La Comissió Europea ha publicat l’Estudi sobre l’ampliació de la participació en el marc del programa Europa Creativa MEDIA.
Aquest estudi, contractat per la DG CNECT, té com a objectiu identificar les mesures de suport nacionals i regionals clau destinades a augmentar la capacitat de les indústries audiovisuals europees i revisar l’impacte d’aquestes mesures en la facilitació de l’accés dels operadors audiovisuals al finançament d’Europa Creativa MEDIA.
L’informe és un estudi independent del consorci Ecorys/Technopolis, que va guanyar la licitació per dur a terme aquest estudi. Es va utilitzar com a un dels materials d’entrada per a l’avaluació a mig termini d’Europa Creativa 2021-2027.
Les mesures d’igualtat de condicions s’han inclòs a la base jurídica del programa de treball d’Europa Creativa com a mètode en què s’han d’aconseguir els dos objectius de la línia: augmentar la diversitat cultural i la competitivitat de la indústria audiovisual europea. Les mesures d’igualtat de condicions tenen en compte les diferències entre els països pel que fa a la producció i distribució de contingut audiovisual (especialment les seves especificitats lingüístiques i geogràfiques), per augmentar la col·laboració entre els Estats membres amb diferents capacitats audiovisuals. Són específiques de cada programa i el 2021 es van revisar i adaptar en funció del rendiment dels països al Programa 2014-2020.
L’objectiu general de l’estudi era identificar les mesures de suport nacionals i regionals clau destinades a augmentar la capacitat de les indústries audiovisuals (AV) europees i analitzar l’impacte d’aquestes mesures en la facilitació de l’accés dels operadors audiovisuals al finançament de MEDIA. L’estudi també va avaluar el valor afegit europeu de les mesures MEDIA i va proposar com maximitzar-lo durant la resta del programa per promoure unes condicions de competència més equitatives en l’ecosistema audiovisual europeu.
L’estudi va identificar una estimació anual de finançament públic de 6.700 milions d’euros a la UE-27 entre el 2021 i el 2023. Això inclou 3.100 milions d’euros procedents de subvencions, 2.000 milions d’euros procedents d’incentius i devolucions fiscals i 1.400 milions d’euros procedents d’inversions de les emissores públiques en despeses de ficció. L’anàlisi revela que les subvencions s’adrecen principalment als subsectors del cinema i la televisió, amb un suport limitat per als videojocs, els festivals i la formació. A més, el finançament se centra en gran mesura en la producció i el desenvolupament, tot deixant buits en la distribució i el desenvolupament del públic. Les mesures reguladores alineades amb la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (SDAV) varien significativament entre els Estats membres, amb països d’alta capacitat (HCC) com França i Dinamarca que imposen taxes i obligacions d’inversió més elevades en comparació amb els països de menor capacitat (LCC).
Una triangulació de les mesures de suport identificades i cartografiades, així com una revisió de les dades estadístiques i del programa MEDIA, mostra que, en general, hi ha una forta correlació positiva entre el finançament disponible per al sector audiovisual públic i la participació a MEDIA.
El programa MEDIA juga un paper crucial en la millora de la capacitat del sector audiovisual i el foment de la igualtat de condicions, especialment per als LCC. El 2021-2022, MEDIA va finançar més de 1.400 projectes, amb beneficis notables per als LCC pel que fa a la formació, la millora de les competències i la internacionalització. Les accions de MEDIA, inclòs el desenvolupament de la plataforma europea i el codesenvolupament, estaven vinculades a la creació de llocs de treball, tot i que la majoria dels llocs de treball eren temporals. Malgrat la seva participació relativament petita en el finançament total del sector audiovisual, es va percebre que MEDIA tenia un impacte desproporcionadament positiu, especialment a l’hora d’abordar les mancances en el desenvolupament de competències, la distribució internacional i l’accés al mercat per als operadors de companyies de baix cost.
L’estudi recomana, entre altres coses, refinar els indicadors de capacitat audiovisual i actualitzar les agrupacions de països per reflectir millor les necessitats sectorials i garantir un accés equitatiu al finançament, i utilitzar més fons europeus estructurals i altres fons disponibles a l’àmbit nacional per part dels Estats membres per tal d’augmentar les capacitats dels seus mercats audiovisuals, especialment per al desenvolupament de competències i la innovació digital.
Consulteu i descarregueu-vos l’estudi complet.
