L’Observatori Europeu de l’Audiovisual, part del Consell d’Europa a Estrasburg, ha publicat el seu últim informe gratuït: Transició verda al sector audiovisual.
Aquest nou estudi analitza l’impacte del sector esmentat en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després se centra en la legislació nacional i els criteris de finançament cinematogràfic, per finalitzar amb una mirada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni.
Després d’una descripció general inicial de l’informe, l’autor Eric Munch obre el capítol dos amb una exploració de l’impacte del sector audiovisual al medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza les troballes d’estudis que destaquen desafiaments com ara les emissions de carboni de la filmació en exteriors.
L’informe presenta exemples d’iniciatives sostenibles, inclòs un breu cas d’estudi de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L’autor destaca el consum creixent d’energia dels enormes centres de dades que manegen els nostres continguts digitals i les dades dels clients. També s’exploren els aspectes ambientals de la IA.
El capítol tres analitza la legislació ecològica per a les obres audiovisuals, tant internacionalment com de la UE. L’informe detalla la influència de tractats internacionals com l’Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. Després es passa a la legislació específica de la UE i examina les disposicions relatives a les pràctiques respectuoses amb el medi ambient al sector audiovisual. De particular interès aquí és Europa Creativa MEDIA. També s’aborda l’impacte potencial de les directives recents de la UE d’ampli abast, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva sobre eficiència energètica. Aquest capítol també examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien fomentar pràctiques ambientalment conscients dins del sector audiovisual.
A continuació, el capítol quatre explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament cinematogràfic a l’hora de fomentar bones pràctiques. L’autor analitza dos països amb legislació específica (Àustria i França) i dos països més que no en tenen: Alemanya i el Regne Unit.
De fet, la llei federal austríaca sobre cinema estipula que el respecte de les directrius ecològiques nacionals obre l’accés a un percentatge més alt de finançament, mentre que a França, el CNC ha condicionat el pagament de l’ajuda financera a la presentació d’un informe sobre les emissions de carboni de totes les produccions finançades.
Passant per Europa Creativa MEDIA i Eurimages, l’autor explica que els dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris que cal tenir en compte a l’hora de prendre decisions de finançament.
L’últim capítol cinc aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han sorgit com a eines fonamentals per avaluar i mitigar l’impacte ambiental de la indústria. L’autor destaca esforços com ara el BAFTA albert i el francès Carbon’Clap, que proporcionen informació pràctica per a produccions que apunten a reduir les emissions. Els enfocaments col·laboratius com el sistema de classificació de pel·lícules verdes també demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir avenços significatius.
Consulteu l’informe complet.
