L‘Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, un nou informe sobre la regulació de l’activitat dels influencers a Europa. Sota el títol ‘Normes nacionals aplicables als influencers‘, l’estudi analitza com estan coberts els influencers de les xarxes socials i les seves activitats per la legislació europea i nacional.
Es tracta de la primera anàlisi comparativa exhaustiva dels marcs reguladors que regeixen l’activitat dels influencers a la UE-27, així com a Noruega, Suïssa i el Regne Unit.
Els autors comencen amb una mirada al concepte d’influencer i les diverses definicions que existeixen actualment. A l’àmbit de la UE, el concepte no està definit. La Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (DSMV) no ofereix una definició legal, però els Estats membres poden incloure els influencers en la noció de proveïdors de SMV, tal com es defineix a l’article 1(1)(a) de la DMV. Atès que l’article en qüestió s’ha transposat majoritàriament, en gran part, literalment a la legislació nacional, això permet que els influencers siguin considerats proveïdors de SMV a l’àmbit nacional. Pel que fa a la legislació nacional, només França i Espanya tenen definicions legals, mentre que 19 altres països ofereixen definicions de dret no obligatori, principalment a través de directrius o codis publicitaris. Uns altres deu països (CH, CZ, DE, DK, HR, LT, LU, LV, MT, SI) actualment no tenen cap definició oficial. L’informe assenyala que, si bé les definicions poden proporcionar claredat jurídica als influencers, no són necessàries per regular-los. Els influencers estan, en qualsevol cas, obligats per les normes de publicitat i màrqueting, i per les normes que s’apliquen als proveïdors de SVA si compleixen els criteris requerits.
A tots els països de la UE i a Noruega, els influencers poden ser considerats proveïdors de SVA, mentre que no ho són a Suïssa i el Regne Unit. En el moment d’escriure aquest article, la regulació dels influencers com a proveïdors de SVA no era homogènia a tota la UE.
Passant a les normes que s’apliquen als influencers, l’informe examina les disposicions específiques adreçades als influencers en la legislació nacional, tot centrant-se en les disposicions específiques existents a França i Espanya. A continuació, analitza les normes de protecció dels mitjans de comunicació i dels consumidors que s’apliquen als influencers. Aquest capítol proporciona exemples nacionals d’aplicació de la llei i destaca el desenvolupament generalitzat de documents d’orientació destinats a educar els influencers. Es presta especial atenció al paper de les organitzacions autoreguladores (OAR) en la configuració de les millors pràctiques.
L’informe examina a continuació la disponibilitat de programes de formació i certificació per a influencers. Constata una tendència creixent en el desenvolupament professional, incloent-hi esquemes de formació certificats com els de les OAR d’Àustria, Alemanya, França i els Països Baixos.
El capítol final d’aquest informe presenta resums nacionals detallats per a cada país tractat. Aquestes fitxes informatives individuals per país proporcionen informació detallada sobre definicions, obligacions legals, documents d’orientació, casos d’aplicació de la llei i iniciatives de formació específiques de cada jurisdicció.
L’informe és una primera anàlisi europea, país per país, de la manera com s’aplica la legislació nacional i paneuropea als influencers i les seves activitats!
Consulteu i descarregueu-vos l’informe complet.
Aquest estudi compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
