L’Observatori Europeu de l’Audiovisual, que forma part del Consell d’Europa a Estrasburg, acaba de publicar la seva última anàlisi jurídica en profunditat: ‘Abordant les qüestions jurisdiccionals en el dret audiovisual europeu: tendències i tensions‘. Aquest nou informe està escrit per Olivier Hermanns, analista sènior del Departament Jurídic de l’Observatori.
Les indústries audiovisuals mundials estan passant per un període de transformació digital i canvis geopolítics sense precedents. Paral·lelament a aquests trastorns, els reguladors dels mitjans de comunicació de tot Europa s’enfronten a qüestions urgents sobre l’autoritat legal i l’aplicació transfronterera de les decisions. Això posa de manifest la importància de la jurisdicció en la regulació audiovisual en constant evolució. Aquest informe ofereix una mirada oportuna a les múltiples facetes d’aquests reptes, amb un enfocament constant en qüestions concretes.
Al capítol 1, l’autor comença descrivint el context en què s’emmarca l’informe. Destaca el debat públic en curs sobre els proveïdors de serveis de mitjans de comunicació adreçats a públics en territoris diferents del seu Estat membre d’establiment. Aquest debat podria afectar el principi del país d’origen, que determina la jurisdicció legalment responsable d’un proveïdor de serveis de mitjans de comunicació audiovisuals en funció del país del seu establiment.
Hermanns passa després al capítol 2 que tracta dels criteris de jurisdicció territorial. L’autor examina els diferents enfocaments del principi del país d’origen, ja sigui en el dret de la UE o en el Conveni del Consell d’Europa sobre la televisió transfronterera i se centra en les particularitats de la jurisdicció al Regne Unit post-Brexit. L’informe també descriu les excepcions al principi del país d’origen que es troben en instruments jurídics de la UE, com ara la Llei de Disposició Disposada per Discapacitats (DSA) i l’Agència Europea de Mitjans de Comunicació (EMFA), així com les normes del dret de la Unió que poden aplicar-se als proveïdors establerts fora de la UE. Aquest capítol conclou amb una visió general de les iniciatives legislatives recents dels Estats membres de la UE que regulen els proveïdors de serveis establerts en altres Estats membres. També proporciona un estudi de cas sobre els reptes jurisdiccionals que planteja la televisió en streaming gratuïta amb suport publicitari (canals FAST).
El capítol 3 tracta dels mecanismes de supervisió i aplicació. Aquest capítol examina com les Autoritats Reguladores Nacionals (ARN) de tot Europa estan facultades per supervisar i sancionar les activitats mediàtiques transfrontereres.
El capítol 4 examina el marc legal per a la cooperació i l’assistència mútua entre els reguladors. Descriu els mecanismes institucionals i procedimentals establerts a l’àmbit de la UE, que van des de la DSMV fins a l’EMFA i la Llei d’IA, que permeten als reguladors treballar junts per abordar la superposició jurisdiccional i les preocupacions dels mitjans de comunicació transfronterers. També s’explora el paper de les xarxes de cooperació informals, com ara la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores (EPRA) i el recentment format Consell Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació.
El capítol cinc presenta una discussió prospectiva sobre els principals reptes per salvaguardar la llibertat de recepció i retransmissió davant de les reclamacions jurisdiccionals cada cop més fragmentades. L’autor aprofundeix en les amenaces emergents d’interferència estrangera, manipulació de plataformes i la necessitat d’una governança supranacional més forta per contrarestar aquests riscos.
Una lectura obligada per a responsables polítics, reguladors, advocats especialitzats en mitjans de comunicació, acadèmics i totes les parts interessades en la governança de l’espai mediàtic europeu.
Consulta i descarrega’t l’informe ‘Abordant les qüestions jurisdiccionals en el dret audiovisual europeu: tendències i tensions‘.
