Les pel·lícules amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Romería', de Carla Simón, i 'Sirat', d'Oliver Laxe, es presentaran a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes i competiran per la Palma d'Or, segons ha anunciat avui, dijous, el delegat general del Festival de Cannes, Thierry Frémaux.
Simón presentarà a Cannes la seva tercera pel·lícula, 'Romería', després d'Alcarràs i Estiu 1993(totes tres amb ajut MEDIA al Desenvolupament), amb què continua explorant el seu passat familiar, en aquest cas el dels seus pares, en una història que s'ha rodat principalment a la ciutat gallega de Vigo i els seus voltants.
'Romería' és una producció de la valenciana Elastica Films, la catalana Dos Soles Media, l'alemanya Ventall Cinema i la gallega Romería Vigo, rodada principalment a Vigo i als seus voltants, i protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia, juntament amb Mitch, Tristán Ulloa i Myriam Gallego. S'estrenarà als cinemes el 5 desetembre de 2025 de la mà d'Elastica Films.
A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, la pel·lícula compta amb el finançament de l'ICAA, Eurimages, l'Institut Català de les Empreses Culturals, cofinançada per la Unió Europea amb la subvenció de l'Axència Galega de les Indústries Culturals - Xunta de Galícia, Filmförderungsanstalt (FFA), MOIN Filmförderung, Comunitat de Madrid, Ràdio Netflix, 3Cat, Corporació Ràdio i Televisió de Galícia, mk2 films, Ad Vitam, The Post Republic i Piffl Medien.
Sinopsi
Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada porta de tornada un passat ja enterrat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d'una connexió especial amb el seu nou cosí, Marina descobrirà les ferides familiars i per fi podrà reviure la memòria fragmentada d'uns pares dels quals amb prou feines en té records.
Pel·lícula sobre la memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.
És la primera vegada que la directora catalana participa a Cannes, com ha destacat Frémaux, que ha recordat que els seus dos films anteriors van competir a la Berlinale.
Amb 'Estiu 1993' va guanyar el 2017 el premi a millor òpera prima al festival alemany i amb 'Alcarràs' (2022) es va emportar l'Ós d'Or.
Pel que fa a 'Sirat', el quart llargmetratge d'Oliver Laxe, que també compta amb ajut d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i amb participació catalana, és una «road movie de gent marginal», segons ha descrit Frémaux. I també competirà a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.
Es tracta d'un film protagonitzat per Sergi López i Bruno Núñez, sobre un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.
La 66a edició dels Premis Ariel, els prestigiosos guardons atorgats per l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas (AMACC), es va dur a terme el passat dissabte 7 de setembre.
Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Tótem', de Lila Avilés, que va ser la gran triomfadora de la nit, amb 5 premis (de les 15 categories a les quals estava nominada):
Millor pel·lícula
Millor Direcció
Millor Guió Original
Millor Revelació Actoral (Naíma Sentíes)
Millor Coactuació femenina (Montserrat Marañón)
La pel·lícula, una coproducció entre Mèxic, Dinamarca i França, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional, ha estat nominada a millor pel·lícula a festivals cinematogràfics com el de Berlín i als Premis Platí del Cinema Iberoamericà, entre d'altres. També es va poder veure al Festival de San Sebastián 2023.
El documental amb suport MEDIA El eco, de Tatiana Huezo, coproduït entre Mèxic i Alemanya, també va resultar guardonat al Premis Ariel 2024, amb tres premis:
La 75a edició de la Berlinale, que s’ha dut a terme entre el 13 i el 23 de febrer de 2025, ha fet públics els premis de les diferents seccions.
Entre les pel·lícules guardonades figuren tres films amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2025 són:
Competition
El Mensaje (‘The Message‘), d’Iván Fund (Argentina, Espanya, 2025), guardonada amb l'Ós de Plata Premi del Jurat de la competició oficial del Festival de Berlín 2025.
Perspectives:
Kaj ti je deklica (‘Little Trouble Girls‘), d’Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, 2025), guardonada amb el Premi del Jurat Fipresci.
Generation 14 Plus:
Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025), que va rebre una menció especial del Jurat Internacional de la Competició Generation 14 Plus. Així com també va rebre la menció honorífica del Premi d'AG Kino – Gilde – Cinema Vision 14Plus.
Cal destacar també que la producció catalana 'Sorda', òpera prima d'Eva Libertad, va obtenir dos premis a la Berlinale: el Premi Panorama del Públic i el premi independent Arthouse Cinema Award.
Produïda per Distinto Films, en coproducció amb Nexus CreaFilms i A Contracorriente Films, compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i La7, amb el finançament de l'ICAAi el suport de l'ICEC, la Regió de Múrcia i l'Ajuntament de Molina de Segura. La distribució nacional anirà a càrrec d'A Contracorriente Films i de les vendes internacionals se'n farà càrrec Latido Films.
Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 75a edició de la Berlinale.
El passat dissabte 8 de febrer es va celebrar la 39a edició dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Entre tots els films premiats en figuren 3 que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, i que es van endur un total de 6 Premis Goya.
Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a la 39a edició dels Premis Goya són:
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb deu nominacions i va obtenir tres premis:
Millor guió adaptat (Pedro Almodóvar).
Millor música original (Alberto Iglesias).
Millor direcció de fotografia (Edu Grau).
La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Comptava amb nou nominacions i va guanyar dos premis:
Millor direcció d’art (Javier Alvariño).
Millor disseny de vestuari (Arantxa Ezquerro).
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació, un premi:
L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 5 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 22 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:
Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet (14 nominacions):
Millor pel·lícula en llengua no catalana
Millor direcció (Carlos Marquès-Marcet)
Millor guió original (Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz)
Millor protagonista femenina (Ángela Molina)
Millor protagonista masculí (Alfredo Castro)
Millor fotografia (Gabriel Sandru)
Millor música original (Maria Arnal)
Millor muntatge (Chiara Dainese)
Millor direcció d'art (Laia Ateca)
Millor vestuari (Pau Aulí)
Millor maquillatge i perruqueria (Natalia Albert i Marta Xipell)
Millors efectes visuals (Diana Cuyàs)
Millor so (Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud)
Millor direcció de producció (Mayca Sanz i Andrés Mellinas)
La gala de lliurament de la 30a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 14 de desembre de 2024 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren quatre films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 4 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIAnominades als Premis Forqué 2024 són:
Dragonkeeper - Guardiana de dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Evanescente, de Gala Gracia i Guillermo Garavito. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor curtmetratge cinematogràfic.
La virgen roja, de Paula Ortiz. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor interpretació femenina (Najwa Nimri).
Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
El passat 7 de setembre va finalitzar la 81a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Entre les pel·lícules guardonades figuren els següents títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Secció Orizzonti:
Anul nou care n-a fost ('The new year that never came'), de Bogdan Mureşanu (Romania i Sèrbia), que va guanyar el Premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula.
Giornate degli Autori:
Alpha, de Jan-Willem van Ewijk (Països Baixos, Suïssa, Eslovènia), que va rebre el Premi Europa Cinemas Venice Label.
Consulta els premiats de la Giornate degli Autori aquí.
La 14a edició del D’A Film Festival Barcelona es duu a terme entre el 4 i el 14 d'abril de 2024. Entre la programació, figuren diverses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules que compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA:
Direccions:
Woman Of..., de Malgorzata Szumowska, Michal Englert (Polònia, Suècia, 2023)
Talents:
City of Wind, de Lkhagvadulam Purev-Ochir (França, Alemanya, Mongòlia, Països Baixos, Portugal, Qatar, 2023)
Paradise is burning, de Mika Gustafson (Suècia, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, 2023)
S'han fet públics els premis de la 74a edició de la Berlinale, que s'ha dut a terme entre el 15 i el 25 de febrer de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre films amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2024 són:
Competition
Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Guardonada amb l'Ós de Plata per a la seva contribució artística excepcional (Martin Gschlacht per a la fotografia).
Panorama:
Cu Li Không Bao Giờ Khóc (Cu Li Never Cries), de Phạm Ngọc Lân (Vietnam, Singapur, França, Filipines, Noruega, 2024), que va guanyar el Premi GWFF a la Millor Òpera Prima.
Panorma Dokumente:
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024), que ha rebut 3 premis:
Berlinale Documentary Award 2024 (Premi Berlinale Documental 2024)
Panorama Audience Award Prize Winner Documentary Film 2024 (Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula Documental 2024)
Special Mention Peace Film Prize (Menció Especial Premi de Cinema per la Pau)
Forum:
Marijas klusums (Maria’s Silence), de Dāvis Sīmanis (Letònia, Lituània, 2024), guardonada amb el Forum Prize of Ecumenical Jury (Premi Fòrum del Jurat Ecumènic).
Cal destacar també que les quatre produccions catalanes seleccionades a la Berlinale d'enguany, totes dirigides per dones, han resultat totes guardonades. Així, a la secció Berlinale Panorama, el llargmetratge Memorias de un cuerpo que arde (Playlab Films, Substance Films), d’Antonella Sudasassi Furniss, ha estat guardonat amb el Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula.
A la secció Generation Kplus, la pel·lícula Reinas(Inicia Films, Maretazo, Cine, Alva Film), de la directora peruana Klaudia Reynicke, ha obtingut el Gran Premi del Jurat Internacional a la Millor Pel·lícula. Mentre que el curtmetratge català Cura sana (ESCAC), de Lucía G. Romero, seleccionat a Generation 14plus, ha estat guardonat amb l'Ós de Cristall per al Millor Curtmetratge.
A més, en el marc de la secció Berlinale Forum, l’òpera prima d’Anna Cornudella, La hibernació humana (Japonica Films, Batiak Films), ha rebut el Premi Fòrum del Jurat Fipresci.
Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 74a edició de la Berlinale.
El passat dissabte 10 de febrer es va celebrar la 38a edició dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Entre tots els films premiats en figuren 4 que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, i que es van endur un total de 7 Premis Goya.
Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a la 38a edició dels Premis Goya són:
La 61a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA als festivals de cinema, es duu a terme del 17 al 25 de novembre de 2023. Entre la seva programació figuren nombrosos títols tambéamb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Per seccions, aquests són els títols amb suport MEDIA que es poden veure en aquesta edició del FICX:
Secció Oficial - Retueyos:
Matronas, de Léa Fehner (França). Suport MEDIA a la distribució.
Day of the Tiger, d'Andrei Tănase (França, Grècia i Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Sección Oficial - Albar:
Last Summer, de Catherine Breillat (França, Noruega). Suport MEDIA a la distribució.
Blaga's Lessons, de Stephan Komandarev (Alemanya i Bulgària). Suport MEDIA a la distribució.
Enfants Terribles:
Thabo and the Rhino Case, de Mara Eibl-Eibesfeldt (Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
La gala de lliurament de la 29a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 16 de desembre de 2023 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren set films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 10 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIAnominades als Premis Forqué 2023 són:
20.000 Especies de Abejas, d'Estíbaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor llargmetratge de ficció.
Premi Cinema i educació en valors.
Cerrar los ojos, de Víctor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Dues nominacions:
Millor llargmetratge de ficció.
Millor interpretació masculina (Manolo Solo).
Upon Entry, d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez (Espanya). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project. Dues nominacions:
Mejor largometraje de ficción.
Mejor interpretación masculina (Alberto Ammann).
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
El sueño de la Sultana, d'Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project i de distribució (Films on the Move). Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Los Colonos, de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Una nominació:
Millor llargmetratge llatinoamericà.
Podeu consultar el llistat complet de pel·lícules nominades als Premis Forqué 2023en aquest enllaç.
La 71a edició del Festival de Cinema de San Sebastián, que es durà a terme del 22 al 30 de setembre de 2023, comptarà amb una gran presència de pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA entre la seva la programació.
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival són els següents:
Secció Oficial:
El Sueño de la Sultana, de Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Kalak, d'Isabella Eklöf (Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Groenlàndia i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Red Island, de Robin Campillo (França, Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
The Practice, de Martin Rejtman (Argentina, Xile, Portugal i Alemanya). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional.
The Successor, de Xavier Legrand (Francia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Puan, de Maria Alche i Benjamin Naishtat (Argentina, Itàlia, Alemanya, França i Brasil). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
A Silence, de Joachim Lafosse (Bèlgica, França i Luxemburg). Suport MEDIA al European Slate Development.
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
A Real Job, de Thomas Lilti (Françia). Suport MEDIA a la distribució.
Projecció Premi Donostia:
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució.
Nuevos directores:
Last Shadow at First Light, de Nicole MidoriWoodford (Eslovènia, Singapur, Japó, Filipines i Indonèsia). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Horizontes latinos:
El Castillo, de Martin Benchimol (Argentina, França i Espanya). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Zabaltegi-Tabakalera:
Through The Night, de Delphine Girard (Bèlgica, França i Canadà). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Orlando, My Political Briography, de Paul B. Preciado (França). Suport MEDIA a la distribució.
Perlak:
Afire, de Christian Petzold (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
This Promised Land, de Nikolaj Arcel (Dinamarca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
I’m Captain, de Matteo Garrone (Itàlia). Suport MEDIA a la distribució.
Fallen Leaves, d'Aki Kaurismaki (Finlàndia i Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
Culinary Zinema:
The Pot Au Feu, de Tran Anh Hung (França). Suport MEDIA a la distribució.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Cannes 2023:
Selecció Oficial - Competició
Club Zero, de Jessica Hausner (Àustria, Regne Unit, Alemanya, França i Dinamarca). Suport MEDIA d'European Film Sales.
La chimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Franç i Suïssa). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
Kidnapped (Rapito), de Marco Bellocchio (Itàlia, França i Alemanya). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
Four Daughters (Les Filles d'Olfa), de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Arabia Saudí). Suport MEDIA a través dels Fons de coproducció internacional.
Selecció Oficial - Fora de Competició (Film d'Inauguració)
Jeanne du Barry, de Maïwenn Le Besco (França, Bèlgica i Regne Unit). Suport MEDIA d'European Film Distribution
Cannes Première
Along Came Love (Le temps d'aimer), de Katell Quillévéré (França, Bèlgica). Suport MEDIA al European Slate Development.
Special Screenings
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de continguts Single Project.
The Settlers (Los colonos), de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Seccions Paral·leles del Festival de Cannes
International Critics' Week (Semaine de la Critique)
Tiger Stripes, d'Amanda Nell Eu (Malàsia, Taiwan, Singapur, França, Alemanya, Països Baixos, Indonèsia i Qatar). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Directors' Fortnight (La Quinzaine des Cineastes)
The Other Laurens (L’autre Laurens), de Claude Schmitz (Bèlgica i França). Suport MEDIA al European Slate Development.
Creatura, d'Elena Martín Gimeno (Espanya). Suport MEDIA al European Slate Development.
S'ha iniciat el rodatge del biopic amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Caballé', dirigit per Patricia Ortega, que relata la història de la soprano Montserrat Caballé.
A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual), la pel·lícula compta també amb el suport de l'ICEC i l'ICAA. També compta amb la participació de 3Cat. Filmax estrenarà 'Caballé' properament als cinemes.
La pel·lícula està protagonitzada per Begoña Alberdi i Ana Saavedra, que interpreten Montserrat Caballé a les diferents etapes de la seva vida (Alberdi-Montserrat adulta/ Saavedra-Montserrat adolescent). Completen el repartiment Núria Prims, David Bagès, Mercè Arànega, Marina Comas, Pep Pla, Pep Munné i Carles Francino, entre d'altres.
El rodatge de la pel·lícula transcorre a l'espai de Punta Zorroza, ubicat a Bilbao (on s'han construït espais de les dues èpoques), i a diverses localitzacions de la ciutat de Barcelona, com el Gran Teatre del Liceu.
Sinopsi
'Caballé' relata la història de la soprano des dels seus inicis fins a convertir-se en la gran diva de l'òpera mundial. La pel·lícula alterna dues etapes temporals de la seva vida: d'una banda, la joventut, en una família humil marcada per l'escassetat de la postguerra i la pressió de ser l'últim recurs per als seus; i per altra banda, la seva plenitud el 1991, quan, ja convertida en una gran diva, actua a la seva Barcelona natal.
'Caballé' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual).
El passat 24 d'octubre va finalitzar a Navarra, després de rodar-se els exteriors a Polònia i Alemanya, el rodatge del film amb suport MEDIA 'Each of Us', codirigit per la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne ZohraBerrached, la polonesa Anna Jadowska i la suïssa Stina Werenfels.
Es tracta d’una coproducció entre Catalunya (Alhena Production), Polònia (Blick Productions International), Alemanya (Bon Voyage Films) i Suïssa (Turnus Films), amb guió d’Eva Pauné, Mirjam Ziegler i les mateixes directores. A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, el film compta també amb el suport d'Eurimages a la Coproducció, i amb ajut de l’ICEC.
La pel·lícula s’endinsa al camp de concentració de Ravensbrück per donar veu a les dones víctimes de l’horror nazi.
Inspirat en fets reals, el llargmetratge segueix la vida de quatre dones dins de l’únic camp de concentració exclusivament femení que va existir durant la Segona Guerra Mundial, tot centrant-se en les seves estratègies per a sobreviure i en la seva condició de dones. Tot això explicat a través d’una estructura no tradicional, abstracció de l’espaitemps i retrats salvatgement íntims.
La pel·lícula està interpretada per quatre actrius, també de quatre països diferents, que han estat dirigides cada una per una de les quatre directores, per tal de donar a la producció un embastit de versemblança i autenticitat històrica, lingüística i cultural. Les quatre actrius són Diane Kruger (Alemanya), Carla Juri (Suïssa), Aida Folch (Catalunya) i Ninel Geiger (Alemanya).
La producció va a càrrec de Norbet Llaràs (Alhena Production), que destaca el repte col·lectiu de “crear una sola pel·lícula amb quatre mirades diferents, un únic viatge emocional ple de generositat i equilibri”.
Sinopsi
Al camp de concentració de Ravensbrück, cent mil dones de 42 nacionalitats conviuen entre el dolor i l'esperança. Quatre històries s'entrellacen tot revelant com l'empatia i la solidaritat es transformen en un acte de resistència davant de l'horror.
L'estrena als cinemes està prevista per a la primavera del 2026.
La 70a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid s'ha dut a terme del 24 d’octubre a l’1 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades, figura el film de producció catalana amb suport MEDIA ‘Forastera‘, òpera prima de Lucía AleñarIglesias, que ha rebut el Premi «Pilar Miró» a la Millor Nova Direcció Espanyola.
Seleccionada a la secció Punto de Encuentro de la Seminci, la pel·lícula va tenir l’estrena mundial a la Secció Discovery del Toronto International Film Festival2025, on va ser guardonada amb el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema.
‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
A més de 'Forastera', entre les pel·lícules guardonades a la Seminci 2025 figuren també altres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial
SILENT FRIEND, d‘Ildikó Enyedi (Alemanya, França i Hongria). Suport MEDIA a la distribució. Guardonada amb l'Espiga de Plata al Millor Llargmetratge i amb el Premi Especial Espiga Verda.
Punt de trobada:
FORASTERA, de Lucía Aleñar Iglesias (Espanya, Suècia i Itàlia). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Guardonada amb el Premi «Pilar Miró» a la Millor Nova Direcció Espanyola
NINO, de Pauline Loquès (França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Menció especial Punt de Trobada
KIKA, d’Alexe Poukine (Bèlgica i França). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Premi ESCAC a la Millor Direcció (primera o segona pel·lícula)
Alquímies:
BULAKNA, de Leonor Noivo (Portugal, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Guardonada amb el Gran Premi Alquímies
HAIR, PAPER, WATER…, de Nicolas Graux i Trương Minh Quý (Bèlgica, França i Vietnam). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Menció especial Espiga Verda
La sèrie de ficció ‘Pubertat‘, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i amb el suport d’Eurimages a la coproducció de sèries, ha estat guardonada amb el Premi Ondas com a Millor Sèrie Dramàtica del 2025.
El jurat dels premis de comunicació que atorga Ràdio Barcelona n'ha destacat la "destresa en tractar un relat que aporta noves mirades a un tema complex com l'assetjament sexual adolescent".
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Presentada al Festival de San Sebastián el passat 22 de setembre, i estrenada a HBO Max el passat 24 de setembre, la sèrie es podrà veure a 3Cat el primer trimestre de 2026.
Sinopsi
L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
‘Pubertat’, que consta de sis capítols d’aproximadament una hora, compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films, i amb suport d’Eurimages a la Coproducció de Sèries.
https://www.youtube.com/watch?v=4LMDwDoTWJU
El jurat d'aquesta 72a edició dels Premis Ondas ha decidit concedir el premi a la Millor Sèrie Dramàtica de manera ex aequo, tot reconeixent 'Querer' (Movistar Plus+) i 'Pubertat' (HBO Max i 3Cat).
TALES FROM THE MAGIC GARDEN, de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
D'una banda, el llargmetratge de ficció 'La misteriosa mirada del flamenco', de Diego Céspedes, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional, va obtenir el Premi Néstor Almendros a la Millor Fotografia CLAM 2025 (Angelo Faccin).
De l'altra, el curtmetratge 'De sucre', de Clàudia Cedó, que compta amb el suport de MEDIA al Desenvolupament (Slate), va rebre el Premi al Millor Curtmetratge CLAM 2025.
El proper dijous 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA 'Mario', de Guillem Miró, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència del director de la pel·lícula, Guillem Miró, i de la productora i co-guionista del film, Ana Inés Fernández, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
Des de l’inici del cicle hem projectat gairebé 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.
La propera sessió (i la segona d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme el dijous 30 d'octubre de 2025 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) 'Mario', de Guillem Miró.
Seleccionada a la Secció Oficial – Nacional de l’Atlàntida Mallorca Film Fest2025, la comèdia negra amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Mario‘, de Guillem Miró, es va estrenar als cinemes el passat 10 d’octubre de la mà de Filmax.
Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d’un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.
Sinopsi
Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d’aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.
La família d’Antònia l’adora. Mario és la parella que tothom voldria tenir. És un entre un milió. Els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen. Qui és en realitat Mario?
https://www.youtube.com/watch?v=N-3Hmi6nOds
‘Mario‘ es va estrenar als cinemes el divendres 10 d’octubre de 2025 de la mà de Filmax i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate per part de Corte y Confección de Películas).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s'ha dut a terme del 9 al 19 d’octubre de 2025. La gran triomfadora del festival, guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula de la Secció Oficial a Competició, ha estat la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIADen stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), òpera prima d’Emilie Blichfeldt.
Una coproducció entre Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca, que reimagina el conte clàssic de ‘La Ventafocs‘ des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa. El film, que compta amb suport MEDIA al desenvolupament i a la distribució, va ser seleccionat a la Secció Panorama de la passada edició de la Berlinale i a la secció Midnight del Festival de Sundance.
Sinopsi
Elvira, la germanastra lletja d’una família distingida, es prepara per guanyar-se l’afecte del príncep a qualsevol preu. En un regne on la bellesa és un negoci despietat, Elvira competirà amb la preciosa i encantadora Agnes, la seva bonica germanastra, per esdevenir la reina del ball. Revisió sinistra del conte de La Ventafocs amb altes dosis de body horror, que va triomfar a la secció de mitjanit del Festival de Sundance.
Entre les pel·lícules guardonades a l'edició d'enguany del Festival de Sitges també figura el film amb suport MEDIAPee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025), que va rebre el Premi Citizen Kane per al Millor Director Revelació.
Sinopsi
Després de la tràgica mort de la Nat a causa d’una contaminació per pols, el March es veu consumit pel dolor. Però la seva vida quotidiana fa un gir radical quan descobreix que l’esperit de la seva dona s’ha reencarnat en una aspiradora. Per molt absurd que sembli, el seu lligam revifa i es fa més fort que mai.
‘A Useful Ghost‘, que ja va ser guardonada a Cannes amb el Grand Prix, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2025 són:
Inauguració:
Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025). Suport MEDIA al European Slate Development
Secció Oficial Fantàstic Competició:
Den stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), d’Emilie Blichfeldt Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca (2025). Suport MEDIA al European Slate Development.
Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el Grand Prix.
Secció Sitges Family - Kids en Acció:
Persepolis, de Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud (França, 2007). Suport MEDIA a la Distribució.
Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2025.
L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2026, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals.
La idea és ajudar les productores audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.
La idea és proporcionar a les productores audiovisuals una aproximació de les diverses oportunitats de finançament que ofereix el programa Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut.
La jornada, que es durà a terme dimarts 14 d’octubre a les 11h a la Sala Garbí 2 de l’Hotel Melià Sitges (Planta -1) i en línia en directe des de l'enllaç següent del nostre canal Youtube, en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.
La sessió s’adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma, així com a desenvolupadors/es de continguts immersius i videojocs.
Europa Creativa MEDIA ha publicat la nova convocatòria Films on the Move (CREA-MEDIA-2026-FILMOVE), les dates límit de presentació de sol·licituds de la qual són el 19 de març i el 16 de juliol de 2026.
La convocatòria 'Films on the Move' fomentarà i donarà suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees recents no nacionals, tot encoratjant els agents de vendes i les distribuïdores de sales, en particular, a invertir en la promoció i una distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants individuals (beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).
Projectes elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.
Un mínim de 7 distribuïdors diferents han d'estar associats al projecte, dels quals almenys 2 han de provenir de països amb menor capacitat audiovisual del Grup A o del Grup B.
Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania.
Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals s'han de centrar en les estrenes en sales.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intenció. La pel·lícula s'ha d'estrenar com a mínim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud. La pel·lícula ha de complir els criteris d'elegibilitat següents:
ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2024;
no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 30 milions d'euros;
ha de ser produïda majoritàriament per un o més productors establerts als països participants a MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir dels països participants a MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. Elements com ara els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis també es poden tenir en compte;
la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països participants a MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les ubicacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (ficció, animació o documental) i el total de professionals que hi participen realment. Quan es comparteixen els papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent de la llista següent) serà decisiva.
Durada
Els projectes normalment haurien de durar entre 12 i 24 mesos. Es poden fer pròrrogues, si es justifiquen degudament i mitjançant una esmena.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 30 de setembre de 2025.
Data límit per a la presentació de sol·licituds:
1a data límit: 19 de març de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
2a data límit: 16 de juliol de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
La 73a edició del Festival de San Sebastián s'ha dut a terme del 19 al 27 de setembre de 2025. Entre les pel·lícules guardonades al festival figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Nous directors:
Weightless, d’Emilie Thalund (Dinamarca). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Premi KutxaBank-New Directors
Aro Berria, d’Irati Gorostidi (Espanya). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Menció Especial (Premi KutxaBank-New Directors)
Horizontes latinos:
La misteriosa mirada del flamenco, de Diego Céspedes (Xile, França, Alemanya, Espany i Bèlgica). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Premi Dama de la Joventut.
Perlak:
Amélie & la métaphysique des tubes (‘Little Amélie or the Character of Rain’), de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Premi del Públic Ciutat de Donostia / San Sebastián a la Millor Pel·lícula Europea
Made in Spain:
Los Tortuga (‘The Exiles‘), de Belén Funes (Espanya, Xile). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Premi Dunia Ayaso
La 70a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid, que es durà a terme del 24 d'octubre a l'1 de novembre de 2025, comptarà entre la programació amb els films de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Frontera', de Judith Colell, i 'Forastera', de Lucía Aleñar.
Així, mentre 'Frontera' es podrà veure a la Secció OficialFora de Competició, 'Forastera' participarà a la secció Punto de Encuentro. Ambdues pel·lícules compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, 'Frontera' és un thriller històric que narra les aventures d’un grup de persones, que malgrat les amenaces, s’arrisquen a ajudar jueus que s’escapaven de la repressió nazi.
La pel·lícula compta amb el suport de l’ICEC, l’ICAA, Screen Flanders (una iniciativa de VLAIO en col·laboració amb VAF), el Tax Shelter del Govern Federal de Bèlgica i BNP Paribas Fortis Film Finance, MEDIA i la participació de RTVE i 3Cat. La distribució als cinemes serà el 12 de desembre de 2025 a càrrec de Filmax.
Sinopsi
És l’any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.
Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l’encara recent Guerra Civil espanyola.
‘Frontera‘ compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.
Pel que fa a l'òpera prima de Lucía Aleñar, 'Forastera', guardonada amb el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema al Toronto International Film Festival2025, on la pel·lícula va tenir l’estrena mundial a la Secció Discovery, tindrà a la Seminci l'estrena a l'Estat espanyol, a la secció Punto de Encuentro.
El llargmetratge parteix del curtmetratge homònim seleccionat a la Setmana de la Críticadel Festival de Cannes.
Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l’actor suec Nonni Ardal.
La Cata veurà com les seves vacances d’estiu es veuen trasbalsades per l’absurda i sobtada mort de la seva àvia, que només ella presencia. El seu dol fa un tomb quan casualment comença a fer-se passar per la seva àvia. El que comença com un simple joc de disfresses acabarà esborrant els límits entre la realitat i els rols familiars.
‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
La sèrie de ficció ‘Pubertat‘, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i amb el suport d’Eurimages a la coproducció de sèries, s'estrena dimecres 24 de setembre a la plataforma HBO Max, i posteriorment a 3Cat.
Dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera, ‘Pubertat' ha estat nominada a la categoria de Videoficció al PRIX EUROPA 2025, i es va presentar el passat 22 de setembre al Festival de San Sebastián.
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
https://www.youtube.com/watch?v=4LMDwDoTWJU
‘Pubertat’ s'estrena dimecres 24 de setembre a HBO Max i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films, i amb suport d’Eurimages a la Coproducció de Sèries.
Pubertat consta de sis capítols d’aproximadament una hora que s’estrenen aquesta tardor a la plataforma HBO Max i que properament passaran per 3Cat.
La 22a edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i es durà a terme del 7 al 15 de novembre de 2025, comptarà amb el film amb suport MEDIAThe Last Viking, d'Anders Thomas Jensen, com a pel·lícula inaugural de l'edició d'enguany.
Protagonitzada per Mads Mikkelsen, The Last Viking, una coproducció entre Dinamarca i Suècia amb suport MEDIA a l’European Slate Development., obrirà la Secció Oficial del certamen després del seu pas per Venècia i Toronto, tot consolidant la col·laboració entre director i actor en una comèdia negra sobre la identitat.
Mikkelsen interpreta un home que, després de patir un trastorn mental, creu que és John Lennon, en una història que barreja humor absurd, personatges excèntrics i girs impredictibles.
Sinopsi
Anker surt de la presó després de complir una condemna de quinze anys per robatori. Els diners de l'atracament van ser enterrats pel seu germà Manfred. Només ell sap on són. Malauradament, des de llavors Manfred ha desenvolupat un trastorn mental que li ha fet oblidar-ho tot. Junts, els germans emprenen un viatge inesperat per trobar els diners i descobrir qui són en realitat.
https://www.youtube.com/watch?v=tFzcPgFXQZA
The Last Viking comptaamb el suport d'Europa Creativa MEDIA a l’European Slate Development.
L‘Acadèmia de Cinema espanyol ha seleccionat el film amb suport MEDIA 'Sirât', d'Oliver Laxe, per representar Espanya a la 98a edició dels Premis Oscar, en la categoria de millor pel·lícula internacional.
El cineasta nominat a l'Oscar Pablo Berger amb el film també amb suportMEDIA 'Robot Dreams', acompanyat pel president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, i la notària Eva Fernández Medina, ha anunciat la decisió dels acadèmics.
Dirigida per Oliver Laxe, ‘Sirât‘ es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes, on va aconseguir el Premi del Jurat. El quart llargmetratge del cineasta gallec està protagonitzat per Sergi López i pel jove Bruno Núñez i trasllada l’espectador al desert, a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc.
Un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes festes interminables i sense dormir. Envoltats de música electrònica i una sensació de llibertat crua i desconeguda, reparteixen la seva foto una vegada i una altra. L’esperança s’esvaeix, però aconsegueixen seguir un grup de ravers que es dirigeixen a una última festa al desert, on esperen trobar la jove desapareguda. A mesura que s’endinsen més en la natura ardent, el viatge els obliga a enfrontar-se als seus propis límits.
https://www.youtube.com/watch?v=PxjhJhfxlMo
'Sirât' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development.
Caldrà esperar fins al proper 16 de desembre del 2025, data en què es desvetllarà la shortlist dels Oscars, per conèixer si la candidata espanyola continua la seva carrera per aconseguir l'estatueta a la Millor Pel·lícula Internacional.
El 22 de gener de 2026 coneixerem les cinc pel·lícules nominades en aquesta categoria i la cerimònia dels Oscars es durà a terme el 15 de març de 2026 a Los Angeles.
La sèrie de ficció 'Pubertat', que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i amb el suport d'Eurimages a la coproducció de sèries, ha estat nominada a la categoria de Videoficció al PRIX EUROPA 2025.
Dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera, 'Pubertat s’estrenarà el proper 24 de setembre aHBO Max i posteriorment a 3Cat.
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
https://www.youtube.com/watch?v=4LMDwDoTWJU
'Pubertat' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i amb el suport d'Eurimages a la coproducció de sèries.
261 organitzacions de mitjans de comunicació a Europa han presentat un total de 583 produccions d'àudio, mitjans digitals i vídeo.
Després d'un exhaustiu procés de preselecció, 162 produccions destacades de 30 països han estat escollides per competir a l'octubre pels Premis PRIX EUROPA com a Millors Produccions Europees de l'Any 2025.
Dues sèries més amb suport d'Eurimages en el marc del Programa Pilot per a Coproduccions de Sèries del Consell d'Europa han estat nominades també a la mateixa categoria de Videoficció al PRIX EUROPA 2025: 'Detective von Fock' (Estònia-Letònia-Itàlia), un drama històric criminal captivador creat per Leana Jalukse i Lilian von Keudell; i 'This Is Not a Murder Mystery' (Bèlgica, Irlanda, Països Baixos, Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia), una novel·la policíaca surrealista protagonitzada pels joves Salvador Dalí i René Magritte, creada per Christophe Dirickx i Paul Baeten Gronda.
Consulteu el llistat complet de nominacions al Prix Europa 2025.
El proper dijous 25 de setembre torna el cicle ‘MEDIA al Maldà‘, que inicia la quarta temporada amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Romería‘, de Carla Simón, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de la productora Àngels Masclans (Dos Soles Media) i de l'actriu protagonista del film, Llúcia Garcia Torras, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
Des de l'inici del cicle hem projectat gairebé 30 pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.
La propera sessió (i la primera d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme el dijous 25 de setembre de 2025 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Romería‘, de Carla Simón.
Preseleccionat per representar Espanya a la 98a edició dels Premis Oscar, en la categoria de millor pel·lícula internacional, el tercer llargmetratge de Carla Simón es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes.
A ‘Romería‘, la cineasta segueix explorant les relacions familiars, inspirant-se aquesta vegada en els orígens de la seva família paterna, i tanca així la trilogia personal que va iniciar amb ‘Estiu 1993‘ i ‘Alcarràs‘, que també compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
‘Romería‘ és una producció de la valenciana Elastica Films, la catalana Dos Soles Media, l’alemanya Ventall Cinema i la gallega Romería Vigo, rodada principalment a Vigo i als seus voltants, i protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia, juntament amb Mitch, Tristán Ulloa i Myriam Gallego.
Sinopsi
Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada porta de tornada un passat ja enterrat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d’una connexió especial amb el seu nou cosí, Marina descobrirà les ferides familiars i per fi podrà reviure la memòria fragmentada d’uns pares dels quals amb prou feines en té records.
https://www.youtube.com/watch?v=AafBPL156-M
‘Romería‘ es va estrenar als cinemes el 5 de setembre de la mà d’Elastica Films i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de ‘Romería' s’inicia la temporada 2025-2026 del cicle ‘MEDIA al Maldà‘.
Tant per al desenvolupament com per a la distribució, MEDIA ha contribuït a la consecució i la projecció internacional d'aquests films.
Per seccions, aquests són els títols amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival:
Selecció Oficial:
Franz, d'Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya i Polònia). Suport MEDIA a la distribució.
Nuevos directores:
Aro Berria, d'Irati Gorostidi (Espanya). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
La Lucha, de José Alayón (Espanya, Colòmbia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Weightless, d'Emilie Thalund (Dinamarca). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Horizontes latinos:
La misteriosa mirada del flamenco, de Diego Céspedes (Xile, França, Alemanya, Espany i Bèlgica). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Hijo mayor, de Cecilia Kang (Argentina, França). Suport MEDIA via MEDIA 360 - World Cinema Fund.
El mensaje, d'Iván Fund (Argentina, Espanya, Uruguai). Suport MEDIA via MEDIA 360 – World Cinema Fund.
Nuestra tierra, de Lucrecia Martel (Argentina, Estats Units, Mèxic, França, Països Baixos i Dinamarca). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Zabaltegi-Tabakalera:
Fiume o Morte!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Itàlia i Eslovènia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Perlak:
Vie privée ('A Private Life'), de Rebecca Zlotowski (França). Suport MEDIA a la distribució (Films on the Move).
Sentimental Value, de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca i Alemanya). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Amélie & la métaphysique des tubes ('Little Amélie or the Character of Rain'), de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
ÁSTIN SEM EFTIR ER ('The Love That Remains'), de Hlynur Pálmason (Islàndia, Dinamarca, Suècia, França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
The Stranger, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució.
Made In Spain:
En la alcoba del sultán ('Close to the Sultan'), de Javier Rebollo (Espanya, França i Tunísia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Molt lluny (Zo Ver Weg) / 'Away', de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Una quinta portuguesa ('The Portuguese House'), d'Avelina Prat (Espanya, Portugal). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Romería, de Carla Simón (Espanya, Alemanya). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Sirât, d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA a l'European Co-development.
Los Tortuga ('The Exiles'), de Belén Funes (Espanya, Xile). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Velódromo:
Rondallas('Band Together'), de Daniel Sánchez Arévalo (Espanya). Suport MEDIA a European Film Sales.
CineInfantil:
El Tresor de Barracuda ('The Treasure of Barracuda'), d'Adrià García (España, Bélgica). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia). Suport MEDIA a la distribució (European Film Distribution i Films on the Move).
Heidi: Rescue of the Lynx, de Tobias Schwarz, Aizea Roca (Alemanya, Espanya i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (European Film Distribution).
Grand Prix of Europe, de Waldemar Fast (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució (European Film Distribution).
The Super Elfkins, d'Ute von Münchwo-Pohl (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució (European Film Distribution i Films on the Move).
Cal destacar que en el cas d'alguns títols amb suport a la distribució, alguns contractes encara s'estan tancant.
El llargmetratge de ficció amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, haguanyat el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema al Toronto International Film Festival2025, on la pel·lícula va tenir l'estrena mundial a la Secció Discovery.
Es tracta d'un premi atorgat per un jurat seleccionat per la Federació Internacional de Crítics de Cinema, que es concedeix a una òpera prima que debuta al programa Discovery.
El llargmetratge parteix del curtmetratge homònim seleccionat a la Setmana de la Críticadel Festival de Cannes.
Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l’actor suec Nonni Ardal.
La Cata veurà com les seves vacances d’estiu es veuen trasbalsades per l’absurda i sobtada mort de la seva àvia, que només ella presencia. El seu dol fa un tomb quan casualment comença a fer-se passar per la seva àvia. El que comença com un simple joc de disfresses acabarà esborrant els límits entre la realitat i els rols familiars.
El jurat FRIPESCI li dedica les següents paraules al projecte:
"El cinema espanyol, durant molt de temps marcat per l’exuberància de Pedro Almodóvar, ha trobat una nova veu distintiva en Lucía Aleñar Iglesias. Ambientada a la solejada Mallorca, Forastera segueix la Cata, una noia de 16 anys, les vacances familiars despreocupades de la qual queden interrompudes per la mort de l’àvia. En el seu dol, l’adolescent adopta la personalitat de la dona gran —vestint la seva roba, apropiant-se dels seus gestos i silencis—. Aleñar Iglesias dirigeix amb contenció i precisió, trobant força en la subtilesa. Les interpretacions de la debutant Zoe Stein i del veterà Lluís Homar sostenen els ritmes onírics del film. Allò que podria semblar mínim esdevé lluminós: una meditació sobre el primer encontre d’una adolescent amb la mort i una història de fantasmes sobre com el passat persisteix en el present. Forastera és un debut serè i segur, senzill però transformador, que assenyala Aleñar Iglesias com una cineasta per la qual el jurat FIPRESCI vol apostar."
És la primera vegada que una pel·lícula catalana rep aquest premi a Toronto, i la segona vegada que una producció espanyola l’aconsegueix, després de “La Zona”, coproducció mexicana que es va endur el reconeixement el 2007.
‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
L'Acadèmia de Cinema espanyol ha fet pública la preselecció oficial de les tres pel·lícules candidates a representar Espanya a la 98a edició dels Premis Oscar, en la categoria de millor pel·lícula internacional.
Els films de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Sirât', d'Oliver Laxe, i 'Romería', de Carla Simón, han estat preseleccionats, juntament amb la també producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad.
El proper 17 de setembre s'anunciarà quina d'aquestes tres pel·lícules serà finalment escollida per representar Espanya a la gala dels Óscar, la 98 edició dels quals se celebrarà el 15 de març de 2026 al Teatre Dolby de Los Angeles (EUA).
El tercer llargmetratge de Carla Simón es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes. A 'Romería', la cineasta segueix explorant les relacions familiars, inspirant-se aquesta vegada en els orígens de la seva família paterna, i tanca la trilogia personal que va iniciar amb 'Estiu 1993' i 'Alcarràs', que també compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia Torras, juntament amb Mitch i Tristán Ulloa, la pel·lícula arriba als cinemes el 5 de setembre de la mà d’Elastica Films.
Dirigida per Oliver Laxe, 'Sirât' es va presentar internacionalment a la Secció Oficial del Festival de Cannes, on va aconseguir el Premi del Jurat. El quart llargmetratge del cineasta gallec està protagonitzat per Sergi López i pel jove Bruno Núñez i trasllada l'espectador al desert, a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc.
L'òpera prima d'Eva Libertad, 'Sorda', es va presentar internacionalment a la Berlinale, on va guanyar el Premi del Públic de la secció Panorama, mentre que el seu pas pel Festival de Màlaga li va valer la Bisnaga d'Or. És la primera pel·lícula espanyola protagonitzada per una actriu sorda, Miriam Garlo, i ha estat un punt de trobada entre la comunitat. Álvaro Cervantes coprotagonitza aquesta història.
Així, per seccions, aquests són els títols amb suport MEDIA presents enguany al Festival:
Competició:
Silent Friend, d'Ildikó Enyedi (Alemanya, França, Hongria).
Duse, de Pietro Marcello (Itàlia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Fora de Competició:
The Girl Who Learned How To Kneel, d'Hagai Levi (França, Països Baixos i Alemanya). Sèrie. Suport MEDIA a l'European Slate Development i a TV & Online Content.
The Last Viking, d'Anders Thomas Jensen (Dinamarca i Suècia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
Nuestra Tierra (Landmarks), de Lucrecia Martel (França, Països Baixos, Dinamarca, Argentina, Estats Units i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Així, la nova pel·lícula de Joachim Trier, Affeksjonsverdi ('Sentimental Value'), una coproducció entre Noruega, França, Dinamarca i Alemanya amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, es podrà veure a la secció Piazza Grande. Guardonada amb el Grand Prix a la darrera edició del Festival de Cannes, va ser seleccionada també al Festival de Karlovy Vary.
A la mateixa secció Piazza Grande del Festival de Locarno es podrà veure també el film amb suport MEDIALa Petite Dernière ('The Little Sister'), d'Hafsia Herzi. Una coproducció entre França i Alemanya també guardonada a Cannes amb el Premi a la Millor Actriu (Nadia Melliti).
A més, a la secció Histoire(s) du Cinéma – Excellence Award Davide Campari Golshifteh Farahani del Festival de Locarno, està seleccionada la pel·lícula amb suport MEDIA 'Alpha', de Julia Ducournau, que va ser guardonada a Cannesi serà la pel·lícula inaugural del Festival de Sitges.
I a la secció Histoire(s) du Cinéma – Raimondo Rezzonico Award Abbout Productions es podrà veure el film amb suport MEDIACosta Brava, Lebanon, de Mounia Akl.
Consulteu la resta de títols seleccionats al Festival Internacional de Cinema de Locarno.
El llargmetratge de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Críticadel Festival de Cannes, tindrà l'estrena mundial a la secció Discoverydel Festival de Toronto 2025.
La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.
‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
La secció Discovery del Festival de Toronto està dedicada a primeres i segona obres de cineastes emergents d'arreu del món. El programa oferirà 23 títols en estrena mundial, provinents de més de 30 països, entre els quals figuren Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Índia, Nova Zelanda, Pakistan, Sèrbia, Singapur, Corea del Sud, Suècia, Turquia i Espanya, amb dos títols participats.
També realitzarà la seva estrena mundial a la secció Discovery del Festival de Toronto2025 'Amoeba', una coproducció de Singapur, Holanda, França, Espanya i Corea del Sud, que dirigeix Siyou Tan. La producció va a càrrec de Fran Borgia (Akanga Film Àsia), Antoine Simkine (Les Films D’Antoine), Denis Vaslin (Volya Films) i la productora canària Luisa Romeo (Mararia Films). La història d''Amoeba' s'ubica en una repressiva ciutat-estat, on una col·legiala convenç tres companyes de classe per rebel·lar-se.
La comèdia negra amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Mario‘, de Guillem Miró, que es podrà veure ara a la Secció Oficial - Nacional de l'Atlàntida Mallorca Film Fest2025, s'estrenarà als cinemes el proper 10 d'octubre de la mà de Filmax.
Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d’un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.
Sinopsi
Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d’aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.
La família d'Antònia l'adora. Mario és la parella que tothom voldria tenir. És un entre un milió. Els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen. Qui és en realitat Mario?
El llargmetratge d'animació amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El tresor de barracuda', d'Adrià Garcia, s'estrenarà als cinemes de la mà de Filmax el proper 26 de setembre.
Produïda per la catalana Inicia Films, en coproducció amb la valenciana Hampa Studio i la belga Belvision, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Continguts (Slate Funding d'Inicia Films), així com amb el suport d'Eurimages, l'ICEC i l'ICAA.
El guió és obra d'Amèlia Mora, que adapta al cinema el llibre homònim infantil escrit per Llanos Campos Martínez.
Sinopsi
Mentre intenta trobar els seus pares, la Guspires acaba per accident al vaixell pirata del Capità Barracuda, tripulat per temibles mariners armats fins a les dents i amb un greu problema: no saben llegir. Només ella pot ajudar-los a trobar el tresor d’en Phineas Crane, el més valuós i cobejat per tots els pirates del Carib. Així comença una aventura que els canviarà la vida per sempre.
https://www.youtube.com/watch?v=-xSiiNP-9N4
'El tresor de barracuda' s'estrenarà a les nostres sales de cinema divendres 26 de setembre de 2025 de la mà de Filmax i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate Funding) per part d'Inicia Films.
Ha finalitzat a Almeria el rodatge del film amb suport MEDIA 'Iván & Hadoum', òpera prima d'Ian de la Rosa, protagonitzada per Silver, juntament amb la cantant Herminia Loh.
Es tracta d'una producció de la madrilenya Avalon en associació amb la catalana Vayolet Films i l'andalusa Pecado Films, que coprodueixen el projecte amb l'alemanya Port au Prince Films i la belga Saga Film. La distribució a l'Estat espanyol anirà també a càrrec d'Avalon.
L’Iván (33), un home trans, i la Hadoum (30), una dona hispano-marroquina, s’enamoren als hivernacles industrials on treballen. Mentre s’enfronten a l’oposició de les seves famílies i companys de feina, l’Iván s’adona que no necessita ser el tipus d’home que s’espera que sigui.
Entre les pel·lícules guardonades figuren dues pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Així, el documental amb suport MEDIA ‘Better go mad in the wild‘, de Miro Remo (República Txeca i Eslováquia), que competia a la Secció Crystal Globe Competition, va guanyar el Gran Premi – Crystal Globe.
Mentre que el film MEDIA ‘The visitor‘, de Vytautas Katkus (Lituània, Noruega i Suècia), que competia a la mateixa secció, va guanyar el Premi a la Millor Direcció – Ex Aequo.
Cal destacar també que l'actor catalàÀlex Brendemühl va guanyar el Premi al Millor Actor per la seva interpretació a 'Quan un riu esdevé el mar', del gironí Pere Vilà Barceló.
L'objectiu d'aquest programa és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar el públic de les pel·lícules que reben el suport d'Eurimages en el marc del Programa de suport a la coproducció.
S'adreça a productores que treballen en cooperació amb agents de vendes internacionals, agències de comunicació i, si escau, distribuïdores que ja participen en el projecte. Per tant, s'anima els productors/es a desenvolupar i implementar estratègies de màrqueting i desenvolupament del públic en una fase inicial de la producció per tal de maximitzar el potencial de públic i distribució.
Aquest programa pretén donar suport a 15 pel·lícules a l'any, amb un límit de 50.000 € per pel·lícula. Aquest suport es dona en forma de subvenció no reemborsable. L'objectiu és que aquesta selecció de pel·lícules que reben el suport d'Eurimages s'estreni en un nombre més gran de territoris i arribi a un públic més ampli.
Per sol·licitar aquest suport, els/les productors/es delegats/des de les pel·lícules en qüestió han d':
haver rebut el suport de coproducció d'Eurimages entre juny de 2023 i juny de 2025,
haver signat un memoràndum d'acord o un contracte amb un agent de vendes internacional, i
no haver organitzat ja la primera projecció de la pel·lícula en qüestió en un festival o la primera presentació en un mercat.
Consulteu-ne tota la documentació als enllaços següents:
Data límit per a la presentació de sol·licituds: 13 d'octubre de 2025, 18:00 h (París, França)
Grup(s) d'avaluació de projectes: 1 o 2 de desembre de 2025
Informació als sol·licitants sobre els resultats del procediment d'adjudicació: Primera meitat de desembre de 2025
Signatura dels acords de subvenció: gener - juny de 2026
Portal de sol·licituds Portal de sol·licituds: l'enllaç estarà disponible en breu Plantilla de sol·licitud
Assistència per a la presentació de sol·licituds
Per obtenir informació general sobre el programa i per a preguntes específiques sobre el procés de presentació de sol·licituds, poseu-vos en contacte amb l'equip d'Eurimages a eurimages.fmad@coe.int.
Poseu-vos en contacte amb el servei d'assistència tècnica per a preguntes com ara contrasenyes oblidades, drets i rols d'accés, aspectes tècnics de la presentació de sol·licituds, etc.
Abans de contactar amb el servei d'assistència, reviseu el material addicional següent, que pot respondre a les vostres preguntes:
Consulteu l'historial de finançament d'aquest ajut des de l'enllaç següent. Així, el 2024, un total de 15 projectes van rebre aquest suport d'Eurimages, entre els quals figuren 4 projectes de producció catalana: 'El tresor de barracuda', d'Adrià Garcia (Inicia Films), que compta també amb el suport de MEDIA al Desenvolupament; 'Romería', de Carla Simon (Elastica Films, Dos Soles Media), que també compta amb ajut MEDIA al Desenvolupament; 'Salen las lobas' ('Wolf Grrrls!'), de Claudia Estrada Tarascó (Alba Sotorra SL), que també compta amb ajut MEDIA al Desenvolupament; i el film d'animació ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, d’Irene Iborra (Terremoto AIE, Cornelius Films).
El fons Eurimages ha fet pública la resolucióde la segona convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 35 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 2 animacions, per un import total de 10.738.000 €.
Entre els beneficiaris figura el llargmetratge de ficció 'Each of Us' ('Totes i cadascuna'), amb codirecció de la catalana Neus Ballús, l'alemanya Anne Zohra Berrached, la suïssa Stina Werenfelsi la polonesa Anna Jadowska. Es tracta d'una coproducció entre Catalunya (Alhena Production), Polònia (Blick Productions International), Alemanya (Bon Voyage Films) i Suïssa (Turnus Films), amb guió d'Eva Pauné, Mirjam Ziegler i les mateixes directores, que rebrà 500.000€ d’Eurimages. El film, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i amb ajut de l'ICEC, segueix la vida de quatre dones dins de l'únic camp de concentració exclusivament femení que va existir durant la Segona Guerra Mundial, tot centrant-se en les seves estratègies per a sobreviure i en la seva condició de dones. Tot això explicat a través d'una estructura no tradicional, abstracció de l'espaitemps i retrats salvatgement íntims.
Entre els projectes seleccionats figuren dos títols més amb coproducció espanyola. Un d'ells és 'Les Indes', dirigit per Pauline Julier i Nicolas Chapoulier. És una coproducció franc-espanyola ambientada al segle XVII i en què participa la catalana Lastor Media. Narra el llarg i simbòlic viatge d´un retrat de la infanta d´Espanya cap a la cort de Lluís XIV.
L'altre film és 'Sucederá esta noche', el nou film de Nanni Moretti, que es rodarà parcialment a Espanya i coprodueixen Bteam Prods i Irusoin.
Dels 35 projectes de coproducció seleccionats per Eurimages, 13 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 39,41% del finançament total atorgat.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta segona convocatòria de 2025 són els següents:
'1949/Vaterland', de Pawel Pawlikovski (Polònia) - 150.000€ (Polònia, Alemanya, França, Itàlia)
'All of a Sudden', de Ryusuke Hamaguchi (Japó) - 476.000€ (França, Japó, Alemanya, Bèlgica)
'Atlas of the Universe', de Paul Negoescu (Romania) - 131.000€ (Romania, Bulgària)
'Autumn of the Patriarch', d'Anna Bogoliubova (Rússia), Torstein Grude (Noruega) - 150.000€
(Noruega, Alemanya, Croàcia). Documental
'Black Money for White Nights', de Kristina Grozeva, Petar Valchanov (Bulgària) - 150.000€
(Bulgària, Grècia)
'Blue Baby', de Klaus Härö (Finlàndia) - 350.000€ (Finlàndia, Lituània)
'Coward', de Lukas Dhont (Bèlgica) - 500.000€ (Bèlgica, França, Països Baixos)
'Cowgirl', de Michal Blaško (Eslovàquia) - 240.000€ (Eslovàquia, República Txeca, Hongria)
'Dansker', de Jonas Poher Rasmussen (Dinamarca) - 500.000€ Animació (Dinamarca, Luxemburg, Països Baixos, Suècia)
'Death and the Maiden', d'Adina Pintilie (Romania) - 500.000€ (Alemanya, França, Romania, Àustria)
'Diary of a Chambermaid', de Radu Jude (Romania) - 300.000€ (França, Romania)
'Dua', de Blerta Basholli (Kosovo) - 300.000€ (Suïssa, França, Kosovo)
'Ducks', de Neary Adeline Hay (França) - 500.000€ (França, Alemanya)
'Each of Us', de Neus Ballus (Espanya), Anne Zohra Berrached (Alemanya), Anna Jadowska (Polònia), Stina Werenfels (Suïssa) - 500.000€ (Espanya, Polònia, Alemanya, Suïssa)
'Gentle Monster', de Marie Kreutzer (Àustria) - 500.000€ (Àustria, Alemanya, França)
'Granny Lee', de Gabe Gabriel, Ian Gabriel (Irlanda) - 290.000€ (Canadà, Sud-àfrica, Irlanda)
'It Will Happen Tonight', de Nanni Moretti (Itàlia) - 127.000€ (Itàlia, França, Espanya)
Entre les pel·lícules programades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, la majoria del quals compten amb ajut MEDIA al Desenvolupament de Contingut.
Per seccions, aquests són els títols MEDIA programats a l’edició d’enguany:
'La misteriosa mirada del Flamenco', de Diego Céspedes (Xile, França, Alemanya, Espanya i Bèlgica). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
'We believe you', de Charlotte Devillers i Arnaud Dufeys (Bèlgica).
'Tales from the magic garden', de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar i Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i França).
'Promised Sky', d'Erige Sehiri (França, Tunísia i Qatar).
'Renoir', de Chie Hayakawa (França, Japó, Indonèsia, Singapur i Filipines). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca i Alemanya).
La sèrie de ficció amb suport MEDIA ‘Pubertat‘, dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera, s'estrenarà la propera tardor a HBO Max i posteriorment a 3Cat.
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà la tardor de 2025 a Max i a 3Cat.
La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).
‘Pubertat‘ està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films, i amb suport d'Eurimages a la Coproducció de Sèries.
El proper dijous 26 de juny, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la darrera sessió de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA 'Sirat', d'Oliver Laxe, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència del productor Oriol Maymó (Uri Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la desena i última d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 26 de juny de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Sirat', d'Oliver Laxe.
Una coproducció entre Espanya i França amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament, guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el prestigiós Premi del Jurat.
Protagonitzada per Sergi López i Bruno Núñez, la pel·lícula narra la història d’un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.
Un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes festes interminables i sense dormir. Envoltats de música electrònica i una sensació de llibertat crua i desconeguda, reparteixen la seva foto una vegada i una altra. L’esperança s’esvaeix, però aconsegueixen seguir un grup de ravers que es dirigeixen a una última festa al desert, on esperen trobar la jove desapareguda. A mesura que s’endinsen més en la natura ardent, el viatge els obliga a enfrontar-se als seus propis límits.
https://www.youtube.com/watch?v=_56fbsvmOrI
Sirat es va estrenar a les sales de cinema divendres 6 de juny de 2025 de la mà de Bteam Pictures i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development.
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 25 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.600 espectadors i espectadores.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La 64a edició del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, s'ha dut a terme entre el 8 i el 14 de juny amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figura el llargmetratge d'animació amb suport MEDIA 'Amélie & la métaphysique des tubes' ('Amélie and the Metaphysics of Tubes'), de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Premi del Públic.
La producció catalana amb suport d’Eurimages ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, d’Irene Iborra, seleccionada a la Secció Oficial de Llargmetratges, també ha resultat premiada al Festival d'Annecy d'enguany, amb el premi de la Fundació Gan per la seva capacitat "de tractar temes difícils de manera lluminosa".
La 17a edició del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) s'ha dut a terme del 31 de maig al 7 de juny de 2025 a Roda de Berà. Entre les pel·lícules guardonades figuren els films amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi', d'Ivan Morales, que ha rebut el Premi al millor llargmetratge, i 'De sucre', de Clàudia Cedó, guardonat amb el Premi al millor curtmetratge.
Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, ‘Esmorza amb mi‘ segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla, que s'estrena a les sales de cinema el proper dijous 12 de juny.
Sinopsi
Un film d’històries creuades protagonitzat per quatre personatges ferits als quals el passat encara persegueix: una mare separada, un sanitari que ha deixat enrere la delinqüència, una noia que du damunt seu una vida d’excessos i un músic atrapat en una crisi existencial
https://www.youtube.com/watch?v=h-tuan4neUo
Premi al millor curtmetratge
A més, el curtmetratge 'De sucre', de Clàudia Cedó, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media, va rebre el Premi al millor curtmetratge del FIC-CAT 2025. Es tracta d'una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora.
Sinopsi
La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.
https://vimeo.com/1010152548
Consulteu el palmarès complet del Festival Internacional de Cinema Català (FiC- Cat) 2025.
La 78a edició del Festival de Cannes va finalitzar el passat dissabte 24 de maig de 2025 amb la gala de lliurament de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entre les quals destaca ‘Sirat‘, el quart llargmetratge d’Oliver Laxe, que compta amb producció catalana i ajut d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que va ser guardonat amb el Premi del Jurat Ex-Aequo.
Per seccions, la resta de títols amb suport MEDIA premiats a Cannes 2025 són els següents:
Selecció Oficial – Competició
Affeksjonsverdi(‘Sentimental Value‘), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, 2025). Grand Prix
Sirat, d’Oliver Laxe (Espanya, França, 2025). Premi del Jurat Ex-Aequo
La Petite Dernière (‘The Little Sister‘), d’Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025). Millor actuació d'una actriu (Nadia Melliti)
Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025). Premi CST al Millor Artista-Tècnic (Ruben Impens, director de fotografia; i Stéphane Thiébaut, mesclador).
Un Certain Regard
La misteriosa mirada del flamenco (‘The Mysterious Gaze of the Flamingo‘), de Diego Céspedes (Xile, Espanya, 2025). Premi Un Certain Regard
International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició
Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025). Grand Prix
Imago, de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica, 2025). The French Touch jury award i el premi especial per a documentals L‘Oeil D’or.
Consulta tot el palmarès complet de l’edició d’enguany del Festival de Cannes.
Aquesta iniciativa anual, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ofereix projeccions gratuïtes als cinemes i en línia, tot promovent el valor del patrimoni cinematogràfic i la seva preservació, amb un enfocament en la captació del públic més jove. Des dels seus inicis, el programa ha permès la restauració i distribució de més de 210 pel·lícules europees.
La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d’A Season of Classic Films, enguany amb 'El amor brujo', de Francisco Rovira Beleta; un drama espanyol basat en l'icònic ballet de Manuel de Falla, que barreja amor, misteri i flamenc.
Descobriu el programa complet de la 6a edició d’A Season of Classic Films.
Un viatge per la història del cinema europeu
El programa del 2025 abasta una àmplia gamma de gèneres i temes, des de pel·lícules mudes com 'Erdgift' (1919, Alemanya) i les primeres pel·lícules de terror 'Curses of the Witch' (1927, Finlàndia) fins a clàssics neorealistes com 'Riso amaro' (1949, Itàlia) i 'Bitter Bread' (1951, Grècia). Les perspectives de les dones brillen a 'Hush-a-Bye Baby' (1990, Irlanda) sobre l'autonomia sexual, 'Look, She Has Her Eyes Wide Open' (1979, França) sobre els drets reproductius, i 'Light and Shadow '(1943, Hongria), una de les primeres pel·lícules hongareses dirigides per una dona. Entre els documentals més destacats hi ha 'Caméra arabe' (1987), que explora el cinema àrab, 'The Underground Orchestra' (1997, Països Baixos), que captura el poder curatiu de la música, i una selecció de curtmetratges del fundador de l'Escola de Documentals de Sarajevo, Vlatko Filipović. El programa també celebra les pel·lícules revelació de grans autors com Nanni Moretti ('Ecce Bombo', 1978) i Suzanne Osten ('Mama', 1982).
Una subvenció de 70.000€ impulsa la col·laboració transfronterera en la restauració cinematogràfica
Més enllà de les pel·lícules restaurades presentades per cada arxiu, A Season of ClassicFilms fomenta la cooperació transfronterera en la preservació cinematogràfica a través de la seva subvenció conjunta de restauració. Establerta el 2022, la subvenció dona suport als arxius per compartir elements cinematogràfics, bones pràctiques i tècniques de restauració, tot convidant a projectes de col·laboració que impliquin almenys tres arxius cinematogràfics europeus.
A l'esdeveniment de Cannes, ACE va anunciar el beneficiari de la subvenció conjunta de restauració 2025 de 70.000 €: el llargmetratge d'Ivica Matić 'Woman with a Landscape' (1976, Iugoslàvia) i cinc dels seus curtmetratges experimentals. Aquesta restauració serà una col·laboració entre la Cinemateca Eslovena, l'Arxiu Estatal Croat - Cinemateca Croata, els Arxius de la República d'Eslovènia - Arxiu Cinematogràfic Eslovè i el Museu de Cinema Austríac. El jurat de selecció, compost per la cineasta Elina Psykou, el crític Federico Gironi i Sophie Tran d'ARTE, va elogiar l'obra de Matić pel seu "estil visual atrevit i el seu llegat impactant, que mereixen un reconeixement més ampli".
https://youtu.be/QhuprMEJh2M
Ampliació de l'abast de Classic Films
Les pel·lícules restaurades es projectaran entre juny i desembre de 2025, amb xerrades, classes magistrals, música en directe i activitats educatives. Alguns títols, subtitulats en anglès, també estaran disponibles gratuïtament en línia. Per facilitar la distribució, el catàleg del programa proporciona informació contextual i contactes directes per als programadors interessats en projectar aquests tresors cinematogràfics.
Sobre l’Association des Cinémathèques Européenes (ACE)
L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) reuneix 51 arxius cinematogràfics nacionals i regionals europeus, dedicats a preservar i promoure el patrimoni cinematogràfic europeu i internacional. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.
El proper dijous 29 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del drama amb suport d’Europa CreativaMEDIALa llegada del hijo (‘Surfacing’), de Cecilia Atán i Valeria Pivato, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la novena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 29 de maig de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'La llegada del hijo' (‘Surfacing’), de Cecilia Atán i Valeria Pivato.
Amb un gran muntatge a càrrec de Teresa Font i amb Greta Fernández en el repartiment, la pel·lícula va ser guardonada amb el Premi a Millor Pel·lícula Argentina al Festival de Mar del Plata i seleccionada al Festival de San Sebastián i al D’A Film Festival de Barcelona.
Sinopsi
Sofia (Maricel Álvarez) ha viscut durant anys al silenci d’un dol que amaga en secret. Quan el seu fill (Angelo Mutti Spinetta) torna a casa després d’un llarg temps a la presó, s’enfronten a una veritat que tots dos havien intentat oblidar. Ara tindran l’oportunitat de guarir el passat… però una mare ho pot perdonar tot al seu fill?
https://www.youtube.com/watch?v=ijYfBTSd9_s
La llegada del hijo es va estrenar a les nostres sales de cinema divendres 9 de maig de 2025 i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate de Setembro Cine).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El drama bèl·lic amb suport MEDIA a la DistribucióVermiglio, dirigit per Maura Delpero i ambientat durant la Segona Guerra Mundial, va ser la gran triomfadora de la nit, ja que es va alçar amb set estatuetes, incloses les de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Delpero va fer, així, història, ja que va esdevenir la primera dona en guanyar la Millor Direcció als David di Donatello.
Millor Producció (Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet, Maura Delpero)
Millor Casting (Stefania Rodà, Maurilio Mangano)
Millor Fotografia (Mikhail Krichman)
Millor So (Dana Farzanehpour)
Sinopsi
Finals de la Segona Guerra Mundial a Vermiglio, un remot lloc als Alps italians. L’arribada d’un soldat desertor al poble marcarà un abans i un després a la vida dels seus habitants, especialment a la família del mestre, que veurà com cadascun dels seus membres es dirigeix cap a un destí inesperat.
https://youtu.be/Q4NszCH3byo
'Vermiglio', guanyadora del 'Lleó de Plata - Gran Premi del Jurat' al 81è Festival de Venècia, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
L'altre títol amb suport MEDIA guardonat als David di Donatello és el el drama musical històric Gloria!, de Margherita Vicario, una evocadora història sobre una orquestra femenina en una institució religiosa del segle XIX, que va obtenir tres premis:
Millor Òpera Prima
Millor Banda Sonora (Margherita Vicario, Davide Pavanello)
Millor Cançó Original (“Aria!” de Margherita Vicario, Davide Pavanello, Edwyn Clark Roberts, Andrea Bonomo i Gianluigi Fazio)
Sinopsi
A la Venècia de finals del segle XVIII, Teresa, una jove criada a l’orfenat i conservatori de Sant Ignasi, descobreix un pianoforte que revolucionarà la seva vida i la de l’institut. Amb un grup de talentoses intèrprets musicals, desafiarà les normes de l’Antic Règim italià tot creant una música rebel i moderna. ‘Glòria!’ narra la seva inspiradora lluita per la llibertat artística i la innovació musical.
https://www.youtube.com/watch?v=HlYQkNTuCsg
'Gloria!' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Entre la programació figuren 48 films, dels quals 11 són estrenes mundials, i es comptarà amb la presència d'una trentena de documentalistes de tot el món.
‘Corredora‘, l'òpera prima de Laura García Alonso, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Contingut (Slate), ha iniciat el rodatge a Barcelona.
Protagonitzada per Alba Sáez, Marina Salas i Àlex Brendemühl, entre d'altres, aquest llargmetratge de García Alonso, coescrit amb Pol Cortecans, retrata l'univers de la salut mental a l'esport d'elit.
Segons paraules de la directora: "La protagonista viu allò que més temen els esportistes: una lesió. Pateix un brot psicòtic que requereix hospitalització. La seva lesió resulta invisible per als altres, fins i tot de vegades per a ella mateixa. Tinc la sensació que la representació que fa el cinema sobre la malaltia mental està freqüentment estigmatitzada. Vull creure que podem construir una narrativa diferent, una història on hi hagi espai per a la lluita i la renúncia, per al conflicte i l'acceptació”, explica.
El rodatge, en català, s'allargarà durant 6 setmanes a Barcelona i Saragossa.
Sinopsi
Cris, una corredora d'elit, pateix un brot psicòtic que l'obliga a allunyar-se de l'alta competició. No tots al seu voltant podran o sabran com ajudar-la, però la Natàlia, la seva germana, serà el seu refugi per acceptar-ne la condició i redefinir-ne el ritme de vida.
‘Corredora‘ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Durant el desenvolupament, el projecte va participar al laboratori internacional del Mediterranean Film Institute (MFI) a Grècia, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Das Verschwinden des Josef Mengele ('The Disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Serebrennikov (França, Mèxic, Alemanya, Regne Unit, Espanya, 2025)
ÁSTIN SEM EFTIR ER ('The Love That Remains'), de Hlynur Pálmason (Islàndia, 2025)
La pel·lícula 'Flow', de Gints Zilbalodis, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2025, a la cerimònia duta a terme dimarts 29 d’abril, a l’hemicicle del Parlament a Brussel·les.
La pel·lícula d'animació, una coproducció única entre Letònia, França i Bèlgica, explica la història d'un gat i els seus improbables companys mentre naveguen per un món transformat per una inundació devastadora. És una commovedora història d'amistat, resiliència i l'impacte del canvi climàtic, temes que s'alineen estretament amb el compromís del Parlament Europeu amb la protecció del medi ambient, la mitigació del canvi climàtic i la solidaritat.
La vicepresidenta del Parlament Europeu, Sabine Verheyen (PPE, DE), va afirmar: "El Premi del Públic LUX és més que un simple premi. És un testimoni del compromís del Parlament Europeu amb la democràcia, la llibertat d'expressió i el paper del cinema en la reflexió i la configuració de les nostres societats. Amb aquest premi, acostem les històries europees a la gent i, igual d'important, acostem les persones a la tasca del Parlament Europeu".
«Cinc narratives convincents, cinc nominats molt diferents i diversos als Premis del Públic LUX són una inspiració per als cineastes i el públic, no només per celebrar l'extraordinària varietat del cinema europeu, sinó també per lloar la seva capacitat d'entretenir i elevar alhora. L'art cinematogràfic a Europa és un exemple perfecte de com la cultura pot fer una contribució significativa a la societat i per defensar la compassió, l'empatia i el canvi en un món que d'altra banda està dividit», va afegir Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia Europea de Cinema.
Les pel·lícules nominades als LUX d'aquest any es presenten com a testimonis poderosos de la creativitat i la narrativa europees. Entre les nominades hi ha els films amb suport MEDIAAnimal, de la directora grega Sofia Exarchou; el documental Dahomey, de la directora francesa Mati Diop; el documental Intercepted, de la directora ucraïnesa Oksana Karpovych; i Julie Keeps Quiet, del director belga Leonardo van Dijl. Cada pel·lícula aborda problemes socials urgents amb una art sorprenent, mostrant algunes de les millors produccions cinematogràfiques que Europa pot oferir.
La pel·lícula guanyadora va ser seleccionada mitjançant una combinació de votació pública i vots emesos pels membres del Parlament Europeu, cadascun dels quals representa el 50% de la decisió final. Aquest any, les pel·lícules nominades han rebut gairebé 33.000 valoracions (crítiques en una escala que va d'una a cinc estrelles) de ciutadans europeus i eurodiputats.
Roda de premsa i esdeveniments relacionats Podeu veure la roda de premsa amb l'equip de FLOW, la presidenta de la Comissió de Cultura i Educació, Nela Riehl, i el president de l'Acadèmia Europea de Cinema, Mike Downey, al Centre Multimèdia.
La dotzena edició dels Premis PLATINOdel cinema iberoamericà es va dur a terme el passat 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Optava a 3 Nominacions i va obtenir 2 Premis:
Millor música original (Alberto Iglesias)
Millor direcció de fotografia (Edu Grau)
El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. Optava a 2 Nominacions i va obtenir 1 Premi:
Entre les pel·lícules amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes figuren les produccions amb participació catalana ‘Romería‘, de Carla Simón, i ‘Sirat‘, d’Oliver Laxe, que compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i competiran per la Palma d’Or. I també figura la producció amb participació catalana 'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França), seleccionada a la Setmana de la Crítica.
Les 15 coproduccions amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes, produïdes a través de la cooperació internacional entre els Estats membres d'Eurimages, es presentaran a les seccions més destacades del Festival: Competició Oficial, Un Certain Regard, Critic’s Week i Cannes Première.
Fins ara, les pel·lícules amb el suport d'Eurimages seleccionades per a Cannes 2025 són les següents:
'Jeunes Meres', de Jean-Pierre and Luc Dardenne (Bèlgica, França). Competició Oficial
'La petite derniere', d'Hafsia Herzi (França, Alemanya). Competició Oficial
'Sirat' ('After'), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Competició Oficial
'Eagles of the Republic', de Tarik Saleh (Suècia, França, Alemanya, Dinamarca). Competició Oficial
'Romería', de Carla Simón (Espanya, Alemanya). Competició Oficial
'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya). Competició Oficial
'La misteriosa mirada del flamenco' ('The mysterious gaze of the flamingo'), de Diego Céspedes (França, Alemanya, Espanya, Xile, Bèlgica). Un Certain Regard
'Karavan' ('Caravan'), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Itàlia, Eslovàquia). Un Certain Regard
'Once upon a time in Gaza', d'Arab i Tarzan Nasser (França, Alemanya, Palestina, Portugal). Un Certain Regard
'Le città di pinera' ('The last one for the road'), de Francesco Sossai (Itàlia, Alemanya). Un Certain Regard
'Das vershwinden des Josef Mengele' ('The disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Sebrennikov (França, Alemanya). Cannes Première
'Rietland' ('Reedland'), de Sven Bresser (Països Baixos, Bèlgica). Critic’s Week
'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França). Critic’s Week
'Imago', de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica). Critic’s Week
A més, 'Testa o croce?' ('Heads of tails?'), de Matteo Zoppis i Alessio Rigo de Righi, que forma part de la selecció Un Certain Regard, va guanyar el Premi Eurimages al Desenvolupament de Coproducció al Mercat de Coproducció CineMart del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam 2023, mentre que 'Militantropos', de Yelizaveta Smith, Alina Gorlova i Simon Mozgovyi, seleccionada a la Quinzena de Cineastes, va comptar amb el suport d'Eurimages com a part de la seva col·laboració amb el programa proMOTIONde l'Institut Ucraïnès.
Aquesta selecció excepcional reflecteix la vitalitat de la coproducció internacional amb el suport d'Eurimages, que permet que obres ambicioses cobrin vida i connectin amb el públic global. Alain Berset, secretari general del Consell d'Europa, assistirà excepcionalment al Festival de Cannes el cap de setmana del 17 al 18 de maig per reafirmar el paper essencial de la cultura en la revitalització de la democràcia i per donar suport a la producció cinematogràfica europea.
L'equip d'Eurimages estarà present a l'International Village of the Cannes Film Market del 13 al 24 de maig de 2025; pots visitar-los al pavelló 105.
Europa Creativa MEDIA estarà novament present a la propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes, amb els següents esdeveniments, organitzats per l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura), que es duran a terme a l'estand d'Europa Creativa MEDIA:
Presentació de la convocatòria Europa Creativa MEDIA 'Film Sales'2025:
Divendres 16 de maig de 2025, de 10h a 11h
Ponent: Stefano D’Orilia (EACEA)
Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
Lloc: Creative Europe MEDIA stand - International Village Riviera - Pavelló n°124
Accés: Cal acreditació, però no cal inscriure's a l'esdeveniment
Celebrem la comunitat MEDIA amb els beneficiaris del Content Cluster
Obert als participants de MEDIA Stands i als beneficiaris del programa MEDIA (si us plau, poseu-vos en contacte amb el vostre MEDIA Desk local). Només per invitació.
Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment
Coneix i parla amb 'Innovation Tools' ('Eines innovadores')
Diumenge 18 de maig de 2025, de 16h a 17:30h
Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment
Coneix projectes innovadors amb suport d'Europa Creativa MEDIA en un esdeveniment d'speed dating. Organitzat per les oficines Europa Creativa MEDIA i l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA).
AIPHA és un centre de dades amb intel·ligència artificial per a la indústria audiovisual, que permet la generació de taulers personalitzats en temps real, tot facilitant la gestió de la sostenibilitat i l'optimització de costos.
SPARK és una plataforma de desenvolupament de pel·lícules col·laborativa basada en IA, que integra la tecnologia del motor de jocs per augmentar l'eficiència alhora que redueix els costos d'inversió i els riscos en les primeres etapes de la realització de pel·lícules.
Gamebook PIC Platform és una plataforma basada en IA basada en web que promou la propietat intel·lectual i cultural. Ajuda a les pel·lícules a fer créixer el seu públic, tot ampliant les seves cadenes de valor tradicionals amb activitats de promoció interactives a través de plataformes digitals i socials.
MovieChainer és un SaaS que ofereix als professionals de l'entreteniment eines digitals per millorar l'eficiència i la competitivitat dels sectors cinematogràfic i televisiu, tot permetent als productors, financers, agents de vendes i distribuïdors centralitzar les seves respectives dades creatives, legals, financeres i comercials, i automatitzar i industrialitzar els fluxos de treball per a totes les seves operacions diàries habituals.
maG és un SaaS de gestió financera i càlcul i millora de l'impacte del carboni, dedicat a la producció de projectes en els sectors audiovisual i cultural.
Usheru – Unlock the Community és una plataforma SaaS escalable, rendible i ràpida de desplegar per a socis audiovisuals i culturals, que explora nous modes de distribució i promoció. Aprofitant la IA i el big data, racionalitza el màrqueting i optimitza les campanyes.
Col·laboració audiovisual UE-LAC, històries que es mereixen més
Dilluns 19 de maig de 2025, d'11:30h a 13h
Empresa organitzadora: Servei Europeu d'Acció Exterior de la Unió Europea i Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA
Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment
Com es pot promoure la cooperació audiovisual d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib (ALC), incloses les coproduccions de qualitat i l'acompanyament del talent, mitjançant polítiques públiques i més associacions públic-privades per arribar als públics que es mereixen?
Acte seguit d'una copa de networking.
Retorn de la inversió (Films On The Move)
Dilluns 19 de maig de 2025, de 17h a 17:30h
Presentació de l'informe
Ponent: Oliver Fegan (Usheru)
Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment
El proper dijous 24 d'abril, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘Molt lluny‘, òpera prima de Gerard Oms, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Gerard Oms, i del productor Carles Torras (Zabriskie Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la vuitena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 24 d'abril de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Molt lluny‘, de Gerard Oms.
Un drama coproduït entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films).
Protagonitzada per Mario Casas i David Verdaguer, la pel·lícula va ser doblement guardonada al Festival de Màlaga amb la Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica i la Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas), va ser també la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.
Sinopsi
Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.
https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs
‘Molt lluny‘ es va estrenar a les nostres sales de cinema divendres 11 d’abril de 2025 i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El fons Eurimages ha fet pública la resolucióde la primera convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 23 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 2 animacions, per un import total de 7.183.000€.
Entre els beneficiaris figura la nova pel·lícula d'Albert Serra, 'Out of this world', coproduïda entre Espanya, França, Letònia i Alemanya, que rebrà 500.000€ d'Eurimages. El film, que té prevista l'estrena enguany, explorarà la rivalitat entre Rússia i els EUA en el context de la guerra d'Ucraïna.
Dels 23 projectes de coproduccióseleccionats per Eurimages, 12 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 39,13% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2025 són:
'A Detour via Diane', d'Ann Sirot, Raphaël Balboni (França) - 150.000€ (Bèlgica, França)
'Behind the Green Curtain', de Neasa Ní Chianáin (Irlanda) - 110.000€ Documental (Irlanda, Bèlgica, Països Baixos)
'Mary Rose', de Colm Bairéad (Irlanda) - 500.000€ (Irlanda, Bèlgica)
'Melvile', de Fabrice Nzinzi (França), Romain Renard (Bèlgica) - 450.000€ Animació (Bèlgica, França, Luxemburg, Canadà)
'Out of this World', d'Albert Serra (Espanya) - 500.000€ (França, Espanya, Letònia, Alemanya)
'The Assignment', de Patrice Toye (Bèlgica) - 400.000€ (Bèlgica, Alemanya, Països Baixos)
'The Difficult Bride', de Rubaiyat Hossain (Bangladesh) - 250.000€ (França, Portugal)
'The Excursion', de Fanny Ovesen (Noruega) - 375.000€ (Noruega, Lituània, Suècia)
'The Girls Who Wouldn't Stop Talking', d'Héléna Klotz (França) - 150.000€ (França, Bèlgica)
'The Wolf Will Tear Your Immaculate Hands', de Nathalie Álvarez Mesén (Suècia) - 500.000€ (Suècia, Regne Unit, Bèlgica)
'Yugo Goes to America', d'Aleksa Borković, Filip Grujić (Sèrbia) - 60.000€ Documental (Sèrbia, Croàcia)
Des de la seva creació l’any 1988, Eurimages ha donat suport a 2.542 coproduccions per un import total d’aproximadament 723 milions d’euros.
'Out of this world', la novena cinta d'Albert Serra, que estarà protagonitzada per Kristen Stewart, explicarà la història d'"una delegació nord-americana que viatja a Rússia enmig de la guerra d'Ucraïna per intentar trobar una solució a una disputa econòmica vinculada a les sancions".
Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li al cineasta català Albert Serra amb motiu de l'estrena del film amb suport MEDIA 'Pacifiction' a la 75a edició del Festival deCannes, on destacava la importància de la coproducció: “La coproducció és imprescindible”.
La 28a edició del Festival de Málaga s’ha dut a terme del 14 al 23 de març de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han obtingut un total d'11 premis.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a Màlaga:
Secció Oficial
‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográficai l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta. Ha obtingut quatre premis:
Bisnaga de Plata Premi Especial del Jurat.
Bisnaga de Plata a la Millor Direcció (Belén Funes)
Bisnaga de Plata al Millor Guió (Belén Funes i Marçal Cebrián)
Premi Signis al Millor Llargmetratge de Secció Oficial a Concurs
‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films). Ha estat guardonada amb dos premis:
Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas)
Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica
Zonazine Sección Oficial
Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films i ha guanyat quatre premis:
Bisnaga de Plata a la Millor Pel·lícula Espanyola
Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Femenina (Anna Alarcón)
Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina (Iván Massagué)
Bisnaga de Plata Premi del Públic a la Millor Pel·lícula d'aquesta Secció
Curtmetratges a la Secció Oficial:
Animazine:
‘Buffet Paraíso’, d’Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d’Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development. Ha obtingut un premi:
Bisnaga de Plata al Millor Curtmetratge d'Animació.
Cal destacar també que la producció catalana Sorda , l’òpera prima d’Eva Libertad, produïda per Distinto Films, A Contracorriente Films, Nexus CreaFilms, ha rebut la Bisnaga d’Or a la Millor Pel·lícula així com la Bisnaga de Plata Premi del Públic i dos guardons més (Premi Feroz al millor llargmetratge de ficció i Premi Asecán a la millor òpera prima). A més, els seus protagonistes Míriam Garlo i Álvaro Cervantes han obtingut les Bisnagues de Plata als millors intèrprets femení i masculí, en ambdós casos ex aequo.
El proper dijous 27 de març, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de membres de l'equip tècnic del film: el músic Marc Verdaguer i el dissenyador de so Jordi Ribas, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la setena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de març de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Misericordia‘, d'Alain Guiraudie.
Seleccionada als Festivals de Cannes, Toronto, Gijón i Valladolid, on va ser guardonada amb l'Espiga d'Or al millor llargmetratge i va rebre el Premi Miguel Delibes al millor guió, la pel·lícula va obtenir 8 nominacions als Premis César i 5 nominacions als Premis Lumière.
Sinopsi
Jérémie torna al seu poble natal per assistir al funeral de Jean-Pierre, un antic cap seu. Ha decidit quedar-se uns dies a casa de Martine, la seva vídua. Però una misteriosa desaparició, un veí amenaçador i un estrany sacerdot faran que la breu i tranquil·la estada de Jérémie a Saint-Martial prengui un gir inesperat.
https://www.youtube.com/watch?v=RbcJoWkarkc
‘Misericordia‘ s'estrena a les nostres sales de cinema divendres 21 de març i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La dotzena edició dels Premis PLATINOdel cinema iberoamericà es durà a terme el proper 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIAnominades a la 12a edició dels Premis Platino són:
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 3 Nominacions:
Millor direcció (Pedro Almodóvar)
Millor música original (Alberto Iglesias)
Millor direcció de fotografia (Edu Grau)
El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula documental
Millor direcció de muntatge (Lucrecia Gutiérrez, Tatiana Huezo)
Grand Tour, de MIguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:
Millor pel·lícula iberoamericana de ficció
La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya, EUA, 2024).Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:
Millor direcció artística (Javier Alvariño)
Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín (Espanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate). 1 Nominació:
Premi Platino al Cinema i Educació en Valors
Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.1 Nominació:
Millor pel·lícula documental
Guardiana de dragones (Dragonkeeper), de Jianping Li, Salvador Simó (Espanya, Xina, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project). 1 Nominació:
'Mallorca Confidencial', el tercer llargmetratge de David Ilundain, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Contingut, ha iniciat el rodatge a diverses localitzacions de la província de Barcelona i a l'illa de Mallorca.
Protagonitzada per Lolita Flores al paper de la matriarca gitana que controla l'epicentre de la droga a Mallorca, completen el repartiment d'aquest thriller policíacÀsia Ortega, Jordi Sánchez i Elena Furiase, entre d'altres. Amelia Mora ('La infiltrada') signa el guió.
Sinopsi
Mallorca, any 2007. La Chusa, matriarca d'un poblat barraquista, controla el mercat de la droga amb el suport de veïns, traficants i policies. Però quan pateix un robatori substanciós, veu com trontolla el seu poder i la seva família.
Segons paraules d'Ilundain, 'Mallorca Confiencial' és una història d'èxit, a un preu molt alt. Una dona nascuda en un poblat marginal que es converteix en reina del tràfic de drogues de tot un emblema de vacances com és Mallorca. A base d'instint, determinació, intel·ligència i moltes complicitats, La Chusa obté un lloc a l'illa i el seu lloc al món."
La pel·lícula parla de les dificultats a què s'enfronten alguns personatges, dilemes morals de qui intenta escapar del seu destí, mentre que uns altres es deixen portar per la cobdícia i l'abús de poder.
Nascut a Pamplona el 1975, David Ilundain és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, i va estudiar també cinematografia a l'Escola Internacional de Cinema de l'Havana. Després de graduar-se, Ilundain va treballar en equips de direcció com a script i ajudant de direcció.
Els seus dos llargmetratges fins ara han tingut suport de crítica i públic. 'B, la pel·lícula', la cinta sobre el cas Bárcenas que va ser el seu debut en format llarg, va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Feroz Especial de la Crítica. També va obtenir tres nominacions als Premis Goya per les dues interpretacions dels seus protagonistes i el guió adaptat. Mentre que 'Uno para todos', que també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i es va estrenar el 2020, també va arribar als Goya amb la nominació del seu protagonista, David Verdaguer, i va rebre el Premi Forqué a Educació i Valors.
‘Mallorca confidencial’ (abans amb el títol de ‘La Paca’) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) per part d'Inicia Films.
'Molt lluny', l'òpera prima de Gerard Oms, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es presentarà a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i també serà la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.
Es tracta d'una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films). També compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i el NL Film Fonds i amb la participació de TV3 i RTVE.
Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d'aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l'idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.
Protagonitzada per Casas al costat de David Verdaguer i Ilyass l'Ouahdani, 'Molt lluny' està basada en la pròpia experiència del director, Gerard Oms, quan va viatjar a Holanda el 2008. Segons les seves paraules, "l'any 2008 Espanya va viure una crisi econòmica que va obligar a gran part de la meva generació a migrar a altres països a la recerca d'un futur millor. En el meu cas, va ser el context perfecte per deixar enrere una rutina que m'ofegava i emprendre un viatge que em canviaria la vida. De la nit al dia, sense consultar-ho amb ningú, i amb la recessió econòmica com a coartada, vaig decidir agafar un tren amb destí a Amsterdam. Així va començar la meva aventura, un periple intens i màgic que em va fer créixer i avançar".
https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs
'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut.
El passat mes de febrer va finalitzar a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'Salen las Lobas', òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produïda per Alba Sotorra i Vampire Studio (Primavera Sound). També hi participen les productores Paloma Productions (Dinamarca) i Novak Films (Bèlgica).
A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part d'Alba Sotorra, 'Salen las lobas' també compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i Eurimages, així com del tax shelter de Bèlgica i el suport de RTVE. La pel·lícula va participar a programes de desenvolupament com el Campus d'Estiu de l'Acadèmia de Cinema, Òpera Prima ESCAC, Faberllull, NextGen Film Lab i l'Atlántida Film Lab, on va rebre el Premio al Millor Projecte de Ficció.
La pel·lícula es distribuirà als cinemes de l'Estat espanyol de la mà de Filmin.
Sinopsi
Inspirada en una història personal, la pel·lícula aborda la realitat dels centres penitenciaris de menors a Catalunya. La trama segueix Luna, una adolescent rebel i enèrgica, que es veu injustament tancada en un centre penitenciari juvenil. Allà, troba a 'Las Lobas', un grup d'amigues amb qui comparteix una passió per la música trap. Juntes, tenen un objectiu clar: escapar-se del centre per participar en un concurs de trap a Barcelona.
Tal com explica la jove directora, "'Salen las lobas' neix d’una experiència familiar que em va marcar profundament: quan la meva germana tenia 14 anys, el nostre pare la va acusar de maltractament i va ser enviada a un centre de menors. La injustícia de la situació i l’impacte que va tenir en les nostres vides em van impulsar a explicar aquesta història”.
La pel·lícula busca obrir un espai de reflexió sobre les complexes realitats que viuen molts joves, sense caure en el victimisme. És una història de superació, lluita feminista i somnis que es persegueixen malgrat l’adversitat.
El paper de la Luna està interpretat per Valeria Estrada, germana de la directora i font d’inspiració per al personatge. El càsting de la resta de 'Las Lobas' es va fer a través de xarxes socials, concerts de trap i centres juvenils de Barcelona, tot buscant joves amb autenticitat i caràcter. En aquest procés, es va comptar amb el suport de la consultora de diversitat Salima Jirari, per tal d’evitar estereotips en la representació de personatges racialitzats. A més, l’actor Alex Brendemühl completa el repartiment en el paper de Gonzalo, el pare de la Luna.
Llançada el segon semestre de 2024, l’objectiu d’aquesta línia és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar audiències de pel·lícules que ja compten amb el suport d’Eurimages en el marc del Programa de Suport a la Coproducció.
Seguint les recomanacions d'un grup d'experts, el Comitè Executiu d'Eurimages va decidir donar suport a 15 llargmetratges, entre els quals 2 documentals i 4 animacions, amb un total de 729.900€.
Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:
'Romería', de Carla Simón. Llargmetratge de ficció produït per Elástica Filmsi Dos Soles Media, en coproducció amb Alemanya. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
'The Treasure of Barracuda' ('El tresor de barracuda'), d'Adrià Garcia. Llargmetratge d'animació produït per Inicia Films, en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Wolf Grrrls! (‘Salen las lobas‘), de Claudia Estrada Tarascó. Llargmetratge de ficció produït per Alba Sotorra (Spain), en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les 15 sol·licituds seleccionades les van presentar els principals productors dels projectes següents:
'Allah is not Obliged -' - Special Touch Studios (França). Animació (una coproducció entre França, Luxemburg, Bèlgica i Canadà)
'Cuba and Alaska' - Clin d'oeil films (Bèlgica). Documental (una coproducció entre França, Bèlgica i Ucraïna)
'Eagles of the Republic' - Històries il·limitades (Suècia) (una coproducció entre Suècia, França i Dinamarca)
'Köln 75' - One Two Films (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya i Polònia)
'Olivia i el terratrèmol invisible' - Animació. Terremoto AIE (Espanya) (una coproducció entre Espanya, França i Bèlgica)
'One Year of School' - Nefertiti Film (Itàlia) (una coproducció entre Itàlia i França)
'Our Girls' - Keplerfilm (Països Baixos) (una coproducció entre els Països Baixos, Àustria i Bèlgica)
'Romeria' - Elastica Films (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Alemanya)
Silent Friend - Pandora Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Hongria i França)
The Crystal Planet - Animació Bfilm (Eslovàquia) (una coproducció entre Eslovàquia, Txeca i Croàcia)
The Last Nomads - Documental Wake Up Novi Sad (Sèrbia) (una coproducció entre Sèrbia, França, Eslovènia, Bèlgica i Montenegro)
'The Last Viking / Back to Reality' - Zentropa Entertainments4 (Dinamarca) (una coproducció entre Dinamarca i Suècia)
'El tresor de Barracuda' – Inicia Films (Espanya) Animació (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
'Wolf Grrrls!' - Alba Sotorra (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
'Yunan' - Red Balloon Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Canadà, Itàlia i França)
La 27a edició del Thessaloniki Documentary Film Festival, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es duu a terme entre el 6 i el 16 de març de 2025, de manera presencial i en línia.
Entre la programació figuren dos documentals de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
‘Supernatural‘ compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, així com també compta amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.
Sinopsi
André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d’elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l’anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l’Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l’únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d’un personatge fascinant.
Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025) és un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles. També ha estat seleccionat al CPH:DOX (Festival Internacional de Cinema documental de Copenhague).
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb 13 nominacions, i va obtenir 2 premis:
Millor actriu de repartiment (Zoe Saldaña).
Millor cançó original (“El mal”).
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Comptava amb dues nominacions i va guanyar un premi:
Millor pel·lícula d’animació.
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació, un premi:
Les grans triomfadores de la nit van ser Emilia Pérez, de Jacques Audiard, i L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine, que van obtenir 7 i 4 premis, respectivament.
La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2025 són:
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 12 Nominacions i va obtenir 7 Premis:
Millor pel·lícula
Millor direcció (Jacques Audiard)
Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
Millor fotografia (Paul Guilhaume)
Millor música original (Clément Ducol, Camille)
Millors efectes visuals (Cédric Fayolle)
Millor so (Erwan Kerzanet, Aymeric Devoldère, Cyril Holtz, Niels Barletta)
L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine (França, 2024), que comptava amb 8 nominacions i va obtenir 4 premis:
Millor guió original (Boris Lojkine, Delphine Agut)
Millor actriu secundària (Nina Meurisse)
Millor actor novell (Abou Sangare)
Millor muntatge (Xavier Sirven)
Le Comte de Monte-Cristo (‘El Conde de Montecristo‘), d’Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 14 nominacions i va guanyar 2 premis:
Millor disseny de vestuari (Thierry Delettre)
Millor direcció artística (Stéphane Taillasson)
Vingt Dieux (Holy Cow), de Louise Courvoisier (França, 2024). Comptava amb 4 nominacions i va obtenir 2 premis:
La 28a edició del Festival de Málaga, que es durà a terme del 14 al 23 de març de 2025, exhibirà 260 produccions a les seves diverses seccions. En aquesta ocasió, el suport d'Europa Creativa MEDIA adquireix un protagonisme especial i reflecteix la seva contribució al desenvolupament i la difusió del cinema europeu.
Organitzat per l'Ajuntament de Màlaga i Màlaga Procultura, el certamen compta amb el suport del Ministeri de Cultura a través de l'ICAA, la Diputació de Màlaga, la Junta d'Andalusia, la Conselleria de Turisme i Andalusia Exterior, així com la Conselleria de Cultura i Esport. Entre els seus patrocinadors figuren Repsol com a partner multienergia, a més de RTVE, Atresmedia, Fundació "La Caixa", Cerveses Victoria, Iryo i Diario SUR.
Secció Oficial La Secció Oficial competitiva inclou 22 llargmetratges, dels quals 15 són espanyols i 7 llatinoamericans. Entre ells, tres títols compten amb el suport de MEDIA:
‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográficai l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta.
‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films).
Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Una coproducció de la catalana Distinto Films, la valenciana Jaibo Films, i la portuguesa O som e a Fúria. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Zonazine Sección Oficial
Dedicada a propostes innovadores presenta el següent film amb suport MEDIA:
Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Curtmetratges a la Secció Oficial:
El Festival també posa en valor el format curt, amb produccions que compten amb suport MEDIA:
‘De sucre’ (‘De azúcar’), de Clàudia Cedó (Espanya, 2024). Una coproducció de la catalanaLastor Mediai la valencianaSuica Films. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
Animazine:
‘Buffet Paraíso’, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d'Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development.
Mosaico Panorama Internacional
Aquesta secció acull produccions europees, entre les quals figuren les següents amb el suport de MEDIA:
‘Fuga’, de Mary Jiménez i Bénédicte Liénard (Bèlgica, Països Baixos, França i Perú). Coproducció de Clin D'oeil Films, SNG Film, Tu Vas Voir i Perpetua Cine. Suport MEDIA al European Slate Development.
‘L'Attachement’, de Carine Tardieu (França). Producció de Karé Productions, France 2 Cinema i Umedia. Suport MEDIA a European Film Distribution (estrena a Bèlgica).
Seccions i activitats paral·leles
El Festival de Màlaga també incorpora diverses activitats on es projecten obres audiovisuals amb suport MEDIA:
Cinefórum:
‘La Virgen Roja’, de Paula Ortiz (Espanya i EUA). Producció de Elástica Films, Avalon i Amazon MGM Studios. Suport MEDIA al European Slate Development.
Cinema per a la infància:
‘La llum d'Aisha’, de Shadi Adib (Espanya, Alemanya i Singapur). Producció de Castelao Productions, Castelao Pictures, Mago Audiovisual Production, La Luz de Aisha AIE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Peng! Boom! Tschak! Films y Sangnila. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
‘Dragonkeeper - Guardiana de Dragones’, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i la Xina). Producció de Guardián de Dragones AIE, China Film Animation, China Film Corporation, Movistar Plus y Atresmedia Cine. Apoyo MEDIA en desarrollo de contenido.
Cinema i salut:
‘Campeones’, de Javier Fesser. Producció de Morena Films, Películas Pendleton i Movistar Plus. Suport MEDIA a la distribució.
El Festival de Màlaga es consolida com un espai de referència per a la indústria cinematogràfica espanyola i iberoamericana. La presència de projectes amb suport d'Europa Creativa MEDIA reafirma la transcendència d'aquest programa en l'impuls i la projecció del talent audiovisual europeu.
Per a més informació i detalls sobre la programació completa del Festival, visiteu l'enllaç següent.
La 40a edició dels Film Independent Spirit Awards, que homenatgen les millors pel·lícules i sèries de televisió independents del 2024, van ser presentats per Film Independent el passat dissabte 22 de febrer de 2025.
Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: el film d'animació 'Flow', de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), i el documental 'No Other Land', de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024).
Així, la cinta d'animació letonaFlow va rebre el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que 'No Other Land' va ser guardonada amb el Premi a Millor Llargmetratge Documental.
Des de l'enllaç següent podeu veure el vídeo del lliurament del premi a Flow:
Comptarem amb la presència del productor Bernat Manzano (Boogaloo Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la sisena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de febrer de 2025, a les 20h, amb la projecció de la documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto.
Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films, en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianesGraffiti Doc i Escarlata. El documental va competir a la secció Tiempo de Historia de la Seminci i va rebre una menció especial a l’In-Edit “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l’extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.
Sinopsi
Un equip de rodatge recorre les carreteres i pobles del nord de l’Estat espanyol. Segueix les passes del viatge clandestí del grup d’etnomusicòlegs italians Cantacronache, que a l’estiu de 1961, en plena dictadura, va recopilar cançons populars de la resistència, i amb elles, la veu d’obrers, intel·lectuals i pagesos. Ara, a través de la memòria oral, de les cintes i les fotos originals d’aquella expedició, i de reinterpretacions contemporànies d’aquell cançoner, s’estableix un diàleg entre els dos viatges, conformant una geografia emocional i política d’un territori on les ferides del passat continuen obertes.
https://www.youtube.com/watch?v=_a5DEX6axGk
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Entre les produccions guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 11 nominacions i va obtenir dos premis:
Rita és una advocada d’un gran bufet a Mèxic que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el cap temut d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que sempre ha somiat ser.
La iniciativa de formació European Showrunner Training d’Internationale Filmschule Köln, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i es duu a terme de juny a novembre de 2025 a Colònia (Alemanya) i en línia, és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l’oportunitat d’adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s’hi és el 6 d’abril de 2025.
A través de sessions en línia i seminaris presencials juntament amb tutoria en línia, el programa dona suport a cada participant a l'hora de cultivar la mentalitat i la consciència necessària per ser un showrunner d'èxit a Europa.
Els temes inclouen:
Lideratge creatiu.
Guió, Producció, Direcció, Edició.
Impacte social (dins i fora de la pantalla).
El proper 20 de març del 2025 es durà a terme una sessió informativa sobre aquesta formació.
L'anunci dels participants seleccionats al seu shortlist es durà a terme el 15 d'abril del 2025. Després es duran a terme entrevistes de selecció en línia del 22 al 25 d'abril del 2025 de 9h a 14h. L'anunci definitiu de participants finals serà el 26 d'abril del 2025.
CV que inclogui experiències prèvies a la indústria de sèries.
Declaració de motivació per convertir-se en showrunner i assistir a aquesta formació (dues pàgines màx.)
Carta de recomanació signada per un showrunner, guionista principal, productor o executiu de televisió que se centri en el de lideratge del sol·licitant i la mentalitat del productor (inclòs el nom, l'empresa/context i les dades de contacte de la persona que recomana al candidat).
Mostres d'escriptura (extractes d'un a tres guions, cadascun amb un màxim de 10 pàgines).
La propera fase oberta de sol·licitud s'espera per a la primavera del 2025. Serà aleshores quan el formulari de sol·licitud estarà disponible al seu web.
Entrevista:
Els sol·licitants se seleccionaran segons els criteris següents:
Experiència a la indústria.
Talent per escriure guions.
Mentalitat orientada a la producció.
Habilitats de comunicació.
Temperament de lideratge.
També es tenen en compte qüestions de constel·lació de grups.
Tarifa de participació: Reduïda gràcies a Europa Creativa MEDIA.
2.500 euros (excloent-hi allotjament, incloent àpats per als mòduls presencials).
3.500 euros (incloent-hi allotjament i àpats per als mòduls presencials de vuit dies en total).
Data límit: 6 d'abril del 2025.
European Showrunner Training és una iniciativa d'Internationale Filmschule Köln amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Com en anys anteriors, Europa Creativa MEDIA tornarà a estar present tant al festival com a l'European Film Market, que té lloc al mateix temps.
Un dels festivals de cinema més grans del món, la Berlinale és una reunió anual important per al públic i la indústria del cinema i els mitjans de comunicació. A més de ser un esdeveniment cultural clau, també és un moment important per a la trobada i intercanvi de tendències del sector.
A continuació, detallem les diferents activitats de la Comissió Europea en el marc del festival i el mercat.
Per accedir-hi, no cal inscripció, és suficient amb l'European Film Market Badge.
La sessió de l'any passat, presentada per Europa Creativa MEDIA, va explorar fins a quin punt els agents europeus, incloses les emissores i els productors, podrien aprofitar les oportunitats de mercat del contingut europeu per trobar audiències arreu d'Europa.
Per al 2025, en una sessió organitzada per Europa Creativa MEDIA, es donaran a conèixer per primera vegada els resultats preliminars d'una enquesta de consumidors a tota la UE sobre hàbits de consum de mitjansde comunicació. La sessió se centrarà en els hàbits mediàtics dels joves i aprofundirà en la implicació d'aquests hàbits per a la competitivitat de la indústria audiovisual de la UE, així com les perspectives de la diversitat cultural als mitjans europeus.
Després d'una introducció de la Comissió Europea, un grup d'experts compartirà les seves idees.
El dijous 13 de febrer i el divendres 14 de febrer es presentarà la calculadora de carboni MEDIA a l'European Film Market. En sessions breus de 20 a 30 minuts, es presentarà la nova calculadora, amb la presència del director de projecte, Florian Raymond, per compartir les primeres idees sobre la nova calculadora paneuropea de carboni per a la indústria audiovisual.
Dijous 13 de febrer del 2025 a les 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Divendres 14 de febrer del 2025 a les 14.00h, 14.30h, 15.00h, 15.30h, 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Accés: Cal acreditació d’EFM, però no es requereix registre a l’activitat.
El proper 17 de febrer, Europa Creativa MEDIA ofereix quatre sessions informatives presencials sobre quatre convocatòries Europa Creativa MEDIA 2025 en el marc de l’European Film Market de la Berlinale. Els professionals interessats en les oportunitats de finançament del programa Europa Creativa estan convidats a unir-se a les sessions informatives organitzades per l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA). Les sessions tindran lloc a la sala de conferències EFM Gropius i estan obertes sense inscripció i l'accés és possible sense acreditació.
Dilluns 17 de febrer a les 9h:30: European Festivals
Dilluns 17 de febrer a les 10h:30: Audience Development & Film Education
Dilluns 17 de febrer a les 11h:30: European mini-slate development & European co-development
Dilluns 17 de febrer a les 12h:30: Skills and Talent Development
Berlinale Co-Production Market: un esdeveniment de cinc dies per a uns 600 productors/es internacionals, agents de vendes, distribuïdors, així com representants de radiodifusió i finançament actius en coproduccions internacionals. Suport a través d'una subvenció MEDIA 360° de 3.738.375 € durant tres anys. Més informació.
Berlinale Talents: un programa de desenvolupament de talent que explora el com i el perquè de fer pel·lícules. Suport a través de la mateixa subvenció MEDIA 360° de 3.738.375 € durant tres anys. Més informació.
Shooting Stars: deu joves actors prometedors d'arreu d'Europa han estat seleccionats per formar part de Shooting Stars, el programa insígnia de la European Film Promotion (EFP). Amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i altres amb 555.400 € de finançament a través de la línia de suport Markets & Networking. Més informació.
El públic de la Berlinalepodrà gaudir d'un programa complet de projeccions en directe i estrenes d'una gran varietat de pel·lícules. Enguany, 14 pel·lícules amb el suport d'Europa Creativa MEDIA es presentaran al festival, algunes d'elles competint pels reconeguts premis de la Berlinale, com ara l'Ós d'Or a la millor pel·lícula.
Der Kuss des Grashüpfers ('The Kiss of the Grasshopper'), d'Elmar Imanov (Alemanya, Luxemburg, Itàlia, 2025)
Generation K Plus:
Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025). Un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles.
Pohádky Po Babičce('Tales From the Magic Garden'), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França, 2025)
Generation 14 Plus:
I agries meres mas ('Our Wildest Days'), de Vasilis Kekatos (Grècia, França, Bèlgica, Alemanya, 2025)
Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025)
Els films amb suport MEDIA nominats als César 2025 són:
Le Comte de Monte-Cristo ('El Conde de Montecristo'), d'Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que compta amb 14 nominacions:
Millor pel·lícula
Millor direcció (Matthieu Delaporte, Alexandre de la Patellière)
Millor actor (Pierre Niney)
Millor actriu secundària (Anaïs Demoustier)
Millor actor secundari (Bastien Bouillon)
Millor actor secundari (Laurent Lafitte)
Millor guió adaptat (Matthieu Delaporte, Alexandre De La Patiellère)
Millor música original (Jérôme Rebotier)
Millor so (David Rit, Gwennole Le Borgne, Olivier Touche, Laure-Anne Darras, Marion Papinot, Marc Doisne, Samuel Delorme)
La plus précieuse des marchandises ('The Most Precious of Cargoes' / 'La mercancía más preciosa'), de Michel Hazanavicius (França, Bèlgica, 2024). 2 nominacions:
Millor guió adaptat (Michel Hazanavicius i Jean-Claude Grumberg).
Quand vient l'automne ('When Fall Is Coming' / 'Cuando cae el otoño'), de François Ozon (França, 2024). 1 nominació:
Millor actriu (Hélène Vincent)
Monsieur Aznavour, de Grand Corps Malade, Mehdi Idir (França, Bèlgica, 2024). 1 nominació:
Millor actor (Tahar Rahim).
Rabia ('Las hijas del Califato'), de Mareike Engelhardt (França, Alemanya, Bèlgica, 2024). 1 nominació:
Millor actriu revelació (Megan Northam)
Danaye anjir-e moabad ('The Seed of the Sacred Fig' / 'La semilla de la higuera sagrada'), de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). 1 nominació:
Millor pel·lícula internacional
Le Royaume ('The Kingdom'), de Julien Colonna (França, 2024). 1 nominació:
Millor Òpera Prima (Julien Colonna).
Un p'tit truc en plus ('A Little Something Extra'), d'Artus (França, 2024). 1 nominació:
Millor Òpera Prima (Artus).
Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades des d’aquest enllaç.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Amb 13 nominacions, esdevé el film més nominat de l'any:
Millor pel·lícula.
Millor pel·lícula internacional (per França).
Millor director (Jacques Audiard).
Millor actriu (Karla Sofia Gascón).
Millor actriu de repartiment (Zoe Saldaña).
Millor guió adaptat (Jacques Audiard).
Millor banda sonora original.
Millor cançó original (“El mal”).
Millor cançó original (“Mi camino”).
Millor fotografia.
Millor so.
Millor muntatge.
Millor maquillatge i perruqueria.
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor pel·lícula d'animació.
Millor pel·lícula internacional (per Letònia).
The girl with the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding). Una nominació:
Millor pel·lícula internacional (per Dinamarca).
The Seed of the Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació:
Millor pel·lícula internacional (per Alemanya).
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:
Millor documental.
Soundtrack to a coup d'Etat, de Johan Grimonprez (Bèlgica, França i Països Baixos). Suport MEDIA a TV and Online Content. Una nominació:
El proper dijous 30 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència d'Elodie Mellado, editora de continguts i programadora de la plataforma amb suportMEDIA Filmin, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la cinquena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 30 de gener de 2025, a les 20:15h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis.
Una cinta d'animació letona, coproduïda amb França i Bèlgica, estrenada al Festival de Cannes 2024 i guardonada al Festival d'Annecy amb 4 premis (Premi de Jurat, Premi del Públic, Premi Especial a Millor Música Original i Gan Foundation Award for Distribution).
Un gat es troba en un món cobert d'aigua, sense rastre humà aparent. A la recerca de refugi s'uneix a un vaixell amb animals d'altres espècies. Dur-se bé amb ells resulta ser un repte encara més gran que superar la por de l'aigua. Al llarg d'aquesta aventura, hauran de demostrar la seva valentia i superar les diferències per adaptar-se a la nova situació.
https://www.youtube.com/watch?v=NaJgXrtOIGU
‘Flow‘ és una pel·lícula d'animació sense diàlegs, adreçada a petits i grans, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Millor banda sonora original (Camille, Clément Ducol)
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor pel·lícula d’animació.
Millor pel·lícula infantil i familiar (Gints Siibalodis, Matīss Kaža)
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:
Millor documental
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper diumenge 16 de febrer de 2025 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
D'una banda, Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que compta amb suport MEDIA a la distribució, i que comptava amb 10 nominacions, va rebre els quatre premis següents:
Millor pel·lícula comèdia o musical.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
Millor cançó original (“El mal”). Música i lletres de: Clément Ducol, Camille, Jacques Audiard.
D'altra banda, el film d'animació letoni Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica), que compta amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), va rebre el premi a Millor pel·lícula d’animació 2025.
Millor so (Coque F. Lahera, Álex F Capilla, Nacho Royo-Villanova).
Soy Nevenka, d'Icíar Bollain (Espanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Quatre nominacions:
Millor guió adaptat (Iciar Bollain, Isa Campo).
Millor actor protagonista (Urko Olazabal).
Millor actriu revelació (Lucía Veiga).
Millor direcció de fotografia (Gris Jordana).
Dragonkeeper - Guardiana de Dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i Xina). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Tres nominacions.
Millor pel·lícula d'animació.
Millor música original (Arturo Cardelús).
Millors efectes especials (Li Xin).
Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa i Itàlia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor actor protagonista (Alfredo Castro).
Los pequeños amores, de Celia RicoClavellino (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:
Millor muntatge (Fernando Franco).
La Quimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, França i Suïssa). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
El conde de Montecristo, d'Alexandre de la Patellièr i Matthieu Delaporte (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:
Ja podeu consultar a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial centrada en el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual. També hi figura un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; un especial sobre Animar_BCN, la convenció europea d’animació, i la participació de Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com el cineasta Pablo Berger, director i guionista de l'aclamada Robot Dreams, entre altres pel·lícules amb suport MEDIA; el cineasta francès Bertrand Bonello; i el guionista i director de cinema gironí Isaki Lacuesta. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2024, com la nova sèrie de Leticia Dolera, 'Pubertat'; el debut en el llargmetratge d’Iván Morales, 'Esmorza amb mi'; la segona pel·lícula d'Avelina Prat, 'Una quinta portuguesa'; ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias; la comèdia negra ‘Mario‘, de Guillem Miró; la nova pel·lícula de Judith Colell, ‘Frontera‘; i 'La gang‘, film escrit i dirigit per les germanes Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás.
Aquest número també compta amb un article sobre l'èxit del cicle 'MEDIA al Maldà', que enguany arriba a la tercera temporada, i un repàs del panorama jurídic actual pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial al sector audiovisual. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats enguany a les sales catalanes.
Entre les cinc nominades als Premis FerozArrebato de ficció figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'En la Alcoba del sultán', de Javier Rebollo, i 'Polvo serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Mentre que 'Polvo serán' és un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí2025 i a 3 Premis Feroz 2025.
El nom dels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció ret homenatge al llargmetratge 'Arrebato' d'Iván Zulueta, una obra del 1979, avantguardista i arriscada, que ha esdevingut icònica a la història del cinema espanyol.
La selecció de candidats i de nominats d'ambdues categories l'ha fet el Comitè Organitzador dels Premis Feroz 2025, integrat aquest any pels periodistes Andrés Arconada, Pepa Blanes, Mariona Borrull, David Carrón, Elio Castro, Tom C. Avendaño, Mariola Cubells, Verónica Dávila, Elsa Fernández-Santos, Matías G. Rebolledo, Alicia García Arribas, Alícia Garcia de Francesc, Maria Guerra (presidenta de l'AICE), Carlos Loureda, Ferran de Luis-Orueta, Beatriz Martínez, Daniel Martínez Mantilla, Luis Martínez (vicepresident segon de l'AICE), David Martos, Astrid Meseguer, Teresa Montoro (vicepresidenta primera de l'AICE), Alejandra Musi, Janina Pérez Arias, Javier P. Martín, Laia Portaceli, Paloma Rando, Alberto Rey, Elena S. Sánchez (vocal de l'AICE), Juan Sanguino, Laura Seoane, Pedro Vallín, Isabel Vázquez i Javier Zurro (secretari de l'AICE).
Els guanyadors o guanyadores s'anunciaran, juntament amb la resta de guardonats, durant la gala que se celebrarà el proper dissabte 25 de gener a Pontevedra. En total s'entregaran 21 estatuetes: onze de cinema, set de sèries, els dos Premis Feroz Arrebato i el Premi Feroz Audi d'Honor, que enguany rebrà el cineasta Jaime Chávarri.
L'AICE és un grup plural de més de 220 periodistes i crítics dedicats a informar sobre cinema a televisió, ràdio, premsa i Internet de tot el país. Des del 2014 lliuren els PREMIS FEROZ® per destacar el millor de la producció audiovisual espanyola de l'any.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució. Compta amb 10 nominacions:
Millor pel·lícula comèdia o musical.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor director (Jacques Audiard).
Millor guió (Jacques Audiard).
Millor interpretació femenina en pel·lícula comèdia o musical (Karla Sofía Gascón).
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Selena Gómez).
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
Millor banda sonora original.
Millor cançó original ("El mal").
Millor cançó original ("Mi camino").
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb dues nominacions:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor director (Payal Kapadia).
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor interpretació femenina en pel·lícula drama (Tilda Swinton).
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació:
Millor pel·lícula d'animació.
The Girl with the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia, Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding). Una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:
L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Impacte esperat
Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:
La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:
La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
Data prevista d'obertura de la convocatòria: 29 d'abril de 2025
Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:
PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa
La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).
Isaki Lacuesta ha dirigit onze pel·lícules, tot alternant la ficció amb la no-ficció. Entre la seva filmografia figuren els títols amb suport MEDIA al Desenvolupament ‘Los pasos dobles’ (2011), guardonat a San Sebastián amb la Conxa d’Or a la Millor Pel·lícula, i ‘La propera pell’ (2016). Amb la pel·lícula ‘Un año, una noche’ (2022), que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la distribució, va competir a la secció oficial de la Berlinale i va guanyar el Goya a millor guió adaptat. ‘Segundo premio’ (2024), el seu darrer treball, codirigit juntament amb Pol Rodríguez, ha estat triada per representar Espanya en la categoria de millor pel·lícula internacional als Oscars.
Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista Isaki Lacuesta, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, i els perills de la Intel·ligència Artifical.
B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.
La 37a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 7 de desembre a Lucerna (Suïssa). Entre les pel·lícules guardonades figuren 9 films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 15 Premis.
La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la DistribucióEMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica), que va obtenir els 5 premis de les 5 nominacions a les quals optava:
Millor pel·lícula europea.
Millor direcció europea (Jacques Audiard).
Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
Millor guionista europeu (Jacques Audiard).
Millor edició (Juliette Welfling)
THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 5 nominacions, 2 premis:
Millor disseny de producció (Jagna Dobesz)
Millor banda sonora original (Frederikke Hoffmeie)
SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions, 2 premis:
Millor actor europeu (Abou Sangare)
Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)
ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions, 1 premi:
European Discovery Prix FIPRESCI.
NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions, 1 premi:
Millor documental europeu.
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d’animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman. 2 nominacions, 1 premi:
Millor pel·lícula europea d'animació
DES TEUFELS BAD (THE DEVIL'S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 premi:
Millor Disseny de vestuari europeu per a Tanja Hausner
LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 premi:
Millor Maquillatge i Perruqueria per a Evalotte Oosterop.
Catalan Films ha anunciat els curtmetratges seleccionats al Shortcat2025, el programa per a la promoció internacional del curtmetratge català de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Entre els sis curtmetratges seleccionats figura el curtmetratge amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'De sucre', de Clàudia Cedó.
Una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora. Va ser seleccionada a la Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols de la darrera edició de la Seminci, on va rebre la Menció Especial ‘La nit del curt espanyol’. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media.
Sinopsi
La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.
https://vimeo.com/1010152548
La resta de curtmetratges seleccionats en aquesta 18a edició de Shortcat, escollits d’entre més de 70 produccions presentades a la convocatòria, són:
De sucre de Clàudia Cedó. Una producció de Lastor Media i Suica Films.
El príncep d’Alex Sardà. Una producció de 15-L Films i Canada.
El programa Shortcat consisteix en la selecció, per part d'un comitè de professionals i experts de la indústria audiovisual internacional, dels millors curtmetratges catalans de l’any, que es presentaran als mercats i festivals internacionals més importants del sector i adreçat especialment a programadors, distribuïdors, compradors, institucions i premsa.
A banda de la promoció i difusió del catàleg, Catalan Films ofereix un servei de distribució, durant un any, fent-se càrrec de la inscripció dels curtmetratges del programa en els principals festivals internacionals a partir d’una estratègia personalitzada per cada curt.
La selecció del Shortcat 2025 posa de manifest el potencial del curtmetratge com a plataforma innovadora dins de l’escena artística i creativa catalana. Aquest catàleg continua evidenciant la riquesa de talent dels creadors i subratlla la presència creixent del nostre cinema en l'àmbit internacional. La selecció arriba després d'un any d’èxit per al cinema català, que ha estat reconegut, premiat i projectat a l'àmbit mundial.
Comitè de selecció
La selecció dels curtmetratges d’aquesta nova edició l’ha realitzada un jurat internacional presidit per Maria Basora, directora de l’Àrea de Mercats de l’ICEC i Elisabeth Sala, de l’equip de Catalan Films, així com pels següents professionals de la indústria audiovisual: Sendy Palomino, productora executiva de Filmax, Miquel Escudero, programador a IndieLisboa i REC Tarragona, membre del comitè de llargmetratges de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes (2020-2022) i consultor del comitè de curtmetratges l’any 2024, James Berclaz-Lewis, actual responsable de programació a Visions du Réel i anterior coordinador general del FIFDH – Geneva Human Rights Film Festival i programador al NIFFF – Neuchâtel International Fantastic Film Festival, Danny Moltrasi, programador de curts a Raindance Film Festival, i Brais Romero, antic coordinador de La Distribuidora de la ECAM durant més de dos anys i actual productor i distribuïdor amb la seva nova empresa La Machina.
La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón s'ha dut a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport MEDIA.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA guardonades al Festival:
Secció Oficial – Albar:
Souleymane’s Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució. Premi “AISGE” al millor actor (Abou Sangare).
Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució. Premi a la Millor Direcció
Jim’s Story, d’Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució. Gran Premi del Públic.
Secció Oficial – Retueyos:
Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Premi especial a la contribució artística tierres en trance.
Enfants Terribles:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move). Premi Europa Film Festivals - Europa Jove.
S'ha iniciat a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'La gang', escrit i dirigit per Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás (autores de 'Chavalas', pel·lícula nominada a millor direcció novell als Premis Goya).
Un coming-of-age que segueix el viatge emocional de tres adolescents des de la perifèria fins a la zona alta de Barcelona. Una reflexió sobre les barreres socials, l'amistat i les expectatives.
Protagonitzada per actors debutants, la pel·lícula segueix la línia d'autenticitat que caracteritza les creadores. La seva aposta per talents emergents enriqueix una narrativa on les emocions i la crítica social s'entrellacen.
En coproducció amb Proximus, VOO, Be TV i Orange Belgium, tindrà la producció associada de Gabriel Kaplan i Muy Buena Films. Es distribuirà de la mà de Filmax.
Sinopsi
Hayman, un adolescent d'origen magribí, és convidat per Sara a la seva festa, a la mateixa casa on la mare de Hayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de Pereira i Tano, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, posant a prova l'amistat de la gang. Un cop a la festa, descobriran que la vida no és com creien i que definitivament, voler no sempre és poder.
'La gang' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Fasten Films.
Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón són les següents:
Secció Oficial - Albar:
Gloria, de Margherita Vicario (Itàlia, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
Three Friends, d'Emmanuel Mouret (França). Suport MEDIA a la distribució.
Sons, de Gustav Möller (Dinamarca, Suècia, França). Suport MEDIA a la distribució.
Jim's Story, d'Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució.
Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
Visiting Hours, de Patricia Mazuy (França). Suport MEDIA a la distribució.
L'Empire, de Bruno Dumont (Alemanya, Itàlia, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució.
When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al European Co-development i distribució (Films on the move).
Secció Oficial - Retueyos:
Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Enfants Terribles:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move).
Jippie No More, de Margien Rogaar (Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Projeccions especials:
En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Bodegón con fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Harvest, d'Athina Rachel Tsangari (UK, Alemanya, França, Grècia, US, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament.
Esbilla:
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA a través de MEDIA 360.
Misericordia, d'Alain Guiraudie (França, Espanya, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
Tant el film inaugural (Dahomey, de Mati Diop - França, Senegal, Benín, 2024), com el de cloenda (Grand Tour, de Miguel Gomes - Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024) compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
A més, a les diferents seccions, trobem les següents pel·lícules amb suport MEDIA:
L’objectiu de la sessió, organitzada per Catalan Films i Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, és informar sobre aquest nou programa pilot de tres anys (2023-2025), que dona suport a sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals, i incentivar-ne i fomentar-ne la participació del sector audiovisual català.
Comptarem amb Alessia Sonaglioni, responsable del Programa Pilot de Coproduccions de Sèries d’Eurimages, que presentarà la nova convocatòria 2025, la publicació de la qual està prevista per al proper 14 de febrer de 2025, amb data límit de presentació de sol·licituds 15 d'abril de 2025, i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions. També hi participaran Miriam Porté (Distinto Films) i Oriol Maymó (Corte y Confección de Películas), que explicaran la seva experiència amb la sèrie ‘Pubertat’, de Leticia Dolera, beneficiària de la convocatòria 2023.
El Suport a la Coproducció de Sèries és una subvenció complementària dissenyada per ajudar al finançament en fase final de coproduccions de sèries entre productores independents amb seu als països participants al programa amb els de l'àrea geogràfica dels Estats membresd'Eurimages, en estreta col·laboració amb canals de televisió o serveis d’streaming.
La jornada s'adreça a les empreses de producció audiovisual independents interessades en la convocatòria de coproducció de sèries del Fons Eurimages i en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país, i a les productores que estan en el procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes. Constarà d’un primer bloc de matí (de 10h a 11:30h) en línia, amb una sessió informativa orientada al coneixement del suport a la coproducció de sèries que ofereix Eurimages, i d’un segon bloc presencial, de tarda (de 15h a 19h), en què la representant d’Eurimages Alessia Sonaglioni oferirà reunions de consultoria amb els professionals de la producció audiovisual que així ho sol·licitin, per tal de rebre assessorament individualitzat sobre els seus projectes.
Les reunions d’assessorament, que es duran a terme dijous 28 de novembre de 15h a 19h, es prioritzaran per aquells/es productors/es que compleixin algun dels següents requisits:
Empreses en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país de cobertura Eurimages
Empreses en procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie en desenvolupament avançat
I tingueu en compte que és imprescindible connectar-se a la sessió en línia informativa del matí. Els assessoraments seran presencials i tindran lloc a les oficines de l'ICEC (Passatge de la Banca 1-3, 08002 Barcelona). Per a qualsevol consulta, contacteu amb joan.ruizg@gencat.cat.
Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d'enguany, que es durà a terme el 7 de desembre a Lucerna, Suïssa.
A continuació, les nominacions, per categories:
Pel·lícula europea: Amb el reglament recentment introduït, les pel·lícules de les categories “documental europeu” i “llargmetratge animat europeu” també són elegibles per a la categoria de pel·lícula europeu.
BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlica, Palestina, Qatar) – documental dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi
DAHOMEY(França, Senegal) – documental dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució.
EMILIA PÉREZ (França) – llargmetratge de ficció dirigit per Jacques Audiard, produït per Pascal Caucheteux, Jacques Audiard, Valérie Schermann & Anthony Vaccarello. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman
IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polónia) – documental dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski
LIVING LARGE (ŽIVOT K SEŽRÁNÍ) (República Txeca, França, Eslovàquia) – llargmetratge d'animació dirigit per Kristina Dufková, produït per Matej Chlupacek, Agata Novinski & Marc Faye. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
NO OTHER LAND (Palestina, Noruega) – documental dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
SAVAGES (SAUVAGES) (Suïssa, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Claude Barras, produït perNicolas Burlet, Laurence Petit, Barbara Letellier, Carole Scotta, Vincent Tavier, Hugo Deghilage, Annemie Degryse & Olivier Glassey
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos) – documental dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.
SULTANA’S DREAM (EL SUEÑO DE LA SULTANA) (Espanya, Alemanya, Índia) – llargmetratge d'animació dirigit per Isabel Herguera, produït per Chelo Loureiro, Diego Herguera, Fabian Driehorst, Mariano Baratech & Iván Miñambres. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
THE ROOM NEXT DOOR (Espanya) – llargmetratge de ficció dirigit per Pedro Almodóvar, produït per Agustín Almodóvar & Esther García. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) (Alemanya, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Mohammad Rasoulof, produït per Mohammad Rasoulof, Amin Sadraei, Jean-Christophe Simon, Mani Tilgner & Rozita Hendijanian
THE SUBSTANCE (UK, Estats Units, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Coralie Fargeat, produït per Coralie Fargeat, Tim Bevan & Eric Fellner
THEY SHOT THE PIANO PLAYER (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú) – llargmetratge d'animació dirigit per Fernando Trueba, Javier Mariscal, i produït per Cristina Huete, Serge Lalou, Sophie Cabon, Bruno Felix, Janneke van de Kerkhoff, Femke Wolting & Humberto Santana. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
VERMIGLIO (Itàlia, França, Bèlgica) – llargmetratge de ficció dirigit per Maura Delpero, produït per Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet & Maura Delpero
Documental europeu:
BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlgica, Palestina, Qatar), dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi
DAHOMEY(França, Senegal), dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polònia), dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski
NO OTHER LAND (Palestina, Noruega), dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos), dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.
Aquest premi es lliura en cooperació amb Fipresci, la Federació Internacional de Critics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge complet. Un comitè format per membres i experts de Fipresci designats per l'Acadèmia Europea de Cinema Europeu decideix les sis produccions nominades.
ARMAND(Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia), dirigit per Halfdan Ullmann Tøndel, produït per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
HOARD (UK), dirigit per Luna Carmoon, produït per Loran Dunn, Helen Simmons & Andrew Starke
KNEECAP (Irlanda, UK), dirigit per Rich Peppiatt, produït per Patrick O’Neill, Trevor Birney & Jack Tarling
SANTOSH (UK, França, Alemanya), dirigit per Sandhya Suri, produït per Mike Goodridge, James Bowsher, Roman Paul, Gerhard Meixner, Carole Scotta & Eliott Khayat
THE NEW YEAR THAT NEVER CAME (ANUL NOU CARE N-A FOST) (Romania, Sèrbia), dirigit i produït per by Bogdan Mureșanu
TOXIC (AKIPLĖŠA) (Lituània) dirigit per Saulė Bliuvaitė, produït per Giedre Burokaite
European Young Audience Award:
El Young Audience Film Day, celebrat el passat 3 de novembre, es va organitzar simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus, així com en línia, i també va comptar amb l'anunci dels candidats a l'European Young Audience Award 2024.
LARS IS LOL (Noruega, Dinamarca), dirigit per Eirik Sæter Stordahl, produït per Caroline Hitland & Matilda Appelin
THE REMARKABLE LIFE OF IBELIN (Noruega), dirigit per Benjamin Ree, produït per Ingvil Giske
WINNERS (Alemanya), dirigit per Soleen Yusef, produït per Sonja Schmitt, Marc Schmidheiny & Christoph Daniel
Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:
EMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions::
Millor pel·lícula europea.
Millor director europeu (Jacques Audiard).
Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
Millor guionista europeu (Jacques Audiard).
LA HABITACIÓN DE AL LADO, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor director europeu (Pedro Almodóvar).
Millor actriu europea (Tilda Swinton).
Millor guionista europeu (Pedro Almodóvar).
THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:
Millor actriu europea (Trine Dyrholm).
Millor actriu europea (Vic Carmen Sonne).
Millor guionista europeu (Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn).
ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:
Millor actriu europea (Renate Reinsve).
European Discovery Prix FIPRESCI.
European University Film Award.
THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) de Mohammad Rasoulof, (Alemanya, França). 3 Nominacions:
Millor director europeu
Millor guionista europeu
Millor pel·lícula europea
SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 Nominacions:
Millor actor europeu (Abou Sangare)
Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)
DAHOMEY, de Mati Diop (França, Senegal, Benín i Singapur). Suport MEDIA a la distribució. 2Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT, de Johan Grimonprez (França, Bèlgica i Països Baixos). Suport MEDIA a la difusió per televisiva. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
LIVING LARGE, de Kristina Dufková (República Txeca, França i Eslovàquia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea
EL SUEÑO DE LA SULTANA, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya e Índia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Single Project). 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea.
DISPARARON AL PIANISTA, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú, Regne Unit, Estats Units i Brasil). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project). 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica), de Gints Zilbalodis, (Letònia, França, Bèlgica), 2 nominacions:
Millor pel·lícula europea d’animació
Millor pel·lícula europea
DES TEUFELS BAD (THE DEVIL’S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 nominació:
Millor Disseny de vestuari europeu (Tanja Hausner)
LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 nominació:
Millor Maquillatge i Perruqueria (Evalotte Oosterop).
Consulteutotes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).
Les nominacions es basen en els vots de 5.000 membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l'Acadèmia. Ara els membres de l'Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.
La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.
S'ha iniciat a El Pallars el rodatge de la nova pel·lícula de Judith Colell, 'Frontera', que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, es tracta d'un thriller històric que narra les aventures d'un grup de persones, que malgrat les amenaces, s'arrisquen a ajudar jueus que s'escapaven de la repressió nazi.
És l'any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.
Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l'encara recent Guerra Civil espanyola.
'Frontera' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.
El Festival In-Edit 2024, que s'ha dut a terme del 23 d’octubre al 3 de novembre a Barcelona, va celebrar la Gala de Cloenda aquest dissabte 2 de novembre.
El premi a Millor Documental Musical Internacional va ser per al film amb suport d'Europa Creativa MEDIA'Soundtrack to a Coup d’Etat', dirigit per Johan Grimonprez. El jurat, format per Arturo Pérez Navarro, Kristen Vaurio i Toby L., va premiar aquest film sobre les intrigues polítiques al voltant del procés d’independència del Congo narrades a ritme de jazz perquè “empeny els límits de l'art al no ser una narrativa lineal, sinó més aviat un assaig tridimensional”. En el seu veredicte, en va destacar la “interacció dinàmica entre l’arxiu i la postproducció”, “un muntatge musical exquisit” i “una banda sonora de somni, d’una era atemporal d’icones eternes”. I el va qualificar com “un senyal d'alarma de corrupció i de brutalitat a l'àmbit social i personal, i una història de música i política magistral en tots els sentits possibles”.
A més, el documental també amb suport MEDIA 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto, va rebre una menció especial “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l'extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.
Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Development.
Consulteu la resta de guardonats a l'In-Edit 2024.
La sèrie de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Això no és Suècia' ha estat guardonada a la 71a edició delsPremis Ondas 2024, amb el Premi Ondas a la Millor Sèrie de Comèdia.
Interpretada per Aina Clotet i Marcel Borràs, la sèrie ha obtingut l'Ondas a la millor sèrie de comèdia per la seva mirada crítica i amb humor sobre la criança, "en un àcid retrat de les alegries i misèries de les parelles joves dels nostres temps".
El jurat dels Ondas destaca que les interpretacions "brillants" de l'elenc completen una sèrie filmada en quatre idiomes, en una ambiciosa coproducció internacional per a 3Cat, RTVE i Sveriges Television.
‘Això no és Suècia‘ és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
'Això no és Suècia', que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, va obrir la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCanneseries, on va ser guardonada amb el premi a millor interpretació per a Aina Clotet, creadora, directora i actriu protagonista de la sèrie.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
https://www.youtube.com/watch?v=v5ZH9Y0hMlE
'Això no és Suècia' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content
Consulta la resta de guardonats als Premis Ondas 2024.
Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d'un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.
Sinopsi
Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d'aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.
La família d'Antònia l'adora, el Mario és la parella que tothom voldria tenir, els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen.
'Mario' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Corte y Confección de Películas.
El proper dimecres 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la segona d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dimecres 30 d'octubre de 2024, a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz.
Basada en la història real de Hildegart Rodríguez, la pel·lícula, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián, està protagonitzada per Najwa Nimri i Alba Planas.
Un drama coproduït entre Elastica Films i Amazon Studios, amb guió d’Eduard Sola i Clara Roquet. Compta amb el suport del ProgramaEuropa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part d'Elastica Films.
Sinopsi
Hildegart és concebuda i educada per la seva mare, Aurora, per ser la dona del futur, tot esdevenint una de les ments més brillants de l'Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Vilella, que l'ajuda a explorar un nou món emocional i a desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s'allunyi. Les dues dones s'enfrontaran durant una nit d'estiu del 1933, tot posant fi al “Projecte Hildegart”.
https://youtu.be/8dC1xT6BVN8
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La Masterclass – Conversa amb el director de cinema i guionista francès Bertrand Bonello es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 19:30h, conduïda per Philipp Engel, periodista cultural especialitzat en cinema i literatura. Ha treballat a mitjans com Fotogramas, La Vanguardia, el Mundo o Cinemanía.
Posteriorment, a les 21h, Bertrand Bonello rebrà un dels Premis d’Honor de l’edició d’enguany del Festival Clam i es projectarà la pel·lícula ‘Bird', d'Andrea Arnold (2024).
Bertrand Bonello (Niça, 1968) és un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, que fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.
Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, 'Quelque chose d’organique', és seleccionat per Berlín, i poc després, 'The Pornographer' guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta 'Tiresia', Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis Cesar i representant de França als premis Oscar.
Posteriorment la desafiant Nocturama (2016), que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA, va posar al damunt de la taula l’horror de les noves formes de terrorisme, tot provocant una enorme polèmica global. Els darrers anys ha mantingut un creixent procés d’investigació formal, sempre demostrant una combinació de poesia i pura intel·ligència dignes del seu admirat Pasolini, amb fascinants joies transgressores com 'Zombie Child', 'Coma', que van programar al CLAM fa dos anys, i La Bestia, també amb suport MEDIA, presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any.
Des de 2015, Bertrand Bonello és cavaller de l’Ordre de les Lletres i les Arts de la República Francesa.
La 20a edició del Festival CLAM ofereix el cicle Bertrand Bonello, que inclou tres de les seves pel·lícules, totes amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
La Bestia (França, Canadà, 2023), que es projectarà diumenge 20 d'octubre a les 16:30h als Cines Bages Centre de Manresa.
Casa de Tolerancia (França, 2011), que es projectarà dilluns 21 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.
Nocturama (França, Alemanya, Bèlgica, 2016), que es projectarà dimecres 23 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.
Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial de Llargmetratges Competició:
Dahomey, de Mati Diop (França, Senegal, Benín, 2024)
Secció Oficial de Llargmetratges Fora de competició:
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Pel·lícula inaugural del CLAM 2024.
El film amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi' ('Join Me For Breakfast'), l’òpera prima d’Iván Morales, ha estat seleccionat per participar al programa C EU SOON del MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, que celebra la 10a edició del 14 al 18 d'octubre, a Roma.
Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, 'Esmorza amb mi' segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla.
Una altra pel·lícula amb suport MEDIA, La llegada del hijo (‘The Arrival of the Son’), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024), ha estat també seleccionada al MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, a la secció Buyers Club / Market Screenings.
Sofia, sumida en un profund dol secret, ha de rebre a casa el seu fill que torna després d'anys de presó. Aquest retrobament serà per a tots dos l'oportunitat de sortejar aquesta infranquejable distància que els separa des del moment del crim.
Les tres primeres sessions programades són sobre les convocatòries de suport a TV and Online Content 2025, European Slate i Mini-Slate Development, i MEDIA 360 de 2025.
TV and Online Contentes va dur a terme el passat divendres 11 d'octubre de 9:30h a 11:30h (hora de Brussel·les):
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2024 són:
Secció Oficial Fantàstic Competició:
Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) i a la Distribució.
Bodegón con Fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al European Co-development.
The Second Act, de Quentin Dupieux (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
Planète B, d'Aude Léa Rapin (França i Bèlgica, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Fréwaka, d'Aislinn Clarke (Itlanda, 2024). Suport MEDIA a la Distribució.
Noves Visions
Spirit in the Blood, de Carly May Borgstrom (Alemanya, Canadà, 2023). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project).
Sitges Collection Anima't
Diplodocus, de Wojtek Wawszczyk (Polònia, República Txeca, Eslovàquia, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut.
Sitges Family - Teens:
Buffet Paraíso, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta (Espanya, França, 2024). Suport MEDIA al European Slate Development. Curtmetratge.
Anima't Sessió Especial
Fuchs und Hase retten den Wald (Fox and Hare Save the Forest), de Mascha Halberstad (Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding).
Retrospectiva
Balada triste de trompeta (The Last Circus), d'Álex de la Iglesia (Espanya, França, 2010). Suport MEDIA a la Distribució.
Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2024.
La 72a edició del Festival de Cinema de San Sebastián es va dur a terme del 20 al 28 de setembre de 2024. Entre les pel·lícules premiades al festival figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Cal destacar també que el documental 'Tardes de soledad', dirigit per Albert Serra i produït per Andergraun films i La Cima Producciones amb el suport de l'ICEC, va rebre la Conxa d'Or a la Millor Pel·lícula, el màxim guardó del festival.
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIAFilms on the Move (CREA-MEDIA-2025-FILMOVE), les dates límit de presentació de sol·licituds de la qual són el 20 de març i el 17 de juliol de 2025.
L'objectiu de la convocatòria 'Films on the Move' és fomentar i donar suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees no nacionals recents, tot animant, en particular, els agents de vendes i els distribuïdors cinematogràfics a invertir en la promoció i la distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics).
Projectes elegibles
Les activitats a finançar són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Al projecte s'han d'adscriure un mínim de set distribuïdors diferents dels quals almenys dos han de ser originaris de països de menor capacitat audiovisual del grup A o del grup B*.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals haurien de centrar-se en estrenes en cinemes.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
La pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:
ha de ser una obra de ficció (incloses pel·lícules d'animació) o documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts el 2023 com a molt aviat;
no pot consistir en continguts alternatius (òperes, concerts, performances, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni defensi la violència;
Les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 20M EUR;
ha de ser majoritàriament produït per un productor o productors establerts als països participants a MEDIA. Un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir de països que participen a MEDIA i les empreses productores han d'estar acreditades com a tals. Elements com els crèdits inicials, els drets d'autor com apareixen als crèdits, el control creatiu. També es pot tenir en compte la propietat dels drets d'explotació i la participació dels beneficis;
la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Lichtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 DE SETEMBRE de 2024.
Termini de presentació de sol·licituds:
1a data límit 20 de març de 2025 17:00 (hora de Brussel·les)
2a data límit 17 DE JULIOL 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
PDF amb informació de pel·lícules/obres generada a partir de la Creative Europe MEDIA Database
Cartes d'intencions dels distribuïdors que han adquirit els drets cinematogràfics de l'agent de vendes que detallen els costos de promoció i publicitat (P&A)
L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2025, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals, i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 5 de desembre de 2024.
La idea és ajudar les productores audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.
Durant la sessió també s'oferirà una mirada al Content Cluster d'Europa Creativa MEDIA que, a més de la convocatòria d'Slate, inclou la de TV & Online Content, Video Game & Immersive Content Development, també publicades recentment, i la de suport al Co-Development, que té prevista la publicació el proper mes de desembre.
La idea és proporcionar a les productores audiovisuals una aproximació de les diverses oportunitats de finançament que ofereix el programa Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut.
La jornada, que es durà a terme dijous 3 d'octubre a les 10h en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.
La sessió s’adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma, així com a desenvolupadors/es de continguts immersius i videojocs.
Podreu connectar-vos-hi des de l'enllaç següent del nostre canal YouTube.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), va guanyar aquest diumenge el Premi Platform, un dels més importants del Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF).
TIFF, un dels principals festivals del món i considerat la plataforma de llançament de pel·lícules que volen optar als Óscar, va assenyalar que la decisió de guardonar 'Polvo serán' amb el Premi Platform va ser “unànime”.
Segons la declaració del jurat, "el director Carlos Marques-Marcet ha reunit un repartiment excel·lent, amb actuacions punyents d'Alfredo Castro i Ángela Molina. Des del primer pla de la pel·lícula, el jurat sabia que estava en mans magistrals. La capacitat de la pel·lícula per barrejar moments de patetisme extrem amb humor va ser única i completament convincent. Aquesta història carregada d'emocions va ser explicada amb una gran atreviment formal, una sensació impressionant d'aspecte visual i un profund sentit de la humanitat."
Després de conèixer la decisió del jurat, Marqués-Marcet va agrair el guardó i va declarar en un vídeo enviat al festival que sentia que els programadors de TIFF havien estat “àngels de la guàrdia” de 'Polvo serán' des de la selecció del film.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
Durant l'estiu, un equip de rodatge recorre les carreteres i els pobles del nord d'Espanya. Segueixen els passos del viatge clandestí realitzat pel grup Cantacronache, que a l'estiu del 1961, en plena dictadura franquista, va recollir cançons populars de la resistència. A través del prisma de la memòria oral i dels arxius sonors registrats el 1961, els dos viatges dialoguen, tot conformant una geografia emocional i política d'un territori on les ferides del passat continuen obertes.
Entre la llista d'obres audiovisuals presentades al Festival Internacional de Cinema de Venècia, 13 han rebut el suport del programa Europa Creativa MEDIA al desenvolupament. Deu d'aquestes pel·lícules estan nominades a premis. Harvest, d'Athina Rachel Tsangari, està nominada al Lleó d'Or, mentre que uns altres quatre títols estan preseleccionats per a la prestigiosa secció de competició Orizzonti, que homenatja pel·lícules que representen les últimes tendències estètiques i expressives.
Els premis d'aquesta secció són per a la competició Orizzonti. Els guanyadors es donaran a conèixer el dissabte 7 de setembre durant l'acte de clausura.
Quiet life (Apathy), d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia i Finlàndia)
Wishing on a star, de Péter Kerekes (Itàlia, Croàcia, Àustria, Eslovàquia i República Txeca)
Anul nou care n-a fost (The new year that never came), de Bogdan Mureşanu (Romania i Sèrbia)
Pooja, Sir, de Deepak Rauniyar (Nepal, EUA i Noruega)
A més, a la secció 'Fora de Competició', es presentaran dos documentals com a no-ficció i una sèrie es presentarà a la categoria de ficció:
Familier som vores (EP. 1-7) (Families like ours), de Thomas Vinterberg (Dinamarca, França, Suècia, República Txeca, Bèlgica, Noruega, Alemanya).
Dues obres han estat seleccionades per a la secció independent ‘Giornate degli Autori’, antigament les Jornades de Venècia ('Venice Days'), i que ara arriba a la seva 21a edició, que es duu a terme paral·lelament al festival. Els guanyadors es donaran a conèixer el divendres 6 de setembre durant la cerimònia de lliurament de premis.
Alpha, de Jan-Willem van Ewijk (Països Baixos, Suïssa, Eslovènia)
Ceci est mon Coeur, d'Stéphane Hueber-Blies, Nicolas Blies (Luxemburg, Canadà, França) a la categoria Venice immersive
Peacock, de Bernhard Wenger (Àustria, Alemanya) a la secció competitiva the Critics’ Week competition
Planete B, d'Aude Léa Rapin (França, Bèlgica) a Special events
Participació de la Comissió Europea
Věra Jourová, vicepresidenta de Valors i Transparència, assistirà al Festival de Cinema de Venècia els dies 3 i 4 de setembre, tot participant als actes següents:
Taula de debat "Líders invisibles: què tenen en comú un guanyador d'un Oscar, un secretari general de l'OTAN, un comissari de la UE i els guies de museus amb discapacitat visual? Lideratge entre bastidors".
Discurs d'obertura al Dia d'Ucraïna comissariat per l'Agència Estatal de Cinema d'Ucraïna i l'ONG UkrKinoFest
Estrena de la pel·lícula 'Songs of slow Burning Earth', d'Olha Zhurba
Exposició "Estrangers per tot arreu".
El director general Roberto Viola també serà present al festival d'enguany, en el context del diàleg habitual amb la indústria audiovisual europea.
Sobre Europa Creativa MEDIA
El subprograma MEDIA d'Europa Creativa està dissenyat per donar suport al cinema europeu i a altres indústries audiovisuals. Proporciona finançament per al desenvolupament, promoció i distribució d'obres europees dins d'Europa i més enllà. Inverteix en la formació de productors, distribuïdors de cinema, directors i guionistes per ajudar-los a adaptar-se a les noves tecnologies. Cada any, MEDIA dona suport a uns 2.000 projectes europeus que inclouen pel·lícules, sèries de televisió, videojocs, programes de formació, cinemes i molt més.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), tindrà l'estrena mundial al Festival de Toronto, on competirà a la secció Platform.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport d'Europa Creativa MEDIAStranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França), que competia a la Secció Proxima i que va ser guardonat amb el Premi Proxima Grand Prix.
La pel·lícula ens submergeix en habitacions d'hotel que, de vegades, poden fer la sensació d'aïllament, però alhora ser llars temporals. Aquestes estades són genèriques i idiosincràtiques, diferents en tipus i gènere, però idèntiques pel que fa a la seva naturalesa; són precisament les habitacions d'hotel i els breus indicis de vida que tenen lloc al seu interior.
Stranger és el quart llargmetratge de Zhengfan Yang, que alhora és ser el seu segon llargmetratge de ficció. La pel·lícula va rebre el suport d'Europa Creativa MEDIA via fons de coproducció internacional (HBF+Europe).
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es rodarà a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà el 2025 a Max i a 3Cat.
La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez ('La maternal').
'Pubertat' està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d'un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L'harmonia d'una comunitat es veu truncada per una denúncia d'agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Segons ha expressat el jurat, el film, a través d'un tractament "atrevit, intel·ligent i enginyós", retrata la violència institucional present en els processos migratoris.
El jurat, format per la consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals Salima Jirari, el productor Edmon Roch, l’actriu Anna Alarcón i el director David Moragas, i presidit per l’actriu Marta Molins, ha valorat un film que “parla de la burocràcia a la qual se sotmeten les persones en processos migratoris, així com de la violència institucional adherida a aquests actes, especialment en les relacions que s'estableixen entre el sud i el nord global, però també de les fronteres, tant les oficials com les reals, les que ens imposen i les que ens posem. I ho fa amb un atreviment, intel·ligència i enginy que li han generat un recorregut internacional fins a convertir-se en un dels millors debuts audiovisuals dels darrers anys. I sempre amb l'esperit de la creativitat, innovació i risc, però també amb el repte de connectar amb el màxim públic possible, que havia definit la producció del gran Pepón Coromina."
El jurat també ha volgut fer una Menció especial per al documental 'Toda una vida', de Marta Romero, una pel·lícula de gran "delicadesa, creativitat i generositat" que mostra la vida dels avis de la cineasta, el Paco i la Trini, travessada per l'amor, la tendresa i l'Alzheimer.
El guardó ha estat lliurat per Marta Molins, membre del jurat i presidenta honorífica del Premi Pepón Coromina, en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català, que s'ha celebrat a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.
Aquest guardó de l’Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l’aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.
La setena edició de Series Lab Hamburg, esdeveniment de desenvolupament i coproducció que ajunta vint productors/es europeus/es amb projectes de sèrie de televisió d'alta gamma en desenvolupament i en recerca de socis internacionals per a finançament, es va dur a terme a Hamburg (Alemanya), del 18 al 20 de juny del 2024.
Quatre experts internacionals en guió van treballar amb els equips als seus projectes.
A més, hi va haver un espai de mercat amb 20 finançadors/es europeus/es, des de commissioning editors encarregats a agències de vendes internacionals.
Per part de l'Estat espanyol, va participar en aquesta trobada la guionista, directora i productora catalana Anna Bofarull, de Kaboga Films, amb el projecte de sèrie 'Precarious Girls'.
Series Lab Hamburg persegueix les prioritats generals de la Comissió Europea en matèria de sostenibilitat i diversitat dins l'organització de l'esdeveniment, els equips i els projectes seleccionats.
El fons Eurimages ha fet pública la resolucióde la segona convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 31 llargmetratges, inclosos 6 documentals i 3 animacions, per un import total de 8.760.000€.
Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:
Wolf Grrrls! ('Salen las lobas'), de Claudia Estrada Tarascó, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 500.000€. També compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA (Slate Development d'Alba Sotorra Produccions). (Ficció)
'Permanent Being' ('Ser Permanente'), de Juan Palacios, en coproducció amb Països Baixos, que rebrà 50.000€. (Ficció Experimental)
'Olivia and the Invisible Earthquake' ('L'Olívia i el terratrèmol invisible'), d'Irene Iborra Rizo, en coproducció amb França i Bèlgica, que rebrà 500.000€ (Animació).
'La Baleine' ('La Balena'), de Sylvère Petit (França), en coproducció amb Bèlgica i Espanya, que rebrà 200.000€. (Ficció)
Entre els beneficiaris també figura el següent documental amb participació de la resta de l'Estat espanyol:
'Moon Diary', de Vanessa Del Campo (Bèlgica), en coproducció amb Espanya i Països Baixos, que rebrà 90.000€ (Documental).
Dels 31 projectes de coproduccióseleccionats, 13 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 49,54% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta segona convocatòria de 2024 són:
'Bells of Kabul', de Chabname Zariab (França) - 390.000€ (França, Alemanya, Bèlgica). (Ficció)
Per seccions, aquests són els títols MEDIA programats a l'edició d'enguany:
Proxima Competition:
Stranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional (HBF+Europe).
Viet and Nam, de Minh Quý Truong (Filipines, Singapur, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Vietnam i Estats Units). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
La 63a edició delFestival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, que s’ha dut a terme entre el 9 i el 15 de juny, va finalitzar aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'El sueño de la sultana',d'Isabel Herguera, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.
Es tracta del mateix premi que va obtenir l'any passat el també film amb suport MEDIA ‘Robot Dreams‘ de Pablo Berger, al Festival d'Annecy 2023, tot esdevenint la primera vegada que una coproducció espanyola ho aconseguia.
Cal destacar que la Secció Contrechamp és la segona més important d'Annecy i està dedicada als projectes d'animació més arriscats o fora de la norma. I cal destacar també que els premis de 'Robot Dreams' i 'El sueño de la sultana' no són els primers per al cinema d'animació espanyol, perquè tan 'Arrugues' com 'Buñuel en el laberinto de las tortugas', que també compta amb suport MEDIA, van guanyar el Premi del Jurat a la Secció Oficial d'Annecy.
Nominada al Premi Goya a Millor Pel·lícula d'Animació, va ser la primera pel·lícula d'animació europea a formar part de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastián.
Sinopsi
Inés, la protagonista, és una jove donostiarra incapaç de somiar i una mica perduda que descobreix accidentalment el llibre 'El somni de la sultana', on es descriu el País de les dones, un lloc on les dones són totes científiques i tenen el poder mentre que els homes estan tancats a casa, limitats per la seva ignorància. Fascinada per aquest clàssic de la literatura utòpica feminista, i per la seva autora, l'escriptora i activista musulmana Begum Rokeya Hossain, Inés s'embarca en un viatge iniciàtic a través de l'Índia a la recerca de les traces de l'autora i del País de les Dones.
https://www.youtube.com/watch?v=If8oylgpdL4
Entre les pel·lícules guardonades al Festival d’Annecy 2024, també figura la pel·lícula següent amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Va obtenir el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.
Consulteu el palmarèscomplet de l’edició 2024 del Festival d’Annecy.
El film de ficció amb suport MEDIA ‘Mamífera‘, la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto al Zabaikalsky International Film Fest a Rússia.
Rodríguez Soto ja va rebreel Premi a Millor Interpretació a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d’Austin (Texas), pel seu paper a Mamífera, on va tenir l’estrena mundial.
El film es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la darrera sessió de la temporada de MEDIA al Maldà, amb la presentació de la directora i guionista, Liliana Torres, i del productor executiu Gerard Marginedas (Distinto Films).
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb ‘Family Tour‘, òpera prima a la que seguiria el 2021 ‘¿Qué hicimos mal?‘.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
La 77a edició del Festival de Cannes va finalitzar el passat dissabte 25 de maig amb la gala de lliurament de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Selecció Oficial – Competició
Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Premi al Millor Director (Miguel Gomes)
All We Imagine as Light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, 2024). Grand Prix.
Un Certain Regard
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024). Caméra d’Or
International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició
Rafaat einy ll sama (The Brink of Dreams), de Nada Riyadh, Ayman El Amir (Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudita, 2024). Premi Golden Eye al Millor Documental.
Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Llargmetratges
白衣蒼狗 (Mongrel), de Chiang Wei Liang, You Qiao Yin (Taiwan, Singapur, França, 2024). Menció Especial del Jurat per a la Caméra d’or.
Selecció Oficial – Curtmetratges a Competició Nominats a Curtmetratge Palme d’Or
Mau Por Um Momento (Bad for a Moment), de Daniel Soares (Portugal, 2024). Menció Especial per a Curtmetratges
Consulta tot el palmarès complet de l'edició d'enguany del Festival de Cannes.
El proper dijous 30 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Liliana Torres, i del productor Gerard Marginedas (Distinto Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la novena i última d’aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 30 de maig de 2024 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Mamífera'.
Es tracta del tercer llargmetratge escrit i dirigit per Liliana Torres, que va tenir l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d’Austin (Texas), on va ser guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto. La pel·lícula es va poder veure també a la secció Especials del D’A Film Festival Barcelona 2024.
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
https://www.youtube.com/watch?v=jnJSiHD3bAQ
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
A partir de l'èxit d'anys anteriors, l'edició d'enguany inclou projeccions gratuïtes de pel·lícules recentment restaurades als cinemes i en línia, per continuar la presa de consciència sobre el treball dels arxius cinematogràfics europeus i defensar la importància de la preservació del cinema i la cultura cinematogràfica, especialment entre les generacions més joves. Durant les cinc primeres edicions, el programa ha donat suport a la restauració i circulació de més de 170 pel·lícules europees.
El programa 2024 d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’allargarà de juny a desembre de 2024 a les sales europees i en línia.
Les pel·lícules restaurades de cada edició es presenten en un catàleg que inclou el context i la informació de contacte per permetre una distribució posterior més enllà del final d'aquest programa.
El programa d'enguany està comissariat per 24 institucions europees del patrimoni cinematogràfic. Les pel·lícules van des dels primers clàssics muts, fins a pel·lícules de ciència ficció i cinema negre, i fins a obres que fomenten la reflexió sobre la humanitat, l'esclavitud i la dominació, els règims autoritaris i la memòria. Les institucions cinematogràfiques organitzen projeccions de cinema d'entrada gratuïta per presentar les seves respectives pel·lícules restaurades entre juny i desembre de 2024. Aquests esdeveniments especials inclouen xerrades de cineastes o arxivers, classes magistrals, música en directe, activitats educatives o exposicions paral·leles. Les pel·lícules seleccionades també són accessibles en línia arreu del món sense cap cost. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.
La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d'A Season of Classic Films, enguany amb 'Cinema Amateur a ritme de Jazz', una selecció de pel·lícules amateurs d'entreguerres catalanes, de 50 minuts, acompanyades de música jazz.
Descobriu el programa complet de la 5a edició d'A Season of Classic Films.
A més de les pel·lícules recentment restaurades presentades per cada arxiu europeu, s'atorga una beca de restauració conjunta, com a part d'A Season of Classic Films, per donar suport a la col·laboració transnacional entre institucions cinematogràfiques per a la preservació i restauració de pel·lícules, perquè almenys tres arxius cinematogràfics europeus col·laboren en una restauració única.
A l'acte de Canes, ACE també va presentar els dos destinataris de la beca de restauració conjunta d'enguany de 60.000 euros repartits entre la pel·lícula humanista de Vulo Radev 'The Peach Thief' (1964) i una recopilació d'espectaculars curts de colors amb plantilla titulada 'Fantastic Flowers' (1906-1920).
https://www.youtube.com/watch?v=WxawpdpDMe0&t=15s
https://www.youtube.com/watch?v=X2lQ30IRktA
El jurat, format pel cineasta guardonat amb l'Oscar István Szabó, la directora adjunta del Departament de Llargmetratges d'ARTE, Barbara Häbe, i la comissària i educadora de cinema Eva Sangiorgi, va seleccionar els guanyadors d'entre les sol·licituds presentades per les institucions del patrimoni cinematogràfic europeu.
Sobre l'Association des Cinémathèques Européenes (ACE)
L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) és una afiliació de 50 arxius cinematogràfics europeus nacionals i regionals. La seva funció és salvaguardar el patrimoni cinematogràfic europeu i fer accessibles al públic els rics registres audiovisuals recollits i conservats pels diferents arxius cinematogràfics. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.
Cal destacar també que la sèrie musical de producció catalana 'Jasmine & Jambo', dirigida per Silvia Cortés i produïda per Teidees Audiovisuals, va ser guardonada com a Millor Sèrie. Adreçada al públic preescolar, segueix la història de dos personatges apassionats per la música.
A més, el 19 de maig es durà a terme un esmorzar en què es presentaran projectes de la convocatòria europeaWriting European.
Europa Creativa MEDIA també organitzarà una sessió informativa al dia següent sobre la convocatòria MEDIA destinada a distribuïdores i agents de vendes internacionals, Films on the move, així com una trobada en què es presentaran casos d'estudi d'èxit de la convocatòria MEDIA Innovative Tools and Business Models.
El calendari dels diversos esdeveniments que es duran a terme al Creative Europe MEDIA Stand (European Pavillon nº123 - International Village) és el següent:
Divendres 17 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster CONTENT: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (productores europees). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Dissabte 18 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster AUDIENCE: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (festivals, plataformes VoD, distribuïdores, agents de vendes internacionals, exhibidors de cinema i professionals de l'educació cinematogràfica). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Diumenge 19 de maig de 2024, de 9.30h a 10.15h Esmorzar amb mostra de la convocatòria WRITING EUROPEAN: Full Moon Creative Lab i War Room Content.
Full Moon Creative Lab és un projecte dedicat a professionals del cinema especialitzats en sèries de televisió de gènere: thriller, horror i fantasia. El programa consisteix de residències creatives que donin suport al desenvolupament de talents, que enforteixin els guionistes per lliurar les millors històries de gènere que puguin viatjar més enllà de les seves fronteres i reunir audiències àmplies i diverses.
Ponent: Claudia Droc.
War Room Content és un projecte que compta amb un hub europeu per a guionistes i showrunners, experts, científics, artistes i representants de la societat civil. El seu objectiu és crear sèries europees de televisió innovadores amb una forta àncora local i un atractiu interès internacional lligat al foment dels valors fonamentals europeus.
Ponent: Emilie Blezat.
Diumenge 19 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster BUSINESS: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (mercats, formacions i eines innovadores de negoci). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Dilluns 20 de maig de 2024, de 9.30h a 10.30h Presentació de la convocatòria FILMS ON THE MOVE. Ponent: Soon-Mi Peten.
Dilluns 20 de maig de 2024, de 16.00h a 17.30h Mostra de la convocatòria INNOVATIVE TOOLS AND BUSINESS MODELS: Cascade8, Yamdu, Privio i Filmmakers System.
Cascade8 desenvolupa un ecosistema tecnològic per digitalitzar, agilitzar i optimitzar les activitats de venda, compra i finançament de continguts audiovisuals. Aquest ecosistema està compost per diverses aplicacions, cadascuna de les quals té com a objectiu resoldre un coll d'ampolla a la cadena de valor. Aquestes aplicacions estan vinculades entre si per simplificar l'accés dels usuaris i oferir-vos l'oportunitat de reutilitzar les vostres dades entre els diferents serveis.
Ponent: Yannick Bossenmeyer.
Yamdu és una aplicació de programari com a servei (SaaS) que millora els fluxos de treball de gestió de producció a la indústria del cinema i l'entreteniment. L'enfocament de Yamdu està totalment alineat amb les necessitats dels productors i cineastes a l'era digital. Fa que l'inici de sessió a una dotzena d'eines incompatibles quedi obsolet.
Ponent: Florian Reimann.
Privio ofereix una solució d'emmagatzematge dinàmica, segura i escalable per al sector audiovisual amb un avantatge únic: trànsit sortint gratuït. Combina mesures de seguretat avançades, com ara el xifratge d'extrem a extrem, amb opcions d'emmagatzematge flexibles i econòmiques per a dades. La plataforma opera a través d'una xarxa global de servidors, cosa que garanteix una alta disponibilitat i rendiment.
Ponent: pendent de confirmació.
Filmmakers System (Prestage) és una solució de programari com a servei (SaaS) que, en diverses instal·lacions de marca blanca, serveix com un centre de producció integrat per a productors, empreses de producció, film offices i film commissions. Utilitza intel·ligència artificial, computació al núvol i anàlisi de big data per optimitzar encara més el procés de producció de mitjans.
L’onzena edició dels Premis PLATINO XCARET es va dur a terme el passat 20 d’abril de 2024 al Teatre Gran Tlachco (Riviera Maya, Mèxico). Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
20.000 Especies de Abejas, d’Estibaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Va obtenir els 4 premis als quals optava, tot esdevenint l'òpera prima més guardonada de la història dels Premis Platino:
Millor guió (Estibaliz Urresola).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ane Gabarain).
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Premi platino al cinema i educació en valors.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut – Single Project i a la distribució (Films on the Move). Va obtenir els dos premis als quals optava:
Millor música original (Alfonso De Vilallonga).
Millor pel·lícula d’animació.
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb sis nominacions i va obtenir un premi:
Millor interpretació masculina de repartiment (Jose Coronado).
La 27a edició del DocsBarcelona, la secció d'indústria del qual compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 2 al 12 de maig de 2024 al CCCBi als Cinemes Renoir Floridablanca.
Entre la programació figuren 40 llargmetratges i 10 curts, i es comptarà amb la presència de més de 50 cineastes, convidats a diferents activitats.
Ha finalitzat el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Quinta', segona pel·lícula d'Avelina Prat, després de la seva òpera prima 'Vasil', que també va comptar amb el suport de MEDIA.
Protagonitzada per Manolo Solo, la portuguesa María de Medeiros i la sèrbia Branka Katić, el rodatge s'ha dut a terme a Barcelona i Portugal.
Què som quan ens desfem d'allò que anomenem identitat?
El Fernando, abandonat per la seva dona Milena, se'n va a Portugal a treballar a la quinta de l’Amália, tot suplantant la identitat del jardiner contractat. Deu anys després, una dona suplanta la identitat de la Milena i ocupa la casa del Fernando.
'La Quinta' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
S’ha iniciat a Mallorca el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Críticadel Festival de Cannes.
Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l'actor suec Nonni Ardal.
El llargmetratge d'aquesta història sobre dol i identitat, es rodarà fins al 10 de maig a diferents localitzacions d'Alcúdia i Pollença (Mallorca).
Sinopsi
La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.
‘Forastera’ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
La pel·lícula The Teachers’ Lounge ('Sala de profesores'), d’Ilker Çatak (Alemanya), que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2024, a la cerimònia duta a terme dimarts 16 d'abril, a l'hemicicle del Parlament a Brussel·les.
La pel·lícula, produïda a Alemanya, narra la història de la Carla, una jove professora de secundària, que es distingeix dels seus companys pel seu idealisme. Quan una sèrie de robatoris no resolts enterboleixen l'ambient entre el professorat, la Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta i per a sorpresa de tots, exposa el lladre, però la seva revelació allibera unes forces que llisquen constantment sense control i presenta a la Carla un dilema insoluble.
La vicepresidenta del Parlament Europeu, Evelyn Regner (S&D, AT) va dir: "La cultura i el cinema, en particular, tenen un paper fonamental a l'hora de consolidar el nostre sentit d'una identitat europea compartida. Els valors que hi ha al cor de la nostra democràcia europea són els mateixos que es mostren a les pel·lícules actuals. Avui recordem junts com de preciosa i fràgil és la democràcia, sobretot ara que falten poques setmanes per a les eleccions europees".
Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia del Cinema Europeu, va comentar: "Al nostre parer, tots els nominats van ser guanyadors, i totes les pel·lícules criden l'atenció sobre el fet que el cinema no només millora la imaginació, sinó que també mostra el nostre món sencer des de múltiples perspectives i té el poder d'ampliar la nostra visió i pensament. Només hem de mirar els cinc candidats al premi d'enguany: grans obres d'art que són diverses, entretingudes i socialment compromeses amb el món en què vivim".
El coguionista i director de la pel·lícula guanyadora İlker Çatak, l'escriptor Johannes Duncker i el productor Ingo Fliess van dir en un comunicat: "El nostre sincer agraïment al nostre públic i als estimats membres del Parlament Europeu. Estem profundament honrats per l'acollida generalitzada de la nostra pel·lícula entre els espectadors d'Europa i més enllà. Aquest reconeixement subratlla el paper vital del professorat com a herois no reconeguts de la nostra societat. Amb el màxim respecte, els dediquem aquest premi".
Les altres quatre pel·lícules finalistes per al premi van ser: '20.000 Especies de Abejas', de la directora basca Estibaliz Urresola Solaguren; 'Fallen Leaves' del finès Aki Kaurismäki; el documental 'On the Adamant', del francès Nicolas Philibert; i el documental 'Smoke Sauna Sisterhood', de la directora estoniana Anna Hints. Totes quatre compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La pel·lícula guanyadora s'ha escollit combinant un vot del públic i un vot dels eurodiputats, amb una ponderació del 50% cadascun.
Podeu veure la roda de premsa amb el guanyador, Evelyn Regner i Mike Downey després de la cerimònia a EbS i EP Live.
La creadora i directora de la sèrie de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA ‘Això no és Suècia‘, Aina Clotet, que n'és també l'actriu protagonista, ha guanyat el premi a millor interpretació al Canneseries, el festival internacional de televisió.
La sèrie, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, va obrir la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCanneseries, que va projectar el passat 6 d’abril els dos primers capítols de la ficció.
Canne Series va destacar "el repartiment meravellós i l'equilibri perfecte entre les emocions i la vergonya aliena" de la sèrie.
Clotet, en el seu discurs després d'atorgar-li el premi, va agrair el reconeixement al jurat i al seu equip, especialment, als guionistes i cocreadors de la sèrie, Valentina Viso i Daniel González. "Una actriu sempre necessita un bon guió", va afirmar abans d'afegir que els dos guionistes van escriure "el millor personatge", la Mariana.
‘Això no és Suècia‘ és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
El projecte documental ‘Supernatural‘, de Ventura Durall, que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, ha estat seleccionat a Dok Incubator Int, una iniciativa de formació residencial adreçada a projectes documentals en etapa de work in progress, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Escrit i dirigit per Ventura Durall, i produït per la catalana Nanouk Films, en coproducció amb França (Massala Production) i amb Bèlgica (Harald House), el documental compta també amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.
Sinopsi
André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d'elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l'anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l'Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l'únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d'un personatge fascinant.
Cada any, Dok Incubator Int selecciona vuit projectes documentals representats per director/a, editor/a i productor/a per treballar en el marc de tres workshops residencials que van des d'abril fins a novembre.
En el cas de ‘Supernatural‘, els participants a Dok Incubator Int seran el director del projecte, Ventura Durall, l'editora Júlia Rabadan Aymar i la productora Maria Colomer Canyelles.
Durant la formació, que enguany es durà a terme a República Txeca, tant cineastes experimentats com novells, d'arreu del món, reben orientació individual durant el període de postproducció amb tutors de renom. Els participants conclouen amb una forta dramatúrgia del muntatge final per arribar a una àmplia audiència internacional mitjançant la construcció d'una forta estratègia de distribució, utilitzant noves tecnologies digitals i eines intel·ligents de màrqueting.
El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S'han seleccionat 26 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 1 animació, per un import total de 6.992.000€.
Entre els beneficiaris figuren sis projectes amb participació catalana:
'Harta', de Júlia De Paz Solvas, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 250.000€.
'Romería', de Carla Simón, en coproducció amb França, que rebrà 500.000€.
'Ciudad sin sueño' de Guillermo García López, en coproducció amb França, que rebrà 340.000€.
'Estrany Riu' de Jaume Claret Muxart, en coproducció amb Alemanya, que rebrà 200.000€.
'Supernatural', de Ventura Durall; documental coproduït amb França i amb Bèlgica, que rebrà 72.000€. El projecte compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development.
'The Portuguese House', d'Avelina Prat, en coproducció amb Portugal, que rebrà 350.000€.
Dels 26 projectes de coproducció seleccionats, 14 seran dirigits per dones. Això representa el 61,06% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2024 són:
L'onzena edició dels Premis PLATINO XCARET es durà a terme el proper 20 d'abril de 2024 al Teatre Gran Tlachco (Riviera Maya, Mèxico). Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIAnominades a l'11a edició dels Premis Platino són:
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Sis nominacions:
Millor pel·lícula iberoamericana de ficció.
Millor guió (Víctor Erice, Michel Gaztambide).
Millor interpretació masculina de repartiment (Jose Coronado).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ana Torrent).
Millor direcció d'art.
Millor direcció de fotografia.
Puan, de María Alché i Benjamin Naishtat (Argentina, Itàlia, Alemanya, França i Brasil). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Cinc nominacions:
Millor interpretació masculina de repartiment (Leonardo Sbaraglia).
Millor interpretació femenina de repartiment (Alejandra Flechner).
Millor direcció d'art.
Premi platí al cinema i educació en valors.
20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Quatre nominacions:
Millor guió (Estibaliz Urresola).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ane Gabarain).
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Premi platí al cinema i educació en valors.
Tótem, de Lila Avilés (Mèxic, França, Dinamarca i Països Baixos). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional (ACM Distribution). Dues nominacions:
Millor pel·lícula iberoamericana de ficció.
Millor direcció (Lila Avilés).
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project i a la distribució (Films on the Move). Dues nominacions:
Millor música original (Alfonso De Vilallonga).
Millor pel·lícula d'animació.
Los Colonos, de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Dues nominacions:
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Millor direcció d'art.
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú i Regne Unit). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor pel·lícula d'animació.
El sueño de la sultana, d'Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas), on ha tingut l'estrena mundial.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024 i arribarà a les sales de cinema el proper 26 d'abril, de la mà de Filmax.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d'una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, inaugurarà la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCannes Series, que projectarà el 6 d’abril els dos primers capítols de la ficció.
'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
La 27a edició del Festival de Málaga s'ha dut a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIALos pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que va competir a la Secció Oficial del Festival.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
La iniciativa de formació European Showrunner Programme d'Internationale Filmschule Köln, que s'inicia el 2 de juny de 2024 i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l'oportunitat d'adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s'hi és el 14 d'abril de 2024.
A través de seminaris en línia i presencials, així com d'assessoria one-to-one, el programa dona suport a cada participant a l'hora de cultivar la mentalitat i l'autoconsciència necessàries per convertir-se en showrunner exitós/a.
Els temes inclouen:
Lideratge creatiu.
Guió, producció, direcció i muntatge.
Impacte social – davant i fora de la pantalla.
Target del programa: Experimentats guionistes de sèries d´Europa i més enllà.
European Showrunning Training té com a objectiu proporcionar els coneixements i les habilitats clau relacionades amb els aspectes de la producció i el lideratge creatiu del lloc de showrunner.
Entendre pressupostos.
Entendre calendaris.
Entendre els socis de negoci i tots els membres de l'equip creatiu.
Entendre com contractar les persones apropiades.
Entendre com posar els socis creatius en posicions on puguin tenir èxit.
Localització: Colònia (Alemanya) i en línia. El darrer workshop tindrà lloc a una altra localització.
Estructura:
European Showrunning Training està dissenyat com un aprenentatge combinat amb sessions presencials i en línia. Consisteix en conferències, seminaris, tallers interactius, casos destudi i tutoria en forma de consultes individualitzades.
Mòdul 1: El/la showrunner com a creador/a.
Mòdul 2: El/la showrunner com a guionista.
Mòdul 3: La mentalitat del/de la productor/a.
Mòdul 4: La mentalitat del/de la director/a.
Calendari:
14 de març de 2024 a les 18h – Sessió informativa en línia sobre el programa. Apunta-'hi des d'aquest enllaç.
24 i 25 d'abril de 2024 així com 29 i 30 d'abril de 2024: Entrevistes en línia amb els/les sol·licitants.
Tarifa de participació:
2.500 euros excloent allotjament, incloent dietes als mòduls presencials.
3.500 euros incloent allotjament i dietes als mòduls presencials.
Per obtenir una beca, se sol·licita als sol·licitants que ho indiquin al formulari de sol·licitud, així com que justifiquin breument la seva sol·licitud en la seva declaració de motivació per assistir a European Showrunner Training.
Després de l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas), el film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, es podrà veure al D'A Film Festival2024, que ha anunciat els primers títols de la programació i que es durà a terme del 4 al 14 d'abril.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024.
Entre els primers títols anunciats del festival també figura el drama francèsamb suport d'Europa Creativa MEDIA L'Été dernier ('El último verano'), de la directora francesa Catherine Breillat, que protagonitza la retrospectiva del Festival D'A, tot dedicant-li el Focus D'A 2024.
La darrera pel·lícula de Catherine Breillat va competir a la secció oficial de la passada edició del Festival de Canes i se centra en una dona madura, casada i amb dues filles, que es juga la seva reputació quan inicia una relació sentimental amb el fill adolescent del seu marit, fruit d’un matrimoni anterior. Amb punts de drama familiar i thriller eròtic, el film està protagonitzat per Léa Drucker (Custodia compartida) i ha estat considerada una de les millors pel·lícules de l’any segons Cahiers du Cinéma.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre la programació figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIALos pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que competirà a la Secció Oficial.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
https://www.youtube.com/embed/PJ5dZ6btLQo
Consulta la resta de la programació del festival de Màlaga 2024.
Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino (Espanya, França, 2023), compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Single Project) per part d'Arcadia Motion Pictures.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024.
La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2024 són:
Anatomy of a Fall, de Justine Triet (França). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que comptava amb 11 nominacions i va obtenir 6 premis:
Millor pel·lícula.
Millor direcció (Justine Triet).
Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari)
Millor actriu (Sandra Hüller).
Millor actor de repartiment (Swann Arlaud).
Millor muntatge (Laurent Sénéchal).
The Animal Kingdom, de Thomas Cailley (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució, que comptava amb 12 nominacions i va rebre 5 guardons:
Millor música original (Andrea Laszlo de Simone)
Millor so (Fabrice Osinski, Raphaël Sohier, Matthieu Fichet, Niels Barletta).
Millor disseny de vestuari (Ariane Daurat)
Millor fotografia (David Cailley).
Millors efectes visuals (Cyrille Bonjean, Bruno Sommier, Jean-Louis Autret)
The Goldman Case, de Cédric Kahn (França). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb vuit nominacions i va obtenir un premi:
Millor actor (Arieh Worthalter).
All your Faces, de Jeanne Herry (França). Suport MEDIA a la distribució. Nou nominacions, un premi:
Millor actriu de repartiment (Adèle Exarchopoulos).
Marguerite's Theorem, d'Anna Novion (França i Suïssa). Suport MEDIA a la distribució. Dues nominacions, un premi:
Millor actriu revelació (Ella Rumpf).
Four Daughters, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Aràbia Saudita). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació, un premi:
Millor pel·lícula documental.
Just the two of us, de Valérie Donzelli (França). Suport MEDIA a la distribució. Quatre nominacions, un premi:
Millor guió adaptat (Valérie Donzelli i Audrey Diwan).
Linda veut du poulet!, de Chiara Malta i Sébastien Laudenbach (França, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. Una nominació, un premi:
Millor pel·lícula d'animació
The Nature of Love, de Monia Chokri (França i Canadà). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació, un premi:
Els Film Independent Spirit Awards del Estats Units han celebrat la gala de lliurament de premis el passat 25 de febrer de 2024 a Santa Mònica (Califòrnia). Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: Anatomy of a Fall, de Justine Triet i el documental Four Daughters, de Kaouther Ben Hania.
Així, el drama francès Anatomy of a Fall ha rebut el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que Four Daughters ha estat guardonada amb el Premi a Millor Documental.
Des dele enllaços següents podeu veure els vídeos del lliurament d'ambdós premis:
El proper dijous 29 de febrer, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estíbaliz Urresola Solaguren, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Estíbaliz Urresola Solaguren, i de la productora Valérie Delpierre (Inicia Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la sisena d'aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 29 de febrer de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució '20.000 Especies de Abejas'.
Es tracta del primer llargmetratge escrit i dirigit per Estíbaliz Urresola Solaguren, que va tenir la première mundial a la Berlinale 2023, on es va alçar amb l'Ós de Plata a Millor interpretació protagonista per a Sofia Otero, tot iniciant així un llarg recorregut de festivals, premis i reconeixements. Va inaugurar el D'A Film Festival i va ser guardonada al Festival de San Sebastián.
Nominada al Lux Audience Award 2024, i guardonada amb 3 Premis Goya (Millor direcció novell i Millor guió per a Estibaliz Urresola, i Millor actriu de repartiment per a Ane Gabarain), 3 Premis Gaudí (Millor pel·lícula en llengua no catalana, Millor direcció novell per a Estíbaliz Urresola i Millor fotografia per a Gina Ferrer), 2 Premis Forqué (Millor llargmetratge de ficció i Premi Cinema i educació en valors) i 2 Premis Feroz (Millor pel·lícula dramàtica i Millor actriu de repartiment per a Patricia López Arnaiz).
Sinopsi
Cocó, de vuit anys, no encaixa amb les expectatives dels altres i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-lo Aitor però no es reconeix en aquest nom. La seva mare Ane aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles. Aquest estiu, que canviarà les seves vides, obligarà aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als dubtes i els temors.
https://www.youtube.com/embed/hzu8md4CPcI
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La pel·lícula de Triet, que ja ha rebut dosGlobus d'Or i sis European Film Awards, comptava amb set nominacions als Premis Bafta, i finalment es va endur el guardó a Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari).
El film compta també amb 5 nominacions als Premis Oscars.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
https://www.youtube.com/embed/ZxxtuWFftMg
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es va dur a terme el passat 18 de febrer de 2024 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Oscars 2024 són:
Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet (França, 2023), que compta amb 5 nominacions:
Millor pel·lícula (Marie-Ange Luciani i David Thion, Productors)
Millor direcció (Justine Triet)
Millor guió (Justine Triet i Arthur Harari)
Millor actriu (Sandra Hüller)
Millor muntatge (Laurent Sénéchal)
Io Capitano (Me Captain), de Matteo Garrone (Itàlia, Bèlgica, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
Das Lehrerzimmer (The Teachers' Lounge), d'lker Çatak (Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
Robot Dreams, de Pablo Berger, nominada a millor pel·lícula d'animació.
Les Filles d'Olfa (Four Daughters), de Kaouther Ben Hania i Nadim Cheikhrouha (França, Tunísia, Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula documental.
Cal destacar també que 'La sociedad de la nieve', dirigida pel barceloní Juan Antonio Bayona, ha aconseguit dues nominacions: millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria (Ana López-Puigcerver, David Martí and Montse Ribé).
Després d'una avaluació d'experts independents reunits en línia, el Consell d'Europa ha decidit donar suport a set coproduccions de sèries amb un import total de 3.000.000 d'euros. Dels set projectes seleccionats en aquesta convocatòria, gairebé dos terços (64%) dels creadors de les sèries són dones i s'utilitzen deu llengües nacionals, regionals o minoritàries.
Entre els projectes beneficiaris figura el projecte de sèrie de ficció 'Pubertat', dirigit per Leticia Dolera, i produït per Distinto Films en coproducció amb la belga AT-Prod, i les catalanes Corte y Confección de Películas i Uri Films. La sèrie compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (forma part del paquet de projectes -European Slate Development- del qual és beneficiari Distinto Films), de l'ICEC i de TV3.
Sinopsi
El presumpte abús entre adolescents revela els tabús que envolten la sexualitat dels adults al seu càrrec. Però, pot un nen de 13 anys ser un agressor sexual? I qui seria el responsable? El nen, la família o la societat? Probablement tots ells.
Entre les 7 coproduccions de sèries seleccionades per Eurimages figura també el projecte Favàritx, dirigit per Lluís Illescas, i produït per la companyia valenciana TV ONen coproducció amb la portuguesa Volf Entertainment, i la menorquina Empatic Comunicacion y Marketing.
La llista completa de projectes seleccionats és la següent:
‘Arcanes’ – creada per Michèle Jacob; produïda per Beluga Tree (Bèlgica) amb Staragara (SI), RTBF (Bèlgica), Proximus Media House (Bèlgica)
‘Favàritx’ – creada per Lluís Illescas; produïda per TV ON (Espanya) amb Volf Entertainment (Portugal), Empatic Comunicacion i Màrqueting (Espanya)
'Greater Adria' – creada per Nebojša Taraba, Simona Nobile; produïda per Drugi plan (Hongria) amb Fabula Pictures (Itàlia), Nadcon Film (Alemanya), Lunanime (Bèlgica)
'Interstellar Ella', segona temporada – creada per Adam Long (sèrie d'animació); produïda per Fabrique Productions (Bèlgica) amb Apartment 11 Productions (Canadà)
'Pubertat' – creada per Leticia Dolera; produïda per Distinto Films (Espanya) amb AT-Prod (Bèlgica), Corte y Confección de Películas (Espanya), Uri Films (Espanya)
'The Kollective' – creada per Femke Wolting, Maddalena Ravagli, Leonardo Fasoli; produïda per Submarine Productions (Països Baixos) amb Menuetto Film (Bèlgica), ZDF (Alemanya), France Télévisions (França), RAI (Itàlia)
'This is not a murder mystery' – creada per Kathleen Maes; produïda per Panenka (Bèlgium) amb DeadPan Pictures (Irlanda), VRT (Bèlgica), NPO (Països Baixos) ZDF (Alemanya), SVT (Suècia), NRK (Noruega), YLE (Finlàndia), DR (Dinamarca), RUV (Islàndia).
El programa pilot de suport a la coproducció de sèries és una iniciativa triennal del Consell d'Europa. Admet sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions.
Amb direcció i guió d'Iván Morales, 'Esmorza amb mi' està protagonitzada per Anna Alarcón, Iván Massagué, Marina Salas, Álvaro Cervantes i Oriol Pla.
Es tracta de l'adaptació al cinema de l'obra de teatre 'Esmorza amb mi', escrita i dirigida per l'actor, guionista i director teatral i de cinema barceloní Iván Morales i estrenada l'any 2018 a la Sala Beckett.
A l'obra 'Esmorza amb mi' Morales parlava de la quotidianitat des de l'optimisme i l'esperança que l'amor sempre pot renéixer malgrat l'edat i el pas dels anys.
Sinopsi
Una història de vides creuades de quatre personatges que no es rendeixen a viure sense passió, en una ciutat sorollosa i multitudinària on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
La pel·lícula de Triet, que ja ha rebut dosGlobus d'Or i sis European Film Awards, està nominada en algunes de les categories principals d'aquests guardons:
Millor pel·lícula.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor direcció (Justine Triet).
Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari).
Millor actriu (Sandra Hüller).
Millor càsting.
Millor muntatge.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
https://www.youtube.com/embed/ZxxtuWFftMg
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper 18 de febrer de 2024 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, tindrà l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas).
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
La 81a edició dels Globus d'Or, que atorga l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, s'ha dut a terme el 7 de gener de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula dramàtica francesaAnatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet, amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució (Films on the move), que comptava amb quatre nominacions i ha obtingut dos premis: Millor pel·lícula de parla no anglesa i Millor guió de pel·lícula (Justine Triet, Arthur Harari).
El film també va ser el guanyador de la Palma d'Or a la darrera edició del Festival de Cannes, així com el gran triomfador dels Premis del Cinema Europeu (European Films Awards) de la European Film Academy, amb 6 guardons: Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Justine Triet), Millor Actriu (Sandra Hüller), Mllor Guió (Justine Triet, Arthur Harari), Millor Muntatge (Laurent Sénéchal) i el Premi European University Film Award. V
Vam tenir l’oportunitat de gaudir del film a la darrera edició de la European Cinema Night, als Cinemes Girona de Barcelona i a Rambla de l’Art de Cambrils, el passat dilluns 4 de desembre. Actualment es pot veure als cinemes.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
La gala de lliurament de la 29a edició dels Premis Forqué es va dur a terme el passat dissabte 16 de desembre de 2023 a Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos films amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
20.000 Especies de Abejas, d'Estíbaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que va aconseguir els dos premis als quals optava:
Millor llargmetratge de ficció.
Premi Cinema i educació en valors.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project i de distribució (Films on the Move), guardonat amb el Premi a:
Millor llargmetratge d'animació.
Podeu consultar el llistat complet de pel·lícules guardonades als Premis Forqué 2023en aquest enllaç.
Ja podeu consultar a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra; el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula només serà acceptat si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2020 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2023 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2023, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2023 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables: La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Euroba Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà de 24 mesos.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 5 de desembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 20 de juny de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: juliol-octubre de 2024
Informació als sol·licitants: desembre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: març de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
La 36a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 9 de desembre a Berlín (Alemanya). Entre les pel·lícules guardonades figuren 6 films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 13 Premis.
La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la DistribucióANATOMY OF A FALL (ANATOMIE D’UNE CHUTE), de Justine Triet (França), que comptava amb 6 nominacions i va obtenir 6 premis:
Millor Pel·lícula
Millor Direcció Europea (Justine Triet)
Millor Actriu Europea (Sandra Hüller)
Millor Guió Europeu (Justine Triet, Arthur Harari)
Millor Muntatge Europeu (Laurent Sénéchal)
European University Film Award
THE PROMISED LAND (BASTARDEN), de Nikolaj Arcel (Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament, va obtenir 3 premis:
Millor Actor europeu (Mads Mikkelsen)
Millor Cinematografia Europea (Rasmus Videbæk)
Millor Disseny de vestuari europeu (Kicki Ilander)
LA CHIMERA, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França). Suport MEDIA a la Distribució. Comptava amb 2 Nominacions, i va aconseguir 1 Premi:
Millor Disseny de producció europeu (Emita Frigato)
CLUB ZERO, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca). 1 Nominació, 1 Premi:
Millor Banda Sonora Original Europea (Markus Binder)
ROBOT DREAMS, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al Desenvolupament i a la Distribució:
Millor llargmetratge d'animació europeu
SMOKE SAUNA SISTERHOOD (SAVVUSANNA SÕSARAD), d'Anna Hints (Estònia, França, Islàndia). Suport MEDIA a la Distribució:
Premi a Millor Documental Europeu.
Cal destacar també que la cineasta catalana Isabel Coixet va rebre el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' per la seva "impressionant contribució al món del cinema".
El film de producció catalanaamb suport MEDIA al Desenvolupament 'Upon Entry', dirigit per Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, compta amb 3 nominacions (millor òpera prima, millor primer guió i millor muntatge) als Film Independent Spirit Awards del Estats Units, la gala de lliurament de premis dels quals es durà a terme el proper 25 de febrer de 2024 a Santa Mònica (Califòrnia).
Recordem que la pel·lícula ha estat també recentment nominada als Premis Gaudí (cinc nominacions que inclouen millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció novella, millor guió original, millor protagonista femenina i millor protagonista masculí), als Premis Goya (tres candidatures que inclouen millor direcció novell, millor actor protagonista i millor guió original), als Premis Forqué (dues candidatures que inclouen millor llargmetratge de ficció i millor interpretació masculina), i als Premis Feroz (tres candidatures que inclouen millor pel·lícula dramàtica, millor actor protagonista d'una pel·lícula i millor guíó d'una pel·lícula), entre altres.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, 'Polvo Serán', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), ha començat el rodatge.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, 'Polvo serán' és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l'artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge va començar el passat mes d'octubre i s'allargarà durant els mesos de novembre i desembre, a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n'ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l'ajuda d'una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d'amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l'amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, "la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben".
El film amb suport MEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estibaliz Urresola (que compta amb suport d'Europa CreativaMEDIA a la distribució per a la seva estrena en altres territoris europeus), figura entre els 6 films nominats a la categoria de European Discovery - Prix Fipresci 2023 dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
Aquest premi es lliura en col·laboració amb FIPRESCI, la Federació Internacional de Crítics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge. Un comitè format per membres de FIPRESCI i experts designats per l'Acadèmia del Cinema Europeu decideix sobre les sis produccions nominades, que en aquesta edició 2023 són les següents:
Pel que fa a la resta de les nominacions principals de la 36a edició dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu les ha fet també públiques avui, en un vídeo oficial en què adolescents d'arreu d'Europa, tots membres del recentment estrenat European Film Club, presenten totes les pel·lícules nominades i protagonistes. Els guanyadors es donaran a conèixer en la cerimònia festiva de lliurament de premis que tindrà lloc el 9 de desembre a Berlín.
La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, ha estat guardonada amb el Prix Europa 2023 a la millor sèrie europea de ficció, aquest cap de setmana. La ficció s’ha imposat en una gala a Berlín en què competia amb 181 produccions destacades de 27 països. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes.
'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
'Això no és Suècia' es va presentar al passat Serielizados Fest i, a partir del dilluns 20 de novembre, s'estrenarà a TV3 amb un capítol setmanal. La sèrie consta d'un total de 8 capítolsd'uns 40 minuts, i s'ha rodat en català, castellà, anglès i suec.
La Comissió Europea dona suport a la promoció transfronterera de pel·lícules europees no nacionals a través de la convocatòria Films on the Move del Programa Europa Creativa MEDIA.
La UE dona suport al desenvolupament del públic audiovisual tot connectant les obres audiovisuals europees amb el seu públic a través de tots els canals de distribució.
El programa Europa Creativa MEDIA publica una convocatòria anual de propostes, Films on the Move, per promoure la circulació d'obres audiovisuals no nacionals arreu de la UE.
Els agents de vendes i distribuïdors reben suport en les seves estratègies conjuntes de promoció paneuropea per a la distribució de pel·lícules fora del seu país d'origen, principalment a les sales de cinema, però també a les plataformes d'streaming. Els projectes de distribució se centren en pel·lícules europees d'alta gamma que es promocionaran per a les seves estrenes cinematogràfiques i en línia en un gran nombre de territoris d'Europa, i l'objectiu és ampliar l'audiència de les obres europees. Les estratègies de distribució tindran una durada d'entre 12 i 24 mesos, començant com a molt aviat a principis de 2023.
Arran de les convocatòries de 2023, s'han seleccionat 30 pel·lícules que estaran disponibles als territoris indicats a la llista següent. Actualment, la llista inclou els projectes seleccionats en el primer tall i es complementarà amb els resultats del segon tall.
Entre les pel·lícules seleccionades figuren les de producció catalana Robot Dreams, de Pablo Berger, que compta, a més amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren.
Tingueu en compte que la distribució no es limita als territoris esmentats i es podria ampliar encara més.
La pel·lícula…
Viatjarà a…
The Peasants, de Dorota Kobiela-Welchm (co-produïda a Sèrbia, Polònia, Lituània)
26 països (BE, AT, BA, DE, ES, SE, DK, FR, CZ, LT, RS, PT, NO, LV, IT tbc, IS, HU, EL, FI, EE, LU, HR, NL, ME, MKD, RO)
La chimera ('La quimera'), d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa i França). Suport MEDIA a la distribució. Que va rebre l'Espiga de Plata al Millor Llargmetratge.
Rapito('Kidnapped' / 'El Rapto'), de Marco Bellocchio (Itàlia, França i Alemanya). Suport MEDIA a la distribució. Guardonada amb el Premi Miguel Delibes al Millor Guió.
La sessió, que es durà a terme al Cinema Maldà de Barcelona a les 19.30h del proper dilluns 13 de novembre, comptarà amb la presentació d'Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, i del crític de cinema Aaron Cabañas (ACCEC), que va seleccionar el film per a l'edició 2018 del Festival.
Sinopsi
Ens trobem davant d’una paràbola satírica i gens convencional sobre No-res en què No-res, cansat de ser un incomprès, fuig de casa i es posa a revelar els seus pensaments sobre gairebé tot, incloent-hi la vida i la mort, l'amor i la política. Amb sentit de l’humor i de l’autoreflexió, aquest film ens desafia a replantejar-nos la importància de la vida. In Praise of Nothing està documentada a partir de 20.000 pàgines de la bibliografia més eclèctica, i la van filmar al llarg de vuit anys 62 directors de fotografia a 70 països. Està narrada en vers per Iggy Pop i musicada pels mestres del cabaret Pascal Comelade i The Tiger Lillies.
Boris Mitić (Leskovac, Sèrbia, 1977) va cursar estudis de Comunicació i, després de treballar durant anys per a mitjans de comunicació internacionals, va decidir dedicar-se al documental creatiu amb un plantejament narratiu poc convencional que ell anomena inverted-vérité, basat en el text i en què les imatges suggereixen capes de realitat diferents de les que veiem en pantalla. Fruit d'aquest treball, fins ara ha firmat quatre documentals amb els quals ha viatjat per multitud de festivals i biennals d'art: Lyjepa Dyana (2003), Unmik Titanik (2004), Dovidjenja, kako se? (2009) i In Praise of Nothing (2017). Aquest últim fou l'encarregat de clausurar l'Alternativa el 2018. Des de fa anys està treballant en la seva següent pel·lícula, And Now What and Then What?, una carta d'amor als seus fills.
El documental també es podrà veure online a Filmin del 24 d'octubre al 9 de novembre.
La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Posteriorment, a les 19:30h, Olivier Assayas rebrà un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es projectarà la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.
Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.
El cineasta Rodrigo Sorogoyen, director, entre altres, dels films amb suport MEDIA 'As Bestas', 'Que Dios nos perdone' i 'Madre', rebrà també un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam, i oferirà també una masterclass, dissabte 14 d'octubre a les 18h al Cinema Bages Centre.
Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial de Llargmetratges Competició:
I'm Captain (Io Capitano), de Matteo Garrone (Itàlia)
La 71a edició del Festival de San Sebastián, que es durà a terme del 22 al 30 de setembre, així com la seva secció d'indústriacomptaran amb diverses activitats organitzades per Europa Creativa MEDIA.
Per primera vegada, es comptarà amb la presència de Renate Nikolay (Directora General Adjunta de DG Connect) durant el Festival. También Lucía Recalde (màxima responsable d'Europa Creativa MEDIA) visitarà l'esdeveniment. A més, es duran a terme diverses reunions amb el sector audiovisual i se signarà el primer contracte de l'eina financera MediaInvest.
REUNIONS AMB EL SECTOR AUDIOVISUAL DURANT EL FESTIVAL:
15:00h - 16:00h: Diàleg amb els i les participants de la indústria audiovisual: taula rodona sobre inversió. Tabakalera- Sala Z (Tancat).Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).
16:45h - 17:15h: InvestEU: Signatura d'acords financers (Tancat). Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).
ESTAND D'EUROPA CREATIVA MEDIA:
Com en edicions anteriors, enguany l'oficina Europa Creativa MEDIA Euskadi comptarà també amb un espai propi al festival. Aquest estand estarà ubicat al recinte de l'Industry Club, Kursaal, del 22 al 30 de setembre de 2023, en horari de 9:30h a 19.00h.
Productores, distribuïdores, cineastes, festivals i tots els professionals de l'audiovisual que estiguin interessats en col·laborar amb professionals d'aquests països tindran l'oportunitat de conèixer els responsables de les oficines a l'estand MEDIA situat al Kursaal. A més, us informarem sobre el calendari de le s convocatòries 2024, que es publicaran a finals d'aquest mes de setembre.
NETWORKING AMB BÈLGICA:
Eguany comptarem amb Stephanie Leempoels i Jeroen Verhaeghe (responsables de les oficines d'Europa Creativa MEDIA de Bèlgica) durant el festival.
Ambdós estaran presents a l'esmentat estan de MEDIA. Bèlgica ofereix grans possibilitats de coproducció de sèries i pel·lícules d'alt nivell. A més, el festival comptarà amb una delegació important de productores belgues al fòrum de coproducció entre Europa i Amèrica Llatina.
Tots els interessats poden contactar amb Europa Creativa MEDIA Euskadi per concretar reunions sobre coproduir amb Bèlgica: a.gonzalez@europacreativaeuskadi.eu
AGENDA D'ACTIVITATS:
23 de setembre de 2023
Jornada sèries: Basat en fets reals. L'èxit dels biopics a la ficció serialitzada espanyola.
Tabakalera - Sala Z.
Amb acreditació d'indústria i entrades per al públic.
Organtizat en col·laboració amb Indústria del Festival de San Sebastián.
Els relats basats en fets reals conviden l'espectador a submergir-se de ple en històries amb gran ressonància emocional. Dins aquest gènere, el biopic proporciona un nivell identitari encara més gran, ja que aposta per narracions sobre personatges immortalitzats per la cultura popular espanyola i mundial. Des de començament del 2023 es pot apreciar l'auge que aquest gènere, i també el de l'adaptació d'autobiografies, està tenint entre les sèries espanyoles, posicionant-se com a èxits tant en la crítica com entre l'audiència nacional i internacional. Tot i això, enmig d'aquesta tendència en augment, com aconsegueixen les productores captar l'interès entre la gran oferta? Quines són les dificultats a les quals s'enfronten aquests projectes pel que fa a la seva conceptualització i producció?
Moderació:
Isabel Vázquez (guionista, presentadora, professora i analista de cinema i sèries).
Hi participen:
Joana Vilapuig i Mireia Vilapuig (creadores de la sèrie original de Filmin, SELFTAPE).
Teresa Fernández-Valdés (showrunner i guionista de la sèrie NACHO).
25 de setembre de 2023
17:00h - 19:00h: Reunió amb participants de la indústria audiovisual espanyola (Tancat)
El departament d'indústria del Festival de Sant Sebastián col·labora amb entitats de l'àmbit cinematogràfic internacional per acollir grups de professionals que acudeixen a Sant Sebastián per conèixer el festival de primera mà, ampliar la seva xarxa de contactes i participar en les activitats d'indústria.
Com a participants del taller de coproducció internacional (David Aguilar, Peio Gutiérrez, Iñaki Sagastume, Lorea Intxausti, Iñaki Gómez, Mikel Huércanos, Ana Angulo, Aner Etxebarria, Hugo López, Marian Fernández i Marga Gutiérrez), organitzat per Europa Creativa MEDIA Euskadi i Tabakalera, podran participar el dilluns 25 de setembre al berenar que es durà a terme al claustre de San Telmo de 17:00 a 19:00 hores, on estaran presents les diferents delegacions que participen al Meet Them! i la iniciativa Focus on Brasil per poder fer networking amb les delegacions i productors i productores participants.
26 de setembre de 2023
Reunió de coordinació Oficines Europa Creativa Espanya (Esdeveniment tancat).
Les oficines d'Europa Creativa (Cultura Espanya i MEDIA Andalusia, Catalunya, Espanya i Euskadi) es reuniran per dur a terme la reunió de coordinació durant el Festival de San Sebastián.
Durant la jornada es presentaran les possibilitats financeres que ofereix Europa Creativa MEDIA per a aquesta part del sector audiovisual.
09:30h: Obertura de portes + photocall.
10:00h: Presentació.
10:15h: Pitchings projectes europeus: ANYMATE ME (Kay Law), DREAMBIRD (Nathan Neuman), DRYLAB MEDIA TECH (Frank McDonnell), HYPERATE.IO (Hendrikje Wagner) i MARIONETTE (Thore Ipsen).
11:15h: Pitchings projectes estatals: BONZO PRODUCCIONES (Gerard Escuer, Marta Massé), UTTOPION (Miguel Ángel Fito), UNION AVATARS (David Pérez-Villar), VRMULTICAM (Javier Acosta) i WITSCRIPT (Mercè Delgado).
12:15h: Pausa.
12:30h: Possibilitats financeres des d'Europa Creativa MEDIA (Ainhoa González Sanchiz - Europa Creativa MEDIA Euskadi).
12:45h: Taula rodona Intel·ligència Artificial: amenaça o aliada?
13:45h: Lliurament de premis.
14:00-15:30h: Còtel networking.
Com en anys anteriors, el passat mes de juny es va dur a terme l'assessoria per a projectes cinematogràfics amb vocació internacional, en col·laboració amb Tabakalera i el Festival de Cinema de Sant Sebastián. La iniciativa s'adreçava a productors/es amb projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament o preproducció, amb l'objectiu d'orientar-los en la internacionalització dels seus projectes, així com en la recerca de nous socis durant la 71a edició del Zinemaldia.
En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d'Alba Sotorra com a tutora de les assessories.
Els projectes seleccionats van ser els següents: DESHIELO (Bixagu Entertainment), BLACK WATER (En Buen Sitio), CASITAS AZULES (Katz Estudio), SU Y LO (Zazpi t’erdi), CARO BASTIANO (Garabi Films) i LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones). Durante el Festival de San Sebastián comptaran amb l'assessorament d'Alba Sotorra per buscar contactes propicis per als seus projectes.
A més, aquest any Europa Creativa MEDIA Euskadi ha organitzat un taller de pitching en col·laboració amb Tabakalera per poder donar suport als professionals a preparar els seus “pitch” per al Festival de Sant Sebastián. A la trobada es van tractar els principals aspectes a considerar abans de preparar qualsevol estratègia de pitch, però també elements, tècniques i pautes concretes a explorar i desenvolupar. Quan presentem un projecte públic, l'objectiu final és clar. Tanmateix, com s'hi arriba ens obre una enorme varietat de possibilitats de les quals som responsables i protagonistes. Álvaro Vega va ser el tutor d'aquest taller. Aquests van ser els projectes seleccionats: PERLA (Bixagu Entertainment), KRESAL USAINA (En Buen Sitio), CARO BASTIANO (Garabi Films), LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones), BIDE GUZTIAK IREKIAK DAUDE (Pimpi&Nella Films y Marmoka Films), LA PÉRDIDA DE LA MAGIA (Limbus Filmak) i IKUSEZINAK (Lotura Films).
El proper divendres 29 de setembre durem a terme una sessió informativa en línia sobre la nova convocatòriaEuropa Creativa MEDIA de suport al European Slate Development2024, de propera publicació.
L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2024, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals, i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual està prevista pel 13 de desembre de 2023.
La idea és ajudar els productors audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.
La jornada, que es durà a terme en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.
La sessió s'adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma.
Podreu connectar-vos-hi des de l'enllaç següentdel nostre canal YouTube.
El proper dimecres 27 de setembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'Upon Entry', d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la primera d'aquesta segona temporada 2023-2024) es durà a terme el dimecres 27 de setembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Upon Entry', d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez.
Comptarem amb la presència de Carles Torras (Zabriskie Films), productor de la pel·lícula, que presentarà el film abans de la projecció.
Sinopsi
Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida. La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d'immigració de l'aeroport de Nova York, són conduïts a la sala d'inspecció secundària, on els agents de duanes els sotmeten a un procés d'inspecció desagradable i a un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella té alguna cosa a amagar.
https://www.youtube.com/embed/THngyQfvGZ4
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de 'Upon Entry' s'inicia la temporada 2023-2024 del cicle 'MEDIA al Maldà'.
La pel·lícula Close, de Lukas Dhont, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució, ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2023.
Close va ser la guanyadora gràcies al públic europeu, després d'una votació en què competia amb quatre pel·lícules més del continent, incloent la catalana 'Alcarràs', de Carla Simon, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA. A la votació d'aquest any es van rebre prop de 45.000 vots.
La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Puentesha fet pública la selecció dels 15participants al seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa - Amèrica Llatina, entre els quals figura la productora catalana Mireia Graell, de Ringo Media, amb el projecte de ficció 'Porto Alegre'.
La primera sessió de PUENTES tindrà lloc a la ciutat d'Udine, Itàlia, del 24 al 30 de juny, i és possible gràcies a la sòlida col·laboració entre EAVE, FVG Audiovisual Fund i MiC. Paral·lelament al taller principal de PUENTES, un grup addicional d'11 productors de ficció i documentals italians, així com altres professionals del cinema interessats a col·laborar amb Llatinoamèrica, participaran a PUENTES ITÀLIA del 26 al 29 de juny.
Sota la guia d'experts clau del sector, els participants desenvoluparan els seus projectes, carreres i estructures d'empresa durant un any i dos tallers.
L'equip pedagògic de PUENTES inclou la cap d'estudis Fernanda del Nido (Setembro Cine, AR/ES), el líder del grup Didar Domehri (Maneki Films, FR), el consultor de guió Jacques Akchoti (FR) i la productora Agustina Chiarino (Bocacha Films, UY).
Se'ls uniran Tatiana Leite (Bubbles Project, BR), Marcin Łuczaj (New Europe Film Sales, PL) i Agustina Lumi (A Lumi, ES/AR).
La 14a edició de PUENTES culminarà amb un segon taller a Montevideo, Uruguai, del 20 al 26 de novembre, en col·laboració amb Bocacha Films. Després d'aquesta darrera setmana del taller, els 2023 participants assistiran a VENTANA SUR (del 27 de novembre a l'1 de desembre) gràcies a la col·laboració entre EAVE i el Marché du Film. A més, durant la segona setmana del taller es realitzarà un taller especial per als participants uruguaians.
ElFestival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d'animació més prestigiosos del món, que s'ha dut a terme entre l'11 i el 17 de juny, va cloure aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'Robot Dreams' de Pablo Berger, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon i va fer la seva première mundial a la darrera edició del Festival de Cannes.
Està produïda per l'empresa catalanaArcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les francesesNoodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
https://www.youtube.com/embed/apvCBN3LOP0
Entre les pel·lícules guardonades al Festival d'Annecy 2023, també figures les següents pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Tony, Shelly and the Magic Light, de Filip POŠIVAČ (Hongria, República Txeca, Eslovàquia, 2023), que ha obtingut el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.
La Sirène, de Sepideh Farsi (Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg, 2022), que ha rebut el Premi a la Millor Música Original per a un llargmetratge i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució Automàtica.
Consulteu el palmarèscomplet de l'edició 2023 del Festival d'Annecy.
La 76a edició del Festival de Cannes ha finalitzat aquest cap de setmana amb la gala d’entrega de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport del programa Europa Creativa MEDIA.
Selecció Oficial - Competició
Four Daughters (Les Filles d'Olfa), de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Arabia Saudí). Suport MEDIA a través dels Fons de coproducció internacional. Va rebre el Premi L'Oeil d'or - Year of the Documentary (Ex Aequo)
Special Screenings
Marguerite’s Theoreme (Le théorème de Marguerite), d'Anna Novion (França, Suïssa). Suport MEDIA al European Slate Development. Premi CST Young Film Technician a Anne-Sophie Delseries, escenògrafa principal de la pel·lícula
Directors' Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) (Secció paral·lela del Festival de Cannes)
Creatura, d'Elena Martín Gimeno (Espanya). Suport MEDIA al European Slate Development. Guaronada amb el premi Label Europa Cinemas, el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Cannes 2023.
Creatura, la segona pel·lícula d'Elena Martín Gimeno, actriu i directora, ha guanyat el premi Label Europa Cinemas, el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Cannes 2023, secció paral·lela del festival.
El premi Label Europa Cinemas s'atorga des de 2003, i és la primera vegada que el guanya una pel·lícula de l'Estat espanyol.
En anteriors edicions, aquest guardó el van rebre la pel·lícula francesa Un beau matin ('One Fine Morning'), de Mia Hansen-Løve; la italiana A Chiara, de Jonas Carpignano; o la turca Mustang, de Deniz Gamze Ergüven.
ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar, el passat 19 de maig al Pavelló Holandès de Canes, els detalls de la quarta edició d'A Season of Classic Films, una sèrie de projeccions gratuïtes dissenyades per atraure el públic més jove al nostre patrimoni cultural cinematogràfic compartit. El programa 2023 d'aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'allargarà de juny a desembre de 2023 a les sales europees i en línia.
La iniciativa també pretén donar a conèixer el treball dels arxius cinematogràfics europeus, tot connectant el públic amb la història del cinema i la importància de la preservació del cinema.
Patrimoni cinematogràfic europeu
La quarta edició d'A Season of Classic Films inclourà un programa divers comissariat per més de 20 institucions del patrimoni cinematogràfic europeu. Les restauracions d'estrena mundial es presentaran com a projeccions gratuïtes arreu d'Europa fins a finals de 2023 i es complementaran amb eines educatives per atraure el públic més jove al patrimoni cinematogràfic europeu, com ara música en directe, presentacions de cineastes, etc.
Les pel·lícules abasten els primers clàssics muts, thrillers i comèdies romàntiques, fins a obres centrades en temes d'actualitat com el feminisme o l'impacte de l'urbanisme en el medi ambient. Moltes de les pel·lícules seran accessibles mundialment en línia de manera gratuïta durant un temps limitat per promocionar encara més el patrimoni cinematogràfic europeu al públic internacional. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.
El proper dijous 25 de maig, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà' convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i l'última d'aquesta primera temporada) es durà a terme el dijous 25 de maig de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, guanyadora de 2 Premis César 2023.
Sinopsi
Abel (Louis Garrel) és un jove vidu que porta una vida tranquil·la treballant com a guia en un aquari de Lió. Quan descobreix que la seva mare, Sylvie (Anouk Grinberg) és a punt de casar-se amb un exatracador que acaba de sortir de la presó, Abel entra en pànic. Decidit a protegir la seva mare i amb l'ajuda de la seva amiga Clémence (Noémie Merlant) començarà a vigilar de prop Michel… però la trobada amb el seu nou padrastre podria fer que la seva vida i la de la gent que l'envolta canviï per sempre.
'El Inocente' és una comèdia francesa sentimental i policíaca alhora, dirigida i interpretada per Louis Garrel. Completen el repartiment Roschdy Zem, Anouk Grinberg, Noémie Merlant, Manda Touré, Léa Wiazemsky, Jean-Claude Pautot, Yanisse Kebbab i Florent Masarin.
El film, que va inaugurar la darrera edició del Festival Ohlalà, va ser seleccionat al Festival de Cannes 2022, a la secció Perlas del Festival de San Sebastián 2023, i va ser guardonat amb 2 Premis César: Millor actriu secundària (Noémie Merlant) i Millor Guió Original (Louis Garrel, Tanguy Viel, Naila Guiguet), entre les 11 nominacions a les quals optava.
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de 'El Inocente' finalitza la temporada 2022-2023 del cicle 'MEDIA al Maldà'.
El film d'animació amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, s'estrenarà a la Secció Oficialfora de competició, a la secció Special Screenings, de la 76 edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 16 al 27de maig de 2023.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon.
'Robot Dreams' està produïda per l'empresa catalanaArcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les francesesNoodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
'Robot Dreams', de Pablo Berger, compta amb el suportd’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts Single Project (2019).
Suport i promoció del sector cinematogràfic i audiovisual europeu
La secció MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l'entorn digital actual. A més,
fomenta la cooperació a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual i a l'àmbit de la UE per tal d'ampliar les empreses i el contingut europeu a l'àmbit mundial.
alimenta els talents, siguin d'on vinguin, i facilita l'intercanvi de coneixements
dona suport a solucions innovadores per satisfer les demandes i tendències del mercat
interacciona amb públics de totes les edats, especialment les generacions més joves
Una nova estructura per a un nou programa El 2021 va marcar no només el 30è aniversari de MEDIA, sinó també l'inici del nou programa Europa Creativa per al període 2021-2027. Per garantir més flexibilitat en les accions subvencionades i fomentar la cooperació entre les diferents parts de la cadena de valor audiovisual, les prioritats s'estructuren al voltant de 4 clústers.
Content cluster
La creació i producció de continguts d'alta qualitat és la base de la indústria audiovisual europea.
Com a reflex dels valors europeus, inclosa la diversitat, les obres europees són reconegudes i premiades a escala mundial. Cada any, MEDIA dona suport al desenvolupament de més de 400 pel·lícules, sèries de televisió, documentals i videojocs europeus.
Cooperació transfronterera Aquest clúster se centra en accions amb un fort valor afegit europeu
impulsar la cooperació transfronterera entre productores i desenvolupadors/es de continguts
estimular la innovació en continguts, models de negoci i tecnologia.
Accions específiques de suport i els seus objectius
Co-desenvolupament: Aquesta acció permet ampliar els projectes audiovisuals i permet que les productores de diferents països col·laborin en fase de desenvolupament.
Slate Development: Aquesta acció incentiva les productores a construir un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals, tot augmentant les opcions creatives i afavorint-ne la qualitat.
Mini-Slate Development: Aquesta acció respon a les necessitats específiques de les productores de països de baixa capacitat de producció, tot fomentant un enfocament de paquet limitat (de 2 a 3 obres audiovisuals).
TV i contingut en línia: Aquesta acció ofereix oportunitats a les productores independents per prendre la iniciativa i fer les seves pròpies produccions originals.
Videojocs i desenvolupament de continguts immersius: Es tracta de donar suport a la capacitat de les productores de videojocs, estudis de realitat estesa i empreses de producció audiovisual per desenvolupar obres d'alta qualitat.
Les subvencions d'Europa Creativa MEDIA s'atorguen després de convocatòries competitives de sol·licituds, publicades al portal de licitacions i oportunitats de finançament de la Comissió Europea. Cal tenir en compte que les convocatòries tenen terminis de presentació i no estan obertes contínuament. Els ajuts esmentats anteriorment poden tenir una periodicitat anual o bianual, els beneficiaris/àries interessats/des han de consultar el Programa de Treball vigent per anticipar les subvencions disponibles.
El clúster empresarial de la secció MEDIA d'Europa creativa promou la innovació empresarial, l'escalabilitat i el talent a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual europea.
El clúster empresarial promou la innovació empresarial, l'escalabilitat i el talent a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual europea. Això és necessari a causa del creixement dels actors globals del sector i de la transformació digital. Cada any, MEDIA dona suport a la formació de més de 2.400 professionals i a la promoció i distribució de més de 300 obres audiovisuals.
Suport a la competitivitat, el talent i la col·laboració Les accions d'aquest clúster tenen com a objectiu potenciar l'aprenentatge i l'intercanvi de coneixement per permetre que la indústria vagi més enllà dels seus territoris nacionals. Els objectius principals d'aquestes accions són els següents:
alimentar els talents audiovisuals amb activitats que tenen un fort enfocament en les habilitats de mentoria, digital i sostenibilitat
fomentar els intercanvis d'empresa a empresa que cobreixin totes les parts de la cadena de valor i que tinguin com a objectiu l'abast global
promoure la distribució transnacional de continguts a través de fronteres i plataformes
Accions específiques de suport i els seus objectius
European media talents and skills: Es tracta de reforçar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius i nous models de negoci.
Markets and networking: Fomentar les oportunitats d'empresa a empresa i facilitar les coproduccions i la circulació d'obres europees als mercats internacionals.
European film sales: Es tracta de fomentar la capacitat dels distribuïdors de continguts audiovisuals per invertir en la promoció d'obres europees fora dels seus territoris.
European Film Distribution: aquesta acció fomenta la capacitat de les distribuïdores de continguts audiovisuals per invertir en la promoció d'obres europees fora dels seus territoris.
Innovative tools and business models: Aquesta acció millora la visibilitat i la disponibilitat de les obres audiovisuals europees i n'incrementa l'audiència a l'entorn digital, a través del suport a la descoberta, la seqüenciació de les finestres de llançament, el finançament i la territorialitat, la sostenibilitat, etc.
MEDIA 360: Aquesta acció dona suport a iniciatives que van des del desenvolupament del talent, l'accés al mercat, la difusió d'obres audiovisuals i eines innovadores, estratègia de les quals aporta un fort valor afegit i efecte estructurador per a tota la indústria audiovisual europea.
L'Audience cluster connecta les obres audiovisuals europees amb el seu públic i dona suport al desenvolupament del públic a tot Europa i més enllà. Cada any, MEDIA dona suport a més de 1.100 cinemes de 34 països i arriba a 65 milions de persones a través de les fronteres.
Suport al creixement de l'audiència en múltiples plataformes El sector ha estat testimoni d'un canvi progressiu del cinema a les plataformes en els últims anys, accelerat per la crisi de la COVID-19. Aquest clúster donarà suport a la indústria audiovisual per aprofitar i maximitzar les oportunitats que ofereix la transició digital per satisfer els hàbits de visualització del públic europeu. Les accions del clúster d'audiència donaran suport a maneres innovadores de relacionar-se amb l'audiència per tal d'aconseguir el següent:
estimular el creixement de l'audiència a totes les plataformes
interactuar amb el públic més jove mitjançant múltiples eines educatives i de promoció
garantir l'accés al contingut mitjançant el suport a la subtitulació
Accions específiques de suport i els seus objectius
Network of European cinemas: Aquesta acció promou enfocaments innovadors de l'experiència cinematogràfica que combinen la visibilitat de les obres europees i més projecció del públic.
European festivals: Aquesta acció fomenta la circulació i la visibilitat de les obres audiovisuals europees fora dels seus territoris i augmenta la difusió del públic.
European Video-on-Demand (VOD) networks and operators: Aquesta acció augmenta el públic d'obres europees a les plataformes de streaming europees mitjançant incentius, cura de catàlegs, projectes col·laboratius i anàlisis de dades d'audiència.
Films on the move: Aquesta acció dona suport a la distribució cinematogràfica i en línia de pel·lícules europees fora dels seus territoris.
Audience development & film education: Es tracta d'estimular l'interès del públic, en particular del públic jove, mitjançant esdeveniments orientats al públic i iniciatives innovadores o transfrontereres d'educació cinematogràfica.
Networks of European Festivals: Aquesta acció dona suport a la col·laboració entre festivals, posant en comú recursos i coneixements, per assolir objectius comuns.
El proper dijous 22 de desembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA Vasil, d'Avelina Prat, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà' convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió, per evitar coincidir amb les festes nadalenques, es durà a terme el proper dijous 22 desembre a les 20.30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Vasil, òpera prima d'Avelina Prat.
Comptarem amb la presència de la productora de la pel·lícula, Distinto Films, que presentarà el film abans de la projecció.
L'acció 'Films on the Move' fomentarà i donarà suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees recents no nacionals, tot encoratjant els agents de vendes i les distribuïdores de sales, en particular, a invertir en la promoció i una distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants individuals (beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).
Projectes elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes per a la distribució paneuropea en sales i/o en línia de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.
Un mínim de 7 distribuïdors diferents han d'estar associats al projecte, dels quals almenys 2 han de provenir de països amb menor capacitat audiovisual del Grup A o del Grup B.
Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania.
Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals s'han de centrar en les estrenes en sales.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intenció. La pel·lícula s'ha d'estrenar com a mínim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud. La pel·lícula ha de complir els criteris d'elegibilitat següents:
ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2024;
no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 30 milions d'euros;
ha de ser produïda majoritàriament per un o més productors establerts als països participants a MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir dels països participants a MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. Elements com ara els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis també es poden tenir en compte;
la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països participants a MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les ubicacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (ficció, animació o documental) i el total de professionals que hi participen realment. Quan es comparteixen els papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent de la llista següent) serà decisiva.
Durada
Els projectes normalment haurien de durar entre 12 i 24 mesos. Es poden fer pròrrogues, si es justifiquen degudament i mitjançant una esmena.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 30 de setembre de 2025.
Data límit per a la presentació de sol·licituds:
1a data límit: 19 de març de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
2a data límit: 16 de juliol de 2026 17:00h (hora de Brussel·les).
La 29a edició del Black Nights Festival (PÖFF), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es duu a terme a Tallinn (Estònia) del 7 al 23 de novembre. Consolidat com l’esdeveniment de referència per al mercat audiovisual del Bàltic i de l’Est i el Nord d’Europa, l'edició d'enguany del festival ha organitzat un Focus de Cinema Català, sota el lema “This is Catalan Cinema!”.
El Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL), impulsa aquest focus que suposa una gran oportunitat per als i les cineastes catalanes que busquen ampliar horitzons i connectar amb professionals de la regió bàltica i nòrdica i altres territoris representats al Festival de Tallinn.
Més de 30 produccions catalanes i més de 50 professionals participaran al festival i al mercat paral·lel del certamen.
"This is Catalan Cinema!” vol oferir al públic internacional del festival una selecció acurada d’obres, que mostren la diversitat i riquesa del cinema català, així com treballar per al desenvolupament industrial i professional en el context de l’Industry@Tallinn & Baltic Event, una de les plataformes professionals més importants per a la indústria cinematogràfica del nord d’Europa. Els professionals que assisteixen a l’espai de mercat podran ampliar els seus horitzons i establir lligams amb professionals de la regió bàltica i altres àrees zones geogràfiques.
El focus reconeix i referma l’aposta de Catalunya per una indústria audiovisual dinàmica, innovadora i connectada amb el món, i posa de manifest l'interès del Black Nights Festival per apropar als espectadors noves perspectives cinematogràfiques que reflecteixen la pluralitat cultural d'Europa.
Finalment, a més d’una selecció representativa del cinema català més recent, el Black Nights també dedicarà un espai a algunes de les obres més rellevants de la història del cinema català de la mà de la Filmoteca de Catalunya.
Polvo serán i Maria Arnal, protagonistes de la gala d’inauguració del festival
La gala d’inauguració del Black Nights tindrà com a grans protagonistes la pel·lícula catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIAPolvo serán, guanyadora del Premi Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, i l’artista, cantant i compositora Maria Arnal, autora de la banda sonora del film, que obriran oficialment el certamen el 7 de novembre en una sessió especial en què els organitzadors del festival posaran el talent català al centre de les mirades de tots els assistents, quasi 2.000 professionals d’arreu del món. El director Carlos Marqués-Marcet acompanyarà la première bàltica del film, mentre que Maria Arnal —guanyadora del Premi Gaudí a la millor música original per la seva banda sonora, i reconeguda per la seva trajectòria musical innovadora i la seva sensibilitat artística— encapçalarà una vetllada que combinarà cinema i música en directe.
In Focus i Best of Fest: “This is Catalan Cinema!”
També hi haurà una àmplia representació catalana a la secció In Focus, amb un total de vuit títols que recullen les produccions més recents ja estrenades en el circuit de festivals.
Entre les pel·lícules del focus, figuren els films amb suport MEDIA Frontera, de Judith Colell, amb estrena nacional a la SEMINCI; Romería,de Carla Simón, estrenada a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes; i Forastera,de Lucía Aleñar Iglesias, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, en què va obtenir el Premi de la Crítica FIPRESCI.
La secció Best of Fest —que, com indica el seu nom, programa films que han destacat en festivals internacionals al llarg de l’any— també disposa d’un triplet de produccions catalanes, entre les quals figura el film amb suport MEDIA Sirat, d’Oliver Laxe, que es van estrenar al Festival de Cinema de Canes —en què va rebre el Premi del Jurat. El film de Laxe, a més, representa Espanya com a millor pel·lícula internacional als Premis Oscar 2026.
Produccions catalanes seleccionades al Just Film Youth and Children’s Film Festival
Al Just Film Youth and Children’s Film Festival, subfestival del PÖFF, s’hi presentaran cinc títols de producció catalana, entre el quals en figuren dos amb suport d'Europa Creativa MEDIA:Leo & Lou, de Carlos Solano, estrenada enguany a la SEMINCI; i el film d’animació El tresor de Barracuda, d’Adrià Garcia, que es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Projectes catalans seleccionats a l’Industry@Tallinn & Baltic Event
Fins a set projectes en fase de desenvolupament i postproducció —tant de llargmetratge com de sèrie— han estat seleccionats en la prestigiosa àrea d’indústria del festival. Es presentaran als professionals del sector en sessions especialitzades, a fi d’ampliar oportunitats de finançament, coproducció, distribució i selecció en festivals.
Aquests són els projectes que formaran part de les diferents àrees d’indústria:
Climateri(Edna Cinema, Distinto Films), de Liliana Torres. Que compta amb el suport de MEDIA
El rei de l’aire (Materia Cinema, La Fabrica Nocturna Cinéma), de Laura Ferrés.
Aigües de foscor (Lastor Media, Cataluña Federation Studios, Federation Spain, New Media), de Víctor Garcia.
Pubertat(Distinto Films, Corte y Confección de Películas, Uri Films, AT-Prod), de Leticia Dolera. Que compta amb el suport de MEDIA
Les convulsions (Auca Films, Cinètica Produccions, Timber Films, IMY Prod), de David Gutiérrez Camps.
Salen las lobas(Alba Sotorra, Paloma Productions, Novak Films), de Clàudia Estrada. Que compta amb el suport de MEDIA.
Tanit (Atiende Films, Dacsa Produccions), de Pep Garrido.
Cartoon Movie2026, de CARTOON, ha obert el termini de presentació de projectes fins al 12 de novembre de 2025.
Aquest fòrum de coproducció i de pitching per a projectes de llargmetratge d’animació se celebrarà del 3 al 5 de març del 2026 a Bordeus (França).
Des de la seva creació el 1999, un total de més de 850 participants de 45 països, al voltant de 280 compradors internacionals i al voltant de 480 pel·lícules finançades per a un pressupost total sumat de 3,2 bilions d'euros.
Durant dos dies, els productors/es assistents tenen l'oportunitat de presentar els seus projectes de llargmetratge d'animació per a cinema (per avançar en finançament i trobar coproductors o distribuïdors internacionals interessants).
Qui pot presentar-hi projecte?
Qualsevol productor/a europeu/a que estigui localitzat/da en un país que pertany a Europa Creativa MEDIA pot presentar un nou projecte de llargmetratge d'animació. CARTOON considera projectes elegibles aquells enviats per companyies de producció.
Productors independents poden enviar un projecte.
Equips de producció amb projectes seleccionats han de pagar les quotes de Cartoon Movie.
Un mínim d'un representant de la productora principal del projecte ha d'atendre l'esdeveniment.
Quins projectes s'hi poden enviar?
Només es pot enviar un projecte de pel·lícula d'animació europeu. Si heu enviat una pel·lícula a Sneak Preview, teniu permès presentar un segon projecte en una altra categoria.
Pel·lícula d'animació (mínim de 50% d'animació) amb una durada mínima de 60 minuts.
Qualitat de cinema.
Destinada a distribució a sales de cinema.
Totes les noves tècniques d'animació són acceptades.
Carta d'interès: Cada projecte ha d'anar acompanyat d'un compromís escrit d'un distribuïdor, agent de vendes internacionals o plataforma de streaming que indiqui l'interès pel projecte (opcional per als projectes en concepte). Haureu d'incloure nom de la companyia, nom i cognom de la persona de contacte i carta en format PDF (màxim 10MB).
Nota: Els productors el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el seu projecte després del 8 de gener de 2026, o hauran de pagar la suma de 1.000 euros. Aquesta regla s'estableix per ser justos amb altres productors que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats.
Materials de sol·licitud:
Sinopsi: Breu descripció de la història en anglès. Serà publicada a l'aplicació i al web de CARTOON. Màxim 700 caràcters incloent espais.
Arxiu del projecte (PDF):
Presentació del projecte de la millor manera possible. Inclou imatges i elements del projecte que el descriguin. Suggeriments d'elements a incloure:
Pàgina de sumari amb el títol, els productors i els coproductors, la durada, el gènere i l'audiència.
El concepte del projecte.
Sinopsi i diversos stills del projecte.
Elements gràfics.
Tractament i storylines (descripció extensiva de la història).
Descripció dels personatges.
Descripció de l'estat de progrés.
Nota d'intenció del productor/a.
Important: Puja un únic PDF que no excedeixi les 25 pàgines (10 MB) i estigui escrit en anglès.
Carta dinterès.
Imatges:
A més de les imatges del fitxer del teu projecte, prepara tres stills del projecte per a l'aplicació mòbil i la web de CARTOON, així com per a l'agenda i la premsa. Si us plau, tingues en compte que no pots canviar les fotos un cop el projecte ha estat presentat.
Un still vertical: 1920×2560 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Amb el títol del projecte. Amb logos o el nom de la productora.
Un estill horitzontal: 1920×1150 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Sense text. Ha de ser diferent de la vertical.
Un still quadrat: 650×650 px, només jpg, màx. 1 MB.
Vídeo: Si està disponible, hauràs de ser capaç d'incloure-hi un enllaç al formulari de sol·licitud. També podeu proporcionar un vídeo via WeTransfer a: movie@cartoon-media.eu
Obligatori en projectes de pel·lícules d'animació (categories producció o 'sneak preview'): un extracte de cinc minuts dels films en producció o el film complet a 'sneak preview'.
Opcional en altres categories.
Data límit: 12 de novembre de 2025.
Presenta-hi el teu projecte seguint els passos de l'enllaç següent.
Cartoon Movie és una iniciativa de Cartoon amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La 38ª edició dels European Film Awards es durà a terme el 17 de gener de 2026 a Berlín (Alemanya) per premiar els èxits més grans del cinema europeu. Aquests prestigiosos guardons són lliurats anualment per l'European Film Academy.
Un total de 67 llargmetratgeshan estat preseleccionats per a una possible nominació als European Film Awards, seleccionats pels membres de l'European Film Academy.
La llista inclou 44 llargmetratges de ficció, 15 documentals i 8 pel·lícules d'animació, 27 de les quals han estat dirigides o codirigides per dones. Amb la representació de 34 països europeus –tant de la UE com no pertanyents a la UE–, la llista reflecteix l'excel·lència del cinema europeu i demostra la varietat, la diversitat i la creativitat que hi ha a tot Europa.
Els llargmetratges i documentals preseleccionats han estat elegits pels membres del Consell de l'European Film Academy i experts europeus convidats. Les pel·lícules d´animació han estat seleccionades per un comitè de membres del Consell de l´Acadèmia i experts convidats, en col·laboració amb CARTOON.
Entre els títols preseleccionats figuren les pel·lícules de producció amb catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIASirât, d'Oliver Laxe i Romería, de Carla Simón.
De la resta de l'Estat espanyol figuren el llargmetratge Maspalomas, de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, i el curtmetratge La idea de una isla, de Carmen Pedrero.
L'anunci de la preselecció de l'Acadèmia esmentada és el primer pas en el procés de premiació.
En les properes setmanes, els 5.400 membres de l'European Film Academy veuran les pel·lícules preseleccionades —excepte a les categories de Premi del Young Audience Award, LUX Audience Award i Premis Honorífics— i votaran per les nominacions.
Les nominacions a les categories de “Pel·lícula europea”, “Direccció europea”, “European Discovery - Premi FIPRESCI”, “Documental europeu”, “Pel·lícula europea d'animació”, “Actriu europea”, “Actor europeu” i “Guionista europeu/a” s'anunciaran el 18 de novembre de 2025a l'emblemàtic Reial Alcàzar de Sevilla, després de la 22ª edició del Festival de Sevilla. Amb això, l'European Film Academy recupera la tradició d'anunciar la majoria de les nominacions davant d'una audiència, un esdeveniment que es tornarà a celebrar a Sevilla cada dos anys.
Dimarts 7 d'octubre es va dur a terme l'acte de llançament de l'edició 2026 del Lux Audience Award al Parlament Europeu d'Estrasburg. El Premi del Públic LUX us porta el millor del cinema europeu. S'han seleccionat cinc pel·lícules extraordinàries, entre les quals figura el film de producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad, cadascuna de les quals ofereix una perspectiva única sobre temes socials urgents i una narrativa creativa. La vostra veu és crucial per determinar la guanyadora: ara us toca a vosaltres valorar-les a luxaward.eu!
Les 5pel·lícules nominades per a l’edició 2026 són:
Sorda (Deaf) Dirigida per Eva Libertad Espanya | 2025 | 99 min | Drama Sinopsi: Una pel·lícula de producció catalana (Distinto Films, A Contracorriente Filmsi la murcianaNexus CreaFilms) sobre una mare sorda que s'enfronta als problemes de criar un fill en un món no fet per a ella. També va guanyar el Premi del Públic a Berlín, així com diversos premis al Festival de Cinema de Màlaga, inclòs el de millor pel·lícula.
https://www.youtube.com/watch?v=wx_Oha7PqTs
Christy Dirigida per Brendan Canty Irlanda, Regne Unit | 2025 | 94 min | Drama Sinopsi: Una producció irlandesa/britànica sobre un noi que es trasllada a viure amb el seu germà separat, que tracta els temes de la joventut, la vida de la classe treballadora i la protecció infantil. Va guanyar el Gran Premi del Jurat Internacional Generation 14plus al Festival Internacional de Cinema de Berlín.
https://www.youtube.com/watch?v=yXrfT0T1pqU
It was just and accident Dirigida per Jafar Panahi Iran (Jafar Panahi Productions), França, Luxemburg | 2025 | 105 min | Drama Sinopsi: Una producció iraniana/francesa/luxemburguesa que va guanyar la Palma d'Or a Cannes. Ambientada a l'Iran, explora la moralitat i la repressió política. El director Jafar Panahi va guanyar el Premi Sàkharov el 2012. Panahi, crític amb el govern iranià i que ha estat empresonat diverses vegades, va fer aquesta pel·lícula sense permís del govern.
https://www.youtube.com/watch?v=Sxcrm1FGO9c
Love me tender Dirigida per Anna Cazenave Cambet França | 2025 | 134 min | Drama Sinopsi: Una pel·lícula francesa sobre una dona la vida de la qual es capgira quan el seu marit li pren la custòdia del seu fill després que ella li admeti que té relacions romàntiques amb dones.
https://www.youtube.com/watch?v=qVcw1UOld0s
Sentimental Value (Affeksjonsverdi) Dirigida per Joachim Trier Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia | 2025 | 135 min | Drama Sinopsi: Una coproducció entre Noruega, França, Dinamarca, Alemanya i Suècia sobre la relació entre un pare separat i les seves filles. Està protagonitzada per Stellan Skarsgård i Elle Fanning. Va guanyar el Grand Prix al Festival de Cannes i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
https://www.youtube.com/watch?v=Rk3Z6_a0RVk
Les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX van ser escollides per un jurat de professionals del cinema de tots els Estats membres de la UE.
On veure les pel·lícules nominades?
El Parlament Europeu organitza projeccions gratuïtes a tots els països de la Unió Europea. Per a l'edició del 2026, i per primera vegada, les cinc pel·lícules nominades tindran subtítols per a persones sordes o amb dificultats auditives en les 24 llengües de la UE, cosa que les farà més accessibles. A més, podeu veure la pel·lícula o pel·lícules assistint a una projecció comercial en un cinema a prop vostre.
Visiteu luxaward.eui feu clic a la pel·lícula o pel·lícules que us interessi per obtenir més informació sobre les dates de projecció disponibles i seguiu a Lux Audience Award a Instagram i Facebook per obtenir les darreres actualitzacions.
Valoreu la pel·lícula o pel·lícules a luxaward.eu i guanyeu premis emocionants, com ara un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament de premis i conèixer els representants de la pel·lícula!
La vostra valoració, la vostra veu, importa.
La cerimònia per anunciar la pel·lícula guanyadora del Premi LUX del Públic 2026 tindrà lloc a l'hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les a mitjans d'abril del 2026.
El primer llargmetratge d'Eva Libertad, 'Sorda', és una adaptació profundament personal del seu curtmetratge homònim, protagonitzat per la seva germana real, Miriam Garlo, que és sorda. La pel·lícula explora la relació íntima i complexa entre una dona sorda i la seva parella oient mentre es preparen per tenir un fill. Les barreres de comunicació, la tensió emocional i la tendresa silenciosa es retraten amb gran sensibilitat, especialment en els moments més muts de la pel·lícula. Segons Libertad, la pel·lícula és "una immersió més profunda en la complexitat de la relació entre els mons sords i oients", tot reflectint experiències de la seva pròpia vida com a germana d'una dona sorda. 'Sorda' es va estrenar a la secció Panorama de la Berlinale d'aquest any, on va guanyar el Premi del Públic i el Premi de Cinema Arthouse. Al 28è Festival de Màlaga, va rebre sis premis, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Millor Actor. La pel·lícula també va guanyar el Premi de la Crítica Llatinoamericana de Cinema Europeu al FICG Guadalajara. I és també una de les 5 nominades al Lux Audience Award. 'Sorda' és una producció de les catalanes Distinto Films i A Contracorriente Films i la murciana Nexus CreaFilms, amb les vendes mundials dirigides per la productora madrilenya Latido Films.
El primer llargmetratge de Georgi M. Unkovski, 'DJ Ahmet', va celebrar la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Sundance 2025, on va guanyar el Premi del Públic al Cinema Dramàtic Mundial i va rebre un Premi Especial del Jurat a la Visió Creativa. Ambientada en un poble remot de Macedònia del Nord, la pel·lícula explica la història d'Ahmet, de 15 anys, un pastor tranquil que, amb el seu descobriment de la música electrònica, desperta un desig de llibertat i autoexpressió. Quan Ahmet comença a somiar amb convertir-se en DJ, s'enfronta al pes de la tradició familiar, les expectatives conservadores i una història d'amor que desafia les normes locals. Segons Unkovski, "DJ Ahmet tracta sobre el tipus de resistència silenciosa que comença als racons més petits del món, on els somnis sovint xoquen amb el silenci heretat". Rodada amb intimitat lírica i explosions d'energia vibrant, la pel·lícula retrata la revolució silenciosa d'un noi que es nega a renunciar a la seva identitat. Una coproducció entre Cinema Futura i Sektor Film de Macedònia del Nord, Alter Vision i Analog Vision de la República Txeca, Backroom Production i Baš Čelik de Sèrbia i 365 Films de Croàcia, DJ Ahmet està gestionada internacionalment per Films Boutique.
El segon llargmetratge d'Ameer Fakher Eldin, 'Yunan', és una exploració contemplativa i poètica sobre la identitat, l'exili i la recerca de sentit en paisatges desconeguts. La pel·lícula segueix un home àrab que arriba a una illa remota del Mar del Nord amb la intenció d'acabar amb la seva vida. En canvi, s'enfronta a la seva comunitat alemanya conservadora i marginada i a la força aclaparadora de la natura, trobades que destorben la seva determinació i remodelen gradualment la seva perspectiva. El que comença com un acte de solitud es desenvolupa en una trobada inesperada tant amb la gent com amb el lloc, evolucionant gradualment cap a un intercanvi filosòfic tranquil però intens que desenterra temes de desplaçament, trauma i renovació. Contrast la bellesa austera dels paisatges nòrdics assolats pel vent, Yunan evoca una inquietant sensació d'exili emocional que reflecteix el viatge interior del protagonista. Fakher Eldin explica que va intentar explorar el buit que queda quan la familiaritat es dissol, quan el sentiment de llar i pertinença es trenca i només queda el silenci. La pel·lícula va formar part de la competició de la Berlinale d'enguany i va rebre el premi Golden Firebird al millor actor (Georges Khabbaz) i a la millor actriu (Hanna Schygulla) al Festival Internacional de Cinema de Hong Kong. Yunan va ser produïda per la productora delegada Dorothe Beinemeier de Red Balloon Film / Hamburg, Alemanya, juntament amb Microclimat Film (CA) i Intramovies (IT). Els coproductors són Fresco Films, Metafora Productions i Tabi360. Les vendes mundials les gestiona Intramovies i Mad Solutions s'encarrega de les vendes de Mena.
Els 100 crítics de cinema àrabs més destacats i influents han preseleccionat les tres pel·lícules i anunciaran la guanyadora durant el Festival de Cinema d'El Gouna, que es durà a terme del 16 al 24 d'octubre de 2025.
Els Premis de la Crítica Àrab per a Films Europeus van ser llançats el 2019 per l'EFP i l'ACC. És una iniciativa derivada dels consolidats Premis de la Crítica de l'ACC per impulsar la diversitat de pel·lícules a la regió i despertar l'interès de les distribuïdores i la indústria per les pel·lícules europees destacades. La iniciativa també posa el focus en els distingits crítics de cinema de països de parla àrab i el seu important paper a l'hora d'introduir noves perspectives i crear ponts entre les diferències culturals.
Entre els films guanyadors anteriors figuren els títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘God Exists, Her Name Is Petrunya‘, de Teona Strugar Mitevska (2019); ‘Undine‘, de Christian Petzold (2020); ‘107 Mothers‘, de Peter Kerekes (2021); ‘EO‘, de Jerzy Skolimowski (2022); ‘Fallen Leaves‘, d’Aki Kaurismäki (2023) i ‘The Seed of the Sacred Fig‘, de Mohammad Rasoulof (2024).
Els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees són possibles gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA.
Sobre el Centre de Cinema Àrab
Organitzat per MAD Solutions el 2015, el Centre de Cinema Àrab (ACC) és una organització sense ànim de lucre registrada a Berlín. L'ACC és una plataforma internacional de promoció del cinema àrab, ja que proporciona a la indústria cinematogràfica una finestra professional per connectar amb els seus homòlegs de tot el món a través de diversos esdeveniments que organitza. L'ACC també ofereix oportunitats de networking amb representants d'empreses i institucions especialitzades en coproducció i distribució internacional, entre d'altres. Les activitats de l'ACC varien entre mercats cinematogràfics, estands i pavellons, sessions de networking i reunions individuals que reuneixen cineastes àrabs i estrangers, festes de benvinguda, així com reunions amb organitzacions i festivals internacionals, i la publicació de la Revista de Cinema Àrab que es distribuirà als principals festivals i mercats de cinema internacionals. A més, la subscripció al butlletí ja està disponible al lloc web de l'ACC, que permet als usuaris obtenir còpies digitals de la Revista de Cinema Àrab, així com notícies sobre les activitats de l'ACC, notificació de les dates de sol·licitud de subvencions, festivals i ofertes d'institucions educatives i de formació, actualitzacions sobre les pel·lícules àrabs que participen en festivals, notícies exclusives sobre l'Àrab Cinema LAB i aspectes destacats dels socis de l'ACC i els seus projectes futurs.
Sobre el festival de cinema d'El Gouna
El Festival de Cinema d'El Gouna (GFF) es va fundar el 2017 amb la missió de mostrar una gamma diversa de pel·lícules dirigides a un públic creatiu i expert. Dissenyat per a artistes i cineastes, el GFF aspira a fomentar la comunicació entre cultures i cineastes per beneficiar la indústria i la nostra regió a través de l'art del cinema, connectant cineastes de la regió amb els seus homòlegs internacionals en un esperit de cooperació i intercanvi cultural. El festival està dedicat al descobriment de noves veus i s'esforça per ser un catalitzador per al desenvolupament del cinema al món àrab, especialment a través del seu segment industrial, la plataforma CineGouna.
100 dels crítics de cinema àrab més destacats i influents de 16 països de parla àrab decidiran tres favorites abans d'anunciar la pel·lícula guanyadora durant el Festival de Cinema d'El Gouna, que es durà a terme del 16 al 24 d'octubre de 2025.
Les pel·lícules nominades representen una àmplia gamma de gèneres i veus, moltes de les quals s'han estrenat en importants festivals de cinema internacionals, han guanyat premis prestigiosos o s'han presentat per a la seva consideració a la categoria de Millor Pel·lícula Internacional per als Premis de l'Acadèmia, com ara 'Young Mothers', de Jean-Pierre i Luc Dardenne, per a Bèlgica; el film amb suport MEDIA 'Little Trouble Girls', d'Urška Djukić, per a Eslovènia i el documental 'Sanatorium', de Gar O'Rourke, per a Irlanda.
Altres pel·lícules guardonades inclouen 'DJ Achmet', de Georgi Unkovski (Premi Especial del Jurat, Premi del Públic/Festival de Sundance, Grand Prix Écran Juniors/Festival de Cannes, Premi Especial Perspectiva Juvenil, Premi Cineuropa/Festival de Sarajevo); 'Home Sweet Home', de Frelle Petersen, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA; i la producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad, (ambdues guardonades amb el Premi Panorama del Públic/Festival Internacional de Cinema de Berlín); 'Yunan', d'Ameer Fakher Eldin (Premis a la Millor Pel·lícula i Millor Actor/Festival de Cinema Àrab de Rotterdam); 'Celtic Utopia', de Dennis Harvey i Lars Lovén (Grand Prix Semaine de la Critique/Festival de Cinema de Locarno); així com el film amb suport MEDIA 'Tales from the Magic Garden', de David Súkup, Jean-Claude Rozec, Patrik Pašš i Leon Vidmar (Premi ECFA a la Millor Pel·lícula Europea per a Nens/Festival de Cinema de Giffoni).
“A l'inici de la 7a edició del Premi de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees, estem encantats de veure que més crítics de la regió s'uneixen al jurat. Amb la seva dedicació i experiència, cadascun d'ells aporta noves perspectives i inicia un diàleg sobre el cinema mundial. Les 20 pel·lícules nominades d'aquest any de 20 països europeus diferents reflecteixen la meravellosa diversitat de la cinematografia europea", diu la directora general de l'EFP, Sonja Heinen.
Els cofundadors i socis directors de l'ACC, Alaa Karkouti i Maher Diab, van expressar la seva il·lusió per un altre any dels Premis de la Crítica Àrab. “Com sempre, és un gran plaer unir forces amb l'EFP per a la 7a edició del Premi de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees, però és un plaer encara més gran tenir l'oportunitat d'amplificar, una vegada més, el cinema europeu a través dels nostres propis crítics àrabs i continuar ampliant els horitzons de les pel·lícules i els cineastes europeus a la regió de parla àrab.”
«Al Festival de Cinema d'El Gouna, ens enorgulleix acollir els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees, on els crítics àrabs poden interactuar amb la riquesa i la diversitat del cinema europeu. Les seves perspectives no només aprofundeixen el diàleg cultural, sinó que també destaquen el paper vital que tenen en la connexió de cineastes i públics de totes les regions. En acollir els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees, reafirmem el nostre compromís de donar poder als crítics àrabs i redefinir el paper dels festivals àrabs com a ponts entre mons», afegeix Marianne Khoury, directora artística del Festival de Cinema d'El Gouna.
Els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees es van llançar el 2019 per part de l'EFP i l'ACC. Són una iniciativa derivada dels consolidats Premis de la Crítica de l'ACC per impulsar la diversitat de pel·lícules a la regió i despertar l'interès de les empreses de distribució i la indústria per les pel·lícules europees destacades. Aquesta iniciativa també vol posar en relleu els distingits crítics de cinema de 16 països de parla àrab i el seu important paper a l'hora d'introduir noves perspectives i salvar les diferències i característiques culturals. Entre els guanyadors anteriors figuren els títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'God Exists, Her Name Is Petrunya', de Teona Strugar Mitevska (2019); 'Undine', de Christian Petzold (2020); '107 Mothers', de Peter Kerekes (2021); 'EO', de Jerzy Skolimowski (2022); 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki (2023) i 'The Seed of the Sacred Fig', de Mohammad Rasoulof (2024).
Els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees són possibles gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA, el Programa MEDIA de la Unió Europea.
Sobre el Centre de Cinema Àrab
Organitzat per MAD Solutions el 2015, el Centre de Cinema Àrab (ACC) és una organització sense ànim de lucre registrada a Berlín. L'ACC és una plataforma internacional de promoció del cinema àrab, ja que proporciona a la indústria cinematogràfica una finestra professional per connectar amb els seus homòlegs de tot el món a través de diversos esdeveniments que organitza. L'ACC també ofereix oportunitats de networking amb representants d'empreses i institucions especialitzades en coproducció i distribució internacional.
European Film Promotion (EFP) ha anunciat que cinc antics participants del seu programa insígnia Producers on the Move, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, assistiran al Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina d'enguany, que se celebrarà durant el 73è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastián (19-27 de setembre de 2025). El Fòrum tindrà lloc del 22 al 24 de setembre i reuneix productors/es d'ambdós continents per fomentar noves col·laboracions internacionals.
Els antics alumnes seleccionats – Fred Burle (One Two Films, Alemanya), Katarzyna Ozga (Iris Production, Luxemburg), Elisa Heene (Mirage, Bèlgica), Alice Tabery (Cinepoint, República Txeca) i Delphine Schmit (Tripode Productions, França) – representen les edicions Producers on the Move del 2023, 2024 i 2025. A Sant Sebastián tindran l'oportunitat de conèixer nous socis, intercanviar idees i desenvolupar coproduccions amb un enfocament particular a l'Amèrica Llatina.
Des del llançament del Fòrum i la col·laboració de l'EFP amb el festival el 2012, gairebé 75 antics Productors on the Move de 26 països europeus diferents han seguit la invitació del festival i hi han participat, tot aprofitant l'oportunitat de connectar amb companys i responsables de la presa de decisions d'arreu del món.
Organitzat pel Departament d'Indústria del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastián, el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina és una plataforma clau per impulsar les col·laboracions cinematogràfiques intercontinentals, donar suport al desenvolupament de nous projectes i enfortir les xarxes internacionals de producció i distribució.
#DocsConnect Training és un programa internacional de 3 mòduls que combina l'experiència de la indústria amb pràctiques d'autocura i consciència plena, tot situant el benestar, l'ètica i l'impacte social al centre de la realització cinematogràfica, des de la idea fins a la distribució global.
El primer mòdul es durà a terme a Sitges, del 16 al 20 d'ocutbre de 2025, sota el títol 'Story i Rough Cut Refinement, Distribució i Impacte. Lideratge conscient'.
Participar en aquesta formació ofereix als cineastes:
Accés a experiència internacional i assessorament de professionals guardonats.
L'oportunitat de construir xarxes internacionals sòlides que puguin donar suport als seus projectes a llarg termini.
Valuós assessorament sobre finançament, presentació de projectes, estratègia de festivals i pràctiques cinematogràfiques conscients.
L'oportunitat de connectar amb companys d'arreu del món.
European Film Promotion (EFP)dona la benvinguda al Festival Internacional de Cinema de Busan (BIFF)com a nou soci global per al seu programa EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM, que s'uneix, així, als festivals deSydney iRio. Com a part d'aquesta nova col·laboració, una selecció curada de 14 pel·lícules europees de dones directores, seleccionades oficialment pel BIFF, es destaca a través del segell EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM, tot donant, així, més visibilitat a perspectives diverses i poderoses.
Entre els 14 títols seleccionats al programa EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM d'European Film Promotion al BIFF figura el tercer llargmetratge de Carla Simón, ‘Romería‘, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
El film segueix la Marina, de 18 anys, una òrfena que ha de buscar l'aprovació dels avis paterns que mai ha conegut per aconseguir una beca. Navegant per una família nombrosa i reservada amb ferides no dites i normes silencioses, la Marina descobreix emocions enterrades i reconstrueix els records fragmentats del seu difunt pare. La directora Carla Simón captura aquest viatge íntim amb una mirada delicada.
Entre les 14 pel·lícules seleccionades figuren també altres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA, com L'Intérêt d'Adam ('Adam's Sake'), de Laura Wandel (Bèlgica, França); Franz, d'Agnieszka Holland (Polònia, França, República Txeca); les recents guardonades a Venècia Silent Friend, d'ldikó Enyedi, i A Year of School, de Laura Samani; La Petite Dernière ('The Little Sister'), d'Hafsia Herzi; i Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica).
Per augmentar la visibilitat del cinema europeu en un dels festivals de cinema més prestigiosos d'Amèrica del Nord, European Film Promotion (EFP) destaca, a través de EUROPE! Hub, 13 pel·lícules europees, que es presentaran al Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF) d'enguany, que es duu a terme del 4 al 14 de setembre de 2025.
13 instituts nacionals de promoció cinematogràfica i sis empreses de vendes mundials estaran representades al EUROPE! Hub de l'EFP, un punt de trobada central per a la indústria cinematogràfica europea al TIFF.
Situat a la planta entresòl del Centre d'Indústria del festival al Hyatt, el HUB és possible gràcies al suport del Programa Europa CreativaMEDIA, els instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants, que són les organitzacions membres de l'EFP, així com Eurimages, els representants del qual també hi seran.
Aquests 13 títols europeus, cadascun recomanat pels seus respectius països, es promocionen a través de les activitats internacionals de l'EFP i es projectaran en diverses seccions del programa del TIFF:
Nou d'aquests títols tindran l'estrena mundial:
Babystar(Alemanya / Discovery): una fosca història de transició a l'edat adulta de Joscha Bongard, centrada en una adolescent explotada pels seus pares influents.
Julian(Bèlgica, Països Baixos / Discovery): el debut de Cato Kusters és una tendra història d'amor inspirada en una campanya real per la igualtat matrimonial liderada per dues dones.
Egghead Republic (Suècia / Discovery): una sàtira mediàtica surrealista de Pella Kågerman i Hugo Lilja, basada en la novel·la d'Arno Schmidt del 1957, 'Die Eierkopf-Republik'.
Franz (República Txeca, Alemanya, Polònia / Special Presentations): el retrat d'Agnieszka Holland de la icona literària Franz Kafka. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Good Boy(Polònia, Regne Unit / Centrepiece): el thriller de Jan Komasa sobre una parella disfuncional que intenta “reformar” un criminal de 19 anys.
Our Father(Sèrbia, Itàlia, Croàcia, Macedònia del Nord, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina / Discovery): el drama de Goran Stankovic sobre un addicte en recuperació que s'enfronta a mètodes brutals en un remot monestir serbi.
Saipan (Irlanda, Regne Unit / Centrepiece): dirigit per Lisa Barros D’Sa i Glenn Leyburn, aquest drama reprèn la disputa entre Roy Keane i Mick McCarthy abans del Mundial de 2002.
Whitetail (Països Baixos, Irlanda, Bèlgica (Flandes) / Centrepiece): el thriller psicològic de Nanouk Leopold segueix una guardaboscos irlandesa que enfronta el seu trauma enterrat.
The Currents (Suïssa, Argentina / Platform): la pel·lícula de Milagros Mumenthaler sobre el trauma, la memòria i la maternitat, centrada en una famosa artista argentina.
Tres cintes més tindran l'estrena a Amèrica del Nord:
Eagles of the Republic (Suècia, França, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya / Discovery): un thriller polític de Tarik Salih, on una estrella de cinema es veu embolicada en una perillosa intriga.
The Last Viking (Dinamarca, Suècia/Centrepiece): una història d'humor negre sobre la identitat d'Anders Thomas Jensen, protagonitzada per Mads Mikkelsen i Nikolaj Lie Kaas. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development.
The Love that Remains (Islàndia, Dinamarca, Suècia, França / Centrepiece): la història de Hlynur Pálmason sobre la desintegració i la transformació familiar. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament.
Per acabar, la guanyadora del Gran Premi de Cannes, Sentimental Value (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia, Regne Unit / Special Presentations), de Joachim Trier, que també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate), s'estrenarà al Canadà.
Al següent enllaç pots trobar els instituts nacionals de promoció cinematogràfica i vendes internacionals que assistiran a l'esdeveniment.
Mentre que aquí pots consultar el llistat complet de títols europeus que estaran presents al TIFF 2025.
CEE Animation Forum (plataforma líder per a la presentació, finançament i coproducció de projectes d'animació a Europa Central i Oriental, així com punt de trobada clau per a la indústria europea en general) ha anunciat la selecció oficial de la 13a edició, que es durà a terme a Pilsen (República Txeca) del 4 al 6 de novembre de 2025, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Un total de 29 projectes d'animació han estat seleccionats, entre els quals figura el projecte català de llargmetratge d'animació ‘Pink Punk Delta‘, d’Alba Sotorra, produït per Alba Sotorra en coproducció amb l’eslovaca Artichoke Films, i amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
Cal destacar que aquest projecte de llargmetratge 2D amb elements de 3D, motion capture i tècniques tradicionals d'animació compta amb suport MEDIA a l'European Slate Development i ja havia estat seleccionat també aquest estiu al programa de formació de guió per a projectes infantils CineKid Script LABde CineKid for Professionals(també igualment amb suport d'Europa Creativa MEDIA, com CEE Animation Forum).
Sinopsi: Quan la sequera i un pla de transvasament del riu amenacen l'equilibri del Delta de l'Ebre, la Mar, una nena d'onze anys, s'embarca en una aventura per defensar la seva llar, tot descobrint la importància de connectar amb la natura.
Setze països es veuen representats a la selecció en quatre categories: nou curtmetratges, vuit curtmetratges d'estudiants, sis sèries i sis llargmetratges. Els projectes van ser seleccionats entre un rècord de 199 propostes. Això suposa un augment del 62% respecte del 2024 i més del doble que el 2023.
Un cop més, l'animació dibuixada a mà va emergir com a tècnica d'animació més popular, utilitzada en catorze projectes, sovint combinada amb animació 2D o stop-motion.
El termini d'acreditacions per assistir al fòrum com a professional obrirà aquest mes de setembre del 2025.
Productors/es d’arreu del món poden presentar projectes de llargmetratges per a la selecció oficial de Feature Films i projectes de sèrie per a la selecció oficial de Co-Pro Series.
Els projectes seleccionats s’anunciaran a mitjans de gener de 2026 i el catàleg respectiu es posarà a disposició de tots els participants registrats unes tres setmanes abans de l’esdeveniment.
Berlinale Co-Production Market consta anualment d'unes 1.500 reunions i compta amb la presència de 600 productors/es i finançadors/es experimentats/des.
Feature Films (Pel·lícules de ficció):
Cada any se seleccionen 25 projectes de llargmetratge per forjar associacions internacionals de coproducció i finançament durant reunions individuals programades prèviament.
Des del 13 d'agost de 2025, productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit:17 de setembre de 2025.
Requisits:
Estar definits com a llargmetratges de ficció amb potencial de mercat internacional i d'estrena als cinemes.
Ser adequats per a la coproducció internacional i oberts a coproductors.
Poder presentar un guió complet en anglès.
Tenir un pressupost que oscil·li entre el milió d'euros (mínim) i els 20 milions d'euros.
Comptar amb un mínim del 30% del finançament tancat, o bé, disposar ja de fons de producció aconseguits al seu país d'origen.
L'empresa productora ha d'haver realitzat, almenys, una coproducció internacional.
No haver iniciat encara el rodatge.
Excepcions per al pressupost del 2026:
Pressupost mínim: 600.000 euros per a projectes provinents de regions amb suport del World Cinema Fund o de Llatinoamèrica, Centreamèrica i Carib, Àfrica, Orient Mitjà, Centre i Sud-est asiàtic, Caucas, Bangla Desh, Nepal, Mongòlia, Sri Lanka, Ucraïna o Sud-est europeu.
Els projectes cinematogràfics amb directors que hagin presentat pel·lícules en anys anteriors a la Berlinale, es poden presentar amb menys del 30% de finançament assegurat.
Les empreses productores ucraïneses establertes que hagin coproduït i estrenat internacionalment un llargmetratge en els darrers tres anys poden presentar un projecte sense finançament confirmat. L’origen del projecte ha de ser d’Ucraïna, ha de tenir el guió llest i l’empresa respectiva pot presentar un projecte sota aquesta regla d’excepció.
Sol·licitud:
Formulari d’inscripció emplenat (habilitat des del 13 d’agost de 2025).
Tractament / Exposició en anglès (de cinc a vuit pàgines, aprox. 4.000-5.000 paraules).
Cinc pàgines d’extracte de guió o guió complet.
Pla de finançament (en euros, indicant amb precisió quins elements estan confirmats, així com el timeline dels elements no confirmats).
Mostra de l’obra prèvia del director/a (com a enllaç).
Moodbook/Visuals.
De manera voluntària, és possible presentar un dossier del projecte o un PDF fusionat amb material addicional recopilat que pugui ser útil, com ara el concepte de sostenibilitat, el concepte de màrqueting, les cartes d’intenció, etc.
Co-Pro Series (Sèries de televisió):
Al voltant de 10 projectes de sèrie de televisió se seleccionaran d’entre totes les candidatures presentades. Es realitzaran pitchings de presentació i reunions individuals a la recerca de socis internacionals de coproducció i finançament, al 12è esdeveniment Co-Pro Series Pitch and Networking, que es durà a terme el 17 de febrer de 2026.
Des del 13 d'agost de 2025 productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit:1 d'octubre de 2025.
Els projectes han de:
Ser la primera temporada d'una sèrie o minisèrie d'alta qualitat.
Tenir potencial de coproducció internacional.
Estar en busca de socis internacionals per realitzar una coproducció
Els projectes poden:
Ser enviats per part de productores d'arreu del món.
Estar en desenvolupament o en fase de finançament (amb o sense finançament tancat, però encara no en fase de producció).
Tenir o no tenir socis confirmats como un canal de televisió o un distribuïdor a bord.
Sol·licitud:
Formulari d'inscripció emplenat (habilitat des del 13 d'agost de 2025).
One Pager (una a dues pàgines de pitch/presentació del projecte).
Tractament del pilot (de cinc a vuit pàgines aprox. 4.000 a 5.000 paraules) o guió.
Bíblia de la sèrie (Personatges, univers, visió de conjunt de la temporada).
Escena de diàleg (cinc pàgines de guió en anglès).
Pla de finançament (en euros, tot indicant amb precisió quins elements estan confirmats, on s'ha sol·licitat suport, així com si s'esperen respostes i quan s'esperen).
Al novembre i principis de desembre de 2025, productors/es experimentats/des, finançadors, agents de vendes internacionals, així com representants de fons cinematogràfics, broadcasters i distribuïdors podran presentar la sol·licitud per participar al Berlinale Co-Production Market 2026.
Els i les participants han d’estar interessats en nous projectes per coproduir o cofinançar i no han de tenir com a objectiu principal presentar els seus propis projectes. Les empreses productores hauran d’haver realitzat, almenys, una coproducció internacional els darrers tres anys.
El Berlinale Co-Production Market és part de l'European Film Market i és una iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Berlín, una divisió dels esdeveniments culturals del govern federal a Berlín (Kulturveranstaltungen des Bundes in Berlin GmbH - KBB).
Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de MDM - Mitteldeutsche Medienförderung GmbH.
El programa de formació de guió per a projectes infantilsCinekid Script LAB, una iniciativa de de CineKid for Professionals amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha anunciat la selecció de projectes per a la propera edició, que inclou quinze projectes de tretze països.
Entre els 15 projectes seleccionats figuren dos projectescatalans:
'Goodbye, Anne', d'Estefania Ortiz, produït per Shoji Films. Explora la tensió temàtica entre la serenitat de l'estiu i el pes emocional de la pèrdua familiar.
'Pink Punk Delta', d'Alba Sotorra, produït per Alba Sotorra en coproducció amb l'eslovaca Artichoke Films, i amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Destaca per la seva actitud ferotge i la seva consciència ecològica.
La dotzena edició del programa s'inicia a Amsterdam durant el Festival Cinekid aquest mes d'octubre i finalitza durant la Berlinale al febrer de 2026. En total, s'hi uniran dinou guionistes, guiats per entrenadors de guió de renom internacional. Aquest programa de sis mesos ofereix als guionistes una oportunitat única de desenvolupar la seva pel·lícula o sèrie infantil en un entorn segur i professional.
A la selecció d'enguany s'inclouen dotze pel·lícules d'acció real, una sèrie d'acció real, una pel·lícula d'animació i una sèrie d'stop motion. Els grups d'edat objectiu dels projectes cobreixen tot un ventall de públic jove. Per a infants de 4 a 6 anys, Ayla Spaans i Nadja Hüpscher escriuen 'At our place', una pel·lícula familiar sobre la importància de l'exploració. Per als adolescents de 12 anys o més, Sarah Baur i Evelien Den Tandt ofereixen una història amb consciència de classe sobre l'activisme climàtic amb DRIP.
Aquest any s'ha rebut un nombre rècord de 56 propostes de 25 països d'arreu del món. Per primera vegada, s'han rebut projectes de Portugal, Sud-Àfrica i Regne Unit.
Yuliia Antypova és la directora del cinema Zhovtena Kíiv i té més d'una dècada d'experiència en la programació de cinema i l'organització de festivals. Col·labora amb institucions com el Centre Nacional Oleksandr Dovzhenko i el Festival Internacional Film O'Clock. És la fundadora del Festival de Cinema de Kíiv i coorganitzadora de Soundtrack:Ukraine, un festival que explora la música al cinema ucraïnès. El seu treball se centra en la promoció del cinema europeu d'art i en el suport a la visibilitat de les pel·lícules ucraïneses.
Catherine Lemaire es va graduar en filosofia i va començar a treballar en l'exhibició de cinema el 2008 amb Les Grignoux, on va supervisar esdeveniments, programació i relacions amb la indústria en sales de Lieja i Namur. El 2023, es va unir a Cinécité, una cooperativa dedicada a la revitalització dels cinemes locals a Brussel·les, i ara gestiona la programació i els esdeveniments a la sala de cinema única Cineflagey. És membre del comitè de selecció de pel·lícules del Centre du Cinéma de la Fédération Wallonie-Bruxelles i també treballa com a analista de mercat cinematogràfic autònoma i moderadora de preguntes i respostes.
Roxanne Sayegh (CEO, Cinémas Beaubien, Parc and Musée, Montreal, Canadà)
Roxanne Sayegh ha treballat en exhibicions de cinema durant més de 20 anys. Des del 2022, ha estat CEO de Cinéma Beaubien, Cinéma du Parc i Cinéma du Musée a Montreal. És cofundadora de Cinéma Moderne i Cinéma du Public i anteriorment va ocupar càrrecs de lideratge a les Rencontres internationales du documentaire de Montréal i al festival de cinema AMBULANTE a Mèxic.
Verena von Stackelberg (Directora general, Wolf Kino, Berlín, Alemanya)
Verena von Stackelberg és la fundadora i directora general de Wolf Kino, un cinema de Berlín que opera una xarxa circular i social per promoure pel·lícules independents i connectar-les amb el públic d'una manera vibrant i social. Nascuda a Heidelberg, va estudiar a Londres i va treballar per a Curzon Cinemas i el Festival de Cinema de Cambridge. Des de l'estrena de Wolf Kino el 2017 fins al 2024, va ser membre del comitè de selecció de la Berlinale Competition. També forma part de diversos organismes de finançament de pel·lícules i ensenya gestió i programació cinematogràfica a escoles i acadèmies de cinema de tota Alemanya.
La llista de pel·lícules europees elegibles per al Premi Europa Cinemas Label són les següents:
1. DESIRE LINES (Linije želje), de Dane Komljen (Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina, Països Baixos, Croàcia, Alemanya), 107 min. 2. DONKEY DAYS, de Rosanne Pel (Països Baixos, Alemanya), 108 min. 3. DRACULA, de Radu Jude (Romania, Àustria, Luxemburg, Brasil), 170 min. 4. GOD WILL NOT HELP (Bog neće pomoći), de Hana Jušić (Croàcia, Itàlia, Romania, Grècia, França, Eslovènia), 137 min. 5. MEKTOUB, MY LOVE: CANTO DUE, d'Abdellatif Kechiche (França), 134 min. 6. MOSQUITOES (Le bambine), de Valentina Bertani, Nicole Bertani (Itàlia, Suïssa, França), 105 min. 7. PHANTOMS OF JULY (Sehnsucht in Sangerhausen), de Julian Radlmaier (Alemanya), 90 min. 8. THE SEASONS (As Estações), de Maureen Fazendeiro (Portugal, França, Espanya, Àustria), 82 min. 9. SOLOMAMMA, de Janicke Askevold (Noruega, Letònia, Lituània, Dinamarca, Finlàndia), 99 min. 10. SORELLA DI CLAUSURA, d'Ivana Mladenović (Romania, Sèrbia, Itàlia, Espanya), 107 min. Es tracta d'una coproducció minoritària de Catalunya amb Romania, Sèrbia i Itàlia. El film aborda el complex viatge emocional de dues dones que, en la seva recerca d’identitat i emancipació, xoquen, s’entrellacen i es perden en una lluita per definir la feminitat des de miralls oposats però sorprenentment similars. 11. TALES OF THE WOUNDED LAND, d'Abbas Fahdel (França, Líban), 120 min. (Documental) 12. WHITE SNAIL, d'Elsa Kremser, Levin Peter (Àustria, Alemanya), 115 min. 13. WITH HASAN IN GAZA, de Kamal Aljafari (Palestina, Alemanya, França, Qatar), 106 min. (Documental)
14. AFFECTION AFFECTION, d'Alexia Walther, Maxime Matray (França), 101 min. 15. A BALCONY IN LIMOGES (Un balcon à Limoges), de Jérôme Reybaud (França), 70 min. 16. BALEARIC, d'Ion de Sosa (Espanya, França), 74 min. 17. DON’T LET ME DIE(Nu mă lăsa să mor), d'Andrei Epure (Romania, Bulgària, França), 108 min. 18. FANTASY, de Kukla (Eslovènia, Macedònia del Nord), 98 min. 19. HAIR, PAPER, WATER... (Tóc, giấy và nước…), de Nicolas Graux, Trương Minh Quý (Bèlgica, França, Vietnam), 71 min. (Documental) 20. THE PLANT FROM THE CANARIES, de Ruan Lan-Xi (Alemanya), 66 min. 21. SWEETHEART (Gioia mia), de Margherita Spampinato (Itàlia), 90 min.
El Premi Europa Cinemas Label es lliurarà el dissabte 16 d'agost a les 17.00 h durant la cerimònia de lliurament de premis per a jurats independents al cinema Forum Spazio, situat al costat del Palexpo FEVI (Via Alla Peschiera 9, 6600 Locarno).
Europa Cinemas Label és un premi creat a la Quinzena de Cineastes el 2003. El Premi es concedeix cinc vegades a l’any: a Panorama (Berlinale), la Quinzena de Cineastes (Cannes), al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Proxima i Competició Crystal Globe), al Festival de Cinema de Locarno(Consorso internazionale i Concorso Cineasti del presente) i a Giornate degli Autori (Venècia). Els jurats del Premi estan formats per quatre exhibidors dinàmics d’Europa Cinemas. Les pel·lícules del Premi reben suport per a la seva promoció i s’anima els exhibidors de cinema a ampliar el període de programació d’aquests títols a les seves pantalles.
El resultat va ser anunciat per un jurat compost per tres exhibidors de la xarxa de sales de cinema amb suport de MEDIA, Europa Cinemas.
El 2025 és la dinovena vegada que el premi Europa Cinemas Label s'atorga a Karlovy Vary.
'Broken Voices' rebrà ara el suport de la xarxa Europa Cinemas, amb promoció addicional i incentius per als exhibidors per ampliar la seva projecció en pantalla.
Venuda internacionalment per Salaud Morisset, 'Broken Voices' està produïda per Endorfilm (República Txeca) i coproduïda per Punkchart Films (República Eslovaca), Czech Television (República Txeca), Innogy (República Txeca) i Barrandov Studio (República Txeca). Compta amb el suport d'Eurimages.
El repartiment inclou Kateřina Falbrová, Juraj Loj, Maya Kintera, Zuzana Šulajová, Marek Cisovský, Ivana Wojtylová, Anna Michalcová, Anežka Novotná i Markéta Kühnová i el guió és del mateix director, Ondřej Provazník.
Sinopsi
A principis dels anys 90, a la República Txeca, Karolína, de 13 anys, es guanya un lloc en un cor de noies de fama mundial, tot unint-se a la seva germana gran i a altres joves talents. La seva veu aviat crida l'atenció de l'admirat i enigmàtic mestre de cor, Macha. Ser destacada se sent com un triomf, fins que comença a entendre el preu inquietant d'aquest privilegi. Inspirada en el cas 'Bambini di Praga', la pel·lícula explora la fràgil línia on la innocència xoca amb el poder abusiu.
La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Puentes2025, que va dur a terme la primera sessiód'enguany el passat mes de juny i durà a terme la segona sessió el proper mes de setembre, compta amb dues participants catalanes.
El passat 10 de juliol de 2025, diversos representants d'Acadèmies de Cinema de tot Europa, entre els quals figura Laia Aubià, directora de l'Acadèmia del Cinema Català, es van reunir a Màntua (Itàlia), per a la segona Assemblea General de la FACE (Federació d'Acadèmies de Cinema d'Europa). Organitzada per la Fundació de l'Acadèmia Italiana de Cinema - Premis David di Donatello, i celebrada sota el patrocini i el suport de l'Ajuntament de Màntua, l'assemblea va tenir lloc a l'entorn històric de l'antiga església de Madonna della Vittoria.
La jornada va començar amb un discurs inaugural del reconegut periodista, crític de cinema, assagista i veterà programador de festivals Giorgio Gosetti, que va demanar un projecte cultural unificador per restaurar l'esperança i la cohesió a Europa. Va subratllar el paper del cinema —i de les Acadèmies de Cinema Europees en particular— com a agents poderosos en la configuració d'aquesta visió col·lectiva.
L'Acadèmia de Cinema Europeu és membre fundador de la Federació, després d'iniciar reunions anuals per a les Acadèmies Nacionals de Cinema des del 2006. El CEO de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, i Pascal Edelmann, cap del Patrimoni Cinematogràfic Europeu, van ser presents a Màntua.
Durant l'assemblea d'aquest any, la FACE va adoptar la seva declaració de missió oficial i va llançar la nova iniciativa 'Best of Europe', que mostra pel·lícules premiades de les seves acadèmies membres.
La primera edició de 'Best of Europe' tindrà lloc durant el 16èFestival Internacional de Cinema d'Odesa, que se celebra a Kíiv del 24 de setembre al 4 d'octubre de 2025. Una selecció curada de cinc llargmetratges, cadascun guanyador recent del primer premi de la seva acadèmia nacional, es presentarà en un espai dedicat a 'Best of Europe'. Amb aquesta iniciativa, FACE no només celebra l'excel·lència del cinema europeu, sinó que també expressa la seva solidaritat amb el poble d'Ucraïna i l'Acadèmia de Cinema Ucraïnesa, membre de FACE.
"En aquests temps difícils, el suport i la solidaritat dels nostres col·legues europeus signifiquen més del que les paraules poden expressar. Acollir la primera edició de Best of Europe a Kíiv no és només una celebració de l'excel·lència cinematogràfica, sinó un poderós gest d'unitat i resiliència. Ens honra donar la benvinguda a aquestes pel·lícules excepcionals a Ucraïna i compartir el diàleg cultural que representa FACE." (Anna Machukh: cofundadora i directora executiva de l'Acadèmia de Cinema Ucraïnesa, directora general del Festival Internacional de Cinema d'Odesa)
'Best of Europe' es concep com un programa flexible i evolutiu que es pot adaptar i implementar en una varietat de formats i contextos.
European Film Promotion ha redissenyat i millorat la guia que presenta al voltant de 90 agències de vendes internacionals de pel·lícules establertes a Europa. Aquestes empreses europees representen i venen films arreu d'Europa i el món.
Com a base de dades de cerca, la guia inclou perfils individuals d'empreses, així com importants contactes, oferint a compradors i programadors una eina de treball de primera mà, així com ajudant productors i cineastes a realitzar les decisions correctes per a les seves pel·lícules.
Les agències de vendes internacionals del llistat estan establertes a nombrosos països europeus i estan associades a European Film Promotion des del 2004 via el seu incentiu financer Film Sales Support (FSS) per a la promoció de pel·lícules europees en mercats i festivals de cinema internacionals.
Com a novetat d'enguany, també s'hi poden presentar agències de vendes internacionals establertes a Europa de les quals un agent de vendes o un publicista contractat assistirà al festival.
Què cobreix?
Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.
NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d’origen que formi part d’Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024).
Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
En cas que les empreses de vendes tinguin dues pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.
Quin import està disponible?
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 euros per sol·licitud, a més del finançament general de l’FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l’equilibri, l’equitat i la inclusió de gènere a tots els festivals i mercats de cinema.
La 8a edició de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL), que compta amb la col·laboració de la nostra oficina, ha anunciat els 10 projectes seleccionats, entre els més de 200 projectes presentats.
L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025.
El laboratori de desenvolupament de projectes del festival, l'Atlàntida Mallorca Talents Lab, arriba enguany amb 57.000 € en premis per donar suport als nous talents del cinema. Aquests són els 10 projectes seleccionats en la 8a edició del laboratori de projectes:
'The Unsaid' ('Lo que callamos'), de Juan Sebastián Vásquez. Un thriller dramàtic social, produït per la madrilenya Producciones en Crudo, amb guió de Juan Sebastián Vásquez i Nakarey.
'Mel', de Pau Colomina. Llargmetratge de ficció de terror, produït per l'alacantina Jaibo Films, i amb guió de Borja Navarro.
'Me llamo Erik Satie, como todo el mundo', de Joana Carro. Un projecte híbrid entre ficció i documental, coproduït per Esnatu Zinema (Galícia), Freews (Astúries) i Roken Films (Uruguai).
'La hija bastarda', de la menorquina afincada a Madrid Olivia Delcán. Tragicomèdia dramàtica produïda per Solita Films.
'La madriguera', de Frank Lucas. Un drama de terror produït per la catalana Japonica Films, amb guió de Frank Lucas i Joan Bosch.
'High', de Daniel Alegrete. Drama eròtic experimental, produït per Santiago Skiappa.
'Caprichos', de Teresa Carril. Comèdia dramàtica produïda per Landia Films.
'El (gran) desgarro', de Rai María. Comèdia dramàtica produïda perGarde Films, amb guió de Rai María i Lorena Iglesias.
'Carrying Espaliú', de Jesús Pascual. Documental produït per la sevillana Nana Films.
Aquests projectes optaran als següents Premis i reconeixements:
Primer premi: 40.000 € en adquisició de drets per part de FILMIN, distribució a sales per part d’Elasticai creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
Segon premi: 15.000€ en adquisició de drets per part de FILMIN, creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, celebra l'11a edició tot destacant 10 directors/es emergents d’arreu d’Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa d'activitats de promoció i networking de la indústria abans i durant el festival.
Entre els 10 cineastes seleccionats figura la cineasta catalana Nausica Serra amb la seva 'Dissecció d'una Incoherència en Crisi', produïda per l'ESCAC, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Serra està interessada en noves perspectives sobre la direcció. En el seu assaig cinematogràfic examina la impossibilitat d'acceptar la superioritat dels altres en dues escenes familiars quotidianes. Per a les seves observacions, dona als actors molt d'espai per a la improvisació.
https://www.youtube.com/watch?v=BdJx_3nv-wk
Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.
Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:
Bèlgica: Mila Ryngaert 'Karaokiss' (IAD - Institut des Arts de Diffusion)
República Txeca: Terézia Halamová 'Dog and Wolf' (FAMU Praga)
Finlàndia: Veera Lamminpää 'Fish River Anthology' (ELO Film School Finland / Aalto University – School of Arts, Design and Architecture)
Alemanya: Simon Schneckenburger 'Skin on Skin' (Filmakademie Baden-Württemberg)
Irlanda: Ruairi Bradley 'We Beg To Differ' (IADT | Institute of Art, Design and Technology) |
Països Baixos: Jetske Lieber 'January' (Netherlands Film Academy, NFA) |
Polònia: Dominik Mirecki 'Son of Happiness' (Warsaw Film School) |
Eslovènia: Jan Krevatin 'Greek Apricots' (Academy of Dramatic Art, University of Zagreb) |
Espanya: Nausica Serra 'Dissection of an Incoherence in Crisis' (ESCAC, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)
L'anunci de la pel·lícula guanyadora es va dur a terme el passat 9 de juny durant el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, que s'allarga fins al 14 de juny.
Libertad, el primer llargmetratge de la qual també forma part del programa oficial del festival, es va mostrar molt emocionada per aquest guardó: "Estem molt agraïts al jurat del Premi de la Crítica Llatinoamericana a la Millor Pel·lícula Europea per aquest reconeixement. És un honor per a nosaltres que 'Sorda' hagi estat guardonada entre 19 pel·lícules europees. Estem molt emocionats perquè contribuirà a la visibilitat de la pel·lícula a l'Amèrica Llatina, i esperem realment que també connecti amb el públic d'allà".
'Sorda' és una pel·lícula profundament personal, basada en el seu curtmetratge del mateix nom i protagonitzada per la seva germana sorda, Miriam Garlo. La història explora la relació íntima entre una dona sorda i la seva parella oient mentre es preparen per tenir un fill, tot capturant els matisos de la connexió, el conflicte i la comunicació a través de diferents móns. Libertad descriu la pel·lícula com un reflex de la seva pròpia experiència creixent al costat de la seva germana, marcada per l'amor, els reptes i l'evolució constant. 'Sorda' es va estrenar a la secció Panorama de la Berlinale, on va guanyar el Premi del Públic i el Premi de Cinema Arthouse, i posteriorment va rebre sis premis al 28è Festival de Màlaga, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Millor Actor. La pel·lícula és una producció entre les catalanes Distinto Films i A Contracorriente Films, i la murciana Nexus CreaFilms, amb vendes mundials gestionades per Latido Films, amb seu a Madrid.
"Ens complau enormement celebrar el cinema europeu al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara i felicitem efusivament Eva Libertad i tot l'equip per aquesta pel·lícula excepcional, plena d'empatia, amb un missatge oportú, directa i alhora tan realista, sense caure en el dramatisme ni el sentimentalisme", va afirmar el subdirector d'EFP, Jo Mühlberger. «Un gran agraïment de part nostra, a l'EFP, també als 33 membres del jurat de 13 països llatinoamericans que van veure un total de 19 pel·lícules i van ajudar a donar més visibilitat al cinema europeu. I, per descomptat, estem molt agraïts al nostre soci, el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, per acollir el Premi de la Crítica Llatinoamericana per segona vegada».
Estrella Araiza, directora general del Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, va afegir: «Hem presenciat grans canvis en la cinematografia. Actualment estem experimentant una revolució en el consum i la crítica cinematogràfica, per això aquest premi és tan rellevant».
El 2024, l’EFP va llançar el Premi de la Crítica Llatinoamericana per impulsar la visibilitat de les pel·lícules europees a l’Amèrica Llatina, alhora que destacava el paper clau dels crítics de cinema en la promoció del cinema d'autor. L'objectiu és augmentar la circulació, fomentar el diàleg i fomentar l'interès pel cinema europeu a tota la regió. El guanyador anterior va ser la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘The Teachersʼ Lounge‘ (‘Sala de profesores‘), d’İlker Çatak (Alemanya).
El Premi de la Crítica Llatinoamericana, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Guadalajara, és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica. Els socis mediàtics són LatAm cinema i Cineuropa, així com Festival Scope.
Sobre el Festival de Cinema de Guadalajara
La reinvenció del cinema mexicà va començar al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) i, des d’aleshores, el festival ha esdevingut un punt de trobada fonamental per a la comunitat cinematogràfica mexicana i iberoamericana. El FICG és un dels esdeveniments cinematogràfics més sòlids de l’Amèrica Llatina pel seu programa i la trobada de professionals de la indústria. Ha contribuït substancialment a la formació de públics de cinema.
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre els catàlegs VOD disponibles a la Unió Europea, segons el qual, les pel·lícules i sèries de televisió europees van representar el 32% de totes les obres dels catàlegs VOD a la Unió Europea el 2024.
Aquest nou informe, 'Contingut de cinema i televisió en catàlegs TVOD, SVOD i FOD (dades 2024)', ha estat elaborat per Christian Grece, analista de televisió i VOD del Departament d'Informació de Mercat de l'Observatori. Les dades del catàleg VOD provenen de JustWatch i cobreixen 1.128 catàlegs VOD per a dades de pel·lícules i 674 catàlegs VOD per a dades de temporades de televisió en 25 països de la UE (no hi ha dades sobre Xipre i Luxemburg). Nota: La paraula "europeu" en aquest comunicat de premsa i informe fa referència a dades relatives als 46 països membres del Consell d'Europa. L'informe compta amb el suport del Programa Europa Creativa de la Comissió Europea.
Conclusions principals:
Dels 2,3 milions d'obres disponibles en catàlegs de vídeo a la carta (VOD) a tota la UE, el 32% eren d'origen europeu. Les obres produïdes a la UE-27 representaven el 22% d'aquesta xifra, mentre que les obres produïdes en altres països europeus representaven el 10%.
De mitjana, el 15% de les obres dels catàlegs de VOD eren d'origen no nacional de la UE. Els catàlegs de VOD per subscripció (SVOD) tenien la proporció més alta d'obres no nacionals de la UE, amb un 18%, ja que els serveis SVOD paneuropeus van posar a disposició el seu contingut europeu a la majoria dels països on operaven.
Amb un 12%, els catàlegs gratuïts a la carta (FOD) van mostrar la proporció més alta d'obres nacionals dels tres models de negoci, ja que les emissores nacionals van posar a disposició el seu contingut de difusió lineal a través dels seus serveis en línia. De mitjana, les obres nacionals van representar el 6% de totes les obres en els tres models de negoci.
La quota d'obres de la UE és molt més alta per a les pel·lícules, amb un 23%, que per a les temporades de televisió, amb un 15%. Les proporcions de pel·lícules nacionals i temporades de televisió són iguals, amb un 6%. Tanmateix, les pel·lícules no nacionals de la UE van representar el 17% de totes les pel·lícules, mentre que les temporades de televisió no nacionals de la UE només van representar el 9% de totes les temporades de televisió dels catàlegs de vídeo a la carta.
El 32% de totes les obres dels catàlegs de vídeo a la carta són d'origen europeu
Una proporció més alta de pel·lícules de la UE en catàlegs de vídeo a la carta en comparació amb les temporades de televisió de la UE, i més pel·lícules no nacionals de la UE que temporades de televisió no nacionals de la UE.
Metodologia:
Pel que fa a les dades de pel·lícules, es van analitzar 216 catàlegs TVOD, 794 catàlegs SVOD i 118 catàlegs FOD de 25 països de la UE a partir de les dades dels catàlegs JustWatch. Les dades es van recollir el juny de 2024 i els títols es van comparar a través de bases de dades amb els seus països de producció. La consistència de les dades s'obté fent coincidir cada entrada de cada catàleg amb un títol original únic.
Pel que fa a les dades de les temporades de televisió, l'anàlisi es va basar en les dades de JustWatch de 148 catàlegs TVOD, 431 catàlegs SVOD i 95 catàlegs FOD de 25 països de la UE. Les dades es van recollir el juny de 2024 i les temporades de televisió es van comparar a través de bases de dades amb els seus països de producció.
Pel que fa a l'origen d'un títol, només es va considerar el primer país de producció. Aquest enfocament és un indicador aproximat, ja que en un nombre limitat de casos, les coproduccions minoritàries es poden considerar com a produccions nacionals en virtut d'acords de coproducció.
Es consideren quatre regions d'origen: els títols de la "UE-27" tenen un país de la UE-27 com a primer país de producció (amb una divisió entre nacionals de la UE i no nacionals de la UE pel que fa a les presències). Els títols "Altres europeus" tenen com a primer país de producció un país europeu que és membre del Consell d'Europa, els títols "EUA" són dels Estats Units d'Amèrica i "No EUA/no europeu" designa títols de tots els altres orígens.
Les proporcions incloses en aquest informe només són indicatives i poden haver-hi hagut errors d'identificació menors: aproximadament l'1% de tots els títols no estan identificats i no s'inclouen a les estadístiques presentades en aquest informe. S'han fet petits ajustos d'arrodoniment a les proporcions per regió d'origen.
Destacats guionistes europeus de sèries s'uniran, així, a la quarta edició de la prestigiosa formació European Showrunner Training.
L'inici de la formació professional va ser a Colònia (Alemanya) amb el director del programa Jeppe Gjervig Gram ('Borgen', 'Follow the Money') i les showrunners Anna Winger ('Transatlantic', 'Unorthodox') i Julie Skaufel ('Home for Christimas', 'I do').
Es tracta ja de la quarta edició d'aquest programa únic de formació i mentoria, sense comparació al mercat europeu i que dona suport als guionistes de sèries amb experiència en el desenvolupament de les habilitats essencials per ser un showrunner exitós. Els i les participants aprofundeixen en la seva experiència en àrees clau com el lideratge creatiu i la producció de sèries, alhora que exploren temes d'avantguarda com la intel·ligència artificial i la producció sostenible, tot plegat amb un enfocament clar en els seus futurs rols com a showrunners.
Ofert com a part d'un programa professional, és el component central d'European Showrunner Programme i aquest any dona la benvinguda a un nou suport, el de la suïssa FOCAL.
La resposta a la convocatòria d'aquest any posa de manifest la demanda contínua per formació en showrunner d'alt nivell. D'entre una competitiva llista, dotze guionistes de sèries de televisió d'onze països europeus han estat seleccionats/des per a participar en aquesta edició.
Mile Božičević (Croàcia). Cocreador i guionista de 'Hubble Bubble' i guionista d''On the Border'.
Aleksandra Chmielewska (Polònia). Cocreadora, guionista principal i productora creativa de 'Glitter' i story editor de 'Cracow Monsters'.
Nadine Gottmann (Alemanya). Cocreadora i guionista de 'The Signal' i guionista de 'Echt Friends'.
Tua Harno (Finlàndia). Cocreadora i guionista principal de 'Dead Women Talking' i guionista de 'The Laws of Man'.
Maria Hinterkoerner (Àustria). Guionista de 'Die Toten Von Salzburg' i guionista/story editor de 'Mandy and the Forces of Evil'.
Kerstin Höckel (Alemanya). Cocreadora i guionista principal de 'Fritzie - Der Himmel Müss Warten' i guionista de 'Polizeiruf 110'.
Dunya Khayame (Països Baixos). Creador i guionista de 'De Poli' i guionista i actriu a 'Zina'.
Stéphane Mitchell (Suïssa). Guionista principal de 'Banking District' i guionista principal de 'Heidi'.
Nikolaj Storgaard Mortensen (Dinamarca). Creador, guionista i director principal de 'No Rules' i guionista principal de 'One for the Team'.
Andri Óttarsson (Islàndia). Cocreador i guionista de 'Case' i cocreador de 'Black Sands'.
Thara Popoola (Regne Unit). Guionista de 'Sex Education' i guionista de 'Queenie'.
Marko Popović (Sèrbia). Creador, coproductor i guionista principal de 'The Call' i creador i guionista principal de 'The Only Way Out'.
L'Observatori Audiovisual Europeu acaba de publicar un nou informe, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, sobre l'audiència de les pel·lícules europees emeses per televisió.
Les pel·lícules de cinema i els telefilms representen el 13% del temps total de visionat televisiu.
Sota el títol 'How do European films perform on TVin 2023?' ('Com es comporten les pel·lícules europees a la televisió el 2023?'), aquest informe proporciona una anàlisi de les pel·lícules emeses el 2023 per una mostra de 141 canals de televisió europeus de 18 països de la Unió Europea. Les dades han estat proporcionades per Glance.
Entre les conclusions principals de l'informe figuren les següents:
De mitjana, el temps de visualització de pel·lícules (tant de cinema com de no cinema) representa el 13% del temps total de visualització televisiva a la UE. Aquesta proporció varia entre els països de la UE, del 7% al 23%.
Les pel·lícules de la Unió Europea tendeixen a tenir un rendiment superior en audiència en comparació amb el seu percentatge real del nombre de pel·lícules disponibles. Les pel·lícules de la Unió Europea representen el 33% de les pel·lícules emeses per televisió i el 41% del temps de visualització.
Pel que fa al nombre de pel·lícules de la Unió Europea emeses, les pel·lícules nacionals representen la majoria de les emissions i un percentatge encara més elevat del temps de visualització. En altres paraules, les pel·lícules no nacionals de la Unió Europea tenen comparativament menys èxit que les pel·lícules nacionals.
A part de les pel·lícules de la Unió Europea, les pel·lícules del Regne Unit representen el 6% de les emissions de pel·lícules i el 5% del temps de visualització, amb una quota molt més alta a Suècia i Finlàndia, i especialment a Irlanda, per raons lingüístiques òbvies.
Si només es consideren les pel·lícules de cinema, les pel·lícules de la Unió Europea només representen el 26% del temps de visualització.
Breakdown of film viewing time by region of origin: theatrical vs. non-theatrical (production year: 1996 or later) (2023)
Tenint en compte tant les pel·lícules de cinema com les que no ho són, les pel·lícules de ficció representen més del 90% de les emissions i del temps de visualització de pel·lícules. Els documentals de la Unió Europea tenen un èxit particular, però les pel·lícules d'animació europees, d'una banda, estan infrarepresentades entre les pel·lícules d'animació de tots els orígens i, d'altra banda, la seva quota de temps de visualització és inferior a la seva quota d'emissions.
Aquest esdeveniment, emmarcat dins de la iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIAThe Industry Club, té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció.
El comitède selecció del Festival de Sant Sebastián triarà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees.
Data límit: 2 de juliol de 2025.
Molts de les i els cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com María Trénor, Selman Nacar, Michael Fetter Nathansky o Arantza Santesteban, han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com a altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació, consulteu aquí.
El Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, que es durà a terme entre el 8 i el 14 de juny amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comptarà amb la producció catalana amb suport d'Eurimages 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', d’Irene Iborra, a la Secció Oficial de Llargmetratges.
És la primera pel·lícula de stop-motiondirigida per una dona a l'Estat espanyol.
La pel·lícula segueix la història de l’Olívia, una nena de 12 anys que veu com la seva vida col·lapsa quan desnonen a la seva família. Però en el nucli de la dificultat, l’Olívia troba una nova “família” que l'ajuda a reconstruir la seva vida i a aprendre a sobreviure les adversitats.
Explorant una temàtica social complexa amb lluminositat, la pel·lícula parla de com trobar una comunitat pot donar-te aquesta petita empenta per a començar a canviar les coses i vèncer els terratrèmols invisibles.
A més, tres projectes en desenvolupament amb participació catalana han estat seleccionats al MIFA, el mercat internacional d’animació, que es durà a terme del 10 al 13 de juny de 2025.
Així, el llargmetratge Pink Punk Delta (Alba Sotorra, Artichoke, Pájaro, Bombillo Amarillo), d’Alba Sotorra, ha estat seleccionat pels MIFA Pitches.
Mentre que els projectes A Dangerous Journey (Noon Films), de Lucija Stojevic, i El origen de la experiencia (Cornelius Films, Hampa Studio, The42Film, El Taller del Chucho, La Corriente del Golfo, Midralgar), de Zulu González, participaran a Ibermedia NEXT Pitch.
Enguany, la pel·lícula Aya, al desert, de Julia Horrillo (Alhena Production, Les Films du Lezard, Rija Films) es presentarà en el context de Women in Animation from Spain al MIFA. Una història de superació d’una nena marfilenya que arriba en pastera i disfressada de noi a la costa de Cadis.
L'organització ofereix un descompte especial per a participants espanyols. La quota seria, així, de 345 euros en comptes de 690 euros (preu regular d'aquesta formació).
El panorama de la distribució està evolucionant: els streamers canvien d’enfocament, els cinemes s’adapten i estan sorgint noves oportunitats.
Aquest taller ofereix una visió general de la indústria, que inclou agents clau, models de distribució alternatius i tendències emergents. Mitjançant estudis de casos i debats dirigits per experts, els i les participants obtindran coneixements pràctics per refinar la seva estratègia de distribució i maximitzar el potencial del seu contingut.
Temes:
Nous agents i oportunitats comercials al mercat actual.
Dirigir i mantenir una empresa en temps d’incertesa.
Monetització del catàleg.
L’acord de distribució digital: punts clau del contracte.
Venda i distribució directa, inclosos models híbrids.
Estratègies de distribució i campanyes de màrqueting d’èxit.
Casos pràctics
Beneficis:
L’experiència més recent de professionals de renom internacional.
Oportunitat de provar i aplicar els coneixements adquirits in situ.
Sessions interactives amb espai per a preguntes i respostes.
Excel·lents oportunitats per establir contactes durant el taller.
Un grup actiu i interdisciplinar de participants i experts de la indústria.
Oportunitat per establir relacions comercials valuoses i duradores amb professionals de l’audiovisual de tot Europa.
El resultat va ser anunciat per un jurat compost per quatre exhibidors de la xarxa de sales de cinema amb suport de MEDIA, Europa Cinemas.
2025 marca la vint-i-dosena vegada que aquest premi s'atorga a Cannes.
'Wild Foxes' rebrà ara el suport de la xarxa Europa Cinemas amb promoció addicional i incentius perquè els exhibidors estenguin l'exhibició de la pel·lícula en pantalla.
Venuda internacionalment per The Party Film Sales, la pel·lícula és una coproducció Bèlgica-França en què participen Hélicotronc i Les Films du Poisson. Les productores són Julie Esparbes i Inès Daïen Dasi.
El repartiment inclou els intèrprets Samuel Kircher, Fayçal Anaflous, Jef Jacobs, Anna Heckel, Jean-Baptiste Durand, Hassane Alili i Salahdine El Garchi.
Sinopsi
En un internat esportiu, el jove i talentós boxejador Camille sobreviu per poc a un accident fatal, salvat pel seu millor amic Matteo. Després d'una ràpida recuperació, un dolor inexplicable se n'apodera, amenaçant els seus somnis de grandesa i la seva relació amb l'equip. Al ring i en un món d'homes, no hi ha lloc per a la debilitat.
(*) Cal destacar que, antigament, aquest informe era conegut com Statistical Yearbook i totes les edicions anteriors estan disponibles des de l’enllaç següent.
Amb dades proporcionades pels seus cinemes adherits, s’hi apunten xifres rellevants que compartirem a continuació.
Recordem que Europa Cinemas va néixer el 1992, que té suport d'Europa Creativa MEDIA i que actualment compta amb 1.279 cinemes i 3.146 pantalles a 799 localitats de 39 països (dades de maig de 2025).
L'any 2024 l'assistència al cinema a la Unió Europea va tenir una caiguda del 2,5% amb 642 milions d'entrades venudes respecte del 2023 (661 milions d'entrades venudes).
Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 36,3 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 15,6 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.
Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,65 milions de projeccions de pel·lícules europees (de les quals 790.000 van ser projeccions de cintes europees no nacionals).
El 2024, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 72,3 milions (una xifra superior als 68,2 milions que es van assolir el 2023).
Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2024):
El 12% de les ciutats on està establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants mentre que un 15% té menys de 50.000 habitants. Un 28% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 28% en té entre 500.000 i un milió mentre que un 17% en té més d'un milió.
Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2024):
En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta italiana amb suport MEDIA a la distribució 'Siempre nos quedará mañana', de Paola Cortellesi (933.493 entrades a 854 cinemes de 574 ciutats de 29 països).
El 2024 figuren també en el rànquing títols europeus també amb suport MEDIA com 'Anatomía de una Caída', de Justine Triet (segon lloc), 'Emilia Pérez', de Jacques Audiard (tercer lloc), l'espanyola 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar (quart lloc), 'El conde de Montecristo', d'Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte (cinquè lloc) i 'Sala de profesores', d'İlker Çatak (sisè lloc).
Al Top 50 d'aquest any trobem les pel·lícules catalanes 'El 47', de Marcel Barrena (lloc 27) i 'Casa en Flames', de Dani de la Orden (lloc 35), i la pel·lícula basca 'La infiltrada', d'Arantxa Echevarría (lloc 41).
Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas:
Les pel·lícules espanyoles van ser les setenes més vistes als cinemes adherits a la xarxa (amb un 4,12%). Abans d'aquestes figuren les pel·lícules dels Estats Units (18,08%), França (15,22%), Alemanya (7,64%), Itàlia (7,32%), Països Nòrdics (6,28%) i el Regne Unit (4,69%). Després de l'Estat espanyol trobem al Japó (3,06%). Un 33,59% corresponen a altres nacionalitats.
Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas a l'Estat espanyol:
Segons dades proporcionades per l'ICAA, el 2024 el nombre d'entrades venudes a cinemes espanyols va ser de 72,4 milions d'entrades. La quota de cinema nacional va pujar del 17,5% al 18,7%. A més, el percentatge per al cinema europeu ens els resultats va baixar del 18,5% al 4,3%. Pel que fa a la quota de cinema nord-americà va pujar del del 57,4% al 61,8%.
Les dades resultants a les sales pertanyents a la xarxa Europa Cinemas ofereixen altres xifres per al cinema europeu a Espanya. Als cinemes espanyols adherits a aquesta xarxa, el 19,1% del cinema que es va veure va ser europeu. El cinema espanyol també presenta un 26,6% en aquests cinemes.
En resum, la suma d'entrades venudes de cinema espanyol i de cinema europeu arriba al 23% del total d'entrades venudes. No obstant això, als cinemes espanyols adherits a Europa Cinemas, el percentatge s'eleva a un 45,7%.
Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona el 1992 per retrobar-se amb els seus pares, que van emigrar a Espanya quan ell encara era un nadó. Kaiwen, la seva mare, lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no aconsegueix correspondre'l. La seva difícil relació s'allargarà al llarg de la seva adolescència i edat adulta, tot afrontant diversos moments de crisi com el divorci dels seus pares i el tancament del negoci familiar.
L'edició 2025 de TFL FeatureLab comptarà amb deu projectes de ficció seleccionats de 179 sol·licitants. Sis projectes són òperes primeres i quatre més són segones obres.
En total, FeatureLab tindrà 22 participants (11 homes i 11 dones) que representen 13 països: Espanya, Argentina, Cambodja, Xile, Colòmbia, Dinamarca, República Dominicana, França, Itàlia, Noruega, Panamà, Senegal i Estats Units.
Aquest programa de desenvolupament amb suport d'Europa Creativa MEDIA té lloc de juny a novembre de 2025 i inclou dos tallers presencials a Oslo (juny de 2025) i Torí (novembre de 2025) així com un mòdul en línia al setembre de 2025. Conclou amb el TFL Meeting Event.
En aquesta indústria en ràpida evolució, el programa, que es durà a terme de l'11 al 16 de novembre de 2025 a Luxemburg, combina estratègies de màrqueting tradicionals amb tecnologia d'avantguarda, tot dotant els i les participants d'eines pràctiques per integrar-les a les seves campanyes de màrqueting cinematogràfic.
Des de la interacció amb la premsa fins a la utilització de les últimes eines d'IA, el taller ofereix una guia completa per identificar i arribar a públics a escala global.
Metodologia
El grup està format per 30 participants d'arreu del món, dels quals 8 porten un projecte. Aquests projectes serveixen com a casos d'estudi durant tota la setmana del taller, i tots els participants hi col·laboren durant gairebé la meitat del temps. A les sessions de treball en grup interactives de la tarda, apliquen els coneixements adquirits al matí pels tutors de màrqueting de primer nivell per desenvolupar estratègies de màrqueting concretes per als projectes seleccionats. Aquest enfocament d'aprenentatge horitzontal millora l'experiència i permet que cada participant contribueixi amb els seus coneixements únics alhora que fomenta la creació de xarxes naturals i la construcció de comunitats dins del grup.
Temàtiques
Durant el taller, els i les participants exploraran una àmplia gamma de temes, com ara:
Màrqueting internacional per a vendes: dirigit per la co-cap d'estudis Alya Belgaroui-Degalet (Pathé, FR)
Estratègies de màrqueting en línia i alternatives: dirigides per la co-cap d'estudis i líder del grup Sarah Calderón (The Film Agency, ES)
Relacions públiques i premsa internacionals: amb Michael Arnon (WOLF, DE) i Manori Ravindran (Screen International, UK)
Distribució de màrqueting, creació de pòsters i tràilers: amb Boris Pugnet (Odyssey, FR)
Màrqueting a les xarxes socials: amb Guillaume Boscher (Netflix, FR)
Anàlisi d'audiència i màrqueting per a plataformes de vídeo a la carta (VOD): amb Elena Neira (La Otra Pantalla, ES)
Oportunitats de la intel·ligència artificial en el màrqueting: amb Elie Nebot (Mk2, FR)
Qui s'hi pot presentar?
El taller s'adreça a productors/es de cinema i altres professionals de la indústria (agents de vendes, distribuïdors/es, representants de festivals de cinema, formadors/es, assessors/es i finançadors/es) interessats en aprofundir els seus coneixements de màrqueting. Animem a presentar sol·licituds tant de professionals experimentats com de talents emergents amb 2-3 anys d'experiència.
EAVE està compromesa amb la igualtat d'oportunitats per a tothom i anima fermament a presentar sol·licituds de candidats/es europeus/es i internacionals qualificats/des de diversos orígens i amb totes les capacitats. Hi haurà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud per a aquests s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.
Com presentar-s'hi?
Els i les participants poden presentar la sol·licitud amb o sense projecte. Consulteu els requisits de la sol·licitud.
Per sol·licitar l'EAVE MARKETING WORKSHOP 2025 sense projecte, cal que prepareu un fitxer PDF (màxim 10 MB) que contingui els elements següents:
1 pàgina de CV
Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
Carta de motivació
Un exemple de la vostra campanya de màrqueting audiovisual preferida del vostre país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
1 fotografia/retrat (.jpg)
Si sol·liciteu una beca: una breu carta de motivació que expliqui per què la sol·liciteu.
Si presenteu la vostra candidatura amb un projecte, cal que envieu un dossier amb la informació següent:
CV d'1 pàgina
Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
Carta de motivació
FULL INFORMATIU DEL PROJECTE DEL TALLER DE MÀRQUETING (descarregable aquí)
LOGLINE (màxim dues frases)
SINOPSI BREU (no més d'una pàgina)
SINOPSI LLARGA (no més de sis pàgines)
NOTA D'INTENCIÓ DEL DIRECTOR/A (no més de dues pàgines)
NOTA DEL PRODUCTOR/A (no més d'una pàgina)
QUALSSEVOL ELEMENT DE MÀRQUETING ADDICIONAL QUE JA EXISTEIXI (dossier de presentació, mood board, pòster, clips…). Envieu un enllaç a tots els elements. El material audiovisual inclòs no ha de superar els 5 minuts.
BREU INFORME D'ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING AMB LA SEGÜENT ESTRUCTURA (no més d'una pàgina):
3-5 Punts de referència (títols recents comparables)
3-5 Punts forts del projecte
3-5 Punts febles del projecte
3-5 Oportunitats (aspectes on les tendències del mercat juguen a favor del projecte)
3-5 Amenaces (aspectes on les tendències del mercat juguen en contra del projecte)
Objectiu previst de la pel·lícula (defineix-lo en una frase)
Un exemple de la teva campanya de màrqueting audiovisual preferida del teu país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
1 FOTOGRAFIA / RETRAT (.jpg)
Tingueu en compte que el CV, la descripció de l'empresa i la carta de motivacióno han de superar les 3 pàgines en total.
Si presenteu la sol·licitud amb un projecte, la presentació del projecte no ha de superar les 10 pàgines en total.
Tingueu en compte que, en cas de selecció, el vostre CV, la descripció de l'empresa/produccions i la foto, així com – si presenteu la sol·licitud amb un projecte – Alguns materials del projecte es publicaran al llibre d'informació del taller que es lliurarà a tots els participants, formadors, equip, becaris EAVE i socis financers.
Tots els documents escrits han de ser en anglès!
Si us plau, anomeneu el fitxer PDF de la manera següent: FAMILY NAME OF APPLICANT_COUNTRY (sense caràcters especials).
Si voleu més informació, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
Per a les sol·licituds de projectes, EAVE busca principalment projectes en postproducció, però també està obert a projectes en desenvolupament i preproducció en una àmplia gamma de formats, com ara sèries, ficció, animació i documentals.
Entre els projectes destacats desenvolupats a l'EAVE Marketing Workshop s'inclouen 'Flow' (dirigida per Gints Zilbalodis, productor: graduat d'EAVE MW Matiss Kaza, Trickster Pictures, Letònia), que va guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació el 2024 juntament amb 53 altres premis, i 'The Settlers' (dirigida per Felipe Gálvez Haberle, productor: graduat d'EAVE MW Giancarlo Nasi, Quijote Films, Xile), guanyadora del Premi FIPRESCI a Cannes 2023 i del Gran Premi de Ficció al Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre Drets Humans 2024. La sèrie 'Wool' (productora: Milena Dzambasovic, Film Road Production, Sèrbia), desenvolupada al Taller de Màrqueting de l'any passat, es va presentar a les Sessions de Pitching Co-Pro de Series Mania el 2025.
European Film Promotion (EFP) amplia la seva iniciativa 'Europe! Voices of Women+In Film', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Enguany, el Festival Internacional de Cinema de Busan s'uneix al Festival de Cinema de Sydney i al Festival do Rio com a tercer gran soci internacional fora d'Europa d'aquesta iniciativa. Tots tres festivals de cinema destaquen pel·lícules europees dirigides per dones i cineastes de gènere queer. El Festival de Cinema de Sydney, que va llançar la versió original del programa amb EFP fa una dècada, tornarà a ser el primer de la sèrie: la selecció d'aquest any inclou històries centrades en joves protagonistes que exploren el seu lloc al món.
En el seu tercer llargmetratge, 'Ari' (França, Bèlgica), després d'haver-se estrenat a Competició a la Berlinale d'aquest any, Léonor Serraille explica la història d'un professor de 27 anys atrapat entre els seus anhels de llibertat i el pes de les pressions quotidianes. Mentre navega per les normes socials canviants i els rols de gènere en evolució, el seu viatge es converteix en un experiment commovedor amb la identitat i la pertinença.
El debut cinematogràfic d'Eva Libertad, 'Sorda' (Espanya), observa la relació matisada entre una dona sorda i la seva parella mentre es preparen per tenir un fill. Els seus móns diferents, marcats per reptes de comunicació i incertesa, es retraten amb intimitat, especialment en els moments més tranquils de la pel·lícula.
'Hanami' (Suïssa, Portugal, Cap Verd), de Denise Fernandes, ofereix una visió encantadora de l'illa de Fogo, a Cap Verd. L'illa volcànica no és només un escenari, sinó que es converteix en un personatge central de la història de Nia i Nana, mare i filla, que creixen separades.
La reconeguda documentalista Mercedes Stalenhoef debuta a la ficció amb 'I Shall See' (Països Baixos). La pel·lícula segueix la Lot, de 17 anys, que, després de perdre la vista en un accident, ha de reimaginar el seu futur i afrontar les seves pors. Amb el suport d'amics i mentors d'un centre de rehabilitació, s'embarca en un viatge de resiliència.
'Little Trouble Girls' (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia), d'Urška Djukić, se centra en la tímida Lucia, de 16 anys, que fa amistat amb l'extrovertida Ana Maria en un cor de noies catòliques. Quan Lucia desenvolupa sentiments sexuals per un treballador del monestir, les coses es compliquen. La pel·lícula analitza el concepte de pecat a través dels ulls d'una jove a punt del despertar sexual. La pel·lícula compta amb suport MEDIA al Desenvolupament.
Després de la mort del seu estimat germà, Eya, de 12 anys, sent que res és igual. Creixent en una família musulmana tunisiana a Brussel·les, intenta afrontar el seu dol. A la seva primera pel·lícula, 'Têtes Brûlées' (Bèlgica), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, Maja Ajmia-Zellama explica una història sobre la pèrdua, el consol i com els records ens poden donar força.
El programa EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM d'aquest any comença al juny amb esdeveniments de networking promocionals en línia i presencials durant el Festival de Cinema de Sydney.
«EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM continua sent una plataforma poderosa per a la narració atrevida i original. La selecció d'aquest any és profundament commovedora: cineastes valentes que exploren el terreny emocional de la joventut, la identitat i la transformació amb claredat, complexitat i gràcia. Estem orgullosos de tornar a associar-nos amb l'EFP per mostrar aquestes perspectives vitals i donar suport a una nova generació de cineastes europees», afirma la directora del Festival de Cinema de Sydney, Nashen Moodley.
«La diversitat de les narratives europees pretén desafiar i animar el públic de fora d'Europa amb diferents perspectives sobre temes universals i donar esperança en temps incerts. Enviem l'etiqueta EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM a tres grans festivals de cinema, Sydney, Busan i Rio, amb campanyes dedicades a fomentar la visibilitat. Per fomentar una comunitat de suport entre les dones europees o cineastes de gènere queer, EFP convida totes les participants de les seleccions del festival d'aquest any a la Cimera Internacional Virtual de Xarxes Dones+ de l'EFP al desembre, un programa de dos dies per desenvolupar més experiència a través de contactes a mida amb actors clau de la indústria cinematogràfica internacional», afirma la directora general de l'EFP, Sonja Heinen.
EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Sydney, el Festival Internacional de Cinema de Busan i el Festival do Rio, són possibles gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA e Creative Europe de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP): Flanders Image (Bèlgica), Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales/ICAA (Espanya), SEE NL (Països Baixos), Slovenian Film Centre, SWISS FILMS i Unifrance. El mitjà col·laborador Cineuropa.
Els 4 membres del jurat, procedents de Bèlgica, Dinamarca, França i Polònia, anunciaran la pel·lícula guanyadora el dijous 22 de maig de 2025, al vespre, a la cerimònia de cloenda de la Quinzena de Cineastes (Théâtre La Croisette).
Els quatre membres del jurat de l'EC Label són:
Marie Boudon (Programadora, Le Méliès, Montreuil, França)
Marie Boudon va estudiar cinema i arts audiovisuals a la Universitat de Lió II. Primer va treballar per a diversos festivals a Seine-Saint-Denis abans d'unir-se a l'equip del cinema Le Méliès de Montreuil el 2004, com a jove gestora de públics. Com a programadora a Le Méliès des del 2014, forma part d'un equip de quatre persones que organitza diversos centenars de preestrenes i trobades amb directors/es cada any. El 2015, va participar en l'ampliació d'aquest cinema públic de tres a sis pantalles, que, el 2024, es va convertir en un dels cinemes d'autor més visitats de França.
Ditte Daugbjerg Christensen (Codirectora gerent, Øst for Paradis, Højbjerg, Dinamarca)
Ditte Daugbjerg Christensen va heretar un profund amor pel cinema, tot creixent al cinema del seu pare. Com a escolar i més tard, durant els seus estudis d'arquitectura, va treballar al cinema familiar, tot venent entrades i cafè i, ocasionalment, va dissenyar cartells per a pel·lícules en distribució. Després de diversos anys treballant com a arquitecta, es va unir a la seva germana per fer-se càrrec de l'empresa de cinema d'art i distribució del seu pare, Øst for Paradis, on ha estat codirectora i cap de distribució des del 2010.
Caro Raedts (Coordinadora, Cinema ZED, Lovaina, Bèlgica)
Caro Raedts, llicenciada en història i apassionada per la història del cinema, va començar la seva carrera com a voluntària al Cinema ZED Leuven. Ràpidament va passar a coordinar programes escolars i juvenils mentre gestionava la recepció. Amb dedicació i fortes habilitats organitzatives, finalment es va convertir en la Coordinadora General del cinema. Com a professional jove i motivada, s'esforça per aportar una nova perspectiva a la democratització i l'obertura del cinema a un públic més ampli, tot mantenint-se fidel al seu ADN i missió originals.
Piotr Szczyszyk (Gerent, Kino Pałacowe, Poznań, Polònia)
Piotr Szczyszyk, graduat en Estudis Cinematogràfics per la Universitat Adam Mickiewicz, és crític de cinema per a diverses revistes poloneses. Ha treballat com a preseleccionador per a New Horizons IFF i Short Waves IFF, i ha estat director de programa del Festival de Cinema Documental OFF CINEMA. Des del 2020, és cap del departament de cinema i gerent del cinema Pałacowe al Centre Cultural ZAMEK de Poznań.
La llista de pel·lícules europees elegibles per al Premi Europa Cinemas Label són les següents:
'Enzo', de Laurent Cantet, dirigida per Robin Campillo (França), 102 min.
'The girl in the snow', de Louise Hémon (França), 98 min.
'The girls we want', de Prïncia Car (França), 93 min.
'Her will be done', de Julia Kowalski (França, Polònia), 95 min.
'Mirrors núm. 3', de Christian Petzold (Alemanya), 86 min.
'The party's over', d'Antony Cordier (França), 95 min.
'Untamable', de Thomas Ngijol (França, Camerun), 81 min.
'Wild Foxes', de Valéry Carnoy (Bèlgica, França), 92 min.
'Yes', de Nadav Lapid (França, Israel, Alemanya, Xipre), 150 min.
Europa Cinemas Label és un premi creat a la Quinzena de Cineastes el 2003. El Premi es concedeix cinc vegades a l'any: a Panorama (Berlinale), la Quinzena de Cineastes (Cannes), al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Proxima i Competició Crystal Globe), al Festival de Cinema de Locarno(Consorso internazionale i Concorso Cineasti del presente) i a Giornate degli Autori (Venècia). Els jurats del Premi estan formats per quatre exhibidors dinàmics d'Europa Cinemas. Les pel·lícules del Premi reben suport per a la seva promoció i s'anima els exhibidors de cinema a ampliar el període de programació d'aquests títols a les seves pantalles.
Nominada per 19 instituts nacionals de promoció cinematogràfica de tota Europa, la llista de finalistes, entre els quals figura el film de producció catalana Sorda, d'Eva Libertad, inclou llargmetratges destacats que han celebrat estrenes internacionals a festivals de cinema de renom recents i han estat guardonats amb prestigiosos premis cinematogràfics:
Moon, de Kurdwin Ayub (Àustria); Night Call, de Michiel Blanchart (Bèlgica, França); Fiume o Morte!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Itàlia, Eslovènia); Smaragda - I Got Thick Skin and I Can't Jump, d'Emilios Avraam (Xipre); Waves, de Jiří Mádl (República Txeca, Eslovàquia); Beginnings, de Jeanette Nordahl (Dinamarca, Suècia, Bèlgica); My Partners, d'Eva Kübar (Estònia); Ari, de Léonor Serraille (França, Bèlgica); Happy Holidays, de Scandar Copti (Alemanya, Palestina, França, Itàlia, Qatar); Meat, de Dimitris Nakos (Grècia); When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Coràcia, França); Christy, de Brendan Canty (Irlanda, Regne Unit); Breathing Underwater, d'Eric Lamhène (Luxemburg, Bèlgica); Three Days of Fish, de Peter Hoogendoorn (Països Baixos, Bèlgica); The Best of All Worlds, de Rita Nunes (Portugal); The Hungarian Dressmaker, d'Iveta Grófová (Eslovàquia, República Txeca); Little Trouble Girls, d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia); Sorda, d'Eva Libertad (Espanya); i Late Shift / Heldin, de Petra Volpe (Suïssa, Alemanya).
Els 37 membres del jurat, procedents de 13 països llatinoamericans, es troben actualment en plena selecció abans de decidir les tres finalistes. En un següent pas, votaran per la pel·lícula guanyadora que rebrà el Premi de la Crítica Llatinoamericana al Festival de Cinema de Guadalajara el 8 de juny de 2025.
El 2024, l'EFP va llançar el Premi de la Crítica Llatinoamericana per millorar la difusió i la circulació de pel·lícules europees a l'Amèrica Llatina, alhora que reconeix el paper inestimable dels crítics de cinema i els periodistes en la promoció del cinema d'autor. El guanyador anterior va ser la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'The Teachersʼ Lounge' ('Sala de profesores'), d'İlker Çatak (Alemanya).
El Premi de la Crítica Llatinoamericana, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Guadalajara, és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica. Els socis mediàtics són LatAm cinema i Cineuropa.
Sobre el Festival de Cinema de Guadalajara
La reinvenció del cinema mexicà va començar al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) i, des d'aleshores, el festival ha esdevingut un punt de trobada fonamental per a la comunitat cinematogràfica mexicana i iberoamericana. El FICG és l'esdeveniment cinematogràfic més sòlid de l'Amèrica Llatina pel seu programa i la trobada de professionals de la indústria. Ha contribuït substancialment a la formació de públics de cinema.
European Film Promotion (EFP), en col·laboració amb les organitzacions membres, ha seleccionat, una vegada més, 20 productors/es europeus emergents per a la 26a edició de Producers on the Move durant el Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.
Les següents productores, amb una forta presència femenina, participen al programa especial de networking de l'EFP al festival d'enguany: Blerina Hankollari (Albània), Andi G Hess (Àustria), Géraldine Sprimont (Bèlgica), Magdelena Ilieva (Bulgària), Tamara Babun Zovko (Croàcia), Daniel Mühlendorph (Dinamarca), Lionel Massol (França), Fred Burle (Alemanya), Claudia Sümeghy (Hongria), Deirdre Levins (Irlanda), Francesca Andreoli (Itàlia), Kristele Pudane (Letònia), Klementina Remeikaitė (Lituània), Vincent Quénault (Luxemburg), Bojana Radulović (Montenegro), Janne Hjeltnes (Noruega), Agnieszka Wasiak (Polònia), Carla Fotea (Romania), Eliza Jones (Suècia) i Thomas Reichlin (Suïssa).
Els/les productors/es seleccionats/des participaran en sessions a mida per fomentar les coproduccions internacionals, intensificar l'intercanvi d'experiències i ajudar a crear noves xarxes professionals. Les trobades en línia prèvies al festival, que ja es van dur a terme del 28 al 30 d'abril, ofereixen reunions ràpides individuals, taules rodones i sessions de presentació. Tots/es els i les participants es reuniran en persona durant el festival de Cannes del 16 al 20 de maig i participaran en un programa presencial de cinc dies, que inclourà estudis de casos, esdeveniments socials i una extensa campanya promocional.
Amb les seves respectives companyies, els/les 20 productors/es presenten una àmplia gamma de formes i gèneres narratius, des del drama i la comèdia fins als documentals, sèries i pel·lícules d'animació, des del terror, la fantasia i l'acció fins a la ciència-ficció, el pas a la majoria d'edat i els thrillers.
Tres dels productors/es seleccionats/des presentaran les seves pel·lícules, que han estat seleccionades per al Festival de Cannes d'aquest any: Fred Burle (One Two Films) és el coproductor alemany de The Secret Agent, de Kléber Mendonça Filho, que participa en competició (com a candidata del Brasil); Géraldine Sprimont (Need Productions), de Bèlgica, participa en el documental Imago, de Déni Oumar Pitsaev, que forma part de la secció de competició de la Setmana de la Crítica d'aquest any i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA; i el francès Lionel Massol (Films Grand Huits) és el productor associat del curtmetratge Loynes, de Dorian Jesper, seleccionat per aLa Quinzaine.
Sis productors del grup d'aquest any van participar en la producció de les seves respectives candidatures als Premis de l'Acadèmia en la categoria de Llargmetratge Internacional. Kristele Pudane, de Letònia (Sunday Rebel Films), va produir la pel·lícula guanyadora de múltiples premis i la candidatura de Letònia als Premis de l'Acadèmia del 2022, The Pit, de Dace Pūce. Blerina Hankollari d'Albània (Artalb Film Production) va produir A Cup of Coffee and New Shoes On (2023), de Gentian Koçi, i Francesca Andreoli (Cinedora) la pel·lícula italiana Vermiligo, de Maura Delpero (2025). Agnieszka Wasiak (Lava Films) és la coproductora polonesa de la pel·lícula danesa finalista d'aquest any als Premis de l'AcadèmiaThe Girl with the Needle, de Magnus von Horn; i Klementina Remeikaitė, de Lituània (afterschool production), va ser la productora de les pel·lícules lituanes Pilgrims(2022) i Drowning Dry (2024), ambdues dirigides per Laurynas Bareiša. El suís Thomas Reichlin (Alva Film) va ser un dels productors de la pel·lícula suïssa Reinas, de Klaudia Reynicke, candidata a l'Oscar del 2024, i preseleccionada amb Hive (com a coproductora suïssa) per a la candidatura a Kosovo el 2022.
Altres productors han atret l'atenció amb pel·lícules molt aclamades i guardonades, com ara Eliza Jones (Grand Slam Film), de Suècia, amb Pleasure, de Ninja Thyberg, així com Tamara Babun Zovko, de Croàcia (Wolfgang&Dolly), que va produir la guanyadora del Premi Especial del Jurat a les Tallinn Black Nights del 2022 per Pelican, de Filip Heraković;, mentre que Vincent Quénault, de Luxemburg (Red Lion), va participar dues vegades seguides a la competició de la Berlinale amb les seves coproduccions, Black Tea, d'Abderrahmane Sissako (2024), i The Safe House, de Lionel Baier (2025).
Claudia Sümeghy, d'Hongria (JUNO11), i Carla Fotea, de Romania (microFILM), també se centren en la producció de pel·lícules per a un públic més jove; Sümeghy va produir I Accidentally Wrote a Book, de Nóra Lakos, i Fotea va participar en el llargmetratge debut d'Ana-Maria Comănescu, Horia.
Centrant-se en els debuts, Daniel Mühlendorph, de Dinamarca (Hyæne Film), s'emporta el mèrit de la producció de la comèdia dramàtica Persona Non Grata (2021), de Lisa Jespersen, mentre que altres productors del grup segueixen el seu talent "de confiança", com ara Andi G Hess, d'Àustria (Schubert), que va produir la pel·lícula de ficció de Sandra Wollner The Impossible Picture (2016), així com The Trouble With Being Born (2021). De la mateixa manera, la noruega Janne Hjeltnes (Empathitude Pictures) continua treballant amb el director Halkawt Mustafa (Hene Films) Hiding Saddam Hussein (2023).
Amb Eternity Package (2024), Magdelena Ilieva, de Bulgària (Little Wing Productions), també produeix les seves pròpies pel·lícules com a directora, mentre que altres productores amb les seves respectives companyies i pel·lícules se centren en històries explicades des d'una perspectiva femenina i realitzades per cineastes dones o LGBTQ+: la irlandesa Deirdre Levins (Fantastic Films), per exemple, va participar en la pel·lícula You Are Not My Mother, i BojanaRadulović (CODE BLUE PRODUCTION) produirà el proper projecte d'Eleonora Veninova, Fires.
EFP PRODUCERS ON THE MOVE és possible gràcies al suport de Creative Europe – el programa MEDIA de la Unió Europea, Eurimages, Film i Väst, Medienboard Berlin-Brandenburg i LETTERBOX FILMPRODUKTION, així com dels instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP) dels països de Producers on the Move: Centre Nacional de Cinematografia Albanès, Austrian Films, Centre Nacional de Cinema Búlgar, Cinecittà (Itàlia), Centre Audiovisual Croat, Institut de Cinema Danès, Centre de Cinema de Montenegro, Film Fund Luxemburg, German Films, Centre de Cinema Lituà, Institut Nacional de Cinema d'Hongria, Centre Nacional de Cinema. Centre de Letònia, Institut Noruec de Cinema, Institut Polonès de Cinema, Desenvolupament Cinematogràfic Romanès, Screen Ireland / Fís Éireann, Institut Suec de Cinema, SWISS FILMS, Unifrance i Wallonie Bruxelles Images (Bèlgica). El principal soci mediàtic és Variety, amb Cineuropa com a soci mediàtic addicional.
El programa PRODUCERS ON THE MOVE del Festival Internacional de Cinema de Cannes ofereix a 20 productors europeus emergents i prometedors de 20 països europeus una plataforma i l'oportunitat de construir i ampliar la seva xarxa internacional. Els participants coneixeran possibles socis de coproducció i empreses de vendes en reunions individuals i participaran en presentacions de projectes, estudis de casos, esdeveniments socials i una campanya promocional completa.
PRODUCERS ON THE MOVE 2025 combina sessions en línia prèvies al festival amb un programa presencial de quatre mitges jornades a Cannes.
Les pel·lícules patrimonials constitueixen un segment significatiu de l'oferta cinematogràfica europea.
Amb 12,2 milions d'entrades venudes a Europa el 2023 (l'1,5% de totes les entrades de cinema), les pel·lícules patrimonials representen un nínxol de mercat per a l'exhibició cinematogràfica a Europa. A més, contribueixen significativament a la diversitat de l'oferta cinematogràfica. Considerant únicament les pel·lícules amb almenys 1000 entrades, les pel·lícules patrimonials van representar el 21% del total de pel·lícules estrenades el 2023 (aquesta xifra augmenta a aproximadament el 30% si es consideren totes les pel·lícules patrimonials, independentment del nombre d'entrades).
Las entrades de pel·lícules patrimonials estan en augment
Des de 2014, les entrades a pel·lícules patrimonials han augmentat mes ràpid que les entrades de la resta de pel·lícules, per la qual cosa el percentatge en el total d'entrades ha augmentat, mentre que el nombre de pel·lícules patrimonials estrenades també ha augmentat, encara que a un ritme més lent. Les entrades per a pel·lícules patrimoinials el 2022 i el 2023 van ser significativament més elevades que en els anys anteriors al COVID-19, amb més pel·lícules que va aconseguir almenys 100.000 entrades a Europa (13 el 2023).
Les entrades a pel·lícules patrimonials estan bastant concentrades
Les 100 pel·lícules més exitoses van representar més de la meitat de totes les entrades a pel·lícules patrimonials entre 2014 i 2023, i només 78 de totes les pel·lícules patrimonials van aconseguir més de 200.000 entrades. Tot i això, les entrades a pel·lícules patrimonials estan lleugerament menys concentrades que les entrades a totes les pel·lícules.
França és, amb diferència, el mercat europeu més important per a les pel·lícules patrimonials
França va representar el 46% de les entrades europees a pel·lícules de més de 10 anys el 2023, seguida de lluny pel Regne Unit (19%). També és en el mercat francès on la quota d'entrades a pel·lícules patrimonials representa la proporció més elevada del total d'entrades (3,2%). Els programes públics de suport a l'educació cinematogràfica duen a terme un paper important a la predilecció de França per aquestes pel·lícules.
França no és només bressol de pel·lícules patrimonials franceses, sinó també, amb diferència, el principal mercat d'exportació de pel·lícules patrimonials procedents d'altres països europeus. Les pel·lícules nacionals franceses només van representar el 24% de les entrades al cinema patrimonial entre el 2014 i el 2023, en comparació amb el 36% de totes les pel·lícules projectades a França.
Les pel·lícules patrimonials són majoritàriament reestrenes
Per a la gran majoria de les pel·lícules, l'estrena d'una pel·lícula patrimonial a un país és una reestrena. Hi ha pocs exemples d'estrenes en un país, i tendeixen a assolir nivells molt baixos d'audiència.
Les pel·lícules nord-americanes tenen un domini menor al mercat del cinema patrimonial que en general
Entre el 2014 i el 2023, les pel·lícules nord-americanes van representar el 53% de les entrades a pel·lícules patrimonials a Europa (en comparació amb el 64% de totes les entrades), seguides de les pel·lícules franceses (14%) i les pel·lícules britàniques (12%).
En general, les pel·lícules europees van representar el 37% del mercat del cinema patrimonial.
Fora dels països europeus i els EUA, només el Japó figura entre els 10 principals països d'origen de les entrades a pel·lícules patrimonials.
La pel·lícula 'Titanic' (1997) va ser la pel·lícula patrimonial que en la seva reestrena pel seu 25è aniversari va obtenir el nombre més elevat d'entrades venudes al seu pas pels cinemes europeus el 2023 (l'últim any analitzat a l'informe). Al general des del 2014, ocupa el segon lloc en les reestrenes de pel·lícules patrimonials a cinemes europeus.
Les entrades per a pel·lícules europees de patrimoni han augmentat, però a un ritme menor que el del mercat
El 2023, les entrades van ser significativament més elevades que el 2014 i van tornar als nivells pre-COVID. No obstant això, la participació de pel·lícules europees al mercat de pel·lícules de patrimoni està disminuint.
Les pel·lícules infantils estan ben representades entre les principals pel·lícules europees de patrimoni.
De les 26 pel·lícules europees amb 200.000 entrades o més entre el 2014 i el 2023, nou van ser pel·lícules infantils. França va registrar gairebé la totalitat de les entrades per a aquestes nou pel·lícules, cosa que probablement posa en relleu el paper fonamental dels programes de suport públic per a l'educació cinematogràfica.
D'entre les 675 sol·licituds rebudes de 91 països, han seleccionat 22 professionals: 16 guionistes/directors, 2 coguionistes i 4 aspirants a story editors, procedents de 20 països diferents: Argentina, Àustria, Bèlgica, Xile, Croàcia, Dinamarca, Egipte, Estònia, Alemanya, Índia, Indonèsia, Iran, Itàlia, Líban, Malàisia, Sèrbia, Espanya, Suècia, Regne Unit i Estats Units.
Els 16 projectes seleccionats inclouen 7 llargmetratges de debut i 9 segones obres. La classe està formada per 13 dones, 2 persones no binàries i 7 homes.
El programa ScriptLab estarà dirigit per la guionista i consultora de guió sueca Eva Svenstedt Ward (cap d'estudis) i la productora sèrbia Amra Bakšić Čamo (comissària). Treballaran amb 4 mentors de renom internacional que donaran suport als grups de treball durant tot l'any: Anna Ciennik (França), Nadja Dumouchel (França), Miguel López Beraza (Espanya), i Selina Ukwuoma (Regne Unit).
Els i les participants participaran a 5 sessions d'abril a novembre de 2025, a Belgrad, Berlín i Torí, fins al TFL Meeting Event, el mercat de coproducció de TorinoFilmLab.
Entre els participants seleccionats figura Alois Sandner Díaz (Spain), amb l'òpera prima 'Paraules en foc' ('Fuego en la boca' / 'Words that burn'), produïda per la productora canària Tourmalet films amb el suport de l'ICEC.
La resta de projectes seleccionats són els següents:
BLACK HAIRY BEAST, d'Anna Hints (Estònia), coguionista/codirector Tushar Prakash (Índia) – segon llargmetratge
CHOSEN CITY, de Maria Belen Poncio (Argentina) – primer llargmetratge
GOLDFISH, d'Aditya Ahmad (Indonèsia) – primer llargmetratge
GRASSHOPPER, de Micah Magee (Dinamarca/USA) – segon llargmetratge
HE IS CAT d'Anette Sidor (Suècia) – primer llargmetratge
HEARTH de Matthew Puccini (USA) – primer llargmetratge
HISTORY OF ILLNESS de David Gašo (Croàcia) – primer llargmetratge
HOLD ME (IF YOU WANT) de Mounia Akl (Líban) – segon llargmetratge
HOLD STILL de Shalini Adnani (Xila/United Kingdom/Índia) – segon llargmetratge
ISMAELILLO de Tommaso Santambrogio (Itàlia) – segon llargmetratge
RADICAL HOPE d'Steffi Niederzoll (Alemanya), co-guionista Sina Ataeian Dena (Iran/Alemanya) – segon llargmetratge
SUMMER ECHO de Miwako Van Weyenberg (Bèlgica) – segon llargmetratge
WALK SLOW d'Yvonne Zhang (United Kingdom) – primer llargmetratge
WOLF DAYS d'Emilija Gašić (Sèrbia) – segon llargmetratge
WORDS THAT BURN d'Alois Sandner Díaz (Espanya) – primer llargmetratge
WRECKING BALL de Clara Stern (Àustria) – segon llargmetratge
ScriptLab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i la col·laboració de Film Center Serbia i Der Divan.
Des de l'exitós llançament paneuropeu el novembre de 2022, la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, el Month of European Film ha experimentat un creixement continu: va començar amb 35 socis de 35 països el 2022, i el 2024 el Month of European Film va col·laborar amb 108 socis de 42 països.
El nombre de projeccions de pel·lícules europees en el marc de la iniciativa va passar de 1.553 el 2022 a 9.310 el 2023 a 16.140 projeccions a l'edició de 2024. El nombre d'entrades venudes va augmentar de 61.199 el 2022 a 164.206 el 2023 a gairebé mig milió d'entrades (467.697) l'últim any. Els socis participants van informar que les seves activitats durant el Mes del Cinema Europeu van augmentar l'interès del públic per les pel·lícules europees i també els fa voler programar més pel·lícules europees en el futur. Aquest és el resultat d'una avaluació amb els socis participants d'aquesta iniciativa singular.
Enguany, el Mes del Cinema Europeu començarà amb l'anunci de nominacions el dimarts 18 de novembre de 2025, amb cinemes d'arreu d'Europa oferint un programa a mida per al seu públic local. El Mes del Cinema Europeu tindrà la seva gran final el dissabte 17 de gener de 2026 amb la celebració dels Premis del Cinema Europeu a Berlín.
TorinoFilmLab ha fet pública la selecció de projectes i professionals participants a la segona edició de ComedyLab, programa adreçat a guionistes d’arreu del món que vulguin desenvolupar un projecte de llargmetratge de comèdia o millorar la seva experiència i habilitats en l’escriptura de comèdia. És un concepte realment únic que reuneix guionistes amb comediants talentosos, que aportaran la seva experiència i brillantor còmica.
Després de rebre 112 sol·licituds de 44 països d'arreu del món, TFL ha seleccionat quatre projectes i els aparellarà amb cinc escriptors/humoristes. En total, ha seleccionat 10 professionals (sis dones i quatre homes) de Bèlgica, Canadà, Alemanya, Indonèsia, Països Baixos, Regne Unit i Espanya.
Entre els quatreprojectes seleccionats figura el projecte català 'Les flors', de la guionista/directora Francesca Català Margarit, i el coguionista i director Àlex Maruny.
Sinopsi: Joan, un actor amb dificultats, torna a casa i treballa a la floristeria de la seva germana, on el drama familiar sempre floreix. Un dia, troba una nota estranya en un ram retornat. El que comença com un petit misteri, esdevé ràpidament una gran trama criminal que implica corrupció immobiliària i, per descomptat, la seva família ho empitjora tot a la seva manera hilarant.
I entre els 5 escriptors/comediants seleccionats a ComedyLab 2025 figura la també catalana Laura Fincias Marín. Laura és una còmica, escriptora i productora de comèdia, que treballa com a investigadora en el camp de la psicologia. Va començar la seva carrera de comèdia el 2021, amb un monòleg científic sobre la procrastinació. Des d'aleshores, ha estat fent stand-up per tot Europa en castellà, català i anglès.
European Showrunner Training és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l’oportunitat d’adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s’hi és el 6 d’abril de 2025.
A través de sessions en línia i seminaris presencials juntament amb tutoria en línia, el programa dona suport a cada participant a l’hora de cultivar la mentalitat i la consciència necessària per ser un showrunner d’èxit a Europa.
Els temes inclouen:
Impacte social (dins i fora de la pantalla).
Lideratge creatiu.
Guió, Producció, Direcció, Edició.
La sessió informativa explicativa del programa es durà a terme dijous 20 de març a les 17h i us hi podreu connectar des de l'enllaç següent. Hi intervindrà Jeppe Gjervig Gram (director del programa, guionista i showrunner de 'Borgen', 'Follow the Money'), juntament amb Rachel Kilfeather ('Vikings') i Alain Moreau ('Chains', 'Opj').
Feu clic aquíper a més informació i seguir la sessió.
Dades de la sessió:
Esdeveniment: Online Info Event European Showrunner Training 2025 Enllaç Zoomaquí. Meeting ID: 624 9235 8829 Contrasenya: InfoESP25
European Film Promotion organitza el Digi Mercado del Cine Europeo 2025, que es duu a terme el 10 i 11 de març de 2025, i ofereix una oportunitat exclusiva per a 15 agències de vendes internacionals d'Europa per conèixer compradors llatinoamericans. Amb aquest format en línia,European Film Promotion (EFP) pretén aprofitar els esdeveniments de networking anteriors, mantenir contactes amb distribuïdors llatinoamericans i oferir un espai exclusiu i segur d'intercanvi entre socis.
15 agències de vendes internacionals europees d'Àustria, Alemanya, Itàlia i Espanya, així com 15 compradors llatinoamericans d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú que adquireixen títols europeus, han confirmat la seva participació al Mercat en línia.
Durant els speed meetings, que tindran lloc durant dos dies consecutius, els venedors podran presentar les seves últimes i properes pel·lícules europees a tots els compradors. Cada sessió dura 10 minuts, amb compradors i agents de vendes en sales separades per garantir que tothom tingui l'oportunitat de conèixer-se. Les projeccions promocionals en línia prèvies a la comercialització ajudaran a iniciar l'esdeveniment i a generar interès donant als compradors accés anticipat a les pel·lícules i les llistes de cada empresa de vendes.
A més, de la resta de l'Estat espanyol, també participen a Digi Mercado del Cine Europeo 2025Latido Films (amb el drama de ficció '8', de Julio Medem) i Moonrise Pictures (amb el thriller psicològic 'El Instinto', de Juan Albarracin).
European Film Promotion compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
L'animació europea ha tornat a celebrar els seus èxits destacats amb els premis Cartoon Tributes en el marc del Cartoon Movie, l'esdeveniment de pitching i coproducció de pel·lícules d'animació europees de CARTOON, que s'ha dut a terme del 4 al 6 de març a la ciutat francesa de Bordeus, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Votats pels 838 professionals de 40 països que van assistir a la 27a edició de l'esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA, aquests premis reconeixen les empreses i personalitats les principals contribucions dels quals en els seus respectius camps han millorat significativament la indústria europea de l'animació durant l'any anterior.
Enguany celebrem que la directora i guionista Maria Trénor ha rebut el premi a directora de l'any pel seu treball a 'Rock Bottom'. Inspirada en la música i la vida del músic i compositor de culte britànic Robert Wyatt, la primera pel·lícula de Trénor explica la història d'amor autodestructiva d'una jove parella d'artistes atrapada a la voràgine creativa de la cultura hippie de principis dels anys 70.
Trénor ha estat representada als premis per Alba Sotorra Clua, productora del film.
Agent de vendes internacional de l'any: Kinology (França).
La cerimònia de premis va tenir lloc al Palau de Congressos de Bordeus, on 55 nous projectes d'animació de 16 països han estat presentats al llarg de dos dies per trobar nous socis i inversors i així accelerar-ne la producció.
El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.
La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:
Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d’arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d’animació també són benvinguts.
Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d’arreu del món.
Durant els tres dies de l’esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.
Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S’enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.
El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s’enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2025 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d’acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l’esdeveniment.
Criteris d’elegibilitat:
Els llargmetratges de ficció o documental han de:
Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
No hi ha límit de pressupost o gènere.
Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.
L’equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.
Els projectes immersius han de:
Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
Ser ficció, documental, sèrie o animació.
Tenir una durada mínima de 10 minuts.
Ser idees originals o adaptacions.
No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s’accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.
L’equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d’inscripció (això per tal de documentació i de recerca).
Inscripció:
La presentació de sol·licitud es realitza en dos passos:
2. Puja els materials següents per completar la teva inscripció. Han d’estar traduïts a l’anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d’incloure el següent:
Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
Declaració del director/a i/o concepte visual.
Perfil de l’empresa productora.
Pressupost en euros.
Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l’esdeveniment i l’any.
Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:
Entre el/la productor/a i l’autor/a/guionista.
Entre el/la productor/a i el director/a.
Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n’hi hagués-.
Entre el/la productor/a i l’agent de vendes -si n’hi hagués-.
Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia’l per e-mail indicant el títol del projecte a l’assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.
En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència d'usuari i disseny d'experiència interactiva. Cada projecte l’ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.
Condicions de participació:
Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se’ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que circularà entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.
La participació a l’esdeveniment dona dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:
Despeses de viatge i allotjament del director/a, i allotjament del productor/a, per a cadascuna de les pel·lícules seleccionades, durant quatre nits (del 28 d'agost a l'1 de setembre del 2025).
Oportunitats de networking i reunions one to one.
Promoció del projecte.
Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.
A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:
Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2025’. El logotip es proporcionarà de manera electrònica.
Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market.
Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l’esdeveniment.
A cambio, todos los equipos de los proyectos seleccionados deben:
Incluir la siguiente línea y el logo autorizado en los créditos cuando la película esté completada: ‘Presentada en el Venice Production Bridge 2025’. El logo será proporcionado de forma electrónica.
Asistir a las actividades del Venice Gap-Financing Market.
Asistir a todas las reuniones one to one preorganizadas durante el evento.
Aquest informe, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, analitza la relació entre el visionat de SVOD i les entrades al cinema a 9 països de la Unió Europea.
Conclusions principals comparant el consum de pel·lícules als cinemes i a SVOD:
Les pel·lícules produïdes a la UE tenen una proporció més gran de les entrades totals al cinema (28%) que la seva proporció de consum de SVOD (22%). Aquesta menor proporció a SVOD es deu al rendiment comparativament més baix de les pel·lícules nacionals de la UE, mentre que les pel·lícules de la UE no nacionals tendeixen a tenir un millor rendiment a SVOD que als cinemes.
Les pel·lícules depenen molt més dels seus mercats nacionals als cinemes (84% de les entrades) que de l'SVOD (62% de les visualitzacions). Aquesta observació s'aplica a tots els països de la mostra, excepte Alemanya, on la proporció d'entrades al cinema no domèstic i de visualització de SVOD és similar.
Sigui quin sigui l'origen de les pel·lícules, les pel·lícules amb un nombre més elevat d'entrades als cinemes representen una proporció comparativament més gran de les entrades totals al cinema que les pel·lícules més vistes a SVOD del total de visionats SVOD. Això probablement es deu a un nombre molt més elevat de pel·lícules disponibles a SVOD.
Conclusions principals sobre la correlació entre el consum de pel·lícules als cinemes i a SVOD
Un rendiment excel·lent als cinemes no significa automàticament un rendiment excel·lent a SVOD:
La majoria dels 100 millors títols per entrades al cinema des de 1996 estan disponibles a SVOD. Tanmateix, menys del 20% d'aquests títols es troben entre les 100 pel·lícules més vistes a SVOD.
Les millors pel·lícules de la UE disponibles des del 1996 són encara menys propenses a estar entre les pel·lícules de la UE més vistes a SVOD: hi ha menys pel·lícules de la UE disponibles a SVOD i, quan estan disponibles, amb prou feines entren entre les 20 primeres.
Les pel·lícules que s'estrenen a les sales d'un país tenen un rendiment superior a l'SVOD en comparació amb les pel·lícules que no s'han estrenat a les sales. A tots els països de la mostra, les pel·lícules estrenes a les sales representen el 46% de les pel·lícules a SVOD però el 57% del temps de visualització. La "premium" per a estrenes en cinemes és especialment alta a Suècia i Dinamarca.
El 60% de les pel·lícules van tenir un rendiment similar als cinemes i a l'SVOD, és a dir, per sota de la mediana dels dos cinemes i de l'SVOD, o per sobre de la mitjana dels dos cinemes i de l'SVOD.
Per contra,només un nombre limitat de pel·lícules va tenir un millor rendiment a SVOD que als cinemes: el 20% de les pel·lícules de tots els orígens van tenir un rendiment per sota de la mitjana als cinemes però per sobre de la mitjana a SVOD.
TÍTOLS DE TOTS ELS ORIGENS: percentatge de títols per sobre i per sota de la mitjana d'entrades al cinema i la mitjana del temps de visualització a SVOD En % i nombre de títols, pel·lícules produïdes l'any 1996 o posteriors, tots els orígens, tant estrenes de cinema com SVOD, UE9
Període de temps de les dades:
El període de temps retingut per a SVOD és de l'1 de setembre de 2022 a l'1 de setembre de 2023.
El termini retingut per a les entrades al cinema és:
Per a la Part 1 (comparació entre les entrades al cinema i el consum de SVOD) de l'1 de gener de 2022 al 31 de desembre de 2022.
Per a la part 2 (correlació entre les entrades al cinema i el consum de SVOD) del 1996 al 2023.
El programa de formació EURODOC2025, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha anunciat el llistat de participantsque formen part del seu programa anual.
Entre les productores seleccionades figuren les catalanes Laura Àlvarez Soler (Nanouk Films), amb el documental ‘Homefire‘ ('Un fogal'), escrit i dirigit per Neus Pagèsi Selga; i el productor André Robert, de la productora Malcriada Films.
A EURODOC, que enguany celebra la 26a edició, desenvoluparan els seus projectes de documental i carrera al llarg de vuit mesos. Els grups resultants seran orientats per Heino Deckert (Ma.ja.de, Alemanya), Jean-Laurent Csinidis (Les Films de Force Majeure, França) i Gema Juarez Allen (Gema Films, Argentina).
Enguany, les primeres sessions residencials tindran lloc a Biella (Itàlia) al març, gràcies a la Film Commission Torino Piemonte, i la segona sessió es farà a Ljubljana (Eslovènia) al juny, amb el suport de RE-ACT. A cada país, un grup de productors/es locals s'unirà a la cohort internacional i construirà una sòlida xarxa d'oportunitats creatives i de negoci. Mitjançant les sessions presencials i sessions addicionals en línia, a través del treball en grup, classes magistrals, estudis de casos, consultes individuals i coaching, els i les 40 participants abordaran desenvolupament artístic, desenvolupament i finançament de la producció a l'àmbit europeu i global, fonaments de la coproducció, tècniques i ètica, aspectes legals del desenvolupament, gestió i lideratge d'equips creatius, impacte, màrqueting i difusió del públic, pitching, fins a la tercera sessió a Cork (Irlanda), on es reuniran, gràcies a Screen Ireland, amb 40 convidats/des del sector.
El proper divendres 14 de febrer, l'aclamada pel·lícula d'animació Robot Dreams, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, tindrà una sessió especial de signatures per a tots els fans, al Fòrum de Fnac Triangle (Barcelona), a partir de les 19:00h, amb la presentació del director, Pablo Berger, i del director d'art, José Luis Ágreda.
Robot Dreams, dirigida per Pablo Berger (Blancanieves, 2012, que també compta amb suport MEDIA), i amb la direcció d'art de José Luis Ágreda (Buñuel en el laberinto de las tortugas, 2018, també amb ajut MEDIA), ha esdevingut ja un clàssic contemporani després de la seva exitosa estrena al Festival de Cannes i els seus posteriors premis, Feroz, Gaudí i Goya, culminant en la seva nominació a l'Oscar en la categoria de millor pel·lícula d'animació.
Serà una oportunitat única poder escoltar Pablo Berger i José Luis Ágreda les seves experiències i aventures durant la producció de Robot Dreams.
Una tarda inoblidable en què tindrem també l'oportunitat de participar a la SESSIÓ DE SIGNATURES posterior a la presentació, amb una LÀMINA DE REGALper a tots els i les assistents i el SORTEIG d'una edició col·leccionista de ROBOT DREAMS a Blu-ray.
L'esdeveniment és gratuït, però les places són limitades. Es recomana arribar amb antelació per assegurar la vostra plaça. No us perdeu aquesta oportunitat de formar part de l'univers de Robot Dreams!
Recuperem aquí l'entrevista B2A que vam tenir l'ocasió de fer-li a Pablo Berger, tot just fa un any, amb motiu de la nominació a l'Oscar de Robot Dreams.
https://www.youtube.com/watch?v=0pYhNk6WVb8
Entre les nominacions als Oscars d'enguany també figuren diverses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, entre les quals destaca la cinta també d'animacióFlow, de Gints Zilbalodis , una coproducció entre Letònia, França i Bèlgica, amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que compta amb dues nominacions als Oscars 2025: Millor pel·lícula internacional (per Letònia) i Millor pel·lícula d’animació.
El nostre cicle MEDIA al Maldà us va convidar a la projecció de 'Flow' el passat 30 de gener, així com també ho vam fer el gener de 2024 amb 'Robot Dreams'.
El Premi Lux es lliura cada any com a reconeixement del cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
La Filmoteca de Catalunya acollirà del febrer a l’abril la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2025. El mes de febrer es projectaran tres de les cinc pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic, i el mes de març i abril es podran veure la quarta, Interceptedamb presentació de la directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada, i la cinquena, Flow, respectivament.
Així, els dies 13, 20 i 27 de febrer, 6 de març i 18 d’abril, a la sala Chomón, es projectaran ‘Julie Keeps Quiet’, ‘Animal’, ‘Dahomey’, ‘Intercepted’ i ‘Flow’.
Les sessions són gratuïtes, i l'aforament és limitat. Les entrades, disponibles a taquilla.
El calendari de projeccions a la Filmoteca de Catalunya és el següent:
El cicle inclou la projecció el 6 de març del documental 'Intercepted', amb presentació a càrrec de la seva directora, Oksana Karpovych (Kíiv, Ucraïna, 1990), el director de fotografia, Christopher Nunn, i la vicepresidenta de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu Diana Riba. La cinta es va estrenar mundialment durant la 74ª edició de la Berlinale, al febrer de 2024, on estava nominada en la categoria de millor documental i va rebre les mencions especials del Jurat Ecumènic i del Premi d’Amnistia Internacional.
Aquesta edició comptarà amb ‘Julie Keeps Quiet’, de Leonardo van Dijl, que va obtenir diverses nominacions al Festival de Canes i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució; la triomfadora amb set premis en la darrera edició dels Premis de l'Acadèmia de Cinema Hel·lènic, ‘Animal’, de Sofia Exarchou; la cinta guanyadora de l’Ós d’Or al Festival Internacional de Cine de Berlín, el documental ‘Dahomey’, de Mati Diop, que també compta amb suport MEDIA; i la candidata als Òscars en les categories de Millor pel·lícula internacional i Millor pel·lícula d’animació ‘Flow’, de Gints Zilbalodis, que també compta amb suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
Les pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX, que van ser anunciades en una cerimònia celebrada a Estrasburg el 18 de setembre.
El públic té la paraula
El premi LUX s’atorga conjuntament entre la ciutadania europea i els diputats al Parlament Europeu, repartint-se la puntuació al 50%. La ciutadania pot votar fins a l’abril les cinc pel·lícules a la pàgina web del premi, luxaward.eu, amb una puntuació d’entre una i fins a cinc estrelles.
A l’abril tindrà lloc el lliurament del guardó en una cerimònia a Brussel·les, en què els guanyadors rebran la distinció de mans de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Premi del Públic LUX
Des del 2007, el Parlament Europeu atorga anualment el Premi LUX de Cinema a pel·lícules que, a través de les seves històries, contribueixen al debat públic europeu, tractant assumptes com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques o els drets fonamentals. La iniciativa és també una manera de donar visibilitat al cinema europeu, ja que la majoria de les pel·lícules europees només es projecten al país en què han estat produïdes i no solen distribuir-se més enllà de les seves fronteres. Aquest fet resulta encara més sorprenent si es té en compte que, encara que més del 60% de les pel·lícules que s'estrenen a la UE són europees, aquestes suposen únicament un terç del total d'espectadors.
El Premi del Públic LUX està organitzat conjuntament pel Parlament Europeu i l’Acadèmia Europea del Cinema, en col·laboració amb Creative Europe MEDIA i la xarxa Europa Cinemas. En el marc del Premi LUX es promou la distribució de les candidates perquè arribin més enllà de les seves fronteres nacionals. Les cinc pel·lícules seran subtitulades en les 24 llengües oficials de la Unió Europea.
La sessió permetrà descobrir com InvestEU pot donar suport als sectors culturals i creatius mitjançant eines de finançament específiques, així com parlar amb financers, inversors i experts del Fons Europeu d'Inversions sobre el fons de garantia i finançament per al sector cultural i creatiu amb suport de MediaInvest.
Aquesta sessió informativa està dissenyada per a professionals de l'audiovisual i creatius que busquen informació sobre les oportunitats de finançament a través d'InvestEU. La moderació anirà a càrrec d'Els Hendrix, oficial del Comissionat de Cultura i Mitjans de Comunicació, Indústria Cinematogràfica i Afers Internacionals del Govern Federal
1.Introducció al programa InvestEU i a les seves eines financeres:
Després de les paraules de benvinguda de la Comissió Europea, coneix de la mà de l'European Investment Fund com funciona i com proporciona suport financer específic a empreses dels sectors audiovisual i creatiu.
2. Comprensió del finançament amb suport de la Unió Europea:
Debat amb inversors i finançadors com MediaInvest i les Garanties CCS poden finançar el teu negoci, ja sigui per a una expansió, per a un nou projecte o per a necessitats operatives.
3. Criteris d'elegibilitat:
Parla sobre els requisits d'elegibilitat i sobre com sol·licitar finançament amb èxit.
4. Casos d'estudi i històries d'èxit:
Descobreix exemples de negocis que s'han beneficiat d'oportunitats de finançament similars i aprèn sobre la seva experiència.
5. Sessió de Q&A (preguntes i respostes):
Coneix les principals parts interessades a les indústries culturals i creatives, fes preguntes i discuteix com aquest finançament es pot adaptar a les teves necessitats comercials específiques.
Horari:
10.00h - Benvinguda:
Barbara Gessler - Directora de la Representació de la Comissió Europea a Berlín.
Maciej Szymanowicz - Policy Officer de la Comissió Europea.
10.10h - Preparant l'escenari - InvestEU i Media Invest:Oportunitats per a empreses audiovisuals i creatives. Explora com InvestEU pot potenciar els sectors culturals i creatius amb solucions financeres personalitzades per fomentar el creixement i la innovació.
Antonino Stefanucci - Mandate Origination i Relationship Officer a European Investment Fund.
10.25h - Finançament de deute: garanties per als sectors cultural i creatiu. Coneix els instruments de deute disponibles, inclosos préstecs i garanties, dissenyats per proporcionar a les empreses creatives el capital necessari per escalar i prosperar.
Andreea Draghici, Directora de la Unitat NPIs & Sector Policies a European Investment Fund.
Sebastian Schelenz, Productor i fundador, Velvet Films.
Romana Stanciukaite, Gerent de Transaccions i Relacions a European Investment Fund.
Jan Wünschmann, Vicepresident Executiu de Coproducció i Afers Comercials a Beta Film.
Q&A (preguntes i respostes) amb l'audiència.
10.55h - MediaInvest: Les inversions d'equity per al sector audiovisual. Descobreix opcions de finançament de capital que permeten col·laborar a inversors i emprenedors d'audiovisuals i videojocs, tot garantint la sostenibilitat a llarg termini i l'accés a capital de creixement.
Nathalie Chollet, Directora de Circular Economy & Industrial Resilience a European Investment Fund.
L’Agora Doc Market, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, acull més de 400 films i convida més de 300 professionals d’indústria i compradors/es per promoure la compra de pel·lícules documentals.
L'objectiu principal del mercat és vendre els drets dels documentals als canals de televisió, ajudar-los a trobar distribució a les sales de cinema i donar-los l'oportunitat de ser descoberts a altres festivals. El Doc Market funciona principalment com un pont que connecta el producte cinematogràfic amb el poderós mitjà de la televisió.
AGORA Doc Market és totalment digital i opera exclusivament en línia a través de Cinando.
Les pel·lícules de Doc Market poden optar per romandre en línia per als convidats acreditats per AGORA durant un període de temps més llarg (8 de març al 30 d'abril de 2025) i així oferir-los més oportunitats de veure-les.
Si heu enviat una pel·lícula documental al programa oficial del festival, no cal tornar-la a enviar a l'AGORA Doc Market. Adquiriran la informació necessària del seu enviament original.
La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2025, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participantsper a la propera edició, entre els quals figuren tres productores catalanes:
Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d’aquest enllaç.
Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d’un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.
Dates:
Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2025.
Taller 2: juny de 2025 (dates i llocs exactes pendents de confirmació).
Taller 3: Tessalònica (Grècia) a l’octubre de 2025 (data exacta pendent de confirmació).
Participants:
EAVE Producers Workshops’adreça aproductors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l’àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).
Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d’entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d’una setmana de durada.
EAVE Puentes ofereix un suport en profunditat per al creixement professional de cada participant, tot proporcionant-los eines pràctiques per navegar pels matisos culturals dels mercats cinematogràfics i fomentar les habilitats necessàries per a una col·laboració transcontinental eficaç. Des d'adquisicions i distribució fins a estudis de casos reals, els i les assistents participen en una combinació de sessions plenàries, treballs en grups reduïts, reunions individuals amb experts i oportunitats de creació de xarxes, així com mòduls especials de planificació de l'empresa.
Durant l'any del taller, els i les participants estaran acompanyats per l'equip pedagògic d'experts, professionals en actiu del sector:
Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d’estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com ‘Una mujer fantástica’, ‘La boda de Rosa’, ‘Neruda’, ‘Pequeña Flor’, ‘Blondi’, 'El llanto'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d’EAVE a Gaijin-França- i productora de ‘Los Perros’, ‘Costa Brava, Líbano’, 'Milla', 'The Load', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de ‘Las Herederas’, ‘Gigante’, ‘Tanta agua’, 'Monos', etc.). S’hi uniran altres experts convidats tant d’Europa com d’Amèrica Llatina.
Un exemple recent de pel·lícula d'èxit que ha arribat a través de PUENTES inclou 'Mi bestia', dirigida per Camila Beltrán, produïda per Lionel Massol (Films Grand Huit, França) i coproduïda per Paola Andrea Pérez Nieto (Inercia Películas, Colòmbia). El projecte es va desenvolupar a través de l'edició d'EAVE Puentes 2021, on els dos productors es van conèixer per primera vegada.
Qui s'hi pot presentar?
Les sol·licituds estan obertes a professionals del cinema d'Amèrica Llatina i d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.
La selecció està formada per 10 productors/es centrats/des en el desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) i4-5 professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional (sense presentar projecte):
Productors de cinema llatinoamericans i europeus centrats en el desenvolupament de projectes:
Productors de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte de llargmetratge de ficció ha de ser capaç de demostrar una clara implicació amb Amèrica Llatina, i viceversa.
Professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional:
Ciutadans o residents d'Europa (Unió Europea i països que poden sol·licitar formació a Europa Creativa MEDIA) que siguin agents comercials, distribuïdors, representants de festivals i mercats, financers o productors europeus centrats en el desenvolupament professional que vulguin aprofundir els seus coneixements sobre coproduccions i mercat llatinoamericà.
Termini d'inscripció
Les inscripcions estan obertes fins al 5 de gener i la selecció s'anunciarà a principis d'abril. Les entrevistes de preselecció es realitzaran al març i els i les sol·licitants haurien d'estar disponibles aleshores.
Calendari del taller
Puentes té lloc en el transcurs de dues setmanes a l'any. Per a l'edició de 2025, PUENTES es durà a terme, excepcionalment, la primera setmana de juny i a principis de setembre:
Segona sessió: setembre de 2025 (dates exactes pendents de confirmació) a l'Uruguai (ubicació exacta pendent de confirmació) en col·laboració amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA
En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
El taller PUENTES és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa - MEDIA de la Unió Europea i del Programa IBERMEDIA, i amb el reconeixement de la Direcció General de Cinema del Ministeri de Patrimoni i Activitats Culturals.
Considerat un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.
Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, ‘Quelque chose d’organique‘ (1998), és seleccionat per Berlín, i poc després, ‘The Pornographer‘ (2001) guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta ‘Tiresia‘ (2003), Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis César i representant de França als premis Oscar.
Entre la seva filmografia figuren, a més, altres títols amb MEDIA, com 'Nocturama’(2016) o ‘La Bestia’ (2023), presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any. Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Bertrand Bonello va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, els perills de la Intel·ligència Artifical i l’ús narratiu de la música a les seves pel·lícules: “No utilitzo la música com a il·lustració, sinó d’una manera narrativa”.
Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022 i d'una segona gran edició el 2023 amb 75 socis, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta el Mes del Cinema Europeu 2024 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa.
A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant cinc setmanes fins a la gran final el 7 de desembre amb els European Film Awards a Lucerna (Suïssa).
A tot Europa, gràcies a la xarxa Europa Cinemas, soci de l'Acadèmia, els cinemes emblemàtics de més de 100 ciutats de 42 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses capitals, pobles petits i xarxes nacionals de cinema, projecten pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un enfocament especial a les pel·lícules europees, el portal VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus i Festival Scope celebra els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu, tot permetent als amants del cinema d'arreu del món participar-hi.
El Festival de Cinema Europeu de Sevilla, soci de l'Acadèmia a l'Estat espanyol des de fa temps i important plataforma del cinema europeu, torna a projectar moltes pel·lícules de la Selecció de l'Acadèmia 2024.
“Amb el Mes del Cinema Europeu, el cinema europeu s'acosta més a casa per a molta gent. D'aquesta manera, l'Acadèmia continua construint una xarxa i una finestra per a la celebració simultània del cinema europeu. Estem orgullosos de donar la benvinguda als socis cinematogràfics a més de 100 ciutats d'Europa aquest any, per primera vegada inclosos Armènia i Xipre. És fantàstic veure que a molts països ja tenim més d'un cinema soci, fins a cinc o sis a Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya. Montenegro és fins i tot el primer país d'Europa que participa amb tots els cinemes del país", diu Matthijs Wouter Knol, director general i director de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Afegeix: "Per descomptat, estem especialment entusiasmats, juntament amb els nostres socis suïssos, per la fantàstica cooperació amb més d'una dotzena de cinemes associats que organitzen programes i projeccions especials, un programa dedicat a la Cinémathèque suisse, l'emissora suïssa SRG SSR. pel·lícules relacionades amb els Premis del Cinema Europeu, així com esdeveniments especials als festivals de Ginebra, Winterthur, Queersicht Bern, PinkPanorama i Zoomz en Lucerna, i l'esdeveniment documental Let's Doc que es durà a terme durant tot el novembre".
Durant el Mes del Cinema Europeu, hi haurà multitud d'iniciatives diferents. Enlloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i atenent al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia i, per tant, candidates als Premis del Cinema Europeu. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2025.
Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu ha estat el Dia del Cinema del Públic Jove (3 de novembre), organitzat simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus –i en línia– i que inclou la projecció de 'Scrapper', dirigida per Charlotte Regan, guanyadora del Premi Europeu del Públic Jove 2023. La jornada també comptarà amb l'anunci dels nominats al Premi Europeu del Públic Jove 2024.
Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 17 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig.
Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: hi ha projeccions especials per a joves, sovint combinades amb debats, tallers educatius i activitats interactives, a Colònia, Gornji Milanovac, Lodz, Potsdam, Pula, Saarbrücken i Varsòvia.
El Centre Agimi Artit de Tirana (Albània) presenta un cercle de discussió amb el cineclub local; el cinema Beltrade de Milà (Itàlia) organitza un "dia d'animació" amb una selecció d'uns 10 curtmetratges d'animació per a infants; Don Bosco a Roma (Itàlia) té projeccions escolars especials de pel·lícules temàtiques de bullying i hikikomori (retirada social) amb la participació de convidats i psicoterapeutes. Juntament amb una universitat local, el cinema Lumière de Maastricht (Països Baixos) presenta una projecció especial de 'Kneecap', de la Selecció de l'Acadèmia, amb un professor d'anglès d'Irlanda fent la introducció i moderant el debat posterior.
La participació del públic en general torna a jugar un paper important per a tots els cinemes participants. Les iniciatives van des de projeccions per a gent gran i per a infants (per exemple, a Košice, Eslovàquia), classes magistrals amb professionals del cinema (a Tirana, Albània i Kíev, Ucraïna), un taller d'animació (Cluj-Napoca, Romania) o un qüestionari de cinema amb el tema “celebracions familiars” (Hamburg, Alemanya).
Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi haurà un enfocament especial en Wim Wenders (receptor del premi europeu a la trajectòria d'enguany) a Lucerna, Maastricht, Pula, Sofia i Zuric, una retrospectiva cinematogràfica de l'Ona Negra al cinema iugoslau a Zagreb. Les projeccions especials posaran en valor l'obra de Chantal Akerman (Colònia) i 'The colour of Pomegranates', de Sergei Parajanov (Kíev). Filmmuseum Potsdam presentarà el festival “When QUEER was black’n’white”, mentre que Kino Nowe Horyzonty presentarà una retrospectiva de Rainer Werner Fassbinder (Wroclaw) i Kino Muranów a Werner Herzog (Varsòvia).
Moltes sales de cinema se centren durant el mes del cinema europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà "Ciné polska" - festival de noves pel·lícules poloneses a Saarbrücken (Alemanya); el Festival de cinema d'Ucraïna a Wroclaw (Polònia); un centrat en el cinema italià a Biel (Suïssa); una sèrie de cinema portuguès “Remembering the Carnation Revolution” a Cluj-Napoca (Romania) i una Selecció de cinema hongarès a Istanbul (Turquia).
L'Acadèmia del Cinema Europeu està encantada de continuar la seva associació amb el distribuïdor mundial de cinema, el servei de streaming i la productora MUBI per celebrar el Mes del Cinema Europeu. A partir de l'1 de novembre, la plataforma de streaming de MUBI se centrarà en 100 pel·lícules europees. El portal de documentals VOD DAFilms celebrarà alhora els documentals europeus amb una selecció de 30 títols. A més, Festival Scope presentarà tots els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu. L'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda al Festival Scope com a nou soci del Mes del Cinema Europeu.
Finalment, el Mes del Cinema Europeu culmina el 7 de desembre amb la cerimònia dels 37è Premis del Cinema Europeu a Lucerna.
El Mes del Cinema Europeu seguirà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els entusiastes del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu. L'objectiu del Mes del Cinema Europeu és crear una temporada de cinema europeu en els propers anys, animar el públic a participar activament i implicar els titulars dels drets i els actors clau de la indústria per ajudar a permetre la celebració conjunta i sincronitzada del cinema europeu en un moment crucial de l'any.
Cartoon Movie2025, de CARTOON, ha obert el termini de presentació de projectes fins al 13 de novembre de 2024.
Aquest fòrum de coproducció i de pitching per a projectes de llargmetratge d'animació se celebrarà del 4 al 6 de març del 2025 a Bordeus (França).
Les xifres d'edicions anteriors parlen per si soles: des de la seva creació el 1999 un total de més de 850 participants de 45 països, al voltant de 280 compradors internacionals i al voltant de 480 pel·lícules finançades per a un pressupost total sumat de 3,2 bilions d'euros.
Durant dos dies, els productors/es assistents tenen l'oportunitat de presentar els seus projectes de llargmetratge d'animació per a cinema (per avançar en finançament i trobar coproductors o distribuïdors internacionals interessants).
Qui pot presentar-hi projecte?
Qualsevol productor/a europeu/a que estigui localitzat en un país que pertanyi a Europa Creativa MEDIA pot presentar un nou projecte de llargmetratge d'animació. CARTOON considera projectes elegibles aquells enviats per companyies de producció.
Les productores independents poden enviar-hi un projecte.
Els equips de producció amb projectes seleccionats han de pagar les quotes de Cartoon Movie.
Un mínim d'un representant de la productora principal del projecte ha d'atendre l'esdeveniment.
Quins projectes s'hi poden enviar?
Només es pot enviar un projecte de pel·lícula d'animació europea. Si heu enviat una pel·lícula a Sneak Preview, teniu permès presentar un segon projecte en una altra categoria.
Pel·lícula d'animació (mínim de 50% d'animació) amb una durada mínima de 60 minuts.
Qualitat de cinema.
Destinada a distribució a sales de cinema.
S'accepten totes les noves tècniques d'animació.
Carta d'interès: Cada projecte ha d'anar acompanyat d'un compromís escrit d'un distribuïdor, agent de vendes internacionals o plataforma de streaming que indiqui l'interès pel projecte (opcional per als projectes en concepte). Haureu d'incloure nom de la companyia, nom i cognom de la persona de contacte i carta en format PDF (màxim 10MB).
Nota: Els productors el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el seu projecte després del 9 de gener de 2025, o hauran de pagar la suma de 1000 euros. Aquesta regla s'estableix per ser justos amb altres productors que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats.
Data límit: 13 de novembre de 2024.
El projecte o pel·lícula que la productora a Cartoon Movie ha d'estar en una de les quatre categories següents: projecte en concepte, projecte en desenvolupament, pel·lícula en producció o pel·lícula en avenç (Sneak Preview).
Materials de sol·licitud:
Sinopsi: Breu descripció de la història en anglès. Es publicarà a l'aplicació i al web de CARTOON. Màxim 700 caràcters incloent espais.
Arxiu del projecte (PDF): Presentació del projecte de la millor manera possible. Incloure imatges i elements del projecte que el descriguin. Suggeriments d'elements a incloure:
Pàgina de sumari amb el títol, els productors i els coproductors, la durada, el gènere i l'audiència.
El concepte del projecte.
Sinopsi i diversos stills del projecte.
Elements gràfics.
Tractament i storylines (descripció extensiva de la història).
Descripció dels personatges.
Descripció de l´estat de progrés.
Nota d'intenció del productor.
Important: Puja un únic PDF que no excedeixi les 25 pàgines (10 MB) i estigui escrit en anglès.
3. Carta d'interès.
Imatges: A més de les imatges del fitxer del teu projecte, prepara tres stills del projecte per a l'aplicació mòbil i la web de CARTOON, així com per a l'agenda i la premsa. Si us plau, tingues en compte que no pots canviar les fotos un cop el projecte ha estat presentat.
Un still vertical: 1920×2560 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Amb el títol del projecte. Amb logos o el nom de la productora.
Un estill horitzontal: 1920×1150 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Sense text. Ha de ser diferent de la vertical.
Un estill quadrat: 650×650 px, només jpg, màx. 1 MB.
Vídeo: Si està disponible, hauràs de ser capaç d'incloure-hi un enllaç al formulari de sol·licitud. També podeu proporcionar un vídeo via WeTransfer a: movie@cartoon-media.eu Obligatori en projectes de pel·lícules d'animació (categories producció o 'sneak preview'): un extracte de cinc minuts dels films en producció o el film complet a 'sneak preview'.
Opcional en altres categories.
Data límit: 13 de novembre de 2024.
Presenta el teu projecte seguint els passos d'aquest enllaç.
Cartoon Movie de CARTOON compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El proper dimecres 25 de setembre a les 16:00h es durà a terme la jornada Case Study: Coproducció Espanya-França amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, en el marc de The Industry Club del Festival de San Sebastián.
La jornada, que s'adreça a acreditats/des professionals de la indústria audiovisual, es durà a terme a Tabakalera (4ª Planta, Sala Ruiz Balerdi) a San Sebastián.
Entre la preselecció figuren les pel·lícules amb participació catalana 'Un Amor', d'Isabel Coixet, i 'Misericòrdia', d'Alain Guiraudie. Així com també figuren les següents pel·lícules de la resta de l'Estat espanyol i/o amb participació espanyola: 'O Corno', de Jaione Camborda, 'Volveréis', de Jonás Trueba, i 'Hesitation Wound', de Selman Nacar.
La nova entrega d'aquests guardons (pilar fonamental per ressaltar el talent i la diversitat del cinema a Europa) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i tindrà lloc aquest any el proper dissabte 7 de desembre del 2024 amb una cerimònia des de Lucerna (Suïssa). El Lucerne Culture and Congress Centre (KKL Luzern) acollirà aquell dia la gala i en addició, un programa divers d'esdeveniments amb projeccions de pel·lícules, debats i altres activitats al voltant de Suïssa portarà els visitants a un viatge de descobriment a través de la cinematografia europea i suïssa al llarg de l'any.
Amb el lliurament del màxim premi del cinema europeu per primera vegada a Suïssa, aquest país es pot presentar de manera especial com un país cinematogràfic viu i creatiu al cor d'Europa.
Durant les properes setmanes, els 5.000 membres de l'European Film Academy començaran a veure i votar les pel·lícules seleccionades. Segons els vots dels membres participants, les nominacions a les categories de llargmetratges 'Pel·lícula europea', 'Director europeu', 'Actor europeu', 'Actriu europea', 'Guionista europeu' o 'Documental europeu' així com 'Descobriment europeu' i Young Audience Award es faran públiques el 5 de novembre del 2024.
El llistat complet de títols de la preselecció dels European Film Awards 2024 és el següent:
Arcadia, de Yorgos Zois (Grècia, Estat Units i Bulgària).
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)
Bird, d'Andrea Arnold (Regne Unit, França, Alemanya i Estats Units).
Crossing, de Levan Akin (Suècia, Dinamarca, França, Turquia i Geòrgia).
Els guanyadors de la 7a edició de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab, que s'ha dut a terme entre el 23 i el 25 de juliol, són els següents:
Primer Premi Atlàntida Mallorca Talents Lab 2024: ‘Parts Gael‘. Debut en la direcció de l’actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Premi de 40.000€, distribució en sales per part d'Elastica Films, distribució en línia a Filmin i còpies i DCP per part de Deluxe Spain.
Segon Premi Atlàntida Mallorca Talents Lab 2024: ‘A veces silencio‘. Projecte d’animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys. Premi de 15.000€ per a la distribució en línia per part de Filmin i còpies i DCP per part de DELUXE.
Premi Abycine Lanza: ‘No soy universal‘. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s’enfronta algú com a dona i com a mare. Amb aquest premi, el projecte participarà en la següent edició de Abycine Lanza.
Premi Málaga Talent: ‘Mono‘, d’Eiande Setoain i produït per Fractal. Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer. Amb aquest premi, el projecte participarà en la següent edició de Màlaga Talent.
Jaume Ripoll (Filmin), Christian Solanas (Oficina MEDIA España) i Alex Navarro (Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya) han donat la benvinguda aquest matí als integrants dels 10 projectes seleccionats que, durant tres dies, estaran envoltats de professionals del sector per impulsar els seus projectes.
Els 10 projectes seleccionats, d’entre les més de 180 sol·licituds, són un projecte de no ficció, un fals documental, una animació i set projectes de ficció. Sense perdre el focus en el talent balear, s’ha apostat per dos projectes balears alhora que es fa visible, de nou, l’eclecticisme del programa. Hi participen directors/es de Múrcia, Badajoz, Còrdova, Barcelona, Girona, Pamplona, Jaén i València.
Els projectes que hi participen són:
‘A veces silencio‘. Projecte d’animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys (Gran premio del jurat a Sundance per ‘La gran obra’). Millor projecte del Talent Project Market de la Berlinale el 2024, la primera vegada a la història de la Berlinale que es lliura aquest reconeixement a un projecte d’animació.
‘El Quijote según Juan Trujillo‘. Dirigit pel director jove cordovès Luis (Soto) Muñoz, guanyador del passat Atlàntida Mallorca Film Festival 2023 amb el seu debut ‘Sueños y pan’.
‘La pastora‘. Projecte balear de Cande Lázaro produït per Charli Bujosa. Una pel·lícula a cavall entre la ficció i el fals documental, un retrat atemporal sobre la qüestió trans. Amb “La Dani”, Alba Flores i Laura Vila.
‘Las manos quietas‘. Del director Víctor Diago (muntador de ‘Terenci, la fabulació infinita’), és co-guionitzat per Miguel Ángel Blanca i produït per Montse Pujol.
‘Les convulsions‘. De David Gutiérrez Camps i produït pel productor balear Luis Ortas. Explora la possibilitat de viure a la naturalesa, tot apropant-se a l’autosuficiència alimentària i energètica.
‘Mono‘, d’Eiande Setoain i produït per Fractal (‘L’estrany’). Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer.
‘No soy universal‘. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s’enfronta algú com a dona i com a mare. Projecte seleccionat a Residencias de Academia de Cine.
‘Parts Gael‘. Debut en la direcció de l’actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Aina Clotet, productora del film, es cocreadora i actriu de la sèrie amb suport MEDIA ‘Això no és Suècia‘, amb Jan Andreu, Marc Clotet i Marta Baldó.
‘Ridículo‘. Dirigit per la directora valenciana Ana Ramón Rubio, és produït per Cosabona Films. Un encreuament entre documental i comèdia amb grans dosis de crítica social cap a la pseudoteràpia i la pseudociència.
Aquests projectes optaran a un primer premi de 40.000 euros i a un segon de 15.000 euros en concepte d’adquisició de drets per part de FILMIN.
A més, el primer projecte comptarà amb la distribució a sales de cinema per part d’Elastica Films. I l’empresa DELUXE oferirà, als dos primers projectes, la creació del DCP, així com la producció de còpies i delivery per a les sales de cinema de l’Estat espanyol.
A més dels dos premis econòmics, Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a la següent edició d’Abycine Lanza i, com a novetat d’aquesta edició, també el Festival de Màlaga seleccionarà a un dels participants per a la propera edició de Màlaga Talent.
Entre els professionals que assessoraran els projectes seleccionats figuren les productores Sandra Tàpia (Arcadia Motion Pictures), Ariadna Dot (Lastor Media), Paz Lázaro (Exile), Ana Vicente (Dogwoof) i Manel Monzon.
A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s’ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.
Productors/es d'arreu del món poden presentar projectes de llargmetratges per a la selecció oficial de Feature Films i projectes de sèrie per a la selecció oficial de Co-Pro Series.
Els projectes seleccionats s'anunciaran a mitjans de gener de 2025 i el catàleg respectiu es posarà a disposició de tots els participants registrats unes tres setmanes abans de l'esdeveniment.
Feature Films (Pel·lícules de ficció):
Cada any se seleccionen entre 20 i 25 apassionants projectes de llargmetratge per forjar associacions internacionals de coproducció i finançament durant reunions individuals programades prèviament.
Des del 16 d'agost del 2024, productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 21 de setembre de 2024.
Requisits:
Estar definits com a llargmetratges de ficció amb potencial de mercat internacional i d'estrena als cinemes.
Ser adequats per a la coproducció internacional i oberts a coproductors.
Poder presentar un guió complet en anglès.
Tenir un pressupost que oscil·li entre el milió d'euros (mínim) i els 20 milions d'euros.
Comptar amb un mínim del 30% del finançament tancat, o bé tenir ja fons de producció aconseguits al seu país d'origen.
L'empresa productora ha d'haver fet almenys una coproducció internacional.
No haver iniciat rodatge encara.
Excepcions per al pressupost del 2025:
Pressupost mínim: 600.000 euros per a projectes provinents de regions amb suport del World Cinema Fund o de Llatinoamèrica, Centreamèrica i Carib, Àfrica, Orient Mitjà, Centre i Sud-est asiàtic, Caucas, Bangla Desh, Nepal, Mongòlia, Sri Lanka, Ucraïna o Sud-est europeu.
Els projectes cinematogràfics amb directors que hagin presentat pel·lícules en anys anteriors a la Berlinale, es poden presentar amb menys del 30% de finançament assegurat.
Les empreses productores ucraïneses establertes que hagin coproduït i estrenat internacionalment un llargmetratge en els darrers tres anys poden presentar un projecte sense finançament confirmat. L'origen del projecte ha de ser d'Ucraïna, ha de tenir el guió llest i l'empresa respectiva pot presentar un projecte sota aquesta regla d'excepció.
Sol·licitud:
Formulari d'inscripció emplenat (habilitat des del 16 d'agost de 2024).
Tractament / Exposició en anglès (cinc a vuit pàgines, aprox. 4.000-5.000 paraules).
Cinc pàgines d'extracte de guió o guió complet.
Pla de finançament (en euros, indicant amb precisió quins elements estan confirmats, així com el timeline dels elements no confirmats).
Mostra de l'obra prèvia del director (com a enllaç).
Moodbook/Visuals.
De manera voluntària, és possible presentar un dossier del projecte o un PDF fusionat amb material addicional recopilat que pugui ser útil, com ara el concepte de sostenibilitat, el concepte de màrqueting, les cartes d'intenció, etc.
Co-Pro Series (Sèries de televisió):
Al voltant de 10 projectes de sèrie de televisió se seleccionaran d'entre totes les candidatures presentades. Es realitzaran pitchings de presentació i reunions individuals a la recerca de socis internacionals de coproducció i finançament, al 10è esdeveniment Co-Pro Series Pitch and Networking, que es durà a terme el 20 i el 21 de febrer de 2024.
Des del 16 d'agost del 2024 productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 5 d'octubre del 2024.
Els projectes han de:
Ser la primera temporada d'una sèrie o minisèrie d'alta qualitat.
Tenir potencial de coproducció internacional.
Estar a la recerca de socis internacionals per fer una coproducció.
Els projectes poden:
Ser enviats per productors/es d'arreu del món.
Estar en desenvolupament o en fase de finançament (amb finançament tancat o sense, però encara no en fase de producció).
Tenir o no tenir socis confirmats com un canal de televisió o un distribuïdor a bord.
Sol·licitud:
Formulari d'inscripció emplenat (habilitat des del 16 d'agost de 2024).
One Pager (una a dues pàgines de pitch/presentació del projecte).
Tractament del pilot (cinc a vuit pàgines aprox. 4.000-5.000 paraules) o guió.
Bíblia de la sèrie (Personatges, univers, visió de conjunt de la temporada).
Escena de diàleg (cinc pàgines de guió en anglès).
Pla de finançament (en euros, indicant amb precisió quins elements estan confirmats, on s'ha sol·licitat suport, així com si s'esperen respostes i quan s'esperen).
Al novembre de 2024, productors/es experimentats/des, finançadors, agents de vendes internacionals, així com representants de fons cinematogràfics, broadcasters i distribuïdors podran presentar la sol·licitud per participar al Berlinale Co-Production Market 2025.
Els participants han d'estar interessats en nous projectes per coproduir o cofinançar i no han de tenir com a objectiu principal presentar els seus propis projectes. Les empreses productores hauran d'haver realitzat, almenys, una coproducció internacional els darrers tres anys.
El Co-Production Market Berlinale és part de l'European Film Market i és una iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Berlín, una divisió dels esdeveniments culturals del govern federal a Berlín (Kulturveranstaltungen des Bundes in Berlin GmbH - KBB).
Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de MDM - Mitteldeutsche Medienförderung GmbH.
Els productors/es de llargmetratges europeus (ficció, documentals, animació) en producció o postproducció estan convidats a presentar els seus projectes a European Work in Progress Cologne (EWIP), que es durà a terme del 14 al 16 d'octubre de 2024, just abans del Festival de Cinema de Colònia (17-24/10/2024).
Es tracta d'una gran oportunitat per tancar el finançament de projectes i conèixer distribuïdors internacionals, agents comercials, representants de festivals i productors/es experimentats/des d'arreu d'Europa.
EWIP compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La data límit de presentació de projectes és l'1 de setembre de 2024.
Per trobar socis per a la distribució, la venda o el cofinançament, els productors seleccionats presenten els seus projectes de ficció, documentals o animació a distribuïdors, agents de vendes, canals de televisió, festivals i financers d'arreu d'Europa. Se seleccionaran fins a 30 projectes amb alt potencial internacional.
A més, EWIP també ofereix reunions individuals, taules de debat, tallers, esdeveniments nocturns i oportunitats informals de treball en xarxa. Els projectes poden optar a premis que inclouen serveis de postproducció per valor de 50.000 €.
Qui s'hi pot presentar?
Productors/es de (co)produccions europees i internacionals amb almenys un país europeu vinculat en la fase posterior de la producció que busquen tancar un buit en el finançament final o trobar socis adequats per a una estratègia de llançament internacional adequada. Els participants seleccionats ja haurien de poder mostrar algun material produït.
La data límit d'inscripció és l'1 de setembre de 2024
Mediterranean Film Institute ha fet pública la selecció de participants als seus tallers MFI Script 2 Film Workshops2024, que enguany celebren la 25a edició, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA des de l'inici, l'any 2000.
Entre els projectes seleccionats en figuren dos amb participació catalana:
'Pínkala', escrit i dirigit pels catalans Juanjo Jiménez i Pere Altimira, i produït per la gallega Luisa Romeo (Frida Films)
A més, de la resta de l'Estat espanyol també figura el projecte coproduït amb Suïssa 'Selva', de la valenciana Elena López Riera, produït per la suïssa Eugenia Mumenthaler.
Un total de 32 projectes i cinc aprenents participaran a les diverses seccions dels tallers, que tindran lloc a les illes del sud-est de l'Egeu.
L'organització ha seleccionat 23 guions de llargmetratge, tres guions de sèries, sis projectes documentals i cinc estudiants sense projecte propi, tots ells rebran desenvolupament de guió i formació en equip.
Un total de 53 participants de 19 països diferents, juntament amb formadors, personal, convidats i estudiants assistents al programa, viatjaran a l'illa volcànica de Nisyros. Aquesta trobada formarà una comunitat de més de 100 persones, totes dedicades al treball intensiu i l'aprenentatge mutu.
La sessió inaugural dels tallers de cinema MFI Script 2 Film Workshops 2024 està programada íntegrament a Nisyros, del 21 de juny al 3 de juliol.
La selecció completa per als MFI Script 2 Film Workshops 2024 és la següent:
MFI Film LAB
Baba - Mustafa Duygulu, Kevin Meul, Thomas Drijver (Turquia, Països Baixos)
Becoming Other White - Matus Krajnak (Eslovàquia)
Big Baby Betty - Araceli Lemos, Joel Garber, Konstantinos Vassilaros (Grècia, EUA)
Boys of Summer - Emilios Avraam, Tonia Mishiali, Marinos Charalambous (Xipre)
The Burlaks - Gatis Ungurs, Paula Laurinovica, Kristele Pudane (Letònia)
Cittadina 113 - Andamion Murataj (Albània)
Cruel Human Behavior - Rafal Skalski, Marek Baranowski, Maciej Kubicki (Polònia)
Why the F*** Am I So Sad? - Nela Märki, Martin Rattini (Suïssa, Itàlia)
Participants sense projecte (formadors en formació)
Christina Gkiourgkiai (Grècia)
Dimosthenis Kontes (Grècia)
Tonje Landsnes Joa (Noruega)
Hadeel Lawi (Palestina, Jordània)
Catherine Williams (UK)
MFI Script 2 Film Workshops és un programa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA que ofereix una plataforma per al desenvolupament de guions i projectes efectius de llargmetratges, sèries i documentals europeus i internacionals.
Cada any consisteix en quatre sessions de tallers basats en treball grupal, sessions Q&A (preguntes i respostes), casos d’estudi, consultoria individual i desenvolupament global de metodologies per als projectes participants.
Calendari2024:
Primera sessió: 21 de juny al 3 de juliol de 2024 a l’illa de Nisyros (Grècia).
Segona sessió: Agost/setembre de 2024. Online.
Tercera sessió: 19 al 27 d’octubre del 2024 a l‘illa de Rodes (Grècia).
EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, celebra la 10a edició tot destacant 10 directors/es emergents d'arreu d'Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa de promoció i networking “a mida”.
Entre els 10 cineastes seleccionats figura Lucía G. Romero, que presentarà el seu curtmetratge 'Cura Sana', produït per Escac Films, a Karlovy Vary, després de guanyar l'Ós de Cristall al Millor Curtmetratge a laBerlinale (Generation 14plus).
https://www.youtube.com/watch?v=RiKMRwotSmU
Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.
Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:
Àustria: Matthias Krepp Strangers in the Night | Bèlgica/Flanders: Marthe Peters Baldilocks | República Txeca: Marie-Magdalena Kochová 3 MWh | Dinamarca: William Sehested Høeg The Complaint | Alemanya: Hilke Rönnfeldt A Study of Empathy | Islàndia: Anna Maria Jóakimsdóttir-Hutri Who Stands Up for Alvar | Itàlia: Emanuela Muzzupappa Love’s Servant | Romania: Bogdan Alecsandru If I Float | Eslovàquia: Katarína Gramatová A Good Mind Grows in Thorny Places | Espanya: Lucía G. Romero Cura Sana
Als directors emergents seleccionats se'ls oferirà un programa de dues parts, començant amb un preprograma en línia que inclou formació de pitching i reunions de la indústria. Durant el festival es donaran a conèixer els directors i les seves pel·lícules al públic, a la indústria cinematogràfica i a la premsa. L'acte presencial de tres dies que tindrà lloc a partir del 30 de juny es completarà amb una classe magistral.
La 16a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 14 al 17 de desembre de 2024 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 30 de juliol.
Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d'uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.
Les Arcs Coproduction Village s'emmarca dins de l'Industry Village de Les Arcs Film Festival, un esdeveniment que es duu a terme a una de les estacions d'esquí dels Alps francesos més cèlebres del món. Reuneix anualment 500 professionals de la indústria (productors/es, distribuïdors/es i agents de vendes internacionals d'arreu d'Europa).
Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.
Criteris principals:
El/la productor/a principal ha de ser europeu/a (Europa geogràfica, inclosos Turquia i el Regne Unit).
Ficció, animació o documental, durada mínima de 70 min.
Els documentals han de comptar amb una distribuïdora nacional que en garanteixi l'estrena als cinemes.
El/la director/a ja ha d'haver dirigit pel·lícules (llargmetratge o curtmetratge) o té una trajectòria substancial en un altre camp artístic.
Els/les productors/es han de cercar fonts addicionals de finançament i/o coproductors/es i un/a agent de vendes.
Una font assegurada de finançament i l'exclusivitat del projecte als mercats de coproducció es consideren un avantatge.
El formulari de sol·licitud s'ha d'emplenar en anglès, mentre que els annexos es poden enviar en anglès o francès a través d'aquesta plataforma.
Nota d'intenció del director/a (fins a tres pàgines).
Pressupost estimat aproximat.
Anualment se solen rebre al voltant de 250 projectes, dels quals se solen seleccionar 18 llargmetratges europeus en desenvolupament.
A Les Arcs Coproduction Village no hi ha sessions públiques de pitching. Les reunions one-to-one s'organitzaran per generar oportunitats de matchmaking.
Premis:
Eurimages Co-production Development Award
Per primera vegada el 2024, Industry Village tindrà l'honor d'acollir el Premi al Desenvolupament de Coproducció. Eurimages concedirà un premi de 20.000 euros a un dels projectes seleccionats al Coproduction Village. Són elegibles tots els projectes amb una productora principal dels estats membres d'Eurimages que busquin involucrar almenys una altra productora d'un Estat membre diferent d'Eurimages.
ArteKino International Award
ArteKino International lliura un premi de 6.000 euros a un dels projectes seleccionats. El 2023, el premi va recaure en el projecte 'Kingdom of the Blind', de François Robic (França), produït per Moderato (França).
Zamora és actualment productora i sòcia d'Elastica Films. En aquesta empresa i a Avalon (de la qual va ser productora i sòcia fundadora fins al 2021) ha estat productora executiva de diversos llargmetratges amb suport d'Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut com: 'Alcarràs', de Carla Simón (2022); 'Estiu 1993', dirigit també per Carla Simón (2017); 'Libertad', de Clara Roquet (2021); 'Creatura' (2023), d'Elena Martín Gimeno; o 'Todos están muertos', de Beatriz Sanchís (2014). Cal destacar que alguns van aconseguir també ajudes MEDIA posteriors a la distribució i/o agents de vendes internacionals.
Més recentment, els seus films 'Matria', d'Álvaro Gago (2023) i 'O Corno', de Jaione Camborda Coll (2023) també han rebut suport de MEDIA per estrenar-se a altres països europeus.
El llarmetratge 'Volveréis', del director espanyol Jonás Trueba, va ser el guanyador del premi Europa Cinemas Label com a millor pel·lícula europea a la secció Quinzaine des Cinéastes del Festival de Cannes, segons va anunciar un jurat compost per quatre exhibidors d'Europa Cinemas (la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu i que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA).
La pel·lícula rebrà ara el suport de la Xarxa Europa Cinemas, amb una promoció addicional i incentius perquè els exhibidors ampliïn el recorregut de la pel·lícula a la pantalla.
El jurat va emetre la següent declaració: “La pel·lícula ben elaborada i matisada de Jonás Trueba té una premissa inusual: explica la història d'una parella que abraça un ritual nou. Abans de la seva separació, decideixen celebrar els seus 15 anys de relació amb una festa. Humorística i intel·ligentment escrita, l'estructura circular de la pel·lícula manifesta una generositat d'esperit en la seva mirada inspiradora a les relacions humanes. És un far agradable de positivitat i que creiem que atraurà el públic d'arreu d'Europa".
El guió és de Jonás Trueba, Itsaso Arana i Vito Sanz, amb fotografia de Santiago Racaj; so d'Álvaro Silva Wuth, Pablo Rivas Leyva i Raquel Martín; disseny de producció de Miguel Angel Rebollo; muntatge de Marta Velasco i música d'Iman Amar, Ana Valladares i Guillermo Briales.
El repartiment inclou Itsaso Arana (Ale) i Vito Sanz (Alex).
Sinopsi
Una parella decideix separar-se després de molts anys junts. Com és de mutu acord i es porten bé, tots dos decideixen celebrar la seva ruptura fent una festa per convidar la seva família i amistats. Però quan els comuniquen la seva decisió ningú no els creu.
L'any passat, aquest premi el va guanyar el film amb suport MEDIACreatura, d’Elena Martín Gimeno.
El jurat del Premi Europa Cinemas Label de Cannes d'enguany estava format per Louise Casey Conneally (Galway Film Society, Galway, Irlanda); Maarja Krass (Tartu Elektriteater, Tartu, Estònia); Rémi Labé (Cinéma Le Navire, Valence, França) i Tamara Visković (Kinoteka Zlatna Vrata, Split, Croàcia).
El Premi també s'atorga als festivals de Berlín, Venècia, Karlovy Vary i Locarno. Els destinataris del Premi homenatjat a Cannes en el passat inclouen: 'Un Beau Matin' ('One Fine Morning'), 'A Chiara', 'Alice et le Maire', 'Mustang', '12:08 East of Bucarest', 'La Pivellina', 'Le Quattro Volte', 'The Repentant', 'The Selfish Giant', 'Les Combattants' i 'Mercenaire'.
La 7a edició de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL), que compta amb la col·laboració de la nostra oficina, ha anunciat els 10 projectes seleccionats, d'entre les més de 180 sol·licituds.
Entre la selecció figuren un projecte de no ficció, un fals documental, una animació i set projectes de ficció. Sense perdre el focus en el talent balear, s'ha apostat per dos projectes balears alhora que es fa visible, de nou, l'eclecticisme del programa. Hi participaran directors/es de Múrcia, Badajoz, Còrdova, Barcelona, Girona, Pamplona, Jaén i València.
Aquesta nova edició es durà a terme a Palma de Mallorcaentre el 23 i el 25 de juliol de 2024.
Els projectes seleccionats són:
'A veces silencio'. Projecte d'animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys (Gran premio del jurat a Sundance per 'La gran obra'). Millor projecte del Talent Project Market de la Berlinale el 2024, la primera vegada a la història de la Berlinale que es lliura aquest reconeixement a un projecte d'animació.
'El Quijote según Juan Trujillo'. Dirigit pel director jove cordovès Luis (Soto) Muñoz, guanyador del passat Atlàntida Mallorca Film Festival 2023 amb el seu debut 'Sueños y pan'.
'La pastora'. Projecte balear de Cande Lázaro produït per Charli Bujosa. Una pel·lícula a cavall entre la ficció i el fals documental, un retrat atemporal sobre la qüestió trans. Amb "La Dani", Alba Flores i Laura Vila.
'Las manos quietas'. Del director Víctor Diago (muntador de 'Terenci, la fabulació infinita'), és co-guionitzat per Miguel Ángel Blanca i produït per Montse Pujol.
'Les convulsions'. De David Gutiérrez Camps i produït pel productor balear Luis Ortas. Explora la possibilitat de viure a la naturalesa, tot apropant-se a l'autosuficiència alimentària i energètica.
'Mono', d'Eiande Setoain i produït per Fractal ('L'estrany'). Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer.
'No soy universal'. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s'enfronta algú com a dona i com a mare. Projecte seleccionat a Residencias de Academia de Cine.
'Parts Gael'. Debut en la direcció de l'actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Aina Clotet, productora del film, es cocreadora i actriu de la sèrie amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', amb Jan Andreu, Marc Clotet i Marta Baldó.
'Ridículo'. Dirigit per la directora valenciana Ana Ramón Rubio, és produït per Cosabona Films. Un encreuament entre documental i comèdia amb grans dosis de crítica social cap a la pseudoteràpia i la pseudociència.
Aquests projectes optaran a un primer premi de 40.000 euros i a un segon de 15.000 euros en concepte d'adquisició de drets per part de FILMIN.
A més, el primer projecte comptarà amb la distribució a sales de cinema per part d'Elastica Films. I l'empresa DELUXE oferirà, als dos primers projectes, la creació del DCP, així com la producció de còpies i delivery per a les sales de cinema de l'Estat espanyol.
A més dels dos premis econòmics, Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a la següent edició d'Abycine Lanza i, com a novetat d'aquesta edició, també el Festival de Màlaga seleccionarà a un dels participants per a la propera edició de Màlaga Talent.
A les edicions anteriors, Atlàntida Mallorca Talents Lab ha mentoritzat 61 projectes, entre els quals destaquen films com 'Nina', d'Andrea Jaurrieta (Festival de Màlaga: Secció oficial); 'Saturno', de Daniel Tornero (Festival de Màlaga: Secció oficial documentals); 'The Human Hibernation', d'Anna Cornudella (Berlinale Forum - Premi FIPRESCI de la crítica internacional); 'Negu Hurbilak', de Colectivo Negu: Ekain Albite, Nicolau Mallofré, Adrià Roca i Mikel Ibarguren (Festival de Locarno: Cineasti del Presente - Menció especial); o 'Samsara', de Lois Patiño (Festival de Berlín: Premi Especial del Jurat ex aequo, secció Encounters).
(*) Cal destacar que, antigament, aquest informe era conegut com Statistical Yearbook i totes les edicions anteriors estan disponibles des de l'enllaç següent.
Amb dades proporcionades pels seus cinemes adherits, s'hi apunten xifres rellevants que compartirem a continuació.
Recordem que Europa Cinemas va néixer el 1992, que té suport d'Europa Creativa MEDIA i que actualment compta amb 1.263 cinemes i 3.121 pantalles a 783 localitats de 39 països (dades de maig de 2024).
L'any 2023 l'assistència al cinema a la Unió Europea va augmentar un 22,7% (661 milions d'entrades venudes) respecte al 2022 (539 milions d'entrades venudes).
Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 35,74 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 15,94 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.
Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,73 milions de projeccions de pel·lícules europees (870.000 de les quals van ser projeccions de cintes europees no nacionals).
El 2023, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 68,2 milions (una xifra molt superior als 52,3 milions que es van assolir el 2022 al final de la pandèmia).
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2023):
El 28% de les ciutats en què esta establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants, mentre que un 27% té menys de 50.000 habitants. Un 12% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 16% té entre 500.000 i un milió, mentre que un 17% té més d'un milió.
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2023):
En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta francesa amb suport MEDIA a la Distribució 'Anatomía de una caída', de Justine Triet (1.091.139 entrades a 781 cinemes de 534 ciutats de 26 països).
El 2023 figuren també al rànquing títols europeus també amb ajut MEDIA com 'Siempre nos quedará mañana', de Paola Cortellesi (segon lloc); 'Las Ocho montañas', de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen (tercer lloc); 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki (quart lloc); 'El triángulo de la tristeza', de Ruben Östlund (cinquè lloc); i 'Mi Crimen', de François Ozon (sisè lloc).
Al Top 50 d'aquest any hi figura també el film de producció catalana 'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen (lloc 18), amb suport MEDIA a la distribució.
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas:
Les pel·lícules de l'Estat espanyol van ser les setenes més vistes als cinemes adherits a la xarxa (amb un 4%). Abans que aquestes trobem les pel·lícules dels Estats Units (32%), França (19%), Alemanya (7%), Itàlia (7%), Regne Unit (7%) i Països Nòrdics (5%). Un 19% correspon a altres nacionalitats.
Dades d'exhibición i de la xarxa Europa Cinemas a l'Estat espanyol:
A l'Estat espanyol, el canvi positiu recent al sector de l'exhibició de cinema és evidenciat per la introducció de tres mesures. La primera iniciativa, llançada el 2021, va introduir un pla de suport que exigeix un 25% de quota de pantalla a pel·lícules de la UE cada any per accedir a fons. Amb un pressupost de 14,5 milions d'euros i un augment any rere any, aquest programa té com a objectiu donar suport als exhibidors en els seus esforços per recuperar el públic després de la pandèmia i promoure la diversitat a les pantalles nacionals.
Sobre aquesta base, el Ministeri de Cultura va llançar la campanya “Bono Cultural Joven” el 2022, la qual cosa va permetre als joves de 18 anys recent fets accedir a productes i activitats culturals, inclòs el cinema, amb una subvenció de fins a 400 euros. Aquesta iniciativa no només promou el compromís cultural entre els joves adults, sinó que injecta també vitalitat a l'ecosistema del cinema, ja que el pressupost del 'bono' es pot gastar en entrades de cinema.
La iniciativa més recent, Cine Sénior, s'adreça al grup demogràfic de persones més grans de 65 anys perquè puguin anar al cinema, tot oferint entrades bonificades a només dos euros.
Amb un pressupost de 10 milions d'euros, aquesta iniciativa ha tingut un èxit notable, amb més de 3.000 pantalles participants i més de 900.000 entrades en sis mesos.
L'impacte d'aquestes mesures és palpable. Amb un augment de gairebé el 30% de les entrades, l'Estat espanyol ocupa ja el quart lloc a Europa en creixement en l'assistència a les sales de cinema. D'acord amb les xifres de la FECE, les entrades del dimarts han augmentat un 50% en comparació amb 2022 i un 23% en comparació als nivells prepandèmics el 2019. Això demostra que les persones de més de 65 anys s'han adherit amb entusiasme a la campanya.
La 37a edició del European Film Awards, que enguany es duran a terme a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre, ha obert el termini de presentació de llargmetratges fins al proper 31 de maig.
Els curtmetratges han de ser seleccionats pels membres de la European Film Academy Short Film Network (Xarxa de Curtmetratges de l'Acadèmia de Cinema Europeu) per poder enviar-los.
Cada any, les diferents activitats de l'Acadèmia del Cinema Europeu culminen amb la cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, que es presenten conjuntament amb la European Film Academy Productions gGmbH. En un total de 24 categories, entre elles pel·lícula europea, director/a, actriu i actor, els European Film Awards reconeixen anualment els grans èxits del cinema europeu.
La cerimònia de lliurament de premis té lloc a Berlín cada dos anys. Els altres anys, els Premis viatgen: Londres, París, Roma, Barcelona, Varsòvia, Copenhaguen, Tallin, Malta, Riga, Wroclaw, Sevilla, Reykjavík i molts més.
La 37a edició dels Premis de Cinema Europeu d'enguany tindrà lloc a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre de 2024.
Consulteu, a continuació, les bases de les diferents categories del Premis de Cinema Europeu2024:
TorinoFilmLab ha anunciat els projectes seleccionats al TFL Next - Feature Film 2024, curs online amb suport d'Europa Creativa MEDIA, basat en el tractament per a projectes de llargmetratge.
Entre els 20 projectes seleccionats figuren dos projectes catalans:
'Three Ages' ('Tres edats'), de Jiajie Yu Yan i César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films). Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona l'any 1992 per retrobar-se amb els seus pares. Al llarg de la seva infància, adolescència i joventut, la seva mare lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no pot mantenir correspondència.
'Yamaguchi', de Gemma Capdevila Barbé i David Ciurana (produït per Fosca Films). Sinopsi: Un ramader lluita per salvar les seves vaques d'un brot de plaga, mentre intenta recuperar l'amor pel seu germà i la mare que les va abandonar amb l'ajuda d'un antic ésser màgic.
Durant el curs, dividit en dues sessions de desenvolupament que es duran a terme aquest mes de maig, un total de 20 projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament primerenc seran presentats per guionistes internacionals o guionistes/directors/es amb productor/a (si està a bord) i es dividiran en cinc grups.
Els i les participants treballaran en els seus tractaments juntament amb els seus companys/es i un/a tutor/a amb experiència internacional substancial com a consultor/a de guia, implementant les tècniques fonamentals i les habilitats necessàries per desenvolupar i produir llargmetratges d'èxit.
Consulteu la resta de projectes seleccionats des de l'enllaç següent.
A EURODOC desenvoluparan els seus projectes de documental i carrera al llarg de vuit mesos. Els grups resultants seran orientats per Heino Deckert (Ma.ja.de, Alemanya), Jean-Laurent Csinidis (Les Films de Force Majeure, França) i Gema Juarez Allen (Gema Films, Argentina).
A través d'un triple programa presencial i d'unitats enriquides en línia, tindran l'oportunitat de conèixer més de 50 experts/es i analistes i fins a 35 productors/es dels països amfitrions de les sessions.
Les sessions es duen a terme a Weimar (Alemanya) el març del 2024, de la mà de Mitteldeutsche Medienförderung, seguida de la propera segona sessió a Edimburg (Escòcia) al juny, amb el suport de Screen Scotlandi l'Scottish Documentary Institute. La sessió final se celebrarà a l'octubre a la Regió Hauts-de-France (França), de la mà de Pictanovo.
ACE Producers ha obert les inscripcions del seu programa ACE Producers Series Special 2024, que es durà a terme del 4 al 9 de novembre de 2024 a Madrid, juntament amb unes altres sessions prèvies en lína. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 4 de juny de 2024.
Amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ICEX España Exportación e Inversiones i Madrid Film Office, aquest taller s'adreça a productors/es experimentats/des que vulguin ampliar els seus coneixements sobre desenvolupament i producció de sèries de televisió per a una audiència internacional, així com a productors/es experimentats/es que vulguin integrar una divisió de sèries a les seves empreses.
Està obert a membres de la xarxa ACE Producers, així com a altres productors/es de nivell similar.
Se seleccionaran un total de 16 a 18 productors/es i cadascun/a amb sèries en fase de desenvolupament.
El programa es centra principalment en els aspectes creatius i financers de la producció de sèries de televisió. ACE Producers Series Special també ofereix sessions sobre com treballar amb canals de televisió o plataformes de streaming, sobre màrqueting, sobre audiències, així com sobre enfocaments i estratègies comercials internacionals.
El taller brinda també als productors la possibilitat de treballar als seus projectes a través de reunions amb experts i en sessions grupals amb altres professionals.
Temes de la formació:
Esquema de finançament de sèries en el context internacional.
Coneixement del potencial de mercat i de trobada d'una audiència internacional.
Integració estratègica d'un departament de sèries a una productora cinematogràfica existent.
Comprensió de les diferents estructures de la producció al desenvolupament de sèries.
Col·laboració de treball amb canals de televisió i plataformes de streaming.
Professionals d'empreses com Fremantle, BETA, Banijay, Federation i Lionstage assisteixen regularment com a consultors/es, a més de productors/es i showrunners que debaten i fan casos d'estudi sense restriccions.
Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada en una empresa independent de producció de cinema/televisió.
Ser membre de la xarxa ACE Producers o un productor amb un nivell similar d'experiència.
Tenir una sèrie de televisió en desenvolupament que estigui en una fase ja rellevant d'avenç i que sigui apropiada per a una coproducció.
Tenir fluïdesa en l'anglès parlat.
S'hi poden presentar productors/es de qualsevol país, però cal tenir en compte que la majoria de quotes estaran reservades per a productors/es de països MEDIA.
Quota de participació: 2.500 euros (2.250 euros per a membres de la xarxa ACE Producers).
La tarifa inclou tota la pensió completa, allotjament i formació durant el taller. Les despeses de viatge no estan incloses.
Juntament amb el formulari, ACE Producers sol·licitarà:
Carta de motivació del/de la productor/a.
Biografies de l'equip.
Bíblia de la sèrie que inclou: sèries pitch (amb part central i arc de temporada), sinopsi breu del pilot i de tots els episodis següents i perfils dels personatges principals.
Pressupost, pla de finançament (incloent-hi canal de televisió/plataforma prevista) i pla de producció.
Hi ha una quota de sol·licitud de 40 euros.
Data límit: 4 de juny de 2024.
ACE Producers Series Special d'ACE Producers compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La nova presidenta va ser escollida després que la presidenta en funcions, la cineasta polonesa Agnieszka Holland, hagués decidit renunciar el 2024. El càrrec honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.
La Junta de l'Acadèmia, recentment renovada al gener, ha proposat inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Juliette Binoche, membre actiu de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper. Formalment això serà a partir de l'1 de maig de 2024, després que la majoria dels 4.600 membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu hagin donat el seu vot d'aprovació fins a finals d'abril de 2024.
Holland, que va exercir com a presidenta del Consell fins al 2019, va assumir el càrrec de presidenta el 2021, succeint al cineasta alemany Wim Wenders. Va indicar la seva decisió de deixar el seu paper aquesta primavera, tot expressant el desig de dedicar-se plenament a fer pel·lícules. En una declaració compartida amb tots els membres de l'Acadèmia de 52 països europeus, l'actual president de la junta, Mike Downey i el conseller delegat de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, van dir: "Volem honrar el desig d'Agnieszka Holland i entendre completament que les responsabilitats a més de la realització de cinema, per molt inspiradores i importants que siguin, poden de vegades oposar-se a la creació d'art. Una decisió com aquesta també ens fa adonar-nos del molt que devem a la feina d'Agnieszka Holland per a la nostra institució. En nom de l'Acadèmia del Cinema Europeu, volem agrair-li el seu enorme suport, la seva força i una forta visió en totes les funcions que ha exercit dins de l'estructura de l'Acadèmia. Sense això, la feina feta els darrers anys no hauria estat la mateixa, i sens dubte no hauria estat tan agradable".
Juliette Binoche és una actriu, artista i ballarina nascuda a París. Referent indiscutible del cinema europeu i protagonista de produccions internacionals durant quatre dècades, Juliette Binoche, distingida amb l'Oscar, el BAFTA, el César, l'European Film Award, Screen Actors Guild Award o nominacions al Globus d'Or, els premis d'interpretació als festivals de Cannes, Berlín i Venècia, i el Premi Donostia del Festival de San Sebastián, va rebre també el Goya Internacional 2023.
Coneguda per les seves inoblidables interpretacions en films com 'El paciente inglés', actualment l'hem pogut veure a 'A Fuego Lento' i a la minisèrie d'Apple TV+, 'The New Look' (on interpreta Coco Chanel amb Ben Mendelsohn). Els seus propers projectes inclouen 'The Return', juntament amb Ralph Fiennes i dirigida per Uberto Pasolini i 'Queen at Sea', dirigida per Lance Hammer.
Binoche també ostenta la distinció única de ser l'única dona a guanyar el premi a la millor actriu als tres principals festivals de cinema europeus: la Palma d'Or a Cannes per 'Copia Certificada' (2010), la Copa Volpi i el Premi Pasinetti a Venècia per 'Tres Colores: Azul' (1993) i l'Ós de Plata de Berlín pel 'Paciente inglés' (1996).
Binoche va obtenir el reconeixement per primera vegada l'any 1985 per interpretar una versió modernitzada i adolescent de la Verge Maria a la controvertida 'Yo te saludo, María', de Jean-Luc Godard. L'actriu es va convertir en una autèntica estrella francesa el mateix any amb una aclamada actuació a 'Rendez-vous', d'André Téchiné. I encara que va ser la favorita del Festival de Cinema de Canes de 1985, Binoche va obtenir un autèntic reconeixement internacional quan va interpretar Tereza a 'La insoportable levedad del ser', de Philip Kaufman al costat de Daniel Day-Lewis el 1988.
Alguns dels seus papers cinematogràfics més destacats inclouen 'Chocolat' (que li va valer la seva segona nominació a l'Oscar); 'El Húsar en el Tejado', amb Olivier Martinez; 'Romance en Nueva York', amb William Hurt; 'Paris, Je t'aime'; 'Cumbres Borrascosas', amb Ralph Fiennes; 'Como la vida misma', amb Steve Carell; 'Confesiones íntimas de una mujer', de Diane Kurys; 'Código desconocido', de Michael Haneke i el seu paper nominat al César a 'La viuda de Sant Pierre'.
Posteriorment va protagonitzar 'Cosmopolis' (2012) juntament amb Robert Pattinson i dirigida per David Cronenberg, i 'An Open Heart'. El 2013, Binoche va interpretar Camille Claudel a 'Camille Claudel 1915', de Bruno Dumont, i va rebre excel·lents crítiques per la seva actuació. En els anys següents, Binoche va protagonitzar 'Nadie quiere la noche', d'Isabel Coixet, en l'èxit de taquilla 'Godzilla' (va recaptar més de 500 milions de dòlars a taquilla a tot el món), 'Viaje a Sils María', al costat de Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz i 'Los 33: una historia de esperanza', amb Antonio Banderas.
El 2017, va protagonitzar juntament amb Camille Cottin, dos projectes: 'Una familia embarazosa' i la sèrie 'Call my agent'. Aquell mateix any, Binoche va tornar a la pantalla gran amb 'Ghost in the Shell', amb Scarlett Johansson, i l'estrena a Cannes de Claire Denis 'Un sol interior'. En els anys següents va protagonitzar 'Hight Life' (2018), tot reunint-se amb Claire Denis i Robert Pattinson; 'La verdad' (2019), amb Ethan Hawke; 'Clara i Claire' (2019), amb François Civil; 'Manual de la buena esposa' (2020) o 'En un muelle de Normandía' (2021).
Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d'Europa Creativa MEDIA
Recupereu aquíl'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.
A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s'ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.
També s'eliminen les diferències entre ficció i no ficció en una convocatòria única per a tots els gèneres.
Què ofereix:
Assessorament individual durant un mes juntament amb un/a mentor/a de producció de reconegut prestigi.
Tres dies de formació a Mallorca sobre producció, distribució i disseny d'audiències.
Pitch públic davant de professionals de la indústria.
Reunions one to one personalitzades, en funció dels objectius i les particularitats del teu projecte.
Un espai on, més enllà de reunions, podreu ampliar la vostra xarxa de contactes i establir col·laboracions.
Per a qui:
Llargmetratges en fase de desenvolupament avançat amb una versió de guió acabada.
Qualsevol llenguatge narratiu (ficció, documental, animació), gènere i temàtica.
Projectes amb productora a bord (empresa o autònom) resident a Espanya i que hagi produït un curtmetratge o un llargmetratge. També s’admetran empresas que no hagin estrenat cap obra, si la persona que exerceix la producció executiva compta amb un crèdit com a tal.
Al formulari us demanaran l'enllaç a una carpeta única que contingui tots els materials requerits a les bases, pujada a un servei d'allotjament al núvol (Google Drive, Dropbox, o similar) amb permisos de descàrrega concedits.
Calendari:
10 de maig del 2024: Anunci dels deu projectes seleccionats.
3 al 20 de juny de 2024: Primera tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
1 al 10 de juliol de 2024: Segona tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.
La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:
Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d'arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d'animació també són benvinguts.
Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d'arreu del món.
Durant els tres dies de l'esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.
Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S'enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.
El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s'enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2024 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d'acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l'esdeveniment.
Criteris d'elegibilitat:
Els llargmetratges de ficció o documental han de:
Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
No hi ha límit de pressupost o gènere.
Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.
L'equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.
Els projectes immersius han de:
Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
Ser ficció, documental, sèrie o animació.
Tenir una durada mínima de 10 minuts.
Ser idees originals o adaptacions.
No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s'accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.
L'equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d'inscripció (això per tal de documentació i de recerca).
2. Puja els materials de continuació per completar la teva inscripció. Han d'estar traduïts a l'anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d'incloure el següent:
Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
Declaració del director/a i/o concepte visual.
Perfil de l'empresa productora.
Pressupost en euros.
Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l'esdeveniment i l'any.
Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:
Entre el/la productor/a i l'autor/a/guionista.
Entre el/la productor/a i el director/a.
Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n'hi hagués-.
Entre el/la productor/a i l'agent de vendes -si n'hi hagués-.
Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia'l per e-mail indicant el títol del projecte a l'assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.
En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència dusuari i disseny dexperiència interactiva. Cada projecte l'ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.
Condicions de participació:
Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se'ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que tindrà circulació entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.
La participació a l'esdeveniment dóna dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:
Viatge i allotjament.
Oportunitats de networking i reunions one to one.
Promoció del projecte.
Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.
A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:
Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2024’. El logotip serà proporcionat de forma electrònica. Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market. Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l'esdeveniment.
L'Agora Doc Market, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, acull més de 400 films i convida més de 300 professionals d'indústria i compradors/es per promoure la compra de pel·lícules documentals.
L'objectiu principal és vendre els drets de pel·lícules documentals a canals de televisió a més de donar suport a aquestes obres a trobar distribució a sales de cinema i donar-los l'oportunitat de ser descobertes per altres festivals de cinema. Agora Doc Market funciona principalment com un pont que connecta el producte cinematogràfic amb el poderós mitjà de la televisió.
El mercat és totalment digital i funciona exclusivament en línia a través de Cinando.
Les pel·lícules d'Agora Doc Market poden optar a romandre en línia per als convidats acreditats per Agora durant un període de temps més llarg per oferir més oportunitats de visualització.
Si envieu una pel·lícula al programa oficial del festival, no cal tornar-la a enviar a Agora Doc Market ja que s'adquirirà la informació necessària per al seu enviament original.
Tarifa d'inscripció: 15 euros (per pel·lícula). Per a enviaments massius es poden aplicar descomptes.
El Premi del Públic LUX és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.
Es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
Aquest any són cinc les pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic.
La Filmoteca de Catalunya acull els dijous del mes de febrer (els dies 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer) a les 20h la projecció gratuïta de les 5 pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu: The Teachers' Lounge, d'Ilker Çatak (Alemanya); el documental On the Adamant, de Nicolas Philibert (França i Japó); el també documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia); Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya); i la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Totes compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La primera sessió es durà a terme el proper dijous 1 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la pel·lícula alemanya Das Lehrerzimmer ('Sala de profesores'), dirigida per Ilker Çatak. A la darrera edició dels Premis del Cinema Alemany (Premis Lola 2023) es va endur els guardons a millor film, direcció, actriu, guió i muntatge.
Sinopsi
Carla, una jove professora d'institut, es distingeix dels seus col·legues pel seu idealisme. Quan un seguit de robatoris sense resoldre intoxiquen l'ambient entre el professorat, Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta desemmascara al lladre, però la seva revelació allibera forces fora de control i plantegen a Carla un dilema irresoluble.
La segona sessió es durà a terme el dijous 8 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental francèsSur l'Adamant, de Nicolas Philibert.
Sinopsi
L'Adamant és un centre de dia únic. Un edifici flotant al Sena que acull adults amb problemes de salut mental. L'equip que el dirigeix intenta resistir contra la deshumanització de la psiquiatria ajudant els pacients a reconnectar amb el món.
La tercera sessió es durà a terme el dijous 15 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia). La pel·lícula ha estat guardonada a la categoria de millor documental als Premis del Cinema Europeu.
Sinopsi
Ocultes en un bosc frondós al sud d'Estònia, un grup de dones es reuneix en la foscor fumejant d'una sauna per compartir les seves idees i els seus secrets.
Embolcallades d'una calor tòrrida i densa, es despullen en cos i ànima per desprendre's de les pors i de les vergonyes atrapades en els seus cossos i recuperar la força mitjançant un sentiment d'unió.
La quarta sessióes durà a terme dijous 22 de febrer a les 20h amb al projecció gratuïta de Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya).
Sinopsi
Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon.
La cinquena i última sessió es durà a terme dijous 29 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Amb la presentació de la directora.
Premi a la millor interpretació principal (la nena Sofía Otero) del Festival de Berlín i millor film i actriu de repartiment (Patricia López Arnaiz) al Festival de Màlaga. És el tercer film espanyol (després d’El Reino i Alcarràs) a ser candidat al Premi Lux.
Sinopsi
Una nena de vuit anys no entén perquè la gent insisteix a adreçar-se a ella amb un nom amb el qual no s'hi reconeix. Durant un estiu entre ruscos a casa de la seva bestia, la seva vida i la de la seva mare canvien per sempre.
Recordeu que la possibilitat de qualificar els films fins al 14 d'abril de 2024 i no perdre així l'oportunitat de guanyar una varietat de premis incloent un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament d'aquests guardons, que peremtrà conèixer els directors i els equips de rodatge dels llargmetratges nominats.
EAVE Puentes s'enfoca a avaluar el potencial artístic i formular estratègies de màrqueting i distribució, mentre s'orienta en el procés de desenvolupament i s'identifiquen les oportunitats de mercat o finançament tant a Amèrica Llatina com a Europa.
Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d'estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com 'Una mujer fantástica', 'La boda de Rosa', 'Neruda', 'Pequeña Flor', 'Blondi'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d'EAVE a Gaijin-França- i productora de 'Los Perros', 'Costa Brava, Líbano', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de 'Las Herederas', 'Gigante', 'Tanta agua', etc.). S'hi uniran altres experts convidats tant d'Europa com d'Amèrica Llatina.
Qui s'hi pot presentar?
El taller està orientat a professionals tant de la indústria cinematogràfica d'Amèrica Llatina com d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.
La selecció constarà de 10 productors/es enfocats al desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) juntament amb quatre o cinc professionals del cinema europeu enfocats al desenvolupament professional (sense tenir projecte). A més, estaran inclosos agents de vendes internacionals, finançadors, distribuïdors, programadors de festivals, representants de mercats de coproducció i productors europeus.
Productors/es llatinoamericans/es i europeus/es enfocats/des a projectes en desenvolupament: productors/es de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte ha de demostrar una implicació clara entre Europa i Llatinoamèrica.
Professionals europeus/es enfocats/des al desenvolupament professional: ciutadans o residents de la UE que siguin agents de vendes internacionals, distribuïdors, representants de festivals i mercats, finançadors o productors europeus enfocats al desenvolupament professional que vulguin ampliar els seus coneixements sobre les coproduccions i els mercats llatinoamericans.
Segon taller: Finals de novembre i principis de desembre del 2024 (dates pendents de confirmació) a Uruguai, en aliança amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA.
Gràcies a una aliança especial, els participants de Puentes podran assistir a Ventana Sur després del segon taller, per tal d'enfortir els seus vincles entre tots dos continents a través del networking, al mercat de continguts audiovisuals més important de Llatinoamèrica.
1. Els documents de sol·licitud per a sol·licitants amb projectes de desenvolupament són els següents:
Carta de motivació d'una pàgina: heu d'explicar per què voleu participar al taller i què n'espereu.
CV d'1-2 pàgines del productor i del director.
Breu descripció de l'empresa productora i una llista de les produccions realitzades: desenvolupament, preproducció, producció i estrenades (has d'especificar si la pel·lícula es va estrenar a cinemes, TV, DVD, VoD, etc.)
Nota d'intenció del productor/a d'una pàgina: que expliqui com i per què es vol desenvolupar el projecte (fonts de finançament, socis de coproducció, socis de vendes internacionals i de distribució, etc.)
Nota d'intenció del director d'una pàgina: heu d'expressar la visió artística del director, com i per què voleu dirigir aquesta pel·lícula (to, estil visual, etc.)
Una pàgina de pressupost estimat (en euros) i una pàgina de pla de finançament (en euros).
Sinopsi d'una pàgina.
Tractament de 8-10 pàgines.
Tots els materials s'han d'enviar en un únic fitxer PDF i traduïts a l'anglès.
Només s'accepten llargmetratges de ficció.
Per als sol·licitants de parla hispana se'ls sol·licita, com a addició opcional que enviïn tots els materials en espanyol.
Els guions s'envien prèvia sol·licitud, però han d'estar preparats per al primer taller.
2. Per als sol·licitants enfocats en el desenvolupament professional (sense projecte), han d'enviar els documents següents en un fitxer .PDF traduïts a l'anglès:
Carta de motivació d'una pàgina: ha d'explicar per què vols participar al taller i què n'esperes.
CV de 1-2 pàgines.
Breu descripció de l'empresa (si n'hi hagués).
Gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA i d'IBERMEDIA, la participació és gratuïta. A cada participant se'ls cobrirà l'allotjament i els àpats durant el taller. A més, s'oferirà un nombre limitat de beques parcials per a despeses de viatge en casos específics.
Data límit: 15 de febrer de 2024
En cas de consultes, podeu contactar amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
EAVE Puentes d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Aquest programa, que es durà a terme a Luxemburg del 19 al 24 d'abril de 2024, és un taller intensiu per a productors/es audiovisuals independents amb una sòlida trajectòria i obra prèvia que vulguin reforçar les seves capacitats empresarials i financeres per gestionar empreses sostenibles de producció i competir al mercat internacional.
Entre els participants d'edicions anteriors figura Adrià Monés, de Fasten Films.
Uneix-te a aquest taller per obtenir una actualització integral de la indústria i una visió dels darrers models comercials. EAVE Plus ofereix a 15 productors/es l'oportunitat de discutir les estructures de les empreses i les pràctiques de gestió juntament amb experts d'alt perfil de la indústria durant quatre dies i mig i així abordar l'aspecte comercial de dirigir una empresa cinematogràfica.
L'edició d'enguany se centrarà en la sostenibilitat de les empreses i en com reinventar-se en temps de canvi. Amb el títol d'"Empreses transformadores", es presentaran una sèrie de casos d'estudi d'empreses i nous models de negoci inspiradors. També s'abordarà el paper del productor/a com a líder.
Juntament amb experts de primer nivell, també s'exploraran temes com la gestió del cashflow, les estratègies empresarials, la negociació amb finançadors i socis, obtenir finançament d'inversors i com crear models de negoci viables per al futur. Tots els productors/es treballaran en les qualitats de lideratge individual i resiliència en sessions privades de coaching.
El programa està dissenyat per a productors/es que hagin estat dirigint la seva pròpia empresa durant cinc o més anys i/o que hagin treballat cinc anys o més en l'àmbit de l'alta direcció en una altra empresa. Es recomana que hi assisteixin dues persones de nivell directiu superior per a cada empresa.
Tarifa de participació: 1.800 euros. Per a graduats d'altres programes EAVE són 1.500 euros.
EAVE Plus d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs és organitzat una vegada a l'any a Luxemburg amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de Film Fund Luxembourg.
La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2024, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figura la productora catalana Inés Massa Puigsubirà, de Materia Cinema.
Entre els participants seleccionats també figura la productora basca Marian Férnandez Pascal, de Garabi Films.
Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d'aquest enllaç.
Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d'un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.
Dates:
Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2024.
Taller 2: juny de 2024 (dates i llocs exactes per confirmar).
Taller 3: Karlskrona del 14 al 21 d'octubre de 2024.
Participants:
EAVE Producers Workshop s'adreça a productors/es (ficció, documental i sèries de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l'àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 5 al 7 de març de 2024 a Bordeus (França).
Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d'animació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 55 projectes europeus que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren cinc títols amb participació catalana:
'Buffalo Kids', de Juan Jesus García Galocha i Pedro Solís García, amb Jordi Gasull (4 Cats Pictures) a la producció.
'Moss', de Judith Colell, amb Jordi B. Oliva (Imagic TV) a la producció.
A més, també es presentarà el projecte Agent 203, de Damjan Mitrevski i Jo Daris, una coproducció entre Alemanya i la catalana Mr. Miyagi Films; i el projecte Picasso in Royan, de Benoît Laure, una coproducció entre França i la catalanaImagic TV.
Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l'Estat espanyol:
La 21a edició del mercat de coproducció Sofia Meetings, que es durà a terme del 20 al 24 de març de 2024 en el marc de la 28a edició del Sofia International Film Festival (13 - 24 març 2024), té oberta la convocatòria per enviar-hi projectes en desenvolupament o work in progress.
Sofia Meetings cerca projectes de primer, segon o tercer llargmetratge de directors o sèries de televisió, que es trobin en etapa de desenvolupament o en work in progress.
S'hi poden inscriure diferents modalitats de projectes:
Feature Films Pitching: Presentació d'un projecte de primer, segon o tercer llargmetratge de ficció d'un/a director/a a la recerca de coproductor, vendes internacionals i distribució.
TV Series Pitching: Presentació de projectes de sèries de televisió que cerquen coproductors.
Works in Progress: Una mostra de pel·lícules en diferents etapes de postproducció per a programadors de festivals, agents comercials, distribuïdors, exhibidors i premsa internacional.
Requisits:
Projectes en desenvolupament:
Logline i sinopsi.
Guió o tractament.
Pla de finançament.
Nota del director/a.
Notes del productor/a.
CV del director/a.
CV del productor/a i/o empresa productora.
Enllaços a pel·lícules anteriors del director/a.
Data límit: 15 de desembre de 2023.
Projectes en work in progress:
La pel·lícula ha d'estar en etapa avançada de producció (només en el cas de documentals), postproducció o acabada.
La pel·lícula ha de tenir més de 60 minuts de durada.
Sofia Meetings també presenta el programa d'indústria amb diversos esdeveniments: Industry Talks, Tallers d'Europa Distribution i d'Europa Cinemas, VR/Transmedia Hub que presenta experiències interactives immersives i ponents clau, panells, presentacions i altres esdeveniments informals.
Més de 700 executius de la indústria: productors/es, distribuïdors/es, representants dels mercats cinematogràfics, empreses de vendes, fons cinematogràfics, compradors de televisió i altres professionals del cinema de diferents parts del món, així com representants dels principals festivals de cinema i directors es reuneixen a Sofia per descobrir nous projectes i pel·lícules.
La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.
Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.
De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.
L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinalei va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.
L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.
Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.
La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesosRobert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.
'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.
Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.
L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.
Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).
Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.
I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.
Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.
Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.
Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta la segona edició del Mes del Cinema Europeu 2023 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, amb una participació rècord de 75 sales de 40 països.
A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant sis setmanes fins a la seva gran final el 9 de desembre amb els Premis del Cinema Europeu a Berlín.
A tot Europa, gràcies al soci de l'Acadèmia Europa Cinemas, els cinemes emblemàtics de 40 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses les capitals, els pobles petits i les xarxes nacionals de cinema, destaquen pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un focus especial en les pel·lícules europees i, per primera vegada, el portal de VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus; ambdós permeten la participació dels als amants del cinema d'arreu del món.
Durant el Mes del Cinema Europeu hi haurà multitud d'iniciatives diferents. En lloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i s'adapta al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia que s'anuncia cada any en diferents moments a partir d'agost. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2024. Diverses projeccions arreu d'Europa són presentades per cineastes i per membres entusiastes de l'Acadèmia del Cinema Europeu.
Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu serà el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove (4-5 de novembre)), durant el qual tindrà lloc la posada en marxa del Club de Cinema Europeu, seguit de la 'Europe's Biggest Watch Party' de la pel·lícula 'Everything will change'. Durant el cap de setmana es donaran a conèixer les tres pel·lícules nominades al Premi del Públic Jove anual.
Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 12 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la confederació internacional de cinemes d'autor.
Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: a Tirana (Albània), això significa implicar el Tirana Film Club durant cada projecció i debat. Els joves amants del cinema conduiran les preguntes i respostes i comentaran les pel·lícules després de cada projecció. Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) ofereix programes de curtmetratges dedicats i moderats per a adolescents de l'escola, mentre que Arta a Cluj-Napoca (Romania) ofereix projeccions escolars de 'Good bye, Lenin!', de Wolfgang Becker; 'El Espíritu de la Colmena', de Víctor Erice; 'La vida de los otros', de Florian Henckel von Donnersmarck; i 'La Strada', de Federico Fellini.
El cinema Sphinx de Gant ofereix projeccions per al públic jove amb preguntes i respostes, així com projeccions matinals que inclouen esmorzars i un programa especial de curtmetratges centrat en el dolor, que inclou una xerrada amb el públic.
La participació del públic en general té un paper important per a tots els cinemes participants. Això pot significar que una projecció vagi seguida d'un sopar comunitari i una conversa, en una vetllada centrada en la lesió cerebral, l'art i la lluita per trobar un camí per tornar a la vida (a Frederikssund, Dinamarca). O un esdeveniment especial LGBTQIA+ al voltant d'una projecció de POLISH PRAYERS (LUX Arthouse a Lugano, Suïssa). O un programa de projeccions infantils per a pares, mares i fills i filles (Kinodvor a Ljubljana, Eslovènia). La Bio Central de Hralec Kralové (República Txeca) presentarà un Quiz de cinema europeu i un menú especial de begudes europees al bar, Cineplex Loteanu de Chisinau (Moldavia) presenta un programa especial de candidats a curtmetratges als Premis del Cinema Europeu, Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) projecta PAW PATROL, seguit d'un taller d'"animació intel·ligent" a la mediateca, i el Romuva de Kaunas (Lituània) ofereix cinema gastronòmic amb una conferència especial a càrrec d'un xef professional.
Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi ha un enfocament especial a les directores europees (Yorck Kinogruppe Berlin), una retrospectiva d'Agnes Varda (Tirana), un enfocament a Rainer Werner Fassbinder (Kinoteka Zagreb), un programa "Best of Besson" (Kino Aero Prague), un homenatge especial a Tilda Swinton (Kino Soprus Tallinn), una exposició sobre el cineasta alemany Andreas Dresen i projeccions de les seves pel·lícules (Filmmuseum Potsdam), un especial de Wim Wenders (Visionario Udine) i un focus sobre Alain Resnais (Kundura Sinema, Istanbul).
Moltes sales de cinema se centren durant el Mes del Cinema Europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà una Setmana del Cinema Txec a Croàcia, un Festival de Cinema Francès a la República Txeca, una Setmana del Cinema Francès a Berlín, Jornades del Cinema Espanyol a Macedònia del Nord i un festival de cinema estonià a Malta.
El Mes del Cinema Europeu continuarà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els amants del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu.
La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es va dur a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Olivier Assayas va rebre un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es va projectar la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.
Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.
La part pública d'aquest cap de setmana arrenca amb el Young Audience Film Summit 2023, que ja va per la tercera edició, sota el tema 'El futur de la humanitat'. La cimera és cocreada i organitzada per 30 joves de més de 15 països, que assisteixen personalment a Erfurt (Alemanya) i 100 més que interactuen en línia. Els joves que van crear l'European Film Club han triat explorar subtemes que inclouen el canvi climàtic, els drets humans, l'impacte social de la pandèmia (especialment en la salut mental dels joves), a més d'analitzar visions d'utopia i del futur distòpic al que ens podem enfrontar, si no fem res.
L'esdeveniment també es retransmetrà en directe a tot Europa a través dewww.europeanfilmclub.org.
European Film Academy ha estat cocreant i codesenvolupant European Film Club durant més de dos anys amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. El seu llançament oficial serà el 5 de novembre de 2023 a Cinéma Galeries de Brussel·les (Bèlgica). Aquest esdeveniment serà retransmès en streaming a més de 25 països i presentarà algunes persones joves que l'han cocreat. Aquest llançament continuarà amb una projecció simultània d''Everything will change' a més de 35 cinemes amb diàlegs de cinema a cadascun d'ells i una sessió Q&A en què els joves podran plantejar preguntes a les ments creatives darrere de la pel·lícula: el director Martin Persiel i l'actor Paul Raymond.
European Film Club és una plataforma digital que fa un catàleg seleccionat de pel·lícules europees fàcilment accessibles per a joves de 12 a 19 anys. Es construeix sobre l'èxit i l'experiència del Young Audience Award (des del 2012) i atorga a les joves audiències accés per un any al viatge pel cinema europeu. Després d'haver treballat en un prototip, el projecte està llest per desenvolupar-se arreu d'Europa.
El Young Audience Film Weekend també inclourà el Film x TV Lab el divendres 3 de novembre (tot oferint l'oportunitat a 30 joves europeus d'estar en un lloc on conèixer commissioning editors de diferents canals de televisió europeus).
El potencial per a una autèntica creació de contingut només augmentarà a mesura que European Film Club s'expandeixi al voltant d'Europa. Això atorga l'oportunitat de crear un programa format magazine sobre cinema per a joves que celebrin la cultura europea i la passió per això d'una manera divertida i accessible.
El cinema és un dels bens culturals més grans d'Europa i obrir-lo als joves perquè explorin diferents cultures i idees encaixa no només amb la missió de la European Film Academy sinó també amb els ideals del servei públic de radiodifusió i l'interès del sector comercial en formes innovadores d'arribar al públic. També encaixa bé amb els objectius d'Europa Creativa MEDIA de desenvolupar audiències joves i "salvaguardar, desenvolupar i promoure la diversitat i el patrimoni cultural i lingüístic europeu", així com amb l'estratègia de la European Broadcast Union de facilitar "continguts que inspirin, eduquin i entretinguin les nostres comunitats i reflecteixin la seva diversitat”.
Per a aquells que no puguin assistir en persona, encara hi ha la possibilitat de ser part de l'acció unint-se a la projecció més àmplia d'Europa amb EVERYTHING WILL CHANGE. Això oferirà una experiència immersiva de visualització de pel·lícules per a tothom i provarà l'experiència de visualització col·lectiva del European Film Club. En registrar-se en aquest esdeveniment exclusiu, els participants podran unir-se a un debat animat després de la projecció, tot connectant amb altres entusiastes del cinema de tots els racons d'Europa.
A més, s'anunciaran els tres films nominats al Young Audience Award. El públic es podrà postular per unir-se al jurat del European Film Club, compost per 99 membres, per seleccionar la pel·lícula guanyadora. Aquest moment tan esperat desvetllarà les tres pel·lícules que han captivat el públic jove i han aconseguit nominacions a aquest premi (una categoria oficial dels European Film Awards). El guanyador serà presentat durant la cerimònia dels European Film Awards el 9 de desembre del 2023 per tres dels joves membres del jurat.
Durant el Festival s'exhibiran un total de 300 curts, selecionats d'entre les més de 4.500 obres rebudes procedents de 110 països que van participar a la convocatòria.
Les sessions estaran dedicades als gèneres de l'animació, la ficció i el documental amb curts seleccionats a festivals internacionals de Classe A com Cannes, Locarno Film Festival, La Biennale o la Berlinale. Dins de cada categoria es presentaran seccions oficials a competició i seccions paral·leles.
Animació
Aquesta secció recull un ampli ventall de curtmetratges d'animació destacats a l'àmbit mundial amb 8 sessions a competició, incloent trash anim i documental animat, i 4 sessions paral·leles. La selecció d'animació recull fins a 78 films de temàtica diversa elaborats amb tot tipus de tècniques, des de les tradicionals fins a la tecnologia més innovadora. Els curts d'aquesta secció competeixen per al Gran Premi d'Animació i el Premi d'Estudiants d'Animació.
Ficció
Aquesta secció comptarà amb 7 sessions de la Secció Internacional a competició i unes altres 5 de Secció Oblicua, on competiran les obres mes arriscades, originals i creatives del panorama internacional, tant narrativa com formalment. També es projectaran 20 seccions paral·leles com Sci-Fi i Talents Catalans. La secció ficció és la més extensa, amb un total de 154 obres projectades.
Les obres de les sessions internacionals, algunes premiades a diferents festivals arreu del món, provenen de més de 15 països diferents i proveeixen tot tipus de gèneres. Totes competiran pel Gran Premi Internacional i el Premi de la Critica.
La innovació i la llibertat de la creació que permet el format curt queden plasmades a la secció Oblicua. Fins a 27 obres competiran pel Gran Premi Oblicua, el Premi Filmin Oblicua i el Premi del Jurat Jove.
Documental
El gènere documental en format curt és un dels més ignorats als festivals cinematogràfics, tot i que es troba en un moment de gran vitalitat i fort creixement. Hi haurà 5 sessions a competició i 2 sessions paral·leles amb un total de 26 curtmetratges documentals.
El documental és una finestra oberta al món que ens permet conèixer petites històries quotidianes i descobrir realitats llunyanes. És a més un espai per a la reflexió amb obres reivindicatives que ens enfronten als grans problemes socials del nostre temps. Les obres d'aquesta secció competiran per al Gran Premi Documental i el Premi del Públic.
Totes la projeccions i activitats del Mecal són gratuites.
One-to-ones: Mercat del curtmetratge
Mecal Pro organitza el Mercat Internacional de Curtmetratges, una activitat que té com a objectiu facilitar la trobada entre creadors i compradors, distribuïdors i experts en estratègia de festivals. És un espai que fomenta la circulació de les obres, la seva exhibició i la compra, així com el networking. En el marc del mercat, hi haurà un espai reservat especialment per a sessions one-to-one, organitzades en col·laboració amb Catalan Films, la marca d'internacionalitzacio de l'audiovisual català de l'ICEC.
Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema, ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes, entre els quals destaca la Palma d'Or el 2007 amb '4 Meses, 3 semanas y 2 días’, els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb 'Más allá de las colinas', així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula 'Los exámenes'.
La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també al Festival de Cinema de Cannes 2022. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de la seva participació a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, Cristian Mungiu va compartir amb nosaltres la seva visió sobre el cinema europeu i la importància i la riquesa de la seva diversitat, així com el paper fonamental de MEDIA en aquest sentit: “Gràcies al suport de MEDIA, les meves pel·lícules s’han pogut estrenar a les sales de cinema de molts països i n’estic molt orgullós, perquè la gent les pugui descobrir als cinemes. És imprescindible que existeixi aquest tipus de finançament”.
S'han publicat els resultats de la convocatòria de suport al European Slate Development CREA-MEDIA-2022-DEVSLATE.
Europa Creativa MEDIA ha incrementat la capacitat dels operadors audiovisuals de fer obres audiovisuals amb potencial de circulació a tots els països d'Europa i fora d'aquesta, així com coproduccions europees i internacionals.
En aquesta convocatòria s'han rebut 163 sol·licituds per al suport al desenvolupament de contingut de slates (paquets de projectes). De totes, han resultat seleccionades 86 propostes per un import total de 18.170.000 euros.
Al llistat de beneficiaris trobem set empreses espanyoles:
Entre els beneficiaris figuren sis empreses catalanes:
Consulteu el llistat complet de resultats des de l'enllaç següent.
S'han rebut 163 sol·licituds de 22 països. El nombre més alt de sol·licituds prové de França (23,93%), Espanya (10,43%), Bèlgica (8,59%), Alemanya (7,98%) i Dinamarca i Itàlia amb un 7,36% respectivament.
La selecció de propostes beneficiàries representa un total de 17 països europeus: França (17 projectes seleccionats), seguida de Bèlgica (12 projectes), Alemanya, Dinamarca i Itàlia amb 8 projectes seleccionats respectivament i Bèlgica, Espanya i Països Baixos amb 7 propostes seleccionades cadascun.
Cada paquet de projectes està format per entre 3 i 5 projectes. Entre les sol·licituds seleccionades, la representació dels diferents gèneres queda de la manera següent: 65 % de ficció, 23 % de documentals creatius i 12 % d'obres d'animació que han patit un descens comparat amb les dades de l'any 2021.
La majoria dels projectes presentats s'adrecen a la distribució cinematogràfica (57%), amb la distribució televisiva en segon lloc (31%). Només una minoria d'obres estan desenvolupades específicament per a les plataformes digitals (12%).
55 sol·licituds, van incloure un curtmetratge a la seva proposta.
Del 7 al 12 de novembre del 2023, Luxemburg serà la seu d'aquesta excel·lent iniciativa de formació organitzada com un workshop immersiu de cinc dies enfocat a l'audiència i que explora el màrqueting cinematogràfic des d'una perspectiva de 360 graus (eines clàssiques, noves tendències en publicitat digital, gestió de xarxes socials, Digital Marketing i creació d'audiències, entre d'altres).
Els i les participants seleccionats i seleccionades s'anunciaran entre mitjans d'agost i principis de setembre.
Qui s'hi pot presentar:
El taller s'adreça tant a productors/es com a professionals que treballin als departaments de vendes, distribució i màrqueting de pel·lícules. També s'accepten sol·licituds d'àrees relacionades de la indústria (p. ex., institucions de finançament regionals i nacionals, festivals i mercats de cinema, etc.) i de formadors i consultors rellevants que vulguin innovar en les tècniques de màrqueting.
Hi haurà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.
Els participants es poden postular sense projecte o amb un projecte en desenvolupament avançat, preproducció o postproducció per treballar amb especialistes en màrqueting d'avantguarda, com Alya Belgaroui-Degalet (GOODFELLAS ex-Wild Bunch - màrqueting de vendes internacionals) i Sarah Calderón (The Film Agency – consultora de màrqueting d'EAVE) i col·laboradors com Michael Arnon (Wolf Consultants), Boris Pugnet (The Jokers Films), Elena Neira (La Otra Pantalla), Guillaume Boscher (ex–Facebook i Instagram) i Manori Ravindran (Variety).
Playlab Films presenta la 2a edició de Creators Lab, a càrrec del cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul, que es durà a terme al Yucatan (Mèxic) del 2 a l'13 d'agost de 2023. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 15 de juny.
Durant dotze dies, cinquanta directors creatius, de diverses nacionalitats i contextos, crearan les seves produccions sota una fascinant metodologia pensada pel mestre Abbas Kiarostami, adaptada per Werner Herzog i ara revisitada per ApichatpongWeerasethakul, per segona vegada consecutiva.
La idea del taller és crear fora d'aquests llocs que sempre habitem i inspirar-nos en els coneixements del cineasta tailandès; en els relats que emanen d'aquest territori ancestral i que continuen cobrant vida al present; als misteris d'allò que es va perdre en el temps i que avui ha de ser imaginat, i als paisatges d'una península que, amb la seva mística, esdevindrà aliment de la curiositat, font d'observació i centre de cocreació.
Durant el taller, els cineastes exploraran totes les fases que componen el desenvolupament, la producció i la postproducció d'una pel·lícula. En els primers dies, la idea és experimentar el lloc, després articular la idea i filmar, per finalment arribar a l'edició i la projecció del curt. És un procés personal, per la qual cosa cadascun dels directors haurà de comptar amb el seu propi equip (càmera, so, computador, etc.), per afrontar tots els processos i rols de la pel·lícula.
És important destacar que en aquesta versió de taller no és requisit que cadascú faci una pel·lícula. APICHATPONG W. proporcionarà el millor suport possible en qualsevol direcció i decisió en què els participants decideixin embarcar-se. La clau de la trobada d'aquest any és preguntar-nos junts per què fem pel·lícules i si és possible no fer-les.
Submergir-se en el treball d'Apichatpong Weerasethakul (Bangkok, 1970) és entrar als diferents estats de consciència, saltar de la realitat al somni, jugar entre la memòria i la seva percepció. Les seves creacions són un ball que difumina la realitat, que la transforma en evocació i somni, deixant una estela etèria que trenca amb la causalitat com a manera d'entendre el temps. Com a resultat, és la llum la que defineix el traç de les seves peces, allò que il·lumina i allò que deixa a la penombra.
Apichatpong ajunta el cinema i l'art contemporani per construir un treball experimental i independent que ja completa 20 anys de trajectòria. Temps en què ha aconseguit, amb un impecable treball, impactar la crítica i captivar un públic que avui no dubta a reconèixer-ho com una de les figures més rellevants del panorama cinematogràfic mundial. Ha estat guanyador del màxim premi de l'acadèmia, la Palma d'Or del Festival de Cannes, amb Uncle Boonmee Who Can Recall. Premi del Jurat per a Tropical Malady el 2004, el qual va repetir el 2021 amb la seva pel·lícula Memòria, realitzada a Colòmbia.
A la recent finalitzada edició del Festival de Cannes, gràcies a l'SFCl Rendez-vous Industry i PlayLab Films, el públic va poder gaudir, entre el 21 i el 24 de maig, al Palais des Festivals, de diverses de les obres creades durant el Laboratori Apichatpong Weerasethakul: filmant a l'Amazones 2022; un taller encapçalat pel cineasta tailandès, que va revisar una fascinant metodologia creada pel mestre Abbas Kiarostami i adaptada per Werner Herzog.
Els directors assistents, a més de presentar el seu treball en una bonica instal·lació encapçalada pel curtmetratge que va realitzar Apichatpong en les mateixes condicions, van poder participar en múltiples activitats en què es van connectar amb la indústria cinematogràfica i en què es van poder presentar com a noves veus d'aquesta indústria.
L'Apichatpong Weerasethakul Lab 2023 es durà a terme a Yucatan (Mèxic), del 2 a l'11 d'agost de 2023.
La cineasta Carla Simón, directora del film amb suport MEDIA 'Alcarràs', ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia 2023 del Ministeri de Cultura i Esports.
El jurat ha volgut reconèixer la directora i guionista “per posicionar el cinema espanyol al panorama internacional amb l'obtenció de l'Ós d'Or al Festival de Cinema de Berlín, un dels més prestigiosos de l'àmbit mundial”.
El jurat també ha assenyalat que Simón "representa una nova generació de cineastes que han aconseguit en molt poc temps desenvolupar un cinema de qualitat i compromès amb el propi mitjà i la societat, tot aconseguint un públic global".
Alcarràs, el segon llargmetratge de Carla Simón després de l'èxit de la seva òpera opera prima Estiu 1993, que també compta amb suport de MEDIA, és una producció d'Avalon P.C., Elastica Films, Vilaüt Films i Alcarràs AIE, en coproducció amb Kino Produzioni (Itàlia).
La pel·lícula va ser rodada amb actors no professionals i va aconseguir la fita de ser la primera pel·lícula en català a aconseguir guanyar un festival de categoria A.
El Premi Nacional de Cinematografia recompensa l'aportació més excel·lent a l'àmbit cinematogràfic espanyol, posada de manifest preferentment a través d'una obra feta pública o una tasca professional desenvolupada durant l'any 2022, o, en casos excepcionals degudament motivats, s'atorga com a reconeixement a una trajectòria professional. El guardó tradicionalment és lliurat pel ministre de Cultura i Esport al Festival de Sant Sebastià. Simón succeeix Penélope Cruz, premiada el 2022, i s'uneix a altres premiats com José Sacristán, Isabel Coixet, Antonio Banderas o Fernando Trueba, entre d'altres.
Podeu recuperar, des de l'enllaç següent, l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Carla Simón el mes de novembre de 2022, en el marc del Festival L'Alternativa, just quan estava acabant d'editar 'Alcarràs'.
CIRCLE Fiction Orbit és un nou taller intensiu d'una setmana de durada, obert a dones directores i productores que estiguin desenvolupant el seu segon o tercer llargmetratge de ficció. La data límit per presentar-s'hi és el proper 18 de juny.
Se seleccionarà un grup d'entre 6 i 8 professionals per treballar amb experts/es a l'hora d'identificar les necessitats en el desenvolupament dels projectes.
Totes les participants rebran assessorament sobre el seu guió i sobre els aspectes legals. També coneixeran opcions de producció, incloent-hi les millors decisions estratègiques.
CIRCLE dona suport al desenvolupament de projectes, però també se centra molt a compartir coneixements i a construir habilitats professionals mitjançant la connexió de participants al programa amb la resta de la indústria cinematogràfica: atorguen accés a mentors de reconegut prestigi internacional.
Condicions:
Les directores poden participar soles o de manera conjunta amb la productora. Només els projectes amb una productora adjunta són elegibles. Tant la directora com la productora han de tenir almenys un llargmetratge realitzat.
Quota de participació:
1.600 euros per persona. Cobreix l'assessoria rebuda, l'allotjament i les dietes, així com una àmplia varietat d'ofertes dels socis participants en aquesta formació.
CIRCLE pot oferir fins a dues beques que cobreixen el 50% de la quota de participació per a directores/productores de països de baixa capacitat de producció (a tenir en compte si el projecte té una directora/productora d'aquestes regions).
Si vols més informació o tens dubtes, si us plau contacta amb: info@doccircle.me
Des del 2018, CIRCLE ha donat suport a més de 50 dones directores i productores a través del seu taller de documental CIRCLE Women Doc Accelerator. Diverses pel·lícules desenvolupades en el context d'aquest accelerador de projectes documentals han tingut posteriorment gran èxit impulsant les carreres de les autores i marcant fites al circuit internacional de festivals de cinema.
Europa Cinemas, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, va néixer el 1992 i actualment inclou 1.221 cinemes i 3.060 pantalles a 744 localitats de 38 països (dades de maig de 2023).
Amb dades proporcionades pels cinemes adherits, l'informe apunta xifres rellevants.
El 2022 l'assistència al cinema a la Unió Europea va augmentar un 64% respecte al 2021 (de 320 milions a 525,8 milions d'entrades venudes).
Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 29,14 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 12,85 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.
Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,68 milions de projeccions de pel·lícules europees (de les quals 830.000 van ser de cintes europees no nacionals).
El 2022, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 52,3 milions (una xifra molt superior als 30,6 milions que es van assolir el 2021 encara en pandèmia).
Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2022):
El 29% de les ciutats on està establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants mentre que un 26% té menys de 50.000 habitants. Un 12% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 15% en té entre 500.000 i un milió mentre que un 18% en té més d'un milió.
Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2022):
En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta sueca amb suport MEDIA a la distribució 'El Triángulo de la Tristeza', de Ruben Östlund (1.133.774 entrades a 825 cinemes de 560 ciutats de 32 països).
El 2022 figuren també al rànquing títols europeus també amb ajut MEDIA com 'La peor persona del mundo', de Joachim Trier (segon lloc), 'Un paso adelante', de Cédric Klapisch (tercer lloc), la coproducció Espanya-Argentina 'Competencia Oficial', de Mariano Cohn i Gastón Duprat (quart lloc) i 'Dios mío, pero ¿qué nos has hecho?', de Philippe de Chauveron (cinquè lloc).
Al Top 15 d'aquest any trobem cinc films espanyols que compten igualment amb el suport financer del Subprograma MEDIA d'Europa Creativa. A més de 'Competencia Oficial', altres films com 'Madres Paralelas', de Pedro Almodóvar, 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, 'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen i 'Alcarràs', de Carla Simón (llocs 8, 9, 10 i 12 dels més vistos de l'any als cinemas de la xarxa Europa Cinemas, respectivament). Superen en posició altres destacades estrenes europees amb suport MEDIA com 'Close', de Lukas Dhont, 'La emperatriz rebelde', de Marie Kreutzer, 'Les Il·lusions Perdudes', de Xavier Giannoli o 'EO', de Jerzy Skolimowski, entre d'altres.
Les pel·lícules europees més vistes a la xarxa Europa Cines a l'Estat espanyol:
'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen; 'Alcarràs', de Carla Simón; 'Los renglones torcidos de Dios', d'Oriol Paulo; 'Cinco Lobitos', d'Alauda Ruiz de Azúa; 'La peor persona del mundo', de Joachim Trier; 'El cuarto pasajero', d'Àlex de la Iglesia; 'En los márgenes', de Juan Diego Botto; 'Modelo 77', d'Alberto Rodriguez; 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, així com 'Tadeo Jones 3: la tabla esmeralda', d'Enrique Gato, són, segons les dades estimades, els deu films europeus més vistos a l'Estat espanyol en aquestes sales compromeses amb el cinema europeu.
Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Mungiu ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes (concretament, la Palma d'Or el 2007 amb 4 Luni, 3 saptamini si 2 zile (‘4 Meses, 3 semanas y 2 días’), els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb După dealuri (Beyond the Hills / Au delà des colines), així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula Bacalauréat (‘Graduation’ / ‘Els exàmens’).
La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també a la passada edició del Festival de Cinema de Cannes. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, Cristian Mungiu oferirà una masterclass, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estilcinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.
No us perdeu aquesta trobada única!
La sessió es durà a terme en anglès.
L'aforament és limitat i és imprescindible confirmar l'assistència a través del formulari següent.
Aquest esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA es durà a terme el 14 i 15 de juliol del 2023 a Galway (Irlanda) en el marc del festival Galway Film Fleadh. Per a la sol·licitud de participació heu d'estar registrats a Eventival i completar la inscripció.
Amb la participació al mercat de Galway Film Fair, l'organització coordina reunions organitzades entre cineastes amb projectes en desenvolupament (i/o pel·lícules completades) amb convidats finançadors de cinema, distribuïdors, agents de vendes internacionals, canals de televisió, fons de finançament de cinema i altres productors. Un grup preseleccionat de productors amb projectes de llargmetratge/documental tindrà l'oportunitat de trobar representants d'aquestes companyies.
Els sol·licitants han de tenir en compte que es donarà prioritat als projectes que comptin amb un percentatge de finançament per al desenvolupament i/o la producció.
Beneficis:
Pont transatlàntic.
Atmosfera íntima i informal.
Accés privilegiat a importants finançadors de cinema d'arreu del món.
Mostra de nou cinema europeu i internacional a compradors o distribuïdors de cinema i programadors de festivals.
Juntament amb Marketplace, a Galway Film Fair es duen a terme molts altres esdeveniments de la indústria, com ara conferències, seminaris, classes magistrals, debats, tallers i molt més.
Galway Film Fair, en associació amb Bankside Films, anuncia, una vegada més, un premi de 3.000 euros al millor projecte al Marketplace d'aquest any. El premi és votat pels professionals assistents de la indústria al mercat. Bankside Films és una companyia internacional líder en vendes internacionals i finançament de pel·lícules independents.
Sol·licituds - Single Delegate (una persona per empresa). Data límit: 2 de juny de 2023 a les 17h. 250 euros.
Sol·licituds - Double Delegate (Dues persones de la mateixa empresa amb reunions conjuntes) (màxim dos delegats per empresa). Data límit: 2 de juny de 2023 a les 17h. 500 euros.
La 24ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 12 al 15 d’octubre a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d'inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.
MEDIMED ofereix un espai de negoci dissenyat per facilitar l’intercanvi creatiu i professional entre els productors independents, les televisions i els distribuïdors internacionals, amb la finalitat de promoure la coproducció de documentals a Europa i als països del sud de la Mediterrània.
Condicions d’inscripció:
VIDEOTECA: Els films documentals han d’haver estat produïts el 2022 i/o 2023 i poden tractar sobre qualsevol temàtica. Únicament s’accepten versions per a slots de televisió. Les produccions del 2023 hauran d’estar finalitzades al setembre, com a molt tard. Els títols seleccionats estaran disponibles a la Videoteca per a visionats individuals i a disposició dels 70+ compradors i distribuïdors acreditats.
PITCHING FORUM: un comitè internacional seleccionarà 28 projectes que es presentaran als commissioning editors de les principals cadenes de televisió en 3 sessions de pitching, moderades per John Marshall. Els projectes han de tenir com a mínim el 25% del seu finançament garantit i/o un acord d’emissió i/o coproducció. S’accepta qualsevol temàtica i gènere, i cal disposar d’un teaser de 3 minuts de durada amb subtítols en anglès.
ANTI PITCH: aquesta secció està dedicada a projectes en fase de muntatge (rough cut). Es tracta d’una reunió informal amb un grup reduït d’experts internacionals. La durada de cada reunió és de 50 minuts i estarà moderada per Iikka Vehkalahti.
SPEEDY PITCH: selecció de projectes no necessàriament molt desenvolupats, o finançats, que tinguin potencial interès per al mercat internacional.
La data límit per a la inscripció gratuïta de projectes i de programesés el 30 de juny de 2023.
L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Impacte esperat
Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:
La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:
La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitatal mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
Data d'obertura de la convocatòria prevista: 29 d'abril de 2025
Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:
PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa
La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).