L'actriu francesa Juliette Binoche ha estat proposada per unanimitat per tots els membres de la Junta de l'Acadèmia de Cinema Europeu per succeir a Agnieszka Holland com a presidenta de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
La nova presidenta va ser escollida després que la presidenta en funcions, la cineasta polonesa Agnieszka Holland, hagués decidit renunciar el 2024. El càrrec honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.
La Junta de l'Acadèmia, recentment renovada al gener, ha proposat inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Juliette Binoche, membre actiu de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper. Formalment això serà a partir de l'1 de maig de 2024, després que la majoria dels 4.600 membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu hagin donat el seu vot d'aprovació fins a finals d'abril de 2024.
Holland, que va exercir com a presidenta del Consell fins al 2019, va assumir el càrrec de presidenta el 2021, succeint al cineasta alemany Wim Wenders. Va indicar la seva decisió de deixar el seu paper aquesta primavera, tot expressant el desig de dedicar-se plenament a fer pel·lícules. En una declaració compartida amb tots els membres de l'Acadèmia de 52 països europeus, l'actual president de la junta, Mike Downey i el conseller delegat de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, van dir: "Volem honrar el desig d'Agnieszka Holland i entendre completament que les responsabilitats a més de la realització de cinema, per molt inspiradores i importants que siguin, poden de vegades oposar-se a la creació d'art. Una decisió com aquesta també ens fa adonar-nos del molt que devem a la feina d'Agnieszka Holland per a la nostra institució. En nom de l'Acadèmia del Cinema Europeu, volem agrair-li el seu enorme suport, la seva força i una forta visió en totes les funcions que ha exercit dins de l'estructura de l'Acadèmia. Sense això, la feina feta els darrers anys no hauria estat la mateixa, i sens dubte no hauria estat tan agradable".
Juliette Binoche és una actriu, artista i ballarina nascuda a París. Referent indiscutible del cinema europeu i protagonista de produccions internacionals durant quatre dècades, Juliette Binoche, distingida amb l'Oscar, el BAFTA, el César, l'European Film Award, Screen Actors Guild Award o nominacions al Globus d'Or, els premis d'interpretació als festivals de Cannes, Berlín i Venècia, i el Premi Donostia del Festival de San Sebastián, va rebre també el Goya Internacional 2023.
Coneguda per les seves inoblidables interpretacions en films com 'El paciente inglés', actualment l'hem pogut veure a 'A Fuego Lento' i a la minisèrie d'Apple TV+, 'The New Look' (on interpreta Coco Chanel amb Ben Mendelsohn). Els seus propers projectes inclouen 'The Return', juntament amb Ralph Fiennes i dirigida per Uberto Pasolini i 'Queen at Sea', dirigida per Lance Hammer.
Binoche també ostenta la distinció única de ser l'única dona a guanyar el premi a la millor actriu als tres principals festivals de cinema europeus: la Palma d'Or a Cannes per 'Copia Certificada' (2010), la Copa Volpi i el Premi Pasinetti a Venècia per 'Tres Colores: Azul' (1993) i l'Ós de Plata de Berlín pel 'Paciente inglés' (1996).
Binoche va obtenir el reconeixement per primera vegada l'any 1985 per interpretar una versió modernitzada i adolescent de la Verge Maria a la controvertida 'Yo te saludo, María', de Jean-Luc Godard. L'actriu es va convertir en una autèntica estrella francesa el mateix any amb una aclamada actuació a 'Rendez-vous', d'André Téchiné. I encara que va ser la favorita del Festival de Cinema de Canes de 1985, Binoche va obtenir un autèntic reconeixement internacional quan va interpretar Tereza a 'La insoportable levedad del ser', de Philip Kaufman al costat de Daniel Day-Lewis el 1988.
Alguns dels seus papers cinematogràfics més destacats inclouen 'Chocolat' (que li va valer la seva segona nominació a l'Oscar); 'El Húsar en el Tejado', amb Olivier Martinez; 'Romance en Nueva York', amb William Hurt; 'Paris, Je t'aime'; 'Cumbres Borrascosas', amb Ralph Fiennes; 'Como la vida misma', amb Steve Carell; 'Confesiones íntimas de una mujer', de Diane Kurys; 'Código desconocido', de Michael Haneke i el seu paper nominat al César a 'La viuda de Sant Pierre'.
Posteriorment va protagonitzar 'Cosmopolis' (2012) juntament amb Robert Pattinson i dirigida per David Cronenberg, i 'An Open Heart'. El 2013, Binoche va interpretar Camille Claudel a 'Camille Claudel 1915', de Bruno Dumont, i va rebre excel·lents crítiques per la seva actuació. En els anys següents, Binoche va protagonitzar 'Nadie quiere la noche', d'Isabel Coixet, en l'èxit de taquilla 'Godzilla' (va recaptar més de 500 milions de dòlars a taquilla a tot el món), 'Viaje a Sils María', al costat de Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz i 'Los 33: una historia de esperanza', amb Antonio Banderas.
El 2017, va protagonitzar juntament amb Camille Cottin, dos projectes: 'Una familia embarazosa' i la sèrie 'Call my agent'. Aquell mateix any, Binoche va tornar a la pantalla gran amb 'Ghost in the Shell', amb Scarlett Johansson, i l'estrena a Cannes de Claire Denis 'Un sol interior'. En els anys següents va protagonitzar 'Hight Life' (2018), tot reunint-se amb Claire Denis i Robert Pattinson; 'La verdad' (2019), amb Ethan Hawke; 'Clara i Claire' (2019), amb François Civil; 'Manual de la buena esposa' (2020) o 'En un muelle de Normandía' (2021).
Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d'Europa Creativa MEDIA
Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.
Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta la segona edició del Mes del Cinema Europeu 2023 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, amb una participació rècord de 75 sales de 40 països.
A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant sis setmanes fins a la seva gran final el 9 de desembre amb els Premis del Cinema Europeu a Berlín.
A tot Europa, gràcies al soci de l'Acadèmia Europa Cinemas, els cinemes emblemàtics de 40 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses les capitals, els pobles petits i les xarxes nacionals de cinema, destaquen pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un focus especial en les pel·lícules europees i, per primera vegada, el portal de VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus; ambdós permeten la participació dels als amants del cinema d'arreu del món.
Durant el Mes del Cinema Europeu hi haurà multitud d'iniciatives diferents. En lloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i s'adapta al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia que s'anuncia cada any en diferents moments a partir d'agost. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2024. Diverses projeccions arreu d'Europa són presentades per cineastes i per membres entusiastes de l'Acadèmia del Cinema Europeu.
Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu serà el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove (4-5 de novembre)), durant el qual tindrà lloc la posada en marxa del Club de Cinema Europeu, seguit de la 'Europe's Biggest Watch Party' de la pel·lícula 'Everything will change'. Durant el cap de setmana es donaran a conèixer les tres pel·lícules nominades al Premi del Públic Jove anual.
Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 12 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la confederació internacional de cinemes d'autor.
Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: a Tirana (Albània), això significa implicar el Tirana Film Club durant cada projecció i debat. Els joves amants del cinema conduiran les preguntes i respostes i comentaran les pel·lícules després de cada projecció. Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) ofereix programes de curtmetratges dedicats i moderats per a adolescents de l'escola, mentre que Arta a Cluj-Napoca (Romania) ofereix projeccions escolars de 'Good bye, Lenin!', de Wolfgang Becker; 'El Espíritu de la Colmena', de Víctor Erice; 'La vida de los otros', de Florian Henckel von Donnersmarck; i 'La Strada', de Federico Fellini.
El cinema Sphinx de Gant ofereix projeccions per al públic jove amb preguntes i respostes, així com projeccions matinals que inclouen esmorzars i un programa especial de curtmetratges centrat en el dolor, que inclou una xerrada amb el públic.
La participació del públic en general té un paper important per a tots els cinemes participants. Això pot significar que una projecció vagi seguida d'un sopar comunitari i una conversa, en una vetllada centrada en la lesió cerebral, l'art i la lluita per trobar un camí per tornar a la vida (a Frederikssund, Dinamarca). O un esdeveniment especial LGBTQIA+ al voltant d'una projecció de POLISH PRAYERS (LUX Arthouse a Lugano, Suïssa). O un programa de projeccions infantils per a pares, mares i fills i filles (Kinodvor a Ljubljana, Eslovènia). La Bio Central de Hralec Kralové (República Txeca) presentarà un Quiz de cinema europeu i un menú especial de begudes europees al bar, Cineplex Loteanu de Chisinau (Moldavia) presenta un programa especial de candidats a curtmetratges als Premis del Cinema Europeu, Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) projecta PAW PATROL, seguit d'un taller d'"animació intel·ligent" a la mediateca, i el Romuva de Kaunas (Lituània) ofereix cinema gastronòmic amb una conferència especial a càrrec d'un xef professional.
Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi ha un enfocament especial a les directores europees (Yorck Kinogruppe Berlin), una retrospectiva d'Agnes Varda (Tirana), un enfocament a Rainer Werner Fassbinder (Kinoteka Zagreb), un programa "Best of Besson" (Kino Aero Prague), un homenatge especial a Tilda Swinton (Kino Soprus Tallinn), una exposició sobre el cineasta alemany Andreas Dresen i projeccions de les seves pel·lícules (Filmmuseum Potsdam), un especial de Wim Wenders (Visionario Udine) i un focus sobre Alain Resnais (Kundura Sinema, Istanbul).
Moltes sales de cinema se centren durant el Mes del Cinema Europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà una Setmana del Cinema Txec a Croàcia, un Festival de Cinema Francès a la República Txeca, una Setmana del Cinema Francès a Berlín, Jornades del Cinema Espanyol a Macedònia del Nord i un festival de cinema estonià a Malta.
El Mes del Cinema Europeu continuarà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els amants del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu.
El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l'Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en cooperació amb Europa Cinemas, CICAE, MUBI i DAFilms, així com amb nombrosos socis locals.
La pel·lícula The Teachers’ Lounge ('Sala de profesores'), d’Ilker Çatak (Alemanya), que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2024, a la cerimònia duta a terme dimarts 16 d'abril, a l'hemicicle del Parlament a Brussel·les.
La pel·lícula, produïda a Alemanya, narra la història de la Carla, una jove professora de secundària, que es distingeix dels seus companys pel seu idealisme. Quan una sèrie de robatoris no resolts enterboleixen l'ambient entre el professorat, la Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta i per a sorpresa de tots, exposa el lladre, però la seva revelació allibera unes forces que llisquen constantment sense control i presenta a la Carla un dilema insoluble.
La vicepresidenta del Parlament Europeu, Evelyn Regner (S&D, AT) va dir: "La cultura i el cinema, en particular, tenen un paper fonamental a l'hora de consolidar el nostre sentit d'una identitat europea compartida. Els valors que hi ha al cor de la nostra democràcia europea són els mateixos que es mostren a les pel·lícules actuals. Avui recordem junts com de preciosa i fràgil és la democràcia, sobretot ara que falten poques setmanes per a les eleccions europees".
Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia del Cinema Europeu, va comentar: "Al nostre parer, tots els nominats van ser guanyadors, i totes les pel·lícules criden l'atenció sobre el fet que el cinema no només millora la imaginació, sinó que també mostra el nostre món sencer des de múltiples perspectives i té el poder d'ampliar la nostra visió i pensament. Només hem de mirar els cinc candidats al premi d'enguany: grans obres d'art que són diverses, entretingudes i socialment compromeses amb el món en què vivim".
El coguionista i director de la pel·lícula guanyadora İlker Çatak, l'escriptor Johannes Duncker i el productor Ingo Fliess van dir en un comunicat: "El nostre sincer agraïment al nostre públic i als estimats membres del Parlament Europeu. Estem profundament honrats per l'acollida generalitzada de la nostra pel·lícula entre els espectadors d'Europa i més enllà. Aquest reconeixement subratlla el paper vital del professorat com a herois no reconeguts de la nostra societat. Amb el màxim respecte, els dediquem aquest premi".
Les altres quatre pel·lícules finalistes per al premi van ser: '20.000 Especies de Abejas', de la directora basca Estibaliz Urresola Solaguren; 'Fallen Leaves' del finès Aki Kaurismäki; el documental 'On the Adamant', del francès Nicolas Philibert; i el documental 'Smoke Sauna Sisterhood', de la directora estoniana Anna Hints. Totes quatre compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La pel·lícula guanyadora s'ha escollit combinant un vot del públic i un vot dels eurodiputats, amb una ponderació del 50% cadascun.
Podeu veure la roda de premsa amb el guanyador, Evelyn Regner i Mike Downey després de la cerimònia a EbS i EP Live.
LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d’Europa Creativa MEDIA i d’Europa Cinemas.
Recupereu aquí el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2024:
Aquest cap de setmana s'han celebrat els Premis Annie 2024, considerats com 'els Oscar de l'animació'. La pel·lícula amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, que comptava amb 5 nominacions, ha obtingut el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
Les cinc nominacions dels Annie Awards a les quals optava són les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges. I finalment va obtenir el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
Es tracta de la primera pel·lícula d'animació de Pablo Berger, i és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon. Després d’estrenar-se mundialment al Festival de Cannes, va ser guardonat al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy amb el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival, i guardonat amb el Gran Premi del Públic a la Secció Oficial Fantàstic de la 56a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Robot Dreams ha estat també guardonat com a Millor Film d'Animació dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu i està nominada als Oscars 2024 a Millor Pel·lícula d'Animació.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d'animació i millor música original), 2 Premis Goya (millor pel·lícula d'animació i millor guió adaptat), i 3 Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
Sinopsi
Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar Robot a la platja.
Recupereu el vídeo de l'entrevista que vam tenir oportunitat de fer-li a Pablo Berger, director de 'Robot Dreams'.
Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
Veieu-ne el vídeo a continuació:
Consulteu totes les pel·lícules guardonades als Annie Awards 2024.
El cicle Premi Lux 2024 arriba a la Filmoteca de Catalunya, on es podran veure els cinc films nominats enguany al LUX Audience Award 2024, una iniciativa del Parlament Europeu, que compta amb el suport del Progama Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea.
El Premi del Públic LUX és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.
Es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
Aquest any són cinc les pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic.
La Filmoteca de Catalunya acull els dijous del mes de febrer (els dies 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer) a les 20h la projecció gratuïta de les 5 pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu: The Teachers' Lounge, d'Ilker Çatak (Alemanya); el documental On the Adamant, de Nicolas Philibert (França i Japó); el també documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia); Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya); i la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Totes compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La primera sessió es durà a terme el proper dijous 1 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la pel·lícula alemanya Das Lehrerzimmer ('Sala de profesores'), dirigida per Ilker Çatak. A la darrera edició dels Premis del Cinema Alemany (Premis Lola 2023) es va endur els guardons a millor film, direcció, actriu, guió i muntatge.
Sinopsi
Carla, una jove professora d'institut, es distingeix dels seus col·legues pel seu idealisme. Quan un seguit de robatoris sense resoldre intoxiquen l'ambient entre el professorat, Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta desemmascara al lladre, però la seva revelació allibera forces fora de control i plantegen a Carla un dilema irresoluble.
Reserveu la vostra entrada gratuïta.
La segona sessió es durà a terme el dijous 8 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental francès Sur l'Adamant, de Nicolas Philibert.
Sinopsi
L'Adamant és un centre de dia únic. Un edifici flotant al Sena que acull adults amb problemes de salut mental. L'equip que el dirigeix intenta resistir contra la deshumanització de la psiquiatria ajudant els pacients a reconnectar amb el món.
Reserveu la vostra entrada gratuïta.
La tercera sessió es durà a terme el dijous 15 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia). La pel·lícula ha estat guardonada a la categoria de millor documental als Premis del Cinema Europeu.
Sinopsi
Ocultes en un bosc frondós al sud d'Estònia, un grup de dones es reuneix en la foscor fumejant d'una sauna per compartir les seves idees i els seus secrets.
Embolcallades d'una calor tòrrida i densa, es despullen en cos i ànima per desprendre's de les pors i de les vergonyes atrapades en els seus cossos i recuperar la força mitjançant un sentiment d'unió.
Reserveu la vostra entrada gratuïta.
La quarta sessió es durà a terme dijous 22 de febrer a les 20h amb al projecció gratuïta de Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya).
Sinopsi
Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon.
Reserveu la vostra entrada gratuïta.
La cinquena i última sessió es durà a terme dijous 29 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Amb la presentació de la directora.
Premi a la millor interpretació principal (la nena Sofía Otero) del Festival de Berlín i millor film i actriu de repartiment (Patricia López Arnaiz) al Festival de Màlaga. És el tercer film espanyol (després d’El Reino i Alcarràs) a ser candidat al Premi Lux.
Sinopsi
Una nena de vuit anys no entén perquè la gent insisteix a adreçar-se a ella amb un nom amb el qual no s'hi reconeix. Durant un estiu entre ruscos a casa de la seva bestia, la seva vida i la de la seva mare canvien per sempre.
Reserveu la vostra entrada gratuïta.
Recordeu que la possibilitat de qualificar els films fins al 14 d'abril de 2024 i no perdre així l'oportunitat de guanyar una varietat de premis incloent un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament d'aquests guardons, que peremtrà conèixer els directors i els equips de rodatge dels llargmetratges nominats.
Voteu a la plataforma des d'aquest enllaç.
Notícia relacionada: El Parlament Europeu anuncia les pel·lícules nominades al Lux Audience Award 2024
La 81a edició dels Globus d'Or, que atorga l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, s'ha dut a terme el 7 de gener de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula dramàtica francesa Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet, amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució (Films on the move), que comptava amb quatre nominacions i ha obtingut dos premis: Millor pel·lícula de parla no anglesa i Millor guió de pel·lícula (Justine Triet, Arthur Harari).
El film també va ser el guanyador de la Palma d'Or a la darrera edició del Festival de Cannes, així com el gran triomfador dels Premis del Cinema Europeu (European Films Awards) de la European Film Academy, amb 6 guardons: Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Justine Triet), Millor Actriu (Sandra Hüller), Mllor Guió (Justine Triet, Arthur Harari), Millor Muntatge (Laurent Sénéchal) i el Premi European University Film Award. V
Vam tenir l’oportunitat de gaudir del film a la darrera edició de la European Cinema Night, als Cinemes Girona de Barcelona i a Rambla de l’Art de Cambrils, el passat dilluns 4 de desembre. Actualment es pot veure als cinemes.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades als Globus d'Or 2024.
La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.
Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.
De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.
L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale i va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.
L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.
Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.
La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesos Robert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.
'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.
Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.
L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.
Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).
Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.
I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.
Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.
Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.
El film amb suport MEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estibaliz Urresola (que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució per a la seva estrena en altres territoris europeus), figura entre els 6 films nominats a la categoria de European Discovery - Prix Fipresci 2023 dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
Aquest premi es lliura en col·laboració amb FIPRESCI, la Federació Internacional de Crítics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge. Un comitè format per membres de FIPRESCI i experts designats per l'Acadèmia del Cinema Europeu decideix sobre les sis produccions nominades, que en aquesta edició 2023 són les següents:
Pel que fa a la resta de les nominacions principals de la 36a edició dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu les ha fet també públiques avui, en un vídeo oficial en què adolescents d'arreu d'Europa, tots membres del recentment estrenat European Film Club, presenten totes les pel·lícules nominades i protagonistes. Els guanyadors es donaran a conèixer en la cerimònia festiva de lliurament de premis que tindrà lloc el 9 de desembre a Berlín.
La resta de nominacions són:
Pel·lícula europea (ficció):
Doumental europeu:
Director/a europeu/a:
Actriu europea:
Actor europeu:
Guionista europeu/a:
Consulteu les nominacions de la 36a edició del European Film Awards de la European Film Academy.
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu es durà a terme a Berlín el 9 de desembre de 2023.
Notícia relacionada: El film MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, nominat als Premis EFA 2023
La European Film Academy ha anunciat el Young Audience Film Weekend, que es durà a terme del 3 al 5 de novembre de 2023 amb la participació de 25 països europeus, per celebrar el llançament de la iniciativa European Film Club.
La part pública d'aquest cap de setmana arrenca amb el Young Audience Film Summit 2023, que ja va per la tercera edició, sota el tema 'El futur de la humanitat'. La cimera és cocreada i organitzada per 30 joves de més de 15 països, que assisteixen personalment a Erfurt (Alemanya) i 100 més que interactuen en línia. Els joves que van crear l'European Film Club han triat explorar subtemes que inclouen el canvi climàtic, els drets humans, l'impacte social de la pandèmia (especialment en la salut mental dels joves), a més d'analitzar visions d'utopia i del futur distòpic al que ens podem enfrontar, si no fem res.
L'esdeveniment també es retransmetrà en directe a tot Europa a través de www.europeanfilmclub.org.
European Film Academy ha estat cocreant i codesenvolupant European Film Club durant més de dos anys amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. El seu llançament oficial serà el 5 de novembre de 2023 a Cinéma Galeries de Brussel·les (Bèlgica). Aquest esdeveniment serà retransmès en streaming a més de 25 països i presentarà algunes persones joves que l'han cocreat. Aquest llançament continuarà amb una projecció simultània d''Everything will change' a més de 35 cinemes amb diàlegs de cinema a cadascun d'ells i una sessió Q&A en què els joves podran plantejar preguntes a les ments creatives darrere de la pel·lícula: el director Martin Persiel i l'actor Paul Raymond.
European Film Club és una plataforma digital que fa un catàleg seleccionat de pel·lícules europees fàcilment accessibles per a joves de 12 a 19 anys. Es construeix sobre l'èxit i l'experiència del Young Audience Award (des del 2012) i atorga a les joves audiències accés per un any al viatge pel cinema europeu. Després d'haver treballat en un prototip, el projecte està llest per desenvolupar-se arreu d'Europa.
El Young Audience Film Weekend també inclourà el Film x TV Lab el divendres 3 de novembre (tot oferint l'oportunitat a 30 joves europeus d'estar en un lloc on conèixer commissioning editors de diferents canals de televisió europeus).
El potencial per a una autèntica creació de contingut només augmentarà a mesura que European Film Club s'expandeixi al voltant d'Europa. Això atorga l'oportunitat de crear un programa format magazine sobre cinema per a joves que celebrin la cultura europea i la passió per això d'una manera divertida i accessible.
El cinema és un dels bens culturals més grans d'Europa i obrir-lo als joves perquè explorin diferents cultures i idees encaixa no només amb la missió de la European Film Academy sinó també amb els ideals del servei públic de radiodifusió i l'interès del sector comercial en formes innovadores d'arribar al públic. També encaixa bé amb els objectius d'Europa Creativa MEDIA de desenvolupar audiències joves i "salvaguardar, desenvolupar i promoure la diversitat i el patrimoni cultural i lingüístic europeu", així com amb l'estratègia de la European Broadcast Union de facilitar "continguts que inspirin, eduquin i entretinguin les nostres comunitats i reflecteixin la seva diversitat”.
Per a aquells que no puguin assistir en persona, encara hi ha la possibilitat de ser part de l'acció unint-se a la projecció més àmplia d'Europa amb EVERYTHING WILL CHANGE. Això oferirà una experiència immersiva de visualització de pel·lícules per a tothom i provarà l'experiència de visualització col·lectiva del European Film Club. En registrar-se en aquest esdeveniment exclusiu, els participants podran unir-se a un debat animat després de la projecció, tot connectant amb altres entusiastes del cinema de tots els racons d'Europa.
A més, s'anunciaran els tres films nominats al Young Audience Award. El públic es podrà postular per unir-se al jurat del European Film Club, compost per 99 membres, per seleccionar la pel·lícula guanyadora. Aquest moment tan esperat desvetllarà les tres pel·lícules que han captivat el públic jove i han aconseguit nominacions a aquest premi (una categoria oficial dels European Film Awards). El guanyador serà presentat durant la cerimònia dels European Film Awards el 9 de desembre del 2023 per tres dels joves membres del jurat.
La pel·lícula Close, de Lukas Dhont, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució, ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2023.
Close va ser la guanyadora gràcies al públic europeu, després d'una votació en què competia amb quatre pel·lícules més del continent, incloent la catalana 'Alcarràs', de Carla Simon, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA. A la votació d'aquest any es van rebre prop de 45.000 vots.
Recordem que Close va ser guanyadora del Premi del Jurat del Festival de Cannes 2022 i del Festival de Sevilla 2022. La cinta de Dhont va comptar amb cinc nominacions als European Film Awards.
El cineasta belga va recollir el premi visiblement emocionat al Parlament Europeu.
Close va ser distribuïda per Vértigo Films al nostre país.
LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d'Europa Creativa MEDIA i d'Europa Cinemas.
Recupereu aquí el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2023:
La European Film Academy (EFA) ha anunciat les tres pel·lícules nominades a l'EFA Young Audience Award 2023, una de les categories dels European Film Awards.
Les tres pel·lícules candidates a vèncer aquest guardó per a films destinats a audiències joves són:
Recordem que un dels moments forts de l'actual Month of European Film va ser el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove, del 4 al 5 de noviembre, en el qual es va posar en marxa el European Film Club i es van donar a conèixer les tres pel·lícules nominades a l'anual Young Audience Award).
El proper 9 de desembre de 2023, a la cerimònia de lliurament dels European Films Awards a Berlín, es coneixerà la vencedora d'aquest premi.
Més informació i altres categories dels European Film Awards des d'aquest enllaç.
L'Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat les vuit incorporacions d'enguany als 'Tresors de la cultura cinematogràfica europea'.
Amb aquests Tresors, l'Acadèmia celebra llocs de caràcter simbòlic per al cinema europeu, llocs de valor històric que cal mantenir i protegir no només ara, sinó per a les generacions futures.
Entre els vuit llocs nous, hi ha zones més grans com el districte de Baščaršija de Sarajevo, els Scheibler Lofts a Księży Młyn a Łódź (Polònia) i el pintoresc port de Corricella a l'illa italiana de Procida.
L'Acadèmia també ha afegit edificis específics com el bonic cinema Palatsi de Tampere (Finlàndia), el pont de Koningshaven a Rotterdam i el vaixell de vapor suís 'Schiller', un dels vaixells que travessa el llac de Lucerna. Finalment, també hi ha dos estudis de cinema històrics que se sumen a la llista: Gamla Filmstaden a Suècia i Filmparken a Jar (Noruega).
'Els tresors de la cultura cinematogràfica europea' formen part de les activitats de patrimoni cinematogràfic ampliat de l'Acadèmia del Cinema Europeu, que van començar l'any 2022. Des de llavors, el nou departament del patrimoni cinematogràfic europeu ha iniciat una xarxa d'acadèmies nacionals de cinema, cinemateques i arxius cinematogràfics dedicats al suport i la promoció de clàssics del nostre continent. Una part de les activitats patrimonials també és la secció 'In Memoriam' dels Premis del Cinema Europeu, que es va estrenar a la cerimònia de lliurament de premis del 2022 i commemora els companys del cinema europeu que van morir.
Les vuit noves incorporacions de 2024 s'afegeixen a les 41 ja existents:
Consulteu els 49 'Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea' actuals.
Just després que 'Robot Dreams' aconseguís la nominació als Oscars 2024 a Millor Pel·lícula d'Animació, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el seu director, Pablo Berger.
Les seves quatre pel·lícules (Torremolinos 73 (2003), Blancanieves (2012), Abracadabra (2017) i Robot Dreams (2023)) són coproduccions europees i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ja sigui al desenvolupament o a la distribució.
Robot Dreams és la primera pel·lícula d'animació de Pablo Berger, i és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon. Després d’estrenar-se mundialment al Festival de Cannes, va ser guardonada al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy amb el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival, i guardonada amb el Gran Premi del Públic a la Secció Oficial Fantàstic de la 56a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Robot Dreams ha estat també guardonada com a Millor Film d'Animació dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d’animació i millor música original), 4 nominacions als Premis Goya (millor pel·lícula d’animació, millor guió adaptat, millor música original i millor edició), 3 Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada també amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
La pel·lícula ha aconseguit també 5 nominacions als Premis Annie 2024 (considerats com 'els Oscar de l'animació) a les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges.
Pablo Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
Veieu-ne el vídeo a continuació:
Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra; el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023.