La Comissió Europea ha obert una convocatòria de participació pública per recollir opinions sobre la futura Estratègia d’Intel·ligència Artificial per als sectors i les indústries culturals i creatives, una iniciativa inclosa dins del programa Culture Compass que pretén establir una visió estratègica sobre l’ús de la IA en l’àmbit cultural europeu.
La nova estratègia busca reforçar el paper de la cultura en l’era digital i aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per impulsar la innovació, promoure la sobirania cultural europea i preservar la diversitat cultural i lingüística del continent. La iniciativa també pretén garantir que el desenvolupament i l’ús de la IA contribueixin a protegir la creació genuïna i afavoreixin la inclusió.
La consulta pública estarà oberta entre el 27 de juliol i l’11 de setembre de 2026, període durant el qual ciutadans, empreses, institucions acadèmiques, entitats culturals i altres organitzacions podran presentar les seves aportacions. Les opinions rebudes serviran per perfilar i perfeccionar el contingut de la futura comunicació que publicarà la Comissió Europea.
L’executiu europeu considera que la irrupció de la intel·ligència artificial representa tant una oportunitat com un repte per als sectors culturals i creatius. Entre els beneficis potencials hi ha la generació de nous formats culturals, la millora de l’accessibilitat, la personalització de l’experiència dels públics i l’aparició de noves eines per a la creació artística i la conservació del patrimoni. Però també existeixen preocupacions relacionades amb els drets d’autor, la remuneració dels creadors, la transparència dels models generatius i l’impacte de la IA sobre l’ocupació creativa.
Les primeres aportacions ja publicades evidencien aquestes inquietuds. La Universitat Metropolitana de Kíiv Boris Grinchenko celebra l’aposta per la creativitat humana, la diversitat lingüística i l’alfabetització en IA, però reclama reforçar alguns aspectes per garantir una autèntica sobirania cultural digital europea. Per la seva banda, l’empresa belga Ontex demana més recerca sobre els efectes de la IA en la creativitat humana, la confiança creativa i els processos cognitius.
També hi ha aportacions centrades en la situació dels artistes independents. La ciutadana espanyola Mimi Olivan sosté que les mesures previstes no tenen prou en compte les dificultats d’aquest col·lectiu, especialment les de les dones creadores, i reclama mecanismes que garanteixin una participació més equitativa en l’ecosistema de la intel·ligència artificial.
La futura estratègia s’emmarca en l’ambició europea de convertir-se en un referent mundial en intel·ligència artificial fiable i centrada en les persones. Aquesta política ja inclou iniciatives com l’AI Act, les fàbriques europees d’IA i els programes d’inversió per impulsar el desenvolupament tecnològic sense renunciar als valors i drets fonamentals de la Unió.
Amb aquesta nova iniciativa, Brussel·les aspira a trobar un equilibri entre innovació i protecció cultural, assegurant que la intel·ligència artificial es converteixi en una eina al servei dels creadors, de la diversitat lingüística i del patrimoni cultural europeu.
