Del 10 al 12 de juny de 2026, Brussel·les s’ha convertit en el centre neuràlgic de la cultura europea en acollir més de 170 beneficiaris del programa Europa Creativa Cultura. Representants de Projectes de Cooperació, Cultural Networks, Platforms for the emerging artists, Orchestras, i iniciatives sectorials com Music Moves Europe, Perform Europe, European Heritage Label o European Heritage Hub han participat en tres jornades d’intercanvi, reflexió i treball conjunt per imaginar el futur de la cooperació cultural a Europa.
Una trobada per enfortir la comunitat cultural
Els dies 10 i 11 de juny es va celebrar la reunió anual de beneficiaris (Grant Holders Meeting), organitzada per la Unitat de Cultura de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Més d’un centenar de beneficiaris de Projectes de Cooperació d’Europa Creativa Cultura seleccionats el 2025 hi van assistir per compartir experiències, consolidar capacitats i reforçar les xarxes que sustenten la vida cultural europea.
La trobada es va estructurar en onze clústers temàtics que abordaven qüestions com la sostenibilitat, la digitalització i la intel·ligència artificial, la cultura en risc, la participació juvenil o la diversitat i la inclusió. Aquests espais van permetre comparar enfocaments i identificar punts en comú, donant lloc a una cartografia col·lectiva dels projectes que, malgrat la seva diversitat, configuren una narrativa compartida alineada amb les prioritats culturals de la Unió Europea.
Un dels moments més destacats va ser una sessió conjunta —inèdita en molts anys— que va reunir representants de Projectes de Cooperació amb prop de 35 membres de Xarxes, Plataformes, Orquestres i accions sectorials. Aquesta trobada va obrir noves vies de col·laboració i sinergies dins l’ecosistema d’Europa Creativa Cultura.
De projectes a ecosistemes culturals
Els debats dels primers dos dies van posar en relleu una evolució significativa en la manera d’entendre la cultura. Més enllà de generar activitats puntuals, els participants van insistir en la importància de construir ecosistemes sostenibles amb impacte a llarg termini.
En aquest sentit, es va subratllar la necessitat de generar confiança, sentit de pertinença i resultats duradors. Tal com va assenyalar Vasilis Charalampidis, president de l‘European Creative Hubs Network (ECHN, “la innovació, quan realment té èxit, acaba convertint-se en tradició”.
Entre els principals reptes identificats figura la dificultat d’encaixar processos de transformació cultural —que sovint requereixen anys— dins els terminis limitats dels projectes, així com les tensions entre la llibertat artística i els requisits d’impacte mesurable, o entre la inclusió i la cohesió.
Els i les participants també van reivindicar el paper de la cultura com a infraestructura essencial per al diàleg, la democràcia i la participació ciutadana, més enllà de ser simplement un sector econòmic.
Connectant pràctica i política
La jornada del 12 de juny va reunir més de 70 representants d’European Cultural Networks, Platforms for the emerging artists, Orchestras, i iniciatives sectorials – incloent Music Moves Europe, Perform Europe, European Heritage Label, European Heritage Hub – amb responsables de l’EACEA i la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura (DG EAC).
Els debats es van centrar en dues grans prioritats: l’adequació del programa Europa Creativa a les necessitats actuals del sector i dues qüestions polítiques clau —les condicions laborals dels artistes i l’accés al finançament.
Els i les participants van compartir experiències concretes, tot identificant tant els aspectes que funcionen com les limitacions del programa. Es va remarcar la necessitat de mecanismes més flexibles que permetin adaptar els projectes a contextos canviants.
Cap a un programa més flexible i adaptat
Entre les conclusions de la trobada, destaca la demanda d’una major flexibilitat i simplificació administrativa. El sector cultural reclama instruments de suport més orientats al procés i no només als resultats finals.
Pel que fa a les condicions dels artistes, es van plantejar qüestions pràctiques com facilitar la mobilitat transfronterera, establir criteris de remuneració justa o vincular el finançament a la protecció de la llibertat artística.
En matèria de finançament, es va assenyalar la necessitat de reduir la dependència de subvencions i explorar altres vies com préstecs, inversions d’impacte o capital privat, adaptats a la realitat del sector cultural.
Un missatge compartit
El missatge final de les tres jornades va ser clar: els beneficiaris d’Europa Creativa Cultura no només participen al programa, sinó que en són coproductors i co-dissenyadors. L’objectiu de les institucions europees és transformar l’experiència pràctica en evidència i, a partir d’aquesta, en polítiques eficaces.
La trobada de Brussel·les ha evidenciat que la cooperació cultural europea té un gran potencial quan les seves diverses comunitats treballen conjuntament. Quan es crea de manera col·lectiva, el resultat no són només projectes, sinó també estructures duradores que poden definir el futur cultural d’Europa.
