Ja està disponible el vídeo de la Masterclass del cineasta francès Olivier Assayas, que es va dur a terme el passat divendres 13 d'octubre, en el marc de les activitats de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.

La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es va dur a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Olivier Assayas va rebre un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es va projectar la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.

Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.

No us perdeu el vídeo d'aquesta trobada única!

https://www.youtube.com/embed/CxtAtN3Zqcg

El proper divendres 13 d'octubre, el cineasta francès Olivier Assayas oferirà una masterclass en el marc de les activitats de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya. 

La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Posteriorment, a les 19:30h, Olivier Assayas rebrà un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es projectarà la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.

Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.

El cineasta Rodrigo Sorogoyen, director, entre altres, dels films amb suport MEDIA 'As Bestas', 'Que Dios nos perdone' i 'Madre', rebrà també un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam, i oferirà també una masterclass, dissabte 14 d'octubre a les 18h al Cinema Bages Centre.

Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

Secció Oficial de Llargmetratges Competició:

• I'm Captain (Io Capitano), de Matteo Garrone (Itàlia)
• El sueño de la Sultana, d'Isabel Herguera (Espanya)
• On the Adamant, de Nicolas Philibert (França, Japó)

Secció Oficial de Llargmetratges Fora de competició:

• Club Zero, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca)
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya)
• The Pot au Feu (La passion de Dodin Bouffant), de Tran Anh Hung

Consulteu tota la programació de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, que es durà a terme del 12 al 22 d'octubre.

La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català i l’Oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya us conviden a la conferència amb Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema romanès, que es durà a terme el proper dimarts 30 de maig a les 17h a la sala Mompou de la seu de la SGAE a Barcelona.  

Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Mungiu ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes (concretament, la Palma d'Or el 2007 amb 4 Luni, 3 saptamini si 2 zile (‘4 Meses, 3 semanas y 2 días’), els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb După dealuri (Beyond the Hills / Au delà des colines), així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula Bacalauréat (‘Graduation’ / ‘Els exàmens’).

La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també a la passada edició del Festival de Cinema de Cannes. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, Cristian Mungiu oferirà una masterclass, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estil cinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.

No us perdeu aquesta trobada única!

La sessió es durà a terme en anglès.

L'aforament és limitat i és imprescindible confirmar l'assistència a través del formulari següent. 

El cineasta Rodrigo Sorogyen va rebre el passat mes d’octubre un dels Premis d’Honor de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo breument. 

Guionista i director, el seu cinema conté sempre elements de denúncia carregats d’actualitat urgent, des dels desnonaments, fins a la corrupció política o el sotmetiment de la natura a les aberracions dels humans.

Entre la seva filmografia figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució, com 'El Reino', Madre, Que Dios Nos Perdone, o la gran aclamada As Bestas, guardonada amb 9 Premis Goya i un Premi Cesar de l’Acadèmia Francesa de Cinematografia.

Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Rodrigo Sorogoyen va compartir amb nosaltres el punt de partida dels seus projectes.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/embed/F_KS7jAhMr8

El cineasta francès Olivier Assayas va rebre el passat mes d’octubre un dels Premis d’Honor de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo.

Considerat un dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat, Olivier Assayas, guionista, director i crític de cinema, ha competit en 9 ocasions al Festival de Cannes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució. També es va endur el Premi de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’, que també compta amb suport MEDIA a la Distribució. 

Entre la seva filmografia figuren, a més, altres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, com Clean, Demonlover, Doubles Vies o Sils Maria. 

Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Olivier Assayas va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de connectar amb les audiències joves i la seva visió sobre el cinema independent com a poesia i art, no com a contingut: “Personalment, el que m’interessa de les pel·lícules és l’art, i això no és creat per la Intel·ligència Artificial. L’art és el contrari del contingut. L’art és un repte.”

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/embed/lrEpQ8s09do

Consulteu el vídeo del B2A amb Olivier Assayas, cineasta francès

Consulteu la resta de B2A (Business to Audience) d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya

Notícia relacionada: Disponible el vídeo de la la Masterclass del cineasta francès Olivier Assayas al Festival CLAM

El cineasta romanès Cristian Mungiu va participar el passat mes de maig a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo, juntament amb la col·laboració de l'oficina Europa Creativa MEDIA Desk - Romania.

Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema, ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes, entre els quals destaca la Palma d'Or el 2007 amb '4 Meses, 3 semanas y 2 días’, els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb 'Más allá de las colinas', així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula 'Los exámenes'. 

La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també al Festival de Cinema de Cannes 2022. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de la seva participació a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, Cristian Mungiu va compartir amb nosaltres la seva visió sobre el cinema europeu i la importància i la riquesa de la seva diversitat, així com el paper fonamental de MEDIA en aquest sentit: “Gràcies al suport de MEDIA, les meves pel·lícules s’han pogut estrenar a les sales de cinema de molts països i n’estic molt orgullós, perquè la gent les pugui descobrir als cinemes. És imprescindible que existeixi aquest tipus de finançament”.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/embed/oHEW83NJSYI

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar els detalls de la 5a edició d’A Season of Classic Films, el passat 20 de maig, durant el 77è Festival de Cannes.

A partir de l'èxit d'anys anteriors, l'edició d'enguany inclou projeccions gratuïtes de pel·lícules recentment restaurades als cinemes i en línia, per continuar la presa de consciència sobre el treball dels arxius cinematogràfics europeus i defensar la importància de la preservació del cinema i la cultura cinematogràfica, especialment entre les generacions més joves. Durant les cinc primeres edicions, el programa ha donat suport a la restauració i circulació de més de 170 pel·lícules europees.

El programa 2024 d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’allargarà de juny a desembre de 2024 a les sales europees i en línia.

Les pel·lícules restaurades de cada edició es presenten en un catàleg que inclou el context i la informació de contacte per permetre una distribució posterior més enllà del final d'aquest programa.

El programa d'enguany està comissariat per 24 institucions europees del patrimoni cinematogràfic. Les pel·lícules van des dels primers clàssics muts, fins a pel·lícules de ciència ficció i cinema negre, i fins a obres que fomenten la reflexió sobre la humanitat, l'esclavitud i la dominació, els règims autoritaris i la memòria. Les institucions cinematogràfiques organitzen projeccions de cinema d'entrada gratuïta per presentar les seves respectives pel·lícules restaurades entre juny i desembre de 2024. Aquests esdeveniments especials inclouen xerrades de cineastes o arxivers, classes magistrals, música en directe, activitats educatives o exposicions paral·leles. Les pel·lícules seleccionades també són accessibles en línia arreu del món sense cap cost. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.

La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d'A Season of Classic Films, enguany amb 'Cinema Amateur a ritme de Jazz', una selecció de pel·lícules amateurs d'entreguerres catalanes, de 50 minuts, acompanyades de música jazz.

Descobriu el programa complet de la 5a edició d'A Season of Classic Films.

A més de les pel·lícules recentment restaurades presentades per cada arxiu europeu, s'atorga una beca de restauració conjunta, com a part d'A Season of Classic Films, per donar suport a la col·laboració transnacional entre institucions cinematogràfiques per a la preservació i restauració de pel·lícules, perquè almenys tres arxius cinematogràfics europeus col·laboren en una restauració única.

A l'acte de Canes, ACE també va presentar els dos destinataris de la beca de restauració conjunta d'enguany de 60.000 euros repartits entre la pel·lícula humanista de Vulo Radev 'The Peach Thief' (1964) i una recopilació d'espectaculars curts de colors amb plantilla titulada 'Fantastic Flowers' (1906-1920).

https://www.youtube.com/watch?v=WxawpdpDMe0&t=15s

https://www.youtube.com/watch?v=X2lQ30IRktA

El jurat, format pel cineasta guardonat amb l'Oscar István Szabó, la directora adjunta del Departament de Llargmetratges d'ARTE, Barbara Häbe, i la comissària i educadora de cinema Eva Sangiorgi, va seleccionar els guanyadors d'entre les sol·licituds presentades per les institucions del patrimoni cinematogràfic europeu.

Sobre l'Association des Cinémathèques Européenes (ACE)

L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) és una afiliació de 50 arxius cinematogràfics europeus nacionals i regionals. La seva funció és salvaguardar el patrimoni cinematogràfic europeu i fer accessibles al públic els rics registres audiovisuals recollits i conservats pels diferents arxius cinematogràfics. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.

Més informació

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra;  el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet. 

Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023. 

El proper dijous 30 de novembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la tercera d'aquesta segona temporada 2023-2024) es durà a terme el dijous 30 de novembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula d'animació amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián i a l'International Toronto Film Festival.

Comptarem amb la presència del cineasta i animador Juan Carlos Concha, director tècnic de la pel·lícula, que presentarà el film abans de la projecció.

Sinopsi

Un periodista musical de Nova York comença una investigació trepidant darrere de la misteriosa desaparició del pianista brasiler Tenorio Jr, habitual de Vinicius de Moraes, entre d'altres.

https://www.youtube.com/embed/fO8-7P50qK0

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta la segona edició del Mes del Cinema Europeu 2023 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, amb una participació rècord de 75 sales de 40 països.

A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant sis setmanes fins a la seva gran final el 9 de desembre amb els Premis del Cinema Europeu a Berlín.

A tot Europa, gràcies al soci de l'Acadèmia Europa Cinemas, els cinemes emblemàtics de 40 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses les capitals, els pobles petits i les xarxes nacionals de cinema, destaquen pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un focus especial en les pel·lícules europees i, per primera vegada, el portal de VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus; ambdós permeten la participació dels als amants del cinema d'arreu del món.

Durant el Mes del Cinema Europeu hi haurà multitud d'iniciatives diferents. En lloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i s'adapta al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia que s'anuncia cada any en diferents moments a partir d'agost. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2024. Diverses projeccions arreu d'Europa són presentades per cineastes i per membres entusiastes de l'Acadèmia del Cinema Europeu.

Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu serà el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove (4-5 de novembre)), durant el qual tindrà lloc la posada en marxa del Club de Cinema Europeu, seguit de la 'Europe's Biggest Watch Party' de la pel·lícula 'Everything will change'. Durant el cap de setmana es donaran a conèixer les tres pel·lícules nominades al Premi del Públic Jove anual.

Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 12 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la confederació internacional de cinemes d'autor.

Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: a Tirana (Albània), això significa implicar el Tirana Film Club durant cada projecció i debat. Els joves amants del cinema conduiran les preguntes i respostes i comentaran les pel·lícules després de cada projecció. Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) ofereix programes de curtmetratges dedicats i moderats per a adolescents de l'escola, mentre que Arta a Cluj-Napoca (Romania) ofereix projeccions escolars de 'Good bye, Lenin!', de Wolfgang Becker; 'El Espíritu de la Colmena', de Víctor Erice; 'La vida de los otros', de Florian Henckel von Donnersmarck; i 'La Strada', de Federico Fellini.

El cinema Sphinx de Gant ofereix projeccions per al públic jove amb preguntes i respostes, així com projeccions matinals que inclouen esmorzars i un programa especial de curtmetratges centrat en el dolor, que inclou una xerrada amb el públic.

La participació del públic en general té un paper important per a tots els cinemes participants. Això pot significar que una projecció vagi seguida d'un sopar comunitari i una conversa, en una vetllada centrada en la lesió cerebral, l'art i la lluita per trobar un camí per tornar a la vida (a Frederikssund, Dinamarca). O un esdeveniment especial LGBTQIA+ al voltant d'una projecció de POLISH PRAYERS (LUX Arthouse a Lugano, Suïssa). O un programa de projeccions infantils per a pares, mares i fills i filles (Kinodvor a Ljubljana, Eslovènia). La Bio Central de Hralec Kralové (República Txeca) presentarà un Quiz de cinema europeu i un menú especial de begudes europees al bar, Cineplex Loteanu de Chisinau (Moldavia) presenta un programa especial de candidats a curtmetratges als Premis del Cinema Europeu, Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) projecta PAW PATROL, seguit d'un taller d'"animació intel·ligent" a la mediateca, i el Romuva de Kaunas (Lituània) ofereix cinema gastronòmic amb una conferència especial a càrrec d'un xef professional.

Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi ha un enfocament especial a les directores europees (Yorck Kinogruppe Berlin), una retrospectiva d'Agnes Varda (Tirana), un enfocament a Rainer Werner Fassbinder (Kinoteka Zagreb), un programa "Best of Besson" (Kino Aero Prague), un homenatge especial a Tilda Swinton (Kino Soprus Tallinn), una exposició sobre el cineasta alemany Andreas Dresen i projeccions de les seves pel·lícules (Filmmuseum Potsdam), un especial de Wim Wenders (Visionario Udine) i un focus sobre Alain Resnais (Kundura Sinema, Istanbul).

Moltes sales de cinema se centren durant el Mes del Cinema Europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà una Setmana del Cinema Txec a Croàcia, un Festival de Cinema Francès a la República Txeca, una Setmana del Cinema Francès a Berlín, Jornades del Cinema Espanyol a Macedònia del Nord i un festival de cinema estonià a Malta.

El Mes del Cinema Europeu continuarà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els amants del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l'Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en cooperació amb Europa Cinemas, CICAE, MUBI i DAFilms, així com amb nombrosos socis locals.

Més informació

La pel·lícula Close, de Lukas Dhont, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució, ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2023. 

Close va ser la guanyadora gràcies al públic europeu, després d'una votació en què competia amb quatre pel·lícules més del continent, incloent la catalana 'Alcarràs', de Carla Simon, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA. A la votació d'aquest any es van rebre prop de 45.000 vots.

Recordem que Close va ser guanyadora del Premi del Jurat del Festival de Cannes 2022 i del Festival de Sevilla 2022. La cinta de Dhont va comptar amb cinc nominacions als European Film Awards.

El cineasta belga va recollir el premi visiblement emocionat al Parlament Europeu.

Close va ser distribuïda per Vértigo Films al nostre país.

LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d'Europa Creativa MEDIA i d'Europa Cinemas.

Recupereu aquí el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2023:

https://www.youtube.com/embed/f5W19izZH_M

Playlab Films presenta la 2a edició de Creators Lab, a càrrec del cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul, que es durà a terme al Yucatan (Mèxic) del 2 a l'13 d'agost de 2023. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 15 de juny. 

Durant dotze dies, cinquanta directors creatius, de diverses nacionalitats i contextos, crearan les seves produccions sota una fascinant metodologia pensada pel mestre Abbas Kiarostami, adaptada per Werner Herzog i ara revisitada per Apichatpong Weerasethakul, per segona vegada consecutiva.

La idea del taller és crear fora d'aquests llocs que sempre habitem i inspirar-nos en els coneixements del cineasta tailandès; en els relats que emanen d'aquest territori ancestral i que continuen cobrant vida al present; als misteris d'allò que es va perdre en el temps i que avui ha de ser imaginat, i als paisatges d'una península que, amb la seva mística, esdevindrà aliment de la curiositat, font d'observació i centre de cocreació.

Durant el taller, els cineastes exploraran totes les fases que componen el desenvolupament, la producció i la postproducció d'una pel·lícula. En els primers dies, la idea és experimentar el lloc, després articular la idea i filmar, per finalment arribar a l'edició i la projecció del curt. És un procés personal, per la qual cosa cadascun dels directors haurà de comptar amb el seu propi equip (càmera, so, computador, etc.), per afrontar tots els processos i rols de la pel·lícula.

És important destacar que en aquesta versió de taller no és requisit que cadascú faci una pel·lícula. APICHATPONG W. proporcionarà el millor suport possible en qualsevol direcció i decisió en què els participants decideixin embarcar-se. La clau de la trobada d'aquest any és preguntar-nos junts per què fem pel·lícules i si és possible no fer-les.

Submergir-se en el treball d'Apichatpong Weerasethakul (Bangkok, 1970) és entrar als diferents estats de consciència, saltar de la realitat al somni, jugar entre la memòria i la seva percepció. Les seves creacions són un ball que difumina la realitat, que la transforma en evocació i somni, deixant una estela etèria que trenca amb la causalitat com a manera d'entendre el temps. Com a resultat, és la llum la que defineix el traç de les seves peces, allò que il·lumina i allò que deixa a la penombra.

Apichatpong ajunta el cinema i l'art contemporani per construir un treball experimental i independent que ja completa 20 anys de trajectòria. Temps en què ha aconseguit, amb un impecable treball, impactar la crítica i captivar un públic que avui no dubta a reconèixer-ho com una de les figures més rellevants del panorama cinematogràfic mundial. Ha estat guanyador del màxim premi de l'acadèmia, la Palma d'Or del Festival de Cannes, amb Uncle Boonmee Who Can Recall. Premi del Jurat per a Tropical Malady el 2004, el qual va repetir el 2021 amb la seva pel·lícula Memòria, realitzada a Colòmbia.

Més informació i inscripcions

A la recent finalitzada edició del Festival de Cannes, gràcies a l'SFC l Rendez-vous Industry i PlayLab Films, el públic va poder gaudir, entre el 21 i el 24 de maig, al Palais des Festivals, de diverses de les obres creades durant el Laboratori Apichatpong Weerasethakul: filmant a l'Amazones 2022; un taller encapçalat pel cineasta tailandès, que va revisar una fascinant metodologia creada pel mestre Abbas Kiarostami i adaptada per Werner Herzog.

Els directors assistents, a més de presentar el seu treball en una bonica instal·lació encapçalada pel curtmetratge que va realitzar Apichatpong en les mateixes condicions, van poder participar en múltiples activitats en què es van connectar amb la indústria cinematogràfica i en què es van poder presentar com a noves veus d'aquesta indústria.

L'Apichatpong Weerasethakul Lab 2023 es durà a terme a Yucatan (Mèxic), del 2 a l'11 d'agost de 2023. 

Més informació i inscripcions fins al 15 de juny.

El proper dimecres 24 de maig, en el marc de les activitats d'Indústria del DocsBarcelona i amb la col·laboració de la nostra oficina, es durà a terme la conferència 'La realització de documentals en el context d'una guerra', a càrrec del director rus de documentals Vitaly Mansky. 

El dia abans de la projecció d''Eastern Front', el seu director, Vitaly Mansky, dialogarà amb la directora i productora de cinema documental catalana Alba Sotorra, moderats pel periodista Marc Marginedas, destacat per la seva activitat com a corresponsal de guerra, sobre la realització de documentals enmig de conflictes armats.

Quins són els reptes a l'hora de filmar una guerra o portar històries reals a la gran pantalla amb el teló de fons d'un conflicte armat? Quin paper juga la mirada documental com a posicionament polític i quina implicació hi ha darrere de dirigir documentals alhora que destaca el vessant més humà de la guerra? Com troba l'esperança el cineasta en plena guerra? Quines decisions cinematogràfiques prenen per mostrar la cruesa i la violència, però al mateix temps, l'esperança? Com s'escriu el guió/edició d'una pel·lícula de guerra des d'una perspectiva on prevalgui l'esperança? Quan s'adona el cineasta que es troba davant d'una gran seqüència enmig del conflicte?

La sessió, que compta amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es durà a terme dimecres 24 de maig de 17:30h a 19H a l'Auditori del CCCB. 

Accés obert i gratuït, amb aforament limitat i inscripció prèvia.

Els acreditats i les acreditades tenen assegurada la plaça, tot i que també és necessària la inscripció.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya us oferim aquest vídeo per desitjar-vos un bon Nadal 2022!

Al llarg d’aquest any 2022, i per tal que el públic conegui la important labor d’Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport a l’audiovisual europeu, hem continuat amb l’activitat B2A (Business to Audience), endegada el 2021 amb motiu del 30è aniversari del Programa MEDIA, i hem tingut ocasió d’entrevistar grans professionals del cinema amb una contrastada experiència MEDIA, com el director francès François Ozon;  el delegat general de la Setmana de la Crítica de Canes entre 2011 i 2021, Charles Tesson; el cineasta català Albert Serra;  el director i productor ucraïnès Sergei Loznitsa; la directora i guionista Pilar Palomero; la gran actriu francesa Juliette Binoche; el guionista i director franco-argentí Gaspar Noé; o la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell.

Totes elles, així com tot l’equip d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, us desitgem ara un Bon Nadal 2022!

L’Acadèmia del Cinema Català ha atorgat l’XI Premi Pepón Coromina al film amb suport MEDIA 'Upon Entry', de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas.

Segons ha expressat el jurat, el film, a través d'un tractament "atrevit, intel·ligent i enginyós", retrata la violència institucional present en els processos migratoris. 

El jurat, format per la consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals Salima Jirari, el productor Edmon Roch, l’actriu Anna Alarcón i el director David Moragas, i presidit per l’actriu Marta Molins, ha valorat un film que “parla de la burocràcia a la qual se sotmeten les persones en processos migratoris, així com de la violència institucional adherida a aquests actes, especialment en les relacions que s'estableixen entre el sud i el nord global, però també de les fronteres, tant les oficials com les reals, les que ens imposen i les que ens posem. I ho fa amb un atreviment, intel·ligència i enginy que li han generat un recorregut internacional fins a convertir-se en un dels millors debuts audiovisuals dels darrers anys. I sempre amb l'esperit de la creativitat, innovació i risc, però també amb el repte de connectar amb el màxim públic possible, que havia definit la producció del gran Pepón Coromina." 

Es tracta d’una producció de Zabriskie Films, Basque Films i Sygnatia, que també ha comptat amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de la Comunidad de Madrid i del Govern Basc, així com amb la participació de TV3. Progatonitzada per Alberto Ammann i Bruna Cusí, és una pel·lícula produïda per Carles Torras, Carlos Juárez, Xosé Zapata, Sergio Adrià i Alba Sotorra.

El jurat també ha volgut fer una Menció especial per al documental 'Toda una vida', de Marta Romero, una pel·lícula de gran "delicadesa, creativitat i generositat" que mostra la vida dels avis de la cineasta, el Paco i la Trini, travessada per l'amor, la tendresa i l'Alzheimer. 

El guardó ha estat lliurat per Marta Molins, membre del jurat i presidenta honorífica del Premi Pepón Coromina, en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català, que s'ha celebrat a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.

Aquest guardó de l’Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l’aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.

Més informació

L'actriu francesa Juliette Binoche ha estat confirmada oficialment pels membres de la Junta de l’Acadèmia de Cinema Europeu com a nova presidenta de l’Acadèmia de Cinema Europeu.

A principis de maig, Juliette Binoche començarà oficialment com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Europeu, tot succeint a la cineasta polonesa Agniezska Holland en aquest important paper. La nova presidenta va ser escollida després que Agnieszka Holland hagués decidit renunciar el 2024. El paper honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar.

Juliette Binoche, membre activa de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper.

"És un enorme plaer anunciar l'aval de la proposta de membres de la junta directiva de confirmar Juliette Binoche com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Europeu", diu el productor i president de l'Acadèmia del Cinema Europeu, Mike Downey; "ella segueix els passos de la directora Agnieszka Holland, que al seu torn va prendre el relleu de Wim Wenders, que va recórrer el camí sagrat del gegant del cinema que és Ingmar Bergman. Tenir una artista de la talla de Juliette que segueixi a aquests artistes més eminents, continua una llarga tradició de 35 anys iniciada el 1989. Serà un privilegi i un plaer servir el cinema europeu al seu costat”.

Al març, la Junta de l'Acadèmia va proposar inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als seus membres. La proposta ja ha estat avalada oficialment pels membres de la European Film Academy. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.

Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d’Europa Creativa MEDIA

Recupereu aquí l’entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.

https://www.youtube.com/watch?v=3brsM8ZaY60

Més informació

Notícia relacionada: Juliette Binoche, nova presidenta de la European Film Academy

L'actriu francesa Juliette Binoche ha estat proposada per unanimitat per tots els membres de la Junta de l'Acadèmia de Cinema Europeu per succeir a Agnieszka Holland com a presidenta de l'Acadèmia de Cinema Europeu. 

La nova presidenta va ser escollida després que la presidenta en funcions, la cineasta polonesa Agnieszka Holland, hagués decidit renunciar el 2024. El càrrec honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.

La Junta de l'Acadèmia, recentment renovada al gener, ha proposat inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Juliette Binoche, membre actiu de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper. Formalment això serà a partir de l'1 de maig de 2024, després que la majoria dels 4.600 membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu hagin donat el seu vot d'aprovació fins a finals d'abril de 2024.

Holland, que va exercir com a presidenta del Consell fins al 2019, va assumir el càrrec de presidenta el 2021, succeint al cineasta alemany Wim Wenders. Va indicar la seva decisió de deixar el seu paper aquesta primavera, tot expressant el desig de dedicar-se plenament a fer pel·lícules. En una declaració compartida amb tots els membres de l'Acadèmia de 52 països europeus, l'actual president de la junta, Mike Downey i el conseller delegat de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, van dir: "Volem honrar el desig d'Agnieszka Holland i entendre completament que les responsabilitats a més de la realització de cinema, per molt inspiradores i importants que siguin, poden de vegades oposar-se a la creació d'art. Una decisió com aquesta també ens fa adonar-nos del molt que devem a la feina d'Agnieszka Holland per a la nostra institució. En nom de l'Acadèmia del Cinema Europeu, volem agrair-li el seu enorme suport, la seva força i una forta visió en totes les funcions que ha exercit dins de l'estructura de l'Acadèmia. Sense això, la feina feta els darrers anys no hauria estat la mateixa, i sens dubte no hauria estat tan agradable".

Juliette Binoche és una actriu, artista i ballarina nascuda a París. Referent indiscutible del cinema europeu i protagonista de produccions internacionals durant quatre dècades, Juliette Binoche, distingida amb l'Oscar, el BAFTA, el César, l'European Film Award, Screen Actors Guild Award o nominacions al Globus d'Or, els premis d'interpretació als festivals de Cannes, Berlín i Venècia, i el Premi Donostia del Festival de San Sebastián, va rebre també el Goya Internacional 2023.

Coneguda per les seves inoblidables interpretacions en films com 'El paciente inglés', actualment l'hem pogut veure a 'A Fuego Lento' i a la minisèrie d'Apple TV+, 'The New Look' (on interpreta Coco Chanel amb Ben Mendelsohn). Els seus propers projectes inclouen 'The Return', juntament amb Ralph Fiennes i dirigida per Uberto Pasolini i 'Queen at Sea', dirigida per Lance Hammer.

Binoche també ostenta la distinció única de ser l'única dona a guanyar el premi a la millor actriu als tres principals festivals de cinema europeus: la Palma d'Or a Cannes per 'Copia Certificada' (2010), la Copa Volpi i el Premi Pasinetti a Venècia per 'Tres Colores: Azul' (1993) i l'Ós de Plata de Berlín pel 'Paciente inglés' (1996).

Binoche va obtenir el reconeixement per primera vegada l'any 1985 per interpretar una versió modernitzada i adolescent de la Verge Maria a la controvertida 'Yo te saludo, María', de Jean-Luc Godard. L'actriu es va convertir en una autèntica estrella francesa el mateix any amb una aclamada actuació a 'Rendez-vous', d'André Téchiné. I encara que va ser la favorita del Festival de Cinema de Canes de 1985, Binoche va obtenir un autèntic reconeixement internacional quan va interpretar Tereza a 'La insoportable levedad del ser', de Philip Kaufman al costat de Daniel Day-Lewis el 1988.

Alguns dels seus papers cinematogràfics més destacats inclouen 'Chocolat' (que li va valer la seva segona nominació a l'Oscar); 'El Húsar en el Tejado', amb Olivier Martinez; 'Romance en Nueva York', amb William Hurt; 'Paris, Je t'aime'; 'Cumbres Borrascosas', amb Ralph Fiennes; 'Como la vida misma', amb Steve Carell; 'Confesiones íntimas de una mujer', de Diane Kurys; 'Código desconocido', de Michael Haneke i el seu paper nominat al César a 'La viuda de Sant Pierre'. 

Posteriorment va protagonitzar 'Cosmopolis' (2012) juntament amb Robert Pattinson i dirigida per David Cronenberg, i 'An Open Heart'. El 2013, Binoche va interpretar Camille Claudel a 'Camille Claudel 1915', de Bruno Dumont, i va rebre excel·lents crítiques per la seva actuació. En els anys següents, Binoche va protagonitzar 'Nadie quiere la noche', d'Isabel Coixet, en l'èxit de taquilla 'Godzilla' (va recaptar més de 500 milions de dòlars a taquilla a tot el món), 'Viaje a Sils María', al costat de Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz i 'Los 33: una historia de esperanza', amb Antonio Banderas.

El 2017, va protagonitzar juntament amb Camille Cottin, dos projectes: 'Una familia embarazosa' i la sèrie 'Call my agent'. Aquell mateix any, Binoche va tornar a la pantalla gran amb 'Ghost in the Shell', amb Scarlett Johansson, i l'estrena a Cannes de Claire Denis 'Un sol interior'. En els anys següents va protagonitzar 'Hight Life' (2018), tot reunint-se amb Claire Denis i Robert Pattinson; 'La verdad' (2019), amb Ethan Hawke; 'Clara i Claire' (2019), amb François Civil; 'Manual de la buena esposa' (2020) o 'En un muelle de Normandía' (2021).

Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d'Europa Creativa MEDIA

Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.

https://www.youtube.com/embed/3brsM8ZaY60

Més informació

La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català obre la convocatòria per a la recepció de projectes per a la seva tercera edició. El període d’inscripcions s’obrirà el 2 de febrer i es tancarà l’1 de març. El programa s'iniciarà el mes de setembre de 2024 i finalitzarà el mes de maig de 2025.

Després de l’experiència de les dues primeres edicions, la Residència continua creixent i per a la tercera edició se seleccionaran 10 projectes. L’ampliació de projectes respecte a les dues edicions anteriors respon a la inclusió en la selecció de 2 projectes de llargmetratge documental. Aquests se sumaran als 8 projectes de llargmetratge de ficció (incloent animació) als quals se’ls oferirà un acompanyament estable durant 9 mesos, que inclourà el seguiment a càrrec d’un/a tutor/a assignat/da, una beca dotada amb 12.600 € total per projecte, així com un programa complet de classes magistrals i tallers a càrrec de ponents nacionals i internacionals, i diverses activitats de trobada amb la indústria. Els projectes seleccionats també podran gaudir d'estadies de treball fora de Barcelona gràcies a la col·laboració de Faberllull i Institut Ramon Llull.

El programa de suport al desenvolupament garantirà la participació de projectes en llengua catalana (com a mínim 8 dels 10 seleccionats), així com una selecció totalment paritària. També es reservaran places per a projectes amb autors/es menors de 30 anys i majors de 50 anys i es vetllarà per la pluralitat de gèneres i narratives cinematogràfiques, així com per la diversitat de gènere, origen ètnic o racial, orientació sexual, classe social i diversitat funcional, tant des de punt de vista d’autoria com temàtic.

El comitè de selecció valorarà la qualitat artística, així com la singularitat o aportació diferencial, l’interès de la temàtica o personatges del projecte, la viabilitat de materialització del guió en pel·lícula i el perfil i biofilmografia dels autors/es.

Tota la documentació s’haurà d’adjuntar a través del formulari online habilitat a partir del dia 2 de febrer a les 9h, i fins a l’1 de març a les 15h.

La incubadora de guions per a llargmetratges de ficció organitzada de la mà de GAC - Guionistes Associats de Catalunya i dirigida per la cineasta Carla Simón, ha comptat en les dues edicions anteriors amb el finançament dels Fons Europeus NextGeneration, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resil·liència, a través de l’ICAA; l’ICEC i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de DAMA, ESCAC, UPF, Blanquerna - URL, l’Institut Ramon Llull i CAN Farrera.

Consulta'n les bases completes en català i en castellà.

Més informació

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de SeriesLab 2024, que es durà a terme de juny a novembre de 2024 a Bèlgica -localització per determinar-, Madrid i Torí durant tres workshops presencials de cinc dies de durada cada un. La data límit per presentar-hi la sol·licitud d'inscripció és l'1 de març de 2024.  

Aquest laboratori s'adreça a tota mena de projectes de sèries de ficció en una fase primerenca de desenvolupament i està obert a guionistes i guionistes-directors/es professionals. És preferible que tinguin productors/es associats/des, encara que no és un condicionant.

SeriesLab de TorinoFilmLab, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es realitza en col·laboració amb VAF - Flanders Audiovisual Fund, que acull el primer workshop a Bèlgica i amb l'Ajuntament de Madrid, Comunidad de Madrid i Madrid Film Office, gràcies als quals es durà a terme el segon workshop presencial a Madrid. Finalitza amb un pitch final durant el TFL Meeting Event a Torí (Itàlia), en què els participants presenten els seus projectes de sèrie davant d'una audiència de productors/es, agents de vendes internacionals i altres professionals de la indústria. També es fan reunions individuals amb convidats del mercat.

L'objectiu d'aquesta iniciativa de formació és crear un document millorat de concepte sòlid i clar del teu projecte, destacant els principals punts de venda, així com tenir el primer esborrany del guió del primer episodi. El paquet final s'haurà d'enriquir amb materials addicionals per al potencial de venda del projecte com: mood board, mood video i pitch.

Qui s'hi pot presentar?

El programa és obert a conceptes originals o adaptacions per guionistes i guionistes-directors. En el cas de les adaptacions, l'equip ha dassegurar-se de comptar amb els drets del material original.

Criteris d'elegibilitat:

• Els sol·licitants han d'enviar un concepte de sèrie de televisió de ficció: minisèrie o sèrie de diverses temporades. S'accepten sèries (format episòdic) o serials (format continu). No s'accepten conceptes per a projectes de sèries documentals.
• Només es podrà enviar un projecte per any, individual o per equip.
• Els sol·licitants han de confirmar la seva total disponibilitat per a tots els tallers (presencials i en línia) i per al TFL Meeting. A més, s'hauran de comprometre a treballar a les tasques entre tallers.
• L'idioma de totes les activitats és l'anglès.

Quotes de participació: 3.000 euros (+ IVA, si escau) per equip (1 o 2 persones). En cas excepcional, es pot incorporar un tercer participant (coguionista, director o productor adjunt), amb un cost addicional de 2.000 euros (+ IVA, si escau).

Aquesta tarifa cobreix les activitats de formació i el suport organitzatiu. Els participants hauran de pagar les despeses de viatge.

Beques: Gràcies al suport de l'Ajuntament de Madrid, de la Comunitat de Madrid i de Madrid Film Office, a un cineasta madrileny seleccionat se li oferirà una beca que cobrirà la meitat de la quota de participació. En col·laboració amb el VAF – Flanders Audiovisual Fund, un projecte de la regió flamenca serà seleccionat i rebrà una beca que cobrirà també la meitat de la quota de participació.

De la mateixa manera, tots els programes de TorinoFilmLab compten amb una quota limitada de beques disponibles per a participants de grups racials i ètnics subrepresentats i/o que siguin d'un país que no ofereixi beques per a aquest tipus de formació o amb necessitat demostrable de suport econòmic. Es recomana encaridament als participants investigar i sol·licitar primer els ajuts dels seus organismes de finançament nacionals o regionals.

Calendari:

• Primer workshop presencial: principis de juny del 2024 (Bèlgica, pendent de confirmació).
• Segon workshop presencial: principis de setembre del 2024 (Madrid, Espanya).
• Tercer workshop presencial: Presentació final i reunions. Finals de novembre del 2024 (Turín, Itàlia).

Tingues en compte que es duran a terme algunes sessions en línia entre els tallers.

Com presentar-s'hi?

Presentar els següents materials sol·licitats en un sol fitxer PDF, redactat en font Courier (12 punts), traduïts a l'anglès:

• Logline (màx. dues línies).
• CV actualitzat per cada sol·licitant (màx. dues pàgines per CV).
• Presentació del concepte (7.500 caràcters amb espais inclosos).
• Esquema dels passos del pilot estructurat a vinyetes: Si el pilot és de mitja hora, l'esquema ha de tenir un màxim de 25 punts i 7.500 caràcters (amb espais inclosos). Si el pilot és duna hora, lesquema ha de tenir entre un màxim de 35 i 45 punts i 10.000 caràcters (amb espais inclosos).
• Carta d'interès del productor (si el projecte compta amb un productor adjunt, aquest document és obligatori).
• Documents sobre l'enfocament audiovisual (mood board, etc.), si està disponible.
• Breu vídeo d'introducció (màx. dos minuts), en què els sol·licitants expliquin des del seu punt de vista els punts forts de venda del projecte i per què el públic hauria d'estar interessat a veure la sèrie. El vídeo ha d'estar carregat a YouTube, Vimeo o Google Drive.
• S'ha d'incloure al paquet de sol·licitud l'enllaç al vídeo amb contrasenya si n'hi hagués.
• Breu presentació de cada sol·licitant amb fins de comunicació (inclosa la informació que figura aquí).

Data límit: 1 de març de 2024 a les 12:00h (migdia).

Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, cal crear un compte a la plataforma de TFL des d'aquest enllaç.

Per conèixer més sobre SeriesLab 2024, uneix-te a la sessió de Q&A online amb la cap d'estudis, Eszter Angyalosy, dimecres 7 de febrer de 2024 a les 14.30h des d'aquest enllaç.

Més informació: Pots posar-te en contacte amb alice.presbitero@torinofilmlab.it.

SeriesLab de TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

EsoDoc - European Social Documentary és una iniciativa de formació de vuit mesos de durada per a professionals de l'audiovisual que vulguin millorar les seves habilitats en storytelling i en col·laboració creativa per potenciar els projectes documentals i de nous mitjans, i així accedir al mercat audiovisual. La data límit per inscriure-s'hi és el 9 de febrer de 2024.

EsoDoc us ajudarà a convertir el tema del vostre projecte documental o de nous mitjans en una història original i convincent per atraure l'audiència.

Aquesta iniciativa de formació promou la inclusió, la diversitat, la igualtat i la democràcia, així com una actitud de col·laboració i d'obertura que porti els professionals a desenvolupar els seus projectes en un entorn cocreatiu i intersectorial que travessi fronteres.

Qui s'hi pot presentar?

Professionals creatius de l'audiovisual compromesos amb els temes socials, polítics, ambientals i de drets humans, que estiguin disposats a involucrar-se i experimentar en els seus projectes, nous formats documentals, nous negocis i models innovadors de producció.

EsoDoc s'adreça a guionistes, directors/es i productors/es creatius/ves que estiguin disposats a dedicar temps i energia al procés de desenvolupament creatiu, que busquin abordar el seu projecte des de diferents angles i explorar noves maneres o nous formats de producció audiovisual. Aquesta formació està destinada també a altres professionals, com ara periodistes, dissenyadors de comunicació, programadors o responsables de comunicació d'ONG. Tots ells són benvinguts per participar-hi.

Què ofereix el programa?

• Vuit mesos de procés intens de desenvolupament de projectes, a través de quatre fases amb sessions presencials i en línia.
• Conferències innovadores i inspiradores d'aclamats professionals d'arreu del món per descobrir el nou, el controvertit i el fonamental al cinema documental.
• Desenvolupament continu de projectes, centrat en l'ús de noves tècniques de narració diversificades per a diversos formats i plataformes.
• Tallers pràctics per augmentar la capacitat d'analitzar, arribar i impactar el públic objectiu a través dels mitjans més adequats.
• Classes magistrals amb professionals de primer nivell de la indústria per comprendre millor el mercat internacional i guanyar confiança a l'hora d'acostar-se a un grup més ampli de socis i de finançadors del sector audiovisual i de més enllà.
• Entorn cocreatiu on experimentaràs amb altres participants i experts en el desenvolupament del projecte documental.
• Formació específica que t'ajudarà a crear un extens “Pitch Deck” adequat per a fòrums de pitching.

Estructura del Workshop:

Fase 1: Obertura (juny de 2024). Online.

• Obtindràs una visió fresca i nova del teu projecte.
• Experimentaràs amb noves plataformes i formats.
• Començaràs a treballar en l'impacte de la teva estratègia i a familiaritzar-te amb les eines adients.

Fase 2: Consolidació (setembre de 2024). Presencial.

• Avaluació del projecte a la Fase 1.
• Transformar l'experimentació realitzada anteriorment en una proposta coherent i factible.
• Creació de prototips i estratègies d'impacte.

Fase 3: Pitching (novembre-desembre de 2024). Presencial.

En aquesta fase, desenvoluparàs el Pitch Deck del teu projecte, compost per diferents elements vàlids per a un pitching tradicional en directe i presencial, així com per a un pitching online.

• Dues pàgines de pitching del projecte i presentació escrita.
• Presentació d'impacte estratègic.
• Elements visuals del projecte.
• Preparació per a pitching gravat o en directe.

Fase 4: Seguiment (a partir de desembre del 2024). Online.

En aquesta fase treballaràs conjuntament amb tutors seguint el 'feedback' rebut al pitch final i perfeccionaràs encara més la teva presentació de cara a preparar-te per a futures reunions de la indústria. A més, tindràs reunions de matchmaking amb altres productors internacionals i altres professionals de la indústria.

Com presentar-s'hi?

Podeu iniciar la vostra sol·licitud a través del formulari següent.

En completar el formulari, hauràs de respondre una sèrie de preguntes i carregar els materials següents:

• Curriculum vitae (en PDF, màx. dues pàgines).
• Enllaç a vídeo de presentació.
• Enllaç a mostra de treballs previs.
• Proposta del projecte (dues pàgines).
• Enllaç a materials visuals originals.

Tots els materials, inclosos els vídeos, han de ser traduïts a l'anglès.

Més informació sobre la documentació per presentar-se al programa.

Tarifa de participació: 1.800 euros. Les despeses de viatge no estan incloses.

Beques: Disponibles per a participants de països que no atorguen beques per a aquest tipus de formació o per a participants en situació comprovada de necessitat de suport financer.

Una beca completa cobreix la tarifa d'inscripció i les despeses de viatge per a totes les sessions presencials. En cas d'un gran nombre de sol·licituds de beques, es podrà assignar una beca per participar-hi que cobrirà la matrícula o les despeses de viatge. L'IDM Film Commission Südtirol concedirà una beca a un cineasta amb influència al Tirol del Sud (nascut o resident a Tirol del Sud, o graduat a Zelig a partir del 2010).

Data límit: 9 de febrer de 2024.

Més informació: info@esodoc.eu

EsoDoc - European Social Documentary compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 36a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 9 de desembre a Berlín (Alemanya). Entre les pel·lícules guardonades figuren 6 films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 13 Premis.

La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la Distribució ANATOMY OF A FALL (ANATOMIE D’UNE CHUTE), de Justine Triet (França), que comptava amb 6 nominacions i va obtenir 6 premis:

• Millor Pel·lícula
• Millor Direcció Europea (Justine Triet) 
• Millor Actriu Europea (Sandra Hüller)  
• Millor Guió Europeu (Justine Triet, Arthur Harari) 
• Millor Muntatge Europeu (Laurent Sénéchal) 
• European University Film Award 

THE PROMISED LAND (BASTARDEN), de Nikolaj Arcel (Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament, va obtenir 3 premis:

• Millor Actor europeu (Mads Mikkelsen)
• Millor Cinematografia Europea (Rasmus Videbæk)
• Millor Disseny de vestuari europeu (Kicki Ilander) 

LA CHIMERA, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França). Suport MEDIA a la Distribució. Comptava amb 2 Nominacions, i va aconseguir 1 Premi:

• Millor Disseny de producció europeu (Emita Frigato)

CLUB ZERO, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca). 1 Nominació, 1 Premi:

• Millor Banda Sonora Original Europea (Markus Binder)

ROBOT DREAMS, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al Desenvolupament i a la Distribució:

• Millor llargmetratge d'animació europeu

SMOKE SAUNA SISTERHOOD (SAVVUSANNA SÕSARAD), d'Anna Hints (Estònia, França, Islàndia). Suport MEDIA a la Distribució:

• Premi a Millor Documental Europeu.

Cal destacar també que la cineasta catalana Isabel Coixet va rebre el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' per la seva "impressionant contribució al món del cinema".

Podeu consultar el llistat complet de guardons.

La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.

Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.

De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.

L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale i va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.

L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.

Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.

La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesos Robert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.

'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.

Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.

L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.

Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).

Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.

I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.

Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.

Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.

Més informació

El Festival Internacional de Cinema Documental, DocsBarcelona, que durà a terme la 27ª edició del 2 al 12 de maig de 2024, ha obert la convocatòria de llargmetratges documentals fins al 15 de novembre. Les pel·lícules registrades abans de l’1 de novembre es beneficiaran d’un descompte Early Bird en la tarifa d’inscripció. 

En aquesta 27a edició, el Festival ha renovat les seccions.

A les categories habituals Docs&Teens, DOC-U, Docs&Honor, s’afegeixen tres noves seccions:

• Docs&Pearls: secció competitiva que agrupa els millors i més recents documentals del panorama nacional i internacional.
• Docs&Cat: secció no competitiva amb els millors documentals produïts a Catalunya.
• Docs&Focus: selecció de la filmografia de la persona cineasta atorgada amb el Premi Docs d’Honor de la present edició.

Les pel·lícules seleccionades optaran a nombrosos premis, entre els quals figura el Premi a la Millor Pel·lícula, consistent en una dotació econòmica de 5.000€, el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana i el Premi Nou Talent – Filmin, consistent en una dotació de 4.000 € en concepte de drets VOD.

Consulteu-ne les bases i inscriviu-hi el vostre documental abans del 15 de novembre.

Per a més informació, podeu escriure a info@docsbarcelona.com.

La cineasta Carla Simón, directora del film amb suport MEDIA 'Alcarràs', ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia 2023 del Ministeri de Cultura i Esports.

El jurat ha volgut reconèixer la directora i guionista “per posicionar el cinema espanyol al panorama internacional amb l'obtenció de l'Ós d'Or al Festival de Cinema de Berlín, un dels més prestigiosos de l'àmbit mundial”.

El jurat també ha assenyalat que Simón "representa una nova generació de cineastes que han aconseguit en molt poc temps desenvolupar un cinema de qualitat i compromès amb el propi mitjà i la societat, tot aconseguint un públic global".

Alcarràs, el segon llargmetratge de Carla Simón després de l'èxit de la seva òpera opera prima Estiu 1993, que també compta amb suport de MEDIA, és una producció d'Avalon P.C., Elastica Films, Vilaüt Films i Alcarràs AIE, en coproducció amb Kino Produzioni (Itàlia).

La pel·lícula va ser rodada amb actors no professionals i va aconseguir la fita de ser la primera pel·lícula en català a aconseguir guanyar un festival de categoria A.

El Premi Nacional de Cinematografia recompensa l'aportació més excel·lent a l'àmbit cinematogràfic espanyol, posada de manifest preferentment a través d'una obra feta pública o una tasca professional desenvolupada durant l'any 2022, o, en casos excepcionals degudament motivats, s'atorga com a reconeixement a una trajectòria professional. El guardó tradicionalment és lliurat pel ministre de Cultura i Esport al Festival de Sant Sebastià. Simón succeeix Penélope Cruz, premiada el 2022, i s'uneix a altres premiats com José Sacristán, Isabel Coixet, Antonio Banderas o Fernando Trueba, entre d'altres.

Més informació

Podeu recuperar, des de l'enllaç següent, l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Carla Simón el mes de novembre de 2022, en el marc del Festival L'Alternativa, just quan estava acabant d'editar 'Alcarràs'.

https://www.youtube.com/embed/maKBuopfeak