Un nou informe jurídic estudia com la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA) i altres instruments reguladors busquen protegir la diversitat informativa i reforçar la confiança ciutadana en els mitjans.
L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat l’informe jurídic ‘The EMFA and Safeguards to Media Pluralism‘, una anàlisi exhaustiva sobre les garanties legals destinades a preservar el pluralisme mediàtic a Europa en un context marcat per les pressions econòmiques, polítiques i tecnològiques que afecten el sector periodístic.
Presentat a Estrasburg el 3 de novembre de 2026, l’estudi examina especialment el paper de la nova Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (European Media Freedom Act, EMFA) com a instrument clau per protegir les bases del debat democràtic i la llibertat informativa a Europa.
L’informe, elaborat per nou experts independents, arriba un any després de la publicació del treball ‘News Media, Pluralism and Journalism in the Digital Age‘ i adverteix que el pluralisme dels mitjans afronta reptes sense precedents. Entre aquests destaquen la transformació digital, la influència creixent de les plataformes tecnològiques, la concentració empresarial, les dificultats financeres dels mitjans i la pèrdua de confiança del públic.
Finançament, plataformes i confiança
El primer capítol aborda la relació entre els models de finançament dels mitjans i la confiança ciutadana. També analitza l’impacte de la digitalització sobre el sector, el paper de les plataformes de streaming com a distribuïdores de continguts informatius i les mesures de prominència per garantir la visibilitat dels serveis d’interès general.
L’estudi assenyala que la sostenibilitat econòmica dels mitjans és un element fonamental per assegurar l’existència d’un ecosistema informatiu divers i independent.
Els reptes de la concentració mediàtica
Un altre dels eixos principals de la publicació és l’anàlisi de les concentracions empresarials i les fusions en els mercats mediàtics europeus. A partir de l’article 22 de l’EMFA, els autors examinen com aquests processos poden afectar l’autonomia editorial, amb exemples procedents dels Països Baixos, Finlàndia, Hongria i Luxemburg.
L’informe també estudia les diferents eines jurídiques desenvolupades pel Consell d’Europa i la Unió Europea per protegir la diversitat de veus i opinions en l’espai mediàtic.
Independència política i protecció del periodisme
La interferència política, la captura dels mitjans per interessos particulars i les anomenades demandes estratègiques contra la participació pública (SLAPP) ocupen un capítol destacat de l’informe. Els experts alerten que aquestes pràctiques continuen representant una amenaça significativa per a la llibertat de premsa i per al treball dels professionals de la informació.
A més, s’analitzen els desafiaments socials i culturals que afecten el periodisme europeu, incloent-hi la seguretat dels periodistes i la necessitat de preservar la seva independència davant diverses formes de pressió.
Igualtat, diversitat i deserts informatius
L’estudi dedica una atenció especial a la dimensió social del pluralisme mediàtic. En aquest àmbit, identifica problemes persistents relacionats amb la igualtat de gènere, la representació de les minories culturals i lingüístiques, així com l’expansió dels anomenats “deserts informatius”, territoris on l’accés a informació local i de qualitat és cada cop més limitat.
També examina les mesures de suport públic als mitjans i els riscos que poden derivar-se d’una distribució opaca de la publicitat institucional, susceptible de generar dependències polítiques.
El paper dels mitjans públics
L’informe defensa la importància dels mitjans de servei públic com a eina essencial per combatre la desinformació i reforçar la cohesió democràtica. En aquest sentit, analitza els estàndards europeus relatius al nomenament dels òrgans de govern, els mecanismes de protecció de la seva independència i els models de finançament estables aplicats en països com Itàlia, Eslovàquia, Hongria i Ucraïna.
Finalment, els autors conclouen que la principal qüestió ja no és només disposar de normes adequades, sinó garantir-ne una aplicació efectiva. El document destaca la necessitat de reforçar la cooperació entre reguladors nacionals, les institucions europees i les plataformes digitals per assegurar que els objectius de l’EMFA i del Reglament de Serveis Digitals (DSA) es tradueixin en una protecció real del pluralisme informatiu.
Segons l’Observatori, la publicació pretén convertir-se en una eina de referència per a responsables polítics, reguladors i professionals dels mitjans compromesos amb la defensa de la integritat democràtica i la confiança en la informació pública.
Consulteu i descarregueu-vos l‘informe complet.
