La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi ‘European Achievement in World Cinema Award‘ a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.
Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.
De seguida, el seu primer llargmetratge ‘Demasiado viejo para morir joven‘, l’any 1989, sobre dos amics que s’espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.
L’any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar ‘Cosas que nunca te dije‘, amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale i va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.
L’any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.
Va continuar treballant amb actors d’ambdós costats de l’Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb ‘Mi vida sin mí‘, protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, explica la història d’una jove que s’enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.
La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesos Robert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.
‘La vida secreta de las palabras‘, amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l’any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d’una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.
Va tornar a Berlín amb ‘Elegy‘, protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb ‘Nadie quiere la noche‘, amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb ‘Elisa & Marcela‘, sobre una dona que va assumir la identitat d’un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.
L’any 2009, ‘Mapa de los sonidos de Tokyo‘, un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d’assassí a sou, va competir a Cannes.
Els altres premis Goya van seguir el 2011 per ‘Listening to the Judge‘ (Millor documental) i el 2018 per ‘La Librería‘, amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).
Un altre documental, ‘El sostre groc‘ (2022) sobre un grup d’estudiants que presenta una denúncia d’abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d’abús sexual a l’Escola de Teatre de Lleida.
I enguany, el seu llargmetratge ‘Un amor‘ es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.
Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l’Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d’honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.
Isabel Coixet serà convidada d’honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.
