L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat el nou informe ‘Media literacy and the empowerment of users‘ (‘L’Alfabetització mediàtica i l’empoderament dels ususaris‘), que analitza les mesures per ajudar els usuaris dels mitjans de comunicació actuals a distingir entre allò real i allò fals en un món sobrecarregat d’informació.
Com pot Europa equipar la ciutadania amb les habilitats necessàries per navegar amb seguretat pel tsunami d’informació?
Les iniciatives d’alfabetització mediàtica adreçades a totes les franges d’edat mai no han estat més importants. I amb cada desenvolupament tecnològic nou que comporta el risc de notícies falses, falsificacions profundes, per no parlar de les onades de text i imatges generades per IA, necessitarem ajuda per separar el real del fictici. Aleshores, què s’està fent a Europa per entrar a la corba d’aprenentatge?
L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha anunciat la publicació del seu darrer informe: ‘Media Literacy and the Empowerment of Users‘, de l’autora Amélie Lacourt. Aquesta publicació aprofundeix en el paper crític que juga l’alfabetització mediàtica en l’era digital actual, tot oferint informació sobre les estratègies actuals existents per millorar les capacitats dels usuaris i usuàries per navegar pel complex paisatge mediàtic.
El primer capítol prepara l’escenari tot discutint la naturalesa àmplia de l’alfabetització mediàtica. Destaca el canvi dels mitjans tradicionals a un entorn digital més complex i explora l’impacte dels mitjans en la democràcia i la llibertat d’expressió. També subratlla la necessitat de l’alfabetització mediàtica per garantir un compromís de contingut segur i informat.
El capítol dos descriu els diferents enfocaments de l’alfabetització mediàtica a l’àmbit supranacional, en particular els que s’han dut a terme per la UE. L’autor examina com diverses organitzacions, com ara l’OSCE, el Consell d’Europa, la UNESCO i l’EPRA, han abordat l’alfabetització mediàtica. En particular, descriu els esforços de col·laboració a l’àmbit supranacional per desenvolupar directrius, recomanacions i marcs que facilitin la cooperació i les millors pràctiques en alfabetització mediàtica.
El capítol tres aborda les perspectives nacionals. Aquest capítol detalla com diversos Estats membres de la UE i altres països europeus han integrat l’alfabetització mediàtica en els seus marcs legals. Ofereix exemples d’estratègies nacionals destinades a dotar els usuaris de les habilitats necessàries per navegar pel panorama mediàtic i destaca iniciatives específiques en països com Finlàndia i Irlanda, per exemple. L’autor completa amb un resum dels mecanismes de finançament per a les necessitats d’alfabetització mediàtica i les diverses maneres en què es poden promoure les accions d’alfabetització mediàtica, per exemple, a través d’autoritats reguladores nacionals, organismes dedicats a l’alfabetització mediàtica, VSP i maneres més àmplies de cooperació.
El quart capítol tracta la importància d’avaluar les iniciatives d’alfabetització mediàtica. L’autora subratlla la necessitat creixent d’una avaluació sistemàtica per determinar l’eficàcia de diversos programes i estratègies. El capítol també explora les metodologies utilitzades per avaluar els esforços d’alfabetització mediàtica i l’impacte en diferents grups destinataris.
El cinquè capítol pregunta com podem dotar els usuaris i les usuàries de mitjans més vulnerables amb les habilitats de pensament crític necessàries. Se centra en accions adaptades a les necessitats de diferents grups demogràfics, inclosos menors, adults i gent gran. Quines mesures s’estan incorporant actualment a l’educació formal i no formal? El capítol també aborda el repte emergent d’educar els educadors perquè ells també puguin mantenir-se al dia amb la velocitat vertiginosa dels desenvolupaments tecnològics i formar els més vulnerables per utilitzar-los amb discerniment. L’autora completa el capítol explorant el concepte d»alfabetització mediàtica per disseny’. Aquesta iniciativa recent consisteix en què els serveis de mitjans incorporen de fet missatges d’informació com etiquetes, superposicions, finestres emergents i notificacions a les plataformes d’usuari.
La IA continua avançant, de manera que el sisè capítol investiga les noves habilitats crítiques necessàries per entendre i gestionar l’impacte de la IA en els mitjans de comunicació, així com el paper dels algoritmes a la vida quotidiana. Explora els reptes que planteja la IA, com ara les falsificacions profundes i el biaix algorítmic, i posa èmfasi en la necessitat d’un pensament crític i de consideracions ètiques en l’ús de la IA. Què podem fer per ensenyar als usuaris i les usuàries a relacionar-se i no ser subjectes passius dels sistemes algorítmics?
En conclusió, l’autora reafirma el paper vital de potenciar els usuaris i les usuàries mitjançant iniciatives d’alfabetització mediàtica. L’informe subratlla la necessitat de continuar esforços per millorar l’alfabetització mediàtica en tots els grups d’edat i sectors de la societat, tot garantint una ciutadania ben informada i resilient, capaç de participar en processos democràtics, dotada de les facultats crítiques necessàries per fer-ho.
Lectura essencial per a responsables polítics, educadors i professionals dels mitjans compromesos a fomentar una societat alfabetitzada en mitjans.
Consulteu i descarregueu-vos l’informe complet.
