L‘Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe comparatiu: Incentius fiscals i cash rebates al sector audiovisual.
En un moment en què les pel·lícules i les sèries es financen, produeixen i roden cada vegada més en funció de l’eficiència fiscal, a més de l’ambició creativa, aquest nou estudi ofereix una anàlisi pertinent i detallada d’un dels mecanismes de finançament més poderosos de la producció audiovisual actual.
Els incentius fiscals, els cash rebats i els tax shelters han esdevingut eines fonamentals de la política audiovisual a tot Europa i més enllà. Ja no es limiten a donar suport a la producció, sinó que influeixen enormement on es realitzen les produccions, com es financen els projectes i com competeixen els països per atraure inversions, ocupació i infraestructura. Amb més de 120 programes automàtics d’incentius a la producció en funcionament a l’àmbit mundial, els incentius fiscals han esdevingut un element clau de la competència internacional al sector audiovisual.
Context: Els incentius fiscals esdevenen l’eix central de la política audiovisual
Aquest nou informe explica com els incentius fiscals i les subvencions han evolucionat de mecanismes de suport complementaris a un pilar estructural del finançament audiovisual. Desenvolupats originalment a Amèrica del Nord, aquests programes s’han estès ràpidament per tot Europa des de finals de la dècada de 2000. Ara tenen un paper crucial en la reducció de costos de producció, l’atracció d’inversió estrangera, l’enfortiment de la infraestructura local i el suport als territoris europeus perquè mantinguin la seva competitivitat en un mercat de producció global. L’estudi també mostra com la demanda creixent de contingut europeu original ha incrementat la importància estratègica d’aquests mecanismes.
Marc jurídic: Les regles que regeixen la carrera per la producció
Els incentius fiscals no operen en un buit legal. Aquest capítol descriu l’arquitectura jurídica internacional i europea que regeix aquests programes, des de la UNESCO i l’Organització Mundial del Comerç fins a la legislació de la UE sobre ajuts estatals en virtut de l’article 107(1) del TFUE. Una de les conclusions principals de l’informe és que Europa ha passat progressivament d’un model de suport dominat pel finançament públic directe a un en què les ajudes basades en impostos tenen un paper central. L’anàlisi de les decisions notificades sobre ajuts estatals revela com els instruments fiscals han esdevingut eines habituals de la política cultural i industrial.
Tipus d’incentius fiscals: Per què el disseny és tan important
No tots els sistemes d’incentius funcionen igual. En aquest capítol, els autors distingeixen entre crèdits fiscals, cash rebats i mecanismes d’elusió fiscal, i expliquen per què el disseny pràctic d’un sistema sol ser més important que la seva inversió financera nominal. Per exemple, el moment del pagament, els criteris d’elegibilitat, la complexitat administrativa, la previsibilitat i les salvaguardes contra l’abús poden afectar significativament el pla de finançament d’un productor/a. L’informe deixa clar que, a la pràctica, el que importa no és simplement la quantitat de suport ofert, sinó la seva utilitat i fiabilitat.
Enfocaments nacionals comparatius: No hi ha un únic model guanyador
A partir de casos d’estudi d’Hongria, Espanya, el Regne Unit, el Canadà, els Estats Units i Tailàndia, l’informe compara com diferents jurisdiccions estructuren els seus sistemes d’incentius. S’observen variacions notables a l’administració, els llindars, els límits, la previsibilitat i les opcions de monetització. Un dels missatges més importants de l’informe és que no hi ha cap fórmula universal per a l’èxit. En canvi, l’atractiu d’una jurisdicció depèn d’un ecosistema més ampli: seguretat jurídica, simplicitat administrativa, mà d’obra qualificada, infraestructura i coherència política a llarg termini.
Tendències generals i problemes emergents: La competència s’intensifica, els objectius polítics evolucionen
Els incentius fiscals estan integrats fermament en estratègies més àmplies de recuperació industrial, de resiliència i economia. Tot i això, l’informe també identifica tensions creixents. A mesura que més països adopten esquemes semblants, la competència entre territoris s’intensifica. Els governs es veuen pressionats per demostrar rendibilitat econòmica, alhora que lidien amb restriccions pressupostàries, objectius de sostenibilitat i risc d’una dependència excessiva de produccions amb mobilitat internacional. Les noves innovacions polítiques, com ara els incentius específics vinculats a la diversitat, la sostenibilitat o el desenvolupament regional, demostren que els esquemes d’incentius s’estan tornant més sofisticats. Tot i això, l’informe adverteix que el veritable desafiament ja no rau en si oferir o no incentius, sinó en com calibrar-los dins d’una estratègia globalal coherent i sostenible per al sector audiovisual al territori en qüestió.
Conclusió: Una guia essencial per comprendre l’economia de la indústria audiovisual actual
El nou informe de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual ofereix una de les anàlisis més clares i completes fins ara sobre com els incentius fiscals i les subvencions estan transformant la producció audiovisual a Europa i a l’àmbit mundial. La conclusió principal és contundent: els incentius fiscals ja no són eines financeres marginals. Han esdevingut instruments estratègics que influeixen en la geografia de la producció, la competitivitat industrial, les polítiques públiques i les aspiracions culturals.
A mesura que Europa afronta un creixement més baix de la inversió en streaming, una creixent competència global i una pressió cada vegada més gran sobre els pressupostos públics, comprendre com funcionen aquests programes -i com haurien d’evolucionar- s’ha tornat fonamental.
Consulteu l‘informe complet.
