Hem trobat 30 resultats en aquesta cerca.

S'han publicat els resultats de la convocatòria de suport al European Slate Development CREA-MEDIA-2022-DEVSLATE.

Europa Creativa MEDIA ha incrementat la capacitat dels operadors audiovisuals de fer obres audiovisuals amb potencial de circulació a tots els països d'Europa i fora d'aquesta, així com coproduccions europees i internacionals.

En aquesta convocatòria s'han rebut 163 sol·licituds per al suport al desenvolupament de contingut de slates (paquets de projectes). De totes, han resultat seleccionades 86 propostes per un import total de 18.170.000 euros.

Al llistat de beneficiaris trobem set empreses espanyoles:

Entre els beneficiaris figuren sis empreses catalanes:

• Lukimedia SL | 95.000 euros.
• Zeta Audiovisual | 195.000 euros.
• Distinto Films | 220.000 euros.
• Bettina Walter Productions | 90.000 euros.
• Zabriskie Films | 145.000 euros.
• Setembro Cine | 135.000 euros.

A més, de la resta de l'Estat espanyol, han resultat també beneficiària la següent empresa gallega:

• Vaca Films Studio | 260.000 euros.

Consulteu el llistat complet de resultats des de l'enllaç següent.  

• S'han rebut 163 sol·licituds de 22 països. El nombre més alt de sol·licituds prové de França (23,93%), Espanya (10,43%), Bèlgica (8,59%), Alemanya (7,98%) i Dinamarca i Itàlia amb un 7,36% respectivament.
• La selecció de propostes beneficiàries representa un total de 17 països europeus: França (17 projectes seleccionats), seguida de Bèlgica (12 projectes), Alemanya, Dinamarca i Itàlia amb 8 projectes seleccionats respectivament i Bèlgica, Espanya i Països Baixos amb 7 propostes seleccionades cadascun.
• Cada paquet de projectes està format per entre 3 i 5 projectes. Entre les sol·licituds seleccionades, la representació dels diferents gèneres queda de la manera següent: 65 % de ficció, 23 % de documentals creatius i 12 % d'obres d'animació que han patit un descens comparat amb les dades de l'any 2021.
• La majoria dels projectes presentats s'adrecen a la distribució cinematogràfica (57%), amb la distribució televisiva en segon lloc (31%). Només una minoria d'obres estan desenvolupades específicament per a les plataformes digitals (12%).
• 55 sol·licituds, van incloure un curtmetratge a la seva proposta.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe 'Mesures d'accessibilitat implementades pels proveïdors d'AVMS per a persones amb discapacitat'.

Aquest informe analitza en profunditat les diferents mesures adoptades arreu d'Europa per millorar l'accés de les persones amb discapacitat a pel·lícules, sèries i programes de TV.

L'estudi ha estat cofinançat per la Comissió Europea sota Europa Creativa MEDIA.

Aquest nou informe examina les disposicions de la legislació europea i nacional i analitza les diferents solucions trobades i implementades pels diferents proveïdors de serveis establerts als Estats membres de la UE.

Després del resum executiu i la nota metodològica, el capítol tres ofereix una visió general completa de l'estat de la situació a la UE pel que fa a l'aplicació de les mesures d'accessibilitat en virtut de l'article 7 de la LMAV (2018). El nivell de transposició a Europa varia molt d'un país a un altre, des de la transposició literal fins a una regulació més expansiva, passant molt més enllà. En aquest capítol es defineixen les diferents mesures actualment en pràctica i s'examina la seva implementació als diferents Estats membres de la UE. Els autors també examinen com les autoritats reguladores nacionals han desenvolupat les diferents mesures, sovint en col·laboració amb els mateixos proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals, com ara les plataformes VOD, per exemple. El capítol conclou amb una informació molt pràctica sobre les mesures d'accessibilitat: s'expliquen les obligacions d'informació relatives a aquestes mesures a les diferents ANR, es descriu la definició d'un punt de contacte per als consumidors amb discapacitat i l'informe fins i tot analitza les normes de difusió d'informació d'emergència (com ara desastres naturals, etc.).

El capítol quatre ofereix resums detallats dels països dels 27 Estats membres de la UE. Per a cada país, els autors detallen les seves conclusions clau, així com el marc legal i una visió general de les normes nacionals. Acaben amb exemples pràctics de com cada país i els seus proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals apliquen aquestes normes en benefici de les persones amb discapacitat.

Aquest informe es completa amb set taules, país per país, molt útils que resumeixen en forma de taula les diferents conclusions d'aquest informe.

La informació ha estat recollida a través d'una xarxa d'experts nacionals i analitzada i estructurada per l'equip de l'Observatori amb l'experta coordinadora Abigail Rekas, de la Universitat de Galway.

Una lectura obligada de les normes de l'Europa actual que tenen com a objectiu millorar l'accessibilitat a pel·lícules, sèries i programes TV per a persones amb discapacitat.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe 'Guionistes i directors/es de cinema i ficció TV/SVOD: xifres  2015-2022 '. 

Aquest informe ofereix una anàlisi dels/de les guionistes i directors/es de pel·lícules de cinema europees i de ficció de TV/SVOD produïdes a Europa entre 2015-2022.

Entre les dades clau figuren les següents:

• Més de 25.000 guionistes i més de 17.000 directors/es van participar en la producció de ficció cinematogràfica europea i de TV/SVOD entre 2015 i 2021.
• El fort creixement de la producció de sèries europees de TV/SVOD des del 2015 els va portar lògicament a superar les pel·lícules de cinema pel que fa a les tasques d'escriptura i direcció (Per a sèries de TV/SVOD: 1 tasca = 1 temporada, independentment del nombre d'episodis escrits o dirigits)
• Tanmateix, el boom de la producció de sèries de TV/SVOD no ha comportat menys precarietat, ja que el nombre de guionistes i directors/es actius/ves en aquest segment ha crescut més ràpidament que el nombre d'encàrrecs; és a dir, les assignacions de pel·lícules de cinema són bastant estables i les assignacions de sèries de TV/SVOD són més competitives a mesura que els directors/es de cinema i guionistes s'incorporen al segment.
• Rotació intensa: els guionistes i directors/es de cinema van treballar de mitjana en 1,4 pel·lícules entre el 2015 i el 2022. Els/les guionistes de ficció de TV/SVOD van participar de mitjana en 1,7 pel·lícules o sèries de televisió i els/les directors/es de ficció de TV/SVOD van participar de mitjana a 2,2 pel·lícules o sèries de televisió.
• Passar de les pel·lícules a la ficció televisiva: una part important dels directors/es de ficció de TV/SVOD del 2015-2022 (59%) també han escrit o dirigit una pel·lícula de cinema en algun moment.
• El model de "cinema d'autor/a" continua sent dominant al cinema europeu: prop de la meitat dels guionistes de cinema actius/ves entre el 2015 i el 2022 van escriure només pel·lícules que van dirigir. Tanmateix, el model és radicalment diferent per a la ficció de TV/SVOD on la majoria de guionistes (91%) van escriure per a projectes que no van dirigir.

Podeu consultar i descarregar-vos l'informe complet.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe 'Pel·lícules a les pantalles europees: una anàlisi comparativa de l'oferta cinematogràfica als cinemes, en VoD i a la TV'.

Aquest informe ofereix una anàlisi de l'oferta de pel·lícules als cinemes, a la televisió i al vídeo a la demanda a la Unió Europea l'any 2022.

Les dades clau inclouen:

• A l'àmbit de la UE i a totes les finestres considerades, la quota de pel·lícules de la UE se situa al 23% de les pel·lícules que s'ofereixen, complementat amb el 10% d'altres pel·lícules europees (amb les pel·lícules del Regne Unit només representen el 8%). Però quan es va centrar només en les pel·lícules estrenades a les sales de la UE, la proporció de pel·lícules de la UE va ser significativament més alta (30%).
• De mitjana, un consumidor de la UE va tenir accés a gairebé 40.000 pel·lícules diferents el 2022 (incloent-hi més de 6.300 disponibles de manera gratuïta a AVOD o a la televisió gratuïta). Tot i així, el nombre de pel·lícules disponibles va variar molt segons el país, des de 24.000 a Romania fins a 58.000 a Alemanya.
• Entre les 40.000 pel·lícules diferents disponibles de mitjana per a un consumidor de la UE, més de 13.000 eren pel·lícules europees, incloses més de 9.000 pel·lícules de la UE. A tots els països de la UE, excepte França, la majoria d'aquestes pel·lícules de la UE eren no nacionals de la UE, i a 13 països de la UE, les pel·lícules de la UE no nacionals representaven més del 90% de les pel·lícules de la UE disponibles.
• La proporció de pel·lícules nord-americanes va ser menor als cinemes (més pel·lícules europees) i a SVOD (més pel·lícules d'altres regions del món) que en altres finestres de distribució.
• De mitjana, pel que fa a les obres europees, els Estats membres de la Unió Europea depenen molt més de les obres no nacionals (79%) que de les domèstiques (21%). I entre les obres europees no nacionals, la UE aconsegueix una quota de mercat del 61% enfront del 39% dels països no comunitaris. Però el paisatge varia significativament entre els Estats membres.
• El 67% de totes les pel·lícules de la UE estrenadas a les sales de la UE entre el 1996 i el 2021 es van projectar als cinemes, en VOD o a la televisió el 2022. Aquestes pel·lícules de la UE del període 2007-2021 que es van projectar el 2022 van representar al voltant del 95% de totes les entrades de cinema de les pel·lícules.

Podeu consultar i descarregar-vos l'informe complet.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe "Retribució justa dels autors i intèrprets audiovisuals en els contractes de llicència", que analitza com la legislació europea pot garantir un tracte just per als autors/es i intèrprets al sector audiovisual.

Després de les vagues de guionistes i intèrprets que van afectar Hollywood a partir de mitjans del 2023, aquest nou informe analitza les diferents lleis europees que tenen com a objectiu garantir una remuneració justa per a les nostres forces creatives. Com les aplica cada país?

Aquest nou informe - Retribució justa dels autors i intèrprets audiovisuals en els acords de llicència - de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina com la Directiva de la UE 2019/790 sobre drets d'autor i drets relacionats en el mercat únic digital (Directiva CDSM) pretén reforçar la posició dels autors/es i Intèrprets a l’hora de llicenciar els seus drets exclusius per a l’ús de les seves obres o actuacions. L'informe analitza els enfocaments adoptats pels Estats membres per fer front a aquests reptes en implementar aquesta directiva, que es va adoptar el 2019 i que s'havia de transposar a la legislació nacional el 2021.

El primer capítol ofereix una visió estructurada de la cadena de valor que implica la creació d'una obra audiovisual, les diferents etapes de producció i els drets associats que s'han de llicenciar, amb especial atenció als nous models de distribució en línia. Passant a examinar els drets econòmics dels autors i intèrprets audiovisuals, els autors examinen la naturalesa dels drets d'autor i els drets connexos, mirant en particular la possible transferència de drets al productor/a. Aquest capítol es tanca fent una ullada als diferents tipus de contractes i retribucions relacionades que són habituals al sector audiovisual europeu actual.

El capítol dos enfoca el marc legal de la UE per a una remuneració justa. Els autors subratllen que un mercat de drets d'autor que funcioni bé necessita dos objectius polítics principals: millorar la falta de transparència en les relacions contractuals i restablir l'equilibri entre el poder de negociació dels diferents socis contractuals. A continuació, aquest capítol aprofundeix en el capítol 3 del títol IV de la Directiva CDSM i les diferents disposicions que conté sobre la remuneració justa i la transparència en els contractes d'explotació i com garantir un bon funcionament del mercat dels drets d'autor.

El capítol tres aprofundeix encara més en la implementació del capítol 3, títol IV de la Directiva CDSM, pel que fa a la cessió de drets al productor, com garantir una remuneració adequada i proporcionada als autors i intèrprets o intèrprets per l'explotació de les seves obres i interpretacions, i obligacions de transparència. Els autors comparen i contrasten diferents enfocaments en set estats membres de la UE: Alemanya, França, Bèlgica, Hongria, Països Baixos, Eslovènia i Espanya. A l'annex d'aquesta publicació es fa una anàlisi detallada del marc normatiu vigent a cadascun d'aquests estats membres.

El capítol quatre analitza el paper de la negociació col·lectiva per garantir una major transparència en els acords contractuals i una remuneració justa per als creadors del sector audiovisual. Ofereix una visió general dels diferents mecanismes previstos a nivell nacional amb aquesta finalitat. L'informe analitza especialment els convenis col·lectius, que s'examinen aquí a la llum del dret europeu de la competència, i les organitzacions de gestió col·lectiva, el paper i el funcionament dels quals es descriuen. Els autors fan una ullada pràctica a exemples d'exploració de convenis col·lectius i la seva aplicació a Alemanya, Suècia, Dinamarca, Polònia, França, Itàlia, els Països Baixos i els Estats Units.

El capítol cinc passeja el lector per la jurisprudència recent de la UE en aquest camp. Tot i que la transposició tardana de la Directiva CDSM a molts estats membres encara no permet una jurisprudencia abundant, alguns conceptes clau relacionats amb una remuneració adequada i proporcionada ja fa temps que són considerats pels tribunals nacionals i internacionals, que s'examinen aquí.

Els autors conclouen subratllant “com de central és la qüestió de la remuneració justa dels creadors a l'àmbit mundial, en particular en el context de les plataformes d'streaming, amb l'objectiu de donar suport a la vitalitat i la sostenibilitat del sector cinematogràfic i audiovisual”.

Un nou informe gratuït de lectura obligatòria per entendre com la legislació de la UE pretén aconseguir un acord de remuneració just per als autors/es i intèrprets audiovisuals que treballen a les indústries audiovisuals europees actuals.

Consulteu i descarregueu-vos el nou informe "Retribució justa dels autors i intèrprets audiovisuals en els contractes de llicència" de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual.

Europa Creativa ha publicat el Monitoring Report 2021-2022, que descriu com el programa ha contribuït a la recuperació post-Covid dels sectors culturals i creatius, incloses les notícies i els mitjans, alhora que els anima a ser més innovadors, més ecològics i inclusius.

L'informe de seguiment d'Europa Creativa 2021-2022 presenta els resultats de la tasca d'Europa Creativa a través de dades fàcils d'entendre, estudis de casos i cites per mostrar com funciona el programa en benefici dels sectors culturals i creatius i, en definitiva, per a tots els europeus.

Adaptació a reptes intensos

Els primers anys d'implementació del programa plurianual d'Europa Creativa (2021-2027) van ser intensos amb dos reptes immediats principals per abordar que van afectar els sectors culturals i creatius a Europa: la pandèmia de la COVID-19 i la guerra d'agressió russa a Ucraïna.

El programa s'ha adaptat, tot oferint nous programes de suport que ofereixen més oportunitats als artistes, professionals i organitzacions (la majoria són micro o petites organitzacions) per crear, cooperar, innovar i desenvolupar la seva carrera artística i internacional. Els primers resultats mostren la rellevància i l'impacte d'aquest suport per als professionals creatius i les empreses audiovisuals.

El nou programa Europa Creativa es va beneficiar d'un augment pressupostari del 67%, passant dels 1.460 milions d'euros per al període 2014-2020 a 2.440 milions d'euros per al 2021-2027. Un terç d'aquesta suma es va pressupostar per al període 2021-2022 per fer front als reptes que va crear la pandèmia de la COVID-19.

Cultura

El capítol de l'informe dedicat a l'eix de Cultura inclou:

• l'escala de les col·laboracions i el nombre d'organitzacions que hi participen amb el suport d'Europa Creativa
• Suport d'Europa creativa a la diversitat lingüística i cultural europea
• els premis i guardons atorgats a obres i projectes reconeguts d'alta qualitat
• el suport a la mobilitat d'artistes i professionals de la cultura

També presenta com les polítiques culturals més àmplies s'entrellacen en la implementació del programa, així com la forma en què la vessant de la cultura aborda les necessitats de determinats sectors específicament.

MEDIA

El capítol dedicat a la branca MEDIA inclou:

• nominacions i premis atorgats a obres i videojocs amb suport de MEDIA;
• projectes innovadors que aprofiten el potencial de les dades i les tecnologies de realitat estesa per crear contingut i atraure audiències
• públic que assisteix a festivals o mira pel·lícules als cinemes amb el suport de MEDIA.

Cross-Sectorial

El capítol dedicat a la vessant intersectorial ofereix una visió sobre:

• el nombre d'empreses i els préstecs que han contractat gràcies a l'ajuda del Fons de Garantia dels Sectors Culturals i Creatius del Fons Europeu d'Inversions per desenvolupar els seus projectes
• testimonis dels beneficiaris sobre com les subvencions van ajudar al seu desenvolupament
• primers resultats de les noves convocatòries d'organitzacions de mitjans de comunicació

Més informació

Consulteu l'informe complet des d'aquest enllaç.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe Accessibilitat de continguts audiovisuals per a persones amb discapacitat, que explora les maneres com la legislació internacional i europea, així com els diferents enfocaments nacionals, poden ajudar a millorar l'accessibilitat als continguts audiovisuals per a les persones amb discapacitats.

Atès que aproximadament un de cada quatre europeus adults té una discapacitat a llarg termini, és hora de buscar mesures internacionals i europees per garantir que puguin gaudir dels continguts favorits en les millors condicions possibles.

El capítol 1 de l'estudi estableix l'escenari amb una tipologia útil de les diverses discapacitats reconegudes i les mesures relacionades. Els autors exploren les implicacions de la ceguesa i la vista parcial, la sordesa o la pèrdua auditiva, així com les discapacitats cognitives, per exemple, i la relació amb l'ús dels serveis de mitjans audiovisuals.

El capítol 2 detalla les diverses mesures de les Nacions Unides per millorar els drets de les persones amb discapacitat. L'informe analitza mesures generals com ara la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat i l'estratègia d'inclusió de la discapacitat de les Nacions Unides. Aquest capítol també s'hi acosta per observar específicament el marc de la Unió Europea.

El capítol 3 s'endinsa en la transposició nacional d'aquestes disposicions i proporciona una visió general de la situació actual a la UE. Aquest capítol també proporciona casos valuosos d'estudi de vuit països europeus molt diferents i els seus diversos enfocaments per millorar les mesures d'accessibilitat.

El capítol 4 analitza la Directiva InfoSoc i els articles específics que tenen en compta aquesta qüestió. Un cop més, els autors examinen com s'han transposat aquests textos a nivell nacional a la UE i també aporten les perspectives de les parts interessades sobre els diversos tipus d'implementació. Els autors de l'informe també plantegen qüestions sobre el finançament públic de les mesures d'accessibilitat.

El capítol 5 mira les mesures d'accessibilitat al contingut audiovisual que han estat desenvolupades i implementades a nivells nacionals via auto o co-regulació per les diverses branques de la indústria com els difusors de televisió o els serveis de vídeo sota demanda. També s'exploren altres iniciatives no legislatives per ajudar les persones amb discapacitat a accedir a continguts audiovisuals, com el grup d'experts de l'EBU, les iniciatives LEAD-ME i EasyTV.

El capítol 6 ofereix un resum de l'estat de les mesures d'accessibilitat a Europa. De fet, la revisió del 2018 de l'AVMSD va augmentar el nivell de compromís dels països de la UE per “garantir, sense demores indegudes, que els serveis proporcionats pels proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals sota la seva jurisdicció es facin contínuament i progressivament més accessibles per a les persones amb discapacitat”. Es va sol·licitar als Estats membres que informessin la Comissió Europea a finals del 2022, i els resultats d'aquesta consulta s'inclouen en aquest informe.

A principis del 2024 es publicarà una altra anàlisi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual sobre les mesures d'accessibilitat a Europa. El proper any s'analitzarà també un factor determinant per millorar les mesures d'accessibilitat (l'ús de la intel·ligència artificial).

Consulteu l'informe complet.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre producció independent i retenció dels drets de propietat intel·lectual.

Quins són els enfocaments nacionals per definir les productores i la producció independent? Quines són les normes nacionals que regeixen la conservació dels drets d'autoria de les obres?

Actualment no hi ha una definició legal unificada de producció independent o productores independents a Europa. Aleshores, com es defineixen i quines són les normes que regeixen la retenció dels drets d'autoria de la seva obra?

El nou informe Producció independent i retenció dels drets de propietat intel·lectual de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina la definició de productorses independents a Europa i analitza les normes relatives a la conservació dels seus drets sobre les pel·lícules, sèries i programes que produeixen en concedir llicències de aquestes obres a radiodifusors i serveis audiovisuals sota demanda.

L'estudi ha estat cofinançat per Europa Creativa MEDIA.

Cal destacar que l'informe se centra en els criteris “operatius” d'independència, que fan referència a la propietat i la independència comercial de l'empresa productora en relació amb el proveïdor d'AVMS. Finalment, la propietat de drets secundaris es considera un criteri d'independència de la productora respecte al proveïdor d'AVMS segons la legislació de la UE.

L'informe analitza com s'utilitza aquest criteri de conservació dels drets de propietat intel·lectual a les lleis nacionals. A la pràctica, només un terç dels països estudiats inclouen a la seva legislació nacional una referència a la titularitat de "drets secundaris" o drets de propietat intel·lectual com a criteri per definir la independència d'una productora en relació amb un proveïdor d'AVMS.

Aquest capítol conclou amb una mirada a com s'apliquen les normes sobre la conservació dels drets de propietat intel·lectual quan els proveïdors de mitjans de servei públic encarreguen el contingut. En aquest cas, s'esmenten expressament les normes que regulen la retenció dels drets secundaris per part de la productora i se'n determinen clarament els requisits previs.

El capítol quatre de l'informe ofereix resums detallats dels 27 Estats membres de la UE més del Regne Unit. Per a cada país, els autors proporcionen la definició nacional de productora o producció independents. També detallen les normes nacionals per a la cessió i la retenció de drets de propietat intel·lectual a cada país. Un resum de lectura obligada dels enfocaments nacionals per definir les productores i la producció independent, així com les normes relatives a la conservació dels drets de propietat intel·lectual als 27 països de la UE més el Regne Unit.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, que forma part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat una nova edició del seu informe anual sobre els principals actors audiovisuals a Europa. Aquest informe, Top players in the European audiovisual industry - ownership and concentration, ha estat redactat per Laura Ene Iancu, analista del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori.

L'informe pretén il·luminar l'estructura de la indústria audiovisual a Europa en termes d'ingressos, així com altres indicadors de rendiment específics dels segments clau del mercat audiovisual. L'anàlisi proporciona instantànies dels principals agents AV i explora la concentració, l'estatut i l'origen de la propietat per ingressos, subscripcions a AV de pagament, nombre de serveis AV, audiències de televisió i nombre de títols de ficció televisiva. També ofereix visions transversals als actors actius en més d'un segment de mercat.

Aquesta 3a edició de l'informe presenta casos pràctics que il·lustren la diversitat dels paisatges audiovisuals nacionals a Europa.

A l'informe s'inclouen enllaços de descàrrega a totes les llistes principals en format Excel i tots els rànquings inclouen més dels 20 primers agents líders de cada segment específic del mercat AV que es presenten a les pàgines de l'informe. L'anàlisi d'ingressos d'aquest informe cobreix el període del 2016 al 2022.

L'informe constata que a finals de 2022:

• Els 100 principals grups audiovisuals d'Europa per ingressos van créixer el doble de ràpid que els ingressos globals del mercat de serveis AV entre el 2016 i el 2022.
• Els interessos privats i nord-americans en els ingressos operatius acumulats dels 100 principals grups audiovisuals van augmentar entre el 2016 i el 2022.
• Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.
• Els jugadors impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) acumulaven més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament.
• Les plataformes SVOD pures van perdre pes a mesura que les subscripcions es van signar als streamers controlats per les emissores que van augmentar el ritme any rere any.
• Els nivells de concentració dels tres primers jugadors de l'SVOD van baixar any rere any.
• L'estructura del mercat AV dibuixa un panorama molt eclèctic a Europa basat en les realitats específiques dels països i en la manera com els jugadors trien aplicar les seves carteres per servir diferents territoris.

Els 100 millors players d'Europa
Els ingressos operatius acumulats dels 100 primers grups audiovisuals d'Europa van créixer el doble el 2022 (+23% respecte al 2016) que els ingressos per serveis audiovisuals del mercat global i a un ritme superior al de la inflació mitjana.

L'evolució acumulada dels 100 primers ingressos va ser majoritàriament orgànica, amb un 90% del creixement representat pel sector privat i concentrat gairebé íntegrament en els 20 primers grups privats. Només els reproductors SVOD purs, com Netflix, Amazon Prime Video, DAZN i Apple TV+ van alimentar la dinàmica dels 100 millors jugadors. Els seus ingressos acumulats es van multiplicar per 6 el 2022 respecte al 2016. En contrast amb l'evolució global dels segments de mercat tradicionals, entre els 100 primers, els ingressos dels actors principalment tradicionals també van registrar un augment (+14% respecte al 2016) impulsat principalment per Warner Bros Discovery, Paramount, Comcast's Sky, Disney, Vodafone i Deutsche Telekom. En part, aquesta evolució també es podria explicar per una dinàmica més forta en els fluxos d'ingressos generats fora de l'activitat dels serveis AV tradicionals.

Els 20 millors grups audiovisuals europeus per ingressos operatius (2022 - en milions d'euros)

Ingressos operatius consolidats dels 100 principals grups europeus actius en el negoci de vídeo. Sobre la base del millor esforç, per als jugadors de telecomunicacions i les centrals dels EUA, l'anàlisi cobreix principalment els ingressos derivats dels segments de mitjans i producció. Grups no inclosos: 1) grups que ofereixen principalment serveis de telecomunicacions sense detalls sobre els ingressos per vídeo; 2) grups actius principalment en la distribució d'obres audiovisuals; 3) grups de ràdio no actius en el negoci del vídeo; 4) grups que ofereixen facilitats de transmissió de serveis audiovisuals; 5) cadenes de cinema; 6) grups actius principalment en el joc.

Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual

Aquests avenços van veure que la quota privada en general i el pes dels EUA en particular van augmentar el 2022 respecte al 2016.

Entre els 100 millors jugadors, els grups privats van veure com el seu pes d'ingressos acumulat augmentava fins al 73% el 2022 (+4% respecte al 2016). Les emissores van prendre la part del lleó (68%), seguides de les companyies impulsades per telecomunicacions (20%) i els jugadors de SVOD pur (12%). Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.

El pes dels interessos nord-americans en els 100 primers ingressos va augmentar fins al 36% el 2022 (+5% respecte al 2016) a causa de l'augment dels jugadors SVOD purs, però també dels serveis SVOD d'emissores recolzades pels EUA com Sky, Paramount+ , HBO Max i Disney+. Fins al 70% dels interessos nord-americans van ser acumulats per les emissores i el 25% per plataformes SVOD pures. Sky només va representar un terç dels ingressos acumulats pels jugadors recolzats pels EUA.

Els nivells de concentració es van mantenir pràcticament iguals entre els 100 principals grups europeus d'AV per ingressos operatius durant el període analitzat. Els 20 primers jugadors van acumular el 2022 el 73% dels ingressos dels 100 primers, un lleuger augment respecte al 71% registrat el 2016. Pel que fa a les consolidacions entre els actors privats ja presents al top 100, i al creixement orgànic, els forts s'estan reforçant.

Reproductors de televisió de pagament i SVOD a Europa
L'estructura del mercat de la televisió de pagament es va mantenir sense canvis el 2022 pel que fa als nivells de concentració, la participació privada i els interessos dels EUA, en comparació amb l'any anterior.

Els players impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) a diferència dels players impulsats per l'edició del ram de serveis AV, van representar de manera acumulada més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament el 2022. Això fa que el negoci de la televisió de pagament a Europa sigui principalment europeu ( 81%) i gairebé totalment representat pel sector privat (95%). Amb els 10 principals operadors que acumulaven el 60% de les subscripcions a finals de 2022, el mercat de la televisió de pagament es va mantenir molt concentrat.

SVOD, el segment de mercat amb la quota més alta d'interessos dels EUA (84%) i privats (99%), també va ser el més concentrat, amb el 90% de les subscripcions tancades acumuladament a les 10 principals plataformes OTT a finals de 2022. , el nivell de concentració entre els tres primers players va baixar el 2022 en comparació amb el 2021 a causa de l'estancament de les noves incorporacions registrades per SVOD, Netflix i Amazon.

Això va passar amb el teló de fons de l'escalada dels streamers més petits, principalment les plataformes de les potències nord-americanes (és a dir, Paramount, WBD i Disney), que van veure augmentar les seves subscripcions acumulades un +68% el 2022 respecte al 2021. Amb les subscripcions OTT signades a les emissores europees registrant també una dinàmica elevada (+41% el 2022 respecte al 2021), el pes global de les emissores va augmentar un 9% (fins a un 40% el 2022), mentre que la quota de mercat de les plataformes SVOD pura va baixar fins al 57% el 2022 (per -8% respecte al 2021).

Quan es van considerar totes les subscripcions signades als principals grups que posseïen, en lloc de només distribuir, almenys un canal de televisió de pagament destacat o una plataforma SVOD el 2022, les potències nord-americanes van aportar més de la meitat de l'increment acumulat per les categories de jugadors que van registrar creixement. Això va fer que el pes de les potències nord-americanes va augmentar fins al 21% el 2022, afegint un +6% a la seva quota de mercat respecte al 2021.

Els 20 principals grups audiovisuals europeus que posseeixen almenys un canal de televisió de pagament o una plataforma SVOD destacats per nombre de subscripcions de serveis audiovisuals de pagament (2022 - en milers)

Nota: per als grups de telecomunicacions, només s'han considerat les subscripcions SVOD; a diferència de les emissores, les Telcos no posseeixen canals destacats de televisió de pagament, només participen en la seva distribució.

Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual

Mercat audiovisual paneuropeu vs. nacional
Els grups audiovisuals a Europa són molt heterogenis pel que fa a la seva cartera d'activitats. A més, adapten el desplegament de la seva cartera a les realitats del mercat de cada territori nacional on operen.

La conseqüència d'aquesta diversitat de doble capa és un ampli palet d'estructures de mercat audiovisual que van d'un país a un altre i molt diferents de la mitjana paneuropea. Això es tradueix en nivells de concentració específics per a cada país, participació de PSM i interès dels EUA per a un segment de mercat audiovisual concret.

Exemples de mercats audiovisuals nacionals: Romania, Països Baixos i Finlàndia

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet

Més informació

Aquest 2024 se celebra el 10è aniversari d'Europa Creativa. Des d'aquell any MEDIA es va integrar dins aquest programa.

Europa Creativa és el Programa insígnia de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinat a impulsar i enfortir els sectors culturals i creatius. Per això, ofereix cofinançament a través de diferents línies d'ajuts i convocatòries, amb l'objectiu de donar suport als sectors cultural i creatiu mitjançant la creació transnacional, la innovació i la mobilitat d'artistes i professionals, així com altres accions adreçades a donar resposta a les necessitats específiques del sector.

El pressupost destinat al programa és d'uns 2.440 milions d'euros per a tot el període de set anys 2021-2027.

• Consulta el fulletó promocional d'Europa Creativa 2021-2027.
• Consulta el Montoring Report 2021-202 a Europa Creativa.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una anàlisi en profunditat de les diverses mesures dutes a terme al voltant d'Europa per protegir els infants de mirar continguts nocius en plataformes de vídeo compartit (VSPs).

La protecció dels menors a les plataformes de vídeo compartit (VSPs): verificació d'edat i control parental.

Com pot la llei europea assegurar que els infants i els i les menors no mirin continguts perjudicials a les pantalles?

La Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (AVMSD) és el text legal que conté les mesures de seguretat concretes (més específicament la part sobre la protecció de menors a les VSPs es pot trobar sota l'article Article 28B de la revisada AVMSD).

El nou informe de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina així les provisions de la llei europea i mira les diferents solucions trobades i implementades als diversos estats membres de la UE i al Regne Unit. Destaquem que aquest estudi ha estat cofinançat per Europa Creativa MEDIA.

Seguint el sumari executiu i la nota de metodologia, el capítol tres de l'informe proporciona una anàlisi comparativa de les diferents formes en què els estats membres de la UE i el Regne Unit han inclòs les provisions de l'AVMSD a la seva pròpia legislació nacional.

Els temes tractats inclouen l'edat d'ús de les VSP i la verificació d'edat, per exemple. Els diversos sistemes de control parental que han estat desenvolupats també han estat llistats i analitzats: funcions de monitorització, bloqueig de contingut i mecanismes de filtratge, limitació de temps en pantalla i funcions de missatgeria directa o puntuació de contingut. El capítol es tanca amb una mirada cap a les mesures de protecció específiques per a VSP d'adults que han de tenir una obligació especial de prevenir els infants a l'hora d'accedir al contingut. Els autors també analitzen les diferents mesures referents als videobloggers.

Per part seva, el capítol quatre de l'informe tracta de recopilar els detalls dels 27 Estats membres de la UE més el Regne Unit. Per a cada país, els autors se centren en la transposició nacional de l'AVMSD i miren els diferents tipus de mesures dutes a terme per les plataformes de vídeo compartit. El capítol també proporciona una llista de totes les VSP sota la jurisdicció de cada autoritat reguladora nacional de mitjans audiovisuals.

El nou informe de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual es complementa amb vuit taules útils, país per país, que sumaritzen de manera tabular les diferents troballes de l'informe.

La informació ha estat recopilada a través d'una xarxa d'experts nacionals per després ser analitzada i estructurada per l'equip de l'Observatori esmentat juntament amb els experts coordinadors Ivana Kostovska, Vrije Universiteit Brussel i Sally Broughton Micova de la University of East Anglia.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

European Film Promotion ha publicat la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i clàssica de pel·lícules europees recents presents al Tribeca Film Festival, que es durà a terme del 5 al 16 de juny de 2024.

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

- Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors/es i distribuïdors/es de fora d'Europa.

NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.

Pel·lícules elegibles

- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.

- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).

- Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).

- En cas que les empreses de vendes tinguin 2 pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes 2 pel·lícules a la sol·licitud.

Import disponible

Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 22 de maig de 2024.

Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

Llegeix-ne les bases atentament.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat la nova edició de l'Anuari 2023/2024 amb tendències clau del cinema, la televisió i els serveis VoD.

Es tracta d'una extensa mostra paneuropea que repassa aspectes com ara la creació, la producció, les plataformes audiovisuals, els mercats o els agents principals.

Els seus autors a l'esmentat organisme del Consell d'Europa a Estrasburg (França) són Laura Ene, Manuel Fiorini, Gilles Fontaine, Christian Grece, Martin Kanzler, Amelie Lacourt, Eric Munch, Justine Radel, Agnes Schneeberger, Patrizia Simone i Sophie Valais.

La directora de la publicació és Susanne Nikoltchev, mentre que la supervisió editorial ve signada per Gilles Fontaine.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

La Comissió Europea, a través de la Direcció General de Xarxes de Comunicacions, Continguts i Tecnologia (DG CNECT), ha publicat la nova convocatòria 'Citizen facing European TV and Video News Portal', el termini de la qual finalitza el 15 de maig de 2024. 

Aquesta convocatòria de propostes busca idees rellevants per a serveis basats en intel·ligència artificial que aprofitin la riquesa de dades del sector dels mitjans de comunicació per revolucionar la manera en què es crea i consumeix el contingut, cosa que permet crear noves fonts d'ingressos per al sector.

Per exemple, l'aplicació de tecnologies impulsades per IA té un gran potencial per a la traducció i/o subtitulació. Altres serveis podrien utilitzar la tecnologia d'IA per crear nous continguts personalitzats i sota demanda (notícies, documentals, ficció, esports) unint material de vídeo existent d'una manera perfecta. És possible que els diaris vulguin utilitzar la IA per crear elements visuals que acompanyin el contingut textual. La IA també pot contribuir a noves maneres de cercar, organitzar o mostrar contingut, també a la llum de preparar experiències immersives.

Amb aquesta finalitat, el projecte crearà un prototip d'una plataforma millorada amb IA que serveixi de hub central per als creadors i distribuïdors de contingut, tot oferint eines i serveis avançats. La plataforma prototipada hauria de ser innovadora tenint en compte dos enfocaments clau:

1. Integració i personalització de contingut perfecte
2. Organització i descoberta de contingut avançat

Sol·licitants elegibles

Les propostes les poden presentar qualsevol dels sol·licitants següents o combinacions de:

• Estacions de radiodifusió / notícies en línia i plataformes d'informació / contingut
• Mitjans i empreses d'entreteniment/infoentreteniment
• Empreses tecnològiques
• Proveïdors de serveis de notícies
• Proveïdors de serveis educatius

Es fomenten les sol·licituds de consorcis que combinen entitats amb diferents perfils/expertesa/segments de la indústria.

Les propostes han de ser presentades per un consorci format per almenys 3 sol·licitants/beneficiaris (les entitats afiliades no compten per al nombre mínim de sol·licitants) que compleixi les condicions següents: Mínim 3 entitats de 3 països elegibles diferents.

Consulteu-ne les bases i tota la documentació des de l'enllaç següent. 

01-Call text Citizen facing European TV and Video News Portal_I4_2024

02-Application form part A

03-Application form part B

04-Estimated Budget -Annex 2- EU TV and Video News Portal

05-Financial Capacity check table

06-Model CMGA — Multi and Mono - PP_PA-CNECT R.2

07-Annex 2a - Unit costs and SME owners

08-Annex 5- specific rules-EU TV and Video Nws Portal

09-Declaration on Honour (DoH)- beneficiaries

10-Declaration on Honour (DoH)- affiliated entity

Financialidentification

Legalentityprivate

Legalentitypublic

Més informació

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a la Circulació d’obres literàries europees 2024 (CREA-CULT-2024-LIT), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el proper 16 d'abril de 2024.

Aquesta acció donarà suport a projectes que traduiran, publicaran, distribuiran i promocionaran un paquet d'un mínim de 5 obres literàries de ficció (novel·les, poesia, còmics, etc.) escrites per autors nacionals o residents a països d'Europa Creativa o reconeguts com a part del patrimoni literari d'aquests països.

Temes i prioritats

D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, les propostes haurien d'abordar:

1. Les següents prioritats específiques de la convocatòria:

• reforçar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees;
• fomentar la traducció, la publicació i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades per tal d'augmentar-ne la distribució en mercats més amplis d'Europa i més enllà;
• ampliar l'audiència dels llibres europeus, especialment als joves, animant-los activament a descobrir la diversitat de la literatura europea;
• contribuir a reforçar la competitivitat del sector del llibre fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, inclosos els llibreters i les biblioteques;
• promoure la professió de traductor literari i els principis de visibilitat, bones condicions laborals i justa remuneració del traductor. En aquest sentit, els editors haurien d'assegurar-se que el nom del traductor(s) figura al llibre publicat, preferiblement a la portada, així com l'idioma d'origen.

Nota: per continuar donant suport a Ucraïna en l'àmbit del llibre, es fomentaran projectes destinats a oferir llibres en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. (Vegeu les condicions d'elegibilitat a la secció 6 d'aquest document.)

2. Les següents qüestions transversals tal com es descriuen a la secció 1 Antecedents.

(i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i

(ii) ecologització de l'Europa Creativa,

Activitats que es poden finançar

Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment.

Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, lliuraments, fites i riscos crítics (vegeu la secció 10).

S'admeten tant les sol·licituds presentades per sol·licitants únics com les propostes presentades per un consorci.
Un consorci ha de ser d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).

Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades i promocionades.

A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès (vegeu la secció 2 - Temes i prioritats).

El projecte ha de complir els requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:

• Obres de ficció, com ara novel·la, contes, teatre i ràdio, obres poètiques, còmics i literatura juvenil i infantil. Les obres de no ficció no són elegibles. Les obres de no ficció inclouen autobiografies, biografies o assaigs sense elements de ficció; guies turístiques; treballs en l'àmbit de les humanitats i les ciències socials (com la història, la filosofia, l'economia, etc.) i els treballs relacionats amb altres ciències (com la física, les matemàtiques, etc.).
• Obres ja publicades.
• Obres encara no traduïdes a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament valorada.
• Obres escrites per autors nacionals o residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible.

Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció

Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.

Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció):

• petita escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 5 llibres poden rebre fins a 100.000 euros.
• escala mitjana: els projectes que proposen la traducció d'almenys 11 llibres poden rebre fins a 200.000 euros.
• gran escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 21 llibres poden rebre fins a 300.000 euros.

La subvenció total per projecte no pot superar els 200.000 EUR per a sol·licitants individuals i els 300.000 EUR per a les propostes presentades per un consorci (format per un mínim de 2 organitzacions elegibles) amb els límits respectius anteriors.

La subvenció serà una subvenció global (lump sum). Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.

Impacte esperat

L'acció donarà suport a uns 40 projectes, implementats per una sola entitat (monobeneficiària) o per una agrupació d'organitzacions (multibeneficiària).

Cada projecte s'ha de basar en una sòlida estratègia editorial i promocional que cobreixi un paquet d'almenys 5 obres de ficció elegibles traduïdes des i a les llengües elegibles, i ha d'incloure els elements següents

• el paquet proposat contribueix a la diversitat de la literatura al país (o països) objectiu mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats i, en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades,
• el format del llibre i l'estratègia de distribució ajuden a garantir un accés ampli i fàcil a les obres
• l'estratègia de promoció permet augmentar el públic lector,
• el projecte fomenta la col·laboració entre autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, festivals, esdeveniments literaris, etc.,
• el projecte contribueix a la visibilitat dels traductors i respecta el principi de justa remuneració,
• el projecte aborda les qüestions transversals del programa Europa Creativa i les prioritats d'Europa Creativa Cultura 2024.

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció: 

• Publicació de la convocatòria: 16 de gener de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 16 d'abril de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: maig-juliol de 2024
• Informació als sol·licitants: octubre de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

• Standard proposal template (Només per a informació: NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació).
• Call document
• 2024 Annual Work Programme for the implementation of the Creative Europe programme 
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement

Més informació

European Film Promotion ha publicat la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital de pel·lícules europees recents al South by Southwest Film & TV Festival (SXSW), que es durà a terme del 8 al 16 de març de 2024. La data límit per presentar-s'hi és el 27 de febrer de 2024. 

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció física i digital així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
• Pel·lícules que formin part del festival.
• Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.

Import disponible

Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 27 de febrer de 2024.

Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes a través d'aquest enllaç.

Llegeix atentament les bases.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

European Film Promotion ha publicat la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital de pel·lícules europees recents presents al Hong Kong International Film & TV Market (FILMART) 2024, que es durà a terme de l'11 al 14 de març de 2024. La data límit per presentar-s'hi és el 27 de febrer de 2024. 

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema. També han d'estar registrades en línia a l'EFM per garantir l'accés a compradors fora d'Europa.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció digital així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
• Pel·lícules que formin part del mercat.
• Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.
• Les sol·licituds NO poden incloure pel·lícules acabades que hagin comptat ja amb el suport de Film Sales Support d'European Film Promotion en un altre mercat mentre encara estaven sense finalitzar.

Import disponible

Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 27 de febrer de 2024.

Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes a través d'aquest enllaç.

Llegeix atentament les bases.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2024-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 25 d'abril de 2024.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, en funció del seu rendiment al mercat, per a la reinversió en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules europees no nacionals recents.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:

• Ser el titular dels drets de distribució a sales de la pel·lícula al país interessat.
• Dur a terme la distribució a sales de la pel·lícula al país interessat (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la distribució i la campanya de promoció de la pel·lícula).
• Pagar directament els costos de distribució associats.
• Estar registrat i comptar amb operacions prèvies de distribució a sales al país interessat.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a elegible l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.

Projectes elegibles

L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.

Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert com a molt aviat el 2020.

Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.

El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2022 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)

El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.

Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d'eficiència, s'han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.

El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemboquen

saran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).

2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.

El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.

El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• Coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Només seran elegibles les inversions del distribuïdor que s'estableixin en un contracte de coproducció signat amb el productor i/o coproductor de la pel·lícula.
• Adquisició de drets de distribució (p.ex. mínims garantits per a pel·lícules europees no nacionals elegibles). Només s'acceptaran els mínims garantits establerts al contracte de distribució signat entre el productor o l'agent de vendes de la pel·lícula durant el període d'elegibilitat del Grant Agreement. En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import del mínim garantit estigui definit, l'Agència només cofinançarà el mínim garantit per al territori del distribuïdor interessat. En cas d'adquisició per a diversos territoris, per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la garantia mínima subvencionable es reduirà en funció de les accions per territori estipulat de l'acord de distribució.
• Llançament de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals. Reserva i facturació.
• Llançament en línia de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb el llançament en línia. Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció: 

• Publicació de la convocatòria: 5 de desembre de 2023
• Data límit de presentació de sol·licituds: 25 d'abril de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2024
• Informació als sol·licitants: octubre de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

• Standard proposal templat
• Call document 
• Guide for applicants
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement 
• Certified admissions (certification of admissions by the designated national authority)
• Information on Independence and Ownership Control

Més informació

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales (CREA-MEDIA-2024-FILMSALES) 2024, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 20 de juny de 2024.

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula només serà acceptat si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2020 com a molt aviat.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2023 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2023, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2023 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:
La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Euroba Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà de 24 mesos.

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció: 

• Publicació de la convocatòria: 5 de desembre de 2023
• Data límit de presentació de sol·licituds: 20 de juny de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: juliol-octubre de 2024
• Informació als sol·licitants: desembre de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: març de 2025

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

• Standard proposal template
• Call document
• Guide for applicants
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement
• List of Films Information on Independence and Ownership Control 

Més informació

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Co-development (CREA-MEDIA-2024-CODEV), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 6 de març de 2024. 

L'objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres amb un fort potencial d'audiència internacional.

Sol·licitants elegibles

Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.

El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.

El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2017 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a, almenys, tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.

Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.

El coordinador haurà de provar el següent:

• Que va ser l'única empresa de producció; o
• Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o el productor delegat; o
• Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.

No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.

Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.

(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat per al finançament.

Projectes elegibles

Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:

• Llargmetratge de ficció, pel·lícula d'animació i documental creatiu amb una durada mínima de 60 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a cinemes.
• Ficció (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 90 minuts, animació (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 24 minuts i documental creatiu (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a televisió o explotació en plataformes digitals.
• Ficció interactiva, no lineal, animació o documental creatiu (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.

Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.

El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.

El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.

S'hi adjuntarà un contracte degudament datat i signat per l'autor (s). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.

S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.

Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.

Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos.

Finançament

Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.

La subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant (p. ex., per coordinador i soci elegible) és de 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, en què la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros. La subvenció concedida podrà ser inferior a la quantitat sol·licitada.

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció: 

• Publicació de la convocatòria: 05 de desembre de 2023
• Data límit de presentació de sol·licituds: 06 de març de 2024 - 17:00:00 CET (Brussel·les)
• Període d'avaluació: març-juliol de 2024
• Informació als sol·licitants: agost de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: novembre/desembre de 2024

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

• Call document
• Standard proposal template
• Guide for applicants
• Mono/multi-beneficiary Model Grant Agreement 

Plantilles d'annexos estàndard:

• Detailed budget table
• Creative dossier
• Information on independence and ownership control
• Declaration on language of the submitted materials

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre Continguts d'interès públic en plataformes audiovisuals: accés i localització.

Aquesta nova anàlisi legal explora el lloc que ocupen els continguts d'interès públic i analitza com la llei europea de mitjans en pot salvaguardar l'accessibilitat.

Què considerem contingut audiovisual posat a la disposició de l'interès públic? I com garanteix la legislació europea sobre mitjans que es pugui trobar i accedir a aquest contingut a l'actual tsunami mediàtic d'informació, pel·lícules i programes a totes les plataformes? I en particular, en un context comercial on hi ha lluita pel temps, l'amplada de banda i l'espectre pot "eliminar" les preocupacions d'interès públic?

Aquest nou informe, preparat per l'organització associada a l'Observatori, IVIR, explora la situació actual pel que fa a la legislació de mitjans vigent.

El capítol 1 analitza les dificultats que suposa proporcionar una definició precisa del terme "contingut d'interès públic" en vista de les enormes variacions entre les diferents categories del públic general. Un desafiament també rau en el fet que "l'interès públic no és simplement allò que interessa al públic”.

El capítol 2 es concentra en les iniciatives del Consell d'Europa per protegir i promoure continguts d'interès públic a les diferents plataformes. El Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha ocupat de casos relacionats amb la llibertat d'expressió i el dret del públic a ser informat des del 1970. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa també ha proporcionat orientació pràctica sobre com garantir-ne la disponibilitat, l'accessibilitat i la capacitat de trobar continguts d'interès públic als diferents mitjans i plataformes.

El capítol 3 analitza la legislació de la Unió Europea relativa a aquest camp. Els autors analitzen els diversos instruments legals vigents importants: l'European Electronic Communications Code, l'AVMSD, la llei de Serveis Digitals i la proposta de llei European Media Freedom Act. Tots aquests pilars de la legislació europea sobre mitjans contenen disposicions relatives a la importància de la disponibilitat de continguts d'interès públic. Pel que fa a les dues incorporacions més recents, la DSA i la proposta EMFA, s'assenyala que hi ha hagut un canvi legislatiu que ha canviat l'enfocament cap al lliurament de contingut en línia, a l'autonomia dels usuaris per accedir al contingut, així com un replantejament de l'accessibilitat com a remei a la desinformació. De fet, l'EMFA considera el contingut d'interès públic com un possible "antídot" contra la desinformació, la manipulació i les interferències estrangeres.

El capítol 4 analitza com els diferents mercats de mitjans aborden les obligacions de posar a disposició continguts d'interès públic a la llum dels interessos econòmics molt clars en joc. Els autors expliquen l'economia de la prominència, fonamental per a la provisió de continguts d'interès públic. En el panorama mediàtic actual, el recurs escàs és en realitat el temps que miren els ulls, atesa la gran oferta de contingut disponible per als espectadors. Com a resultat, ha sorgit un veritable "mercat de protagonisme" (incloses les tècniques de lliurament o la posició a les guies de programació, el protagonisme de les aplicacions a les botigues d'aplicacions, etc., que ajuden a garantir que el contingut sigui vist ).

Els capítols 5 i 6 se centren en públics molt específics que mereixen una atenció i protecció especials: les minories nacionals i els infants. Aquest informe explora la regulació nacional i internacional que té com a objectiu garantir continguts mediàtics pluralistes i promoure l'alfabetització mediàtica dins d'aquests grups d'audiència específics. Pel que fa a les minories nacionals, els autors conclouen que l'accés a continguts d'interès públic pot servir a objectius socials concrets, com ara promoure el diàleg i la comprensió entre grups, la participació inclusiva en el debat públic i la prevenció de conflictes.

El capítol 7 tracta de l'especificitat dels mitjans d'informació locals i regionals. L'informe subratlla els valors particulars d'aquests canals d'informació que transmeten continguts d'interès públic, ja que "exerceixen un paper en una sèrie de fronts, que van des de proporcionar informació fiable (en temps de crisi o d'un altre tipus) fins a apropar esdeveniments o qüestions democràtiques importants als àmbits regionals o població local."

El capítol 8 se centra en els mitjans de comunicació de servei públic. L'informe analitza com la legislació i les polítiques europees vinculen els mitjans de servei públic amb el contingut d'interès públic, i el paper dels mitjans de servei públic a l'hora de garantir l'accés i la capacitat de trobar continguts d'interès públic. Es destaca especialment la feina del Consell d'Europa i de la Unió Europea.

En conclusió, aquest informe completa aquesta anàlisi extremadament reflexiva del contingut d'interès públic amb el comentari següent: "Diferents grups de la societat, o diferents sectors del públic, poden tenir diferents necessitats quan es tracta de trobar, accedir i utilitzar contingut d'interès públic. La regulació i les polítiques d'àmbit europeu i nacional han de garantir que el contingut d'interès públic no només sigui de naturalesa general i respongui a les necessitats del públic en un sentit ampli, sinó que també estigui prou diferenciat per satisfer les necessitats dels grups constituents del públic ampli."

Consulteu l'informe complet.

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a les xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives 2024: European Networks of Cultural and Creative Organisations (CREA-CULT-2024-NET)., la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 7 de març de 2024 a les 17h (hora Brussel·les). 

L'acció de suport a les xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives pretén millorar les capacitats dels sectors culturals i creatius europeus per afrontar reptes comuns i fomentar talents, innovar, prosperar i generar llocs de treball i creixement.

Aquesta acció donarà suport a projectes implementats per xarxes d'organitzacions culturals europees molt representatives, multinacionals i de membres, que cobreixen una àmplia gamma de països participants d'Europa Creativa. Les xarxes han de tenir una missió compartida, regles de govern i drets i obligacions dels membres, tal com s'especifiquen formalment (en "estatuts" o equivalent) i acordin els seus membres. Les xarxes haurien d'estar formades per una entitat coordinadora i els seus membres.

Les xarxes europees que cobreixen exclusivament el sector audiovisual no són elegibles per al finançament d'aquesta acció.

Les propostes han de demostrar de manera coherent el potencial dels sol·licitants per ser xarxes polítiques fiables en els seus camps d'operació. Per a això, les propostes haurien de complir els següents temes i prioritats i s'estructuraran al voltant de paquets de treball o work packages.

Prioritats

Les propostes han de tenir en compte les prioritats específiques següents de la convocatòria:

• Artistes i professionals de la cultura: potenciar els sectors cultural i creatiu
• Cultura per a la gent: potenciar la participació cultural i el paper de la cultura en la societat
• Cultura per al planeta: alliberar el poder de la cultura
• Cultura per a col·laboracions cocreatives: reforçar la dimensió cultural de les relacions exteriors de la UE
• Cultura per a la transformació digital: ajudar els sectors culturals i creatius europeus a aprofitar al màxim les noves tecnologies per millorar-ne la competitivitat

En abordar les prioritats específiques esmentades anteriorment, les propostes haurien de buscar sinergies amb les activitats en curs finançades per la UE i detallar els esforços anteriors i en curs, com ara:

• La posada en marxa de l'actual Pla de Treball de Cultura, tal com s'explica a l'apartat "prioritats" anterior
• Els resultats de la cooperació de la UE amb els Estats membres mitjançant el Mètode Obert de Cooperació (OMC)
• Voices Of Culture (el diàleg estructurat entre els sectors cultural i creatiu de la Unió Europea i la Comissió Europea)
• La Comunitat de Coneixement i Innovació de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia en Cultura i Creativitat, amb l'objectiu de transformar els sectors i les indústries culturals i creatives d'Europa.

Totes les propostes han de presentar una estratègia fonamentada i detalls concrets sobre com implementar una o més de les prioritats anteriors.

Les propostes haurien de tenir en compte les qüestions transversals del programa de (i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i (ii) ecologització d'Europa Creativa.

Activitats

Les propostes haurien d'incloure activitats adequades per al reforç de les capacitats de les organitzacions i professionals actius en els sectors creatiu i cultural. Aquestes activitats s'han de dissenyar específicament per abordar les prioritats escollides de la convocatòria d'una manera eficaç. Les activitats haurien d'incloure una combinació adequada de treball en xarxa, formació o assessorament als professionals, que representin l'interès dels sectors en aquests temes i proporcionin anàlisi de polítiques o desenvolupaments polítics.

Aquestes activitats s'han de formular dins d'un marc estratègic sòlid i estructurar-se en paquets de treball. Cada paquet de treball ha de correspondre a una de les prioritats de la convocatòria per establir un vincle clar entre les activitats del projecte del paquet de treball i la prioritat de la convocatòria corresponent.

Les activitats han de tenir en compte les necessitats dels membres de la xarxa i facilitar la participació dels membres al llarg de tot el projecte. Per tal de maximitzar l'impacte, les propostes també haurien de crear sinergies i fomentar el diàleg, la cooperació o els intercanvis mitjançant, per exemple, activitats conjuntes amb altres xarxes.

Impacte esperat

Es donarà suport a prop de 30 projectes de xarxes que cobreixen la gamma més àmplia possible de sectors culturals i creatius. Aquests projectes abastaran la diversitat de parts interessades i actors i garantiran l'aplicació efectiva de les prioritats i els temes d'aquesta convocatòria de propostes.

Des del punt de vista polític, s'espera que les xarxes seleccionades contribueixin “col·lectivament” a donar forma a les polítiques culturals a Europa i a generar el coneixement necessari per definir i implementar polítiques culturals efectives d'acord amb els temes i prioritats d'aquesta convocatòria.

Treballant conjuntament, les propostes seleccionades haurien d'esforçar-se per construir una "xarxa de xarxes" que pugui tenir un efecte estructurador en els sectors culturals i creatius d'Europa (CCS).

Aquest efecte estructurador ha de ser tangible per als membres de la xarxa i/o per al CCS en general i ha de ser proporcional als fons disponibles assignats en aquesta convocatòria.

Tot i respectar els mèrits basats en la valoració dels criteris d'adjudicació, la comissió avaluadora vetllarà perquè la cartera de projectes seleccionats sigui diversa i respecti un equilibri tant geogràfic com entre sectors cultural i creatiu.

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció: 

• Publicació de la convocatòria: 31 d'octubre de 2023
• Data límit de presentació de sol·licituds: 7 de març de 2024 a les 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: març-abril de 2024
• Informació als sol·licitants: setembre de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2024

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

•        Call document
•        Creative Europe 2024 Annual Work Programme
•        Standard proposal template
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre dones professionals en actiu a la indústria cinematogràfica europea.

Només el 26% dels directors de cinema europeu són dones.

Aquest informe proporciona una descripció general de la disparitat de gènere dins dels professionals del cinema treballant a la producció europea de cinema.

L'anàlisi inclou professionals que hagin treballat, almenys, en un llargmetratge europeu en un dels rols claus següents:

• Direcció.
• Producció.
• Direcció de fotografia.
• Composició musical.
• Interpretació en paper principal.

A més, l'informe explora la composició de gènere d'equips de professionals i identifica el percentatge de pel·lícules realitzades per equips més femenins.

Punts clau del període 2018-2022:

• Les dones estan encara àmpliament poc representades a la força de treball. Només el 26% dels directors de llargmetratges són dones.
• Entre els rols darrere de càmera, la presència femenina més gran va ser registrada entre els productors (35% de dones) i els guionistes (29% de dones).
• La bretxa de gènere va ser més visible en el cas dels directors de fotografia i dels compositors, ja que les dones representen l'11% i el 10% dels professionals en actiu respectivament.
• El percentatge de dones professionals progressa lentament amb variacions al llarg d'Europa.
• De mitjana, les professionals femenines en equips de cinema van treballar en menys pel·lícules que els homes (excepte en el cas dels muntadors).
• Les dones en posicions clau treballen més en equip que els companys homes.
• El documental és el gènere cinematogràfic amb el percentatge més ampli de dones professionals (tenint en consideració tots els equips de rodatge).
• Les dades suggereixen que hi ha una correlació positiva entre la presència d'almenys una codirectora femenina i un increment en el percentatge de dones treballant en equips de cinema.

1. Les dones encara estan poc representades als sectors clau:

Les dones encara representen una minoria dels professionals del cinema treballant en rols clau darrere de les càmeres. Per exemple, entre el 2018 i el 2022, les dones només van representar el 26% de tots els directors de llargmetratges de cinema. La bretxa de gènere ha estat més pronunciada entre els directors de cinema europeu.

La proporció de gènere sembla estar més equilibrada “a la pantalla”, ja que les actrius representen el 41% de tots els actors professionals que protagonitzen almenys un paper principal en una pel·lícula.

2. La presència femenina als equips de filmació va en augment:

En tots els rols observats, la proporció de dones entre els professionals en actiu ha progressat lentament durant el període analitzat, amb diferències significatives entre els països europeus.

3. Les dones van treballar en menys pel·lícules i van treballar en equips amb més freqüència que els homes:

Més enllà d'examinar la representació de les dones a la força laboral, l'estudi investiga patrons de treball específics de gènere en els equips de producció cinematogràfica.

Durant el període estudiat, els nivells mitjans d'activitat registrats per dones professionals van ser lleugerament inferiors als dels seus homòlegs masculins. Això va ser cert per a tots els rols professionals a la mostra de l'estudi, excepte els muntadors de pel·lícules. Prenent l'exemple dels directors, només el 22% de les dones de la mostra van dirigir més d'una pel·lícula entre el 2013 i el 2022, davant del 28% dels homes.

L'estudi també va descobrir que les dones tendien a treballar en equip amb altres col·legues al mateix rol amb més freqüència que els homes. Per tant, era menys probable que les dones professionals fossin les úniques professionals acreditades en un paper determinat en una pel·lícula.

Això es pot observar especialment entre els guionistes, rol en què és comú que diversos professionals treballin en equip. Només el 33% dels llargmetratges van ser escrits per una sola guionista, davant del 43% de les pel·lícules escrites per un sol guionista. A més a més, les dones professionals tenien més probabilitats que els homes de treballar en equips mixtos. Pel que fa als llargmetratges coescrits per almenys una guionista, el 86% van ser escrits en col·laboració amb almenys un company home.

4. La presència d'una dona com a codirectora de cinema està lligada a una representació femenina més gran en els equips de filmació:

Considerant els papers fora de camp, la presència femenina mitjana per pel·lícula en cada categoria professional va ser més gran en les pel·lícules codirigides per almenys una dona que en les pel·lícules en general. Per exemple, per a les pel·lícules dirigides per almenys una dona, la proporció mitjana de guionistes per pel·lícula va ser del 77% (en comparació del 28% per a les pel·lícules en general). Aquesta xifra va ser del 48% si se n'exclouen les pel·lícules escrites i dirigides per la mateixa persona.

Es va observar una correlació positiva entre la presència d'almenys una codirectora i un augment en la participació femenina mitjana general a tot tipus de pel·lícules.

5. El documental és el gènere cinematogràfic amb més presència femenina:

En tots els rols de l'equip, la proporció mitjana de dones professionals per pel·lícula va ser més sòlida als documentals que en altres gèneres cinematogràfics. No obstant això, en considerar únicament les pel·lícules codirigides per almenys una dona, la presència femenina mitjana per pel·lícula als equips de filmació va ser comparativament estable en tots els gèneres cinematogràfics.

Consulta l'informe complet des d'aquest enllaç.

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Slate Development (CREA-MEDIA-2024-DEVSLATE), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 13 de desembre de 2023 a les 17h.

L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat dels productors audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.

El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.

Està previst que el sistema d'enviament de sol·licituds s'obri el proper 3 d'octubre. 

IMPORTANT

Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licituds en aquesta convocatòria. Els sol·licitants que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament d'un Slate Europeu (CREA-MEDIA-2023-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2023-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.

Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de slate europeu, desenvolupament de mini slate europeu i desenvolupament de videojocs i contingut immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una convocatòria.

Descripció de les activitats a finançar

Es donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.

El desenvolupament de l'Slate europeu donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els sol·licitants poden afegir un curtmetratge de talent emergent al seu paquet (opcional).

L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.

També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre operadors de diferents països que participen en l'eix MEDIA, així com reforçar la competitivitat de les productores audiovisuals europees consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació. capacitat per explorar nous camps i mercats.

Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

Sol·licitants elegibles:

Empresa europea i independent de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït dues obres prèvies de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des de 2017 que s'hagin estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit de presentació de la sol·licitud. En el cas d'emissió en línia, es requereixen tres canals diferents.

Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.

Pel que fa a la producció d'aquestes obres prèvies elegibles el sol·licitant haurà de demostrar el següent:

- Que va ser l'única empresa de producció; o

- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari en el pla de finançament o el productor delegat; o

- Que el seu director general o un dels seus accionistes aparegui en els crèdits d'una obra anterior com a productor o com a productor delegat.

Els sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no compleixin els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.

Projectes elegibles:

Els sol·licitants han de presentar un Slate que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles.
Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:

• Llargmetratges, animacions i documentals creatius d'una durada mínima de 60 minuts destinats principalment a l'estrena cinematogràfica;
• Projectes de ficció (únics o sèries) d'una durada total mínima de 90 minuts, animació (únic o sèrie) d'una durada total de mínim 24 minuts i documentals de creació (únics o sèries) d'una durada total de un mínim de 50 minuts destinats principalment a l'explotació de la televisió o la plataforma digital;
• Projectes de ficció, animació o documentals creatius interactius, no lineals (per exemple, projectes de realitat virtual narrativa) de qualsevol durada. 

Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a treballs separats dins de la mateixa sol·licitud.

El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar almenys 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.

En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:

1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.

2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.

Durada:

Normalment, els projectes no haurien de superar els 36 mesos (són possibles pròrrogues, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació).

Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:

Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023

Obertura de la convocatòria: 3 d'octubre de 2023

Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de desembre de 2023, 17:00 (hora de Brussel·les)

Període d'avaluació: gener - abril de 2024

Informació als sol·licitants: juny de 2024

Signatura del conveni de subvenció: setembre de 2024

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

Standard proposal template
Call document
Guide for applicants
Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement

       Standard annexes templates:

• Lump sum calculator
• Creative dossier of the projects submitted for funding
• Information on independence and ownership control
• Declaration on language of the submitted materials

European Film Promotion ha publicat la seva convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a les campanyes de promoció digital i clàssica de pel·lícules europees recents presents al Toronto International Film Festival, que es durà a terme del 7 al 17 de setembre de 2023 aToronto, Canadà.

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades al Funding & Tender Opportunities Portal de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

- Costos/inversions relatius a promoció digital i física, així com a campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors de fora d'Europa.

Els costos de viatge i d'allotjament a l'hotel NO estan coberts.

Quines pel·lícules són elegibles?

- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.

- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023).

- Pel·lícules seleccionades a qualsevol secció del festival. En cas que l'agència de vendes internacionals sol·licitant tingui dues pel·lícules seleccionades al Festival de Toronto, podrà incloure totes dues a la sol·licitud.

Import disponible

Un incentiu de fins al 50% dels costos totals i fins a 8.000 euros per campanya per una despesa total de 16.000 euros.

Data límit (Toronto International Film Festival): 21 d'agost del 2023.

Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

Més informació

La UE acaba de publicar una convocatòria de licitació per al desenvolupament d'una calculadora d'emissions de carboni de la UE per al sector audiovisual, amb l'objectiu d'estandarditzar les mesures a través de les fronteres. La data límit és el 18 de juliol de 2023. Aquestes accions estan finançades pel programa Europa Creativa MEDIA.

Amb 650.000 euros del programa Europa Creativa MEDIA, la UE està dirigint l'estandardització de la mesura de la petjada de carboni al sector audiovisual mitjançant la construcció d'una calculadora comuna.

El projecte seleccionat desenvoluparà una metodologia de mesura i posarà en marxa una eina en línia per mesurar les emissions de CO2 de les produccions audiovisuals, a partir de dades comunes i normes de càlcul. La calculadora estarà disponible gratuïtament per als usuaris de tota la UE, ampliant l'accés a un conjunt d'estàndards mínims.

L'eina s'allotjarà al domini ec.europa.eu de la Comissió i funcionarà tant com a eina autònoma com com a complement per a les calculadores existents.

El contracte de servei tindrà una durada màxima de 48 mesos, fins a finals de 2026, tot coincidint amb la finalització del programa Europa Creativa 2021-2027.

Més informació sobre la convocatòria.

Com presentar una licitació?

Les ofertes s'han de presentar exclusivament a través de l'aplicació eSubmission abans del 18 de juliol de 2023, d'acord amb les instruccions indicades a la carta d'invitació i a la Guia ràpida eSubmission.

Per què desenvolupar una calculadora a l'àmbit de la UE?

En els darrers anys han sorgit arreu d'Europa una varietat de sistemes de mesura d'emissions i etiquetes verdes. Tot i que aquestes iniciatives revelen un fort compromís de la indústria per ser més sostenibles, l'abast generalment es limita als mercats nacionals. Diferents paràmetres dificulten l'ús de calculadores existents a tota la Unió Europea, sobretot per a les coproduccions. Una metodologia comuna, gratuïta per als usuaris, permetrà la comparabilitat i fomentarà la seva adopció, ajudant així a construir un enfocament comú de l'ecologització del sector.

Qui es beneficiarà d'aquesta eina?

La calculadora serà especialment útil per als productors/es de pel·lícules i sèries de televisió, els agents de sostenibilitat audiovisual, els membres de la tripulació encarregats del mesurament de CO2 i els fons cinematogràfics, en particular per a les coproduccions europees. Els resultats també s'alimentaran de l'elaboració de polítiques per a l'ecologització del sector.

Context

D'acord amb l'objectiu de la UE de neutralitat climàtica per al 2050, la Comissió Europea s'ha compromès a col·laborar estretament amb la indústria cinematogràfica i audiovisual i els fons (sub)nacionals, amb l'objectiu de compartir les millors pràctiques existents i acordar eines comunes i estàndards ecològics. El Pla d'Acció de Mitjans i Audiovisuals de la Comissió publicat l'any 2020 incloïa una acció específica per a l'ecosistema de l'ecosistema audiovisual (acció 6 – Cap a un sector dels mitjans de comunicació climàticament neutre).

En aquest context, la Comissió va iniciar un diàleg entre les parts interessades sobre l'ecologització del sector audiovisual el juny de 2021, tot reunint professionals de l'audiovisual i representants del sector públic. Els participants van coincidir en la necessitat de prendre mesures per reduir les emissions de carboni, començant pel mesurament de les emissions de carboni. Això va donar lloc a una declaració comuna, publicada el febrer de 2022, a favor d'una metodologia de mesura unificada de les emissions de carboni.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre guionistes i directors/es de llargmetratges de cinema o d'obres de ficció europees per a TV/SVoD (amb xifres de 2015 a 2021).

Al voltant del 50% dels directors/es de ficció per a TV/SVoD també han dirigit, com a mínim, un llargmetratge de cinema.

Entre algunes de les claus recollides per l'informe figuren:

• Al voltant de 22.500 guionistes i més de 15.000 directors/es han estat involucrats/des en produccions europees de llargmetratges de cinema i en ficcions per a TV/SVoD (entre el 2015 i el 2021).
• Millor resiliència del TV/SVoD: la crisi derivada del Covid-19 ha tingut un impacte molt més gran als encàrrecs de cinema que als encàrrecs d'obres de ficció per a TV/SVoD.
• Rotació intensa: Els i les guionistes de llargmetratges de cinema van escriure una mitjana d'1,3 pel·lícules entre 2015 i 2021 i els i les guionistes de ficció per a TV/SVoD van participar en una mitjana de 1,9 pel·lícules per a televisió o sèries de televisió. Els directors/es de llargmetratges de cinema van dirigir de mitjana 1,3 pel·lícules entre 2015 i 2021, mentre que els directors/es de ficció per a TV/SVoD van participar en una mitjana de 2,2 pel·lícules per a televisió o sèries de televisió.
• Passar del cinema a la ficció televisiva: un percentatge significatiu dels guionistes (33%) i dels directors/es (58%) de ficció per a TV/SVoD han escrit o dirigit en algun moment també un llargmetratge de cinema entre el 2015 i el 2021.
• El model del film d'autor continua sent dominant al cinema europeu: prop de la meitat dels guionistes en actiu entre el 2015 i el 2021 van escriure només pel·lícules que van dirigir. Prop del 59% dels crèdits de direcció van ser combinats amb un crèdit de guionista per a la mateixa pel·lícula. El model és radicalment diferent per a les obres de ficció de TV/SVoD en què la majoria de guionistes (92%) van escriure per a projectes que no van dirigir.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

La Comissió Europea ha publicat l'estudi 'Greening the Creative Europe Programme'. Aquest informe ofereix una visió general de com el sector creatiu i cultural pot contribuir als esforços de la Comissió Europea per integrar les accions climàtiques mitjançant el Programa Europa Creativa.

L'estudi 'Greening the Creative Europe programme' va ser encarregat el 2021 per donar suport als esforços que facin un programa més respectuós amb el medi ambient. Al mateix temps, Europa Creativa intentarà promoure l'ús de mitjans de transports sostenibles i comportaments responsables amb el medi ambient.

Les activitats culturals i creatives poden donar suport a la transició cap a una economia verda, tot fomentant la sostenibilitat i la presa de consciència mediambiental.

Els autors de l'estudi van treballar per:

• Elaborar una guia per als sol·licitants i beneficiaris.
• Desenvolupar recomanacions per monitoritzar i avaluar els aspectes verds de les propostes de projectes.
• Recopilar bones pràctiques que donin suport a la conscienciació sobre la necessitat d'una transició verda en els sectors culturals i creatius.
• Documentar el progrés sota el programa Europa Creativa anterior (2014-2020) en termes de projectes que perseguien objectius de sostenibilitat.

La Comissió treballarà en el desenvolupament de capacitats i coneixements a l'àrea d'ecologització a tots els nivells involucrats en la implementació del programa.

Totes aquestes recomanacions estan recollides i publicades en tres documents diferents:

• Guia de bones pràctiques mediambientals

Proporciona una descripció completa de les bones pràctiques mediambientals existents que es recomanen als beneficiaris reals i potencials de Europa Creativa en sol·licitar i/o implementar projectes subvencionats.

• Estratègia d'ecologització d'Europa Creativa

L'estratègia identifica àrees en què calen accions i presenta recomanacions sobre el que es podria fer a la pràctica perquè el programa Europa Creativa sigui ecològic en un futur previsible.

• Guia de seguiment d'Europa Creativa per a l'ecologització del programa

La guia de seguiment proposa indicadors de sostenibilitat (“indicadors verds”) per mesurar el progrés i la contribució dels programes cap als objectius del Pacte Verd Europeu durant un període posterior al 2027.

Consulteu l'estudi en aquest enllaç.

Més informació

• Resultats 2022
  Europa
  • CREA-CULT-2022-COOP-1 Projectes de Cooperació de petita escala (Resultats) PDF 160.4 KB
  • CREA-CULT-2022-COOP-2 Projectes de Cooperació de mitana escala (Resultats) PDF 99 KB
  • CREA-CULT-2022-COOP-3 Projectes de Cooperació de gran escala (Resultats) PDF 112.5 KB
• Resultats 2020
  Europa
  • Suport als Projectes de Traducció Literària (Resultats) XLS 45 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Cultural als Balcans Occidentals EACEA 39/2019 (Projectes beneficiaris amb partners) PDF 160.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - sol·licituds PDF 76.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - gràfic de sol·licituds PDF 148.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Entitats PDF 81.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Nivell de demand per país - Gràfic d'entitats PDF 174.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Projectes seleccionats PDF 78.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Sol·licituds per país PDF 68.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Sol·licituds PDF 70.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Projectes seleccionats PDF 103.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Gràfic de sol·licituds PDF 146.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Nivell de demand per país - Entitats PDF 81.1 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Gràfic d'entitats PDF 176.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2019 - Categoria 1 - Sol·licituds per país PDF 71.8 KB
• Resultats 2019
  Europa
  • Suport als Projectes de Traducció Literària EACEA/14/2019 - Categoria 2 - Projectes seleccionats PDF 210.2 KB
  • Suport als Projectes de Traducció Literària EACEA 07/2019 - Categoria 1 - Projectes seleccionats PDF 330.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país (líder de projecte) PDF 104.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Sol·licituds per país PDF 99.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Projectes seleccionats PDF 129.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país (líder de projecte). Gràfic PDF 177.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país (entitats) PDF 108.3 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país (entitats). Gràfic PDF 175 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Projectes seleccionats PDF 105.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Sol·licituds per país PDF 97.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país (líder de projecte) PDF 101.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país (líder de projecte). Gràfic PDF 190.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país (entitats) PDF 99.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 34/2018 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país (entitats). Gràfic PDF 188.2 KB
  • Suport als Projectes de Traducció Literària EACEA/13/2018 - Categories 1 i 2 - Llistat de llibres seleccionats PDF 321.6 KB
• Resultats 2018
  Europa
  • Suport als Projectes de Traducció Literària EACEA/13/2018 - Categoria 1 - Projectes seleccionats PDF 154.3 KB
  • Suport als Projectes de Traducció Literària EACEA/13/2018 - Categoria 2 - Projectes seleccionats PDF 131.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Projectes seleccionats PDF 157.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Projectes seleccionats amb partners PDF 241.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Sol·licituds per país PDF 27.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Nivell de demanda per països PDF 100.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país (gràfics) PDF 27.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Entitats PDF 110 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Entitats (gràfic) PDF 28.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Projectes seleccionats PDF 95.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Projectes seleccionats amb partners PDF 151.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Sol·licituds per país PDF 25.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país PDF 90.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país (gràfics) PDF 26.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Entitats PDF 103.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 32/2017 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Entitats (gràfics) PDF 28.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Nivell de demanda per països - Entitats (líder + partners) PDF 100.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Nivell de demanda per països - Entitats (líder + partners) - gràfics PDF 30.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Resultats PDF 102.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Resultats (incloent partners) PDF 136.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Sol·licituds per país PDF 27.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds PDF 94.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea relacionats amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural Europeu 2018 EACEA 35/2017 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds (gràfics) PDF 133.5 KB
• Resultats 2017
  Europa
  • Suport als projectes de traducció literària EACEA/15/2017 - Resultats - Aplicacions rebudes - Nivell de demanda per països PDF 341.4 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 06/2017 - Resultats PDF 94.1 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 06/2017 - Sol·licituds rebudes PDF 92.9 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 06/2017 - Nivell de demanda per països (gràfic) PDF 82.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Resultats Categoria 1 (incloent partners) PDF 193.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Resultats Categoria 2 PDF 96.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Resultats Categoria 2 (incloent partners) PDF 124.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Resultats Categoria 1 PDF 119.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Sol·licituds PDF 101.9 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Sol·licituds PDF 93.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Sol·licituds (Gràfic) PDF 106.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Sol·licituds (Gràfic) PDF 100.2 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Entitats PDF 100 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Entitats PDF 98.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 1 - Nivell de demanda per país - Entitats (gràfic) PDF 103.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea EACEA 45/2016 - Categoria 2 - Nivell de demanda per país - Entitats (gràfic) PDF 105.3 KB
  • Suport a les Xarxes Europees EACEA 39/2016 - Projectes Seleccionats PDF 550.4 KB
• Resultats 2016
  Europa
  • Suport als projectes de traducció literària EACEA/13/2016 - Resultats - Aplicacions rebudes - Nivell de demanda per països PDF 297.1 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Nivell de demanda per països - Organismes - Gràfic PDF 133.4 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Resultats PDF 110.3 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Resultats PDF 111.6 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Resultats amb socis PDF 306.9 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds PDF 95.4 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds - Gràfic PDF 129.5 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Nivell de demanda per països - Organismes PDF 102.8 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 2 - Nivell de demanda per països - Organismes - Gràfic PDF 129.9 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Resultats amb socis PDF 497.7 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds PDF 100.8 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Nivell de demanda per països - Organismes PDF 103.4 KB
  • Suport als projectes de cooperació europea EACEA/29/2015 - Categoria 1 - Nivell de demanda per països - Sol·licituds - Gràfic PDF 105.4 KB
• Resultats 2015
  Europa
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Resultats PDF 10.8 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Resultats amb membres PDF 194.4 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Sol·licituds rebudes PDF 10.8 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Sol·licituds rebudes (gràfic) PDF 262.6 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Nivell de demanda per països (gràfic) PDF 71.7 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees EACEA 47/2014 - Nivell de demanda per països PDF 71.7 KB
  • Suport als projectes de traducció literària EACEA/46/2014 - Projectes seleccionats PDF 166.2 KB
  • Suport als projectes de traducció literària EACEA/46/2014 - Nivell de demanda per països PDF 481.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 1 (petita escala) EACEA 32/2014 PDF 118.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 1 (petita escala) EACEA 32/2014 - projectes seleccionats amb partners PDF 134.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 1 (petita escala) EACEA 32/2014 - Sol·licituds per països PDF 100.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 1 (petita escala) EACEA 32/2014 - Imports sol·licitats per països PDF 100.4 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 1 (petita escala) EACEA 32/2014 - Gràfics per països PDF 107.6 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 2 (gran escala) EACEA 32/2014 PDF 100.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 2 (gran escala) EACEA 32/2014 - projectes seleccionats amb partners PDF 73.7 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 2 (gran escala) EACEA 32/2014 - Sol·licituds per països PDF 95.3 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 2 (gran escala) EACEA 32/2014 - Imports sol·licitats per països PDF 96.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea - Categoria 2 (gran escala) EACEA 32/2014 - Gràfics per països PDF 104.9 KB
• Resultats 2014
  Europa
  • Suport als Projectes de Traducció Literària, Categoria 1 - EAC/S19/2013 PDF 118.1 KB
  • Suport als Projectes de Traducció Literària, Categoria 2 (Framework Partnership Agreement) - EAC/S19/2013 PDF 99.2 KB
  • Suport als Projectes de Traducció Literària - Llistat dels llibres seleccionats - EAC/S19/2013 PDF 483.8 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea, categoria 1 (petita escala) - EAC/S16/2013 PDF 145.5 KB
  • Suport als Projectes de Cooperació Europea, categoria 2 (gran escala) - EAC/S16/2013 PDF 147.7 KB
  • Suport als Projectes de Plataformes Europees - EAC/S17/2013 PDF 94.6 KB
  • Suport als Projectes de Xarxes Europees - EAC/S18/2013 PDF 105.1 KB

Àmbit

Aquesta acció donarà suport a projectes que traduiran, publicaran, distribuiran i promocionaran obres de ficció escrites per autors nacionals o residents a països d'Europa Creativa o reconeguts com a part del patrimoni literari d'aquests països.

Aquesta acció complementa els altres suports d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició, com ara el Dia dels autors europeus (foment de la lectura) i el Premi de Literatura de la Unió Europea (promoció dels autors emergents europeus).

Temes i prioritats

D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, les propostes haurien d'abordar:

1. Les següents prioritats específiques de la convocatòria:

• reforçar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees;
• fomentar la traducció, la publicació i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades per tal d'augmentar-ne la distribució en mercats més amplis d'Europa i més enllà;
• ampliar l'audiència dels llibres europeus, especialment als joves, animant-los activament a descobrir la diversitat de la literatura europea;
• contribuir a reforçar la competitivitat del sector del llibre fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, inclosos els llibreters i les biblioteques;
• promoure la professió de traductor literari i els principis de visibilitat, bones condicions laborals i justa remuneració del traductor. En aquest sentit, els editors haurien d'assegurar-se que el nom del traductor(s) figura al llibre publicat, preferiblement a la portada, així com l'idioma d'origen.

Nota: per continuar donant suport a Ucraïna en l'àmbit del llibre, es fomentaran projectes destinats a oferir llibres en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. 

2. Les següents qüestions transversals tal com es descriuen a la secció 1. Antecedents.

(i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i

(ii) ecologització d'Europa Creativa,

Activitats elegibles

Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment.

Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, lliuraments, fites i riscos crítics (vegeu la secció 10).

S'admeten tant les sol·licituds presentades per sol·licitants únics com les propostes presentades per un consorci.
Un consorci ha de ser d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).

Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades i promocionades.

A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès (vegeu la secció 2 - Temes i prioritats).

El projecte ha de complir els requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:

• Obres de ficció, com ara novel·la, contes, teatre i ràdio, obres poètiques, còmics i literatura juvenil i infantil. Les obres de no ficció no són elegibles. Les obres de no ficció inclouen autobiografies, biografies o assaigs sense elements de ficció; guies turístiques; treballs en l'àmbit de les humanitats i les ciències socials (com la història, la filosofia, l'economia, etc.) i els treballs relacionats amb altres ciències (com la física, les matemàtiques, etc.).
• Obres ja publicades.
• Obres encara no traduïdes a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament valorada.
• Obres escrites per autors nacionals o residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible.

Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció

Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.

Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció):

• petita escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 5 llibres poden rebre fins a 100.000 euros.
• escala mitjana: els projectes que proposen la traducció d'almenys 11 llibres poden rebre fins a 200.000 euros.
• gran escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 21 llibres poden rebre fins a 300.000 euros.

La subvenció total per projecte no pot superar els 200.000 EUR per a sol·licitants individuals i els 300.000 EUR per a les propostes presentades per un consorci (format per un mínim de 2 organitzacions elegibles) amb els límits respectius anteriors.

La subvenció serà una subvenció global (lump sum). Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.

Impacte esperat

L'acció donarà suport a uns 40 projectes, implementats per una sola entitat (monobeneficiària) o per una agrupació d'organitzacions (multibeneficiària).

Cada projecte s'ha de basar en una sòlida estratègia editorial i promocional que cobreixi un paquet d'almenys 5 obres de ficció elegibles traduïdes des i a les llengües elegibles, i ha d'incloure els elements següents

• el paquet proposat contribueix a la diversitat de la literatura al país (o països) objectiu mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats i, en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades,
• el format del llibre i l'estratègia de distribució ajuden a garantir un accés ampli i fàcil a les obres
• l'estratègia de promoció permet augmentar el públic lector,
• el projecte fomenta la col·laboració entre autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, festivals, esdeveniments literaris, etc.,
• el projecte contribueix a la visibilitat dels traductors i respecta el principi de justa remuneració,
• el projecte aborda les qüestions transversals del programa Europa Creativa i les prioritats d'Europa Creativa Cultura 2024.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 16 de gener de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 16 d'abril de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: maig-juliol de 2024
• Informació als sol·licitants: octubre de 2024
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):

• Standard proposal template (Només per a informació: NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació).
• Call document
• 2024 Annual Work Programme for the implementation of the Creative Europe programme 
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement

Més informació