L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe sobre Continguts d’interès públic en plataformes audiovisuals: accés i localització.
Aquesta nova anàlisi legal explora el lloc que ocupen els continguts d’interès públic i analitza com la llei europea de mitjans en pot salvaguardar l’accessibilitat.
Què considerem contingut audiovisual posat a la disposició de l’interès públic? I com garanteix la legislació europea sobre mitjans que es pugui trobar i accedir a aquest contingut a l’actual tsunami mediàtic d’informació, pel·lícules i programes a totes les plataformes? I en particular, en un context comercial on hi ha lluita pel temps, l’amplada de banda i l’espectre pot «eliminar» les preocupacions d’interès públic?
Aquest nou informe, preparat per l’organització associada a l’Observatori, IVIR, explora la situació actual pel que fa a la legislació de mitjans vigent.
El capítol 1 analitza les dificultats que suposa proporcionar una definició precisa del terme «contingut d’interès públic» en vista de les enormes variacions entre les diferents categories del públic general. Un desafiament també rau en el fet que «l’interès públic no és simplement allò que interessa al públic”.
El capítol 2 es concentra en les iniciatives del Consell d’Europa per protegir i promoure continguts d’interès públic a les diferents plataformes. El Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha ocupat de casos relacionats amb la llibertat d’expressió i el dret del públic a ser informat des del 1970. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa també ha proporcionat orientació pràctica sobre com garantir-ne la disponibilitat, l’accessibilitat i la capacitat de trobar continguts d’interès públic als diferents mitjans i plataformes.
El capítol 3 analitza la legislació de la Unió Europea relativa a aquest camp. Els autors analitzen els diversos instruments legals vigents importants: l’European Electronic Communications Code, l’AVMSD, la llei de Serveis Digitals i la proposta de llei European Media Freedom Act. Tots aquests pilars de la legislació europea sobre mitjans contenen disposicions relatives a la importància de la disponibilitat de continguts d’interès públic. Pel que fa a les dues incorporacions més recents, la DSA i la proposta EMFA, s’assenyala que hi ha hagut un canvi legislatiu que ha canviat l’enfocament cap al lliurament de contingut en línia, a l’autonomia dels usuaris per accedir al contingut, així com un replantejament de l’accessibilitat com a remei a la desinformació. De fet, l’EMFA considera el contingut d’interès públic com un possible «antídot» contra la desinformació, la manipulació i les interferències estrangeres.
El capítol 4 analitza com els diferents mercats de mitjans aborden les obligacions de posar a disposició continguts d’interès públic a la llum dels interessos econòmics molt clars en joc. Els autors expliquen l’economia de la prominència, fonamental per a la provisió de continguts d’interès públic. En el panorama mediàtic actual, el recurs escàs és en realitat el temps que miren els ulls, atesa la gran oferta de contingut disponible per als espectadors. Com a resultat, ha sorgit un veritable «mercat de protagonisme» (incloses les tècniques de lliurament o la posició a les guies de programació, el protagonisme de les aplicacions a les botigues d’aplicacions, etc., que ajuden a garantir que el contingut sigui vist ).
Els capítols 5 i 6 se centren en públics molt específics que mereixen una atenció i protecció especials: les minories nacionals i els infants. Aquest informe explora la regulació nacional i internacional que té com a objectiu garantir continguts mediàtics pluralistes i promoure l’alfabetització mediàtica dins d’aquests grups d’audiència específics. Pel que fa a les minories nacionals, els autors conclouen que l’accés a continguts d’interès públic pot servir a objectius socials concrets, com ara promoure el diàleg i la comprensió entre grups, la participació inclusiva en el debat públic i la prevenció de conflictes.
El capítol 7 tracta de l’especificitat dels mitjans d’informació locals i regionals. L’informe subratlla els valors particulars d’aquests canals d’informació que transmeten continguts d’interès públic, ja que «exerceixen un paper en una sèrie de fronts, que van des de proporcionar informació fiable (en temps de crisi o d’un altre tipus) fins a apropar esdeveniments o qüestions democràtiques importants als àmbits regionals o població local.»
El capítol 8 se centra en els mitjans de comunicació de servei públic. L’informe analitza com la legislació i les polítiques europees vinculen els mitjans de servei públic amb el contingut d’interès públic, i el paper dels mitjans de servei públic a l’hora de garantir l’accés i la capacitat de trobar continguts d’interès públic. Es destaca especialment la feina del Consell d’Europa i de la Unió Europea.
En conclusió, aquest informe completa aquesta anàlisi extremadament reflexiva del contingut d’interès públic amb el comentari següent: «Diferents grups de la societat, o diferents sectors del públic, poden tenir diferents necessitats quan es tracta de trobar, accedir i utilitzar contingut d’interès públic. La regulació i les polítiques d’àmbit europeu i nacional han de garantir que el contingut d’interès públic no només sigui de naturalesa general i respongui a les necessitats del públic en un sentit ampli, sinó que també estigui prou diferenciat per satisfer les necessitats dels grups constituents del públic ampli.»
Consulteu l’informe complet.
