La 83a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es va dur a terme l’11 de gener de 2026. Entre les produccions guardonades figura la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate Funding) 'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França i Suècia).

El film, que optava a vuit nominacions, va rebre el Premi a Millor actor secundari en pel·lícula per a Stellan Skarsgård.

https://twitter.com/FilmUpdates/status/2010527642961998011?s=20

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades als Globus d’Or 2026. 

Notícia relacionada: 'Sirât', entre les 7 pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Globus d'Or 2026

La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s'ha dut a terme del 9 al 19 d’octubre de 2025. La gran triomfadora del festival, guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula de la Secció Oficial a Competició, ha estat la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA Den stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), òpera prima d’Emilie Blichfeldt.

Una coproducció entre Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca, que reimagina el conte clàssic de ‘La Ventafocs‘ des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa. El film, que compta amb suport MEDIA al desenvolupament i a la distribució, va ser seleccionat a la Secció Panorama de la passada edició de la Berlinale i a la secció Midnight del Festival de Sundance.

Sinopsi

Elvira, la germanastra lletja d’una família distingida, es prepara per guanyar-se l’afecte del príncep a qualsevol preu. En un regne on la bellesa és un negoci despietat, Elvira competirà amb la preciosa i encantadora Agnes, la seva bonica germanastra, per esdevenir la reina del ball. Revisió sinistra del conte de La Ventafocs amb altes dosis de body horror, que va triomfar a la secció de mitjanit del Festival de Sundance.

Entre les pel·lícules guardonades a l'edició d'enguany del Festival de Sitges també figura el film amb suport MEDIA Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025), que va rebre el Premi Citizen Kane per al Millor Director Revelació.

Sinopsi

Després de la tràgica mort de la Nat a causa d’una contaminació per pols, el March es veu consumit pel dolor. Però la seva vida quotidiana fa un gir radical quan descobreix que l’esperit de la seva dona s’ha reencarnat en una aspiradora. Per molt absurd que sembli, el seu lligam revifa i es fa més fort que mai.

‘A Useful Ghost‘, que ja va ser guardonada a Cannes amb el Grand Prix, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sitges 2025.

Notícia relacionada: Presència de films MEDIA al Festival de Sitges 2025

La 22a edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i es durà a terme del 7 al 15 de novembre de 2025, comptarà amb el film amb suport MEDIA The Last Viking, d'Anders Thomas Jensen, com a pel·lícula inaugural de l'edició d'enguany.

Protagonitzada per Mads Mikkelsen, The Last Viking, una coproducció entre Dinamarca i Suècia amb suport MEDIA a l’European Slate Development., obrirà la Secció Oficial del certamen després del seu pas per Venècia i Toronto, tot consolidant la col·laboració entre director i actor en una comèdia negra sobre la identitat.

Mikkelsen interpreta un home que, després de patir un trastorn mental, creu que és John Lennon, en una història que barreja humor absurd, personatges excèntrics i girs impredictibles.

Sinopsi

Anker surt de la presó després de complir una condemna de quinze anys per robatori. Els diners de l'atracament van ser enterrats pel seu germà Manfred. Només ell sap on són. Malauradament, des de llavors Manfred ha desenvolupat un trastorn mental que li ha fet oblidar-ho tot. Junts, els germans emprenen un viatge inesperat per trobar els diners i descobrir qui són en realitat.

https://www.youtube.com/watch?v=tFzcPgFXQZA

Més informació

Notícia relacionada: El Festival de Sevilla recupera la lectura de nominacions dels European Film Awards

El llargmetratge de ficció amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, ha guanyat el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema al Toronto International Film Festival 2025, on la pel·lícula va tenir l'estrena mundial a la Secció Discovery.

Es tracta d'un premi atorgat per un jurat seleccionat per la Federació Internacional de Crítics de Cinema, que es concedeix a una òpera prima que debuta al programa Discovery.

El llargmetratge parteix del curtmetratge homònim seleccionat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l’actor suec Nonni Ardal.

Rodada en català, la pel·lícula ha participat al programa Residències de Cannes (Cinéfondation) i a dues edicions del laboratori Next Step, impulsat per la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Es tracta d’una coproducció entre Espanya, Itàlia i Suècia, on participen les productores catalanes Lastor Media i Vilaüt Films, la productora balear La Perifèrica Produccions, la productora sueca Fox In the Snow i la italiana Kino Produzioni. La pel·lícula compta amb la participació de TV3, IB3 i Filmin i el suport de l’ICAA, l’ICEC, la Fundació Mallorca Turisme – la Mallorca Film Comission, Europa Creativa MEDIA i el Swedish Film Institute.

Sinopsi

La Cata veurà com les seves vacances d’estiu es veuen trasbalsades per l’absurda i sobtada mort de la seva àvia, que només ella presencia. El seu dol fa un tomb quan casualment comença a fer-se passar per la seva àvia. El que comença com un simple joc de disfresses acabarà esborrant els límits entre la realitat i els rols familiars.

El jurat FRIPESCI li dedica les següents paraules al projecte:

"El cinema espanyol, durant molt de temps marcat per l’exuberància de Pedro Almodóvar, ha trobat una nova veu distintiva en Lucía Aleñar Iglesias. Ambientada a la solejada Mallorca, Forastera segueix la Cata, una noia de 16 anys, les vacances familiars despreocupades de la qual queden interrompudes per la mort de l’àvia. En el seu dol, l’adolescent adopta la personalitat de la dona gran —vestint la seva roba, apropiant-se dels seus gestos i silencis—. Aleñar Iglesias dirigeix amb contenció i precisió, trobant força en la subtilesa. Les interpretacions de la debutant Zoe Stein i del veterà Lluís Homar sostenen els ritmes onírics del film. Allò que podria semblar mínim esdevé lluminós: una meditació sobre el primer encontre d’una adolescent amb la mort i una història de fantasmes sobre com el passat persisteix en el present. Forastera és un debut serè i segur, senzill però transformador, que assenyala Aleñar Iglesias com una cineasta per la qual el jurat FIPRESCI vol apostar."

És la primera vegada que una pel·lícula catalana rep aquest premi a Toronto, i la segona vegada que una producció espanyola l’aconsegueix, després de “La Zona”, coproducció mexicana que es va endur el reconeixement el 2007.

‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.

Notícies relacionades:

El film MEDIA 'Forastera', òpera prima de Lucía Aleñar, s'estrenarà al Festival de Toronto

Comença el rodatge del film amb suport MEDIA ‘Forastera’, de Lucía Aleñar

El llargmetratge de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes, tindrà l'estrena mundial a la secció Discovery del Festival de Toronto 2025.

Es tracta d’una coproducció entre Espanya, Itàlia i Suècia, on participen les productores catalanes Lastor Media i Vilaüt Films, la productora balear La Perifèrica Produccions, la productora sueca Fox In the Snow i la italiana Kino Produzioni. La pel·lícula compta amb la participació de TV3, IB3 i Filmin i el suport de l’ICAA, l’ICEC, la Fundació Mallorca Turisme – la Mallorca Film Comission, Europa Creativa MEDIA i el Swedish Film Institute.

Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l’actor suec Nonni Ardal.

Rodada en català, la pel·lícula ha participat al programa Residències de Cannes (Cinéfondation) i a dues edicions del laboratori Next Step, impulsat per la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Sinopsi

La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.

‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.

La secció Discovery del Festival de Toronto està dedicada a primeres i segona obres de cineastes emergents d'arreu del món. El programa oferirà 23 títols en estrena mundial, provinents de més de 30 països, entre els quals figuren Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Índia, Nova Zelanda, Pakistan, Sèrbia, Singapur, Corea del Sud, Suècia, Turquia i Espanya, amb dos títols participats.

També realitzarà la seva estrena mundial a la secció Discovery del Festival de Toronto 2025 'Amoeba', una coproducció de Singapur, Holanda, França, Espanya i Corea del Sud, que dirigeix Siyou Tan. La producció va a càrrec de Fran Borgia (Akanga Film Àsia), Antoine Simkine (Les Films D’Antoine), Denis Vaslin (Volya Films) i la productora canària Luisa Romeo (Mararia Films). La història d''Amoeba' s'ubica en una repressiva ciutat-estat, on una col·legiala convenç tres companyes de classe per rebel·lar-se.

Notícia relacionada: Comença el rodatge del film amb suport MEDIA 'Forastera', de Lucía Aleñar

La pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025), que va competir a la Secció Oficial de la darrera edició del Festival de Cannes, inaugurarà la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que es durà a terme del 9 al 19 d'octubre vinent.

Després de l’impacte que van tenir Crudo (2017) i Titane (2022, Palma d'Or a Cannes), els treballs previs de la directora francesa, que també compten amb ajut MEDIA, a Alpha, Julia Ducournau ens presenta un drama familiar en un context de distopia social que aborda temes com el desastre climàtic, la transformació del cos i les tensions familiars en un fascinant viatge visual i sensorial que juga constantment amb la percepció de l’espectador. 

La projecció d'Alpha comptarà amb la presència de la directora i suposarà la tercera ocasió en què el festival de Sitges s’inaugura amb una pel·lícula dirigida per una dona (les dues primeres van ser American Psycho (2000), de Mary Harron, i Mona Lisa and the Blood Moon (2021), d'Ana Lily Amirpour).

Alpha obrirà una àmplia selecció de títols que es desplegaran per les diferents seccions del festival i que demostraran l’heterodòxia de temàtiques, enfocaments i estils visuals del gènere actual.

Entre la programació del Festival de Sitges d'enguany també figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Den stygge stesøsteren ('The Ugly Stepsister' / 'La heramanastra fea'), d'Emilie Blichfeldt. Una coproducció entre Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca, que reimagina el conte clàssic de 'La Ventafocs' des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa. El film va ser seleccionat a la Secció Panorama de la passada edició de la Berlinale.

Consulteu la resta de títols del primer avanç de programació de la 58a edició del SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Més informació

El film amb suport MEDIA Jouer avec le feu (‘The Quiet Son’), de Delphine Coulin i Muriel Coulin, ha estat guardonat amb el Premi a la Millor Pel·lícula de la novena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que s'ha dut a terme del 24 d’abril al 2 de maig als Cinemes Verdi com a seu principal.

La pel·lícula, un drama francès protagonitzat per Vincent Lindon i Benjamin Voisin, guardonat al Festival de Venècia amb la Copa Volpi a la Millor Intepretació Masculina per Vincent Lindon, narra els perills de l'auge de l'extrema dreta.

Sinopsi

Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol als seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan Louis, el més jove, deixa casa seva per a estudiar a la Sorbona de París, Fus, el major i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada vegada més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d'extrema dreta, l'antítesi dels valors del seu pare. Aviat passa una tragèdia…

https://www.youtube.com/watch?v=rtiiuw48Q0E

Consulta el palmarès complet de la 9a edició del Bcn Film Fest 2025.

Notícia relacionada: Presència de títols MEDIA al BCN Film Fest 2025

La 31a edició de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona s'ha dut a terme del 14 al 24 de novembre.

Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport MEDIA ‘Oasis of Now’, de Chee Sum Chia. Una coproducció entre Malàisia, Singapur i França, que ha rebut el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional. Compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

El jurat del Premi Don Quixot de la 31a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, format per Julio Lamaña, William S. Mørch i Lourdes Feixa, reunit el 21 de novembre de 2024, va acordar per unanimitat concedir el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional a 'Oasis of Now', "pels seus valors cinematogràfics, com la utilització de la banda de so, el treball d’enquadrament, l’ús expressiu dels primers plans i la importància narrativa del fora de camp. Tot plegat, per construir una història sobre la marginació social dels immigrants i, alhora, posar en relleu una tendra i poètica relació entre mare i filla, l’únic oasi enmig d’una situació dramàtica. Creiem que és una pel·lícula que pot generar un debat sobre les condicions de la immigració i la violència que sovint comporta aquesta realitat."

Sinopsi

Una mare i la seva filla es troben en una escala apartada d’un antic edifici d’apartaments de Kuala Lumpur. La mare, una vietnamita indocumentada a Malàisia que treballa d’empleada domèstica, creu que el millor futur per a la seva filla és amb una família malàisia, separada d’ella. Tot i que viuen al mateix barri, cada dia s’encreuen com si no es coneguessin. Res no és el que sembla.

En el seu debut en el llargmetratge, Chee Sum Chia ens ofereix el retrat delicat i auster d’una immigrant. Centrant-se en els petits detalles quotidians, tracta temes com la maternitat o el desplaçament en comunitats marginades. La fotografia de Jimmy Gimferrer reforça la sensació d’aïllament, i l’encertada banda sonora ambiental atorga el to introspectiu a aquesta història en els marges.

https://www.youtube.com/watch?v=l9ZolXyrTLs

‘Oasis of Now’ compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

Consulteu el palmarès complet de L'Alternativa 2024.

Notícia relacionada: Presència de títols MEDIA a L'Alternativa 2024.

El Festival In-Edit 2024, que s'ha dut a terme del 23 d’octubre al 3 de novembre a Barcelona, va celebrar la Gala de Cloenda aquest dissabte 2 de novembre.

El premi a Millor Documental Musical Internacional va ser per al film amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Soundtrack to a Coup d’Etat', dirigit per Johan Grimonprez. El jurat, format per Arturo Pérez Navarro, Kristen Vaurio i Toby L., va premiar aquest film sobre les intrigues polítiques al voltant del procés d’independència del Congo narrades a ritme de jazz perquè “empeny els límits de l'art al no ser una narrativa lineal, sinó més aviat un assaig tridimensional”. En el seu veredicte, en va destacar la “interacció dinàmica entre l’arxiu i la postproducció”, “un muntatge musical exquisit” i “una banda sonora de somni, d’una era atemporal d’icones eternes”. I el va qualificar com “un senyal d'alarma de corrupció i de brutalitat a l'àmbit social i personal, i una història de música i política magistral en tots els sentits possibles”.

A més, el documental també amb suport MEDIA 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto, va rebre una menció especial “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l'extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.

Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Development.

Consulteu la resta de guardonats a l'In-Edit 2024.

La 57a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya s'ha dut a terme del 3 al 13 d’octubre de 2024. La gran triomfadora del festival, guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula de la Secció Oficial a Competició, ha estat 'Des Teufels Bad' ('The Devil’s Bath' / 'El baño del diablo'), de Veronika Franz i Severin Fiala, una coproducció entre Àustria i Alemanya, que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) i a la Distribució.

El film, seleccionat per Àustria per a la carrera per a l'Òscar al millor film internacional, també va rebre el Premi de la crítica José Luis Guarner a la millor pel·lícula SOFC i el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula SOFC.

Sinopsi

A mitjans del segle XVIII, Agnes, una dona noucasada, descobreix les opressives obligacions que comporta la vida matrimonial. Quan cau en una depressió, un pensament inefable comença a formar-se a la seva ment. En aquest film pacient però angoixant, el duo responsable de Buenas noches, mamá s’inspira en fets reals per elaborar un punyent retrat psicològic del malestar femení.

Entre les pel·lícules guardonades en aquesta 57a edició del Festival de Sitges també figura el film irlandès amb suport MEDIA a la Distribució Fréwaka, d'Aislinn Clarke, que va obtenir el Premi a Millor música de la SOFC (patrocinat per DARK) per a Die Hexen.

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sitges 2024.

La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), va guanyar aquest diumenge el Premi Platform, un dels més importants del Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF).

TIFF, un dels principals festivals del món i considerat la plataforma de llançament de pel·lícules que volen optar als Óscar, va assenyalar que la decisió de guardonar 'Polvo serán' amb el Premi Platform va ser “unànime”.

Segons la declaració del jurat, "el director Carlos Marques-Marcet ha reunit un repartiment excel·lent, amb actuacions punyents d'Alfredo Castro i Ángela Molina. Des del primer pla de la pel·lícula, el jurat sabia que estava en mans magistrals. La capacitat de la pel·lícula per barrejar moments de patetisme extrem amb humor va ser única i completament convincent. Aquesta història carregada d'emocions va ser explicada amb una gran atreviment formal, una sensació impressionant d'aspecte visual i un profund sentit de la humanitat."

Després de conèixer la decisió del jurat, Marqués-Marcet va agrair el guardó i va declarar en un vídeo enviat al festival que sentia que els programadors de TIFF havien estat “àngels de la guàrdia” de 'Polvo serán' des de la selecció del film.

https://twitter.com/TIFF_NET/status/1835333578269348110

Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències. 

Produïda per Lastor Media, Alina Film (Suïssa) i Kino Produzioni (Itàlia), compta amb la col·laboració de l’ICAA, l’ICEC i Europa Creativa MEDIA, i amb el suport de RTVE, Movistar Plus+, Direzione generale Cinema e audiovisivo del Ministero della Cultura DGCA – MIC, IDM Film Fund & Commission Südtirol Alto Adige i Eurimages. La película es distribuirà als cinemes de l’Estat espanyol de la mà de Wanda Vision i Elastica Films el proper 15 de novembre, mentre l’empresa Latido Films es farà càrrec de les vendes internacionals. 

'Polvo Serán' inaugurarà la 69 edició de la Semana Internacional de Cine de Valladolid el proper 18 d'octubre.

El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.

Sinopsi

Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.

La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.

Consulteu el palmarès complet del Festival de Toronto 2024.

La propera edició de la SEMINCI - Semana Internacional de Cine de Valladolid es durà a terme del 18 al 26 de octubre de 2024. Entre la programació figura el documental amb suport MEDIA al Co-Development La marsellesa dels borratxos (The Drunkmen's Marseillaise), de Pablo Gil Rituerto, que competirà a la secció Tiempo de Historia.

Es tracta d'una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata.

La cinta compta també amb la participació de France Télévisions i el suport de l'Institut Català d’Empreses Culturals, l'ICAA, Centre national du cinéma et de l’image animée (CNC), Ministero della Cultura - Direzione Generale Cinema e Audiovisivo, Film Commission Torino Piemonte – Piemonte Doc Film Fund, Memorial Democràtic i Institut Ramon Llull.

Sinopsi

Durant l'estiu, un equip de rodatge recorre les carreteres i els pobles del nord d'Espanya. Segueixen els passos del viatge clandestí realitzat pel grup Cantacronache, que a l'estiu del 1961, en plena dictadura franquista, va recollir cançons populars de la resistència. A través del prisma de la memòria oral i dels arxius sonors registrats el 1961, els dos viatges dialoguen, tot conformant una geografia emocional i política d'un territori on les ferides del passat continuen obertes.

La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), tindrà l'estrena mundial al Festival de Toronto, on competirà a la secció Platform.

Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències. 

Produïda per Lastor Media, Alina Film (Suïssa) i Kino Produzioni (Itàlia), compta amb la col·laboració de l’ICAA, l’ICEC i Europa Creativa MEDIA, i amb el suport de RTVE, Movistar Plus+, Direzione generale Cinema e audiovisivo del Ministero della Cultura DGCA – MIC, IDM Film Fund & Commission Südtirol Alto Adige i Eurimages. La película es distribuirà als cinemes de l’Estat espanyol de la mà de Wanda Vision i Elastica Films el proper 15 de novembre, mentre l’empresa Latido Films es farà càrrec de les vendes internacionals. 

El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.

Sinopsi

Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.

La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.

La 58a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary es va dur a terme del 28 de juny al 6 de juliol de 2024.

Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport d'Europa Creativa MEDIA Stranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França), que competia a la Secció Proxima i que va ser guardonat amb el Premi Proxima Grand Prix.

La pel·lícula ens submergeix en habitacions d'hotel que, de vegades, poden fer la sensació d'aïllament, però alhora ser llars temporals. Aquestes estades són genèriques i idiosincràtiques, diferents en tipus i gènere, però idèntiques pel que fa a la seva naturalesa; són precisament les habitacions d'hotel i els breus indicis de vida que tenen lloc al seu interior.

Stranger és el quart llargmetratge de Zhengfan Yang, que alhora és ser el seu segon llargmetratge de ficció. La pel·lícula va rebre el suport d'Europa Creativa MEDIA via fons de coproducció internacional (HBF+Europe).

Consulta els diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA que es van poder veure durant el Festival.

I consulta el llistat complet de les pel·lícules guardonades a Karlovy Vary 2024.

L'Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha celebrat la gala de lliurament de premis de la 96a edició dels Premis Oscar. 

Entre les pel·lícules guardonades, figura el film amb suport d'Europa Creativa MEDIA Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet, que comptava amb 5 nominacions i finalment va rebre el Premi al Millor Guió Original per a Justine Triet i Arthur Harari. 

Guardonada amb la Palma d'Or al Festival de Cannes, la pel·lícula de Triet ha rebut també dos Globus d'Or, sis European Film Awards, un Premi Bafta al Millor guió original, un Premi als Spirit Awards i un Premi Goya a Millor Pel·lícula Europea, entre altres.

Sinopsi

Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.

Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.

Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.

https://www.youtube.com/embed/ZxxtuWFftMg

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades als Oscars 2024.

La 27a edició del Festival de Málaga s'ha dut a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que va competir a la Secció Oficial del Festival.

Los pequeños amores va rebre dos premis:

• La Bisnaga de Plata Premi Especial del Jurat.
• La Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Femenina de Repartiment per a Adriana Ozores. 

Produïda per Arcadia Motion Pictures, en coproducció amb la francesa Noodles Production i Viracocha Films AIE, Los pequeños amores és el nou llargmetratge escrit i dirigit per Celia Rico, que es va estrenar als cinemes el passat divendres 8 de març, de la mà de Bteam Pictures.

Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.

Sinopsi

Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.

https://www.youtube.com/embed/PJ5dZ6btLQo

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades al Festival de Màlaga 2024.

El proper dijous 21 de març, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la setena d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb Dijous Sant, es durà a terme el dijous 21 de març de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki.

Una tragicomèdia romàntica, guardonada al Festival de Cannes amb el Premi Internacional del Jurat, i nominada al Premi del Públic Lux 2024. Pel·lícula inaugural de la darrera edició de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, i seleccionada a la Seminci, va rebre al Festival de Sant Sebastià el Gran Premi FIPRESCI a la millor pel·lícula de l'any 2023. El film també ha comptat amb 5 nominacions als Premis EFA, 2 nominacions als Golden Globes i ha estat nominat a Millor Pel·lícula Estrangera als Premis César 2024. 

Fidel a les seves obsessions i a la seva estètica, en aquesta tragicomèdia, continuació de la seva trilogia del proletariat, Kaurismäki depura el seu estil i en treu tot el partit.

Sinopsi

Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon. La vida tendeix a posar obstacles als qui busquen la felicitat.

https://www.youtube.com/embed/-KyqicGo6sQ

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre la programació figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que competirà a la Secció Oficial.

Produïda per Arcadia Motion Pictures, en coproducció amb la francesa Noodles Production i Viracocha Films AIE, Los pequeños amores és el nou llargmetratge escrit i dirigit per Celia Rico, que s'estrenarà als cinemes el 8 de març, de la mà de Bteam Pictures.

Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.

Sinopsi

Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.

https://www.youtube.com/embed/PJ5dZ6btLQo

Consulta la resta de la programació del festival de Màlaga 2024.

Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino (Espanya, França, 2023), compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Single Project) per part d'Arcadia Motion Pictures.

La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024.

Amb motiu del 30è aniversari de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, que es durà a terme del 10 al 19 de novembre de 2023, el proper 13 de novembre oferirà, amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, la projecció gratuïta del film amb suport MEDIA Slatko od ništa ('In Praise of Nothing' / 'Lloat sigui No-res'), de Boris Mitić, al Cinema Maldà de Barcelona.

El film, un documental coproduït entre Sèrbia, França i Croàcia el 2017, va ser la pel·lícula de cloenda de L'Alternativa 2018.

La sessió, que es durà a terme al Cinema Maldà de Barcelona a les 19.30h del proper dilluns 13 de novembre, comptarà amb la presentació d'Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, i del crític de cinema Aaron Cabañas (ACCEC), que va seleccionar el film per a l'edició 2018 del Festival.

Sinopsi

Ens trobem davant d’una paràbola satírica i gens convencional sobre No-res en què No-res, cansat de ser un incomprès, fuig de casa i es posa a revelar els seus pensaments sobre gairebé tot, incloent-hi la vida i la mort, l'amor i la política. Amb sentit de l’humor i de l’autoreflexió, aquest film ens desafia a replantejar-nos la importància de la vida. In Praise of Nothing està documentada a partir de 20.000 pàgines de la bibliografia més eclèctica, i la van filmar al llarg de vuit anys 62 directors de fotografia a 70 països. Està narrada en vers per Iggy Pop i musicada pels mestres del cabaret Pascal Comelade i The Tiger Lillies.

Boris Mitić  (Leskovac, Sèrbia, 1977) va cursar estudis de Comunicació i, després de treballar durant anys per a mitjans de comunicació internacionals, va decidir dedicar-se al documental creatiu amb un plantejament narratiu poc convencional que ell anomena inverted-vérité, basat en el text i en què les imatges suggereixen capes de realitat diferents de les que veiem en pantalla. Fruit d'aquest treball, fins ara ha firmat quatre documentals amb els quals ha viatjat per multitud de festivals i biennals d'art: Lyjepa Dyana (2003), Unmik Titanik (2004), Dovidjenja, kako se? (2009) i In Praise of Nothing (2017). Aquest últim fou l'encarregat de clausurar l'Alternativa el 2018. Des de fa anys està treballant en la seva següent pel·lícula, And Now What and Then What?, una carta d'amor als seus fills. 

El documental també es podrà veure online a Filmin del 24 d'octubre al 9 de novembre.

Consulteu la programació completa del Festival L'Alternativa 2023, entre la qual figuren diversos films amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquests són els films amb suport MEDIA que es podran veure a la programació d'aquesta 30a edició de L'Alternativa:

OFICIAL NACIONAL

• El sueño de la sultana, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, 2023)

 SESSIONS ESPECIALS:

• Sur l'Adamant, de Nicolas Philibert (França, Japó, 2023)
• La chimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França, 2023)
• It must be heaven, d'Elia Suleiman (França, Alemanya, Canadà, Turquia, Qatar, 2019) 
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya, 2023) (film inaugural)

TATIANA HUEZO:

• Noche de fuego, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, Brasil, Qatar, 2021)

El film amb suport MEDIA ‘Iván & Hadoum‘, òpera prima d’Ian de la Rosa, protagonitzat per l'artista multidisciplinar Silver Chicón, juntament amb la cantant Herminia Loh, s'estrenarà a la secció Panorama de la 76a edició de la Berlinale.

Es tracta d’una producció de la madrilenya Avalon en associació amb la catalana Vayolet Films i l’andalusa Pecado Films, que coprodueixen el projecte amb l’alemanya Port au Prince Films i la belga Saga Film. La distribució a l’Estat espanyol anirà també a càrrec d’Avalon.

‘Iván & Hadoum‘, que narra la història d’un amor inesperat que desafia les diferències culturals, va guanyar l’Eurimages Co-Production Development Award, valorat en 20.000 euros, en el marc del Berlinale Co-Production Market de 2023 a la Berlinale. El projecte va participar també a tallers de desenvolupament com TorinoFilmLab.

A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, la pel·lícula compta amb el suport de RTVE, Canal Sur, Arte, ZDF, Movistar Plus, ICAA, Junta de Andalucía, ICEC i Eurimages.  

Sinopsi

L’Iván (33), un home trans, i la Hadoum (30), una dona hispano-marroquina, s’enamoren als hivernacles industrials on treballen. Mentre s’enfronten a l’oposició de les seves famílies i companys de feina, l’Iván s’adona que no necessita ser el tipus d’home que s’espera que sigui.

La pel·lícula explora, a través de la relació entre els dos protagonistes, qüestions com la identitat, l'herència familiar i la conquesta del cos propi a través de l'amor.

Ian de la Rosa, guionista de la sèrie 'Veneno' i director dels curtmetratges 'Farrucas' (nominat al Goya i guanyador del Gaudí a Millor Curtmetratge) i 'Víctor XX' (guanyador del Cinéfondation Award a Cannes), ha comentat l'anunci de la seva inclusió a la Berlinale en un comunicat: "Em sento molt privilegiat d'estrenar el meu primer llargmetratge a la Berlinale, un festival amb el que hem tingut una connexió especial. Estic feliç per tot l'equip, que tant s'ha esforçat. Sense elles hauria estat impossible arribar fins aquí, i és un orgull. També sento una profunda alegria per mostrar al món la terra on vaig créixer: els paisatges d'Almeria i Níjar, les seves platges, deserts i hivernacles.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales Agent (CREA-MEDIA-2026-FILMSALES) 2026, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 18 de juny de 2026.

L’objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals. 

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d’entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l’adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Impacte esperat

• Millorar la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
• Incrementar la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
• Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• garanties mínimes o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes internacionals haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes internacional i el productor de la pel·lícula només s'acceptarà si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2022. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts en països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests. Com a mínim, el 50% del finançament del pressupost total previst per a la producció ha de procedir dels països participants a Europa Creativa MEDIA. Per ser considerats com a productors efectius, les empreses de producció han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui n'és el productor real.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2025 i el 31 de desembre del 2025.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
  Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2025 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2025, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2025 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedeix el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

• Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:

La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

No són subvencionables els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els mitjans de comunicació, ni altres materials de màrqueting desenvolupats en el marc del suport d'Eurimages a la comercialització cinematogràfica i al desenvolupament d'audiències (Film Marketing i Audience Development). No es permet el doble finançament i es confrontaran amb Eurimages els informes de despeses.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea (activitats de capacitació, suport polític, sensibilització, comunicació, difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà d'entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 18 de juny de 2026 a les 17:00h (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: Juliol - Novembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: Desembre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: Març de 2027.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos::

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

List of films (CREA MEDIA FILMSALES)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta:

PDF amb informació sobre la(es) pel·lícula(ns)/obra(ns) generada(es) a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA

Proves oficials de taquilla que s'han de proporcionar com a annex a la proposta (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades d'Europa Creativa MEDIA)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Està prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria, que es durà a terme el 4 de juny de 2026 a les 14:30h. L’enllaç de connexió és el següent.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2026-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 23 d’abril de 2026.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdores europees de cinema involucrades en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

La distribuïdora de cinema/cinema ha de complir els criteris següents:

1. ser titular dels drets de distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió;
2. dur a terme la distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la campanya de distribució i promoció);
3. pagar directament els costos de distribució associats;
4. tenir operacions de distribució cinematogràfica al país en qüestió.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords entre aquestes empreses. L'empresa que es considerarà elegible és la que compleix tots els criteris i executa realment la distribució de la pel·lícula al país d'acord amb les condicions anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diferents empreses de manera que és impossible avaluar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les admissions d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (s'admeten beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial així generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• la coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• l'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles, tant per a estrenes en sales com en línia.

Per generar el fons potencial i per optar a mesures de reinversió, la pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:

• ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
• ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2022;
• no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
• ha de ser produïda majoritàriament per un o diversos productors establerts als països que participen a la branca MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total estimat de producció ha de provenir de països que participen a la branca MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits d'obertura, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui és el productor real; 
• ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països que participen a la secció MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les localitzacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (animació, documental, ficció). Quan es comparteixen papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent a la llista següent) serà decisiva.
• Les pel·lícules europees es consideraran "nacionals" al país que participa a la secció MEDIA els nacionals/residents del qual hagin participat en la proporció més alta en la realització de la pel·lícula. Aquest país es considera el país d'origen de la pel·lícula a efectes de l'acció. Es consideraran "no nacionals" fora del país d'origen.

Hi ha dues fases per a les activitats elegibles:

FASE 1 - Generació d'un fons potencial

Un fons potencial serà:

• atribuït sobre la base de les entrades elegibles aconseguides per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles;
• basat en un coeficient per entrada elegible segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució;

Les entrades elegibles són generades per pel·lícules europees no nacionals elegibles:

• fins a un llindar màxim per pel·lícula i per distribuïdor i
• amb llindars mínims de disponibilitat per sol·licitant, depenent de la seva nacionalitat.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades elegibles aconseguides el 2025 per un coeficient per entrada elegible. El coeficient elegible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.

FASE 2 – Activitats de reinversió elegibles

La reinversió es pot fer en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals elegibles diferents.
Les pel·lícules declarades han de complir els criteris establerts anteriorment en relació amb l'elegibilitat de les pel·lícules i han de ser no nacionals per al distribuïdor.

Es permet la reinversió en la mateixa pel·lícula en les diferents activitats elegibles que es detallen a continuació.

Activitat elegible 1: Inversió en coproducció

La coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només seran elegibles les inversions del distribuïdor en la coproducció que s'estableixen en el contracte de coproducció signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de subvenció entre
el distribuïdor i el productor i/o el coproductor de la pel·lícula.

Activitat elegible 2: Inversió en l'adquisició de drets de distribució cinematogràfica i/o en línia

L'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de
pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només serà elegible l'import establert al contracte de distribució signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de Subvenció amb el titular dels drets de distribució (per exemple, productor o agent de vendes de la pel·lícula).

En cas que els drets de distribució siguin adquirits per distribuïdors per a múltiples territoris i que
l'import de la Garantia Mínima estigui definit per a tots aquests territoris, l'Agència
només cofinançarà la Garantia Mínima per al territori del distribuïdor en qüestió.

En cas d'una adquisició multiterritorial per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa relacionada, l'import de la Garantia Mínima elegible es reduirà d'acord amb les quotes per
territori estipulades a l'acord de distribució13
.
Activitat elegible 3: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema

• Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema
• Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació)
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals
• Reserva i facturació.

Activitat elegible 4: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en línia

• Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats per a estrenes en línia
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només són elegibles fins al 70% del pressupost total de reinversió directa.

Les activitats elegibles 1, 2, 3 i 4 anteriors no poden incloure el treball de personal ni els arranjaments de viatge.

Els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els recursos multimèdia i altre material de màrqueting desenvolupat en el marc del suport de màrqueting cinematogràfic i desenvolupament del públic d'Eurimages no són elegibles. No es permet el doble finançament i els informes de costos es verificaran amb Eurimages.

Els projectes han de complir amb els interessos i les prioritats polítiques de la UE. Els projectes també han de respectar els valors de la UE i la política de la Comissió Europea pel que fa a qüestions de reputació (per exemple, activitats que impliquen el desenvolupament de capacitats, el suport polític, la sensibilització, la comunicació, la difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

Durada

Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 12 i 24 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una esmena.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 23 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Certified admissions (CREA MEDIA FILMDIST)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Els Premis Feroz 2026, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, se celebraran a Pontevedra (Galícia) el proper 24 de gener de 2026. Entre les produccions nominades, en figuren 9 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 35 nominacions.

Les pel·lícules MEDIA nominades a la XIII edició dels Premis Feroz són:

• ‘Los domingos’, d'Alauda Ruiz de Azúa. Suport MEDIA a la Distribució. 9 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Patricia López Arnaiz)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Blanca Soroa)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Nagore Aranburu)
  • Millor actor de repartiment d'una pel·lícula (Miguel Garcés)
  • Millor guió (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia, Manel Barriere)
  • Millor cartell (Jimena Merino, Álvaro León, Luis León, David Herranz)
• ‘Sirât’, d'Oliver Laxe. Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. 7 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Oliver Laxe)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Sergi López)
  • Millor guió (Oliver Laxe, Sanitago Fillol)
  • Millor música original (Kangding Ray)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia)
  • Millor cartell (Daniel Requena, Alba Vence, Quim Vives)
• ‘Romería’, de Carla Simón. Suport MEDIA al Desenvolupament. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Carla Simón)
  • Millor guió (Carla Simón)
  • Millor música original (Ernest Pipó)
  • Millor tràiler (Miguel Ángel Trudu)
  • Millor cartell (Jose A. Peña, Quim Vives)
• ‘Sorda’, d'Eva Libertad. Suport MEDIA a la Distribució. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Miriam Garlo)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Álvaro Cervantes)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Elena Irureta)
  • Millor guió (Eva Libertad)
• 'Molt lluny', de Gerard Oms. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Mario Casas)
  • Millor cartell (Dan Petris, Jaume Caldés)
• Pubertat, de Leticia Dolera. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor sèrie dramàtica
  • Millor actriu de repartiment d'una sèrie (Betsy Túrnez)
• 'Una quinta portuguesa', d'Avelina Prat. Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (María de Medeiros)
• 'Tardes de soledad', d'Albert Serra. Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor cartell (Ana Dominguez, Rafa Castañer)
• 'Rondallas', de Daniel Sánchez Arévalo. Suport MEDIA als Agents de Vendes. 1 nominació:
  • Millor pel·lícula de comèdia

Consulteu el llistat complet de nominats als Premis Feroz 2026.

Aquest mes de novembre ha finalitzat a Barcelona el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA 'L'escletxa', d'Àlex Lora.

Es tracta d'una coproducció entre la catalana Inicia Films i la belga Scope Pictures, amb la participació de 3CAT, el suport de l’ICEC i Europa Creativa MEDIA i el finançament de l’ICAA.

'L'Escletxa' està protagonitzada per Anna Alarcón ('Esmorza amb mi', 'Mamífera'), Younes Tisghiti, Wallid Zaghdoud, Mourad Oauni ('La Unitat', 'Berlín') i Maia Vila, amb la participació especial d'Alex Brendemühl ('Creatura', 'Truman').

El rodatge, que s'ha allargat durant quatre setmanes, s'ha dut a terme entre Barcelona i Ripoll.

El títol inicial de la pel·lícula era 'Entre la pedra i el martell' i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

'L'Escletxa', el segon llargmetratge d'Àlex Lora després d''Unicornios', que també compta amb suport MEDIA, aborda "la identitat, els prejudicis i el pas d'adolescent a adult" i s'acosta al context dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017; al de l'arribada i la integració de persones migrants a Espanya; i al moment polític i social sorgit del procés independentista i la gestió del referèndum de l'1 d'octubre.

Sinopsi

2017, Pol Khaled, un adolescent de Ripoll, de mare catalana i pare marroquí que els va abandonar, indaga sobre la seva identitat l'any més convuls de la Catalunya recent, quan s'està gestant el referèndum i una de les tragèdies que marcarà el futur del poble.

'L'escletxa', d'Àlex Lora, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

L’European Film Academy ha anunciat les nominacions per a nou categories més de la 38a edició dels European Film Awards, entre les quals figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Les nominacions s'han anunciat davant del públic de l'icònic Reial Alcázar de Sevilla, després del 22è Festival de Cinema Europeu de Sevilla.

Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d’enguany, que es durà a terme el 17 de gener de 2026 a Berlín (Alemanya).

Cal destacar que entre les nominacions figuren tres produccions catalanes: el llargmetratge de ficció amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Sirât', que compta amb 4 nominacions (pel·lícula, direcció, guió i actor); el documental amb suport MEDIA a la Distribució 'Tardes de soledad', d'Albert Serra, que compta amb dues nominacions (pel·lícula i documental); i el llargmetratge d'animació amb suport d'Eurimages 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', que compta també amb dues nominacions (pel·lícula i llargmetratge d'animació).

Trobeu, a continuació, totes les nominacions, per categories:

Pel·lícula europea:
Aquesta categoria comprèn les cinc nominacions a pel·lícules de ficció, així com les pel·lícules nominades a les categories 'Documental europeu' i 'Llargmetratge d'animació europeu', que també competeixen per la categoria 'Pel·lícula europea'.

• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució
• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• DOG OF GOD (DIEVA SUNS), de Raitis Ābele, Lauris Ābele (Letònia, EUA)
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució.
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• OLIVIA AND THE INVISIBLE EARTHQUAKE (L'OLÍVIA I EL TERRATRÈMOL INVISIBLE), d'Irene Iborra Rizo (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Xile). Suport d'Eurimages.
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• SIRĀT (SIRÂT), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament
• SONGS OF SLOW BURNING EARTH (ПІСНІ ЗЕМЛІ, ЩО ПОВІЛЬНО ГОРИТЬ), d'Olha Zhurba (Ucraïna, França, Dinamarca, Suècia)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA.
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució.
• WITH HASAN IN GAZA, de Kamal Aljafari (Alemanya).

Llargmetratge d'animació europeu:

• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• DOG OF GOD (DIEVA SUNS), de Raitis Ābele, Lauris Ābele (Letònia, EUA)
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• OLIVIA AND THE INVISIBLE EARTHQUAKE (L'OLÍVIA I EL TERRATRÈMOL INVISIBLE), d'Irene Iborra Rizo (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Xile). Suport d'Eurimages.
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA

Documental europeu:

• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució
• SONGS OF SLOW BURNING EARTH (ПІСНІ ЗЕМЛІ, ЩО ПОВІЛЬНО ГОРИТЬ), d'Olha Zhurba (Ucraïna, França, Dinamarca, Suècia).
• WITH HASAN IN GAZA, de Kamal Aljafari (Alemanya).

Direcció europea

• Yorgos Lanthimos per BUGONIA (UK, EUA, Corea del Sud)
• Jafar Panahi per IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT) (França, IRan, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució
• Joachim Trier per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Oliver Laxe per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament.
• Mascha Schilinski per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Alemanya). Suport MEDIA

Actriu Europea

• Léa Drucker per CASE 137 (DOSSIER 137) (França). Suport MEDIA
• Valeria Bruni Tedeschi per DUSE (Itàlia, França). Suport MEDIA
• Leonie Benesch per LATE SHIFT (HELDIN) (Suïssa, Alemanya).
• Vicky Krieps per LOVE ME TENDER (França)
• Renate Reinsve per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament

Actor Europeu

• Idan Weiss per FRANZ (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució.
• Toni Servillo per LA GRAZIA (Itàlia)
• Stellan Skarsgård per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Sergi López per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Development
• Mads Mikkelsen per THE LAST VIKING (DEN SIDSTE VIKING) (Dinamarca, Suècia). Suport MEDIA

Guionista Europeu/a

• Jafar Panahi per IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT) (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució
• Paolo Sorrentino per LA GRAZIA (Itàlia)
• Eskil Vogt, Joachim Trier per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Santiago Fillol, Oliver Laxe per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Development
• Mascha Schilinski, Louise Peter per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Alemanya). Suport MEDIA

European Young Audience Award

• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• I ACCIDENTALLY WROTE A BOOK (VÉLETLENÜL ÍRTAM EGY KÖNYVET), de Nóra Lakos (Hongria, Països Baixos)
• SIBLINGS (LA VITA DA GRANDI), de Greta Scarano (Itàlia)

European Discovery – Prix FIPRESCI

• LITTLE TROUBLE GIRLS (KAJ TI JE DEKLICA), d'Urška Djukic (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• MY FATHER'S SHADOW, d'Akinola Davies Jr (UK, Nigèria)
• ON FALLING, de Laura Carreira (UK, Portugal)
• ONE OF THOSE DAYS WHEN HEMME DIES (HEMME'NİN ÖLDÜĞÜ GÜNLERDEN BİRİ), de Murat Fıratoğlu (Turquia, Alemanya)
• SAUNA, de Mathias Broe (Dinamarca). Suport MEDIA a la Distribució
• UNDER THE GREY SKY (POD SZARYM NIEBEM), de Mara Tamkovich (Polònia)

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:

• SIRĀT (SIRÂT), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 4 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Oliver Laxe)
  • Millor Guió (Santiago Fillol, Oliver Laxe)
  • Millor Actor (Sergi López)
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 5 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu (Renate Reinsve)
  • Millor Actor (Stellan Skarsgård)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Mascha Schilinski)
  • Millor Guió (Mascha Schilinski, Louise Peter)
• IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Jafar Panahi)
  • Millor Guió (Jafar Panahi)
• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions:
  • Millor pel·lícula europea.
  • Millor pel·lícula d'animació europea.
  • European Young Audience Award.
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d'Animació
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d'Animació
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula
• LITTLE TROUBLE GIRLS (KAJ TI JE DEKLICA), d'Urška Djukic (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació
  • European Discovery – Prix FIPRESCI
• CASE 137 (DOSSIER 137), de Dominik Moll (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Léa Drucker)
• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Valeria Bruni Tedeschi)
• FRANZ, d'Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Actor (Idan Weiss)
• THE LAST VIKING (DEN SIDSTE VIKING), d'Anders Thomas Jensen (Dinamarca, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actor (Mads Mikkelsen)
• SAUNA, de Mathias Broe (Dinamarca). Suport MEDIA a la Distribució. 1 Nominació:
  • European Discovery – Prix FIPRESCI

Consulteu totes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits, el tràiler i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).

Les nominacions es basen en els vots de 5.400 membres de l’Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l’Acadèmia. Ara els membres de l’Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.

La selecció es basa en els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’Acadèmia de Cinema Europeu.

La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l’European Film Academy i l’European Film Academy Productions gGmbH i tindrà lloc el 17 de gener de 2026 a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín, Alemanya.

Més informació

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Entre la programació, figuren nombroses pel·lícules també amb ajut MEDIA.

Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón 2025 són les següents:

Secció Oficial – Albar:

• L'Inconnu De La Grande Arche (The Great Arch / El Gran Arco), d'Stéphane Demoustier (França, Itàlia, Dinamarca, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament
• L'Intérêt d'Adam (Adam's Sake), de Laura Wandel (Bèlgica, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Was Marielle weiß (What Marielle Knows), de Frédéric Hambalek (Alemanya, 2025). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move)
• Kontinental '25, de Radu Jude (Romania, Brasil, Suïssa, Regne Unit, Luxemburg, 2025). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).

Secció Oficial – Retueyos:

• Les Immortelles (Stereo Girls), de Caroline Deruas Peano (França, Canadà, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Karavan (Caravan), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Eslovàquia, Itàlia, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Wind, Talk to Me, de Stefan Djordjevic (Croàcia, Alemanya i Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• White Snail, d'Elsa Kremser i Levin Peter (Àustria). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Love Letters, d'Alice Douard (França). Suport MEDIA a la distribució.

Projeccions Especials:

• In Liebe, Eure Hilde (From Hilde, with Love), d'Andreas Dresen (Alemanya, 2024). Suport MEDIA a la Distribució.
• Aro Berria, d'Irati Gorostidi Agirretxe (Espanya, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Dracula, de Radu Jude (Àustria, Luxemburg i Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Enfants Terribles:

• Le Grand Noël des animaux (El gran Nadal dels animals), de Camille Alméras, Caroline Attia Lariviere, Ceylan Beyoglu, Haruna Kishi, Natalia Chernysheva, Olesya Shchukina (França, Alemanya, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
• SKIFF, de Cecilia Verheyden (Bèlgica, Països Baixos i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Jahia's Summer, d'Oliver Meys (Bèlgica, França, Luxemburg). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Les Immortelles (Stereo Girls), de Caroline Deruas Peano (França, Canadà, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.

Esbilla:

• Lagūna (Laguna), de Šarūnas Bartas (Lituània, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Ich bin dein Mensch (I'm Your Man / El hombre perfecto), de Maria Schrader (Alemanya, 2021). Suport MEDIA a la Distribució Automàtica.
• Raději zešílet v divočině (Better Go Mad in the Wild), de Miro Remo (República Txeca, Eslovàquia, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Amílcar, de Miguel Eek (Espanya, Cabo Verde, França, Portugal i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Nouvelle Vague, de Richard Linklater (França, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució.
• The Mountain won't move, de Petra Seliškar (Eslovènia, França i Macedònia del Nord). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Generación Mutante:

• Gorgonà, d'Evi Kalogiropoulou (Grècia, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Eraserhead dans un Filet à Provisions (Eraserhead in a Knitted Shopping Bag), de Lili Koss (Bulgària, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.

Crossroads – SSIFF | FICX:

• Nuestra Tierra (Landmarks), de Lucrecia Martel (Argentina, EUA, Mèxic, França, Països Baixos, Dinamarca, 2025). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
• The Voice of Hind Rajab, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la distribució.

Consulta la programació completa del festival.

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

S'ha iniciat el rodatge del biopic amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Caballé', dirigit per Patricia Ortega, que relata la història de la soprano Montserrat Caballé.

Es tracta d'una producció de Set Màgic Audiovisual, La Claqueta PC, Amania Films i No action capital AIE, en coproducció amb La Charito, EFD i Menuetto film, i amb el patrocini de Peris Costumes. 

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual), la pel·lícula compta també amb el suport de l'ICEC i l'ICAA. També compta amb la participació de 3Cat. Filmax estrenarà 'Caballé' properament als cinemes.

La pel·lícula està protagonitzada per Begoña Alberdi i Ana Saavedra, que interpreten Montserrat Caballé a les diferents etapes de la seva vida (Alberdi-Montserrat adulta/ Saavedra-Montserrat adolescent). Completen el repartiment Núria Prims, David Bagès, Mercè Arànega, Marina Comas, Pep Pla, Pep Munné i Carles Francino, entre d'altres.

El rodatge de la pel·lícula transcorre a l'espai de Punta Zorroza, ubicat a Bilbao (on s'han construït espais de les dues èpoques), i a diverses localitzacions de la ciutat de Barcelona, com el Gran Teatre del Liceu.

Sinopsi

'Caballé' relata la història de la soprano des dels seus inicis fins a convertir-se en la gran diva de l'òpera mundial. La pel·lícula alterna dues etapes temporals de la seva vida: d'una banda, la joventut, en una família humil marcada per l'escassetat de la postguerra i la pressió de ser l'últim recurs per als seus; i per altra banda, la seva plenitud el 1991, quan, ja convertida en una gran diva, actua a la seva Barcelona natal.

'Caballé' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual).

La propera edició de l'European Film Market (EFM) 2026 de la Berlinale es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 12 al 18 de febrer de 2026. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands a través de l’enllaç següent.  La data límit per fer-ho és el proper 5 de desembre. Afanyeu-vos! Les places són limitades.

L'EFM es descriu a si mateix com un dels mercats cinematogràfics més importants del món. Tres dècades després de la seva creació, presumeix de no ser només un punt de trobada i distribució de la indústria, sinó d'haver-se obert a nous participants del mercat, camps de negoci, productes i vies de distribució.

La participació a MEDIA Stands té com a objectiu oferir-vos la possibilitat d'intercanvis entre empreses, escalabilitat i augmentar la vostra capacitat per operar transnacionalment i internacionalment. Animem les empreses europees independents i àgils de totes les mides, especialment els nouvinguts, així com els països amb una capacitat audiovisual més baixa, a presentar-s'hi.

Elegibilitat:

MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.

Contingut europeu:

Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d’animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l’obra ha d’estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.

Els serveis de l'estand d'Europa Creativa MEDIA inclouen, entre altres:

• Catàleg promocional en línia
• Connexió Wi-Fi exclusiva
• Recepció de benvinguda
• Espais per a reunions i emmagatzematge
• Cafeteria gratuïta

Inscripcions.

Data límit: 5 de desembre de 2025.

El passat 24 d'octubre va finalitzar a Navarra, després de rodar-se els exteriors a Polònia i Alemanya, el rodatge del film amb suport MEDIA 'Each of Us', codirigit per la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne Zohra Berrached, la polonesa Anna Jadowska i la suïssa Stina Werenfels.

Es tracta d’una coproducció entre Catalunya (Alhena Production), Polònia (Blick Productions International), Alemanya (Bon Voyage Films) i Suïssa (Turnus Films), amb guió d’Eva Pauné, Mirjam Ziegler i les mateixes directores. A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, el film compta també amb el suport d'Eurimages a la Coproducció, i amb ajut de l’ICEC.

La pel·lícula s’endinsa al camp de concentració de Ravensbrück per donar veu a les dones víctimes de l’horror nazi.

Inspirat en fets reals, el llargmetratge segueix la vida de quatre dones dins de l’únic camp de concentració exclusivament femení que va existir durant la Segona Guerra Mundial, tot centrant-se en les seves estratègies per a sobreviure i en la seva condició de dones. Tot això explicat a través d’una estructura no tradicional, abstracció de l’espaitemps i retrats salvatgement íntims.

La pel·lícula està interpretada per quatre actrius, també de quatre països diferents, que han estat dirigides cada una per una de les quatre directores, per tal de donar a la producció un embastit de versemblança i autenticitat històrica, lingüística i cultural. Les quatre actrius són Diane Kruger (Alemanya), Carla Juri (Suïssa), Aida Folch (Catalunya) i Ninel Geiger (Alemanya).

La producció va a càrrec de Norbet Llaràs (Alhena Production), que destaca el repte col·lectiu de “crear una sola pel·lícula amb quatre mirades diferents, un únic viatge emocional ple de generositat i equilibri”.

Sinopsi

Al camp de concentració de Ravensbrück, cent mil dones de 42 nacionalitats conviuen entre el dolor i l'esperança. Quatre històries s'entrellacen tot revelant com l'empatia i la solidaritat es transformen en un acte de resistència davant de l'horror.

L'estrena als cinemes està prevista per a la primavera del 2026.

Notícia relacionada: 'Each of Us', de Neus Ballús, rebrà suport d'Eurimages a la coproducció

La 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya es duu a terme del 9 al 19 d’octubre de 2025. Entre tots els films programats, en figuren diversos amb suport del Programa Europa Creativa MEDIA. 

Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2025 són:

Inauguració:

• Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025). Suport MEDIA al European Slate Development

Secció Oficial Fantàstic Competició:

• Den stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), d’Emilie Blichfeldt Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca (2025). Suport MEDIA al European Slate Development.
• Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el Grand Prix.

Secció Sitges Family - Kids en Acció:

• Persepolis, de Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud (França, 2007). Suport MEDIA a la Distribució.

Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2025. 

Notícia relacionada: El film MEDIA 'Alpha', de Julia Ducournau, inaugurarà la 58a edició del SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Europa Creativa MEDIA ha publicat la nova convocatòria Films on the Move (CREA-MEDIA-2026-FILMOVE), les dates límit de presentació de sol·licituds de la qual són el 19 de març i el 16 de juliol de 2026.

La convocatòria 'Films on the Move' fomentarà i donarà suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees recents no nacionals, tot encoratjant els agents de vendes i les distribuïdores de sales, en particular, a invertir en la promoció i una distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.

Activitats elegibles

Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.

Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

Sol·licitants elegibles

Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.

L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.

Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.

Només es permeten sol·licituds de sol·licitants individuals (beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).

Projectes elegibles

Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.

Un mínim de 7 distribuïdors diferents han d'estar associats al projecte, dels quals almenys 2 han de provenir de països amb menor capacitat audiovisual del Grup A o del Grup B.

• Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania.
• Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.

La majoria de les campanyes de distribució nacionals s'han de centrar en les estrenes en sales.

Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.

La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.

Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intenció.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a mínim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
La pel·lícula ha de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
• ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2024;
• no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
• les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 30 milions d'euros;
• ha de ser produïda majoritàriament per un o més productors establerts als països participants a MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir dels països participants a MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. Elements com ara els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis també es poden tenir en compte;
• la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
• ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països participants a MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les ubicacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (ficció, animació o documental) i el total de professionals que hi participen realment. Quan es comparteixen els papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent de la llista següent) serà decisiva.

Durada

Els projectes normalment haurien de durar entre 12 i 24 mesos.
Es poden fer pròrrogues, si es justifiquen degudament i mitjançant una esmena.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 30 de setembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds:
  • 1a data límit: 19 de març de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
  • 2a data límit: 16 de juliol de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació:
  • 1a data límit: març - juny de 2026
  • 2a data límit: juliol - octubre de 2026
• Informació per als sol·licitants:
  • 1a data límit: setembre de 2026
  • 2a data límit: gener de 2027
• Signatura de l'acord de subvenció:
  • 1a data límit: desembre de 2026
  • 2a data límit: abril de 2027

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

call document.

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA)

Information on independence and ownership (CREA MEDIA)

International film sales agreement

PDF with film(s)/work(s) information generated from the Creative Europe MEDIA Database

Letters of intent of distributors having acquired the theatrical rights from the sales agent detailing Promotion and Advertisement (P&A) costs

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2018/1046

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement

Funding & Tenders Portal Online Manual

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

La 70a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid, que es durà a terme del 24 d'octubre a l'1 de novembre de 2025, comptarà entre la programació amb els films de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Frontera', de Judith Colell, i 'Forastera', de Lucía Aleñar.

Així, mentre 'Frontera' es podrà veure a la Secció Oficial Fora de Competició, 'Forastera' participarà a la secció Punto de Encuentro. Ambdues pel·lícules compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, 'Frontera' és un thriller històric que narra les aventures d’un grup de persones, que malgrat les amenaces, s’arrisquen a ajudar jueus que s’escapaven de la repressió nazi.

Produïda per Coming Soon Films, Diagonal (Banijay Iberia) i l’empresa belga Bulletproof Cupid, la pel·lícula compta amb un guió inspirat en històries reals signat per la mateixa Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, juntament amb els guionistes Miguel Ibáñez Monroy i Gerard Giménez.

La pel·lícula compta amb el suport de l’ICEC, l’ICAA, Screen Flanders (una iniciativa de VLAIO en col·laboració amb VAF), el Tax Shelter del Govern Federal de Bèlgica i BNP Paribas Fortis Film Finance, MEDIA i la participació de RTVE i 3Cat. La distribució als cinemes serà el 12 de desembre de 2025 a càrrec de Filmax.

Sinopsi

És l’any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.

Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l’encara recent Guerra Civil espanyola.

‘Frontera‘ compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.

Pel que fa a l'òpera prima de Lucía Aleñar, 'Forastera', guardonada amb el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema al Toronto International Film Festival 2025, on la pel·lícula va tenir l’estrena mundial a la Secció Discovery, tindrà a la Seminci l'estrena a l'Estat espanyol, a la secció Punto de Encuentro.

El llargmetratge parteix del curtmetratge homònim seleccionat a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l’actor suec Nonni Ardal.

Rodada en català, la pel·lícula ha participat al programa Residències de Cannes (Cinéfondation) i a dues edicions del laboratori Next Step, impulsat per la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.

Es tracta d’una coproducció entre Espanya, Itàlia i Suècia, on participen les productores catalanes Lastor Media i Vilaüt Films, la productora balear La Perifèrica Produccions, la productora sueca Fox In the Snow i la italiana Kino Produzioni. La pel·lícula compta amb la participació de TV3, IB3 i Filmin i el suport de l’ICAA, l’ICEC, la Fundació Mallorca Turisme – la Mallorca Film Comission, Europa Creativa MEDIA i el Swedish Film Institute.

Sinopsi

La Cata veurà com les seves vacances d’estiu es veuen trasbalsades per l’absurda i sobtada mort de la seva àvia, que només ella presencia. El seu dol fa un tomb quan casualment comença a fer-se passar per la seva àvia. El que comença com un simple joc de disfresses acabarà esborrant els límits entre la realitat i els rols familiars.

‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.

L‘Acadèmia de Cinema espanyol ha seleccionat el film amb suport MEDIA 'Sirât', d'Oliver Laxe, per representar Espanya a la 98a edició dels Premis Oscar, en la categoria de millor pel·lícula internacional.

El cineasta nominat a l'Oscar Pablo Berger amb el film també amb suport MEDIA 'Robot Dreams', acompanyat pel president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, i la notària Eva Fernández Medina, ha anunciat la decisió dels acadèmics.

Dirigida per Oliver Laxe, ‘Sirât‘ es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes, on va aconseguir el Premi del Jurat. El quart llargmetratge del cineasta gallec està protagonitzat per Sergi López i pel jove Bruno Núñez i trasllada l’espectador al desert, a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, i la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development.

Sinopsi

Un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes festes interminables i sense dormir. Envoltats de música electrònica i una sensació de llibertat crua i desconeguda, reparteixen la seva foto una vegada i una altra. L’esperança s’esvaeix, però aconsegueixen seguir un grup de ravers que es dirigeixen a una última festa al desert, on esperen trobar la jove desapareguda. A mesura que s’endinsen més en la natura ardent, el viatge els obliga a enfrontar-se als seus propis límits.

https://www.youtube.com/watch?v=PxjhJhfxlMo

Caldrà esperar fins al proper 16 de desembre del 2025, data en què es desvetllarà la shortlist dels Oscars, per conèixer si la candidata espanyola continua la seva carrera per aconseguir l'estatueta a la Millor Pel·lícula Internacional.

El 22 de gener de 2026 coneixerem les cinc pel·lícules nominades en aquesta categoria i la cerimònia dels Oscars es durà a terme el 15 de març de 2026 a Los Angeles.

Notícia relacionada: Els films MEDIA 'Sirât', d'Oliver Laxe, i 'Romería', de Carla Simon, preseleccionats per als Oscars 2026

L'Acadèmia de Cinema espanyol ha fet pública la preselecció oficial de les tres pel·lícules candidates a representar Espanya a la 98a edició dels Premis Oscar, en la categoria de millor pel·lícula internacional.

Els films de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Sirât', d'Oliver Laxe, i 'Romería', de Carla Simón, han estat preseleccionats, juntament amb la també producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad.

El proper 17 de setembre s'anunciarà quina d'aquestes tres pel·lícules serà finalment escollida per representar Espanya a la gala dels Óscar, la 98 edició dels quals se celebrarà el 15 de març de 2026 al Teatre Dolby de Los Angeles (EUA).

El tercer llargmetratge de Carla Simón es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes. A 'Romería', la cineasta segueix explorant les relacions familiars, inspirant-se aquesta vegada en els orígens de la seva família paterna, i tanca la trilogia personal que va iniciar amb 'Estiu 1993' i 'Alcarràs', que també compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia Torras, juntament amb Mitch i Tristán Ulloa, la pel·lícula arriba als cinemes el 5 de setembre de la mà d’Elastica Films.

Dirigida per Oliver Laxe, 'Sirât' es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes, on va aconseguir el Premi del Jurat. El quart llargmetratge del cineasta gallec està protagonitzat per Sergi López i pel jove Bruno Núñez i trasllada l'espectador al desert, a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc.

L'òpera prima d'Eva Libertad, 'Sorda', es va presentar internacionalment a la Berlinale, on va guanyar el Premi del Públic de la secció Panorama, mentre que el seu pas pel Festival de Màlaga li va valer la Bisnaga d'Or. És la primera pel·lícula espanyola protagonitzada per una actriu sorda, Miriam Garlo, i ha estat un punt de trobada entre la comunitat. Álvaro Cervantes coprotagonitza aquesta història.

La 78a edició del Festival Internacional de Cinema de Locarno es durà a terme enguany del 6 al 16 d'agost. Consolidada com una de les cites imprescindibles del cinema d'autor d'àmbit mundial, el certamen comptarà amb dues produccions amb suport MEDIA seleccionades al festival.  

Així, la nova pel·lícula de Joachim Trier, Affeksjonsverdi ('Sentimental Value'), una coproducció entre Noruega, França, Dinamarca i Alemanya amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, es podrà veure a la secció Piazza Grande. Guardonada amb el Grand Prix a la darrera edició del Festival de Cannes, va ser seleccionada també al Festival de Karlovy Vary.

A la mateixa secció Piazza Grande del Festival de Locarno es podrà veure també el film amb suport MEDIA La Petite Dernière ('The Little Sister'), d'Hafsia Herzi. Una coproducció entre França i Alemanya també guardonada a Cannes amb el Premi a la Millor Actriu (Nadia Melliti).

A més, a la secció Histoire(s) du Cinéma – Excellence Award Davide Campari Golshifteh Farahani del Festival de Locarno, està seleccionada la pel·lícula amb suport MEDIA 'Alpha', de Julia Ducournau, que va ser guardonada a Cannes i serà la pel·lícula inaugural del Festival de Sitges.

I a la secció Histoire(s) du Cinéma – Raimondo Rezzonico Award Abbout Productions es podrà veure el film amb suport MEDIA Costa Brava, Lebanon, de Mounia Akl.

Consulteu la resta de títols seleccionats al Festival Internacional de Cinema de Locarno.

El curtmetratge amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El cuento de una noche de verano', de María Herrera, participarà a la 15a edició de l'Atlàntida Mallorca Film Fest dins de la secció Talent Balear - Curts Balears II. El film tindrà la seva estrena balear el 30 de juliol a les 19h a la Sala Rívoli. L'endemà, a la mateixa hora, s'ha programat una segona projecció a Cineciutat. El certamen tindrà lloc a Mallorca del 25 de juliol al 3 d'agost.

L’obra, interpretada per Olivia Delcán i Nacho Sánchez, ha format part de nombrosos festivals internacionals des de la seva première mundial a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (SEMINCI), dins la Secció Oficial Internacional de Curtmetratges. Ha estat seleccionada o premiada a certàmens com ALCINE, ABYCINE, el Festival de Màlaga, el D’A, el Festival de Las Palmas de Gran Canaria, i el Festival Premiers Plans d’Angers, entre altres.

El curtmetratge suposa el debut de María Herrera com a guionista i directora, després d’haver guanyat un Goya com a productora pel film Arquitectura emocional 1959. El projecte compta amb la direcció de fotografia d’Ion de Sosa, la direcció d’art de Marine Hercouët i Magdalena Orellana, i la música d’Elsa de Alfonso. El muntatge ha anat a càrrec d’Estel Román i Miguel A. Trudu, mentre que Pablo Rivas Leyva ha signat el disseny sonor. Javier de la Llave és el director de producció i Emilia Fort figura com a productora executiva. El film està produït per Avalon, amb distribució a càrrec de Marvin&Wayne.

Ambientada en un context estiuenc, la història aborda el consentiment sexual i el desig femení mitjançant un plantejament cinematogràfic que cerca allunyar-se dels codis habituals.

Sinopsi

Tot i que s’acaben de conèixer, Inés i Guille senten una connexió i una sensibilitat desbordants durant la seva primera nit junts. L’expectativa de la sortida del sol revelarà la fràgil sincronia entre el desig i el consentiment.

https://www.youtube.com/watch?v=HaD7I2TxM4k

El llargmetratge d'animació amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El tresor de barracuda', d'Adrià Garcia, s'estrenarà als cinemes de la mà de Filmax el proper 26 de setembre.

Produïda per la catalana Inicia Films, en coproducció amb la valenciana Hampa Studio i la belga Belvision, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding d'Inicia Films), així com amb el suport d'Eurimages, l'ICEC i l'ICAA.

El guió és obra d'Amèlia Mora, que adapta al cinema el llibre homònim infantil escrit per Llanos Campos Martínez.

Sinopsi

Mentre intenta trobar els seus pares, la Guspires acaba per accident al vaixell pirata del Capità Barracuda, tripulat per temibles mariners armats fins a les dents i amb un greu problema: no saben llegir. Només ella pot ajudar-los a trobar el tresor d’en Phineas Crane, el més valuós i cobejat per tots els pirates del Carib.
Així comença una aventura que els canviarà la vida per sempre.

https://www.youtube.com/watch?v=-xSiiNP-9N4

Ha finalitzat a Almeria el rodatge del film amb suport MEDIA 'Iván & Hadoum', òpera prima d'Ian de la Rosa, protagonitzada per Silver, juntament amb la cantant Herminia Loh.

Es tracta d'una producció de la madrilenya Avalon en associació amb la catalana Vayolet Films i l'andalusa Pecado Films, que coprodueixen el projecte amb l'alemanya Port au Prince Films i la belga Saga Film. La distribució a l'Estat espanyol anirà també a càrrec d'Avalon.

'Iván & Hadoum', que narra la història d'un amor inesperat que desafia les diferències culturals, va guanyar l'Eurimages Co-Production Development Award, valorat en 20.000 euros, en el marc del Berlinale Co-Production Market de 2023 a la Berlinale. El projecte va participar també a tallers de desenvolupament com TorinoFilmLab.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, la pel·lícula compta amb el suport de RTVE, Canal Sur, Arte, ZDF, Movistar Plus, ICAA, Junta de Andalucía, ICEC i Eurimages.  

Sinopsi

L’Iván (33), un home trans, i la Hadoum (30), una dona hispano-marroquina, s’enamoren als hivernacles industrials on treballen. Mentre s’enfronten a l’oposició de les seves famílies i companys de feina, l’Iván s’adona que no necessita ser el tipus d’home que s’espera que sigui.

La 59a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary es durà a terme del 4 al 12 de juliol de 2025.

Entre les pel·lícules programades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, la majoria del quals compten amb ajut MEDIA al Desenvolupament de Contingut.

Per seccions, aquests són els títols MEDIA programats a l’edició d’enguany:

Crystal Globe Competition:

• 'Better go mad in the wild', de Miro Remo (República Txeca i Eslováquia).
• 'The visitor', de Vytautas Katkus (Lituània, Noruega i Suècia).

Horizons:

• 'Little Trouble Girls', d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia i Sèrbia).
• 'La misteriosa mirada del Flamenco', de Diego Céspedes (Xile, França, Alemanya, Espanya i Bèlgica). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. 
• 'We believe you', de Charlotte Devillers i Arnaud Dufeys (Bèlgica).
• 'Tales from the magic garden', de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar i Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i França).
• 'Promised Sky', d'Erige Sehiri (França, Tunísia i Qatar).
• 'Renoir', de Chie Hayakawa (França, Japó, Indonèsia, Singapur i Filipines). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. 
• 'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca i Alemanya).
• 'Sirat', d'Oliver Laxe (Espanya i França).
• 'The love that remains', de Hlynur Pálmason (Islàndia, Dinamarca, Suècia i França).

Proxima Competition:

• 'How come it's all green out here?', de Nikola Ležaić (Sèrbia, Croàcia i Bulgària).
• 'Caravan', de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Eslovàquia i Itàlia).

Consulta el llistat complet de la programació.

La 64a edició del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, s'ha dut a terme entre el 8 i el 14 de juny amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figura el llargmetratge d'animació amb suport MEDIA 'Amélie & la métaphysique des tubes' ('Amélie and the Metaphysics of Tubes'), de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Premi del Públic.

La producció catalana amb suport d’Eurimages ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, d’Irene Iborra, seleccionada a la Secció Oficial de Llargmetratges, també ha resultat premiada al Festival d'Annecy d'enguany, amb el premi de la Fundació Gan per la seva capacitat "de tractar temes difícils de manera lluminosa".

‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, la primera pel·lícula de stop-motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, és una coproducció entre Catalunya (Cornelius Films, Citoplasmas, Kinetic Media), València (Bígaro Films), França (Vivement Lundi!), Bèlgica (Panique!), Xile (Pájaro) i Suïssa (Nadasdy Film). 

Consulteu el palmarès complet de l’edició 2025 del Festival d’Annecy.

Notícia relacionada: 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', seleccionat a la competició oficial del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy 2025

La 17a edició del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) s'ha dut a terme del 31 de maig al 7 de juny de 2025 a Roda de Berà. Entre les pel·lícules guardonades figuren els films amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi', d'Ivan Morales, que ha rebut el Premi al millor llargmetratge, i 'De sucre', de Clàudia Cedó, guardonat amb el Premi al millor curtmetratge.

Òpera prima d’Iván Morales, Esmorza amb mi és una producció de de Distinto Films, Dos Soles Media i WKND, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate per part de Distinto Films) amb la participació de 3Cat, el finançament del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, el suport de l’ICEC i la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, ‘Esmorza amb mi‘ segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.

Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla, que s'estrena a les sales de cinema el proper dijous 12 de juny.

Sinopsi

Un film d’històries creuades protagonitzat per quatre personatges ferits als quals el passat encara persegueix: una mare separada, un sanitari que ha deixat enrere la delinqüència, una noia que du damunt seu una vida d’excessos i un músic atrapat en una crisi existencial

https://www.youtube.com/watch?v=h-tuan4neUo

Premi al millor curtmetratge 

A més, el curtmetratge 'De sucre', de Clàudia Cedó, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media, va rebre el Premi al millor curtmetratge del FIC-CAT 2025. Es tracta d'una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora.

Sinopsi

La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.

https://vimeo.com/1010152548

Consulteu el palmarès complet del Festival Internacional de Cinema Català (FiC- Cat) 2025.

La 70a edició dels Premis David di Donatello, els premis més prestigiosos del cinema italià, es van celebrar la nit del dimecres 7 de maig als estudis de Cinecittà, a Roma. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'Vermiglio', de Maura Delpero, i 'Gloria!', de Margherita Vicario.

El drama bèl·lic amb suport MEDIA a la Distribució Vermiglio, dirigit per Maura Delpero i ambientat durant la Segona Guerra Mundial, va ser la gran triomfadora de la nit, ja que es va alçar amb set estatuetes, incloses les de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Delpero va fer, així, història, ja que va esdevenir la primera dona en guanyar la Millor Direcció als David di Donatello.

Els set premis de Vermiglio són:

• Millor pel·lícula
• Millor Direcció (Maura Delpero)
• Millor Guió Original (Maura Delpero)
• Millor Producció (Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet, Maura Delpero)
• Millor Casting (Stefania Rodà, Maurilio Mangano)
• Millor Fotografia (Mikhail Krichman)
• Millor So (Dana Farzanehpour)

Sinopsi

Finals de la Segona Guerra Mundial a Vermiglio, un remot lloc als Alps italians. L’arribada d’un soldat desertor al poble marcarà un abans i un després a la vida dels seus habitants, especialment a la família del mestre, que veurà com cadascun dels seus membres es dirigeix ​​cap a un destí inesperat.

https://youtu.be/Q4NszCH3byo

L'altre títol amb suport MEDIA guardonat als David di Donatello és el el drama musical històric Gloria!, de Margherita Vicario, una evocadora història sobre una orquestra femenina en una institució religiosa del segle XIX, que va obtenir tres premis:

• Millor Òpera Prima
• Millor Banda Sonora (Margherita Vicario, Davide Pavanello)
• Millor Cançó Original (“Aria!” de Margherita Vicario, Davide Pavanello, Edwyn Clark Roberts, Andrea Bonomo i Gianluigi Fazio)

Sinopsi

A la Venècia de finals del segle XVIII, Teresa, una jove criada a l’orfenat i conservatori de Sant Ignasi, descobreix un pianoforte que revolucionarà la seva vida i la de l’institut. Amb un grup de talentoses intèrprets musicals, desafiarà les normes de l’Antic Règim italià tot creant una música rebel i moderna. ‘Glòria!’ narra la seva inspiradora lluita per la llibertat artística i la innovació musical.

https://www.youtube.com/watch?v=HlYQkNTuCsg

Consulta la resta de pel·lícules guardonades als Premis David di Donatello 2025.

‘Corredora‘, l'òpera prima de Laura García Alonso, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate), ha iniciat el rodatge a Barcelona.

Produïda per Distinto Films, en coproducció amb Elastica Films i Dos Soles Media, compta també amb el finançament de l'ICEC i l'ICAA i amb la participació de 3Cat i RTVE. La pel·lícula es distribuirà als cinemes de l'Estat espanyol de la mà d'Elastica Films.

Protagonitzada per Alba Sáez, Marina Salas i Àlex Brendemühl, entre d'altres, aquest llargmetratge de García Alonso, coescrit amb Pol Cortecans, retrata l'univers de la salut mental a l'esport d'elit.

Segons paraules de la directora: "La protagonista viu allò que més temen els esportistes: una lesió. Pateix un brot psicòtic que requereix hospitalització. La seva lesió resulta invisible per als altres, fins i tot de vegades per a ella mateixa. Tinc la sensació que la representació que fa el cinema sobre la malaltia mental està freqüentment estigmatitzada. Vull creure que podem construir una narrativa diferent, una història on hi hagi espai per a la lluita i la renúncia, per al conflicte i l'acceptació”, explica.

El rodatge, en català, s'allargarà durant 6 setmanes a Barcelona i Saragossa.

Sinopsi

Cris, una corredora d'elit, pateix un brot psicòtic que l'obliga a allunyar-se de l'alta competició. No tots al seu voltant podran o sabran com ajudar-la, però la Natàlia, la seva germana, serà el seu refugi per acceptar-ne la condició i redefinir-ne el ritme de vida.

‘Corredora‘ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

Durant el desenvolupament, el projecte va participar al laboratori internacional del Mediterranean Film Institute (MFI) a Grècia, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La pel·lícula 'Flow', de Gints Zilbalodis, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2025, a la cerimònia duta a terme dimarts 29 d’abril, a l’hemicicle del Parlament a Brussel·les.

La pel·lícula d'animació, una coproducció única entre Letònia, França i Bèlgica, explica la història d'un gat i els seus improbables companys mentre naveguen per un món transformat per una inundació devastadora. És una commovedora història d'amistat, resiliència i l'impacte del canvi climàtic, temes que s'alineen estretament amb el compromís del Parlament Europeu amb la protecció del medi ambient, la mitigació del canvi climàtic i la solidaritat.

La vicepresidenta del Parlament Europeu, Sabine Verheyen (PPE, DE), va afirmar: "El Premi del Públic LUX és més que un simple premi. És un testimoni del compromís del Parlament Europeu amb la democràcia, la llibertat d'expressió i el paper del cinema en la reflexió i la configuració de les nostres societats. Amb aquest premi, acostem les històries europees a la gent i, igual d'important, acostem les persones a la tasca del Parlament Europeu".

«Cinc narratives convincents, cinc nominats molt diferents i diversos als Premis del Públic LUX són una inspiració per als cineastes i el públic, no només per celebrar l'extraordinària varietat del cinema europeu, sinó també per lloar la seva capacitat d'entretenir i elevar alhora. L'art cinematogràfic a Europa és un exemple perfecte de com la cultura pot fer una contribució significativa a la societat i per defensar la compassió, l'empatia i el canvi en un món que d'altra banda està dividit», va afegir Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia Europea de Cinema.

Les pel·lícules nominades als LUX d'aquest any es presenten com a testimonis poderosos de la creativitat i la narrativa europees. Entre les nominades hi ha els films amb suport MEDIA Animal, de la directora grega Sofia Exarchou; el documental Dahomey, de la directora francesa Mati Diop; el documental Intercepted, de la directora ucraïnesa Oksana Karpovych; i Julie Keeps Quiet, del director belga Leonardo van Dijl. Cada pel·lícula aborda problemes socials urgents amb una art sorprenent, mostrant algunes de les millors produccions cinematogràfiques que Europa pot oferir.

La pel·lícula guanyadora va ser seleccionada mitjançant una combinació de votació pública i vots emesos pels membres del Parlament Europeu, cadascun dels quals representa el 50% de la decisió final. Aquest any, les pel·lícules nominades han rebut gairebé 33.000 valoracions (crítiques en una escala que va d'una a cinc estrelles) de ciutadans europeus i eurodiputats.

Roda de premsa i esdeveniments relacionats
Podeu veure la roda de premsa amb l'equip de FLOW, la presidenta de la Comissió de Cultura i Educació, Nela Riehl, i el president de l'Acadèmia Europea de Cinema, Mike Downey, al Centre Multimèdia.

LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d’Europa Creativa MEDIA i d’Europa Cinemas.

Recupereu el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2025:

https://www.youtube.com/live/WJJrlVAGxLo

Més informació

La dotzena edició dels Premis PLATINO del cinema iberoamericà es va dur a terme el passat 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Optava a 3 Nominacions i va obtenir 2 Premis:

• Millor música original (Alberto Iglesias)
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau)

El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. Optava a 2 Nominacions i va obtenir 1 Premi:

• Millor pel·lícula documental

Consulteu la resta de pel·lícules, sèries i minisèries guardonades.

Els Premis PLATINO XCARET estan organitzats per EGEDA – Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, en aliança amb FIPCA – Federació Iberoamericana de Producció Cinematogràfica i Audiovisual i seran accessibles a través de televisions de tot Iberoamèrica i de la plataforma SmartPlatino TV.

Notícia relacionada: Films MEDIA entre els nominats als Premis Platino 2025

 

Europa Creativa MEDIA estarà novament present a la propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes, amb els següents esdeveniments, organitzats per l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura), que es duran a terme a l'estand d'Europa Creativa MEDIA:

• Presentació de la convocatòria Europa Creativa MEDIA 'Film Sales' 2025:
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 10h a 11h
  • Ponent: Stefano D’Orilia (EACEA) 
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA 
  • Lloc:  Creative Europe MEDIA stand - International Village Riviera - Pavelló n°124 
  • Accés: Cal acreditació, però no cal inscriure's a l'esdeveniment

• Celebrem la comunitat MEDIA amb els beneficiaris del Content Cluster
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 17:30h a 19h
  • Les oficines MEDIA, juntament amb l’EACEA (European Education and Culture Executive Agency), us conviden, com a beneficiaris el Programa MEDIA, a una Happy Hour per reunir-vos amb professionals europeus.  
  • Obert als participants de MEDIA Stands i als beneficiaris del programa MEDIA (si us plau, poseu-vos en contacte amb el vostre MEDIA Desk local). Només per invitació.
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment

• Coneix i parla amb 'Innovation Tools' ('Eines innovadores')
  • Diumenge 18 de maig de 2025, de 16h a 17:30h  
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment 

Coneix projectes innovadors amb suport d'Europa Creativa MEDIA en un esdeveniment d'speed dating. Organitzat per les oficines Europa Creativa MEDIA i l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA).

AIPHA és un centre de dades amb intel·ligència artificial per a la indústria audiovisual, que permet la generació de taulers personalitzats en temps real, tot facilitant la gestió de la sostenibilitat i l'optimització de costos.

SPARK és una plataforma de desenvolupament de pel·lícules col·laborativa basada en IA, que integra la tecnologia del motor de jocs per augmentar l'eficiència alhora que redueix els costos d'inversió i els riscos en les primeres etapes de la realització de pel·lícules.

Gamebook PIC Platform és una plataforma basada en IA basada en web que promou la propietat intel·lectual i cultural. Ajuda a les pel·lícules a fer créixer el seu públic, tot ampliant les seves cadenes de valor tradicionals amb activitats de promoció interactives a través de plataformes digitals i socials.

MovieChainer és un SaaS que ofereix als professionals de l'entreteniment eines digitals per millorar l'eficiència i la competitivitat dels sectors cinematogràfic i televisiu, tot permetent als productors, financers, agents de vendes i distribuïdors centralitzar les seves respectives dades creatives, legals, financeres i comercials, i automatitzar i industrialitzar els fluxos de treball per a totes les seves operacions diàries habituals.

maG és un SaaS de gestió financera i càlcul i millora de l'impacte del carboni, dedicat a la producció de projectes en els sectors audiovisual i cultural.

Usheru – Unlock the Community és una plataforma SaaS escalable, rendible i ràpida de desplegar per a socis audiovisuals i culturals, que explora nous modes de distribució i promoció. Aprofitant la IA i el big data, racionalitza el màrqueting i optimitza les campanyes.

•  Col·laboració audiovisual UE-LAC, històries que es mereixen més
  • Dilluns 19 de maig de 2025, d'11:30h a 13h
  • Empresa organitzadora: Servei Europeu d'Acció Exterior de la Unió Europea i Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Com es pot promoure la cooperació audiovisual d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib (ALC), incloses les coproduccions de qualitat i l'acompanyament del talent, mitjançant polítiques públiques i més associacions públic-privades per arribar als públics que es mereixen?

Acte seguit d'una copa de networking. 

• Retorn de la inversió (Films On The Move)
  • Dilluns 19 de maig de 2025, de 17h a 17:30h
  • Presentació de l'informe
  • Ponent: Oliver Fegan (Usheru)
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Més informació

Les pel·lícules amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Romería', de Carla Simón, i 'Sirat', d'Oliver Laxe, es presentaran a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes i competiran per la Palma d'Or, segons ha anunciat avui, dijous, el delegat general del Festival de Cannes, Thierry Frémaux.

Simón presentarà a Cannes la seva tercera pel·lícula, 'Romería', després d'Alcarràs i Estiu 1993 (totes tres amb ajut MEDIA al Desenvolupament), amb què continua explorant el seu passat familiar, en aquest cas el dels seus pares, en una història que s'ha rodat principalment a la ciutat gallega de Vigo i els seus voltants.

'Romería' és una producció de la valenciana Elastica Films, la catalana Dos Soles Media, l'alemanya Ventall Cinema i la gallega Romería Vigo, rodada principalment a Vigo i als seus voltants, i protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia, juntament amb Mitch, Tristán Ulloa i Myriam Gallego. S'estrenarà als cinemes el 5 de setembre de 2025 de la mà d'Elastica Films.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, la pel·lícula compta amb el finançament de l'ICAA, Eurimages, l'Institut Català de les Empreses Culturals, cofinançada per la Unió Europea amb la subvenció de l'Axència Galega de les Indústries Culturals - Xunta de Galícia, Filmförderungsanstalt (FFA), MOIN Filmförderung, Comunitat de Madrid, Ràdio Netflix, 3Cat, Corporació Ràdio i Televisió de Galícia, mk2 films, Ad Vitam, The Post Republic i Piffl Medien.

Sinopsi

Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada porta de tornada un passat ja enterrat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d'una connexió especial amb el seu nou cosí, Marina descobrirà les ferides familiars i per fi podrà reviure la memòria fragmentada d'uns pares dels quals amb prou feines en té records.

Pel·lícula sobre la memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.

És la primera vegada que la directora catalana participa a Cannes, com ha destacat Frémaux, que ha recordat que els seus dos films anteriors van competir a la Berlinale.

Amb 'Estiu 1993' va guanyar el 2017 el premi a millor òpera prima al festival alemany i amb 'Alcarràs' (2022) es va emportar l'Ós d'Or.

Pel que fa a 'Sirat', el quart llargmetratge d'Oliver Laxe, que també compta amb ajut d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i amb participació catalana, és una «road movie de gent marginal», segons ha descrit Frémaux. I també competirà a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Es tracta d'un film protagonitzat per Sergi López i Bruno Núñez, sobre un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula arribarà als cinemes de la mà de BTeam Pictures.

Consulteu la Selecció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes.

El D’A Film Festival Barcelona ha celebrat la 15a edició del 27 de març al 6 d’abril de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figura el film romanès amb suport MEDIA Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘), de Bogdan Mureșanu (Romania, Sèrbia, 2024), que va obtenir el Premi del Públic al millor llargmetratge.

Es tracta d'una tragicomèdia explosiva que va guanyar el premi a millor pel·lícula i el FIPRESCI de la Crítica dins la secció Orizzonti del Festival de Venècia 2024.

Sinopsi

Romania, finals de 1989. El règim comunista de Ceausescu està a punt de caure. Enmig del caos, les vides de sis persones convergeixen mentre lluiten per trobar l'equilibri en una societat que s’ensorra.

https://www.youtube.com/watch?v=bI2d7VeoNf0

Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Consulteu el palmarès complet del D'A Film Festival 2025.

Notícia relacionada: Àmplia presència de pel·lícules amb suport MEDIA al D’A Film Festival 2025

La 9a edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que es durà a terme del 24 d'abril al 2 de maig als Cinemes Verdi com a seu principal, ha anunciat la programació, que inclou diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA programades:

Secció Oficial a Competició:

• Jouer avec le feu ('The Quiet Son'), de Delphine Coulin, Muriel Coulin (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Louise Violet ('Miss Violet'), d’Eric Besnard (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Leggere Lolita a Teheran ('Reading Lolita in Tehran' / 'Leer Lolita en Teherán'), d’Eran Riklis (Israel, Itàlia, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Sarah Bernhardt, La Divine ('The Divine Sarah Bernhardt' / 'La divina Sarah Bernhardt'), de Guillaume Nicloux (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Small Things Like These, de Tim Mielants (Irlanda, Bèlgica 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Ma mère, Dieu et Sylvie Vartan ('Once Upon My Mother' / 'Érase una vez mi madre'), de Ken Scott (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.

Secció Oficial Fora de Competició

• Los Tortuga ('The Exiles'), de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)

Cinema amb Gràcia:

• Jane Austen a gâché ma vie ('Jane Austen Wrecked My Life' / 'Jane Austen arruinó mi vida'), de Laura Piani (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• À bicyclette!, de Mathias Mlekuz (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Zwei zu eins ('Two to One'), de Natja Brunckhorst (Alemanya, 2024). Ajut MEDIA a la distribució.

Zona Oberta:

• Una quinta portuguesa ('The Portuguese House'), d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Consulteu la programació completa del BCN Film Fest 2025.

La 34a edició del Festival du Cinéma Espagnol de Nantes s'ha dut a terme del 21 al 29 de març de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet, que va rebre el Premi Jules Verne a la Millor Pel·lícula
• Los Tortuga, de Belén Funes, guardonada amb el Premi Jules Verne a la Millor Interpretació (Antonia Zegers, Elvira Lara)
• A nuestros amigos, d'Adrián Orr, que va obtenir el Premi al Millor Documental

Consulteu el palmarès complet d'aquesta 34a edició del Festival.

Entre la programació de les diferents seccions del festival també s'han pogut veure les següents produccions amb suport MEDIA:

Selecció Oficial - Ficcions a Competició:

• Molt lluny, de Gerard Oms
• Azken erromantikoak (Los últimos románticos), de David Pérez Sañudo

Fora de Competició:

• Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín
• La habitación de al lado ('The Room Next Door'), de Pedro Almodóvar

Espanya, 50 anys de llibertat

• La marsellesa dels borratxos ('The Drunkmen's Marseillaise'), de Pablo Gil Rituerto (Espanya, França, Itàlia, 2024)

Consulteu la programació completa del Festival du Cinéma Espagnol de Nantes 2025.

El proper dijous 27 de març, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència de membres de l'equip tècnic del film: el músic Marc Verdaguer i el dissenyador de so Jordi Ribas, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la setena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de març de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie.

Un thriller dramàtic d'intriga, coproduït entre les franceses Scala Films i CG Cinéma, la catalana Andergaun Films i la portugesa Rosa Filmes.

Seleccionada als Festivals de Cannes, Toronto, Gijón i Valladolid, on va ser guardonada amb l'Espiga d'Or al millor llargmetratge i va rebre el Premi Miguel Delibes al millor guió, la pel·lícula va obtenir 8 nominacions als Premis César i 5 nominacions als Premis Lumière.

Sinopsi

Jérémie torna al seu poble natal per assistir al funeral de Jean-Pierre, un antic cap seu. Ha decidit quedar-se uns dies a casa de Martine, la seva vídua. Però una misteriosa desaparició, un veí amenaçador i un estrany sacerdot faran que la breu i tranquil·la estada de Jérémie a Saint-Martial prengui un gir inesperat.

https://www.youtube.com/watch?v=RbcJoWkarkc

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La dotzena edició dels Premis PLATINO del cinema iberoamericà es durà a terme el proper 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

Les pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA nominades a la 12a edició dels Premis Platino són:

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 3 Nominacions:

• Millor direcció (Pedro Almodóvar)
• Millor música original (Alberto Iglesias)
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau)

El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula documental
• Millor direcció de muntatge (Lucrecia Gutiérrez, Tatiana Huezo)

Grand Tour, de MIguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:

• Millor pel·lícula iberoamericana de ficció

La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya, EUA, 2024).Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:

• Millor direcció artística (Javier Alvariño)

Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín (Espanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:

• Premi Platino al Cinema i Educació en Valors

Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. 1 Nominació:

• Millor pel·lícula documental

Guardiana de dragones (Dragonkeeper), de Jianping Li, Salvador Simó (Espanya, Xina, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:

• Millor pel·lícula d'animació

Consulta la resta de pel·lícules i sèries nominades.

Els Premis PLATINO XCARET estan organitzats per EGEDA – Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, en aliança amb FIPCA – Federació Iberoamericana de Producció Cinematogràfica i Audiovisual i seran accessibles a través de televisions de tot Iberoamèrica i de la plataforma SmartPlatino TV.

'Mallorca Confidencial', el tercer llargmetratge de David Ilundain, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, ha iniciat el rodatge a diverses localitzacions de la província de Barcelona i a l'illa de Mallorca.

Produïda per Inicia Films, Cinètica Produccions i Umedia, la pel·lícula compta també amb el finançament de l'ICAA i amb el suport de l'ICEC, Fundación Mallorca Turisme i Mallorca Film Commission. A més, compta amb la col·laboració de Filmax i la participació de RTVE, Movistar Plus, 3CAT i IB3. La pel·lícula arribarà als cinemes de la mà de Filmax.

Protagonitzada per Lolita Flores al paper de la matriarca gitana que controla l'epicentre de la droga a Mallorca, completen el repartiment d'aquest thriller policíac Àsia Ortega, Jordi Sánchez i Elena Furiase, entre d'altres. Amelia Mora ('La infiltrada') signa el guió.

Sinopsi

Mallorca, any 2007. La Chusa, matriarca d'un poblat barraquista, controla el mercat de la droga amb el suport de veïns, traficants i policies. Però quan pateix un robatori substanciós, veu com trontolla el seu poder i la seva família.

Segons paraules d'Ilundain, 'Mallorca Confiencial' és una història d'èxit, a un preu molt alt. Una dona nascuda en un poblat marginal que es converteix en reina del tràfic de drogues de tot un emblema de vacances com és Mallorca. A base d'instint, determinació, intel·ligència i moltes complicitats, La Chusa obté un lloc a l'illa i el seu lloc al món."

La pel·lícula parla de les dificultats a què s'enfronten alguns personatges, dilemes morals de qui intenta escapar del seu destí, mentre que uns altres es deixen portar per la cobdícia i l'abús de poder.

Nascut a Pamplona el 1975, David Ilundain és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, i va estudiar també cinematografia a l'Escola Internacional de Cinema de l'Havana. Després de graduar-se, Ilundain va treballar en equips de direcció com a script i ajudant de direcció.

Els seus dos llargmetratges fins ara han tingut suport de crítica i públic. 'B, la pel·lícula', la cinta sobre el cas Bárcenas que va ser el seu debut en format llarg, va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Feroz Especial de la Crítica. També va obtenir tres nominacions als Premis Goya per les dues interpretacions dels seus protagonistes i el guió adaptat. Mentre que 'Uno para todos', que també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i es va estrenar el 2020, també va arribar als Goya amb la nominació del seu protagonista, David Verdaguer, i va rebre el Premi Forqué a Educació i Valors.

‘Mallorca confidencial’ (abans amb el títol de ‘La Paca’) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) per part d'Inicia Films.

Més informació

La propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes es durà a terme del 13 al 21 de maig de 2025. Les inscripcions per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands, i gaudir de descomptes i serveis, estan obertes fins al 7 d'abril.

Recordeu que cal estar inscrit al mercat o al festival de Cinema abans de ser acceptat per MEDIA. MEDIA Stands no s'encarrega de les acreditacions dels participants per a l'esdeveniment.

Les inscripcions per participar al Marché du Film de Cannes sota el paraigua de MEDIA Stands s'adrecen a cineastes que busquin connectar amb socis potencials, a distribuïdors/es que busquin contingut nou o a productors/es que busquin finançament per als seus projectes.

MEDIA Stands ofereix els serveis següents:

• Reducció en acreditacions (419 euros per persona sense IVA). Data límit: 7 d'abril del 2025.
• Àrees de reunió dedicades.
• Servei de benvinguda i missatgeria.
• Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA.
• Cafeteria amb aperitius i happy hours.
• Instal·lacions d'emmagatzematge.
• Tallers.

Més informació.

El D’A Film Festival Barcelona celebra la 15a edició del 27 de març al 6 d'abril de 2025. Entre la programació, figura una àmplia selecció de pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA:

Direccions:

• L'Empire ('The Empire' / 'L'Imperi'), de Bruno Dumont (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Portugal, 2024).
• La Prisonnière de Bordeaux ('Visiting Hours'), de Patricia Mazuy (França, 2024)
• Trois amies ('Three Friends' / 'Tres amigues'), d'Emmanuel Mouret (França, 2024)
• Quiet Life ('Vida en pausa'), d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia, Finlàndia, 2024)
• Wishbone, de Penny Panayotopoulou (Grècia, Alemanya, França, Xipre, 2024)

Talents:

• Anul Nou care n-a fost ('The New Year That Never Came' / 'El año nuevo que nunca llegó'), de Bogdan Mureșanu (Romania, Sèrbia, 2024)
• Il mio compleanno ('My Birthday'), de Christian Filippi (Itàlia, 2024)
• Peacock, de Bernhard Wenger (Àustria, Alemanya, 2024)
• Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025)

Radar:

• Vingt Dieux ('Holy Cow'), de Louise Courvoisier (França, 2024)
• La llegada del hijo ('Surfacing'), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024)
• Sisters ('September Says' / 'Septiembre dice'), d'Ariane Labed (França, Grècia, Alemanya, Irlanda, UK, 2024)
• Viet And Nam, de Minh Quy Truong (Vietnam, Filipines, Alemanya, Singapurt, Països Baixos, França, Itàlia, 2024)

Especials:

• Esmorza amb mi ('Join Me for Breakfast'), d'Iván Morales (Espanya, 2024)

Cloenda:

• Molt lluny (Zo Ver Weg) ('Away'), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024)

Podeu consultar la resta de la programació de la quinzena edició del D’A des de l’enllaç següent.

Notícies relacionades:

El film amb suport MEDIA 'Molt lluny', de Gerard Oms, es presenta a Màlaga i clou el D'A Film Festival

D’A Film Lab Barcelona 2025 obre la convocatòria de projectes

'Molt lluny', l'òpera prima de Gerard Oms, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es presentarà a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i també serà la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.

Es tracta d'una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films). També compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i el NL Film Fonds i amb la participació de TV3 i RTVE.

'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril de la mà de BTeam Pictures.

Sinopsi

Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, ​​pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d'aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l'idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

Protagonitzada per Casas al costat de David Verdaguer i Ilyass l'Ouahdani, 'Molt lluny' està basada en la pròpia experiència del director, Gerard Oms, quan va viatjar a Holanda el 2008. Segons les seves paraules, "l'any 2008 Espanya va viure una crisi econòmica que va obligar a gran part de la meva generació a migrar a altres països a la recerca d'un futur millor. En el meu cas, va ser el context perfecte per deixar enrere una rutina que m'ofegava i emprendre un viatge que em canviaria la vida. De la nit al dia, sense consultar-ho amb ningú, i amb la recessió econòmica com a coartada, vaig decidir agafar un tren amb destí a Amsterdam. Així va començar la meva aventura, un periple intens i màgic que em va fer créixer i avançar".

https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs

'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut.

El passat mes de febrer va finalitzar a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'Salen las Lobas', òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produïda per Alba Sotorra i Vampire Studio (Primavera Sound). També hi participen les productores Paloma Productions (Dinamarca) i Novak Films (Bèlgica).

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part d'Alba Sotorra, 'Salen las lobas' també compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i Eurimages, així com del tax shelter de Bèlgica i el suport de RTVE. La pel·lícula va participar a programes de desenvolupament com el Campus d'Estiu de l'Acadèmia de Cinema, Òpera Prima ESCAC, Faberllull, NextGen Film Lab i l'Atlántida Film Lab, on va rebre el Premio al Millor Projecte de Ficció.

La pel·lícula es distribuirà als cinemes de l'Estat espanyol de la mà de Filmin.

Sinopsi

Inspirada en una història personal, la pel·lícula aborda la realitat dels centres penitenciaris de menors a Catalunya. La trama segueix Luna, una adolescent rebel i enèrgica, que es veu injustament tancada en un centre penitenciari juvenil. Allà, troba a 'Las Lobas', un grup d'amigues amb qui comparteix una passió per la música trap. Juntes, tenen un objectiu clar: escapar-se del centre per participar en un concurs de trap a Barcelona.

Tal com explica la jove directora, "'Salen las lobas' neix d’una experiència familiar que em va marcar profundament: quan la meva germana tenia 14 anys, el nostre pare la va acusar de maltractament i va ser enviada a un centre de menors. La injustícia de la situació i l’impacte que va tenir en les nostres vides em van impulsar a explicar aquesta història”.

La pel·lícula busca obrir un espai de reflexió sobre les complexes realitats que viuen molts joves, sense caure en el victimisme. És una història de superació, lluita feminista i somnis que es persegueixen malgrat l’adversitat.

El paper de la Luna està interpretat per Valeria Estrada, germana de la directora i font d’inspiració per al personatge. El càsting de la resta de 'Las Lobas' es va fer a través de xarxes socials, concerts de trap i centres juvenils de Barcelona, tot buscant joves amb autenticitat i caràcter. En aquest procés, es va comptar amb el suport de la consultora de diversitat Salima Jirari, per tal d’evitar estereotips en la representació de personatges racialitzats. A més, l’actor Alex Brendemühl completa el repartiment en el paper de Gonzalo, el pare de la Luna.

El passat divendres 28 de febrer es va dur a terme la 50a edició dels Premis César de l’Acadèmia francesa de les Arts i les Tècniques del Cinema. Entre tots els films nominats, figuraven nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, 8 de les quals van resultar guardonades, amb un total de 19 premis. 

Les grans triomfadores de la nit van ser Emilia Pérez, de Jacques Audiard, i L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine, que van obtenir 7 i 4 premis, respectivament.

La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2025 són:

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 12 Nominacions i va obtenir 7 Premis:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Jacques Audiard)
• Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
• Millor fotografia (Paul Guilhaume)
• Millor música original (Clément Ducol, Camille)
• Millors efectes visuals (Cédric Fayolle)
• Millor so (Erwan Kerzanet, Aymeric Devoldère, Cyril Holtz, Niels Barletta)

L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine (França, 2024), que comptava amb 8 nominacions i va obtenir 4 premis:

• Millor guió original (Boris Lojkine, Delphine Agut)
• Millor actriu secundària (Nina Meurisse)
• Millor actor novell (Abou Sangare)
• Millor muntatge (Xavier Sirven)

Le Comte de Monte-Cristo (‘El Conde de Montecristo‘), d’Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 14 nominacions i va guanyar 2 premis:

• Millor disseny de vestuari (Thierry Delettre)
• Millor direcció artística (Stéphane Taillasson)

Vingt Dieux (Holy Cow), de Louise Courvoisier (França, 2024). Comptava amb 4 nominacions i va obtenir 2 premis:

• Millor actriu revelació (Maïwène Barthelemy)
• Millor Òpera Prima

Borgo (‘The Wrong Place‘), d’Stéphane Demoustier (França, 2024). 2 nominacions, 1 premi:

• Millor actriu (Hafsia Herzi)

Le Roman de Jim (‘Jim’s Story‘ / ‘El mundo de Jimi‘), de Jean-Marie Larrieu, Arnaud Larrieu (França, 2024). 1 nominació, 1 premi:

• Millor actor (Karim Leklou)

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). 1 Nominació, 1 premi:

• Millor pel·lícula d’animació

L’Amour ouf (‘Beating Hearts’ / ‘Corazones Rotos’), de Gilles Lellouche (França, Bèlgica, 2024). 13 Nominations, 1 premi:

• Millor actor secundari (Alain Chabat)

Consulteu el llistat complet de pel·lícules premiades als César 2025.

La 40a edició dels Film Independent Spirit Awards, que homenatgen les millors pel·lícules i sèries de televisió independents del 2024, van ser presentats per Film Independent el passat dissabte 22 de febrer de 2025.

Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: el film d'animació 'Flow', de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), i el documental 'No Other Land', de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024).

Així, la cinta d'animació letona Flow va rebre el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que 'No Other Land' va ser guardonada amb el Premi a Millor Llargmetratge Documental. 

Des de l'enllaç següent podeu veure el vídeo del lliurament del premi a Flow:

https://www.youtube.com/watch?v=fRNXjXTMV6E

Consulteu la resta de pel·lícules guardonades als Film Independent Spirit Awards 2025. 

La 75a edició de la Berlinale, que s’ha dut a terme entre el 13 i el 23 de febrer de 2025, ha fet públics els premis de les diferents seccions.

Entre les pel·lícules guardonades figuren tres films amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2025 són: 

Competition

• El Mensaje (‘The Message‘), d’Iván Fund (Argentina, Espanya, 2025), guardonada amb l'Ós de Plata Premi del Jurat de la competició oficial del Festival de Berlín 2025.

Perspectives:

• Kaj ti je deklica (‘Little Trouble Girls‘), d’Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, 2025), guardonada amb el Premi del Jurat Fipresci.

Generation 14 Plus:

• Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025), que va rebre una menció especial del Jurat Internacional de la Competició Generation 14 Plus. Així com també va rebre la menció honorífica del Premi d'AG Kino – Gilde – Cinema Vision 14Plus.

Cal destacar també que la producció catalana 'Sorda', òpera prima d'Eva Libertad, va obtenir dos premis a la Berlinale: el Premi Panorama del Públic i el premi independent Arthouse Cinema Award.

Produïda per Distinto Films, en coproducció amb Nexus CreaFilms i A Contracorriente Films, compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i La7, amb el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC, la Regió de Múrcia i l'Ajuntament de Molina de Segura. La distribució nacional anirà a càrrec d'A Contracorriente Films i de les vendes internacionals se'n farà càrrec Latido Films.

Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 75a edició de la Berlinale.

La 78a edició dels Premis BAFTA, que atorga l’Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la Televisió, va celebrar la gala de lliurament de premis el passat diumenge 16 de febrer.

Entre les produccions guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 11 nominacions i va obtenir dos premis:

• Millor Pel·lícula de parla no anglesa
• Millor actriu secundària (Zoe Saldaña)

El film compta també amb 13 nominacions als Premis Oscars i va guanyar 4 Globus d'Or.

Sinopsi

Rita és una advocada d’un gran bufet a Mèxic que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el cap temut d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que sempre ha somiat ser.

https://www.youtube.com/watch?v=1HNXSU7TV8M&t=1s

Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades als Premis BAFTA 2025. 

Notícia relacionada: 5 pel·lícules amb suport MEDIA, entre les nominades als Premis BAFTA 2025.

El passat dissabte 8 de febrer es va celebrar la 39a edició dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Entre tots els films premiats en figuren 3 que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, i que es van endur un total de 6 Premis Goya. 

Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a la 39a edició dels Premis Goya són:

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb deu nominacions i va obtenir tres premis:

• Millor guió adaptat (Pedro Almodóvar).
• Millor música original (Alberto Iglesias).
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau).

La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Comptava amb nou nominacions i va guanyar dos premis:

• Millor direcció d’art (Javier Alvariño).
• Millor disseny de vestuari (Arantxa Ezquerro).

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació, un premi:

• Millor pel·lícula europea.

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades.

Notícia relacionada: Presència de pel·lícules amb suport MEDIA entre les nominades als Premis Goya 2025.

La 75a edició de la Berlinale es durà a terme entre el 13 i el 23 de febrer de 2025. Entre la programació figura un gran nombre de títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les produccions audiovisuals amb suport MEDIA seleccionades a la Berlinale 2025:

Berlinale – Competition:

• El Mensaje ('The Message'), d'Iván Fund (Argentina, Espanya, 2025)

Berlinale Special:

• Ancestral Visions of the Future, de Lemohang Jeremiah Mosese (França, Lesotho, Alemanya, Aràbia Saudita, Qatar, 2025)

Perspectives:

• Al mosta'mera ('The Settlement'), de Mohamed Rashad (Egipte, França, Alemanya, Qatar, Aràbia Saudita, 2025)
• Kaj ti je deklica ('Little Trouble Girls'), d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, 2025)

Panorama:

• Den stygge stesøsteren ('The Ugly Stepsister'), d'Emilie Blichfeldt (Noruega, 2025)
• Hjem kaere hjem (Home Sweet Home), de Frelle Petersen (Dinamarca, 2025)
• Die Affäre Cum-EX ('Other People's Money'), de Jan Schomburg (Showrunner, Creador), Dustin Loose (Director), Kaspar Munk (Director) (Espanya, Dinamarca, Àustria, 2025)

Forum (Special):

• Scars of a Putsch, de Nathalie Borgers (Àustria, Bèlgica, 2025)
• Der Kuss des Grashüpfers ('The Kiss of the Grasshopper'), d'Elmar Imanov (Alemanya, Luxemburg, Itàlia, 2025)

Generation K Plus:

• Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025). Un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles.
• Pohádky Po Babičce ('Tales From the Magic Garden'), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França, 2025)

Generation 14 Plus:

• I agries meres mas ('Our Wildest Days'), de Vasilis Kekatos (Grècia, França, Bèlgica, Alemanya, 2025)
• Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025)
• Zečji nasip ('Sandbag Dam'), de Čejen Černić Čanak (Croàcia, Lituània, Eslovènia, 2025).

Consulta el llistat complet de pel·lícules de la 75a edició de la Berlinale.

Més informació

Notícia relacionada: Europa Creativa MEDIA organitza sessions informatives a l'EFM Berlinale 

L'Acadèmia francesa de les Arts i les Tècniques del Cinema ha anunciat els films nominats a la 50a edició dels Premis César, que se celebrarà el proper divendres 28 de febrer de 2025 a l’Olympia de París. Entre tots els films nominats, figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

Els films amb suport MEDIA nominats als César 2025 són:

Le Comte de Monte-Cristo ('El Conde de Montecristo'), d'Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que compta amb 14 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Matthieu Delaporte, Alexandre de la Patellière)
• Millor actor (Pierre Niney)
• Millor actriu secundària (Anaïs Demoustier)
• Millor actor secundari (Bastien Bouillon)
• Millor actor secundari (Laurent Lafitte)
• Millor guió adaptat (Matthieu Delaporte, Alexandre De La Patiellère)
• Millor música original (Jérôme Rebotier)
• Millor so (David Rit, Gwennole Le Borgne, Olivier Touche, Laure-Anne Darras, Marion Papinot, Marc Doisne, Samuel Delorme)
• Millor fotografia (Nicolas Bolduc)
• Millor muntatge (Célia Lafitedupont)
• Millor disseny de vestuari (Thierry Delettre)
• Millors efectes visuals (Olivier Cauwet)
• Millor direcció artística (Stéphane Taillasson)

L'Amour ouf ('Beating Hearts' / 'Corazones Rotos'), de Gilles Lellouche (França, Bèlgica, 2024). 13 Nominations:

• Millor direcció (Gilles Lellouche)
• Millor actriu (Adèle Exarchopoulos)
• Millor actor (François Civil)
• Millor actriu secundària (Élodie Bouchez)
• Millor actor secundari (Alain Chabat)
• Millor actriu revelació (Mallory Wanecque)
• Millor actor novell (Malik Frikah)
• Millor fotografia (Laurent Tangy)
• Millor direcció artística (Jean-Phillipe Moreaux)
• Millor disseny de vestuari (Isabelle Pannetier)
• Millor música original (Jon Brion)
• Millor muntatge (Simon Jacquet)
• Millor so (Cedric Deloche, Gwennolé Le Borgne, Jon Goc, Marc Doisne)

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024). 12 Nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Jacques Audiard)
• Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
• Millor actriu (Karla Sofía Gascón)
• Millor actriu (Zoe Saldaña)
• Millor fotografia (Paul Guilhaume)
• Millor direcció artística (Emmanuelle Duplay)
• Millor disseny de vestuari (Viriginie Montel)
• Millor música original (Clément Ducol, Camille)
• Millors efectes visuals (Cédric Fayolle)
• Millor muntatge (Juliette Welfling)
• Millor so (Erwan Kerzanet, Aymeric Devoldère, Cyril Holtz, Niels Barletta)

Miséricorde ('Misericordia'), d'Alain Guiraudie (França, Espanya, Portugal, 2024). 8 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Alain Guiraudie)
• Millor guió original (Alain Guiraudie)
• Millor actriu secundària (Catherine Frot)
• Millor actor secundari (David Ayala)
• Millor actor secundari (Jacques Develay)
• Millor actor novell (Félix Kysyl)
• Millor fotografia (Claire Mathon)

L’Histoire de Souleymane ('La Historia de Souleymane'), de Boris Lojkine (França, 2024). 8 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Boris Jojkine)
• Millor guió original (Boris Lojkine, Delphine Agut)
• Millor actriu secundària (Nina Meurisse)
• Millor actor novell (Abou Sangare)
• Millor fotografia (Tristan Galand)
• Millor muntatge (Xavier Sirven)
• Millor so (Marc-Olivier Brulle, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun)

En fanfare ('Por todo lo alto'), d'Emmanuel Courcol (França, 2024). 7 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor guió original (Emmanuel Courcol, Irène Muscari)
• Millor actor (Benjamin Lavernhe)
• Millor actriu secundària (Sarah Suco)
• Millor actor novell (Pierre Lottin)
• Millor muntatge (Guerric Catala)
• Millor so (Pascal Armant, Sandy Notarianni, Niels Barletta)

Vingt Dieux (Holy Cow), de Louise Courvoisier (França, 2024). 4 nominacions:

• Millor guió original (Louise Courvoisier, Théo Abadie)
• Millor actriu revelació (Maïwène Barthelemy)
• Millor música original (Linda Courvoisier, Charlie Courvoisier)
• Millor Òpera Prima

Borgo ('The Wrong Place'), d'Stéphane Demoustier (França, 2024). 2 nominacions:

• Millor guió original (Stéphane Demoustier)
• Millor actriu (Hafsia Herzi)

Diamant Brut ('Wild Diamond'), d'Agathe Riedinger (França, 2024). 2 nominacions:

• Millor actriu revelació (Malou Khebizi)
• Millor Opera Prima

La plus précieuse des marchandises ('The Most Precious of Cargoes' / 'La mercancía más preciosa'), de Michel Hazanavicius (França, Bèlgica, 2024). 2 nominacions:

• Millor guió adaptat (Michel Hazanavicius i Jean-Claude Grumberg).
• Millor pel·lícula d'animació (Michel Hazanavicius).

Les Fantômes ('Ghost Trail' / 'La red fantasma' ), de Jonathan Millet (França, Alemanya, Bèlgica, 2024). 2 nominacions:

• Millor òpera prima (Jonathan Millet).
• Millor actor revelació (Adam Bessa).

La Bête ('The Beast' / 'La Bestia'), de Bertrand Bonello (França, Canada, 2023). 1 nominació:

• Millors Efectes Visuals (Cédric Fayolle, Hugues Namur, Émilien Lazaron)

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). 1 Nominació:

• Millor pel·lícula d'animació

Dahomey, de Mati Diop (França, Senegal, Benin, 2024). 1 nominació:

• Millor pel·lícula documental

Le Roman de Jim ('Jim's Story' / 'El mundo de Jimi'), de Jean-Marie Larrieu, Arnaud Larrieu (França, 2024). 1 nominació:

• Millor actor (Karim Leklou)

Planète B (Planet B), d'Aude Léa Rapin (França, Bèlgica, 2024). 1 nominació:

• Millor actriu revelació (Souheila Yacoub)

Quand vient l'automne ('When Fall Is Coming' / 'Cuando cae el otoño'), de François Ozon (França, 2024). 1 nominació:

• Millor actriu (Hélène Vincent)

Monsieur Aznavour, de Grand Corps Malade, Mehdi Idir (França, Bèlgica, 2024). 1 nominació:

• Millor actor (Tahar Rahim).

Rabia ('Las hijas del Califato'), de Mareike Engelhardt (França, Alemanya, Bèlgica, 2024). 1 nominació:

• Millor actriu revelació (Megan Northam)

Danaye anjir-e moabad ('The Seed of the Sacred Fig' / 'La semilla de la higuera sagrada'), de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). 1 nominació:

• Millor pel·lícula internacional

Le Royaume ('The Kingdom'), de Julien Colonna (França, 2024). 1 nominació:

• Millor Òpera Prima (Julien Colonna).

Un p'tit truc en plus ('A Little Something Extra'), d'Artus (França, 2024). 1 nominació:

• Millor Òpera Prima (Artus).

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades des d’aquest enllaç.

Els Premis Feroz 2025, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, es van celebrar el passat dissabte 25 de gener a Pontevedra. Entre els films guardonats figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• ‘Polvo serán‘, de Carlos Marqués-Marcet, que optava a quatre premis i en va guanyar dos:
  • El Premi Feroz Arrebato de ficció, que reconeix aquelles obres amb especials èxits artístics i aportacions innovadores.
  • Millor tràiler (Miguel Ángel Trudu)
• ‘La habitación de al lado’, de Pedro Almodóvar, que comptava amb 6 nominacions i va obtenir 2 premis:
  • Millor direcció (Pedro Almodóvar).
  • Millor Música Original (Alberto Iglesias)

Consulteu el llistat complet de premiats als Premis Feroz 2025.

El proper dijous 30 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència d'Elodie Mellado, editora de continguts i programadora de la plataforma amb suport MEDIA Filmin, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la cinquena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 30 de gener de 2025, a les 20:15h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis.

Una cinta d'animació letona, coproduïda amb França i Bèlgica, estrenada al Festival de Cannes 2024 i guardonada al Festival d'Annecy amb 4 premis (Premi de Jurat, Premi del Públic, Premi Especial a Millor Música Original i Gan Foundation Award for Distribution).

Guanyadora del Globus d'Or a Millor Pel·lícula d'Animació i nominada als Oscars per Millor Pel·lícula d’Animació i per Millor Pel·lícula Internacional. Guanyadora de Millor Pel·lícula d'Animació als Premis del Cinema Europeu, Cercle de Crítics de Cinema de Nova York, Los Angeles Film Critics Awards, Boston Society of Film Critics, National Board of Review. Gran triomfadora del Festival de Sevilla (Gran Premi del Jurat, Premi Porta Amèrica, Millor Muntatge), i nominada al Premi Lux 2025, a dos Premis BAFTA i a millor pel·lícula europea a la 39a edició dels Premis Goya.

Sinopsi

Un gat es troba en un món cobert d'aigua, sense rastre humà aparent. A la recerca de refugi s'uneix a un vaixell amb animals d'altres espècies. Dur-se bé amb ells resulta ser un repte encara més gran que superar la por de l'aigua. Al llarg d'aquesta aventura, hauran de demostrar la seva valentia i superar les diferències per adaptar-se a la nova situació.

https://www.youtube.com/watch?v=NaJgXrtOIGU

‘Flow‘ és una pel·lícula d'animació sense diàlegs, adreçada a petits i grans, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move).

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L’Acadèmia del Cinema Català ha celebrat la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules guardonades figuren 2 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han obtingut un total de 5 Premis Gaudí.

Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades són:

• Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet, que optava a 14 nominacions i va obtenir 4 premis:
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor música original (Maria Arnal)
  • Millor muntatge (Chiara Dainese)
  • Millor direcció artística (Laia Ateca)
• Anatomía de una caída, de Justine Triet (França, 2023) (1 nominació,1 premi):
  • Millor pel·lícula europea

Podeu consultar el llistat global dels premiats des de l’enllaç següent. 

La gala dels XVII Premis Gaudí es va dur a terme dissabte 18 de gener de 2025.

Notícia relacionada: Presència de films amb suport MEDIA entre els nominats als XVII Premis Gaudí

La 82a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es va dur a terme el passat 5 de gener de 2025. Entre les produccions guardonades figuren dues pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 5 premis.

D'una banda, Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que compta amb suport MEDIA a la distribució, i que comptava amb 10 nominacions, va rebre els quatre premis següents:

• Millor pel·lícula comèdia o musical.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
• Millor cançó original (“El mal”). Música i lletres de: Clément Ducol, Camille, Jacques Audiard.

D'altra banda, el film d'animació letoni Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica), que compta amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), va rebre el premi a Millor pel·lícula d’animació 2025.

Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades als Globus d’Or 2025. 

Els Premis Feroz 2025, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, han completat la seva llista de nominats amb els deu títols que competeixen pels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció, dues categories que busquen reconèixer aquelles obres amb especials èxits artístics i aportacions innovadores en els seus respectius camps.

Entre les cinc nominades als Premis Feroz Arrebato de ficció figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'En la Alcoba del sultán', de Javier Rebollo, i 'Polvo serán', de Carlos Marqués-Marcet.

Protagonitzada per Pilar López de Ayala, Félix Moati i Ilies Kadri, 'En la Alcoba del sultán' és una coproducció entre Eddie Saeta, Elamedia Estudios i les franceses Paraiso Production Diffusion i Noodles Production, seleccionada a la Secció Oficial de la Seminci 2024 i al Festival de Gijón 2024.

Mentre que 'Polvo serán' és un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí 2025 i a 3 Premis Feroz 2025.

El nom dels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció ret homenatge al llargmetratge 'Arrebato' d'Iván Zulueta, una obra del 1979, avantguardista i arriscada, que ha esdevingut icònica a la història del cinema espanyol.

La selecció de candidats i de nominats d'ambdues categories l'ha fet el Comitè Organitzador dels Premis Feroz 2025, integrat aquest any pels periodistes Andrés Arconada, Pepa Blanes, Mariona Borrull, David Carrón, Elio Castro, Tom C. Avendaño, Mariola Cubells, Verónica Dávila, Elsa Fernández-Santos, Matías G. Rebolledo, Alicia García Arribas, Alícia Garcia de Francesc, Maria Guerra (presidenta de l'AICE), Carlos Loureda, Ferran de Luis-Orueta, Beatriz Martínez, Daniel Martínez Mantilla, Luis Martínez (vicepresident segon de l'AICE), David Martos, Astrid Meseguer, Teresa Montoro (vicepresidenta primera de l'AICE), Alejandra Musi, Janina Pérez Arias, Javier P. Martín, Laia Portaceli, Paloma Rando, Alberto Rey, Elena S. Sánchez (vocal de l'AICE), Juan Sanguino, Laura Seoane, Pedro Vallín, Isabel Vázquez i Javier Zurro (secretari de l'AICE).

Els guanyadors o guanyadores s'anunciaran, juntament amb la resta de guardonats, durant la gala que se celebrarà el proper dissabte 25 de gener a Pontevedra. En total s'entregaran 21 estatuetes: onze de cinema, set de sèries, els dos Premis Feroz Arrebato i el Premi Feroz Audi d'Honor, que enguany rebrà el cineasta Jaime Chávarri.

La catifa vermella i la gala es retransmetran en directe des del canal de YouTube dels Premis Feroz.

L'AICE és un grup plural de més de 220 periodistes i crítics dedicats a informar sobre cinema a televisió, ràdio, premsa i Internet de tot el país. Des del 2014 lliuren els PREMIS FEROZ® per destacar el millor de la producció audiovisual espanyola de l'any.

Consulteu la llista completa de nominacions als Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció.

Més informació

Notícia relacionada: Films MEDIA nominats als Premis Feroz 2025

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales Agent (CREA-MEDIA-2025-FILMSALES) 2025, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 19 de juny de 2025.

L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals. 

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Impacte esperat

Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.

Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.

Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:

• La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
• L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
  • garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
  • la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:

La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
• Data prevista d'obertura de la convocatòria: 29 d'abril de 2025
• Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: Juliol - Octubre 2025.
• Informació als sol·licitants: Desembre 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: Març 2026.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

List of films (CREA MEDIA FILMSALES)

Declaration on independence and ownership (CREA MEDIA)

Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:

PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa

La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 5 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 22 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet (14 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Carlos Marquès-Marcet)
  • Millor guió original (Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz)
  • Millor protagonista femenina (Ángela Molina)
  • Millor protagonista masculí (Alfredo Castro)
  • Millor fotografia (Gabriel Sandru)
  • Millor música original (Maria Arnal)
  • Millor muntatge (Chiara Dainese)
  • Millor direcció d'art (Laia Ateca)
  • Millor vestuari (Pau Aulí)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Natalia Albert i Marta Xipell)
  • Millors efectes visuals (Diana Cuyàs)
  • Millor so (Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud)
  • Millor direcció de producció (Mayca Sanz i Andrés Mellinas)
  • Premi del públic

• Mamífera, de Liliana Torres (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor protagonista femenina (Maria Rodríguez Soto)
  • Millor protagonista masculí (Enric Auquer)
  • Premi del públic
• Los pequeños amores, de Celia Rico (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor interpretació revelació (Aimar Vega)
  • Millor actriu secundària (Adriana Ozores)
  • Premi del públic
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea
• Anatomía de una caída, de Justine Triet (França, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea

Consulteu el llistat complet de nominacions.

La gala de lliurament de premis es durà a terme el dissabte 18 de gener de 2025 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2025-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 24 d’abril de 2025.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:

• Ser el titular dels drets de distribució a sales de la pel·lícula al país interessat.
• Dur a terme la distribució a sales de la pel·lícula al país interessat (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la distribució i la campanya de promoció de la pel·lícula).
• Pagar directament els costos de distribució associats.
• Estar registrat i comptar amb operacions prèvies de distribució a sales al país interessat.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a conformi a l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.

Projectes elegibles: L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.

Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert com a molt aviat el 2021.

Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.

El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2024 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)

El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.

Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d‟eficiència, s‟han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.

El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).

2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al seu país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.

El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.

El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• Coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Només les inversions del distribuïdor que s'estableixin en un contracte de coproducció signat amb el productor i/o coproductor de la pel·lícula seran elegibles.
• Adquisició de drets de distribució (p.ex. mínims garantits per a pel·lícules europees no nacionals elegibles). Només s'acceptaran els mínims garantits establerts al contracte de distribució signat entre el productor o l'agent de vendes de la pel·lícula durant el període d'elegibilitat del Grant Agreement. En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import del mínim garantit estigui definit, l'Agència només cofinançarà el mínim garantit per al territori del distribuïdor interessat. En cas d'adquisició per a diversos territoris, per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la garantia mínima subvencionable es reduirà en funció de les accions per territori estipulat de l'acord de distribució.
• Estrenes de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals. Reserva i facturació.
• Estrenes en línia de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb el llançament en línia. Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 70% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 30% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2025.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Certified admissions (CREA MEDIA FILMDIST)

Information on independence and ownership (CREA MEDIA)

Un altre annex obligatori que s'ha d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades Creative Europe MEDIA

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Ja estan obertes les inscripcions per participar al proper European Film Market (EFM) 2025, sota el paraigua de MEDIA Stands. La data límit per fer-ho és el 13 de desembre. Afanyeu-vos! Les places són limitades.

El proper European Film Market (EFM) es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 13 al 19 de febrer de 2025, de manera paral·lela a la Berlinale.

La inscripció a l’EFM sota el paraigües de MEDIA Stands està oberta als participants que compleixin els criteris d’elegibilitat, és a dir, que siguin entitats europees independents que ofereixin contingut europeu.

Elegibilitat:

MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.

Contingut europeu:

Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d’animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l’obra ha d’estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.

Beneficis de MEDIA Stands:

Les companyies europees seleccionades per tenir el seu espai al MEDIA Stand de l’EFM tindran accés a moltes facilitats i serveis:

• Espai amb taules per a reunions.
• Recepció amb hostes/esses internacionals.
• Cafeteria gratuïta.
• Connexió Wi-Fi exclusiva.
• Facilitats per a la càrrega del portàtil o tauleta.
• Servei de magatzem.
• Servei de missatgeria.
• Catàleg en línia per als participants
• I molt més!

Inscripcions.

Data límit: 13 de desembre de 2024.

Els Premis Feroz 2025, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, se celebraran a Pontevedra (Galícia) el proper 25 de gener de 2025. Entre les produccions nominades, figuren 5 pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 17 nominacions.

Les pel·lícules MEDIA nominades a l’XII edició dels Premis Feroz són:

‘La habitación de al lado’, de Pedro Almodóvar, que compta amb 6 nominacions:

• Millor pel·lícula dramàtica. Produïda per Agustín Almodóvar, Esther García
• Millor direcció. Pedro Almodóvar
• Millor guió d'una pel·lícula. Pedro Almodóvar
• Millor música original. Alberto Iglesias
• Millor tràiler. Alberto Leal
• Millor cartell. Juan Gatti (disseny gràfic), Nico Bustos (fotografia)

‘La virgen roja’, de Paula Ortiz, que compta amb 6 nominacions:

• Millor pel·lículaa dramàtica. Produïda per María Zamora, Stefan Schmitz
• Millor direcció. Paula Ortiz
• Millor actriu protagonista d'una pel·lícula. Najwa Nimri
• Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula. Aixa Villagrán
• Millor guió d'una pel·lícula. Eduard Sola, Clara Roquet
• Millor tràiler. Marta Longás, Jesús Fernández García

‘Polvo serán’. de Carlos Marqués-Marcet, que compta amb 3 nominacions:

• Millor música original. Maria Arnal
• Millor tràiler. Miguel Ángel Trudu
• Millor cartell. Emilio Lorente (disseny gràfic), Lluís Tudela (fotografia)

‘Bodegón con fantasmas’, d'Enrique Buleo, que compta amb 1 nominació:

• Millor pel·lícula de comèdia. Produïda per Alejandra Mora, Alicia Yubero, Juan Cavestany, Alvaro F. Armero

‘Soy Nevenka’, d'Icíar Bollaín, que compta amb 1 nominació:

• Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Urko Olazabal)

Consulteu el llistat complet de nominats als Premis Feroz 2025.

S'ha iniciat a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'La gang', escrit i dirigit per Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás (autores de 'Chavalas', pel·lícula nominada a millor direcció novell als Premis Goya).

Un coming-of-age que segueix el viatge emocional de tres adolescents des de la perifèria fins a la zona alta de Barcelona. Una reflexió sobre les barreres socials, l'amistat i les expectatives.

Protagonitzada per actors debutants, la pel·lícula segueix la línia d'autenticitat que caracteritza les creadores. La seva aposta per talents emergents enriqueix una narrativa on les emocions i la crítica social s'entrellacen.

Produïda per Adrià Monés (Fasten Films), es tracta d'un llargmetratge de comèdia dramàtica. En coproducció amb Saga Film i amb la participació de Movistar Plus+, compta també amb el suport de l'ICAA, de l'ICEC, del Programa Ibermedia i de l'Ajuntament de l’Hospitalet.

En coproducció amb Proximus, VOO, Be TV i Orange Belgium, tindrà la producció associada de Gabriel Kaplan i Muy Buena Films. Es distribuirà de la mà de Filmax.

Sinopsi

Hayman, un adolescent d'origen magribí, és convidat per Sara a la seva festa, a la mateixa casa on la mare de Hayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de Pereira i Tano, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, posant a prova l'amistat de la gang. Un cop a la festa, descobriran que la vida no és com creien i que definitivament, voler no sempre és poder.

'La gang' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Fasten Films.

La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Entre la programació, figuren nombroses pel·lícules també amb ajut MEDIA.

Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón són les següents:

Secció Oficial - Albar:

• Gloria, de Margherita Vicario (Itàlia, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
• Three Friends, d'Emmanuel Mouret (França). Suport MEDIA a la distribució.
• Sons, de Gustav Möller (Dinamarca, Suècia, França). Suport MEDIA a la distribució.
• Jim's Story, d'Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució.
• Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
• Visiting Hours, de Patricia Mazuy (França). Suport MEDIA a la distribució.
• L'Empire, de Bruno Dumont (Alemanya, Itàlia, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
• Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució.
• When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al European Co-development i distribució (Films on the move).

Secció Oficial - Retueyos:

• Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.

Enfants Terribles:

• Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move).
• Jippie No More, de Margien Rogaar (Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Projeccions especials:

• En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Bodegón con fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Harvest, d'Athina Rachel Tsangari (UK, Alemanya, França, Grècia, US, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament.

Esbilla:

• All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA a través de MEDIA 360.
• Misericordia, d'Alain Guiraudie (França, Espanya, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
• La contadora de películas, de Lone Scherfig (Espanya). Suport MEDIA a la distribució.

Crossroads:

• Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució.
• Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
• When Fall is Coming, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució.

Consulta la programació completa del festival.

La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA

La gala de lliurament de la 30a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 14 de desembre de 2024 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren quatre films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 4 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Premis Forqué 2024 són:

Dragonkeeper - Guardiana de dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Una nominació:

• Millor llargmetratge d'animació.

Evanescente, de Gala Gracia i Guillermo Garavito. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Millor curtmetratge cinematogràfic.

La virgen roja, de Paula Ortiz. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Millor interpretació femenina (Najwa Nimri).

Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Premi al cinema i educació en valors.

Consulta el llistat complet de finalistes.

L'European Film Academy ha anunciat les nominacions per a les principals categories de la 37a edició dels European Film Awards, entre les quals figuren nombroses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d'enguany, que es durà a terme el 7 de desembre a Lucerna, Suïssa.

A continuació, les nominacions, per categories:

Pel·lícula europea:
Amb el reglament recentment introduït, les pel·lícules de les categories “documental europeu” i “llargmetratge animat europeu” també són elegibles per a la categoria de pel·lícula europeu.

• BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlica, Palestina, Qatar) – documental dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi 
• DAHOMEY (França, Senegal) – documental dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució. 
• EMILIA PÉREZ (França) – llargmetratge de ficció dirigit per Jacques Audiard, produït per Pascal Caucheteux, Jacques Audiard, Valérie Schermann & Anthony Vaccarello. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
• FLOW (STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman 
• IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polónia) – documental dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski  
• LIVING LARGE (ŽIVOT K SEŽRÁNÍ) (República Txeca, França, Eslovàquia) – llargmetratge d'animació dirigit per Kristina Dufková, produït per Matej Chlupacek, Agata Novinski & Marc Faye. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. 
• NO OTHER LAND (Palestina, Noruega) – documental dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. 
• SAVAGES (SAUVAGES) (Suïssa, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Claude Barras, produït perNicolas Burlet, Laurence Petit, Barbara Letellier, Carole Scotta, Vincent Tavier, Hugo Deghilage, Annemie Degryse & Olivier Glassey 
• SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos) – documental dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.  
• SULTANA’S DREAM (EL SUEÑO DE LA SULTANA) (Espanya, Alemanya, Índia) – llargmetratge d'animació dirigit per Isabel Herguera, produït per Chelo Loureiro, Diego Herguera, Fabian Driehorst, Mariano Baratech & Iván Miñambres. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
• THE ROOM NEXT DOOR (Espanya) – llargmetratge de ficció dirigit per Pedro Almodóvar, produït per Agustín Almodóvar & Esther García. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució. 
• THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) (Alemanya, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Mohammad Rasoulof, produït per Mohammad Rasoulof, Amin Sadraei, Jean-Christophe Simon, Mani Tilgner & Rozita Hendijanian 
• THE SUBSTANCE (UK, Estats Units, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Coralie Fargeat, produït per Coralie Fargeat, Tim Bevan & Eric Fellner 
• THEY SHOT THE PIANO PLAYER (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú) – llargmetratge d'animació dirigit per Fernando Trueba, Javier Mariscal, i produït per Cristina Huete, Serge Lalou, Sophie Cabon, Bruno Felix, Janneke van de Kerkhoff, Femke Wolting & Humberto Santana. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. 
• VERMIGLIO (Itàlia, França, Bèlgica) – llargmetratge de ficció dirigit per Maura Delpero, produït per Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet & Maura Delpero 

Documental europeu:

• BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlgica, Palestina, Qatar), dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi 
• DAHOMEY (França, Senegal), dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució 
• IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polònia), dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski 
• NO OTHER LAND (Palestina, Noruega), dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal 
• SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos), dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió. 

Director/a europeu/a:

• Andrea Arnold per BIRD 
• Jacques Audiard per EMILIA PÉREZ 
• Pedro Almodóvar per THE ROOM NEXT DOOR 
• Mohammad Rasoulof per THE SEED OF THE SACRED FIG 
• Maura Delpero per VERMIGLIO

Actriu europea:

• Renate Reinsve a ARMAND  
• Karla Sofía Gascón a EMILIA PÉREZ 
• Trine Dyrholm a THE GIRL WITH THE NEEDLE, que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)
• Vic Carmen Sonne a THE GIRL WITH THE NEEDLE 
• Tilda Swinton a THE ROOM NEXT DOOR 

Actor europeu:

• Franz Rogowski a BIRD 
• Ralph Fiennes a CONCLAVE 
• Lars Eidinger a DYING 
• Daniel Craig a QUEER 
• Abou Sangare a SOULEYMANE’S STORY 

Guionista europeu/a:

• Jacques Audiard per EMILIA PÉREZ 
• Magnus von Horn & Line Langebek per THE GIRL WITH THE NEEDLE 
• Pedro Almodóvar per THE ROOM NEXT DOOR  
• Mohammad Rasoulof per THE SEED OF THE SACRED FIG 
• Coralie Fargeat per THE SUBSTANCE

European Discovery – Prix FIPRESCI:

Aquest premi es lliura en cooperació amb Fipresci, la Federació Internacional de Critics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge complet. Un comitè format per membres i experts de Fipresci designats per l'Acadèmia Europea de Cinema Europeu decideix les sis produccions nominades.

• ARMAND (Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia), dirigit per Halfdan Ullmann Tøndel, produït per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate). 
• HOARD (UK), dirigit per Luna Carmoon, produït per Loran Dunn, Helen Simmons & Andrew Starke 
• KNEECAP (Irlanda, UK), dirigit per Rich Peppiatt, produït per Patrick O’Neill, Trevor Birney & Jack Tarling
• SANTOSH (UK, França, Alemanya), dirigit per Sandhya Suri, produït per Mike Goodridge, James Bowsher, Roman Paul, Gerhard Meixner, Carole Scotta & Eliott Khayat 
• THE NEW YEAR THAT NEVER CAME (ANUL NOU CARE N-A FOST) (Romania, Sèrbia), dirigit i produït per by Bogdan Mureșanu  
• TOXIC (AKIPLĖŠA) (Lituània) dirigit per Saulė Bliuvaitė, produït per Giedre Burokaite 

European Young Audience Award:

El Young Audience Film Day, celebrat el passat 3 de novembre, es va organitzar simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus, així com en línia, i també va comptar amb l'anunci dels candidats a l'European Young Audience Award 2024.

• LARS IS LOL (Noruega, Dinamarca), dirigit per Eirik Sæter Stordahl, produït per Caroline Hitland & Matilda Appelin 
• THE REMARKABLE LIFE OF IBELIN (Noruega), dirigit per Benjamin Ree, produït per Ingvil Giske 
• WINNERS (Alemanya), dirigit per Soleen Yusef, produït per Sonja Schmitt, Marc Schmidheiny & Christoph Daniel 

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:

EMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions::

• Millor pel·lícula europea.
• Millor director europeu (Jacques Audiard).
• Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
• Millor guionista europeu (Jacques Audiard).

LA HABITACIÓN DE AL LADO, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor director europeu (Pedro Almodóvar).
• Millor actriu europea (Tilda Swinton).
• Millor guionista europeu (Pedro Almodóvar).

THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:

• Millor actriu europea (Trine Dyrholm).
• Millor actriu europea (Vic Carmen Sonne).
• Millor guionista europeu (Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn).

ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:

• Millor actriu europea (Renate Reinsve).
• European Discovery Prix FIPRESCI.
• European University Film Award.

THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) de Mohammad Rasoulof, (Alemanya, França). 3 Nominacions:  

• Millor director europeu
• Millor guionista europeu
• Millor pel·lícula europea

SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 Nominacions:

• Millor actor europeu (Abou Sangare)
• Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)

DAHOMEY, de Mati Diop (França, Senegal, Benín i Singapur). Suport MEDIA a la distribució. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT, de Johan Grimonprez (França, Bèlgica i Països Baixos). Suport MEDIA a la difusió per televisiva. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

LIVING LARGE, de Kristina Dufková (República Txeca, França i Eslovàquia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea

EL SUEÑO DE LA SULTANA, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya e Índia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Single Project). 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea.

DISPARARON AL PIANISTA, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú, Regne Unit, Estats Units i Brasil). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project). 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea

FLOW (STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica), de Gints Zilbalodis, (Letònia, França, Bèlgica), 2 nominacions:  

• Millor pel·lícula europea d’animació
• Millor pel·lícula europea

DES TEUFELS BAD (THE DEVIL’S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 nominació:

•  Millor Disseny de vestuari europeu (Tanja Hausner)

LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 nominació:  

• Millor Maquillatge i Perruqueria (Evalotte Oosterop).

Trei kilometri până la capătul lumii (THREE KILOMETRES TO THE END OF THE WORLD), d’Emanuel Pârvu (Romania, 2024). 1 nominació:

• European University Film Award

Consulteu totes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).

Les nominacions es basen en els vots de 5.000 membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l'Acadèmia. Ara els membres de l'Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.

La selecció es basa en els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’Acadèmia de Cinema Europeu.

La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.

Més informació

S'ha iniciat a El Pallars el rodatge de la nova pel·lícula de Judith Colell, 'Frontera', que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, es tracta d'un thriller històric que narra les aventures d'un grup de persones, que malgrat les amenaces, s'arrisquen a ajudar jueus que s'escapaven de la repressió nazi.

Produïda per Coming Soon Films, Diagonal (Banijay Iberia) i l'empresa belga Bulletproof Cupid, la pel·lícula compta amb un guió inspirat en històries reals signat per la mateixa Judit Colell, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, juntament amb els guionistes Miguel Ibáñez Monroy i Gerard Giménez.

El rodatge s'allargarà durant sis setmanes a El Pallars Sobirà i El Pallars Jussà i a diverses localitzacions a l'entorn de Barcelona.

La pel·lícula compta amb el suport de l'ICEC, l’ICAA, Screen Flanders (una iniciativa de VLAIO en col·laboració amb VAF), el Tax Shelter del Govern Federal de Bèlgica i BNP Paribas Fortis Film Finance, MEDIA i la participació de RTVE i 3Cat. La distribució als cinemes serà a càrrec de Filmax.

Sinopsi

És l'any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.

Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l'encara recent Guerra Civil espanyola.

'Frontera' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.

El llargmetratge de ficció 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, competirà a la Secció Oficial de la 21a edició del Festival de Sevilla, que es durà a terme del 8 al 16 de novembre de 2024).

Produïda per Arcadia Motion Pictures en coproducció amb Pegaso Pictures AIE i la francesa Noodles Production, la pel·lícula compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i TVC, més el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC i del programa Europa Creativa MEDIA. Arribarà a les sales de cinema el 10 de gener de 2025, distribuïda per Filmax.

Protagonitzada per Emma Suárez, Natalia de Molina, Dario Grandinetti i Alba Guilera, i amb guió del mateix Echevarría, juntament amb Pep Garrido, la pel·lícula retrata un drama familiar que aborda el tema de l’alcoholisme com a punt de conflicte entre una mare i una filla.

Sinopsi

Marga (Emma Suárez), una arquitecta d'èxit, torna a casa després d'haver passat dos mesos internada en un centre de rehabilitació per un problema d'addicció amb el qual la família va conviure en silenci durant anys.

Després de la seva arribada, Marga intentarà refer la seva vida anterior mentre la seva filla menor, Blanca (Natalia de Molina), veurà com l'atenció que bolca sobre la seva mare afecta tant les seves relacions com el seu somni de ser ballarina professional.

Un any després, "l'elefant" segueix tan enorme com sempre. Encara que almenys, ara, tothom el pot veure.

S'ha iniciat el rodatge del film amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Mario', de Guillem Miró, entre València i Mallorca.

Es tracta d'una comèdia negra coproduïda entre Nakamura Films, Corte y Confección de Películas i Somera Films, que arribarà als cinemes de la mà de Filmax.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), 'Mario' compta també amb el suport de l'IVC - Institut Valencià de Cultura, l'ICIB - Institut d’Indústria i Cultura de les Illes Balears, la Fundació Mallorca Turisme, el Consell Insular de Mallorca, À Punt, 3Cat i IB3.

Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d'un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.

Sinopsi

Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d'aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.

La família d'Antònia l'adora, el Mario és la parella que tothom voldria tenir, els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen.

'Mario' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Corte y Confección de Películas.

El proper dimecres 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la segona d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dimecres 30 d'octubre de 2024, a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz.

Basada en la història real de Hildegart Rodríguez, la pel·lícula, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián, està protagonitzada per Najwa Nimri i Alba Planas.

Un drama coproduït entre Elastica Films i Amazon Studios, amb guió d’Eduard Sola i Clara Roquet. Compta amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part d'Elastica Films.

Sinopsi

Hildegart és concebuda i educada per la seva mare, Aurora, per ser la dona del futur, tot esdevenint una de les ments més brillants de l'Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Vilella, que l'ajuda a explorar un nou món emocional i a desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s'allunyi. Les dues dones s'enfrontaran durant una nit d'estiu del 1933, tot posant fi al “Projecte Hildegart”.

https://youtu.be/8dC1xT6BVN8

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

El film amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi' ('Join Me For Breakfast'), l’òpera prima d’Iván Morales, ha estat seleccionat per participar al programa C EU SOON del MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, que celebra la 10a edició del 14 al 18 d'octubre, a Roma.

Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, 'Esmorza amb mi' segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.

Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla.

Es tracta d'una producció de Distinto Films, Dos Soles Media i WKND, amb la participació de 3Cat, el finançament del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, el suport de l’ICEC i el programa Europa Creativa MEDIA i la col·laboració de l'Institut Ramon Llull.

Una altra pel·lícula amb suport MEDIA, La llegada del hijo (‘The Arrival of the Son’), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024), ha estat també seleccionada al MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, a la secció Buyers Club / Market Screenings.

Una coproducció entre Espanya i Argentina, produïda per Setembro Cine, Tandem Films i Tarea Fina.

Sinopsi

Sofia, sumida en un profund dol secret, ha de rebre a casa el seu fill que torna després d'anys de presó. Aquest retrobament serà per a tots dos l'oportunitat de sortejar aquesta infranquejable distància que els separa des del moment del crim.

'Esmorza amb mi' i 'La llegada del hijo' compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development.

La 57a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya es duu a terme del 3 al 13 d’octubre de 2024. Entre tots els films programats, en figuren diversos amb suport del Programa Europa Creativa MEDIA. 

Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2024 són:

Secció Oficial Fantàstic Competició:

• Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) i a la Distribució.
• Bodegón con Fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al European Co-development.
• The Second Act, de Quentin Dupieux (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Planète B, d'Aude Léa Rapin (França i Bèlgica, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Fréwaka, d'Aislinn Clarke (Itlanda, 2024). Suport MEDIA a la Distribució.

Noves Visions

• Spirit in the Blood, de Carly May Borgstrom (Alemanya, Canadà, 2023). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project).

Sitges Collection Anima't

• Diplodocus, de Wojtek Wawszczyk (Polònia, República Txeca, Eslovàquia, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut.

Sitges Family - Teens:

• Buffet Paraíso, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta (Espanya, França, 2024). Suport MEDIA al European Slate Development. Curtmetratge.

Anima't Sessió Especial

• Fuchs und Hase retten den Wald (Fox and Hare Save the Forest), de Mascha Halberstad (Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding).

Retrospectiva

• Balada triste de trompeta (The Last Circus), d'Álex de la Iglesia (Espanya, França, 2010). Suport MEDIA a la Distribució.

Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2024. 

El passat 7 de setembre va finalitzar la 81a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Entre les pel·lícules guardonades figuren els següents títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

Secció Orizzonti:

• Anul nou care n-a fost ('The new year that never came'), de Bogdan Mureşanu (Romania i Sèrbia), que va guanyar el Premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula.  

Giornate degli Autori:

• Alpha, de Jan-Willem van Ewijk (Països Baixos, Suïssa, Eslovènia), que va rebre el Premi Europa Cinemas Venice Label. 

Consulta els premiats de la Giornate degli Autori aquí.

Consulteu el palmarès complet de la 81a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Més informació

La 66a edició dels Premis Ariel, els prestigiosos guardons atorgats per l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas (AMACC), es va dur a terme el passat dissabte 7 de setembre.

Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Tótem', de
Lila Avilés, que va ser la gran triomfadora de la nit, amb 5 premis (de les 15 categories a les quals estava nominada):

• Millor pel·lícula
• Millor Direcció
• Millor Guió Original
• Millor Revelació Actoral (Naíma Sentíes)
• Millor Coactuació femenina (Montserrat Marañón)

La pel·lícula, una coproducció entre Mèxic, Dinamarca i França, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional, ha estat nominada a millor pel·lícula a festivals cinematogràfics com el de Berlín i als Premis Platí del Cinema Iberoamericà, entre d'altres. També es va poder veure al Festival de San Sebastián 2023.

El documental amb suport MEDIA El eco, de Tatiana Huezo, coproduït entre Mèxic i Alemanya, també va resultar guardonat al Premis Ariel 2024, amb tres premis:

• Millor Llargmetratge Documental
• Millor Fotografia
• Millor Música Original

Consulteu la llista completa de guanyadors de la 66a edició del Premi Ariel.

L’Acadèmia del Cinema Català ha atorgat l’XI Premi Pepón Coromina al film amb suport MEDIA 'Upon Entry', de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas.

Segons ha expressat el jurat, el film, a través d'un tractament "atrevit, intel·ligent i enginyós", retrata la violència institucional present en els processos migratoris. 

El jurat, format per la consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals Salima Jirari, el productor Edmon Roch, l’actriu Anna Alarcón i el director David Moragas, i presidit per l’actriu Marta Molins, ha valorat un film que “parla de la burocràcia a la qual se sotmeten les persones en processos migratoris, així com de la violència institucional adherida a aquests actes, especialment en les relacions que s'estableixen entre el sud i el nord global, però també de les fronteres, tant les oficials com les reals, les que ens imposen i les que ens posem. I ho fa amb un atreviment, intel·ligència i enginy que li han generat un recorregut internacional fins a convertir-se en un dels millors debuts audiovisuals dels darrers anys. I sempre amb l'esperit de la creativitat, innovació i risc, però també amb el repte de connectar amb el màxim públic possible, que havia definit la producció del gran Pepón Coromina." 

Es tracta d’una producció de Zabriskie Films, Basque Films i Sygnatia, que també ha comptat amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de la Comunidad de Madrid i del Govern Basc, així com amb la participació de TV3. Progatonitzada per Alberto Ammann i Bruna Cusí, és una pel·lícula produïda per Carles Torras, Carlos Juárez, Xosé Zapata, Sergio Adrià i Alba Sotorra.

El jurat també ha volgut fer una Menció especial per al documental 'Toda una vida', de Marta Romero, una pel·lícula de gran "delicadesa, creativitat i generositat" que mostra la vida dels avis de la cineasta, el Paco i la Trini, travessada per l'amor, la tendresa i l'Alzheimer. 

El guardó ha estat lliurat per Marta Molins, membre del jurat i presidenta honorífica del Premi Pepón Coromina, en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català, que s'ha celebrat a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

Aquest guardó de l’Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l’aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.

Més informació

La 58a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary es durà a terme del 28 de juny al 6 de juliol de 2024.

Entre les pel·lícules programades figuren diversos films amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquests són els títols MEDIA programats a l'edició d'enguany:

Proxima Competition:

• Stranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional (HBF+Europe).

Special Screenings:

• Ještě nejsem, kým chci být (I’m Not Everything I Want to Be), de Klára Tasovská (República Txeca, Eslovàquia i Àustria). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.

Horizons:

• All We Imagine as Light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos i Luxemburg). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Architecton, de Victor Kossakovsky (Alemanya, França i Estats Units). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina i Japó). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
• Jia ting jian shi (Brief History of a Family), de Lin Jianjie (Xina, França, Dinamarca i Qatar). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
• Ljósbrot (When the light breaks), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al European Co-development.
• No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham i Rachel Szor (Palestina i Noruega). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
• Pigen med nålen (The Girl With the Needle), de Magnus Von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
• Viet and Nam, de Minh Quý Truong (Filipines, Singapur, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Vietnam i Estats Units). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
• Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Consulta el llistat complet de pel·lícules en programació.

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, que s’ha dut a terme entre el 9 i el 15 de juny, va finalitzar aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'El sueño de la sultana', d'Isabel Herguera, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.

Es tracta del mateix premi que va obtenir l'any passat el també film amb suport MEDIA ‘Robot Dreams‘ de Pablo Berger, al Festival d'Annecy 2023, tot esdevenint la primera vegada que una coproducció espanyola ho aconseguia.

Cal destacar que la Secció Contrechamp és la segona més important d'Annecy i està dedicada als projectes d'animació més arriscats o fora de la norma. I cal destacar també que els premis de 'Robot Dreams' i 'El sueño de la sultana' no són els primers per al cinema d'animació espanyol, perquè tan 'Arrugues' com 'Buñuel en el laberinto de las tortugas', que també compta amb suport MEDIA, van guanyar el Premi del Jurat a la Secció Oficial d'Annecy.

‘El sueño de la Sultana‘ està dirigida per Isabel Herguera, i produïda per Abano Producións, El Gatoverde Producciones, UniKo Estudio Creativo, Sultana Films, Fabian&Fred, Vamos Animation, Sparkle, Stemo (Espanya, Alemanya, Itàlia i Portugal).

Nominada al Premi Goya a Millor Pel·lícula d'Animació, va ser la primera pel·lícula d'animació europea a formar part de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastián.

Sinopsi

Inés, la protagonista, és una jove donostiarra incapaç de somiar i una mica perduda que descobreix accidentalment el llibre 'El somni de la sultana', on es descriu el País de les dones, un lloc on les dones són totes científiques i tenen el poder mentre que els homes estan tancats a casa, limitats per la seva ignorància. Fascinada per aquest clàssic de la literatura utòpica feminista, i per la seva autora, l'escriptora i activista musulmana Begum Rokeya Hossain, Inés s'embarca en un viatge iniciàtic a través de l'Índia a la recerca de les traces de l'autora i del País de les Dones.

https://www.youtube.com/watch?v=If8oylgpdL4

Entre les pel·lícules guardonades al Festival d’Annecy 2024, també figura la pel·lícula següent amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

• Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Va obtenir el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.

Consulteu el palmarès complet de l’edició 2024 del Festival d’Annecy.

El film de ficció amb suport MEDIA ‘Mamífera‘, la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto al Zabaikalsky International Film Fest a Rússia.

Rodríguez Soto ja va rebre el Premi a Millor Interpretació a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d’Austin (Texas), pel seu paper a Mamífera, on va tenir l’estrena mundial. 

Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, la pel·lícula compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de l’ICAA – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. 

El film es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la darrera sessió de la temporada de MEDIA al Maldà, amb la presentació de la directora i guionista, Liliana Torres, i del productor executiu Gerard Marginedas (Distinto Films).  

Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb ‘Family Tour‘, òpera prima a la que seguiria el 2021 ‘¿Qué hicimos mal?‘.

Sinopsi

La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.

El proper dimecres 5 de juny de 2024, l'EACEA (Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura) de la Comissió Europea organitza una sessió informativa en línia sobre la convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales 2024 CREA-MEDIA-2024-FILMSALES, el termini de la qual és el 20 de juny.

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Els sol·licitants elegibles són agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

La sessió informativa es durà a terme en línia dimecres 5 de juny, de 14:30h a 16h.

Connecta-t'hi des de l'enllaç de la reunió.

Número de reunió: 2743 032 5057

Contrasenya de la reunió: G9BtHMHk3$7 (49284645 des del telèfon mòbil).

Més informació

La pel·lícula d'animació amb suport MEDIA Robot Dreams, dirigida per Pablo Berger i produïda per l’empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, ha estat doblement guardonada a la 7a edició dels Premis Quirino de l'Animació Iberoamericana, la cerimònia de lliurament dels quals es va dur a terme el passat dissabte 11 de maig a La Laguna (Tenerife, Canàries).

El film de Berger ha obtingut dos dels tres premis als quals estava nominat: Millor Pel·lícula d'Animació i Millor Disseny de So i Música Original.

El Premi al Millor Desenvolupament Visual el va obtenir la cinta d'animació amb suport MEDIA 'El sueño de la Sultana', dirigida per Isabel Herguera, i produïda per Abano Producións, El Gatoverde Producciones, UniKo Estudio Creativo, Sultana Films, Fabian&Fred (Espanya, Alemanya).

Cal destacar també que la sèrie musical de producció catalana 'Jasmine & Jambo', dirigida per Silvia Cortés i produïda per Teidees Audiovisuals, va ser guardonada com a Millor Sèrie. Adreçada al públic preescolar, segueix la història de dos personatges apassionats per la música.

Consulteu el palmarès complet dels Premis Quirino 2024.

Europa Creativa MEDIA estarà novament present a la propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes.

Els propers 17, 18 i 19 de maig de 2024 les oficines MEDIA organitzaran, juntament amb l'EACEA (European Education and Culture Executive Agency), tres Happy Hours per als professionals europeus beneficiaris recents dels ajuts MEDIA.

A més, el 19 de maig es durà a terme un esmorzar en què es presentaran projectes de la convocatòria europea Writing European.

Europa Creativa MEDIA també organitzarà una sessió informativa al dia següent sobre la convocatòria MEDIA destinada a distribuïdores i agents de vendes internacionals, Films on the move, així com una trobada en què es presentaran casos d'estudi d'èxit de la convocatòria MEDIA Innovative Tools and Business Models.

El calendari dels diversos esdeveniments que es duran a terme al Creative Europe MEDIA Stand (European Pavillon nº123 - International Village) és el següent:

• Divendres 17 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h
  Beneficiaris del clúster CONTENT: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.

Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (productores europees). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.

• Dissabte 18 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h
  Beneficiaris del clúster AUDIENCE: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.

Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (festivals, plataformes VoD, distribuïdores, agents de vendes internacionals, exhibidors de cinema i professionals de l'educació cinematogràfica). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.

• Diumenge 19 de maig de 2024, de 9.30h a 10.15h
  Esmorzar amb mostra de la convocatòria WRITING EUROPEAN: Full Moon Creative Lab i War Room Content.

Full Moon Creative Lab és un projecte dedicat a professionals del cinema especialitzats en sèries de televisió de gènere: thriller, horror i fantasia. El programa consisteix de residències creatives que donin suport al desenvolupament de talents, que enforteixin els guionistes per lliurar les millors històries de gènere que puguin viatjar més enllà de les seves fronteres i reunir audiències àmplies i diverses.

Ponent: Claudia Droc.

War Room Content és un projecte que compta amb un hub europeu per a guionistes i showrunners, experts, científics, artistes i representants de la societat civil. El seu objectiu és crear sèries europees de televisió innovadores amb una forta àncora local i un atractiu interès internacional lligat al foment dels valors fonamentals europeus.

Ponent: Emilie Blezat.

• Diumenge 19 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h
  Beneficiaris del clúster BUSINESS: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.

Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (mercats, formacions i eines innovadores de negoci). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.

• Dilluns 20 de maig de 2024, de 9.30h a 10.30h
  Presentació de la convocatòria FILMS ON THE MOVE.
  Ponent: Soon-Mi Peten.
• Dilluns 20 de maig de 2024, de 16.00h a 17.30h
  Mostra de la convocatòria INNOVATIVE TOOLS AND BUSINESS MODELS: Cascade8, Yamdu, Privio i Filmmakers System.

Cascade8 desenvolupa un ecosistema tecnològic per digitalitzar, agilitzar i optimitzar les activitats de venda, compra i finançament de continguts audiovisuals. Aquest ecosistema està compost per diverses aplicacions, cadascuna de les quals té com a objectiu resoldre un coll d'ampolla a la cadena de valor. Aquestes aplicacions estan vinculades entre si per simplificar l'accés dels usuaris i oferir-vos l'oportunitat de reutilitzar les vostres dades entre els diferents serveis.

Ponent: Yannick Bossenmeyer.

Yamdu és una aplicació de programari com a servei (SaaS) que millora els fluxos de treball de gestió de producció a la indústria del cinema i l'entreteniment. L'enfocament de Yamdu està totalment alineat amb les necessitats dels productors i cineastes a l'era digital. Fa que l'inici de sessió a una dotzena d'eines incompatibles quedi obsolet.

Ponent: Florian Reimann.

Privio ofereix una solució d'emmagatzematge dinàmica, segura i escalable per al sector audiovisual amb un avantatge únic: trànsit sortint gratuït. Combina mesures de seguretat avançades, com ara el xifratge d'extrem a extrem, amb opcions d'emmagatzematge flexibles i econòmiques per a dades. La plataforma opera a través d'una xarxa global de servidors, cosa que garanteix una alta disponibilitat i rendiment.

Ponent: pendent de confirmació.

Filmmakers System (Prestage) és una solució de programari com a servei (SaaS) que, en diverses instal·lacions de marca blanca, serveix com un centre de producció integrat per a productors, empreses de producció, film offices i film commissions. Utilitza intel·ligència artificial, computació al núvol i anàlisi de big data per optimitzar encara més el procés de producció de mitjans.

Ponent: David Zitzlsperger.

Més informació