L'Acadèmia del Cinema Català i Catalunya Internacional engeguen la 4a edició del Catalyst for Talent, amb l’objectiu de promoure la internacionalització del talent interpretatiu català.

Del 30 de juny al 3 de juliol, els 10 actors i actrius seleccionats tindran l'oportunitat d'assistir a diversos tallers a porta tancada de la mà de 4 professionals internacionals del món del càsting: Nathalie Cheron (França), Piotr Bartuszek (Polònia), Luis Rosales (Ciutat de Mèxic) i Carolyn McLeod (Regne Unit).

A més, el grup actoral també gaudirà d'una masterclass amb Pep Armengol, director de càsting, acadèmic i Membre d'Honor de l'Acadèmia, sobre les claus del càsting del segle XXI, i una sessió dedicada a l'art del networking impartida per Luci Lenox, comissària del Catalyst for Talent i directora de càsting irlandesa assentada a Barcelona.

Els talents seleccionats per la 4a edició del Catalyst for Talent són: Iñaki Mur, Angelina Llongueras, Zoe Stein, Aleix Melé, Chaymae Bel, Jordi Farrés, Max Grosse Majench, Fanny Gatibelza, Pablo Capuz i Noemí Costa.

A banda dels tallers dirigits als actors i actrius seleccionats, la 4a edició del Catalyst for Talent presenta una àmplia programació d'activitats obertes al públic. És necessària la inscripció prèvia i les places són limitades!

Enguany, el Catalyst for Talent encetarà el seu tret de sortida el 30 de juny amb la xerrada inaugural El camí a l’escena internacional: una ruta oberta, una conversa entre l’actor i acadèmic Sergi López i l’actriu Aida Folch, on ambdós compartiran els fonaments i decisions que varen marcar la seva carrera internacional, així com els reptes i implicacions que comporten aquest tipus de trajectòries. La sessió, moderada pel director de càsting Edu Pérez, també oferirà una mirada plural sobre les diverses maneres d'accedir i consolidar-se en un circuit global. Inscripcions aquí.

Dimarts 1 de juliol es durà a terme la taula rodona Casting around the world, encapçalada pels directors i directores de càsting convidades en aquesta nova edició Nathalie Cheron, Piotr Bartuszek, Luís Rosales i Carolyn McLeod. Amb tots ells coneixerem les especificitats que caracteritzen els quatre mercats on actuen: França, Polònia, Mèxic i Regne Unit. A més, descobrirem quins són els camins d'accés dels i les intèrprets internacionals en les produccions locals en cadascun d’aquests territoris.  Àlex Navarro, coordinador d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, serà l’encarregat de conduir la sessió. Podeu inscriure-us-hi a través de l'enllaç següent.

Més tard, s’obrirà el diàleg El càsting: un espai segur, on es reflexionarà sobre la seguretat en els processos de càsting i la importància del consentiment en totes les seves fases. També abordarem la necessitat d’aplicar les mesures previstes en el Protocol de consentiment en el procés i la sala de càsting d'APDICE (Asociación Profesional de Dirección de Càsting de España). En aquest conversatori participaran Anna González, directora de càsting i membre d’APDICE; Vàleria Sorolla, actriu; i Xènia Masó, representant. Al capdavant de la moderació es troba la directora de càsting Alejandra Alaff. Inscripcions aquí.

El dimecres 2 de juliol, Luis Rosales, director de càsting de pel·lícules com Roma, d’Alfonso Cuarón, serà l’encarregat de conduir el taller Com realitzar un bon procés de càsting? Manual per a direcció i producció. En aquest taller, dirigit a directors/es de cinema i productors/es que busquen comprendre i perfeccionar els processos de càsting en l’àmbit audiovisual, es treballaran aspectes com la definició del perfil dels personatges, el disseny de convocatòries o l’organització d’audicions presencials o virtuals, entre altres qüestions. Inscripcions aquí.

Finalment, aquell mateix dia, l’actor Malcolm McCarthy i la directora de càsting de peces com la minisèrie de Philip Barantini Boiling Point, Carolyn McLeod, protagonitzaran la xerrada Diverse casting, transforming reality, en la qual s’aprofundirà en la influència del càsting en la construcció d’una mirada més diversa i inclusiva en l’audiovisual. Lluny de limitar-se a ser un simple reflex de la realitat, el cinema té la capacitat de transformar-la i de generar imaginaris col·lectius més amplis i representatius. En aquest sentit, aquesta trobada convida a repensar qui explica les històries i com es poden obrir les portes del set a perfils que, històricament, han estat exclosos de la pantalla. Moderarà la conversa la consultora especialitzada en diversitat, igualtat i inclusió en el sector audiovisual, Salima Jirari. Inscripcions aquí.

Podeu trobar més informació sobre les activitats i els formularis d’inscripció a través de l’enllaç següent. 

La 28a edició del Festival de Málaga, que es durà a terme del 14 al 23 de març de 2025, exhibirà 260 produccions a les seves diverses seccions. En aquesta ocasió, el suport d'Europa Creativa MEDIA adquireix un protagonisme especial i reflecteix la seva contribució al desenvolupament i la difusió del cinema europeu.

Organitzat per l'Ajuntament de Màlaga i Màlaga Procultura, el certamen compta amb el suport del Ministeri de Cultura a través de l'ICAA, la Diputació de Màlaga, la Junta d'Andalusia, la Conselleria de Turisme i Andalusia Exterior, així com la Conselleria de Cultura i Esport. Entre els seus patrocinadors figuren Repsol com a partner multienergia, a més de RTVE, Atresmedia, Fundació "La Caixa", Cerveses Victoria, Iryo i Diario SUR.

Secció Oficial
La Secció Oficial competitiva inclou 22 llargmetratges, dels quals 15 són espanyols i 7 llatinoamericans. Entre ells, tres títols compten amb el suport de MEDIA:

• ‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográfica i l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta.
• ‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films).
• Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Una coproducció de la catalana Distinto Films, la valenciana Jaibo Films, i la portuguesa O som e a Fúria. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

Zonazine Sección Oficial

Dedicada a propostes innovadores presenta el següent film amb suport MEDIA:

• Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.

Curtmetratges a la Secció Oficial:

El Festival també posa en valor el format curt, amb produccions que compten amb suport MEDIA:

• Ficció - Programa Dos:
  • ‘El cuento de una noche de verano’, de María Herrera. Producció d'Avalon. Suport MEDIA al European Slate Development.
  • ‘De sucre’ (‘De azúcar’), de Clàudia Cedó (Espanya, 2024). Una coproducció de la catalana Lastor Media i la valenciana Suica Films. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
• Animazine:
  • ‘Buffet Paraíso’, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d'Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development.

Mosaico Panorama Internacional

Aquesta secció acull produccions europees, entre les quals figuren les següents amb el suport de MEDIA:

• ‘Fuga’, de Mary Jiménez i Bénédicte Liénard (Bèlgica, Països Baixos, França i Perú). Coproducció de Clin D'oeil Films, SNG Film, Tu Vas Voir i Perpetua Cine. Suport MEDIA al European Slate Development.
• ‘L'Attachement’, de Carine Tardieu (França). Producció de Karé Productions, France 2 Cinema i Umedia. Suport MEDIA a European Film Distribution (estrena a Bèlgica).

Seccions i activitats paral·leles

El Festival de Màlaga també incorpora diverses activitats on es projecten obres audiovisuals amb suport MEDIA:

• Cinefórum:
  • ‘La Virgen Roja’, de Paula Ortiz (Espanya i EUA). Producció de Elástica Films, Avalon i Amazon MGM Studios. Suport MEDIA al European Slate Development.
• Cinema per a la infància:
  • ‘La llum d'Aisha’, de Shadi Adib (Espanya, Alemanya i Singapur). Producció de Castelao Productions, Castelao Pictures, Mago Audiovisual Production, La Luz de Aisha AIE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Peng! Boom! Tschak! Films y Sangnila. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
  • ‘Dragonkeeper - Guardiana de Dragones’, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i la Xina). Producció de Guardián de Dragones AIE, China Film Animation, China Film Corporation, Movistar Plus y Atresmedia Cine. Apoyo MEDIA en desarrollo de contenido.
• Cinema i salut:
  • ‘Campeones’, de Javier Fesser. Producció de Morena Films, Películas Pendleton i Movistar Plus. Suport MEDIA a la distribució.

El Festival de Màlaga es consolida com un espai de referència per a la indústria cinematogràfica espanyola i iberoamericana. La presència de projectes amb suport d'Europa Creativa MEDIA reafirma la transcendència d'aquest programa en l'impuls i la projecció del talent audiovisual europeu.

Per a més informació i detalls sobre la programació completa del Festival, visiteu l'enllaç següent.

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb una editorial centrada en el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual. També hi figura un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; un especial sobre Animar_BCN, la convenció europea d’animació, i la participació de Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com el cineasta Pablo Berger, director i guionista de l'aclamada Robot Dreams, entre altres pel·lícules amb suport MEDIA; el cineasta francès Bertrand Bonello; i el guionista i director de cinema gironí Isaki Lacuesta. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2024, com la nova sèrie de Leticia Dolera, 'Pubertat'; el debut en el llargmetratge d’Iván Morales, 'Esmorza amb mi'; la segona pel·lícula d'Avelina Prat, 'Una quinta portuguesa'; ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias; la comèdia negra ‘Mario‘, de Guillem Miró; la nova pel·lícula de Judith Colell, ‘Frontera‘; i 'La gang‘, film escrit i dirigit per les germanes Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás.

Aquest número també compta amb un article sobre l'èxit del cicle 'MEDIA al Maldà', que enguany arriba a la tercera temporada, i un repàs del panorama jurídic actual pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial al sector audiovisual. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats enguany a les sales catalanes. 

Consulteu-la a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf.

A partir d'ara, els documentals i els llargmetratges d'animació nominats als European Film Awards també competiran amb les pel·lícules de ficció nominades a la categoria European Film 2024.

En el seu compromís de reconèixer la diversitat i la creativitat del cinema europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu s'enorgulleix d'anunciar un canvi important pel que fa a la votació de la categoria de pel·lícula europea. Aquest estiu, la Junta de l'Acadèmia del Cinema Europeu va decidir amb efecte immediat que a partir de la 37a edició dels Premis del Cinema Europeu, no només els llargmetratges de ficció sinó també els llargmetratges documentals i els llargmetratges d'animació es considerin candidats a la categoria de pel·lícula europea.

L'objectiu d'aquest canvi és reflectir millor el fet que els documentals i els llargmetratges d'animació són una part essencial de la cultura cinematogràfica europea, tot aportant molt a la seva gran diversitat. Tant les pel·lícules documentals com les d'animació presenten una gran varietat de gèneres, tradicions narratives i formes narratives, per a qualsevol públic.

En una decisió històrica, la Junta de l'Acadèmia ha acordat que els documentals i les pel·lícules d'animació són tan poderoses i captivadores com els llargmetratges de ficció i, per tant, mereixen una participació igual a la categoria de cinema europeu. En incloure pel·lícules documentals i d'animació en aquesta categoria més prestigiosa dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu pretén reconèixer igualment els èxits i les contribucions de les pel·lícules documentals i d'animació a la cultura cinematogràfica europea.

Què vol dir això?

A partir d'aquest any, a més de competir pels premis de les seves respectives categories: documental europeu o llargmetratge europeu d'animació, aquestes pel·lícules optaran al prestigiós Premi de Cinema Europeu en la categoria "Pel·lícula Europea", que serà votat per tots els membres. de l'Acadèmia del Cinema Europeu.

El director general de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol: "Dit simplement, la millor pel·lícula d'Europa pot ser a partir d'ara també un llargmetratge documental o un llargmetratge d'animació, i no només una pel·lícula de ficció. La decisió de la Junta de l'Acadèmia del Cinema Europeu reflecteix un llarg desig dels membres d'una oportunitat més justa i igualitària per a tots els llargmetratges de competir per aquest reconeixement. La decisió reflecteix una percepció canviant a la nostra indústria del valor de totes les pel·lícules realitzades. Estic orgullós i agraït que l'Acadèmia del Cinema Europeu, en un procés d'augment de la transparència i la igualtat per a tots els que treballen al cinema europeu, hagi fet aquest pas i accepti aquest canvi".

Més informació

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra;  el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet. 

Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023. 

La pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025), que va competir a la Secció Oficial de la darrera edició del Festival de Cannes, inaugurarà la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que es durà a terme del 9 al 19 d'octubre vinent.

Després de l’impacte que van tenir Crudo (2017) i Titane (2022, Palma d'Or a Cannes), els treballs previs de la directora francesa, que també compten amb ajut MEDIA, a Alpha, Julia Ducournau ens presenta un drama familiar en un context de distopia social que aborda temes com el desastre climàtic, la transformació del cos i les tensions familiars en un fascinant viatge visual i sensorial que juga constantment amb la percepció de l’espectador. 

La projecció d'Alpha comptarà amb la presència de la directora i suposarà la tercera ocasió en què el festival de Sitges s’inaugura amb una pel·lícula dirigida per una dona (les dues primeres van ser American Psycho (2000), de Mary Harron, i Mona Lisa and the Blood Moon (2021), d'Ana Lily Amirpour).

Alpha obrirà una àmplia selecció de títols que es desplegaran per les diferents seccions del festival i que demostraran l’heterodòxia de temàtiques, enfocaments i estils visuals del gènere actual.

Consulteu la resta de títols del primer avanç de programació de la 58a edició del SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Més informació

L’Acadèmia del Cinema Català ha obert les inscripcions per participar als XVIII Premis Gaudí fins al dimarts 23 de setembre a les 14h.

Podran presentar-s'hi aquelles produccions catalanes (llargmetratges de ficció, documentals i d’animació) estrenades a sales durant el 2025 (amb una permanència en pantalla mínima de set dies no consecutius), entenent per “pel·lícula catalana” aquella que compta amb un mínim del 20% de producció local i acredita la participació de talent català almenys amb 6 punts, distribuïts en un mínim de 3 categories, segons estipulen les Bases. 

Novetats dels XVIII Premis Gaudí: aposta ferma per la VO català 

Enguany, amb l'objectiu de donar visibilitat a la cinematografia en versió original catalana, que en els darrers dos anys ha experimentat un notable creixement en quantitat, dimensió i ambició, s’estableixen fins a cinc nominacions en la categoria de Millor Pel·lícula. 

En aquesta mateixa línia de promoció de la llengua, l’Acadèmia manté vigent la quota mínima de 8 curtmetratges en VO català d'entre els 15 preseleccionats per passar a la primera ronda de votacions.

D’altra banda, en aquesta nova edició, els membres de l’Acadèmia tindran la possibilitat d'emetre el seu vot en blanc per categoria sencera en la primera ronda de votacions. També s’estableix l’obligatorietat d'autorització expressa dels intèrprets candidats al premi a la Millor interpretació revelació. Pel que fa a la resta de categories interpretatives, es recomana a les productores consensuar la inscripció amb els actors i actrius.

Curtmetratges i pel·lícules europees

Pel que fa als curtmetratges, podran participar-hi tots els curts qualificats entre l’1 d’octubre de 2023 i el 30 de setembre de 2025 que no s'hagin presentat anteriorment als Premis Gaudí. Els títols inscrits seran valorats per una comissió de preselecció externa designada per la Junta Directiva de l'Acadèmia, que seleccionarà 15 curtmetratges per entrar a la cursa dels Premis en la categoria de Millor curtmetratge.

De la mateixa manera, una comissió de preselecció s'encarregarà d'escollir les 10 pel·lícules europees, estrenades a Catalunya entre el 20 d'octubre de 2024 i el 18 d’octubre de 2025, que competiran en la primera ronda de votacions a la categoria de Millor pel·lícula europea.

Documentals

En cas de superar-se les 15 inscripcions, en els documentals també s’activarà una Comissió de preselecció que, a partir de criteris vinculats al recorregut per festivals, qualitat artística o impacte social i mediàtic, elaborarà una selecció amb ⅔ dels títols inscrits per passar la primera volta de votació. D’aquesta manera, com més documentals es presentin, més títols podran optar a la candidatura a Millor pel·lícula documental. 

Es continua treballant per la diversitat 

Mantenint la línia de treball sobre la diversitat iniciada el 2021, l’Acadèmia del Cinema Català tornarà a recollir dades sobre edat, gènere, orientació sexual, diversitat funcional, origen ètnic o racial i classe social tant dels personatges que apareixen a la pantalla, com de l’equip humà que ha fet possible les pel·lícules inscrites.

Codi de conducta contra l’assetjament sexual

Les bases dels XVIII Premis Gaudí inclouen un codi de conducta a través del qual s’estableix una política de tolerància zero amb les conductes que atemptin contra els drets de les persones, i, molt particularment, amb les agressions verbals, físiques i/o sexuals que es puguin cometre en l’organització i celebració dels actes que conformen la cursa dels Gaudí. Amb aquest pas, l’Acadèmia referma el seu compromís de crear un model reproduïble a tot el sector, que contribueixi a la transformació estructural necessària per erradicar les violències masclistes dins la indústria.

Les produccions es podran inscriure telemàticament mitjançant la següent plataforma. 

Consulta'n les bases:

Bases reguladores dels XVIII Premis Gaudí [català]. 

Bases reguladoras de los XVIII Premios Gaudí [castellà]. 

Més informació

Serielizados convoca la primera edició de Mind the Gap, un pitch internacional per a coproduccions de sèries que neix amb l’objectiu d’ajudar projectes a cobrir el tram final del finançament, tot donant-los visibilitat internacional i fomentant les coproduccions europees i les vendes internacionals. El pitch es durà a terme el 6 de novembre a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya i s’inclourà dins de les activitats de Serielizados PRO, la secció d’indústria del Serielizados – Festival Internacional de Sèries de Barcelona. El festival tindrà lloc enguany del 3 al 12 de novembre.

D’entre els projectes presentats, se'n seleccionaran un total de 10, que participaran en aquest pitch davant de professionals del sector audiovisual, i rebran preguntes i comentaris per part d’un jurat internacional compost per commissioners, agents de venda i responsables de cadenes i plataformes europees. El jurat escollirà un projecte guanyador que rebrà un premi de 5.500 euros. A més, després del pitch, tots els projectes participants tindran l’oportunitat de mantenir reunions one-to-one programades per l’organització.

Mind the Gap compta amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya) i la Fundació SGAE, a través del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya. També col·laboren en la iniciativa l’ECAM (Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid), el festival Seriencamp de Colònia (Alemanya), el Göteborg Film Festival, el Swedish Institute i l’Ambaixada de Suècia a Espanya.

Dels 10 projectes participants en el pitch, 7 seran seleccionats per una comissió assignada per l’organització i formada per guionistes i analistes de guió, a partir d’una convocatòria oberta. Els altres 3 projectes se seleccionaran entre els participants en el Seriencamp Co-Production Pitch, ECAM Forum i un projecte suec seleccionat amb l’ajuda del Göteborg Film Festival.

La iniciativa busca primeres temporades de sèries o minisèries de qualitat, amb un mínim de 3 episodis i una durada mínima de 26 minuts per capítol. Els projectes han d’estar en fase de desenvolupament o preproducció. Idealment, haurien de tenir part del finançament confirmat i un canal, plataforma o distribuïdora vinculada. A més, les sèries han de ser adequades per a coproducció i només s’acceptaran projectes de sèries de ficció (no s’hi inclouen propostes infantils, d’animació o documentals).

• Les bases completes de la convocatòria es poden consultar en aquest ENLLAÇ
• El termini per presentar projectes ja està obert i finalitza el 21 de juliol a les 18:00 h
• Presenta el teu projecte omplint el FORMULARI següent.

Qualsevol consulta respecte a aquestes bases es pot remetre al correu electrònic pro@serielizados.com

Serielizados PRO és la secció d’indústria del Serielizados – Festival Internacional de Sèries de Barcelona. El Serielizados PRO tindrà lloc enguany els dies 5, 6 i 7 de novembre (com és habitual, dins de les dates del festival) al CCCB, Espai DAMA i SGAE Catalunya.
Es tracta d’un fòrum boutique amb prop de 300 acreditats i adreçat a professionals de la indústria de les sèries. Una programació curada de panells, classes magistrals, trobades i pitches amb la voluntat de reunir la indústria i amb la capacitat que surtin endavant projectes de sèries a través de sinergies i sessions que fomenten la coproducció, amb la presència de commissioners i agents internacionals.

En edicions anteriors, Serielizados PRO ha acollit classes magistrals, xerrades i trobades amb creadors i professionals del sector com el cineasta danès Thomas Vinterberg (Famílies com la nostra, Otra ronda); Mel Eslyn, presidenta de Duplass Brothers Productions; Liselott Forsman (Nordisk Film Fund); o Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo (Ens veiem en una altra vida), entre d’altres.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe gratuït sobre l'ús de SVOD a la Unió Europea, segons el qual, les sèries de televisió i SVOD tenen més temps de visualització en SVOD (78%) que les pel·lícules (22%).

Sota el títol 'Ús de SVOD a la Unió Europea - dades de 2024', l'informe és la segona edició d'una visió general del temps de visualització en serveis SVOD de pel·lícules i temporades de televisió, classificats per origen, gènere i edat (només per a pel·lícules).

Es basa en dades de temps de visualització SVOD proporcionades per Digital i VOD-Ratings de 4 proveïdors de serveis destacats (Netflix, Prime Video, Disney+, HBO Max), a 9 països de la UE (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Espanya i Suècia) des del gener de 2024 fins al setembre de 2024.

L'informe ha estat elaborat per Christian Grece i Jean-Augustin Tran, analistes de televisió i VOD del Departament d'Informació de Mercat de l'Observatori.

Les dades del catàleg de VOD les proporciona JustWatch i les dades d'ús de VOD les proporciona Digital i.

Aquest informe ha rebut el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Comissió Europea.

Conclusions principals de l'informe:

• La gran majoria de l'ús és per a sèries de ficció d'acció real. L'ús de SVOD està molt més orientat a la televisió i les sèries SVOD (78% del temps de visualització) que a les pel·lícules (22%) i, independentment del tipus de programa, molt més cap al contingut d'acció real (88% del temps de visualització) que als documentals i l'animació (12%).
• El visionat es concentra en un nombre reduït de títols. En contrast amb el gran volum de contingut dels catàlegs, l'ús de SVOD està molt concentrat, amb menys del 0,1% de les obres que representen aproximadament el 14% del temps de visualització total. Tant les pel·lícules com les sèries de televisió estan subjectes a una alta concentració de visualització.
• El contingut europeu més ampli representa el 25% de l'ús de SVOD, amb un 16% atribuït a contingut de la UE. Les pel·lícules de la UE demostren un rendiment comparativament més fort que les sèries de la UE: les pel·lícules de la UE representen el 22% del visionat de pel·lícules, en comparació amb només el 14% de les sèries de la UE.
• El 2024, el contingut nacional de la UE va representar una quota lleugerament superior (55%) de visualització de contingut de la UE que el contingut no nacional de la UE, mentre que va tenir una quota inferior als catàlegs SVOD que al contingut no nacional de la UE.
• L'ús de SVOD no reflecteix la composició dels catàlegs SVOD. A tots els països de la mostra excepte dos (Polònia i Espanya), el contingut de la UE (especialment el contingut no nacional de la UE) es veu proporcionalment menys que la seva quota proporcional dins dels catàlegs.

Consulta i descarrega't l'informe 'Ús de SVOD a la Unió Europea - dades de 2024'.

DOX in Vitro 2025, que es durà a terme a Eslovàquia el 8 i 9 de setembre, ha obert la convocatòria del seminari i del taller internacional de projectes documentals.

Aquest seminari de desenvolupament de talents, que enguany celebra la 16a edició, ha estat concebut per a projectes documentals que explorin noves visions del que pot ser un documental a l’era digital.

El taller se centrarà en el desenvolupament de documentals experimentals sota la guia de tutors/es experimentats/des i posarà èmfasi en el paper i la necessitat de les coproduccions al sector documental actual.

DOX In Vitro s'adreça a joves productors, documentalistes, directors i professionals del cinema, que es familiaritzaran amb el mercat cinematogràfic europeu del cinema documental.

Per al públic en general, DOX In Vitro és una oportunitat única per participar com a observadors i dialogar directament amb els qui crearan el documental d'avui i del futur. Els i les participants inscrits/es disposaran d'un programa ampli que inclou presentacions, casos d´estudi, debats plenaris, reunions individuals i pitches.

DOX In Vitro té tutors internacionals de renom, molta retroalimentació i enfocament individual.

Terminis d'inscripció:

• 15 d'agost de 2025 – per a participants amb projecte
• 30 d'agost de 2025 – per a participants sense projecte

Formulari de sol·licitud.

Més informació

El proper dijous 26 de juny, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la darrera sessió de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Sirat', d'Oliver Laxe, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del productor Oriol Maymó (Uri Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la desena i última d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 26 de juny de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Sirat', d'Oliver Laxe.

Una coproducció entre Espanya i França amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament, guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el prestigiós Premi del Jurat.

Protagonitzada per Sergi López i Bruno Núñez, la pel·lícula narra la història d’un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula arriba als cinemes de la mà de BTeam Pictures.

Sinopsi

Un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes festes interminables i sense dormir. Envoltats de música electrònica i una sensació de llibertat crua i desconeguda, reparteixen la seva foto una vegada i una altra. L’esperança s’esvaeix, però aconsegueixen seguir un grup de ravers que es dirigeixen a una última festa al desert, on esperen trobar la jove desapareguda. A mesura que s’endinsen més en la natura ardent, el viatge els obliga a enfrontar-se als seus propis límits.

https://www.youtube.com/watch?v=_56fbsvmOrI

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 25 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.600 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 7a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d’experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), que es durà a terme el dilluns 20 d’octubre (amb un esdeveniment de networking el dia 19) a Copenhaguen, Dinamarca, ha obert les inscripcions.

Es tracta d’una oportunitat única perquè els responsables dels reptes i els cocreadors es reuneixin en un context organitzat, es beneficiïn de la perspectiva única de cadascú, apliquin mètodes d’innovació orientats a resultats sota la guia d'un facilitador inspirador i dissenyin solucions per a un repte empresarial real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a Picture This Conference el 21 d’octubre a Copenhaguen, Dinamarca, així com una entrada gratuïta per assistir a la MediaTech Hub Conference els dies 24 i 25 de setembre a Berlín-Babelsberg, Alemanya.

Motius per participar com a propietari del repte (‘Challenge Owner‘):

• obtenir una nova perspectiva sobre un dels vostres reptes empresarials actuals
• desenvolupar solucions pràctiques amb el suport d’una varietat de grans ments
• conèixer les solucions empresarials utilitzades a diferents indústries
• fer créixer la vostra xarxa professional interdisciplinària

Data límit per als propietaris del repte: 27 de juliol
Sol·licitud d’inscripció

Motius per participar com a co-creador (‘Co-Creator’):

• col·laborar i co-crear en una sessió orientada a resultats
• aportar la teva experiència i perspectiva única i ajudar a resoldre un repte empresarial real
• conèixer creatius i pensadors afins d’altres orígens
• conèixer els reptes empresarials i les seves solucions en altres indústries
• Per últim, però no per això menys important, obtenir una contribució per a les despeses de viatge si si resideixes fora de Copenhaguen (si us plau, poseu-vos en contacte amb la vostra oficina local d’Europa Creativa per obtenir-ne més informació)

Data límit per a co-creadors: 15 de setembre
Sol·licitud d’inscripció

MediaTech SPRINT està organitzat pels Creative Europe Desks de Berlín-Brandeburg i Dinamarca, en col·laboració amb els Creative Europe Desks de la República Txeca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Polònia, Eslovènia, Catalunya i Suècia, i està facilitat per Juliane Schulze, una consultora empresarial i financera experimentada. Organitzat per la MediaTech Hub Conference.

En cas de dubtes, poseu-vos en contacte amb: sprint@ced-bb.eu // creativeeurope@dfi.dk

Notícia relacionada: La 7a edició de Mediatech Sprint es durà a terme a la tardor

La 17a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 13 al 16 de desembre de 2025 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 29 de juliol.

Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d’uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.

Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.

Condicions generals i d'elegibilitat:

• El/la productor/a principal ha de ser europeu/a (Europa geogràfica, incloent-hi Turquia i el Regne Unit).
• El llargmetratge està destinat a la seva estrena a sales de cinema (durada mínima de 70 minuts) i ha de ser de ficció o animació. Es faran excepcions per a documentals amb potencial cinematogràfic i internacional, només amb un acord previ amb l'equip. Si us plau, contacteu amb l'organització abans del vostre enviament.
• El projecte ha de tenir director/a i productor/a.
• El/la director/a ja ha d'haver dirigit pel·lícules (llargmetratges o curtmetratges) o té una trajectòria sòlida en un altre àmbit artístic.
• El/la productor/a ha d'estar cercant fonts de finançament i haver plantejat el projecte com una coproducció.
• Es valorarà el finançament disponible (en desenvolupament o producció).
• El projecte no ha de tenir cap agent de vendes internacionals.
• El projecte ha de ser exclusiu al mercat i no ha d'haver participat en mercats de mesura similar. Es poden discutir excepcions amb l'equip.

Materials de sol·licitud:

El formulari de sol·licitud ha d'estar realitzat en anglès, però els fitxers adjunts (materials) poden ser enviats en anglès o francès.

Els fitxers adjunts són:

• Sinopsi llarga (una a dues pàgines màxim).
• Tractament o guió en francès o anglès.
• Pla de finançament.
• Nota del director i/o de moodboard (fins a tres pàgines).
• Dossier creatiu.
• Fotografia (si us plau comprova les especificacions a la plataforma de sol·licitud).

El pla de finançament i la sinopsi llarga són obligatoris.

Plataforma de sol·licitud.

Data límit: 29 de juliol de 2025.

Contacte: industry@lesarcsff.com

Les Arcs Coproduction Village és una iniciativa de Les Arcs Film Festival amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Futura Cinema és un programa europeu d'innovació dedicat a fer avançar els cinemes independents i que arriba a la quarta edició.

Com a part de la nova aliança estratègica entre CICAE – Confederació internacional de Cinemes d'Art i Assaig i Futura Cinema, els seus membres guanyaran accés privilegiat als propers programes de Futura Cinema.

Des del 2021, Futura Cinema ha donat suport a aquells que pensen diferent sobre l'experiència d'anar al cinema amb una forta convicció: els cinemes han de ser capaços de testejar, experimentar, inventar, col·laborar i donar-se els mitjans per explorar nous camins i mantenir-se connectats en un món canviant.

Avui, el sector de l'exhibició de cinema ha de ser un diàleg amb els videojocs, l'arquitectura, la tecnologia, la intel·ligència artificial o el publishing, etc. Està involucrat en una àmplia gamma d'ecosistemes i els cinemes tenen un paper per exercir com a centres d'innovació.

Convocatòries - Futura Cinema:

Aquest programa torna per a una quarta edició amb dos programes intensius de suport.

Futura Cinema - Incubation Programme:

Un esquema intensiu dissenyat per donar suport de sis a vuit projectes innovadors centrat en la innovació cros sectoral entre el cinema i altres indústries, amb un fort èmfasi en les noves tecnologies, les experiències immersives o la innovació social i mediambiental.

Un any d'incubació amb cinc sessions en col·laboració amb festivals associats.

La quarta edició de l'esquema d'incubadora està dividida en dues categories:

• Convocatòria per a propietaris de projectes: tot proposant un projecte o una iniciativa, sigui quin sigui el seu estat de desenvolupament.
• Convocatòria per a cocreadors: tot oferint eines i saber fer per contribuir a un projecte i unir-se a l'equip.

Futura Cinema - Experimentation Network:

Un esquema destinat a donar suport a equips en la fase experimental del seu projecte, així com per a espais culturals i professionals del cinema buscant solucions innovadores, convertint-se en camps de prova per a noves eines i solucions dissenyades per augmentar l'assistència, els ingressos o l'impacte social.

Es compon de quinze mesos amb tres esdeveniments grans a festivals associats.

Hi ha dues categories per a la xarxa d'experimentació:

• Convocatòria de projectes: proposant un projecte madur, llest per a l'experimentació amb el propòsit de testejar hipòtesis i redefinir el model econòmic.
• Convocatòria per a espais: qualsevol estructura que vulgui experimentar amb un projecte.

Tens una idea, un projecte o una eina amb què contribuir? Envieu la vostra sol·licitud.

Data límit (sol·licituds): 30 de juny de 2025 a les 12h de la nit.

Més informació i formularis de sol·licitud.

Erich Pommer Institut organitza sessions informatives sobre els programes de formació Series’ Women i Audiovisual Women.

Així, el proper 17 de juny a les 14h es durà a terme la sessió informativa en línia sobre el programa Series’ Women. La data límit per inscriure-s'hi és el mateix 17 de juny a les 12h.

Es tracta d'un programa de lideratge femení, especialment destinat a productores de sèries. Al llarg de quatre mesos, rebràs una combinació de coaching empresarial personal i seminaris pràctics per aprendre a desenvolupar-te al panorama de la indústria audiovisual i posicionar el teu projecte amb èxit. Completaràs les teves habilitats amb una visita al Göteborg Film Festival.

L'equip d'Erich Pommer Institut i l'exalumna de l'any passat Monique Busman respondran a la sessió informativa totes les preguntes sobre el coaching personal, els exercicis i els seminaris.

Uneix-te a aquesta sessió en línia, compacta i sense compromís, per descobrir més sobre la nova edició de Series' Women, un programa de desenvolupament professional per a productores de sèries europees, així com per a responsables de contractació de les empreses participants.

Coneix els diferents elements, el contingut i els beneficis del programa, així com els requisits de sol·licitud i els aspectes tècnics. A més, es presentaran beques i altres opcions de finançament.

Inscriu-t'hi!

Pel que fa al programa Audiovisual Women, la sessió informativa es durà a terme en línia el 18 de juny a les 14h.

Uneix-te a aquesta sessió en línia, compacta i sense compromís, per conèixer més sobre Audiovisual Women, un programa de lideratge per a dones professionals en llocs directius de nivell mitjà i alt.

Coneix els diferents elements, contingut i beneficis del programa, així com els requisits de sol·licitud i els aspectes tècnics. A més, es presentaran beques i altres opcions de finançament.

Els organitzadors estaran disponibles per a preguntes i respostes en finalitzar.

Inscriu-t'hi!

Series Mania Institute presenta la segona edició del programa de formació Producing a documentary series, en col·laboració amb EURODOC. Ambdues institucions reben suport d'Europa Creativa MEDIA des de fa anys.

Mitjançant aquesta iniciativa de format breu que té lloc en francès a Lille (França) del 15 al 19 de setembre de 2025, es permet que al voltant de quinze professionals de la producció millorin en la seva experiència en el desenvolupament i en la coproducció de projectes de sèrie documental.

En un moment en què les sèries documentals han experimentat un creixement significatiu des del sorgiment de les plataformes i el creixement de la popularitat dels formats curts, Sèries Mania Institute i EURODOC han dissenyat un curs de formació destinat a habilitats concretes requerides per produir aquest tipus de sèries.

Després de l'èxit de la primera edició al setembre del 2024, el taller torna al setembre del 2025.

Objectius:

Consolidar l'experiència dels productors/es i proporcionar-los les eines per desenvolupar i coproduir els seus projectes internacionalment.

Els i les participants treballaran en el desenvolupament dels seus projectes amb focus a:

• Història i narrativa.
• Aposta del projecte.
• Estructura, pressupost i estratègia de finançament del desenvolupament i la producció.

Mètodes:

• Cinc dies de mentoria amb sessions grupals i sessions individuals.
• Classes magistrals i casos d'estudi de professionals amb experiència.

Elegibilitat:

Requisits:

• Ser un/a productor/a amb un projecte de sèrie documental.
• Els projectes poden estar en diferents etapes (guió, desenvolupament o preproducció).
• El workshop serà principalment conduït en francès i està reservat a professionals que parlin aquest idioma.

Cal tenir en compte que el taller està també obert a professionals sense projecte, només en el cas de professionals d'indústria treballant en una organització o institució que ofereixi suport a documentals (gestors de programes i fons de finançament, etc.)

Si tens circumstàncies especials, com ara una discapacitat, si us plau indica-ho per discutir les teves necessitats.

Quota de participació: 2.000 euros. Inclou taxes de formació. Sense incloure costos diaris estimats (cinc menjars i pauses de cafè), costos de transport i allotjament. Sèries Mania Institute pot proporcionar una llista de llocs per ajudar a trobar allotjament a Lille.

Edició anterior: El 2024, el 90% dels participants va qualificar la seva satisfacció amb 5/5 i el 10% amb 4/5. El 100% dels participants va afirmar que el taller tindrà un impacte positiu en la seva carrera i desenvolupament professional com a productor/a.

Data límit: 6 de juliol de 2025.

Contacte: smi@seriesmania.com  

Més informació

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar els detalls de la 6a edició d’A Season of Classic Films, el passat 19 de maig, durant el 78è Festival de Cannes. El nou catàleg inclou més de 40 pel·lícules recentment restaurades de 27 arxius europeus.

Aquesta iniciativa anual, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ofereix projeccions gratuïtes als cinemes i en línia, tot promovent el valor del patrimoni cinematogràfic i la seva preservació, amb un enfocament en la captació del públic més jove. Des dels seus inicis, el programa ha permès la restauració i distribució de més de 210 pel·lícules europees.

La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d’A Season of Classic Films, enguany amb 'El amor brujo', de Francisco Rovira Beleta; un drama espanyol basat en l'icònic ballet de Manuel de Falla, que barreja amor, misteri i flamenc.

Descobriu el programa complet de la 6a edició d’A Season of Classic Films.

Un viatge per la història del cinema europeu

El programa del 2025 abasta una àmplia gamma de gèneres i temes, des de pel·lícules mudes com 'Erdgift' (1919, Alemanya) i les primeres pel·lícules de terror 'Curses of the Witch' (1927, Finlàndia) fins a clàssics neorealistes com 'Riso amaro' (1949, Itàlia) i 'Bitter Bread' (1951, Grècia). Les perspectives de les dones brillen a 'Hush-a-Bye Baby' (1990, Irlanda) sobre l'autonomia sexual, 'Look, She Has Her Eyes Wide Open' (1979, França) sobre els drets reproductius, i 'Light and Shadow '(1943, Hongria), una de les primeres pel·lícules hongareses dirigides per una dona. Entre els documentals més destacats hi ha 'Caméra arabe' (1987), que explora el cinema àrab, 'The Underground Orchestra' (1997, Països Baixos), que captura el poder curatiu de la música, i una selecció de curtmetratges del fundador de l'Escola de Documentals de Sarajevo, Vlatko Filipović. El programa també celebra les pel·lícules revelació de grans autors com Nanni Moretti ('Ecce Bombo', 1978) i Suzanne Osten ('Mama', 1982).

Una subvenció de 70.000€ impulsa la col·laboració transfronterera en la restauració cinematogràfica

Més enllà de les pel·lícules restaurades presentades per cada arxiu, A Season of Classic Films fomenta la cooperació transfronterera en la preservació cinematogràfica a través de la seva subvenció conjunta de restauració. Establerta el 2022, la subvenció dona suport als arxius per compartir elements cinematogràfics, bones pràctiques i tècniques de restauració, tot convidant a projectes de col·laboració que impliquin almenys tres arxius cinematogràfics europeus.

A l'esdeveniment de Cannes, ACE va anunciar el beneficiari de la subvenció conjunta de restauració 2025 de 70.000 €: el llargmetratge d'Ivica Matić 'Woman with a Landscape' (1976, Iugoslàvia) i cinc dels seus curtmetratges experimentals. Aquesta restauració serà una col·laboració entre la Cinemateca Eslovena, l'Arxiu Estatal Croat - Cinemateca Croata, els Arxius de la República d'Eslovènia - Arxiu Cinematogràfic Eslovè i el Museu de Cinema Austríac. El jurat de selecció, compost per la cineasta Elina Psykou, el crític Federico Gironi i Sophie Tran d'ARTE, va elogiar l'obra de Matić pel seu "estil visual atrevit i el seu llegat impactant, que mereixen un reconeixement més ampli".

https://youtu.be/QhuprMEJh2M

Ampliació de l'abast de Classic Films

Les pel·lícules restaurades es projectaran entre juny i desembre de 2025, amb xerrades, classes magistrals, música en directe i activitats educatives. Alguns títols, subtitulats en anglès, també estaran disponibles gratuïtament en línia. Per facilitar la distribució, el catàleg del programa proporciona informació contextual i contactes directes per als programadors interessats en projectar aquests tresors cinematogràfics.

Sobre l’Association des Cinémathèques Européenes (ACE)

L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) reuneix 51 arxius cinematogràfics nacionals i regionals europeus, dedicats a preservar i promoure el patrimoni cinematogràfic europeu i internacional. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.

Més informació

Consulteu el programa complet de la 6a edició d’A Season of Classic Films.

La 70a edició dels Premis David di Donatello, els premis més prestigiosos del cinema italià, es van celebrar la nit del dimecres 7 de maig als estudis de Cinecittà, a Roma. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'Vermiglio', de Maura Delpero, i 'Gloria!', de Margherita Vicario.

El drama bèl·lic amb suport MEDIA a la Distribució Vermiglio, dirigit per Maura Delpero i ambientat durant la Segona Guerra Mundial, va ser la gran triomfadora de la nit, ja que es va alçar amb set estatuetes, incloses les de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Delpero va fer, així, història, ja que va esdevenir la primera dona en guanyar la Millor Direcció als David di Donatello.

Els set premis de Vermiglio són:

• Millor pel·lícula
• Millor Direcció (Maura Delpero)
• Millor Guió Original (Maura Delpero)
• Millor Producció (Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet, Maura Delpero)
• Millor Casting (Stefania Rodà, Maurilio Mangano)
• Millor Fotografia (Mikhail Krichman)
• Millor So (Dana Farzanehpour)

Sinopsi

Finals de la Segona Guerra Mundial a Vermiglio, un remot lloc als Alps italians. L’arribada d’un soldat desertor al poble marcarà un abans i un després a la vida dels seus habitants, especialment a la família del mestre, que veurà com cadascun dels seus membres es dirigeix ​​cap a un destí inesperat.

https://youtu.be/Q4NszCH3byo

L'altre títol amb suport MEDIA guardonat als David di Donatello és el el drama musical històric Gloria!, de Margherita Vicario, una evocadora història sobre una orquestra femenina en una institució religiosa del segle XIX, que va obtenir tres premis:

• Millor Òpera Prima
• Millor Banda Sonora (Margherita Vicario, Davide Pavanello)
• Millor Cançó Original (“Aria!” de Margherita Vicario, Davide Pavanello, Edwyn Clark Roberts, Andrea Bonomo i Gianluigi Fazio)

Sinopsi

A la Venècia de finals del segle XVIII, Teresa, una jove criada a l’orfenat i conservatori de Sant Ignasi, descobreix un pianoforte que revolucionarà la seva vida i la de l’institut. Amb un grup de talentoses intèrprets musicals, desafiarà les normes de l’Antic Règim italià tot creant una música rebel i moderna. ‘Glòria!’ narra la seva inspiradora lluita per la llibertat artística i la innovació musical.

https://www.youtube.com/watch?v=HlYQkNTuCsg

Consulta la resta de pel·lícules guardonades als Premis David di Donatello 2025.

La 7a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d’experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), es durà a terme el dilluns 20 d'octubre (amb un esdeveniment de networking el dia 19) a Copenhaguen, Dinamarca.

Es tracta d'una oportunitat única perquè els responsables dels reptes i els cocreadors es reuneixin en un context organitzat, es beneficiïn de la perspectiva única de cadascú, apliquin mètodes d'innovació orientats a resultats i dissenyin solucions per a un repte empresarial real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a Picture This Conference el 21 d'octubre a Copenhaguen, Dinamarca, així com una entrada gratuïta per assistir a la MediaTech Hub Conference del 24/25 de setembre a a Berlín-Babelsberg, Alemanya.

• Data límit per als propietaris del repte (‘Challenge Owners’): 30 de juny
• Data límit per als cocreadors (‘Co-Creators’): 15 de setembre

Els enllaços de sol·licitud estaran disponibles properament.

MediaTech SPRINT està facilitat per Juliane Schulze, consultora experimentada en negocis i finançament, i organitzat pels Creative Europe Desks Denmark i Berlin-Brandenburg en col·laboració amb els Creative Europe Desks de la República Txeca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Polònia, Eslovènia, Espanya i Suècia. Es durà a terme a l'Escola de Cinema Danesa.

En cas de dubtes, contacteu amb sprint@ced-bb.eu.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, que forma part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat una nova edició del seu informe anual sobre els actors principals de l'audiovisual (AV) a Europa. Sota el títol, 'Top players in the European audiovisual industry – Concentration, status, origin and profile' ('Els operadors principals de la indústria audiovisual europea - Concentració, estatut, origen i perfil' (Xifres de 2023)), ha estat redactat per Laura Ene Iancu, Analista del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori.

L'informe té com a objectiu il·luminar el paper que juguen els grups principals en la configuració de l'estructura de la indústria audiovisual a Europa. Aquesta anàlisi posa en primer lloc el rendiment global dels agents principals en termes d'ingressos totals del mercat audiovisual. Aquest estudi també explora la seva posició respecte als segments principals del mercat audiovisual: finançament públic, televisió de pagament, SVOD, publicitat a TV per internet i publicitat OTT.

L'informe destaca l'estructura del mercat audiovisual i els seus segments clau tot mirant la concentració, l'estatut, l'origen i el perfil dels agents en funció de la seva activitat bàsica i la presència al mercat.

Cada rànquing dels 10 principals que es mostra a l'informe inclou un enllaç a un rànquing superior ampliat que es pot descarregar que també proporciona metadades a nivell de grup europeu, com ara el propietari final, l'origen i l'estatut.

Per posar les coses en perspectiva, l'informe també repassa les fusions i adquisicions clau i els impulsors principals.

L'informe constata que a finals de 2023:

La meitat dels ingressos audiovisuals acumulats pels 100 grups principals van ser captats pels 10 agents principals.

El grup nord-americà Comcast va tornar a ser el grup número 1, tot representant el 10% dels ingressos operatius audiovisuals acumulats dels 100 agents principals a Europa. Netflix i YouTube, les dues plataformes OTT pures que es van situar entre les 10 principals, van representar el mateix pes en els ingressos.

El sector privat va representar més del 70% dels ingressos audiovisuals dels 100 grups principals, amb les empreses nord-americanes, representades significativament pels seus estudis gegants i serveis de streaming, tot acaparant la major part.

No obstant això, van ser les empreses europees, impulsades per les cadenes de televisió, les que van representar la part majoritària dels ingressos audiovisuals totals acumulats pels 100 agents principals.

Les plataformes OTT pures van impulsar la quota de mercat als EUA, mentre que les telecomunicacions van mantenir el pes europeu en els 100 principals ingressos audiovisuals consolidats.

Impulsats per igual pels operadors SVOD i VSP, els ingressos purs d'OTT a Europa van augmentar sis vegades entre el 2016 i el 2023 i van contribuir més del 60% als ingressos audiovisuals incrementals dels 100 principals grups (un augment del 30% durant el període analitzat). L'auge de les plataformes OTT pures va augmentar el pes dels interessos nord-americans enmig de la caiguda de quota de mercat registrada pels estudis nord-americans, malgrat els seus serveis de streaming propietaris com Disney+, Paramount+, Max i Sky. Les emissores europees també van registrar una important pèrdua de pes en els ingressos audiovisuals, però el bon rendiment d'operadors de telecomunicacions com Orange, DT, Telia, Telefónica, Vodafone, Altice i altres van ajudar a minimitzar la caiguda global de la quota europea..

El 74% dels ingressos dels mitjans audiovisuals tradicionals estan controlats per operadors europeus, mentre que el 88% dels ingressos dels nous mitjans audiovisuals estan controlats per operadors no europeus.

Els operadors europeus, impulsats per les empreses de telecomunicacions, representaven dos terços del negoci de la televisió de pagament i representaven vuit dels 10 operadors principals de televisió de pagament a Europa. No obstant això, el principal favorit de la televisió de pagament, que representava una quarta part dels ingressos del mercat de la televisió de pagament a Europa, era Sky, propietat de Comcast.

El mercat tradicional de la publicitat audiovisual també va ser impulsat principalment per les emissores europees, que acumulaven el 85% dels ingressos de publicitat televisiva. Només tres grups nord-americans es van classificar entre els 10 operadors principals, amb els ingressos per publicitat de televisió impulsats per les seves adquisicions europees, com ara la de TVN Poland per part de WBD, Channel 5 per part de Paramount' i Sky per part de Comcast.

A diferència de la televisió de pagament, el mercat SVOD estava altament representat per interessos no europeus, amb gairebé 9 de cada 10 euros gastats en serveis SVOD rebuts per operadors amb suport nord-americà. Els serveis d'streaming purs com Netflix, Prime Video, DAZN, Youtube i Apple van representar, en conjunt, el 80% dels ingressos de SVOD amb suport dels EUA, mentre que els serveis propietat dels grans estudis nord-americans (és a dir, Disney, WBD, Paramount i Comcast) van obtenir la resta dels interessos als EUA.

El 90% dels ingressos publicitaris OTT registrats tant per al contingut audiovisual lineal com a la carta van provenir de plataformes OTT pures no europees, gairebé totalment representades per VSP. A part de TikTok, amb suport de la Xina, més del 80% dels ingressos dels VSP no europeus van provenir exclusivament dels EUA i impulsats per YouTube i Meta que, en conjunt, van acumular 2/3 dels ingressos totals per publicitat OTT a Europa.

Sky i Netflix es van repartir més del 30% dels ingressos de televisió de pagament + SVOD, mentre que YouTube va obtenir més del doble dels ingressos de RTL al mercat publicitari de TV + OTT.

Entre el mercat de televisió de pagament impulsat per les telecomunicacions i el mercat SVOD pur, impulsat exclusivament per OTT, el mercat de serveis audiovisuals de pagament va estar representat gairebé a parts iguals per les emissores, les telecomunicacions i les plataformes d'streaming. Les empreses centrades en diversos territoris van concentrar més de la meitat dels ingressos del servei audiovisual de pagament. Aquest model destaca entre els operadors europeus, principalment les companyies de telecomunicacions, a diferència dels estudis i plataformes d'streaming nord-americanes, que tenen un enfocament d'abast europeu. Sky, d'origen europeu, i Liberty Global van ser els dos únics grups que van representar els interessos dels Estats Units entre els operadors amb diversos territoris.

La meitat del mercat total de publicitat audiovisual va estar controlat per les emissores europees, representades de manera uniforme per operadors nacionals i multinacionals. Fins al 85% dels ingressos publicitaris de TV+OTT es van complementar íntegrament amb VSP no europeus, normalment operadors d'abast europeu.

Més informació.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

El proper dijous 24 d'abril, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Molt lluny‘, òpera prima de Gerard Oms, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Gerard Oms, i del productor Carles Torras (Zabriskie Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la vuitena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 24 d'abril de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Molt lluny‘, de Gerard Oms.

Un drama coproduït entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films).

Protagonitzada per Mario Casas i David Verdaguer, la pel·lícula va ser doblement guardonada al Festival de Màlaga amb la Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica i la Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas), va ser també la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.

Sinopsi

Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, ​​pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 15a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España, ha obert la vuitena convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (‘AMTL’), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l’audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 8 de maig. 

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025. 

Durant tres jornades, l'Atlàntida Mallorca Talents Lab 2025 ofereix a cineastes i productors emergents un espai de formació i networking amb professionals de la indústria. El programa inclou:

• Assessorament individual i grupal en producció, distribució i màrqueting.
• Tutories online prèvies a la trobada presencial a Mallorca.
• Sessions col·lectives i reunions one-to-one amb experts.
• Un pitch final davant de distribuïdors/es, productors/es, responsables de FILMIN i de les oficines de Catalunya i d'Espanya d'Europa Creativa MEDIA, patrocinadors d'AMTL.

Aquest any se seleccionaran 10 projectes de ficció o documental, tot assegurant que almenys un estigui dirigit o produït per una persona de les Balears. Cada equip comptarà amb la guia d'un mentor o mentora, que ajudarà a perfilar el pla de producció i orientarà els passos següents per al desenvolupament.

Requisits

• S'hi poden presentar projectes de llargmetratge en desenvolupament de qualsevol format (ficció, documental, animació), llenguatge narratiu, gènere o temàtica, de més de 60 minuts
• La productora sol·licitant ha d'haver produït com a mínim un curtmetratge o un llargmetratge (o, en el seu defecte, que la persona fisica que fa la producció executiva del projecte tingui un crèdit anterior com a productor/a executiu/va)
• Per als projectes de ficció es demanarà una primera versió del guió acabada, i un tractament per als projectes de documental

Premis i reconeixements
El laboratori culminarà el 31 de juliol amb el lliurament de premis:

• Primer premi: 40.000 € en adquisició de drets per part de FILMIN, distribució a sales per part d'Elastica i creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Segon premi: 15.000€ en adquisició de drets per part de FILMIN, creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Premis addicionals:
  • Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a Abycine Lanza.
  • El Festival de Màlaga atorgarà el Premi Màlaga Talent per participar a la seva propera edició.
  • Com a novetat d'enguany, la productora balear Solworks patrocinarà un nou premi de 3.000€ destinats al desenvolupament del projecte.

Consulteu-ne les bases completes i el formulari d'inscripció.  

Des de la posada en marxa de l'AMTL el 2018, s'han acompanyat 74 projectes que han estat reconeguts a festivals internacionals, entre els quals destaquen:

• 'La fúria', de Gemma Blasco (Première mundial a SXSW 2025, Secció oficial llargmetratges Festival de Màlaga 2025)
• 'The Human Hibernation', d'Anna Cornudella (Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi FIPRESCI a Berlinale Forum 2024).
• 'Nina', d'Andrea Jaurrieta (Premi de la crítica de la Secció Oficial Festival de Màlaga 2024).
• 'Saturno', de Daniel Tornero (nominada al Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi del Públic Secció oficial documentals Festival de Màlaga 2024).
• 'Negu hurbilak', del Col·lectiu Negu (Menció especial Festival de Locarno 2023).
• 'Samsara', de Lois Patiño (Premi Especial del Jurat a Berlín 2023, Secció oficial Seminci).
• 'La mala familia', de Nacho A. Villar i Luis Rojo (Festival de Rotterdam i nominació als Premis Feroz).

Consulteu-ne les bases completes, el flyer i el formulari d'inscripció.  

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual tornarà enguany a Cannes amb dues noves conferències i un estand al Marché du Film (H1 Riviera). L’equip de l’Observatori estarà present a Cannes des del primer divendres i fins al primer cap de setmana i espera trobar-se amb professionals internacionals del cinema al Marché du Film, al Palais des Festivals i a la Croisette. 

La primera conferència anunciada per l'Observatori preguntarà què fa que una pel·lícula europea tingui èxit i com podríem aconseguir-ne més.

Les pel·lícules europees aconsegueixen actualment una proporció respectable del 26% de les entrades de cinema. El percentatge de pel·lícules nord-americanes és més baix a Europa que a la majoria de països no europeus ni nord-americans. Tanmateix, el percentatge de pel·lícules europees s'estanca. De fet, l'estructura de les entrades per a les pel·lícules europees ha canviat, amb menys superproduccions europees i la majoria de pel·lícules de gamma mitjana representen la majoria de les entrades. El nombre d'entrades per a pel·lícules europees fora d'Europa s'ha reduït molt, potser lligat a la manca actual de superproduccions europees. I, per tant, les entrades nacionals són encara més importants. Aquesta configuració del mercat, per descomptat, crea realitats i oportunitats molt diferents per a les pel·lícules originàries de mercats grans i petits.

Sota el títol 'Success made in Europe!' (Èxit fet a Europa!), la conferència es durà a terme el dissabte 17 de maig de 9.30 a 11.30h (CEST) a la zona de conferències del Main Stage (Riviera). L'esdeveniment està obert a totes les acreditacions de Marché, Festival i Premsa. S’hi podrà accedir amb una acreditació per entrar al Palais.

La conferència és un esdeveniment híbrid i també es retransmetrà en directe a la plataforma de YouTube del Marché du Film per a tothom que no participi al Marché. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Els ponents experts es donaran a conèixer molt aviat i, com és habitual, l'equip de l'Observatori proporcionarà una introducció de context amb instantànies de Martin Kanzler i Sophie Valais, els dos subdirectors de l'Observatori. El panel d'experts estarà moderat per Gilles Fontaine, cap del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori i Maja Cappello, Cap del Departament d'Informació Jurídica.

Inscripcions gratuïtes

Una segona conferència de l'Observatori al Marché du Film llançarà l'edició 2025 de l'informe FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori, que estarà disponible gratuïtament com a obsequi en aquest esdeveniment i a l'estand de l'Observatori (H1 Riviera) durant el Marché du Film. Aquest informe anual de butxaca ofereix informació essencial sobre les principals tendències clau del sector cinematogràfic internacional. Aquesta conferència, coorganitzada pel Marché du film, està dissenyada com un esdeveniment "tot el que necessites saber" en un format breu de 45 minuts. Gilles Fontaine, Martin Kanzler i l'analista de cinema Manuel Fioroni parlaran de tendències amb un representant de la indústria cinematogràfica brasilera. Aquesta ronda de converses abordarà les últimes tendències en cinema, producció i distribució de pel·lícules amb un enfocament especial al Brasil, el País d'Honor d'enguany a la March du film.

Sessió FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic es durà a terme divendres 16 de maig de 17.00 a 17.45h (CEST) a l'escenari del Palais al nivell -1. Tots els participants rebran una còpia gratuïta de l'informe anual FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Inscripcions gratuïtes a 'FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic'

Susanne Nikoltchev, directora executiva de l'Observatori, va dir que esperava "explorar les tendències cinematogràfiques actuals i les possibilitats reals per impulsar l'èxit del cinema europeu".

L'equip de l'Observatori Audiovisual Europeu estarà present a l'estand H1 de la zona Marina/Riviera del Palais des festivals del 13 al 21 de maig.

Contacte: Alison.hindhaugh@coe.int

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de presentar la desena edició de l'informe anual de Tendències clau 2025 al Series Mania Fòrum de Lille.

Aquest nou informe de 64 pàgines presenta les últimes tendències del cinema, la radiodifusió i l'streaming europeus.

La nova edició està disponible en anglès i actualment s'està traduint al francès i a l'alemany.

Aquesta desena edició de 'Tendències Clau' presenta les troballes principals de la investigació de l'Observatori els darrers mesos i les dades clau per comprendre l'evolució del sector audiovisual europeu. També és l'oportunitat perfecta per obtenir una visió global d'una tendència que probablement transformarà el mercat: la batalla per la publicitat en vídeo.

Consulta i descarrega't el nou informe anual de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual Tendències Clau 2025.

Més informació

L'animació europea ha tornat a celebrar els seus èxits destacats amb els premis Cartoon Tributes en el marc del Cartoon Movie, l'esdeveniment de pitching i coproducció de pel·lícules d'animació europees de CARTOON, que s'ha dut a terme del 4 al 6 de març a la ciutat francesa de Bordeus, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Votats pels 838 professionals de 40 països que van assistir a la 27a edició de l'esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA, aquests premis reconeixen les empreses i personalitats les principals contribucions dels quals en els seus respectius camps han millorat significativament la indústria europea de l'animació durant l'any anterior.

Enguany celebrem que la directora i guionista Maria Trénor ha rebut el premi a directora de l'any pel seu treball a 'Rock Bottom'. Inspirada en la música i la vida del músic i compositor de culte britànic Robert Wyatt, la primera pel·lícula de Trénor explica la història d'amor autodestructiva d'una jove parella d'artistes atrapada a la voràgine creativa de la cultura hippie de principis dels anys 70.

Trénor ha estat representada als premis per Alba Sotorra Clua, productora del film.

Altres premis de la cerimònia han estat:

Productor de l'any: Dream Well Studio (Letònia), Sacrebleu Productions (França) i Take Five (Bèlgica) per l'oscaritzada pel·lícula europea amb suport MEDIA, Flow.

Agent de vendes internacional de l'any: Kinology (França).

La cerimònia de premis va tenir lloc al Palau de Congressos de Bordeus, on 55 nous projectes d'animació de 16 països han estat presentats al llarg de dos dies per trobar nous socis i inversors i així accelerar-ne la producció.

Més informació

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat el nou informe 'Dones professionals a la producció de ficció per a TV/SVOD europea (xifres de 2015-2023)'.

L'informe ofereix una anàlisi de la desigualtat de gènere per a sis categories de personal darrere de la càmera: direcció, escriptura de guió, producció, direcció de fotografia, composició musical i edició.

Aquest nou informe constata les següents dades clau:

• Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals a la producció de ficció televisiva europea i SVOD va ser del 27%. Tres factors acumulatius s'apliquen a la majoria de les funcions avaluades en aquest informe:
  • Escassa proporció de dones a la població activa de professionals.
  • Menys tasques per a dones professionals.
  • Treball compartit amb més freqüència amb altres professionals (per exemple, les guionistes coescriuen més sovint que els seus homòlegs masculins).

• La desigualtat de gènere varia segons la professió. Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals va ser més alta per a productores (43%) i guionistes (37%), propera a la mitjana de les editores (31%) i directores (27%) i significativament menor per a les compositores (10%) i les directores de fotografia (10%).
• Les dones professionals semblen estar més representades quan diverses professionals treballen juntes en una mateixa funció, com és el cas dels equips de producció i d'escriptura de guió. Per contra, les dones tendeixen a estar més infrarepresentades quan el paper és generalment ocupat per un sol professional (per exemple, la direcció o la direcció de fotografia).
• No obstant això, fins i tot per als rols en què diversos professionals són responsables d'escriure o produir una obra, els equips estan liderats aclaparadorament per professionals masculins. Per exemple, entre el 2019 i el 2023, mentre que les escriptores representaven el 37% de l'escriptura de ficció audiovisual, els equips liderats per dones només representaven el 26% de tots els equips d'escriptura de guió, enfront del 59% dels equips dirigits per homes i el 15% dels equips equilibrats de gènere.
• Ja sigui pel que fa a la població activa o als encàrrecs, la proporció de dones professionals ha augmentat en general des del 2015, encara que només moderadament en un 4% (en conjunt, la proporció de dones a totes les funcions va augmentar del 23% el 2015-2018 al 27% el 2019-2023).
• Hi ha hagut un cert avenç en la funció de directora, que es caracteritza per una proporció mitjana de dones (+8% més de dones entre 2015-2018 i 2019-2023). El progrés ha estat més lent pel que fa a altres funcions professionals. Els papers amb una proporció ja molt baixa de dones, com ara compositores (+4%) i directores de fotografia (+3%), van millorar lleugerament. Els rols amb una proporció de dones per sobre de la mitjana, com ara guionistes i productores, també van tardar a canviar (+4% cadascun). La proporció de dones editores es va estancar completament (+0%) entre 2015-2018 i 2019-2023.
• A tall d'il·lustració, l'aplicació de les taxes de creixement mitjanes de la presència femenina dels darrers nou anys suposaria que s'aconseguiria la igualtat de gènere el 2030 per a les productores, el 2035 per a les directores, el 2036 per a les guionistes, el 2063 per a les compositores i el 2103 per a les directores de fotografia. La igualtat de gènere entre les dones editores no s'aconseguiria en absolut al ritme actual. Prenent tots els rols combinats, la paritat de gènere en la producció de ficció televisiva europea i SVOD s'aconseguiria el 2046.
• Tanmateix, hi ha un aspecte més encoratjador que pot ajudar a aconseguir més aviat la paritat de gènere. Les dones en un rol tenen més probabilitats de treballar amb altres dones; per exemple, la proporció de dones guionistes o productores és significativament més alta quan la directora és una dona, i el mateix passa amb les obres escrites o produïdes principalment per dones. Per tant, és probable que el progrés en una funció tingui un impacte positiu en les altres.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

A proposta de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) programa una jornada formativa sobre les fonts de finançament públiques en el sector del videojoc, que es durà a terme en línia el proper divendres 7 de març a les 10h.

L'objectiu de la jornada, que comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, és conèixer les opcions de finançament públic disponibles per a empreses de videojocs, en l’àmbit català, estatal i europeu. Es proporcionarà informació pràctica sobre la manera d'accedir a ajuts, beques i subvencions públiques per desenvolupar videojocs i consolidar el negoci.

Més informació sobre ajuts i subvencions per a l’ecosistema català del videojoc al web videojocscatalans.cat.

Programa 

10:00 - Introducció i benvinguda 

Marisol López, directora general d'Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Àlex Pi, director de l'Àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial de l'Institut Català de les Empreses Culturals i Roger Serra, director general de Política Lingüística en els àmbits Tecnològic i Audiovisual. 

10:05 - Ajuts de la Generalitat de Catalunya 

• Ajuts per a la llengua catalana - Ernest Montserrat, Departament de Política Llingüística
• Subvencions per a la internacionalització i accés a mercats internacionals - Eva Colom, Àrea de Mercats, ICEC 
• Préstecs participatius i aportacions reintegrables - Montse Grau, Àrea de Desenvolupament Empresarial, ICEC 
• Subvencions per a projectes culturals amb tecnologia immersiva i programes d’incubació - Núria Amorós, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura 

Torn de preguntes (5') 

10:40 - Ajuts de l’Estat espanyol 

Ajuts i subvencions del Ministeri de Cultura. Centre de Coordinació de les Indústries Culturals - Juan Melgar, Director del Centre de Coordinació de les Indústires Culturals

Torn de preguntes (5') 

10:55 - Ajuts europeus 

• Ajuts Creative Europe  - Àlex Navarro, Coordinador Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, ICEC 
• Ajuts Horizon (ACCIÓ) - Núria Soler, Consultora de Programes Europeus R+D+I i Enterprise Europe Network, Unitat d’Innovació Empresarial, ACCIO

Torn de preguntes (5')  

11:30 – Fi de la sessió  

Més informació i inscripcions.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha obert la convocatòria de la 2a edició del programa de de suport Europa Cinemas Training Boot Camps, que compta amb el finançament d’Europa Creativa MEDIA.

El programa donarà suport a la formació, els tallers i altres iniciatives rellevants de desenvolupament d'habilitats dels exhibidors/es de cinema.

Cada Boot Camp es crearà localment per i per a membres de la xarxa, tot assegurant que cada iniciativa sigui rellevant i oportuna.

És una oportunitat única per crear un esdeveniment per a les vostres necessitats específiques!

L'objectiu és:

• Formar professionals del cinema en competències, pràctiques i processos on hi hagi una necessitat específica local o regional.
• Apropar tots els llocs d'una regió a un estàndard de competència comú en àrees identificades, per exemple, negoci, innovació, desenvolupament d'audiències, màrqueting, comunicació, habilitats tecnològiques…
• Millora dels exhibidors a través del coneixement compartit sobre models de negoci innovadors.
• Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la sostenibilitat ambiental i promoure els objectius marcats a la Carta Verda de la xarxa (disponible al web).
• Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la diversitat i la inclusió, i promoguin els objectius establerts a la Carta d'equilibri i inclusió de gènere de la xarxa (disponible al web).

Sessió informativa

Europa Cinemas organitza una sessió Zoom per informar els membres de la xarxa sobre l'esquema de Boot Camps: dilluns 10 de març de 2025 a les 14:00 (CET). Els membres de la Xarxa han rebut una invitació per correu electrònic per a aquesta sessió (realitzada en anglès).

Tens una idea?

Participa a la sessió de Zoom, familiaritza't amb les bases, redacta el teu concepte de Boot Camp, configura el teu equip organitzador, troba els teus participants Boot Camp i presenta-t'hi!

La convocatòria està oberta actualment. Trobeu més informació, incloses les bases (en anglès, francès, italià, espanyol i alemany), el formulari de sol·licitud i la plantilla de pressupost aquí.

Per a qualsevol informació addicional o aclariment, poseu-vos en contacte amb Miila Norros: mnorros@europa-cinemas.org

Més informació

El Venice Production Bridge ha obert la convocatòria de la dotzena edició del Venice Gap-Financing Market, que es durà a terme del 29 al 31 d'agost de 2025, durant el 82è Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 27 d'agost al 6 de setembre de 2025.

El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.

La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:

• Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d’arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d’animació també són benvinguts.
• Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d’arreu del món.

Durant els tres dies de l’esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.

Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S’enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.

El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s’enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2025 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d’acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l’esdeveniment.

Criteris d’elegibilitat:

Els llargmetratges de ficció o documental han de:

• Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
• Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
• No hi ha límit de pressupost o gènere.
• Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
• Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.

L’equip del projecte:

Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.

Els projectes immersius han de:

• Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
• Ser ficció, documental, sèrie o animació.
• Tenir una durada mínima de 10 minuts.
• Ser idees originals o adaptacions.
• No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s’accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
• Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.

L’equip del projecte:

• Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
• Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d’inscripció (això per tal de documentació i de recerca).

Inscripció:

La presentació de sol·licitud es realitza en dos passos:

1. Completa el formulari en línia.

2. Puja els materials següents per completar la teva inscripció. Han d’estar traduïts a l’anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d’incloure el següent:

• Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
• Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
• Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
• Declaració del director/a i/o concepte visual.
• Perfil de l’empresa productora.
• Pressupost en euros.
• Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
• Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
• A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l’esdeveniment i l’any.

Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:

• Entre el/la productor/a i l’autor/a/guionista.
• Entre el/la productor/a i el director/a.
• Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
• Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
• Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
• Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n’hi hagués-.
• Entre el/la productor/a i l’agent de vendes -si n’hi hagués-.

Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia’l per e-mail indicant el títol del projecte a l’assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.

En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència d'usuari i disseny d'experiència interactiva. Cada projecte l’ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.

Condicions de participació:

Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se’ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que circularà entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.

La participació a l’esdeveniment dona dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:

• Despeses de viatge i allotjament del director/a, i allotjament del productor/a, per a cadascuna de les pel·lícules seleccionades, durant quatre nits (del 28 d'agost a l'1 de setembre del 2025).
• Oportunitats de networking i reunions one to one.
• Promoció del projecte.
• Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.

A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:

• Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2025’. El logotip es proporcionarà de manera electrònica.
• Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market.
• Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l’esdeveniment.

A cambio, todos los equipos de los proyectos seleccionados deben:

• Incluir la siguiente línea y el logo autorizado en los créditos cuando la película esté completada: ‘Presentada en el Venice Production Bridge 2025’. El logo será proporcionado de forma electrónica.
• Asistir a las actividades del Venice Gap-Financing Market.
• Asistir a todas las reuniones one to one preorganizadas durante el evento.

Data límit: 1 de maig de 2025.

Més informació.

Venice Gap-Financing Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El proper dijous 27 de febrer, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del productor Bernat Manzano (Boogaloo Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la sisena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de febrer de 2025, a les 20h, amb la projecció de la documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto.

Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films, en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata. El documental va competir a la secció Tiempo de Historia de la Seminci i va rebre una menció especial a l’In-Edit “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l’extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.

Sinopsi

Un equip de rodatge recorre les carreteres i pobles del nord de l’Estat espanyol. Segueix les passes del viatge clandestí del grup d’etnomusicòlegs italians Cantacronache, que a l’estiu de 1961, en plena dictadura, va recopilar cançons populars de la resistència, i amb elles, la veu d’obrers, intel·lectuals i pagesos. Ara, a través de la memòria oral, de les cintes i les fotos originals d’aquella expedició, i de reinterpretacions contemporànies d’aquell cançoner, s’estableix un diàleg entre els dos viatges, conformant una geografia emocional i política d’un territori on les ferides del passat continuen obertes.

https://www.youtube.com/watch?v=_a5DEX6axGk

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat una nova edició de l’informe 'Guionistes i directors/es de cinema i ficció TV/SVOD - xifres 2015-2023', que analitza gairebé 36.000 guionistes i directors/es implicats/des en pel·lícules de cinema i ficció per a TV/SVOD europees produïdes a Europa entre el 2015 i el 2023.

Aquest nou informe constata que:

• La majoria de pel·lícules europees estan escrites i dirigides pel mateix professional.
• Més del 40% dels directors de ficció per a TV/SVOD també van dirigir una pel·lícula de cinema.
• A diferència dels seus homòlegs de ficció per a TV/SVOD, els i les guionistes i directors/es de cinema de cinema estan subjectes a una gran rotació, en part a causa de l'elevada proporció de pel·lícules de debut produïdes cada any.
• Per tant, els i les guionistes i directors/es de ficció per a TV/SVOD treballen més sovint.

Persistència del model de pel·lícula d’autor (per a cinema)

El 77% de les pel·lícules de cinema europees van implicar un/a guionista que també va dirigir la pel·lícula. Això vol dir, d'una banda, que el 48% dels guionistes entre el 2015 i el 2023 només van escriure una o més pel·lícules que també van dirigir i, d'altra banda, que només el 55% dels treballs de guionista es destinen a guionistes que no són també directors.

Per contra, a la ficció per a TV/SVOD, els papers de guionista i director/a són gairebé sempre diferents: només l'11% dels professionals que han realitzat almenys una pel·lícula de ficció per a TV/SVOD o episodi d'una sèrie només van fer una pel·lícula de ficció que tots dos van escriure i codirigir.

Els directors/es de TV/SVOD també estan actius en pel·lícules per a cinema

Una proporció significativa (43%) de tots els directors/es de ficció per a TV/SVOD actius entre el 2015 i el 2023 han dirigit almenys una pel·lícula per a cinema en algun moment, inclòs el 30% entre el 2015 i el 2023.

Per contra, com que hi ha molts més directors/es actius a les pel·lícules de cinema que a la ficció per a TV/SVOD, només una petita proporció de directors/es de cinema també ha treballat per a la ficció per a TV/SVOD.

Impressionant rotació de personal al cinema

En retrospectiva, el 44% dels guionistes de cinema de 2015 i el 42% dels directors/es de cinema del 2015 no han tornat a treballar des d'aleshores, ja sigui com a guionista o director/a, ja sigui en cinema o en ficció per a TV/SVOD. El panorama és molt diferent per a la ficció de TV/SVOD, on el 85% dels guionistes de TV/SVOD del 2015 i el 90% dels directors/es de TV/SVOD del 2015 van continuar treballant, la gran majoria només treballant en ficció de TV/SVOD i en el mateix paper.

Més tasques a TV/SVOD compartides entre un nombre reduït de professionals

Les tasques de TV/SVOD es distribueixen proporcionalment entre menys professionals actius que les de cinema. Treballar a la ficció de TV/SVOD implica més recurrència, amb certes sèries que duren diverses temporades. Per contra, l'àmbit de les pel·lícules de cinema sembla estructuralment obert als nouvinguts (de mitjana, entre el 2015 i el 2023, el 51% dels directors/es de cinema actius en un any determinat van dirigir la seva primera pel·lícula de cinema).

Això es tradueix en un nivell d'activitat molt diferent entre les dues categories de contingut: entre el 2015 i el 2023, els/les guionistes de cinema van escriure 1,4 pel·lícules enfront de 2,8 pel·lícules de TV/ficció o temporades per a guionistes de TV/SVOD (excloent les temporades amb més de 52 capítols).

Consulteu l'informe complet.

Més informació

El proper dijous 30 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència d'Elodie Mellado, editora de continguts i programadora de la plataforma amb suport MEDIA Filmin, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la cinquena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 30 de gener de 2025, a les 20:15h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis.

Una cinta d'animació letona, coproduïda amb França i Bèlgica, estrenada al Festival de Cannes 2024 i guardonada al Festival d'Annecy amb 4 premis (Premi de Jurat, Premi del Públic, Premi Especial a Millor Música Original i Gan Foundation Award for Distribution).

Guanyadora del Globus d'Or a Millor Pel·lícula d'Animació i nominada als Oscars per Millor Pel·lícula d’Animació i per Millor Pel·lícula Internacional. Guanyadora de Millor Pel·lícula d'Animació als Premis del Cinema Europeu, Cercle de Crítics de Cinema de Nova York, Los Angeles Film Critics Awards, Boston Society of Film Critics, National Board of Review. Gran triomfadora del Festival de Sevilla (Gran Premi del Jurat, Premi Porta Amèrica, Millor Muntatge), i nominada al Premi Lux 2025, a dos Premis BAFTA i a millor pel·lícula europea a la 39a edició dels Premis Goya.

Sinopsi

Un gat es troba en un món cobert d'aigua, sense rastre humà aparent. A la recerca de refugi s'uneix a un vaixell amb animals d'altres espècies. Dur-se bé amb ells resulta ser un repte encara més gran que superar la por de l'aigua. Al llarg d'aquesta aventura, hauran de demostrar la seva valentia i superar les diferències per adaptar-se a la nova situació.

https://www.youtube.com/watch?v=NaJgXrtOIGU

‘Flow‘ és una pel·lícula d'animació sense diàlegs, adreçada a petits i grans, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move).

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L'associació Bridging Visions (coneguda com a Bridging the Dragon) organitza, juntament amb l'European Film Market de la Berlinale, l'European-Asian Roundtable Workshop 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 20 de gener.

Aquest esdeveniment interactiu i enfocat explora els mercats cinematogràfics asiàtics en ràpid creixement, tot brindant anàlisis en profunditat i identificant interessants oportunitats de col·laboració amb Europa.

Format:

• Workshop de taula rodona.
• Diumenge 16 de febrer del 2025 de 15.30h a 16.30h.
• Localització: Segon pis del Producers Hub (Gropius Bau, Berlin).

El taller constarà de petites sessions grupals dirigides per experts locals de regions asiàtiques específiques. Les qüestions i projectes dels participants s'utilitzaran en casos d'estudi per incrementar el coneixement de com treballar amb aquests territoris. El format de grup reduït permetrà als participants fer preguntes relatives als seus interessos i beneficiar la interacció mútua.

Qui?

Professionals del cinema (productors/es, distribuïdors, agents de vendes internacionals, etc.) interessats en la col·laboració asiàtica-europea. La prioritat es donarà als sol·licitants que hagin tingut experiència prèvia en llargmetratges i en coproduccions internacionals. Els participants han de tenir un Market Badge de l'EFM.

Com?

• Els professionals europeus han d'emplenar el formulari electrònic en aquest enllaç.

Data límit: 20 de gener de 2025.

Els resultats de la selecció s'anunciaran a finals de gener de 2025.

Per a més informació, escriure a: efm@bridgingthedragon.com

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una nova edició de l'informe 'Producció de ficció audiovisual a Europa: xifres de 2023'.

L'informe analitza el volum de pel·lícules i sèries de ficció TV/SVoD produïdes a Europa: l'origen, les coproduccions internacionals i els comissaris i productors principals.

Aquest informe va ser escrit per la Dra. Agnes Schneeberger, analista del departament d'informació de mercat del Observatori esmentat.

El nou estudi destaca el següent:

• El 2023, la producció de ficció televisiva a Europa va assolir un punt d'inflexió: el nombre de títols va caure menys un 6% i en tots els formats.
• El perpetu auge de les sèries d'alta gamma (13 episodis o menys per temporada) ha arribat al final, mentre el nombre de títols per al 2023 s'estanca (-2% en comparació de l'any anterior).
• Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa per a TV/SVoD el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%).

Caiguda de la producció de ficció televisiva a Europa

La recuperació postpandèmia no va continuar estabilitzant el mercat europeu de ficció televisiva. Després d'un breu retorn al creixement, la producció i l'estrena de ficció televisiva original està disminuint. Una caiguda del 6% en el nombre de títols de ficció produïts el 2023 es va reflectir en una reducció igual en el nombre d'episodis (menys 6%) i un estancament en el volum d'hores (menys 3%) en comparació de l'any anterior.

De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 1.200 títols, 23.000 episodis i 14.000 hores (per títol, l'estudi fa referència a una pel·lícula per a televisió o a una temporada d'una sèrie de televisió). L'animació no està inclosa (països coberts: 27 països de la UE, el Regne Unit, Noruega i Suïssa).

Més de 2.000 productores/grups van produir, almenys, un títol de ficció entre el 2015 i el 2023, però només el 3% ho van fer a cadascun dels últims nou anys.

Tot i la crisi, algunes de les característiques fonamentals de la producció de ficció televisiva a Europa es van mantenir sense canvis. Les telenovel·les van representar la major part (61%) de les hores produïdes. I més de la meitat (58%) de tots els títols produïts van ser sèries amb 13 episodis o menys per temporada.

El boom de les sèries d'alta gamma ha arribat al final

El perpetu auge de les sèries d'alta gamma ha arribat al final, ja que el nombre de títols per al 2023 va retrocedir (menys un 2% respecte a l'any anterior). Les hores de producció de sèries amb 13 episodis o menys per temporada produïdes el 2023 es van estancar (menys 1%), ja que les temporades tenien menys episodis i més curts (probablement com una manera de fer front als costos de producció ia la inflació ).

El Regne Unit, amb 159 títols el 2023, va ser eminentment el principal productor de sèries d'alta gamma, davant d'Alemanya (119), França (92), Espanya (58) i Itàlia (58).

BBC, Netflix, Amazon, ZDF i ARD van ser els cinc principals comissionats de sèries amb 13 episodis o menys per temporada.

Les televisions públiques van encarregar el 55% dels títols i el 39% de les hores

Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%). A causa de la seva major participació en telenovel·les, els canals privats van produir un volum d'hores més gran (57%) que els canals públics (39%). Els streamers globals van representar el 5% de les hores, ja que no inverteixen en sèries de televisió de llarga durada.

Les coproduccions internacionals van representar el 10% de tots els títols de ficció televisiva produïts a Europa el 2023. De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 100 coproduccions de ficció televisiva, gairebé exclusivament sèries i pel·lícules per a televisió d'alta gamma.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

Ja està disponible el vídeo de la Masterclass de la cineasta francesa Nicole Garcia, que es va dur a terme el passat divendres 29 de novembre a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, en el marc de les activitats de l’Ohlalà! Film Festival, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.

Amb més de 60 anys de carrera i més de 150 pel·lícules, la cineasta francesa Nicole Garcia, actriu, directora i guionista, va ser la gran convidada d’honor de la 6a edició de l’Ohlalà! Festival de Cinema Francòfon de Barcelona.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, va oferir una masterclass, a mode de conversa, que ens va permetre conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estil cinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració.

Una figura que ha passat de col·laborar amb grans mestres com Resnais, Tavernier, De Broca, Sautet i Deville a esdevenir una destacada directora des dels anys noranta. 

Entre la seva filmografia com a directora, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, amb gran trajectòria internacional, com Amants (2020), que va competir al Festival de Venècia; Mal de pierres (2016), seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Cannes i nominada als Premis César; Selon Charlie (2005) o L’adversaire (2001), que també van competir a Cannes.

La conversa, organitzada amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, es va dur a terme el passat divendres 29 de novembre a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya.

Al final de la sessió, el públic assistent va tenir l’oportunitat de fer-li preguntes.

Martin Samper, membre de l'equip del Festival Ohlalà!, va ser l'encarregat de moderar la sessió.

No us perdeu el vídeo d'aquesta trobada única!

https://youtu.be/jgv5N4356vk?feature=shared

La 31a edició de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, celebrada del 14 al 24 de novembre passat, va dedicar una secció Satèl·lit al director de cinema i guionista gironí Isaki Lacuesta, per tal de visibilitzar i permetre conèixer millor la seva obra i, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, vam tenir l’ocasió d’entrevistar-lo.

Isaki Lacuesta ha dirigit onze pel·lícules, tot alternant la ficció amb la no-ficció. Entre la seva filmografia figuren els títols amb suport MEDIA al Desenvolupament ‘Los pasos dobles’ (2011), guardonat a San Sebastián amb la Conxa d’Or a la Millor Pel·lícula, i ‘La propera pell’ (2016). Amb la pel·lícula ‘Un año, una noche’ (2022), que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la distribució, va competir a la secció oficial de la Berlinale i va guanyar el Goya a millor guió adaptat. ‘Segundo premio’ (2024), el seu darrer treball, codirigit juntament amb Pol Rodríguez, ha estat triada per representar Espanya en la categoria de millor pel·lícula internacional als Oscars.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista Isaki Lacuesta, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, i els perills de la Intel·ligència Artifical.

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://youtu.be/ib1akCX187A

L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 5 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 22 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet (14 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Carlos Marquès-Marcet)
  • Millor guió original (Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz)
  • Millor protagonista femenina (Ángela Molina)
  • Millor protagonista masculí (Alfredo Castro)
  • Millor fotografia (Gabriel Sandru)
  • Millor música original (Maria Arnal)
  • Millor muntatge (Chiara Dainese)
  • Millor direcció d'art (Laia Ateca)
  • Millor vestuari (Pau Aulí)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Natalia Albert i Marta Xipell)
  • Millors efectes visuals (Diana Cuyàs)
  • Millor so (Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud)
  • Millor direcció de producció (Mayca Sanz i Andrés Mellinas)
  • Premi del públic

• Mamífera, de Liliana Torres (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor protagonista femenina (Maria Rodríguez Soto)
  • Millor protagonista masculí (Enric Auquer)
  • Premi del públic
• Los pequeños amores, de Celia Rico (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor interpretació revelació (Aimar Vega)
  • Millor actriu secundària (Adriana Ozores)
  • Premi del públic
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea
• Anatomía de una caída, de Justine Triet (França, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea

Consulteu el llistat complet de nominacions.

La gala de lliurament de premis es durà a terme el dissabte 18 de gener de 2025 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Més informació

Animar_BCN, la convenció europea d'animació, celebra la tercera edició del 26 al 28 de novembre a Barcelona. Durant tres dies, la ciutat comtal esdevindrà, així, la capital europea de l'animació per tercer any consecutiu.

Lucía Recalde Langarica, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea, participarà a la inauguració de la convenció el proper 26 de novembre, juntament amb el director de l'ICEC, Edgar Garcia; Philippe Alessandri, Animation in Europe Chairman; Matija Sturm, Head of CEE Animation Workshop Labs; Ivan Agenjo, president de ProAnimats; i Marta Alonso vicepresidenta de ProAnimats, l'Associació de productores d'animació. 

La trobada reunirà una norantena de congressistes, representants d’unes 60 entitats europees de la indústria, incloent-hi associacions i federacions de productors, responsables de polítiques públiques, fons inversors i televisions. Hi estaran representats 25 països europeus. Tot plegat amb el propòsit d’analitzar l’animació europea amb una mirada que englobi tota la cadena de valor del sector i tots els territoris del continent.

La convenció ha esdevingut una plataforma anual de pluja d’idees i debat del sector europeu de l’animació per a productors, responsables de creació de polítiques i altres actors clau per ampliar la indústria europea de l’animació i augmentar la cooperació entre diferents països de la UE.

Animar_BCN pretén Impulsar les coproduccions d’animació, fomentar la competitivitat del sector europeu de l’animació i augmentar la visibilitat de la indústria europea de l’animació.

Un dels punts candents en l’edició d’enguany serà el debat sobre l’impacte que la intel·ligència artificial està tenint dins la indústria. L’afectació sobre la propietat intel·lectual de les obres, els processos i els professionals centrarà un grup de treball que estarà moderat per Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, DG CONNECT —Communications Networks, Content and Technology — de la Comissió Europea, i Moe Honan, vicepresidenta d’Animation in Europe.

Els agents de la indústria també reflexionaran sobre l’animació verda. Analitzaran les iniciatives de sostenibilitat ambiental que s’estan aplicant dins del sector i avaluaran la possibilitat d’assolir un estàndard europeu. Aquest grup de treball estarà moderat per Carlota Guerrero, directora de la Catalunya Film Commission de l'ICEC i Co-presidenta de l'European Film Commission (EUFCN) i Dirk Beinhold, vicepresident d’Animation in Europe.

En tercer lloc, un altre grup de treball se centrarà en el marc legal de les obres d’animació europees. Abordarà la implementació de l’AVMSD (Audiovisual Media Services Directive) i altres directives europees que influeixen en la definició d’“empresa productora independent” o “obra europea” i en la retenció de la propietat intel·lectual, entre altres aspectes. Serà un grup co -moderat per Els Hendrix, Executive Director - Federal Government Commissioner for Culture and the Media. BKM, i Philippe Alessandri, president d’Animation in Europe.

El foment de les coproduccions d’animació europees serà un altre dels punts a debatre, amb un focus especial en els programes de finançament públic, les coproduccions minoritàries i paneuropees i els incentius fiscals. La moderació d’aquesta taula anirà a càrrec d’Alex Traila, Pilot Programme for Series Coproduction - Programme manager Eurimages, Consell d’Europa, i Iván Agenjo, vicepresident d’Animation in Europe.

Per aprofundir en aquest tema, Animar_BCN oferirà un acte obert al públic professional que, sota el títol “Let’s talk Europe”, analitzarà el pes de la coproducció europea tant d’obres cinematogràfiques com de no cinematogràfiques. Per fer-ho, mostrarà com les productores, distribuïdores, canals i institucions d'arreu d'Europa mesuren l’èxit d’aquest tipus de col·laboracions. S’exposaran els casos d’estudi de la pel·lícula Rock Bottom (amb els seus productors, Alba Sotorra i Robert Jaszczurowski) i de DeAPlaneta (amb el seu director de continguts i distribució, Carlos Biern). Durant la sessió, presentada pel tresorer d’Animation in Europe, Pablo Jordi, també intervindran Alessia Sonaglioni, Programme Manager del Programa Pilot de Coproducció de Sèries d'Eurimages, Consell d'Europa; Patricia Hidalgo, directora de Continguts Infantils i Educatius de la BBC; Yago Fandiño, director de Clan i Continguts Infantils de RTVE; Andrea Basilio, cap de Continguts Infantils de RTP; Martin Engelhardt Hansen, Director of Business Affairs de DR; Todor Ignatiov, cap del departament de Cinema i Programes Estrangers de la BNT i Muntsa Tarrés, productora executiva de Coproduccions Infantils i d'Animació de 3CAT.

Les conclusions dels quatre grups de treball s'exposaran en una sessió oberta al públic, que es durà a terme el matí de dijous 28 de novembre a l’Auditori de Blanquerna - Universitat Ramon Llull. La sessió estarà conduïda per Cristina Angelucci, editora de l’European Animation Journal. Per assistir-hi cal registrar-se.

Animar_BCN és una iniciativa de PROA i ProAnimats, i compta amb el suport de l'ICEC, l'ICEX, el Ministerio de Cultura, l'ICAA, l'Ajuntament de Barcelona i Animation in Europe i la col·laboració de CEE Animation, DSAF!, European Animation Journal, la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i DIBOOS.

Consulteu-ne el programa i els i les experts i expertes que hi participaran.

Més informació

La 21a edició del Festival de Sevilla s'ha dut a terme del 8 al 16 de novembre de 2024.

Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• Desmontando un elefante, òpera prima del director català Aitor Echevarría (Espanya, França, 2024), que va obtenir el Premi AC/E a la Millor Direcció de Pel·lícula Espanyola.
• Pigen med nålen ('The Girl With the Needle'), de Magnus von (Dinamarca, Polònia, 2024), guardonada amb 4 premis:
  • Premi a la Millor Direcció (Magnus von Horn)
  • Premi a la Millor Actriu (Trine Dyrholm)
  • Premi a la Millor Fotografia (Michał Dymek) 
  • Premi a la Millor Direcció Artística (Jagna Dobesz)
• Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), que va obtenir 3 premis:
  • Gran Premi del Jurat de la Secció Oficial
  • Premi al Millor Muntatge (Gints Zilbalodis) 
  • Premi Porta Amèrica

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sevilla 2024.

La 21a edició del Festival de Sevilla es duu a terme del 8 al 16 de novembre de 2024. Entre la programació, figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es podran veure al Festival:

Secció Oficial

• Desmontando un elefante, òpera prima del director català Aitor Echevarría (Espanya, França, 2024)
• Pigen med nålen ('The Girl With the Needle'), de Magnus von (Dinamarca, Polònia, 2024)
• Quiet Life, d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia, Finlàndia, 2024)
• Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024)
• Julie zwijgt ('Julie Keeps Quiet'), de Leonardo Van Dijl (Bèlgica, Suècia, 2024)

Alumbramiento

• Andrea lässt sich scheiden ('Andrea Gets a Divorce'), de Josef Hader (Àustria, 2024)

Las Nuevas Olas

• Wishing on a Star, de Peter Kerekes (Itàlia, Eslovàquia, República Txeca, Àustria, Croàcia, 2024)

Panorama Andalús

• Azken erromantikoak ('Los últimos románticos'), de David Pérez Sañudo (Espanya, 2024)

Porta d'Europa

• No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024)
• Viet And Nam, de Minh Quy Truong (Vietnam, Filipines, Alemanya, Singapur, Països Baixos, França, Itàlia, 2024)

Rampa

• La cançó de la Sima (Sima's Song), de Roya Sadat (Espanya, Països Baixos, França, Taiwan, 2024)

EFA Selection

• All We Imagine as Light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, 2024)
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024)
• Emilia Perez, de Jacques Audiard (França, 2024)
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024)

Consulteu la programació completa del Festival de Sevilla 2024.

Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022 i d'una segona gran edició el 2023 amb 75 socis, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta el Mes del Cinema Europeu 2024 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa.

A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant cinc setmanes fins a la gran final el 7 de desembre amb els European Film Awards a Lucerna (Suïssa).

A tot Europa, gràcies a la xarxa Europa Cinemas, soci de l'Acadèmia, els cinemes emblemàtics de més de 100 ciutats de 42 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses capitals, pobles petits i xarxes nacionals de cinema, projecten pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un enfocament especial a les pel·lícules europees, el portal VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus i Festival Scope celebra els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu, tot permetent als amants del cinema d'arreu del món participar-hi.

El Festival de Cinema Europeu de Sevilla, soci de l'Acadèmia a l'Estat espanyol des de fa temps i important plataforma del cinema europeu, torna a projectar moltes pel·lícules de la Selecció de l'Acadèmia 2024.

“Amb el Mes del Cinema Europeu, el cinema europeu s'acosta més a casa per a molta gent. D'aquesta manera, l'Acadèmia continua construint una xarxa i una finestra per a la celebració simultània del cinema europeu. Estem orgullosos de donar la benvinguda als socis cinematogràfics a més de 100 ciutats d'Europa aquest any, per primera vegada inclosos Armènia i Xipre. És fantàstic veure que a molts països ja tenim més d'un cinema soci, fins a cinc o sis a Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya. Montenegro és fins i tot el primer país d'Europa que participa amb tots els cinemes del país", diu Matthijs Wouter Knol, director general i director de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Afegeix: "Per descomptat, estem especialment entusiasmats, juntament amb els nostres socis suïssos, per la fantàstica cooperació amb més d'una dotzena de cinemes associats que organitzen programes i projeccions especials, un programa dedicat a la Cinémathèque suisse, l'emissora suïssa SRG SSR. pel·lícules relacionades amb els Premis del Cinema Europeu, així com esdeveniments especials als festivals de Ginebra, Winterthur, Queersicht Bern, PinkPanorama i Zoomz en Lucerna, i l'esdeveniment documental Let's Doc que es durà a terme durant tot el novembre".

Durant el Mes del Cinema Europeu, hi haurà multitud d'iniciatives diferents. Enlloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i atenent al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia i, per tant, candidates als Premis del Cinema Europeu. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2025.

Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu ha estat el Dia del Cinema del Públic Jove (3 de novembre), organitzat simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus –i en línia– i que inclou la projecció de 'Scrapper', dirigida per Charlotte Regan, guanyadora del Premi Europeu del Públic Jove 2023. La jornada també comptarà amb l'anunci dels nominats al Premi Europeu del Públic Jove 2024.

Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 17 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig.

Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: hi ha projeccions especials per a joves, sovint combinades amb debats, tallers educatius i activitats interactives, a Colònia, Gornji Milanovac, Lodz, Potsdam, Pula, Saarbrücken i Varsòvia.

El Centre Agimi Artit de Tirana (Albània) presenta un cercle de discussió amb el cineclub local; el cinema Beltrade de Milà (Itàlia) organitza un "dia d'animació" amb una selecció d'uns 10 curtmetratges d'animació per a infants; Don Bosco a Roma (Itàlia) té projeccions escolars especials de pel·lícules temàtiques de bullying i hikikomori (retirada social) amb la participació de convidats i psicoterapeutes. Juntament amb una universitat local, el cinema Lumière de Maastricht (Països Baixos) presenta una projecció especial de 'Kneecap', de la Selecció de l'Acadèmia, amb un professor d'anglès d'Irlanda fent la introducció i moderant el debat posterior.

La participació del públic en general torna a jugar un paper important per a tots els cinemes participants. Les iniciatives van des de projeccions per a gent gran i per a infants (per exemple, a Košice, Eslovàquia), classes magistrals amb professionals del cinema (a Tirana, Albània i Kíev, Ucraïna), un taller d'animació (Cluj-Napoca, Romania) o un qüestionari de cinema amb el tema “celebracions familiars” (Hamburg, Alemanya).

Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi haurà un enfocament especial en Wim Wenders (receptor del premi europeu a la trajectòria d'enguany) a Lucerna, Maastricht, Pula, Sofia i Zuric, una retrospectiva cinematogràfica de l'Ona Negra al cinema iugoslau a Zagreb. Les projeccions especials posaran en valor l'obra de Chantal Akerman (Colònia) i 'The colour of Pomegranates', de Sergei Parajanov (Kíev). Filmmuseum Potsdam presentarà el festival “When QUEER was black’n’white”, mentre que Kino Nowe Horyzonty presentarà una retrospectiva de Rainer Werner Fassbinder (Wroclaw) i Kino Muranów a Werner Herzog (Varsòvia).

Moltes sales de cinema se centren durant el mes del cinema europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà "Ciné polska" - festival de noves pel·lícules poloneses a Saarbrücken (Alemanya); el Festival de cinema d'Ucraïna a Wroclaw (Polònia); un centrat en el cinema italià a Biel (Suïssa); una sèrie de cinema portuguès “Remembering the Carnation Revolution” a Cluj-Napoca (Romania) i una Selecció de cinema hongarès a Istanbul (Turquia).

Consulteu el programa complet de Suïssa.

I aquí podeu trobar més iniciatives i esdeveniments.

L'Acadèmia del Cinema Europeu està encantada de continuar la seva associació amb el distribuïdor mundial de cinema, el servei de streaming i la productora MUBI per celebrar el Mes del Cinema Europeu. A partir de l'1 de novembre, la plataforma de streaming de MUBI se centrarà en 100 pel·lícules europees. El portal de documentals VOD DAFilms celebrarà alhora els documentals europeus amb una selecció de 30 títols. A més, Festival Scope presentarà tots els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu. L'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda al Festival Scope com a nou soci del Mes del Cinema Europeu.

Finalment, el Mes del Cinema Europeu culmina el 7 de desembre amb la cerimònia dels 37è Premis del Cinema Europeu a Lucerna.

El Mes del Cinema Europeu seguirà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els entusiastes del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu. L'objectiu del Mes del Cinema Europeu és crear una temporada de cinema europeu en els propers anys, animar el públic a participar activament i implicar els titulars dels drets i els actors clau de la indústria per ajudar a permetre la celebració conjunta i sincronitzada del cinema europeu en un moment crucial de l'any.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en cooperació amb Europa Cinemas, CICAE, European Film Promotion, MUBI i DAFilms, Festival Scope, així com amb nombrosos socis locals.

Més informació

El llargmetratge de ficció 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, competirà a la Secció Oficial de la 21a edició del Festival de Sevilla, que es durà a terme del 8 al 16 de novembre de 2024).

Produïda per Arcadia Motion Pictures en coproducció amb Pegaso Pictures AIE i la francesa Noodles Production, la pel·lícula compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i TVC, més el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC i del programa Europa Creativa MEDIA. Arribarà a les sales de cinema el 10 de gener de 2025, distribuïda per Filmax.

Protagonitzada per Emma Suárez, Natalia de Molina, Dario Grandinetti i Alba Guilera, i amb guió del mateix Echevarría, juntament amb Pep Garrido, la pel·lícula retrata un drama familiar que aborda el tema de l’alcoholisme com a punt de conflicte entre una mare i una filla.

Sinopsi

Marga (Emma Suárez), una arquitecta d'èxit, torna a casa després d'haver passat dos mesos internada en un centre de rehabilitació per un problema d'addicció amb el qual la família va conviure en silenci durant anys.

Després de la seva arribada, Marga intentarà refer la seva vida anterior mentre la seva filla menor, Blanca (Natalia de Molina), veurà com l'atenció que bolca sobre la seva mare afecta tant les seves relacions com el seu somni de ser ballarina professional.

Un any després, "l'elefant" segueix tan enorme com sempre. Encara que almenys, ara, tothom el pot veure.

Trieste Film Festival i WEMW - When East Meets West organitzen l'onzena edició de Last Stop Trieste, secció work in progress per a projectes de documental en fase de final-cut, prèviament desenvolupat a les plataformes següents: Ex Oriente Film Workshop, BDC Discoveries, Docu Rough Cut Boutique, Baltic Sea Docs, ZagrebDox PRO o When East Meets West.

Last Stop Trieste es durà a terme amb el Trieste Film Festival i When East Meets West, del 19 al 22 de gener de 2025.

Els documentals seleccionats tindran l'oportunitat de ser projectats a Trieste davant d'una plataforma exclusiva d'agents de vendes internacionals, programadors de festivals i editors de televisió amb l'objectiu de millorar-ne el potencial per trobar estrenes a festivals, agents de vendes i espais de difusió. Juntament amb una breu presentació i la projecció de la selecció preparada d'escenes dels seus muntatges, tots els equips seleccionats participaran a la sessió de retroalimentació moderada amb personalitats clau en la presa de decisions acuradament seleccionades que assistiran físicament a Last Stop Trieste.

Todos els i documentals apliquen a l'HBO Europe Award (un premi valorat en 1.000 euros), al Film Center Montenegro Award (un premi valorat en 2.000 euros) i a l'Arte Video Award (que garanteix una gradació de color completa per a tota la pel·lícula, amb DCP, Master i arxivat LTO per un valor total de 10.000 euros).

Les sol·licituds s'han d'enviar per Eventival, tot seguint les instruccions d'aquest enllaç.

Per a més detalls, llegiu detingudament les bases i el formulari de sol·licitud en aquest enllaç.

Data límit: 5 de novembre del 2024 a les 23.59h.

• El projecte hauria d'estar en una etapa de tall final i hauria de tenir un tall complet per al gener del 2025.
• No es tindran en compte les sol·licituds incompletes.
• Els materials i els subtítols de la sol·licitud s'han d'enviar en anglès.
• Només es podrà presentar un projecte per sol·licitant.
• Les decisions del comitè de selecció no poden ser apel·lades.
• Totes les sol·licituds s'han d'enviar a través de la base de dades Eventival seguint les instruccions d'aquest enllaç.
• El material del vídeo haurà de ser mínim 45 min del seu tall final, màxim 60 min.
• És obligatori que el vídeo estigui disponible mitjançant un servei de streaming protegit amb contrasenya (per exemple, vimeo) amb validesa fins al final del LST.
• No s'accepten serveis de transferència ni emmagatzematge al núvol.

Last Stop Trieste està organitzat per When East Meets West i Trieste Film Festival amb el suport d'Europa Creativa MEDIA,  CEI - Central European Initiative, MiC - Direzione Generale Cinema e Audiovisivo i Friuli Venezia Giulia.

El proper dimecres 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la segona d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dimecres 30 d'octubre de 2024, a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz.

Basada en la història real de Hildegart Rodríguez, la pel·lícula, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián, està protagonitzada per Najwa Nimri i Alba Planas.

Un drama coproduït entre Elastica Films i Amazon Studios, amb guió d’Eduard Sola i Clara Roquet. Compta amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part d'Elastica Films.

Sinopsi

Hildegart és concebuda i educada per la seva mare, Aurora, per ser la dona del futur, tot esdevenint una de les ments més brillants de l'Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Vilella, que l'ajuda a explorar un nou món emocional i a desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s'allunyi. Les dues dones s'enfrontaran durant una nit d'estiu del 1933, tot posant fi al “Projecte Hildegart”.

https://youtu.be/8dC1xT6BVN8

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

Cartoon Movie 2025, de CARTOON, ha obert el termini de presentació de projectes fins al 13 de novembre de 2024.

Aquest fòrum de coproducció i de pitching per a projectes de llargmetratge d'animació se celebrarà del 4 al 6 de març del 2025 a Bordeus (França).

Les xifres d'edicions anteriors parlen per si soles: des de la seva creació el 1999 un total de més de 850 participants de 45 països, al voltant de 280 compradors internacionals i al voltant de 480 pel·lícules finançades per a un pressupost total sumat de 3,2 bilions d'euros.

Durant dos dies, els productors/es assistents tenen l'oportunitat de presentar els seus projectes de llargmetratge d'animació per a cinema (per avançar en finançament i trobar coproductors o distribuïdors internacionals interessants).

Qui pot presentar-hi projecte?

Qualsevol productor/a europeu/a que estigui localitzat en un país que pertanyi a Europa Creativa MEDIA pot presentar un nou projecte de llargmetratge d'animació. CARTOON considera projectes elegibles aquells enviats per companyies de producció.

• Les productores independents poden enviar-hi un projecte.
• Els equips de producció amb projectes seleccionats han de pagar les quotes de Cartoon Movie.
• Un mínim d'un representant de la productora principal del projecte ha d'atendre l'esdeveniment.

Quins projectes s'hi poden enviar?

Només es pot enviar un projecte de pel·lícula d'animació europea. Si heu enviat una pel·lícula a Sneak Preview, teniu permès presentar un segon projecte en una altra categoria.

• Pel·lícula d'animació (mínim de 50% d'animació) amb una durada mínima de 60 minuts.
• Qualitat de cinema.
• Destinada a distribució a sales de cinema.
• S'accepten totes les noves tècniques d'animació.

Carta d'interès: Cada projecte ha d'anar acompanyat d'un compromís escrit d'un distribuïdor, agent de vendes internacionals o plataforma de streaming que indiqui l'interès pel projecte (opcional per als projectes en concepte). Haureu d'incloure nom de la companyia, nom i cognom de la persona de contacte i carta en format PDF (màxim 10MB).

Nota: Els productors el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el seu projecte després del 9 de gener de 2025, o hauran de pagar la suma de 1000 euros. Aquesta regla s'estableix per ser justos amb altres productors que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats.

Data límit: 13 de novembre de 2024.

El projecte o pel·lícula que la productora a Cartoon Movie ha d'estar en una de les quatre categories següents: projecte en concepte, projecte en desenvolupament, pel·lícula en producció o pel·lícula en avenç (Sneak Preview).

Materials de sol·licitud:

1. Sinopsi: Breu descripció de la història en anglès. Es publicarà a l'aplicació i al web de CARTOON. Màxim 700 caràcters incloent espais.
2. Arxiu del projecte (PDF):
   Presentació del projecte de la millor manera possible. Incloure imatges i elements del projecte que el descriguin. Suggeriments d'elements a incloure:

• Pàgina de sumari amb el títol, els productors i els coproductors, la durada, el gènere i l'audiència.
• El concepte del projecte.
• Sinopsi i diversos stills del projecte.
• Elements gràfics.
• Tractament i storylines (descripció extensiva de la història).
• Descripció dels personatges.
• Descripció de l´estat de progrés.
• Nota d'intenció del productor.

Important: Puja un únic PDF que no excedeixi les 25 pàgines (10 MB) i estigui escrit en anglès.

3. Carta d'interès.

4. Imatges:
   A més de les imatges del fitxer del teu projecte, prepara tres stills del projecte per a l'aplicació mòbil i la web de CARTOON, així com per a l'agenda i la premsa. Si us plau, tingues en compte que no pots canviar les fotos un cop el projecte ha estat presentat.

• Un still vertical: 1920×2560 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Amb el títol del projecte. Amb logos o el nom de la productora.
• Un estill horitzontal: 1920×1150 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Sense text. Ha de ser diferent de la vertical.
• Un estill quadrat: 650×650 px, només jpg, màx. 1 MB.

5. Vídeo: Si està disponible, hauràs de ser capaç d'incloure-hi un enllaç al formulari de sol·licitud. També podeu proporcionar un vídeo via WeTransfer a: movie@cartoon-media.eu
   Obligatori en projectes de pel·lícules d'animació (categories producció o 'sneak preview'): un extracte de cinc minuts dels films en producció o el film complet a 'sneak preview'.

Opcional en altres categories.

Data límit: 13 de novembre de 2024.

Presenta el teu projecte seguint els passos d'aquest enllaç.

Cartoon Movie de CARTOON compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre les dones professionals (directores, guionistes, productores, directores de fotografia i compositores musicals) actives a la producció de cinema europeu (edició 2024).

Segons es desprèn de l'informe, la proporció de dones en la producció de cinema europeu s'ha incrementat només en un 5% des de 2015.

L'informe també destaca que quan el lloc sol estar ocupat per un sol professional (per exemple, directores, compositores o directores de fotografia), les dones tendeixen a estar menys representades.

Tot i això, un aspecte esperançador a l'hora d'assolir la paritat de gènere seria que les dones en una posició volen treballar amb altres dones. Per exemple, el percentatge de dones productores o compositores musicals és significativament més gran quan la directora és una dona. Els progressos a cada posició professional poden, d'aquesta manera, impactar positivament sobre els altres.

Dades clau:

1. Si es tenen en compte totes les posicions de la dona professional a la indústria esmentada, la proporció d'assignacions en la producció de cinema europeu per a dones va créixer lentament del 19% el 2015 al 24% el 2023.

Cal destacar que l'informe de l'Observatori es refereix per Europa als 27 països europeus de la UE, a Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, Moldàvia, Noruega, Suïssa, Turquia i el Regne Unit .

Percentatge de dones a les assignacions de producció de cinema europeu (totes les posicions combinades) (2015-2023):

El percentatge de dones es calcula a l'hora de combinar tots els rols professionals i inclou pel·lícules amb un ampli tipus de cobertura d'informació dels diferents rols d'equip.

Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones va ser del voltant del 30% per a productores, muntadores, guionistes i directores, del 12% per a directores de fotografia i del 10% per a compositores musicals.

Percentatge de dones en assignacions a la producció de cinema europeu per posició:

2. La baixa proporció de dones resulta en una combinació de factors:

A. Una baixa proporció de dones treballant com a professionals actives.
Percentatge de dones professionals actives en la producció de cinema europeu per posició:

B. Un nivell més baix d'activitat per a les dones actives, excepte per a les muntadores.
Nombre comparat d'assignacions a la producció de cinema europeu per professional i per gènere:

C. Les dones comparteixen les tasques més sovint que els homes, excepte en el cas de les guionistes i les productores.
Proporció d'assignacions a dones que són compartides amb altres professionals a la mateixa posició:

3. Tenint en compte tots els rols, el percentatge d'equips de dones en la producció de pel·lícules europees va ser del 10% entre el 2019 i el 2023.

Percentatge de pel·lícules europees impulsades per dones:

En aquest context, “impulsat per dones” es refereix a llargmetratges de cinema majoritàriament (més del 60%) de dones professionals, considerant tots els rols coberts en aquest estudi.

Consulteu l'informe complet.

La segona edició de MyMetaStories, el festival en línia de pel·lícules europees (curtmetratges i llargmetratges), es durà a terme de l'11 d'octubre al 3 de novembre de 2024.

Es tracta d'una iniciativa d'UniFrance amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El programa ofereix una doble experiència digital:

• A la plataforma de videojocs Minecraft ® (del 18 al 21 d'octubre de 2024), els assistents al festival podran gaudir d'un univers creat específicament per a aquest esdeveniment, accessible en anglès, francès i castellà, amb projeccions inèdites creades a Minecraft ®, jocs sobre les pel·lícules seleccionades i trobades amb els i les joves amants del cinema d'arreu del món.
• A través de les plataformes Filmin, AppleTV+, Dailymotion o YouTube es podrà gaudir d'una vintena de pel·lícules internacionals i locals.

En aquesta segona edició, el festival proposa una vintena de pel·lícules europees: set llargmetratges i tretze curtmetratges subtitulats en sis idiomes (alemany, anglès, espanyol, francès, italià i portuguès).

Preus:

Els curtmetratges es podran veure gratuïtament arreu del món. Els llargmetratges es podran veure gratuïtament a Amèrica Llatina, Àfrica i Pròxim Orient i Mitjà. A la resta de territoris:

• 1,99 euros per veure un llargmetratge
• 7,99 euros per al pack festival (que dona accés a totes le pel·lícules disponibles*)

*Excepte qualsevol geobloqueig local; els llargmetratges no s'emetran a l'Àsia.

Descobreix els llargmetratges i els curtmetratges programats.

My Meta Stories compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 7a edició de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL), que compta amb la col·laboració de la nostra oficina i de l'Oficina MEDIA España, es duu a terme aquests dies a Palma de Mallorca, entre el 23 i el 25 de juliol de 2024.

Jaume Ripoll (Filmin), Christian Solanas (Oficina MEDIA España) i Alex Navarro (Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya) han donat la benvinguda aquest matí als integrants dels 10 projectes seleccionats que, durant tres dies, estaran envoltats de professionals del sector per impulsar els seus projectes.

Els 10 projectes seleccionats, d’entre les més de 180 sol·licituds, són un projecte de no ficció, un fals documental, una animació i set projectes de ficció. Sense perdre el focus en el talent balear, s’ha apostat per dos projectes balears alhora que es fa visible, de nou, l’eclecticisme del programa. Hi participen directors/es de Múrcia, Badajoz, Còrdova, Barcelona, Girona, Pamplona, Jaén i València.

Els projectes que hi participen són:

• ‘A veces silencio‘. Projecte d’animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys (Gran premio del jurat a Sundance per ‘La gran obra’). Millor projecte del Talent Project Market de la Berlinale el 2024, la primera vegada a la història de la Berlinale que es lliura aquest reconeixement a un projecte d’animació.
• ‘El Quijote según Juan Trujillo‘. Dirigit pel director jove cordovès Luis (Soto) Muñoz, guanyador del passat Atlàntida Mallorca Film Festival 2023 amb el seu debut ‘Sueños y pan’.
• ‘La pastora‘. Projecte balear de Cande Lázaro produït per Charli Bujosa. Una pel·lícula a cavall entre la ficció i el fals documental, un retrat atemporal sobre la qüestió trans. Amb “La Dani”, Alba Flores i Laura Vila.
• ‘Las manos quietas‘. Del director Víctor Diago (muntador de ‘Terenci, la fabulació infinita’), és co-guionitzat per Miguel Ángel Blanca i produït per Montse Pujol.
• ‘Les convulsions‘. De David Gutiérrez Camps i produït pel productor balear Luis Ortas. Explora la possibilitat de viure a la naturalesa, tot apropant-se a l’autosuficiència alimentària i energètica.
• ‘Mono‘, d’Eiande Setoain i produït per Fractal (‘L’estrany’). Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer.
• ‘No soy universal‘. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s’enfronta algú com a dona i com a mare. Projecte seleccionat a Residencias de Academia de Cine.
• ‘Parts Gael‘. Debut en la direcció de l’actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Aina Clotet, productora del film, es cocreadora i actriu de la sèrie amb suport MEDIA ‘Això no és Suècia‘, amb Jan Andreu, Marc Clotet i Marta Baldó.
• ‘Ridículo‘. Dirigit per la directora valenciana Ana Ramón Rubio, és produït per Cosabona Films. Un encreuament entre documental i comèdia amb grans dosis de crítica social cap a la pseudoteràpia i la pseudociència.

Aquests projectes optaran a un primer premi de 40.000 euros i a un segon de 15.000 euros en concepte d’adquisició de drets per part de FILMIN.

A més, el primer projecte comptarà amb la distribució a sales de cinema per part d’Elastica Films. I l’empresa DELUXE oferirà, als dos primers projectes, la creació del DCP, així com la producció de còpies i delivery per a les sales de cinema de l’Estat espanyol.

A més dels dos premis econòmics, Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a la següent edició d’Abycine Lanza i, com a novetat d’aquesta edició, també el Festival de Màlaga seleccionarà a un dels participants per a la propera edició de Màlaga Talent.

Entre els professionals que assessoraran els projectes seleccionats figuren les productores Sandra Tàpia (Arcadia Motion Pictures), Ariadna Dot (Lastor Media), Paz Lázaro (Exile), Ana Vicente (Dogwoof) i Manel Monzon.

Atlàntida Mallorca Talents Lab de l’Atlàntida Mallorca Film Fest (Filmin) compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España.

Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL) és el programa de desenvolupament de llargmetratges organizat en el marc de l’Atlàntida Mallorca Film Fest de FILMIN.

A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s’ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.

Més informació

La 6a edició de NEM Zagreb, que té com a objectiu principal educar, connectar i promoure professionals, empreses i projectes audiovisuals d'Europa Central i Oriental, es durà a terme a Croàcia del 10 al 12 de desembre de 2024.

NEM Zagreb, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, consta de:

• Premis NEM.
• Sessions de pànel.
• Projeccions.
• Classes magistrals.
• Workshops.
• Esdeveniments de networking.

Qui participa a l'esdeveniment?

Professionals internacionals de televisió es reuneixen i estableixen contactes durant un esdeveniment dinàmic de tres dies.

Com participar-hi?

Podràs triar entre quatre opcions, totes inclouen accés a tots els esdeveniments públics, al logotip al lloc web de NEM i a un 30% de descompte a l'hotel Esplanade Zagreb (depenent de la disponibilitat).

• Badge Zagreb:

Tarifa de participació: 200 euros per a països CEE i 300 euros per a països no pertanyents a CEE.

Vàlid per a empreses productores i productors individuals.

Inscripció per a països CEE aquí.

Inscripció per a països no pertanyents CEE aquí.

Data límit: 24 de setembre de 2024 (Early Bird).

• Best Pre-Development Project Award:

Tarifa de participació: Gratis per a països CEE i 150 euros per a països no pertanyents a CEE.

Els projectes es poden presentar a quatre categories diferents, el guanyador de cada categoria rebrà 5.000 euros.

Més informació sobre aquesta modalitat.

Inscripció per a països CEE aquí.

Inscripció per a països no pertanyents CEE aquí.

Data límit: 10 d'octubre del 2024 (23:59h)

• Council of Europe Series Co-Production Development Award:

Tarifa de participació: Gratis.

El projecte guanyador rebrà 50.000 euros, vàlid per a totes les sèries de televisió en etapa de desenvolupament.

Més informació sobre aquesta modalitat.

Inscripció.

Data límit: 17 d'octubre del 2024 (23:59h)

• Best Finished TV Series in the CEE Award:

Tarifa de participació: Gratis per a països CEE.

Vàlid per a totes les sèries de televisió que s'han emès o retransmès en streaming a la regió d'Europa Central i Oriental (entre el 15 de setembre del 2023 i el 15 d'octubre del 2024). Tots els projectes enviats rebran 2x Badge Zagreb.

Més informació sobre aquesta modalitat.

Inscripció.

Data límit: 24 d'octubre del 2024 (23:59h)

Podeu accedir a més informació sobre NEM Zagreb.

Descobreix les empreses col·laboradores que solen estar confirmades.

Si teniu dubtes o consultes podeu contactar amb l'organització a través d'aquest formulari.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre els serveis de mitjans audiovisuals a Europa. S'hi constata que nou de cada deu dels grups de TV i VoD més estesos a Europa tenen la seu als EUA.

Dades clau:

• El sector audiovisual europeu compta amb un total de 12.703 serveis de mitjans audiovisuals i plataformes per compartir vídeos (a data de desembre de 2023) disponibles a tot Europa (definida com els països de UE27, Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Moldàvia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Regne Unit i Ucraïna). Al voltant de les tres quartes parts d'aquests serveis són serveis lineals (9.434 canals de televisió) i una quarta part són serveis no lineals (3.269 serveis VoD i plataformes per compartir vídeos).
• Al voltant d'un de cada quatre (23%) de tots els canals de televisió privats (excloent-ne la televisió local) són de propietat nord-americana i el mateix s'aplica a un de cada deu (8%) de tots els serveis sota demanda i plataformes per a compartir vídeos a Europa. Per a serveis VoD a diversos països, diversos catàlegs es compten com un sol servei. Les carteres de canals de televisió nord-americanes són significativament més grans que les europees: el 71% dels canals dels 10 principals grups de televisió són propietat de cinc empreses nord-americanes.
• Tots els agents nord-americans operen plenament a l'àmbit paneuropeu i atenen nombrosos mercats europeus. Les marques Warner Bros. Discovery d'AT&T són pràcticament omnipresents amb 46 mercats europeus coberts.
• Onze grups de TV i VoD són presents a, almenys, 30 mercats europeus diferents, nou amb seu als Estats Units.

El nou estudi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual és una nova edició de la publicació Audiovisual Media Services in Europe. Ha estat escrit per la Dra. Agnes Schneeberger, analista del Departament d'Informació de Mercat de l'esmentat Observatori. Un de cada quatre serveis de mitjans audiovisuals a Europa és un servei de vídeo sota demanda. La diversitat dels mitjans audiovisuals europeus es reflecteix en un sector que ofereix un total de 12.703 serveis de mitjans audiovisuals i plataformes de vídeo compartit que estan disponibles de manera àmplia a Europa (desembre de 2023). Al voltant de les tres quartes parts són serveis lineals (9.434 canals de televisió) i una quarta part són serveis no lineals (3.269 serveis VoD i plataformes per compartir vídeos (VSP).

Les audiències locals també tenen un pes significatiu: el 42% dels canals de televisió a Europa són serveis de televisió regionals i locals.

El contingut dels serveis audiovisuals a Europa revela diferències significatives entre serveis lineals i no lineals. Si bé la programació televisiva es defineix en gran mesura per la fragmentació temàtica, els serveis sota demanda i els VSP encara tenen un enfocament clar en continguts d'entreteniment, cinema i ficció televisiva.

Pel que fa a la propietat, el mercat televisiu europeu es divideix en un sector públic amb programació principalment generalista disponible a xarxes TDT i un sector privat que s'ha expandit a canals temàtics de cable, IPTV i satèl·lit. Gairebé tots els serveis sota demanda i VSP són de propietat privada (97%). Els mitjans de servei públic també han entrat al mercat, i han ampliat gradualment els seus serveis d'actualització fins a convertir-los en serveis VOD complets.

Presència dominant dels agents nord-americans al sector europeu de televisió i VoD:

En general, els grups nord-americans tenen una influència substancial al sector audiovisual europeu, amb carteres i presència de mercat significatives en comparació dels seus homòlegs europeus. Al voltant d'un de cada quatre (23%) de tots els canals de televisió privats (excloent-ne la televisió local) són de propietat nord-americana i un de cada deu (8%) de tots els serveis sota demanda i VSP a Europa pertanyen a una empresa nord-americà. Les carteres de canals de televisió nord-americanes són significativament més grans que les europees: el 71% dels canals dels 10 principals grups de televisió són propietat de cinc empreses nord-americanes.

Tots els agents nord-americans operen plenament a nivell paneuropeu i presten serveis a nombrosos mercats europeus. Les marques Warner Bros. Discovery d'AT&T, com  Animal Planet, Cartoon Network, Discovery, Eurosport i HBO MAX, estan pràcticament omnipresents amb 46 mercats europeus coberts. Walt Disney, Amazon, Netflix, Comcast i Paramount operen a 40 o més mercats europeus. En general, les iniciatives europees tenen menys presència al mercat en comparació amb les xineses, japoneses i nord-americanes.

Els principals agents paneuropeus són multimarca, com Comcast, actiu als mercats de TV i VoD, o monomarca, com Netflix, centrat en els mercats sota demanda. En diversificar-se, els principals agents construeixen la seva presència sota demanda a mercats on ja tenen presència televisiva. En general, la majoria dels canals situats al top 20 del rànquing van llançar serveis VoD.

Pel que fa als centres establerts, els agents paneuropeus fan servir diferents estratègies. Netflix, per exemple, utilitza una estratègia centralitzada amb un país d'establiment principal des d'on apunta els mercats europeus. La francesa Vivendi utilitza una estratègia multinacional, on normalment un petit nombre de països serveix com a base per dirigir-se a diversos mercats nacionals amb les marques Canal+ i Filmbox+. AT&T, per contra, aplica una estratègia descentralitzada en què un major nombre de centres establerts presten serveis als mercats europeus per difondre les marques Discovery, Eurosport i HBO MAX.

L'establiment més important per als streamers d'una marca és Irlanda. El país és utilitzat com a centre establert exclusiu per la xinesa Huawei i els agents nord-americans Apple, Alphabet i Microsoft.

Consulteu l'informe complet.

Més informació.

El 17 i 18 de juliol de 2024 es duu a terme la segona edició de FFLASH-HUB, Film Festivals Learning and Sharing Hub. Un esdeveniment destinat a la formació, intercanvi d’experiències i creació de xarxa per impulsar el creixement, la internacionalització i l’enfortiment del sector.

La trobada, organitzada per Catalunya Film Festivals amb el suport de l'ICEC i de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, està destinada a professionals de totes les àrees dels festivals de cinema i de les indústries culturals relacionades amb el sector cinematogràfic i inclou conferències, tallers, taules rodones i espais de networking.

La segona edició de FFLASH-HUB presenta un format més pràctic, amb sessions enfocades a aprofundir sobre algunes qüestions d’interès general com el finançament de projectes culturals, la salut mental, els aspectes legals bàsics o els protocols contra els abusos, entre d’altres.

El programa de les jornades explorarà diferents itineraris per abordar les millors pràctiques de programació cinematogràfica, mercat audiovisual i sostenibilitat econòmica i mediambiental. A més, se centrarà en aspectes pràctics de la gestió de festivals de cinema i indústries creatives com el desenvolupament efectiu i sostenible d'esdeveniments, qüestions legals i de propietat intel·lectual, comunicació, màrqueting, relacions públiques i patrocini, entre d'altres.

Entre la programació destaca la col·laboració de la Catalunya Film Festivals amb l'Acadèmia del Cinema Català per a adaptar el protocol de prevenció de violències masclistes als festivals i mostres de cinema, tot iniciant un procés de diagnosi per detectar punts crítics i desenvolupar un protocol específic. També s'aprofundirà en la salut mental i el benestar als festivals de cinema, identificant perills, tot abordant la precarietat i presentant mesures de prevenció per promoure entorns de treball més saludables.

Un altre taller explorarà l'ús pràctic de la IA en projectes culturals, tot oferint eines concretes, centrant-se en l'automatització de treballs i les consideracions ètiques.

Com a tancament, s'examinarà el Pacte de Cultura Sostenible, tot destacant-ne els progressos i reptes en la implementació als festivals de cinema, tot compartint exemples concrets i proposant projectes futurs per avançar cap a una cultura més sostenible.

La trobada està destinada a professionals de totes les àrees d'aquests esdeveniments d'Espanya, Europa, dels països del Mediterrani i Iberoamericans. Després d'una primera edició amb gran èxit i interès, FFLASH-HUB es consolida com una oportunitat única per als professionals del sector dels esdeveniments culturals. Gràcies a una proposta formativa atractiva, formadors de primer nivell i una visió sostenible, FFLASH-HUB converteix durant dos dies Barcelona en l'epicentre del sector cultural d'àmbit internacional.

Consulteu-ne el programa.

Més informació

La 16a edició de Weird Market - Mercat Internacional d'Animació, Videojocs i New Media, que es durà a terme a València de l'1 al 6 d'octubre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert oficialment les convocatòries de projectes fins al 25 de juliol.

El mercat rebrà projectes en cinc apartats diversos: animació i videojocs, transmèdia, websèries, jocs de taula i còmics.

La convocatòria de projectes d'animació i videojocs s'adreça, un any més com a pont cultural, gràcies a l'àmbit lusoespanyol. A més, RTVE, Movistar Plus i el Festival d'Annecy continuen com a col·laboradors atorgant diversos reconeixements com: Premi projecte curt Movistar Plus, Premis RTVE (millor projecte de videojoc, projecte de videojoc més innovador i videojoc Weird Plus) o Premi Annecy-MIFA al millor projecte de sèrie de jove creador.

La categoria de projectes new media, innovadors i transmèdia europeus continua sent un gran referent continental sobre les noves tendències. A més, aquest any es compta amb l'apartat internacional de web sèries d'animació, així com les convocatòries adreçades a projectes europeus de jocs de taula i projectes europeus de còmics.

Al mes de setembre de 2024, l'organització donarà a conèixer tant la selecció oficial que serà inclosa al catàleg, com els projectes seleccionats per ser presentats durant Weird Market de la mà dels seus creadors.

Convocatòries:

Projectes lusoespanyols:

Destinada a empreses o productores registrades al territori espanyol o portuguès que compten amb projectes d'animació i videojocs. Està oberta a totes les tècniques d'animació i formats a les categories de curtmetratges, llargmetratges, sèries d'animació i videojocs.

Més informació.

Consulta'n les bases.

Realitza la inscripció a través dels formularis següents:

• Formulari d'inscripció de llargmetratges.
• Formulari d'inscripció de curtmetratges.
• Formulari d'inscripció de sèries.
• Formulari d'inscripció de videojocs.

Projectes de new media, innovadors i transmèdia europeus:

La convocatòria inclou tots els projectes d'animació, videojocs o noves aplicacions de la tecnologia que completin, també que reforcin l'experiència i el desenvolupament transmèdia i estiguin realitzats, produïts o coproduïts per països europeus.

Més informació.

Llegeix-ne les bases.

Realitza la inscripció a través d'aquest formulari.

Projectes de websèries internacionals:

Weird Market dedica un any més aquesta convocatòria a web sèries d'animació internacionals que vulguin donar-se a conèixer en els diferents estats de producció (preproducció, producció o finalitzat).

Més informació.

Llegeix-ne les bases.

Realitza la inscripció a través d'aquest formulari.

Projectes de jocs de taula europeus:

La convocatòria està dedicada a projectes de jocs de taula europeus que vulguin donar-se a conèixer als seus diferents estats de producció per tal de promocionar i ajudar al desenvolupament i la distribució de la indústria europea dels jocs de taula.

Més informació.

Llegeix-ne les bases.

Realitza la inscripció a través d'aquest formulari.

Projectes de còmics europeus:

La convocatòria està dedicada a projectes europeus de còmic en els seus diferents estats de producció i l'objectiu dels quals és animar joves dibuixants, il·lustradors i guionistes a presentar les seves obres originals, on destaquin la creativitat, la innovació, l'experimentació, així com ressaltar la transcendència del còmic i la il·lustració com a mitjans de comunicació i transferència d'idees.

Més informació.

Llegeix-ne les bases.

Realitza la inscripció a través d'aquest formulari.

Data límit: 25 de juliol de 2024 (totes les convocatòries).

Weird Market està coorganizat per l'IVC - Institut Valencià de Cultura, adscrit a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. També compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, l'Ajuntament de València i la Diputació de València; la participació del Ministeri de Cultura i Esport, ICEX, València Innovation Capital, Acció Cultural Espanyola a través del Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE) i l'ICAA.

La novena edició de l'European Arthouse Cinema Day es durà a terme el 17 de novembre de 2024, organitzada per CICAE – Confédération Internationale des Cinémas d’Art et d’Essai en associació amb la xarxa Europa Cinemas i el cofinançament d’Europa Creativa MEDIA.

Des de 2016 més de 700 cinemes d’aproximadament 40 països han participat en aquest esdeveniment, tot oferint una magnífica programació que inclou prèvies, pel·lícules per a joves audiències i clàssics de la història del cinema europeu.

Amb convidats especials, debats i exhibicions, aquest esdeveniment d’un dia sempre és tan multifacètic com el cinema europeu en si mateix.

Properament, més informació per celebrar en aquesta data la diversitat del cinema europeu arreu del món.

DOX IN VITRO 2024, que es durà a terme a Eslovàquia el 8 i 9 de setembre, ha obert la convocatòria del seminari i del taller internacional de projectes documentals.

Aquest seminari de desenvolupament de talents, que enguany celebra la 15a edició, ha estat concebut per a projectes documentals que explorin noves visions del que pot ser un documental a l'era digital. El taller se centra en el desenvolupament de documentals “in the test tube” i sota la direcció de tutors/es experimentats/es, emfasitzarà el paper o la necessitat de les coproduccions al sector del documental actual.

Qui hi pot participar?

• Joves productors/es, documentalistes, directors/es i professionals de la indústria: S'introduiran al “món real” del mercat cinematogràfic europeu de pel·lícules documentals.
• Públic en general: És una ocasió única per participar com a observadors/es i debatre directament amb els qui realitzaran el documental d'avui i del demà.
• Participants registrats: Hi haurà un ampli programa de presentacions, casos d'estudi, debats plenaris, reunions one to one i pitches.

Programa:

S´ofereix un esdeveniment intensiu de dos dies amb retroalimentació i enfocament individual. Consta de presentacions, treball en grup i individual i pitchings.

Es garanteix als i les participants un espai suficient per debatre i millorar els seus projectes o pilots.

Dates: 8 i 9 de setembre de 2024.

Lloc: Cinema Fontána, Beethovenova 1, Piešťany (Eslovàquia).

Organitzadors: International Film Festival Cinematik Piešťany, oficina d'Europa Creativa MEDIA a Eslovàquia i Slovak Audiovisual Fund.

Consulta'n el programa complet i descobreix-ne els tutors/es de renom internacional.

Com presentar-s'hi?

Cal completar i enviar aquest formulari.

S'hi pot participar de manera individual o en equip, amb projecte o sense:

El projecte s'ha d'enviar per correu electrònic, en un document obert, ja sigui .doc, .xcl, .jpg (NO PDF).

• Sinopsi (màx. dues pàgines, .doc).
• Pressupost estimat (.xcl).
• Pla de producció i temps estimat de lliurament (.doc, .xcl).
• Breu introducció o CV dels socis/sòcies involucrats/des. Director/a, productor/a, empresa (.doc).
• Enllaç al treball/pilot/tràiler previ (e-mail).
• Imatge (.jpg, visual del projecte).

Els projectes seleccionats s'anunciaran el 26 d'agost del 2024.

Data límit:

• 15 d'agost del 2024 (participants amb projecte).
• 30 d'agost del 2024 (participants sense projecte).

Quota de participació: 150 euros (per projecte).

En confirmar l'acceptació, els i les participants rebran una factura dels organitzadors que hauran de pagar abans de l'inici de l'esdeveniment. No es cobreix cap despesa d'allotjament ni de viatge, només s'organitzen dietes i dinars durant el seminari.

Oferta per als participants amb un descompte al Magnolia Festival Hotel. Es requereix la contrasenya “Cinematik” en el moment de fer la reserva.

Llegeix els termes i condicions del programa.

Més informació.

En cas de dubtes o consultes, pots contactar a aquesta adreça: info@doxinvitro.eu

https://www.youtube.com/watch?v=nJp28Kfr6kg

EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, celebra la 10a edició tot destacant 10 directors/es emergents d'arreu d'Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa de promoció i networking “a mida”.

Entre els 10 cineastes seleccionats figura Lucía G. Romero, que presentarà el seu curtmetratge 'Cura Sana', produït per Escac Films, a Karlovy Vary, després de guanyar l'Ós de Cristall al Millor Curtmetratge a la Berlinale (Generation 14plus).

https://www.youtube.com/watch?v=RiKMRwotSmU

Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.

Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:

Àustria: Matthias Krepp Strangers in the Night | Bèlgica/Flanders: Marthe Peters Baldilocks | República Txeca: Marie-Magdalena Kochová 3 MWh | Dinamarca: William Sehested Høeg The Complaint | Alemanya: Hilke Rönnfeldt A Study of Empathy | Islàndia: Anna Maria Jóakimsdóttir-Hutri Who Stands Up for Alvar | Itàlia: Emanuela Muzzupappa Love’s Servant | Romania: Bogdan Alecsandru If I Float | Eslovàquia: Katarína Gramatová A Good Mind Grows in Thorny Places | Espanya: Lucía G. Romero Cura Sana

Als directors emergents seleccionats se'ls oferirà un programa de dues parts, començant amb un preprograma en línia que inclou formació de pitching i reunions de la indústria. Durant el festival es donaran a conèixer els directors i les seves pel·lícules al públic, a la indústria cinematogràfica i a la premsa. L'acte presencial de tres dies que tindrà lloc a partir del 30 de juny es completarà amb una classe magistral.

Més informació

La 16a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 14 al 17 de desembre de 2024 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 30 de juliol.

Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d'uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.

Les Arcs Coproduction Village s'emmarca dins de l'Industry Village de Les Arcs Film Festival, un esdeveniment que es duu a terme a una de les estacions d'esquí dels Alps francesos més cèlebres del món. Reuneix anualment 500 professionals de la indústria (productors/es, distribuïdors/es i agents de vendes internacionals d'arreu d'Europa).

Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.

Criteris principals:

• El/la productor/a principal ha de ser europeu/a (Europa geogràfica, inclosos Turquia i el Regne Unit).
• Ficció, animació o documental, durada mínima de 70 min.
• Els documentals han de comptar amb una distribuïdora nacional que en garanteixi l'estrena als cinemes.
• El/la director/a ja ha d'haver dirigit pel·lícules (llargmetratge o curtmetratge) o té una trajectòria substancial en un altre camp artístic.
• Els/les productors/es han de cercar fonts addicionals de finançament i/o coproductors/es i un/a agent de vendes.
• Una font assegurada de finançament i l'exclusivitat del projecte als mercats de coproducció es consideren un avantatge.

El formulari de sol·licitud s'ha d'emplenar en anglès, mentre que els annexos es poden enviar en anglès o francès a través d'aquesta plataforma.

Els annexos obligatoris són:

• Sinopsi llarga (de dues a cinc pàgines).
• Tractament o guió en francès o anglès.
• Pla de finançament.
• Imatge (si us plau consulta les especificacions en aquest aspecte a la plataforma de sol·licituds).

Els annexos opcionals són:

• Nota d'intenció del director/a (fins a tres pàgines).
• Pressupost estimat aproximat.

Anualment se solen rebre al voltant de 250 projectes, dels quals se solen seleccionar 18 llargmetratges europeus en desenvolupament.

A Les Arcs Coproduction Village no hi ha sessions públiques de pitching. Les reunions one-to-one s'organitzaran per generar oportunitats de matchmaking.

Premis:

Eurimages Co-production Development Award

Per primera vegada el 2024, Industry Village tindrà l'honor d'acollir el Premi al Desenvolupament de Coproducció. Eurimages concedirà un premi de 20.000 euros a un dels projectes seleccionats al Coproduction Village. Són elegibles tots els projectes amb una productora principal dels estats membres d'Eurimages que busquin involucrar almenys una altra productora d'un Estat membre diferent d'Eurimages.

ArteKino International Award

ArteKino International lliura un premi de 6.000 euros a un dels projectes seleccionats. El 2023, el premi va recaure en el projecte 'Kingdom of the Blind', de François Robic (França), produït per Moderato (França).

Presenta-hi el teu projecte, després de llegir amb deteniment les bases.

Data límit: 30 de juliol de 2024 a les 19h.

Les Arcs Coproduction Village de Les Arcs Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Cartoon Forum 2024, que es durà a terme a Toulouse del 16 al 19 de setembre, ha fet pública la selecció de projectes, amb 75 sèries de televisió d'animació o especials de televisió, entre els quals figura el projecte català 'Limbo Ville', de Mago Production.

La selecció està liderada per França (36 projectes), seguida d'Irlanda (7), Itàlia (6), Països CEE* (5 projectes de la República Txeca, Hongria, Polònia, Sèrbia i Eslovàquia) i Alemanya (5). Dinamarca i Espanya contribueixen cadascun amb 3 projectes, mentre que Portugal en té 2. Armènia, Geòrgia i Moldàvia presenten cadascun un projecte per primera vegada al Cartoon Forum, tot unint-se a Bèlgica, Xipre, Grècia, Luxemburg i els Països Baixos, que també tenen un projecte cadascun.

*Països d'Europa Central i de l'Est

Entre els projectes de l'Estat espanyol seleccionats figura el projecte de sèrie d'animació català 'Limbo Ville' ('Medio Camino'), de Pilar Maestre i Raquel Maestre, produït per Mago Production. El format de la sèrie són 26 capítols d'11 minuts, adreçats a infants de 6 a 9 anys.

Sinopsi: L'Àlex, una adolescent que acaba de perdre les seves mares, comença a treballar amb la seva padrina en una immobiliària per a fantasmes. Al mateix temps, investiga si les seves mares, després de morir, també s'han convertit en fantasmes. Una aventura esgarrifosa original!

https://vimeo.com/886459853

 

Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l’Estat espanyol:

• All Good, de Diego Por­ral i Joaquín Gar­ral­da, produït per Glow.
• Titan Tofu, de María Luquero, produït per Uniko Estudio Creativo en coproducció amb Abano Producións. 

Consulteu el llistat complet dels projectes selccionats.

• 75 sèries de televisió o especials de televisió seleccionats entre 107 sol·licituds
• Preescolar 7%; Infantil 63%; Família 7%; Adolescents i adults 23%
• 28 països en total: 20 països europeus com a principals productors + Argentina, Armènia, Austràlia, Camerun, Colòmbia, Geòrgia, Israel i Senegal com a coproductors.
• 25 projectes (33%) ja són coproduccions, i entre ells 13 projectes (17%) impliquen dos o més països.
• 3 projectes presentats prèviament a Cartoon Springboard, l'esdeveniment per a joves talents de Cartoon, han arribat al Cartoon Forum: 'Bitches', de Caïmans Productions (FR); 'All Good', de Glow (ES); i 'No Pets!', de Nuvole e Strike (IT).
• 3 projectes produïts al territori (Animació a Occitània): 'La gran guerra de Marie Curie' (Tripode Productions), 'Our Lil'Adventures' (Xbo films) i 'Animals in a Nutshell' (Les Films d'Ici Méditerranée).

La propera edició de Cartoon Forum, el fòrum de pitching i coproducció per a projectes d’animació destinats a televisió i noves plataformes, es durà a terme a Toulouse (França) del 16 al 19 de setembre de 2024.

Durant 3 dies, els/les productors/es tindran l’oportunitat de presentar el seu projecte davant de 1000 canals de televisió, inversors i altres socis potencials de 40 països. Des de la seva creació l’any 1990, 970 sèries han trobat finançament, amb un pressupost total de 3.500 milions d’euros.

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar els detalls de la 5a edició d’A Season of Classic Films, el passat 20 de maig, durant el 77è Festival de Cannes.

A partir de l'èxit d'anys anteriors, l'edició d'enguany inclou projeccions gratuïtes de pel·lícules recentment restaurades als cinemes i en línia, per continuar la presa de consciència sobre el treball dels arxius cinematogràfics europeus i defensar la importància de la preservació del cinema i la cultura cinematogràfica, especialment entre les generacions més joves. Durant les cinc primeres edicions, el programa ha donat suport a la restauració i circulació de més de 170 pel·lícules europees.

El programa 2024 d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’allargarà de juny a desembre de 2024 a les sales europees i en línia.

Les pel·lícules restaurades de cada edició es presenten en un catàleg que inclou el context i la informació de contacte per permetre una distribució posterior més enllà del final d'aquest programa.

El programa d'enguany està comissariat per 24 institucions europees del patrimoni cinematogràfic. Les pel·lícules van des dels primers clàssics muts, fins a pel·lícules de ciència ficció i cinema negre, i fins a obres que fomenten la reflexió sobre la humanitat, l'esclavitud i la dominació, els règims autoritaris i la memòria. Les institucions cinematogràfiques organitzen projeccions de cinema d'entrada gratuïta per presentar les seves respectives pel·lícules restaurades entre juny i desembre de 2024. Aquests esdeveniments especials inclouen xerrades de cineastes o arxivers, classes magistrals, música en directe, activitats educatives o exposicions paral·leles. Les pel·lícules seleccionades també són accessibles en línia arreu del món sense cap cost. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.

La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d'A Season of Classic Films, enguany amb 'Cinema Amateur a ritme de Jazz', una selecció de pel·lícules amateurs d'entreguerres catalanes, de 50 minuts, acompanyades de música jazz.

Descobriu el programa complet de la 5a edició d'A Season of Classic Films.

A més de les pel·lícules recentment restaurades presentades per cada arxiu europeu, s'atorga una beca de restauració conjunta, com a part d'A Season of Classic Films, per donar suport a la col·laboració transnacional entre institucions cinematogràfiques per a la preservació i restauració de pel·lícules, perquè almenys tres arxius cinematogràfics europeus col·laboren en una restauració única.

A l'acte de Canes, ACE també va presentar els dos destinataris de la beca de restauració conjunta d'enguany de 60.000 euros repartits entre la pel·lícula humanista de Vulo Radev 'The Peach Thief' (1964) i una recopilació d'espectaculars curts de colors amb plantilla titulada 'Fantastic Flowers' (1906-1920).

https://www.youtube.com/watch?v=WxawpdpDMe0&t=15s

https://www.youtube.com/watch?v=X2lQ30IRktA

El jurat, format pel cineasta guardonat amb l'Oscar István Szabó, la directora adjunta del Departament de Llargmetratges d'ARTE, Barbara Häbe, i la comissària i educadora de cinema Eva Sangiorgi, va seleccionar els guanyadors d'entre les sol·licituds presentades per les institucions del patrimoni cinematogràfic europeu.

Sobre l'Association des Cinémathèques Européenes (ACE)

L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) és una afiliació de 50 arxius cinematogràfics europeus nacionals i regionals. La seva funció és salvaguardar el patrimoni cinematogràfic europeu i fer accessibles al públic els rics registres audiovisuals recollits i conservats pels diferents arxius cinematogràfics. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.

Més informació

La 37a edició del European Film Awards, que enguany es duran a terme a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre, ha obert el termini de presentació de llargmetratges fins al proper 31 de maig.

Els curtmetratges han de ser seleccionats pels membres de la European Film Academy Short Film Network (Xarxa de Curtmetratges de l'Acadèmia de Cinema Europeu) per poder enviar-los.

Cada any, les diferents activitats de l'Acadèmia del Cinema Europeu culminen amb la cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, que es presenten conjuntament amb la European Film Academy Productions gGmbH. En un total de 24 categories, entre elles pel·lícula europea, director/a, actriu i actor, els European Film Awards reconeixen anualment els grans èxits del cinema europeu.

La cerimònia de lliurament de premis té lloc a Berlín cada dos anys. Els altres anys, els Premis viatgen: Londres, París, Roma, Barcelona, Varsòvia, Copenhaguen, Tallin, Malta, Riga, Wroclaw, Sevilla, Reykjavík i molts més.

La 37a edició dels Premis de Cinema Europeu d'enguany tindrà lloc a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre de 2024.

Consulteu, a continuació, les bases de les diferents categories del Premis de Cinema Europeu 2024:

1. Informació general
2. – 5. Llargmetratges
6. European Discovery – Prix FIPRESCI
7. Documental Europeu
8. Llargmetratge d'Animació Europeu
9. Curtmetratge Europeu
10. European Lifetime Achievement
11. European Achievement in World Cinema
12. Premi Eurimages de Coproducció Internacional
13. Premi Europeu de Sostenibilitat – Prix FILM4CLIMATE
14. Premi Lux del Públic Europeu
15. Premi del Públic Jove Europeu
16. Premi European University Film Award (EUFA)

Llistats de Festivals

Llargmetratges
Documentals
Pel·lícules infantils i juvenils
Curtmetratges

Els Premis del Cinema Europeu són una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA. 

Més informació

La 25ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 17 al 20 d’octubre de 2024 a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d'inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.

S'hi poden presentar llargmetratges i sèries documentals en fase de desenvolupament, producció, postproducció o rough cut.

MEDIMED Doc Market & Pitching Forum està obert a cineastes amb nous projectes documentals, decision-makers i experts, observadors i altres professionals.

Els/les productors/es amb un nou projecte documental poden sol·licitar l'accés al Fòrum MEDIMED de dues maneres diferents:

• Sol·licitar la presentació d'un projecte en públic i tenir accés prioritari a les reunions amb els decision-makers (equips de pitch).
• Sol·licitud d'accés a reunions amb els responsables sense pitching (Speedy Pitch & Anti Pitch) Ambdues opcions estan subjectes a una selecció basada en una sol·licitud de projecte, que s'ha de presentar abans de la data límit del projecte. Els professionals implicats en els projectes seleccionats s'han d'inscriure posteriorment per a l'acreditació al Fòrum MEDIMED en la data límit d'acreditació. El nombre de places serà limitat i només es podrà accedir amb l'acreditació del Fòrum MEDIMED

Elegibilitat del projecte
Per ser elegible el projecte documental ha de:

• qualificar com a producció independent
• qualificar de producció europea o mediterrània amb la productora principal procedent de la Unió Europea, Israel o dels països MENA
• comptar amb un suport financer creïble d'àmbit nacional, internacional o regional. Es pot demanar documentació. S'ha d'excloure la inversió dels productors/es o qualsevol altra inversió personal.
• comptar amb el suport d'un editor encarregat d'un fons cinematogràfic o canal de televisió nacional o regional, que s'ha compromès a ser present per presentar el projecte juntament amb el productor/a al Fòrum MEDIMED (no un requisit però molt recomanable). El Fòrum MEDIMED també està obert a sèries.

Sol·licitud del projecte
Una sol·licitud de projecte completa s'ha de presentar en línia abans de la data límit del projecte. Si us plau, tingueu tot el material esmentat a les bases preparat abans de començar. Tots els materials han d'estar en anglès.
Requisits de la sol·licitud:
 Un formulari de sol·licitud emplenat en línia. Informació requerida:
o títol de treball
o logline (anglès, màxim 50 paraules)
o format de projecció, format de rodatge
o durada prevista
o inici de producció, estat de producció, llançament esperat
o pressupost total en euros
o Responsable de decisió compromès a donar suport al projecte al pitch(recomanat)
o productora: adreça, dades de contacte, IVA
o productor: informació de contacte, filmografia amb màx. 3 títols seleccionats
o director: dades de contacte, any de naixement, gènere i filmografia amb màx. 3 títols
o finançament existent (finançador responsable, institució/empresa, import en €)
o empresa comercial (si en tens una): adreça, informació de contacte, territoris coberts
o El projecte s'ha presentat abans en altres fòrums

 Un fitxer pdf que conté cinc pàgines A4 sense números de pàgina a punt per imprimir en color (amb espai per a marges) incloent:
o una sinopsi
o una presentació de la productora, el productor i el director
o un pressupost de primera línia en euros (pressupost resum amb les partides principals com ara desenvolupament, equipament, viatges i allotjament, postproducció, música i arxiu, etc.)
Per als projectes seleccionats per a la presentació, el pdf de 5 pàgines s'imprimirà al catàleg de projectes al qual es distribueix tots els participants. Es recomana als sol·licitants que incloguin material visual al pdf de 5 pàgines.

Consulteu-ne les bases.

La data límit per a la inscripció gratuïta de projectes i de programes és el 30 de juny de 2024. 

Més informació

La 6a edició de MediaTech SPRINT, taller d'innovació d'un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats 'Challenge Owners') desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l'ajuda d'experts interdisciplinaris (anomenats 'Co-Creators'), ha obert les inscripcions.

Es tracta d'una oportunitat única perquè els propietaris ('Challenge Owners) i els co-creadors de reptes es trobin en un context seleccionat, es beneficiïn de la perspectiva única dels altres, apliquin mètodes d'innovació orientats a resultats sota la guia d'un facilitador inspirador i identifiquin solucions a un repte corporatiu real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a la conferència MediaTech Hub Conference del 25-26 de setembre a Potsdam (Alemanya).

Motius per participar com a propietari del repte ('Challenge Owner'):

• obtenir una nova perspectiva sobre un dels seus reptes empresarials actuals
• desenvolupar solucions pràctiques amb el suport d'una varietat de grans ments
• conèixer les solucions empresarials utilitzades en diferents indústries
• fer créixer la vostra xarxa professional interdisciplinària

Data límit per als propietaris del repte: 27 de juny
Sol·licitud d'inscripció

Motius per participar com a co-creador ('Co-Creator'):

• col·laborar i co-crear en una sessió orientada a resultats
• aporta la teva experiència i perspectiva única i ajuda a resoldre un veritable repte empresarial
• conèixer creatius i pensadors afins d'altres orígens
• conèixer els reptes empresarials i les seves solucions en altres indústries
• Per últim, però no per això menys important, obtenir una contribució per a les despeses de viatge si residiu fora de Berlín o Brandenburg (si us plau, poseu-vos en contacte amb la vostra oficina local d'Europa Creativa per obtenir-ne més informació)

Data límit per a co-creadors: 15 d'agost
Sol·licitud d'inscripció

MediaTech SPRINT, que es durà a terme el 23 i 24 de setembre de 2024 a Potsdam-Babelsberg (Alemanya), en el marc de la conferència MediaTech Hub Conference, està organitzat per l'oficina Europa Creativa MEDIA de Berlín-Brandeburg, en col·laboració amb les oficines Europa Creativa MEDIA de Croàcia, RepúblicaTxeca, Dinamarca, Estònia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Catalunya i Suècia i facilitat per Juliane Schulze, consultora empresarial i financera amb experiència.

En cas de dubtes i preguntes, poseu-vos en contacte amb: sprint@ced-bb.eu

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una nova edició del seu informe gratuït sobre finançament de pel·lícules europees de ficció.

Els incentius de producció es van convertir en la segona font de finançament més important per a les pel·lícules de ficció europees estrenades el 2021 (any de referència de l'estudi).

El nou informe destaca que mentre el finançament públic directe va continuar sent la font principal de finançament i la més important per a les pel·lícules europees de ficció (tot contribuint al 26% del total de volum de finançament), els incentius de producció es van convertir, per primera vegada, en la segona font de finançament més gran (sumant un 21% del total del volum de finançament).

L'estudi de l'Observatori defineix el finançament públic directe com a finançament públic procedent d'organismes nacionals, regionals i locals al país d'origen, així com de països de finançament minoritaris i fonts supranacionals. Per la seva banda, els incentius a la producció inclouen tant els nacionals com els estrangers.

El pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció europea destinada a estrena a cinemes amb llançament el 2021 va ser de 2,12 milions d'euros.

Tant els pressupostos mitjans com les estructures de finançament difereixen significativament entre mercats. En particular, el percentatge de finançament públic directe en el finançament cinematogràfic disminueix a mesura que augmenten la mida del mercat i el volum pressupostari.

Context de l'informe
Aquest informe anual és fruit d'un important projecte de col·laboració entre l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, i la European Film Agency Research Network (EFARN). Té com a objectiu proporcionar xifres concretes sobre com s'estan finançant les pel·lícules de ficció europees, tot oferint una perspectiva global i paneuropea i complementant el treball realitzat a l'àmbit nacional.

A partir de l'anàlisi pressupostària real de 448 pel·lícules de ficció europees d'acció real estrenades el 2021, aquesta és probablement la mostra de dades paneuropea més gran disponible fins ara sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees per a aquest any. L'informe ofereix coneixements únics basats en fets sobre una àmplia varietat de qüestions de recerca, des de la quantificació del pressupost mitjà de les pel·lícules de ficció europees fins a la importància de les fonts de finançament individuals.

Estructura de finançament de les pel·lícules de ficció europees
L'any 2021, el finançament de les pel·lícules europees de ficció amb estrena en cinema continua basant-se principalment en cinc fonts de finançament diferents: finançament públic directe; incentius a la producció; inversions dels canals de televisió/plataformes (difusors); inversions dels productors; i prevendes (les inversions del difusor combinen incentius de coproducció dels difusors amb prevendes realitzades a difusors establerts a qualsevol dels països coproductors d'origen).

Si bé el finançament públic directe suma el 26% del total de finançament i els incentius arriben al 21%, la inversió del productor arriba al 18%, les inversions dels difusors el 17% i les prevendes el 13%. Altres fonts de finançament inclouen l'equity privat, el finançament de deute o les inversions en espècie.

No obstant això, hi ha aparents diferències estructurals significatives entre els països pel que fa a com les pel·lícules de ficció són finançades. Algunes d'aquestes diferències estan aparentment lligades a la mida del mercat. Dues diferències òbvies concerneixen el finançament públic directe i els incentius de producció.

Les dades suggereixen clarament que el pes del finançament públic directe en el finançament de cinema incrementa amb menor mida del mercat i viceversa. Així, si bé va representar només el 18% del finançament total als quatre grans mercats de la mostra, el finançament públic directe va representar el 44% als mercats de mida mitjana i el 63% als petits.

En contrast, el pes dels incentius a la producció sembla incrementar amb més mida del mercat. En mercats petits només representen el 3%. A mercats mitjans el 14% ia mercats grans el 24%.

A més, la importància de les inversions dels productors, així com de les prevendes, sembla comparativament baixa en els mercats petits i mitjans en comparació dels mercats grans.

Desglossament del volum de finançament acumulat per font (2021):

Classificats per percentatge de participació. Basat en les pel·lícules de mostra.

Pressupostos de ficció destinada al cinema a Europa:

Les dades de l'informe suggereixen que el pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció destinada a estrena al cinema i amb llançament el 2021 va ser de 2,97 milions d'euros, mentre que el pressupost mitjà de la mostra emprada va ser de 2,12 milions d'euros euros.

Tot i això, novament els pressupostos varien en funció dels països. No sorprenentment, els pressupostos mitjans són més alts en mercats grans i més petits en mercats amb menor potencial de resultats de taquilla (ja que l'explotació dels mercats nacionals segueix sent clau per a les principals pel·lícules).

El pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció original de França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit (els països grans inclosos a la mostra) va ser de 2,7 milions d'euros el 2021 amb contrast als 1,8 milions d'euros i els 700.000 euros per a les pel·lícules europees de ficció produïdes en mercats europeus de mida mitjana i petita, respectivament.

Metodologia:

L'anàlisi es basa en dades detallades de plans de finançament de 448 pel·lícules europees de ficció estrenades el 2021 (procedents de 22 països europeus).

La mostra de dades inclou les coproduccions 100% nacionals i les coproduccions majoritàriament europees. Cobreix així un volum de finançament que suma 1,33 bilions d'euros. La mostra estima cobrir el 43% del total de pel·lícules de ficció europees produïdes amb estrena el 2021.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

L'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA) ha editat una nova publicació sobre el suport d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició.

La publicació presenta una visió general dels programes de finançament, temes, iniciatives i projectes finançats en el marc del programa de suport al sector del llibre i l'edició durant el període 2021-2023.

Cadascun dels projectes d'Europa Creativa té un paper clau en la cadena de valor del llibre, contribueix a l'esforç col·lectiu per promoure les obres literàries i els artistes, i promou la diversitat cultural i lingüística europea englobada per més de 40 països d'Europa Creativa.

La publicació també exposa temes, accions especials i iniciatives d'Europa Creativa, com ara 'Traductors a la portada', el Premi de Literatura de la UE, el Dia dels autors europeus, el suport als professionals de la joventut i els joves, el suport als sectors culturals i creatius ucraïnesos.

Podeu consultar i descarregar-vos la publicació 'El suport d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició (2021-2023)'.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, que forma part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat una nova edició del seu informe anual sobre els principals actors audiovisuals a Europa. Aquest informe, Top players in the European audiovisual industry - ownership and concentration, ha estat redactat per Laura Ene Iancu, analista del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori.

L'informe pretén il·luminar l'estructura de la indústria audiovisual a Europa en termes d'ingressos, així com altres indicadors de rendiment específics dels segments clau del mercat audiovisual. L'anàlisi proporciona instantànies dels principals agents AV i explora la concentració, l'estatut i l'origen de la propietat per ingressos, subscripcions a AV de pagament, nombre de serveis AV, audiències de televisió i nombre de títols de ficció televisiva. També ofereix visions transversals als actors actius en més d'un segment de mercat.

Aquesta 3a edició de l'informe presenta casos pràctics que il·lustren la diversitat dels paisatges audiovisuals nacionals a Europa.

A l'informe s'inclouen enllaços de descàrrega a totes les llistes principals en format Excel i tots els rànquings inclouen més dels 20 primers agents líders de cada segment específic del mercat AV que es presenten a les pàgines de l'informe. L'anàlisi d'ingressos d'aquest informe cobreix el període del 2016 al 2022.

L'informe constata que a finals de 2022:

• Els 100 principals grups audiovisuals d'Europa per ingressos van créixer el doble de ràpid que els ingressos globals del mercat de serveis AV entre el 2016 i el 2022.
• Els interessos privats i nord-americans en els ingressos operatius acumulats dels 100 principals grups audiovisuals van augmentar entre el 2016 i el 2022.
• Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.
• Els jugadors impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) acumulaven més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament.
• Les plataformes SVOD pures van perdre pes a mesura que les subscripcions es van signar als streamers controlats per les emissores que van augmentar el ritme any rere any.
• Els nivells de concentració dels tres primers jugadors de l'SVOD van baixar any rere any.
• L'estructura del mercat AV dibuixa un panorama molt eclèctic a Europa basat en les realitats específiques dels països i en la manera com els jugadors trien aplicar les seves carteres per servir diferents territoris.

Els 100 millors players d'Europa
Els ingressos operatius acumulats dels 100 primers grups audiovisuals d'Europa van créixer el doble el 2022 (+23% respecte al 2016) que els ingressos per serveis audiovisuals del mercat global i a un ritme superior al de la inflació mitjana.

L'evolució acumulada dels 100 primers ingressos va ser majoritàriament orgànica, amb un 90% del creixement representat pel sector privat i concentrat gairebé íntegrament en els 20 primers grups privats. Només els reproductors SVOD purs, com Netflix, Amazon Prime Video, DAZN i Apple TV+ van alimentar la dinàmica dels 100 millors jugadors. Els seus ingressos acumulats es van multiplicar per 6 el 2022 respecte al 2016. En contrast amb l'evolució global dels segments de mercat tradicionals, entre els 100 primers, els ingressos dels actors principalment tradicionals també van registrar un augment (+14% respecte al 2016) impulsat principalment per Warner Bros Discovery, Paramount, Comcast's Sky, Disney, Vodafone i Deutsche Telekom. En part, aquesta evolució també es podria explicar per una dinàmica més forta en els fluxos d'ingressos generats fora de l'activitat dels serveis AV tradicionals.

Els 20 millors grups audiovisuals europeus per ingressos operatius (2022 - en milions d'euros)

Ingressos operatius consolidats dels 100 principals grups europeus actius en el negoci de vídeo. Sobre la base del millor esforç, per als jugadors de telecomunicacions i les centrals dels EUA, l'anàlisi cobreix principalment els ingressos derivats dels segments de mitjans i producció. Grups no inclosos: 1) grups que ofereixen principalment serveis de telecomunicacions sense detalls sobre els ingressos per vídeo; 2) grups actius principalment en la distribució d'obres audiovisuals; 3) grups de ràdio no actius en el negoci del vídeo; 4) grups que ofereixen facilitats de transmissió de serveis audiovisuals; 5) cadenes de cinema; 6) grups actius principalment en el joc.

Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual

Aquests avenços van veure que la quota privada en general i el pes dels EUA en particular van augmentar el 2022 respecte al 2016.

Entre els 100 millors jugadors, els grups privats van veure com el seu pes d'ingressos acumulat augmentava fins al 73% el 2022 (+4% respecte al 2016). Les emissores van prendre la part del lleó (68%), seguides de les companyies impulsades per telecomunicacions (20%) i els jugadors de SVOD pur (12%). Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.

El pes dels interessos nord-americans en els 100 primers ingressos va augmentar fins al 36% el 2022 (+5% respecte al 2016) a causa de l'augment dels jugadors SVOD purs, però també dels serveis SVOD d'emissores recolzades pels EUA com Sky, Paramount+ , HBO Max i Disney+. Fins al 70% dels interessos nord-americans van ser acumulats per les emissores i el 25% per plataformes SVOD pures. Sky només va representar un terç dels ingressos acumulats pels jugadors recolzats pels EUA.

Els nivells de concentració es van mantenir pràcticament iguals entre els 100 principals grups europeus d'AV per ingressos operatius durant el període analitzat. Els 20 primers jugadors van acumular el 2022 el 73% dels ingressos dels 100 primers, un lleuger augment respecte al 71% registrat el 2016. Pel que fa a les consolidacions entre els actors privats ja presents al top 100, i al creixement orgànic, els forts s'estan reforçant.

Reproductors de televisió de pagament i SVOD a Europa
L'estructura del mercat de la televisió de pagament es va mantenir sense canvis el 2022 pel que fa als nivells de concentració, la participació privada i els interessos dels EUA, en comparació amb l'any anterior.

Els players impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) a diferència dels players impulsats per l'edició del ram de serveis AV, van representar de manera acumulada més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament el 2022. Això fa que el negoci de la televisió de pagament a Europa sigui principalment europeu ( 81%) i gairebé totalment representat pel sector privat (95%). Amb els 10 principals operadors que acumulaven el 60% de les subscripcions a finals de 2022, el mercat de la televisió de pagament es va mantenir molt concentrat.

SVOD, el segment de mercat amb la quota més alta d'interessos dels EUA (84%) i privats (99%), també va ser el més concentrat, amb el 90% de les subscripcions tancades acumuladament a les 10 principals plataformes OTT a finals de 2022. , el nivell de concentració entre els tres primers players va baixar el 2022 en comparació amb el 2021 a causa de l'estancament de les noves incorporacions registrades per SVOD, Netflix i Amazon.

Això va passar amb el teló de fons de l'escalada dels streamers més petits, principalment les plataformes de les potències nord-americanes (és a dir, Paramount, WBD i Disney), que van veure augmentar les seves subscripcions acumulades un +68% el 2022 respecte al 2021. Amb les subscripcions OTT signades a les emissores europees registrant també una dinàmica elevada (+41% el 2022 respecte al 2021), el pes global de les emissores va augmentar un 9% (fins a un 40% el 2022), mentre que la quota de mercat de les plataformes SVOD pura va baixar fins al 57% el 2022 (per -8% respecte al 2021).

Quan es van considerar totes les subscripcions signades als principals grups que posseïen, en lloc de només distribuir, almenys un canal de televisió de pagament destacat o una plataforma SVOD el 2022, les potències nord-americanes van aportar més de la meitat de l'increment acumulat per les categories de jugadors que van registrar creixement. Això va fer que el pes de les potències nord-americanes va augmentar fins al 21% el 2022, afegint un +6% a la seva quota de mercat respecte al 2021.

Els 20 principals grups audiovisuals europeus que posseeixen almenys un canal de televisió de pagament o una plataforma SVOD destacats per nombre de subscripcions de serveis audiovisuals de pagament (2022 - en milers)

Nota: per als grups de telecomunicacions, només s'han considerat les subscripcions SVOD; a diferència de les emissores, les Telcos no posseeixen canals destacats de televisió de pagament, només participen en la seva distribució.

Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual

Mercat audiovisual paneuropeu vs. nacional
Els grups audiovisuals a Europa són molt heterogenis pel que fa a la seva cartera d'activitats. A més, adapten el desplegament de la seva cartera a les realitats del mercat de cada territori nacional on operen.

La conseqüència d'aquesta diversitat de doble capa és un ampli palet d'estructures de mercat audiovisual que van d'un país a un altre i molt diferents de la mitjana paneuropea. Això es tradueix en nivells de concentració específics per a cada país, participació de PSM i interès dels EUA per a un segment de mercat audiovisual concret.

Exemples de mercats audiovisuals nacionals: Romania, Països Baixos i Finlàndia

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat la nova edició de l'Anuari 2023/2024 amb tendències clau del cinema, la televisió i els serveis VoD.

Es tracta d'una extensa mostra paneuropea que repassa aspectes com ara la creació, la producció, les plataformes audiovisuals, els mercats o els agents principals.

Els seus autors a l'esmentat organisme del Consell d'Europa a Estrasburg (França) són Laura Ene, Manuel Fiorini, Gilles Fontaine, Christian Grece, Martin Kanzler, Amelie Lacourt, Eric Munch, Justine Radel, Agnes Schneeberger, Patrizia Simone i Sophie Valais.

La directora de la publicació és Susanne Nikoltchev, mentre que la supervisió editorial ve signada per Gilles Fontaine.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL) és el programa de desenvolupament de llargmetratges organizat en el marc de l'Atlàntida Mallorca Film Fest de FILMIN.

A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s'ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.

També s'eliminen les diferències entre ficció i no ficció en una convocatòria única per a tots els gèneres.

Què ofereix:

• Assessorament individual durant un mes juntament amb un/a mentor/a de producció de reconegut prestigi.
• Tres dies de formació a Mallorca sobre producció, distribució i disseny d'audiències.
• Pitch públic davant de professionals de la indústria.
• Reunions one to one personalitzades, en funció dels objectius i les particularitats del teu projecte.
• Un espai on, més enllà de reunions, podreu ampliar la vostra xarxa de contactes i establir col·laboracions.

Per a qui:

• Llargmetratges en fase de desenvolupament avançat amb una versió de guió acabada.
• Qualsevol llenguatge narratiu (ficció, documental, animació), gènere i temàtica.
• Projectes amb productora a bord (empresa o autònom) resident a Espanya i que hagi produït un curtmetratge o un llargmetratge. També s’admetran empresas que no hagin estrenat cap obra, si la persona que exerceix la producció executiva compta amb un crèdit com a tal.
• Se seleccionaran deu projectes.

Premis:

• Primer premi: 40.000 euros, distribució amb FILMIN i Elastica Films, DCP i deliveries amb Deluxe. 
• Segon premi: 15.000 euros, distribució amb FILMIN, DCP i deliveries amb Deluxe.
• Premi Abycine: participació a Abycine Lanza 2024.
• Premi Màlaga: participació a Màlaga Talent 2025.

Inscripcions:

Et pots inscriure a través del formulari.

Data límit: 12 d'abril del 2024 a les 16h.

Al formulari us demanaran l'enllaç a una carpeta única que contingui tots els materials requerits a les bases, pujada a un servei d'allotjament al núvol (Google Drive, Dropbox, o similar) amb permisos de descàrrega concedits.

Calendari:

• 10 de maig del 2024: Anunci dels deu projectes seleccionats.
• 3 al 20 de juny de 2024: Primera tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
• 1 al 10 de juliol de 2024: Segona tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
• 23 al 25 de juliol del 2024: Jornades a Mallorca.

Consulta les bases completes abans d'inscriure-t'hi.

En cas de dubte, escriu a: talent@atlantidafilmfest.es

Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL) compta amb el suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i d'Oficina MEDIA Espanya.

El proper dijous 21 de març, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la setena d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb Dijous Sant, es durà a terme el dijous 21 de març de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki.

Una tragicomèdia romàntica, guardonada al Festival de Cannes amb el Premi Internacional del Jurat, i nominada al Premi del Públic Lux 2024. Pel·lícula inaugural de la darrera edició de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, i seleccionada a la Seminci, va rebre al Festival de Sant Sebastià el Gran Premi FIPRESCI a la millor pel·lícula de l'any 2023. El film també ha comptat amb 5 nominacions als Premis EFA, 2 nominacions als Golden Globes i ha estat nominat a Millor Pel·lícula Estrangera als Premis César 2024. 

Fidel a les seves obsessions i a la seva estètica, en aquesta tragicomèdia, continuació de la seva trilogia del proletariat, Kaurismäki depura el seu estil i en treu tot el partit.

Sinopsi

Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon. La vida tendeix a posar obstacles als qui busquen la felicitat.

https://www.youtube.com/embed/-KyqicGo6sQ

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 7a edició de Series Lab Hamburg, un esdeveniment de desenvolupament i coproducció que ajunta vint productors/es europeus/es amb projectes de sèrie de televisió d'alta gamma en desenvolupament i en recerca de socis internacionals per a finançament, es durà a terme a Hamburg (Alemanya), del 18 al 20 de juny de 2024.

Quatre experts/es internacionals en guió treballaran amb els equips als seus projectes.

A més, hi haurà un espai de mercat amb 20 finançadors/es europeus/es, des de commissioning editors encarregats a agències de vendes internacionals.

Convocatòria de projectes:

• Equips de productor-a/guionista amb experiència de producció internacional i un projecte de sèrie de ficció en desenvolupament. Un mínim del finançament ha d'estar assegurat.
• Si estàs interessat a participar-hi, si us plau contacta amb la nostra oficina per aconseguir el formulari de sol·licitud a emplenar i enviar-lo abans del 8 d'abril de 2024. En el cas de la nostra oficina Europa Creativa Desk-MEDIA Catalunya, cal sol·licitar primer el formulari i enviar-lo emplenat després a: europacreativamedia@gencat.cat

Informació important:

No hi ha tarifa de participació. L'allotjament, el càtering i la participació estan coberts per l'organització. Els costos de viatge són a càrrec dels participants.

SÈRIES LAB HAMBURG persegueix les prioritats generals de la Comissió Europea en matèria de sostenibilitat i diversitat dins l'organització de l'esdeveniment, els equips i els projectes seleccionats.

Data límit: 8 d'abril del 2024.

Aquest esdeveniment és una iniciativa de Creative Europe Desk Hamburg, MOIN Film Fund Schleswig-Holstein i Letterbox Filmproduktion en cooperació amb les oficines Europa Creativa MEDIA d'Àustria, Dinamarca, Espanya (quatre oficines, incloent Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya), Finlàndia, Flandes, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Suècia, Valònia-Brussel·les i amb MEDIA Desk Suisse. 

SÈRIES LAB HAMBURG compta amb el suport de NDR, ZDF Studios, GRAEF Rechtsanwälte, Hamburg Marketing i Triodos Bank.  

El Venice Production Bridge ha obert la convocatòria de l'onzena edició del Venice Gap-Financing Market, que es durà a terme del 30 d'agost a l'1 de setembre de 2024, durant el 81è Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 28 d'agost al 7 de setembre de 2024. La data límit per enviar-hi projectes és el 3 de maig de 2024.

El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.

La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:

• Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d'arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d'animació també són benvinguts.
• Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d'arreu del món.

Durant els tres dies de l'esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.

Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S'enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.

El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s'enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2024 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d'acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l'esdeveniment.

Criteris d'elegibilitat:

Els llargmetratges de ficció o documental han de:

• Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
• Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
• No hi ha límit de pressupost o gènere.
• Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
• Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.

L'equip del projecte:

Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.

Els projectes immersius han de:

• Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
• Ser ficció, documental, sèrie o animació.
• Tenir una durada mínima de 10 minuts.
• Ser idees originals o adaptacions.
• No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s'accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
• Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.

L'equip del projecte:

• Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
• Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d'inscripció (això per tal de documentació i de recerca).

Inscripció:

La presentació es fa en dos passos:

1. Completa el formulari en línia.

2. Puja els materials de continuació per completar la teva inscripció. Han d'estar traduïts a l'anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d'incloure el següent:

• Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
• Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
• Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
• Declaració del director/a i/o concepte visual.
• Perfil de l'empresa productora.
• Pressupost en euros.
• Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
• Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
• A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l'esdeveniment i l'any.

Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:

• Entre el/la productor/a i l'autor/a/guionista.
• Entre el/la productor/a i el director/a.
• Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
• Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
• Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
• Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n'hi hagués-.
• Entre el/la productor/a i l'agent de vendes -si n'hi hagués-.

Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia'l per e-mail indicant el títol del projecte a l'assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.

En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència dusuari i disseny dexperiència interactiva. Cada projecte l'ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.

Condicions de participació:

Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se'ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que tindrà circulació entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.

La participació a l'esdeveniment dóna dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:

• Viatge i allotjament.
• Oportunitats de networking i reunions one to one.
• Promoció del projecte.
• Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.

A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:

Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2024’. El logotip serà proporcionat de forma electrònica.
Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market.
Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l'esdeveniment.

Data límit: 3 de maig de 2024.

Més informació.

Venice Gap-Financing Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de publicar l'informe 'Obres audiovisuals a la televisió a Europa (edició 2023)'.

Aquest informe ofereix una anàlisi de l'oferta de pel·lícules i continguts televisius l'any 2022 aportada per una mostra de 1.331 canals de televisió europeus i també ofereix una visió de les evolucions entre 2018 i 2022.

Entre les dades clau figuren les següents:

• Més de 88.000 obres a la UE i més de 155.000 obres a tota Europa es van emetre almenys una vegada. (Obres considerades: pel·lícules i obres fetes per a televisió, excepte esports, notícies, concursos, tertúlies, reality shows, música, educació, religió. Per a sèries de televisió: 1 temporada = 1 obra). La xifra inclou més de 27.000 i més de 32.000 pel·lícules europees a la UE i a Europa en general, respectivament. De mitjana, en un país determinat es van emetre unes 2.300 pel·lícules europees i 1.300 temporades de programes de televisió europeus.
• Les obres europees van representar el 43% de les obres emeses a la UE el 2022, gairebé igual que les obres dels EUA (46%). (Aquest informe no pretén mesurar les quotes previstes a la directiva AVMS. En particular, aquest informe se centra en les primeres emissions i no totes les emissions d'un determinat canal de televisió; utilitza, com a indicador principal, el nombre de pel·lícules o programes de televisió de temporades i no la durada, tracta de gèneres de programació que no estan alineats amb les definicions legals d'obres, almenys en alguns països.) Entre les obres europees, les obres de l'EU27 van representar el 70% i altres obres europees el 30%. Les xifres eren similars quan es consideren no només els països de la UE sinó l'Europa en general.
• Una proporció més alta d'obres europees per a programes de televisió: ja sigui a la UE o a Europa en general, la proporció d'obres europees era més alta per als programes de televisió (mesurada en nombre de temporades) que per a les pel·lícules.
• Una proporció més elevada d'obres europees per a pel·lícules documentals: aproximadament dos terços de les pel·lícules documentals emeses eren europees, enfront d'un 40% per a totes les pel·lícules.
• Més obres europees no nacionals que obres nacionals: a la UE, les obres nacionals de la UE27 van representar el 36% de les obres europees, les obres no nacionals de la UE27 el 34% i altres països europeus no membres de la UE el 30%.

Més informació

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet. 

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha pulicat l'informe Dones professionals a la producció europea de ficció TV/SVoD (xifres de 2015-2022).

Aquest informe ofereix una anàlisi de la desigualtat de gènere per a 6 categories de personal fora de pantalla: direcció, guió, producció, direcció de fotografia, composició musical i edició i dades per als papers principals.

Les troballes clau inclouen:

El 2022, la proporció de dones professionals en la producció de ficció televisiva i SVOD era del 28%. La baixa quota és el resultat de tres factors acumulats:

o Una baixa proporció entre la població activa de professionals;

o Menys tasques per a dones professionals;

o Treball compartit amb més freqüència amb altres professionals (p. ex., dones guionistes que coescriuen més sovint que els seus homòlegs masculins).

• Òbviament, la desigualtat de gènere varia entre les categories de personal. La proporció de dones professionals és més alta per a les productores (48%) i guionistes (37%), propera a la mitjana d'editores (26%) i directores (25%) i significativament menor per a compositores (11%) i directores de fotografia.

Les dones professionals semblen estar més representades en categories de personal on treballen conjuntament diversos professionals, com és el cas de productores i guionistes. Per contra, quan el càrrec és generalment ocupat per un sol professional (per exemple, directors o directors de fotografia), les dones solen estar més infrarepresentades.

• Tanmateix, fins i tot per a categories de personal amb diversos professionals encarregats d'escriure o produir un treball, els equips estan dirigits majoritàriament per professionals masculins. Per exemple, el 2022, mentre que les guionistes representaven el 37% de l'escriptura de ficció audiovisual, els equips impulsats per dones només representaven el 28% de tots els equips de redacció (enfront del 56% dels equips impulsats per homes i el 16% dels equips equilibrats per gènere). 
• Ja sigui pel que fa a la població activa o a les assignacions, la proporció de dones professionals ha augmentat en general des de l'any 2015 (en general, la proporció de dones a tots els llocs va créixer del 20% al 28%). Però els avenços més significatius s'han fet per als càrrecs amb una proporció baixa o molt baixa de dones (per exemple, compositores, directores de fotografia, directores), mentre que l'evolució va ser més lenta per a càrrecs com guionistes o productores. Només amb finalitats il·lustratives, aplicar les taxes de creixement dels últims 8 anys significaria la igualtat de gènere el 2029 per als guionistes, el 2032 per a la direcció... i el 2045 per a la composició.
• Tanmateix, un aspecte més encoratjador podria ajudar a arribar abans a la paritat de gènere. Les dones d'una categoria de personal tenen més probabilitats de treballar amb altres dones; per exemple, la proporció de dones guionistes o productores és significativament més elevada quan la directora és una dona, i el mateix passa amb les obres escrites o produïdes principalment per dones. Per tant, és probable que els avenços a cada posició tinguin un impacte positiu als altres.

Consulteu l'informe complet des d'aquest enllaç.

EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs té oberta la convocatòria d'EAVE Puentes Latin America - Europe Co-Production Workshop 2024, el seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa - Amèrica Llatina. La data límit d'inscripció és el proper 15 de febrer. 

EAVE Puentes s'enfoca a avaluar el potencial artístic i formular estratègies de màrqueting i distribució, mentre s'orienta en el procés de desenvolupament i s'identifiquen les oportunitats de mercat o finançament tant a Amèrica Llatina com a Europa.

Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d'estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com 'Una mujer fantástica', 'La boda de Rosa', 'Neruda', 'Pequeña Flor', 'Blondi'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d'EAVE a Gaijin -França- i productora de 'Los Perros', 'Costa Brava, Líbano', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de 'Las Herederas', 'Gigante', 'Tanta agua', etc.). S'hi uniran altres experts convidats tant d'Europa com d'Amèrica Llatina.

Qui s'hi pot presentar?

El taller està orientat a professionals tant de la indústria cinematogràfica d'Amèrica Llatina com d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.

La selecció constarà de 10 productors/es enfocats al desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) juntament amb quatre o  cinc professionals del cinema europeu enfocats al desenvolupament professional (sense tenir projecte). A més, estaran inclosos agents de vendes internacionals, finançadors, distribuïdors, programadors de festivals, representants de mercats de coproducció i productors europeus.

• Productors/es llatinoamericans/es i europeus/es enfocats/des a projectes en desenvolupament: productors/es de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte ha de demostrar una implicació clara entre Europa i Llatinoamèrica.
• Professionals europeus/es enfocats/des al desenvolupament professional: ciutadans o residents de la UE que siguin agents de vendes internacionals, distribuïdors, representants de festivals i mercats, finançadors o productors europeus enfocats al desenvolupament professional que vulguin ampliar els seus coneixements sobre les coproduccions i els mercats llatinoamericans.

Calendari del programa:

• Primer taller: 15 al 21 de juliol de 2024 a Itàlia, en associació amb FVG Audiovisual Fund i MiC (Ministero dei Beni Ambientali e Culturali). 
• Segon taller: Finals de novembre i principis de desembre del 2024 (dates pendents de confirmació) a Uruguai, en aliança amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA.
• Gràcies a una aliança especial, els participants de Puentes podran assistir a Ventana Sur després del segon taller, per tal d'enfortir els seus vincles entre tots dos continents a través del networking, al mercat de continguts audiovisuals més important de Llatinoamèrica.

Com presentar-s'hi?

T'hauràs de registrar i completar el formulari de sol·licitud.

1. Els documents de sol·licitud per a sol·licitants amb projectes de desenvolupament són els següents:

• Carta de motivació d'una pàgina: heu d'explicar per què voleu participar al taller i què n'espereu.
• CV d'1-2 pàgines del productor i del director.
• Breu descripció de l'empresa productora i una llista de les produccions realitzades: desenvolupament, preproducció, producció i estrenades (has d'especificar si la pel·lícula es va estrenar a cinemes, TV, DVD, VoD, etc.)
• Nota d'intenció del productor/a d'una pàgina: que expliqui com i per què es vol desenvolupar el projecte (fonts de finançament, socis de coproducció, socis de vendes internacionals i de distribució, etc.)
• Nota d'intenció del director d'una pàgina: heu d'expressar la visió artística del director, com i per què voleu dirigir aquesta pel·lícula (to, estil visual, etc.)
• Una pàgina de pressupost estimat (en euros) i una pàgina de pla de finançament (en euros).
• Sinopsi d'una pàgina.
• Tractament de 8-10 pàgines.

Tots els materials s'han d'enviar en un únic fitxer PDF i traduïts a l'anglès.

Només s'accepten llargmetratges de ficció.

Per als sol·licitants de parla hispana se'ls sol·licita, com a addició opcional que enviïn tots els materials en espanyol.

Els guions s'envien prèvia sol·licitud, però han d'estar preparats per al primer taller.

2. Per als sol·licitants enfocats en el desenvolupament professional (sense projecte), han d'enviar els documents següents en un fitxer .PDF traduïts a l'anglès:

• Carta de motivació d'una pàgina: ha d'explicar per què vols participar al taller i què n'esperes.
• CV de 1-2 pàgines.
• Breu descripció de l'empresa (si n'hi hagués).

Gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA i d'IBERMEDIA, la participació és gratuïta. A cada participant se'ls cobrirà l'allotjament i els àpats durant el taller. A més, s'oferirà un nombre limitat de beques parcials per a despeses de viatge en casos específics.

Data límit: 15 de febrer de 2024

En cas de consultes, podeu contactar amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org

EAVE Puentes d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Bridging the Dragon organitza amb European Film Market una nova edició de l'Euro-Asian Forum. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 22 de gener.

Aquest esdeveniment integral analitzarà diversos mercats asiàtics de creixement ràpid, oferint una anàlisi en profunditat i identificant possibles oportunitats de col·laboració amb Europa.

L'Euro Asian Forum començarà el dilluns 19 de febrer del 2024 a les 10.00h amb una taula rodona. Aquesta sessió comptarà amb representants de regions clau de la indústria cinematogràfica asiàtica, que compartiran les darreres tendències i desenvolupaments en la col·laboració cinematogràfica panasiàtica. A més, descriuran els desafiaments específics trobats, així com idees sobre el futur de la cooperació entre Europa i Àsia.

A l'esdeveniment us seguirà una taula rodona en profunditat el dimecres 21 de febrer de 2024 a les 14:00h. El taller inclourà cinc taules, cadascuna de les quals se centrarà en una regió asiàtica i cadascuna dirigida per un expert local. Les preguntes i els projectes específics dels participants s'utilitzaran com a casos d'estudi per augmentar la comprensió de com treballar amb aquests territoris. El format de petits grups permetrà als participants plantejar preguntes específiques relacionades amb els seus projectes o interessos i beneficiar-se d'una rica interacció.

Qui hi pot participar?

Professionals del cinema (productors, distribuïdors, agents de vendes internacionals…) interessats en la col·laboració Europa-Àsia. S'atorgarà prioritat als sol·licitants que hagin tingut una experiència prèvia en llargmetratges i coproduccions internacionals. Els participants han de tenir una acreditació de l'European Film Market.

Format:

• Pànel: Navegant en els nous desenvolupaments en la col·laboració Europa-Àsia.

Dilluns 19 de febrer del 2024 de 10h a 11h.

Documentation Center for Displacement, Expulsion and Reconciliation.

Stresemannstraße 90, Berlín (Alemanya).

• Workshop de taula rodona:

Dimecres 21 de febrer del 2024 de 14h a 16h.

Producers Hub, Martin Gropius Bau, Berlín (Alemanya).

Com?

Els professionals interessats hauran d'emplenar el formulari electrònic.

Data límit: 22 de gener de 2024.

Els resultats de la selecció seran anunciats a finals de gener de 2024. Per dubtes, si us plau envieu un e-mail a: efm@bridgingthedragon.com

Euro Asian Forum de Bridging the Dragon compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

DocsBarcelona 2024 ha obert les convocatòries de les seves activitats d'indústria. Segons l’estat del vostre projecte i els vostres interessos, podeu inscriure'l al Public Pitch, Speed Meetings, Rough Cut Pitch i New Tech Pitch fins al 29 de gener. 

DocsBarcelona Industry, que es durà a terme del 6 al 10 de maig de 2024, ha obert les convocatòries per a les sessions de pitching i speed meetings per buscar finançament i distribució (Forum) i els diferents programes de formació (Training). Poden participar-hi projectes de qualsevol país del món i sobre qualsevol temàtica.

FORUM - Busques finançament per al teu projecte?

• Public Pitch: 10 projectes en desenvolupament es presenten davant d’un conjunt de decision makers i professionals de la indústria. Consulta'n les bases. 
• Rough Cut Pitch: Una selecció de 4 projectes en fase de muntatge que busquen vendes, distribució i oportunitats d'exhibició. Bases.
• New Tech Pitch: En col·laboració amb Sónar+D, un nou pitch per a projectes de no-ficció centrats en l'ús de tecnologies emergents. Bases.
• Speed Meetings: Més de 500 reunions de 15 minuts entre projectes documentals i finançadors internacionals amb l'objectIu d'aconseguir el finançament per al teu projecte. Bases.

TRAINING - Vols acompanyament i assessorament?

Programes de formació i assessorament per fer créixer el teu projecte i convertir-lo en una gran pel·lícula.

• Campus DocsBarcelona: Laboratori de creació amb tutories de seguiment i jornades de formació durant tot l'any, per a projectes de no-ficció. Bases.
• Artistic Consultancies: Assessories personalitzades de 80 minuts amb un tutor o tutora experts per a projectes en estadi de muntatge.

Inscriu-hi el teu projecte

Consulta les bases de cada activitat i inscriu el teu projecte fins al 29 de gener de 2024 a la plataforma DocsBarcelona&Me, només t’hi has de registrar.

La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 5 al 7 de març de 2024 a Bordeus (França).

Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d'animació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 55 projectes europeus que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren cinc títols amb participació catalana: 

• 'Buffalo Kids', de Juan Jesus García Galocha i Pedro Solís García, amb Jordi Gasull (4 Cats Pictures) a la producció.
• 'Moss', de Judith Colell, amb Jordi B. Oliva (Imagic TV) a la producció.
• 'The day Ewan McGregor introduced me to his parents', de Marta Puig, amb producció d'Ángeles Hernandez (Mr. Miyagi Films) i Diogo Carvalho (Sardinha em Lata, Portugal).

A més, també es presentarà el projecte Agent 203, de Damjan Mitrevski i Jo Daris, una coproducció entre Alemanya i la catalana Mr. Miyagi Films; i el projecte Picasso in Royan, de Benoît Lau­re, una coproducció entre França i la catalana Imagic TV.

Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l'Estat espanyol:

• 'Superkaus', de Steven Majaury i Andrea Sebastià, amb producció de José Ignacio La Casa García (Smartrek Films, Capitán Araña), Darío Sánchez (3 Doubles Producciones) i François Trudel (PVP Media, Cánada).
• 'The impossible Journey', d'Abraham López Guerrero, amb producció de Gerardo Álvarez León (El viaje imposible) i Álvaro García González (Hampa Animation Studio).

A més, es presentarà el projecte Flamingo Flamenco, de Rob Sprackling, una coproducció entre Alemanya i les espanyoles Sygnatia i 3 Doubles Producciones.

Consulteu el llistat complet de projectes selccionats.

L'Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVI edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 8 títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Creatura, d'Elena Martín Gimeno (15 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor direcció (Elena Martín)
  • Millor guió original (Clara Roquet i Elena Martín)
  • Millor protagonista masculí (Oriol Pla)
  • Millor direcció de producció (Andrés Mellinas)
  • Millor direcció artística (Sylvia Steinbrecht)
  • Millor muntatge (Ariadna Ribas)
  • Millor actriu secundària (Clara Segura)
  • Millor actor secundari (Alex Brendemühl)
  • Millor interpretació revelació (Clàudia Malagelada)
  • Millor música original (Clara Aguilar)
  • Millor fotografia (Alana Mejía González)
  • Millor so (Leo Dolgan, Oriol Donat i Laia Casanovas)
  • Millors efectes visuals (Cristina Garmón)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Danae Gatell i Àlex Salvat)
• 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren (9 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció novella (Estibaliz Urresola Solaguren)
  • Millor guió original (Estibaliz Urresola Solaguren)
  • Millor protagonista femenina (Patricia López Arnaiz)
  • Millor direcció artística (Izaskun Urkijo Alijo)
  • Millor muntatge (Raúl Barreras)
  • Millor actriu secundària (Ane Gabarain)
  • Millor fotografia (Gina Ferrer)
  • Millor so (Eva Valiño, Koldo Corella i Xanti Salvador)
• Upon Entry, de Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció novella (Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas)
  • Millor guió original (Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas)
  • Millor protagonista femenina (Bruna Cusí)
  • Millor protagonista masculí (Alberto Ammann)
• Robot Dreams, de Pablo Berger (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula d'animació
  • Millor guió adaptat (Pablo Berger)
  • Millor música original (Alfonso de Vilallonga)
• Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació

I entre les pel·lícules nominades al Gaudí a la Millor Pel·lícula Europea, figuren els següents films amb suport MEDIA:

• El triángulo de la tristeza, de Ruben Östlund (Suècia, UK, EUA, França, Grècia)
• Las ocho montañas , de Felix van Groeningen i Charlotte VandermeerschCountry (Itàlia, Bèlgica, França, UK)
• Close, de Lukas Dhont (Bèlgica, França, Països Baixos)

Consulteu el llistat complet de nominacions.

Més informació

El proper dijous 21 de desembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Ermita', de Carlota Pereda, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la quarta d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb les festes nadalenques, es durà a terme el dijous 21 de desembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Ermita', de Carlota Pereda. Un drama sobrenatural protagonitzat per Belén Rueda i Maia Zaitegi, estrenat mundialment a la darrera edició del Festival de Sitges. 

Es tracta del segon llargametratge de Pereda, després de l'èxit internacional de la seva òpera prima 'Cerdita', també amb ajut MEDIA.

Sinopsi

L'Emma vol aprendre a comunicar-se amb l'esperit d'una nena que fa segles que està atrapada a l'ermita del seu poble. Intenta convèncer la Carol, una incrèdula i falsa mèdium, perquè li ensenyi a parlar amb fantasmes. La seva ajuda serà l'únic camí per continuar unida a la seva mare malalta quan mori. Si la Carol no la protegeix, la vida de l'Emma correrà perill.

https://www.youtube.com/embed/Og46pvJSEFc

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

Sunny Side of the Doc organitza la quarta edició de Global Pitch, un esdeveniment en línia de pitching internacional, de dos dies de durada, centrat al voltant de projectes documentals que investiguen i tracten temes d'actualitat. La data límit per inscriure's a aquesta quarta edició, que es durà a terme del 6 al 7 de febrer de 2024, és el 24 de novembre de 2023. 

La quarta edició de Global pitch for Global change és una oportunitat única perquè 12 projectes seleccionats arribin a més de 100 decision-makers internacionals (televisions, financers, commissioning editors, productors, etc), a través de presentacions en línia i reunions individuals. El guanyador rebrà 3.000 € i dues acreditacions per #SSD24. L'objectiu del pitching és facilitar les coproduccions internacionals i el finançament de projectes que tracten temes globals. 

Sota el títol 'Docs For the Future: Mapping a Sustainable World', al Global Pitch es busquen històries compromeses i atractives, inspiradores, que tractin qüestions i reptes relacionats amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible.

Requisits

• S'hi poden presentar projectes de documental en qualsevol format (llargmetratges, curts, one-offs, sèries, etc)
• Els projectes han d'estar en fase avançada de desenvolupament
• Cal tenir el compromís financer d'un tercer partner (distribuïdor, agent de vendes, plataforma, etc) 

Criteris d'avaluació:

• Força i originalitat de la història de la narració.
• Rellevància i potencial internacional.
• Viabilitat financera.
• Sense ser un requisit previ, es tindran en compte altres elements com ara una estratègia d'impacte social o la certificació verda.

Si teniu dubtes sobre l'elegibilitat del vostre projecte, si us plau no dubteu a contactar amb l'organització: programming@sunnysideofthedoc.com, abans de presentar la vostra sol·licitud.

Més informació i inscripcions

El proper dijous 30 de novembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la tercera d'aquesta segona temporada 2023-2024) es durà a terme el dijous 30 de novembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula d'animació amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián i a l'International Toronto Film Festival.

Comptarem amb la presència del cineasta i animador Juan Carlos Concha, director tècnic de la pel·lícula, que presentarà el film abans de la projecció.

Sinopsi

Un periodista musical de Nova York comença una investigació trepidant darrere de la misteriosa desaparició del pianista brasiler Tenorio Jr, habitual de Vinicius de Moraes, entre d'altres.

https://www.youtube.com/embed/fO8-7P50qK0

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

El cineasta francès Olivier Assayas va rebre el passat mes d’octubre un dels Premis d’Honor de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, i vam tenir l'ocasió d'entrevistar-lo.

Considerat un dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat, Olivier Assayas, guionista, director i crític de cinema, ha competit en 9 ocasions al Festival de Cannes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució. També es va endur el Premi de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’, que també compta amb suport MEDIA a la Distribució. 

Entre la seva filmografia figuren, a més, altres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, com Clean, Demonlover, Doubles Vies o Sils Maria. 

Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Olivier Assayas va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de connectar amb les audiències joves i la seva visió sobre el cinema independent com a poesia i art, no com a contingut: “Personalment, el que m’interessa de les pel·lícules és l’art, i això no és creat per la Intel·ligència Artificial. L’art és el contrari del contingut. L’art és un repte.”

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/embed/lrEpQ8s09do

Consulteu el vídeo del B2A amb Olivier Assayas, cineasta francès

Consulteu la resta de B2A (Business to Audience) d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya

Notícia relacionada: Disponible el vídeo de la la Masterclass del cineasta francès Olivier Assayas al Festival CLAM

Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta la segona edició del Mes del Cinema Europeu 2023 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, amb una participació rècord de 75 sales de 40 països.

A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant sis setmanes fins a la seva gran final el 9 de desembre amb els Premis del Cinema Europeu a Berlín.

A tot Europa, gràcies al soci de l'Acadèmia Europa Cinemas, els cinemes emblemàtics de 40 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses les capitals, els pobles petits i les xarxes nacionals de cinema, destaquen pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un focus especial en les pel·lícules europees i, per primera vegada, el portal de VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus; ambdós permeten la participació dels als amants del cinema d'arreu del món.

Durant el Mes del Cinema Europeu hi haurà multitud d'iniciatives diferents. En lloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i s'adapta al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia que s'anuncia cada any en diferents moments a partir d'agost. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2024. Diverses projeccions arreu d'Europa són presentades per cineastes i per membres entusiastes de l'Acadèmia del Cinema Europeu.

Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu serà el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove (4-5 de novembre)), durant el qual tindrà lloc la posada en marxa del Club de Cinema Europeu, seguit de la 'Europe's Biggest Watch Party' de la pel·lícula 'Everything will change'. Durant el cap de setmana es donaran a conèixer les tres pel·lícules nominades al Premi del Públic Jove anual.

Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 12 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la confederació internacional de cinemes d'autor.

Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: a Tirana (Albània), això significa implicar el Tirana Film Club durant cada projecció i debat. Els joves amants del cinema conduiran les preguntes i respostes i comentaran les pel·lícules després de cada projecció. Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) ofereix programes de curtmetratges dedicats i moderats per a adolescents de l'escola, mentre que Arta a Cluj-Napoca (Romania) ofereix projeccions escolars de 'Good bye, Lenin!', de Wolfgang Becker; 'El Espíritu de la Colmena', de Víctor Erice; 'La vida de los otros', de Florian Henckel von Donnersmarck; i 'La Strada', de Federico Fellini.

El cinema Sphinx de Gant ofereix projeccions per al públic jove amb preguntes i respostes, així com projeccions matinals que inclouen esmorzars i un programa especial de curtmetratges centrat en el dolor, que inclou una xerrada amb el públic.

La participació del públic en general té un paper important per a tots els cinemes participants. Això pot significar que una projecció vagi seguida d'un sopar comunitari i una conversa, en una vetllada centrada en la lesió cerebral, l'art i la lluita per trobar un camí per tornar a la vida (a Frederikssund, Dinamarca). O un esdeveniment especial LGBTQIA+ al voltant d'una projecció de POLISH PRAYERS (LUX Arthouse a Lugano, Suïssa). O un programa de projeccions infantils per a pares, mares i fills i filles (Kinodvor a Ljubljana, Eslovènia). La Bio Central de Hralec Kralové (República Txeca) presentarà un Quiz de cinema europeu i un menú especial de begudes europees al bar, Cineplex Loteanu de Chisinau (Moldavia) presenta un programa especial de candidats a curtmetratges als Premis del Cinema Europeu, Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) projecta PAW PATROL, seguit d'un taller d'"animació intel·ligent" a la mediateca, i el Romuva de Kaunas (Lituània) ofereix cinema gastronòmic amb una conferència especial a càrrec d'un xef professional.

Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi ha un enfocament especial a les directores europees (Yorck Kinogruppe Berlin), una retrospectiva d'Agnes Varda (Tirana), un enfocament a Rainer Werner Fassbinder (Kinoteka Zagreb), un programa "Best of Besson" (Kino Aero Prague), un homenatge especial a Tilda Swinton (Kino Soprus Tallinn), una exposició sobre el cineasta alemany Andreas Dresen i projeccions de les seves pel·lícules (Filmmuseum Potsdam), un especial de Wim Wenders (Visionario Udine) i un focus sobre Alain Resnais (Kundura Sinema, Istanbul).

Moltes sales de cinema se centren durant el Mes del Cinema Europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà una Setmana del Cinema Txec a Croàcia, un Festival de Cinema Francès a la República Txeca, una Setmana del Cinema Francès a Berlín, Jornades del Cinema Espanyol a Macedònia del Nord i un festival de cinema estonià a Malta.

El Mes del Cinema Europeu continuarà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els amants del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l'Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en cooperació amb Europa Cinemas, CICAE, MUBI i DAFilms, així com amb nombrosos socis locals.

Més informació

Ja està disponible el vídeo de la Masterclass del cineasta francès Olivier Assayas, que es va dur a terme el passat divendres 13 d'octubre, en el marc de les activitats de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.

La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es va dur a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Olivier Assayas va rebre un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es va projectar la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.

Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.

No us perdeu el vídeo d'aquesta trobada única!

https://www.youtube.com/embed/CxtAtN3Zqcg

Amb motiu del 30è aniversari de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, que es durà a terme del 10 al 19 de novembre de 2023, el proper 13 de novembre oferirà, amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, la projecció gratuïta del film amb suport MEDIA Slatko od ništa ('In Praise of Nothing' / 'Lloat sigui No-res'), de Boris Mitić, al Cinema Maldà de Barcelona.

El film, un documental coproduït entre Sèrbia, França i Croàcia el 2017, va ser la pel·lícula de cloenda de L'Alternativa 2018.

La sessió, que es durà a terme al Cinema Maldà de Barcelona a les 19.30h del proper dilluns 13 de novembre, comptarà amb la presentació d'Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, i del crític de cinema Aaron Cabañas (ACCEC), que va seleccionar el film per a l'edició 2018 del Festival.

Sinopsi

Ens trobem davant d’una paràbola satírica i gens convencional sobre No-res en què No-res, cansat de ser un incomprès, fuig de casa i es posa a revelar els seus pensaments sobre gairebé tot, incloent-hi la vida i la mort, l'amor i la política. Amb sentit de l’humor i de l’autoreflexió, aquest film ens desafia a replantejar-nos la importància de la vida. In Praise of Nothing està documentada a partir de 20.000 pàgines de la bibliografia més eclèctica, i la van filmar al llarg de vuit anys 62 directors de fotografia a 70 països. Està narrada en vers per Iggy Pop i musicada pels mestres del cabaret Pascal Comelade i The Tiger Lillies.

Boris Mitić  (Leskovac, Sèrbia, 1977) va cursar estudis de Comunicació i, després de treballar durant anys per a mitjans de comunicació internacionals, va decidir dedicar-se al documental creatiu amb un plantejament narratiu poc convencional que ell anomena inverted-vérité, basat en el text i en què les imatges suggereixen capes de realitat diferents de les que veiem en pantalla. Fruit d'aquest treball, fins ara ha firmat quatre documentals amb els quals ha viatjat per multitud de festivals i biennals d'art: Lyjepa Dyana (2003), Unmik Titanik (2004), Dovidjenja, kako se? (2009) i In Praise of Nothing (2017). Aquest últim fou l'encarregat de clausurar l'Alternativa el 2018. Des de fa anys està treballant en la seva següent pel·lícula, And Now What and Then What?, una carta d'amor als seus fills. 

El documental també es podrà veure online a Filmin del 24 d'octubre al 9 de novembre.

Consulteu la programació completa del Festival L'Alternativa 2023, entre la qual figuren diversos films amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquests són els films amb suport MEDIA que es podran veure a la programació d'aquesta 30a edició de L'Alternativa:

OFICIAL NACIONAL

• El sueño de la sultana, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, 2023)

 SESSIONS ESPECIALS:

• Sur l'Adamant, de Nicolas Philibert (França, Japó, 2023)
• La chimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França, 2023)
• It must be heaven, d'Elia Suleiman (França, Alemanya, Canadà, Turquia, Qatar, 2019) 
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya, 2023) (film inaugural)

TATIANA HUEZO:

• Noche de fuego, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, Brasil, Qatar, 2021)

El proper divendres 13 d'octubre, el cineasta francès Olivier Assayas oferirà una masterclass en el marc de les activitats de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya. 

La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Posteriorment, a les 19:30h, Olivier Assayas rebrà un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es projectarà la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. 

Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.

Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.

El cineasta Rodrigo Sorogoyen, director, entre altres, dels films amb suport MEDIA 'As Bestas', 'Que Dios nos perdone' i 'Madre', rebrà també un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam, i oferirà també una masterclass, dissabte 14 d'octubre a les 18h al Cinema Bages Centre.

Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

Secció Oficial de Llargmetratges Competició:

• I'm Captain (Io Capitano), de Matteo Garrone (Itàlia)
• El sueño de la Sultana, d'Isabel Herguera (Espanya)
• On the Adamant, de Nicolas Philibert (França, Japó)

Secció Oficial de Llargmetratges Fora de competició:

• Club Zero, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca)
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya)
• The Pot au Feu (La passion de Dodin Bouffant), de Tran Anh Hung

Consulteu tota la programació de la 19a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, que es durà a terme del 12 al 22 d'octubre.

La 71a edició del Festival de San Sebastián, que es durà a terme del 22 al 30 de setembre, així com la seva secció d'indústria comptaran amb diverses activitats organitzades per Europa Creativa MEDIA. 

Per primera vegada, es comptarà amb la presència de Renate Nikolay (Directora General Adjunta de DG Connect) durant el Festival. También Lucía Recalde (màxima responsable d'Europa Creativa MEDIA) visitarà l'esdeveniment. A més, es duran a terme diverses reunions amb el sector audiovisual i se signarà el primer contracte de l'eina financera MediaInvest.

REUNIONS AMB EL SECTOR AUDIOVISUAL DURANT EL FESTIVAL:

23 de setembre de 2023

15:45h - 17:15h: Reunió amb participants de la indústria audiovisual espanyola (Tancat). Organizat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).

24 de setembre de 2023

15:00h - 16:00h: Diàleg amb els i les participants de la indústria audiovisual: taula rodona sobre inversió. Tabakalera - Sala Z (Tancat). Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).

16:45h - 17:15h: InvestEU: Signatura d'acords financers (Tancat). Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).

ESTAND D'EUROPA CREATIVA MEDIA:

Com en edicions anteriors, enguany l'oficina Europa Creativa MEDIA Euskadi comptarà també amb un espai propi al festival. Aquest estand estarà ubicat al recinte de l'Industry Club, Kursaal, del 22 al 30 de setembre de 2023, en horari de 9:30h a 19.00h.

A més d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, tambén hi assistiran representants d'Oficina MEDIA España i de las oficines MEDIA d'Andalusia, Bèlgica, Bulgària i Portugal. Gràcies a la presència de les oficines MEDIA tindreu l'oportunitat de conèixer les possibilitats que ofereix el sector audiovisual d'aquestes àrees. 

Productores, distribuïdores, cineastes, festivals i tots els professionals de l'audiovisual que estiguin interessats en col·laborar amb professionals d'aquests països tindran l'oportunitat de conèixer els responsables de les oficines a l'estand MEDIA situat al Kursaal. A més, us informarem sobre el calendari de le s convocatòries 2024, que es publicaran a finals d'aquest mes de setembre. 

NETWORKING AMB BÈLGICA:

Eguany comptarem amb Stephanie Leempoels i Jeroen Verhaeghe (responsables de les oficines d'Europa Creativa MEDIA de Bèlgica) durant el festival.

Ambdós estaran presents a l'esmentat estan de MEDIA. Bèlgica ofereix grans possibilitats de coproducció de sèries i pel·lícules d'alt nivell. A més, el festival comptarà amb una delegació important de productores belgues al fòrum de coproducció entre Europa i Amèrica Llatina.

Tots els interessats poden contactar amb Europa Creativa MEDIA Euskadi per concretar reunions sobre coproduir amb Bèlgica: a.gonzalez@europacreativaeuskadi.eu

AGENDA D'ACTIVITATS:

23 de setembre de 2023

Jornada sèries: Basat en fets reals. L'èxit dels biopics a la ficció serialitzada espanyola. 

• Tabakalera - Sala Z.
• Amb acreditació d'indústria i entrades per al públic. 
• Organtizat en col·laboració amb Indústria del Festival de San Sebastián.

Els relats basats en fets reals conviden l'espectador a submergir-se de ple en històries amb gran ressonància emocional. Dins aquest gènere, el biopic proporciona un nivell identitari encara més gran, ja que aposta per narracions sobre personatges immortalitzats per la cultura popular espanyola i mundial. Des de començament del 2023 es pot apreciar l'auge que aquest gènere, i també el de l'adaptació d'autobiografies, està tenint entre les sèries espanyoles, posicionant-se com a èxits tant en la crítica com entre l'audiència nacional i internacional. Tot i això, enmig d'aquesta tendència en augment, com aconsegueixen les productores captar l'interès entre la gran oferta? Quines són les dificultats a les quals s'enfronten aquests projectes pel que fa a la seva conceptualització i producció?

Moderació:

• Isabel Vázquez (guionista, presentadora, professora i analista de cinema i sèries).

Hi participen:

• Joana Vilapuig i Mireia Vilapuig (creadores de la sèrie original de Filmin, SELFTAPE).
• Teresa Fernández-Valdés (showrunner i guionista de la sèrie NACHO).

25 de setembre de 2023

17:00h - 19:00h: Reunió amb participants de la indústria audiovisual espanyola (Tancat)

El departament d'indústria del Festival de Sant Sebastián col·labora amb entitats de l'àmbit cinematogràfic internacional per acollir grups de professionals que acudeixen a Sant Sebastián per conèixer el festival de primera mà, ampliar la seva xarxa de contactes i participar en les activitats d'indústria.

Com a participants del taller de coproducció internacional (David Aguilar, Peio Gutiérrez, Iñaki Sagastume, Lorea Intxausti, Iñaki Gómez, Mikel Huércanos, Ana Angulo, Aner Etxebarria, Hugo López, Marian Fernández i Marga Gutiérrez), organitzat per Europa Creativa MEDIA Euskadi i Tabakalera, podran participar el dilluns 25 de setembre al berenar que es durà a terme al claustre de San Telmo de 17:00 a 19:00 hores, on estaran presents les diferents delegacions que participen al Meet Them! i la iniciativa Focus on Brasil per poder fer networking amb les delegacions i productors i productores participants.

26 de setembre de 2023

Reunió de coordinació Oficines Europa Creativa Espanya (Esdeveniment tancat).

Les oficines d'Europa Creativa (Cultura Espanya i MEDIA Andalusia, Catalunya, Espanya i Euskadi) es reuniran per dur a terme la reunió de coordinació durant el Festival de San Sebastián.

28 de setembre de 2023

Zinemaldia Startup Challenge és un concurs de projectes empresarials estatals i europeus. Una iniciativa que aposta per fomentar nous projectes empresarials amb desenvolupaments tecnològics que tinguin aplicacions al sector audiovisual. El Governo Basco, a través del Departamento de Desarrollo Económico, Sostenibilidad y Medio Ambiente i SPRI, promou Zinemaldia Startup Challenge, iniciativa central de la jornada Zinemaldia & Technology, organitzada pel Festival de San Sebastián en col·laboració amb TECNALIA, ALÍA (Alianza Industrial Audiovisual) i Vicomtech.

Durant la jornada es presentaran les possibilitats financeres que ofereix Europa Creativa MEDIA per a aquesta part del sector audiovisual.

• 09:30h: Obertura de portes + photocall.
• 10:00h: Presentació.
• 10:15h: Pitchings projectes europeus: ANYMATE ME (Kay Law), DREAMBIRD (Nathan Neuman), DRYLAB MEDIA TECH (Frank McDonnell), HYPERATE.IO (Hendrikje Wagner) i MARIONETTE (Thore Ipsen).
• 11:15h: Pitchings projectes estatals: BONZO PRODUCCIONES (Gerard Escuer, Marta Massé), UTTOPION (Miguel Ángel Fito), UNION AVATARS (David Pérez-Villar), VRMULTICAM (Javier Acosta) i WITSCRIPT (Mercè Delgado).
• 12:15h: Pausa.
• 12:30h: Possibilitats financeres des d'Europa Creativa MEDIA (Ainhoa González Sanchiz - Europa Creativa MEDIA Euskadi).
• 12:45h: Taula rodona Intel·ligència Artificial: amenaça o aliada?
• 13:45h: Lliurament de premis.
• 14:00-15:30h: Còtel networking.

Com en anys anteriors, el passat mes de juny es va dur a terme l'assessoria per a projectes cinematogràfics amb vocació internacional, en col·laboració amb Tabakalera i el Festival de Cinema de Sant Sebastián. La iniciativa s'adreçava a productors/es amb projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament o preproducció, amb l'objectiu d'orientar-los en la internacionalització dels seus projectes, així com en la recerca de nous socis durant la 71a edició del Zinemaldia.

En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d'Alba Sotorra com a tutora de les assessories.

Els projectes seleccionats van ser els següents: DESHIELO (Bixagu Entertainment), BLACK WATER (En Buen Sitio), CASITAS AZULES (Katz Estudio), SU Y LO (Zazpi t’erdi), CARO BASTIANO (Garabi Films) i LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones). Durante el Festival de San Sebastián comptaran amb l'assessorament d'Alba Sotorra per buscar contactes propicis per als seus projectes. 

A més, aquest any Europa Creativa MEDIA Euskadi ha organitzat un taller de pitching en col·laboració amb Tabakalera per poder donar suport als professionals a preparar els seus “pitch” per al Festival de Sant Sebastián. A la trobada es van tractar els principals aspectes a considerar abans de preparar qualsevol estratègia de pitch, però també elements, tècniques i pautes concretes a explorar i desenvolupar. Quan presentem un projecte públic, l'objectiu final és clar. Tanmateix, com s'hi arriba ens obre una enorme varietat de possibilitats de les quals som responsables i protagonistes. Álvaro Vega va ser el tutor d'aquest taller. Aquests van ser els projectes seleccionats: PERLA (Bixagu Entertainment), KRESAL USAINA (En Buen Sitio), CARO BASTIANO (Garabi Films), LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones), BIDE GUZTIAK IREKIAK DAUDE (Pimpi&Nella Films y Marmoka Films), LA PÉRDIDA DE LA MAGIA (Limbus Filmak) i IKUSEZINAK (Lotura Films). 

La 25a edició del Mecal, Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comença aquest dijous 29 de juny i s'allargarà fins al 9 de juliol.

Durant el Festival s'exhibiran un total de 300 curts, selecionats d'entre les més de 4.500 obres rebudes procedents de 110 països que van participar a la convocatòria.

Les sessions estaran dedicades als gèneres de l'animació, la ficció i el documental amb curts seleccionats a festivals internacionals de Classe A com Cannes, Locarno Film Festival, La Biennale o la Berlinale. Dins de cada categoria es presentaran seccions oficials a competició i seccions paral·leles.

Animació

Aquesta secció recull un ampli ventall de curtmetratges d'animació destacats a l'àmbit mundial amb 8 sessions a competició, incloent trash anim i documental animat, i 4 sessions paral·leles. La selecció d'animació recull fins a 78 films de temàtica diversa elaborats amb tot tipus de tècniques, des de les tradicionals fins a la tecnologia més innovadora. Els curts d'aquesta secció competeixen per al Gran Premi d'Animació i el Premi d'Estudiants d'Animació.

Ficció

Aquesta secció comptarà amb 7 sessions de la Secció Internacional a competició i unes altres 5 de Secció Oblicua, on competiran les obres mes arriscades, originals i creatives del panorama internacional, tant narrativa com formalment. També es projectaran 20 seccions paral·leles com Sci-Fi i Talents Catalans. La secció ficció és la més extensa, amb un total de 154 obres projectades.

Les obres de les sessions internacionals, algunes premiades a diferents festivals arreu del món, provenen de més de 15 països diferents i proveeixen tot tipus de gèneres. Totes competiran pel Gran Premi Internacional i el Premi de la Critica.

La innovació i la llibertat de la creació que permet el format curt queden plasmades a la secció Oblicua. Fins a 27 obres competiran pel Gran Premi Oblicua, el Premi Filmin Oblicua i el Premi del Jurat Jove.

Documental

El gènere documental en format curt és un dels més ignorats als festivals cinematogràfics, tot i que es troba en un moment de gran vitalitat i fort creixement. Hi haurà 5 sessions a competició i 2 sessions paral·leles amb un total de 26 curtmetratges documentals.

El documental és una finestra oberta al món que ens permet conèixer petites històries quotidianes i descobrir realitats llunyanes. És a més un espai per a la reflexió amb obres reivindicatives que ens enfronten als grans problemes socials del nostre temps. Les obres d'aquesta secció competiran per al Gran Premi Documental i el Premi del Públic.

Totes la projeccions i activitats del Mecal són gratuites.

One-to-ones: Mercat del curtmetratge

Mecal Pro organitza el Mercat Internacional de Curtmetratges, una activitat que té com a objectiu facilitar la trobada entre creadors i compradors, distribuïdors i experts en estratègia de festivals. És un espai que fomenta la circulació de les obres, la seva exhibició i la compra, així com el networking. En el marc del mercat, hi haurà un espai reservat especialment per a sessions one-to-one, organitzades en col·laboració amb Catalan Films, la marca d'internacionalitzacio de l'audiovisual català de l'ICEC.

Podeu consultar el programa de mà de la 25a edició del Mecal des de l'enllaç següent.

La 20a edició d'Arthouse Cinema Training, el programa de formació per a professionals del cinema d'autor de CICAE (Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig), que compta amb el suport del programa Europa Creativa MEDIA, es durà a terme per primera vegada a Berlín, entre el 30 d'octubre i el 5 de novembre de 2023, i té obertes les inscripcions fins al 14 d'agost. 

La 20a edició de l'Arthouse Cinema Training anual de CICAE és un programa intensiu d'una setmana que reuneix professionals d'exhibició de cinema d'autor d'arreu del món per obtenir una visió en profunditat de la gestió d'una sala de cinema. La formació, que tindrà lloc del 30 d'octubre al 5 de novembre de 2023 al cor de Berlín, Alemanya, ofereix als participants l'oportunitat de reunir-se, establir connexions i aprendre d'alguns dels principals experts del sector. L'ACT, l'únic programa d'aquest tipus al món, ofereix una oportunitat única per conèixer i intercanviar bones pràctiques amb col·legues d'arreu del món i convertir-se en una part d'èxit de la comunitat internacional de cinema d'autor. 

La formació ofereix:

• Tallers i conferències en profunditat sobre programació innovadora de cinema d'autor, desenvolupament i màrqueting d'audiència, anàlisi de dades, planificació comercial, pressupostos i recaptació de fons, desenvolupaments tecnològics actuals en exhibició cinematogràfica, sostenibilitat i diversitat, equitat i inclusió.
• Conferències, classes magistrals i trobades amb cineastes, organitzadors de festivals, representants de finançament, líders de defensa i prenedors de decisions polítiques.
• Oportunitats de networking amb professionals del cinema d'arreu del món.
• L'oportunitat de treballar en estudis de casos actualitzats i desenvolupar projectes individuals sota la guia de tutors experimentats.
• L'oportunitat d´explorar la vibrant escena cultural de Berlín amb un grup internacional d´idees afins.
• Un equip d'entrenament digital
• Accés a la xarxa global d'exalumnes de CICAE

Els i les participants treballen en grups petits i estan acompanyats per un tutor durant tota la setmana. 

L'ACT ofereix una avaluació final i un certificat de finalització. Ha rebut la certificació oficial Qualiopi a França.

L'idioma principal de la formació és l'anglès.

Data límit d'inscripció: 14 d'agost de 2023. 

Més informació i sol·licitud d'inscripció. 

La vuitena edició del European Arthouse Cinema Day es durà a terme el 12 de novembre de 2023, organitzada per CICAE - Confédération Internationale des Cinémas d’Art et d’Essai en associació amb la xarxa Europa Cinemas i el cofinançament d'Europa Creativa MEDIA.

Des de 2016 més de 700 cinemes d'aproximadament 40 països han participat en aquest esdeveniment, tot oferint una magnífica programació que inclou prèvies, pel·lícules per a joves audiències i clàssics de la història del cinema europeu.

Amb convidats especials, debats i exhibicions, aquest esdeveniment d'un dia sempre és tan multifacètic com el cinema europeu en si mateix.

Properament, més informació per celebrar en aquesta data la diversitat del cinema europeu arreu del món.

La 28a edició del Taller per a guionistes internacionals eQuinoxe Europe, que es durà a terme entre el 13 i el 20 d'octubre de 2023, té obert el període d'inscripcions fins al 4 d'agost de 2023.

El Taller Internacional de Guionistes és un programa de formació residencial a curt termini i de set dies per a guionistes i els seus productors amb l'objectiu d'ajudar els cineastes a desenvolupar la millor història i guió possible. El programa complet, Tallers de guionistes de set dies inclou una consulta de seguiment sobre la reescriptura obligatòria.

El taller internacional de guionistes s'adreça a guionistes que hagin produït com a mínim un guió de llargmetratge o tinguin una experiència equivalent.

El taller tracta de guions de cinema i se centra en el desenvolupament de guió i projectes.

Cinema: els guions han de ser preferiblement no inferiors al tercer esborrany, per tal de maximitzar les reunions individuals amb els assessors.

Guionistes seleccionats: El preu del taller per als guionistes és de 3700€.
Despeses de viatge assumides pel sol·licitant seleccionat.

Productors del projecte seleccionats: els productors assumeixen els seus propis costos de viatge i se'ls cobrarà una tarifa de 425€ per menjar, allotjament i transport a l'estació de tren/aeroport.

En cas que, per circumstàncies alienes a l'organització, el taller no es pogués dur a terme com a taller residencial, es faria digitalment. 

Criteris de presentació:

• El/la guionista ha de tenir, com a mínim, un guió de llargmetratge produït (o experiència equivalent).
• eQuinoxe Europe accepta sol·licituds de guionistes internacionals de tots els països.
• El/la productor/a s'ha d'adjuntar al vostre projecte. Si el vostre projecte és acceptat, el/la productor/a està obligat/ada a assistir als últims 2,5 dies del taller.
• El sol·licitant parla anglès (tallers realitzats en anglès).
• Projectes de cinema (1. No s'accepten esborranys),
  Els guions s'han d'enviar en format i paginació estàndard del sector.
• Informació de la sol·licitud: la biografia, el resum (no més d'1 pàgina) i la carta de motivació s'han de presentar en anglès.
• Els guions es poden presentar en alemany o anglès.
• L'extensió del guió no pot superar les 135 pàgines.
• Si el vostre projecte és seleccionat, s'ha de proporcionar una traducció a l'anglès del guió en 21 dies.

Més informació i inscripcions.

A més, a la tardor de 2023, eQuinoxe Europe començarà la seva sèrie de Master Classes digitals de Producció Creativa amb el llegendari productor, polític i educador Lord David Puttnam. El període d'inscripció s'iniciarà properament i la data límit per inscriure-s'hi s'anunciarà també aviat.  

La sèrie de Master Classes Digital de Producció Creativa amb Lord Puttnam està orientada a desenvolupar la resiliència creativa en la producció diària de temes per a productors experimentats de nivells inicial i mitjà. Els temes inclouen el poder de la identitat, l'evolució i l'exploració de la creativitat, la realitat o la ficció, els constructors i els intermediaris, la música i el significat i la interpretació del futur, entre d'altres.

• Se seleccionaran 12 sol·licitants combinant productors experimentats de nivells inicial, mitjà i sènior.
• El cicle de producció creativa consta de sis sessions
• 6 sessions - 5 digitals i 1 sessió "en directe" - ubicació pendent de confirmació. 
• Dates: la sèrie està programada des de mitjans d'octubre fins a finals de novembre i durarà sis sessions durant 6 setmanes. Les classes són de 2h de durada. 

Més informació.

La propera edició de l'Annual Workshop d'APostLab es durà a terme a Ljubljana (Eslovènia) del 26 al 31 de octubre de 2023.

Qui s'hi pot presentar?

• Productors/es amb un llargmetratge internacional produït o una sèrie en etapa de desenvolupament, finançament o preproducció.
• Supervisors/es de postproducció que treballin de manera independent (o que es plantegin fer-ho), o que treballin 'inhouse' en una empresa de postproducció o en una companyia de producció cinematogràfica.

L'Annual Workshop és un programa presencial de sis dies basat en projectes que inclou sessions plenàries, treball en grup i consultes individuals.

Durant aquest taller intensiu, els participants obtenen una millor comprensió dels aspectes tècnics, financers i creatius de la postproducció en un entorn de producció internacional.

Els participants treballen en equip, dissenyant un flux de treball, un planning i un pressupost per al projecte dels productors i compten amb l'assistència de professionals de la indústria de renom internacional.

El taller es duu a terme en anglès i té capacitat per a 25 participants.

APostLab (Amsterdam Post Lab) ofereix programes de formació amb l'objectiu d'augmentar la comprensió i apreciació per la postproducció. Durant més d'una dècada, ha brindat als professionals els coneixements i les habilitats per gestionar la postproducció de llargmetratges i sèries internacionals. Ja sigui treballant en documentals art-house internacionals, en llargmetratges de ficció o lliurant una sèrie a un streamer internacional, APostLab ofereix a productors i professionals el coneixement, les habilitats i les xarxes necessàries per tenir èxit.

Quota de participació:

Per a productors/es (amb projecte): 1.600 euros (+ IVA si escau).
Per a supervisors/es de postproducció: 1.300 euros (+ IVA si escau).
La tarifa de participació inclou la matrícula, l'allotjament, els àpats i el transport local, però n'exclou els costos de viatge internacionals.

Data límit: 15 d'agost del 2023.

Selecció: Els participants interessats poden presentar-s'hi mitjançant l'enllaç del portal d'APostLab. Un jurat intern, format per membres de l'equip d'APostlab, avaluarà les sol·licituds. Es convidarà una selecció de participants per a una entrevista abans que es realitzi la selecció final.

El llistat de participants definitiu s'anunciarà a mitjans de setembre del 2023.

Més informació.

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar, el passat 19 de maig al Pavelló Holandès de Canes, els detalls de la quarta edició d'A Season of Classic Films, una sèrie de projeccions gratuïtes dissenyades per atraure el públic més jove al nostre patrimoni cultural cinematogràfic compartit. El programa 2023 d'aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'allargarà de juny a desembre de 2023 a les sales europees i en línia.

La iniciativa també pretén donar a conèixer el treball dels arxius cinematogràfics europeus, tot connectant el públic amb la història del cinema i la importància de la preservació del cinema.

Patrimoni cinematogràfic europeu

La quarta edició d'A Season of Classic Films inclourà un programa divers comissariat per més de 20 institucions del patrimoni cinematogràfic europeu. Les restauracions d'estrena mundial es presentaran com a projeccions gratuïtes arreu d'Europa fins a finals de 2023 i es complementaran amb eines educatives per atraure el públic més jove al patrimoni cinematogràfic europeu, com ara música en directe, presentacions de cineastes, etc.

Les pel·lícules abasten els primers clàssics muts, thrillers i comèdies romàntiques, fins a obres centrades en temes d'actualitat com el feminisme o l'impacte de l'urbanisme en el medi ambient. Moltes de les pel·lícules seran accessibles mundialment en línia de manera gratuïta durant un temps limitat per promocionar encara més el patrimoni cinematogràfic europeu al públic internacional. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.

Descobriu-ne el programa complet aquí (PDF)

La Filmoteca de Catalunya participa de nou en aquest programa, enguany amb la digitalització en 4K de la pel·lícula 'Boom Boom', de Rosa Vergés.

https://www.youtube.com/embed/uNyqnj9iGzw

Més informació

El proper dijous 18 de maig es durà a terme una nova edició del European Film Forum en el marc de la 76a edició del Festival de Cannes.

Sota el títol 'Mirant endavant: una visió per a les indústries audiovisuals i mediàtiques europees', el European Film Forum es durà a terme dijous 18 de maig de 2023, de 10h a 11h al Main Stage del Palais des Festivals. També es podrà seguir en línia a través de DigitalEU.

La conferència se centrarà en la competitivitat dels mitjans de comunicació i les indústries audiovisuals europees, i els reptes i oportunitats de les empreses europees. Tot i que la recuperació de la pandèmia continua, el sector s'enfronta a una competència creixent dels actors globals en molts segments, incloses les tecnologies de producció emergents. Els ponents compartiran els seus diagnòstics sobre l'estat del sector i l'atractiu de les produccions europees i parlaran de les últimes tendències de consum. Reflexionaran sobre com adaptar els seus models de negoci i aprofitar els seus actius avui per atendre millor el públic del demà.

Programa

• Discurs magistral de Thierry Breton, comissari europeu de Mercat Interior
• Xerrada de Pierre-Antoine Capton, cofundador i CEO de Mediawan
• Taula rodona moderada per Marjorie Paillon, presentadora, ponent i productora
  • Carl L. Woebcken, director general de Studio Babelsberg
  • Bruno Patino, CEO d'ARTE
  • Teresa Fernández-Valdés, productora independent i fundadora de Bambu productions.
• Discurs de cloenda de Giuseppe Abbamonte, director de Política de Mitjans de Comunicació de la Comissió Europea

Podreu seguir en directe el European Film Forum de Cannes 2023 des d'aquest enllaç.

El proper dijous 25 de maig, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle 'MEDIA al Maldà' convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i l'última d'aquesta primera temporada) es durà a terme el dijous 25 de maig de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, guanyadora de 2 Premis César 2023.

Sinopsi

Abel (Louis Garrel) és un jove vidu que porta una vida tranquil·la treballant com a guia en un aquari de Lió. Quan descobreix que la seva mare, Sylvie (Anouk Grinberg) és a punt de casar-se amb un exatracador que acaba de sortir de la presó, Abel entra en pànic. Decidit a protegir la seva mare i amb l'ajuda de la seva amiga Clémence (Noémie Merlant) començarà a vigilar de prop Michel… però la trobada amb el seu nou padrastre podria fer que la seva vida i la de la gent que l'envolta canviï per sempre.

https://www.youtube.com/embed/UH-QiKP3zEs

El film està produït per Les Films des Tournelles i Arte France Cinéma Arcadia Motion Pictures, Caballo Films, i distribuïda a l'Estat espanyol de la mà de BTeam Pictures, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució. 

'El Inocente' és una comèdia francesa sentimental i policíaca alhora, dirigida i interpretada per Louis Garrel. Completen el repartiment Roschdy Zem, Anouk Grinberg, Noémie Merlant, Manda Touré, Léa Wiazemsky, Jean-Claude Pautot, Yanisse Kebbab i Florent Masarin.

El film, que va inaugurar la darrera edició del Festival Ohlalà, va ser seleccionat al Festival de Cannes 2022, a la secció Perlas del Festival de San Sebastián 2023, i va ser guardonat amb 2 Premis César: Millor actriu secundària (Noémie Merlant) i Millor Guió Original (Louis Garrel, Tanguy Viel, Naila Guiguet), entre les 11 nominacions a les quals optava.

L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

Amb la projecció de 'El Inocente' finalitza la temporada 2022-2023 del cicle 'MEDIA al Maldà'.

En el marc d'aquesta primera temporada, la resta de pel·lícules projectades han estat, per ordre cronològic: 'Pacifiction', d'Albert Serra; 'McCurry, la búsqueda del color', de Denis Delestrac; 'Cerdita', de Carlota Pereda; Vasil, d'Avelina Prat; 'La Maternal', de Pilar Palomero; 'Girasoles Silvestres', de Jaime Rosales; 'Suro', de Mikel Gurrea; i 'As Bestas', de Rodrigo Sorogyen. 

El proper mes de setembre de 2023 tornarem amb més projeccions de pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà. 

La 76a edició del Festival de Cannes es durà a terme del dimarts 16 al dissabte 27 de maig de 2023. Catorze pel·lícules amb el suport d'Europa Creativa MEDIA han estat seleccionades a diverses seccions del Festival de Cannes i els seus concursos paral·lels: La Quinzaine des Réalisateurs i La Semaine de la Critique.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Cannes 2023:

Selecció Oficial - Competició 

• Club Zero, de Jessica Hausner (Àustria, Regne Unit, Alemanya, França i Dinamarca). Suport MEDIA d'European Film Sales.
• La chimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Franç i Suïssa). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
• Kidnapped (Rapito), de Marco Bellocchio (Itàlia, França i Alemanya). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
• Four Daughters (Les Filles d'Olfa), de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Arabia Saudí). Suport MEDIA a través dels Fons de coproducció internacional.

Selecció Oficial - Fora de Competició (Film d'Inauguració)

• Jeanne du Barry, de Maïwenn Le Besco (França, Bèlgica i Regne Unit). Suport MEDIA d'European Film Distribution 

Cannes Première                     

• Along Came Love (Le temps d'aimer), de Katell Quillévéré (França, Bèlgica). Suport MEDIA al European Slate Development.

Special Screenings       

• Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de continguts Single Project.
• Marguerite’s Theoreme (Le théorème de Marguerite), d'Anna Novion (França, Suïssa). Suport MEDIA al European Slate Development.

Un Certain Regard

• The Settlers (Los colonos), de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.

Seccions Paral·leles del Festival de Cannes

• International Critics' Week (Semaine de la Critique)
  • Tiger Stripes, d'Amanda Nell Eu (Malàsia, Taiwan, Singapur, França, Alemanya, Països Baixos, Indonèsia i Qatar). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
• Directors' Fortnight (La Quinzaine des Cineastes)
  • The Other Laurens (L’autre Laurens), de Claude Schmitz (Bèlgica i França). Suport MEDIA al European Slate Development. 
  • Creatura, d'Elena Martín Gimeno (Espanya). Suport MEDIA al European Slate Development.
  • The Birthday Party (Il compleanno di Enrico), de Francesco Sossai (Alemanya, Itàlia). Curtmetratge. Suport MEDIA al European Slate Development.
• La selecció de l'ACID
  • Machtat, de Sonia Ben Slama (França, Tunísia, Liban, Qatar). Suport MEDIA a través de MEDIA360º.

Consulta tota la programació del Festival de Cannes des d'aquest enllaç.

Més informació

La 24ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 12 al 15 d’octubre a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d'inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.

MEDIMED ofereix un espai de negoci dissenyat per facilitar l’intercanvi creatiu i professional entre els productors independents, les televisions i els distribuïdors internacionals, amb la finalitat de promoure la coproducció de documentals a Europa i als països del sud de la Mediterrània.

Condicions d’inscripció:

VIDEOTECA: Els films documentals han d’haver estat produïts el 2022 i/o 2023 i poden tractar sobre qualsevol temàtica. Únicament s’accepten versions per a slots de televisió. Les produccions del 2023 hauran d’estar finalitzades al setembre, com a molt tard. Els títols seleccionats estaran disponibles a la Videoteca per a visionats individuals i a disposició dels 70+ compradors i distribuïdors acreditats.

PITCHING FORUM: un comitè internacional seleccionarà 28 projectes que es presentaran als commissioning editors de les principals cadenes de televisió en 3 sessions de pitching, moderades per John Marshall. Els projectes han de tenir com a mínim el 25% del seu finançament garantit i/o un acord d’emissió i/o coproducció. S’accepta qualsevol temàtica i gènere, i cal disposar d’un teaser de 3 minuts de durada amb subtítols en anglès.

ANTI PITCH: aquesta secció està dedicada a projectes en fase de muntatge (rough cut). Es tracta d’una reunió informal amb un grup reduït d’experts internacionals. La durada de cada reunió és de 50 minuts i estarà moderada per Iikka Vehkalahti.

SPEEDY PITCH: selecció de projectes no necessàriament molt desenvolupats, o finançats, que tinguin potencial interès per al mercat internacional.

La data límit per a la inscripció gratuïta de projectes i de programes és el 30 de juny de 2023. 

La inscripció és telemàtica via www.medimed.org 

Organitzat per l’Associació Internacional de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED), MEDIMED compta amb el suport financer de l'ICEC, Diplocat, l'IEMED, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges.

La 13a edició de l'Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i de l'Oficina MEDIA España, obre la sisena convocatòria de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab ('AMTL'), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l'audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 31 de maig de 2023. 

L'AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d'Indústria de l'Atlàntida Mallorca Film Fest, del 25 al 27 de juliol de 2023. 

L'Atlàntida Mallorca Talents Lab 2023 ofereix el següent:

Ser un dels projectes seleccionats dona accés a:

• 3 dies de formació
• Treball amb un tutor per desenvolupar el projecte presentat
• 1 pitching de presentació a professionals de la indústria cinematogràfica
• Optarà a 1 premi de 30.000€ al millor projecte de ficció i 15.000€ al millor documental

Entre tots els projectes presentats, se seleccionaran 12 projectes dels quals 6 seran llargmetratge-ficció i 6 llargmetratge-documentals.

Participar a AMTL suposa accedir a sessions de tutorització amb l'objecte de madurar el projecte, en aquestes sessions es tractaran elements claus en la realització cinematogràfica (producció, màrqueting, participació de l'audiència, venda i la distribució de pel·lícules,) amb una orientació personalitzada.

El programa també comptarà amb diferents sessions one to one amb professionals del cinema. Tots els participants tindran l'opció de desenvolupar i participar en un pitching per presentar projectes, a més d'una sessió especial sobre els ajuts a desenvolupament i distribució del programa MEDIA, entre d'altres continguts.

A qui s'adreça

La convocatòria està oberta a productors i productores, així com a directores i directors, residents a l'Estat espanyol, i tinguin o no experiència professional en el sector audiovisual.

Cada candidat/a es podrà presentar amb un únic projecte.

Els/les interessats/des en participar poden inscriure les seves pel·lícules de manera gratuïta a través del formulari en línia del 5 al 31 de maig de 2023.

Requisits de participació

1. El projecte ha d'estar en fase de desenvolupament. En cap cas no podran concórrer projectes el rodatge dels quals ja hagi començat o comenci amb anterioritat a anunciar la selecció d'AMTL.
2. La futura obra audiovisual desenvolupada haurà de tenir una durada de 60 minuts o superior.
3. La futura obra audiovisual haurà de complir amb els requisits de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, als efectes de respectar les obligacions establertes a l'article 5 de la mateixa, relatius a la diversitat cultural i lingüística.
4. El rodatge de la futura obra audiovisual s'haurà de dur a terme a qualsevol país d'Europa.
5. La futura obra audiovisual haurà de tenir la consideració dobra europea segons la definició de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual.
6. En el cas dels llargmetratges de ficció, els participants hauran de comptar amb una primera versió de guió acabada.
7. A la categoria documental, els participants hauran de presentar un tractament. En particular, els documentals han de ser narratius, i no podran consistir en ficció, de manera que hauran d'expressar la realitat de manera original i amb una perspectiva personal, amb un cert caràcter atemporal. En tot cas, no tenen consideració de documentals els reportatges audiovisuals de caràcter periodístic o informatiu.
8. Els participants poden concórrer tant amb guions originals com amb adaptacions, cas en què hauran d'acreditar que compten amb els drets de transformació corresponents.
9. Els projectes amb un caràcter televisiu no s'admetran.
10. Totes les sol·licituds fora de termini es desestimaran.
11. L'organització es reserva el dret d'eliminar qualsevol candidatura que defraudi, alteri o inutilitzi el bon funcionament i el transcurs normal i reglamentari d'AMTL o aquella de la qual s'evidenciï o se sospiti una actuació irregular en el sentit descrit. Igualment, l'organització podrà anul·lar qualsevol candidatura que perjudiqui la imatge, la reputació o el bon nom d'AMTL, de Filmin o de qualsevol dels seus membres.

Inscripcions

Per presentar una candidatura cal emplenar degudament el formulari i complir amb tots i cadascun dels requisits establerts en aquestes bases, ja que, altrament, la candidatura no es tindrà en compte. 

Cal adjuntar tots els documents i materials a través d'un enllaç a una carpeta única pujada a un servei d'allotjament multiplataforma al núvol (Google Drive, Dropbox, Mega o similar) amb permisos de descàrrega concedits. Els participants són lliures d'escollir el servei utilitzat per a l'enviament dins de les opcions proposades, sense que aquest pugui exigir responsabilitat o cap quantitat a Filmin Mallorca SL. per aquesta decisió.

Només s'admetran els projectes que compleixin en temps i forma amb els requisits de participació i que enviïn tot el material que se sol·licita (d'ara endavant, els “Materials”):

1- Guió

En el cas de la categoria de ficció. L'extensió serà de mínim 40 pàgines amb lletra Courier 12 pt. L'arxiu haurà de tenir extensió .pdf, amb la paginació numerada i amb el format de nom següent: Cognom1Cognom2_Nom.pdf

2- Tractament

Només en el cas de la categoria documental caldrà aportar un tractament de mínim 8 pàgines en lletra Times New Roman 12 pt. L'arxiu haurà de tenir extensió .pdf, amb la paginació numerada i amb el format de nom següent: Cognom1Cognom2_Nom.pdf

3- Dossier

Inclourà sinopsi, biografia del guionista, referències, memòria del director, pla de finançament detallat i qualsevol altre aspecte que el participant consideri oportú. La seva extensió màxima és de 10 pàgines.

4- Vídeo

Tots els participants hauran de gravar i aportar un vídeo de 2 minuts com a màxim on s'expliqui de manera eloqüent i creativa el projecte. El vídeo és la carta de presentació de la participació a l'AMTL, així que és important que el o la participant transmeti les seves motivacions per participar-hi, la feina que ja duu a terme i el seu objectiu final. No cal que sigui un vídeo professional a 4K, es permet utilitzar un mòbil (en horitzontal) sempre que la il·luminació i el so permetin veure i escoltar clarament el participant. No cal que el participant expliqui tots els detalls del projecte, sinó que es poden fer servir altres recursos com referències, muntatges, etc.

Tot i que la utilització dels materials és per a ús intern, aquests hauran de respectar tots els drets de propietat intel·lectual, industrial, protecció de dades, i/o d'honor, intimitat i pròpia imatge de tercers.

Calendari

• 5 maig - Obertura de la recepció de projectes
• 31 maig - Fi de la recepció de projectes a les 23:59h, hora peninsular
• 23 juny - Anunci dels 12 projectes seleccionats a través del web oficial i dels canals de xarxes socials d'Atlàntida Mallorca Film Fest i de Filmin
• Del 25 al 27 de juliol - Celebració del VI Atlàntida Mallorca Talents Lab

Consulteu-ne les bases completes i les inscripcions. 

La 59a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary es va dur a terme del 4 al 12 de juliol de 2025.

Entre les pel·lícules guardonades figuren dues pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Així, el documental amb suport MEDIA ‘Better go mad in the wild‘, de Miro Remo (República Txeca i Eslováquia), que competia a la Secció Crystal Globe Competition, va guanyar el Gran Premi – Crystal Globe.

Mentre que el film MEDIA ‘The visitor‘, de Vytautas Katkus (Lituània, Noruega i Suècia), que competia a la mateixa secció, va guanyar el Premi a la Millor Direcció – Ex Aequo.

Cal destacar també que l'actor català Àlex Brendemühl va guanyar el Premi al Millor Actor per la seva interpretació a 'Quan un riu esdevé el mar', del gironí Pere Vilà Barceló.

Consulta el llistat complet de les pel·lícules guardonades a Karlovy Vary 2025.

I consulta els diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA que es van poder veure durant el Festival.

Notícia relacionada: Presència de films MEDIA al Festival de Cinema Karlovy Vary 2025

La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Puentes 2025, que va dur a terme la primera sessió d'enguany el passat mes de juny i durà a terme la segona sessió el proper mes de setembre, compta amb dues participants catalanes.

Així, entre els 15 participants seleccionats a l'edició de 2025, figuren el productor català David Aymerich Herreria (Ayhe Productions), que hi participa amb el seu projecte de llargmetratge de ficció 'Cara Sucia', dirigit per Ignacio Acconcia; i la productora, distribuïdora i agent de vendes catalana Queralt Pons i Serra (More Than Films).

EAVE Puentes Latin America – Europe Co-Production Workshop 2025 és el programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa – Amèrica Llatina d'EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs.

Consulteu tots els participants seleccionats a EAVE Puentes 2025. 

L'edició d'enguany d'EAVE PUENTES culminarà amb un segon taller a Basilicata (Itàlia) del 27 de setembre al 3 d'octubre de 2025.

Més informació

Notícia relacionada: EAVE Puentes 2025 obre inscripcions

El passat 10 de juliol de 2025, diversos representants d'Acadèmies de Cinema de tot Europa, entre els quals figura Laia Aubià, directora de l'Acadèmia del Cinema Català, es van reunir a Màntua (Itàlia), per a la segona Assemblea General de la FACE (Federació d'Acadèmies de Cinema d'Europa). Organitzada per la Fundació de l'Acadèmia Italiana de Cinema - Premis David di Donatello, i celebrada sota el patrocini i el suport de l'Ajuntament de Màntua, l'assemblea va tenir lloc a l'entorn històric de l'antiga església de Madonna della Vittoria.

L'Assemblea General va tenir el plaer de donar la benvinguda formalment a dos nous membres: l'Acadèmia Ensor (Premis Flamencs de Cinema i Televisió) i l'Académie des César (França), la qual cosa eleva el total de membres de la FACE a 23 acadèmies, entre les quals figura l'Acadèmia del Cinema Català. (Llista completa de membres).

La jornada va començar amb un discurs inaugural del reconegut periodista, crític de cinema, assagista i veterà programador de festivals Giorgio Gosetti, que va demanar un projecte cultural unificador per restaurar l'esperança i la cohesió a Europa. Va subratllar el paper del cinema —i de les Acadèmies de Cinema Europees en particular— com a agents poderosos en la configuració d'aquesta visió col·lectiva.

L'Acadèmia de Cinema Europeu és membre fundador de la Federació, després d'iniciar reunions anuals per a les Acadèmies Nacionals de Cinema des del 2006. El CEO de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, i Pascal Edelmann, cap del Patrimoni Cinematogràfic Europeu, van ser presents a Màntua.

Durant l'assemblea d'aquest any, la FACE va adoptar la seva declaració de missió oficial i va llançar la nova iniciativa 'Best of Europe', que mostra pel·lícules premiades de les seves acadèmies membres.

La primera edició de 'Best of Europe' tindrà lloc durant el 16è Festival Internacional de Cinema d'Odesa, que se celebra a Kíiv del 24 de setembre al 4 d'octubre de 2025. Una selecció curada de cinc llargmetratges, cadascun guanyador recent del primer premi de la seva acadèmia nacional, es presentarà en un espai dedicat a 'Best of Europe'. Amb aquesta iniciativa, FACE no només celebra l'excel·lència del cinema europeu, sinó que també expressa la seva solidaritat amb el poble d'Ucraïna i l'Acadèmia de Cinema Ucraïnesa, membre de FACE.

"En aquests temps difícils, el suport i la solidaritat dels nostres col·legues europeus signifiquen més del que les paraules poden expressar. Acollir la primera edició de Best of Europe a Kíiv no és només una celebració de l'excel·lència cinematogràfica, sinó un poderós gest d'unitat i resiliència. Ens honra donar la benvinguda a aquestes pel·lícules excepcionals a Ucraïna i compartir el diàleg cultural que representa FACE." (Anna Machukh: cofundadora i directora executiva de l'Acadèmia de Cinema Ucraïnesa, directora general del Festival Internacional de Cinema d'Odesa)

'Best of Europe' es concep com un programa flexible i evolutiu que es pot adaptar i implementar en una varietat de formats i contextos.

Més informació

L'Acadèmia del Cinema Europeu compta amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea.

Més informació

La xarxa Europa Cinemas celebrarà la propera edició del Laboratori de Desenvolupament d'Audiències i Innovació en el marc de la 70a edició de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci), que es durà a terme del 24 d'octubre a l'1 de novembre de 2025.

Aquesta col·laboració entre Europa Cinemas i Seminci, que ja va acollir el laboratori el 2023, reforça el compromís d'ambdues institucions amb el desenvolupament i la innovació al sector cinematogràfic europeu. El laboratori, que es desenvoluparà específicament del dimecres 29 d'octubre al dissabte 1 de novembre, representa una oportunitat única per als professionals de reflexionar sobre els desafiaments actuals de l'exhibició en un context de transformació accelerada del mercat.

La direcció d'aquesta edició anirà a càrrec de tres professionals reconeguts del sector: Erika Borsos, programadora de Schikaneder Kino & Top Kino (Àustria); Catherine Lemaire, programadora de Cineflagey (Bèlgica); i Jens Lanestrand, director general de Biografcentralen (Suècia). Junts guiaran els participants a través d'un programa dissenyat per enfortir la capacitat competitiva dels cines en un entorn marcat per la concentració del mercat, la saturació de continguts i les expectatives canviants del públic.

Un programa centrat en la innovació i la sostenibilitat

Sota el títol 'Dissenyant els cinemes del futur: eines i competències per gestionar el canvi', el laboratori explorarà estratègies innovadores per millorar el màrqueting digital, la programació, la comunicació o la col·laboració en el sector de l'exhibició.

A través d'una combinació de sessions dirigides per experts, discussions en petits grups i tallers pràctics, els exhibidors participants reflexionaran sobre les pròpies pràctiques i desenvoluparan conjuntament solucions pràctiques al voltant de tres eixos temàtics: visió estratègica i lideratge, programació i participació del públic, i eines per a la innovació.

Entre altres aspectes, debatran sobre la sostenibilitat, la diversitat i la inclusió aplicades a l'exhibició, així com la implicació d'audiències joves, la coprogramació amb professionals emergents europeus i la construcció d'estratègies comunitàries transfrontereres que fomentin la circulació de pel·lícules. El programa es completarà amb un apartat eminentment pràctic que dotarà els participants de recursos específics d'intel·ligència artificial per a exhibidors i eines eficaces per a la gestió de projectes cinematogràfics.

Els exhibidors interessats a assistir al laboratori es poden inscriure abans del 17 d'agost en aquest formulari.

Més informació i inscripcions

Creada el 1992 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, la xarxa Europa Cinemas, que actualment agrupa 1.280 cinemes amb 3.153 pantalles distribuïdes a 799 ciutats de 39 països, és el vehicle a través del qual la Comissió Europea dona suport als exhibidors amb l'objectiu de garantir que les sales segueixin sent un entorn clau per promoure la diversitat cultural del cinema europeu i atraure noves audiències. La seva tasca permet sostenir la distribució, l'exhibició i la promoció del cinema d'autor, i garantir que el públic cinèfil pugui gaudir de l'experiència cinematogràfica en pantalla gran.

Més informació

Berlinale Talents ha obert la convocatòria per participar a la desena edició, que es durà a terme del 13 al 18 de febrer de 2026 a Berlín (Alemanya).

Fundat l’any 2003, Berlinale Talents és el programa de desenvolupament de talents del Festival Internacional de Cinema de Berlín, amb un laboratori de desenvolupament de projectes, el Berlinale Talents Lab, el Talent Project Market i una cimera presencial amb taules rodones, debats, tallers i oportunitats de networking durant la Berlinale cada febrer.

S’adreça a professionals del cinema i la televisió amb un historial de treball, i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Qui s'hi pot presentar?

Berlinale Talents s'adreça a 200 cineastes, creadors de sèries i contingut XR amb experiència prèvia. Actualment, es troba obert a més de 15 disciplines cinematogràfiques: directors/es, productors/es, guionistes, actors, actrius, dissenyadors/es d'audiències (comissaris, cineastes o creadors de festivals), compositors musicals, directors, de vendes internacionals, dissenyadors de so i escenògrafs digitals.

Participar a Berlinale Talents comporta la responsabilitat de compartir, i tot el seu programa se centra no només en allò que els experts ofereixen, sinó també en allò que els seus talents poden aportar al grup. Les aportacions de tots i la interacció entre els participants impulsen les sessions i són una valuosa aportació a la riquesa dels sis dies.

Si vols més informació sobre l'elegibilitat o consells sobre com aplicar, consulta aquest enllaç.

Més informació.

Data límit: 3 de setembre del 2025 a les 12.00h.

Berlinale Talents compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 13a edició de l’International Classic Film Market, l'esdeveniment internacional de professionals de la indústria del cinema patrimonial, que es durà a terme a Lió (França) del 14 al 17 d’octubre de 2025 en el marc del Lumière Festival i amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert les acreditacions.

El sector del cinema patrimonial es troba en plena expansió gràcies a la revolució de les normes de conservació i al desenvolupament dels mitjans de difusió. Ens trobem en un moment en què el públic internacional mostra un gran interès pel cinema clàssic, i on les oportunitats són nombroses.

Per aquesta raó, aquest esdeveniment us permetrà trobar nous socis, establir contactes, reunir-vos i fer negocis. Gràcies a aquest mercat, únic al món, el negoci internacional del cinema patrimonial s’informa, es valora i es dinamitza.

Beneficis:

• Instal·lacions adequades: nous espais i una superfície ampliada per organitzar reunions i operacions comercials, amb una sala de projecció dedicada i demostracions, a més d’espais privilegiats per a exposició i reunions one to one.
• Accés a una programació millorada: quatre dies de debats, taules rodones, panorames i focus. S’oferiran continguts especialitzats, en forma d´intercanvi d´experiències, casos pràctics i trobades. Reforça els teus coneixements legals, actualitza els teus coneixements tècnics i impulsa el teu contingut artístic amb ponents experimentats!
• Xarxa àmplia: un lloc de trobada mundial de tots els agents de la cadena industrial, com ara venedors (titulars de drets, titulars de catàlegs, productors i distribuïdors), compradors (canals de televisió, plataformes VoD i SVoD, editors de DVD i BluRay), proveïdors tècnics i de serveis (laboratoris, editors de programari o advocats), broadcasters (exhibidors, festivals i cinemateques), finançadors, institucions i promotors de projectes.

Acreditació presencial:

Dona accés a una gamma àmplia de serveis, entre els quals:

Un programa especialment dissenyat per a professionals.

Eines per establir contactes:

• Inclusió a la llista d'acreditats.
• Espai de reunió al Village.

Recepcions cordials:

• Dinars i còctels.
• Zona de cafeteria del Village.
• Dinar de clausura.

Serveis addicionals per a una quota:

• Estands al Village.
• Espais d'exhibició.
• Sala de reunions.
• Visibilitat publicitària.
• Patrocini i col·laboracions.

Projeccions de cinema:

• Projeccions de mercat (projeccions d'exhibidors, projeccions nocturnes, etc.)
• Entrades per al Festival Lumière per a dues projeccions al dia (màxim) del 14 al 17 de octubre inclòs.

Per tenir accés a la venda d'entrades per a totes les projeccions del Festival Lumière (excepte projeccions especials i segons disponibilitat), us podeu subscriure, a més de la vostra acreditació International Classic Film Market, a una acreditació professional, a un preu especial de 40 euros (en lloc de 55 euros). Aquesta subscripció s'ha de fer a través del servei d'acreditacions del Festival Lumière.

Acreditació per a estudiants:

L'International Classic Film Market ha endegat una acreditació per a estudiants de carreres relacionades amb el cinema. Aquesta acreditació ofereix accés als mateixos serveis que la presencial, amb la presentació prèvia d'un comprovant d'estudis i una breu descripció del projecte professional en el moment de la sol·licitud.

Acreditació connectada:

Uneix-te a la comunitat del cinema clàssic a distància gràcies a l'acreditació connectada.

• Accés a tot el contingut en directe (amb 24 hores de retard): taules rodones, conferències, tallers i programació, amb traducció al francès/anglès.
• Referència al directori professional online per mantenir-te en contacte amb professionals durant tot l'any.
• Accés als documents de l'International Classic Film Market en format PDF i als informes diaris.
• Accés a les ofertes de visibilitat de l'International Classic Film Market.

Tarifes 2025:

• Del 25 de juny al 17 de juliol de 2025: 144 euros amb IVA inclòs.
• Del 17 de juliol al 27 d'agost de 2025: 204 euros amb IVA inclòs.
• Del 28 d'agost al 18 de setembre de 2025: 240 euros amb IVA inclòs.
• Des del 19 de setembre de 2025: 282 euros amb IVA inclòs.

A partir del 16 de juliol del 2025, els representants d'empreses que acudeixin per primera vegada a l'International Classic Film Market es beneficiaran d'una tarifa preferencial (reducció del 10%) tot utilitzant el codi promocional NEWCOMER2025.

Acreditació d'estudiant:

Des del 25 de juny: 30 euros amb IVA inclòs.

Acreditació d'exhibidor:

Des del 25 de juny: 60 euros amb IVA inclòs.

Acreditació Connectada:

Des del 25 de juny: 60 euros amb IVA inclòs.

Acreditacions.

International Classic Film Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El proper 22 de juliol AGORA Film Market, que es durà a terme del 31 d'octubre al 31 de desembre de 2025 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, obrirà la convocatòria. Es tracta d’una iniciativa amb suport d’Europa Creativa MEDIA en què cada any participen més de 200 pel·lícules.

Aquest mercat de Thessaloniki International Film Festival opera només en línia via Cinando (plataforma que també compta amb el suport de MEDIA i que és accessible només a professionals de la indústria i convidats de premsa).

El mercat establert a Grècia permet que hi participin títols internacionals que se sumen a la vídeo llibreria de cada edició. Aquesta vídeo llibreria presenta pel·lícules de la Selecció Oficial de l’esmentat festival paral·lel, cintes prèvies de directors que participen al Crossroads Co-production Forum, llargmetratges grecs premiats al Drama International Short Film Festival i altres títols addicionals amb vendes o sense, entre d’altres.

L’objectiu principal d’AGORA Film Market és assistir els cineastes per trobar agent de vendes internacionals i distribuïdor mentre es proporciona l’oportunitat de ser descobert per altres festivals i membres de la premsa.

El mercat de cinema funciona principalment com a pont que connecta els productes de la indústria del cinema amb l’exhibició cinematogràfica.

Recordem que les pel·lícules que ja han estat enviades per participar al programa del festival no hauran de ser reenviades per a l’AGORA Film Market.

Obertura de convocatòria: 22 de juliol de 2025

Data límit: 15 d’octubre del 2025.

Per obtenir el màxim de la participació de cadascun/a, l’organització suggereix als participants d’AGORA Film Market que adquireixin una acreditació AGORA des d’aquest enllaç.

Més informació.

AGORA Film Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

CineMart, el mercat de coproducció de l'IFFR - International Film Festival Rotterdam, que es durà a terme de l'1 al 4 de febrer de 2026, ha obert la convocatòria de projectes de llargmetratge i immersius.

Cada any, destacats llargmetratges independents i projectes immersius d'arreu del món es presenten a representants de la indústria internacional, on cadascú compta amb la plataforma perfecta per presentar-se davant de possibles socis finançadors i creatius, abans d'obtenir un ampli reconeixement, tant de públic com de crítica, com els tres projectes de CineMart presentats al Festival de Cannes de 2025, que van impressionar a totes les seleccions.

La propera edició del mercat de coproducció marcarà la introducció de CineMart x HBF, una nova secció oficial que destaca els projectes finançats per Hubert Bals Fund, ampliant així el suport del festival als seus talents.

Els i les sol·licitants han de tenir en compte que caldrà una quota d'inscripció. Atès que el nombre d'inscripcions i el programa continuen creixent, aquesta quota administrativa ajuda a cobrir l'augment de temps i de recursos necessaris per revisar cada projecte amb atenció. Consulta també els criteris d'elegibilitat revisats pel 2026, que prioritzen els projectes que es presenten per primera vegada al mercat.

Envia el teu projecte abans del 7 de juliol del 2025 per pagar la tarifa més baixa, amb les presentacions obertes fins al 27 d'agost del 2025.

Criteris d'elegibilitat revisats:

A CineMart 2026 es donarà prioritat als projectes que debutin al mercat de l'esmentat festival de Rotterdam. Això reforça el seu compromís per descobrir i donar suport a obres originals en una etapa clau del seu desenvolupament, tot oferint als delegats de la indústria assistents una selecció fresca i acuradament seleccionada de projectes que es llançaran al mercat al febrer.

Introduint CineMart x HBF:

Els projectes que prèviament hagin tingut el suport de Hubert Bals Fund han de contactar amb cinemart@IFFR.com per a més informació sobre com presentar-s'hi.

Convocatòria dedicada a projectes immersius:

CineMart ofereix una plataforma única al mercat per a la narrativa immersiva d'avantguarda, amb diversos projectes presentats com a part de la selecció. Entre les estrenes recents de projectes immersius presentats a CineMart s'inclouen 'Duchampiana', de Lilian Hess, a Venècia 2024 (guanyadora del Premi a la Innovació del Festival NewImages 2025) i la propera 'The World Came Flooding In', d'Isobel Knowles i Van Sowerwine, al Festival Internacional de Cine de Melbourne.

Per a la propera edició de CineMart, es convida els projectes immersius en desenvolupament que busquin finançament i coproducció a enviar la seva proposta directament a CineMart mitjançant una convocatòria específica.

Calendari i dates límit:

• Tarifa Early Fee: Fins al 7 de juliol de 2025 a les 17h. 25 euros sense incloure IVA.
• Tarifa Standard: Fins al 21 d'agost de 2025 a les 17h. 35 euros sense incloure IVA.
• Data límit: 27 d'agost de 2025. 55 euros sense incloure IVA.

Condicions generals de participació - Projectes de llargmetratge:

CineMart no té normes rígides i cada projecte de llargmetratge s'avaluarà segons els propis mèrits. El sector en què opera CineMart té certes limitacions.

• Els principals criteris de selecció són la viabilitat i la qualitat dels plans, així com el talent demostrable dels directors i els productors.
• El projecte de llargmetratge ha d'estar destinat a estrenar-lo en sales (durada mínima de 60 minuts).
• El projecte pot ser de qualsevol part del món.
• El projecte ha de tenir un equip format per un/a director/a i un/a productor/a.
• Cada productor o productora pot presentar fins a dos projectes per considerar-los.
• El pressupost total de la pel·lícula no ha de superar els sis milions d'euros.
• El projecte ha de comptar amb, almenys, finançament nacional (de desenvolupament) o inversió de tercers assegurada al moment de la presentació.
• El projecte es planteja com a coproducció i ha de tenir un mercat internacional potencial.
• Els projectes presentats han de ser nous al mercat. Els seus delegats de la indústria esperen que CineMart ofereixi una selecció acuradament seleccionada de projectes cinematogràfics nouvinguts al mercat internacional. Per això, CineMart prioritza les obres que es presentaran per primera vegada a Rotterdam.
• Els projectes que hagin estat prèviament seleccionats per a un mercat nacional o regional encara podrien ser elegibles per a CineMart, però es prefereix l'estatus d'estrena mundial.
• En alguns casos, es permetrà la participació prèvia d'un projecte en un mercat nacional o regional.
• Els projectes que s'hagin presentat a més d'un mercat de coproducció no seran elegibles. En cas de dubte, envieu un correu electrònic a cinemart@IFFR.com per analitzar les possibilitats abans d'enviar el vostre projecte.
• Les sol·licituds només es poden presentar més d'una vegada quan se us convidi específicament a fer-ho.
• Tota la informació proporcionada ha d'estar en anglès, incloent-hi subtítols.
• El guió complet ha d'estar disponible durant el CineMart.
• Les decisions del comitè de selecció són inapel·lables.

Condicions generals de participació - Projectes immersius:

La convocatòria és oberta a creadors i productors que treballin en els següents formats a nivell mundial: realitat virtual, augmentada, mixta o vídeos 360.

• El projecte immersiu ha de ser de ficció, experimental o animació, i no ha de promocionar cap servei o producte.
• Cada productor o productora pot presentar fins a dos projectes per considerar-los.
• El projecte ha de ser preferiblement en fase de desenvolupament o preproducció.
• El projecte ha d'incloure un pla de finançament i haver assegurat, com a mínim, el 25% del pressupost.
• Els creadors han de tenir experiència prèvia artística o de direcció a l'àmbit immersiu o creatiu i proporcionar enllaços a treballs previs.
• Els projectes han de ser nous al mercat i no haver explorat encara totes les possibles vies de finançament.
• Els projectes finalitzats no són elegibles.

Presenta el teu projecte de llargmetratge.

Presenta el teu projecte immersiu.

CineMart d'IFFR – International Film Festival Rotterdam compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El Festival Internacional de Cinema de Gijón/Xixón (FICX) ha obert la convocatòria per presentar llargmetratges i curtmetratges a la 63ª edició, que es durà a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'objectiu és reunir una àmplia i variada selecció del cinema d'autor que es produeix arreu del món, amb una atenció especial a propostes innovadores i a cineastes emergents.

La Sección Oficial del 63FICX l’integren:

• Competició Internacional Albar: Competició oficial internacional integrada per una selecció acurada de destacades obres del cinema independent i d'autor d'àmbit internacional. Podran concursar pel·lícules de no menys de 45 minuts de durada, produïdes després de l'1 de gener de 2024, la première espanyola de les quals tingui lloc al FICX.
• Competició Internacional Retueyos: Competició oficial internacional composta per obres que exploren nous camins en l'àmbit audiovisual i/o de caràcter avantguardista, amb especial atenció a cineastes que compten amb menys de quatre llargmetratges estrenats. Podran concursar pel·lícules de no menys de 45 minuts de durada, produïdes després de l'1 de gener de 2024, la première espanyola de les quals tingui lloc al FICX.
• Competició Internacional FICX Premiere: Competició oficial internacional composta per obres d'interès cinematogràfic singular la première espanyola del qual tingui lloc al FICX. Podran concursar pel·lícules de qualsevol durada, produïdes després de l'1 de gener del 2024.
• Competició Internacional de Curtmetratges: Competició oficial internacional constituïda per curtmetratges de no més de 30 minuts de durada produïts després de l'1 de gener de 2024, la première espanyola dels quals tingui lloc al FICX.

A més de la Secció Oficial, el festival es complementarà amb altres seccions, com:

• Enfants Terribles: Secció competitiva destinada de manera específica al públic infantil i juvenil del festival. Podran concursar obres audiovisuals produïdes després de l'1 de gener del 2024.
• Esbilla: Selecció de pel·lícules com a mostra, integrada per obres del panorama internacional que destaquen per la seva qualitat i/o audàcia, a les quals se sumen títols d'estrena d'especial valor formal o temàtic.
• FICX | Laboral Cinemateca: Programació coproduïda per Laboral Cinemateca, conformada per una selecció audiovisual clàssica i/o contemporània acompanyada de presentacions i trobades especials i/o música en directe. Aquesta secció es podrà celebrar durant les dates del festival o com a part de la programació anual de FICXPlus i de Laboral Cinemateca.
• La Nit del Curt Espanyol: Competició constituïda per una selecció de curtmetratges de no més de 30 minuts de durada de (co)producció espanyola i/o (co)dirigits per cineastes espanyols/es, produïts després de l'1 de gener de 2024.
• Asturies Curtiumetraxes: Àmplia selecció de curtmetratges realitzats a Astúries i/o per productors/es o realitzadors/es asturians/es, produïts després de l'1 de gener de 2024.
• Focus, Retrospectives, Cicles i Projeccions Especials: El Festival enriqueix el seu programa amb la presentació d'una sèrie de Focus i Retrospectives concebuts per descobrir/reivindicar l'obra de cineastes del panorama nacional i internacional. Així mateix, el FICX pot incloure en el seu plantejament la presentació de Cicles definits per una línia temàtica o per un criteri geogràfic, la selecció del qual – igual que la dels Focus i Retrospectives- podrà realitzar-se a través de comissariat i/o en col·laboració amb altres festivals i institucions. Per la seva banda, les Projeccions Especials acolliran títols destacats de la temporada i/o projeccions acompanyades de convidats especials.
• Crossroads – SSIFF / FICX: Apartat conformat per pel·lícules seleccionades conjuntament pel Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastián i el FICX, acompanyades de presentacions i trobades amb el públic, i en què conflueixen les línies de programació dels dos certàmens.
• Generació Mutant: Apartat conformat per obres cinematogràfiques de tots els temps en què els gèneres cinematogràfics clàssics són abordats des d'una perspectiva artística personal i/o heterodoxa.

La convocatòria està oberta per a llargmetratges de no menys de 45 minuts de durada i curtmetratges, de com a màxim 30 minuts de durada, produïts després de l'1 de gener de 2024, que vulguin ser inscrits a les seccions competitives i no competitives del FICX, excepte per a la competició asturiana que serà objecte d'una convocatòria específica.

Les dates dinscripció per participar-hi ja es troben actualment obertes, amb dates límits fins a:

• Secció Enfants Terribles: Fins al 22 d'agost del 2025.
• Resta de seccions de llargmetratges: Fins al 7 de setembre del 2025.
• Curtmetratges (excepte Asturies Curtiumetraxes, els terminis i la inscripció dels quals seran publicats més endavant): Inscripció regular fins al 7 de setembre de 2025, i període ampliat fins al 14 de setembre de 2025.

Els llargmetratges i curtmetratges que optin a selecció tant a les seccions competitives com fora de competició, ho hauran de fer a través de la plataforma online FESTHOME seguint els requisits especificats a la pròpia web, a través d'aquest enllaç.

Consulteu i descarregueu-vos-en les bases.

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.