L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe sobre Drets d’Autor i entrenament en IA.
L’estudi examina com la legislació europea sobre drets d’autor pot adaptar-se a l’ús creixent de continguts protegits per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial.
La intel·ligència artificial (IA) està transformant profundament la manera com es crea, distribueix i consumeix contingut. Davant d’aquesta realitat, l’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat l’informe ‘Copyright and AI Training‘, un document que aborda una de les qüestions jurídiques més debatudes actualment: com s’han d’entrenar els sistemes d’IA utilitzant obres protegides per drets d’autor i quin equilibri cal establir entre innovació tecnològica i protecció dels creadors.
L’estudi ha estat elaborat per Diego de la Vega, analista jurídic principal del Departament d’Informació Jurídica de l’Observatori, i ofereix una anàlisi detallada del marc legal europeu aplicable a l’entrenament de models d’intel·ligència artificial.
L’impacte de la IA generativa en els drets d’autor
En el primer capítol, l’informe repassa l’expansió de la IA generativa des de l’aparició de les primeres eines d’ús massiu l’any 2022. L’autor analitza l’impacte d’aquestes tecnologies tant en els sectors creatius com empresarials d’Europa i descriu com la IA generativa i els sistemes d’IA agentiva plantegen nous interrogants en matèria de propietat intel·lectual.
L’estudi destaca que l’ús d’obres protegides per entrenar models d’IA s’ha convertit en una preocupació central per a creadors, titulars de drets i desenvolupadors tecnològics. A més, recorda que aquest debat es desenvolupa en un context regulador canviant, marcat per instruments com el Conveni Marc del Consell d’Europa sobre Intel·ligència Artificial i el nou Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act).
El paper clau de la mineria de textos i dades
El segon capítol se centra en la mineria de textos i dades (Text and Data Mining, TDM), una tècnica essencial per entrenar sistemes d’IA. L’informe examina les excepcions legals que permeten aquesta pràctica dins del marc europeu, especialment les derivades de la Directiva sobre drets d’autor en el mercat únic digital.
L’autor analitza aspectes com els mecanismes d’exclusió voluntària (opt-out), les obligacions de transparència i els dubtes existents sobre si les excepcions actuals cobreixen realment totes les activitats vinculades a l’entrenament de la IA. També posa de manifest les diferències entre els enfocaments adoptats per la Unió Europea, el Regne Unit i altres jurisdiccions en qüestions com les llicències, l’aplicació de la normativa i l’equilibri entre els interessos dels titulars de drets i els desenvolupadors.
Entrenament, prompts i responsabilitat legal
El tercer capítol aprofundeix en la complexitat tècnica dels processos d’entrenament dels models d’IA i les seves implicacions jurídiques. Entre altres exemples, analitza casos reals com la resolució alemanya GEMA contra OpenAI, tot identificant els diferents moments del procés d’entrenament en què poden entrar en joc els drets d’autor.
L’estudi també aborda la qüestió dels prompts, és a dir, les instruccions que els usuaris proporcionen als sistemes d’IA. L’autor examina quin estatus jurídic poden tenir aquestes instruccions i fins a quin punt poden influir en els debats sobre autoria i ús de continguts protegits.
Les condicions d’ús de les plataformes d’IA
El quart capítol analitza com les principals plataformes d’intel·ligència artificial reparteixen les responsabilitats relacionades amb els drets d’autor entre proveïdors i usuaris a través de les seves condicions de servei.
L’informe compara exemples de plataformes destacades com Adobe, ChatGPT, Claude, Copilot i Midjourney, i assenyala la importància de qüestions com la transparència, les opcions per rebutjar l’ús de continguts en l’entrenament dels models i les disposicions contractuals que poden afectar tant creadors com usuaris finals.
Més claredat i transparència per al futur
En les conclusions, l’informe assenyala que les tecnologies d’IA avancen a una velocitat extraordinària, mentre que els marcs jurídics intenten adaptar-s’hi. El document destaca que l’entrenament de models amb dades protegides per drets d’autor continua sent una qüestió controvertida i que la mineria de textos i dades es manté al centre de la incertesa legal.
Així mateix, adverteix que l’ús de prompts obre nous interrogants sobre l’autoria humana i les obres generades per màquines. Per això, identifica com a prioritats futures una major transparència, més seguretat jurídica i un millor equilibri entre l’accés als conjunts de dades i la protecció dels titulars de drets.
L’Observatori considera que aquest informe constitueix una lectura imprescindible per a responsables polítics, creadors, professionals de la indústria cultural, juristes i investigadors interessats en la intersecció entre tecnologia i propietat intel·lectual. Una segona part de l’estudi, centrada en la protecció jurídica dels continguts generats per sistemes d’IA, està prevista per a la segona meitat de 2026.
Consulteu i descarregueu-vos l‘informe complet.
