L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat una nova edició del seu informe gratuït sobre finançament de pel·lícules europees de ficció.
Els incentius de producció es van convertir en la segona font de finançament més important per a les pel·lícules de ficció europees estrenades el 2021 (any de referència de l’estudi).
El nou informe destaca que mentre el finançament públic directe va continuar sent la font principal de finançament i la més important per a les pel·lícules europees de ficció (tot contribuint al 26% del total de volum de finançament), els incentius de producció es van convertir, per primera vegada, en la segona font de finançament més gran (sumant un 21% del total del volum de finançament).
L’estudi de l’Observatori defineix el finançament públic directe com a finançament públic procedent d’organismes nacionals, regionals i locals al país d’origen, així com de països de finançament minoritaris i fonts supranacionals. Per la seva banda, els incentius a la producció inclouen tant els nacionals com els estrangers.
El pressupost mitjà d’una pel·lícula de ficció europea destinada a estrena a cinemes amb llançament el 2021 va ser de 2,12 milions d’euros.
Tant els pressupostos mitjans com les estructures de finançament difereixen significativament entre mercats. En particular, el percentatge de finançament públic directe en el finançament cinematogràfic disminueix a mesura que augmenten la mida del mercat i el volum pressupostari.
Context de l’informe
Aquest informe anual és fruit d’un important projecte de col·laboració entre l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, part del Consell d’Europa a Estrasburg, i la European Film Agency Research Network (EFARN). Té com a objectiu proporcionar xifres concretes sobre com s’estan finançant les pel·lícules de ficció europees, tot oferint una perspectiva global i paneuropea i complementant el treball realitzat a l’àmbit nacional.
A partir de l’anàlisi pressupostària real de 448 pel·lícules de ficció europees d’acció real estrenades el 2021, aquesta és probablement la mostra de dades paneuropea més gran disponible fins ara sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees per a aquest any. L’informe ofereix coneixements únics basats en fets sobre una àmplia varietat de qüestions de recerca, des de la quantificació del pressupost mitjà de les pel·lícules de ficció europees fins a la importància de les fonts de finançament individuals.
Estructura de finançament de les pel·lícules de ficció europees
L’any 2021, el finançament de les pel·lícules europees de ficció amb estrena en cinema continua basant-se principalment en cinc fonts de finançament diferents: finançament públic directe; incentius a la producció; inversions dels canals de televisió/plataformes (difusors); inversions dels productors; i prevendes (les inversions del difusor combinen incentius de coproducció dels difusors amb prevendes realitzades a difusors establerts a qualsevol dels països coproductors d’origen).
Si bé el finançament públic directe suma el 26% del total de finançament i els incentius arriben al 21%, la inversió del productor arriba al 18%, les inversions dels difusors el 17% i les prevendes el 13%. Altres fonts de finançament inclouen l’equity privat, el finançament de deute o les inversions en espècie.
No obstant això, hi ha aparents diferències estructurals significatives entre els països pel que fa a com les pel·lícules de ficció són finançades. Algunes d’aquestes diferències estan aparentment lligades a la mida del mercat. Dues diferències òbvies concerneixen el finançament públic directe i els incentius de producció.
Les dades suggereixen clarament que el pes del finançament públic directe en el finançament de cinema incrementa amb menor mida del mercat i viceversa. Així, si bé va representar només el 18% del finançament total als quatre grans mercats de la mostra, el finançament públic directe va representar el 44% als mercats de mida mitjana i el 63% als petits.
En contrast, el pes dels incentius a la producció sembla incrementar amb més mida del mercat. En mercats petits només representen el 3%. A mercats mitjans el 14% ia mercats grans el 24%.
A més, la importància de les inversions dels productors, així com de les prevendes, sembla comparativament baixa en els mercats petits i mitjans en comparació dels mercats grans.
Desglossament del volum de finançament acumulat per font (2021):
Classificats per percentatge de participació. Basat en les pel·lícules de mostra.
Pressupostos de ficció destinada al cinema a Europa:
Les dades de l’informe suggereixen que el pressupost mitjà d’una pel·lícula europea de ficció destinada a estrena al cinema i amb llançament el 2021 va ser de 2,97 milions d’euros, mentre que el pressupost mitjà de la mostra emprada va ser de 2,12 milions d’euros euros.
Tot i això, novament els pressupostos varien en funció dels països. No sorprenentment, els pressupostos mitjans són més alts en mercats grans i més petits en mercats amb menor potencial de resultats de taquilla (ja que l’explotació dels mercats nacionals segueix sent clau per a les principals pel·lícules).
El pressupost mitjà d’una pel·lícula europea de ficció original de França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit (els països grans inclosos a la mostra) va ser de 2,7 milions d’euros el 2021 amb contrast als 1,8 milions d’euros i els 700.000 euros per a les pel·lícules europees de ficció produïdes en mercats europeus de mida mitjana i petita, respectivament.
Metodologia:
L’anàlisi es basa en dades detallades de plans de finançament de 448 pel·lícules europees de ficció estrenades el 2021 (procedents de 22 països europeus).
La mostra de dades inclou les coproduccions 100% nacionals i les coproduccions majoritàriament europees. Cobreix així un volum de finançament que suma 1,33 bilions d’euros. La mostra estima cobrir el 43% del total de pel·lícules de ficció europees produïdes amb estrena el 2021.
Consulteu i descarregueu-vos l’informe complet.
