantejar abordar els reptes de sostenibilitat que afronta el sector del mobiliari i la il·luminació, com ara la separació de residus. L’empresa està innovant amb materials, disseny de producte i processos de fabricació per tal de promoure la circularitat i reduir l’impacte ambiental.

Des d’Eurecat, Mañosa ha explicat la participació del centre de recerca en el programa Worth de la Comissió Europea a través de dos projectes vinculats a la sostenibilitat en el sector de la moda i un tercer projecte relacionat amb la decoració. En els tres casos, es tracta de projectes que uneixen la creativitat i la innovació i que mostren la voluntat de la iniciativa de la Nova Bauhaus d’anar més enllà de l’arquitectura i l’urbanisme i d’extendre’s a nous àmbits i sectors.

La Nova Bauhaus Europea (NEB per les sigles en anglès de New European Bauhaus) és una iniciativa llançada per la Comissió Europea el 2020 que vol impulsar la transformació dels espais públics en base a tres principis: bellesa, sostenibilitat i inclusió. Es tracta d’una proposta creativa i interdisciplinària que compta amb la contribució de milers d’experts i organitzacions d’arreu d’Europa i d’altres parts del món.

Més informació sobre la Nova Bauhaus Europea

El projecte documental ‘Supernatural‘, de Ventura Durall, que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, ha estat seleccionat a Dok Incubator Int, una iniciativa de formació residencial adreçada a projectes documentals en etapa de work in progress, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Escrit i dirigit per Ventura Durall, i produït per la catalana Nanouk Films, en coproducció amb França (Massala Production) i amb Bèlgica (Harald House), el documental compta també amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.

Sinopsi

André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d'elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l'anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l'Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l'únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d'un personatge fascinant.

Cada any, Dok Incubator Int selecciona vuit projectes documentals representats per director/a, editor/a i productor/a per treballar en el marc de tres workshops residencials que van des d'abril fins a novembre.

En el cas de ‘Supernatural‘, els participants a Dok Incubator Int seran el director del projecte, Ventura Durall, l'editora Júlia Rabadan Aymar i la productora Maria Colomer Canyelles.

Durant la formació, que enguany es durà a terme a República Txeca, tant cineastes experimentats com novells, d'arreu del món, reben orientació individual durant el període de postproducció amb tutors de renom. Els participants conclouen amb una forta dramatúrgia del muntatge final per arribar a una àmplia audiència internacional mitjançant la construcció d'una forta estratègia de distribució, utilitzant noves tecnologies digitals i eines intel·ligents de màrqueting.

Consulteu la resta de projectes seleccionats a Dok Incubator Int 2024.

El proper dilluns 15 d'abril es durà a terme la jornada ‘Nova Bauhaus Europea: balanç i perspectives de futur’, a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya. La data límit d’inscripció és l'11 d’abril de 2024.

L’acte està coorganitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Mies van der Rohe.

S'hi presentaran les novetats i les línies d'actuació en el marc d’aquesta iniciativa europea, així com les oportunitats de finançament que se’n deriven. També s'hi coneixeran de primera mà projectes guanyadors i diverses experiències que s’estan desenvolupant a Catalunya en relació amb la Nova Bauhaus Europea; com ara el projecte NEST, un sistema de recobriment de façanes que facilita la nidificació d’aus i insectes alhora que millora l’aïllament dels edificis; la proposta Olivera DigitALL de Sant Boi de Llobregat per transformar un equipament en un espai educatiu digital i sostenible per a tothom o la recerca sobre teixits i moda sostenible que duu a terme el centre tecnològic Eurecat.

A la jornada s’explicarà la nova NEB Facility que finançarà actuacions relacionades amb els valors de la Nova Bauhaus Europea (beautiful, sustainable and together) de 2025 a 2027.  

La NEB Facility és la primera eina de suport pressupostari plurianual per a la Nova Bauhaus Europea del 2025 al 2027. El seu objectiu és crear i ampliar solucions innovadores que puguin revitalitzar els barris europeus mitjançant el disseny per a la sostenibilitat i la inclusió. Comptarà amb un pressupost indicatiu de 120 milions d’euros anuals. 

La Nova Bauhaus Europea (NEB) és un projecte multidisciplinari que se sustenta en tres pilars fonamentals: la sostenibilitat, la inclusió i la bellesa mitjançant la implicació de diferents actors de la societat com artistes, activistes, dissenyadors, arquitectes, estudiants, ciutadania, experts, empreses i institucions de RDI, entre d’altres, amb la intenció de reflexionar sobre com han de ser els espais on vivim per tal que siguin més sostenibles.

La jornada és és presencial i per assistir-hi cal registrar-s'hi abans de l’11 d’abril a través del formulari següent.

Consulteu-ne el programa i inscriviu-vos-hi.

L’acte comptarà, entre d’altres, amb la participació de la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge, Iñaqui Carnicero; el secretari general de Cultura, Jordi Foz; el director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat, Agustí Serra i la cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Alina-Stefanania Ujupan.

El programa de la jornada, presentada i moderada per Àlex Navarro (Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya) és el següent:

NOVA BAUHAUS EUROPEA

Balanç i perspectives de futur

Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya

dilluns, 15 d’abril de 2024

9.00h. Arribada i acreditacions

Presenta i condueix l’acte: Sr. Àlex Navarro, coordinador d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya. Departament de Cultura

9.30h. Benvinguda

Hble Sra. Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

Sr. Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

9.40- 10.00h

La Nova Bauhaus Europea a Espanya i a Catalunya

Sr. Iñaqui Carnicero Alonso-Colmenares, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura i Punt de Contacte Estatal de la Nova Bauhaus Europea. Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana

Sr. Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura. Departament de Territori. Generalitat de Catalunya

10.00- 11.00h Presentació de la Nova Bauhaus Europea (NEB) Facility 2025-27 i d’altres iniciatives pilot a la UE

Introdueix: Sra. Anna Ramos, directora de la Fundació Mies van der Rohe

Ponents:

Sra. Alina-Stefanania Ujupan, cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca (Joint Research Center- JRC) de la Comissió Europea.

Sr. Marcos Ros, eurodiputat i coordinador del Grup d’Amistat de la Nova Bauhaus Europea al Parlament Europeu

Sr. Estanislau Vidal-Folch, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya

11.00 h-11.15h Torn de preguntes

11.15h- 11.45h Pausa cafè

11.45h- 12.20h Taula Rodona. La Nova Bauhaus Europea a Catalunya: beautiful, sustainable and together

Presenta i modera: Sra. Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Sr. Vicente Guallart, fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC)

Sr. Francesc Gutierrez, coordinador general de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Projecte L’Olivera DigitALL.

Sra. Rosa Ferré, directora de la Fundación TBA21 - Thyssen-Bornemisza Art Contemporary

12.20-12.50h Torn de preguntes

12.50h - 13.30h Presentació d’altres experiències relacionades amb la Nova Bauhaus Europea

Presenta i modera: Sr. Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea

Sra. Maria Sisternas, directora de l’Institut Català del Sòl (INCASOL)

Sr. Geoffrey James Eberle, Fundador i soci d’Entropic – NEST

Sr. Alex Jiménez, director de SURU. Projecte NIU

Sr. Francesc Mañosa, investigador de la Unitat ‘Smart Textiles’ - Centre Tecnològic Eurecat

13.30h – 13.45h Torn de preguntes

13.45h Cloenda

Sr. Jordi Foz, secretari general de Cultura. Generalitat de Catalunya

Consulteu-ne el programa i inscriviu-vos-hi.

Més informació

La quarta edició del D’A Film Lab Barcelona es duu a terme del 5 al 8 d’abril de 2024, en el marc del D’A – Festival de Cinema de Barcelona (4 - 14 abril 2024).

El D’A Film Lab Barcelona és un programa de promoció del talent cinematogràfic emergent que té com a objectiu facilitar el desenvolupament, la realització i la internacionalització de primer, segon i tercers llargmetratges.

Aquesta 4a edició d'enguany, amb seus al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), SGAE Catalunya i a la Casa Montjuïc, compta amb amb quatre seccions:

• Final Cut: Vuit llargmetratges en fase de postproducció optaran al Premi D’A Film Lab Barcelona, atorgat per un jurat professional, dotat amb 20.000 euros. 
• Producció Emergent: Onze projectes en fase de desenvolupament.
• Panorama Catalunya: Projectes catalans i en llengua catalana en fase de postproducció.
• Coproduction Meetings Barcelona: Iniciativa desenvolupada amb la col·laboració de Porto/Post/Doc: Film & Media Festival, amb l’objectiu de donar suport a la coproducció internacional, el desenvolupament de nous projectes i promoure la circulació de pel·lícules i productores espanyoles i portugueses.

Tots els projectes seleccionats en el laboratori rebran un acompanyament intensiu amb experts, assessors i programadors internacionals. 

A més, les persones acreditades com a professionals al festival poden accedir a les formacions i tallers oberts, i a la Plataforma d’Indústria del Lab, Incoproduction, que conté informació dels projectes i dona accés a la base de dades de contactes (who is who) del Lab.

En el marc dels Coproduction Meetings Barcelona, es durà a terme la xerrada Oportunitats de finançament per a la coproducció europea, el proper diumenge 7 d’abril a la Sala Raval del CCCB, de 12h a 13:30h, que comptarà amb la col·laboració de la nostra oficina.

Àlex Navarro, el responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es farà càrrec de la moderació i dinamització de la sessió, que tractarà sobre les possibilitats i realitats de la coproducció internacional i el potencial que ofereixen els diferents mercats i espais de coproducció europeus a l’hora d’obtenir finançament.

Els participants a la xerrada són:

Nuno Fonseca | International Affairs Advisor for ICA Portugal
Susana Costa Pereira | Creative Europe MEDIA Desk Portugal
Liliana S. Laspirilla | Industry Coordinator Porto|Post|Doc Film & Media Festival
Paula Sanjulián | Industry Coordinator FICX (Xixón International Film Festival)
Mar Izquierdo | Coordinator Zineuskadi – Basque Audiovisual
Francesca Pallesci | Head of Film – Deputy Director – MIA Mercato Internazionale Audiovisivo
Alexia De Vito | Head of Film Co-production Market & Pitching Forum – MIA Mercato Internazionale Audiovisivo
Weronika Czolnowska | Industry Coordinator – mBank New Horizons IFF
Oana Giurgiu | Industry Coordinator – Transilvania IFF

La primera hora de la conferència es dedicarà a explorar oportunitats de finançament en altres mercats i regions. En el tram final, tant el representant de l’ICAA (Nuno Fonseca) com la Cap de l’oficina MEDIA a Portugal (Susana Costa Pereira), explicaran com sol·licitar ajuts i quants fons hi ha disponibles, a Espanya i Portugal, respectivament.

La xerrada es durà a terme en anglès.

L'entrada és gratuïta, amb inscripció prèvia.

Més informació

El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas), on ha tingut l'estrena mundial. 

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. 

La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024 i arribarà a les sales de cinema el proper 26 d'abril, de la mà de Filmax. 

Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.

Sinopsi

La Lola (40) gaudeix d'una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.

'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. 

Notícies relacionades:

El film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, s'estrenarà al SXSW Film & TV Festival 2024 

El film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, seleccionat al D'A Film Festival 2024

Després de l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas), el film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, es podrà veure al D'A Film Festival 2024, que ha anunciat els primers títols de la programació i que es durà a terme del 4 al 14 d'abril.

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. Filmax la distribuirà a les sales de cinema l'any 2024.

Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.

Sinopsi

'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.

La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024.

Entre els primers títols anunciats del festival també figura el drama francès amb suport d'Europa Creativa MEDIA L'Été dernier ('El último verano'), de la directora francesa Catherine Breillat, que protagonitza la retrospectiva del Festival D'A, tot dedicant-li el Focus D'A 2024. 

La darrera pel·lícula de Catherine Breillat va competir a la secció oficial de la passada edició del Festival de Canes i se centra en una dona madura, casada i amb dues filles, que es juga la seva reputació quan inicia una relació sentimental amb el fill adolescent del seu marit, fruit d’un matrimoni anterior. Amb punts de drama familiar i thriller eròtic, el film està protagonitzat per Léa Drucker (Custodia compartida) i ha estat considerada una de les millors pel·lícules de l’any segons Cahiers du Cinéma.

https://www.youtube.com/watch?v=efcaJNaBuq8&list=PLFM8VQV49hnaegpg86zue78YmrHe0C3jI

Consulteu la resta de títols anunciats fins ara al Festival D'A 2024. 

S'han fet públics els premis de la 74a edició de la Berlinale, que s'ha dut a terme entre el 15 i el 25 de febrer de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre films amb suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2024 són: 

Competition

• Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Guardonada amb l'Ós de Plata per a la seva contribució artística excepcional (Martin Gschlacht per a la fotografia).

Panorama:

• Cu Li Không Bao Giờ Khóc (Cu Li Never Cries), de Phạm Ngọc Lân (Vietnam, Singapur, França, Filipines, Noruega, 2024), que va guanyar el Premi GWFF a la Millor Òpera Prima. 

Panorma Dokumente:

• No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024), que ha rebut 3 premis:
  • Berlinale Documentary Award 2024 (Premi Berlinale Documental 2024)
  • Panorama Audience Award Prize Winner Documentary Film 2024 (Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula Documental 2024)
  • Special Mention Peace Film Prize (Menció Especial Premi de Cinema per la Pau)

Forum:

• Marijas klusums (Maria’s Silence), de Dāvis Sīmanis (Letònia, Lituània, 2024), guardonada amb el Forum Prize of Ecumenical Jury (Premi Fòrum del Jurat Ecumènic).

Cal destacar també que les quatre produccions catalanes seleccionades a la Berlinale d'enguany, totes dirigides per dones, han resultat totes guardonades. Així, a la secció Berlinale Panorama, el llargmetratge Memorias de un cuerpo que arde (Playlab Films, Substance Films), d’Antonella Sudasassi Furniss, ha estat guardonat amb el Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula. 

A la secció Generation Kplus, la pel·lícula Reinas (Inicia Films, Maretazo, Cine, Alva Film), de la directora peruana Klaudia Reynicke, ha obtingut el Gran Premi del Jurat Internacional a la Millor Pel·lícula. Mentre que el curtmetratge català Cura sana (ESCAC), de Lucía G. Romero, seleccionat a Generation 14plus, ha estat guardonat amb l'Ós de Cristall per al Millor Curtmetratge.

A més, en el marc de la secció Berlinale Forum, l’òpera prima d’Anna Cornudella, La hibernació humana (Japonica Films, Batiak Films), ha rebut el Premi Fòrum del Jurat Fipresci. 

Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 74a edició de la Berlinale.

El proper dijous 29 de febrer, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estíbaliz Urresola Solaguren, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Estíbaliz Urresola Solaguren, i de la productora Valérie Delpierre (Inicia Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la sisena d'aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 29 de febrer de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució '20.000 Especies de Abejas'.

Es tracta del primer llargmetratge escrit i dirigit per Estíbaliz Urresola Solaguren, que va tenir la première mundial a la Berlinale 2023, on es va alçar amb l'Ós de Plata a Millor interpretació protagonista per a Sofia Otero, tot iniciant així un llarg recorregut de festivals, premis i reconeixements. Va inaugurar el D'A Film Festival i va ser guardonada al Festival de San Sebastián. 

Nominada al Lux Audience Award 2024, i guardonada amb 3 Premis Goya (Millor direcció novell i Millor guió per a Estibaliz Urresola, i Millor actriu de repartiment per a Ane Gabarain), 3 Premis Gaudí (Millor pel·lícula en llengua no catalana, Millor direcció novell per a Estíbaliz Urresola i Millor fotografia per a Gina Ferrer), 2 Premis Forqué (Millor llargmetratge de ficció i Premi Cinema i educació en valors) i 2 Premis Feroz (Millor pel·lícula dramàtica i Millor actriu de repartiment per a Patricia López Arnaiz).

Sinopsi

Cocó, de vuit anys, no encaixa amb les expectatives dels altres i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-lo Aitor però no es reconeix en aquest nom. La seva mare Ane aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles. Aquest estiu, que canviarà les seves vides, obligarà aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als dubtes i els temors.

https://www.youtube.com/embed/hzu8md4CPcI

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L'Acadèmia del Cinema Català ha celebrat la XVI edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules guardonades figuren 4 títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que han obtingut un total de 12 Premis Gaudí.

Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades són:

• Creatura, d'Elena Martín Gimeno (15 nominacions, 6 premis):
  • Millor pel·lícula
  • Millor direcció (Elena Martín)
  • Millor muntatge (Ariadna Ribas)
  • Millor actriu secundària (Clara Segura)
  • Millor actor secundari (Alex Brendemühl)
  • Millor interpretació revelació (Clàudia Malagelada)
• 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren (9 nominacions, 3 premis):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció novella (Estibaliz Urresola Solaguren)
  • Millor direcció de fotografia (Gina Ferrer)

• Robot Dreams, de Pablo Berger (3 nominacions, 2 premis):
  • Millor pel·lícula d'animació
  • Millor música original (Alfonso de Vilallonga)
• Upon Entry, de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas (5 nominacions, 1 premi):
  • Millor guió original (Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas)

Podeu consultar el llistat global dels premiats des de l'enllaç següent. 

La gala dels XVI Premis Gaudí es va dur a terme diumenge 4 de febrer de 2024.

Notícia relacionada: Presència de films amb suport MEDIA entre els nominats als XVI Premis Gaudí

El cicle Premi Lux 2024 arriba a la Filmoteca de Catalunya, on es podran veure els cinc films nominats enguany al LUX Audience Award 2024, una iniciativa del Parlament Europeu, que compta amb el suport del Progama Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea.

El Premi del Públic LUX és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.

Es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.

Aquest any són cinc les pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic.

La Filmoteca de Catalunya acull els dijous del mes de febrer (els dies 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer) a les 20h la projecció gratuïta de les 5 pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu: The Teachers' Lounge, d'Ilker Çatak (Alemanya); el documental On the Adamant, de Nicolas Philibert (França i Japó); el també documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia); Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya); i la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Totes compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. 

La primera sessió es durà a terme el proper dijous 1 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la pel·lícula alemanya Das Lehrerzimmer ('Sala de profesores'), dirigida per Ilker Çatak. A la darrera edició dels Premis del Cinema Alemany (Premis Lola 2023) es va endur els guardons a millor film, direcció, actriu, guió i muntatge.

Sinopsi

Carla, una jove professora d'institut, es distingeix dels seus col·legues pel seu idealisme. Quan un seguit de robatoris sense resoldre intoxiquen l'ambient entre el professorat, Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta desemmascara al lladre, però la seva revelació allibera forces fora de control i plantegen a Carla un dilema irresoluble.

Reserveu la vostra entrada gratuïta. 

La segona sessió es durà a terme el dijous 8 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental francès Sur l'Adamant, de Nicolas Philibert. 

Sinopsi

L'Adamant és un centre de dia únic. Un edifici flotant al Sena que acull adults amb problemes de salut mental. L'equip que el dirigeix intenta resistir contra la deshumanització de la psiquiatria ajudant els pacients a reconnectar amb el món.

Reserveu la vostra entrada gratuïta. 

La tercera sessió es durà a terme el dijous 15 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia). La pel·lícula ha estat guardonada a la categoria de millor documental als Premis del Cinema Europeu.

Sinopsi

Ocultes en un bosc frondós al sud d'Estònia, un grup de dones es reuneix en la foscor fumejant d'una sauna per compartir les seves idees i els seus secrets.

Embolcallades d'una calor tòrrida i densa, es despullen en cos i ànima per desprendre's de les pors i de les vergonyes atrapades en els seus cossos i recuperar la força mitjançant un sentiment d'unió.

Reserveu la vostra entrada gratuïta. 

La quarta sessió es durà a terme dijous 22 de febrer a les 20h amb al projecció gratuïta de Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya).

Sinopsi

Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon.

Reserveu la vostra entrada gratuïta. 

La cinquena i última sessió es durà a terme dijous 29 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Amb la presentació de la directora.

Premi a la millor interpretació principal (la nena Sofía Otero) del Festival de Berlín i millor film i actriu de repartiment (Patricia López Arnaiz) al Festival de Màlaga. És el tercer film espanyol (després d’El Reino i Alcarràs) a ser candidat al Premi Lux.

Sinopsi

Una nena de vuit anys no entén perquè la gent insisteix a adreçar-se a ella amb un nom amb el qual no s'hi reconeix. Durant un estiu entre ruscos a casa de la seva bestia, la seva vida i la de la seva mare canvien per sempre.

Reserveu la vostra entrada gratuïta. 

Més informació

Recordeu que la possibilitat de qualificar els films fins al 14 d'abril de 2024 i no perdre així l'oportunitat de guanyar una varietat de premis incloent un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament d'aquests guardons, que peremtrà conèixer els directors i els equips de rodatge dels llargmetratges nominats.

Voteu a la plataforma des d'aquest enllaç.

Notícia relacionada: El Parlament Europeu anuncia les pel·lícules nominades al Lux Audience Award 2024

L'Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha anunciat els nominats a la 96a edició dels Premis Oscar, la gala de lliurament del quals es durà a terme el 10 de març de 2024. Entre les nominades figuren 5 pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, entre les quals trobem el film d'animació de producció catalana Robot Dreams, de Pablo Berger, nominat a millor pel·lícula d'animació. 

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Oscars 2024 són:

• Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet (França, 2023), que compta amb 5 nominacions:
  • Millor pel·lícula (Marie-Ange Luciani i David Thion, Productors)
  • Millor direcció (Justine Triet)
  • Millor guió (Justine Triet i Arthur Harari)
  • Millor actriu (Sandra Hüller)
  • Millor muntatge (Laurent Sénéchal)
• Io Capitano (Me Captain), de Matteo Garrone (Itàlia, Bèlgica, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
• Das Lehrerzimmer (The Teachers' Lounge), d'lker Çatak (Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
• Robot Dreams, de Pablo Berger, nominada a millor pel·lícula d'animació. 

• Les Filles d'Olfa (Four Daughters), de Kaouther Ben Hania i Nadim Cheikhrouha (França, Tunísia, Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula documental. 

Cal destacar també que 'La sociedad de la nieve', dirigida pel barceloní Juan Antonio Bayona, ha aconseguit dues nominacions: millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria (Ana López-Puigcerver, David Martí and Montse Ribé). 

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades.

La 96a edició dels premis de l’Acadèmia se celebrarà el diumenge 10 de març de 2024.

Eurimages ha fet públics els resultats de la primera convocatòria de projectes en el marc del nou Programa Pilot per a la Coproducció de Sèries del Consell d'Europa.

Després d'una avaluació d'experts independents reunits en línia, el Consell d'Europa ha decidit donar suport a set coproduccions de sèries amb un import total de 3.000.000 d'euros. Dels set projectes seleccionats en aquesta convocatòria, gairebé dos terços (64%) dels creadors de les sèries són dones i s'utilitzen deu llengües nacionals, regionals o minoritàries.

Entre els projectes beneficiaris figura el projecte de sèrie de ficció 'Pubertat', dirigit per Leticia Dolera, i produït per Distinto Films en coproducció amb la belga AT-Prod, i les catalanes Corte y Confección de Películas i Uri Films. La sèrie compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (forma part del paquet de projectes -European Slate Development- del qual és beneficiari Distinto Films), de l'ICEC i de TV3. 

Sinopsi

El presumpte abús entre adolescents revela els tabús que envolten la sexualitat dels adults al seu càrrec. Però, pot un nen de 13 anys ser un agressor sexual? I qui seria el responsable? El nen, la família o la societat? Probablement tots ells.

Entre les 7 coproduccions de sèries seleccionades per Eurimages figura també el projecte Favàritx, dirigit per Lluís Illescas, i produït per la companyia valenciana TV ON en coproducció amb la portuguesa Volf Entertainment, i la menorquina Empatic Comunicacion y Marketing. 

La llista completa de projectes seleccionats és la següent: 

• ‘Arcanes’ – creada per Michèle Jacob; produïda per Beluga Tree (Bèlgica) amb Staragara (SI), RTBF (Bèlgica), Proximus Media House (Bèlgica)
• ‘Favàritx’ – creada per Lluís Illescas; produïda per TV ON (Espanya) amb Volf Entertainment (Portugal), Empatic Comunicacion i Màrqueting (Espanya)
• 'Greater Adria' – creada per Nebojša Taraba, Simona Nobile; produïda per Drugi plan (Hongria) amb Fabula Pictures (Itàlia), Nadcon Film (Alemanya), Lunanime (Bèlgica)
• 'Interstellar Ella', segona temporada – creada per Adam Long (sèrie d'animació); produïda per Fabrique Productions (Bèlgica) amb Apartment 11 Productions (Canadà)
• 'Pubertat' – creada per Leticia Dolera; produïda per Distinto Films (Espanya) amb AT-Prod (Bèlgica), Corte y Confección de Películas (Espanya), Uri Films (Espanya)
• 'The Kollective' – creada per Femke Wolting, Maddalena Ravagli, Leonardo Fasoli; produïda per Submarine Productions (Països Baixos) amb Menuetto Film (Bèlgica), ZDF (Alemanya), France Télévisions (França), RAI (Itàlia)
• 'This is not a murder mystery' – creada per Kathleen Maes; produïda per Panenka (Bèlgium) amb DeadPan Pictures (Irlanda), VRT (Bèlgica), NPO (Països Baixos) ZDF (Alemanya), SVT (Suècia), NRK (Noruega), YLE (Finlàndia), DR (Dinamarca), RUV (Islàndia).

El programa pilot de suport a la coproducció de sèries és una iniciativa triennal del Consell d'Europa. Admet sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions.

Més informació

El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, tindrà l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas). 

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA. Filmax la distribuirà a les sales de cinema l'any 2024.

Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.

Sinopsi

'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.

'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. 

Notícia relacionada: Comença el rodatge del film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya us desitgem a tots i totes un Bon Nadal i un molt Bon Any 2024, ple de projectes MEDIA!

Voldríem també felicitar-nos tots plegats pels bons resultats MEDIA obtinguts enguany per part del sector audiovisual català.

Consulteu, a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf, la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana. Hi trobareu una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023 i un repàs de l'any. 

I us desitgem unes bones festes i uns encara millors resultats per al 2024!

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra;  el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet. 

Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023. 

L'Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVI edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 8 títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Creatura, d'Elena Martín Gimeno (15 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor direcció (Elena Martín)
  • Millor guió original (Clara Roquet i Elena Martín)
  • Millor protagonista masculí (Oriol Pla)
  • Millor direcció de producció (Andrés Mellinas)
  • Millor direcció artística (Sylvia Steinbrecht)
  • Millor muntatge (Ariadna Ribas)
  • Millor actriu secundària (Clara Segura)
  • Millor actor secundari (Alex Brendemühl)
  • Millor interpretació revelació (Clàudia Malagelada)
  • Millor música original (Clara Aguilar)
  • Millor fotografia (Alana Mejía González)
  • Millor so (Leo Dolgan, Oriol Donat i Laia Casanovas)
  • Millors efectes visuals (Cristina Garmón)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Danae Gatell i Àlex Salvat)
• 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren (9 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció novella (Estibaliz Urresola Solaguren)
  • Millor guió original (Estibaliz Urresola Solaguren)
  • Millor protagonista femenina (Patricia López Arnaiz)
  • Millor direcció artística (Izaskun Urkijo Alijo)
  • Millor muntatge (Raúl Barreras)
  • Millor actriu secundària (Ane Gabarain)
  • Millor fotografia (Gina Ferrer)
  • Millor so (Eva Valiño, Koldo Corella i Xanti Salvador)
• Upon Entry, de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció novella (Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas)
  • Millor guió original (Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas)
  • Millor protagonista femenina (Bruna Cusí)
  • Millor protagonista masculí (Alberto Ammann)
• Robot Dreams, de Pablo Berger (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula d'animació
  • Millor guió adaptat (Pablo Berger)
  • Millor música original (Alfonso de Vilallonga)
• Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació

I entre les pel·lícules nominades al Gaudí a la Millor Pel·lícula Europea, figuren els següents films amb suport MEDIA:

• El triángulo de la tristeza, de Ruben Östlund (Suècia, UK, EUA, França, Grècia)
• Las ocho montañas , de Felix van Groeningen i Charlotte VandermeerschCountry (Itàlia, Bèlgica, França, UK)
• Close, de Lukas Dhont (Bèlgica, França, Països Baixos)

Consulteu el llistat complet de nominacions.

Més informació

La 36a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 9 de desembre a Berlín (Alemanya). Entre les pel·lícules guardonades figuren 6 films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 13 Premis.

La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la Distribució ANATOMY OF A FALL (ANATOMIE D’UNE CHUTE), de Justine Triet (França), que comptava amb 6 nominacions i va obtenir 6 premis:

• Millor Pel·lícula
• Millor Direcció Europea (Justine Triet) 
• Millor Actriu Europea (Sandra Hüller)  
• Millor Guió Europeu (Justine Triet, Arthur Harari) 
• Millor Muntatge Europeu (Laurent Sénéchal) 
• European University Film Award 

THE PROMISED LAND (BASTARDEN), de Nikolaj Arcel (Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament, va obtenir 3 premis:

• Millor Actor europeu (Mads Mikkelsen)
• Millor Cinematografia Europea (Rasmus Videbæk)
• Millor Disseny de vestuari europeu (Kicki Ilander) 

LA CHIMERA, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França). Suport MEDIA a la Distribució. Comptava amb 2 Nominacions, i va aconseguir 1 Premi:

• Millor Disseny de producció europeu (Emita Frigato)

CLUB ZERO, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca). 1 Nominació, 1 Premi:

• Millor Banda Sonora Original Europea (Markus Binder)

ROBOT DREAMS, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al Desenvolupament i a la Distribució:

• Millor llargmetratge d'animació europeu

SMOKE SAUNA SISTERHOOD (SAVVUSANNA SÕSARAD), d'Anna Hints (Estònia, França, Islàndia). Suport MEDIA a la Distribució:

• Premi a Millor Documental Europeu.

Cal destacar també que la cineasta catalana Isabel Coixet va rebre el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' per la seva "impressionant contribució al món del cinema".

Podeu consultar el llistat complet de guardons.

El film de producció catalana amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Upon Entry', dirigit per Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, compta amb 3 nominacions (millor òpera prima, millor primer guió i millor muntatge) als Film Independent Spirit Awards del Estats Units, la gala de lliurament de premis dels quals es durà a terme el proper 25 de febrer de 2024 a Santa Mònica (Califòrnia).

Recordem que la pel·lícula ha estat també recentment nominada als Premis Gaudí (cinc nominacions que inclouen millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció novella, millor guió original, millor protagonista femenina i millor protagonista masculí), als Premis Goya (tres candidatures que inclouen millor direcció novell, millor actor protagonista i millor guió original), als Premis Forqué (dues candidatures que inclouen millor llargmetratge de ficció i millor interpretació masculina), i als Premis Feroz (tres candidatures que inclouen millor pel·lícula dramàtica, millor actor protagonista d'una pel·lícula i millor guíó d'una pel·lícula), entre altres.

Es tracta d'una producció de Zabriskie Films, Basque Films i Sygnatia, que també ha comptat amb el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de la Comunidad de Madrid i del Govern Basc, així com amb la participació de TV3. És una pel·lícula produïda per Carles Torras, Carlos Juárez, Xosé Zapata, Sergio Adrià i Alba Sotorra.

'Upon Entry' està protagonitzada pels guanyadors del Goya, Alberto Ammann i Bruna Cusí, i també hi intervenen Ben Temple i Laura Gómez.

El film ha passat per certàmens com el Festival South by Southwest a Austin (Texas, Estats Units), BAFICI (Buenos Aires, Argentina), D’A Film Festival (Barcelona), Tallinn Black Nights Film Festival (Estònia) o el Kolkata Film Festival (Índis) - i en alguns d'ells, premiat-. 'Upon Entry' va rebre també la Biznaga de Plata a la millor interpretació masculina per a Alberto Ammann al Festival de Málaga.

Entre els nominats als Film Independent Spirit Awards figuren també altres films europeus amb suport d'Europa Creativa MEDIA: Passage, d'Ira Sachs, Anatomy of a Fall, de Justine Triet o Godland, de Hlynur Pálmason.

Consulteu el llistat complet de nominacions.

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2023 de suport a coproduccions de llargmetratges. S'han seleccionat 29 llargmetratges, inclosos 7 documentals i 3 animacions, per un import total de 8.130.000 euros.

Entre els beneficiaris figuren tres projectes amb participació catalana: el projecte d'animació 'La llum de l'Aisha', dirigit per Shadi Adib i produït per Mago Production i Filmax (en coproducció amb Alemanya), que rebrà 450.000 €; 'From Dawn to Dawn', de Xisi Sofia Ye Chen, produït per LaCima i The South Project (en coproducció amb França), que mescla el documental i la ficció i rebrà 80.000€; i el documental 'Like Any Other Mortal', de Maria Molina Peiró (Països Baixos, Espanya), que en rebrà 50.000.  

A més, dos projectes més compten amb participació espanyola: 'El Cautivo', d'Alejandro Amenábar (Espanya, Itàlia), que en rebrà 500.000 € ; i 'The Mysterious Gaze of the Flamingo', del xilè Diego Céspedes.

Dels 29 projectes de coproducció seleccionats, 14 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 46,90% del finançament total concedit.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta tercera convocatòria de 2023 són:

• Butterfly, d'Itonje Søimer Guttormsen (Noruega) - 385.000 € (Noruega, Regne Unit, Alemanya, Suècia)
• Climate in Therapy, de Nathan Grossman (Suècia) - 70.000 € Documental (Suècia, Noruega)
• Cuba & Alaska, d'Iegor Troianovskyi (Ucraïna) - 150.000 € Documental (França, Bèlgica, Ucraïna)
• Drowning Dry, de Laurynas Bareiša (Lituània) - 150.000 € (Lituània, Letònia)
• Everytime, de Sandra Wollner (Àustria) - 380.000 € (Àustria, Alemanya)
• From Dawn to Dawn, de Xisi Sofia Ye Chen (Espanya) - 80.000 € Ficció / Documental (Espanya, França)
• Gavagai, d'Ulrich Köhler (Alemanya) - 340.000 € (Alemanya, França)
• Girl in the Clouds, de Philippe Riche (França) - 500.000 € Animació (França, Bèlgica)
• House of Stairs, de Wi Ding Ho (Malàisia) - 400.000 € (Canadà, França, Bèlgica)
• I'll Be Gone in June, de Katharina Rivilis (Alemanya) – 300.000 € (Alemanya, Suïssa)
• Last Letters from my Grandma, d'Olga Lucovnicova (Bèlgica) - 150.000 € Documental (Bèlgica, Romania, Països Baixos, Moldàvia)
• Like Any Other Mortal, de Maria Molina Peiró (Països Baixos) - 50.000 € Documental (Països Baixos, Espanya)
• Love Exposed, de Filip Remunda (República Txeca) - 100.000 € Documental (República Txeca, Eslovàquia)
• Nightborn, de Hanna Bergholm (Finlàndia) - 475.000 € (Finlàndia, Lituània, França)
• Once Upon a Time in Gaza, d'Arab Nasser (França), Tarzan Nasser (França) - 350.000 € (França, Alemanya, Portugal)
• Reedland, de Sven Bresser (Països Baixos) - 225.000 € (Països Baixos, Bèlgica)
• Rose, de Markus Schleinzer (Àustria) - 450.000 € (Àustria, Alemanya)
• Sidi Kaba and the Gateway Home, de Rony Hotin (França) - 382.000 € Animació (França, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica)
• Silent Friend, d'Ildikó Enyedi (Hongria) - 500.000 € (Alemanya, França, Hongria)
• Skateboarding is not for Girls, de Dina Duma (Macedònia del Nord) - 350.000 € (Macedònia del Nord, Bèlgica, Eslovènia)
• The Answer is Land, d'Elle Sofe Sara (Noruega) - 330.000 € (Noruega, Finlàndia, Suècia)
• The captive, d'Alejandro Amenábar (Espanya) - 500.000 € (Espanya, Itàlia)
• The Ground Beneath Our Feet, d'Ysra Roca Fannberg (Islàndia) - Documental de 48.000€ (Islàndia, Polònia)
• The Last Nomads, de Biljana Tutorov (Sèrbia), Peter Glomazic (Sèrbia) - Documental de 150.000€ (Sèrbia, França, Eslovènia, Montenegro, Bèlgica)
• The Light of Aisha, de Shadi Adib (Alemanya) - 450.000 € Animació (Espanya, Alemanya)
• The Moon is a Father of Mine, de George Ovashvili (Geòrgia) - 118.000 € (Geòrgia, Alemanya, Luxemburg, Bulgària, República Txeca)
• The Mysterious Gaze of the Flamingo, de Diego Céspedes (Xile) - 139.000 € (França, Xile, Bèlgica, Espanya)
• Year of the Widow, de Veronika Liskova (República Txeca) - 240.000 € (República Txeca, Eslovàquia, Croàcia)
• Yellow Letters, d'Ilker Çatak (Alemanya) - 368.000 € (Alemanya, França)

Des de la seva creació l'any 1988, EURIMAGES ha donat suport a 2.438 coproduccions per un import total d'aproximadament 694 milions d'euros.

Més informació

Sunny Side of the Doc organitza la quarta edició de Global Pitch, un esdeveniment en línia de pitching internacional, de dos dies de durada, centrat al voltant de projectes documentals que investiguen i tracten temes d'actualitat. La data límit per inscriure's a aquesta quarta edició, que es durà a terme del 6 al 7 de febrer de 2024, és el 24 de novembre de 2023. 

La quarta edició de Global pitch for Global change és una oportunitat única perquè 12 projectes seleccionats arribin a més de 100 decision-makers internacionals (televisions, financers, commissioning editors, productors, etc), a través de presentacions en línia i reunions individuals. El guanyador rebrà 3.000 € i dues acreditacions per #SSD24. L'objectiu del pitching és facilitar les coproduccions internacionals i el finançament de projectes que tracten temes globals. 

Sota el títol 'Docs For the Future: Mapping a Sustainable World', al Global Pitch es busquen històries compromeses i atractives, inspiradores, que tractin qüestions i reptes relacionats amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible.

Requisits

• S'hi poden presentar projectes de documental en qualsevol format (llargmetratges, curts, one-offs, sèries, etc)
• Els projectes han d'estar en fase avançada de desenvolupament
• Cal tenir el compromís financer d'un tercer partner (distribuïdor, agent de vendes, plataforma, etc) 

Criteris d'avaluació:

• Força i originalitat de la història de la narració.
• Rellevància i potencial internacional.
• Viabilitat financera.
• Sense ser un requisit previ, es tindran en compte altres elements com ara una estratègia d'impacte social o la certificació verda.

Si teniu dubtes sobre l'elegibilitat del vostre projecte, si us plau no dubteu a contactar amb l'organització: programming@sunnysideofthedoc.com, abans de presentar la vostra sol·licitud.

Més informació i inscripcions

La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.

Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.

De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.

L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale i va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.

L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.

Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.

La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesos Robert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.

'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.

Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.

L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.

Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).

Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.

I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.

Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.

Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.

Més informació

La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, ha estat guardonada amb el Prix Europa 2023 a la millor sèrie europea de ficció, aquest cap de setmana. La ficció s’ha imposat en una gala a Berlín en què competia amb 181 produccions destacades de 27 països. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes.

Els prestigiosos Prix Europa, creats el 1987 pel Consell d'Europa, el Parlament Europeu i la Fundació Cultural Europea, reconeixen el millor de la televisió continental. Ara compten amb l'organització de 22 canals públics europeus. 

'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.

El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.

La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.

Sinopsi

La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.

'Això no és Suècia' es va presentar al passat Serielizados Fest i, a partir del dilluns 20 de novembre, s'estrenarà a TV3 amb un capítol setmanal. La sèrie consta d'un total de 8 capítols d'uns 40 minuts, i s'ha rodat en català, castellà, anglès i suec.

Consulteu tots els guanyadors dels Prix Europa 2023.

Enguany, el Prix Europa han guardonat 16 produccions de 181 candidatures nominades de 27 països.

'Això no és Suècia' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content. 

Notícies relacionades:

La sèrie de ficció amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', nominada als premis Prix Europa 2023

Comença el rodatge de la sèrie amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet

La Comissió Europea dona suport a la promoció transfronterera de pel·lícules europees no nacionals a través de la convocatòria Films on the Move del Programa Europa Creativa MEDIA.

La UE dona suport al desenvolupament del públic audiovisual tot connectant les obres audiovisuals europees amb el seu públic a través de tots els canals de distribució.

El programa Europa Creativa MEDIA publica una convocatòria anual de propostes, Films on the Move, per promoure la circulació d'obres audiovisuals no nacionals arreu de la UE.

Els agents de vendes i distribuïdors reben suport en les seves estratègies conjuntes de promoció paneuropea per a la distribució de pel·lícules fora del seu país d'origen, principalment a les sales de cinema, però també a les plataformes d'streaming. Els projectes de distribució se centren en pel·lícules europees d'alta gamma que es promocionaran per a les seves estrenes cinematogràfiques i en línia en un gran nombre de territoris d'Europa, i l'objectiu és ampliar l'audiència de les obres europees. Les estratègies de distribució tindran una durada d'entre 12 i 24 mesos, començant com a molt aviat a principis de 2023.

Arran de les convocatòries de 2023, s'han seleccionat 30 pel·lícules que estaran disponibles als territoris indicats a la llista següent. Actualment, la llista inclou els projectes seleccionats en el primer tall i es complementarà amb els resultats del segon tall.

Entre les pel·lícules seleccionades figuren les de producció catalana Robot Dreams, de Pablo Berger, que compta, a més amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. 

Tingueu en compte que la distribució no es limita als territoris esmentats i es podria ampliar encara més.

La pel·lícula…	Viatjarà a…
The Peasants, de Dorota Kobiela-Welchm  (co-produïda a Sèrbia, Polònia, Lituània)	26 països (BE, AT, BA, DE, ES, SE, DK, FR, CZ, LT, RS, PT, NO, LV, IT tbc, IS, HU, EL, FI, EE, LU, HR, NL, ME, MKD, RO)
Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (co-produïa a Estònia, França, Islàndia)	20 països (AT, BE, CZ, DE, DK, EL, IT, LT, LU, LV, NL, NO, PL, PT, SK tbc, FI, HU, IS, SE)
Saint Omer, d'Alice Diop (produïda a França)	20 països (AT, BA, ES, HR, HU, CZ, DK, DE, LT, RO, ME, NL, MKD, NO, PL, PT, RS, SK, SI, SE)
Father and Soldier, de Mathieu Vadepied (coproduïda a França i Senegal)	14 països (AT, AL, DE, EL, CZ, HU, IT, MKD, PL, RS, SI, SK, ES, SE)
On the Adamant, de Nicolas Philibert (coproduïda a França i Japó)	24 countries (AT, BE, BG, CZ, NL, ES, NO tbc, DE, EE, EL, HU, IT, LT, LV, PL, HR, RS, SE, SI, SK, PT, RO, DK tbc, FI tbc)
Other People’s Children, de Rebecca Zlotowski  (produïda a França)	19 countries (AT, HR, ME, RO, MKD, RS, SE, BA, HU, SI, FI, EL, PT, SK, CZ, DK, EE, LV, LT)
20.000 Species of Bees, d'Estibaliz Urresola Solaguren  (produïda a Espanya)	16 països (AT, BE, CZ tbc, DK, DE, EL, FR, HR, HU, IT, NL, NO tbc, PL, PT, RS, SE)
The Sitting Duck (La Syndicaliste), de Jean-Paul Salomé (coproduïda a França i Alemanya)	16 països (IT, BE, AT, BG, CZ tbc, DE, DK tbc, EL, ES, NL, NO tbc, PT, RO, SE tbc, HU, IE)
The Crime is Mine, de François Ozon (coproduïda a França i Bèlgica)	26 països (BE, BG, DE, DK tbc, EE, NL, NO tbc, EL, ES, HR, RO, SI, RS, LV, HU, FI tbc, CZ tbc, LT, PT, IT, PL tbc, BA, MKD, ME, AT, SE tbc)
Northern Comfort, de Hafsteinn Gunnar Sigurðsson (co-produïda a Islàndia, UK, Alemanya)	19 països (BA, BE, HR, CZ, FI, DE, IT, MKD, ME, RO, RS, SI, ES, DK, HU, NL, NO, PL)
Caravaggio’s Shadow, de Michele Placido (coproduïda a França i Itàlia)	18 països (DE, AT, BA, HU, PT, CZ, RO, LV, EE, LT, ES, ME, MKD, RS, SE, SI, SK)
Houria, de Mounia Meddour (coproduïda a França, Bèlgica, Algèria)	13 països (BA, NO, CZ, ES, IT, HR, ME, MKD, PL, RS, SE, SI, SK)
Mother and Son, de Léonor Serraille (produïda a França)	10 countries (BA, NL, PT, IT, EL, ES, HR, ME, MKD, SI)
Les Filles d’Olfa, de Kaouther Ben Hania (coproduïda a França, Alemanya i Tunísia)	22 països (EL, NO, RO, IS, DK, ES, BE, NL, FI, HR, EE, LV, LT, IT, PL, PT, AT, DE, SE, HU, CZ (tbc), IE (tbc)
Club Zero, de Jessica Hausner (coproduïda a Àustria, Alemanya, França, UK)	27 països (BE, BA, BG, CZ, DE, DK, EE, ES, FR, EL, HR, HU, IS, IT, LT, LV, ME, MKD, NL, NO, PL, PT, RO, RS, SE, SI, SK)
Anatomie d’Une Chute, de Justine Triet (produïda a França)	24 països (AT, EE, LV, LT, BG, CZ, DK, FI, DE, HU, IS, IT, NO, PL, RO, SK, ES, SE, NL, HR, BA, MKD, RS, ME)
Les Indésirables, de Ladj Ly (coproduïda a França i Bèlgica)	15 països (BE, DK, NL, SE, PT, EL, ES, PL, BG, IT, CZ, SK, HU, NO, RO)
The Teacher’s Lounge, d'lker Çatak (coproduïda a Alemanya i França)	10 països (PT, SE, IT, ES, HU, NL, BE, FR, FI, EL)
Vincent Doit Mourir, d'Stephan Castang (coproduïda a França i Bèlgica)	17 països (PT, ES, BE, BA, HR, ME, MKD, RS, PL, SE, EL, BG, HU, NL, SI, RO, IT)
L’Amour et Les Forets, de Valérie Donzelli (produïda a França)	13 països (PT, BG, DK, NL, BA, HR, ME, MKD, RS, IT, SI, ES, PL)
L'Eté Dernier, de Catherine Breillat (produïda a França)	15 països (ES, PT, DE, AT, EL, PL, SI, HR, EE, LT, SE, NL, BE, IT, FI)
Green Border, d'Agnieszka Holland (coproduïda a Polònia, França, Bèlgica, República Txeca)	23 països (DE tba, SE tba, FR, BE, NL, CZ, SK, ES, PT, IT, HU, RS, HR, ME, MKD, BA, SI, LT, LV, EE, AT, IS, BG)
Le Pot Au Feu de Dodin, de Trần Anh Hùng (coproduïda a França i Bèlgica)	26 països (AT, BE, BA, HR, CZ, DK, EE, DE, EL, HU, IT, LV, LT, MKD, NO, PL, PT, RO, RS, SI, ES, NL, FI, SE)
Robot Dreams, de Pablo Berger (coproduïda a Espanya i França)	22 països (DE, AT, IT, BE, NL, PL, NO, FI, SE, DK, EL, SI, HR, RS, BA, ME, MKD, IS, EE, LV, LT, HU)
Banel & Adama, de Ramata-Toulaye Sy (coproduïda a França, Senegal i Mali)	11 països (PL, PT, DK, NO, BE, NL, EL, ES, LT, IT, SE)
Dancing Queen, d'Aurora Gossé (produïda a Noruega)	15 països (IS, PL, EE, LT, SI, NL, BE, RS, BA, ME, MKD, HR, DE, ES, RO)
Àma Gloria, de Marie Amachoukeli (produïda a França)	9 països (PT, EL, BE, NL, SI, HR, IT, DK, ES)
Nina et le Secret de Hérisson, d'Alain Gagnol & Jean-Loup Felicioli (coproduïda a França i Luxemburg)	24 països  (IT, ES, BE, NL, PL, DK, AT, PT, HU, RO, CZ, SK, LV, SI, RS, BA, ME, MKD, HR, FI tbc, DE tbc, EL tbc, NO tbc, SE tbc)
Une Année Difficile, d'Eric Toledano & Olivier Nakache (produïda a França)	25 països (AT, BE, BA, BG, HR, CZ, DK, EE, FI, DE, EL, HU, IT, LV, LT, MKD, ME, NL, NO, PL, RO, RS, SI, ES, SE)
Le Proces Goldman, de Cédric Kahn (produïda a França)	13 països (BE, BA, HR, CZ, EL, IT, ME, MKD, NL, PT, RS, SI, ES)

Més informació

El proper divendres 29 de setembre durem a terme una sessió informativa en línia sobre la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA de suport al European Slate Development 2024, de propera publicació. 

L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2024, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals, i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual està prevista pel 13 de desembre de 2023.

La idea és ajudar els productors audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.

La sessió comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, responsable de l'oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i de Queralt Pons, Managing Partner de MoreThan Films. 

La jornada, que es durà a terme en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.

La sessió s'adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma.

Podreu connectar-vos-hi des de l'enllaç següent del nostre canal YouTube.

El Festival Internacional de Cinema Documental, DocsBarcelona, que durà a terme la 27ª edició del 2 al 12 de maig de 2024, ha obert la convocatòria de llargmetratges documentals fins al 15 de novembre. Les pel·lícules registrades abans de l’1 de novembre es beneficiaran d’un descompte Early Bird en la tarifa d’inscripció. 

En aquesta 27a edició, el Festival ha renovat les seccions.

A les categories habituals Docs&Teens, DOC-U, Docs&Honor, s’afegeixen tres noves seccions:

• Docs&Pearls: secció competitiva que agrupa els millors i més recents documentals del panorama nacional i internacional.
• Docs&Cat: secció no competitiva amb els millors documentals produïts a Catalunya.
• Docs&Focus: selecció de la filmografia de la persona cineasta atorgada amb el Premi Docs d’Honor de la present edició.

Les pel·lícules seleccionades optaran a nombrosos premis, entre els quals figura el Premi a la Millor Pel·lícula, consistent en una dotació econòmica de 5.000€, el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana i el Premi Nou Talent – Filmin, consistent en una dotació de 4.000 € en concepte de drets VOD.

Consulteu-ne les bases i inscriviu-hi el vostre documental abans del 15 de novembre.

Per a més informació, podeu escriure a info@docsbarcelona.com.

La pel·lícula Close, de Lukas Dhont, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució, ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2023. 

Close va ser la guanyadora gràcies al públic europeu, després d'una votació en què competia amb quatre pel·lícules més del continent, incloent la catalana 'Alcarràs', de Carla Simon, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA. A la votació d'aquest any es van rebre prop de 45.000 vots.

Recordem que Close va ser guanyadora del Premi del Jurat del Festival de Cannes 2022 i del Festival de Sevilla 2022. La cinta de Dhont va comptar amb cinc nominacions als European Film Awards.

El cineasta belga va recollir el premi visiblement emocionat al Parlament Europeu.

Close va ser distribuïda per Vértigo Films al nostre país.

LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d'Europa Creativa MEDIA i d'Europa Cinemas.

Recupereu aquí el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2023:

https://www.youtube.com/embed/f5W19izZH_M

La 25a edició del Mecal, Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comença aquest dijous 29 de juny i s'allargarà fins al 9 de juliol.

Durant el Festival s'exhibiran un total de 300 curts, selecionats d'entre les més de 4.500 obres rebudes procedents de 110 països que van participar a la convocatòria.

Les sessions estaran dedicades als gèneres de l'animació, la ficció i el documental amb curts seleccionats a festivals internacionals de Classe A com Cannes, Locarno Film Festival, La Biennale o la Berlinale. Dins de cada categoria es presentaran seccions oficials a competició i seccions paral·leles.

Animació

Aquesta secció recull un ampli ventall de curtmetratges d'animació destacats a l'àmbit mundial amb 8 sessions a competició, incloent trash anim i documental animat, i 4 sessions paral·leles. La selecció d'animació recull fins a 78 films de temàtica diversa elaborats amb tot tipus de tècniques, des de les tradicionals fins a la tecnologia més innovadora. Els curts d'aquesta secció competeixen per al Gran Premi d'Animació i el Premi d'Estudiants d'Animació.

Ficció

Aquesta secció comptarà amb 7 sessions de la Secció Internacional a competició i unes altres 5 de Secció Oblicua, on competiran les obres mes arriscades, originals i creatives del panorama internacional, tant narrativa com formalment. També es projectaran 20 seccions paral·leles com Sci-Fi i Talents Catalans. La secció ficció és la més extensa, amb un total de 154 obres projectades.

Les obres de les sessions internacionals, algunes premiades a diferents festivals arreu del món, provenen de més de 15 països diferents i proveeixen tot tipus de gèneres. Totes competiran pel Gran Premi Internacional i el Premi de la Critica.

La innovació i la llibertat de la creació que permet el format curt queden plasmades a la secció Oblicua. Fins a 27 obres competiran pel Gran Premi Oblicua, el Premi Filmin Oblicua i el Premi del Jurat Jove.

Documental

El gènere documental en format curt és un dels més ignorats als festivals cinematogràfics, tot i que es troba en un moment de gran vitalitat i fort creixement. Hi haurà 5 sessions a competició i 2 sessions paral·leles amb un total de 26 curtmetratges documentals.

El documental és una finestra oberta al món que ens permet conèixer petites històries quotidianes i descobrir realitats llunyanes. És a més un espai per a la reflexió amb obres reivindicatives que ens enfronten als grans problemes socials del nostre temps. Les obres d'aquesta secció competiran per al Gran Premi Documental i el Premi del Públic.

Totes la projeccions i activitats del Mecal són gratuites.

One-to-ones: Mercat del curtmetratge

Mecal Pro organitza el Mercat Internacional de Curtmetratges, una activitat que té com a objectiu facilitar la trobada entre creadors i compradors, distribuïdors i experts en estratègia de festivals. És un espai que fomenta la circulació de les obres, la seva exhibició i la compra, així com el networking. En el marc del mercat, hi haurà un espai reservat especialment per a sessions one-to-one, organitzades en col·laboració amb Catalan Films, la marca d'internacionalitzacio de l'audiovisual català de l'ICEC.

Podeu consultar el programa de mà de la 25a edició del Mecal des de l'enllaç següent.

El cineasta romanès Cristian Mungiu va participar el passat mes de maig a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo, juntament amb la col·laboració de l'oficina Europa Creativa MEDIA Desk - Romania.

Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema, ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes, entre els quals destaca la Palma d'Or el 2007 amb '4 Meses, 3 semanas y 2 días’, els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb 'Más allá de las colinas', així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula 'Los exámenes'. 

La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també al Festival de Cinema de Cannes 2022. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de la seva participació a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, Cristian Mungiu va compartir amb nosaltres la seva visió sobre el cinema europeu i la importància i la riquesa de la seva diversitat, així com el paper fonamental de MEDIA en aquest sentit: “Gràcies al suport de MEDIA, les meves pel·lícules s’han pogut estrenar a les sales de cinema de molts països i n’estic molt orgullós, perquè la gent les pugui descobrir als cinemes. És imprescindible que existeixi aquest tipus de finançament”.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/embed/oHEW83NJSYI

El Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d'animació més prestigiosos del món, que s'ha dut a terme entre l'11 i el 17 de juny, va cloure aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'Robot Dreams' de Pablo Berger, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.

'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon i va fer la seva première mundial a la darrera edició del Festival de Cannes.

Està produïda per l'empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.

La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.

Sinopsi

DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?

https://www.youtube.com/embed/apvCBN3LOP0

Entre les pel·lícules guardonades al Festival d'Annecy 2023, també figures les següents pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• Tony, Shelly and the Magic Light, de Filip POŠIVAČ (Hongria, República Txeca, Eslovàquia, 2023), que ha obtingut el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.
• La Sirène, de Sepideh Farsi (Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg, 2022), que ha rebut el Premi a la Millor Música Original per a un llargmetratge i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució Automàtica.

Consulteu el palmarès complet de l'edició 2023 del Festival d'Annecy. 

S'han publicat els resultats de la convocatòria de suport al European Slate Development CREA-MEDIA-2022-DEVSLATE.

Europa Creativa MEDIA ha incrementat la capacitat dels operadors audiovisuals de fer obres audiovisuals amb potencial de circulació a tots els països d'Europa i fora d'aquesta, així com coproduccions europees i internacionals.

En aquesta convocatòria s'han rebut 163 sol·licituds per al suport al desenvolupament de contingut de slates (paquets de projectes). De totes, han resultat seleccionades 86 propostes per un import total de 18.170.000 euros.

Al llistat de beneficiaris trobem set empreses espanyoles:

Entre els beneficiaris figuren sis empreses catalanes:

• Lukimedia SL | 95.000 euros.
• Zeta Audiovisual | 195.000 euros.
• Distinto Films | 220.000 euros.
• Bettina Walter Productions | 90.000 euros.
• Zabriskie Films | 145.000 euros.
• Setembro Cine | 135.000 euros.

A més, de la resta de l'Estat espanyol, han resultat també beneficiària la següent empresa gallega:

• Vaca Films Studio | 260.000 euros.

Consulteu el llistat complet de resultats des de l'enllaç següent.  

• S'han rebut 163 sol·licituds de 22 països. El nombre més alt de sol·licituds prové de França (23,93%), Espanya (10,43%), Bèlgica (8,59%), Alemanya (7,98%) i Dinamarca i Itàlia amb un 7,36% respectivament.
• La selecció de propostes beneficiàries representa un total de 17 països europeus: França (17 projectes seleccionats), seguida de Bèlgica (12 projectes), Alemanya, Dinamarca i Itàlia amb 8 projectes seleccionats respectivament i Bèlgica, Espanya i Països Baixos amb 7 propostes seleccionades cadascun.
• Cada paquet de projectes està format per entre 3 i 5 projectes. Entre les sol·licituds seleccionades, la representació dels diferents gèneres queda de la manera següent: 65 % de ficció, 23 % de documentals creatius i 12 % d'obres d'animació que han patit un descens comparat amb les dades de l'any 2021.
• La majoria dels projectes presentats s'adrecen a la distribució cinematogràfica (57%), amb la distribució televisiva en segon lloc (31%). Només una minoria d'obres estan desenvolupades específicament per a les plataformes digitals (12%).
• 55 sol·licituds, van incloure un curtmetratge a la seva proposta.

La cineasta Carla Simón, directora del film amb suport MEDIA 'Alcarràs', ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia 2023 del Ministeri de Cultura i Esports.

El jurat ha volgut reconèixer la directora i guionista “per posicionar el cinema espanyol al panorama internacional amb l'obtenció de l'Ós d'Or al Festival de Cinema de Berlín, un dels més prestigiosos de l'àmbit mundial”.

El jurat també ha assenyalat que Simón "representa una nova generació de cineastes que han aconseguit en molt poc temps desenvolupar un cinema de qualitat i compromès amb el propi mitjà i la societat, tot aconseguint un públic global".

Alcarràs, el segon llargmetratge de Carla Simón després de l'èxit de la seva òpera opera prima Estiu 1993, que també compta amb suport de MEDIA, és una producció d'Avalon P.C., Elastica Films, Vilaüt Films i Alcarràs AIE, en coproducció amb Kino Produzioni (Itàlia).

La pel·lícula va ser rodada amb actors no professionals i va aconseguir la fita de ser la primera pel·lícula en català a aconseguir guanyar un festival de categoria A.

El Premi Nacional de Cinematografia recompensa l'aportació més excel·lent a l'àmbit cinematogràfic espanyol, posada de manifest preferentment a través d'una obra feta pública o una tasca professional desenvolupada durant l'any 2022, o, en casos excepcionals degudament motivats, s'atorga com a reconeixement a una trajectòria professional. El guardó tradicionalment és lliurat pel ministre de Cultura i Esport al Festival de Sant Sebastià. Simón succeeix Penélope Cruz, premiada el 2022, i s'uneix a altres premiats com José Sacristán, Isabel Coixet, Antonio Banderas o Fernando Trueba, entre d'altres.

Més informació

Podeu recuperar, des de l'enllaç següent, l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Carla Simón el mes de novembre de 2022, en el marc del Festival L'Alternativa, just quan estava acabant d'editar 'Alcarràs'.

https://www.youtube.com/embed/maKBuopfeak

La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural. 

Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:

• Brokerage Event Horizon Europe Cluster 2 (plataforma oberta fins al 31/12/2023).
• ADDON x STUNFEST PRO, que es durà a terme del 16 al 21 de maig de 2023.
• CERAMIC NETWORK 2023 Brokerage event - Conferences & Site visits, que es durà a terme del 23 al 25 de maig de 2023. 

Entre les oportunitats de negoci internacionals i d'innovació, destaquen les següents: 

• Urgent: A Finnish Digital SME is seeking partners from CCSI sectors for collaboration on EIT Culture & Creativity Open Call 3 Breakthrough Lab. La data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 31 de maig de 2023.
• Search for projects on K210 Erasmus Program + other calls for proposals and entrepreneurship start-up training programs. La data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 4 d'octubre de 2023.

Entre les convocatòries obertes que poden ser del vostre interès destaquen les següents: 

• Horizon Europe: Cluster 2
• HORIZON-CL2-2024-TRANSFORMATIONS-01-08 | Arts and cultural awareness and expression in education and training
• EIT Culture & Creativity Calls for Proposals
• Cupons Programes Europeus

Cal destacar també que, des de la xarxa EEN continua oberta la plataforma CatEu, que té com a objectiu reunir tot l’ecosistema català interessat en programes Europeus RDI.

L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.

Està formada per més de 600 organismes de suport a l'empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.

Creatura, la segona pel·lícula d'Elena Martín Gimeno, actriu i directora, ha guanyat el premi Label Europa Cinemas, el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Cannes 2023, secció paral·lela del festival.   

‘Creatura’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts Slate Funding, és una producció de Vilaüt Films, Avalon, Elastica Films i Lastor Media en coproducció amb TV3 - Televisió de Catalunya, que compta amb la participació de Filmin. A més del suport de MEDIA, el film té també el suport de l'ICEC - Institut Català de les Industries Culturals i de l’ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales.

El premi Label Europa Cinemas s'atorga des de 2003, i és la primera vegada que el guanya una pel·lícula de l'Estat espanyol.

En anteriors edicions, aquest guardó el van rebre la pel·lícula francesa Un beau matin ('One Fine Morning'), de Mia Hansen-Løve; la italiana A Chiara, de Jonas Carpignano; o la turca Mustang, de Deniz Gamze Ergüven.

Més informació

La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català i l’Oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya us conviden a la conferència amb Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema romanès, que es durà a terme el proper dimarts 30 de maig a les 17h a la sala Mompou de la seu de la SGAE a Barcelona.  

Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Mungiu ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes (concretament, la Palma d'Or el 2007 amb 4 Luni, 3 saptamini si 2 zile (‘4 Meses, 3 semanas y 2 días’), els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb După dealuri (Beyond the Hills / Au delà des colines), així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula Bacalauréat (‘Graduation’ / ‘Els exàmens’).

La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també a la passada edició del Festival de Cinema de Cannes. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, Cristian Mungiu oferirà una masterclass, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estil cinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.

No us perdeu aquesta trobada única!

La sessió es durà a terme en anglès.

L'aforament és limitat i és imprescindible confirmar l'assistència a través del formulari següent. 

El proper dimecres 24 de maig, en el marc de les activitats d'Indústria del DocsBarcelona i amb la col·laboració de la nostra oficina, es durà a terme la conferència 'La realització de documentals en el context d'una guerra', a càrrec del director rus de documentals Vitaly Mansky. 

El dia abans de la projecció d''Eastern Front', el seu director, Vitaly Mansky, dialogarà amb la directora i productora de cinema documental catalana Alba Sotorra, moderats pel periodista Marc Marginedas, destacat per la seva activitat com a corresponsal de guerra, sobre la realització de documentals enmig de conflictes armats.

Quins són els reptes a l'hora de filmar una guerra o portar històries reals a la gran pantalla amb el teló de fons d'un conflicte armat? Quin paper juga la mirada documental com a posicionament polític i quina implicació hi ha darrere de dirigir documentals alhora que destaca el vessant més humà de la guerra? Com troba l'esperança el cineasta en plena guerra? Quines decisions cinematogràfiques prenen per mostrar la cruesa i la violència, però al mateix temps, l'esperança? Com s'escriu el guió/edició d'una pel·lícula de guerra des d'una perspectiva on prevalgui l'esperança? Quan s'adona el cineasta que es troba davant d'una gran seqüència enmig del conflicte?

La sessió, que compta amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es durà a terme dimecres 24 de maig de 17:30h a 19H a l'Auditori del CCCB. 

Accés obert i gratuït, amb aforament limitat i inscripció prèvia.

Els acreditats i les acreditades tenen assegurada la plaça, tot i que també és necessària la inscripció.

El film d'animació amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, s'estrenarà a la Secció Oficial fora de competició, a la secció Special Screenings, de la 76 edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 16 al 27de maig de 2023.

'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon.

La pel·lícula es podrà veure també al proper Festival Internacional d'Animació d'Annecy (França), a la Secció Oficial – Contrechamp.

'Robot Dreams' està produïda per l'empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.

La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.

Sinopsi

DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?

'Robot Dreams', de Pablo Berger, compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts Single Project (2019). 

Notícia relacionada: El film amb suport MEDIA 'Creatura', d'Elena Martín, s'estrenarà a la Quinzaine de Cannes 2023

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya us oferim aquest vídeo per desitjar-vos un bon Nadal 2022!

Al llarg d’aquest any 2022, i per tal que el públic conegui la important labor d’Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport a l’audiovisual europeu, hem continuat amb l’activitat B2A (Business to Audience), endegada el 2021 amb motiu del 30è aniversari del Programa MEDIA, i hem tingut ocasió d’entrevistar grans professionals del cinema amb una contrastada experiència MEDIA, com el director francès François Ozon;  el delegat general de la Setmana de la Crítica de Canes entre 2011 i 2021, Charles Tesson; el cineasta català Albert Serra;  el director i productor ucraïnès Sergei Loznitsa; la directora i guionista Pilar Palomero; la gran actriu francesa Juliette Binoche; el guionista i director franco-argentí Gaspar Noé; o la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell.

Totes elles, així com tot l’equip d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, us desitgem ara un Bon Nadal 2022!

Les dades introduïdes al formulari de subscripció formaran part de la nostra base de dades informatitzada. L’enviament d’aquest formulari comporta l’acceptació de l’ús de les teves dades per part de l'oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya per a fins únicament professionals que contribueixin a assolir els objectius i els serveis proposats en aquest web.

En compliment del Reglament General de Protecció de Dades (Reglament (UE) 2016/679) i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, us proporcionem informació sobre l'ús de les dades personals:

Responsable del tractament: Institut Català de les Empreses Culturals. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Passatge de la Banca, 1, 08002 Barcelona. Més informació a www.icec.gencat.cat
Delegat de protecció de dades: dades de contacte del Delegat de protecció de dades per a consultes, queixes, exercici de drets i comentaris relacionats amb la protecció de dades: protecciodades.icec@gencat.cat. 

Finalitat: informar sobre el programa Europa Creativa i altres ajuts europeus en què els sectors cultural i creatiu puguin ser-ne beneficiaris.
Legitimació: consentiment de la persona interessada.
Destinataris: les dades no es cediran a tercers.

Període de conservació: fins a la revocació del consentiment.
Drets de les persones interessades: Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, oposició, supressió, portabilitat i limitació del tractament, a no ser objecte de decisions individuals basades únicament en el tractament automatitzat de les teves dades, i a retirar el teu consentiment, a través del correu electrònic: protecciodades.icec@gencat.cat. Has d’indicar clarament a la teva sol·licitud quin o quins drets vols exercir. L’exercici dels teus drets a través de l’adreça indicada no obsta perquè puguis efectuar, si ho consideres oportú, una reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de dades (APDCAT).

Consento que l'ICEC tracti les meves dades en les condicions exposades

En cas que consentiu, podeu retirar el consentiment en qualsevol moment, tot enviant un correu electrònic a europacreativamedia@gencat.cat o a través del següent enllaç: donar-me de baixa de la llista.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració.