La cineasta Carla Simón, directora de les pel·lícules amb suport MEDIA 'Estiu 1993', 'Alcarràs' i 'Romería' (que just es presenta i competeix per la Palma d'Or al Festival de Cannes d'enguany aquests dies), ha estat condecorada amb la prestigiosa Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, "pel seu notori talent i la seva especial sensibilitat, com una de les referències contemporànies més destacades del cinema en català."

El Govern atorga aquests premis a 21 personalitats i 10 entitats que, "pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en pla cívic i cultural".

De Carla Simón que, amb la seva primera pel·lícula, Estiu 1993, va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i posteriorment, amb Alcarràs, l’Os d’Or del mateix festival, un dels principals reconeixements dintre del món del cinema, destaquen que "les seves pel·lícules despunten per la seva naturalitat i quotidianitat, ja que demostren un gran talent per saber captar, a través del llenguatge cinematogràfic, la vida i les lluites de la gent corrent". "Destaca, a més, pel caire social de les seves obres, que ens apropen a diversos fenòmens i problemàtiques del nostre entorn, com la perpetuació dels rols socials, els canvis d’etapa vital o la crisi del món rural. Per tot aquest treball ha guanyat, a més dels premis ja citats, diversos premis Gaudí i Goya, el Premi Nacional de Cultura i el Premio Nacional de Cinematografia, entre molts d’altres."

El Govern atorga aquests premis a 21 personalitats i 10 entitats que, "pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en pla cívic i cultural".

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

A més de Carla Simón, enguany han rebut el guardó l'actriu Loles León, l’artista audiovisual Eugènia Balcells, l’escriptora Mercè Ibarz, el filòleg Isidor Marí, el biòleg Ramon Folch, la periodista Rosa Maria Calaf, l’ex-conseller Joan Saura, la investigadora Montserrat Baiget, l’alpinista Josep Manuel Anglada, el biòleg Ramon Folch, el geòleg Josep Maria Mata-Perelló, l’òptic optometrista Manuel Roure, la pedagoga Mireia Montané, el pagès i ex-coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball, el músic i gestor cultural Marc Lloret (a títol pòstum), la dramaturga Lluïsa Cunillé, el director d’orquestra Josep Pons, l’empresària Laura Roigé, el president del Grupo Planeta, José Creuheras, i el fundador i president executiu de Prensa Ibérica, Francisco Javier Moll.

Les entitats premiades han estat la companyia teatral la Cubana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el grup de música Sabor de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, el Col·legi d’Enginyers de Camins, la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, l’Institut Jaume Huguet de Valls, la Unió per la Mediterrània, i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

Consulteu totes les Creus de Sant Jordi 2025 (21 persones i 10 entitats).

La propera edició d’IDFAcademy, que es durà a terme a Amsterdam (Països Baixos), del 13 al 16 de novembre de 2025 en el marc de l’IDFA, obrirà la convocatòria properament.  

Aquesta formació intensiva, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, obrirà les portes a 100 directors/es i productors/es emergents que realitzen la primera o segona pel·lícula documental.

IDFAcademy brinda als cineastes internacionals emergents l’oportunitat de conèixer un ampli espectre de professionals del documental disposats a compartir el coneixement de la indústria.

Un any més, IDFAcademy s’obrirà properament per a sol·licituds de participació. Tots els i les participants haurien d’haver demostrat el seu talent a escala nacional i haurien de voler expandir la seva carrera a l’àmbit internacional.

Tot i que el programa no es basa en projectes, es recomana als participants tenir un projecte documental o una pel·lícula documental recentment acabada durant la seva assistència. Això garanteix que els participants apliquin constantment els coneixements i consells generals al seu propi documental durant el programa de quatre dies, a més de generar un desenvolupament professional i creatiu a llarg termini. Una nova generació de cineastes i productors està preparada per triomfar al mercat documental internacional, tot creant un intercanvi entre professionals consagrats, instituts i cineastes (directors/es i productors/es) del futur.

El programa de quatre dies inclou sessions, com ara Filmmaker Talks, on reconeguts directors i destacats professionals de la indústria de la selecció de pel·lícules de l’IDFA comparteixen les seves experiències inspirant els participants en els seus propis processos. A més, s’hi inclou una combinació de taules rodones, sessions grupals i casos d’estudi per aprendre sobre el mercat documental internacional i les tendències actuals, ajudant els participants a desenvolupar una visió àmplia del sector. Es duran a terme esdeveniments socials diàriament per fomentar noves col·laboracions i augmentar la xarxa de participants.

Entre els ex oradors i tutors figuren Gianfranco Rosi, Gema Juárez Allen, Anand Patwardhan, Mikael Opstrup, Liselot Verbrugge, Joan Churchill, Wouter Jansen, Maite Alberdi, Claudia Tomassini, Karim Aïnouz, Lea Glob y Sophie Fiennes.

Elegibilitat: IDFAcademy està obert a directors/es i productors/es que treballin en el primer o segon llargmetratge. S’espera que els i les participants hagin demostrat el talent a escala nacional i ara mostrin interès a expandir la seva carrera a l’àmbit internacional.

IDFAcademy no està destinat a estudiants de cinema.

Els i les cineastes que hagin assistit anteriorment a IDFAcademy durant IDFA no són elegibles.

Procés de sol·licitud:

A continuació, trobareu la informació necessària per al procés de sol·licitud. Al començament del període de sol·licitud, l’enllaç per postular-se es podrà trobar al web.

• Biografia.
• Motivació: explica per què vols unir-te a IDFAcademy. Per què aquest és el moment adequat a la teva carrera per ser part d’aquest programa?
• Objectius d’aprenentatge: descriu quins elements específics del programa IDFAcademy creus que contribuiran a la teva carrera, quins temes t’agradaria aprendre i de quins tipus de professionals t’agradaria aprendre durant el programa.
• Filmografia.

La informació següent és opcional:

• Títol i descripció del projecte en què estàs treballant.
• Enllaç a materials audiovisuals del projecte en què estàs treballant o de treballs anteriors.
• Carta de recomanació.

Data límit: Agost de 2025 (data exacta pendent de confirmació)

IDFAcademy d’IDFA compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

DOK Leipzig ha obert la convocatòria de DOK Co-Pro Market 2025, un mercat de cofinançament i networking amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, Mitteldeutsche Medienförderung (MDM) i el Federal Government Commissioner for Culture and Media. La data límit per enviar-hi projectes de documental en desenvolupament és el 15 de juliol de 2025.

L'esdeveniment cerca connectar els/les productors/es amb altres professionals de la indústria. Consta de dos dies per facilitar el finançament dels nous projectes de documentals creatius i ofereix accés exclusiu als multifacètics mercats de no ficció alemany i internacional.

DOK Co-Pro Market seleccionarà 35 projectes internacionals de documental (incloent-hi animació) en desenvolupament, i posarà en contacte els titulars dels projectes amb nous socis per a la coproducció, el finançament i la distribució.

DOK Industry organitza més de 850 reunions one to one seleccionades i ofereix moltes oportunitats informals de networking en un ambient amigable i acollidor. A més, delegacions de socis són convidats al programa Co-Pro Market Open, que es realitza juntament amb les principals activitats del mercat. Comprèn esdeveniments informals de networking i debats dirigits per experts internacionals, que comparteixen coneixements pràctics sobre el mercat internacional i la coproducció del documental.

Qui hi participa?

Un equip internacional de 35 projectes documentals en desenvolupament o producció primerenca es reuneix amb potencials coproductors, finançadors, commissioning editors, distribuïdors i agents de vendes internacionals. Més de 175 professionals participen al DOK Co-Pro Market, incloent més de 130 professionals internacionals clau en la presa de decisions.

Els productors/es sense projectes, que busquen idees noves, hauran d'estar atents a un formulari d'inscripció separat que estarà disponible properament.

Quan i on?

La 21a edició del DOK Co-Pro Market tindrà lloc els dies 27 i 28 d'octubre de 2025, com a part de la 68a edició de DOK Leipzig Film Festival. Està ubicat al pintoresc centre de la ciutat de Leipzig (Alemanya).

També hi haurà un workshop en línia, que es durà a terme via Zoom a principis d'octubre de 2025.

Criteris d'elegibilitat:

• Documentals creatius i d'autor. Llargmetratges documentals aptes per a l'a seva 'estrena a sales de cinema, documentals únics i sèries documentals.
• Només projectes que estiguin en fase de desenvolupament o en les primeres fases de producció. Els projectes en fase de postproducció no són elegibles.
• DOK Co-Pro Market és un mercat expert en treballar amb altres productors/es des del principi per crear coproduccions. Si us plau, no presentis la teva sol·licitud si cerques fons de finalització.
• Poden presentar-se projectes de tot el món.

Com presentar-s'hi?

• Podeu presentar-vos-hi a través d'aquest enllaç.

Caldrà iniciar sessió a myDOK per completar el formulari.

• Un cop iniciada la sessió (o després d'haver-te registrat amb un compte nou), es podran veure les opcions d'ingrés. Trieu el botó “Apply for Co-Pro Market”.
• Completeu la informació del projecte i carregueu els fitxers adjunts que es requereixin. El formulari es desa automàticament, per tant podreu iniciar la vostra sol·licitud i completar-la en un moment posterior. Haureu de completar tots els camps obligatoris.
• Per completar la sol·licitud, adreceu-vos fins al final del formulari i feu clic a “Enviar”. No espereu fins a l'últim moment de la data límit ja que el servidor es podria saturar.
• Només s'accepten candidatures en anglès.

Materials i informació necessaris per presentar-s'hi:

Sobre el projecte:

• Títol en anglès.
• Empresa productora.
• País.
• Estat del projecte.
• Durada o nombre d'episodis (si escau.
• Gènere.
• Inici estimat de la producció.
• Data estimada de llançament.
• Logline: màx. 300 caràcters (resumeix el teu projecte en una o dues línies).
• Sinopsi: màx. 2.000 caràcters.
• Notes del director/a: màx. 2.000 caràcters (explica la teva connexió personal amb la història).

Material visual:

Recomanen un avanç/teaser de tres a cinc minuts, una selecció d'escenes o un treball de recerca, preferiblement un screener de Vimeo. En alguns casos accepten imatges fixes d'alta qualitat. Si us plau, envieu un correu electrònic per informar.

Història del projecte: Cal explicar on ja s'ha presentat el projecte, si ha guanyat premis de desenvolupament o producció, si treballeu amb un productor executiu, si heu fet una campanya, etc. (qualsevol aspecte especial del vostre projecte, però que no hàgiu esmentat en una altra part de la sol·licitud).

Quin és el vostre objectiu al Co-Pro Market? Quin tipus de socis esteu buscant?: Haureu d'explicar de quina manera DOK Co-Pro Market pot ajudar perquè el vostre projecte avanci, així com per trobar finançament i socis creatius.

Sobre el finançament:

• Pressupost total en euros.
• Finançament confirmat en euros.
• Finançament sol·licitat en euros.

Pla de finançament: Aquest és un pla hipotètic de com us agradaria finançar la vostra pel·lícula documental. No s'exigeix ​​un pressupost desglossat, encara que podríeu incloure un top sheet (opcional). El vostre pla de finançament ha de ser preferiblement en format de taula, encara que també s'acceptarà un paràgraf escrit (vegeu exemples i més descripcions al PDF de les bases).

Sobre l'equip de producció:

• Director/a: Biografia i dades de contacte.
• Productor/a: Biografia i dades de contacte.
• Coproductor/a (si cal): dades de contacte.
• Agent de vendes internacionals (si cal): dades de contacte.

Arxius adjunts:

Opcionalment, podeu pujar CV addicionals del director/a de fotografia, muntador/a o personal de so. També un tractament ampliat o un dossier del projecte, si està disponible. Aquesta informació no és obligatòria.

Data límit: 15 de juliol de 2025.

Quota de participació:

380 euros per projecte sense IVA per a un màxim de dos participants. Us donarà accés a:

• Incloure el vostre projecte a la selecció oficial de Project Book, exposant-lo i publicant-lo per a més de 130 decision makers i productors.
• Celebració de reunions individuals amb decision makers i productors/es (entre 15 i 25 reunions).
• L'oportunitat de guanyar premis i altres subvencions.
• Accés al programa DOK Co-Pro Market Open amb xerrades informatives, intercanvi mutu i inspiració.
• Una reunió preparatòria amb els altres projectes seleccionats, dissenyada per ajudar-vos a augmentar l'impacte de la vostra participació.
• Acreditacions del festival per a un o dos representants del projecte.

En cas de ser seleccionat, haureu de ser a Leipzig des de la tarda del diumenge 26 d'octubre fins el dimecres 29 d'octubre del 2025 (matí). Per projecte seleccionat, dos membres de l'equip poden participar a DOK Co-Pro Market.

Reviseu detalladament les bases.

Consulteu les preguntes freqüents.

En cas de dubtes o consultes, podeu contactar a: industry@dok-leipzig.de

Més informació.

La 70a edició dels Premis David di Donatello, els premis més prestigiosos del cinema italià, es van celebrar la nit del dimecres 7 de maig als estudis de Cinecittà, a Roma. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'Vermiglio', de Maura Delpero, i 'Gloria!', de Margherita Vicario.

El drama bèl·lic amb suport MEDIA a la Distribució Vermiglio, dirigit per Maura Delpero i ambientat durant la Segona Guerra Mundial, va ser la gran triomfadora de la nit, ja que es va alçar amb set estatuetes, incloses les de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Delpero va fer, així, història, ja que va esdevenir la primera dona en guanyar la Millor Direcció als David di Donatello.

Els set premis de Vermiglio són:

• Millor pel·lícula
• Millor Direcció (Maura Delpero)
• Millor Guió Original (Maura Delpero)
• Millor Producció (Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet, Maura Delpero)
• Millor Casting (Stefania Rodà, Maurilio Mangano)
• Millor Fotografia (Mikhail Krichman)
• Millor So (Dana Farzanehpour)

Sinopsi

Finals de la Segona Guerra Mundial a Vermiglio, un remot lloc als Alps italians. L’arribada d’un soldat desertor al poble marcarà un abans i un després a la vida dels seus habitants, especialment a la família del mestre, que veurà com cadascun dels seus membres es dirigeix ​​cap a un destí inesperat.

https://youtu.be/Q4NszCH3byo

L'altre títol amb suport MEDIA guardonat als David di Donatello és el el drama musical històric Gloria!, de Margherita Vicario, una evocadora història sobre una orquestra femenina en una institució religiosa del segle XIX, que va obtenir tres premis:

• Millor Òpera Prima
• Millor Banda Sonora (Margherita Vicario, Davide Pavanello)
• Millor Cançó Original (“Aria!” de Margherita Vicario, Davide Pavanello, Edwyn Clark Roberts, Andrea Bonomo i Gianluigi Fazio)

Sinopsi

A la Venècia de finals del segle XVIII, Teresa, una jove criada a l’orfenat i conservatori de Sant Ignasi, descobreix un pianoforte que revolucionarà la seva vida i la de l’institut. Amb un grup de talentoses intèrprets musicals, desafiarà les normes de l’Antic Règim italià tot creant una música rebel i moderna. ‘Glòria!’ narra la seva inspiradora lluita per la llibertat artística i la innovació musical.

https://www.youtube.com/watch?v=HlYQkNTuCsg

Consulta la resta de pel·lícules guardonades als Premis David di Donatello 2025.

Series Mania Institute ha obert la convocatòria del nou programa Apollo Series, en col·laboració amb MIA - Mercado Internazionale Audiovisivo i TV Drama Vision de Göteborg Film Festival (totes iniciatives amb suport d'Europa Creativa MEDIA). La data límit per presentar-s'hi és el 30 de juny de 2025.

Aquest programa de formació ajuda els productors/es europeus/es i emergents a enfortir els seus projectes de sèries, tot permetent-los dominar en els aspectes legals, financers i artístics de les coproduccions europees, alhora que els ofereix accés a esdeveniments clau de la indústria.

Apollo Series es desenvoluparà en tres sessions: la primera a Roma (Itàlia), en el marc del MIA - Mercat Internazionale Audiovisivo, del 6 al 9 d'octubre de 2025; la segona a Göteborg (Suècia), al TV Drama Vision de Göteborg Film Festival, del 25 al 28 de gener de 2026; i l'última a Lille (França), al Séries Mania Forum, del 24 al 26 de març del 2026.

Objectius:

• Descobrir els sistemes de finançament europeus.
• Dominar els aspectes legals de la coproducció.
• Equilibrar una visió local amb la internacionalització del projecte.
• Comprendre les darreres tendències al mercat europeu de coproducció.
• Establir connexions amb socis potencials, productors locals i internacionals i difusors (canals de televisió/plataformes).

Nombre màxim de participants: 10.

Format: Tretze dies discontinus en anglès a Roma, Göteborg, Lille i online.

Sol·licitants elegibles: Productors europeus amb certa experiència i coneixements a la seva indústria de producció nacional, però que són nous actors en el panorama de la coproducció europea.

Data límit: 30 de juny de 2025.

Selecció de participants: s'anunciarà el 16 de juliol de 2025.

Tarifa de participació: 4.900 euros + IVA.

Més informació i inscripcions.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el seu resum anual de cinema, del qual es desprèn que les pel·lícules europees van representar un terç de totes les entrades de cinema venudes a Europa l'any 2024.

Segons l'informe, el 2024, les entrades a tot Europa van arribar als 843 milions, un descens de l'1,7% respecte al 2023. Els ingressos bruts de taquilla a tot Europa van experimentar un descens marginal del 0,8% en comparació amb el 2023, la qual cosa indica una estabilització dels nivells d'assistència als cinemes en molts mercats i suggereix que les xifres actuals poden representar un nivell normal postpandèmic.

'Inside Out 2' (EUA) i 'Gru, el meu millor amic 4' (EUA) van liderar el rànquing de taquilla europeu de final d'any, mentre que les produccions franceses 'Un P'tit truc en plus' (FR) i 'Le Comte de Monte-Cristo' (FR) van destacar entre els títols més taquillers de l'any.

Les produccions europees van representar aproximadament el 33% del total d'entrades, mentre que la quota de mercat de les pel·lícules nord-americanes va baixar del 69% el 2023 al 63% el 2024.

L'activitat de producció cinematogràfica es va mantenir forta el 2024, amb un total de 2.514 llargmetratges produïts a tot Europa, la xifra més alta registrada.

L'assistència al cinema s'ha estabilitzat a Europa enmig d'un petit descens el 2024
El 2024, l'assistència al cinema a Europa (Estats membres del Consell d'Europa, excloent l'Azerbaidjan) va experimentar una lleugera contracció, disminuint un 1,7% interanual fins a arribar als 843 milions d'entrades. Això marca una fase de recuperació després del fort repunt observat el 2023, quan les entrades havien augmentat després dels mínims de l'era de la pandèmia. La UE-27 va registrar un descens més pronunciat que el conjunt d'Europa, amb una caiguda de les entrades del 2,5% fins als 642 milions.

Malgrat aquesta disminució de les entrades, els ingressos totals de taquilla es van mantenir relativament estables a causa del lleuger augment dels preus de les entrades i la inflació contínua. Els cinemes de tot Europa van generar 6.660 milions d'euros el 2024, una caiguda marginal del 0,8% respecte als 6.720 milions d'euros del 2023. Dins de la UE-27, els ingressos van caure un 1,9% fins als 4.990 milions d'euros.

Els resultats per país van variar significativament a tot Europa el 2024. Catorze mercats van registrar un creixement en les entrades, amb els increments més notables observats a Albània (+9,0%), Eslovàquia (+8,3%) i Lituània (+5,6%). En canvi, les disminucions més pronunciades es van observar a Xipre (-19,9%), Luxemburg (-18,6%) i Bòsnia i Hercegovina (-14,9%). Entre els principals mercats, Turquia va liderar amb un augment del 4,9% en les entrades, seguida del Regne Unit (+2,4%), França (+0,6%) i Itàlia (+0,6%), mentre que Alemanya (-5,8%) i Espanya (-5,8%) van experimentar una disminució notable en els seus resultats.

Les xifres d'aquest comunicat de premsa provenen de l'edició 2025 de FOCUS – World Film Market Trends, un informe que es prepara cada any per al Marché du Film del Festival de Cannes. Els periodistes poden sol·licitar una còpia de premsa en PDF a Alison.hindhaugh@coe.int. FOCUS està disponible com a còpia impresa gratuïta per a tots els assistents al Marché a l'estand de l'Observatori (H1 a la secció Riviera/Marina). També és gratuït en línia per a tots els participants del Marché a la plataforma en línia. Es pot comprar després del Marché a la llibreria del Consell d'Europa.

Més informació

La 28a edició del DocsBarcelona, la secció d’indústria del qual compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, es duu a terme del 8 al 18 de maig de 2025 al CCCB, als Cinemes Renoir Floridablanca, al Phenomena, a la Filmoteca de Catalunya, a Casa Montjuïc i a l’Espai Texas.

Entre la programació figuren 48 films, dels quals 11 són estrenes mundials, i es comptarà amb la presència d'una trentena de documentalistes de tot el món.

Entre els llargmetratges programats figuren els següents títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, a les diverses seccions:

Secció Oficial:

• Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025)

A la secció Docs&Arxiu:

• Riefenstahl, d'Andres Veiel (Alemanya, 2024). Film inaugural
• Ernest Cole, Lost and Found, de Raoul Peck (França, EUA, 2024)

Consulteu tota la programació i reserveu les vostres entrades.

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha incorporat 770 professionals del cinema de renom com a nous membres, que podran votar pels Premis del Cinema Europeu. Els noms de tots els nous membres, entre els quals figuren nombrosos professionals de l'audiovisual català, es van anunciar el passat divendres 9 de maig de 2025, Dia d'Europa. L'Acadèmia convida els nous membres un cop l'any. Amb un ràpid creixement de membres des del 2020, un nou rècord de cineastes europeus ha acceptat ser membres el 2025, cosa que reforça encara més el suport al cinema europeu.

L'Acadèmia Cinema Europeu ha experimentat un ràpid creixement de membres en els darrers 5 anys, amb un 30% dels seus membres actuals que s'hi han unit en aquest període. Especialment als països de l'Europa Central i Oriental, així com als Estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), i als països del sud-est d'Europa i del Caucas com ara Armènia, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Moldàvia, Romania i Turquia. A més, països com Bielorússia, Xipre, Montenegro, Eslovènia i Ucraïna van veure com el seu nombre de membres es duplicava o, de vegades, es triplicava.

Entre els nous membres, el 51% són homes, el 48% són dones i l'1% es defineix com a no binari. En total, 770 nous membres de 52 països s'han unit a l'Acadèmia Cinema Europeu.

Amb un 21%, més d'una cinquena part dels nous membres que s'hi uneixen tenen menys de 36 anys. Això reforça la representació d'una generació més jove, però notable, de cineastes europeus dins de l'Acadèmia de Cinema Europeu. En general, s'ha convidat un nombre creixent de membres que representen les arts i oficis del cinema per reforçar els capítols recentment creats aquest any. En els propers anys, l'Acadèmia de Cinema Europeu té ganes d'augmentar encara més el nombre de membres que treballen com a directors/es de càsting, directors/es de fotografia, compositors/es, dissenyadors/es de vestuari, editors/es, maquilladors/es i perruquers/es, dissenyadors/es de producció, dissenyadors/es de so i supervisors/es d'efectes visuals.

Entre els nous membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu figura un nombre elevat de professionals de l'audiovisual català, com la directora Alba Cros, la productora Ariadna Dot, la directora Anna Petrus, el director Àlex Lora, la productora Belén Sánchez, el dissenyador de vestuari Pau Aulí, el dissenyador de so Oriol Donat, la coordinadora de postproducció Diana Cuyàs, o el dissenyador de so Oriol Tarragó, entre altres.

Pel que fa a la resta de països, entre els nous membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu figuren, entre altres, Veronika Franz i Johanna Moder d'Àustria; Leonardo van Dijl de Bèlgica; Martina Apostolova i Konstantin Bojanov de Bulgària; Nataša Dorčić i Vanja Juranić de Croàcia; Zar Amir, Pan Nalin, Caroline Poggi, Lina Soualem i Wissam Tanios de França; Maren Ade, Fatih Akin, Paula Beer, Maren Eggert, Popo Fan, Sara Fazilat, Christian Friedel, Leonard Grobien, Sibel Kekilli, Jerry Kwarteng, Ayse Polat, Franz Rogowski, Devid Striesow, Lea Wohl von Haselberg i Soleen Yusef d'Alemanya; Melia Kreiling (Grècia/EUA) i Tonia Sotiropoulou de Grècia; Kata Dobó d'Hongria; Yuval Abraham i Rachel Szor d'Israel; Francesca Andreoli i Isabella Rossellini d'Itàlia; Saulius Baradinskas de Lituània; Evalotte Oosterop i Mark de Cloe dels Països Baixos; Renate Reinsve i Halfdan Ullmann Tøndel de Noruega; Annemarie Jacir de Palestina; Filip Marczewski de Polònia; Olimpia Melinte de Romania; Marina Cosic Mirković de Sèrbia; Katarina Čas d'Eslovènia; Estibaliz Urresola de Solaguren i Isabel Herguera d'Espanya; Frida Gustavsson, Noomi Rapace i Magnus von Horn de Suècia; Ramon Zürcher i Basil da Cunha de Suïssa; Burak Dakak, Demet Evgâr, Mehmet Günsür (Turquia/Itàlia), Ercan Kesal, Nejat İşler, Melisa Sözen, Leyla Tanlar i Selin Yeninci de Turquia;, Ann Akinjirin, Tom Blyth, Efe Cakarel (UK/Turquia), Stephen Daldry, Eliot Sumner, Maria Tanjala i Joshua Tedeku del Regne Unit; Maryna Vroda d'Ucraïna; i Tricia Tuttle dels EUA.

Entre els nous membres de l'Acadèmia Europea de Cinema es troben cineastes romanís i cineastes sami, procedents de les poblacions romanís i indígenes de diversos països europeus, inclosa Groenlàndia. Actualment, l'Acadèmia del Cinema Europeu compta amb 5.400 membres en 57 països.

Consulteu tots els membres recentment acceptats de l'Acadèmia de Cinema Europeu.

Els membres de l'Acadèmia Europea de Cinema estan units per un sentit col·lectiu d'identitat cultural europea i una dedicació a celebrar la diversitat i la riquesa del cinema europeu. Tots els membres poden registrar-se per votar cada any als Premis Europeus de Cinema i, en fer-ho, obtenir accés a les pel·lícules preseleccionades de l'Acadèmia Europea de Cinema, de les quals es trien les nominacions i els guanyadors dels premis. A més, l'Acadèmia organitza esdeveniments durant tot l'any, tant presencials com en línia, que ajuden els membres a connectar-se entre ells. Durant tot l'any, els programes especials de cinema "Underscore" a la plataforma VOD de l'Acadèmia promocionen les pel·lícules europees, totes accessibles exclusivament als membres registrats. La construcció d'una comunitat cinematogràfica europea de cineastes, i d'aquesta manera l'augment de l'interès i l'accessibilitat del cinema europeu a una comunitat d'amants del cinema, és una de les principals forces impulsores de l'Acadèmia Europea de Cinema durant tot l'any.

Des del 2024, Juliette Binoche és la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Originalment, l'Acadèmia va ser fundada el 1988 per reconeguts cineastes europeus com ara Ingmar Bergman, Pedro Almodóvar, Liliana Cavani, Claude Chabrol, Federico Fellini, Isabelle Huppert, Krzysztof Kieslowski, Giulietta Masina, Marcello Mastroianni, David Puttnam, Hanna Schygulla, István Szabó, Liv Ullmann i Wim Wenders, i estava limitada a un màxim de 99 membres. Des de la dècada del 1990, el nombre de membres ha augmentat gradualment i ha experimentat un fort augment des del 2020 amb un 30%.

Consulteu la llista completa dels Nous membres de l'Acadèmia 2025

Més informació

TorinoFilmLab ha anunciat els projectes seleccionats a TFL FeatureLab 2025, el programa de formació destinat a primers o segons llargmetratges en un estat de desenvolupament avançat.

Entre els 10 projectes seleccionats figura el projecte amb participació catalana ‘Three Ages‘ (‘Tres edats‘), de Jiajie Yu Yan i César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films). 

El projecte ja va participar a TFL Next - Feature Film 2024 de la mateixa institució, així com a altres programes com Atlàntida Mallorca Talents Lab de Filmin, on va guanyar el premi al millor projecte de ficció.

Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona el 1992 per retrobar-se amb els seus pares, que van emigrar a Espanya quan ell encara era un nadó. Kaiwen, la seva mare, lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no aconsegueix correspondre'l. La seva difícil relació s'allargarà al llarg de la seva adolescència i edat adulta, tot afrontant diversos moments de crisi com el divorci dels seus pares i el tancament del negoci familiar.

L'edició 2025 de TFL FeatureLab comptarà amb deu projectes de ficció seleccionats de 179 sol·licitants. Sis projectes són òperes primeres i quatre més són segones obres.

En total, FeatureLab tindrà 22 participants (11 homes i 11 dones) que representen 13 països: Espanya, Argentina, Cambodja, Xile, Colòmbia, Dinamarca, República Dominicana, França, Itàlia, Noruega, Panamà, Senegal i Estats Units.

Aquest programa de desenvolupament amb suport d'Europa Creativa MEDIA té lloc de juny a novembre de 2025 i inclou dos tallers presencials a Oslo (juny de 2025) i Torí (novembre de 2025) així com un mòdul en línia al setembre de 2025. Conclou amb el TFL Meeting Event.

Més informació

Notícia relacionada: 2 projectes catalans, seleccionats al TFL Next - Feature Film 2024

L'onzena edició de Cartoon Springboard, de CARTOON, es durà a terme a Madrid del 28 al 30 d’octubre de 2025. La data límit per presentar-hi projectes és el 27 d'agost de 2025.

Des del 2015, aquest esdeveniment s'ha dedicat a talents emergents que presenten el seu primer projecte d'animació, tot proporcionant-los informació sobre les realitats del mercat i una visió general inicial de la indústria de l'animació.

Cartoon Springboard és el lloc ideal per:

• Presentar un primer projecte d'animació davant d'un pànel d'experts de la indústria (canals tv, productores, distribuïdores o agents de vendes, plataformes digitals, empreses de videojocs, creatius/ves clau, etc.).
• Rebre assessorament i orientació: aconsegueix ajuda per dominar les tècniques de presentació i millorar el contingut del projecte.
• Millorar les teves habilitats d'animació i presentació i entendre millor el mercat amb les conferències magistrals de professionals de renom.
• Connectar amb els principals compradors i productors actuals i la nova generació de talents de l'animació.

Qui pot presentar-hi un projecte?

• Joves talents que actualment siguin estudiants o s'hagin graduat en escoles d'animació/audiovisuals amb un màxim de 5 anys d'antiguitat (data de graduació a l'estiu del 2020 o posterior).
• Joves talents europeus (que compleixin els criteris anteriors) que vulguin desenvolupar i provar el seu nou projecte o propietat d'animació per al mercat internacional i/o per ser distribuït en diverses pantalles.
• Es requereix fluïdesa en anglès per comunicar-se amb la resta de participants i la presentació ha de ser en anglès, ja que no hi haurà traducció simultània.

Quins tipus de projecte s'hi poden presentar?

• un especial de televisió (mínim 26 minuts)
• una sèrie de televisió o web
• un llargmetratge (mínim 60 minuts)
• un projecte d'animació dedicat a multiplataforma
• NO s'accepten curtmetratges

Data límit: 27 d'agost de 2025

Consulteu-ne les bases i envieu-hi el vostre projecte des d’aquest enllaç.

Cartoon Springboard de Cartoon compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Més informació

EAVE Marketing Workshop 2025, una iniciativa d’EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs en col·laboració amb Film Fund Luxembourg i el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria fins al proper 4 de juny. 

En aquesta indústria en ràpida evolució, el programa, que es durà a terme de l'11 al 16 de novembre de 2025 a Luxemburg, combina estratègies de màrqueting tradicionals amb tecnologia d'avantguarda, tot dotant els i les participants d'eines pràctiques per integrar-les a les seves campanyes de màrqueting cinematogràfic.

Des de la interacció amb la premsa fins a la utilització de les últimes eines d'IA, el taller ofereix una guia completa per identificar i arribar a públics a escala global.

Metodologia

El grup està format per 30 participants d'arreu del món, dels quals 8 porten un projecte. Aquests projectes serveixen com a casos d'estudi durant tota la setmana del taller, i tots els participants hi col·laboren durant gairebé la meitat del temps. A les sessions de treball en grup interactives de la tarda, apliquen els coneixements adquirits al matí pels tutors de màrqueting de primer nivell per desenvolupar estratègies de màrqueting concretes per als projectes seleccionats. Aquest enfocament d'aprenentatge horitzontal millora l'experiència i permet que cada participant contribueixi amb els seus coneixements únics alhora que fomenta la creació de xarxes naturals i la construcció de comunitats dins del grup.

Temàtiques

Durant el taller, els i les participants exploraran una àmplia gamma de temes, com ara:

• Màrqueting internacional per a vendes: dirigit per la co-cap d'estudis Alya Belgaroui-Degalet (Pathé, FR)
• Estratègies de màrqueting en línia i alternatives: dirigides per la co-cap d'estudis i líder del grup Sarah Calderón (The Film Agency, ES)
• Relacions públiques i premsa internacionals: amb Michael Arnon (WOLF, DE) i Manori Ravindran (Screen International, UK)
• Distribució de màrqueting, creació de pòsters i tràilers: amb Boris Pugnet (Odyssey, FR)
• Màrqueting a les xarxes socials: amb Guillaume Boscher (Netflix, FR)
• Anàlisi d'audiència i màrqueting per a plataformes de vídeo a la carta (VOD): amb Elena Neira (La Otra Pantalla, ES)
• Oportunitats de la intel·ligència artificial en el màrqueting: amb Elie Nebot (Mk2, FR)

Qui s'hi pot presentar?

El taller s'adreça a productors/es de cinema i altres professionals de la indústria (agents de vendes, distribuïdors/es, representants de festivals de cinema, formadors/es, assessors/es i finançadors/es) interessats en aprofundir els seus coneixements de màrqueting. Animem a presentar sol·licituds tant de professionals experimentats com de talents emergents amb 2-3 anys d'experiència.

EAVE està compromesa amb la igualtat d'oportunitats per a tothom i anima fermament a presentar sol·licituds de candidats/es europeus/es i internacionals qualificats/des de diversos orígens i amb totes les capacitats. Hi haurà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud per a aquests s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.

Com presentar-s'hi?

Els i les participants poden presentar la sol·licitud amb o sense projecte. Consulteu els requisits de la sol·licitud.

Per sol·licitar l'EAVE MARKETING WORKSHOP 2025 sense projecte, cal que prepareu un fitxer PDF (màxim 10 MB) que contingui els elements següents:

• 1 pàgina de CV
• Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
• Carta de motivació
• Un exemple de la vostra campanya de màrqueting audiovisual preferida del vostre país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
• 1 fotografia/retrat (.jpg)

Si sol·liciteu una beca: una breu carta de motivació que expliqui per què la sol·liciteu.

Si presenteu la vostra candidatura amb un projecte, cal que envieu un dossier amb la informació següent:

• CV d'1 pàgina
• Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
• Carta de motivació
• FULL INFORMATIU DEL PROJECTE DEL TALLER DE MÀRQUETING (descarregable aquí)
• LOGLINE (màxim dues frases)
• SINOPSI BREU (no més d'una pàgina)
• SINOPSI LLARGA (no més de sis pàgines)
• NOTA D'INTENCIÓ DEL DIRECTOR/A (no més de dues pàgines)
• NOTA DEL PRODUCTOR/A (no més d'una pàgina)
• QUALSSEVOL ELEMENT DE MÀRQUETING ADDICIONAL QUE JA EXISTEIXI (dossier de presentació, mood board, pòster, clips…). Envieu un enllaç a tots els elements. El material audiovisual inclòs no ha de superar els 5 minuts.
• BREU INFORME D'ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING AMB LA SEGÜENT ESTRUCTURA (no més d'una pàgina):
  • 3-5 Punts de referència (títols recents comparables)
  • 3-5 Punts forts del projecte
  • 3-5 Punts febles del projecte
  • 3-5 Oportunitats (aspectes on les tendències del mercat juguen a favor del projecte)
  • 3-5 Amenaces (aspectes on les tendències del mercat juguen en contra del projecte)
  • Objectiu previst de la pel·lícula (defineix-lo en una frase)
• Un exemple de la teva campanya de màrqueting audiovisual preferida del teu país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
• 1 FOTOGRAFIA / RETRAT (.jpg)

Tingueu en compte que el CV, la descripció de l'empresa i la carta de motivació no han de superar les 3 pàgines en total.

Si presenteu la sol·licitud amb un projecte, la presentació del projecte no ha de superar les 10 pàgines en total.

Tingueu en compte que, en cas de selecció, el vostre CV, la descripció de l'empresa/produccions i la foto, així com – si presenteu la sol·licitud amb un projecte – Alguns materials del projecte es publicaran al llibre d'informació del taller que es lliurarà a tots els participants, formadors, equip, becaris EAVE i socis financers.

Tots els documents escrits han de ser en anglès!

Si us plau, anomeneu el fitxer PDF de la manera següent: FAMILY NAME OF APPLICANT_COUNTRY (sense caràcters especials).

Si voleu més informació, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org

Per a les sol·licituds de projectes, EAVE busca principalment projectes en postproducció, però també està obert a projectes en desenvolupament i preproducció en una àmplia gamma de formats, com ara sèries, ficció, animació i documentals.

Entre els projectes destacats desenvolupats a l'EAVE Marketing Workshop s'inclouen 'Flow' (dirigida per Gints Zilbalodis, productor: graduat d'EAVE MW Matiss Kaza, Trickster Pictures, Letònia), que va guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació el 2024 juntament amb 53 altres premis, i 'The Settlers' (dirigida per Felipe Gálvez Haberle, productor: graduat d'EAVE MW Giancarlo Nasi, Quijote Films, Xile), guanyadora del Premi FIPRESCI a Cannes 2023 i del Gran Premi de Ficció al Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre Drets Humans 2024. La sèrie 'Wool' (productora: Milena Dzambasovic, Film Road Production, Sèrbia), desenvolupada al Taller de Màrqueting de l'any passat, es va presentar a les Sessions de Pitching Co-Pro de Series Mania el 2025.

Inicieu la sol·licitud des de l'enllaç següent.

La selecció s'anunciarà entre finals de juliol i agost.

Per a més informació contacteu amb l’equip d’EAVE: ana@eave.org

EAVE Marketing Workshop d’EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La 7a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d’experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), es durà a terme el dilluns 20 d'octubre (amb un esdeveniment de networking el dia 19) a Copenhaguen, Dinamarca.

Es tracta d'una oportunitat única perquè els responsables dels reptes i els cocreadors es reuneixin en un context organitzat, es beneficiïn de la perspectiva única de cadascú, apliquin mètodes d'innovació orientats a resultats i dissenyin solucions per a un repte empresarial real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a Picture This Conference el 21 d'octubre a Copenhaguen, Dinamarca, així com una entrada gratuïta per assistir a la MediaTech Hub Conference del 24/25 de setembre a Potsdam, Alemanya.

• Data límit per als propietaris del repte (‘Challenge Owners’): 30 de juny
• Data límit per als cocreadors (‘Co-Creators’): 15 de setembre

Els enllaços de sol·licitud estaran disponibles properament.

MediaTech SPRINT està facilitat per Juliane Schulze, consultora experimentada en negocis i finançament, i organitzat pels Creative Europe Desks Denmark i Berlin-Brandenburg en col·laboració amb els Creative Europe Desks de la República Txeca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Polònia, Eslovènia, Espanya i Suècia. Es durà a terme a l'Escola de Cinema Danesa.

En cas de dubtes, contacteu amb sprint@ced-bb.eu.

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de la propera edició de TFL Next – TV Series fins al 4 de juliol de 2025.

El taller està basat en conceptes, la qual cosa significa que els i les participants treballen exclusivament en el concepte del projecte de sèrie de televisió (en aquest sentit, el concepte significa la premissa de la sèrie, la trama general i les especificacions dels personatges principals). En el cas de projectes basats en novel·les, contes o altres obres literàries, els sol·licitants han de presentar una opció garantida per a l'obra que volen adaptar.

El taller es divideix en 2 sessions de desenvolupament:

• Una primera sessió de 5 dies, on els participants discuteixen el seu treball en sessions de grup i reunions individuals amb els seus tutors. Després, els participants tenen 3 setmanes per reelaborar els seus materials
• Una segona sessió de 2 dies, on els participants comparteixen i discuteixen de nou el seu treball en reunions individuals amb els seus mentors i sessions de grup amb altres participants.

Se seleccionaran 20 projectes de sèries de televisió en una fase inicial de desenvolupament, presentats per guionistes o guionistes/directors/es internacionals juntament amb un productor/a (si escau), que es dividiran en 5 grups.

Els i les participants treballaran en el seu concepte juntament amb els seus companys/es i un/a tutor/a amb una àmplia experiència internacional com a consultor/a de guions, tot implementant les tècniques i habilitats fonamentals necessàries per desenvolupar i produir sèries de televisió d'èxit.

Gràcies a l'experiència global de TFL Next, els i les participants tindran l'oportunitat de desenvolupar una xarxa internacional sòlida: a més de les sessions de guió i les reunions amb representants de la indústria, els i les participants es reuniran durant esdeveniments especials en línia destinats a intercanviar habilitats i trobar col·laboracions productives.

Qui s'hi pot presentar?

El taller en línia està obert a guionistes, directors/es i productors/es professionals internacionals. La sol·licitud es pot presentar individualment o en equip (màxim 2 participants per equip) i ha d'estar vinculada a un projecte de sèrie de televisió en fase inicial de desenvolupament, que es desenvoluparà durant el taller.

L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi.

Quota de participació

1.700 euros (més IVA, si escau) per equip de participants (màxim 2 participants).

Un cop seleccionats, els i les participants han d'enviar un comprovant del pagament en els 2 dies següents per confirmar la seva plaça.

Calendari de les sessions en línia

• 1a sessió: del 6 al 10 d'octubre de 2025
• 2a sessió: del 3 al 7 de novembre de 2025

Com presentar-s'hi

Els materials de sol·licitud requerits, que s'han de presentar tots junts en un PDF i tots en anglès, són:

• Logline del projecte (2 línies màxim, cos de lletra 14, no es demana cap font ni espai específic) - Cal tenir en compte que aquest logline s'utilitzarà amb finalitats de comunicació i per anunciar la selecció final del projecte al programa;
• Presentació del concepte (espais de 7.500 caràcters inclosos, cos de lletra 14, no es demana cap font ni espai específic);
• 3 pàgines màximes amb: el CV de tots els membres de l'equip del projecte, un enllaç (SENSE contrasenya) a treballs anteriors (màxim 30'), un enllaç (SENSE contrasenya) a una presentació en vídeo d'1' (ha d'incloure els membres de l'equip del projecte que assistirien al taller en cas de selecció; en aquest vídeo se us demana que us presenteu i expliqueu per què esteu interessats a sol·licitar la participació a TFL Next)
• Materials que informen sobre l'enfocament audiovisual (imatges fixes, mood board en vídeo, etc. - opcional).

Termini de presentació de sol·licituds: 4 de juliol de 2025, 23:59 CET.

Feu clic aquí per accedir al formulari de sol·licitud i enviar la vostra candidatura (abans de començar el procés de sol·licitud, heu de crear un compte a la plataforma TFL).
Al formulari de sol·licitud, també es demanarà als candidats/es que emplenin un qüestionari sobre l'estat del seu projecte.

Les sol·licituds que no respectin els criteris esmentats anteriorment es rebutjaran

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb: fiore@museocinema.it

European Film Promotion (EFP) amplia la seva iniciativa 'Europe! Voices of Women+In Film', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Enguany, el Festival Internacional de Cinema de Busan s'uneix al Festival de Cinema de Sydney i al Festival do Rio com a tercer gran soci internacional fora d'Europa d'aquesta iniciativa. Tots tres festivals de cinema destaquen pel·lícules europees dirigides per dones i cineastes de gènere queer. El Festival de Cinema de Sydney, que va llançar la versió original del programa amb EFP fa una dècada, tornarà a ser el primer de la sèrie: la selecció d'aquest any inclou històries centrades en joves protagonistes que exploren el seu lloc al món.

En el seu tercer llargmetratge, 'Ari' (França, Bèlgica), després d'haver-se estrenat a Competició a la Berlinale d'aquest any, Léonor Serraille explica la història d'un professor de 27 anys atrapat entre els seus anhels de llibertat i el pes de les pressions quotidianes. Mentre navega per les normes socials canviants i els rols de gènere en evolució, el seu viatge es converteix en un experiment commovedor amb la identitat i la pertinença.

El debut cinematogràfic d'Eva Libertad, 'Sorda' (Espanya), observa la relació matisada entre una dona sorda i la seva parella mentre es preparen per tenir un fill. Els seus móns diferents, marcats per reptes de comunicació i incertesa, es retraten amb intimitat, especialment en els moments més tranquils de la pel·lícula.

'Hanami' (Suïssa, Portugal, Cap Verd), de Denise Fernandes, ofereix una visió encantadora de l'illa de Fogo, a Cap Verd. L'illa volcànica no és només un escenari, sinó que es converteix en un personatge central de la història de Nia i Nana, mare i filla, que creixen separades.

La reconeguda documentalista Mercedes Stalenhoef debuta a la ficció amb 'I Shall See' (Països Baixos). La pel·lícula segueix la Lot, de 17 anys, que, després de perdre la vista en un accident, ha de reimaginar el seu futur i afrontar les seves pors. Amb el suport d'amics i mentors d'un centre de rehabilitació, s'embarca en un viatge de resiliència.

'Little Trouble Girls' (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia), d'Urška Djukić, se centra en la tímida Lucia, de 16 anys, que fa amistat amb l'extrovertida Ana Maria en un cor de noies catòliques. Quan Lucia desenvolupa sentiments sexuals per un treballador del monestir, les coses es compliquen. La pel·lícula analitza el concepte de pecat a través dels ulls d'una jove a punt del despertar sexual. La pel·lícula compta amb suport MEDIA al Desenvolupament.

Després de la mort del seu estimat germà, Eya, de 12 anys, sent que res és igual. Creixent en una família musulmana tunisiana a Brussel·les, intenta afrontar el seu dol. A la seva primera pel·lícula, 'Têtes Brûlées' (Bèlgica), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, Maja Ajmia-Zellama explica una història sobre la pèrdua, el consol i com els records ens poden donar força.

El programa EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM d'aquest any comença al juny amb esdeveniments de networking promocionals en línia i presencials durant el Festival de Cinema de Sydney.

«EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM continua sent una plataforma poderosa per a la narració atrevida i original. La selecció d'aquest any és profundament commovedora: cineastes valentes que exploren el terreny emocional de la joventut, la identitat i la transformació amb claredat, complexitat i gràcia. Estem orgullosos de tornar a associar-nos amb l'EFP per mostrar aquestes perspectives vitals i donar suport a una nova generació de cineastes europees», afirma la directora del Festival de Cinema de Sydney, Nashen Moodley.

«La diversitat de les narratives europees pretén desafiar i animar el públic de fora d'Europa amb diferents perspectives sobre temes universals i donar esperança en temps incerts. Enviem l'etiqueta EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM a tres grans festivals de cinema, Sydney, Busan i Rio, amb campanyes dedicades a fomentar la visibilitat. Per fomentar una comunitat de suport entre les dones europees o cineastes de gènere queer, EFP convida totes les participants de les seleccions del festival d'aquest any a la Cimera Internacional Virtual de Xarxes Dones+ de l'EFP al desembre, un programa de dos dies per desenvolupar més experiència a través de contactes a mida amb actors clau de la indústria cinematogràfica internacional», afirma la directora general de l'EFP, Sonja Heinen.

EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Sydney, el Festival Internacional de Cinema de Busan i el Festival do Rio, són possibles gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA e Creative Europe de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP): Flanders Image (Bèlgica), Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales/ICAA (Espanya), SEE NL (Països Baixos), Slovenian Film Centre, SWISS FILMS i Unifrance. El mitjà col·laborador Cineuropa.

Més informació

La xarxa de cinemes europeus Europa Cinemas assistirà al Festival de Cannes 2025, especialment per a la seva Trobada d’Exhibidors/es a l’Hotel Gray d’Albion, i amb el Jurat del Premi Europa Cinemas Label a la Quinzena de Cineastes.

Així, la Trobada d’Exhibidors d’Europa Cinemas es durà a terme diumenge 18 de maig, de 15h a 17h, a l'Hôtel Le Gray d'Albion (Salon Croisette, 38 Rue des Serbes, 06400 Cannes). A continuació, hi haurà un còctel de 17h a 18h.

Si voleu assistir a la reunió anual, cal que us hi inscriviu abans del divendres 16 de maig des de l'enllaç següent.

Podeu consultar el programa detallat de la reunió de la xarxa Europa Cinemas a Cannes des de l'enllaç següent.

A més, per 22è any consecutiu, s’atorgarà l’EUROPA CINEMAS – DIRECTORS’ FORNIGHT LABEL a una pel·lícula europea presentada a la Quinzena de Cineastes per un Jurat format per quatre exhibidors/es de la xarxa:

• Marie Boudon (Le Méliès, Montreuil, França) 
• Ditte Daugbjerg Christensen (Øst for Paradis, Højbjerg, Dinamarca) 
• Caro Raedts (Cinema ZED, Leuven, Bèlgica)  
• Piotr Szczyszyk (Kino Pałacowe, Poznań, Polònia) 

Per obtenir més informació, consulteu l’article sobre el jurat de l’Europa Cinemas Label i la llista de pel·lícules elegibles.

Europa Cinemas estarà present durant tot el festival al Cannes Film Market, al Pavelló Europeu, al costat d’Europa Creativa MEDIA.

Adreça de l’estand: INTERNATIONAL VILLAGE – PAVELLÓ #124 UNIÓ EUROPEA (Esplanade Georges Pompidou – 06400 CANNES)

Horaris d’atenció:

• Dimarts 13 de maig: de 14h a 18h
• Dimecres 14 de maig a dissabte 17 de maig: de 9h a 17h
• Diumenge 18 de maig: de 9h a 12h
• Dilluns 19 de maig: de 9h a 17h
• Dimarts 20 de maig: de 9h a 13h

Més informació

Durant la propera 57a edició de la Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes, un jurat compost per 4 exhibidors de la xarxa Europa Cinemas atorgarà el Premi Europa Cinemas Label a una pel·lícula europea, d'entre la selecció de la Quinzena de Cineastes: enguany, 9 pel·lícules europees competeixen pel Premi.

Els 4 membres del jurat, procedents de Bèlgica, Dinamarca, França i Polònia, anunciaran la pel·lícula guanyadora el dijous 22 de maig de 2025, al vespre, a la cerimònia de cloenda de la Quinzena de Cineastes (Théâtre La Croisette).

Els quatre membres del jurat de l'EC Label són:

Marie Boudon (Programadora, Le Méliès, Montreuil, França)

Marie Boudon va estudiar cinema i arts audiovisuals a la Universitat de Lió II. Primer va treballar per a diversos festivals a Seine-Saint-Denis abans d'unir-se a l'equip del cinema Le Méliès de Montreuil el 2004, com a jove gestora de públics. Com a programadora a Le Méliès des del 2014, forma part d'un equip de quatre persones que organitza diversos centenars de preestrenes i trobades amb directors/es cada any. El 2015, va participar en l'ampliació d'aquest cinema públic de tres a sis pantalles, que, el 2024, es va convertir en un dels cinemes d'autor més visitats de França.

Ditte Daugbjerg Christensen (Codirectora gerent, Øst for Paradis, Højbjerg, Dinamarca)

Ditte Daugbjerg Christensen va heretar un profund amor pel cinema, tot creixent al cinema del seu pare. Com a escolar i més tard, durant els seus estudis d'arquitectura, va treballar al cinema familiar, tot venent entrades i cafè i, ocasionalment, va dissenyar cartells per a pel·lícules en distribució. Després de diversos anys treballant com a arquitecta, es va unir a la seva germana per fer-se càrrec de l'empresa de cinema d'art i distribució del seu pare, Øst for Paradis, on ha estat codirectora i cap de distribució des del 2010.

Caro Raedts (Coordinadora, Cinema ZED, Lovaina, Bèlgica)

Caro Raedts, llicenciada en història i apassionada per la història del cinema, va començar la seva carrera com a voluntària al Cinema ZED Leuven. Ràpidament va passar a coordinar programes escolars i juvenils mentre gestionava la recepció. Amb dedicació i fortes habilitats organitzatives, finalment es va convertir en la Coordinadora General del cinema. Com a professional jove i motivada, s'esforça per aportar una nova perspectiva a la democratització i l'obertura del cinema a un públic més ampli, tot mantenint-se fidel al seu ADN i missió originals.

Piotr Szczyszyk (Gerent, Kino Pałacowe, Poznań, Polònia)

Piotr Szczyszyk, graduat en Estudis Cinematogràfics per la Universitat Adam Mickiewicz, és crític de cinema per a diverses revistes poloneses. Ha treballat com a preseleccionador per a New Horizons IFF i Short Waves IFF, i ha estat director de programa del Festival de Cinema Documental OFF CINEMA. Des del 2020, és cap del departament de cinema i gerent del cinema Pałacowe al Centre Cultural ZAMEK de Poznań.

La llista de pel·lícules europees elegibles per al Premi Europa Cinemas Label són les següents:

• 'Enzo', de Laurent Cantet, dirigida per Robin Campillo (França), 102 min.
• 'The girl in the snow', de Louise Hémon (França), 98 min.
• 'The girls we want', de Prïncia Car (França), 93 min.
• 'Her will be done', de Julia Kowalski (França, Polònia), 95 min.
• 'Mirrors núm. 3', de Christian Petzold (Alemanya), 86 min.
• 'The party's over', d'Antony Cordier (França), 95 min.
• 'Untamable', de Thomas Ngijol (França, Camerun), 81 min.
• 'Wild Foxes', de Valéry Carnoy (Bèlgica, França), 92 min.
• 'Yes', de Nadav Lapid (França, Israel, Alemanya, Xipre), 150 min.

Més informació

Europa Cinemas Label és un premi creat a la Quinzena de Cineastes el 2003. El Premi es concedeix cinc vegades a l'any: a Panorama (Berlinale), la Quinzena de Cineastes (Cannes), al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Proxima i Competició Crystal Globe), al Festival de Cinema de Locarno (Consorso internazionale i Concorso Cineasti del presente) i a Giornate degli Autori (Venècia). Els jurats del Premi estan formats per quatre exhibidors dinàmics d'Europa Cinemas. Les pel·lícules del Premi reben suport per a la seva promoció i s'anima els exhibidors de cinema a ampliar el període de programació d'aquests títols a les seves pantalles.

La Comissió Europea ha publicat dues noves convocatòries de propostes amb un pressupost combinat de gairebé 5 milions d'euros per impulsar la resiliència social i augmentar l'abast i l'impacte social del contingut verificat produït a la UE.

La primera convocatòria (Detecció de campanyes d'influència i impuls de la resiliència social), amb un valor total de 3,15 milions d'euros, finançarà projectes centrats en la detecció de campanyes de manipulació d'informació maliciosa, així com en l'anàlisi de l'impacte de la desinformació en línia sobre els ciutadans, alhora que es desenvolupen respostes concretes per augmentar la resiliència social.

La segona convocatòria (Augmentar la visibilitat del contingut de verificació de fets a Europa), amb un pressupost d'uns 1,6 milions d'euros, finançarà projectes que augmentin l'abast i l'impacte del contingut produït per organitzacions independents de verificació de fets a la UE mitjançant estratègies creatives i formats multimèdia. Els projectes haurien de construir xarxes amb mitjans de comunicació, creadors de contingut, influencers i podcasters per crear i distribuir contingut.

La data límit per presentar les sol·licituds a ambdues convocatòries és el 16 de juny de 2025, i poden presentar-s'hi la societat civil, les universitats i els centres de recerca, entre d'altres. Els projectes guanyadors col·laboraran amb l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO).

Més informació

El film amb suport MEDIA Jouer avec le feu (‘The Quiet Son’), de Delphine Coulin i Muriel Coulin, ha estat guardonat amb el Premi a la Millor Pel·lícula de la novena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que s'ha dut a terme del 24 d’abril al 2 de maig als Cinemes Verdi com a seu principal.

La pel·lícula, un drama francès protagonitzat per Vincent Lindon i Benjamin Voisin, guardonat al Festival de Venècia amb la Copa Volpi a la Millor Intepretació Masculina per Vincent Lindon, narra els perills de l'auge de l'extrema dreta.

Sinopsi

Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol als seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan Louis, el més jove, deixa casa seva per a estudiar a la Sorbona de París, Fus, el major i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada vegada més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d'extrema dreta, l'antítesi dels valors del seu pare. Aviat passa una tragèdia…

https://www.youtube.com/watch?v=rtiiuw48Q0E

Consulta el palmarès complet de la 9a edició del Bcn Film Fest 2025.

Notícia relacionada: Presència de títols MEDIA al BCN Film Fest 2025

La 78a edició del Festival de Cannes es durà a terme del dimarts 13 al dissabte 24 de maig de 2025. Entre la programació figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Cannes 2025:

Selecció Oficial – Competició

• Affeksjonsverdi ('Sentimental Value'), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, 2025)
• Romería, de Carla Simón (Espanya, Alemanya, 2025)
• Dossier 137 ('Case 137'), de Dominik Moll (França, 2025)
• Sirat, d'Oliver Laxe (Espanya, França, 2025)
• La Petite Dernière ('The Little Sister'), d'Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025)
• Renoir, de Chie Hayakawa (Japó, França, Indonèsia, Singapur, 2025)
• Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025)

Cannes Première

• Das Verschwinden des Josef Mengele ('The Disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Serebrennikov (França, Mèxic, Alemanya, Regne Unit, Espanya, 2025)
• ÁSTIN SEM EFTIR ER ('The Love That Remains'), de Hlynur Pálmason (Islàndia, 2025)

Special Screenings

• Amélie & la métaphysique des tubes ('Amélie and the Metaphysics of Tubes'), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França, 2025)

Un Certain Regard

• La misteriosa mirada del flamenco ('The Mysterious Gaze of the Flamingo'), de Diego Céspedes (Xile, Espanya, 2025)
• L'Inconnu De La Grande Arche, de Stéphane Demoustier (França, Itàlia, Dinamarca, 2025)
• Karavan (Caravan), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Eslovàquia, Itàlia, 2025)
• Promis le ciel ('Promised Sky'), d'Erige Sehiri (França, Tunísia, Qatar, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició

• Imago, de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica, 2025)
• Kika, d'Alexe Poukine (Bèlgica, França, 2025)
• Pee Chai Dai Ka ('A Useful Ghost'), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Sessions Especials de Llargmetratges

• L'Intérêt d'Adam ('Adam's Sake'), de Laura Wandel (Bèlgica, França, 2025)
• Planètes ('Dandelion's Odyssey'), de Momoko Seto (França, Bèlgica, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Sessions Especials de Curtmetratges

• Eraserhead dans un Filet à Provisions ('Eraserhead in a Knitted Shopping Bag'), de Lili Koss (Bulgària, 2025)

Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Llargmetratges

• Militantropos ('The Days I Would Like To Forget'), de Yelizaveta Smith, Alina Gorlova, Simon Mozgovyi (Ucraïna, Àustria, França, 2025)

Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Curtmetratges

• Loynes, de Dorian Jespers (Bèlgica, França, Macedònia, UK, 2025)
• La Mort du poisson ('Death of the Fish'), d'Eva Lusbaronian (França, 2025)

Selecció Immersiva Obres no Competitives
Focus

• 'Ceci est mon coeur' ('This is my Heart'), de Nicolas Blies, Stéphane Hueber-Blies (Luxemburg, França, Canadà, 2025)
• 'Floating with Spirits', de Juanita Onzaga (Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, 2025)

Consulta tota la programació del Festival de Cannes des d’aquest enllaç.

Més informació

Per segona vegada, European Film Promotion (EFP) atorga el Premi de la Crítica Llatinoamericana al Cinema Europeu. 37 crítics i periodistes de cinema de 13 països llatinoamericans triaran tres favorites entre les 19 pel·lícules nominades, abans de premiar la pel·lícula guanyadora al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) el 8 de juny de 2025.

Nominada per 19 instituts nacionals de promoció cinematogràfica de tota Europa, la llista de finalistes, entre els quals figura el film de producció catalana Sorda, d'Eva Libertad, inclou llargmetratges destacats que han celebrat estrenes internacionals a festivals de cinema de renom recents i han estat guardonats amb prestigiosos premis cinematogràfics:

Moon, de Kurdwin Ayub (Àustria); Night Call, de Michiel Blanchart (Bèlgica, França); Fiume o Morte!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Itàlia, Eslovènia); Smaragda - I Got Thick Skin and I Can't Jump, d'Emilios Avraam (Xipre); Waves, de Jiří Mádl (República Txeca, Eslovàquia); Beginnings, de Jeanette Nordahl (Dinamarca, Suècia, Bèlgica); My Partners, d'Eva Kübar (Estònia); Ari, de Léonor Serraille (França, Bèlgica); Happy Holidays, de Scandar Copti (Alemanya, Palestina, França, Itàlia, Qatar); Meat, de Dimitris Nakos (Grècia); When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Coràcia, França); Christy, de Brendan Canty (Irlanda, Regne Unit); Breathing Underwater, d'Eric Lamhène (Luxemburg, Bèlgica); Three Days of Fish, de Peter Hoogendoorn (Països Baixos, Bèlgica); The Best of All Worlds, de Rita Nunes (Portugal); The Hungarian Dressmaker, d'Iveta Grófová (Eslovàquia, República Txeca); Little Trouble Girls, d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia); Sorda, d'Eva Libertad (Espanya); i Late Shift / Heldin, de Petra Volpe (Suïssa, Alemanya).

Els 37 membres del jurat, procedents de 13 països llatinoamericans, es troben actualment en plena selecció abans de decidir les tres finalistes. En un següent pas, votaran per la pel·lícula guanyadora que rebrà el Premi de la Crítica Llatinoamericana al Festival de Cinema de Guadalajara el 8 de juny de 2025.

El 2024, l'EFP va llançar el Premi de la Crítica Llatinoamericana per millorar la difusió i la circulació de pel·lícules europees a l'Amèrica Llatina, alhora que reconeix el paper inestimable dels crítics de cinema i els periodistes en la promoció del cinema d'autor. El guanyador anterior va ser la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'The Teachersʼ Lounge' ('Sala de profesores'), d'İlker Çatak (Alemanya).

El Premi de la Crítica Llatinoamericana, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Guadalajara, és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica. Els socis mediàtics són LatAm cinema i Cineuropa.

Sobre el Festival de Cinema de Guadalajara

La reinvenció del cinema mexicà va començar al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) i, des d'aleshores, el festival ha esdevingut un punt de trobada fonamental per a la comunitat cinematogràfica mexicana i iberoamericana. El FICG és l'esdeveniment cinematogràfic més sòlid de l'Amèrica Llatina pel seu programa i la trobada de professionals de la indústria. Ha contribuït substancialment a la formació de públics de cinema.

Més informació

European Film Promotion (EFP), en col·laboració amb les organitzacions membres, ha seleccionat, una vegada més, 20 productors/es europeus emergents per a la 26a edició de Producers on the Move durant el Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Les següents productores, amb una forta presència femenina, participen al programa especial de networking de l'EFP al festival d'enguany: Blerina Hankollari (Albània), Andi G Hess (Àustria), Géraldine Sprimont (Bèlgica), Magdelena Ilieva (Bulgària), Tamara Babun Zovko (Croàcia), Daniel Mühlendorph (Dinamarca), Lionel Massol (França), Fred Burle (Alemanya), Claudia Sümeghy (Hongria), Deirdre Levins (Irlanda), Francesca Andreoli (Itàlia), Kristele Pudane (Letònia), Klementina Remeikaitė (Lituània), Vincent Quénault (Luxemburg), Bojana Radulović (Montenegro), Janne Hjeltnes (Noruega), Agnieszka Wasiak (Polònia), Carla Fotea (Romania), Eliza Jones (Suècia) i Thomas Reichlin (Suïssa).

Els/les productors/es seleccionats/des participaran en sessions a mida per fomentar les coproduccions internacionals, intensificar l'intercanvi d'experiències i ajudar a crear noves xarxes professionals. Les trobades en línia prèvies al festival, que ja es van dur a terme del 28 al 30 d'abril, ofereixen reunions ràpides individuals, taules rodones i sessions de presentació. Tots/es els i les participants es reuniran en persona durant el festival de Cannes del 16 al 20 de maig i participaran en un programa presencial de cinc dies, que inclourà estudis de casos, esdeveniments socials i una extensa campanya promocional.

Amb les seves respectives companyies, els/les 20 productors/es presenten una àmplia gamma de formes i gèneres narratius, des del drama i la comèdia fins als documentals, sèries i pel·lícules d'animació, des del terror, la fantasia i l'acció fins a la ciència-ficció, el pas a la majoria d'edat i els thrillers.

Tres dels productors/es seleccionats/des presentaran les seves pel·lícules, que han estat seleccionades per al Festival de Cannes d'aquest any: Fred Burle (One Two Films) és el coproductor alemany de The Secret Agent, de Kléber Mendonça Filho, que participa en competició (com a candidata del Brasil); Géraldine Sprimont (Need Productions), de Bèlgica, participa en el documental Imago, de Déni Oumar Pitsaev, que forma part de la secció de competició de la Setmana de la Crítica d'aquest any i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA; i el francès Lionel Massol (Films Grand Huits) és el productor associat del curtmetratge Loynes, de Dorian Jesper, seleccionat per a La Quinzaine.

Sis productors del grup d'aquest any van participar en la producció de les seves respectives candidatures als Premis de l'Acadèmia en la categoria de Llargmetratge Internacional. Kristele Pudane, de Letònia (Sunday Rebel Films), va produir la pel·lícula guanyadora de múltiples premis i la candidatura de Letònia als Premis de l'Acadèmia del 2022, The Pit, de Dace Pūce. Blerina Hankollari d'Albània (Artalb Film Production) va produir A Cup of Coffee and New Shoes On (2023), de Gentian Koçi, i Francesca Andreoli (Cinedora) la pel·lícula italiana Vermiligo, de Maura Delpero (2025). Agnieszka Wasiak (Lava Films) és la coproductora polonesa de la pel·lícula danesa finalista d'aquest any als Premis de l'Acadèmia The Girl with the Needle, de Magnus von Horn; i Klementina Remeikaitė, de Lituània (afterschool production), va ser la productora de les pel·lícules lituanes Pilgrims (2022) i Drowning Dry (2024), ambdues dirigides per Laurynas Bareiša. El suís Thomas Reichlin (Alva Film) va ser un dels productors de la pel·lícula suïssa Reinas, de Klaudia Reynicke, candidata a l'Oscar del 2024, i preseleccionada amb Hive (com a coproductora suïssa) per a la candidatura a Kosovo el 2022.

Altres productors han atret l'atenció amb pel·lícules molt aclamades i guardonades, com ara Eliza Jones (Grand Slam Film), de Suècia, amb Pleasure, de Ninja Thyberg, així com Tamara Babun Zovko, de Croàcia (Wolfgang&Dolly), que va produir la guanyadora del Premi Especial del Jurat a les Tallinn Black Nights del 2022 per Pelican, de Filip Heraković;, mentre que Vincent Quénault, de Luxemburg (Red Lion), va participar dues vegades seguides a la competició de la Berlinale amb les seves coproduccions, Black Tea, d'Abderrahmane Sissako (2024), i The Safe House, de Lionel Baier (2025).

Claudia Sümeghy, d'Hongria (JUNO11), i Carla Fotea, de Romania (microFILM), també se centren en la producció de pel·lícules per a un públic més jove; Sümeghy va produir I Accidentally Wrote a Book, de Nóra Lakos, i Fotea va participar en el llargmetratge debut d'Ana-Maria Comănescu, Horia.

Centrant-se en els debuts, Daniel Mühlendorph, de Dinamarca (Hyæne Film), s'emporta el mèrit de la producció de la comèdia dramàtica Persona Non Grata (2021), de Lisa Jespersen, mentre que altres productors del grup segueixen el seu talent "de confiança", com ara Andi G Hess, d'Àustria (Schubert), que va produir la pel·lícula de ficció de Sandra Wollner The Impossible Picture (2016), així com The Trouble With Being Born (2021). De la mateixa manera, la noruega Janne Hjeltnes (Empathitude Pictures) continua treballant amb el director Halkawt Mustafa (Hene Films) Hiding Saddam Hussein (2023).

Amb Eternity Package (2024), Magdelena Ilieva, de Bulgària (Little Wing Productions), també produeix les seves pròpies pel·lícules com a directora, mentre que altres productores amb les seves respectives companyies i pel·lícules se centren en històries explicades des d'una perspectiva femenina i realitzades per cineastes dones o LGBTQ+: la irlandesa Deirdre Levins (Fantastic Films), per exemple, va participar en la pel·lícula You Are Not My Mother, i BojanaRadulović (CODE BLUE PRODUCTION) produirà el proper projecte d'Eleonora Veninova, Fires.

EFP PRODUCERS ON THE MOVE és possible gràcies al suport de Creative Europe – el programa MEDIA de la Unió Europea, Eurimages, Film i Väst, Medienboard Berlin-Brandenburg i LETTERBOX FILMPRODUKTION, així com dels instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP) dels països de Producers on the Move: Centre Nacional de Cinematografia Albanès, Austrian Films, Centre Nacional de Cinema Búlgar, Cinecittà (Itàlia), Centre Audiovisual Croat, Institut de Cinema Danès, Centre de Cinema de Montenegro, Film Fund Luxemburg, German Films, Centre de Cinema Lituà, Institut Nacional de Cinema d'Hongria, Centre Nacional de Cinema. Centre de Letònia, Institut Noruec de Cinema, Institut Polonès de Cinema, Desenvolupament Cinematogràfic Romanès, Screen Ireland / Fís Éireann, Institut Suec de Cinema, SWISS FILMS, Unifrance i Wallonie Bruxelles Images (Bèlgica). El principal soci mediàtic és Variety, amb Cineuropa com a soci mediàtic addicional.

El programa PRODUCERS ON THE MOVE del Festival Internacional de Cinema de Cannes ofereix a 20 productors europeus emergents i prometedors de 20 països europeus una plataforma i l'oportunitat de construir i ampliar la seva xarxa internacional. Els participants coneixeran possibles socis de coproducció i empreses de vendes en reunions individuals i participaran en presentacions de projectes, estudis de casos, esdeveniments socials i una campanya promocional completa.

PRODUCERS ON THE MOVE 2025 combina sessions en línia prèvies al festival amb un programa presencial de quatre mitges jornades a Cannes.

Més informació

La pel·lícula 'Flow', de Gints Zilbalodis, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2025, a la cerimònia duta a terme dimarts 29 d’abril, a l’hemicicle del Parlament a Brussel·les.

La pel·lícula d'animació, una coproducció única entre Letònia, França i Bèlgica, explica la història d'un gat i els seus improbables companys mentre naveguen per un món transformat per una inundació devastadora. És una commovedora història d'amistat, resiliència i l'impacte del canvi climàtic, temes que s'alineen estretament amb el compromís del Parlament Europeu amb la protecció del medi ambient, la mitigació del canvi climàtic i la solidaritat.

La vicepresidenta del Parlament Europeu, Sabine Verheyen (PPE, DE), va afirmar: "El Premi del Públic LUX és més que un simple premi. És un testimoni del compromís del Parlament Europeu amb la democràcia, la llibertat d'expressió i el paper del cinema en la reflexió i la configuració de les nostres societats. Amb aquest premi, acostem les històries europees a la gent i, igual d'important, acostem les persones a la tasca del Parlament Europeu".

«Cinc narratives convincents, cinc nominats molt diferents i diversos als Premis del Públic LUX són una inspiració per als cineastes i el públic, no només per celebrar l'extraordinària varietat del cinema europeu, sinó també per lloar la seva capacitat d'entretenir i elevar alhora. L'art cinematogràfic a Europa és un exemple perfecte de com la cultura pot fer una contribució significativa a la societat i per defensar la compassió, l'empatia i el canvi en un món que d'altra banda està dividit», va afegir Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia Europea de Cinema.

Les pel·lícules nominades als LUX d'aquest any es presenten com a testimonis poderosos de la creativitat i la narrativa europees. Entre les nominades hi ha els films amb suport MEDIA Animal, de la directora grega Sofia Exarchou; el documental Dahomey, de la directora francesa Mati Diop; el documental Intercepted, de la directora ucraïnesa Oksana Karpovych; i Julie Keeps Quiet, del director belga Leonardo van Dijl. Cada pel·lícula aborda problemes socials urgents amb una art sorprenent, mostrant algunes de les millors produccions cinematogràfiques que Europa pot oferir.

La pel·lícula guanyadora va ser seleccionada mitjançant una combinació de votació pública i vots emesos pels membres del Parlament Europeu, cadascun dels quals representa el 50% de la decisió final. Aquest any, les pel·lícules nominades han rebut gairebé 33.000 valoracions (crítiques en una escala que va d'una a cinc estrelles) de ciutadans europeus i eurodiputats.

Roda de premsa i esdeveniments relacionats
Podeu veure la roda de premsa amb l'equip de FLOW, la presidenta de la Comissió de Cultura i Educació, Nela Riehl, i el president de l'Acadèmia Europea de Cinema, Mike Downey, al Centre Multimèdia.

LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d’Europa Creativa MEDIA i d’Europa Cinemas.

Recupereu el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2025:

https://www.youtube.com/live/WJJrlVAGxLo

Més informació

El 2025, TorinoFilmLab ha endegat, com a iniciativa especial d'un any, Alumni Grant, una subvenció de 40.000 € per donar suport a la producció d'un projecte cinematogràfic dirigit per un antic alumne o exalumna de TFL, que tingui previst començar la producció el 2026.

Aquesta iniciativa reflecteix el compromís continu de TFL de fomentar una relació a llarg termini amb els antics alumnes. Volen que TFL sigui un lloc on els antics alumnes puguin tornar (per obtenir orientació, mentoria i suport) al llarg de les seves carreres. Més que això, s'imaginen TFL com un centre per a la comunitat d'antics alumnes, un espai per a la connexió, la col·laboració i el creixement compartit. Creuen en el poder de la xarxa i el seu potencial per reformular el futur dels paisatges audiovisuals.

A més del suport financer, el projecte seleccionat serà convidat a assistir a TFL Meeting Event el novembre de 2025 a Torí, Itàlia. Amb més de 200 professionals internacionals de la indústria que hi assisteixen cada any, el mercat de coproducció de TFL ofereix una valuosa visibilitat, oportunitats de networking personalitzades i reunions individuals per ajudar els projectes a trobar nous socis i ampliar-ne l'abast.

Data límit de presentació de sol·licituds: Dimarts, 6 de maig de 2025, 14:00h CET

Qui pot sol·licitar-la?

La beca TFL Alumni Grant està dedicada a directors/es que hagin desenvolupat prèviament un projecte a TFL. La beca s'adreça tant a projectes desenvolupats prèviament dins de TFL com a projectes nous. La beca està oberta a tots els projectes cinematogràfics: ficció, documentals creatius, experimentals, animació i qualsevol tipus de format cinematogràfic possible.

Criteris d'elegibilitat

1. El projecte ha d'estar en fase de desenvolupament avançada, amb un mínim del 50% del pressupost total confirmat;
2. El projecte ha d'estar programat per entrar en producció el 2026;
3. El guió, en anglès, s'ha de presentar en el moment de la sol·licitud (o un document analògic, segons el tipus de projecte);
4. Els projectes que participen en un programa de TFL el 2025 no són elegibles;
5. Els projectes que hagin rebut prèviament suport a la producció de TorinoFilmLab no són elegibles;
6. Els i les sol·licitants han de confirmar la disponibilitat de l'equip de cinema per participar en la creació d'una sèrie de materials de comunicació que seran produïts per TFL i que inclouran la producció d'un vídeo per documentar el procés creatiu que hi ha darrere de la realització del projecte. Si us plau, llegiu les Observacions importants a continuació per obtenir més informació. Això formarà part integral de l'Acord de subvenció.

Com presentar-s'hi

Els materials sol·licitats, que s'han de presentar tots junts en un únic PDF (10 MB màxim), i tots en anglès, són:

1) Sinopsi breu (1 pàgina màxim), més una sinopsi extensa que contingui una descripció detallada de l'arc narratiu, els personatges, el final i altres elements fonamentals de la història - mínim 4.000 caràcters i màxim 8.000 espais inclosos

2) Notes d'intenció del director/a

3) Concepte artístic i referència audiovisual/moodboard

4) Enllaços web a pel·lícules anteriors del director/a

5) Biografies del guionista, director/a i productor/a (1 pàgina màxim per persona)

6) Perfil de la productora i perfils dels coproductors - 3 pàgines màxim en total

7) Pressupost de producció detallat en euros

8) Pla de finançament segons el formulari A, inclosa l'estructura de la coproducció (nom de les empreses, país, quotes de coproducció) i estat del finançament amb cronograma (fons per sol·licitar/sol·licitats/confirmats, % del finançament confirmat, data de sol·licitud/resposta)

9) Calendari detallat de desenvolupament i producció (especifiqueu el mes i l'any per a cada activitat, especifiqueu el període de rodatge)

10) Prova del finançament confirmat, memoràndum d'acord amb els coproductors (si n'hi ha), memoràndum d'acord/LOI dels socis de vendes i distribució, si n'hi ha

11) Guió (que s'ha d'adjuntar com a últim element del dossier. Per a documentals creatius s'accepta un tractament)

Data límit de sol·licituds: Dimarts, 6 de maig de 2025, 14:00h CET

Qualsevol paquet de sol·licitud que no inclogui tots els materials obligatoris sol·licitats (punts 1 a 11) no es considerarà elegible.

Els sol·licitants preseleccionats s'entrevistaran en línia al setembre.

Feu clic al botó "Sol·licita ara!" per accedir al formulari de sol·licitud i enviar el vostre projecte. Abans de començar el procés, heu de crear un compte a la pàgina de visitants de TFL (si encara no en teniu un).

Per a més informació contacteu amb la coordinadora de TFL Funds & Films, Greta Fornari, a: fornari@museocinema.it

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, un nou informe sobre la regulació de l'activitat dels influencers a Europa. Sota el títol 'Normes nacionals aplicables als influencers', l'estudi analitza com estan coberts els influencers de les xarxes socials i les seves activitats per la legislació europea i nacional.

Es tracta de la primera anàlisi comparativa exhaustiva dels marcs reguladors que regeixen l'activitat dels influencers a la UE-27, així com a Noruega, Suïssa i el Regne Unit.

Els autors comencen amb una mirada al concepte d'influencer i les diverses definicions que existeixen actualment. A l'àmbit de la UE, el concepte no està definit. La Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (DSMV) no ofereix una definició legal, però els Estats membres poden incloure els influencers en la noció de proveïdors de SMV, tal com es defineix a l'article 1(1)(a) de la DMV. Atès que l'article en qüestió s'ha transposat majoritàriament, en gran part, literalment a la legislació nacional, això permet que els influencers siguin considerats proveïdors de SMV a l'àmbit nacional. Pel que fa a la legislació nacional, només França i Espanya tenen definicions legals, mentre que 19 altres països ofereixen definicions de dret no obligatori, principalment a través de directrius o codis publicitaris. Uns altres deu països (CH, CZ, DE, DK, HR, LT, LU, LV, MT, SI) actualment no tenen cap definició oficial. L'informe assenyala que, si bé les definicions poden proporcionar claredat jurídica als influencers, no són necessàries per regular-los. Els influencers estan, en qualsevol cas, obligats per les normes de publicitat i màrqueting, i per les normes que s'apliquen als proveïdors de SVA si compleixen els criteris requerits.

A tots els països de la UE i a Noruega, els influencers poden ser considerats proveïdors de SVA, mentre que no ho són a Suïssa i el Regne Unit. En el moment d'escriure aquest article, la regulació dels influencers com a proveïdors de SVA no era homogènia a tota la UE.

Passant a les normes que s'apliquen als influencers, l'informe examina les disposicions específiques adreçades als influencers en la legislació nacional, tot centrant-se en les disposicions específiques existents a França i Espanya. A continuació, analitza les normes de protecció dels mitjans de comunicació i dels consumidors que s'apliquen als influencers. Aquest capítol proporciona exemples nacionals d'aplicació de la llei i destaca el desenvolupament generalitzat de documents d'orientació destinats a educar els influencers. Es presta especial atenció al paper de les organitzacions autoreguladores (OAR) en la configuració de les millors pràctiques.

L'informe examina a continuació la disponibilitat de programes de formació i certificació per a influencers. Constata una tendència creixent en el desenvolupament professional, incloent-hi esquemes de formació certificats com els de les OAR d'Àustria, Alemanya, França i els Països Baixos.

El capítol final d'aquest informe presenta resums nacionals detallats per a cada país tractat. Aquestes fitxes informatives individuals per país proporcionen informació detallada sobre definicions, obligacions legals, documents d'orientació, casos d'aplicació de la llei i iniciatives de formació específiques de cada jurisdicció.

L'informe és una primera anàlisi europea, país per país, de la manera com s'aplica la legislació nacional i paneuropea als influencers i les seves activitats!

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

Aquest estudi compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La dotzena edició dels Premis PLATINO del cinema iberoamericà es va dur a terme el passat 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Optava a 3 Nominacions i va obtenir 2 Premis:

• Millor música original (Alberto Iglesias)
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau)

El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. Optava a 2 Nominacions i va obtenir 1 Premi:

• Millor pel·lícula documental

Consulteu la resta de pel·lícules, sèries i minisèries guardonades.

Els Premis PLATINO XCARET estan organitzats per EGEDA – Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, en aliança amb FIPCA – Federació Iberoamericana de Producció Cinematogràfica i Audiovisual i seran accessibles a través de televisions de tot Iberoamèrica i de la plataforma SmartPlatino TV.

Notícia relacionada: Films MEDIA entre els nominats als Premis Platino 2025

 

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de publicar un nou informe sobre pel·lícules patrimonials.

El 21% de totes les pel·lícules estrenades a Europa el 2023 es van produir fa més de deu anys.

Sota el títol 'Pel·lícules patrimonials al cinema: una anàlisi de 2014-2023', aquest estudi analitza la presència i el nombre d'entrades de pel·lícules patrimonials (de 10 anys o més) a les sales de cinema entre 2014 i 2023.

Aquest nou informe conclou el següent:

• Les pel·lícules patrimonials constitueixen un segment significatiu de l'oferta cinematogràfica europea.

Amb 12,2 milions d'entrades venudes a Europa el 2023 (l'1,5% de totes les entrades de cinema), les pel·lícules patrimonials representen un nínxol de mercat per a l'exhibició cinematogràfica a Europa. A més, contribueixen significativament a la diversitat de l'oferta cinematogràfica. Considerant únicament les pel·lícules amb almenys 1000 entrades, les pel·lícules patrimonials van representar el 21% del total de pel·lícules estrenades el 2023 (aquesta xifra augmenta a aproximadament el 30% si es consideren totes les pel·lícules patrimonials, independentment del nombre d'entrades).

• Las entrades de pel·lícules patrimonials estan en augment

Des de 2014, les entrades a pel·lícules patrimonials han augmentat mes ràpid que les entrades de la resta de pel·lícules, per la qual cosa el percentatge en el total d'entrades ha augmentat, mentre que el nombre de pel·lícules patrimonials estrenades també ha augmentat, encara que a un ritme més lent. Les entrades per a pel·lícules patrimoinials el 2022 i el 2023 van ser significativament més elevades que en els anys anteriors al COVID-19, amb més pel·lícules que va aconseguir almenys 100.000 entrades a Europa (13 el 2023).

• Les entrades a pel·lícules patrimonials estan bastant concentrades

Les 100 pel·lícules més exitoses van representar més de la meitat de totes les entrades a pel·lícules patrimonials entre 2014 i 2023, i només 78 de totes les pel·lícules patrimonials van aconseguir més de 200.000 entrades. Tot i això, les entrades a pel·lícules patrimonials estan lleugerament menys concentrades que les entrades a totes les pel·lícules.

• França és, amb diferència, el mercat europeu més important per a les pel·lícules patrimonials

França va representar el 46% de les entrades europees a pel·lícules de més de 10 anys el 2023, seguida de lluny pel Regne Unit (19%). També és en el mercat francès on la quota d'entrades a pel·lícules patrimonials representa la proporció més elevada del total d'entrades (3,2%). Els programes públics de suport a l'educació cinematogràfica duen a terme un paper important a la predilecció de França per aquestes pel·lícules.

França no és només bressol de pel·lícules patrimonials franceses, sinó també, amb diferència, el principal mercat d'exportació de pel·lícules patrimonials procedents d'altres països europeus. Les pel·lícules nacionals franceses només van representar el 24% de les entrades al cinema patrimonial entre el 2014 i el 2023, en comparació amb el 36% de totes les pel·lícules projectades a França.

• Les pel·lícules patrimonials són majoritàriament reestrenes

Per a la gran majoria de les pel·lícules, l'estrena d'una pel·lícula patrimonial a un país és una reestrena. Hi ha pocs exemples d'estrenes en un país, i tendeixen a assolir nivells molt baixos d'audiència.

• Les pel·lícules nord-americanes tenen un domini menor al mercat del cinema patrimonial que en general

Entre el 2014 i el 2023, les pel·lícules nord-americanes van representar el 53% de les entrades a pel·lícules patrimonials a Europa (en comparació amb el 64% de totes les entrades), seguides de les pel·lícules franceses (14%) i les pel·lícules britàniques (12%).

En general, les pel·lícules europees van representar el 37% del mercat del cinema patrimonial.

Fora dels països europeus i els EUA, només el Japó figura entre els 10 principals països d'origen de les entrades a pel·lícules patrimonials.

La pel·lícula 'Titanic' (1997) va ser la pel·lícula patrimonial que en la seva reestrena pel seu 25è aniversari va obtenir el nombre més elevat d'entrades venudes al seu pas pels cinemes europeus el 2023 (l'últim any analitzat a l'informe). Al general des del 2014, ocupa el segon lloc en les reestrenes de pel·lícules patrimonials a cinemes europeus.

• Les entrades per a pel·lícules europees de patrimoni han augmentat, però a un ritme menor que el del mercat

El 2023, les entrades van ser significativament més elevades que el 2014 i van tornar als nivells pre-COVID. No obstant això, la participació de pel·lícules europees al mercat de pel·lícules de patrimoni està disminuint.

Les pel·lícules infantils estan ben representades entre les principals pel·lícules europees de patrimoni.

De les 26 pel·lícules europees amb 200.000 entrades o més entre el 2014 i el 2023, nou van ser pel·lícules infantils. França va registrar gairebé la totalitat de les entrades per a aquestes nou pel·lícules, cosa que probablement posa en relleu el paper fonamental dels programes de suport públic per a l'educació cinematogràfica.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la Transició Verda al Sector Audiovisual. Com el cinema, la televisió i el streaming estan fent la transició verda? I quin paper juga la legislació en aquest procés a Europa?

Aquest nou informe analitza l'impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després s'apropa a la legislació nacional i als criteris de finançament de pel·lícules, per completar amb una ullada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni i als enfocaments col·laboratius de la sostenibilitat del sector.

Després d'una primera visió general de l'informe, l'autor, Eric Munch, obre el segon capítol amb una exploració de l'impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza els resultats d'estudis que destaquen reptes com les emissions de carboni de la filmació in situ. L'informe presenta exemples d'iniciatives sostenibles, inclòs un breu estudi de cas de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L'autor destaca el consum creixent d'energia dels grans centres de dades que gestionen el nostre contingut digital i els detalls dels clients. També s'exploren els aspectes ambientals de la IA.

El capítol tres fa una ullada a la legislació verda per a les obres audiovisuals, tant a l'àmbit internacional com de la UE. L'informe detalla la influència dels tractats internacionals com l'Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. A continuació, passem a la legislació específica de la UE i examinem les disposicions sobre pràctiques respectuoses amb el medi ambient en el sector audiovisual. És especialment interessant el Programa Europa Creativa. També s'aborda l'impacte potencial de les recents directives de la UE, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva d'eficiència energètica. En aquest capítol també s'examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien tenir un paper en el foment de pràctiques ambientalment conscients en el sector audiovisual.

A continuació, el quart capítol explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament de les pel·lícules en el foment de les bones pràctiques. En aquest capítol hi ha quatre països: Àustria, França, Alemanya i el Regne Unit. Quatre països (Àustria, França, Alemanya i Regne Unit) es presenten com a casos d'estudi en aquest capítol.

Passant al programa MEDIA i Eurimages, l'autor explica que aquests dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris a tenir en compte a l'hora de prendre les decisions de finançament.

El cinquè i últim capítol aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han esdevingut eines fonamentals per avaluar i mitigar l'impacte ambiental de la indústria. L'autor destaca diversos esforços i iniciatives de col·laboració de diversos actors, que proporcionen coneixements pràctics per a les produccions que tenen com a objectiu reduir les emissions i demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir un progrés significatiu.

Es tracta d'un nou informe de lectura obligada sobre l'estat de la transició verda a les indústries audiovisuals europees.

Nota: una versió inicial d'aquest informe es va publicar el 12 de desembre, però es va retirar per a la seva revisió. Aquesta és la versió actualitzada.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

Europa Cinemas i Cineteca di Bologna organitzen, conjuntament, la 19a edició de l’Europa Cinemas Audience Development & Innovation Lab, que es durà a terme del 21 al 25 de juny de 2025 a Bolonya (Itàlia) i portarà per títol 'Repensar el cinema en temps canviants: del compromís local a la política global, la sostenibilitat i la intel·ligència artificial'. La data límit per presentar-hi sol·licitud d'inscripció és el proper 9 de maig.

Aquesta edició estarà dirigida, un any més, per Madeleine Probst (cap del cinema Watershed, Regne Unit) i Mustafa El Mesaoudi (director gerent del Cinema & Rex Filmtheater Wuppertal, Alemanya), a qui, enguany, se sumarà Miranda van Gelder (directora de programa i educació a Hoogt on Tour, Utrecht, Països Baixos).

Estudis de cas, debats en grups reduïts i panels ajudaran els professionals i els exhibidors a desenvolupar solucions concretes a reptes específics, alhora que oferiran nombroses oportunitats per compartir i presentar les seves idees. Aquest laboratori és un espai d'intercanvi, on els participants poden debatre els seus obstacles i dificultats, i compartir temps amb els seus companys per reflexionar sobre els seus propis mètodes i compartir la seva experiència.

Els temes es basaran en les qüestions que es plantegin a les sol·licituds, però abastaran, en general, les àrees següents:

• Disseny d'espais socials més accessibles, inclusius i dinàmics.
• Lidiar amb la política; decidir si presentar (o no) certes pel·lícules o esdeveniments i com fer-ho.
• Crear esdeveniments que generin rendibilitat.
• Compartir enfocaments pràctics davant de la crisi ambiental.
• Curació i (re)descobriment del passat cinematogràfic.
• Suport reeixit a pel·lícules de menor envergadura en l'exhibició i la distribució.
• L'ús de la IA; oportunitats pràctiques i desafiaments ètics per als exhibidors cinematogràfics.
• Desenvolupament de cultures laborals centrades en el benestar i la inclusió.
• Gestió de personal, mentoria i desenvolupament d'habilitats.

Si estàs interessat/da en participar-hi, emplena el formulari següent fins al 9 de maig.

Més informació sobre hotel, despeses de viatge i dietes.

Data límit: 9 de maig de 2025.

La 17a edició de Weird Market – Mercat Internacional d’Animació, Videojocs i New Media, que es durà a terme a València del 30 de setembre al 5 d'octubre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de curtmetratges d'animació fins al 15 de juny de 2025.

Les obres rebudes podran formar part del catàleg anual de curtmetratges de Weird Market, una completa selecció de prop de 200 obres de l'animació més recent amb les dades de contacte de cada obra per facilitar-ne la distribució i la venda.

L'objectiu de la iniciativa és crear col·laboracions entre distribuïdores, productores, canals de televisió, festivals, directors/es, professionals i estudiants de la indústria d´animació internacional i nacional. El mercat és un punt de trobada per al diàleg i l'intercanvi entre els sectors de l'animació, els videojocs i els new nedia.

Dins del marc de Weird Market, se celebrarà la catorzena edició de WFest - Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació de Weird Market. El festival inclourà una selecció dels curtmetratges participants al Weird Market, dividits en dues seccions: competició nacional i internacional.

Es diferencien les seccions següents:

• Selecció internacional de curtmetratges d'animació: Obres produïdes amb posterioritat a l'1 de gener de 2024.
• Selecció internacional de videoclips d'animació: Obres produïdes amb posterioritat a l'1 de gener de 2024.
• Curtmetratges nacionals d'animació: Participen tots els curtmetratges inscrits, produïts amb posterioritat a l'1 de gener de 2024 i que es registrin per primera vegada al mercat.

Inscripció d'obres: No hi ha quota d'inscripció. La inscripció es pot realitzar a través de Filmfreeway.

Condicions de participació i bases completes.

Els curtmetratges seleccionats per al Weird Market i per al WFest - Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació de Weird Market es publicaran a la seva pàgina web el mes de setembre de 2025.

Data límit: 15 de juny de 2025.

Weird Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat les onze incorporacions d’enguany als ‘Tresors de la cultura cinematogràfica europea‘.

Amb aquests Tresors, l’Acadèmia celebra llocs de caràcter simbòlic per al cinema europeu, llocs de valor històric que cal mantenir i protegir no només ara, sinó per a les generacions futures.

Les noves incorporacions inclouen joies arquitectòniques com l'estació de tren de Lieja-Guillemins o l'Escola d'Equitació d'Estiu de Salzburg; espais urbans emblemàtics com la Plaça 1 de Maig de Piran (Eslovènia) i el carrer Malko Tarnovo de Sofia; edificis com la Günderodehaus d'Oberwesel i el Berghotel Schatzalp de Davos; però també espais de cinema dedicats a la cultura cinematogràfica com els Estudis de Cinema de Malta, amb els seus impressionants tancs d'aigua; dos grans cinemes històrics –el Teatre Tivoli de Lisboa i el Teatre Reial Tuschinski d'Amsterdam, així com el Quiet Man Museum de Cong (Irlanda)–; i fins i tot tot un paisatge, concretament, l'escupit de Curonia a la costa bàltica de Lituània.

"Honorar 11 llocs més com a Tresors de la cultura cinematogràfica europea és una gran alegria. Sobretot perquè ara arribem al gran nombre total de 60, que ampliarem anualment. Quatre d'aquests nous llocs es troben en països que abans no figuraven al mapa dels Tresors: Bulgària, Lituània, Malta i Eslovènia", afirma Pascal Edelmann, cap de l'European Film Academy Heritage. "Per continuar en aquest camí, ens agradaria convidar tothom a suggerir llocs que l'Acadèmia de Cinema Europeu podria considerar com a tresors de la cultura cinematogràfica europea".

Els tresors de la cultura cinematogràfica europea formen part de les activitats de patrimoni cinematogràfic ampliat de l'Acadèmia del Cinema Europeu, que van començar l'any 2022. Des d'aleshores, el departament de patrimoni cinematogràfic europeu ha iniciat una xarxa d'acadèmies de cinema nacionals, cinemateques i arxius cinematogràfics dedicats al suport i la promoció dels clàssics del nostre continent. Una part de les activitats patrimonials és també la secció 'In Memoriam' dels Premis del Cinema Europeu, que commemora personalitats del cinema europeu que van morir.

Les onze noves incorporacions de 2025 s’afegeixen a les 49 ja existents:

• Estació de tren de Lieja-Guillemins (Bèlgica)
• Escola d'Equitació d'Estiu de Salzburg (Àustria)
• Plaça 1 de Maig de Piran (Eslovènia)
• Carrer Malko Tarnovo de Sofia (Bulgària)
• Günderodehaus d'Oberwesel (Alemanya)
• Berghotel Schatzalp de Davos (Suïssa)
• Estudis de Cinema de Malta
• Teatre Tivoli de Lisboa (Portugal)
• Teatre Reial Tuschinski d'Amsterdam (Països Baixos)
• Quiet Man Museum de Cong (Irlanda)
• Escupit de Curonia a la costa bàltica de Lituània.

Consulteu els 60 ‘Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea’ actuals.

Més informació

El Fons Eurimages del Consell d'Europa s'enorgulleix d'anunciar la selecció de 15 coproduccions amb suport d'Eurimages al 78è Festival de Cinema de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Entre les pel·lícules amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes figuren les produccions amb participació catalana ‘Romería‘, de Carla Simón, i ‘Sirat‘, d’Oliver Laxe, que compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i competiran per la Palma d’Or. I també figura la producció amb participació catalana 'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França), seleccionada a la Setmana de la Crítica.

Les 15 coproduccions amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes, produïdes a través de la cooperació internacional entre els Estats membres d'Eurimages, es presentaran a les seccions més destacades del Festival: Competició Oficial, Un Certain Regard, Critic’s Week i Cannes Première.

Fins ara, les pel·lícules amb el suport d'Eurimages seleccionades per a Cannes 2025 són les següents:

• 'Jeunes Meres', de Jean-Pierre and Luc Dardenne (Bèlgica, França). Competició Oficial
• 'La petite derniere', d'Hafsia Herzi (França, Alemanya). Competició Oficial
• 'Sirat' ('After'), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Competició Oficial
• 'Eagles of the Republic', de Tarik Saleh (Suècia, França, Alemanya, Dinamarca). Competició Oficial
• 'Romería', de Carla Simón (Espanya, Alemanya). Competició Oficial
• 'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya). Competició Oficial
• 'La misteriosa mirada del flamenco' ('The mysterious gaze of the flamingo'), de Diego
  Céspedes (França, Alemanya, Espanya, Xile, Bèlgica). Un Certain Regard
• 'Karavan' ('Caravan'), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Itàlia, Eslovàquia). Un Certain Regard
• 'Once upon a time in Gaza', d'Arab i Tarzan Nasser (França, Alemanya, Palestina, Portugal). Un Certain Regard
• 'Le città di pinera' ('The last one for the road'), de Francesco Sossai (Itàlia, Alemanya). Un Certain
  Regard
• 'Das vershwinden des Josef Mengele' ('The disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Sebrennikov (França, Alemanya). Cannes Première
• 'Rietland' ('Reedland'), de Sven Bresser (Països Baixos, Bèlgica). Critic’s Week
• 'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França). Critic’s Week
• 'Imago', de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica). Critic’s Week
• 'Kika', d'Alexe Poukine (Bèlgica, França). Critic’s Week

A més, 'Testa o croce?' ('Heads of tails?'), de Matteo Zoppis i Alessio Rigo de Righi, que forma part de la selecció Un Certain Regard, va guanyar el Premi Eurimages al Desenvolupament de Coproducció al Mercat de Coproducció CineMart del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam 2023, mentre que 'Militantropos', de Yelizaveta Smith, Alina Gorlova i Simon Mozgovyi, seleccionada a la Quinzena de Cineastes, va comptar amb el suport d'Eurimages com a part de la seva col·laboració amb el programa proMOTION de l'Institut Ucraïnès.

Aquesta selecció excepcional reflecteix la vitalitat de la coproducció internacional amb el suport d'Eurimages, que permet que obres ambicioses cobrin vida i connectin amb el públic global.
Alain Berset, secretari general del Consell d'Europa, assistirà excepcionalment al Festival de Cannes el cap de setmana del 17 al 18 de maig per reafirmar el paper essencial de la cultura en la revitalització de la democràcia i per donar suport a la producció cinematogràfica europea.

L'equip d'Eurimages estarà present a l'International Village of the Cannes Film Market del 13 al 24 de maig de 2025; pots visitar-los al pavelló 105.

Més informació

La 14a edició del Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina del Festival de San Sebastián ha obert la convocatòria per rebre projectes audiovisuals d’Europa i Llatinoamèrica amb una durada mínima de 60 minuts i, almenys, el 20% de finançament assegurat. Els projectes europeus hauran de tenir una vinculació expressa amb Amèrica Llatina. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 16 de juny.

El Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina, que es durà a terme del 22 al 24 de setembre de 2025, consisteix en la presentació dels projectes seleccionats mitjançant un pitching pregravat i reunions one-to-one entre els qui produeixen i dirigeixen la pel·lícula i potencials sòcies i socis.

El Fòrum coincideix amb els dos works in progress del Festival, adreçats a produccions europees (WIP Europa) i llatinoamericanes (WIP Latam), i suposa un punt de trobada que propicia contactes i acords entre professionals de la indústria cinematogràfica.

Els projectes seleccionats opten a quatre guardons: Premi al Millor Projecte, Premi DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa), ArteKino International Award i Premi Casa Wabi-Escine. A més, gràcies a la col·laboració amb Ventana Sur, els projectes europeus seleccionats al Fòrum podran participar a Proyecta de Ventana Sur.

El festival seleccionarà un màxim de 20 projectes a partir dels informes elaborats per tres experts: la productora Agustina Chiarino i els programadors i integrants del comitè de selecció del festival Esperanza Luffiego i Javier Martín, que també és el delegat de Sant Sebastià per a Amèrica Llatina.

Des de la seva creació el 2012, el fòrum ha seleccionat 215 projectes, dels quals 105 han estat completats i estrenats comercialment i en festivals com Cannes, Berlín, Venècia, Sundance, Locarno o Sant Sebastián. Així, 'El mensaje', d'Iván Fund es va alçar amb l'Ós de Plata - Premi del Jurat a la Berlinale 2025; 'La virgen de la Tosquera', de Laura Casabé, va competir aquest any a la secció World Cinema Dramatic Competition al Festival de Sundance, mentre que el 2024 van participar a Horizontes Latinos: 'Zafari', de Mariana Rondón i 'El aroma del pasto recién cortado', de Celina Murga, després de guanyar el premi al millor guió al Festival de Tribeca.

Premis:

• Premi al Millor Projecte, dotat amb 10.000 euros bruts per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premio DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa), atorgat per l'European Film Agency Directors (EFAD) i per la Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) i dotat amb 10.000 euros per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premi ArteKino International Award, atorgat per ARTE, consistent en 6.000 euros bruts per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premi Casa Wabi-Escine, consistent en una residència artística de cinc setmanes a Casa Wabi (Puerto Escondido, Mèxico) d'un primer o segon llargmetratge d'una directora o director seleccionat a Ikusmira Berriak o al Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.

Consulta el reglament i inicia la inscripció d'un projecte.

Data límit: 16 de juny de 2025.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA a The Industry Club (Festival de San Sebastián), al Departamento de Industria, Transición Energética y Sostenibilidad del Gobierno Vasco, i a la col·laboració de CAACI, EFAD, ArteKino, Fundació Casa Wabi, Producers Network (Marché du Film de Festival de Cannes), Ventana Sur i LatAm Cinema.

Més informació

El Festival de San Sebastián ha obert la setena convocatòria de Zinemaldia Startup Challenge, un concurs adreçat a persones emprenedores i startups estatals i europees els projectes dels quals incorporin noves tecnologies aplicades a l’àmbit audiovisual. La data límit d’inscripció de projectes és el 2 de juny de 2025.

La iniciativa s'inscriu en el marc de Zinemaldia & Technology, una aposta estratègica del festival en el seu objectiu de posicionar-se com un espai per reflexionar sobre tecnologia i indústria audiovisual i estrènyer lligams entre tots dos sectors. A més, és una de les activitats de 'Spanish Screenings: Financing & Tech'.

Els projectes que s'inscriguin als dos concursos de Zinemaldia Startup Challenge han de complir diversos requisits: partir d'una persona emprenedora o startup de creació recent –constituïda després del 31 de desembre de 2019– en qualsevol fase de desenvolupament; basar-se en l'aplicació de noves tecnologies a l'àmbit audiovisual; tenir residència fiscal a Espanya o un país europeu i tenir en compte la possibilitat de posar en marxa el projecte empresarial al País Basc.

Els projectes seleccionats es presentaran a la jornada Zinemaldia & Technology que es durà a terme el dijous 25 de setembre del 2025 durant el festival, i que també inclourà una conversa entre professionals rellevants del sector sobre un tema d'actualitat. A més, els i les representants dels projectes tindran la possibilitat de reunir-se amb possibles socis.

Un comitè de persones expertes format per professionals dels BIC-Centres d'Empreses i Innovació d'Euskadi, TECNALIA i Vicomtech escollirà deu projectes finalistes, cinc espanyols i cinc europeus, que tindran la possibilitat d'accedir gratuïtament a un espai d'incubació durant un any a un dels BICs (Business Innovation Center) Tecus a Tecnologia. D'altra banda, tindran la possibilitat d'accedir a un finançament de fins a 500.000 euros per al desenvolupament del projecte al País Basc.

Dos jurats independents atorgaran dos premis de 10.000 euros cadascun per al millor projecte europeu i estatal. Per part seva, un tercer jurat atorgarà una menció especial dotada amb 3.000 euros que reconeixerà els valors d'emprenedoria d'un dels deu projectes seleccionats.

El Govern Basc, a través del Departament d'Indústria, Transició Energètica i Sostenibilitat i SPRI, promou Zinemaldia Startup Challenge, iniciativa central de la jornada Zinemaldia & Technology, organitzada pel Festival de San Sebastián en col·laboració amb ALÍA (Alianza Industria Audiovisual), TECNALIA i Vicomtech. 

Aquesta iniciativa és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA a The Industry Club (Festival de San Sebastián).

Spanish Screenings: Financing & Tech també compta amb el suport del Ministerio de Cultura a través de l'Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), el Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública, ICEX España Exportación e Inversiones, el Festival de Málaga i el Festival de San Sebastián.

Per a més informació sobre casos d'èxit de participants en aquesta iniciativa, consulteu aquest enllaç.

Reglament i inscripcions

Data límit: 2 de juny de 2025.

Més informació

https://www.youtube.com/watch?v=IIPOsrFEPDs&t=10s

Europa Creativa MEDIA estarà novament present a la propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes, amb els següents esdeveniments, organitzats per l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura), que es duran a terme a l'estand d'Europa Creativa MEDIA:

• Presentació de la convocatòria Europa Creativa MEDIA 'Film Sales' 2025:
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 10h a 11h
  • Ponent: Stefano D’Orilia (EACEA) 
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA 
  • Lloc:  Creative Europe MEDIA stand - International Village Riviera - Pavelló n°124 
  • Accés: Cal acreditació, però no cal inscriure's a l'esdeveniment

• Celebrem la comunitat MEDIA amb els beneficiaris del Content Cluster
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 17:30h a 19h
  • Les oficines MEDIA, juntament amb l’EACEA (European Education and Culture Executive Agency), us conviden, com a beneficiaris el Programa MEDIA, a una Happy Hour per reunir-vos amb professionals europeus.  
  • Obert als participants de MEDIA Stands i als beneficiaris del programa MEDIA (si us plau, poseu-vos en contacte amb el vostre MEDIA Desk local). Només per invitació.
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment

• Coneix i parla amb 'Innovation Tools' ('Eines innovadores')
  • Diumenge 18 de maig de 2025, de 16h a 17:30h  
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment 

Coneix projectes innovadors amb suport d'Europa Creativa MEDIA en un esdeveniment d'speed dating. Organitzat per les oficines Europa Creativa MEDIA i l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA).

AIPHA és un centre de dades amb intel·ligència artificial per a la indústria audiovisual, que permet la generació de taulers personalitzats en temps real, tot facilitant la gestió de la sostenibilitat i l'optimització de costos.

SPARK és una plataforma de desenvolupament de pel·lícules col·laborativa basada en IA, que integra la tecnologia del motor de jocs per augmentar l'eficiència alhora que redueix els costos d'inversió i els riscos en les primeres etapes de la realització de pel·lícules.

Gamebook PIC Platform és una plataforma basada en IA basada en web que promou la propietat intel·lectual i cultural. Ajuda a les pel·lícules a fer créixer el seu públic, tot ampliant les seves cadenes de valor tradicionals amb activitats de promoció interactives a través de plataformes digitals i socials.

MovieChainer és un SaaS que ofereix als professionals de l'entreteniment eines digitals per millorar l'eficiència i la competitivitat dels sectors cinematogràfic i televisiu, tot permetent als productors, financers, agents de vendes i distribuïdors centralitzar les seves respectives dades creatives, legals, financeres i comercials, i automatitzar i industrialitzar els fluxos de treball per a totes les seves operacions diàries habituals.

maG és un SaaS de gestió financera i càlcul i millora de l'impacte del carboni, dedicat a la producció de projectes en els sectors audiovisual i cultural.

Usheru – Unlock the Community és una plataforma SaaS escalable, rendible i ràpida de desplegar per a socis audiovisuals i culturals, que explora nous modes de distribució i promoció. Aprofitant la IA i el big data, racionalitza el màrqueting i optimitza les campanyes.

•  Col·laboració audiovisual UE-LAC, històries que es mereixen més
  • Dilluns 19 de maig de 2025, d'11:30h a 13h
  • Empresa organitzadora: Servei Europeu d'Acció Exterior de la Unió Europea i Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Com es pot promoure la cooperació audiovisual d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib (ALC), incloses les coproduccions de qualitat i l'acompanyament del talent, mitjançant polítiques públiques i més associacions públic-privades per arribar als públics que es mereixen?

Acte seguit d'una copa de networking. 

• Retorn de la inversió (Films On The Move)
  • Dilluns 19 de maig de 2025, de 17h a 17:30h
  • Presentació de l'informe
  • Ponent: Oliver Fegan (Usheru)
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Més informació

La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.

Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:

• Jornada Informativa: Convocatòries 2025 del Clúster 2 d’Horitzó Europa (10/04/2025)
• Sessió Prepara't per a Horizon Europe 2025 (24/04/2025)
• Horizon Europe info day - Cluster 2 (15/05/2025)
• Project Development Session: CULTURE & CREATIVITY CLUSTER (20/05/2025)
• Horizon Europe info days - EU Missions (22-23/05/2025)
• Online Info Sessions: Creative Europe-MEDIA and Cross sectoral 2025 (5/06/2025)

Entre les oportunitats de negoci internacionals i d’innovació, figura la següent:

• A Korean startup that developed a copyright integrated music content platform is looking to collaborate with entertainment agencies, broadcasters, and game companies

Entre les convocatòries obertes que poden ser del vostre interès destaquen les següents:

• Creative Europe 

Entre les enquestes obertes, figuren les següents:

• Encuesta sobre aspectos legales, financieros y administrativos en proyectos de Horizonte Europa (4/04/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for competitiveness (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for external action (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for cross-border education, training and solidarity, young people, media, culture, and creative sectors, values, and civil society (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for civil protection, preparedness and response to crises (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for the single market, and cooperation between national authorities (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – performance of the EU budget (6/05/2025)

Entre els serveis que ofereix Acció destaquen els següents:

• Revisió de Propostes
• Acreditació d'Assessors ACCIÓ

En cas que a la vostra empresa us encaixi alguna de les oportunitats i voleu obtenir-ne més informació, podeu sol·licitar-la a través de l’enllaç esmentat de revisió de proposta. També podeu deixar les vostres consultes al formulari i des d’ACCIÓ us assessoraran i us ajudaran a tirar-ho endavant.

Enterprise Europe Network Catalunya

L’Enterprise Europe Network és una xarxa internacional formada per més de 450 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats.

La xarxa està present a més de 47 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats. La Comissió Europea va posar en marxa la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, que forma part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat una nova edició del seu informe anual sobre els actors principals de l'audiovisual (AV) a Europa. Sota el títol, 'Top players in the European audiovisual industry – Concentration, status, origin and profile' ('Els operadors principals de la indústria audiovisual europea - Concentració, estatut, origen i perfil' (Xifres de 2023)), ha estat redactat per Laura Ene Iancu, Analista del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori.

L'informe té com a objectiu il·luminar el paper que juguen els grups principals en la configuració de l'estructura de la indústria audiovisual a Europa. Aquesta anàlisi posa en primer lloc el rendiment global dels agents principals en termes d'ingressos totals del mercat audiovisual. Aquest estudi també explora la seva posició respecte als segments principals del mercat audiovisual: finançament públic, televisió de pagament, SVOD, publicitat a TV per internet i publicitat OTT.

L'informe destaca l'estructura del mercat audiovisual i els seus segments clau tot mirant la concentració, l'estatut, l'origen i el perfil dels agents en funció de la seva activitat bàsica i la presència al mercat.

Cada rànquing dels 10 principals que es mostra a l'informe inclou un enllaç a un rànquing superior ampliat que es pot descarregar que també proporciona metadades a nivell de grup europeu, com ara el propietari final, l'origen i l'estatut.

Per posar les coses en perspectiva, l'informe també repassa les fusions i adquisicions clau i els impulsors principals.

L'informe constata que a finals de 2023:

La meitat dels ingressos audiovisuals acumulats pels 100 grups principals van ser captats pels 10 agents principals.

El grup nord-americà Comcast va tornar a ser el grup número 1, tot representant el 10% dels ingressos operatius audiovisuals acumulats dels 100 agents principals a Europa. Netflix i YouTube, les dues plataformes OTT pures que es van situar entre les 10 principals, van representar el mateix pes en els ingressos.

El sector privat va representar més del 70% dels ingressos audiovisuals dels 100 grups principals, amb les empreses nord-americanes, representades significativament pels seus estudis gegants i serveis de streaming, tot acaparant la major part.

No obstant això, van ser les empreses europees, impulsades per les cadenes de televisió, les que van representar la part majoritària dels ingressos audiovisuals totals acumulats pels 100 agents principals.

Les plataformes OTT pures van impulsar la quota de mercat als EUA, mentre que les telecomunicacions van mantenir el pes europeu en els 100 principals ingressos audiovisuals consolidats.

Impulsats per igual pels operadors SVOD i VSP, els ingressos purs d'OTT a Europa van augmentar sis vegades entre el 2016 i el 2023 i van contribuir més del 60% als ingressos audiovisuals incrementals dels 100 principals grups (un augment del 30% durant el període analitzat). L'auge de les plataformes OTT pures va augmentar el pes dels interessos nord-americans enmig de la caiguda de quota de mercat registrada pels estudis nord-americans, malgrat els seus serveis de streaming propietaris com Disney+, Paramount+, Max i Sky. Les emissores europees també van registrar una important pèrdua de pes en els ingressos audiovisuals, però el bon rendiment d'operadors de telecomunicacions com Orange, DT, Telia, Telefónica, Vodafone, Altice i altres van ajudar a minimitzar la caiguda global de la quota europea..

El 74% dels ingressos dels mitjans audiovisuals tradicionals estan controlats per operadors europeus, mentre que el 88% dels ingressos dels nous mitjans audiovisuals estan controlats per operadors no europeus.

Els operadors europeus, impulsats per les empreses de telecomunicacions, representaven dos terços del negoci de la televisió de pagament i representaven vuit dels 10 operadors principals de televisió de pagament a Europa. No obstant això, el principal favorit de la televisió de pagament, que representava una quarta part dels ingressos del mercat de la televisió de pagament a Europa, era Sky, propietat de Comcast.

El mercat tradicional de la publicitat audiovisual també va ser impulsat principalment per les emissores europees, que acumulaven el 85% dels ingressos de publicitat televisiva. Només tres grups nord-americans es van classificar entre els 10 operadors principals, amb els ingressos per publicitat de televisió impulsats per les seves adquisicions europees, com ara la de TVN Poland per part de WBD, Channel 5 per part de Paramount' i Sky per part de Comcast.

A diferència de la televisió de pagament, el mercat SVOD estava altament representat per interessos no europeus, amb gairebé 9 de cada 10 euros gastats en serveis SVOD rebuts per operadors amb suport nord-americà. Els serveis d'streaming purs com Netflix, Prime Video, DAZN, Youtube i Apple van representar, en conjunt, el 80% dels ingressos de SVOD amb suport dels EUA, mentre que els serveis propietat dels grans estudis nord-americans (és a dir, Disney, WBD, Paramount i Comcast) van obtenir la resta dels interessos als EUA.

El 90% dels ingressos publicitaris OTT registrats tant per al contingut audiovisual lineal com a la carta van provenir de plataformes OTT pures no europees, gairebé totalment representades per VSP. A part de TikTok, amb suport de la Xina, més del 80% dels ingressos dels VSP no europeus van provenir exclusivament dels EUA i impulsats per YouTube i Meta que, en conjunt, van acumular 2/3 dels ingressos totals per publicitat OTT a Europa.

Sky i Netflix es van repartir més del 30% dels ingressos de televisió de pagament + SVOD, mentre que YouTube va obtenir més del doble dels ingressos de RTL al mercat publicitari de TV + OTT.

Entre el mercat de televisió de pagament impulsat per les telecomunicacions i el mercat SVOD pur, impulsat exclusivament per OTT, el mercat de serveis audiovisuals de pagament va estar representat gairebé a parts iguals per les emissores, les telecomunicacions i les plataformes d'streaming. Les empreses centrades en diversos territoris van concentrar més de la meitat dels ingressos del servei audiovisual de pagament. Aquest model destaca entre els operadors europeus, principalment les companyies de telecomunicacions, a diferència dels estudis i plataformes d'streaming nord-americanes, que tenen un enfocament d'abast europeu. Sky, d'origen europeu, i Liberty Global van ser els dos únics grups que van representar els interessos dels Estats Units entre els operadors amb diversos territoris.

La meitat del mercat total de publicitat audiovisual va estar controlat per les emissores europees, representades de manera uniforme per operadors nacionals i multinacionals. Fins al 85% dels ingressos publicitaris de TV+OTT es van complementar íntegrament amb VSP no europeus, normalment operadors d'abast europeu.

Més informació.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

El proper dijous 24 d'abril, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Molt lluny‘, òpera prima de Gerard Oms, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Gerard Oms, i del productor Carles Torras (Zabriskie Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la vuitena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 24 d'abril de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Molt lluny‘, de Gerard Oms.

Un drama coproduït entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films).

Protagonitzada per Mario Casas i David Verdaguer, la pel·lícula va ser doblement guardonada al Festival de Màlaga amb la Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica i la Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas), va ser també la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.

Sinopsi

Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, ​​pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 15a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España, ha obert la vuitena convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (‘AMTL’), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l’audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 8 de maig. 

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025. 

Durant tres jornades, l'Atlàntida Mallorca Talents Lab 2025 ofereix a cineastes i productors emergents un espai de formació i networking amb professionals de la indústria. El programa inclou:

• Assessorament individual i grupal en producció, distribució i màrqueting.
• Tutories online prèvies a la trobada presencial a Mallorca.
• Sessions col·lectives i reunions one-to-one amb experts.
• Un pitch final davant de distribuïdors/es, productors/es, responsables de FILMIN i de les oficines de Catalunya i d'Espanya d'Europa Creativa MEDIA, patrocinadors d'AMTL.

Aquest any se seleccionaran 10 projectes de ficció o documental, tot assegurant que almenys un estigui dirigit o produït per una persona de les Balears. Cada equip comptarà amb la guia d'un mentor o mentora, que ajudarà a perfilar el pla de producció i orientarà els passos següents per al desenvolupament.

Requisits

• S'hi poden presentar projectes de llargmetratge en desenvolupament de qualsevol format (ficció, documental, animació), llenguatge narratiu, gènere o temàtica, de més de 60 minuts
• La productora sol·licitant ha d'haver produït com a mínim un curtmetratge o un llargmetratge (o, en el seu defecte, que la persona fisica que fa la producció executiva del projecte tingui un crèdit anterior com a productor/a executiu/va)
• Per als projectes de ficció es demanarà una primera versió del guió acabada, i un tractament per als projectes de documental

Premis i reconeixements
El laboratori culminarà el 31 de juliol amb el lliurament de premis:

• Primer premi: 40.000 € en adquisició de drets per part de FILMIN, distribució a sales per part d'Elastica i creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Segon premi: 15.000€ en adquisició de drets per part de FILMIN, creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Premis addicionals:
  • Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a Abycine Lanza.
  • El Festival de Màlaga atorgarà el Premi Màlaga Talent per participar a la seva propera edició.
  • Com a novetat d'enguany, la productora balear Solworks patrocinarà un nou premi de 3.000€ destinats al desenvolupament del projecte.

Consulteu-ne les bases completes i el formulari d'inscripció.  

Des de la posada en marxa de l'AMTL el 2018, s'han acompanyat 74 projectes que han estat reconeguts a festivals internacionals, entre els quals destaquen:

• 'La fúria', de Gemma Blasco (Première mundial a SXSW 2025, Secció oficial llargmetratges Festival de Màlaga 2025)
• 'The Human Hibernation', d'Anna Cornudella (Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi FIPRESCI a Berlinale Forum 2024).
• 'Nina', d'Andrea Jaurrieta (Premi de la crítica de la Secció Oficial Festival de Màlaga 2024).
• 'Saturno', de Daniel Tornero (nominada al Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi del Públic Secció oficial documentals Festival de Màlaga 2024).
• 'Negu hurbilak', del Col·lectiu Negu (Menció especial Festival de Locarno 2023).
• 'Samsara', de Lois Patiño (Premi Especial del Jurat a Berlín 2023, Secció oficial Seminci).
• 'La mala familia', de Nacho A. Villar i Luis Rojo (Festival de Rotterdam i nominació als Premis Feroz).

Consulteu-ne les bases completes, el flyer i el formulari d'inscripció.  

La 15a edició del D’A Film Festival Barcelona, celebrada del 27 de març al 6 d’abril de 2025, va comptar amb la presència del cineasta francès Bruno Dumont, que, a més de de presentar la seva darrera pel·lícula, ‘L’imperi’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, va recollir el Premi D’A. I des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya vam tenir l’ocasió d’entrevistar-lo.

Considerat un dels cineastes més lliures i irreverents del panorama d’autor contemporani, Dumont ha dirigit deu llargmetratges, tots els quals voregen entre el drama realista i l'avantguarda. Les seves pel·lícules han guanyat diversos premis al Festival de Cinema de Cannes i la gran majoria de la seva filmografia compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista francès Bruno Dumont, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la rellevància dels festivals per al cinema d’autor, així com la importància del cinema com a art per comprendre la condició humana: “El cinema és molt més que entreteniment”.  

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=0KMg17XRCvo

Consulteu el vídeo del B2A amb Bruno Dumont, cineasta francès 
Consulteu la resta de B2A (Business to Audience) d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya

Les pel·lícules amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Romería', de Carla Simón, i 'Sirat', d'Oliver Laxe, es presentaran a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes i competiran per la Palma d'Or, segons ha anunciat avui, dijous, el delegat general del Festival de Cannes, Thierry Frémaux.

Simón presentarà a Cannes la seva tercera pel·lícula, 'Romería', després d'Alcarràs i Estiu 1993 (totes tres amb ajut MEDIA al Desenvolupament), amb què continua explorant el seu passat familiar, en aquest cas el dels seus pares, en una història que s'ha rodat principalment a la ciutat gallega de Vigo i els seus voltants.

'Romería' és una producció de la valenciana Elastica Films, la catalana Dos Soles Media, l'alemanya Ventall Cinema i la gallega Romería Vigo, rodada principalment a Vigo i als seus voltants, i protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia, juntament amb Mitch, Tristán Ulloa i Myriam Gallego. S'estrenarà als cinemes el 5 de setembre de 2025 de la mà d'Elastica Films.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, la pel·lícula compta amb el finançament de l'ICAA, Eurimages, l'Institut Català de les Empreses Culturals, cofinançada per la Unió Europea amb la subvenció de l'Axència Galega de les Indústries Culturals - Xunta de Galícia, Filmförderungsanstalt (FFA), MOIN Filmförderung, Comunitat de Madrid, Ràdio Netflix, 3Cat, Corporació Ràdio i Televisió de Galícia, mk2 films, Ad Vitam, The Post Republic i Piffl Medien.

Sinopsi

Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada porta de tornada un passat ja enterrat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d'una connexió especial amb el seu nou cosí, Marina descobrirà les ferides familiars i per fi podrà reviure la memòria fragmentada d'uns pares dels quals amb prou feines en té records.

Pel·lícula sobre la memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.

És la primera vegada que la directora catalana participa a Cannes, com ha destacat Frémaux, que ha recordat que els seus dos films anteriors van competir a la Berlinale.

Amb 'Estiu 1993' va guanyar el 2017 el premi a millor òpera prima al festival alemany i amb 'Alcarràs' (2022) es va emportar l'Ós d'Or.

Pel que fa a 'Sirat', el quart llargmetratge d'Oliver Laxe, que també compta amb ajut d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i amb participació catalana, és una «road movie de gent marginal», segons ha descrit Frémaux. I també competirà també a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Es tracta d'un film protagonitzat per Sergi López i Bruno Núñez, sobre un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula arribarà als cinemes de la mà de BTeam Pictures.

Consulteu la Selecció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual tornarà enguany a Cannes amb dues noves conferències i un estand al Marché du Film (H1 Riviera). L’equip de l’Observatori estarà present a Cannes des del primer divendres i fins al primer cap de setmana i espera trobar-se amb professionals internacionals del cinema al Marché du Film, al Palais des Festivals i a la Croisette. 

La primera conferència anunciada per l'Observatori preguntarà què fa que una pel·lícula europea tingui èxit i com podríem aconseguir-ne més.

Les pel·lícules europees aconsegueixen actualment una proporció respectable del 26% de les entrades de cinema. El percentatge de pel·lícules nord-americanes és més baix a Europa que a la majoria de països no europeus ni nord-americans. Tanmateix, el percentatge de pel·lícules europees s'estanca. De fet, l'estructura de les entrades per a les pel·lícules europees ha canviat, amb menys superproduccions europees i la majoria de pel·lícules de gamma mitjana representen la majoria de les entrades. El nombre d'entrades per a pel·lícules europees fora d'Europa s'ha reduït molt, potser lligat a la manca actual de superproduccions europees. I, per tant, les entrades nacionals són encara més importants. Aquesta configuració del mercat, per descomptat, crea realitats i oportunitats molt diferents per a les pel·lícules originàries de mercats grans i petits.

Sota el títol 'Success made in Europe!' (Èxit fet a Europa!), la conferència es durà a terme el dissabte 17 de maig de 9.30 a 11.30h (CEST) a la zona de conferències del Main Stage (Riviera). L'esdeveniment està obert a totes les acreditacions de Marché, Festival i Premsa. S’hi podrà accedir amb una acreditació per entrar al Palais.

La conferència és un esdeveniment híbrid i també es retransmetrà en directe a la plataforma de YouTube del Marché du Film per a tothom que no participi al Marché. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Els ponents experts es donaran a conèixer molt aviat i, com és habitual, l'equip de l'Observatori proporcionarà una introducció de context amb instantànies de Martin Kanzler i Sophie Valais, els dos subdirectors de l'Observatori. El panel d'experts estarà moderat per Gilles Fontaine, cap del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori i Maja Cappello, Cap del Departament d'Informació Jurídica.

Inscripcions gratuïtes

Una segona conferència de l'Observatori al Marché du Film llançarà l'edició 2025 de l'informe FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori, que estarà disponible gratuïtament com a obsequi en aquest esdeveniment i a l'estand de l'Observatori (H1 Riviera) durant el Marché du Film. Aquest informe anual de butxaca ofereix informació essencial sobre les principals tendències clau del sector cinematogràfic internacional. Aquesta conferència, coorganitzada pel Marché du film, està dissenyada com un esdeveniment "tot el que necessites saber" en un format breu de 45 minuts. Gilles Fontaine, Martin Kanzler i l'analista de cinema Manuel Fioroni parlaran de tendències amb un representant de la indústria cinematogràfica brasilera. Aquesta ronda de converses abordarà les últimes tendències en cinema, producció i distribució de pel·lícules amb un enfocament especial al Brasil, el País d'Honor d'enguany a la March du film.

Sessió FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic es durà a terme divendres 16 de maig de 17.00 a 17.45h (CEST) a l'escenari del Palais al nivell -1. Tots els participants rebran una còpia gratuïta de l'informe anual FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Inscripcions gratuïtes a 'FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic'

Susanne Nikoltchev, directora executiva de l'Observatori, va dir que esperava "explorar les tendències cinematogràfiques actuals i les possibilitats reals per impulsar l'èxit del cinema europeu".

L'equip de l'Observatori Audiovisual Europeu estarà present a l'estand H1 de la zona Marina/Riviera del Palais des festivals del 13 al 21 de maig.

Contacte: Alison.hindhaugh@coe.int

Més informació

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 23 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 2 animacions, per un import total de 7.183.000€.

Entre els beneficiaris figura la nova pel·lícula d'Albert Serra, 'Out of this world', coproduïda entre Espanya, França, Letònia i Alemanya, que rebrà 500.000€ d'Eurimages. El film, que té prevista l'estrena enguany, explorarà la rivalitat entre Rússia i els EUA en el context de la guerra d'Ucraïna.

Dels 23 projectes de coproducció seleccionats per Eurimages, 12 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 39,13% del finançament total concedit.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2025 són:

• 'A Detour via Diane', d'Ann Sirot, Raphaël Balboni (França) - 150.000€ (Bèlgica, França)
• 'Behind the Green Curtain', de Neasa Ní Chianáin (Irlanda) - 110.000€ Documental (Irlanda, Bèlgica, Països Baixos)
• 'Butterfly Jam', de Kantemir Balagov (Rússia) - 471.000€ (França, Alemanya, Bèlgica)
• 'Children of Liberty', de Léahn Vivier-Chapas, Rémy Schaepman (França) - 500.000€ Animació (França, Luxemburg)
• 'Evil is Evil. Good is Good', d'Elsa Amiel (Suïssa) - 120.000€ Documental (França, Suïssa)
• 'Fjord', de Cristian Mungiu (Romania) - 500.000 (Romania, França, Noruega, Dinamarca, Suècia)
• 'Folk Play', de Mirjana Karanović (Sèrbia) - 250.000€ (Sèrbia, França, Croàcia, Eslovènia)
• 'From a Body to Another', de Mariana Otero (França) - 39.000€ Documental (França, Bèlgica)
• 'Get Up Stand Up', de Mari Sanders (Països Baixos) - 390.000€ (Països Baixos, Grècia)
• 'Glory B', de Konstantinos Antonopoulos (Grècia) - 340.000€ (Grècia, Itàlia, Regne Unit)
• 'Green Eyes', de Fanny Liatard, Jérémy Trouilh (França) - 390.000€ (França, Bèlgica, Suècia)
• 'Killabees', d'Eché Janga (Països Baixos) - 350.000€ (Països Baixos, Bèlgica)
• 'Listening to the World', de Yelizaveta Smith (Ucraïna) - 97.000 Documental (Ucraïna, Suècia, Alemanya)
• 'Low Expectations', d'Eivind Landsvik (Noruega) - 291.000€ (Noruega, Dinamarca)
• 'Mary Rose', de Colm Bairéad (Irlanda) - 500.000€ (Irlanda, Bèlgica)
• 'Melvile', de Fabrice Nzinzi (França), Romain Renard (Bèlgica) - 450.000€ Animació (Bèlgica, França, Luxemburg, Canadà)
• 'Out of this World', d'Albert Serra (Espanya) - 500.000€ (França, Espanya, Letònia, Alemanya)
• 'The Assignment', de Patrice Toye (Bèlgica) - 400.000€ (Bèlgica, Alemanya, Països Baixos)
• 'The Difficult Bride', de Rubaiyat Hossain (Bangladesh) - 250.000€ (França, Portugal)
• 'The Excursion', de Fanny Ovesen (Noruega) - 375.000€ (Noruega, Lituània, Suècia)
• 'The Girls Who Wouldn't Stop Talking', d'Héléna Klotz (França) - 150.000€ (França, Bèlgica)
• 'The Wolf Will Tear Your Immaculate Hands', de Nathalie Álvarez Mesén (Suècia) - 500.000€ (Suècia, Regne Unit, Bèlgica)
• 'Yugo Goes to America', d'Aleksa Borković, Filip Grujić (Sèrbia) - 60.000€ Documental (Sèrbia, Croàcia)

Des de la seva creació l’any 1988, Eurimages ha donat suport a 2.542 coproduccions per un import total d’aproximadament 723 milions d’euros.

'Out of this world', la novena cinta d'Albert Serra, que estarà protagonitzada per Kristen Stewart, explicarà la història d'"una delegació nord-americana que viatja a Rússia enmig de la guerra d'Ucraïna per intentar trobar una solució a una disputa econòmica vinculada a les sancions".

Es tracta d'una coproducció entre Andergraun Films (Espanya), Idéale Audience Group, Les Films du Losange (França), Pandora Film (Alemanya), Rosa Films (Portugal) i Forma Pro Films (Letònia).

Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li al cineasta català Albert Serra amb motiu de l'estrena del film amb suport MEDIA 'Pacifiction' a la 75a edició del Festival de Cannes, on destacava la importància de la coproducció: “La coproducció és imprescindible”.

Més informació

La 39a edició del Braunschweig International Film Festival, que es durà a terme del 10 al 16 de novembre de 2025, estarà dedicada al cinema europeu emergent, i projectarà al volant de 250 llargmetratges i curtmetratges internacionals, tot concedint un total de deu premis.

Els curtmetratges es poden presentar amb sol·licitud fins al 9 de juny de 2025, mentre que els llargmetratges es poden presentar fins al 24 de juliol de 2025.

La tarifa d'inscripció reduïda (llargmetratges i curtmetratges) - Early Bird és fins al 17 d'abril del 2025.

Per als curtmetratges cal una durada inferior a 15 minuts i per a tots els llargmetratges una durada mínima de 70 minuts.

La presentació està oberta a tots els gèneres cinematogràfics i no s'estableixen limitacions en el contingut. Els llargmetratges de només 50 minuts o més seran només acceptats si tracten el tema de la sostenibilitat o si tenen una connexió regional amb la pel·lícula o l'equip.

Es poden presentar pel·lícules produïdes per a cinema que es van completar després de l'1 de gener de 2024. La pel·lícula no ha d'haver estat estrenada a cinemes, transmesa per televisió a Alemanya, ni estar disponible per a la seva compra en DVD o Blu-ray o en streaming abans de les dates del festival.

S'elegiran primer les estrenes (estrenes mundials i en festivals alemanys) i les produccions a partir del 2025. Si l'idioma de la pel·lícula no és l'alemany, es requeriran subtítols en alemany o anglès.

El sol·licitant haurà de proporcionar al festival un screener en línia en el moment de la sol·licitud de presentació de la pel·lícula. Aquest enllaç en línia ha d'estar protegit amb contrasenya o ser un enllaç no llistat.

Les pel·lícules poden estar presentades via Eventival (preferit per l'organització) o via FilmFreeway.

A continuació, presentem les dates límit i les tarifes.

Llargmetratges:

• Data límit (Early Bird): 17 d'abril del 2025 a les 23:59h - 25 euros.
• Data límit (Regular): 3 de juliol del 2025 a les 23:59h - 35 euros.
• Data límit (Final): 24 de juliol del 2025 a les 23:59h - 45 euros.

Curtmetratges:

• Data límit (Early Bird): 17 d'abril del 2025 a les 23:59h - 15 euros.
• Data límit (Regular): 18 de maig de 2025 a les 23:59h – 25 euros.
• Data límit (Final): 9 de juny del 2025 a les 23:59h - 30 euros.

Consulta'n les bases completes.

Braunschweig International Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 29a edició de Baltic Sea Docs, que es durà a terme a Riga (Letònia) del 31 d'agost al 5 de setembre de 2025, ha obert la convocatòria de projectes. La data límit per presentar-s'hi és el 9 de maig de 2025.

Baltic Sea Docs és un fòrum internacional de presentació de projectes de llargmetratge documental creatiu per a coproducció de la regió del Mar Bàltic, Europa de l'Est i el Caucas.

Fundat el 1997, està organitzat pel Centre Nacional de Cinema de Letònia amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Activitats el 2025:

Esdeveniment presencial que consta de:

• Taller de formació per a la presentació de 18 projectes seleccionats.
• Presentació de 18 projectes seleccionats, seguida de reunions individuals.
• Properament, sessió de fins a quatre pel·lícules en fase de postproducció presentades en edicions anteriors de Baltic Sea Docs.
• Programa de pel·lícules.

Qui hi pot participar?

• Productores independents dels països de la regió del Mar Bàltic (Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Letònia, Lituània, Polònia i Suècia).
• Productores independents d'Europa de l'Est i el Caucas (no elegibles el 2025: productores de Rússia).
• Productores independents d'altres països europeus com Espanya si el projecte es relaciona amb les regions i països elegibles especificats anteriorment o si hi ha un coproductor regional.

Quin tipus de projectes?

Els productors poden presentar fins a tres projectes cadascun. A més de llargmetratges documentals creatius, Baltic Sea Docs també admet projectes multimèdia i animacions documentals. Els projectes presentats en edicions anteriors no són elegibles. Es prioritza els projectes amb algun compromís de finançament de difusors (canals de televisió, plataformes) o institucions cinematogràfiques. No obstant això, això no és indispensable per ser seleccionats. Els projectes de cineastes novells també són benvinguts i elegibles.

Procés de sol·licitud:

Empleneu el formulari de sol·licitud (En fer-ho, deseu-lo periòdicament per garantir que la informació s'emmagatzemi correctament), tot proporcionant la següent informació (en anglès):

• Breu descripció de la productora, el productor i el director (màxim 150 paraules cadascun).
• Breu sinopsi del projecte (màxim 50 paraules).
• Sinopsi llarga del projecte (400-600 paraules).
• Foto del projecte amb qualitat d'impressió.
• Foto del productor i altres cineastes presentant-lo.
• Enllaç al tràiler/material visual del projecte actual (obligatori per al procés de selecció).
• Declaració del director sobre el projecte, explicant-ne la visió creativa (preferiblement un vídeo curt, pujat a la secció "Notes").
• En sol·licitar una sessió de 'Properament', indica-ho a la secció "Notes".

Selecció:

La selecció de projectes la realitza un comitè de selecció internacional i s'anunciarà el 4 de juny de 2025 i la persona de contacte del projecte rebrà els resultats per correu electrònic. Els principals criteris de selecció seran el potencial internacional i l'enfocament creatiu del projecte presentat. Les decisions del comitè de selecció seran inapel·lables.

Observadors:

Els productors poden assistir a Baltic Sea Docs com a observadors sense presentar un projecte (això permet observar sessions de presentació, assistir a esdeveniments de la indústria, esdeveniments de networking i al programa de cinema). Completa el formulari de sol·licitud en línia (disponible a partir de l'1 de juny del 2025) abans del 25 de juliol del 2025; la notificació s'enviarà l'1 d'agost del 2025.

Presentació:

Cada projecte disposa de set minuts per presentar el seu projecte a pitching (idioma: anglès), amb temps addicional per al seu debat. La presentació/pitching ha d'anar acompanyada d'un tràiler (subtitulat en anglès).

Reunions individuals:

Les reunions individuals amb els responsables de la presa de decisions de la indústria se celebraran els dies 4 i 5 de setembre del 2025.

Tallers: Del 31 d'agost al 3 de setembre del 2025 s'organitzarà un taller de formació en pitching per a nous projectes. Els i les cineastes treballaran intensivament en la presentació del seu projecte amb la guia de sis tutors/es internacionals amb una àmplia experiència a la indústria, liderats pels consultors de documentals Mikael Opstrup i Tue Steen Müller. A més, un editor professional assessorarà sobre l'estructura dels tràilers. Els participants de la sessió 'Properament' han d'assistir a l'assaig de pitching el 3 de setembre del 2025.

Quota de participació: Cap.

Formulari:

L'enllaç al formulari de sol·licitud és en línia en aquest portal.

Més informació: Si tens més dubtes, si us plau contacta amb: balticforum@nkc.gov.lv

Data límit: 9 de maig de 2025.

Baltic Sea Docs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Acadèmia del Cinema Català ha obert el període d'inscripcions per a la XII edició del Premi Pepón Coromina, fins al dia 7 de maig a les 15h.

Amb aquest guardó, l’Acadèmia reconeix el risc, la innovació i la creativitat en l'àmbit del cinema català, en honor al productor Pepón Coromina, figura clau en l’aparició de nous llenguatges cinematogràfics i la consolidació professional de diversos artistes i cineastes que començaven les seves carreres i demanaven una primera oportunitat.

Amb una extensa filmografia concentrada en una dècada (1977-1987), Coromina va produir films icònics de la història del cinema del nostre país com Bilbao (1978), el debut de Bigas Luna (nomenat Membre d’Honor de l’Acadèmia el 2013); Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980), la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar; o Barcelona sud (1981), de Jordi Cadena (Membre d’Honor de l’Acadèmia des del 2019).  

Segons indiquen les bases, podran participar-hi:

• Obres audiovisuals catalanes (llargmetratges, migmetratges o curtmetratges) estrenades, emeses o presentades durant el 2024.
• Aportacions de talent català a obres audiovisuals presentades el 2024, tant a Catalunya com a qualsevol part del món.
• Iniciatives audiovisuals de caràcter permanent.

Important: No podran participar-hi les produccions premiades o nominades a la XVII edició dels Premis Gaudí, així com tampoc els/les professionals nominats/des o premiats/des en les seves categories nominatives. 

Consulteu-ne les bases.

Les inscripcions estan obertes telemàticament a través del formulari habilitat fins al 7 de maig a les 15:00h.

Per qualsevol dubte, podeu contactar amb academia@academiadelcinema.cat

Més informació i inscripcions.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la producció independent europea cofinançat per la Comissió Europea en el marc del programa Europa Creativa MEDIA.

Sota el títol 'La definició de producció independent en mesures de suport públic directe i indirecte', l'informe analitza com defineixen els països europeus la producció independent de cinema i televisió.

Aquest nou estudi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, analitza com es defineixen els productors independents de pel·lícules i obres audiovisuals a efectes de rebre finançament públic. Aquesta definició de ser "independent" és clau, ja que en realitat pot obrir (o tancar) l'accés al finançament públic. Aquest informe també actualitza les conclusions de l'any passat sobre la definició de producció independent utilitzada en el context de les obligacions de promoció d'obres europees, segons l'Article 17 de la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals (AVMSD) i la seva transposició a la legislació nacional.

Els autors inicien la seva anàlisi prenent l'AVMSD com a punt de partida per a la definició. El Considerant 71 de la Directiva sobre els drets audiovisuals (AVMSD) de 2010, codificada, ofereix orientació als Estats membres per definir la independència, tot utilitzant tres criteris:

• Qui és el propietari de la productora?
• Quina és la quantitat de programes subministrats al mateix proveïdor de serveis audiovisuals? i
• Qui té la titularitat dels drets secundaris?

Després de la transposició de l'Article 17 de l'AVMSD, algunes legislacions nacionals es van inspirar en els criteris del Considerant i en van utilitzar d'altres addicionals. L'estudi classifica tots aquests criteris en els tres criteris següents: criteris financers (propietat, subministrament de continguts i capacitat de finançament), independència operativa i conservació dels drets de propietat intel·lectual.

A continuació, l'informe examina els criteris d'independència establerts pels programes de suport nacionals i regionals, com ara els fons cinematogràfics. Analitza els sistemes de finançament (inclosos els incentius fiscals).

En general, els sistemes de suport públic i els incentius fiscals defineixen la independència en funció dels mateixos criteris que els continguts en la legislació audiovisual nacional que s'origina a l'article 17 de la LMAV, però amb un grau de variació important entre els països. L'informe ofereix una taula general molt útil de quins països apliquen quins criteris. En general, la propietat és el criteri predominant per definir la independència (utilitzat per 15 països dels 30 països europeus coberts). S'utilitza exclusivament o en combinació amb altres criteris. I 11 dels països estudiats utilitzen un enfocament de criteri únic.

L'informe conclou comparant els dos marcs i assenyalant les diferències entre ells. En total, dels 30 països estudiats (UE27, Noruega, Suïssa i Regne Unit), 16 països han establert definicions diferents per a la promoció d'obres europees en virtut de l'article 17 de la LMAV, i amb finalitats de suport públic. L'informe es completa amb taules de visió general país per país dels 30 països europeus que apareixen a l'anàlisi. Cada visió general analitza la definició de productor independent amb referència a l'AVMSD, tal com s'estipula a la llei nacional de mitjans i, finalment, a les normes dels fons cinematogràfics nacionals i regionals.

Es tracta d'un manual de lectura obligada per entendre com es defineix un productor/a independent segons la normativa aplicable a 30 països europeus diferents.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

El programa CineLink Producers’ Lab, que es durà a terme del 16 al 21 d’agost de 2025, ha obert la convocatòria 2025. La data límit per presentar-s'hi és el 25 d'abril proper.

Està dedicat a la formació i al networking per a productors/es joves amb tres a cinc anys d’experiència, i és una iniciativa de CineLink Industry Days (Sarajevo Film Festival), que es durà a terme del 15 al 22 d’agost de 2025.

CineLink Producers’ Lab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i és un laboratori que està establert com un programa de formació i networking per a professionals de la producció cinematogràfica que tinguin al voltant de tres a cinc anys d'experiència professional. Han d'haver produït, almenys, tres curtmetratges o haver treballat en la producció d'un llargmetratge o migmetratge. La convocatòria també es troba oberta per a aquells sol·licitants que vulguin iniciar la seva pròpia companyia de producció o desenvolupar una nova empresa. Els productors júnior treballant en empreses més grans de producció també són benvinguts a participar-hi.

Com a iniciativa, respon a les demandes de la indústria cinematogràfica equipant els seus participants amb les eines necessàries per créixer no només com a managers de projectes, sinó també com a pensadors estratègics, curadors de contingut i líders futurs capaços de crear companyies de producció sostenibles i visionàries.

Els i les participants seleccionats rebran una acreditació d'indústria i el festival us proporcionarà allotjament i un reemborsament parcial dels costos d'allotjament.

Enfocament:

• Desenvolupament d'una forta identitat de producció: Aprèn com definir i expandir la visió de la teva companyia de producció i construir un slate (paquet de projectes) de contingut sostenible.
• Navega pel negoci de la indústria cinematogràfica: Obtingues de primera mà els aspectes estratègics i financers del sector amb un enfocament en com assegurar finançament i incrementar la visibilitat internacional.
• Adaptació a les tendències emergents i les tecnologies imperants. Explora models de negoci futurs incloent la integració de la Intel·ligència Artificial (AI) i les noves tecnologies en creació de contingut. Veureu com podeu donar forma a la vostra estratègia d'empresa a llarg termini.

És important destacar que aquesta convocatòria no està oberta específicament per a Espanya, però sí per a possibles coproductors del país establerts a Albània, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Geòrgia, Hongria, Kosovo, Macedònia del Nord, Eslovènia, Turquia i Ucraïna.

Els i les sol·licitants han d'emplenar la sol·licitud per Eventival. S'avaluaran en funció de:

• La qualitat de la sol·licitud (claredat i profunditat de la presentació).
• L'experiència professional al cinema (almenys un llargmetratge o migmetratge completat, o bé, més de tres curtmetratges produïts).
• La carta de motivació (aspiracions, ambicions, expectatives de la participació al programa).

CineLink Producers' Lab és una destinació clau per a professionals d'Europa que busquen talent i possibilitats de coproducció, o que volen obtenir un coneixement profund sobre el desenvolupament empresarial d'aquesta dinàmica regió europea. Ofereix oportunitats de formació i accés a una xarxa extensiva.

Data límit: 25 d'abril del 2025.

Més informació i sol·licituds.

CineLink Producers' Lab és una iniciativa de CineLink Industry Days amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El D’A Film Festival Barcelona ha celebrat la 15a edició del 27 de març al 6 d’abril de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figura el film romanès amb suport MEDIA Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘), de Bogdan Mureșanu (Romania, Sèrbia, 2024), que va obtenir el Premi del Públic al millor llargmetratge.

Es tracta d'una tragicomèdia explosiva que va guanyar el premi a millor pel·lícula i el FIPRESCI de la Crítica dins la secció Orizzonti del Festival de Venècia 2024.

Sinopsi

Romania, finals de 1989. El règim comunista de Ceausescu està a punt de caure. Enmig del caos, les vides de sis persones convergeixen mentre lluiten per trobar l'equilibri en una societat que s’ensorra.

https://www.youtube.com/watch?v=bI2d7VeoNf0

Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Consulteu el palmarès complet del D'A Film Festival 2025.

Notícia relacionada: Àmplia presència de pel·lícules amb suport MEDIA al D’A Film Festival 2025

European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i clàssica de pel·lícules europees recents presents al Tribeca Film Festival, que es durà a terme del 4 al 15 de juny de 2025.

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.

NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024/2025).
• Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
• En cas que les empreses de vendes tinguin dues pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.

Import disponible

Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 21 de maig de 2025.

Consulta’n les bases i presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

CineKid Festival ha obert la convocatòria del Junior Co-Production Market 2025, que es durà a terme del 21 al 24 d'octubre de 2025. La data límit per presentar-hi projectes és el 29 de juny de 2025.

Junior Co-production Market és un mercat de coproducció integrat de tres dies que permet als finançadors, canals de televisió i productors/es avaluar projectes infantils nous i innovadors en els sectors del cinema i la televisió.

Es tracta d'una plataforma per a projectes en desenvolupament i en work in progress.

La selecció final consta d'un màxim de vint projectes (quinze projectes a les seccions de cinema i televisió i cinc projectes a la secció de work in progress).

Elegibilitat:

• Les sol·licituds poden ser per a projectes de llargmetratge o projectes de televisió (sèries/episòdics), i poden ser de ficció, documental, animació o crossover per a una audiència de tres a catorze anys.
• Els projectes presentats han de tenir almenys un 10% de finançament disponible (excloent-hi inversions pròpies) i una empresa productora confirmada al país d'origen.
• Un esborrany del guió ha d'estar disponible després de la sol·licitud.
• En el cas work in progress, el material (esborrany) disponible no ha de tenir una durada inferior a vuit minuts i s'ha d'incloure un avenç de la producció cinematogràfica o televisiva.
• Només es consideraran per a la selecció els formularis d'inscripció que l'organització rebi abans de la data límit del 29 de juny del 2025 a les 23:59h.
• Els projectes només es poden presentar enviant el formulari d'inscripció digital Junior Co-Production Market al lloc web.

Criteris de selecció:

Els criteris principals de selecció són la viabilitat i la qualitat dels plans, així com el talent demostrable dels realitzadors. A més, CineKid s'esforça per presentar una selecció de projectes que reflecteixin la societat actual, tant a la història com al repartiment i l'equip tècnic.

Cal enviar la informació següent:

Informació del projecte:

• Sinopsi (màxim 35 paraules).
• Sinopsi llarga (màxim 250 paraules).
• Descripció (màxim 10 pàgines A4).
• Declaració del director/a (màxim 250 paraules).
• Declaració del productor/a (màxim 250 paraules).
• Declaració sobre com es vol reduir l'impacte ambiental del desenvolupament i la producció del projecte.
• Reflexió sobre com el projecte aborda la diversitat i la inclusió, ja sigui a la història o a través de la selecció del repartiment i l'equip tècnic.
• Fotogrames o referències visuals.

Crèdits de la pel·lícula:

• Nom i dades de contacte del director/a, productor/a i, si escau: guionista, coproductor/a, finançador/a i/o agent de vendes internacional.
• Biografia del director/a (màxim 120 paraules).
• Biografia del productor/a (màxim 120 paraules).
• Enllaç(s) de streaming amb treballs previs del realitzador; per a obres a work in progress, el material en esborrany, amb una durada mínima de vuit minuts.

Informació tècnica:

• Durada estimada.
• Tipologia.
• Gènere.
• Públic/target.
• Data de producció planificada.
• Data d'estrena planificada.

Informació sobre finançament:

• Pressupost total en euros.
• Finançament ja assegurat (quantitat, així com resum explicatiu).
• Pla de finançament (detallant finançament assegurat i pressupost total).

Premis:

• Eurimages Co-production Development Award. Els projectes de llargmetratge seleccionats poden optar a aquest premi valorat en 20.000 euros. Han d'estar en fase de desenvolupament, han d'estar destinats a estrenar-se a sales de cinema i han d'estar dissenyats com a coproduccions europees entre almenys dos Estats membres d'Eurimages per raons que no siguin purament financeres.
• Publikum Audience Awereness Award: Els projectes de llargmetratges i sèries en desenvolupament són elegibles per al premi. Consisteix en 9.000 euros en serveis que contenen una trajectòria de recerca d'audiència feta a mida en col·laboració amb Will & Agency.
• Post-production Award Filmmore: Tots els projectes de llargmetratges i sèries de live action en desenvolupament són elegibles per a aquest premi de 5.000 euros pagats en forma de serveis pel centre de postproducció Filmmore.

Data límit: 29 de juny de 2025.

Selecció de resultats: 11 d'agost del 2025.

Presenta el teu projecte des d'aquest enllaç.

Si tens més dubtes, contacta amb CineKid for Professionals: professionals@cinekid.nl

Junior Co-Production Market de CineKid for Professionals de CineKid Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

TorinoFilmLab ha anunciat la selecció de projectes participants al programa de formació ScriptLab 2025, enfocat en llargmetratges de ficció, tant idees originals com adaptacions, en etapes primerenques de desenvolupament.

D'entre les 675 sol·licituds rebudes de 91 països, han seleccionat 22 professionals: 16 guionistes/directors, 2 coguionistes i 4 aspirants a story editors, procedents de 20 països diferents: Argentina, Àustria, Bèlgica, Xile, Croàcia, Dinamarca, Egipte, Estònia, Alemanya, Índia, Indonèsia, Iran, Itàlia, Líban, Malàisia, Sèrbia, Espanya, Suècia, Regne Unit i Estats Units.

Els 16 projectes seleccionats inclouen 7 llargmetratges de debut i 9 segones obres. La classe està formada per 13 dones, 2 persones no binàries i 7 homes.

El programa ScriptLab estarà dirigit per la guionista i consultora de guió sueca Eva Svenstedt Ward (cap d'estudis) i la productora sèrbia Amra Bakšić Čamo (comissària). Treballaran amb 4 mentors de renom internacional que donaran suport als grups de treball durant tot l'any: Anna Ciennik (França), Nadja Dumouchel (França), Miguel López Beraza (Espanya), i Selina Ukwuoma (Regne Unit).

Els i les participants participaran a 5 sessions d'abril a novembre de 2025, a Belgrad, Berlín i Torí, fins al TFL Meeting Event, el mercat de coproducció de TorinoFilmLab.

Entre els participants seleccionats figura Alois Sandner Díaz (Spain), amb l'òpera prima 'Paraules en foc' ('Fuego en la boca' / 'Words that burn'), produïda per la productora canària Tourmalet films amb el suport de l'ICEC.

La resta de projectes seleccionats són els següents:

• BLACK HAIRY BEAST, d'Anna Hints (Estònia), coguionista/codirector Tushar Prakash (Índia) – segon llargmetratge
• CHOSEN CITY, de Maria Belen Poncio (Argentina) – primer llargmetratge
• GOLDFISH, d'Aditya Ahmad (Indonèsia) – primer llargmetratge
• GRASSHOPPER, de Micah Magee (Dinamarca/USA) – segon llargmetratge
• HE IS CAT d'Anette Sidor (Suècia) – primer llargmetratge
• HEARTH de Matthew Puccini (USA) – primer llargmetratge
• HISTORY OF ILLNESS de David Gašo (Croàcia) – primer llargmetratge
• HOLD ME (IF YOU WANT) de Mounia Akl (Líban) – segon llargmetratge
• HOLD STILL de Shalini Adnani (Xila/United Kingdom/Índia) – segon llargmetratge
• ISMAELILLO de Tommaso Santambrogio (Itàlia) – segon llargmetratge
• RADICAL HOPE d'Steffi Niederzoll (Alemanya), co-guionista Sina Ataeian Dena (Iran/Alemanya) – segon llargmetratge
• SUMMER ECHO de Miwako Van Weyenberg (Bèlgica) – segon llargmetratge
• WALK SLOW d'Yvonne Zhang (United Kingdom) – primer llargmetratge
• WOLF DAYS d'Emilija Gašić (Sèrbia) – segon llargmetratge
• WORDS THAT BURN d'Alois Sandner Díaz (Espanya) – primer llargmetratge
• WRECKING BALL de Clara Stern (Àustria) – segon llargmetratge

ScriptLab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i la col·laboració de Film Center Serbia i Der Divan.

Més informació

Des de l'exitós llançament paneuropeu el novembre de 2022, la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, el Month of European Film ha experimentat un creixement continu: va començar amb 35 socis de 35 països el 2022, i el 2024 el Month of European Film va col·laborar amb 108 socis de 42 països.

El nombre de projeccions de pel·lícules europees en el marc de la iniciativa va passar de 1.553 el 2022 a 9.310 el 2023 a 16.140 projeccions a l'edició de 2024. El nombre d'entrades venudes va augmentar de 61.199 el 2022 a 164.206 el 2023 a gairebé mig milió d'entrades (467.697) l'últim any. Els socis participants van informar que les seves activitats durant el Mes del Cinema Europeu van augmentar l'interès del públic per les pel·lícules europees i també els fa voler programar més pel·lícules europees en el futur. Aquest és el resultat d'una avaluació amb els socis participants d'aquesta iniciativa singular.

Enguany, el Mes del Cinema Europeu començarà amb l'anunci de nominacions el dimarts 18 de novembre de 2025, amb cinemes d'arreu d'Europa oferint un programa a mida per al seu públic local. El Mes del Cinema Europeu tindrà la seva gran final el dissabte 17 de gener de 2026 amb la celebració dels Premis del Cinema Europeu a Berlín.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l'Acadèmia de Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en col·laboració amb Europa Cinemas, CICAE, MUBI, DAFilms, Festival Scope, així com nombrosos altres socis europeus i locals.

Més informació

El programa LUX Audience Award Young Talent, que ofereix una oportunitat per als joves professionals de la indústria cinematogràfica, ha obert la convocatòria 2025-2026. La data límit per presentar-s'hi és el 18 de maig de 2025.

Lux Audience Award i Europa Cinemas seleccionaran un/a jove professional de cada país de la UE mitjançant aquest procés de sol·licitud obert promogut entre les sales de cinema europees de diferents organitzacions d'exhibidors.

Els i les joves talents seleccionats/des assistiran a un programa totalment finançat a Estrasburg del dilluns 6 al dijous 9 d'octubre de 2025.

El programa inclourà sessions informatives amb socis clau, parts interessades i organitzacions cinematogràfiques rellevants (cineastes, distribuïdors, productors, crítics, etc.) sobre el Parlament Europeu i el Lux Audience Award.

Tot aprofitant la passió i la creativitat dels joves professionals del cinema seleccionats, el programa pretén elevar el perfil del LUX Audience Award i fomentar la visibilitat de les pel·lícules seleccionades entre el públic i els professionals del cinema.

Objectius:
Promoure el LUX Audience Award: augmentar la consciència del LUX Audience Award i les cinc pel·lícules europees nominades entre el públic de tota la UE.

Implicar els joves professionals: oferir oportunitats als joves professionals de la indústria cinematogràfica per contribuir activament a la promoció del cinema europeu.

Crear sinergies per enfortir el cinema europeu: facilitar la col·laboració entre els cinemes nacionals, les oficines d'enllaç del Parlament Europeu i les comunitats locals per millorar el diàleg i la comprensió culturals.

La convocatòria només està oberta als candidats/tes que compleixin els requisits següents:

• Fins als 35 anys
• Que treballin en una sala de cinema el 2025 i el 2026, en funcions com ara programació, màrqueting, comunicació, xarxes socials, educació cinematogràfica o desenvolupament del públic jove. Per garantir la diversitat d'activitats representades, es prestarà especial atenció a les sol·licituds de cinemes que també es dediquin a la distribució, organitzin o acullin festivals, o realitzin altres iniciatives complementàries.

La data límit per presentar-hi la sol·licitud és el diumenge 18 de maig de 2025.
El procés de selecció i preparació es farà al juny; cal, si us plau, romandre disponible durant aquest període.

Més informació i formulari d'inscripció.

La 9a edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que es durà a terme del 24 d'abril al 2 de maig als Cinemes Verdi com a seu principal, ha anunciat la programació, que inclou diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA programades:

Secció Oficial a Competició:

• Jouer avec le feu ('The Quiet Son'), de Delphine Coulin, Muriel Coulin (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Louise Violet ('Miss Violet'), d’Eric Besnard (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Leggere Lolita a Teheran ('Reading Lolita in Tehran' / 'Leer Lolita en Teherán'), d’Eran Riklis (Israel, Itàlia, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Sarah Bernhardt, La Divine ('The Divine Sarah Bernhardt' / 'La divina Sarah Bernhardt'), de Guillaume Nicloux (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Small Things Like These, de Tim Mielants (Irlanda, Bèlgica 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Ma mère, Dieu et Sylvie Vartan ('Once Upon My Mother' / 'Érase una vez mi madre'), de Ken Scott (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.

Secció Oficial Fora de Competició

• Los Tortuga ('The Exiles'), de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)

Cinema amb Gràcia:

• Jane Austen a gâché ma vie ('Jane Austen Wrecked My Life' / 'Jane Austen arruinó mi vida'), de Laura Piani (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• À bicyclette!, de Mathias Mlekuz (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
• Zwei zu eins ('Two to One'), de Natja Brunckhorst (Alemanya, 2024). Ajut MEDIA a la distribució.

Zona Oberta:

• Una quinta portuguesa ('The Portuguese House'), d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Consulteu la programació completa del BCN Film Fest 2025.

La 34a edició del Festival du Cinéma Espagnol de Nantes s'ha dut a terme del 21 al 29 de març de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet, que va rebre el Premi Jules Verne a la Millor Pel·lícula
• Los Tortuga, de Belén Funes, guardonada amb el Premi Jules Verne a la Millor Interpretació (Antonia Zegers, Elvira Lara)
• A nuestros amigos, d'Adrián Orr, que va obtenir el Premi al Millor Documental

Consulteu el palmarès complet d'aquesta 34a edició del Festival.

Entre la programació de les diferents seccions del festival també s'han pogut veure les següents produccions amb suport MEDIA:

Selecció Oficial - Ficcions a Competició:

• Molt lluny, de Gerard Oms
• Azken erromantikoak (Los últimos románticos), de David Pérez Sañudo

Fora de Competició:

• Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín
• La habitación de al lado ('The Room Next Door'), de Pedro Almodóvar

Espanya, 50 anys de llibertat

• La marsellesa dels borratxos ('The Drunkmen's Marseillaise'), de Pablo Gil Rituerto (Espanya, França, Itàlia, 2024)

Consulteu la programació completa del Festival du Cinéma Espagnol de Nantes 2025.

El programa de formació contínua Atelier Ludwigsburg-París, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’adreça a productors/es i distribuïdors/es cinematogràfics/ques emergents, recent graduats/des en un camp similar. La data límit per inscriure-s’hi és el 2 de juny de 2025. 

Els seus professors/es de prestigi procedeixen dels camps d'especialització més diversos de la indústria cinematogràfica. Entre ells/es hi ha productors i distribuïdors, així com guionistes, directors i compositors cinematogràfics de França, Alemanya, Regne Unit i Estats Units.

Durant el programa Atelier Ludwigsburg-Paris seràs part d'un equip de màxim 18 persones amb una mitjana de vuit nacions. Tots hi realitzen la formació a diferents llocs: la Filmakademie Baden-Württemberg de Ludwigsburg, La Fémis de París i la National Film and Television School de Londres.

L´any es divideix en fases presencials i de treball pràctic. Aquest darrer inclou excursions a canals de televisió, visites a festivals de cinema i una estada de pràctiques d'un mes en distribució o vendes internacionals. Al final de l'any de formació, produiràs el teu propi curtmetratge que començaràs a planificar des de l'inici del curs a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.

Calendari del programa:

• Part 1 - Octubre a desembre de 2025: Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.

Trabajo en clase, excursión a Estrasburgo (Francia) i inici de desenvolupament d'un projecte de curtmetratge.

• Part 2 - Gener de 2026: París, La Fémis, França.

Treball a classe, visita al Festival du Court-Métrage de Clermont-Ferrand, França.

• Part 3 - Febrer de 2026: Workshop informatiu durant el festival de cinema de la Berlinale amb assistència com a professional adcreditat/da.
• Part 4 - Febrer de 2026: Londres, National Film and Television School (Regne Unit).

Treball a classe.

• Part 5 - Març de 2026: Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.

Treball a classe i excursió a Series Mania a Lille.

• Part 6 - Abril de 2026: Pràctiques en distribució i vendes internacionals.
• Part 7 - Maig de 2026: París, La Fémis, França.

Treball a classe i assistència al Festival de Cannes com a visitant acreditat/da.

• Part 8 - Juny a agost de 2026: París, La Fémis, França o Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.

Producció del curtmetratge final.

Treball a classe - fase teòrica:

A les fases de treball a classe aprofundiràs els teus coneixements sobre les diferents àrees de la indústria cinematogràfica. Això significa assistir a seminaris i tallers tot ampliant les vostres habilitats i experiència amb l'ajuda de casos d'estudi.

Seminaris:

Durant la teva estada a Ludwigsburg, París i Londres assistiràs a seminaris a les respectives escoles de cinema. Professionals seleccionats de la indústria cinematogràfica faran classes i compartiran la seva experiència en molts camps diferents. El pla d'estudis inclou desenvolupament de guions, elaboració de pressupostos, finançament, dret contractual, planificació de rodatge, rodatge in situ, promoció, distribució i vendes internacionals.

Tallers de treball:

Un altre component important de l'any de formació són els tallers especialitzats a les diferents seus de l'Atelier. Per exemple, durant la Berlinale s'oferiran tallers de diversos dies de durada sobre el negoci cinematogràfic nord-americà. Sota la guia de professionals dels Estats Units, aprendràs sobre les diferències fonamentals amb el mercat cinematogràfic nord-americà. L'objectiu és ampliar els horitzons i mirar la indústria cinematogràfica a Europa amb ulls nous.

Casos d'estudi:

És important examinar més de prop les bones pràctiques. Per tant, t'enfrontaràs constantment a casos d'estudi que hauràs d'analitzar. Per exemple, les teves dues setmanes a Londres inclouran una iniciació als problemes de la vida real que es troben al sistema de producció britànic.

Alternant teoria i pràctica:

A més del treball a l'aula descrit anteriorment, ampliaràs constantment la teva ment a través de la pràctica. Les diferents destinacions ofereixen les seves oportunitats especials per viure experiències de primera mà.

Excursions:

A Ludwigsburg participaràs en una excursió de diversos dies a Estrasburg (França). Allà coneixeràs més de prop les rutines de producció quotidianes a ARTE i també coneixeràs el treball de promoció del cinema europeu a Eurimages.

Visites a festivals de cinema:

Durant la sessió a París assistiràs al festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand i al Festival de Cannes. Al febrer està prevista una visita a la Berlinale i al març coneixeràs el festival Series Mania de Lille. Als festivals de cinema podràs assistir a totes les projeccions com a visitant professional acreditat/da. Podràs fer una ullada entre bastidors al mercat cinematogràfic i gaudir dels nombrosos esdeveniments i visites guiades paral·leles. Durant les diverses visites, augmentareu constantment els vostres coneixements sobre l'organització, les ofertes i el potencial d'un festival de primer nivell.

Pràctiques:

A l'abril es reserven fins a set setmanes per fer pràctiques en una empresa de distribució cinematogràfica europea o en una empresa de vendes internacionals. En el dia a dia dels negocis, aprendràs a fer front a diferents desafiaments i a assolir objectius. Posteriorment podràs aplicar els teus nous coneixements a un estudi escrit sobre el tema de la distribució.

Produint el teu curtmetrate final:

A més de tota la teoria i planificació pràctica, la producció d'un curtmetratge és fonamental per al curs. Per això hauràs de pensar en aquest projecte des del començament. Els primers passos seran a l'octubre. Després, de mica en mica, aniràs incorporant contínuament els teus nous coneixements al projecte del curtmetratge, fins que el producte final estigui disponible al final de l'any de formació.

Com presentar-s'hi:

Qui pot participar a l'Atelier Ludwigsburg-París?

L'any de formació contínua s'adreça a productors/es i distribuïdors/es emergents de fins a 30 anys. Ofereix una formació profunda amb un enfocament europeu. Si et vas graduar a una universitat de cinema o un altre curs rellevant i has adquirit alguna experiència professional a la indústria cinematogràfica, l'organització espera la teva sol·licitud. Si la la teva sol·licitud és ben rebuda, seràs convidat a Ludwigsburg per a un examen d'ingrés a finals de juny de 2025.

Sol·licitants d'arreu del món:

A més dels candidats europeus, també poden optar a un any de formació candidats internacionals a Ludwigsburg-París.

El programa 2025/2026 també és obert a sol·licitants que no procedeixin de països membres del programa Europa Creativa MEDIA. Això també brinda als principiants no europeus l'oportunitat d'adquirir o desenvolupar les seves habilitats per a una carrera a la indústria cinematogràfica europea.

Habilitats lingüístiques necessàries:

Per sisena vegada, aquest any també es poden postular candidats de parla anglesa, fins i tot si no parlen francès ni alemany. Tot i això, se'ls exigirà que realitzin cursos preparatoris d'idiomes en aquests idiomes. A més, l'Atelier ofereix cursos complementaris d'alemany i de francès. Durant les dues primeres sessions a Ludwigsburg i París, l'ensenyament d'alguns mòduls es farà en anglès o s'interpretarà simultàniament (de l'alemany a l'anglès o del francès a l'anglès).

Tarifa de participació:

El preu del curs el 2025/2026 és de 1.500 euros, més les despeses d'allotjament a Ludwigsburg, París, Cannes i Londres (3.400 euros) (subjecte a canvis). L'Atelier organitzarà i cobrirà les despeses d'allotjament per a excursions i festivals. També organitzarà i subvencionarà l'allotjament a Ludwigsburg/Stuttgart, París, Cannes i Londres a prorrata (inclòs a 3.400 euros).

La taxa del curs i la participació en els costos d'allotjament han de pagar abans de començar el programa a l'acadèmia de cinema.

És possible sol·licitar una beca per a candidats que hagin estat seleccionats al costat alemany; se'ls enviarà més informació després de rebre la notificació d'acceptació per part de Filmakademie.

Data límit (programa 2025/2026): 2 de juny de 2025.

Documents de sol·licitud necessaris:

Envieu la vostra sol·licitud per correu electrònic a la coordinadora del programa Dorothee Martin (info-atelier@filmakademie.de). Envieu només un fitxer PDF que no ha d'excedir els 3 MB. Es requereixen els següents documents en anglès o alemany:

• Formulari de sol·licitud (aquí).
• CV en forma de taula amb una fotografia.
• Carta de motivació per participar a l'Atelier i una breu explicació de l'itinerari professional que voleu seguir després de l'any de formació (màxim una pàgina DIN A4).
• Retrat d'un productor real i conegut (màxim dues pàgines DIN A4).
• Descripció d'una pel·lícula que es va estrenar als cinemes en els darrers 24 mesos i et va impressionar (màxim dues pàgines DIN A4).
• Prova de qualificació d'ingrés a l'educació superior (per exemple, diploma d'escola secundària, certificat de finalització d'estudis).
• Prova de títol acadèmic (per exemple, universitat, col·legi).
• Prova d'almenys sis mesos d'experiència pràctica a la indústria cinematogràfica (per exemple, cartes de recomanació) i almenys quatre setmanes d'experiència establerta (pràctiques, etc.).
• Prova de bons coneixements d'anglès (per exemple, TOEFL, certificat de Cambridge, temps passat a l'estranger).
• Escaneig de la cèdula d'identitat o passaport.
• Opcional: enllaç/arxiu amb una pel·lícula de dos minuts (extractes, mostres de treball, muntatges).

On envio la sol·licitud?

Els candidats/des han d'enviar les seves sol·licituds a la Filmakademie Baden-Württemberg a Ludwigsburg. Si no us accepten la primera vegada, podeu tornar a sol·licitar una vegada una plaça a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.

Les entrevistes es faran per al costat alemany a finals de juny de 2025 i per al costat francès a finals de juny/principis de juliol de 2025.

Més informació.

El programa de formació de guió per a projectes infantils Cinekid Script LAB ha obert la convocatòria 2025-2026. La data límit per presentar-hi projectes és el 25 de maig de 2025.

D’una durada de sis mesos (d'octubre de 2025 a abril de 2026), el programa s’adreça a guionistes amb projectes de llargmetratge o sèrie orientats al públic infantil, i ofereix coaching i formació a mida, tot adaptant-se a les necessitats de cada projecte.

Aquesta iniciativa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i és una col·laboració entre CineKid for Professionals i sis instituts de cinema europeus: Athens International Children's Film Festival (Grècia), Flanders Audiovisual Fund (Bèlgica), Norwegian Film Institute (Noruega), Swedish Film Institute (Suècia), Netherlands Film Fund (Països Baixos) i l'Icelandic Film Institute (Islàndia).

La selecció final consta d'un màxim de 15 projectes.

Se seleccionen fins a sis projectes a través dels instituts col·laboradors esmentats. Cal tenir en compte que els instituts informen el projecte sobre la seva nominació amb antelació. Si se selecciona a través d'un dels instituts col·laboradors, la quota de participació és a càrrec de l'institut. Se seleccionen fins a nou projectes a través de la convocatòria oberta. Si ets seleccionat mitjançant la convocatòria oberta, la quota de participació de 6.500 euros és al teu càrrec.

La participació només és possible si s'abona la quota abans de l'inici de la primera residència.

Elegibilitat:

• Les propostes han de ser llargmetratges o projectes episòdics i poden ser de ficció, documental, animació o acció real.
• Els projectes han d'estar escrits per a un públic d'entre tres i catorze anys. Els projectes han d'estar escrits des de la perspectiva d'aquest públic.
• Només són elegibles els projectes que comptin amb una productora associada, i es podrà sol·licitar un contracte signat amb el/s guionista(es) després de la presentació.
• Els projectes ja presentats anteriorment al Script LAB no són elegibles per a la selecció, tret que s'hagin produït canvis significatius des de la sol·licitud anterior.
• Només es consideraran per a la selecció els formularis d'inscripció enviats abans de la data límit del 25 de maig de 2025 a les 23:59h.
• Els projectes només poden participar enviant el formulari d'inscripció digital al lloc web del Cinekid Script LAB.

Criteris de selecció:

• Els criteris de selecció principals són la viabilitat i la qualitat dels plans, i el talent demostrable dels guionistes.
• CineKid s'esforça per presentar una selecció de projectes que reflecteixin la societat actual en tota la seva diversitat, tant pel que fa a la història com a l'elenc i l'equip.
• La seva prioritat és amb històries originals en comptes d'adaptacions (de llibres).
• Es requereix la informació següent en anglès: Logline (màxim 35 paraules), sinopsi (màxim 250 paraules), tractament o esborrany del guió (depenent de l'etapa del projecte), breu descripció dels personatges principals, declaració del guionista (màxim 250 paraules, per favor inclou per què vols fer aquesta pel·lícula o sèrie), biografia del a Cinekid Script LAB, incloent una descripció del que busques en la formació i el resultat esperat), declaració i biografia del director/a (si escau) (màxim 250 paraules), declaració i biografia del productor/a (màxim 250 paraules), etapa de desenvolupament, idioma, durada prevista, públic objectiu, gènere, acció real/animació, història original/adaptació/remake, declaració sobre com planeges reduir l'impacte ambiental en el desenvolupament i la producció del teu projecte, reflexió sobre com el teu projecte aborda la diversitat i la inclusió, ja sigui a la seva història o a través de la selecció de l'elenc i l'equip tècnic, pla de finançament (incloent-hi el finançament ja assegurat i el pressupost total).

Calendari:

• Data límit: 25 de maig de 2025.
• Entrevistes de selecció: 25, 26 i 27 de juny de 2025.
• Selecció de resultats: Setmana de 30 de juny de 2025.
• Residència a CineKid for Professionals: 19 al 24 d'octubre de 2025 a Amsterdam (Països Baixos).
• Sessió online individual: Desembre de 2025 a gener de 2026.
• Residència a Berlinale: Febrer de 2026 a Berlín (Alemanya).
• Sessió online individual: Abril de 2026.

En cas de ser seleccionats a CineKid Script LAB:

CineKid Script LAB accepta un màxim de dos guionistes (o guionista/director) per projecte seleccionat.

CineKid cobreix:

• Per a un màxim de dos participants per projecte: cinc nits d'allotjament a l'hotel a Amsterdam i Berlín.
• Per a un màxim de dos participants per projecte: una acreditació CineKid for Professionals i una acreditació de festival per a la Berlinale.
• Els projectes seleccionats apareixeran al fulletó de CineKid Script LAB.
• Els projectes cinematogràfics finalitzats que van participar al LAB han d'esmentar CineKid Script LAB i mostrar el logotip de CineKid als seus crèdits.

Més informació.

Formulari d'inscripció.

CineKid Script LAB de CineKid for Professionals compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'oficina MEDIA d'Alemanya ha publicat una nova i actualitzada edició digital de la guia de formació i networking d'Europa Creativa MEDIA.

Es tracta d'un compendi útil de les diferents oportunitats en aquest àmbit per a professionals del sector audiovisual i cinematogràfic que compten amb el suport del programa arreu del continent europeu.

Una gran varietat d'opcions formatives i de networking amb iniciatives compten amb el suport de MEDIA des de fa anys, tot consolidant el seu èxit i bon resultat. Es poden trobar cursos, tallers i/o postgraus presencials o online de desenvolupament de guió, de desenvolupament de projecte, de desenvolupament de coproduccions, de producció i/o postproducció, de gestió legal/empresarial o sostenible de companyies i projectes, de distribució, de promoció i màrqueting, de mentoring/tutoria i networking i d'actualització a les darreres tendències de la indústria.

Programes formatius amb una àmplia oferta de convocatòries per a iniciatives diferents com EAVE -European Audiovisual Entrepreneurs, Erich Pommer Institut, ACE Producers o International Screen Institute, entre molts altres, són garantia d'èxit i preparació per tal d'estar plenament capacitats com a professionals, com a empreses i com a projectes.

Consulteu i descarregueu-vos la guia.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de presentar la desena edició de l'informe anual de Tendències clau 2025 al Series Mania Fòrum de Lille.

Aquest nou informe de 64 pàgines presenta les últimes tendències del cinema, la radiodifusió i l'streaming europeus.

La nova edició està disponible en anglès i actualment s'està traduint al francès i a l'alemany.

Aquesta desena edició de 'Tendències Clau' presenta les troballes principals de la investigació de l'Observatori els darrers mesos i les dades clau per comprendre l'evolució del sector audiovisual europeu. També és l'oportunitat perfecta per obtenir una visió global d'una tendència que probablement transformarà el mercat: la batalla per la publicitat en vídeo.

Consulta i descarrega't el nou informe anual de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual Tendències Clau 2025.

Més informació

El Marketplace de Galway Film Fair es durà a terme de l'11 al 12 de juliol de 2025 a Galway (Irlanda), simultàniament al Galway Film Fleadh (del 8 al 13 de juliol de 2025).

Ofereix reunions individuals prèviament programades entre cineastes i figures clau de la indústria, que inclouen:

• Finançadors/es de cinema i inversors.
• Distribuïdors/es i agents de vendes internacionals.
• Difusors i fons de finançament de cinema.
• Productors/es principals i festivals de cinema.

Productors/es seleccionats/des amb projectes de llargmetratge, documental, animació o sèrie de televisió tindran l'oportunitat única de presentar a pitch els seus projectes a professionals líders de la indústria, tot obrint portes al finançament, la distribució i a altres oportunitats de coproducció.

Punts de venda únics de Marketplace:

• Pont transatlàntic: Connectar la indústria europea i nord-americana per generar col·laboracions més enllà de les fronteres.
• Accés directe a les principals entitats de finançament del sector: Coneix els qui prenen les decisions que defineixen el finançament cinematogràfic internacional.
• Presentació de nous talents: El millor del cinema europeu emergent i internacional per a compradors i programadors de festivals.

A més, Galway Film Fair també acull conferències, seminaris, classes magistrals i esdeveniments de networking de la indústria, cosa que el converteix en un centre clau per als professionals del cinema mundial.

Sol·licituds amb un/a delegat/da (una persona per companyia):

• Data límit: 12 de maig del 2025 a les 17h.
• Tarifa per delegat: 250 euros.

Sol·licituds amb dos/dues delegats/des (dues persones de la mateixa companyia):

• Data límit: 12 de maig del 2025 a les 17h.
• Tarifa per sol·licitud: 500 euros.

Més informació i inscripcions.

El Marketplace de Galway Film Fair compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Erich Pommer Institut ha obert les inscripcions del curs Digital Distribution - Maximizing Reach and Revenues, que es durà a terme del 12 al 14 de juny de 2025 a Berlín. Us hi podeu inscriure amb descompte fins al 27 d'abril proper. I la data límit per inscriure-s'hi és l'11 de maig de 2025.

El panorama de la distribució està evolucionant: els streamers canvien d'enfocament, els cinemes s'adapten i estan sorgint noves oportunitats. Per mantenir-se competitius, els i les professionals de la producció necessiten estratègies efectives per monetitzar el contingut i arribar a un públic més ampli.

Aquest taller ofereix una visió general de la indústria, que inclou actors clau, models de distribució alternatius i tendències emergents. Mitjançant estudis de casos i debats dirigits per experts, els i les participants obtindran coneixements pràctics per refinar la seva estratègia de distribució i maximitzar el potencial del seu contingut.

El taller també crea un espai on els/les productors/es europeus/es poden conèixer experts/es i companys/es, tot provocant converses que condueixen a col·laboracions i oportunitats de negoci reals.

Si esteu buscant noves maneres de veure i monetitzar el vostre contingut, aquest taller és la vostra oportunitat per obtenir coneixements pràctics, orientació experta i les connexions que importen.

El proper 15 d'abril a les 17h es durà a terme una sessió informativa en línia gratuïta, a càrrec del cap d'estudis del curs, Nuno Bernardo, per obtenir informació de primera mà sobre el taller. Podeu inscriure-us-hi des de l'enllaç següent.

Temes:

• Nous agents i oportunitats comercials al mercat actual.
• Dirigir i mantenir una empresa en temps d’incertesa.
• Monetització del catàleg.
• L’acord de distribució digital: punts clau del contracte.
• Venda i distribució directa, inclosos models híbrids.
• Estratègies de distribució i campanyes de màrqueting d'èxit.
• Casos pràctics

Beneficis:

• L’experiència més recent de professionals de renom internacional.
• Oportunitat de provar i aplicar els coneixements adquirits in situ.
• Sessions interactives amb espai per a preguntes i respostes.
• Excel·lents oportunitats per establir contactes durant el taller.
• Un grup actiu i interdisciplinar de participants i experts de la indústria.
• Oportunitat per establir relacions comercials valuoses i duradores amb professionals de l’audiovisual de tot Europa.

Entre els experts que participaran en aquest programa es troben: Nuno Bernardo (Productor i director, beActive Entertainment), Wendy Bernfeld (Directora i fundadora, Rights Stuff), Triona Campbell
(Guionista i productora a Roundstone Media Ltd, Irlanda) i Charlotte Voillequin (Film Marketing Manager a Alphapanda).

Quota de participació:

• Early Bird: 590 €* (fins al 27 d'abril)
• 690 euros (inclou els àpats, però no inclou l'allotjament)

Més informació sobre el curs i inscripcions

Erich Pommer Institut compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La 28a edició del Festival de Málaga s’ha dut a terme del 14 al 23 de març de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han obtingut un total d'11 premis.  

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a Màlaga:

Secció Oficial

• ‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográfica i l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta. Ha obtingut quatre premis:
  • Bisnaga de Plata Premi Especial del Jurat.
  • Bisnaga de Plata a la Millor Direcció (Belén Funes)
  • Bisnaga de Plata al Millor Guió (Belén Funes i Marçal Cebrián)
  • Premi Signis al Millor Llargmetratge de Secció Oficial a Concurs
• ‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films). Ha estat guardonada amb dos premis:
  • Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas)
  • Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica

Zonazine Sección Oficial

• Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films i ha guanyat quatre premis:
  • Bisnaga de Plata a la Millor Pel·lícula Espanyola
  • Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Femenina (Anna Alarcón)
  • Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina (Iván Massagué)
  • Bisnaga de Plata Premi del Públic a la Millor Pel·lícula d'aquesta Secció

Curtmetratges a la Secció Oficial:

• Animazine:
  • ‘Buffet Paraíso’, d’Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d’Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development. Ha obtingut un premi:
    • Bisnaga de Plata al Millor Curtmetratge d'Animació.

Cal destacar també que la producció catalana Sorda , l’òpera prima d’Eva Libertad, produïda per Distinto Films, A Contracorriente Films, Nexus CreaFilms, ha rebut la Bisnaga d’Or a la Millor Pel·lícula així com la Bisnaga de Plata Premi del Públic i dos guardons més (Premi Feroz al millor llargmetratge de ficció i Premi Asecán a la millor òpera prima). A més, els seus protagonistes Míriam Garlo i Álvaro Cervantes han obtingut les Bisnagues de Plata als millors intèrprets femení i masculí, en ambdós casos ex aequo.

Consulteu el palmarès complet del Festival de Màlaga 2025.

Notícies relacionades:

El talent audiovisual amb suport MEDIA brilla a la 28a edició del Festival de Màlaga

El cinema català triomfa al Festival de Málaga

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees. Sota el títol: 'Finançament de pel·lícules de ficció a Europa: Una anàlisi de mostra de pel·lícules estrenades el 2022', l'estudi conclou que el finançament públic directe i els incentius a la producció van suposar el 47% del finançament de pel·lícules europees de ficció d'acció real als cinemes el 2022.

Aquest nou informe constata el següent:

• El finançament públic directe va continuar sent la font de finançament més important de les pel·lícules europees de ficció cinematogràfica, tot aportant el 27% del volum total de finançament. Els incentius a la producció es van mantenir per segon any consecutiu com la segona font de finançament més important, tot representant el 20% del volum total de finançament. (L'informe defineix el finançament públic directe com el finançament públic d'organismes nacionals, regionals i locals del país d'origen, així com de països de finançament minoritari i de fonts supranacionals. Els incentius de producció inclouen incentius de producció tant nacionals com estrangers).
• El pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció cinematogràfica estrenada o programada per estrenar-se el 2022 a les sales de cinema europees va ser de 2,19 milions d'euros.
• Tant els pressupostos mitjans com les estructures de finançament difereixen significativament entre els mercats. En particular, el percentatge de finançament públic directe en el finançament de pel·lícules disminueix amb l'augment de la mida del mercat i el volum pressupostari.

Aquest informe anual és fruit d'un important projecte de col·laboració entre l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, i l'European Film Agency Research Network (EFARN). Té com a objectiu proporcionar xifres concretes sobre com s'estan finançant les pel·lícules de ficció cinematogràfica europees, tot oferint una perspectiva global i paneuropea i complementant el treball realitzat a l'àmbit nacional.

D'acord amb l'anàlisi pressupostària real de 713 pel·lícules de ficció europees d'acció real estrenades o previstes per a l'estrena el 2022, aquesta és probablement la mostra de dades paneuropea més gran disponible fins ara sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees per a aquest any. L'informe ofereix coneixements únics basats en fets sobre una àmplia varietat de qüestions de recerca, des de la quantificació del pressupost mitjà de les pel·lícules de ficció cinematogràfica europees fins a la importància de les fonts de finançament individuals.

Estructura de finançament de les pel·lícules de ficció cinematogràfica europees

L'any 2022, el finançament de les pel·lícules europees de ficció cinematogràfica continua basant-se principalment en cinc fonts de finançament diferents: finançament públic directe; incentius a la producció; inversions de radiodifusió; inversions dels productors; i prevenda (Les inversions de les emissores combinen les inversions en coproducció de les emissores amb les vendes anticipades realitzades a les emissores amb seu a qualsevol dels països coproductors. Les vendes anticipades combinen les vendes anticipades nacionals i internacionals; les vendes anticipades al país d'origen).

L'única font de finançament més important va ser clarament el finançament públic directe, que va representar el 27% del volum total de finançament seguit a l'anàlisi. El finançament públic directe va anar seguit dels incentius a la producció, que van representar el 20% del finançament total, mentre que les inversions de les emissores van suposar el 18% del finançament total, lleugerament per davant de les inversions de productors (excepte les emissores) i les prevendes (excepte els drets d'emissió), que van representar el 16% i el 15% del finançament total, respectivament. Altres fonts de finançament, incloses les inversions en VOD, capital privat, finançament per deute o inversions en espècie són insignificants des d'una perspectiva acumulada.

Tanmateix, sembla que hi ha diferències estructurals importants entre països pel que fa a com es financen les pel·lícules de ficció teatral. Algunes d'aquestes diferències estan aparentment relacionades amb la mida del mercat. Dues diferències òbvies es refereixen al finançament públic directe i als incentius a la producció. Les dades suggereixen clarament que el pes del finançament públic directe en el finançament del cinema disminueix amb l'augment de la mida del mercat i viceversa. Tot i que només representava el 19% del finançament total en els quatre mercats de mostra gran, el finançament públic directe representava el 46% en els mercats de mida mitjana i el 58% en els mercats de mostra petita.

En canvi, el pes de finançament dels incentius a la producció sembla augmentar amb la mida del mercat, passant de només un 8% als mercats petits, al 14% als mercats mitjans fins al 23% als grans mercats (24% sense pel·lícules franceses). A més, la importància de les inversions dels productors i de les vendes anticipades sembla ser relativament baixa en els mercats petits i mitjans en comparació amb els grans mercats.

Pressupostos de ficció cinematogràfica a Europa

La mostra de dades estudiada suggereix que el pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció teatral europea estrenada el 2022 representava 3,03 milions d'euros, mentre que el pressupost mitjà de la mostra era de 2,19 milions d'euros.

No obstant això, els pressupostos mitjans difereixen molt entre països. No és sorprenent que els pressupostos mitjans siguin més alts als mercats més grans i més baixos als països amb menor potencial de taquilla, ja que l'explotació als mercats nacionals segueix sent clau per a la majoria de pel·lícules. El pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció europea originària de França, Alemanya, Itàlia, Polònia o el Regne Unit (els grans mercats inclosos a la mostra) va ascendir a 2,7 milions d'euros el 2022, enfront dels 1,9 milions d'euros de pel·lícules de ficció produïdes en un mercat europeu mitjà i 0,9 milions d'euros de pel·lícules de ficció de mercats petits.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

Ja estan obertes les inscripcions per participar al mercat MIFA (del 10 al 13 de juny de 2025) del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, sota el paraigua de MEDIA Stands. La data límit per inscriure-s'hi és el 28 d'abril de 2025.

MIFA és el mercat d'animació més gran del món. Organitzat conjuntament amb el Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, és una oportunitat per connectar amb 3.000 professionals del sector de l'animació i mostrar contingut a més de 400 compradors i distribuïdors i més de 600 exhibidors de més de 70 països.

Es tracta de l'esdeveniment imprescindible de la indústria de l'animació.

MEDIA Stands ofereix els serveis següents:

• Acreditacions amb descompte (170 EUR IVA inclòs) per a un nombre limitat de participants seleccionats
• Àrees de reunió dedicades
• Servei de benvinguda
• Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA
• Cafeteria amb aperitius i happy hours
• Instal·lacions d'emmagatzematge

Més informació i inscripcions.

Words Across Europe, el primer programa europeu de sala de guionistes de realitat virtual (VR), té obert el termini d'inscripció fins al 7 d'abril.

Es tracta d'un programa innovador de pagament que proporciona als participants un coneixement profund del panorama general de la indústria i la confiança per escriure amb èxit sèries de televisió.

Nou participants de nou països seran seleccionats i convidats per treballar des del 20 de maig de 2025 a sales de guionistes virtuals mitjançant l'última tecnologia de realitat virtual (VR) per conceptualitzar sèries originals i presentar-les a les principals figures de la indústria.

Words Across Europe està cofinançat per la Unió Europea i la productora Wide Eye Films, amb seu a Dublín (Irlanda).

Utilitzen la darrera tecnologia de realitat virtual i l'objectiu és fomentar la col·laboració entre els guionistes de televisió més talentosos de tota la Unió Europea. El programa d'avantguarda està dissenyat per oferir una experiència creativa immersiva, tot inspirant un ampli intercanvi d'idees utilitzant metodologies provades a banda i banda de l'Atlàntic.

L'organització està molt orgullosa de la rebuda de la iniciativa, que l'any passat va comptar amb la resposta dels participants que van venir de països com Polònia, Itàlia, Xipre, Irlanda, Espanya o Finlàndia.

En aquests moments es troba obert el termini d'inscripció.

Data límit: 7 d'abril del 2025.

Més informació i formulari d'inscripció.

El proper dijous 27 de març, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència de membres de l'equip tècnic del film: el músic Marc Verdaguer i el dissenyador de so Jordi Ribas, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la setena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de març de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie.

Un thriller dramàtic d'intriga, coproduït entre les franceses Scala Films i CG Cinéma, la catalana Andergaun Films i la portugesa Rosa Filmes.

Seleccionada als Festivals de Cannes, Toronto, Gijón i Valladolid, on va ser guardonada amb l'Espiga d'Or al millor llargmetratge i va rebre el Premi Miguel Delibes al millor guió, la pel·lícula va obtenir 8 nominacions als Premis César i 5 nominacions als Premis Lumière.

Sinopsi

Jérémie torna al seu poble natal per assistir al funeral de Jean-Pierre, un antic cap seu. Ha decidit quedar-se uns dies a casa de Martine, la seva vídua. Però una misteriosa desaparició, un veí amenaçador i un estrany sacerdot faran que la breu i tranquil·la estada de Jérémie a Saint-Martial prengui un gir inesperat.

https://www.youtube.com/watch?v=RbcJoWkarkc

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

TorinoFilmLab ha fet pública la selecció de projectes i professionals participants a la segona edició de ComedyLab, programa adreçat a guionistes d’arreu del món que vulguin desenvolupar un projecte de llargmetratge de comèdia o millorar la seva experiència i habilitats en l’escriptura de comèdia. És un concepte realment únic que reuneix guionistes amb comediants talentosos, que aportaran la seva experiència i brillantor còmica.

Després de rebre 112 sol·licituds de 44 països d'arreu del món, TFL ha seleccionat quatre projectes i els aparellarà amb cinc escriptors/humoristes. En total, ha seleccionat 10 professionals (sis dones i quatre homes) de Bèlgica, Canadà, Alemanya, Indonèsia, Països Baixos, Regne Unit i Espanya.

Entre els quatre projectes seleccionats figura el projecte català 'Les flors', de la guionista/directora Francesca Català Margarit, i el coguionista i director Àlex Maruny.

Sinopsi: Joan, un actor amb dificultats, torna a casa i treballa a la floristeria de la seva germana, on el drama familiar sempre floreix. Un dia, troba una nota estranya en un ram retornat. El que comença com un petit misteri, esdevé ràpidament una gran trama criminal que implica corrupció immobiliària i, per descomptat, la seva família ho empitjora tot a la seva manera hilarant.

I entre els 5 escriptors/comediants seleccionats a ComedyLab 2025 figura la també catalana Laura Fincias Marín. Laura és una còmica, escriptora i productora de comèdia, que treballa com a investigadora en el camp de la psicologia. Va començar la seva carrera de comèdia el 2021, amb un monòleg científic sobre la procrastinació. Des d'aleshores, ha estat fent stand-up per tot Europa en castellà, català i anglès.

Consulteu la resta de projectes i professionals seleccionats per participar a ComedyLab 2025.

ComedyLab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: TorinoFilmLab obre la convocatòria de ComedyLab 2025

ACE Producers ha obert les inscripcions del seu programa ACE Producers Series Special 2025, que es durà a terme del 3 al 8 de novembre de 2025 a Roma (Itàlia), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de Roma Lazio Film Commission. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 3 de juny de 2025. 

Aquest taller s’adreça a productors/es experimentats/des que vulguin ampliar els seus coneixements sobre desenvolupament i producció de sèries de televisió per a una audiència internacional, així com a productors/es experimentats/es que vulguin integrar una divisió de sèries a les seves empreses.

Està obert a membres de la xarxa ACE Producers, així com a altres productors/es de nivell similar.

Se seleccionaran un total de 16 a 18 productors/es i cadascun/a amb sèries en fase de desenvolupament.

El programa es centra principalment en els aspectes creatius i financers de la producció de sèries de televisió. ACE Producers Series Special també ofereix sessions sobre com treballar amb canals de televisió o plataformes de streaming, sobre màrqueting, sobre audiències, així com sobre enfocaments i estratègies comercials internacionals.

El taller brinda també als productors la possibilitat de treballar als seus projectes a través de reunions amb experts i en sessions grupals amb altres professionals.

Temes de la formació:

• Esquema de finançament de sèries en el context internacional.
• Coneixement del potencial de mercat i de trobada d’una audiència internacional.
• Integració estratègica d’un departament de sèries a una productora cinematogràfica existent.
• Comprensió de les diferents estructures de la producció al desenvolupament de sèries.
• Col·laboració de treball amb canals de televisió i plataformes de streaming.

Professionals d’empreses com Fremantle, BETA, Banijay, Federation i Lionstage assisteixen regularment com a consultors/es, a més de productors/es i showrunners que debaten i fan casos d’estudi sense restriccions.

Condicions d’elegibilitat:

• Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada en una empresa independent de producció de cinema/televisió.
• Ser membre de la xarxa ACE Producers o un productor amb un nivell similar d’experiència.
• Tenir una sèrie de televisió en desenvolupament que estigui en una fase ja rellevant d’avenç i que sigui apropiada per a una coproducció.
• Tenir fluïdesa en l’anglès parlat.

S’hi poden presentar productors/es de qualsevol país, però cal tenir en compte que la majoria de quotes estaran reservades per a productors/es de països MEDIA.

Quota de participació: 2.500 euros (2.250 euros per a membres de la xarxa ACE Producers).

La tarifa inclou tota la pensió completa, allotjament i formació durant el taller. Les despeses de viatge no estan incloses.

Per sol·licitar la participació, escriu a: specials@ace-producers.com

Juntament amb el formulari, ACE Producers sol·licitarà:

• Carta de motivació del/de la productor/a.
• Biografies de l’equip.
• Bíblia de la sèrie que inclou: sèries pitch (amb part central i arc de temporada), sinopsi breu del pilot i de tots els episodis següents i perfils dels personatges principals.
• Pressupost, pla de finançament (incloent-hi canal de televisió/plataforma prevista) i pla de producció.

Hi ha una quota de sol·licitud de 40 euros.

Data límit: 3 de juny de 2025.

ACE Producers Series Special d’ACE Producers compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La iniciativa de formació European Showrunner Training d’Internationale Filmschule Köln, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i es duu a terme de juny a novembre de 2025 a Colònia (Alemanya) i en línia, organitza una sessió informativa en línia el proper dijous 20 de març a les 17h.

European Showrunner Training és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l’oportunitat d’adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s’hi és el 6 d’abril de 2025.

A través de sessions en línia i seminaris presencials juntament amb tutoria en línia, el programa dona suport a cada participant a l’hora de cultivar la mentalitat i la consciència necessària per ser un showrunner d’èxit a Europa.

Els temes inclouen:

• Impacte social (dins i fora de la pantalla).
• Lideratge creatiu.
• Guió, Producció, Direcció, Edició.

La sessió informativa explicativa del programa es durà a terme dijous 20 de març a les 17h i us hi podreu connectar des de l'enllaç següent. Hi intervindrà Jeppe Gjervig Gram (director del programa, guionista i showrunner de 'Borgen', 'Follow the Money'), juntament amb Rachel Kilfeather ('Vikings') i Alain Moreau ('Chains', 'Opj').

Feu clic aquí per a més informació i seguir la sessió.

Dades de la sessió:

Esdeveniment: Online Info Event European Showrunner Training 2025
Enllaç Zoom aquí.
Meeting ID: 624 9235 8829
Contrasenya: InfoESP25

Notícia relacionada: Inscripcions obertes per a la formació amb suport MEDIA European Showrunner 2025

La dotzena edició dels Premis PLATINO del cinema iberoamericà es durà a terme el proper 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

Les pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA nominades a la 12a edició dels Premis Platino són:

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 3 Nominacions:

• Millor direcció (Pedro Almodóvar)
• Millor música original (Alberto Iglesias)
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau)

El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula documental
• Millor direcció de muntatge (Lucrecia Gutiérrez, Tatiana Huezo)

Grand Tour, de MIguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:

• Millor pel·lícula iberoamericana de ficció

La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya, EUA, 2024).Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:

• Millor direcció artística (Javier Alvariño)

Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín (Espanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:

• Premi Platino al Cinema i Educació en Valors

Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. 1 Nominació:

• Millor pel·lícula documental

Guardiana de dragones (Dragonkeeper), de Jianping Li, Salvador Simó (Espanya, Xina, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:

• Millor pel·lícula d'animació

Consulta la resta de pel·lícules i sèries nominades.

Els Premis PLATINO XCARET estan organitzats per EGEDA – Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, en aliança amb FIPCA – Federació Iberoamericana de Producció Cinematogràfica i Audiovisual i seran accessibles a través de televisions de tot Iberoamèrica i de la plataforma SmartPlatino TV.

'Mallorca Confidencial', el tercer llargmetratge de David Ilundain, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, ha iniciat el rodatge a diverses localitzacions de la província de Barcelona i a l'illa de Mallorca.

Produïda per Inicia Films, Cinètica Produccions i Umedia, la pel·lícula compta també amb el finançament de l'ICAA i amb el suport de l'ICEC, Fundación Mallorca Turisme i Mallorca Film Commission. A més, compta amb la col·laboració de Filmax i la participació de RTVE, Movistar Plus, 3CAT i IB3. La pel·lícula arribarà als cinemes de la mà de Filmax.

Protagonitzada per Lolita Flores al paper de la matriarca gitana que controla l'epicentre de la droga a Mallorca, completen el repartiment d'aquest thriller policíac Àsia Ortega, Jordi Sánchez i Elena Furiase, entre d'altres. Amelia Mora ('La infiltrada') signa el guió.

Sinopsi

Mallorca, any 2007. La Chusa, matriarca d'un poblat barraquista, controla el mercat de la droga amb el suport de veïns, traficants i policies. Però quan pateix un robatori substanciós, veu com trontolla el seu poder i la seva família.

Segons paraules d'Ilundain, 'Mallorca Confiencial' és una història d'èxit, a un preu molt alt. Una dona nascuda en un poblat marginal que es converteix en reina del tràfic de drogues de tot un emblema de vacances com és Mallorca. A base d'instint, determinació, intel·ligència i moltes complicitats, La Chusa obté un lloc a l'illa i el seu lloc al món."

La pel·lícula parla de les dificultats a què s'enfronten alguns personatges, dilemes morals de qui intenta escapar del seu destí, mentre que uns altres es deixen portar per la cobdícia i l'abús de poder.

Nascut a Pamplona el 1975, David Ilundain és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, i va estudiar també cinematografia a l'Escola Internacional de Cinema de l'Havana. Després de graduar-se, Ilundain va treballar en equips de direcció com a script i ajudant de direcció.

Els seus dos llargmetratges fins ara han tingut suport de crítica i públic. 'B, la pel·lícula', la cinta sobre el cas Bárcenas que va ser el seu debut en format llarg, va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Feroz Especial de la Crítica. També va obtenir tres nominacions als Premis Goya per les dues interpretacions dels seus protagonistes i el guió adaptat. Mentre que 'Uno para todos', que també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i es va estrenar el 2020, també va arribar als Goya amb la nominació del seu protagonista, David Verdaguer, i va rebre el Premi Forqué a Educació i Valors.

‘Mallorca confidencial’ (abans amb el títol de ‘La Paca’) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) per part d'Inicia Films.

Més informació

La propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes es durà a terme del 13 al 21 de maig de 2025. Les inscripcions per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands, i gaudir de descomptes i serveis, estan obertes fins al 7 d'abril.

Recordeu que cal estar inscrit al mercat o al festival de Cinema abans de ser acceptat per MEDIA. MEDIA Stands no s'encarrega de les acreditacions dels participants per a l'esdeveniment.

Les inscripcions per participar al Marché du Film de Cannes sota el paraigua de MEDIA Stands s'adrecen a cineastes que busquin connectar amb socis potencials, a distribuïdors/es que busquin contingut nou o a productors/es que busquin finançament per als seus projectes.

MEDIA Stands ofereix els serveis següents:

• Reducció en acreditacions (419 euros per persona sense IVA). Data límit: 7 d'abril del 2025.
• Àrees de reunió dedicades.
• Servei de benvinguda i missatgeria.
• Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA.
• Cafeteria amb aperitius i happy hours.
• Instal·lacions d'emmagatzematge.
• Tallers.

Més informació.

European Film Club organitza aquest cap de setmana el LUX Watch Party Weekend.

Joves d'arreu d'Europa podran unir-se a les projeccions especials de dues pel·lícules nominades al LUX Audience Award del Parlament Europeu: 'Animal', de Sofia Exarchou, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, i el documental 'Intercepted', de la ucraïnesa Oksana Karpovych.

Les projeccions es duran a terme aquest dissabte 15 a les 17h ('Animal') i diumenge 16 a les 17h ('Intercepted').

Es podran veure les projeccions conjuntament, compartir les opinions, fer preguntes i connectar amb altres joves cinèfis.

El 15 de març es comptarà amb una convidada especial: Sofia Exarchou, la directora d''Animal', que participarà a una sessió de Q&A (preguntes i respostes).

Aquest esdeveniment en línia s'adreça a joves de 15 a 19 anys i l'organitzen els membres joves de l'European Film Club.

Només s'oferiran subtítols en anglès.

Inscripció.

Els membres registrats de la plataforma European Film Club podran veure 'Animal' i 'Intercepted' a l'àrea de membres fins al 31 de març de 2025.

Més informació

El D’A Film Festival Barcelona celebra la 15a edició del 27 de març al 6 d'abril de 2025. Entre la programació, figura una àmplia selecció de pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA:

Direccions:

• L'Empire ('The Empire' / 'L'Imperi'), de Bruno Dumont (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Portugal, 2024).
• La Prisonnière de Bordeaux ('Visiting Hours'), de Patricia Mazuy (França, 2024)
• Trois amies ('Three Friends' / 'Tres amigues'), d'Emmanuel Mouret (França, 2024)
• Quiet Life ('Vida en pausa'), d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia, Finlàndia, 2024)
• Wishbone, de Penny Panayotopoulou (Grècia, Alemanya, França, Xipre, 2024)

Talents:

• Anul Nou care n-a fost ('The New Year That Never Came' / 'El año nuevo que nunca llegó'), de Bogdan Mureșanu (Romania, Sèrbia, 2024)
• Il mio compleanno ('My Birthday'), de Christian Filippi (Itàlia, 2024)
• Peacock, de Bernhard Wenger (Àustria, Alemanya, 2024)
• Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025)

Radar:

• Vingt Dieux ('Holy Cow'), de Louise Courvoisier (França, 2024)
• La llegada del hijo ('Surfacing'), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024)
• Sisters ('September Says' / 'Septiembre dice'), d'Ariane Labed (França, Grècia, Alemanya, Irlanda, UK, 2024)
• Viet And Nam, de Minh Quy Truong (Vietnam, Filipines, Alemanya, Singapurt, Països Baixos, França, Itàlia, 2024)

Especials:

• Esmorza amb mi ('Join Me for Breakfast'), d'Iván Morales (Espanya, 2024)

Cloenda:

• Molt lluny (Zo Ver Weg) ('Away'), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024)

Podeu consultar la resta de la programació de la quinzena edició del D’A des de l’enllaç següent.

Notícies relacionades:

El film amb suport MEDIA 'Molt lluny', de Gerard Oms, es presenta a Màlaga i clou el D'A Film Festival

D’A Film Lab Barcelona 2025 obre la convocatòria de projectes

El proper dimecres 26 de març l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura) organitza, en el marc del Series Mania Forum, una sessió informativa presencial sobre la convocatòria Europa Creativa MEDIA TV and Online Content 2025, el segon termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 14 de maig de 2025.

La sessió anirà a càrrec de Denis Clarke, de l'EACEA, i es durà a terme de 9h a 10h a l'estand d'Europa Creativa MEDIA a Series Mania (Lille Grand Palais - Delegates Hall - DH00). Per accedir-hi es requereix acreditació, i no és necessari registrar-s'hi.

Denis Clarke també estarà disponible per respondre qualsevol pregunta relacionada amb aquesta convocatòria el dimarts 25 de març d'11h a 18h i dimecres 26 de març de 10h a 16h. El podreu trobar a l'estand d'Europa Creativa MEDIA.

Series Mania Forum és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries. Està ple d'oportunitats per als professionals de l'audiovisual per intercanviar idees, assistir a taules de debat i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del Festival Internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum, que es durà a terme del 25 al 27 de març de 2025, és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.

Series Mania Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de TFL Next Green Narratives 2025. La data límit per presentar-s’hi és el 24 d'abril de 2025.

Es tracta d'un taller totalment digital dissenyat per donar suport a guionistes, directors/es i Story Editors d'arreu del món interessats a desenvolupar projectes de llargmetratges que integrin de manera autèntica una narració inclusiva i conscient del medi ambient.

Amb la inspiració de noves perspectives creatives i la promoció de la consciència social i mediambiental, el programa pretén obrir un diàleg al voltant de narratives alternatives i regeneradores en el cinema del futur.

TFL Next Green Narratives té com a objectiu:

• Oferir suport als cineastes amb un projecte de llargmetratge, en fase de tractament, que vulguin incorporar temes climàtics, inclusió social i/o sostenibilitat a les seves narracions sense perdre la seva veu artística única.
• Formar una nova onada d'editors d'històries equipats amb les habilitats per ajudar els i les guionistes a integrar temes conscients del clima, tot respectant l'autonomia creativa i mantenint la viabilitat emocional i comercial de la història.
• Desafiar les narracions tradicionals mitjançant reunions i debats inspiradors alhora que es consideren activament vies dramatúrgiques alternatives. S'animarà als participants a repensar i qüestionar les estructures de narració per tal d'adoptar narracions climàtiques positives, regeneratives, diverses i inclusives que van més enllà dels clixés distòpics per inspirar maneres alternatives de pensar i crear esperança i capacitat d'acció.

El taller se centra exclusivament en el desenvolupament del tractament, assegurant que els i les guionistes participants perfeccionin els seus projectes amb el suport d'editors/es d'històries dedicats i mentors experimentats. Els i les guionistes rebran orientació editorial personalitzada sobre el desenvolupament d'històries que integren dinàmiques climàtiques, temes de sostenibilitat i elements socialment rellevants a les seves pel·lícules.

En col·laborar amb experts en narracions climàtiques, tutors de guions i cineastes, els i les participants desenvoluparan narracions que no només reflecteixin els reptes ambientals actuals, sinó que també ofereixen visions de futurs sostenibles i inclusius.

Estructura

El taller s'estructurarà en 3 mòduls ONLINE diferents:

• 1a sessió: del 9 al 13 de juny
• 2a sessió: del 30 de juny al 4 de juliol
• 3a sessió: 1 – 5 de setembre

El taller TFL Next Green Narratives és, més que un programa de formació, una incubadora creativa per a cineastes disposats a desafiar les convencions de narració i donar forma a móns cinematogràfics que reflecteixen les realitats urgents d'avui. S'espera que els i les participants es comprometin plenament, tot adoptant la sostenibilitat i la inclusió com a principis bàsics en el seu desenvolupament narratiu.

El taller TFL Next Green Narratives és un programa dinàmic i immersiu que combina classes magistrals, exercicis col·laboratius i tutoria pràctica. El focus se centra en el desenvolupament de cada projecte seleccionat, mitjançant sessions grupals i individuals, per enfortir la història de manera espectacular, donar suport a les ambicions socials i climàtiques del guionista, alhora que es manté activament l'autonomia creativa.

Se seleccionaran 20 projectes de llargmetratges en fase de desenvolupament inicial presentats per guionistes o guionistes/directors/es internacionals juntament amb un/a productor/a (si està a bord) i es dividiran en 5 grups. Cadascun d'ells està guiat per un/a tutor/a amb una àmplia experiència internacional com a consultor/a de guió.

A més, els 5 editors d'històries es beneficiaran d'una formació pràctica i s'incorporaran a un grup específic, que inclou 4 projectes, amb un/a tutor/a principal que actua també com a mentor de l'aprenent d'Story Editor.

Qui s'hi pot presentar?

El programa ha estat dissenyat per a dos públics objectius diferents:

• 20 guionistes, amb un projecte de llargmetratge en fase inicial de desenvolupament:
  Els tallers en línia estan oberts a guionistes, directors/es i productors/es d'arreu del món. El projecte es pot presentar individualment o en equip (màxim 2 participants per equip) i ha de tenir la forma d'un projecte de llargmetratge en una fase inicial de desenvolupament.
• 5 Story Editors, editors, experts en narrativa:
  Editors/es d'històries professionals interessats/des a formar-se per treballar en projectes de llargmetratges amb perspectiva internacional, desenvolupats tant a través de sessions grupals com individuals.

L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi.

Tarifa de participació

750 euros (+ IVA, si escau) per cada Story Editor;
1.700 euros (+ IVA, si escau) per equip de participants (màxim 2 participants).

Un cop seleccionada, els participants hauran d'enviar un comprovant del pagament en els 2 dies següents, per confirmar la seva plaça.

TorinoFilmLab no preveu cap beca per a aquest taller. Gràcies al suport de Climate Spring, l'Story Editor en formació procedent de la xarxa Climate Spring rebrà una beca per cobrir la quota de participació.

Es donaran més detalls un cop es tanqui el procés de selecció.

A molts països, les institucions públiques ofereixen beques per a aquest tipus de formació, i TorinoFilmLab pot proporcionar una carta de selecció per facilitar-ne la sol·licitud.

Com presentar-s'hi

Story Editors:

Els materials sol·licitats, que s'han d'enviar tots junts en un únic PDF i tots en anglès, són:

• una carta de motivació tot explicant per què t'agradaria assistir a un taller amb aquest enfocament particular (3 pàgines com a màxim, en font Times New Roman - 12);
• un document en el qual descriu si ja treballa com a consultor de guió (3 pàgines com a màxim, en font Times New Roman - 12) i com ho fa;
• un currículum (màxim 3 pàgines, en lletra Times New Roman - 12);
• un enllaç de YOUTUBE (sense contrasenya) a un vídeo de presentació de 2' – en ANGLÈS – on el sol·licitant es presenta, tot explicant el motiu principal pel qual va decidir presentar-se a aquest programa.

Projectes de Llargmetratge:

Els materials sol·licitats, que s'han d'enviar tots junts en un únic PDF i tots en anglès, són:

• Logline del projecte (2 línies com a màxim, en lletra Times New Roman - 12) - si us plau, tingueu en compte que aquest logline s'utilitzarà per a la comunicació i per anunciar la selecció eventual del projecte al programa;
• sinopsi del projecte (3 pàgines màxim, en lletra Times New Roman - 12);
• tractament del projecte (màxim 10 pàgines, en lletra Times New Roman - 12);
• nota d'intencions del director/guionista (1 pàgina màxim, en tipus de lletra Times New Roman - 12);
• Màxim 3 pàgines amb: el currículum de tots els membres de l'equip del projecte (els que vulguin assistir al taller en cas de selecció), un enllaç (sense contrasenya) al treball anterior (30' màxim)
• un enllaç (sense contrasenya) a una presentació de vídeo de 2' (ha d'incloure tots els membres de l'equip del projecte; en aquest vídeo se us demana que us presenteu i expliqueu per què esteu interessats a presentar-vos a TFL Next Green Narratives);
• materials sobre l'enfocament audiovisual: imatges fixes, tauler de vídeo, etc. (1 pàgina màxim, en font Times New Roman - 12).

L'objectiu del taller és fomentar el desenvolupament de narratives de ficció sostenibles i inclusives, i es recomana als sol·licitants que expliquin el seu interès per aquests principis a les seves sol·licituds.

Data límit de sol·licitud: 24 d'abril de 2025

Feu clic a "APPLY NOW!" per accedir al formulari de sol·licitud i presentar la vostra candidatura (abans d'iniciar el procés de sol·licitud, heu de crear un compte a la plataforma TFL). Al formulari de sol·licitud, també es demanarà als candidats que omplin un qüestionari sobre l'estat del seu projecte.

Les sol·licituds que no respectin els criteris esmentats anteriorment es rebutjaran.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb: fiore@museocinema.it

Més informació i sol·licitud d'inscripció.

TFL Next Green Narratives és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La 14a edició de Biennale College Cinema, el taller de formació superior de La Biennale di Venezia, obrirà la convocatòria el proper mes de maig. La data límit per presentar-hi projectes serà el 7 de juliol de 2025.

Es tracta d’un taller creat per a cineastes emergents a fi de desenvolupar i produir llargmetratges de micropressupost que es presentaran al Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Des del 2012, el taller ha atorgat beques per produir 41 llargmetratges (que no superen els 200.000 euros cadascun), tot promovent nous talents que s'han establert a l'àmbit nacional i internacional. Van ser seleccionats d'entre 2.768 sol·licitants d'arreu del món.

Com funciona?

La convocatòria internacional de Biennale College Cinema obrirà de maig a juliol de 2025 i convidarà a la participació d'equips d'arreu del món, integrats per directors/es d'òperes primeres o segones obres, associats/des a productors/es que hagin realitzat almenys tres obres audiovisuals, o un llargmetratge de ficció o documental, distribuït i/o presentat a festivals.

Nou projectes de micropressupost podran participar en un taller del 7 al 16 d'octubre del 2025 a Venècia (Itàlia) juntament amb tres projectes seleccionats de la convocatòria específica per a Itàlia (Biennale College Cinema - Itàlia) que tanca a mitjans d'abril del 2025.

L'anunci dels nou projectes (internacional) i dels tres projectes (Itàlia) seleccionats es realitzarà durant la 82a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 27 d'agost al 6 de setembre de 2025.

Ambdues seleccions avançaran posteriorment pel mateix camí i donaran lloc a una nova selecció i presentació de fins a quatre llargmetratges de micropressupost a la 83a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia el setembre de 2025. Prèviament, els equips d'aquests quatre llargmetratges de micropressupost assistiran a tallers al desembre de 2025 (a Venècia) sobre desenvolupament de guió i al gener de 2026 (online) sobre preproducció.

Materials a incloure a la sol·licitud:

La sol·licitud consta d'una sèrie de materials escrits i visuals, que haureu d'enviar (consulteu la llista a continuació). Cal proporcionar tots els materials d'enviament sol·licitats, ja que no es tindran en compte sol·licituds incompletes.

Els equips que hagin presentat prèviament una sol·licitud a les edicions anteriors de Biennale College Cinema no es poden tornar a postular amb el mateix projecte. Els i les participants que van ser seleccionats pels tallers de les edicions anteriors de Biennale College Cinema no es tornaran a acceptar.

Els materials següents s'han de presentar en anglès:

• Sinopsi (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
• Tractament per a un projecte de micropressupost (5 a 10 pàgines, màxim 3.500 paraules o 18.000 caràcters) que descriguin plenament el projecte. Pot ser un llargmetratge, una animació, un documental –tots els gèneres elegibles–. Incloure una declaració que descrigui com el projecte explorarà l'estètica del micropressupost, quins reptes particulars l'equip de filmació cerca explorar en termes de forma i contingut (no més d'una pàgina). A presentar al mateix arxiu del tractament.
• Visió del director: pot ser presentada per un mood board, un project book (algunes pàgines de storyboard, un colour script, una sèrie de dibuixos o fotografies) o un vídeo (màxim tres minuts). Complementa visualment el concepte escrit i descriu el projecte mitjançant imatges.
• Obres prèvies del director (màxim dues). Digitals o en pel·lícula, a pujar directament a la pàgina web amb subtítols en anglès.
• Idees de càsting (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
• Pressupost total fins a un màxim de 200.000 euros.
• Biografies i filmografies del director i del productor. La filmografia ha d'incloure la informació següent: totes les obres prèvies incloent-hi el títol, la durada, el gènere (documental o ficció) i el paper en la producció.
• Perfil de la companyia de producció.
• Presentació en format vídeo-pitch. En anglès. Pel director (màxim tres minuts).
• Pla de participació de l'audiència (engagement) (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters). Heu de descriure com generar coneixement a través de les comunitats en línia.
• Declaració de drets pel que fa a la propietat total dels drets del projecte presentat o, en cas que es tracti de drets de tercers, una garantia que l'adquisició de tots els drets amb vista a la producció s'ha acabat o s'està negociant actualment. En aquest darrer cas s'haurà d'indicar al pressupost el cost que, en tot cas, tal com s'especifica al punt anterior, no podrà excedir la suma de 200.000 euros.
• Contracte signat entre el productor i el director confirmant que poden completar el projecte dins del requeriment i horari del programa.
• Confirmació que el projecte no ha comptat encara amb finançament per a desenvolupament o producció.
• Llista de cursos de formació i esdeveniments en què el projecte ja ha circulat.

Data límit: 7 de juliol del 2025 a les 23.59h.

Presenta el teu projecte de micropressupost amb sol·licitud via registre previ a partir del 6 de maig del 2025.

Més informació.

Biennale College Cinema - International compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

'Molt lluny', l'òpera prima de Gerard Oms, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es presentarà a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i també serà la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.

Es tracta d'una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films). També compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i el NL Film Fonds i amb la participació de TV3 i RTVE.

'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril de la mà de BTeam Pictures.

Sinopsi

Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, ​​pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d'aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l'idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

Protagonitzada per Casas al costat de David Verdaguer i Ilyass l'Ouahdani, 'Molt lluny' està basada en la pròpia experiència del director, Gerard Oms, quan va viatjar a Holanda el 2008. Segons les seves paraules, "l'any 2008 Espanya va viure una crisi econòmica que va obligar a gran part de la meva generació a migrar a altres països a la recerca d'un futur millor. En el meu cas, va ser el context perfecte per deixar enrere una rutina que m'ofegava i emprendre un viatge que em canviaria la vida. De la nit al dia, sense consultar-ho amb ningú, i amb la recessió econòmica com a coartada, vaig decidir agafar un tren amb destí a Amsterdam. Així va començar la meva aventura, un periple intens i màgic que em va fer créixer i avançar".

https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs

'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut.

European Film Promotion organitza el Digi Mercado del Cine Europeo 2025, que es duu a terme el 10 i 11 de març de 2025, i ofereix una oportunitat exclusiva per a 15 agències de vendes internacionals d'Europa per conèixer compradors llatinoamericans. Amb aquest format en línia, European Film Promotion (EFP) pretén aprofitar els esdeveniments de networking anteriors, mantenir contactes amb distribuïdors llatinoamericans i oferir un espai exclusiu i segur d'intercanvi entre socis.

15 agències de vendes internacionals europees d'Àustria, Alemanya, Itàlia i Espanya, així com 15 compradors llatinoamericans d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú que adquireixen títols europeus, han confirmat la seva participació al Mercat en línia.

Durant els speed meetings, que tindran lloc durant dos dies consecutius, els venedors podran presentar les seves últimes i properes pel·lícules europees a tots els compradors. Cada sessió dura 10 minuts, amb compradors i agents de vendes en sales separades per garantir que tothom tingui l'oportunitat de conèixer-se. Les projeccions promocionals en línia prèvies a la comercialització ajudaran a iniciar l'esdeveniment i a generar interès donant als compradors accés anticipat a les pel·lícules i les llistes de cada empresa de vendes.

Consulteu AQUÍ les 15 agències de vendes internacionals que assisteixen al Digi Mercado del Cine Europeo 2025, i entre les quals figura la catalana Filmax amb el llargmetratge d'animació ‘La llum de l’Aisha’, de Shadi Adib (Espanya, Alemanya i Singapur). Una producció de Castelao Productions, Castelao Pictures, Mago Audiovisual Production, La Luz de Aisha AIE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Peng! Boom! Tschak! Films i Sangnila. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut i amb suport d'Eurimages a la Coproducció.

A més, de la resta de l'Estat espanyol, també participen a Digi Mercado del Cine Europeo 2025 Latido Films (amb el drama de ficció '8', de Julio Medem) i Moonrise Pictures (amb el thriller psicològic 'El Instinto', de Juan Albarracin).

European Film Promotion compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Més informació

El passat mes de febrer va finalitzar a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'Salen las Lobas', òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produïda per Alba Sotorra i Vampire Studio (Primavera Sound). També hi participen les productores Paloma Productions (Dinamarca) i Novak Films (Bèlgica).

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part d'Alba Sotorra, 'Salen las lobas' també compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i Eurimages, així com del tax shelter de Bèlgica i el suport de RTVE. La pel·lícula va participar a programes de desenvolupament com el Campus d'Estiu de l'Acadèmia de Cinema, Òpera Prima ESCAC, Faberllull, NextGen Film Lab i l'Atlántida Film Lab, on va rebre el Premio al Millor Projecte de Ficció.

La pel·lícula es distribuirà als cinemes de l'Estat espanyol de la mà de Filmin.

Sinopsi

Inspirada en una història personal, la pel·lícula aborda la realitat dels centres penitenciaris de menors a Catalunya. La trama segueix Luna, una adolescent rebel i enèrgica, que es veu injustament tancada en un centre penitenciari juvenil. Allà, troba a 'Las Lobas', un grup d'amigues amb qui comparteix una passió per la música trap. Juntes, tenen un objectiu clar: escapar-se del centre per participar en un concurs de trap a Barcelona.

Tal com explica la jove directora, "'Salen las lobas' neix d’una experiència familiar que em va marcar profundament: quan la meva germana tenia 14 anys, el nostre pare la va acusar de maltractament i va ser enviada a un centre de menors. La injustícia de la situació i l’impacte que va tenir en les nostres vides em van impulsar a explicar aquesta història”.

La pel·lícula busca obrir un espai de reflexió sobre les complexes realitats que viuen molts joves, sense caure en el victimisme. És una història de superació, lluita feminista i somnis que es persegueixen malgrat l’adversitat.

El paper de la Luna està interpretat per Valeria Estrada, germana de la directora i font d’inspiració per al personatge. El càsting de la resta de 'Las Lobas' es va fer a través de xarxes socials, concerts de trap i centres juvenils de Barcelona, tot buscant joves amb autenticitat i caràcter. En aquest procés, es va comptar amb el suport de la consultora de diversitat Salima Jirari, per tal d’evitar estereotips en la representació de personatges racialitzats. A més, l’actor Alex Brendemühl completa el repartiment en el paper de Gonzalo, el pare de la Luna.

L'animació europea ha tornat a celebrar els seus èxits destacats amb els premis Cartoon Tributes en el marc del Cartoon Movie, l'esdeveniment de pitching i coproducció de pel·lícules d'animació europees de CARTOON, que s'ha dut a terme del 4 al 6 de març a la ciutat francesa de Bordeus, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Votats pels 838 professionals de 40 països que van assistir a la 27a edició de l'esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA, aquests premis reconeixen les empreses i personalitats les principals contribucions dels quals en els seus respectius camps han millorat significativament la indústria europea de l'animació durant l'any anterior.

Enguany celebrem que la directora i guionista Maria Trénor ha rebut el premi a directora de l'any pel seu treball a 'Rock Bottom'. Inspirada en la música i la vida del músic i compositor de culte britànic Robert Wyatt, la primera pel·lícula de Trénor explica la història d'amor autodestructiva d'una jove parella d'artistes atrapada a la voràgine creativa de la cultura hippie de principis dels anys 70.

Trénor ha estat representada als premis per Alba Sotorra Clua, productora del film.

Altres premis de la cerimònia han estat:

Productor de l'any: Dream Well Studio (Letònia), Sacrebleu Productions (França) i Take Five (Bèlgica) per l'oscaritzada pel·lícula europea amb suport MEDIA, Flow.

Agent de vendes internacional de l'any: Kinology (França).

La cerimònia de premis va tenir lloc al Palau de Congressos de Bordeus, on 55 nous projectes d'animació de 16 països han estat presentats al llarg de dos dies per trobar nous socis i inversors i així accelerar-ne la producció.

Més informació

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria del nou suport al màrqueting cinematogràfic i desenvolupament del públic d'Eurimages. 

Llançada el segon semestre de 2024, l’objectiu d’aquesta línia és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar audiències de pel·lícules que ja compten amb el suport d’Eurimages en el marc del Programa de Suport a la Coproducció.

Seguint les recomanacions d'un grup d'experts, el Comitè Executiu d'Eurimages va decidir donar suport a 15 llargmetratges, entre els quals 2 documentals i 4 animacions, amb un total de 729.900€.

Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:

• ‘Olivia and the Invisible Earthquake‘ (‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘), d’Irene Iborra Rizo. Llargmetratge d'animació produït per Cornelius Films, en coproducció amb França i Bèlgica.
• 'Romería', de Carla Simón. Llargmetratge de ficció produït per Elástica Films i Dos Soles Media, en coproducció amb Alemanya. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
• 'The Treasure of Barracuda' ('El tresor de barracuda'), d'Adrià Garcia. Llargmetratge d'animació produït per Inicia Films, en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
• Wolf Grrrls! (‘Salen las lobas‘), de Claudia Estrada Tarascó. Llargmetratge de ficció produït per Alba Sotorra (Spain), en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Les 15 sol·licituds seleccionades les van presentar els principals productors dels projectes següents:

• 'Allah is not Obliged -' - Special Touch Studios (França). Animació (una coproducció entre França, Luxemburg, Bèlgica i Canadà)
• 'Cuba and Alaska' - Clin d'oeil films (Bèlgica). Documental (una coproducció entre França, Bèlgica i Ucraïna)
• 'Eagles of the Republic' - Històries il·limitades (Suècia) (una coproducció entre Suècia, França i Dinamarca)
• 'Köln 75' - One Two Films (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya i Polònia)
• 'Olivia i el terratrèmol invisible' - Animació. Terremoto AIE (Espanya) (una coproducció entre Espanya, França i Bèlgica)
• 'One Year of School' - Nefertiti Film (Itàlia) (una coproducció entre Itàlia i França)
• 'Our Girls' - Keplerfilm (Països Baixos) (una coproducció entre els Països Baixos, Àustria i Bèlgica)
• 'Romeria' - Elastica Films (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Alemanya)
• Silent Friend - Pandora Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Hongria i França)
• The Crystal Planet - Animació Bfilm (Eslovàquia) (una coproducció entre Eslovàquia, Txeca i Croàcia)
• The Last Nomads - Documental Wake Up Novi Sad (Sèrbia) (una coproducció entre Sèrbia, França, Eslovènia, Bèlgica i Montenegro)
• 'The Last Viking / Back to Reality' - Zentropa Entertainments4 (Dinamarca) (una coproducció entre Dinamarca i Suècia)
• 'El tresor de Barracuda' – Inicia Films (Espanya) Animació (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
• 'Wolf Grrrls!' - Alba Sotorra (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
• 'Yunan' - Red Balloon Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Canadà, Itàlia i França)

Notícia relacionada: Eurimages obre una nova línia de suport al màrqueting cinematogràfic i al desenvolupament del públic.

Ja està oberta la convocatòria de sol·licituds de suport a la coproducció per a la data límit de l'1 d'abril a la Plataforma d'Enviaments de sol·licituds del fons Eurimages del Consell d'Europa.

Les productores amb projectes de coproducció ja poden crear les seves sol·licituds.

Consulteu-ne les bases i el procés de presentació de sol·licituds.

Recordeu que la plataforma tanca l'1 d'abril de 2025 a les 12:00 (migdia - CET).

Més informació

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat el nou informe 'Dones professionals a la producció de ficció per a TV/SVOD europea (xifres de 2015-2023)'.

L'informe ofereix una anàlisi de la desigualtat de gènere per a sis categories de personal darrere de la càmera: direcció, escriptura de guió, producció, direcció de fotografia, composició musical i edició.

Aquest nou informe constata les següents dades clau:

• Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals a la producció de ficció televisiva europea i SVOD va ser del 27%. Tres factors acumulatius s'apliquen a la majoria de les funcions avaluades en aquest informe:
  • Escassa proporció de dones a la població activa de professionals.
  • Menys tasques per a dones professionals.
  • Treball compartit amb més freqüència amb altres professionals (per exemple, les guionistes coescriuen més sovint que els seus homòlegs masculins).

• La desigualtat de gènere varia segons la professió. Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals va ser més alta per a productores (43%) i guionistes (37%), propera a la mitjana de les editores (31%) i directores (27%) i significativament menor per a les compositores (10%) i les directores de fotografia (10%).
• Les dones professionals semblen estar més representades quan diverses professionals treballen juntes en una mateixa funció, com és el cas dels equips de producció i d'escriptura de guió. Per contra, les dones tendeixen a estar més infrarepresentades quan el paper és generalment ocupat per un sol professional (per exemple, la direcció o la direcció de fotografia).
• No obstant això, fins i tot per als rols en què diversos professionals són responsables d'escriure o produir una obra, els equips estan liderats aclaparadorament per professionals masculins. Per exemple, entre el 2019 i el 2023, mentre que les escriptores representaven el 37% de l'escriptura de ficció audiovisual, els equips liderats per dones només representaven el 26% de tots els equips d'escriptura de guió, enfront del 59% dels equips dirigits per homes i el 15% dels equips equilibrats de gènere.
• Ja sigui pel que fa a la població activa o als encàrrecs, la proporció de dones professionals ha augmentat en general des del 2015, encara que només moderadament en un 4% (en conjunt, la proporció de dones a totes les funcions va augmentar del 23% el 2015-2018 al 27% el 2019-2023).
• Hi ha hagut un cert avenç en la funció de directora, que es caracteritza per una proporció mitjana de dones (+8% més de dones entre 2015-2018 i 2019-2023). El progrés ha estat més lent pel que fa a altres funcions professionals. Els papers amb una proporció ja molt baixa de dones, com ara compositores (+4%) i directores de fotografia (+3%), van millorar lleugerament. Els rols amb una proporció de dones per sobre de la mitjana, com ara guionistes i productores, també van tardar a canviar (+4% cadascun). La proporció de dones editores es va estancar completament (+0%) entre 2015-2018 i 2019-2023.
• A tall d'il·lustració, l'aplicació de les taxes de creixement mitjanes de la presència femenina dels darrers nou anys suposaria que s'aconseguiria la igualtat de gènere el 2030 per a les productores, el 2035 per a les directores, el 2036 per a les guionistes, el 2063 per a les compositores i el 2103 per a les directores de fotografia. La igualtat de gènere entre les dones editores no s'aconseguiria en absolut al ritme actual. Prenent tots els rols combinats, la paritat de gènere en la producció de ficció televisiva europea i SVOD s'aconseguiria el 2046.
• Tanmateix, hi ha un aspecte més encoratjador que pot ajudar a aconseguir més aviat la paritat de gènere. Les dones en un rol tenen més probabilitats de treballar amb altres dones; per exemple, la proporció de dones guionistes o productores és significativament més alta quan la directora és una dona, i el mateix passa amb les obres escrites o produïdes principalment per dones. Per tant, és probable que el progrés en una funció tingui un impacte positiu en les altres.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

La 13a edició de CEE Animation Forum, que es durà a terme del 4 al 6 de novembre de 2025 a Pilsen (República Txeca), ha obert la convocatòria de projectes fins al 30 d’abril de 2025. 

Es tracta d’un esdeveniment regional de pitching, finançament i coproducció. Pretén fomentar el potencial internacional, la visibilitat i l'accés dels projectes a un mercat europeu més ampli.

Una part clau del programa és la tradicional competició de pitching. Les presentacions estan obertes a projectes europeus d'animació en 4 categories:

• Llargmetratges (durada mínima de 60 minuts; en concepte, desenvolupament o producció)
• Sèries i especials de televisió (web i sèries de televisió de qualsevol format i pel·lícules individuals, durada mínima de 20 minuts; totes les etapes de desenvolupament excepte la fase conceptual)
• Curtmetratges (durada màxima de 20 minuts; totes les etapes de desenvolupament excepte la fase conceptual)
• Curtmetratges d'estudiants (durada màxima de 20 minuts, totes les etapes de desenvolupament excepte l'etapa conceptual)

Qui pot presentar un projecte?

Només els productors/es (o altres titulars de drets del projecte) poden presentar projectes en nom de l'equip del projecte. Els productors/es han de tenir els drets sobre el projecte, inclosos:

• el dret a presentar el projecte i qualsevol de les seves parts (inclòs el vídeo en qualsevol format) al públic,
• el dret a publicar informació sobre el projecte i qualsevol de les seves parts de qualsevol manera (per exemple, lloc web i xarxes socials).

Per a la categoria Curtmetratges d'estudiants, el/la sol·licitant ha de tenir el consentiment de la seva escola per sol·licitar i presentar el projecte al públic.

Mitjançant la presentació del projecte, el productor/a o el titular dels drets del projecte concedeix als organitzadors del concurs el dret de publicar, dins de l'àmbit del CEE Animation Forum, informació bàsica sobre el projecte, la seva imatge principal i/o la seva presentació en vídeo, així com utilitzar tots aquests elements i informació per al catàleg de pitching.

Quota de participació

Els/les sol·licitants amb èxit els projectes dels quals siguin seleccionats han de pagar la quota de participació abans del 15 d'agost de 2025. Un cop seleccionat el projecte, les tarifes s'aplicaran de la següent manera:

• Tarifa de la categoria Llargmetratges: 350 EUR per projecte
• Categoria Sèries / Especials de TV: 350 EUR per projecte
• Categoria Curtmetratges: 200 euros per projecte
• Categoria Curtmetratges per a estudiants: 80 euros per projecte

La tarifa inclou 2 acreditacions al CEE Animation Forum 2025: sessió de consultoria en línia abans de l'esdeveniment, suport tècnic in situ i assaig de pitch, presentació in situ del projecte seleccionat davant el públic, reunions de comentaris individuals preprogramades amb membres del jurat de la teva categoria, accés al programa del CEE Animation Forum 2025, promoció del teu projecte (premsa, pàgina web i xarxes socials). Les despeses de viatge i allotjament són a càrrec dels participants.

Selecció de projectes

Els projectes seran avaluats per un comitè format per experts internacionals i personal organitzador. El comitè tindrà en compte la idea creativa, l'originalitat de la història, el disseny i l'estil visual, els antecedents dels productors i la prospectiva i el potencial de coproducció dels projectes.

La selecció oficial de projectes del CEE Animation Forum 2025 s'anunciarà com a molt tard el 30 de juny de 2025 a ceeanimation.eu.

Quins materials necessites preparar?

Tingueu en compte que la informació següent (en anglès) serà necessària per completar la sol·licitud:

• Logline (màx. 200 caràcters inclosos els espais)
• Sinopsi (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
• Declaració del director/a (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
• Declaració del productor/a (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
• Imatge de presentació (jpg, jpeg, png, mida màxima del fitxer: 2 MB, mida mínima: 1920x1080px / 300dpi / orientació horitzontal)
• Exemples d'estil visual (la mida màxima del fitxer és de 10 MB)
• Enllaç al tràiler/teaser i/o storyboard (opcional)
• Informació sobre el format (grup objectiu, tècnica d'animació, durada)
• Informació sobre el pressupost (estimació pressupostària i finançament assegurat)
• Fotografia del director/a (horitzontal), biografia i filmografia
• Foto del guionista (horitzontal), biografia i filmografia
• Foto del productor (horitzontal), biografia, filmografia i perfil de l'empresa

Dates clau:

• 30 d'abril de 2025 | Termini de presentació de sol·licituds
• 30 de juny de 2025 | Notificació de la selecció
• Octubre 2025 | Formació en línia de pitch

El CEE Animation Forum tindrà lloc del 4 al 6 de novembre de 2025 a Pilsen (República Txeca).

Més informació: En cas de dubtes, contacteu amb: office@ceeanimation.eu

Bases completes i formulari d’inscripció.

Data límit: 30 d’abril del 2025.

CEE Animation Forum compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

European Film Promotion i CPH:DOX presenten una nova mostra en línia anomenada Europe! On Demand, una nova iniciativa pensada per potenciar la visibilitat dels documentals europeus al mercat nord-americà.

Aquest exclusiu aparador en línia, comissariat conjuntament per EFP i l'equip de programació de CPH:DOX, presenta una selecció de set documentals europeus destacats i estrenes mundials de la programació d'enguany del festival als compradors i distribuïdors dels Estats Units.

"Estem absolutament encantats (i agraïts) de col·laborar amb CPH:DOX, un festival internacional de documentals excepcional i imprescindible. No podem esperar per ser-hi! La nostra iniciativa marca l'inici d'una nova col·laboració, tot oferint una plataforma a mida per connectar cineastes europeus amb actors clau a Amèrica del Nord. Amb l'enfocament d'unir el talent europeu amb la indústria dels EUA, Europe! On Demand es basa en la missió d'EFP de millorar l'abast internacional del cinema europeu", afirma la directora general d'EFP, Sonja Heinen.

Mentre que Mara Gourd-Mercado, cap d'Indústria i Formació de CPH:DOX, afirma el següent: "Estem encantats de col·laborar amb EFP en aquesta iniciativa. La promoció d'EFP d'una selecció de títols europeus és una incorporació fantàstica a la plataforma CPH:MARKET i una gran oportunitat perquè els documentals europeus guanyin visibilitat i distribució potencial al mercat nord-americà. Aquesta associació també consolida la posició de CPH:INDUSTRY com a imprescindible per a les parts interessades de la indústria del documental. Esperem una associació fructífera i un gran aparador!”

Europe! On Demand comptarà amb una acurada selecció de set documentals excepcionals de les diferents seccions del festival. Això inclou de la secció DOX:AWARD, 'See You Tomorrow on the Moon' (França), de Thomas Balmès, un documental commovedor sobre una família jove que navega per una malaltia terminal i les cures pal·liatives; 'The Castle' (França, Itàlia), de Danny Biancardi, Virginia Nardelli i Stefano Giuseppe La Rosa, que segueix a tres nens de Palerm mentre converteixen un edifici abandonat en un refugi secret de la violència del món exterior; 'Flophouse America' (Noruega, Països Baixos, EUA), de Monica Strømdahl, un retrat íntim d'un nen de 12 anys que creix en una llar marcada per l'abús de substàncies, però també l'amor i els somnis d'un futur millor; 'The Helsinki Effect' (Finlàndia), d'Arthur Franck, un assaig documental d'arxiu que explora els mites i les narracions de l'època de la Guerra Freda i l'impacte durador en la diplomàcia global; i 'Sanatori' (Irlanda, Ucraïna, França), de Gar O'Rourke, una mirada visualment sorprenent de la vida dins del brutalista Sanatori Kuyalnik d'Odesa, on un grup reduït busca curació, amor i felicitat malgrat la guerra que fa estralls a prop.

De la secció HUMAN:RIGHTS Award, la programació inclou 'Girls & Gods' (Àustria), de Verena Soltiz i Arash T. Riahi, una exploració que fa pensar si les religions monoteistes poden ser feministes, seguint activistes radicals que desafien les estructures religioses tradicionals; i 'Black Water' (Espanya), de Natxo Leuza, que explica la història urgent del desplaçament climàtic a Bangla Desh, on l'augment del nivell del mar obliga milers a emigrar a la capital cada dia.

Europe! On Demand també inclourà una campanya de premsa i promoció dedicada, que inclourà un esdeveniment de premsa en línia exclusiu amb els principals mitjans de la indústria, així com una preparació a mida del sector per als cineastes participants, tot oferint orientació sobre estratègies de mercat dels EUA i presentacions clau. A les instal·lacions del festival, el programa ofereix un esdeveniment de networking presencial a CPH:FORUM, que facilita valuoses connexions cara a cara entre cineastes europeus i responsables nord-americans.

Tant European Film Promotion com CPH:DOX compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

La 27a edició del Thessaloniki Documentary Film Festival, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es duu a terme entre el 6 i el 16 de març de 2025, de manera presencial i en línia.

Entre la programació figuren dos documentals de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

D'una banda, el documental 'Supernatural', de Ventura Durall, coproduït per la catalana Nanouk Films, la belga Harald House, la francesa Massala Production i 3Cat, competirà a la secció de Competició Internacional.

De l'altra, el documental 'Only on Earth', dirigit per Robin Petré i coproduït per la danesa Hansen & Pedersen, la catalana Polar Star Films i HBO, es podrà veure a la secció Open Horizons.

 ‘Supernatural‘ compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, així com també compta amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.

Sinopsi

André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d’elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l’anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l’Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l’únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d’un personatge fascinant.

Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025) és un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles. També ha estat seleccionat al CPH:DOX (Festival Internacional de Cinema documental de Copenhague).

Consulteu la programació completa del Thessaloniki Documentary Film Festival.

A proposta de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) programa una jornada formativa sobre les fonts de finançament públiques en el sector del videojoc, que es durà a terme en línia el proper divendres 7 de març a les 10h.

L'objectiu de la jornada, que comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, és conèixer les opcions de finançament públic disponibles per a empreses de videojocs, en l’àmbit català, estatal i europeu. Es proporcionarà informació pràctica sobre la manera d'accedir a ajuts, beques i subvencions públiques per desenvolupar videojocs i consolidar el negoci.

Més informació sobre ajuts i subvencions per a l’ecosistema català del videojoc al web videojocscatalans.cat.

Programa 

10:00 - Introducció i benvinguda 

Marisol López, directora general d'Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Àlex Pi, director de l'Àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial de l'Institut Català de les Empreses Culturals i Roger Serra, director general de Política Lingüística en els àmbits Tecnològic i Audiovisual. 

10:05 - Ajuts de la Generalitat de Catalunya 

• Ajuts per a la llengua catalana - Ernest Montserrat, Departament de Política Llingüística
• Subvencions per a la internacionalització i accés a mercats internacionals - Eva Colom, Àrea de Mercats, ICEC 
• Préstecs participatius i aportacions reintegrables - Montse Grau, Àrea de Desenvolupament Empresarial, ICEC 
• Subvencions per a projectes culturals amb tecnologia immersiva i programes d’incubació - Núria Amorós, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura 

Torn de preguntes (5') 

10:40 - Ajuts de l’Estat espanyol 

Ajuts i subvencions del Ministeri de Cultura. Centre de Coordinació de les Indústries Culturals - Juan Melgar, Director del Centre de Coordinació de les Indústires Culturals

Torn de preguntes (5') 

10:55 - Ajuts europeus 

• Ajuts Creative Europe  - Àlex Navarro, Coordinador Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, ICEC 
• Ajuts Horizon (ACCIÓ) - Núria Soler, Consultora de Programes Europeus R+D+I i Enterprise Europe Network, Unitat d’Innovació Empresarial, ACCIO

Torn de preguntes (5')  

11:30 – Fi de la sessió  

Més informació i inscripcions.

L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha celebrat la gala de lliurament de premis de la 97a edició dels Premis Oscar el passat diumenge 2 de març de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figuren 3 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Els tres títols MEDIA guardonats són:

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb 13 nominacions, i va obtenir 2 premis:

• Millor actriu de repartiment (Zoe Saldaña).
• Millor cançó original (“El mal”).

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Comptava amb dues nominacions i va guanyar un premi:

• Millor pel·lícula d’animació.

No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació, un premi:

• Millor documental.

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades als Oscars 2025.

Més informació

El passat divendres 28 de febrer es va dur a terme la 50a edició dels Premis César de l’Acadèmia francesa de les Arts i les Tècniques del Cinema. Entre tots els films nominats, figuraven nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, 8 de les quals van resultar guardonades, amb un total de 19 premis. 

Les grans triomfadores de la nit van ser Emilia Pérez, de Jacques Audiard, i L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine, que van obtenir 7 i 4 premis, respectivament.

La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2025 són:

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 12 Nominacions i va obtenir 7 Premis:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (Jacques Audiard)
• Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
• Millor fotografia (Paul Guilhaume)
• Millor música original (Clément Ducol, Camille)
• Millors efectes visuals (Cédric Fayolle)
• Millor so (Erwan Kerzanet, Aymeric Devoldère, Cyril Holtz, Niels Barletta)

L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine (França, 2024), que comptava amb 8 nominacions i va obtenir 4 premis:

• Millor guió original (Boris Lojkine, Delphine Agut)
• Millor actriu secundària (Nina Meurisse)
• Millor actor novell (Abou Sangare)
• Millor muntatge (Xavier Sirven)

Le Comte de Monte-Cristo (‘El Conde de Montecristo‘), d’Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 14 nominacions i va guanyar 2 premis:

• Millor disseny de vestuari (Thierry Delettre)
• Millor direcció artística (Stéphane Taillasson)

Vingt Dieux (Holy Cow), de Louise Courvoisier (França, 2024). Comptava amb 4 nominacions i va obtenir 2 premis:

• Millor actriu revelació (Maïwène Barthelemy)
• Millor Òpera Prima

Borgo (‘The Wrong Place‘), d’Stéphane Demoustier (França, 2024). 2 nominacions, 1 premi:

• Millor actriu (Hafsia Herzi)

Le Roman de Jim (‘Jim’s Story‘ / ‘El mundo de Jimi‘), de Jean-Marie Larrieu, Arnaud Larrieu (França, 2024). 1 nominació, 1 premi:

• Millor actor (Karim Leklou)

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). 1 Nominació, 1 premi:

• Millor pel·lícula d’animació

L’Amour ouf (‘Beating Hearts’ / ‘Corazones Rotos’), de Gilles Lellouche (França, Bèlgica, 2024). 13 Nominations, 1 premi:

• Millor actor secundari (Alain Chabat)

Consulteu el llistat complet de pel·lícules premiades als César 2025.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha obert la convocatòria de la 2a edició del programa de de suport Europa Cinemas Training Boot Camps, que compta amb el finançament d’Europa Creativa MEDIA.

El programa donarà suport a la formació, els tallers i altres iniciatives rellevants de desenvolupament d'habilitats dels exhibidors/es de cinema.

Cada Boot Camp es crearà localment per i per a membres de la xarxa, tot assegurant que cada iniciativa sigui rellevant i oportuna.

És una oportunitat única per crear un esdeveniment per a les vostres necessitats específiques!

L'objectiu és:

• Formar professionals del cinema en competències, pràctiques i processos on hi hagi una necessitat específica local o regional.
• Apropar tots els llocs d'una regió a un estàndard de competència comú en àrees identificades, per exemple, negoci, innovació, desenvolupament d'audiències, màrqueting, comunicació, habilitats tecnològiques…
• Millora dels exhibidors a través del coneixement compartit sobre models de negoci innovadors.
• Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la sostenibilitat ambiental i promoure els objectius marcats a la Carta Verda de la xarxa (disponible al web).
• Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la diversitat i la inclusió, i promoguin els objectius establerts a la Carta d'equilibri i inclusió de gènere de la xarxa (disponible al web).

Sessió informativa

Europa Cinemas organitza una sessió Zoom per informar els membres de la xarxa sobre l'esquema de Boot Camps: dilluns 10 de març de 2025 a les 14:00 (CET). Els membres de la Xarxa han rebut una invitació per correu electrònic per a aquesta sessió (realitzada en anglès).

Tens una idea?

Participa a la sessió de Zoom, familiaritza't amb les bases, redacta el teu concepte de Boot Camp, configura el teu equip organitzador, troba els teus participants Boot Camp i presenta-t'hi!

La convocatòria està oberta actualment. Trobeu més informació, incloses les bases (en anglès, francès, italià, espanyol i alemany), el formulari de sol·licitud i la plantilla de pressupost aquí.

Per a qualsevol informació addicional o aclariment, poseu-vos en contacte amb Miila Norros: mnorros@europa-cinemas.org

Més informació

La 28a edició del Festival de Málaga, que es durà a terme del 14 al 23 de març de 2025, exhibirà 260 produccions a les seves diverses seccions. En aquesta ocasió, el suport d'Europa Creativa MEDIA adquireix un protagonisme especial i reflecteix la seva contribució al desenvolupament i la difusió del cinema europeu.

Organitzat per l'Ajuntament de Màlaga i Màlaga Procultura, el certamen compta amb el suport del Ministeri de Cultura a través de l'ICAA, la Diputació de Màlaga, la Junta d'Andalusia, la Conselleria de Turisme i Andalusia Exterior, així com la Conselleria de Cultura i Esport. Entre els seus patrocinadors figuren Repsol com a partner multienergia, a més de RTVE, Atresmedia, Fundació "La Caixa", Cerveses Victoria, Iryo i Diario SUR.

Secció Oficial
La Secció Oficial competitiva inclou 22 llargmetratges, dels quals 15 són espanyols i 7 llatinoamericans. Entre ells, tres títols compten amb el suport de MEDIA:

• ‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográfica i l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta.
• ‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films).
• Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Una coproducció de la catalana Distinto Films, la valenciana Jaibo Films, i la portuguesa O som e a Fúria. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

Zonazine Sección Oficial

Dedicada a propostes innovadores presenta el següent film amb suport MEDIA:

• Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

Curtmetratges a la Secció Oficial:

El Festival també posa en valor el format curt, amb produccions que compten amb suport MEDIA:

• Ficció - Programa Dos:
  • ‘El cuento de una noche de verano’, de María Herrera. Producció d'Avalon. Suport MEDIA al European Slate Development.
  • ‘De sucre’ (‘De azúcar’), de Clàudia Cedó (Espanya, 2024). Una coproducció de la catalana Lastor Media i la valenciana Suica Films. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
• Animazine:
  • ‘Buffet Paraíso’, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d'Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development.

Mosaico Panorama Internacional

Aquesta secció acull produccions europees, entre les quals figuren les següents amb el suport de MEDIA:

• ‘Fuga’, de Mary Jiménez i Bénédicte Liénard (Bèlgica, Països Baixos, França i Perú). Coproducció de Clin D'oeil Films, SNG Film, Tu Vas Voir i Perpetua Cine. Suport MEDIA al European Slate Development.
• ‘L'Attachement’, de Carine Tardieu (França). Producció de Karé Productions, France 2 Cinema i Umedia. Suport MEDIA a European Film Distribution (estrena a Bèlgica).

Seccions i activitats paral·leles

El Festival de Màlaga també incorpora diverses activitats on es projecten obres audiovisuals amb suport MEDIA:

• Cinefórum:
  • ‘La Virgen Roja’, de Paula Ortiz (Espanya i EUA). Producció de Elástica Films, Avalon i Amazon MGM Studios. Suport MEDIA al European Slate Development.
• Cinema per a la infància:
  • ‘La llum d'Aisha’, de Shadi Adib (Espanya, Alemanya i Singapur). Producció de Castelao Productions, Castelao Pictures, Mago Audiovisual Production, La Luz de Aisha AIE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Peng! Boom! Tschak! Films y Sangnila. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
  • ‘Dragonkeeper - Guardiana de Dragones’, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i la Xina). Producció de Guardián de Dragones AIE, China Film Animation, China Film Corporation, Movistar Plus y Atresmedia Cine. Apoyo MEDIA en desarrollo de contenido.
• Cinema i salut:
  • ‘Campeones’, de Javier Fesser. Producció de Morena Films, Películas Pendleton i Movistar Plus. Suport MEDIA a la distribució.

El Festival de Màlaga es consolida com un espai de referència per a la indústria cinematogràfica espanyola i iberoamericana. La presència de projectes amb suport d'Europa Creativa MEDIA reafirma la transcendència d'aquest programa en l'impuls i la projecció del talent audiovisual europeu.

Per a més informació i detalls sobre la programació completa del Festival, visiteu l'enllaç següent.

BDC Discoveries de Balkan Documentary Center és un programa de formació contínua per a professionals del documental o dels mitjans procedents dels Balcans, que treballin en projectes relacionats amb aquesta zona de països o que busquin un coproductor/a d'aquesta regió. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 10 de març.

Els i les participants es beneficiaran d'una qualificació professional de postgrau, així com de professionals del documental disposats a explorar el marc internacional.

BDC Discoveries està organitzat en tres mòduls (a les ciutats de Belgrad, Sofia i Leipzig) en col·laboració amb Beldocs IFF i DOK Leipzig.

BDC Discoveries s'adreça a projectes documentals en desenvolupament amb potencial internacional i un enfocament cross media. El format és de set equips de productor/a i guionista o director/a. Com a excepció, també es podran seleccionar directors/es que cerquin productors/es. Com a observadors al taller, es convidarà tres representants d'organitzacions, canals de televisió/plataformes i/o fons relacionats amb la regió dels Balcans.

L'idioma de treball és l'anglès.

Quota de participació: 1.000 euros per equip. Cobreix matrícula, allotjament i manutenció.

La regió dels Balcans és definida per l'organització com Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Hongria, Kosovo, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Turquia. Des del 2022 inclouen també Ucraïna.

Formulari de sol·licitud.

Data límit: 10 de març de 2025.

BDC Discoveries de Balkan Documentary Center compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

TEMS (Trusted European Media Data Space) duu a terme una enquesta breu, adreçada a tots aquells professionals del sector dels mitjans de comunicació.

Tal com es va anunciar a l'European Media and Audiovisual Action Plan, a través de Digital Europe, la Comissió Europea cofinança actualment una iniciativa transfronterera l'objectiu de la qual és crear i gestionar un espai de dades per a la indústria dels mitjans de comunicació.

Aquest espai de dades, denominat TEMS (Trusted European Media Data Space), és una iniciativa conjunta de 42 organitzacions que representen centenars de parts interessades de 12 països dels sectors cultural i creatiu per treballar en solucions de dades que els beneficien. El consorci TEMS inclou:

• Difusors, editors, agències de notícies, productors, arxius nacionals audiovisuals, associacions d'innovació i organismes de normalització.
• Empreses d'infraestructures informàtiques amb experiència demostrada en el disseny i l'operació d'espais de dades.

Participar a l'enquesta pot ajudar a representar una oportunitat única perquè tot tipus de mitjans uneixin forces per construir solucions i augmentar el poder de negociació.

Amb el creixement de les tecnologies d'IA i la ràpida adopció de les seves eines, totes les indústries, especialment la dels mitjans de comunicació, han reconegut la necessitat urgent de millorar la gestió i el control de les dades, alhora que en faciliten la circulació per optimitzar-ne el valor.

Les organitzacions de mitjans de comunicació necessiten cooperar de manera urgent per desenvolupar i adoptar processos i solucions basats en dades que els permetin mantenir-ne la competitivitat. Un espai compartit de dades pot revitalitzar la indústria europea dels mitjans de comunicació i crear noves oportunitats?

TEMS vol ajudar a aprofitar els beneficis de les seves dades.

Participa a l'enquesta breu.

La 40a edició dels Film Independent Spirit Awards, que homenatgen les millors pel·lícules i sèries de televisió independents del 2024, van ser presentats per Film Independent el passat dissabte 22 de febrer de 2025.

Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: el film d'animació 'Flow', de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), i el documental 'No Other Land', de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024).

Així, la cinta d'animació letona Flow va rebre el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que 'No Other Land' va ser guardonada amb el Premi a Millor Llargmetratge Documental. 

Des de l'enllaç següent podeu veure el vídeo del lliurament del premi a Flow:

https://www.youtube.com/watch?v=fRNXjXTMV6E

Consulteu la resta de pel·lícules guardonades als Film Independent Spirit Awards 2025. 

La convocatòria del programa FRAME Basics 2025, adreçat a professionals de l'àrea d'arxius audiovisuals, està oberta fins al 13 d'abril de 2025.

Forma part del programa de formació FRAME, organitzat per l’INA – Institut National de l’Audiovisuel, en col·laboració amb FIAT/IFTA i EBU Academy i cofinançat pel programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea.

Inclou el procés de gestió de continguts audiovisuals (des de la conservació, digitalització, documentació, accés i reutilització a la promoció).

Es posa el focus en els coneixements fonamentals i en les habilitats necessàries per als professionals que treballin en la gestió dels arxius audiovisuals.

A FRAME Basics es tracten els temes següents:

• Associacions i xarxes internacionals del patrimoni audiovisual.
• Procés de fitxer.
• Estratègies d'accés.
• Accés a casos d'estudi de projectes.
• Actiu físic de mitjans audiovisuals.
• Procés de migració.
• Pla de digitalització, disseny i implementació de projectes.
• Formats d'arxius digitals audiovisuals.
• Procés de documentació i gestió de dades.
• Ús de dades.
• IA aplicada a arxius audiovisuals.
• Marc jurídic dels arxius audiovisuals i dels drets d'autor.

El taller està dissenyat i impartit en anglès per reconeguts experts europeus i internacionals que compartiran les millors pràctiques, consells i coneixements fonamentals.

Qui s'hi pot presentar?

FRAME Basics s'adreça a professionals europeus i internacionals que treballin a l'àrea dels arxius audiovisuals, independentment de la seva experiència, nacionalitat o sector d'activitat (tècnic, documentació o producció, etc.).

Això no obstant, aquesta formació està ideada principalment per a professionals que necessitin adquirir els fonaments dels arxius audiovisuals i, més aviat, per a aquells que tinguin poca experiència o cap formació de base en aquest camp.

Se seleccionaran un total de 16 participants.

Quan i on?

El programa es duu a terme en línia durant sis mitges jornades, en dues parts, del 16 al 18 de juny i del 23 al 25 de juny de 2025.

Quota de participació:

La quota cobreix els costos de l'organització de les sessions, la creació i la producció del programa de formació, així com els materials formatius i la remuneració dels experts.

• 500 euros (participants sense beca).
• 300 euros (participants amb beca).

Beques: S'atorgaran beques prioritàriament als participants de països de baixa capacitat de producció audiovisual, però en cas que necessiteu una beca, s'acceptarà una carta de presentació explicant la necessitat d'aquest suport financer i la impossibilitat d'obtenir-lo per part de les institucions del vostre país d'origen.

Com presentar-s'hi?

Per inscriure's a FRAME Basics, cal completar el formulari de sol·licitud.

Tots els i les sol·licitants rebran una notificació de la selecció o no de la sol·licitud.

Per a consultes i preguntes, podeu contactar amb: frame@ina.fr

Més informació.

Data límit: 13 d'abril del 2025.

FRAME Basics d'INA compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 75a edició de la Berlinale, que s’ha dut a terme entre el 13 i el 23 de febrer de 2025, ha fet públics els premis de les diferents seccions.

Entre les pel·lícules guardonades figuren tres films amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2025 són: 

Competition

• El Mensaje (‘The Message‘), d’Iván Fund (Argentina, Espanya, 2025), guardonada amb l'Ós de Plata Premi del Jurat de la competició oficial del Festival de Berlín 2025.

Perspectives:

• Kaj ti je deklica (‘Little Trouble Girls‘), d’Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, 2025), guardonada amb el Premi del Jurat Fipresci.

Generation 14 Plus:

• Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025), que va rebre una menció especial del Jurat Internacional de la Competició Generation 14 Plus. Així com també va rebre la menció honorífica del Premi d'AG Kino – Gilde – Cinema Vision 14Plus.

Cal destacar també que la producció catalana 'Sorda', òpera prima d'Eva Libertad, va obtenir dos premis a la Berlinale: el Premi Panorama del Públic i el premi independent Arthouse Cinema Award.

Produïda per Distinto Films, en coproducció amb Nexus CreaFilms i A Contracorriente Films, compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i La7, amb el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC, la Regió de Múrcia i l'Ajuntament de Molina de Segura. La distribució nacional anirà a càrrec d'A Contracorriente Films i de les vendes internacionals se'n farà càrrec Latido Films.

Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 75a edició de la Berlinale.

La novena edició de Young Horizons Industry International Co-Production Forum es durà a terme del 29 de setembre a l'1 d'octubre de 2025 a Varsòvia (Polònia) i en línia.

Aquesta trobada està destinada a professionals del cinema apassionats per fer pel·lícules i sèries per a joves audiències. Cada any se celebra a la tardor en el marc del Young Horizons International Film Festival a l'esmentada ciutat polonesa.

Fins a l'11 de maig del 2025, l'organització convida productors/es d'arreu del món a presentar projectes de llargmetratge i de sèrie per a pitching. Els resultats de la selecció s'anunciaran a mitjan de juny de 2025.

Qui s'hi pot presentar?

Productors d'arreu del món.

Projectes elegibles per a enviament de sol·licituds - regles generals:

• Projectes de llargmetratges o sèries per a infants en edat preescolar, infants, adolescents, adults joves i famílies.
• Tot tipus: animació, live-action, documental, transmèdia.
• A l'etapa de desenvolupament, producció o postproducció amb el productor a bord.
• Amb potencial internacional i obert a coproductors.

Seccions de pitching:

En desenvolupament:

En aquesta secció tindreu una presentació a l'escenari de cinc minuts seguida d'una sessió de cinc minuts de Q&A (preguntes i respostes) amb els experts.

Condicions:

• Projectes de pel·lícula o sèrie.
• Públic objectiu: preescolars, nens, adolescents, adults joves, famílies.
• Live-action, documental, animació i transmèdia.
• Amb potencial internacional.
• Buscant coproductors i socis.
• Amb un productor a bord.
• Projectes d'arreu del món.

Documentació i materials:

• Formulari en línia de desenvolupament completament emplenat. Inclou informació com a títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, durada i nombre d'episodis (si és sèrie), biografies i filmografia del productor i guionista, perfil de l'empresa, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
• Foto o visual clau del projecte.
• Logline, sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 caràcters, espais inclosos) i tractament (pel·lícula, dues pàgines) o esquemes d'episodis (sèrie, dues pàgines).
• Estructura de finançament previst (en euros).
• Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, tractament pilot (sèrie), escena de diàleg, concepte sobre la diversitat representada al projecte.
• Tots els documents han de ser en anglès.

A Work In Progress:

En aquesta secció tindreu vuit minuts de presentació a l'escenari seguida de cinc minuts de sessió Q&A (preguntes i respostes) amb els experts.

Condicions:

• Llargmetratge o sèrie.
• Públic objectiu: preescolars, infants, adolescents, adults joves, famílies.
• Live-action, documental, animació i transmèdia.
• En etapa de producció o postproducció amb rodatge iniciat a finals d'agost de 2025.
• Amb potencial internacional.
• Buscant coproductors i socis (difusors, agents de vendes internacionals, etc.)
• Amb un productor/a a bord.
• Projectes d'arreu del món.

Documentació i materials:

• Formulari en línia de Work in progress completament emplenat. Inclou informació com: títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, durada, nombre d'episodis (si és sèrie), biografia i filmografia del/s productor(s), guionista(s) i del director, perfil de la companyia de producció, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
• Foto o visual clau del projecte.
• Logline, sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 espais incloent espais) i tractament (cinema, dues pàgines) o esquema d'episodis (sèrie, dues pàgines).
• Estructura del pla de finançament (en euros).
• Opcional: enllaç a materials de la pel·lícula / material d'arxiu.
• Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, tractament del pilot (sèrie), escena de diàleg, concepte sobre la diversitat representada al projecte.
• Tots els documents han de ser en anglès.

A Market Presentation:

Projecció tancada d'una hora de material cinematogràfic seguida d'una presentació de 15 minuts davant d'agents de vendes internacionals, distribuïdors i canals de televisió/plataformes.

Només es poden presentar llargmetratges.

Condicions:

• Llargmetratge acabat o gairebé acabat (any de producció 2025/2026).
• Públic objectiu: preescolars, nens, adolescents, adults joves i famílies.
• Live-action, documental, animació i transmèdia.
• Amb potencial internacional.
• Buscant distribuïdors, canals de televisió/plataformes, agents de vendes internacionals.
• Guió complet disponible.
• Amb un productor a bord.
• Projectes d'arreu del món.

Documentació i materials:

• Formulari en línia de Market Presentation completament emplenat. Inclou informació com: títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, biografies i filmografia del productor, director i guionista, descripció de l'empresa, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
• Foto o visual clau del projecte.
• Logline i sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 caràcters, espais inclosos).
• Estructura de finançament (en euros).
• Enllaç als materials de la pel·lícula.
• Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, escena de diàleg.
• Tots els documents han de ser en anglès.

Data límit: 11 de maig de 2025.

Young Horizons Industry International Co-Production Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La quarta edició de Cartoon Next, de CARTOON, que es durà a terme del 23 al 25 d’abril del 2025 a Marsella (França), amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha fet pública la selecció de participants, entre els quals figura el projecte de sèrie d'animació Big­gie and the Mag­ic Bag, de la productora barcelonina Siesta Entertainment.

Cartoon Next imagina el futur de l’animació i el contingut digital i està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el projecte d’animació o la propietat intel·lectual d’animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media. 

Big­gie and the Mag­ic Bag és un dels vuit projectes seleccionats en aquesta edició i una producció de la barcelonina Siesta Entertainment, amb Natalia Hebel com a productora.

Destinat a un públic preescolar de dos a quatre anys, el projecte es troba en desenvolupament i té una vessant educacional i socioemocional.

Sinopsi

En un món ple de soroll i distraccions infinites, Biggie ofereix als nens en edat preescolar una perspectiva nova. Envoltat d'un entorn vibrant i de vegades aclaparador, Biggie demostra que afrontar els reptes amb creativitat, consciència i un enfocament tranquil pot ser alhora potent i divertit. 'Biggie and the Magic Bag' inspira als més petits a abraçar la imaginació, trobar alegria en els moments quotidians i descobrir la màgia de frenar i jugar amb propòsit.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe 'Com es distribueixen les pel·lícules de cinema per televisió i VOD a la UE?'.

L'informe ofereix una anàlisi de la disponibilitat de pel·lícules de cinema estrenades als cinemes i després emeses per TV lineal o disponibles als catàlegs SVOD i TVOD de 17 països de la UE.

Segons es desprèn de l'informe, més del 60% de totes les pel·lícules de la UE27 emeses per televisió lineal el 2022 o disponibles als catàlegs SVOD i TVOD el 2023 es van estrenar per primera vegada a la UE.

Dades clau:

• L'estrena a les sales és clau per a l'oferta de pel·lícules de la UE, però no és clau per a l'oferta de pel·lícules nord-americanes: els canals de televisió i els serveis de VOD afavoreixen les pel·lícules de la UE que ja tenien una estrena en cinemes: el 61% de totes les pel·lícules de la UE27 emeses per TV lineal i disponibles en serveis SVOD havien tingut una estrena en cinemes a la UE, i fins i tot va arribar al 71% per als serveis de TVOD. Tanmateix, per a altres pel·lícules, en particular pel·lícules nord-americanes, els serveis de VOD depenen en gran mesura de les estrenes no cinematogràfiques. Com a resultat, la proporció de pel·lícules de la UE entre les estrenes cinematogràfiques en estrenes de VOD que anteriorment estaven disponibles als cinemes és molt més alta que la de totes les pel·lícules, tant de cinema com no.
• Els canals de televisió es basen en pel·lícules de cinema d'èxit amb un nombre limitat d'espais disponibles per a l'emissió de pel·lícules, les cadenes de televisió tendeixen a afavorir les pel·lícules de cinema, especialment aquelles amb un cert èxit comercial, és a dir, les pel·lícules que ja han aconseguit un cert nivell de notorietat amb la seva estrena als cinemes. El 62% de totes les pel·lícules de cinema de la UE27 emeses per TV lineal el 2022 havien tingut més de 100.000 entrades als cinemes.
• Els serveis SVOD i TVOD se centren menys en pel·lícules de cinema amb un inventari molt més gran, els serveis SVOD i TVOD poden combinar més fàcilment pel·lícules de cinema i de no cinema i, fins a cert punt, escollir pel·lícules de cinema que no necessàriament han tingut èxit als cinemes. L'any 2023, el 41% de totes les pel·lícules de cinema de la UE27 disponibles als catàlegs de SVOD havia aconseguit més de 100.000 entrades, mentre que la proporció era lleugerament superior als catàlegs de TVOD, amb un 49%.
• Una proporció significativa de pel·lícules de cinema es trasllada ràpidament a una altra finestra d'explotació. El 63% de les pel·lícules estrenades als cinemes el 2022 ja estaven disponibles a la televisió o a TVOD o SVOD en almenys un país de la UE el 2022.
• Els serveis de TVOD i SVOD oferien cadascun al voltant del 50% de les pel·lícules estrenades a les sales el 2022. Observant cada finestra, els serveis de TVOD i SVOD oferien cadascun al voltant del 50% de les pel·lícules estrenades a les sales el 2022 a la UE; la quota va ser menor per a la televisió (41%), però significativament més elevada per a les pel·lícules produïdes fa 5 anys.
• Després de l'estrena a les sales, les pel·lícules van principalment a TVOD. Les finestres TV i SVOD són camins alternatius després de TVOD? Després de l'estrena a les sales, les pel·lícules passen principalment a TVOD (en menys d'un any); les dades suggereixen que les pel·lícules de cinema es distribueixen després per SVOD o per televisió.
• Els serveis de VOD (i en particular SVOD) augmenten la circulació de pel·lícules de la UE en comparació amb la televisió lineal. Els grans catàlegs dels principals serveis paneuropeus de SVOD ajuden a garantir que les mateixes pel·lícules de la UE estiguin disponibles fins a cert punt en un gran nombre de països de la UE. No obstant això, les pel·lícules de la UE continuen disponibles en menys països que les pel·lícules dels EUA, probablement a causa d'una sèrie de factors: fins i tot els serveis paneuropeus han de localitzar-ne l'oferta; és possible que els drets no estiguin disponibles per a tots els països europeus. El TVOD segueix, a grans trets, el mateix patró, tot i que amb una variació lleugerament més elevada entre les ofertes nacionals.
• Els canals de televisió lineals tenen més probabilitats d'adaptar la seva oferta de pel·lícules de la UE al seu mercat local i, per tant, les pel·lícules de la UE estan menys disponibles als canals de televisió d'Europa.
• Les pel·lícules estrenades en un país estan àmpliament disponibles a la televisió i VOD al mateix país; en un termini de cinc anys, els consumidors accedeixen a través de canals de televisió lineals i/o als serveis de VOD a una gran proporció (el 79% de totes les pel·lícules de cinema, la qual cosa representa el 90% de les entrades) de les pel·lícules estrenades al seu país.

El Venice Production Bridge ha obert la convocatòria de la dotzena edició del Venice Gap-Financing Market, que es durà a terme del 29 al 31 d'agost de 2025, durant el 82è Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 27 d'agost al 6 de setembre de 2025.

El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.

La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:

• Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d’arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d’animació també són benvinguts.
• Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d’arreu del món.

Durant els tres dies de l’esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.

Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S’enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.

El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s’enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2025 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d’acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l’esdeveniment.

Criteris d’elegibilitat:

Els llargmetratges de ficció o documental han de:

• Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
• Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
• No hi ha límit de pressupost o gènere.
• Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
• Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.

L’equip del projecte:

Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.

Els projectes immersius han de:

• Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
• Ser ficció, documental, sèrie o animació.
• Tenir una durada mínima de 10 minuts.
• Ser idees originals o adaptacions.
• No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s’accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
• Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.

L’equip del projecte:

• Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
• Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d’inscripció (això per tal de documentació i de recerca).

Inscripció:

La presentació de sol·licitud es realitza en dos passos:

1. Completa el formulari en línia.

2. Puja els materials següents per completar la teva inscripció. Han d’estar traduïts a l’anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d’incloure el següent:

• Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
• Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
• Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
• Declaració del director/a i/o concepte visual.
• Perfil de l’empresa productora.
• Pressupost en euros.
• Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
• Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
• A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l’esdeveniment i l’any.

Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:

• Entre el/la productor/a i l’autor/a/guionista.
• Entre el/la productor/a i el director/a.
• Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
• Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
• Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
• Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n’hi hagués-.
• Entre el/la productor/a i l’agent de vendes -si n’hi hagués-.

Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia’l per e-mail indicant el títol del projecte a l’assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.

En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència d'usuari i disseny d'experiència interactiva. Cada projecte l’ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.

Condicions de participació:

Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se’ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que circularà entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.

La participació a l’esdeveniment dona dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:

• Despeses de viatge i allotjament del director/a, i allotjament del productor/a, per a cadascuna de les pel·lícules seleccionades, durant quatre nits (del 28 d'agost a l'1 de setembre del 2025).
• Oportunitats de networking i reunions one to one.
• Promoció del projecte.
• Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.

A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:

• Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2025’. El logotip es proporcionarà de manera electrònica.
• Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market.
• Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l’esdeveniment.

A cambio, todos los equipos de los proyectos seleccionados deben:

• Incluir la siguiente línea y el logo autorizado en los créditos cuando la película esté completada: ‘Presentada en el Venice Production Bridge 2025’. El logo será proporcionado de forma electrónica.
• Asistir a las actividades del Venice Gap-Financing Market.
• Asistir a todas las reuniones one to one preorganizadas durante el evento.

Data límit: 1 de maig de 2025.

Més informació.

Venice Gap-Financing Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.