L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la Transició Verda al Sector Audiovisual. Com el cinema, la televisió i el streaming estan fent la transició verda? I quin paper juga la legislació en aquest procés a Europa?
Aquest nou informe analitza l’impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després s’apropa a la legislació nacional i als criteris de finançament de pel·lícules, per completar amb una ullada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni i als enfocaments col·laboratius de la sostenibilitat del sector.
Després d’una primera visió general de l’informe, l’autor, Eric Munch, obre el segon capítol amb una exploració de l’impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza els resultats d’estudis que destaquen reptes com les emissions de carboni de la filmació in situ. L’informe presenta exemples d’iniciatives sostenibles, inclòs un breu estudi de cas de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L’autor destaca el consum creixent d’energia dels grans centres de dades que gestionen el nostre contingut digital i els detalls dels clients. També s’exploren els aspectes ambientals de la IA.
El capítol tres fa una ullada a la legislació verda per a les obres audiovisuals, tant a l’àmbit internacional com de la UE. L’informe detalla la influència dels tractats internacionals com l’Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. A continuació, passem a la legislació específica de la UE i examinem les disposicions sobre pràctiques respectuoses amb el medi ambient en el sector audiovisual. És especialment interessant el Programa Europa Creativa. També s’aborda l’impacte potencial de les recents directives de la UE, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva d’eficiència energètica. En aquest capítol també s’examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien tenir un paper en el foment de pràctiques ambientalment conscients en el sector audiovisual.
A continuació, el quart capítol explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament de les pel·lícules en el foment de les bones pràctiques. En aquest capítol hi ha quatre països: Àustria, França, Alemanya i el Regne Unit. Quatre països (Àustria, França, Alemanya i Regne Unit) es presenten com a casos d’estudi en aquest capítol.
Passant al programa MEDIA i Eurimages, l’autor explica que aquests dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris a tenir en compte a l’hora de prendre les decisions de finançament.
El cinquè i últim capítol aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han esdevingut eines fonamentals per avaluar i mitigar l’impacte ambiental de la indústria. L’autor destaca diversos esforços i iniciatives de col·laboració de diversos actors, que proporcionen coneixements pràctics per a les produccions que tenen com a objectiu reduir les emissions i demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir un progrés significatiu.
Es tracta d’un nou informe de lectura obligada sobre l’estat de la transició verda a les indústries audiovisuals europees.
Nota: una versió inicial d’aquest informe es va publicar el 12 de desembre, però es va retirar per a la seva revisió. Aquesta és la versió actualitzada.
Consulteu i descarregueu-vos l’informe complet.
