El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, tindrà l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas).
Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA. Filmax la distribuirà a les sales de cinema l'any 2024.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
Notícia relacionada: Comença el rodatge del film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres
El film d'animació amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, s'estrenarà a la Secció Oficial fora de competició, a la secció Special Screenings, de la 76 edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 16 al 27de maig de 2023.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon.
La pel·lícula es podrà veure també al proper Festival Internacional d'Animació d'Annecy (França), a la Secció Oficial – Contrechamp.
'Robot Dreams' està produïda per l'empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
'Robot Dreams', de Pablo Berger, compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts Single Project (2019).
Notícia relacionada: El film amb suport MEDIA 'Creatura', d'Elena Martín, s'estrenarà a la Quinzaine de Cannes 2023
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), tindrà l'estrena mundial al Festival de Toronto, on competirà a la secció Platform.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
Produïda per Lastor Media, Alina Film (Suïssa) i Kino Produzioni (Itàlia), compta amb la col·laboració de l’ICAA, l’ICEC i Europa Creativa MEDIA, i amb el suport de RTVE, Movistar Plus+, Direzione generale Cinema e audiovisivo del Ministero della Cultura DGCA – MIC, IDM Film Fund & Commission Südtirol Alto Adige i Eurimages. La película es distribuirà als cinemes de l’Estat espanyol de la mà de Wanda Vision i Elastica Films el proper 15 de novembre, mentre l’empresa Latido Films es farà càrrec de les vendes internacionals.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
S'ha iniciat el rodatge de la sèrie de ficció amb suport MEDIA 'Pubertat', dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera.
Es tracta d'una sèrie Max Original, produïda per Distinto Films, Corte i Confección de Películas, Uri Films i 3Cat en coproducció amb l’empresa belga AT-Productions. Compta amb el suport de l’ICEC, el programa Europa Creativa MEDIA i Eurimages.
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es rodarà a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà el 2025 a Max i a 3Cat.
La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez ('La maternal').
'Pubertat' està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d'un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L'harmonia d'una comunitat es veu truncada per una denúncia d'agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
El film de ficció amb suport MEDIA ‘Mamífera‘, la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto al Zabaikalsky International Film Fest a Rússia.
Rodríguez Soto ja va rebre el Premi a Millor Interpretació a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d’Austin (Texas), pel seu paper a Mamífera, on va tenir l’estrena mundial.
Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, la pel·lícula compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de l’ICAA – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
El film es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la darrera sessió de la temporada de MEDIA al Maldà, amb la presentació de la directora i guionista, Liliana Torres, i del productor executiu Gerard Marginedas (Distinto Films).
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb ‘Family Tour‘, òpera prima a la que seguiria el 2021 ‘¿Qué hicimos mal?‘.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
El proper dijous 30 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, al Cinema Maldà de Barcelona.
Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Liliana Torres, i del productor Gerard Marginedas (Distinto Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la novena i última d’aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 30 de maig de 2024 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Mamífera'.
Es tracta del tercer llargmetratge escrit i dirigit per Liliana Torres, que va tenir l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d’Austin (Texas), on va ser guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto. La pel·lícula es va poder veure també a la secció Especials del D’A Film Festival Barcelona 2024.
Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, de l’ICAA – Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
S’ha iniciat a Mallorca el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.
Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l'actor suec Nonni Ardal.
Es tracta d'una coproducció hispano-sueca on participen les productores catalanes Lastor Media i Vilaüt Films, la productora balear La Perifèrica Produccions i la productora sueca Fox In the Snow. La pel·lícula compta amb la participació de TV3, IB3 i Filmin i el suport de l'ICAA, l'ICEC, la Fundació Mallorca Turisme – la Mallorca Film Comission, Europa Creativa MEDIA i el Swedish Film Institute.
Rodada en català, la pel·lícula ha participat al programa Residències de Cannes (Cinéfondation) i a dues edicions del laboratori Next Step, impulsat per la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes.
El llargmetratge d'aquesta història sobre dol i identitat, es rodarà fins al 10 de maig a diferents localitzacions d'Alcúdia i Pollença (Mallorca).
Sinopsi
La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.
‘Forastera’ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas), on ha tingut l'estrena mundial.
Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024 i arribarà a les sales de cinema el proper 26 d'abril, de la mà de Filmax.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d'una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
Notícies relacionades:
El film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, s'estrenarà al SXSW Film & TV Festival 2024
El film amb suport MEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, seleccionat al D'A Film Festival 2024
La 27a edició del Festival de Málaga s'ha dut a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que va competir a la Secció Oficial del Festival.
Los pequeños amores va rebre dos premis:
Produïda per Arcadia Motion Pictures, en coproducció amb la francesa Noodles Production i Viracocha Films AIE, Los pequeños amores és el nou llargmetratge escrit i dirigit per Celia Rico, que es va estrenar als cinemes el passat divendres 8 de març, de la mà de Bteam Pictures.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades al Festival de Màlaga 2024.
Després de l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest 2024 d'Austin (Texas), el film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, es podrà veure al D'A Film Festival 2024, que ha anunciat els primers títols de la programació i que es durà a terme del 4 al 14 d'abril.
Produïda per Distinto Films i Edna Cinema, compta amb la coproducció de TV3, la participació de RTVE i el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals, de l'ICAA - Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films. Filmax la distribuirà a les sales de cinema l'any 2024.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024.
Entre els primers títols anunciats del festival també figura el drama francès amb suport d'Europa Creativa MEDIA L'Été dernier ('El último verano'), de la directora francesa Catherine Breillat, que protagonitza la retrospectiva del Festival D'A, tot dedicant-li el Focus D'A 2024.
La darrera pel·lícula de Catherine Breillat va competir a la secció oficial de la passada edició del Festival de Canes i se centra en una dona madura, casada i amb dues filles, que es juga la seva reputació quan inicia una relació sentimental amb el fill adolescent del seu marit, fruit d’un matrimoni anterior. Amb punts de drama familiar i thriller eròtic, el film està protagonitzat per Léa Drucker (Custodia compartida) i ha estat considerada una de les millors pel·lícules de l’any segons Cahiers du Cinéma.
Consulteu la resta de títols anunciats fins ara al Festival D'A 2024.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre la programació figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que competirà a la Secció Oficial.
Produïda per Arcadia Motion Pictures, en coproducció amb la francesa Noodles Production i Viracocha Films AIE, Los pequeños amores és el nou llargmetratge escrit i dirigit per Celia Rico, que s'estrenarà als cinemes el 8 de març, de la mà de Bteam Pictures.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
Consulta la resta de la programació del festival de Màlaga 2024.
Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino (Espanya, França, 2023), compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Single Project) per part d'Arcadia Motion Pictures.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024.
Aquest cap de setmana s'han celebrat els Premis Annie 2024, considerats com 'els Oscar de l'animació'. La pel·lícula amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, que comptava amb 5 nominacions, ha obtingut el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
Les cinc nominacions dels Annie Awards a les quals optava són les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges. I finalment va obtenir el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
Es tracta de la primera pel·lícula d'animació de Pablo Berger, i és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon. Després d’estrenar-se mundialment al Festival de Cannes, va ser guardonat al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy amb el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival, i guardonat amb el Gran Premi del Públic a la Secció Oficial Fantàstic de la 56a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Robot Dreams ha estat també guardonat com a Millor Film d'Animació dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu i està nominada als Oscars 2024 a Millor Pel·lícula d'Animació.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d'animació i millor música original), 2 Premis Goya (millor pel·lícula d'animació i millor guió adaptat), i 3 Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
Sinopsi
Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar Robot a la platja.
Recupereu el vídeo de l'entrevista que vam tenir oportunitat de fer-li a Pablo Berger, director de 'Robot Dreams'.
Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
Veieu-ne el vídeo a continuació:
Consulteu totes les pel·lícules guardonades als Annie Awards 2024.
Just després que 'Robot Dreams' aconseguís la nominació als Oscars 2024 a Millor Pel·lícula d'Animació, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el seu director, Pablo Berger.
Les seves quatre pel·lícules (Torremolinos 73 (2003), Blancanieves (2012), Abracadabra (2017) i Robot Dreams (2023)) són coproduccions europees i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ja sigui al desenvolupament o a la distribució.
Robot Dreams és la primera pel·lícula d'animació de Pablo Berger, i és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon. Després d’estrenar-se mundialment al Festival de Cannes, va ser guardonada al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy amb el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival, i guardonada amb el Gran Premi del Públic a la Secció Oficial Fantàstic de la 56a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Robot Dreams ha estat també guardonada com a Millor Film d'Animació dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d’animació i millor música original), 4 nominacions als Premis Goya (millor pel·lícula d’animació, millor guió adaptat, millor música original i millor edició), 3 Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada també amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
La pel·lícula ha aconseguit també 5 nominacions als Premis Annie 2024 (considerats com 'els Oscar de l'animació) a les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges.
Pablo Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
Veieu-ne el vídeo a continuació:
S'ha iniciat el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi', el debut en el llargmetratge d'Iván Morales.
Una producció de Dos Soles Media, Distinto Films i WKND, amb la participació de Som3Cat i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA.
Amb direcció i guió d'Iván Morales, 'Esmorza amb mi' està protagonitzada per Anna Alarcón, Iván Massagué, Marina Salas, Álvaro Cervantes i Oriol Pla.
Es tracta de l'adaptació al cinema de l'obra de teatre 'Esmorza amb mi', escrita i dirigida per l'actor, guionista i director teatral i de cinema barceloní Iván Morales i estrenada l'any 2018 a la Sala Beckett.
A l'obra 'Esmorza amb mi' Morales parlava de la quotidianitat des de l'optimisme i l'esperança que l'amor sempre pot renéixer malgrat l'edat i el pas dels anys.
Sinopsi
Una història de vides creuades de quatre personatges que no es rendeixen a viure sense passió, en una ciutat sorollosa i multitudinària on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra; el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023.
S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2024-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 25 d'abril de 2024.
El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, en funció del seu rendiment al mercat, per a la reinversió en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules europees no nacionals recents.
Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.
Sol·licitants elegibles
Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:
En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a elegible l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.
Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.
Projectes elegibles
L'ajuda funciona en dues fases:
1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:
Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.
El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.
El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2022 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)
El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.
Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d'eficiència, s'han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.
El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemboquen
saran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).
2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en:
Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Co-development (CREA-MEDIA-2024-CODEV), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 6 de març de 2024.
L'objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres amb un fort potencial d'audiència internacional.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.
El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2017 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a, almenys, tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.
El coordinador haurà de provar el següent:
No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.
Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat per al finançament.
Projectes elegibles
Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:
Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.
El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.
S'hi adjuntarà un contracte degudament datat i signat per l'autor (s). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.
S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos.
Finançament
Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.
La subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant (p. ex., per coordinador i soci elegible) és de 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, en què la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros. La subvenció concedida podrà ser inferior a la quantitat sol·licitada.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Plantilles d'annexos estàndard:
El proper dijous 21 de desembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Ermita', de Carlota Pereda, al Cinema Maldà de Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la quarta d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb les festes nadalenques, es durà a terme el dijous 21 de desembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Ermita', de Carlota Pereda. Un drama sobrenatural protagonitzat per Belén Rueda i Maia Zaitegi, estrenat mundialment a la darrera edició del Festival de Sitges.
Es tracta del segon llargametratge de Pereda, després de l'èxit internacional de la seva òpera prima 'Cerdita', també amb ajut MEDIA.
Sinopsi
L'Emma vol aprendre a comunicar-se amb l'esperit d'una nena que fa segles que està atrapada a l'ermita del seu poble. Intenta convèncer la Carol, una incrèdula i falsa mèdium, perquè li ensenyi a parlar amb fantasmes. La seva ajuda serà l'únic camí per continuar unida a la seva mare malalta quan mori. Si la Carol no la protegeix, la vida de l'Emma correrà perill.
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El film amb suport MEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estibaliz Urresola (que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució per a la seva estrena en altres territoris europeus), figura entre els 6 films nominats a la categoria de European Discovery - Prix Fipresci 2023 dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
Aquest premi es lliura en col·laboració amb FIPRESCI, la Federació Internacional de Crítics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge. Un comitè format per membres de FIPRESCI i experts designats per l'Acadèmia del Cinema Europeu decideix sobre les sis produccions nominades, que en aquesta edició 2023 són les següents:
Pel que fa a la resta de les nominacions principals de la 36a edició dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu les ha fet també públiques avui, en un vídeo oficial en què adolescents d'arreu d'Europa, tots membres del recentment estrenat European Film Club, presenten totes les pel·lícules nominades i protagonistes. Els guanyadors es donaran a conèixer en la cerimònia festiva de lliurament de premis que tindrà lloc el 9 de desembre a Berlín.
La resta de nominacions són:
Pel·lícula europea (ficció):
Doumental europeu:
Director/a europeu/a:
Actriu europea:
Actor europeu:
Guionista europeu/a:
Consulteu les nominacions de la 36a edició del European Film Awards de la European Film Academy.
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu es durà a terme a Berlín el 9 de desembre de 2023.
Notícia relacionada: El film MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, nominat als Premis EFA 2023
La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, ha estat guardonada amb el Prix Europa 2023 a la millor sèrie europea de ficció, aquest cap de setmana. La ficció s’ha imposat en una gala a Berlín en què competia amb 181 produccions destacades de 27 països. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes.
Els prestigiosos Prix Europa, creats el 1987 pel Consell d'Europa, el Parlament Europeu i la Fundació Cultural Europea, reconeixen el millor de la televisió continental. Ara compten amb l'organització de 22 canals públics europeus.
'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
'Això no és Suècia' es va presentar al passat Serielizados Fest i, a partir del dilluns 20 de novembre, s'estrenarà a TV3 amb un capítol setmanal. La sèrie consta d'un total de 8 capítols d'uns 40 minuts, i s'ha rodat en català, castellà, anglès i suec.
Consulteu tots els guanyadors dels Prix Europa 2023.
Enguany, el Prix Europa han guardonat 16 produccions de 181 candidatures nominades de 27 països.
'Això no és Suècia' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content.
Notícies relacionades:
La sèrie de ficció amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', nominada als premis Prix Europa 2023
Comença el rodatge de la sèrie amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet
El Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d'animació més prestigiosos del món, que s'ha dut a terme entre l'11 i el 17 de juny, va cloure aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'Robot Dreams' de Pablo Berger, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon i va fer la seva première mundial a la darrera edició del Festival de Cannes.
Està produïda per l'empresa catalana Arcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les franceses Noodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
Entre les pel·lícules guardonades al Festival d'Annecy 2023, també figures les següents pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Consulteu el palmarès complet de l'edició 2023 del Festival d'Annecy.
European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i física de pel·lícules europees recents presents a l'Asian Content and Film Market, que es durà a terme del 5 al 8 d'octubre de 2024 a Busan, Corea del Sud.
Qui s’hi pot presentar?
Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.
Què cobreix?
NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Import disponible
Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 euros per sol·licitud, a més del finançament general de FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri, l'equitat i la inclusió de gènere a tots els festivals i mercats de cinema. Més informació.
Data límit: 13 de setembre de 2024.
Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.
Llegeix-ne atentament les bases.
La línia de finançament HBF+Europe - Post-production Support, d'Hubert Bals Fund (International Film Festival Rotterdam - IFFR), que promou la participació de productors/es europeus/es com a coproductors minoritaris en projectes cinematogràfics d'alta qualitat de cineastes procedents d'Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica, Orient Mitjà i parts d'Europa de l'Est, ha obert la convocatòria fins al 9 de setembre.
HBF+Europe compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
HBF+Europe - Post-production Support se centra en primeres i segones pel·lícules que es troben en etapa de postproducció avançada.
La productora europea haurà de ser la sol·licitant i qui signarà l'acord de finançament; només el 25% del finançament HBF+EU s'ha de gastar a Europa, el 75% restant es pot gastar a altres llocs.
Ronda de tardor 2024:
Els projectes no han de tenir estrena mundial confirmada fins al novembre de 2024. La data d'estrena al festival i/o a les sales haurà de ser a partir de l'any 2025 en endavant.
El formulari de sol·licitud estarà disponible en línia des de dues setmanes abans de la data límit.
Pagament:
Dades clau:
Requisits per a la sol·licitud:
Només es tindran en compte per a l'avaluació les sol·licituds completes i elegibles.
Abans de presentar la vostra candidatura, heu de llegir els criteris d'elegibilitat i normativa.
Llista de països HBF elegibles.
Totes les sol·licituds s'han de presentar en format digital abans de la data límit de la convocatòria.
La sol·licitud consta de: formulari de sol·litud complet, formulari d'elegibilitat complet i dossier del projecte.
El dossier del projecte ha d'incloure la documentació en anglès següent (fins a 4,8 MB):
Informació del projecte:
Antecedents de director/a(s/es) i productor/a(s/es):
Estructura de coproducció:
Documentació financera (en euros):
Calendari de postproducció i documentació de distribució:
Data límit: 9 de setembre de 2024
Coneix-ne els criteris.
Podeu consultar les preguntes freqüents.
Si encara tens dubtes o consultes, pots enviar un correu electrònic a hbf@iffr.com
La 22a edició del Berlinale Co-Production Market del European Film Market es durà a terme, un any més, en paral·lel al Festival Internacional de Cinema de Berlín del 15 al 19 de febrer de 2025.
Productors/es d'arreu del món poden presentar projectes de llargmetratges per a la selecció oficial de Feature Films i projectes de sèrie per a la selecció oficial de Co-Pro Series.
Els projectes seleccionats s'anunciaran a mitjans de gener de 2025 i el catàleg respectiu es posarà a disposició de tots els participants registrats unes tres setmanes abans de l'esdeveniment.
Feature Films (Pel·lícules de ficció):
Cada any se seleccionen entre 20 i 25 apassionants projectes de llargmetratge per forjar associacions internacionals de coproducció i finançament durant reunions individuals programades prèviament.
Des del 16 d'agost del 2024, productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 21 de setembre de 2024.
Requisits:
Excepcions per al pressupost del 2025:
Sol·licitud:
Co-Pro Series (Sèries de televisió):
Al voltant de 10 projectes de sèrie de televisió se seleccionaran d'entre totes les candidatures presentades. Es realitzaran pitchings de presentació i reunions individuals a la recerca de socis internacionals de coproducció i finançament, al 10è esdeveniment Co-Pro Series Pitch and Networking, que es durà a terme el 20 i el 21 de febrer de 2024.
Des del 16 d'agost del 2024 productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 5 d'octubre del 2024.
Els projectes han de:
Els projectes poden:
Sol·licitud:
Si tens dubtes o consultes pots contactar amb: coproseries@berlinale.de
Presentar-s'hi sense projecte:
Al novembre de 2024, productors/es experimentats/des, finançadors, agents de vendes internacionals, així com representants de fons cinematogràfics, broadcasters i distribuïdors podran presentar la sol·licitud per participar al Berlinale Co-Production Market 2025.
Els participants han d'estar interessats en nous projectes per coproduir o cofinançar i no han de tenir com a objectiu principal presentar els seus propis projectes. Les empreses productores hauran d'haver realitzat, almenys, una coproducció internacional els darrers tres anys.
La sol·licitud es fa per separat a través de l'equip de Co-Production Market (coproductionmarket@berlinale.de).
Si esteu interessats per aquesta modalitat, podeu consultar les Participants FAQ.
Més informació sobre Berlinale Co-Production Market.
Pots descarregar el flyer 2025.
Podeu consultar les preguntes i respostes freqüents.
El Co-Production Market Berlinale és part de l'European Film Market i és una iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Berlín, una divisió dels esdeveniments culturals del govern federal a Berlín (Kulturveranstaltungen des Bundes in Berlin GmbH - KBB).
Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de MDM - Mitteldeutsche Medienförderung GmbH.
EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs ha obert el termini d'inscripció d'EAVE Producers Workshop 2025, un dels principals programes de formació i desenvolupament per a productors/es.
Formació, desenvolupament, treball en xarxa. Un programa d'un any de durada centrat en tres setmanes intensives de desenvolupament professional a través del treball en el desenvolupament de projectes de ficció, documental i sèrie de televisió.
Dates:
Participants:
EAVE Producers Workshop s'adreça a productors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l'àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).
Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d'entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d'una setmana de durada.
Com funciona?
La meitat dels participants assisteixen amb projectes i és un mitjà excel·lent de desenvolupament a través d'un enfocament intensiu en el projecte amb altres companys i experts durant tot l'any. L'altra meitat dels participants assisteix al programa per enfocar-se a desenvolupar les empreses o carreres. La majoria dels participants que assisteixen amb un projecte també porten el seu guionista durant les dues primeres setmanes, cosa que permet que productor/a i guionista es beneficiïn junts/es de sessions individuals amb experts en guions.
Durant els dos primers tallers, els participants treballen en grups dirigits per experimentats productors i amb diversos especialistes en anàlisi de guió, desenvolupament i finançament de la producció, aspectes legals de la coproducció, màrqueting, llançament/estrena, packaging etc.
Els graduats d'EAVE s'uneixen a una xarxa única de productors europeus actius que formen una de les columnes vertebrals de la indústria. A més, els participants i membres d'EAVE es beneficien d'associacions amb els principals festivals i mercats cinematogràfics europeus on EAVE facilita la participació dels graduats.
Calendari: Les entrevistes amb una preselecció de candidats/es es duran a terme a la tardor de 2024 i la selecció s'anunciarà al desembre de 2024.
Requisits i materials de participació:
Si us plau, hauràs d'ajuntar tots els documents següents en un únic arxiu PDF juntament amb el formulari de sol·licitud emplenat com a portada. Si us plau, esmenta el teu cognom al nom del fitxer.
A/ Sol·licitants amb un projecte:
Sobre tu:
Sobre el projecte:
Confirmació de pagament per la quota d'inscripció de 100 euros (no aplicable si ja t'has presentat anteriorment al programa).
Si encara no disposeu d'un guió, si us plau envieu un tractament. Si actualment només tens un guió en llengua original, si us plau pots enviar un tractament en anglès. Una versió en anglès del guió ha d'estar disponible un mes després de la selecció.
B/ Sol·licitants sense projecte que volen treballar en el desenvolupament de la seva carrera:
Confirmació de pagament per la quota d'inscripció de 100 euros (no aplicable si ja t'has presentat al programa anteriorment).
Més informació: satu@eave.org
Data límit: 19 d'agost del 2024.
EAVE Producers Workshop d'EAVE compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Berlinale Talents ha obert la convocatòria per participar a la nova edició, que es durà a terme del 15 al 20 de febrer de 2025 a Berlín (Alemanya).
Fundat l'any 2003, Berlinale Talents és el programa de desenvolupament de talent del Festival Internacional de Cinema de Berlín per als 200 millors cineastes emergents, creadors de sèries de ficció i agents clau de la indústria del cinema del món.
S'adreça a professionals del cinema i la televisió amb un historial de treball, i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Berlinale Talents actualment està destinat a directors/es, productors/es, guionistes, actors/actrius, dissenyadors d'audiències (comissaris, cineastes o creadors de festivals), compositors/es musicals, directors/es de fotografia, distribuïdors/es, editors/es, crítics/ques de cinema, dissenyadors/es de producció, agents de vendes internacionals, dissenyadors/es de so i escenògrafs digitals.
El talent comporta la responsabilitat de compartir, i tot el seu programa se centra no només en allò que els experts han d'oferir, sinó també en allò que els seus talents poden aportar al grup. Les aportacions de tots i cadascun i la interacció entre els participants impulsen les sessions i són un valuós afegit al tapís dels sis dies.
Professionals elegibles:
Per ser elegible, cal haver realitzat almenys un llargmetratge, dos curtmetratges, una sèrie de ficció o una pel·lícula per a televisió d'alta qualitat. Aquesta obra prèvia haurà d'haver estat projectada a festivals, estrenada a cinemes o emesa àmpliament.
Els estudiants només són admesos en casos molt excepcionals, per exemple, si han treballat prèviament a la indústria del cinema. Si encara no compleixes aquests criteris, no et preocupis: futures edicions t'esperen.
Laboratoris i iniciatives d'indústria:
Consulta també Doc Station, Short Form Station, Script Station i Talent Project Market.
Data límit: 31 d'agost del 2024.
Presenta la teva candidatura a Berlinale Talents tot creant un compte.
Per a més informació, consulteu les preguntes freqüents.
El programa líder de coproduccions entre Europa i Àsia EAVE Ties That Bind d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs renova l'associació amb el mercat principal de continguts d'entreteniment asiàtic Asia TV Forum & Market (ATF) i anuncia la convocatòria oberta del segon laboratori adaptat específicament a les necessitats de la indústria de l'animació.
Després de l'èxit de l'edició de 2023, aquestes dues iniciatives uneixen forces per oferir l'ATF x TTB Animation Lab & Pitch 2024, que reunirà productors/es amb projectes d'animació procedents d'Àsia i Europa amb potencial i el desig exprés d'explorar noves oportunitats de finançament i coproducció, així com nous mercats i noves audiències als dos continents.
Aquesta iniciativa única per als productors/es dedicats a l'animació i als seus projectes complementarà l'EAVE Ties That Bind Àsia-Europe Co-Production Workshop.
Què és ATF x TTB Animation Lab and Pitch?
L'Animation Lab reuneix productors/es seleccionats/des amb projectes d'animació entre Àsia i Europa i ofereix un coneixement al mercat de l'animació en matèria de finançament i coproducció entre tots dos continents.
Consta de dues sessions intensives de preparació online a la tardor, seguides d'un laboratori i altres activitats in situ amb decision makers de renom de la indústria el desembre de 2024.
L'objectiu d'aquesta formació és preparar els i les participants per al llançament al mercat i per al pitch dels seus projectes, que tindran lloc a l'Àsia TV Forum & Market (ATF) a Singapur.
El programa seleccionarà entre vuit i deu projectes d'animació (quatre-cinc per cada país d'Àsia-Pacífic i d'Europa).
Els formats acceptats inclouen llargmetratges d'animació, així com formats de televisió (sèries o minisèries) i curtmetratges en etapa de desenvolupament o finançament. S'atorgarà preferència als projectes amb un alt potencial creatiu, així com als que tinguin imatges interessants, potencial de coproducció i capacitat per viatjar a través de les fronteres i els continents.
El programa no és obert a continguts per a edat escolar i es donarà prioritat als projectes adreçats a joves, famílies i adults.
Tres sessions:
Dos dies de sessions de preparació en línia amb experts (28 i 29 d'octubre de 2024).
Els objectius principals de la primera sessió en línia són:
Dos dies de sessions de preparació en línia amb experts (18 i 19 de novembre de 2024).
Els objectius principals de la segona sessió en línia són:
Laboratori presencial a l'esmentat mercat (3 al 6 de desembre de 2024 a Singapur).
Els objectius principals de la presència a ATF Market a Singapur són:
Condicions de participació:
Procés de selecció en dues fases:
La decisió final es prendrà un mes abans de la primera sessió en línia, comentada i aprovada per EAVE i FVG. Després es notificarà als participants i se'ls demanarà que confirmin l'assistència en el termini d'una setmana.
Com presentar-s'hi?
Caldrà seguir els passos de registre.
La sol·licitud l'ha de presentar el productor/a que tingui la majoria dels drets.
Se sol·licita la següent informació:
Data límit: 20 d'agost del 2024.
Animation Lab & Pitch 2024 de Ties That Bind és organitzat per EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs amb la col·laboració de Friuli Venezia Giulia Audiovisual Fund, Udine Far East Film Festival i TAICCA. Aquest programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
CineMart, el mercat de coproducció d'IFFR Pro, secció d'indústria pertanyent a l'International Film Festival Rotterdam, proporciona cada any una llista seleccionada de projectes en desenvolupament que es presenten davant de representants de la indústria audiovisual internacional.
Llargmetratges en fase inicial de creació són introduïts juntament amb projectes immersius (XR). Els productors/es i els directors/es participants reben tutoria i oportunitats d'establir contactes, tot trobant les connexions adequades per fer realitat els seus projectes.
Cada any, CineMart convida un nombre selecte de cineastes i productors/es a presentar els seus projectes a coproductors, fons, agents de vendes, distribuïdors i altres finançadors potencials.
CineMart va ser la primera plataforma d'aquest tipus que va oferir als cineastes l'oportunitat de llançar les seves idees a la indústria cinematogràfica internacional i trobar les connexions adequades per fer realitat els seus projectes.
La 42a edició de CineMart es durà a terme durant el 54è International Film Festival Rotterdam (30 de gener al 9 de febrer de 2025).
Convocatòria oberta 2025 - Criteris de selecció:
Els projectes han de:
Tota la informació dels documents haurà d'estar en anglès, inclosos els subtítols.
Presenta-hi el teu projecte.
Data límit: 1 de setembre de 2024.
CineMart d'IFFR Pro compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El Festival Internacional de Cinema de Gijón/Xixón (FICX) ha obert la convocatòria per presentar llargmetratges i curtmetratges a la 62ª edició, que es durà a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El festival reuneix una àmplia selecció de cinema d'autor i de qualitat d'arreu del món, tot destacant propostes innovadores i cineastes emergents, amb un èmfasi particular en el cinema europeu i iberoamericà.
La Sección Oficial del FICX l'integren:
A més de la Secció Oficial, el festival es complementarà amb altres seccions, com:
Tierres en Trance: Competició transversal constituïda per una selecció de llargmetratges de (co)producció llatinoamericana i que no hagin estat exhibides públicament en territori espanyol amb anterioritat a la projecció a la propera edició del festival.
Enfants Terribles: Secció competitiva adreçada al públic infantil i juvenil.
Esbilla: Mostra de pel·lícules internacionals destacades per la seva qualitat i audàcia, a les que se sumen estrenes de valor formal o temàtic.
FICX | Laboral Cinemateca: Programació coproduïda per Laboral Cinemateca, conformada per una selecció audiovisual clàssica i/o contemporània acompanyada de presentacions especials i/o música en directe. Aquesta secció podrà dur-se a terme durant les dates del festival o com a part de la programació anual de FICXPlus i de Laboral Cinemateca.
Asturies Curtiumetraxes: Selecció de curtmetratges realitzats a Astúries o per cineastes asturians. Les bases i inscripció específica estaran disponibles a la pàgina web oficial del festival.
Focus, Retrospectives, Cicles i Projeccions Especials: Els Focus i Retrospectives tenen l'objectiu de descobrir/reivindicar l'obra de cineastes del panorama nacional i internacional. Els cicles es definiran per un criteri temàtic o geogràfic i les Projeccions Especials acolliran l'estrena a Espanya de títols destacats de la temporada i/o projeccions acompanyades de convidats/des especials.
Crossroads – SSIFF / FICX: Pel·lícules seleccionades conjuntament pel Festival de San Sebastián i el FICX.
Generació Mutant: Obres que aborden gèneres cinematogràfics clàssics des d'una perspectiva artística i heterodoxa.
La convocatòria està oberta a llargmetratges de no menys de 45 minuts de durada i curtmetratges de, com a a màxim, 30 minuts de durada, produïts després de l'1 de gener de 2023, que vulguin ser inscrits a les seccions competitives i no competitives del FICX, excepte per a la competició asturiana que serà objecte d'una convocatòria específica.
Las dates d'inscripció per participar-hi ja es troben actualment obertes, amb dates límit fins a:
Totes les inscripcions hauran de realitzar-se a través de Festhome des d'aquest enllaç.
Un any més es reafirma el compromís del FICX amb el cinema de qualitat, creatiu i audaç, i proporciona una plataforma essencial per a cineastes independents i emergents al panorama internacional.
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una nova anàlisi en profunditat sobre les mesures de suport al sector de l'exhibició cinematogràfica.
Sota el títol 'Curtains up on regulation and support measures for the cinema exhibition sector', el nou informe analitza quines normatives i polítiques de suport hi ha a Europa per donar suport al sector de l'exhibició de cinema.
L'informe, redactat per Sophie Valais, cap adjunta del Departament d'Informació Jurídica de l'Observatori, aprofundeix en les complexitats dels marcs normatius i dels mecanismes de suport que configuren el panorama de les exhibicions cinematogràfiques a Europa.
El primer capítol ofereix una visió en profunditat del sector de l'exhibició cinematogràfica, tot resseguint-ne l'evolució històrica des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Explora el circuit de comercialització de pel·lícules, tot detallant-ne la cadena de valor des de la preproducció fins al llançament comercial. Aquesta secció destaca el paper dels distribuïdors i exhibidors en l'explotació cinematogràfica de pel·lícules, i examina les tendències del mercat, inclosa l'assistència al cinema i l'estructura de la taquilla europea. El capítol també analitza les noves estratègies que s'utilitzen per atraure el públic del cinema en una època cada cop més dominada pels streamers, una tendència anterior però que va ser agreujada per la pandèmia de la COVID.
El segon capítol analitza el doble enfocament europeu de la intervenció pública en el sector del cinema. Presenta una visió general completa de les normes de competència, d'una banda, i de les normatives sectorials específiques dissenyades per garantir els objectius de la política cultural, de l'altra. Aquest capítol també ofereix exemples concrets d'eines normatives nacionals tant des del punt de vista econòmic (permisos especials per a l'explotació de cinemes, vals per a determinats grups de públic, per exemple) com cultural (quotes, compromisos o bonificacions per promoure la diversitat de la programació, per exemple), tot reflectint la gran varietat d'enfocaments arreu d'Europa. En aquest capítol també es descriu el marc legal rellevant de la UE, tractant qüestions com l'exclusivitat cinematogràfica, les finestres d'estrena i la territorialitat. A més, l'autora aborda les normes de la UE sobre competència i ajuts estatals tal com s'apliquen al sector del cinema, tot proporcionant una anàlisi exhaustiva de l'entorn normatiu que dona suport a la diversitat i la sostenibilitat del cinema a Europa.
El capítol tres descriu els mecanismes europeus de suport públic als cinemes, tot presentant l'evolució de les polítiques públiques de cinema des de la noció d'"excepció cultural" fins al concepte més ampli de "diversitat cultural". El capítol també detalla les condicions en què les ajudes estatals es consideren compatibles amb el mercat comú d'acord amb la legislació de competència de la UE i examina els criteris d'avaluació dels sistemes nacionals de suport en virtut de la Comunicació cinematogràfica de 2013. A més, examina diversos programes de suport nacionals i supranacionals, com ara el suport a cinemes d'arthouse i rurals, renovació de cinemes i estratègies innovadores dissenyades per atraure nous públics. L'autor també destaca els diversos enfocaments per donar suport a la distribució i exhibició de pel·lícules a Europa.
A la conclusió, l'autora subratlla la importància de l'experiència del cinema col·lectiu com a pedra angular de la vida cultural i social. Subratlla la necessitat d'un enfocament equilibrat que integri la innovació tecnològica amb les polítiques públiques destinades a donar suport al sector de l'exhibició. L'informe conclou que "un marc regulador polifacètic, combinat amb iniciatives liderades per la indústria i un enfocament renovat en la inclusió, la sostenibilitat i la representació, pot ajudar la indústria del cinema a afrontar els reptes de l'era digital i garantir la vitalitat i la diversitat cultural contínua del panorama cinematogràfic europeu".
Lectura essencial per als responsables polítics, els operadors de cinema i les parts interessades de la indústria audiovisual, que ofereix informació valuosa sobre les mesures reguladores i de suport disponibles actualment per al sector de l'exhibició de cinema a Europa.
Consulta i descarrega't l'informe 'Curtains up on regulation and support measures for the cinema exhibition sector'.
La 16a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 14 al 17 de desembre de 2024 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 30 de juliol.
Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d'uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.
Les Arcs Coproduction Village s'emmarca dins de l'Industry Village de Les Arcs Film Festival, un esdeveniment que es duu a terme a una de les estacions d'esquí dels Alps francesos més cèlebres del món. Reuneix anualment 500 professionals de la indústria (productors/es, distribuïdors/es i agents de vendes internacionals d'arreu d'Europa).
Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.
Criteris principals:
El formulari de sol·licitud s'ha d'emplenar en anglès, mentre que els annexos es poden enviar en anglès o francès a través d'aquesta plataforma.
Els annexos obligatoris són:
Els annexos opcionals són:
Anualment se solen rebre al voltant de 250 projectes, dels quals se solen seleccionar 18 llargmetratges europeus en desenvolupament.
A Les Arcs Coproduction Village no hi ha sessions públiques de pitching. Les reunions one-to-one s'organitzaran per generar oportunitats de matchmaking.
Premis:
Eurimages Co-production Development Award
Per primera vegada el 2024, Industry Village tindrà l'honor d'acollir el Premi al Desenvolupament de Coproducció. Eurimages concedirà un premi de 20.000 euros a un dels projectes seleccionats al Coproduction Village. Són elegibles tots els projectes amb una productora principal dels estats membres d'Eurimages que busquin involucrar almenys una altra productora d'un Estat membre diferent d'Eurimages.
ArteKino International Award
ArteKino International lliura un premi de 6.000 euros a un dels projectes seleccionats. El 2023, el premi va recaure en el projecte 'Kingdom of the Blind', de François Robic (França), produït per Moderato (França).
Presenta-hi el teu projecte, després de llegir amb deteniment les bases.
Data límit: 30 de juliol de 2024 a les 19h.
Les Arcs Coproduction Village de Les Arcs Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La productora María Zamora rebrà el prestigiós Premi Nacional de Cinematografia 2024, que atorga anualment el Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol.
Zamora és actualment productora i sòcia d'Elastica Films. En aquesta empresa i a Avalon (de la qual va ser productora i sòcia fundadora fins al 2021) ha estat productora executiva de diversos llargmetratges amb suport d'Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut com: 'Alcarràs', de Carla Simón (2022); 'Estiu 1993', dirigit també per Carla Simón (2017); 'Libertad', de Clara Roquet (2021); 'Creatura' (2023), d'Elena Martín Gimeno; o 'Todos están muertos', de Beatriz Sanchís (2014). Cal destacar que alguns van aconseguir també ajudes MEDIA posteriors a la distribució i/o agents de vendes internacionals.
Més recentment, els seus films 'Matria', d'Álvaro Gago (2023) i 'O Corno', de Jaione Camborda Coll (2023) també han rebut suport de MEDIA per estrenar-se a altres països europeus.
El Festival de San Sebastián ha obert el termini d’inscripció de WIP Europa 2024 fins al 3 de juliol.
Aquest esdeveniment té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció, tot impulsant-ne, a més, la circulació internacional.
WIP Europa 2024 es durà a terme els dies 23, 24 i 25 de setembre de 2024, tot coincidint amb WIP Latam i el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.
El comitè de selecció del Festival de Sant Sebastián triarà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees.
Data límit: 3 de juliol de 2024.
Molts dels cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com Maria Trénor, Michael Fetter Nathansky, Arantza Santesteban o Ion Borş han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com en altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació, consulta aquí.
Premis:
El Premi de la Industria WIP Europa. És atorgat per les empreses Best Digital, Bteam Pictures, Deluxe Content Services Spain, Dolby Iberia, Laserfilm Cine y Vídeo y Vídeo, Nephilim Producciones y No Problem Sonido i consisteix en la postproducció d'una de les pel·lícules presentades fins a un DCP subtitulat en anglès i distribució a Espanya.
El Premi WIP Europa consisteix en 10.000 euros per a la productora majoritària de la pel·lícula guanyadora del premi de la Indústria WIP Europa.
WIP Europa (The Industry Club) del Festival de Sant Sebastián compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El programa CEE Animation organitza una sessió en línia, emmarcada en CEE Animation Experience, sobre 'Com crear contingut captivador per a les audiències joves'.
Aquesta màsterclass es durà a terme el proper 5 de juny, de 14h a 15:30h, i es podrà seguir per Internet.
La directora holandesa Mascha Halberstad portarà entre bastidors els assistents pel que fa al seu treball en stop-motion per a infants.
Se centrarà principalment en els seus llargmetratges d'animació 'Oink oink' (2022) i 'Fox and Hare save the Forest' (2024). Ambdós compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i el darrer es va estrenar a l'edició passada de Berlinale Generation de la Berlinale.
La coordinadora de CEE Animation Forum, l'eslovaca Lea Pagáčová, serà l'encarregada de moderar la sessió.
L'esdeveniment està coorganitzat en col·laboració amb APAF - Slovak Association of Producers of Animated Film, Visegrad Film Forum i l'Academy of Performing Arts de Bratislava. Czech Film Fund i Audiovisual Producers´ Association CZ li donen suport financer.
CEE Animation Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Es podrà seguir el webinar a través de Facebook Live des d'aquest enllaç.
Series Mania Forum, la secció d’indústria del Festival Series Mania, té oberta la convocatòria de SeriesMakers 2024-2025, una iniciativa creativa que se centra en directors/es de llargmetratges que s'aventuren en el món de les sèries.
SERIESMAKERS seleccionarà deu equips amb una idea per a una sèrie de televisió amb guió per participar en un programa d'entrenament a mida centrat en desenvolupar un pitch deck complet. Mentors/es experimentats/es i directors/es, showrunners, guionistes i productors/es de primer nivell guiaran els nous creatius de sèries en tallers en línia.
Al final del programa, un jurat atorgarà a un dels equips un premi de 50.000 € per desenvolupar un guió pilot i una bíblia amb suport creatiu addicional.
L'equip premiat es presentarà al Series Mania Forum 2025.
Elegibilitat dels equips
Requisits dels projectes
Tarifes
En cas de selecció, cada duet haurà de pagar una matrícula de 2500€ (sense IVA), és a dir, 1250€ per cada participant. Us recordem que el programa està dissenyat només per a duets.
Això inclou:
La presentació al programa és gratuïta. El projecte guardonat serà convidat al Series Mania Forum 2025, que inclou la cobertura de les despeses d'allotjament a Lille durant dues nits i les acreditacions per al Series Mania Forum que donen accés a totes les activitats del Fòrum i del festival (conferències, estrenes, sessions de pitching, esdeveniments de networking, etc.).
No es cobriran les despeses de viatge.
Dates clau
Bases per a la presentació de sol·licituds
Materials de sol·licitud
Els i les sol·licitants han de presentar la documentació següent:
Preguntes?
Si teniu cap dubte o pregunta, consulteu la pàgina de preguntes freqüents o envieu un correu electrònic a seriesmakers@seriesmania.com.
*Les bases i reglaments poden estar subjectes a canvis.
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una nova edició del seu informe gratuït sobre finançament de pel·lícules europees de ficció.
Els incentius de producció es van convertir en la segona font de finançament més important per a les pel·lícules de ficció europees estrenades el 2021 (any de referència de l'estudi).
El nou informe destaca que mentre el finançament públic directe va continuar sent la font principal de finançament i la més important per a les pel·lícules europees de ficció (tot contribuint al 26% del total de volum de finançament), els incentius de producció es van convertir, per primera vegada, en la segona font de finançament més gran (sumant un 21% del total del volum de finançament).
L'estudi de l'Observatori defineix el finançament públic directe com a finançament públic procedent d'organismes nacionals, regionals i locals al país d'origen, així com de països de finançament minoritaris i fonts supranacionals. Per la seva banda, els incentius a la producció inclouen tant els nacionals com els estrangers.
El pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció europea destinada a estrena a cinemes amb llançament el 2021 va ser de 2,12 milions d'euros.
Tant els pressupostos mitjans com les estructures de finançament difereixen significativament entre mercats. En particular, el percentatge de finançament públic directe en el finançament cinematogràfic disminueix a mesura que augmenten la mida del mercat i el volum pressupostari.
Context de l'informe
Aquest informe anual és fruit d'un important projecte de col·laboració entre l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, i la European Film Agency Research Network (EFARN). Té com a objectiu proporcionar xifres concretes sobre com s'estan finançant les pel·lícules de ficció europees, tot oferint una perspectiva global i paneuropea i complementant el treball realitzat a l'àmbit nacional.
A partir de l'anàlisi pressupostària real de 448 pel·lícules de ficció europees d'acció real estrenades el 2021, aquesta és probablement la mostra de dades paneuropea més gran disponible fins ara sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees per a aquest any. L'informe ofereix coneixements únics basats en fets sobre una àmplia varietat de qüestions de recerca, des de la quantificació del pressupost mitjà de les pel·lícules de ficció europees fins a la importància de les fonts de finançament individuals.
Estructura de finançament de les pel·lícules de ficció europees
L'any 2021, el finançament de les pel·lícules europees de ficció amb estrena en cinema continua basant-se principalment en cinc fonts de finançament diferents: finançament públic directe; incentius a la producció; inversions dels canals de televisió/plataformes (difusors); inversions dels productors; i prevendes (les inversions del difusor combinen incentius de coproducció dels difusors amb prevendes realitzades a difusors establerts a qualsevol dels països coproductors d'origen).
Si bé el finançament públic directe suma el 26% del total de finançament i els incentius arriben al 21%, la inversió del productor arriba al 18%, les inversions dels difusors el 17% i les prevendes el 13%. Altres fonts de finançament inclouen l'equity privat, el finançament de deute o les inversions en espècie.
No obstant això, hi ha aparents diferències estructurals significatives entre els països pel que fa a com les pel·lícules de ficció són finançades. Algunes d'aquestes diferències estan aparentment lligades a la mida del mercat. Dues diferències òbvies concerneixen el finançament públic directe i els incentius de producció.
Les dades suggereixen clarament que el pes del finançament públic directe en el finançament de cinema incrementa amb menor mida del mercat i viceversa. Així, si bé va representar només el 18% del finançament total als quatre grans mercats de la mostra, el finançament públic directe va representar el 44% als mercats de mida mitjana i el 63% als petits.
En contrast, el pes dels incentius a la producció sembla incrementar amb més mida del mercat. En mercats petits només representen el 3%. A mercats mitjans el 14% ia mercats grans el 24%.
A més, la importància de les inversions dels productors, així com de les prevendes, sembla comparativament baixa en els mercats petits i mitjans en comparació dels mercats grans.
Desglossament del volum de finançament acumulat per font (2021):
Classificats per percentatge de participació. Basat en les pel·lícules de mostra.
Pressupostos de ficció destinada al cinema a Europa:
Les dades de l'informe suggereixen que el pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció destinada a estrena al cinema i amb llançament el 2021 va ser de 2,97 milions d'euros, mentre que el pressupost mitjà de la mostra emprada va ser de 2,12 milions d'euros euros.
Tot i això, novament els pressupostos varien en funció dels països. No sorprenentment, els pressupostos mitjans són més alts en mercats grans i més petits en mercats amb menor potencial de resultats de taquilla (ja que l'explotació dels mercats nacionals segueix sent clau per a les principals pel·lícules).
El pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció original de França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit (els països grans inclosos a la mostra) va ser de 2,7 milions d'euros el 2021 amb contrast als 1,8 milions d'euros i els 700.000 euros per a les pel·lícules europees de ficció produïdes en mercats europeus de mida mitjana i petita, respectivament.
Metodologia:
L'anàlisi es basa en dades detallades de plans de finançament de 448 pel·lícules europees de ficció estrenades el 2021 (procedents de 22 països europeus).
La mostra de dades inclou les coproduccions 100% nacionals i les coproduccions majoritàriament europees. Cobreix així un volum de finançament que suma 1,33 bilions d'euros. La mostra estima cobrir el 43% del total de pel·lícules de ficció europees produïdes amb estrena el 2021.
Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.
La 13a edició del Fòrum de Coproducció del Festival de San Sebastián, que es durà a terme del 23 al 25 de setembre de 2024, ha obert la convocatòria per rebre projectes audiovisuals d'Europa i Llatinoamèrica amb una durada mínima de 60 minuts i, almenys, el 20% de finançament assegurat. Els projectes europeus hauran de tenir una vinculació expressa amb Amèrica Llatina. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 17 de juny.
El Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina consisteix en la presentació dels projectes seleccionats mitjançant un pitching pregravat i reunions one-to-one entre els qui produeixen i dirigeixen la pel·lícula i potencials sòcies i socis.
El Fòrum coincideix amb els dos works in progress del Festival, adreçats a produccions europees (WIP Europa) i llatinoamericanes (WIP Latam), i suposa un punt de trobada que propicia contactes i acords entre professionals de la indústria cinematogràfica.
Els projectes seleccionats opten a tres guardons: Premi al Millor Projecte, Premi DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa) i ArteKino International Award. A més, els projectes seleccionats al Fòrum que compleixin els requisits podran participar a la següent edició del Producers Network del Marché du Film del Festival de Cannes.
El Festival seleccionarà un màxim de 20 projectes a partir dels informes elaborats per tres experts: la productora Agustina Chiarino i els programadors i integrants del comitè de Selecció del Festival Esperanza Luffiego i Javier Martín, que també és el delegat de Sant Sebastià per a Amèrica Llatina .
Des de la seva creació el 2012, el Fòrum ha seleccionat 191 projectes, dels quals 98 han estat completats i estrenats comercialment i a festivals com Cannes, Berlín, Venècia, Sundance, Locarno o Sant Sebastià. Per a més informació sobre casos d'èxit de participants en aquesta iniciativa consulteu aquest enllaç.
Premis:
Data límit: 17 de juny de 2024.
Consulta'n les bases.
El Fòrum de Coproducció del Festival de San Sebastián (secció de The Industry Club) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La 38a edició del Braunschweig International Film Festival, que es durà a terme de l'11 al 17 de novembre de 2024, estarà dedicada a cinema europeu emergent, tot projectant al voltant de 250 llargmetratges i curtmetratges internacionals, i concedint un total de deu premis.
Els curtmetratges es poden presentar amb sol·licitud fins al 10 de juny de 2024, mentre que els llargmetratges es poden presentar fins al 25 de juliol de 2024.
La tarifa d'inscripció reduïda (llargmetratges i curtmetratges) - Early Bird és fins al 18 d'abril del 2024.
Per als curtmetratges cal una durada inferior a 15 minuts i per a tots els llargmetratges una durada mínima de 70 minuts.
La presentació és oberta a tots els gèneres cinematogràfics i no s'estableixen limitacions de contingut. Els llargmetratges de només 50 minuts o més seran només acceptats si tracten el tema de la sostenibilitat o si tenen una connexió regional amb la pel·lícula o l'equip.
Es poden presentar pel·lícules produïdes per a cinema que es van completar després de l'1 de gener de 2023. La pel·lícula no ha d'haver estat estrenada a cinemes, transmesa per televisió a Alemanya, ni estar disponible per a la seva compra en DVD o Blu-ray o en streaming abans de les dates del festival.
S'elegiran primer les estrenes (estrenes mundials i en festivals alemanys) i les produccions a partir del 2024. Si l'idioma de la pel·lícula no és alemany, es requeriran subtítols en alemany o anglès.
El/la sol·licitant haurà de proporcionar al festival un screener en línia al moment de la sol·licitud de presentació de la pel·lícula. Aquest enllaç en línia ha d'estar protegit amb contrasenya o ser un enllaç no llistat. No s'accepten fitxers per descarregar.
Les pel·lícules poden presentar-se via Eventival (preferit per l'organització) o via FilmFreeway.
Les dates límit i les tarifes són les següents:
Llargmetratges:
Curtmetratges:
Braunschweig International Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
L'actriu francesa Juliette Binoche ha estat proposada per unanimitat per tots els membres de la Junta de l'Acadèmia de Cinema Europeu per succeir a Agnieszka Holland com a presidenta de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
La nova presidenta va ser escollida després que la presidenta en funcions, la cineasta polonesa Agnieszka Holland, hagués decidit renunciar el 2024. El càrrec honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.
La Junta de l'Acadèmia, recentment renovada al gener, ha proposat inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Juliette Binoche, membre actiu de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper. Formalment això serà a partir de l'1 de maig de 2024, després que la majoria dels 4.600 membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu hagin donat el seu vot d'aprovació fins a finals d'abril de 2024.
Holland, que va exercir com a presidenta del Consell fins al 2019, va assumir el càrrec de presidenta el 2021, succeint al cineasta alemany Wim Wenders. Va indicar la seva decisió de deixar el seu paper aquesta primavera, tot expressant el desig de dedicar-se plenament a fer pel·lícules. En una declaració compartida amb tots els membres de l'Acadèmia de 52 països europeus, l'actual president de la junta, Mike Downey i el conseller delegat de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, van dir: "Volem honrar el desig d'Agnieszka Holland i entendre completament que les responsabilitats a més de la realització de cinema, per molt inspiradores i importants que siguin, poden de vegades oposar-se a la creació d'art. Una decisió com aquesta també ens fa adonar-nos del molt que devem a la feina d'Agnieszka Holland per a la nostra institució. En nom de l'Acadèmia del Cinema Europeu, volem agrair-li el seu enorme suport, la seva força i una forta visió en totes les funcions que ha exercit dins de l'estructura de l'Acadèmia. Sense això, la feina feta els darrers anys no hauria estat la mateixa, i sens dubte no hauria estat tan agradable".
Juliette Binoche és una actriu, artista i ballarina nascuda a París. Referent indiscutible del cinema europeu i protagonista de produccions internacionals durant quatre dècades, Juliette Binoche, distingida amb l'Oscar, el BAFTA, el César, l'European Film Award, Screen Actors Guild Award o nominacions al Globus d'Or, els premis d'interpretació als festivals de Cannes, Berlín i Venècia, i el Premi Donostia del Festival de San Sebastián, va rebre també el Goya Internacional 2023.
Coneguda per les seves inoblidables interpretacions en films com 'El paciente inglés', actualment l'hem pogut veure a 'A Fuego Lento' i a la minisèrie d'Apple TV+, 'The New Look' (on interpreta Coco Chanel amb Ben Mendelsohn). Els seus propers projectes inclouen 'The Return', juntament amb Ralph Fiennes i dirigida per Uberto Pasolini i 'Queen at Sea', dirigida per Lance Hammer.
Binoche també ostenta la distinció única de ser l'única dona a guanyar el premi a la millor actriu als tres principals festivals de cinema europeus: la Palma d'Or a Cannes per 'Copia Certificada' (2010), la Copa Volpi i el Premi Pasinetti a Venècia per 'Tres Colores: Azul' (1993) i l'Ós de Plata de Berlín pel 'Paciente inglés' (1996).
Binoche va obtenir el reconeixement per primera vegada l'any 1985 per interpretar una versió modernitzada i adolescent de la Verge Maria a la controvertida 'Yo te saludo, María', de Jean-Luc Godard. L'actriu es va convertir en una autèntica estrella francesa el mateix any amb una aclamada actuació a 'Rendez-vous', d'André Téchiné. I encara que va ser la favorita del Festival de Cinema de Canes de 1985, Binoche va obtenir un autèntic reconeixement internacional quan va interpretar Tereza a 'La insoportable levedad del ser', de Philip Kaufman al costat de Daniel Day-Lewis el 1988.
Alguns dels seus papers cinematogràfics més destacats inclouen 'Chocolat' (que li va valer la seva segona nominació a l'Oscar); 'El Húsar en el Tejado', amb Olivier Martinez; 'Romance en Nueva York', amb William Hurt; 'Paris, Je t'aime'; 'Cumbres Borrascosas', amb Ralph Fiennes; 'Como la vida misma', amb Steve Carell; 'Confesiones íntimas de una mujer', de Diane Kurys; 'Código desconocido', de Michael Haneke i el seu paper nominat al César a 'La viuda de Sant Pierre'.
Posteriorment va protagonitzar 'Cosmopolis' (2012) juntament amb Robert Pattinson i dirigida per David Cronenberg, i 'An Open Heart'. El 2013, Binoche va interpretar Camille Claudel a 'Camille Claudel 1915', de Bruno Dumont, i va rebre excel·lents crítiques per la seva actuació. En els anys següents, Binoche va protagonitzar 'Nadie quiere la noche', d'Isabel Coixet, en l'èxit de taquilla 'Godzilla' (va recaptar més de 500 milions de dòlars a taquilla a tot el món), 'Viaje a Sils María', al costat de Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz i 'Los 33: una historia de esperanza', amb Antonio Banderas.
El 2017, va protagonitzar juntament amb Camille Cottin, dos projectes: 'Una familia embarazosa' i la sèrie 'Call my agent'. Aquell mateix any, Binoche va tornar a la pantalla gran amb 'Ghost in the Shell', amb Scarlett Johansson, i l'estrena a Cannes de Claire Denis 'Un sol interior'. En els anys següents va protagonitzar 'Hight Life' (2018), tot reunint-se amb Claire Denis i Robert Pattinson; 'La verdad' (2019), amb Ethan Hawke; 'Clara i Claire' (2019), amb François Civil; 'Manual de la buena esposa' (2020) o 'En un muelle de Normandía' (2021).
Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d'Europa Creativa MEDIA
Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.
Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL) és el programa de desenvolupament de llargmetratges organizat en el marc de l'Atlàntida Mallorca Film Fest de FILMIN.
A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s'ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.
També s'eliminen les diferències entre ficció i no ficció en una convocatòria única per a tots els gèneres.
Què ofereix:
Per a qui:
Premis:
Inscripcions:
Et pots inscriure a través del formulari.
Data límit: 12 d'abril del 2024 a les 16h.
Al formulari us demanaran l'enllaç a una carpeta única que contingui tots els materials requerits a les bases, pujada a un servei d'allotjament al núvol (Google Drive, Dropbox, o similar) amb permisos de descàrrega concedits.
Calendari:
Consulta les bases completes abans d'inscriure-t'hi.
En cas de dubte, escriu a: talent@atlantidafilmfest.es
Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL) compta amb el suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i d'Oficina MEDIA Espanya.
European Film Promotion, la plataforma de promoció del cinema europeu, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de la qual l'ICAA en forma part, convoca, un any més, el seu programa Producers on the move, que es durà a terme en el context del Festival de Cannes 2024.
Les sol·licituds per participar-hi es realitzen a través dels països membres de la plataforma, en el cas d'Espanya, a través de l'ICAA.
Es valoraran els criteris següents:
Depenent de la puntuació obtinguda, l'ICAA podrà proposar únicament un/a productor/a representant Espanya, que serà aquell o aquella que més puntuació obtingui i el seu projecte sigui el més adequat a la naturalesa del programa.
El fet de ser seleccionat per Espanya no dona automàticament la selecció definitiva per formar part del programa, aquesta és doncs una fase prèvia per definir quins són els candidats i candidates dels països membres de la plataforma.
European Film Promotion realitzarà la selecció definitiva a partir dels candidats presentats per arribar al grup final de 20 productors/es europeus/es, sent 31 els països representats a European Film Promotion.
Els productors/es 'seleccionats/des' hauran d'estar disponibles per unir-se al programa digital de dimarts 30 d'abril fins divendres 3 de maig de 2024 (no hi haurà sessió l'1 de maig) i a Cannes, per assistir-hi físicament, de dijous 16 a dilluns 20 de maig 2024.
L'ICAA es fa càrrec del fee de participació al programa Producers on the move, que puja a 1.500 euros.
Aquest fee NO inclou acreditació, viatge i allotjament. Aquests costos aniran a càrrec del productor o la productora, en cas de superar el procés de selecció d'European Film Promotion.
Els interessats han d'enviar el formulari enllaç extern (s'obre en una finestra nova) emplenat en anglès, al correu següent: difusion.icaa@cultura.gob.es
Data límit: 1 març 2024.
El programa de formació contínua Atelier Ludwigsburg-Paris, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'adreça a productors/es i distribuïdors/es cinematogràfics/ques emergents, recent graduats/des en un camp semblant. La data límit per inscriure-s'hi és el 31 de maig de 2024.
El programa Atelier Ludwigsburg-Paris seleccionarà un equip d'un màxim de 18 persones d'una mitjana de vuit nacions. Tots hi realitzen la formació a diferents llocs: la Filmakademie Baden-Württemberg de Ludwigsburg, La Fémis de París i la National Film and Television School de Londres.
L'any es divideix en fases presencials i de treball pràctic. Aquest darrer inclou excursions a canals de televisió, visites a festivals de cinema i una estada de pràctiques d'un mes en distribució o vendes internacionals. Al final de l'any de formació, els participants produiran el seu propi curtmetratge, que començaran a planificar des de l'inici del curs a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.
Calendari del programa:
Treball a classe, excursió a Estrasburg (França) i inici de desenvolupament d'un projecte de curtmetratge.
Treball a classe, visita al Festival du Court-Métrage de Clermont-Ferrand, França.
Treball a classe.
Treball a classe i excursió a Series Mania, a Lille.
Treball a classe i assitència al Festival de Cannes com a visitant acreditat/da.
Producció del curtmetratge final.
Treball a classe - fase teòrica:
A les fases de treball a classe s'aprofundiran els coneixements dels participants sobre les diferents àrees de la indústria cinematogràfica. Això significa assistir a seminaris i tallers, tot ampliant les habilitats i experiència amb l'ajuda de casos d'estudi.
Seminaris:
Durant l'estada a Ludwigsburg, París i Londres, els i les participants assistiran a seminaris a les respectives escoles de cinema. Professionals seleccionats de la indústria cinematogràfica faran classes i compartiran la seva experiència en molts camps diferents. El pla d'estudis inclou desenvolupament de guions, elaboració de pressupostos, finançament, dret contractual, planificació de rodatge, rodatge in situ, promoció, distribució i vendes internacionals.
Tallers de treball:
Un altre component important de l'any de formació són els tallers especialitzats a les diferents seus de l'Atelier. Per exemple, durant la Berlinale s'oferiran tallers de diversos dies de durada sobre el negoci cinematogràfic nord-americà. Sota la guia de professionals dels Estats Units, s'aprendrà sobre les diferències fonamentals amb el mercat cinematogràfic nord-americà. L'objectiu és ampliar els horitzons i mirar la indústria cinematogràfica a Europa amb nous ulls.
Casos d'estudi:
És important examinar més de prop les bones pràctiques. Per tant, els i les participants s'enfrontaran constantment a casos d'estudi que hauran d'analitzar. Per exemple, les dues setmanes a Londres inclouran una iniciació als problemes de la vida real que es troben al sistema de producció britànic.
Alternant teoria i pràctica:
A més del treball a l'aula descrit anteriorment, s'ampliarà constantment la ment dels i les participants a través de la pràctica. Les diferents destinacions ofereixen les seves oportunitats especials per viure experiències de primera mà.
Excursions:
A Ludwigsburg participaran en una excursió de diversos dies a Estrasburg (França). Allà coneixeran més de prop les rutines de producció quotidianes a ARTE i també coneixeran el treball de promoció del cinema europeu a Eurimages.
Visites a festivals de cinema:
Durant la sessió a París assistiran al festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand i al Festival de Cannes. Al febrer està prevista una visita a la Berlinale i al març coneixeran el festival Series Mania de Lille. Als festivals de cinema podran assistir a totes les projeccions com a visitant professional acreditat/da. Podran fer una ullada entre bastidors al mercat cinematogràfic i gaudir dels nombrosos esdeveniments i visites guiades paral·leles. Durant les diverses visites, augmentaran constantment els coneixements sobre l'organització, les ofertes i el potencial d'un festival de primer nivell.
Pràctiques:
A l'abril es reserven fins a set setmanes per fer pràctiques en una empresa de distribució cinematogràfica europea o en una empresa de vendes internacionals. En el dia a dia dels negocis, aprendran a fer front a diferents desafiaments i a assolir objectius. Posteriorment podran aplicar els nous coneixements a un estudi escrit sobre el tema de la distribució.
Producció del curtmetratge final:
A més de tota la teoria i planificació pràctica, la producció d'un curtmetratge és fonamental per al curs. Per això hauran de pensar en aquest projecte des del començament. Els primers passos seran a l'octubre. Després, de mica en mica, aniran incorporant contínuament els nous coneixements al projecte del curtmetratge, fins que el producte final estigui disponible al final de l'any de formació.
Com presentar-s'hi:
Qui pot participar a Atelier Ludwigsburg-Paris?
L'any de formació continuada s'adreça a productors/es i distribuïdors/es emergents de fins a 30 anys. Ofereix una formació profunda amb un enfocament europeu. Si et vas graduar d'una universitat de cinema o un altre curs rellevant i has adquirit alguna experiència professional a la indústria cinematogràfica, l'organització espera la teva sol·licitud. Si la vostra sol·licitud és ben rebuda, sereu convidats a Ludwigsburg per a un examen d'ingrés a finals de juny de 2024.
Sol·licitants d'arreu del món:
A més dels candidats europeus, també poden optar a un any de formació candidats internacionals a Ludwigsburg-París.
El programa 2024/2025 també és obert a sol·licitants que no procedeixin de països membres del programa Europa Creativa MEDIA. Això també brinda als principiants no europeus l'oportunitat d'adquirir o desenvolupar les seves habilitats per a una carrera a la indústria cinematogràfica europea.
Habilitats lingüístiques necessàries:
Per sisena vegada, aquest any també es poden postular candidats de parla anglesa, fins i tot si no parlen francès ni alemany. Tot i això, se'ls exigirà que realitzin cursos preparatoris d'idiomes en aquests idiomes. A més, l'Atelier ofereix cursos complementaris d'alemany i de francès. Durant les dues primeres sessions a Ludwigsburg i París, l'ensenyament d'alguns mòduls es realitzarà en anglès o s'interpretarà simultàniament (de l'alemany a l'anglès o del francès a l'anglès).
Tarifa de participació:
El preu del curs el 2023/2024 va ser de 1.500 euros, més les despeses d'allotjament a Ludwigsburg, París i Londres (2.900 euros) (subjecte a canvis a l'any de curs 2024/2025). L'Atelier organitzarà i cobrirà les despeses d'allotjament per a excursions i festivals. També organitzarà i subvencionarà l'allotjament a Ludwigsburg/Stuttgart, París i Londres a prorrata (inclòs a 2.900 euros).
La taxa del curs i la participació en els costos d'allotjament han de pagar abans de començar el programa a l'acadèmia de cinema.
És possible sol·licitar una beca per a candidats que hagin estat seleccionats al costat alemany; se'ls enviarà més informació després de rebre la notificació d'acceptació per part de Filmakademie.
Data límit (programa 2024/2025): 31 de maig de 2024.
Documents de sol·licitud necessaris:
Envieu la vostra sol·licitud per correu electrònic a la coordinadora del programa Dorothee Martin (info-atelier@filmakademie.de). Envieu només un fitxer PDF que no ha d'excedir els 3 MB. Es requereixen els següents documents en anglès o alemany:
On s'envia la sol·licitud?
Els candidats han d'enviar les seves sol·licituds a la Filmakademie Baden-Württemberg a Ludwigsburg. Si no us accepten la primera vegada, podeu tornar a sol·licitar una altra vegada una plaça a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.
Les entrevistes es faran per al costat alemany a finals de juny de 2024 i per al costat francès a finals de juny/principis de juliol de 2024.
EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs té oberta la convocatòria d'EAVE Puentes Latin America - Europe Co-Production Workshop 2024, el seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa - Amèrica Llatina. La data límit d'inscripció és el proper 15 de febrer.
EAVE Puentes s'enfoca a avaluar el potencial artístic i formular estratègies de màrqueting i distribució, mentre s'orienta en el procés de desenvolupament i s'identifiquen les oportunitats de mercat o finançament tant a Amèrica Llatina com a Europa.
Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d'estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com 'Una mujer fantástica', 'La boda de Rosa', 'Neruda', 'Pequeña Flor', 'Blondi'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d'EAVE a Gaijin -França- i productora de 'Los Perros', 'Costa Brava, Líbano', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de 'Las Herederas', 'Gigante', 'Tanta agua', etc.). S'hi uniran altres experts convidats tant d'Europa com d'Amèrica Llatina.
Qui s'hi pot presentar?
El taller està orientat a professionals tant de la indústria cinematogràfica d'Amèrica Llatina com d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.
La selecció constarà de 10 productors/es enfocats al desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) juntament amb quatre o cinc professionals del cinema europeu enfocats al desenvolupament professional (sense tenir projecte). A més, estaran inclosos agents de vendes internacionals, finançadors, distribuïdors, programadors de festivals, representants de mercats de coproducció i productors europeus.
Calendari del programa:
Com presentar-s'hi?
T'hauràs de registrar i completar el formulari de sol·licitud.
1. Els documents de sol·licitud per a sol·licitants amb projectes de desenvolupament són els següents:
Tots els materials s'han d'enviar en un únic fitxer PDF i traduïts a l'anglès.
Només s'accepten llargmetratges de ficció.
Per als sol·licitants de parla hispana se'ls sol·licita, com a addició opcional que enviïn tots els materials en espanyol.
Els guions s'envien prèvia sol·licitud, però han d'estar preparats per al primer taller.
2. Per als sol·licitants enfocats en el desenvolupament professional (sense projecte), han d'enviar els documents següents en un fitxer .PDF traduïts a l'anglès:
Gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA i d'IBERMEDIA, la participació és gratuïta. A cada participant se'ls cobrirà l'allotjament i els àpats durant el taller. A més, s'oferirà un nombre limitat de beques parcials per a despeses de viatge en casos específics.
Data límit: 15 de febrer de 2024
En cas de consultes, podeu contactar amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
EAVE Puentes d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
TorinoFilmLab té oberta la convocatòria del fons TFL Audience Design Fund fins al 23 de gener de 2024.
L'objectiu d'aquest fons és donar suport a pel·lícules en etapa de distribució, que implementin estratègies innovadores de distribució i d'abast d'audiències.
TorinoFilmLab atorga una ajuda de 45.000 euros per donar suport a pel·lícules que planegin ser estrenades a, almenys, dos territoris, i en un d'aquests, a sala de cinema. Cobreix les despeses relacionades amb la creació i l'execució d'activitats per a la participació de l'audiència, que es diferenciïn de la distribució i el màrqueting tradicional.
El TFL Audience Design Fund combina suport financer amb consultoria de disseny d'audiències: té tres sessions en línia obligatòries. La finalitat és crear una estratègia personalitzada per a la implementació de conceptes innovadors de participació i divulgació a l'audiència.
El 2024 s'assignaran un total de tres subvencions de 45.000 euros cadascuna.
Criteris delegibilitat
Les quotes de coproducció s'han de repartir segons els rangs següents:
- Productors MEDIA: mínim 20% - màxim 70%.
- Productors no MEDIA: mínim 30% - màxim 80%.
Revisa els detalls dels criteris d'elegibilitat.
Envia la teva sol·licitud:
A continuació, detallem els materials que cal enviar en un únic arxiu PDF (màx. 10 MB), en anglès:
Calendari
Formulari A: Excel adjunt. | Formulari B: PDF adjunt.
Contacte: greta.fornari@torinofilmlab.it i nordio@torinofilmlab.it
La tercera edició de CartoonNext, de CARTOON, es durà a terme del 9 a l'11 d'abril del 2024 a Marsella (França). La data límit per insciure-hi projectes d'animació en desenvolupament per a marca cross-media o multiplataforma és el 31 de gener de 2024.
CartoonNext ofereix 3 dies dedicats a l'evolució de les indústries creatives i digitals.
El focus principal se centrarà en les conferències de professionals experimentats que aporten la seva visió sobre el futur del vostre negoci, el vostre ofici i el vostre dia a dia.
A més, productors/es vinguts d'arreu d'Europa presentaran projectes innovadors seleccionats, tot mostrant la seva estratègia multiplataforma i rebent un feedback directe i reflexiu d'experts internacionals en animació amb diferents antecedents.
Presentar un projecte a CartoonNext donarà als productors/es les claus i els consells per transformar el seu projecte d'animació en una IP realment reeixida.
Un panel d'experts digitals donarà suport als productors de cara al pitch, i després proporcionarà feedback en directe després del pitch, que els permetrà desenvolupar o reajustar els aspectes creatius o més estructurals, com el model de negoci del seu projecte multiplataforma.
L'esdeveniment concentra al voltant de 250 participants de 20 països a la ciutat de Marsella (França), un seminari amb pitch dedicat a les noves oportunitats d'innovacions tecnològiques, els nous modes de consum de continguts i els nous formats audiovisuals.
Quines activitats s'hi fan?
Qui assisteix a Cartoon Next?
Distribuïdors/es, agents de vendes internacionals, inversors, productors, directors, streamers, empreses de videojocs o premsa, entre d'altres.
Qui hi pot participar?
Com participar-hi?
Has d'enviar el teu projecte a través d'aquest enllaç i seguir els passos següents:
PAS 1: Preparar la informació del projecte.
Sinopsi (700 caràcters) per publicar a l'app de CARTOON.
Arxiu PDF amb:
Cal tenir en compte que, per obtenir consells clars i útils per part del panel d'experts, caldrà de ser tan precís com sigui possible. Tota la informació sol·licitada s'ha de presentar en anglès.
Tres imatges del projecte:
PAS 2: Crear un compte a Cartoon Next.
PAS 3: Emplenar el formulari.
Data límit (inscripció de projectes): 31 de gener de 2024.
Data límit (inscripció de participants amb projectes seleccionats): 19 de febrer de 2024.
Data límit (inscripció de participants sense projecte): 18 de març de 2024.
Més informació: vanessa@vjcmedia.co.uk / setareh.samavi@cartoon-media.eu
CartoonNext de CARTOON compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.
Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.
De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.
L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale i va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.
L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.
Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.
La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesos Robert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.
'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.
Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.
L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.
Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).
Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.
I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.
Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.
Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.
S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Slate Development (CREA-MEDIA-2024-DEVSLATE), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 13 de desembre de 2023 a les 17h.
L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat dels productors audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.
Està previst que el sistema d'enviament de sol·licituds s'obri el proper 3 d'octubre.
IMPORTANT
Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licituds en aquesta convocatòria. Els sol·licitants que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament d'un Slate Europeu (CREA-MEDIA-2023-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2023-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.
Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de slate europeu, desenvolupament de mini slate europeu i desenvolupament de videojocs i contingut immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una convocatòria.
Descripció de les activitats a finançar
Es donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.
El desenvolupament de l'Slate europeu donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els sol·licitants poden afegir un curtmetratge de talent emergent al seu paquet (opcional).
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.
També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre operadors de diferents països que participen en l'eix MEDIA, així com reforçar la competitivitat de les productores audiovisuals europees consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació. capacitat per explorar nous camps i mercats.
Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles:
Empresa europea i independent de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït dues obres prèvies de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des de 2017 que s'hagin estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit de presentació de la sol·licitud. En el cas d'emissió en línia, es requereixen tres canals diferents.
Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.
Pel que fa a la producció d'aquestes obres prèvies elegibles el sol·licitant haurà de demostrar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari en el pla de finançament o el productor delegat; o
- Que el seu director general o un dels seus accionistes aparegui en els crèdits d'una obra anterior com a productor o com a productor delegat.
Els sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no compleixin els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.
Projectes elegibles:
Els sol·licitants han de presentar un Slate que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles.
Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a treballs separats dins de la mateixa sol·licitud.
El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar almenys 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:
1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.
Durada:
Normalment, els projectes no haurien de superar els 36 mesos (són possibles pròrrogues, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació).
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023
Obertura de la convocatòria: 3 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de desembre de 2023, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: gener - abril de 2024
Informació als sol·licitants: juny de 2024
Signatura del conveni de subvenció: setembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Standard proposal template
Call document
Guide for applicants
Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement
Standard annexes templates:
El cineasta romanès Cristian Mungiu va participar el passat mes de maig a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo, juntament amb la col·laboració de l'oficina Europa Creativa MEDIA Desk - Romania.
Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema, ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes, entre els quals destaca la Palma d'Or el 2007 amb '4 Meses, 3 semanas y 2 días’, els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb 'Más allá de las colinas', així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula 'Los exámenes'.
La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també al Festival de Cinema de Cannes 2022. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de la seva participació a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, Cristian Mungiu va compartir amb nosaltres la seva visió sobre el cinema europeu i la importància i la riquesa de la seva diversitat, així com el paper fonamental de MEDIA en aquest sentit: “Gràcies al suport de MEDIA, les meves pel·lícules s’han pogut estrenar a les sales de cinema de molts països i n’estic molt orgullós, perquè la gent les pugui descobrir als cinemes. És imprescindible que existeixi aquest tipus de finançament”.
Veieu-ne el vídeo a continuació:
El Festival de San Sebastián ha obert el termini d'inscripció de WIP Europa fins al 3 de juliol.
Aquest esdeveniment té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció, tot impulsant-ne, a més, la circulació internacional.
La presentació de les pel·lícules es realitzarà davant d'una audiència composta pels acreditats a la 71 edició del Festival de Sant Sebastián, amb la finalitat de contribuir-ne a la finalizació, distribució i exhibició. S'hi podran presentar llargmetratges:
Per al procés de preselecció es requerirà un tall del film. No s'acceptaran: tràilers, teasers o compilacions d'escenes (en el cas que la pel·lícula no estigui en espanyol haurà de tenir subtítols en espanyol o anglès).
La participació a WIP Europa suposa:
El comitè de Selecció del Festival de Sant Sebastià escollirà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees. La data límit dinscripció és el 3 de juliol.
L'esdeveniment es durà a terme els dies 25, 26 i 27 de setembre, coincidint amb WIP Latam i el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.
Moltes de les i els cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com Arantza Santesteban, Tonia Noyabrova, Ion Borş o Selman Nacar han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com en altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació consulta aquí.
La iniciativa WIP Europa de The Industry Club (Festival de Sant Sebastián) té suport d'Europa Creativa MEDIA. També és possible gràcies al suport del departament de desenvolupament econòmic, sostenibilitat i medi ambient del Govern Basc, així com a la col·laboració del departament de cultura i política lingüística del Govern Basc, de Best Digital, de BTeam Pictures, de Deluxe Content Services Spain, de Dolby Iberia, de Laserfilm Cine y Vídeo, de Nephilim Producciones i de No Problem Sonido.
Consulteu el Reglament WIP Europa i empleneu el formulari d'inscripció.
Data límit: 3 de juliol de 2023.
Més informació:
ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar, el passat 19 de maig al Pavelló Holandès de Canes, els detalls de la quarta edició d'A Season of Classic Films, una sèrie de projeccions gratuïtes dissenyades per atraure el públic més jove al nostre patrimoni cultural cinematogràfic compartit. El programa 2023 d'aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'allargarà de juny a desembre de 2023 a les sales europees i en línia.
La iniciativa també pretén donar a conèixer el treball dels arxius cinematogràfics europeus, tot connectant el públic amb la història del cinema i la importància de la preservació del cinema.
Patrimoni cinematogràfic europeu
La quarta edició d'A Season of Classic Films inclourà un programa divers comissariat per més de 20 institucions del patrimoni cinematogràfic europeu. Les restauracions d'estrena mundial es presentaran com a projeccions gratuïtes arreu d'Europa fins a finals de 2023 i es complementaran amb eines educatives per atraure el públic més jove al patrimoni cinematogràfic europeu, com ara música en directe, presentacions de cineastes, etc.
Les pel·lícules abasten els primers clàssics muts, thrillers i comèdies romàntiques, fins a obres centrades en temes d'actualitat com el feminisme o l'impacte de l'urbanisme en el medi ambient. Moltes de les pel·lícules seran accessibles mundialment en línia de manera gratuïta durant un temps limitat per promocionar encara més el patrimoni cinematogràfic europeu al públic internacional. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.
Descobriu-ne el programa complet aquí (PDF)
La Filmoteca de Catalunya participa de nou en aquest programa, enguany amb la digitalització en 4K de la pel·lícula 'Boom Boom', de Rosa Vergés.
L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat dels productors audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.
Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licituds en aquesta convocatòria. Els sol·licitants que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament d'un Slate Europeu (CREA-MEDIA-2023-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2023-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.
Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de slate europeu, desenvolupament de mini slate europeu i desenvolupament de videojocs i contingut immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una convocatòria.
Activitats elegiblesEs donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.
El desenvolupament de l'Slate europeu donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els sol·licitants poden afegir un curtmetratge de talent emergent al seu paquet (opcional).
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.
També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre operadors de diferents països que participen en l'eix MEDIA, així com reforçar la competitivitat de les productores audiovisuals europees consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació. capacitat per explorar nous camps i mercats.
Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegiblesEmpresa europea i independent de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït dues obres prèvies de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des de 2017 que s'hagin estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit de presentació de la sol·licitud. En el cas d'emissió en línia, es requereixen tres canals diferents.
Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.
Pel que fa a la producció d'aquestes obres prèvies elegibles el sol·licitant haurà de demostrar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari en el pla de finançament o el productor delegat; o
- Que el seu director general o un dels seus accionistes aparegui en els crèdits d'una obra anterior com a productor o com a productor delegat.
Els sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no compleixin els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.
Projectes elegiblesEls sol·licitants han de presentar un Slate que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles.
Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a treballs separats dins de la mateixa sol·licitud.
El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar almenys 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:
1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.
DuradaNormalment, els projectes no haurien de superar els 36 mesos (són possibles pròrrogues, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació).
CalendariCalendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023
Obertura de la convocatòria: 3 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de desembre de 2023, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: gener - abril de 2024
Informació als sol·licitants: juny de 2024
Signatura del conveni de subvenció: setembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):Standard proposal template
Call document
Guide for applicants
Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement
Standard annexes templates:
L'objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres amb un fort potencial d'audiència internacional
Descripció de les activitats a finançarL'acció europea de codesenvolupament ha de donar suport al desenvolupament d'un projecte únic d'explotació comercial destinat a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. El projecte ha de ser co-desenvolupat per almenys dues productores independents europees, que hagin signat un acord de codesenvolupament que especifiqui la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar obres d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar col·laboracions sòlides i innovadores als àmbits creatiu i de finançament i a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, tot millorant així el potencial per arribar a públics a d'àmbit europeu i internacional.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegiblesEmpreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.
El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2017 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a, almenys, tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.
El coordinador haurà de provar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o el productor delegat; o
- Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.
Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat per al finançament.
Projectes elegiblesNomés seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:
Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.
El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.
S'hi adjuntarà un contracte degudament datat i signat per l'autor (s). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.
S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos.
FinançamentLump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.
La subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant (p. ex., per coordinador i soci elegible) és de 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, en què la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros. La subvenció concedida podrà ser inferior a la quantitat sol·licitada.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:L'objectiu del suport al European mini-slate development és fomentar la competitivitat de les empreses productores independents europees i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L'objectiu també és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial de circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també oferirà un punt d'entrada per al talent emergent, donant-los l'oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la base sòlida que ofereixen empreses experimentades.
Convocatòria per a productores audiovisuals de països de baixa capacitat de producció audiovisual -Espanya no s'inclou a la llista (*)- destinada al desenvolupament de dos a tres projectes audiovisuals amb potencial internacional per a cinema, televisió o plataformes digitals.
Sol·licitants elegibles:Empresa europea i independent de producció audiovisual establerta en un país petit o mitjà categoritzat com de baixa capacitat de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2017 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents del sol·licitant. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Pel que fa a la producció d'aquesta obra prèvia elegible, el sol·licitant haurà de demostrar el següent:
- Que va ser lúnica empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o al productor delegat; o
- Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
Haureu d'emplenar aquesta informació en un apartat de la sol·licitud. En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*) Cal destacar que encara que les empreses espanyoles no puguin presentar-se com a coordinadores en aquest ajut, sí que poden participar-hi com a coproductores dels projectes que s'hi presentin.
Projectes elegiblesActivitats de desenvolupament de paquet de projectes de dues a tres obres:
Les obres concebudes com una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i comercialització s'han de presentar en una sola sol·licitud. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades.
El dia de la fotografia principal (o inici de rodatge) dels projectes presentats no ha de tenir lloc en un termini de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:
1) el curtmetratge té una durada màxima de vint minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el rodatge comença un dia després de la data límit de la convocatòria.
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 36 mesos.
Calendari Plantilles d'annexos estàndard:
- Lump Sum calculator
- Creative dossier of the projects submitted for funding
- Information on independence and ownership control
- Declaration on language of the submitted materials
El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, en funció del seu rendiment al mercat, per a la reinversió en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules europees no nacionals recents.
Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment
Sol·licitants elegibles:Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:
En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a elegible l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.
Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.
Projectes elegiblesL'ajuda funciona en dues fases:
1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:
Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.
El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.
El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2022 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)
El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.
Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d'eficiència, s'han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.
El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemboquen
saran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).
2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en:
Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
CalendariL'acció Films on the Move ha de fomentar i donar suport a la distribució més àmplia de pel·lícules europees no nacionals recents, tot animant, en particular, els agents de vendes i els distribuïdors cinematogràfics a invertir en la promoció i la distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Descripció de les activitats a finançarLes activitats que es finançaran són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent de vendes de la pel·lícula.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles:Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Projectes elegiblesLes activitats que es finançaran són campanyes de distribució teatral i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Al projecte s'ha d'adjuntar un mínim de 7 distribuïdores diferents dels quals almenys 2 han de ser originàries de països de menor capacitat audiovisual Grup A o Grup B*.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals haurien de centrar-se en estrenes en cinemes.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
La pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:
- ha de ser una obra de ficció (incloses pel·lícules d'animació) o documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
- ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts el 2022 com a molt aviat;
- no pot consistir en continguts alternatius (òperes, concerts, performances, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni que defensi la violència;
- Les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 15M EUR;
- ha de ser majoritàriament produït per un productor o productors establerts als països participants en la cadena MEDIA. Un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir de països que participen en la línia MEDIA i les empreses productores han d'estar acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits d'obertura, els drets d'autor que apareixen als crèdits continuats, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació dels beneficis;
- la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
* Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania
Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació a la secció MEDIA: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Lichtenstein, Montenegro , Macedònia del Nord i República de Sèrbia.
Publicació de la convocatòria: 26/09/2023
1er termini: 2on termini:
Termini per a la presentació de sol·licituds: 14 març 2024 17:00 CET (Brussels) 18 juliol 2024 17:00 CET (Brussels)
Període d'avaluació: De Març a juny de 2024 De juliol a octubre de 2024
Informació als sol·licitants: Setembre 2024 Gener 2025
Signatura del conveni de subvenció: Desembre 2024 Abril 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):