'Mallorca Confidencial', el tercer llargmetratge de David Ilundain, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupamentde Contingut, ha iniciat el rodatge a diverses localitzacions de la província de Barcelona i a l'illa de Mallorca.
Protagonitzada per Lolita Flores al paper de la matriarca gitana que controla l'epicentre de la droga a Mallorca, completen el repartiment d'aquest thriller policíacÀsia Ortega, Jordi Sánchez i Elena Furiase, entre d'altres. Amelia Mora ('La infiltrada') signa el guió.
Sinopsi
Mallorca, any 2007. La Chusa, matriarca d'un poblat barraquista, controla el mercat de la droga amb el suport de veïns, traficants i policies. Però quan pateix un robatori substanciós, veu com trontolla el seu poder i la seva família.
Segons paraules d'Ilundain, 'Mallorca Confiencial' és una història d'èxit, a un preu molt alt. Una dona nascuda en un poblat marginal que es converteix en reina del tràfic de drogues de tot un emblema de vacances com és Mallorca. A base d'instint, determinació, intel·ligència i moltes complicitats, La Chusa obté un lloc a l'illa i el seu lloc al món."
La pel·lícula parla de les dificultats a què s'enfronten alguns personatges, dilemes morals de qui intenta escapar del seu destí, mentre que uns altres es deixen portar per la cobdícia i l'abús de poder.
Nascut a Pamplona el 1975, David Ilundain és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, i va estudiar també cinematografia a l'Escola Internacional de Cinema de l'Havana. Després de graduar-se, Ilundain va treballar en equips de direcció com a script i ajudant de direcció.
Els seus dos llargmetratges fins ara han tingut suport de crítica i públic. 'B, la pel·lícula', la cinta sobre el cas Bárcenas que va ser el seu debut en format llarg, va obtenir nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Feroz Especial de la Crítica. També va obtenir tres nominacions als Premis Goya per les dues interpretacions dels seus protagonistes i el guió adaptat. Mentre que 'Uno para todos', que també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i es va estrenar el 2020, també va arribar als Goya amb la nominació del seu protagonista, David Verdaguer, i va rebre el Premi Forqué a Educació i Valors.
‘Mallorca confidencial’ (abans amb el títol de ‘La Paca’) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) per part d'Inicia Films.
La propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes es durà a terme del 13 al 21 de maig de 2025. Les inscripcions per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands, i gaudir de descomptes i serveis, estan obertes fins al 7 d'abril.
Recordeu que cal estar inscrit al mercat o al festival de Cinema abans de ser acceptat per MEDIA. MEDIA Stands no s'encarrega de les acreditacions dels participants per a l'esdeveniment.
Les inscripcions per participar al Marché du Film de Cannes sota el paraigua de MEDIA Stands s'adrecen a cineastes que busquin connectar amb socis potencials, a distribuïdors/es que busquin contingut nou o a productors/es que busquin finançament per als seus projectes.
MEDIA Stands ofereix els serveis següents:
Reducció en acreditacions (419 euros per persona sense IVA). Data límit: 7 d'abril del 2025.
Àrees de reunió dedicades.
Servei de benvinguda i missatgeria.
Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA.
Joves d'arreu d'Europa podran unir-se a les projeccions especials de dues pel·lícules nominades al LUX Audience Award del Parlament Europeu: 'Animal', de Sofia Exarchou, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, i el documental 'Intercepted', de la ucraïnesa Oksana Karpovych.
Les projeccions es duran a terme aquest dissabte 15 a les 17h ('Animal') i diumenge 16a les 17h ('Intercepted').
Es podran veure les projeccions conjuntament, compartir les opinions, fer preguntes i connectar amb altres joves cinèfis.
El 15 de març es comptarà amb una convidada especial: Sofia Exarchou, la directora d''Animal', que participarà a una sessió de Q&A (preguntes i respostes).
Aquest esdeveniment en línia s'adreça a jovesde 15 a 19 anys i l'organitzen els membres joves de l'European Film Club.
El proper dimecres 26 de març l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura) organitza, en el marc del Series Mania Forum, una sessió informativapresencialsobre la convocatòria Europa Creativa MEDIATV and Online Content 2025, el segon termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 14 de maig de 2025.
La sessió anirà a càrrec de Denis Clarke, de l'EACEA, i es durà a terme de 9h a 10h a l'estand d'Europa Creativa MEDIA a Series Mania (Lille Grand Palais - Delegates Hall - DH00). Per accedir-hi es requereix acreditació, i no és necessari registrar-s'hi.
Denis Clarke també estarà disponible per respondre qualsevol pregunta relacionada amb aquesta convocatòria el dimarts 25 de març d'11h a 18h i dimecres 26 de març de 10h a 16h. El podreu trobar a l'estand d'Europa Creativa MEDIA.
Series ManiaForumés un fòrum de tres dies centrat completament en sèries. Està ple d'oportunitats per als professionals de l'audiovisual per intercanviar idees, assistir a taules de debat i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del Festival Internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum, que es durà a terme del 25 al 27 de març de 2025, és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.
Es tracta d'un taller totalment digital dissenyat per donar suport a guionistes, directors/es i Story Editors d'arreu del món interessats a desenvolupar projectes de llargmetratges que integrin de manera autèntica una narració inclusiva i conscient del medi ambient.
Amb la inspiració de noves perspectives creatives i la promoció de la consciència social i mediambiental, el programa pretén obrir un diàleg al voltant de narratives alternatives i regeneradores en el cinema del futur.
TFL Next Green Narratives té com a objectiu:
Oferir suport als cineastes amb un projecte de llargmetratge, en fase de tractament, que vulguin incorporar temes climàtics, inclusió social i/o sostenibilitat a les seves narracions sense perdre la seva veu artística única.
Formar una nova onada d'editors d'històries equipats amb les habilitats per ajudar els i les guionistes a integrar temes conscients del clima, tot respectant l'autonomia creativa i mantenint la viabilitat emocional i comercial de la història.
Desafiar les narracions tradicionals mitjançant reunions i debats inspiradors alhora que es consideren activament vies dramatúrgiques alternatives. S'animarà als participants a repensar i qüestionar les estructures de narració per tal d'adoptar narracions climàtiques positives, regeneratives, diverses i inclusives que van més enllà dels clixés distòpics per inspirar maneres alternatives de pensar i crear esperança i capacitat d'acció.
El taller se centra exclusivament en el desenvolupament del tractament, assegurant que els i les guionistes participants perfeccionin els seus projectes amb el suport d'editors/es d'històries dedicats i mentors experimentats. Els i les guionistes rebran orientació editorial personalitzada sobre el desenvolupament d'històries que integren dinàmiques climàtiques, temes de sostenibilitat i elements socialment rellevants a les seves pel·lícules.
En col·laborar amb experts en narracions climàtiques, tutors de guions i cineastes, els i les participants desenvoluparan narracions que no només reflecteixin els reptes ambientals actuals, sinó que també ofereixen visions de futurs sostenibles i inclusius.
Estructura
El taller s'estructurarà en 3 mòduls ONLINE diferents:
1a sessió: del 9 al 13 de juny
2a sessió: del 30 de juny al 4 de juliol
3a sessió: 1 – 5 de setembre
El taller TFL Next Green Narratives és, més que un programa de formació, una incubadora creativa per a cineastes disposats a desafiar les convencions de narració i donar forma a móns cinematogràfics que reflecteixen les realitats urgents d'avui. S'espera que els i les participants es comprometin plenament, tot adoptant la sostenibilitat i la inclusió com a principis bàsics en el seu desenvolupament narratiu.
El taller TFL Next Green Narratives és un programa dinàmic i immersiu que combina classes magistrals, exercicis col·laboratius i tutoria pràctica. El focus se centra en el desenvolupament de cada projecte seleccionat, mitjançant sessions grupals i individuals, per enfortir la història de manera espectacular, donar suport a les ambicions socials i climàtiques del guionista, alhora que es manté activament l'autonomia creativa.
Se seleccionaran 20 projectes de llargmetratges en fase de desenvolupament inicial presentats per guionistes o guionistes/directors/es internacionals juntament amb un/a productor/a (si està a bord) i es dividiran en 5 grups. Cadascun d'ells està guiat per un/a tutor/a amb una àmplia experiència internacional com a consultor/a de guió.
A més, els 5 editors d'històries es beneficiaran d'una formació pràctica i s'incorporaran a un grup específic, que inclou 4 projectes, amb un/a tutor/a principal que actua també com a mentor de l'aprenent d'Story Editor.
Qui s'hi pot presentar?
El programa ha estat dissenyat per a dos públics objectius diferents:
20 guionistes, amb un projecte de llargmetratge en fase inicial de desenvolupament: Els tallers en línia estan oberts a guionistes, directors/es i productors/es d'arreu del món. El projecte es pot presentar individualment o en equip (màxim 2 participants per equip) i ha de tenir la forma d'un projecte de llargmetratge en una fase inicial de desenvolupament.
5 Story Editors, editors, experts en narrativa: Editors/es d'històries professionals interessats/des a formar-se per treballar en projectes de llargmetratges amb perspectiva internacional, desenvolupats tant a través de sessions grupals com individuals.
L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi.
Tarifa de participació
750 euros (+ IVA, si escau) per cada Story Editor; 1.700 euros (+ IVA, si escau) per equip de participants (màxim 2 participants).
Un cop seleccionada, els participants hauran d'enviar un comprovant del pagament en els 2 dies següents, per confirmar la seva plaça.
TorinoFilmLab no preveu cap beca per a aquest taller. Gràcies al suport de Climate Spring, l'Story Editor en formació procedent de la xarxa Climate Spring rebrà una beca per cobrir la quota de participació.
Es donaran més detalls un cop es tanqui el procés de selecció.
A molts països, les institucions públiques ofereixen beques per a aquest tipus de formació, i TorinoFilmLab pot proporcionar una carta de selecció per facilitar-ne la sol·licitud.
Com presentar-s'hi
Story Editors:
Els materials sol·licitats, que s'han d'enviar tots junts en un únic PDF i tots en anglès, són:
una carta de motivació tot explicant per què t'agradaria assistir a un taller amb aquest enfocament particular (3 pàgines com a màxim, en font Times New Roman - 12);
un document en el qual descriu si ja treballa com a consultor de guió (3 pàgines com a màxim, en font Times New Roman - 12) i com ho fa;
un currículum (màxim 3 pàgines, en lletra Times New Roman - 12);
un enllaç de YOUTUBE (sense contrasenya) a un vídeo de presentació de 2' – en ANGLÈS – on el sol·licitant es presenta, tot explicant el motiu principal pel qual va decidir presentar-se a aquest programa.
Projectes de Llargmetratge:
Els materials sol·licitats, que s'han d'enviar tots junts en un únic PDF i tots en anglès, són:
Logline del projecte (2 línies com a màxim, en lletra Times New Roman - 12) - si us plau, tingueu en compte que aquest logline s'utilitzarà per a la comunicació i per anunciar la selecció eventual del projecte al programa;
sinopsi del projecte (3 pàgines màxim, en lletra Times New Roman - 12);
tractament del projecte (màxim 10 pàgines, en lletra Times New Roman - 12);
nota d'intencions del director/guionista (1 pàgina màxim, en tipus de lletra Times New Roman - 12);
Màxim 3 pàgines amb: el currículum de tots els membres de l'equip del projecte (els que vulguin assistir al taller en cas de selecció), un enllaç (sense contrasenya) al treball anterior (30' màxim)
un enllaç (sense contrasenya) a una presentació de vídeo de 2' (ha d'incloure tots els membres de l'equip del projecte; en aquest vídeo se us demana que us presenteu i expliqueu per què esteu interessats a presentar-vos a TFL Next Green Narratives);
materials sobre l'enfocament audiovisual: imatges fixes, tauler de vídeo, etc. (1 pàgina màxim, en font Times New Roman - 12).
L'objectiu del taller és fomentar el desenvolupament de narratives de ficció sostenibles i inclusives, i es recomana als sol·licitants que expliquin el seu interès per aquests principis a les seves sol·licituds.
Data límit de sol·licitud: 24 d'abril de 2025
Feu clic a "APPLY NOW!" per accedir al formulari de sol·licitud i presentar la vostra candidatura (abans d'iniciar el procés de sol·licitud, heu de crear un compte a la plataforma TFL). Al formulari de sol·licitud, també es demanarà als candidats que omplin un qüestionari sobre l'estat del seu projecte.
Les sol·licituds que no respectin els criteris esmentats anteriorment es rebutjaran.
La 14a edició de Biennale College Cinema, el taller de formació superior de La Biennale di Venezia, obrirà la convocatòria el proper mes de maig. La data límit per presentar-hi projectes serà el 7 de juliol de 2025.
Es tracta d’un taller creat per a cineastes emergents a fi de desenvolupar i produir llargmetratges de micropressupost que es presentaran al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
Des del 2012, el taller ha atorgat beques per produir 41 llargmetratges (que no superen els 200.000 euros cadascun), tot promovent nous talents que s'han establert a l'àmbit nacional i internacional. Van ser seleccionats d'entre 2.768 sol·licitants d'arreu del món.
Com funciona?
La convocatòria internacional de Biennale College Cinema obrirà de maig a juliol de 2025 i convidarà a la participació d'equips d'arreu del món, integrats per directors/es d'òperes primeres o segones obres, associats/des a productors/es que hagin realitzat almenys tres obres audiovisuals, o un llargmetratge de ficció o documental, distribuït i/o presentat a festivals.
Nou projectes de micropressupost podran participar en un taller del 7 al 16 d'octubre del 2025 a Venècia (Itàlia) juntament amb tres projectes seleccionats de la convocatòria específica per a Itàlia (Biennale College Cinema - Itàlia) que tanca a mitjans d'abril del 2025.
L'anunci dels nou projectes (internacional) i dels tres projectes (Itàlia) seleccionats es realitzarà durant la 82a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 27 d'agost al 6 de setembre de 2025.
Ambdues seleccions avançaran posteriorment pel mateix camí i donaran lloc a una nova selecció i presentació de fins a quatre llargmetratges de micropressupost a la 83a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia el setembre de 2025. Prèviament, els equips d'aquests quatre llargmetratges de micropressupost assistiran a tallers al desembre de 2025 (a Venècia) sobre desenvolupament de guió i al gener de 2026 (online) sobre preproducció.
Materials a incloure a la sol·licitud:
La sol·licitud consta d'una sèrie de materials escrits i visuals, que haureu d'enviar (consulteu la llista a continuació). Cal proporcionar tots els materials d'enviament sol·licitats, ja que no es tindran en compte sol·licituds incompletes.
Els equips que hagin presentat prèviament una sol·licitud a les edicions anteriors de Biennale College Cinema no es poden tornar a postular amb el mateix projecte. Els i les participants que van ser seleccionats pels tallers de les edicions anteriors de Biennale College Cinema no es tornaran a acceptar.
Els materials següents s'han de presentar en anglès:
Sinopsi (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
Tractament per a un projecte de micropressupost (5 a 10 pàgines, màxim 3.500 paraules o 18.000 caràcters) que descriguin plenament el projecte. Pot ser un llargmetratge, una animació, un documental –tots els gèneres elegibles–. Incloure una declaració que descrigui com el projecte explorarà l'estètica del micropressupost, quins reptes particulars l'equip de filmació cerca explorar en termes de forma i contingut (no més d'una pàgina). A presentar al mateix arxiu del tractament.
Visió del director: pot ser presentada per un mood board, un project book (algunes pàgines de storyboard, un colour script, una sèrie de dibuixos o fotografies) o un vídeo (màxim tres minuts). Complementa visualment el concepte escrit i descriu el projecte mitjançant imatges.
Obres prèvies del director (màxim dues). Digitals o en pel·lícula, a pujar directament a la pàgina web amb subtítols en anglès.
Idees de càsting (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
Pressupost total fins a un màxim de 200.000 euros.
Biografies i filmografies del director i del productor. La filmografia ha d'incloure la informació següent: totes les obres prèvies incloent-hi el títol, la durada, el gènere (documental o ficció) i el paper en la producció.
Perfil de la companyia de producció.
Presentació en format vídeo-pitch. En anglès. Pel director (màxim tres minuts).
Pla de participació de l'audiència (engagement) (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters). Heu de descriure com generar coneixement a través de les comunitats en línia.
Declaració de drets pel que fa a la propietat total dels drets del projecte presentat o, en cas que es tracti de drets de tercers, una garantia que l'adquisició de tots els drets amb vista a la producció s'ha acabat o s'està negociant actualment. En aquest darrer cas s'haurà d'indicar al pressupost el cost que, en tot cas, tal com s'especifica al punt anterior, no podrà excedir la suma de 200.000 euros.
Contracte signat entre el productor i el director confirmant que poden completar el projecte dins del requeriment i horari del programa.
Confirmació que el projecte no ha comptat encara amb finançament per a desenvolupament o producció.
Llista de cursos de formació i esdeveniments en què el projecte ja ha circulat.
Data límit: 7 de juliol del 2025 a les 23.59h.
Presenta el teu projecte de micropressupost amb sol·licitud via registre previa partir del6 de maig del 2025.
'Molt lluny', l'òpera prima de Gerard Oms, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es presentarà a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i també serà la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.
Es tracta d'una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films). També compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i el NL Film Fonds i amb la participació de TV3 i RTVE.
Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d'aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l'idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.
Protagonitzada per Casas al costat de David Verdaguer i Ilyass l'Ouahdani, 'Molt lluny' està basada en la pròpia experiència del director, Gerard Oms, quan va viatjar a Holanda el 2008. Segons les seves paraules, "l'any 2008 Espanya va viure una crisi econòmica que va obligar a gran part de la meva generació a migrar a altres països a la recerca d'un futur millor. En el meu cas, va ser el context perfecte per deixar enrere una rutina que m'ofegava i emprendre un viatge que em canviaria la vida. De la nit al dia, sense consultar-ho amb ningú, i amb la recessió econòmica com a coartada, vaig decidir agafar un tren amb destí a Amsterdam. Així va començar la meva aventura, un periple intens i màgic que em va fer créixer i avançar".
https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs
'Molt lluny' s'estrenarà als cinemes el proper 11 d'abril i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut.
European Film Promotion organitza el Digi Mercado del Cine Europeo 2025, que es duu a terme el 10 i 11 de març de 2025, i ofereix una oportunitat exclusiva per a 15 agències de vendes internacionals d'Europa per conèixer compradors llatinoamericans. Amb aquest format en línia,European Film Promotion (EFP) pretén aprofitar els esdeveniments de networking anteriors, mantenir contactes amb distribuïdors llatinoamericans i oferir un espai exclusiu i segur d'intercanvi entre socis.
15 agències de vendes internacionals europees d'Àustria, Alemanya, Itàlia i Espanya, així com 15 compradors llatinoamericans d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú que adquireixen títols europeus, han confirmat la seva participació al Mercat en línia.
Durant els speed meetings, que tindran lloc durant dos dies consecutius, els venedors podran presentar les seves últimes i properes pel·lícules europees a tots els compradors. Cada sessió dura 10 minuts, amb compradors i agents de vendes en sales separades per garantir que tothom tingui l'oportunitat de conèixer-se. Les projeccions promocionals en línia prèvies a la comercialització ajudaran a iniciar l'esdeveniment i a generar interès donant als compradors accés anticipat a les pel·lícules i les llistes de cada empresa de vendes.
A més, de la resta de l'Estat espanyol, també participen a Digi Mercado del Cine Europeo 2025Latido Films (amb el drama de ficció '8', de Julio Medem) i Moonrise Pictures (amb el thriller psicològic 'El Instinto', de Juan Albarracin).
European Film Promotion compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
El passat mes de febrer va finalitzar a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'Salen las Lobas', òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produïda per Alba Sotorra i Vampire Studio (Primavera Sound). També hi participen les productores Paloma Productions (Dinamarca) i Novak Films (Bèlgica).
A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part d'Alba Sotorra, 'Salen las lobas' també compta amb el suport de l'ICEC, l'ICAA i Eurimages, així com del tax shelter de Bèlgica i el suport de RTVE. La pel·lícula va participar a programes de desenvolupament com el Campus d'Estiu de l'Acadèmia de Cinema, Òpera Prima ESCAC, Faberllull, NextGen Film Lab i l'Atlántida Film Lab, on va rebre el Premio al Millor Projecte de Ficció.
La pel·lícula es distribuirà als cinemes de l'Estat espanyol de la mà de Filmin.
Sinopsi
Inspirada en una història personal, la pel·lícula aborda la realitat dels centres penitenciaris de menors a Catalunya. La trama segueix Luna, una adolescent rebel i enèrgica, que es veu injustament tancada en un centre penitenciari juvenil. Allà, troba a 'Las Lobas', un grup d'amigues amb qui comparteix una passió per la música trap. Juntes, tenen un objectiu clar: escapar-se del centre per participar en un concurs de trap a Barcelona.
Tal com explica la jove directora, "'Salen las lobas' neix d’una experiència familiar que em va marcar profundament: quan la meva germana tenia 14 anys, el nostre pare la va acusar de maltractament i va ser enviada a un centre de menors. La injustícia de la situació i l’impacte que va tenir en les nostres vides em van impulsar a explicar aquesta història”.
La pel·lícula busca obrir un espai de reflexió sobre les complexes realitats que viuen molts joves, sense caure en el victimisme. És una història de superació, lluita feminista i somnis que es persegueixen malgrat l’adversitat.
El paper de la Luna està interpretat per Valeria Estrada, germana de la directora i font d’inspiració per al personatge. El càsting de la resta de 'Las Lobas' es va fer a través de xarxes socials, concerts de trap i centres juvenils de Barcelona, tot buscant joves amb autenticitat i caràcter. En aquest procés, es va comptar amb el suport de la consultora de diversitat Salima Jirari, per tal d’evitar estereotips en la representació de personatges racialitzats. A més, l’actor Alex Brendemühl completa el repartiment en el paper de Gonzalo, el pare de la Luna.
L'animació europea ha tornat a celebrar els seus èxits destacats amb els premis Cartoon Tributes en el marc del Cartoon Movie, l'esdeveniment de pitching i coproducció de pel·lícules d'animació europees de CARTOON, que s'ha dut a terme del 4 al 6 de març a la ciutat francesa de Bordeus, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Votats pels 838 professionals de 40 països que van assistir a la 27a edició de l'esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA, aquests premis reconeixen les empreses i personalitats les principals contribucions dels quals en els seus respectius camps han millorat significativament la indústria europea de l'animació durant l'any anterior.
Enguany celebrem que la directora i guionista Maria Trénor ha rebut el premi a directora de l'any pel seu treball a 'Rock Bottom'. Inspirada en la música i la vida del músic i compositor de culte britànic Robert Wyatt, la primera pel·lícula de Trénor explica la història d'amor autodestructiva d'una jove parella d'artistes atrapada a la voràgine creativa de la cultura hippie de principis dels anys 70.
Trénor ha estat representada als premis per Alba Sotorra Clua, productora del film.
Agent de vendes internacional de l'any: Kinology (França).
La cerimònia de premis va tenir lloc al Palau de Congressos de Bordeus, on 55 nous projectes d'animació de 16 països han estat presentats al llarg de dos dies per trobar nous socis i inversors i així accelerar-ne la producció.
Llançada el segon semestre de 2024, l’objectiu d’aquesta línia és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar audiències de pel·lícules que ja compten amb el suport d’Eurimages en el marc del Programa de Suport a la Coproducció.
Seguint les recomanacions d'un grup d'experts, el Comitè Executiu d'Eurimages va decidir donar suport a 15 llargmetratges, entre els quals 2 documentals i 4 animacions, amb un total de 729.900€.
Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:
'Romería', de Carla Simón. Llargmetratge de ficció produït per Elástica Filmsi Dos Soles Media, en coproducció amb Alemanya. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
'The Treasure of Barracuda' ('El tresor de barracuda'), d'Adrià Garcia. Llargmetratge d'animació produït per Inicia Films, en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Wolf Grrrls! (‘Salen las lobas‘), de Claudia Estrada Tarascó. Llargmetratge de ficció produït per Alba Sotorra (Spain), en coproducció amb Bèlgica. Compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les 15 sol·licituds seleccionades les van presentar els principals productors dels projectes següents:
'Allah is not Obliged -' - Special Touch Studios (França). Animació (una coproducció entre França, Luxemburg, Bèlgica i Canadà)
'Cuba and Alaska' - Clin d'oeil films (Bèlgica). Documental (una coproducció entre França, Bèlgica i Ucraïna)
'Eagles of the Republic' - Històries il·limitades (Suècia) (una coproducció entre Suècia, França i Dinamarca)
'Köln 75' - One Two Films (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya i Polònia)
'Olivia i el terratrèmol invisible' - Animació. Terremoto AIE (Espanya) (una coproducció entre Espanya, França i Bèlgica)
'One Year of School' - Nefertiti Film (Itàlia) (una coproducció entre Itàlia i França)
'Our Girls' - Keplerfilm (Països Baixos) (una coproducció entre els Països Baixos, Àustria i Bèlgica)
'Romeria' - Elastica Films (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Alemanya)
Silent Friend - Pandora Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Hongria i França)
The Crystal Planet - Animació Bfilm (Eslovàquia) (una coproducció entre Eslovàquia, Txeca i Croàcia)
The Last Nomads - Documental Wake Up Novi Sad (Sèrbia) (una coproducció entre Sèrbia, França, Eslovènia, Bèlgica i Montenegro)
'The Last Viking / Back to Reality' - Zentropa Entertainments4 (Dinamarca) (una coproducció entre Dinamarca i Suècia)
'El tresor de Barracuda' – Inicia Films (Espanya) Animació (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
'Wolf Grrrls!' - Alba Sotorra (Espanya) (una coproducció entre Espanya i Bèlgica)
'Yunan' - Red Balloon Film (Alemanya) (una coproducció entre Alemanya, Canadà, Itàlia i França)
L'informe ofereix una anàlisi de la desigualtat de gènere per a sis categories de personal darrere de la càmera: direcció, escriptura de guió, producció, direcció de fotografia, composició musical i edició.
Aquest nou informe constata les següents dades clau:
Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals a la producció de ficció televisiva europea i SVOD va ser del 27%. Tres factors acumulatius s'apliquen a la majoria de les funcions avaluades en aquest informe:
Escassa proporció de dones a la població activa de professionals.
Menys tasques per a dones professionals.
Treball compartit amb més freqüència amb altres professionals (per exemple, les guionistes coescriuen més sovint que els seus homòlegs masculins).
La desigualtat de gènere varia segons la professió. Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones professionals va ser més alta per a productores (43%) i guionistes (37%), propera a la mitjana de les editores (31%) i directores (27%) i significativament menor per a les compositores (10%) i les directores de fotografia (10%).
Les dones professionals semblen estar més representades quan diverses professionals treballen juntes en una mateixa funció, com és el cas dels equips de producció i d'escriptura de guió. Per contra, les dones tendeixen a estar més infrarepresentades quan el paper és generalment ocupat per un sol professional (per exemple, la direcció o la direcció de fotografia).
No obstant això, fins i tot per als rols en què diversos professionals són responsables d'escriure o produir una obra, els equips estan liderats aclaparadorament per professionals masculins. Per exemple, entre el 2019 i el 2023, mentre que les escriptores representaven el 37% de l'escriptura de ficció audiovisual, els equips liderats per dones només representaven el 26% de tots els equips d'escriptura de guió, enfront del 59% dels equips dirigits per homes i el 15% dels equips equilibrats de gènere.
Ja sigui pel que fa a la població activa o als encàrrecs, la proporció de dones professionals ha augmentat en general des del 2015, encara que només moderadament en un 4% (en conjunt, la proporció de dones a totes les funcions va augmentar del 23% el 2015-2018 al 27% el 2019-2023).
Hi ha hagut un cert avenç en la funció de directora, que es caracteritza per una proporció mitjana de dones (+8% més de dones entre 2015-2018 i 2019-2023). El progrés ha estat més lent pel que fa a altres funcions professionals. Els papers amb una proporció ja molt baixa de dones, com ara compositores (+4%) i directores de fotografia (+3%), van millorar lleugerament. Els rols amb una proporció de dones per sobre de la mitjana, com ara guionistes i productores, també van tardar a canviar (+4% cadascun). La proporció de dones editores es va estancar completament (+0%) entre 2015-2018 i 2019-2023.
A tall d'il·lustració, l'aplicació de les taxes de creixement mitjanes de la presència femenina dels darrers nou anys suposaria que s'aconseguiria la igualtat de gènere el 2030 per a les productores, el 2035 per a les directores, el 2036 per a les guionistes, el 2063 per a les compositores i el 2103 per a les directores de fotografia. La igualtat de gènere entre les dones editores no s'aconseguiria en absolut al ritme actual. Prenent tots els rols combinats, la paritat de gènere en la producció de ficció televisiva europea i SVOD s'aconseguiria el 2046.
Tanmateix, hi ha un aspecte més encoratjador que pot ajudar a aconseguir més aviat la paritat de gènere. Les dones en un rol tenen més probabilitats de treballar amb altres dones; per exemple, la proporció de dones guionistes o productores és significativament més alta quan la directora és una dona, i el mateix passa amb les obres escrites o produïdes principalment per dones. Per tant, és probable que el progrés en una funció tingui un impacte positiu en les altres.
La 13a edició de CEE Animation Forum, que es durà a terme del 4 al 6 de novembre de 2025 a Pilsen (República Txeca), ha obert la convocatòria de projectes fins al 30 d’abril de 2025.
Es tracta d’un esdeveniment regional de pitching, finançament i coproducció. Pretén fomentar el potencial internacional, la visibilitat i l'accés dels projectes a un mercat europeu més ampli.
Una part clau del programa és la tradicional competició de pitching. Les presentacions estan obertes a projectes europeus d'animació en 4 categories:
Llargmetratges (durada mínima de 60 minuts; en concepte, desenvolupament o producció)
Sèries i especials de televisió (web i sèries de televisió de qualsevol format i pel·lícules individuals, durada mínima de 20 minuts; totes les etapes de desenvolupament excepte la fase conceptual)
Curtmetratges (durada màxima de 20 minuts; totes les etapes de desenvolupament excepte la fase conceptual)
Curtmetratges d'estudiants (durada màxima de 20 minuts, totes les etapes de desenvolupament excepte l'etapa conceptual)
Qui pot presentar un projecte?
Només els productors/es (o altres titulars de drets del projecte) poden presentar projectes en nom de l'equip del projecte. Els productors/es han de tenir els drets sobre el projecte, inclosos:
el dret a presentar el projecte i qualsevol de les seves parts (inclòs el vídeo en qualsevol format) al públic,
el dret a publicar informació sobre el projecte i qualsevol de les seves parts de qualsevol manera (per exemple, lloc web i xarxes socials).
Per a la categoria Curtmetratges d'estudiants, el/la sol·licitant ha de tenir el consentiment de la seva escola per sol·licitar i presentar el projecte al públic.
Mitjançant la presentació del projecte, el productor/a o el titular dels drets del projecte concedeix als organitzadors del concurs el dret de publicar, dins de l'àmbit del CEE Animation Forum, informació bàsica sobre el projecte, la seva imatge principal i/o la seva presentació en vídeo, així com utilitzar tots aquests elements i informació per al catàleg de pitching.
Quota de participació
Els/les sol·licitants amb èxit els projectes dels quals siguin seleccionats han de pagar la quota de participació abans del 15 d'agost de 2025. Un cop seleccionat el projecte, les tarifes s'aplicaran de la següent manera:
Tarifa de la categoria Llargmetratges: 350 EUR per projecte
Categoria Sèries / Especials de TV: 350 EUR per projecte
Categoria Curtmetratges: 200 euros per projecte
Categoria Curtmetratges per a estudiants: 80 euros per projecte
La tarifa inclou 2 acreditacions al CEE Animation Forum 2025: sessió de consultoria en línia abans de l'esdeveniment, suport tècnic in situ i assaig de pitch, presentació in situ del projecte seleccionat davant el públic, reunions de comentaris individuals preprogramades amb membres del jurat de la teva categoria, accés al programa del CEE Animation Forum 2025, promoció del teu projecte (premsa, pàgina web i xarxes socials). Les despeses de viatge i allotjament són a càrrec dels participants.
Selecció de projectes
Els projectes seran avaluats per un comitè format per experts internacionals i personal organitzador. El comitè tindrà en compte la idea creativa, l'originalitat de la història, el disseny i l'estil visual, els antecedents dels productors i la prospectiva i el potencial de coproducció dels projectes.
La selecció oficial de projectes del CEE Animation Forum 2025 s'anunciarà com a molt tard el 30 de juny de 2025 a ceeanimation.eu.
Quins materials necessites preparar?
Tingueu en compte que la informació següent (en anglès) serà necessària per completar la sol·licitud:
Logline (màx. 200 caràcters inclosos els espais)
Sinopsi (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
Declaració del director/a (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
Declaració del productor/a (màx. 1.000 caràcters inclosos els espais)
Imatge de presentació (jpg, jpeg, png, mida màxima del fitxer: 2 MB, mida mínima: 1920x1080px / 300dpi / orientació horitzontal)
Exemples d'estil visual (la mida màxima del fitxer és de 10 MB)
Enllaç al tràiler/teaser i/o storyboard (opcional)
Informació sobre el format (grup objectiu, tècnica d'animació, durada)
Informació sobre el pressupost (estimació pressupostària i finançament assegurat)
Fotografia del director/a (horitzontal), biografia i filmografia
Foto del guionista (horitzontal), biografia i filmografia
Foto del productor (horitzontal), biografia, filmografia i perfil de l'empresa
Dates clau:
30 d'abril de 2025 | Termini de presentació de sol·licituds
30 de juny de 2025 | Notificació de la selecció
Octubre 2025 | Formació en línia de pitch
El CEE Animation Forum tindrà lloc del 4 al 6 de novembre de 2025 a Pilsen (República Txeca).
European Film Promotioni CPH:DOX presenten una nova mostra en línia anomenada Europe! On Demand, una nova iniciativa pensada per potenciar la visibilitat dels documentals europeus al mercat nord-americà.
Aquest exclusiu aparador en línia, comissariat conjuntament per EFP i l'equip de programació de CPH:DOX, presenta una selecció de set documentals europeus destacats i estrenes mundials de la programació d'enguany del festival als compradors i distribuïdors dels Estats Units.
"Estem absolutament encantats (i agraïts) de col·laborar amb CPH:DOX, un festival internacional de documentals excepcional i imprescindible. No podem esperar per ser-hi! La nostra iniciativa marca l'inici d'una nova col·laboració, tot oferint una plataforma a mida per connectar cineastes europeus amb actors clau a Amèrica del Nord. Amb l'enfocament d'unir el talent europeu amb la indústria dels EUA, Europe! On Demand es basa en la missió d'EFP de millorar l'abast internacional del cinema europeu", afirma la directora general d'EFP, Sonja Heinen.
Mentre que Mara Gourd-Mercado, cap d'Indústria i Formació de CPH:DOX, afirma el següent: "Estem encantats de col·laborar amb EFP en aquesta iniciativa. La promoció d'EFP d'una selecció de títols europeus és una incorporació fantàstica a la plataforma CPH:MARKET i una gran oportunitat perquè els documentals europeus guanyin visibilitat i distribució potencial al mercat nord-americà. Aquesta associació també consolida la posició de CPH:INDUSTRY com a imprescindible per a les parts interessades de la indústria del documental. Esperem una associació fructífera i un gran aparador!”
Europe! On Demand comptarà amb una acurada selecció de set documentals excepcionals de les diferents seccions del festival. Això inclou de la secció DOX:AWARD, 'See You Tomorrow on the Moon' (França), de Thomas Balmès, un documental commovedor sobre una família jove que navega per una malaltia terminal i les cures pal·liatives; 'The Castle' (França, Itàlia), de Danny Biancardi, Virginia Nardelli i Stefano Giuseppe La Rosa, que segueix a tres nens de Palerm mentre converteixen un edifici abandonat en un refugi secret de la violència del món exterior; 'Flophouse America' (Noruega, Països Baixos, EUA), de Monica Strømdahl, un retrat íntim d'un nen de 12 anys que creix en una llar marcada per l'abús de substàncies, però també l'amor i els somnis d'un futur millor; 'The Helsinki Effect' (Finlàndia), d'Arthur Franck, un assaig documental d'arxiu que explora els mites i les narracions de l'època de la Guerra Freda i l'impacte durador en la diplomàcia global; i 'Sanatori' (Irlanda, Ucraïna, França), de Gar O'Rourke, una mirada visualment sorprenent de la vida dins del brutalista Sanatori Kuyalnik d'Odesa, on un grup reduït busca curació, amor i felicitat malgrat la guerra que fa estralls a prop.
De la secció HUMAN:RIGHTS Award, la programació inclou 'Girls & Gods' (Àustria), de Verena Soltiz i Arash T. Riahi, una exploració que fa pensar si les religions monoteistes poden ser feministes, seguint activistes radicals que desafien les estructures religioses tradicionals; i 'Black Water' (Espanya), de Natxo Leuza, que explica la història urgent del desplaçament climàtic a Bangla Desh, on l'augment del nivell del mar obliga milers a emigrar a la capital cada dia.
Europe! On Demand també inclourà una campanya de premsa i promoció dedicada, que inclourà un esdeveniment de premsa en línia exclusiu amb els principals mitjans de la indústria, així com una preparació a mida del sector per als cineastes participants, tot oferint orientació sobre estratègies de mercat dels EUA i presentacions clau. A les instal·lacions del festival, el programa ofereix un esdeveniment de networking presencial a CPH:FORUM, que facilita valuoses connexions cara a cara entre cineastes europeus i responsables nord-americans.
Tant European Film Promotion com CPH:DOX compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La 27a edició del Thessaloniki Documentary Film Festival, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es duu a terme entre el 6 i el 16 de març de 2025, de manera presencial i en línia.
Entre la programació figuren dos documentals de producció catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
‘Supernatural‘ compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, així com també compta amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.
Sinopsi
André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d’elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l’anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l’Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l’únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d’un personatge fascinant.
Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025) és un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles. També ha estat seleccionat al CPH:DOX (Festival Internacional de Cinema documental de Copenhague).
L'objectiu de la jornada, que comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, és conèixer les opcions de finançament públic disponibles per a empreses de videojocs, en l’àmbit català, estatal i europeu. Es proporcionarà informació pràctica sobre la manera d'accedir a ajuts, beques i subvencions públiques per desenvolupar videojocs i consolidar el negoci.
Més informació sobre ajuts i subvencions per a l’ecosistema català del videojoc al web videojocscatalans.cat.
Programa
10:00 - Introducció i benvinguda
Marisol López, directora general d'Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Àlex Pi, director de l'Àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial de l'Institut Català de les Empreses Culturals i Roger Serra, director general de Política Lingüística en els àmbits Tecnològic i Audiovisual.
10:05 - Ajuts de la Generalitat de Catalunya
Ajuts per a la llengua catalana - Ernest Montserrat, Departament de Política Llingüística
Subvencions per a la internacionalització i accés a mercats internacionals - Eva Colom, Àrea de Mercats, ICEC
Préstecs participatius i aportacions reintegrables - Montse Grau, Àrea de Desenvolupament Empresarial, ICEC
Subvencions per a projectes culturals amb tecnologia immersiva i programes d’incubació - Núria Amorós, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura
Torn de preguntes (5')
10:40 - Ajuts de l’Estat espanyol
Ajuts i subvencions del Ministeri de Cultura. Centre de Coordinació de les Indústries Culturals - Juan Melgar, Director del Centre de Coordinació de les Indústires Culturals
Torn de preguntes (5')
10:55 - Ajuts europeus
Ajuts Creative Europe - Àlex Navarro, Coordinador Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, ICEC
Ajuts Horizon (ACCIÓ) - Núria Soler, Consultora de Programes Europeus R+D+I i Enterprise Europe Network, Unitat d’Innovació Empresarial, ACCIO
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb 13 nominacions, i va obtenir 2 premis:
Millor actriu de repartiment (Zoe Saldaña).
Millor cançó original (“El mal”).
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Comptava amb dues nominacions i va guanyar un premi:
Millor pel·lícula d’animació.
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació, un premi:
Les grans triomfadores de la nit van ser Emilia Pérez, de Jacques Audiard, i L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine, que van obtenir 7 i 4 premis, respectivament.
La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2025 són:
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 12 Nominacions i va obtenir 7 Premis:
Millor pel·lícula
Millor direcció (Jacques Audiard)
Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
Millor fotografia (Paul Guilhaume)
Millor música original (Clément Ducol, Camille)
Millors efectes visuals (Cédric Fayolle)
Millor so (Erwan Kerzanet, Aymeric Devoldère, Cyril Holtz, Niels Barletta)
L’Histoire de Souleymane (‘La Historia de Souleymane‘), de Boris Lojkine (França, 2024), que comptava amb 8 nominacions i va obtenir 4 premis:
Millor guió original (Boris Lojkine, Delphine Agut)
Millor actriu secundària (Nina Meurisse)
Millor actor novell (Abou Sangare)
Millor muntatge (Xavier Sirven)
Le Comte de Monte-Cristo (‘El Conde de Montecristo‘), d’Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 14 nominacions i va guanyar 2 premis:
Millor disseny de vestuari (Thierry Delettre)
Millor direcció artística (Stéphane Taillasson)
Vingt Dieux (Holy Cow), de Louise Courvoisier (França, 2024). Comptava amb 4 nominacions i va obtenir 2 premis:
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha obert la convocatòria de la 2a edició del programa de de suportEuropa Cinemas Training Boot Camps, que compta amb el finançament d’Europa Creativa MEDIA.
El programa donarà suport a la formació, els tallers i altres iniciatives rellevants de desenvolupament d'habilitats dels exhibidors/es de cinema.
Cada Boot Camp es crearà localment per i per a membres de la xarxa, tot assegurant que cada iniciativa sigui rellevant i oportuna.
És una oportunitat única per crear un esdeveniment per a les vostres necessitats específiques!
L'objectiu és:
Formar professionals del cinema en competències, pràctiques i processos on hi hagi una necessitat específica local o regional.
Apropar tots els llocs d'una regió a un estàndard de competència comú en àrees identificades, per exemple, negoci, innovació, desenvolupament d'audiències, màrqueting, comunicació, habilitats tecnològiques…
Millora dels exhibidors a través del coneixement compartit sobre models de negoci innovadors.
Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la sostenibilitat ambiental i promoure els objectius marcats a la Carta Verda de la xarxa (disponible al web).
Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la diversitat i la inclusió, i promoguin els objectius establerts a la Carta d'equilibri i inclusió de gènere de la xarxa (disponible al web).
Sessió informativa
Europa Cinemas organitza una sessió Zoom per informar els membres de la xarxa sobre l'esquema de Boot Camps: dilluns 10 de març de 2025 a les 14:00 (CET). Els membres de la Xarxa han rebut una invitació per correu electrònic per a aquesta sessió (realitzada en anglès).
Tens una idea?
Participa a la sessió de Zoom, familiaritza't amb les bases, redacta el teu concepte de Boot Camp, configura el teu equip organitzador, troba els teus participants Boot Camp i presenta-t'hi!
La 28a edició del Festival de Málaga, que es durà a terme del 14 al 23 de març de 2025, exhibirà 260 produccions a les seves diverses seccions. En aquesta ocasió, el suport d'Europa Creativa MEDIA adquireix un protagonisme especial i reflecteix la seva contribució al desenvolupament i la difusió del cinema europeu.
Organitzat per l'Ajuntament de Màlaga i Màlaga Procultura, el certamen compta amb el suport del Ministeri de Cultura a través de l'ICAA, la Diputació de Màlaga, la Junta d'Andalusia, la Conselleria de Turisme i Andalusia Exterior, així com la Conselleria de Cultura i Esport. Entre els seus patrocinadors figuren Repsol com a partner multienergia, a més de RTVE, Atresmedia, Fundació "La Caixa", Cerveses Victoria, Iryo i Diario SUR.
Secció Oficial La Secció Oficial competitiva inclou 22 llargmetratges, dels quals 15 són espanyols i 7 llatinoamericans. Entre ells, tres títols compten amb el suport de MEDIA:
‘Los Tortuga’, de Belén Funes (Espanya, Xile, 2024). Una coproducció entre la catalana Oberon Cinematográficai l’andalusa La Claqueta. Compta amb suport MEDIA al European Slate Development per part de La Claqueta.
‘Molt lluny (Zo Ver Weg)’ (‘Muy lejos’), de Gerard Oms (Espanya, Països Baixos, 2024). Una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam. Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Single Project de Zabriskie Films).
Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat (Espanya, Portugal, 2024). Una coproducció de la catalana Distinto Films, la valenciana Jaibo Films, i la portuguesa O som e a Fúria. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Zonazine Sección Oficial
Dedicada a propostes innovadores presenta el següent film amb suport MEDIA:
Esmorza amb mi (‘Desayuna conmigo’), d’Iván Morales (Espanya, 2024). Una coproducció de les catalanes Distinto Films, WKND i Dos Soles Media. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
Curtmetratges a la Secció Oficial:
El Festival també posa en valor el format curt, amb produccions que compten amb suport MEDIA:
‘De sucre’ (‘De azúcar’), de Clàudia Cedó (Espanya, 2024). Una coproducció de la catalanaLastor Mediai la valencianaSuica Films. Compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
Animazine:
‘Buffet Paraíso’, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Producció d'Hampa Studio, WKND i DISNOSC. Suport MEDIA al European Slate Development.
Mosaico Panorama Internacional
Aquesta secció acull produccions europees, entre les quals figuren les següents amb el suport de MEDIA:
‘Fuga’, de Mary Jiménez i Bénédicte Liénard (Bèlgica, Països Baixos, França i Perú). Coproducció de Clin D'oeil Films, SNG Film, Tu Vas Voir i Perpetua Cine. Suport MEDIA al European Slate Development.
‘L'Attachement’, de Carine Tardieu (França). Producció de Karé Productions, France 2 Cinema i Umedia. Suport MEDIA a European Film Distribution (estrena a Bèlgica).
Seccions i activitats paral·leles
El Festival de Màlaga també incorpora diverses activitats on es projecten obres audiovisuals amb suport MEDIA:
Cinefórum:
‘La Virgen Roja’, de Paula Ortiz (Espanya i EUA). Producció de Elástica Films, Avalon i Amazon MGM Studios. Suport MEDIA al European Slate Development.
Cinema per a la infància:
‘La llum d'Aisha’, de Shadi Adib (Espanya, Alemanya i Singapur). Producció de Castelao Productions, Castelao Pictures, Mago Audiovisual Production, La Luz de Aisha AIE, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Peng! Boom! Tschak! Films y Sangnila. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
‘Dragonkeeper - Guardiana de Dragones’, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i la Xina). Producció de Guardián de Dragones AIE, China Film Animation, China Film Corporation, Movistar Plus y Atresmedia Cine. Apoyo MEDIA en desarrollo de contenido.
Cinema i salut:
‘Campeones’, de Javier Fesser. Producció de Morena Films, Películas Pendleton i Movistar Plus. Suport MEDIA a la distribució.
El Festival de Màlaga es consolida com un espai de referència per a la indústria cinematogràfica espanyola i iberoamericana. La presència de projectes amb suport d'Europa Creativa MEDIA reafirma la transcendència d'aquest programa en l'impuls i la projecció del talent audiovisual europeu.
Per a més informació i detalls sobre la programació completa del Festival, visiteu l'enllaç següent.
BDC Discoveries de Balkan Documentary Center és un programa de formació contínua per a professionals del documental o dels mitjans procedents dels Balcans, que treballin en projectes relacionats amb aquesta zona de països o que busquin un coproductor/a d'aquesta regió. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 10 de març.
Els i les participants es beneficiaran d'una qualificació professional de postgrau, així com de professionals del documental disposats a explorar el marc internacional.
BDC Discoveries està organitzat en tres mòduls (a les ciutats de Belgrad, Sofia i Leipzig) en col·laboració amb Beldocs IFF i DOK Leipzig.
BDC Discoveries s'adreça a projectes documentals en desenvolupament amb potencial internacional i un enfocament cross media. El format és de set equips de productor/a i guionista o director/a. Com a excepció, també es podran seleccionar directors/es que cerquin productors/es. Com a observadors al taller, es convidarà tres representants d'organitzacions, canals de televisió/plataformes i/o fons relacionats amb la regió dels Balcans.
L'idioma de treball és l'anglès.
Quota de participació: 1.000 euros per equip. Cobreix matrícula, allotjament i manutenció.
La regió dels Balcans és definida per l'organització com Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Hongria, Kosovo, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Turquia. Des del 2022 inclouen també Ucraïna.
Aquest espai de dades, denominat TEMS (Trusted European Media Data Space), és una iniciativa conjunta de 42 organitzacions que representen centenars de parts interessades de 12 països dels sectors cultural i creatiu per treballar en solucions de dades que els beneficien. El consorci TEMS inclou:
Difusors, editors, agències de notícies, productors, arxius nacionals audiovisuals, associacions d'innovació i organismes de normalització.
Empreses d'infraestructures informàtiques amb experiència demostrada en el disseny i l'operació d'espais de dades.
Participar a l'enquesta pot ajudar a representar una oportunitat única perquè tot tipus de mitjans uneixin forces per construir solucions i augmentar el poder de negociació.
Amb el creixement de les tecnologies d'IA i la ràpida adopció de les seves eines, totes les indústries, especialment la dels mitjans de comunicació, han reconegut la necessitat urgent de millorar la gestió i el control de les dades, alhora que en faciliten la circulació per optimitzar-ne el valor.
Les organitzacions de mitjans de comunicació necessiten cooperar de manera urgent per desenvolupar i adoptar processos i solucions basats en dades que els permetin mantenir-ne la competitivitat. Un espai compartit de dades pot revitalitzar la indústria europea dels mitjans de comunicació i crear noves oportunitats?
TEMS vol ajudar a aprofitar els beneficis de les seves dades.
La 40a edició dels Film Independent Spirit Awards, que homenatgen les millors pel·lícules i sèries de televisió independents del 2024, van ser presentats per Film Independent el passat dissabte 22 de febrer de 2025.
Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: el film d'animació 'Flow', de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), i el documental 'No Other Land', de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024).
Així, la cinta d'animació letonaFlow va rebre el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que 'No Other Land' va ser guardonada amb el Premi a Millor Llargmetratge Documental.
Des de l'enllaç següent podeu veure el vídeo del lliurament del premi a Flow:
Inclou el procés de gestió de continguts audiovisuals (des de la conservació, digitalització, documentació, accés i reutilització a la promoció).
Es posa el focus en els coneixements fonamentals i en les habilitats necessàries per als professionals que treballin en la gestió dels arxius audiovisuals.
A FRAME Basics es tracten els temes següents:
Associacions i xarxes internacionals del patrimoni audiovisual.
Procés de fitxer.
Estratègies d'accés.
Accés a casos d'estudi de projectes.
Actiu físic de mitjans audiovisuals.
Procés de migració.
Pla de digitalització, disseny i implementació de projectes.
Formats d'arxius digitals audiovisuals.
Procés de documentació i gestió de dades.
Ús de dades.
IA aplicada a arxius audiovisuals.
Marc jurídic dels arxius audiovisuals i dels drets d'autor.
El taller està dissenyat i impartit en anglès per reconeguts experts europeus i internacionals que compartiran les millors pràctiques, consells i coneixements fonamentals.
Qui s'hi pot presentar?
FRAME Basics s'adreça a professionals europeus i internacionals que treballin a l'àrea dels arxius audiovisuals, independentment de la seva experiència, nacionalitat o sector d'activitat (tècnic, documentació o producció, etc.).
Això no obstant, aquesta formació està ideada principalment per a professionals que necessitin adquirir els fonaments dels arxius audiovisuals i, més aviat, per a aquells que tinguin poca experiència o cap formació de base en aquest camp.
Se seleccionaran un total de 16 participants.
Quan i on?
El programa es duu a terme en línia durant sis mitges jornades, en dues parts, del 16 al 18 de juny i del 23 al 25 de juny de 2025.
Quota de participació:
La quota cobreix els costos de l'organització de les sessions, la creació i la producció del programa de formació, així com els materials formatius i la remuneració dels experts.
500 euros (participants sense beca).
300 euros (participants amb beca).
Beques: S'atorgaran beques prioritàriament als participants de països de baixa capacitat de producció audiovisual, però en cas que necessiteu una beca, s'acceptarà una carta de presentació explicant la necessitat d'aquest suport financer i la impossibilitat d'obtenir-lo per part de les institucions del vostre país d'origen.
La 75a edició de la Berlinale, que s’ha dut a terme entre el 13 i el 23 de febrer de 2025, ha fet públics els premis de les diferents seccions.
Entre les pel·lícules guardonades figuren tres films amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2025 són:
Competition
El Mensaje (‘The Message‘), d’Iván Fund (Argentina, Espanya, 2025), guardonada amb l'Ós de Plata Premi del Jurat de la competició oficial del Festival de Berlín 2025.
Perspectives:
Kaj ti je deklica (‘Little Trouble Girls‘), d’Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia, 2025), guardonada amb el Premi del Jurat Fipresci.
Generation 14 Plus:
Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025), que va rebre una menció especial del Jurat Internacional de la Competició Generation 14 Plus. Així com també va rebre la menció honorífica del Premi d'AG Kino – Gilde – Cinema Vision 14Plus.
Cal destacar també que la producció catalana 'Sorda', òpera prima d'Eva Libertad, va obtenir dos premis a la Berlinale: el Premi Panorama del Públic i el premi independent Arthouse Cinema Award.
Produïda per Distinto Films, en coproducció amb Nexus CreaFilms i A Contracorriente Films, compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i La7, amb el finançament de l'ICAAi el suport de l'ICEC, la Regió de Múrcia i l'Ajuntament de Molina de Segura. La distribució nacional anirà a càrrec d'A Contracorriente Films i de les vendes internacionals se'n farà càrrec Latido Films.
Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 75a edició de la Berlinale.
Aquesta trobada està destinada a professionals del cinema apassionats per fer pel·lícules i sèries per a joves audiències. Cada any se celebra a la tardor en el marc del Young Horizons International Film Festival a l'esmentada ciutat polonesa.
Fins a l'11 de maig del 2025, l'organització convida productors/es d'arreu del món a presentar projectes de llargmetratge i de sèrie per a pitching. Els resultats de la selecció s'anunciaran a mitjan de juny de 2025.
Qui s'hi pot presentar?
Productors d'arreu del món.
Projectes elegibles per a enviament de sol·licituds - regles generals:
Projectes de llargmetratges o sèries per a infants en edat preescolar, infants, adolescents, adults joves i famílies.
Tot tipus: animació, live-action, documental, transmèdia.
A l'etapa de desenvolupament, producció o postproducció amb el productor a bord.
Amb potencial internacional i obert a coproductors.
Seccions de pitching:
En desenvolupament:
En aquesta secció tindreu una presentació a l'escenari de cinc minuts seguida d'una sessió de cinc minuts de Q&A (preguntes i respostes) amb els experts.
Condicions:
Projectes de pel·lícula o sèrie.
Públic objectiu: preescolars, nens, adolescents, adults joves, famílies.
Live-action, documental, animació i transmèdia.
Amb potencial internacional.
Buscant coproductors i socis.
Amb un productor a bord.
Projectes d'arreu del món.
Documentació i materials:
Formulari en línia de desenvolupament completament emplenat. Inclou informació com a títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, durada i nombre d'episodis (si és sèrie), biografies i filmografia del productor i guionista, perfil de l'empresa, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
Foto o visual clau del projecte.
Logline, sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 caràcters, espais inclosos) i tractament (pel·lícula, dues pàgines) o esquemes d'episodis (sèrie, dues pàgines).
Estructura de finançament previst (en euros).
Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, tractament pilot (sèrie), escena de diàleg, concepte sobre la diversitat representada al projecte.
Tots els documents han de ser en anglès.
A Work In Progress:
En aquesta secció tindreu vuit minuts de presentació a l'escenari seguida de cinc minuts de sessió Q&A (preguntes i respostes) amb els experts.
Condicions:
Llargmetratge o sèrie.
Públic objectiu: preescolars, infants, adolescents, adults joves, famílies.
Live-action, documental, animació i transmèdia.
En etapa de producció o postproducció amb rodatge iniciat a finals d'agost de 2025.
Amb potencial internacional.
Buscant coproductors i socis (difusors, agents de vendes internacionals, etc.)
Amb un productor/a a bord.
Projectes d'arreu del món.
Documentació i materials:
Formulari en línia de Work in progress completament emplenat. Inclou informació com: títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, durada, nombre d'episodis (si és sèrie), biografia i filmografia del/s productor(s), guionista(s) i del director, perfil de la companyia de producció, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
Foto o visual clau del projecte.
Logline, sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 espais incloent espais) i tractament (cinema, dues pàgines) o esquema d'episodis (sèrie, dues pàgines).
Estructura del pla de finançament (en euros).
Opcional: enllaç a materials de la pel·lícula / material d'arxiu.
Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, tractament del pilot (sèrie), escena de diàleg, concepte sobre la diversitat representada al projecte.
Tots els documents han de ser en anglès.
A Market Presentation:
Projecció tancada d'una hora de material cinematogràfic seguida d'una presentació de 15 minuts davant d'agents de vendes internacionals, distribuïdors i canals de televisió/plataformes.
Només es poden presentar llargmetratges.
Condicions:
Llargmetratge acabat o gairebé acabat (any de producció 2025/2026).
Públic objectiu: preescolars, nens, adolescents, adults joves i famílies.
Live-action, documental, animació i transmèdia.
Amb potencial internacional.
Buscant distribuïdors, canals de televisió/plataformes, agents de vendes internacionals.
Guió complet disponible.
Amb un productor a bord.
Projectes d'arreu del món.
Documentació i materials:
Formulari en línia de Market Presentation completament emplenat. Inclou informació com: títol del projecte, format, gènere, públic objectiu, biografies i filmografia del productor, director i guionista, descripció de l'empresa, coproductors (si n'hi ha), països de producció.
Foto o visual clau del projecte.
Logline i sinopsi (respectivament: 300 i 1.000 caràcters, espais inclosos).
Estructura de finançament (en euros).
Enllaç als materials de la pel·lícula.
Materials opcionals: concepte de sostenibilitat, concepte de màrqueting, bíblia, escena de diàleg.
Tots els documents han de ser en anglès.
Data límit: 11 de maig de 2025.
Young Horizons Industry International Co-Production Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Cartoon Next imagina el futur de l’animació i el contingut digital i està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el projecte d’animació o la propietat intel·lectual d’animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media.
Destinat a un públic preescolar de dos a quatre anys, el projecte es troba en desenvolupament i té una vessant educacional i socioemocional.
Sinopsi
En un món ple de soroll i distraccions infinites, Biggie ofereix als nens en edat preescolar una perspectiva nova. Envoltat d'un entorn vibrant i de vegades aclaparador, Biggie demostra que afrontar els reptes amb creativitat, consciència i un enfocament tranquil pot ser alhora potent i divertit. 'Biggie and the Magic Bag' inspira als més petits a abraçar la imaginació, trobar alegria en els moments quotidians i descobrir la màgia de frenar i jugar amb propòsit.
L'informe ofereix una anàlisi de la disponibilitat de pel·lículesde cinemaestrenades als cinemes i després emeses per TV lineal o disponibles als catàlegs SVOD i TVOD de 17 països de la UE.
Segons es desprèn de l'informe, més del 60% de totes les pel·lícules de la UE27 emeses per televisió lineal el 2022 o disponibles als catàlegs SVOD i TVOD el 2023 es van estrenar per primera vegada a la UE.
Dades clau:
L'estrena a les sales és clau per a l'oferta de pel·lícules de la UE, però no és clau per a l'oferta de pel·lícules nord-americanes: els canals de televisió i els serveis de VOD afavoreixen les pel·lícules de la UE que ja tenien una estrena en cinemes: el 61% de totes les pel·lícules de la UE27 emeses per TV lineal i disponibles en serveis SVOD havien tingut una estrena en cinemes a la UE, i fins i tot va arribar al 71% per als serveis de TVOD. Tanmateix, per a altres pel·lícules, en particular pel·lícules nord-americanes, els serveis de VOD depenen en gran mesura de les estrenes no cinematogràfiques. Com a resultat, la proporció de pel·lícules de la UE entre les estrenes cinematogràfiques en estrenes de VOD que anteriorment estaven disponibles als cinemes és molt més alta que la de totes les pel·lícules, tant de cinema com no.
Els canals de televisió es basen en pel·lícules de cinema d'èxit amb un nombre limitat d'espais disponibles per a l'emissió de pel·lícules, les cadenes de televisió tendeixen a afavorir les pel·lícules de cinema, especialment aquelles amb un cert èxit comercial, és a dir, les pel·lícules que ja han aconseguit un cert nivell de notorietat amb la seva estrena als cinemes. El 62% de totes les pel·lícules de cinema de la UE27 emeses per TV lineal el 2022 havien tingut més de 100.000 entrades als cinemes.
Els serveis SVOD i TVOD se centren menys en pel·lícules de cinema amb un inventari molt més gran, els serveis SVOD i TVOD poden combinar més fàcilment pel·lícules de cinema i de no cinema i, fins a cert punt, escollir pel·lícules de cinema que no necessàriament han tingut èxit als cinemes. L'any 2023, el 41% de totes les pel·lícules de cinema de la UE27 disponibles als catàlegs de SVOD havia aconseguit més de 100.000 entrades, mentre que la proporció era lleugerament superior als catàlegs de TVOD, amb un 49%.
Una proporció significativa de pel·lícules de cinema es trasllada ràpidament a una altra finestra d'explotació. El 63% de les pel·lícules estrenades als cinemes el 2022 ja estaven disponibles a la televisió o a TVOD o SVOD en almenys un país de la UE el 2022.
Els serveis de TVOD i SVOD oferien cadascun al voltant del 50% de les pel·lícules estrenades a les sales el 2022. Observant cada finestra, els serveis de TVOD i SVOD oferien cadascun al voltant del 50% de les pel·lícules estrenades a les sales el 2022 a la UE; la quota va ser menor per a la televisió (41%), però significativament més elevada per a les pel·lícules produïdes fa 5 anys.
Després de l'estrena a les sales, les pel·lícules van principalment a TVOD. Les finestres TV i SVOD són camins alternatius després de TVOD? Després de l'estrena a les sales, les pel·lícules passen principalment a TVOD (en menys d'un any); les dades suggereixen que les pel·lícules de cinema es distribueixen després per SVOD o per televisió.
Els serveis de VOD (i en particular SVOD) augmenten la circulació de pel·lícules de la UE en comparació amb la televisió lineal. Els grans catàlegs dels principals serveis paneuropeus de SVOD ajuden a garantir que les mateixes pel·lícules de la UE estiguin disponibles fins a cert punt en un gran nombre de països de la UE. No obstant això, les pel·lícules de la UE continuen disponibles en menys països que les pel·lícules dels EUA, probablement a causa d'una sèrie de factors: fins i tot els serveis paneuropeus han de localitzar-ne l'oferta; és possible que els drets no estiguin disponibles per a tots els països europeus. El TVOD segueix, a grans trets, el mateix patró, tot i que amb una variació lleugerament més elevada entre les ofertes nacionals.
Els canals de televisió lineals tenen més probabilitats d'adaptar la seva oferta de pel·lícules de la UE al seu mercat local i, per tant, les pel·lícules de la UE estan menys disponibles als canals de televisió d'Europa.
Les pel·lícules estrenades en un país estan àmpliament disponibles a la televisió i VOD al mateix país; en un termini de cinc anys, els consumidors accedeixen a través de canals de televisió lineals i/o als serveis de VOD a una gran proporció (el 79% de totes les pel·lícules de cinema, la qual cosa representa el 90% de les entrades) de les pel·lícules estrenades al seu país.
El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.
La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:
Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d’arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d’animació també són benvinguts.
Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d’arreu del món.
Durant els tres dies de l’esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.
Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S’enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.
El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s’enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2025 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d’acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l’esdeveniment.
Criteris d’elegibilitat:
Els llargmetratges de ficció o documental han de:
Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
No hi ha límit de pressupost o gènere.
Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.
L’equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.
Els projectes immersius han de:
Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
Ser ficció, documental, sèrie o animació.
Tenir una durada mínima de 10 minuts.
Ser idees originals o adaptacions.
No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s’accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.
L’equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d’inscripció (això per tal de documentació i de recerca).
Inscripció:
La presentació de sol·licitud es realitza en dos passos:
2. Puja els materials següents per completar la teva inscripció. Han d’estar traduïts a l’anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d’incloure el següent:
Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
Declaració del director/a i/o concepte visual.
Perfil de l’empresa productora.
Pressupost en euros.
Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l’esdeveniment i l’any.
Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:
Entre el/la productor/a i l’autor/a/guionista.
Entre el/la productor/a i el director/a.
Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n’hi hagués-.
Entre el/la productor/a i l’agent de vendes -si n’hi hagués-.
Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia’l per e-mail indicant el títol del projecte a l’assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.
En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència d'usuari i disseny d'experiència interactiva. Cada projecte l’ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.
Condicions de participació:
Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se’ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que circularà entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.
La participació a l’esdeveniment dona dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:
Despeses de viatge i allotjament del director/a, i allotjament del productor/a, per a cadascuna de les pel·lícules seleccionades, durant quatre nits (del 28 d'agost a l'1 de setembre del 2025).
Oportunitats de networking i reunions one to one.
Promoció del projecte.
Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.
A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:
Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2025’. El logotip es proporcionarà de manera electrònica.
Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market.
Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l’esdeveniment.
A cambio, todos los equipos de los proyectos seleccionados deben:
Incluir la siguiente línea y el logo autorizado en los créditos cuando la película esté completada: ‘Presentada en el Venice Production Bridge 2025’. El logo será proporcionado de forma electrónica.
Asistir a las actividades del Venice Gap-Financing Market.
Asistir a todas las reuniones one to one preorganizadas durante el evento.
Destinat a projectes de llargmetratge documental creatiu i docuseries en etapa de desenvolupament i producció inicial que desafiïn gèneres, formats i fronteres de mitjans, Ex Oriente Film és un taller dissenyat per a creadors principalment d'Europa central i oriental (inclosos països candidats i en procés d'adhesió a la UE seleccionats) i/o per a projectes documentals creatius que aborden històries de la regió esmentada.
Ex Oriente Feature Docs donarà la benvinguda a cineastes que duguin a terme experiències intenses i atractives i que canviïn la manera com reflectim la nostra realitat. Els projectes estaran representats per un equip de productor/a-director/a.
Ex Oriente Series donarà la benvinguda a projectes de sèries documentals factuals i creatives en desenvolupament i en etapa inicial de producció amb idea o visió original i amb potencial internacional. Els projectes han de ser representats per creatius/directors i per l'equip de productors/es.
Els materials següents es requeriran per completar la sol·licitud:
Logline (fins a 220 caràcters, espais inclosos).
Sinopsi (fins a 2000 caràcters, espais inclosos).
En llargmetratge: Tractament del llargmetratge documental (fins a 6.500 caràcters, espais inclosos).
En sèrie: Descripció detallada dels episodis de la sèrie (fins a 6.000 caràcters, espais inclosos). PDF de la bíblia de la sèrie (tractament pilot, personatges, arc argumental de la primera temporada, breu biografia, imatges). Guió pilot o mostra de guió pilot (si està disponible).
Declaració del director/creador sobre el projecte i el seu tractament visual (fins a 3.500 caràcters, espais inclosos).
Pla de finançament.
Tres imatges stills.
Fotografia del director/a-creador/a, biografia i filmografia.
Fotografia del productor/a, biografia i filmografia. Perfil de l'empresa.
Enllaç a material work-in-progress (pot ser bàsico o basat en material de cerca o un tràiler).
Enllaç a pel·lícula prèvia del director/a.
Vídeo de presentació que expliqui la motivació darrere de la realització d'aquesta pel·lícula/sèrie en particular i l'assistència al taller (el vídeo ha de durar entre dos i cinc minuts i pot gravar-se per ordinador o per telèfon).
Calendari d'Ex Oriente Film 2025: Ex Oriente Feature Docs > Primera sessió: Juny de 2025. Segona sessió: Octubre de 2025. Tercera sessió & East Doc Forum: Març de 2026.
Ex Oriente Series > Primera sessió: Juny de 2025. Segona sessió: Octubre de 2025. Tercera sessió & East Doc Fòrum: Març de 2026.
La propera edició de Cartoon Forum, de CARTOON, es durà a terme del 15 al 18 de setembre de 2025.
Creat el 1990, se centra en sessions de pitching/presentació de projectes preseleccionats de sèries d'animació per a televisió o plataformes, on els productors d'animació poden trobar socis transfronterers i accelerar els acords de finançament.
Permetrà finalitzar coproduccions, acordar precompres, negociar acords de distribució, discutir opcions sobre tota mena de drets i llicenciar drets secundaris.
30 minuts per convèncer els compradors:
Les sessions de pitching o de presentació són l'element central de Cartoon Forum. Cada projecte es presenta en 30 minuts a tots els socis potencials reunits a la mateixa sala.
La projecció de tràilers davant de tots els participants durant els Croissant & Coffee Shows permet conèixer els projectes i anima a assistir a les sessions de pitching.
Una fórmula altament eficient:
Des del 1990, gairebé 1.000 projectes presentats a Cartoon Forum han obtingut el seu finançament i ara estan en producció o es retransmeten arreu del món.
De mitjana, més d'un de cada tres projectes presentats a Cartoon Forum aconsegueix finançament i entra en producció.
Coneix-ne els compradors:
Gairebé tots els difusors europeus i els principals grups d'inversió en mitjans assisteixen cada any al Cartoon Forum per conèixer un avenç dels darrers projectes d'animació per a televisió i triar els futurs èxits.
Quin projecte s'hi pot presentar?
Els productors/es poden presentar un projecte de televisió (sèrie o especial de televisió) d'animació en desenvolupament, amb una durada total mínima de 26 minuts:
Més enllà de l'etapa conceptual, prou polit i desenvolupat.
Encara no amb tot el finançament reunit.
Les sessions de pitching es duran a terme en tres estudis simultàniament (sales blau, rosa i porpra).
CARTOON organitzarà el programa de sessions al llarg dels tres dies en funció del target, nacionalitat, coproductors, continguts… expressats pels compradors de cada projecte.
Quin projecte s'hi pot presentar?
Només es podrà presentar un projecte de televisió per empresa.
Un projecte d'animació d'una durada mínima de 26 minuts.
El projecte pot ser una sèrie destinada a televisió (i plataformes de streaming) o un especial de televisió. La durada total del projecte (suma de tots els episodis previstos) ha de ser com a mínim de 26 minuts. No es consideraran projectes amb una durada total dexecució inferior a 26 minuts.
S'accepten totes les tècniques d'animació amb un mínim de 50% d'animació.
El projecte ha d'estar “en desenvolupament”, és a dir: més enllà de l'etapa de concepte, prou polit i desenvolupat, i encara no ha de tenir tot el finançament reunit.
Materials:
- Pas 1: Preparació de materials:
1. Sinopsi: Breu descripció de la història per publicar a l'app mòbil de CARTOON i a la seva pàgina web.
En anglès.
Màx. 700 caràcters, inclosos els espais.
2. Arxiu del projecte (PDF).
Prepara un arxiu de presentació del teu projecte de la millor manera possible i agrega els elements que descriuen de manera òptima el teu projecte per convèncer el comitè de selecció.
Pàgina resum amb el títols, els productors/es i coproductors/es, el format, l'audiència i un still representatiu.
Concepte del projecte.
Diversos stills atractius del teu projecte.
Tractament/argument (descripció extensa de la història).
Descripció dels personatges.
Nota d'intenció del productor/a.
Descripció de l'estat del progrés.
Còpia de la carta d'opció de transferència de drets.
Important:
Documentació en un únic PDF.
No excedir les 25 pàgines.
En anglès.
Màx. 10MB.
3. Carta d'interès:
Cada projecte ha d'anar acompanyat d'una declaració d'interès per escrit d'un canal de televisió o un streamer que acrediti el seu interès en el projecte.
Al formulari en línia hauràs de proporcionar:
Nom de l'empresa.
Nom de la persona de contacte.
PDF amb la carta d'interès.
4. Imatges:
A més de les imatges del projecte, prepara tres stills impactants del projecte per a l'app mòbil, la pàgina web i la premsa.
Les companyies productores s'esmentaran a l'app mòbil i a la pàgina web, però no s'agregarà cap dret d'autor a les imatges fixes (pots intertar-ne un, si ho desitges).
Les imatges no es poden modificar una vegada enviat el projecte:
1 still vertical (1920x2560 px, 300 DPI, RGB, jpg, máx. 10MB) amb el títol del projecte, amb els logos o noms de les empreses productores.
1 still horizontal (1920x1150 px, 300 DPI, RGB, jpg, máx. 10MB) sense textos; aquesta imatge ha de ser diferent de la vertical, amb un esment discret del copyright.
1 still quadrat (650x650 px, 72 DPI, solo jpg, máx. 1 MB) amb un esment discret del copyright.
- Pas 2: Connecta't al teu compte.
Ves a My Cartoon i inicia sessió o crea un compte.
- Paso 3: Completa el formulari en línia (un cop es trobi disponible).
Ves a My Projects, tria Cartoon Forum i fes clic a 'Enviar projecte'.
Revisa prèviament el formulari i consulta tota la informació que has de proporcionar.
Completa tots els camps obligatoris, tots a la vegada.
No oblidis fer clic a enviar.
Rebràs un resum per correu electrònic un cop enviat el projecte.
Data límit: 7 de maig de 2025.
S'informarà els productors/es si el seu projecte ha estat seleccionat i podran actualitzar les seves llistes de verificació cap a finals de maig de 2025.
La Comissió Europea s'està preparant per al proper marc financer plurianual (MFP), el pressupost a llarg termini de la UE, que començarà el 2028. I ha obert la consulta pública sobre "El proper pressupost a llarg termini (MFP) de la UE: finançament de la UE per a l'educació transfronterera, la formació i la solidaritat, els joves, els mitjans de comunicació, la cultura i els sectors creatius, els valors i la societat civil". S'hi pot participar fins al 7 de maig de 2025.
Aquesta consulta pública està oberta. Les vostres aportacions es tindran en compte a mesura que es desenvolupi i perfeccioni aquesta iniciativa. Es resumiran les aportacions que es rebin en un informe sinopsi explicant com s'ha tingut en compte. Els comentaris rebuts es publicaran en aquest enllaç i, per tant, hauran de complir les normes de recepció de comentaris.
El públic objectiu de la consulta és el següent:
Institucions de la UE, autoritats i institucions nacionals, autoritats regionals i locals,
Destinataris de finançament de la UE incl. agricultors, investigadors, estudiants, etc.,
Ciutadans,
Empreses, pimes i associacions empresarials,
Altres parts interessades (llista no exhaustiva): organitzacions rellevants de la societat civil, comunitat científica/de recerca, àmbit acadèmic, grup de reflexió, mitjans de comunicació, etc.
Agents internacionals.
Per què es fa la consulta?
La Comissió Europea s'està preparant per al proper marc financer plurianual (MFP), el pressupost a llarg termini de la UE, que començarà el 2028.
Seguint les directrius polítiques de la presidenta Von der Leyen per a la Comissió Europea 2024-2029, la Comissió té com a objectiu crear un pressupost més senzill, més enfocat i sensible que reflecteixi les prioritats estratègiques europees. Per aconseguir-ho, s'inicien set consultes públiques per recollir opinions de les parts interessades sobre com aprofitar al màxim el pressupost de la UE. Les consultes abastaran diverses àrees polítiques, com ara la política de cohesió, l'agricultura i els afers interiors, amb l'objectiu de crear un pressupost més eficaç i eficient que assoleixi els objectius clau.
Es preveu que les propostes de la Comissió es presentin el 2025.
Respondre al qüestionari Podeu contribuir a aquesta consulta pública tot omplint el qüestionari en línia. Si no podeu utilitzar el qüestionari en línia, poseu-vos en contacte amb l'organització mitjançant l'adreça de correu electrònic següent: SG-MFF-PUBLIC-CONSULTATIONS@ec.europa.eu.
Els qüestionaris estan disponibles en algunes o totes les llengües oficials de la UE. Podeu enviar les vostres respostes en qualsevol idioma oficial de la UE.
Per motius de transparència, les organitzacions i les empreses que participen a les consultes públiques han de registrar-se al Registre de transparència de la UE.
Per poder contribuir-hi, haureu de registrar-vos o iniciar sessió amb el vostre compte de xarxes socials existent.
L'actual marc financer plurianual (MFP) —el pressupost a llarg termini de la UE— s'allarga fins a finals de 2027. El 2025, la Comissió presentarà propostes exhaustives per al MFP posterior al 2027 i per a la propera generació de programes financers. Tal com es va anunciar a les Directrius polítiques de la presidenta Von der Leyen, la Comissió està treballant per aconseguir un pressupost de la UE centrat, més senzill i amb més impacte que reflecteixi les prioritats estratègiques de la UE, amb l'ambició de ser una 'Comissió d'inversions'.
Aquesta consulta cobreix els fons de la UE que donen suport a l'educació transfronterera, la formació i la solidaritat, els joves, els mitjans de comunicació, la cultura i els sectors creatius, els valors i la societat civil. La decisió d'agrupar qüestions serveix per donar suport al treball preparatori i no s'afavoreix a l'arquitectura de futurs programes.
Aquesta consulta forma part de l'exercici general de consulta pública sobre el proper MFP, les consultes públiques relacionades obertes per rebre comentaris es poden trobar als enllaços següents:
Es tracta d'un curs europeu dedicat al guió i al desenvolupament de concepte d'obres d'animació en format sèrie, web sèrie i especial de televisió.
S'adreça a graduats/des i professionals joves que treballin al sector de l'animació. Aquesta formació es realitzarà del 21 d'abril al 4 de juliol de 2025 i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
En aquest curs exclusiu personalitzat d'onze setmanes de durada es treballa en les fases d'escriptura i desenvolupament. En concret, els i les participants treballen en el guió d'un especial o pel·lícula d'animació per a la televisió adaptada d'una obra de literatura per a adults joves i en el desenvolupament d'un concepte per a una sèrie o websèrie d'animació. Tots dos exercicis cobreixen un terreny similar en relació amb els desafiaments que planteja el guió, la posada en escena i la metodologia. És un projecte en grup (de tres a quatre participants).
El programa inclou la participació d'una setmana al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, així com al seu mercat, MIFA. Tenir presència en aquest esdeveniment clau al calendari de la indústria de l'animació internacional permet comprovar la gran varietat de pel·lícules d'aquest gènere que es produeixen arreu del món.
Guió per a un especial de televisió: tres setmanes.
Cada grup s'involucra en l'escriptura d'un guió per a una pel·lícula de televisió d'animació especial que ha de ser adaptat d'una obra de literatura per a adults joves. Es treballa en col·laboració amb diversos publishers.
Aquest exercici se centra completament en la narrativa del contingut i en l'estructura de la història. Això donarà als participants del curs l'oportunitat d'abordar una tasca d'escriptura més profunda amb la intenció de produir una pel·lícula d'animació per a televisió.
Desenvolupament d'un concepte per a una sèrie: set setmanes.
Els i les participants del curs treballaran en grup per crear un concepte per a una sèrie de televisió o una sèrie d'animació. El concepte serà, potser, un completament original o un basat en obres suggerides de la literatura per a adults joves.
A més de l'escriptura de guió (escriptura de diàlegs, creació d'una miniguia literària o d'una bíblia gràfica), aquesta activitat se centrarà en la narració, el desglossament de les escenes, el ritme i les decisions artístiques. Si l'obra en qüestió és il·lustrada, intentar respectar-ne la literatura i la integritat visual entrarà en joc.
Cada grup desenvolupa el propi concepte de sèrie. Un cop finalitzat, presentarà un dossier complet. Inclou dibuixos d'exploració, storylines i el guió per a un o dos episodis, conjuntament amb animacions curtes il·lustrant els conceptes.
Destaquem que aquestes animacions són produïdes pels estudiants d'una escola d'animació europea i són supervisades de prop pels participants del curs a La Poudrière. En aquest sentit, totes les parts involucrades reben experiència real de com treballar en una coproducció internacional.
Sessions de pitching:
Al final d'aquest curs de formació, cada grup ha de presentar el seu projecte per a una sèrie de televisió davant d'un pànel compost per un jurat professional. Es fan pitchings de 15 minuts de durada per a la presentació del concepte de la sèrie, així com lectures del guió per a l'especial de televisió.
La presentació del concepte de la sèrie inclou una guia literària i una bíblia gràfica, així com algunes animacions il·lustrant el projecte.
El jurat estarà compost per professionals de diferents sectors de la indústria: guionistes, directors, productors o distribuïdors… El projecte serà avaluat sobre la base del seu mèrit artístic general, de la seva originalitat i de la seva viabilitat en termes de producció a Europa.
Localització: Valence, França.
Participants: 10-12.
Quota de participació: 1.000 euros (hi ha beques disponibles per a participants europeus no francesos). Cobreixen quota o allotjament.
Idioma de treball: Els i les participants poden desenvolupar els seus projectes en anglès o francès. Els guionistes de parla anglesa supervisaran els projectes desenvolupats en anglès.
Les sessions de pitching i la lectura dels guions són interpretats (francès a anglès o anglès a francès) per un intèrpret professional que regularment treballa a Cartoon Forum.
Criteris d'elegibilitat: Destinat a professionals de la indústria amb certs coneixements d'escriptura de guió, animació, storyboards o lay-out; estudiants d'animació qualificats interessats en una carrera en direcció de cinema d'animació.
Les consideracions clau per participar són les habilitats relacionades amb el disseny gràfic (habilitat per crear un estil visual distintiu i original), així com l'amor i el coneixement pel món del cinema mateix o per la realització de pel·lícules (comprensió clara dels temes clau que involucren la narració i la posada en escena).
Les sol·licituds de participació al curs es poden enviar per correu electrònic a: contact@poudriere.eu
Materials per a les sol·licituds de participació: Heu d'incloure en un únic document PDF una carta de presentació (motivacions per al desenvolupament i el guió de sèries d'animació) i un CV detallat. També elements visuals com exemples gràfics d'artwork i exemples originals de treballs d'animació realitzats (pel·lícules o exercicis).
Comptarem amb la presència del productor Bernat Manzano (Boogaloo Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la sisena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 27 de febrer de 2025, a les 20h, amb la projecció de la documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto.
Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films, en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianesGraffiti Doc i Escarlata. El documental va competir a la secció Tiempo de Historia de la Seminci i va rebre una menció especial a l’In-Edit “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l’extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.
Sinopsi
Un equip de rodatge recorre les carreteres i pobles del nord de l’Estat espanyol. Segueix les passes del viatge clandestí del grup d’etnomusicòlegs italians Cantacronache, que a l’estiu de 1961, en plena dictadura, va recopilar cançons populars de la resistència, i amb elles, la veu d’obrers, intel·lectuals i pagesos. Ara, a través de la memòria oral, de les cintes i les fotos originals d’aquella expedició, i de reinterpretacions contemporànies d’aquell cançoner, s’estableix un diàleg entre els dos viatges, conformant una geografia emocional i política d’un territori on les ferides del passat continuen obertes.
https://www.youtube.com/watch?v=_a5DEX6axGk
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El proper dijous 13 de març de 2025 es durà a terme, d'11h a 13h, una sessió de Matchmaking per a la convocatòria 2025 de 'Projectes de Cooperació Europea' del Programa Europa Creativa Cultura., la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 13 de maig de 2025.
Les oficines d'Europa Creativa Cultura organitzen aquest esdeveniment de networking, en el qual es presentaran diversos projectes d'arreu d'Europa.
Els requisits per presentar la sol·licitud són els mateixos que per a la convocatòria, és a dir:
Ser una entitat legal amb seu a un dels països participants d'Europa Creativa (inclosos territoris d'ultramar i OCR).
El coordinador ha de tenir una existència legal de, com a mínim, 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
La convocatòria de Projectes de Cooperació Europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors cultural i creatiu de totes les mides de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials. S'espera que les propostes presentin una clara dimensió europea.
Es prioritzaran els projectes que ja es troben en una fase més avançada.
Cada projecte tindrà 5 min. per presentar el projecte + 15 min de preguntes i respostes en una sala de treball amb una selecció del públic.
Inscripcions:
Sol·licitud per presentar el vostre projecteabans del 6 de març de 2025: aquí
Per als participants que vulguin assistir a la sessió de matchmaking com a observadors, podeu registrar-vos aquí.
La inscripció es confirma automàticament i l'enllaç de zoom s'enviarà un dia abans de l'esdeveniment.
Aquest esdeveniment està organitzat per les oficines Europa Creativa Cultura de República Txeca, Estònia, Finlàndia, Geòrgia, Hongria, Islàndia, Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya i Ucraïna.
La 22a edició d’Arthouse Cinema Training, el programa intensiu de formació per a professionals del cinema d’autor de CICAE – Confédération internationale des cinémas d’Art et d’Essai, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA., es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 18 al 24 d’agost de 2025. La primera data límit per inscriure-s’hi és el proper 29 d’abril.
El programa es realitza durant una setmana i reuneix els exhibidors/es del cinema d’autor d’arreu del món per obtenir una visió més profunda sobre la gestió de les sales. Ofereix als i les participants l’oportunitat de reunir-se, establir connexions i aprendre dels experts/es principals de la indústria.
L’únic programa d’aquest tipus al món dona una oportunitat exclusiva per conèixer i intercanviar millors pràctiques amb altres col·legues professionals i esdevenir una part d’èxit de la comunitat internacional del cinema d’autor.
El programa ofereix:
Tallers i conferències en profunditat sobre programació innovadora de cinema d’autor, desenvolupament i màrqueting d’audiències, anàlisi de dades, planificació comercial, pressupostos i recaptació de fons, desenvolupaments tecnològics actuals en exhibició cinematogràfica, sostenibilitat i diversitat, equitat i inclusió.
Conferències, classes magistrals i trobades amb cineastes, organitzadors de festivals, representants de finançament o personalitats clau en la presa de decisions.
Oportunitats de networking amb professionals del cinema d’arreu del món.
Oportunitats per treballar en casos d’estudi actualitzats i desenvolupar projectes individuals sota la guia de tutors experimentats.
Oportunitats d’explorar l’escena cultural vibrant de Berlín amb un grup internacional d’idees afins.
Un equip d’entrenament digital.
Accés a la xarxa global d’exalumnes de CICAE.
Qui hi pot participar?
Els criteris de selecció són:
Joves exhibidors, programadors i operadors de cabina de sales de cinema independent.
Exhibidors que planegin convertir els seus cinemes en cinemes independents.
Exhibidors que planegin (re)obrir una sala de cinema independent.
Professionals institucionals i altres professionals del cinema que vulguin entendre i desenvolupar les seves habilitats a la indústria de l’exhibició independent.
Inclou: Les sessions de formació a Berlín, materials, allotjament en hotel durant el seminari, esmorzars i dinars. Els costos de viatge no s’inclouen a la tarifa.
CICAE valora la diversitat i fomenta les sol·licituds de totes les persones, independentment del seu origen cultural, raça, identitat i expressió de gènere, orientació sexual o discapacitat. Tant el lloc de formació com l’allotjament són accessibles per a cadires de rodes; a més, l’organització es compromet a facilitar la participació de sol·licitants amb necessitats especials.
L’idioma principal de la formació és l’anglès.
Arthouse Cinema Training ofereix una avaluació final i un certificat de finalització del curs. Aquest programa de formació ha rebut la certificació oficial Qualiopio a França.
Beca: CICAE anima els participants a sol·licitar ajuda financera als fons cinematogràfics nacionals o regionals, podràs consultar a l’oficina MEDIA del teu país d’origen si hi ha oportunitats de finançament habilitades. Hauràs d’informar l’organització de CICAE si postules a un ajut nacional o regional.
Aquest informe, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, analitza la relació entre el visionat de SVOD i les entrades al cinema a 9 països de la Unió Europea.
Conclusions principals comparant el consum de pel·lícules als cinemes i a SVOD:
Les pel·lícules produïdes a la UE tenen una proporció més gran de les entrades totals al cinema (28%) que la seva proporció de consum de SVOD (22%). Aquesta menor proporció a SVOD es deu al rendiment comparativament més baix de les pel·lícules nacionals de la UE, mentre que les pel·lícules de la UE no nacionals tendeixen a tenir un millor rendiment a SVOD que als cinemes.
Les pel·lícules depenen molt més dels seus mercats nacionals als cinemes (84% de les entrades) que de l'SVOD (62% de les visualitzacions). Aquesta observació s'aplica a tots els països de la mostra, excepte Alemanya, on la proporció d'entrades al cinema no domèstic i de visualització de SVOD és similar.
Sigui quin sigui l'origen de les pel·lícules, les pel·lícules amb un nombre més elevat d'entrades als cinemes representen una proporció comparativament més gran de les entrades totals al cinema que les pel·lícules més vistes a SVOD del total de visionats SVOD. Això probablement es deu a un nombre molt més elevat de pel·lícules disponibles a SVOD.
Conclusions principals sobre la correlació entre el consum de pel·lícules als cinemes i a SVOD
Un rendiment excel·lent als cinemes no significa automàticament un rendiment excel·lent a SVOD:
La majoria dels 100 millors títols per entrades al cinema des de 1996 estan disponibles a SVOD. Tanmateix, menys del 20% d'aquests títols es troben entre les 100 pel·lícules més vistes a SVOD.
Les millors pel·lícules de la UE disponibles des del 1996 són encara menys propenses a estar entre les pel·lícules de la UE més vistes a SVOD: hi ha menys pel·lícules de la UE disponibles a SVOD i, quan estan disponibles, amb prou feines entren entre les 20 primeres.
Les pel·lícules que s'estrenen a les sales d'un país tenen un rendiment superior a l'SVOD en comparació amb les pel·lícules que no s'han estrenat a les sales. A tots els països de la mostra, les pel·lícules estrenes a les sales representen el 46% de les pel·lícules a SVOD però el 57% del temps de visualització. La "premium" per a estrenes en cinemes és especialment alta a Suècia i Dinamarca.
El 60% de les pel·lícules van tenir un rendiment similar als cinemes i a l'SVOD, és a dir, per sota de la mediana dels dos cinemes i de l'SVOD, o per sobre de la mitjana dels dos cinemes i de l'SVOD.
Per contra,només un nombre limitat de pel·lícules va tenir un millor rendiment a SVOD que als cinemes: el 20% de les pel·lícules de tots els orígens van tenir un rendiment per sota de la mitjana als cinemes però per sobre de la mitjana a SVOD.
TÍTOLS DE TOTS ELS ORIGENS: percentatge de títols per sobre i per sota de la mitjana d'entrades al cinema i la mitjana del temps de visualització a SVOD En % i nombre de títols, pel·lícules produïdes l'any 1996 o posteriors, tots els orígens, tant estrenes de cinema com SVOD, UE9
Període de temps de les dades:
El període de temps retingut per a SVOD és de l'1 de setembre de 2022 a l'1 de setembre de 2023.
El termini retingut per a les entrades al cinema és:
Per a la Part 1 (comparació entre les entrades al cinema i el consum de SVOD) de l'1 de gener de 2022 al 31 de desembre de 2022.
Per a la part 2 (correlació entre les entrades al cinema i el consum de SVOD) del 1996 al 2023.
Entre les produccions guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que comptava amb 11 nominacions i va obtenir dos premis:
Rita és una advocada d’un gran bufet a Mèxic que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el cap temut d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que sempre ha somiat ser.
La iniciativa de formació European Showrunner Training d’Internationale Filmschule Köln, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i es duu a terme de juny a novembre de 2025 a Colònia (Alemanya) i en línia, és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l’oportunitat d’adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s’hi és el 6 d’abril de 2025.
A través de sessions en línia i seminaris presencials juntament amb tutoria en línia, el programa dona suport a cada participant a l'hora de cultivar la mentalitat i la consciència necessària per ser un showrunner d'èxit a Europa.
Els temes inclouen:
Lideratge creatiu.
Guió, Producció, Direcció, Edició.
Impacte social (dins i fora de la pantalla).
El proper 20 de març del 2025 es durà a terme una sessió informativa sobre aquesta formació.
L'anunci dels participants seleccionats al seu shortlist es durà a terme el 15 d'abril del 2025. Després es duran a terme entrevistes de selecció en línia del 22 al 25 d'abril del 2025 de 9h a 14h. L'anunci definitiu de participants finals serà el 26 d'abril del 2025.
CV que inclogui experiències prèvies a la indústria de sèries.
Declaració de motivació per convertir-se en showrunner i assistir a aquesta formació (dues pàgines màx.)
Carta de recomanació signada per un showrunner, guionista principal, productor o executiu de televisió que se centri en el de lideratge del sol·licitant i la mentalitat del productor (inclòs el nom, l'empresa/context i les dades de contacte de la persona que recomana al candidat).
Mostres d'escriptura (extractes d'un a tres guions, cadascun amb un màxim de 10 pàgines).
La propera fase oberta de sol·licitud s'espera per a la primavera del 2025. Serà aleshores quan el formulari de sol·licitud estarà disponible al seu web.
Entrevista:
Els sol·licitants se seleccionaran segons els criteris següents:
Experiència a la indústria.
Talent per escriure guions.
Mentalitat orientada a la producció.
Habilitats de comunicació.
Temperament de lideratge.
També es tenen en compte qüestions de constel·lació de grups.
Tarifa de participació: Reduïda gràcies a Europa Creativa MEDIA.
2.500 euros (excloent-hi allotjament, incloent àpats per als mòduls presencials).
3.500 euros (incloent-hi allotjament i àpats per als mòduls presencials de vuit dies en total).
Data límit: 6 d'abril del 2025.
European Showrunner Training és una iniciativa d'Internationale Filmschule Köln amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La 14a edició d'Emerging Producers ha obert la convocatòria. La data límit per presentar-s'hi és el 31 de març de 2025.
El programa es durà a terme del 27 al 31 d'octubre de 2025 en el marc del Ji.hlava IDFF de la República Txeca, així com a mitjans de febrer de 2026 en el marc de la propera edició de la Berlinale a Alemanya.
La formació s'adreça a productors/es amb diversos anys d'experiència al seu mercat local (és a dir, no estudiants ni graduats recents) amb capacitat de creixement professional futur i amb ambicions d'estar actius al mercat europeu.
Els i les sol·licitants de participació han de tenir, almenys, un llargmetratge o migmetratge documental realitzat que hagi entrat en distribució cinematogràfica i que hagi estat projectat a festivals. L'organització cerca no només productors de cinema documental, sinó també aquells amb experiència en ficció, cinema híbrid, videojocs (educatius o amb vessant documental) o VR. A més, valoren experiència prèvia a altres tallers.
Emerging Producersno està orientat a projectes, és a dir, els sol·licitants no es postulen amb la seva pel·lícula concreta, sinó com a individus que busquen creixement professional.
Cada any se seleccionen divuit productors/es emergents. S'informarà els i les participants al juliol de 2025 sobre la seva selecció i s'anunciaran oficialment durant el Sarajevo Film Festival a l'agost de 2025.
Tarifa de participació: 2.900 euros.
Inclou allotjament, menjars i pauses de cafè durant les sessions presencials a Jihlava i Berlín.
L´idioma de treball és l´anglès. Per aquesta raó, cal un bon nivell per participar-hi.
Data límit: 31 de març de 2025.
Més informació: Jarmila Outratová (directora executiva) a jarmila@ji-hlava.cz
Com en anys anteriors, Europa Creativa MEDIA tornarà a estar present tant al festival com a l'European Film Market, que té lloc al mateix temps.
Un dels festivals de cinema més grans del món, la Berlinale és una reunió anual important per al públic i la indústria del cinema i els mitjans de comunicació. A més de ser un esdeveniment cultural clau, també és un moment important per a la trobada i intercanvi de tendències del sector.
A continuació, detallem les diferents activitats de la Comissió Europea en el marc del festival i el mercat.
Per accedir-hi, no cal inscripció, és suficient amb l'European Film Market Badge.
La sessió de l'any passat, presentada per Europa Creativa MEDIA, va explorar fins a quin punt els agents europeus, incloses les emissores i els productors, podrien aprofitar les oportunitats de mercat del contingut europeu per trobar audiències arreu d'Europa.
Per al 2025, en una sessió organitzada per Europa Creativa MEDIA, es donaran a conèixer per primera vegada els resultats preliminars d'una enquesta de consumidors a tota la UE sobre hàbits de consum de mitjansde comunicació. La sessió se centrarà en els hàbits mediàtics dels joves i aprofundirà en la implicació d'aquests hàbits per a la competitivitat de la indústria audiovisual de la UE, així com les perspectives de la diversitat cultural als mitjans europeus.
Després d'una introducció de la Comissió Europea, un grup d'experts compartirà les seves idees.
El dijous 13 de febrer i el divendres 14 de febrer es presentarà la calculadora de carboni MEDIA a l'European Film Market. En sessions breus de 20 a 30 minuts, es presentarà la nova calculadora, amb la presència del director de projecte, Florian Raymond, per compartir les primeres idees sobre la nova calculadora paneuropea de carboni per a la indústria audiovisual.
Dijous 13 de febrer del 2025 a les 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Divendres 14 de febrer del 2025 a les 14.00h, 14.30h, 15.00h, 15.30h, 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Accés: Cal acreditació d’EFM, però no es requereix registre a l’activitat.
El proper 17 de febrer, Europa Creativa MEDIA ofereix quatre sessions informatives presencials sobre quatre convocatòries Europa Creativa MEDIA 2025 en el marc de l’European Film Market de la Berlinale. Els professionals interessats en les oportunitats de finançament del programa Europa Creativa estan convidats a unir-se a les sessions informatives organitzades per l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA). Les sessions tindran lloc a la sala de conferències EFM Gropius i estan obertes sense inscripció i l'accés és possible sense acreditació.
Dilluns 17 de febrer a les 9h:30: European Festivals
Dilluns 17 de febrer a les 10h:30: Audience Development & Film Education
Dilluns 17 de febrer a les 11h:30: European mini-slate development & European co-development
Dilluns 17 de febrer a les 12h:30: Skills and Talent Development
Berlinale Co-Production Market: un esdeveniment de cinc dies per a uns 600 productors/es internacionals, agents de vendes, distribuïdors, així com representants de radiodifusió i finançament actius en coproduccions internacionals. Suport a través d'una subvenció MEDIA 360° de 3.738.375 € durant tres anys. Més informació.
Berlinale Talents: un programa de desenvolupament de talent que explora el com i el perquè de fer pel·lícules. Suport a través de la mateixa subvenció MEDIA 360° de 3.738.375 € durant tres anys. Més informació.
Shooting Stars: deu joves actors prometedors d'arreu d'Europa han estat seleccionats per formar part de Shooting Stars, el programa insígnia de la European Film Promotion (EFP). Amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i altres amb 555.400 € de finançament a través de la línia de suport Markets & Networking. Més informació.
El públic de la Berlinalepodrà gaudir d'un programa complet de projeccions en directe i estrenes d'una gran varietat de pel·lícules. Enguany, 14 pel·lícules amb el suport d'Europa Creativa MEDIA es presentaran al festival, algunes d'elles competint pels reconeguts premis de la Berlinale, com ara l'Ós d'Or a la millor pel·lícula.
Les primeres estimacions de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual indiquen que l'assistència al cinema a tota Europa va assolir els 841 milions d'entrades el 2024 (impulsada per l'èxit de les produccions locals), la qual cosa suposa un descens del 2% en comparació amb l'any anterior. A la Unió Europea, les entrades es van estimar en 640 milions, cosa que reflecteix una lleugera disminució del 3% respecte al 2023.
El 2024, el sector cinematogràfic europeu va continuar sentint l'impacte de les vagues a la indústria cinematogràfica nord-americana, que van interrompre la producció i retardar les estrenes, la qual cosa va afectar els resultats de taquilla. Al mateix temps, però, les produccions nacionals van tenir un èxit notable a diversos mercats europeus, tot compensant la poca caiguda dels títols de Hollywood.
Entre les pel·lícules locals destacades que van assolir el primer lloc de les llistes dels seus mercats nacionals es troben el film amb suport MEDIA 'Un p’tit truc en plus', la pel·lícula més reeixida a França el 2024 amb més de 10 milions d’entrades; 'Gundi: Legend of Love', la pel·lícula més taquillera de tots els temps a Bulgària; i 'Stormskärs Maja', la pel·lícula més taquillera a Finlàndia després de la pandèmia.
Les taxes de creixement van variar significativament a Europa. Les primeres estimacions mostren que les entrades van anar des d'un descens del 20% a Xipre fins a un augment del 8% a Eslovàquia. En xifres absolutes, França es va mantenir com a líder en assistència al cinema, amb 181 milions d'entrades venudes, seguida del Regne Unit (127 milions), Alemanya (90 milions) i Itàlia (73 milions).
De manera similar al 2023, Turquia i França van registrar les quotes més altes d'entrades de pel·lícules nacionals, amb un 57% i un 44%, respectivament. Altres quotes de mercat nacional notables es van registrar a la República Txeca (31%), Finlàndia (31%) i Sèrbia (26%).
Tot i que encara està pendent un desglossament complet per origen de les pel·lícules, les primeres dades suggereixen que les pel·lícules de franquícies de Hollywood van continuar dominant les taquilles europees. Títols com 'Inside Out 2', 'Despicable Me 4', 'Moana 2' i 'Deadpool & Wolverine' es trobaven entre les pel·lícules més taquilleres del continent.
En l'àmbit europeu, a més dels èxits locals, el títol francès amb suport MEDIA 'El Comte de Montecristo' va destacar com un gran èxit transfronterer, amb més de 9 milions d'entrades a França i més de 3 milions d'entrades d'exportació a 54 mercats.
El programa de formació EURODOC2025, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha anunciat el llistat de participantsque formen part del seu programa anual.
Entre les productores seleccionades figuren les catalanes Laura Àlvarez Soler (Nanouk Films), amb el documental ‘Homefire‘ ('Un fogal'), escrit i dirigit per Neus Pagèsi Selga; i el productor André Robert, de la productora Malcriada Films.
A EURODOC, que enguany celebra la 26a edició, desenvoluparan els seus projectes de documental i carrera al llarg de vuit mesos. Els grups resultants seran orientats per Heino Deckert (Ma.ja.de, Alemanya), Jean-Laurent Csinidis (Les Films de Force Majeure, França) i Gema Juarez Allen (Gema Films, Argentina).
Enguany, les primeres sessions residencials tindran lloc a Biella (Itàlia) al març, gràcies a la Film Commission Torino Piemonte, i la segona sessió es farà a Ljubljana (Eslovènia) al juny, amb el suport de RE-ACT. A cada país, un grup de productors/es locals s'unirà a la cohort internacional i construirà una sòlida xarxa d'oportunitats creatives i de negoci. Mitjançant les sessions presencials i sessions addicionals en línia, a través del treball en grup, classes magistrals, estudis de casos, consultes individuals i coaching, els i les 40 participants abordaran desenvolupament artístic, desenvolupament i finançament de la producció a l'àmbit europeu i global, fonaments de la coproducció, tècniques i ètica, aspectes legals del desenvolupament, gestió i lideratge d'equips creatius, impacte, màrqueting i difusió del públic, pitching, fins a la tercera sessió a Cork (Irlanda), on es reuniran, gràcies a Screen Ireland, amb 40 convidats/des del sector.
El curs permetrà aprendre sobre els drets aplicats al cinema i a la televisió.
No tots els drets continguts en una producció són tan obvis com un guió basat en una història real, un pòster d'Andy Warhol mostrat al fons d'una escena o un protagonista cantant un tema de, per exemple, Robbie Williams. Només una anàlisi detallada pot evitar errors costosos. La clarificació dels drets a l'audiovisual és cada cop més important, tant a l'àmbit nacional com internacional.
Comprendre aquestes complexitats legals ha esdevingut crucial per al desenvolupament sostenible de moltes empreses audiovisuals.
El taller Clearing Rights for Film and TV ofereix una visió general completa de les estratègies de liquidació de drets i el coneixement jurídic necessari per abordar aquestes qüestions de cara.
Dirigit pels millors experts de la indústria audiovisual i amb casos d'estudi actualitzats, el taller ofereix una immersió profunda en el tema d'una manera sorprenentment entretinguda.
Els i les participants també es beneficiaran d'excel·lents oportunitats de networking, tot fomentant connexions amb altres professionals de la indústria audiovisual europea.
Tarifa de participació: 690 euros (incloent-hi dinars i excloent-hi allotjament). (Actualment amb un descompte de 100€: 590€).
Allotjament a l'hotel: Quatre nits del 3 al 5 d'abril del 2025 per 476 euros. Opcional. Si us plau, selecciona la marca de verificació a la seva web si vols reservar allotjament.
El proper divendres 14 de febrer, l'aclamada pel·lícula d'animació Robot Dreams, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, tindrà una sessió especial de signatures per a tots els fans, al Fòrum de Fnac Triangle (Barcelona), a partir de les 19:00h, amb la presentació del director, Pablo Berger, i del director d'art, José Luis Ágreda.
Robot Dreams, dirigida per Pablo Berger (Blancanieves, 2012, que també compta amb suport MEDIA), i amb la direcció d'art de José Luis Ágreda (Buñuel en el laberinto de las tortugas, 2018, també amb ajut MEDIA), ha esdevingut ja un clàssic contemporani després de la seva exitosa estrena al Festival de Cannes i els seus posteriors premis, Feroz, Gaudí i Goya, culminant en la seva nominació a l'Oscar en la categoria de millor pel·lícula d'animació.
Serà una oportunitat única poder escoltar Pablo Berger i José Luis Ágreda les seves experiències i aventures durant la producció de Robot Dreams.
Una tarda inoblidable en què tindrem també l'oportunitat de participar a la SESSIÓ DE SIGNATURES posterior a la presentació, amb una LÀMINA DE REGALper a tots els i les assistents i el SORTEIG d'una edició col·leccionista de ROBOT DREAMS a Blu-ray.
L'esdeveniment és gratuït, però les places són limitades. Es recomana arribar amb antelació per assegurar la vostra plaça. No us perdeu aquesta oportunitat de formar part de l'univers de Robot Dreams!
Recuperem aquí l'entrevista B2A que vam tenir l'ocasió de fer-li a Pablo Berger, tot just fa un any, amb motiu de la nominació a l'Oscar de Robot Dreams.
https://www.youtube.com/watch?v=0pYhNk6WVb8
Entre les nominacions als Oscars d'enguany també figuren diverses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, entre les quals destaca la cinta també d'animacióFlow, de Gints Zilbalodis , una coproducció entre Letònia, França i Bèlgica, amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que compta amb dues nominacions als Oscars 2025: Millor pel·lícula internacional (per Letònia) i Millor pel·lícula d’animació.
El nostre cicle MEDIA al Maldà us va convidar a la projecció de 'Flow' el passat 30 de gener, així com també ho vam fer el gener de 2024 amb 'Robot Dreams'.
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
En cas que a la vostra empresa us encaixi alguna de les oportunitats i voleu obtenir-ne més informació, podeu sol·licitar-la a través de l’enllaç esmentat de revisió de proposta. També podeu deixar les vostres consultes al formulari i des d’ACCIÓ us assessoraran i us ajudaran a tirar-ho endavant.
Enterprise Europe Network Catalunya
L'Enterprise Europe Networkés una xarxa internacional formada per més de 450 organismes de suport a l'empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats.
La xarxa està present a més de 47 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats. La Comissió Europea va posar en marxa la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) l'any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
TFL Co-production Fund és un fons de TorinoFilmLab que, gràcies al suport d’Europa Creativa MEDIA, dona suport a coproduccions entre productors europeus i coproductors internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el 4 de març de 2025.
Aquesta subvenció dona suport de fins a 50.000 euros i es combina amb tutories per donar suport a pel·lícules en etapa avançada de desenvolupament. El fons està orientat a projectes de llargmetratge de ficció, documental creatiu i animació de més de 60 minuts. Han de ser coproduccions entre productores de països pertanyents a Europa Creativa MEDIA i països que no participen a MEDIA.
Les quotes de coproducció requerides són:
Productors MEDIA: mín. 20% – màx. 70%.
Productors no-MEDIA: mín 30% – màx. 80%.
La producció de la pel·lícula ha d’estar acabada i reportada abans del 10 de novembre del 2025.
A més, aquest fons té l’objectiu d’acompanyar els equips dels projectes als passos finals del viatge cap a la producció. Així, es combinen l'ajuda financera amb sessions de formació.
Consultories i Meeting Event:
Els projectes premiats rebran assessories personalitzades dels experts internacionals de la indústria. Les consultories es decideixen segons l’equip de producció de la pel·lícula segons les necessitats del projecte. Alguns exemples de les tutories proporcionades als projectes: guió, cinematografia, VFX, disseny sonor, disseny de producció, disseny d’audiències, etc.
També, el projecte tindrà l’oportunitat de participar a l’esdeveniment TFL Meeting, que es duu a terme cada novembre a Torí (Itàlia). Això és per tal que els projectes trobin socis addicionals gràcies al networking i a les reunions one-to-one.
Cada any en aquest esdeveniment hi participen 200 professionals (productors/es, distribuïdors/es, agents de vendes internacionals i representants de festivals de cinema).
Anunci de projectes seleccionats: setembre de 2025.
Consultories en línia: octubre - desembre de 2025.
Participació al TFL Metting Event: finals de novembre de 2025.
Complementació i presentació d'informes: novembre de 2025.
Com presentar-s’hi
El paquet de sol·licitud s’ha d’enviar a través del formulari específic a la plataforma TorinoFilmLab.
La documentació requerida haurà de presentar-se en un sol arxiu PDF, traduït a l’anglès, amb la informació següent:
Sinopsi llarga.
Nota del productor/a (màxim dues pàgines). Incloent-hi el tipus de consultories que el projecte desitja rebre i l'historial del productor/a i/o el pla per dirigir la seva carrera en una direcció.
Nota d’intenció del director/a.
Referències audiovisuals de concepte artístic/moodboard.
Enllaços web a pel·lícules prèvies del director/a.
Biografies del guionista, del director/a i del productor/a (una pàgina màxim per persona).
Perfil de la companyia de producció i perfil del coproductor/a (màxim quatre pàgines).
Pressupost de producció detallat en euros.
Pla de finançament incloent estructures de coproducció (noms i països d’empreses productores i de fons de cinematografia participants, percentatges de finançament de cada país, estat del finançament –sol·licitat/confirmat–). Consulteu el formulari suggerit de pla de finançament.
Calendari de desenvolupament i producció detallat (especifiqueu el mes i l’any per cada activitat, especifiqueu el període de rodatge).
Còpia de l’acord de coproducció o del deal memo detallant el percentatge de cada coproductor i el percentatge de repartició d’ingressos, així com la propietat conjunta dels drets.
Prova de finançament confirmat.
Deal memo o carta d’interès dels socis de les vendes i distribució, si es troba disponible.
Guió (adjuntat al final del dossier, per a documentals s’accepta el tractament).
La convocatòria del programa FRAME Mentoring2025 per a joves professionals està oberta fins al 16 de març de 2025. Forma part del programa de formació FRAME, organitzat per l'INA - Institut National de l'Audiovisuel des de fa més de 15 anys, en col·laboració amb FIAT/IFTA i EBU Academy i cofinançat pel programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea.
El programa s'adreça a tots els i les professionals joves (al voltant d'un màxim de cinc anys d'experiència al mateix lloc o similar) que treballin al camp de l'arxiu audiovisual. L'objectiu és donar-los suport en el desenvolupament de la carrera professional i en la implementació d'un dels seus projectes.
Se seleccionaran dos sol·licitants.
El programa de tutoria inclou:
Intercanvis mensuals en línia amb el teu mentor/a i altres experts rellevants, del juny al desembre de 2025.
Una immersió professional de dues setmanes a INA o a l'organització del mentor, durant la tardor del 2025.
Una acreditació per a la propera Conferència Mundial FIAT/IFTA, que s'organitzarà a Roma (Itàlia) l'octubre del 2025 i que t'oferirà una visió general de les darreres tendències en arxius audiovisuals i una oportunitat per desenvolupar la teva xarxa.
Totes les despeses (vols, hotels, dinars) estan cobertes al 100% per la beca del programa.
FRAME Mentoring s'adreça principalment a professionals involucrats en un projecte en curs o que es llançarà properament.
El teu projecte podria tractar (llista no exhaustiva):
Disseny i implementació d'un flux de treball del fitxer.
Col·lecció d'arxius audiovisuals.
Conservació d'arxius audiovisuals en suport físic.
Pla de digitalització.
Restauració audiovisual i cinematogràfica.
Gestió d'arxius digitals.
Gestió, en particular, d'un departament d'arxius audiovisuals.
Documentació.
Definició de models de dades i gestió de base de dades audiovisual.
IA aplicada a arxius audiovisuals.
Gestió de drets.
Investigació i accés acadèmic. Projectes fent servir arxius i dades audiovisuals.
Accés educatiu i projectes fent servir arxius audiovisuals.
Projectes d'accés cultural utilitzant fitxers audiovisuals
Editorialització i arxius audiovisuals per produir informació.
Producció de continguts audiovisuals basats en arxius (pel·lícules, documentals, continguts digitals i innovadors).
Maneig de col·leccions post-desastre.
Si compleixes els criteris de selecció, pots enviar la teva sol·licitud per formar part de la comunitat creixent de FRAME.
Després d'aquesta data, un jurat examinarà totes les sol·licituds rebudes i seleccionarà els dos aprenents. Tots els sol·licitants seran notificats de la selecció o no de la sol·licitud.
Si vols més informació o tens preguntes, pots escriure a la següent adreça: frame@ina.fr
Serial Eyes, el primer programa internacional de formació intensiva per a guionistes de televisió a Europa, té oberta la convocatòria fins al 3 de març de 2025.
Està organitzat per DFFB – Deutsche Film – und Fernsehakademie Berlin, una de les escoles de cinema més importants d'Alemanya, i té lloc a Berlín (Alemanya), una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
En essència, Serial Eyes no només tracta de crear una sèrie dramàtica de televisió original, sinó de molt més. Es tracta d'obtenir una comprensió profunda de la dinàmica i l'eficàcia del model de sala de guionistes i desenvolupar les habilitats per col·laborar productivament. Construir una xarxa que no sigui només enriquidora creativament, sinó també valuosa professionalment i que fomenti un llenguatge compartit. En termes pràctics, la vostra organització busca crear connexions directes amb la indústria.
Serial Eyes està finançat per Europa Creativa MEDIA i Medienboard Berlin-Brandenburg i té suport addicional d'altres socis de la indústria.
Cada any, l'organització selecciona dotze guionistes amb talent per unir-se a Serial Eyes. Per al nou programa que comença el setembre de 2025, el període d'enviament de sol·licituds està obert.
Perfil desitjat:
T'apassiona el desenvolupament de sèries de televisió i estàs ansiós/a per treballar en col·laboració amb altres creatius.
Ets un/a professional dedicat/da amb almenys tres anys d'experiència remunerada escrivint, dirigint o produint contingut guionitzat dins de la indústria audiovisual.
Posseeixes els crèdits d'almenys un episodi produït per a un format serialitzat per a un canal de televisió o una plataforma, mostrant el teu talent per explicar històries.
Parles anglès amb fluïdesa (tant parlat com escrit) i ets capaç de treballar en un entorn divers i internacional.
Et compromets a assistir a Berlín a temps complet i participar plenament a tots els tallers, conferències i viatges d'estudi.
Tens un passaport de la Unió Europea (UE) o un país associat (Islàndia, Noruega, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Montenegro, República de Sèrbia, Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna o Tunísia). Cada any concedixen fins a tres places per a sol·licitants procedents de fora d'Europa.
Materials:
CV amb treball detallat, experiència formativa i filmografia (si escau) i, si és així, assegura't de descriure els episodis produïts.
Carta personal de motivació que descrigui per què t'agradaria participar al programa Serial Eyes, les teves expectatives i els teus objectius professionals per als propers tres a cinc anys (nombre màxim de caràcters 3.800).
Per als sol·licitants que sol·liciten una exempció de la matrícula: una carta de sol·licitud que especifiqui els motius financers de la sol·licitud d'exempció de la matrícula.
Anàlisi d'una sèrie dramàtica de televisió amb guió recent. L'anàlisi ha de discutir l'arc emocional del personatge principal, l'escenari (temps i l'escenari), el conflicte principal i l'estructura de la sèrie (nombre màxim de paraules 3.800).
Propostes de dos possibles conceptes de sèries de televisió que t'agradaria desenvolupar a Serial Eyes. Tots dos projectes han de ser originals, però han de tenir diferents perfils: un dels projectes ha d'estar més orientat al mercat (és a dir, comercialment viable) i l'altre més impulsat per la passió. Tots dos projectes haurien d'estar en una etapa primerenca de desenvolupament i no haurien de tenir una història de desenvolupament gaire llarga. Totes dues propostes tenen un límit de caràcters de 2.200 a 2.500 cadascuna.
Un guió complet (llargmetratge, drama televisiu o comèdia) en anglès. Si no hi ha cap guió disponible en anglès, podeu enviar un guió complet en el vostre idioma original més un extracte de 10 pàgines d'aquest guió traduït a l'anglès. Els guions han de tenir el format estàndard de la indústria.
Una carta de recomanació en anglès d'un productor/a o un difusor amb què hagis treballat.
Tots els materials de sol·licitud han d'estar en anglès i s'han d'enviar en línia a través del lloc web de registre.
Tarifa de participació: El preu del programa és de 4.500 euros. Cobreix la matrícula, els viatges (vols i allotjament) per als dos viatges d'estudi i el retir de guionistes a Brandenburg, així com l'acreditació per al festival Séries Mania a Lille (març del 2026). El pagament és flexible i hi ha opcions de pagament a terminis disponibles a l'estiu.
Aquest informe proporciona una mostra que inclou 1.663 canals de televisió europeus de 25 països de la Unió Europea (és a dir, 436.000 emissions úniques).
Entre les claus de l'informe, es desprèn que:
El 2023 es van emetre a la UE més de 138.000 obres diferents (de tots els orígens) (obres considerades: pel·lícules i obres realitzades per a televisió -exclosos esports, notícies, concursos, programes d'entrevistes, reality shows, música, educació i religió-). Per a sèries de televisió: una temporada equival a una obra. Aquesta xifra inclou més de 88.000 obres europees diferents. De mitjana, en un país determinat es van emetre més de 12.000 obres diferents (incloses gairebé 6.500 obres europees).
Les obres europees van representar el 51% de totes les obres emeses a la UE el 2023 (sobrepassant a les obres produïdes als Estats Units -40%-). L'informe de l'Observatori no pretén mesurar les quotes previstes a la Directiva AVMS. En particular, se centra en el nombre de pel·lícules o temporades de sèries de televisió i no en la durada. Sobre les obres europees, les obres dels 27 països europeus van representar el 75% i altres obres europees (principalment originades al Regne Unit) van assolir el 25%.
Un percentatge més alt d'obres europees per a documentals unitaris i un percentatge baix per a pel·lícules. El percentatge d'obres produïdes als 27 països de la UE va ser generalment més alt als documentals que a les obres de ficció. En el cas dels documentals, van ser més els mesurats com a obres unitàries que els que van ser sèries. Entre les obres de ficció, el percentatge d'obres presents dels 27 països europeus va ser més alt per a les sèries que per a les pel·lícules. Els documentals van tendir a ser primàriament obres nacionals, mentre que la majoria de pel·lícules eren de països europeus no nacionals.
A la majoria de països, les obres europees no nacionals proven de ser claus per al percentatge d'obres europees a la televisió. Parlant de manera general, els països d'alta capacitat de producció (França, Alemanya, Polònia i Itàlia) van tenir una proporció superior a la mitjana d'obres europees i d'obres nacionals entre les obres europees, però Espanya en va ser una excepció. Altres “petits” països de producció com Àustria, Finlàndia i Suècia també han aconseguit un percentatge més gran d'obres europees. A la majoria dels països, les obres europees no nacionals van ser claus per a la proporció d'obres europees, sigui quin sigui el nivell.
Un alt percentatge d'obres europees als canals públics de televisió. El percentatge també va ser alt per a canals de televisió amb una audiència de l'1% o més.
Les coproduccions europees van circular significativament millor que les obres 100% nacionals. Amb tota mena d'obres incloses, una coproducció europea es va emetre per televisió a 2,8 països davant d'1,4 d'una obra 100% nacional.
Les exportacions d'obres europees són liderades per tres països: el Regne Unit, França i Alemanya. El Regne Unit és, de lluny, l'exportador més gran de documentals i sèries de ficció europees. França lidera l'exportació de pel·lícules i Alemanya l'exportació de documentals unitaris.
El top 20 de les obres audiovisuals més exportades inclou principalment pel·lícules. Nou de les vint pel·lícules més exportades van ser dirigides o produïdes per EuropaCorp de Luc Besson. Dotze de les vint sèries de ficció televisives més exportades dels 27 països de la UE eren sèries d'animació infantil, de les quals 11 tenien França com a principal país de producció. Quinze dels vint documentals més exportats d aquests països eren documentals històrics.
El passat dissabte 8 de febrer es va celebrar la 39a edició dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Entre tots els films premiats en figuren 3 que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, i que es van endur un total de 6 Premis Goya.
Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a la 39a edició dels Premis Goya són:
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb deu nominacions i va obtenir tres premis:
Millor guió adaptat (Pedro Almodóvar).
Millor música original (Alberto Iglesias).
Millor direcció de fotografia (Edu Grau).
La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Comptava amb nou nominacions i va guanyar dos premis:
Millor direcció d’art (Javier Alvariño).
Millor disseny de vestuari (Arantxa Ezquerro).
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació, un premi:
El Premi Lux es lliura cada any com a reconeixement del cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
La Filmoteca de Catalunya acollirà del febrer a l’abril la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2025. El mes de febrer es projectaran tres de les cinc pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic, i el mes de març i abril es podran veure la quarta, Interceptedamb presentació de la directora, Oksana Karpovich i Diana Riba, eurodiputada, i la cinquena, Flow, respectivament.
Així, els dies 13, 20 i 27 de febrer, 6 de març i 18 d’abril, a la sala Chomón, es projectaran ‘Julie Keeps Quiet’, ‘Animal’, ‘Dahomey’, ‘Intercepted’ i ‘Flow’.
Les sessions són gratuïtes, i l'aforament és limitat. Les entrades, disponibles a taquilla.
El calendari de projeccions a la Filmoteca de Catalunya és el següent:
El cicle inclou la projecció el 6 de març del documental 'Intercepted', amb presentació a càrrec de la seva directora, Oksana Karpovych (Kíiv, Ucraïna, 1990), el director de fotografia, Christopher Nunn, i la vicepresidenta de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu Diana Riba. La cinta es va estrenar mundialment durant la 74ª edició de la Berlinale, al febrer de 2024, on estava nominada en la categoria de millor documental i va rebre les mencions especials del Jurat Ecumènic i del Premi d’Amnistia Internacional.
Aquesta edició comptarà amb ‘Julie Keeps Quiet’, de Leonardo van Dijl, que va obtenir diverses nominacions al Festival de Canes i compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució; la triomfadora amb set premis en la darrera edició dels Premis de l'Acadèmia de Cinema Hel·lènic, ‘Animal’, de Sofia Exarchou; la cinta guanyadora de l’Ós d’Or al Festival Internacional de Cine de Berlín, el documental ‘Dahomey’, de Mati Diop, que també compta amb suport MEDIA; i la candidata als Òscars en les categories de Millor pel·lícula internacional i Millor pel·lícula d’animació ‘Flow’, de Gints Zilbalodis, que també compta amb suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
Les pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX, que van ser anunciades en una cerimònia celebrada a Estrasburg el 18 de setembre.
El públic té la paraula
El premi LUX s’atorga conjuntament entre la ciutadania europea i els diputats al Parlament Europeu, repartint-se la puntuació al 50%. La ciutadania pot votar fins a l’abril les cinc pel·lícules a la pàgina web del premi, luxaward.eu, amb una puntuació d’entre una i fins a cinc estrelles.
A l’abril tindrà lloc el lliurament del guardó en una cerimònia a Brussel·les, en què els guanyadors rebran la distinció de mans de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Premi del Públic LUX
Des del 2007, el Parlament Europeu atorga anualment el Premi LUX de Cinema a pel·lícules que, a través de les seves històries, contribueixen al debat públic europeu, tractant assumptes com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques o els drets fonamentals. La iniciativa és també una manera de donar visibilitat al cinema europeu, ja que la majoria de les pel·lícules europees només es projecten al país en què han estat produïdes i no solen distribuir-se més enllà de les seves fronteres. Aquest fet resulta encara més sorprenent si es té en compte que, encara que més del 60% de les pel·lícules que s'estrenen a la UE són europees, aquestes suposen únicament un terç del total d'espectadors.
El Premi del Públic LUX està organitzat conjuntament pel Parlament Europeu i l’Acadèmia Europea del Cinema, en col·laboració amb Creative Europe MEDIA i la xarxa Europa Cinemas. En el marc del Premi LUX es promou la distribució de les candidates perquè arribin més enllà de les seves fronteres nacionals. Les cinc pel·lícules seran subtitulades en les 24 llengües oficials de la Unió Europea.
El fòrumde coproducció d'European Short Pitch2025 dedica un espai a projectes de curtmetratge en postproducció, tot proporcionant als cineastes seleccionats una plataforma per trobar un coproductor, un soci de distribució o vendes internacionals, completar el curtmetratge i promocionar-lo a l'àmbit europeu.
Seleccionats en funció de la qualitat i el potencial dels seus projectes, quatre talents europeus presentaran i exhibiran extractes dels seus treballs en curs davant del pànel de professionals convidats presencialment i en línia al fòrum de coproducció.
European Short Pitch té com a objectiu posar els joves talents europeus al centre d'atenció, oferir-los una oportunitat de promoció d'alt nivell i desenvolupar la coproducció de curtmetratges a Europa. En edicions anteriors (2007-2022) es van presentar 350 projectes, la qual cosa fins ara ha donat com a resultat la realització de 150 curtmetratges, molts d'ells amb una carrera internacional de gran èxit.
Abans del fòrum de coproducció, els i les participants es beneficiaran de consultes d'edició i distribució en línia, així com una formació en pitching per preparar-se i assajar per a l'esdeveniment.
El fòrum de coproducció es durà a terme de manera presencial, els dies 2 i 3 de juny de 2025, i en línia, els dies 5 i 6 de juny de 2025, com a part de Leiden Shorts a Leiden, Països Baixos.
Cada projecte tindrà l'oportunitat de projectar extractes del primer muntatge i presentar el curtmetratge i les necessitats específiques.
Després del pitching es duran a terme reunions individuals.
Sol·licitants elegibles:
European Short Pitch està obert a guionistes/autors individuals o equips creatius que estiguin desenvolupant projectes internacionals de curtmetratge. Per això, és obert a guionistes, directors/es i productors/es. Els i les guionistes-directors/es que estiguin desenvolupant un projecte pel seu compte són benvinguts a participar al programa. Tot i això, es recomana encaridament tenir ja una productora nacional interessada o adscrita al projecte, especialment en el moment del fòrum de coproducció.
European Short Pitch encoratja totes les veus subrepresentades a postular-se per fomentar i promoure la pluralitat al sector, contra la discriminació.
El programa s'adreça a autors/es i talents emergents.
La nacionalitat o el país de residència de l'autor/a ha de ser un dels Estats membres del Consell d'Europa.
Els i les sol·licitants hauran de confirmar la disponibilitat per a totes les sessions.
L'idioma de treball de l'European Short Pitch és l'anglès. Per tant, un bon coneixement de l'anglès és essencial per participar-hi.
European Short Pitch accepta projectes de curtmetratges d'acció real, animació, documental o híbrids, inferiors a 59 minuts.
Quota de participació: 350 euros. La tarifa cobreix la matrícula, així com l'allotjament i la manutenció al fòrum de coproducció. La tarifa no cobreix les despeses de viatge, que aniran a càrrec dels participants. European Short Pitch accepta un màxim de tres persones per projecte. Els i les participants addicionals han de cobrir les seves pròpies despeses: allotjament, manutenció i viatge.
Material requerit:
En primer lloc, cal registrar-se tot emplenant aquest document i enviar els materials següents, tots en anglès i en l'ordre indicat de la llista d'a continuació en un únic fitxer PDF (mida màxima de 25MB), anomenat així (TÍTOL DEL PROJECTE_cognom) a info@europeanshortpitch.org
Nota d'intenció de l'autor/a (màxim dues pàgines).
Enllaços a obres audiovisuals prèvies (màxim dos) i/o teaser/materials visuals relacionats amb el projecte presentat. Només s'acceptaran enllaços per veure en línia. Si us plau, no envieu fitxers per descarregar.
Motivacions i objectius per formar part d'European Short Pitch (màxim una pàgina).
Nota del productor/a (si s'aplica, màxim una pàgina).
CV dels membres d'equip (guionista, director/a i productor/a, productora –si s'aplica).
Materials addicionals (opcional). Per exemple, pressupost estimat o pla de finançament, etc.
El Work In Progress ha de ser inferior a 59 minuts amb subtítols en anglès i lliurat com un fitxer .mpeg4 o .H264 per WeTransfer.
És important tenir en compte que el rodatge necessita finalitzar-se per qualificar i que el curtmetratge no es pot finalitzar en el moment en què el fòrum de coproducció tingui lloc.
Professionals convidats: S'elegiran en funció de la seva experiència en la coproducció de curtmetratges europeus i en funció dels perfils dels projectes seleccionats. Seran majoritàriament productors cinematogràfics, així com distribuïdors/agents de vendes internacionals, representants de festivals, finançadors (representants de fons cinematogràfics) o compradors (editors encarregats de televisió, plataformes, etc.).
Data límit: 26 de febrer de 2025.
European Short Pitch compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Es tracta d'un taller en línia, amb suport d'Europa Creativa MEDIA, basat exclusivament en els tractaments de projectes cinematogràfics de llargmetratge i està dividit en dues sessions de desenvolupament.
En aquesta iniciativa, els i les participants treballen exclusivament en el tractament dels seus projectes de pel·lícula.
Primera sessió de cinc dies (els i les participants discuteixen la feina en sessions grupals i reunions individuals amb els seus tutors). A continuació, els i les participants tenen tres setmanes per reelaborar els seus materials.
Segona sessió de dos dies (els i les participants comparteixen i discuteixen la seva feina novament en reunions individuals amb els seus mentors i en sessions grupals amb altres participants).
L'organització seleccionarà 20 projectes de llargmetratge en una etapa inicial de desenvolupament presentats per guionistes o guionistes/directors internacionals juntament amb un productor/a (si és a bord) i els dividirà en cinc grups.
Els i les participants treballaran en els seus tractaments juntament amb companys/es i un/a tutor/a amb experiència internacional com a consultor/a de guió, tot implementant les tècniques i habilitats fonamentals necessàries per desenvolupar i produir llargmetratges amb èxit.
Els tallers en línia estan oberts aguionistes, directors/es i productors/es d'arreu del món. El projecte es pot presentar individualment o en equip (màxim dos participants per equip) i ha de tenir la forma d'un projecte de llargmetratge en una etapa primerenca de desenvolupament.
L'idioma de treball de tots els tallers, les reunions i els esdeveniments és l'anglès; per això, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi.
Tarifa de participació: 1.700 euros (+ IVA, si cal) per equip (màxim dos participants). Un cop seleccionats, els i les participants hauran d'enviar un comprovant de pagament dins els dos dies següents, per confirmar-ne la plaça.
Calendari:
Primera sessió del 5 al 9 de maig del 2025.
Segona sessió del 26 al 30 de maig del 2025.
Els materials sol·licitats, que s'enviaran tots plegats en un sol PDF i en anglès, són:
Logline del projecte (dues línies com a màxim, font 14): tingues en compte que s'utilitzarà amb fins de comunicació i per anunciar l'eventual selecció del projecte al programa.
Sinopsi del projecte (una pàgina com a màxim, font 14).
Tractament (cinc pàgines mínim - 10 pàgines màxim, font 14): tingues en compte que un tractament és una versió llarga de la sinopsi que detalla més la trama i els personatges.
Nota d'intenció del director/guionista (màxim 1 pàgina, font 14)
Tres pàgines màxim amb: el CV de tots els membres de l'equip del projecte, un enllaç (SENSE contrasenya) al treball anterior (30' màxim), un enllaç (SENSE contrasenya) a la presentació en vídeo d'1' (ha d'incloure a tots els membres de l'equip i se'ls demana que es presentin i expliquin per què estan interessats a presentar-se a TFL Next.
Materials sobre enfocament audiovisual del projecte: fotografies, vídeo mood board, etc. (Una pàgina com a màxim, font 14, opcional).
Data límit:7 de març del 2025 a les 11.50h.
Per presentar-t'hi, fes clic al botó 'Apply Now'. Abans hauràs de crear un compte a la plataforma de TFL. Al formulari de sol·licitud, els candidats/es també han d'emplenar un formulari sobre l'estatus del projecte.
Les sol·licituds que no respectin aquests criteris seran rebutjades per l'organització.
Cal tenir en compte que altres iniciatives de TFL Next obriran els propers mesos (TFL Next Green Narratives obrirà la convocatòria del 3 de març al 21 d'abril del 2025, mentre que TFL Next - TV Series obrirà la convocatòria del 6 de maig al 4 de juliol del 2025).
TFL Next - Feature Film de TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Der Kuss des Grashüpfers ('The Kiss of the Grasshopper'), d'Elmar Imanov (Alemanya, Luxemburg, Itàlia, 2025)
Generation K Plus:
Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025). Un documental coproduït per la productora catalana Polar Star Films, que explora la història de quatre personatges i la seva connexió única amb el paisatge i els cavalls salvatges, crucials per prevenir la devastació total dels incendis al llarg dels segles.
Pohádky Po Babičce('Tales From the Magic Garden'), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França, 2025)
Generation 14 Plus:
I agries meres mas ('Our Wildest Days'), de Vasilis Kekatos (Grècia, França, Bèlgica, Alemanya, 2025)
Têtes Brûlées, de Maja Ajmia Yde Zellama (Bèlgica, 2025)
Cannes Makers és una iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIA que ajuda joves aspirants a líders de la indústria cinematogràfica mundial a explorar-ne els secrets.
L'esdeveniment es durà a terme del 19 al 21 de maig del 2025 i està destinat a professionals, estudiants i becaris/àries del cinemamenors de 30 anys que persegueixen carreres en vendes internacionals de pel·lícules, màrqueting i distribució cinematogràfica.
Cannes Makers és una experiència de formació immersiva per ajudar a formar la propera generació de líders de vendes internacionals.
Llançat el 2023, Cannes Makers és un programa innovador de formació i tutoria del Marché du Filmdel Festival de Cannes, dedicat a explorar a fons el procés de vendes internacionals a cada etapa.
Cada any, l'organització selecciona acuradament un grup de joves professionals prometedors, cadascun motivat a generar un impacte significatiu a la indústria cinematogràfica global. L'objectiu és també brindar-los una comprensió profunda de les diferents professions essencials per portar una pel·lícula del guió a la pantalla, alhora que els ajuden a millorar les seves habilitats vocacionals, fomentar col·laboracions transfrontereres i brindar un compromís directe amb els principals experts de la indústria.
A través de discussions grupals significatives que aborden temes contemporanis, com ara la diversitat, la inclusió, la representativitat i la sostenibilitat, Cannes Makers, en última instància, capacita els seus participants no només per prosperar, sinó també per impulsar canvis en el panorama dinàmic de la indústria cinematogràfica.
La sessió permetrà descobrir com InvestEU pot donar suport als sectors culturals i creatius mitjançant eines de finançament específiques, així com parlar amb financers, inversors i experts del Fons Europeu d'Inversions sobre el fons de garantia i finançament per al sector cultural i creatiu amb suport de MediaInvest.
Aquesta sessió informativa està dissenyada per a professionals de l'audiovisual i creatius que busquen informació sobre les oportunitats de finançament a través d'InvestEU. La moderació anirà a càrrec d'Els Hendrix, oficial del Comissionat de Cultura i Mitjans de Comunicació, Indústria Cinematogràfica i Afers Internacionals del Govern Federal
1.Introducció al programa InvestEU i a les seves eines financeres:
Després de les paraules de benvinguda de la Comissió Europea, coneix de la mà de l'European Investment Fund com funciona i com proporciona suport financer específic a empreses dels sectors audiovisual i creatiu.
2. Comprensió del finançament amb suport de la Unió Europea:
Debat amb inversors i finançadors com MediaInvest i les Garanties CCS poden finançar el teu negoci, ja sigui per a una expansió, per a un nou projecte o per a necessitats operatives.
3. Criteris d'elegibilitat:
Parla sobre els requisits d'elegibilitat i sobre com sol·licitar finançament amb èxit.
4. Casos d'estudi i històries d'èxit:
Descobreix exemples de negocis que s'han beneficiat d'oportunitats de finançament similars i aprèn sobre la seva experiència.
5. Sessió de Q&A (preguntes i respostes):
Coneix les principals parts interessades a les indústries culturals i creatives, fes preguntes i discuteix com aquest finançament es pot adaptar a les teves necessitats comercials específiques.
Horari:
10.00h - Benvinguda:
Barbara Gessler - Directora de la Representació de la Comissió Europea a Berlín.
Maciej Szymanowicz - Policy Officer de la Comissió Europea.
10.10h - Preparant l'escenari - InvestEU i Media Invest:Oportunitats per a empreses audiovisuals i creatives. Explora com InvestEU pot potenciar els sectors culturals i creatius amb solucions financeres personalitzades per fomentar el creixement i la innovació.
Antonino Stefanucci - Mandate Origination i Relationship Officer a European Investment Fund.
10.25h - Finançament de deute: garanties per als sectors cultural i creatiu. Coneix els instruments de deute disponibles, inclosos préstecs i garanties, dissenyats per proporcionar a les empreses creatives el capital necessari per escalar i prosperar.
Andreea Draghici, Directora de la Unitat NPIs & Sector Policies a European Investment Fund.
Sebastian Schelenz, Productor i fundador, Velvet Films.
Romana Stanciukaite, Gerent de Transaccions i Relacions a European Investment Fund.
Jan Wünschmann, Vicepresident Executiu de Coproducció i Afers Comercials a Beta Film.
Q&A (preguntes i respostes) amb l'audiència.
10.55h - MediaInvest: Les inversions d'equity per al sector audiovisual. Descobreix opcions de finançament de capital que permeten col·laborar a inversors i emprenedors d'audiovisuals i videojocs, tot garantint la sostenibilitat a llarg termini i l'accés a capital de creixement.
Nathalie Chollet, Directora de Circular Economy & Industrial Resilience a European Investment Fund.
El passat dimecres 29 de gener, l’EACEA (Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura) va dur a terme una sessió informativa en línia sobre la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea2025 (European Cooperation Projects (CREA-CULT-2025-COOP)), el termini de la qual finalitza el 13 de maig de 2025.
Des dels enllaços següents podeu consultar-ne el vídeo i la presentació.
L’objectiu de la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea és donar suport a organitzacions dels sectors cultural i creatiu de totes les mides i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials. Els objectius són reforçar la creació i la circulació transnacionals d’obres i artistes europeus i millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per nodrir talents, innovar i prosperar.
Durant la sessió, que es va dur a terme dimecres 29 de gener, de 10 a 12h, es van presentar les característiquesprincipals de la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea 2025 i es va centrar en com preparar una proposta.
Les pel·lícules elegibles han de tenir un/a director/a europeu/a, estar destinades a l'estrena en cinemes i haver tingut la seva primera projecció oficial (ja sigui en un festival o en un cinema habitual) entre l'1 de juny de 2024 i el 30 de setembre de 2025 i complir els criteris particulars de la categoria corresponent dels Premis del Cinema Europeu. En funció de la data de la primera projecció oficial/estrena mundial d'una pel·lícula, s'ha de presentar dins del període de presentació corresponent.
El principal país de producció ha de ser europeu; europeu, en el sentit de l'Acadèmia del Cinema Europeu, significa l'Europa geogràfica, tant de la UE com de fora de la UE, i inclou Israel i Palestina (consulteu la llista de països elegibles).
Les persones elegibles per a una nominació o un premi han de ser nascudes a Europa o tenir un passaport europeu. La Junta de l'Acadèmia pot considerar persones no europees sempre que tinguin un estatus de refugiat europeu o similar o hagin viscut a Europa i hagin treballat a la indústria cinematogràfica europea durant almenys cinc anys consecutius.
Presentació de pel·lícules Per al procediment de selecció i nominació, els llargmetratges de ficció, documentals i d'animació s'han de posar a disposició de la Junta de l'Acadèmia i/o dels membres de les comissions corresponents.
L'Acadèmia ha introduït un nou calendari de presentació de sol·licituds amb tres períodes de presentació, determinats per la data de la primera projecció oficial/estrena mundial d'una pel·lícula:
Període de presentació de sol·licituds
Estrena entre l'1 de juny de 2024 i el 31 de març de 2025
Termini de presentació: 31 de març de 2025 (taxa anticipada abans del 28 de febrer de 2025)
Període de presentació de sol·licituds
Estrena entre l'1 d'abril i el 31 de juliol de 2025
Termini d'enviament: 31 de juliol de 2025 (taxa anticipada abans del 31 de maig de 2025)
Període de presentació de sol·licituds
Estrena entre l'1 d'agost i el 30 de setembre de 2025
Data límit d'enviament: 15 de setembre de 2025 (taxa anticipada abans del 31 d'agost de 2025)
La quota de presentació ascendeix a 90 EUR (subjecte a l'IVA) per pel·lícula (a cada fase de presentació hi haurà una tarifa de descompte anticipada de 75 EUR).
El primer termini de presentació (per a les pel·lícules que es van estrenar entre l'1 de juny de 2024 i el 31 de març de 2025) és el 31 de març de 2025.
El projecte de sèrie amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Ravalear', dirigit per Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, iniciarà el rodatge durant el segon trimestre d'enguany al barri del Raval de Barcelona, i a altres localitzacions diverses de la ciutat comtal.
Es tracta d'una sèrie de sis capítols de 45 minuts cada un, produïda per Arcadia Motion Pictures i Supernova en coproducció amb 3Cat i Umedia (Bèlgica). La sèrie compta, a més, amb la participació de Max i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA.
Protagonitzada per Enric Auquer, María Rodríguez Soto, Quim Àvila, Sergi López, Francesc Orella, Lluïsa Castell, Alba Guilera i Noor Ul Hud, l'estrena està prevista en primícia a Max el 2026 i, posteriorment, a 3Cat.
Inspirada en fets reals, els guions han estat elaborats per Isaki Lacuesta, Isa Campo, Edu Sola, Maialen Vélez, Roger Danés i Alfred Pérez-Fargas. El documentalista Justin Webster signa l'argument, juntament amb el creador de la sèrie, Pol Rodríguez, per dotar aquesta ficció d'un realisme propi del gènere documental.
Rodríguez construeix un relat inspirat en la seva pròpia història familiar.
Sinopsi
Després de gairebé cent anys d'història i tres generacions, Can Mosques, un restaurant tradicional de propietat familiar, adorat i respectat per tots els del Raval, es troba sota l'amenaça imminent d'un fons d'inversió sense escrúpols.
Volen que la família surti de l'edifici com a part del seu pla per comprar una propietat al centre de Barcelona. Al principi, la notícia submergeix la família en la desesperació, tot sembla perdut. Però decideixen defensar-se, i amb l'ajuda dels aliats perfectes, lluitaran per salvar el restaurant, encara que això signifiqui traspassar fronteres que mai no s'haurien imaginat.
La sèrie aborda des del thriller realista una història local que transcendeix temes universals: la immigració, l'especulació immobiliària, la idiosincràsia dels barris i el sentit de pertinença o les relacions familiars, així com els canvis que es produeixen amb els relleus generacionals. És una història traslladable a qualsevol gran ciutat del món.
'Ravalear' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA en el marc de la convocatòria European Slate Development2021 per part d'Arcadia Motion Pictures.
La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català ha obert la convocatòria per a la recepció de projectes per a la seva quarta edició. El període d’inscripcions s’ha obert el 30 de generi es tancarà el 3 de març de 2025. El programa s’iniciarà el mes de setembre de 2025 i finalitzarà el mes de maig de 2026.
La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català és un laboratori de desenvolupament de guió per a llargmetratges de ficció (incloent animació) i documental. Durant nou mesos, els autors/es dels projectes seleccionats podran escriure el seu guió acompanyats de tutors/es que seguiran individualment el seu procés, i d’un programa d’activitats formatives i de contacte amb la indústria dirigit a facilitar la futura materialització del seu guió en pel·lícula.
Se seleccionaran 10 projectes, del quals:
8 projectes hauran de ser de ficció i 2 de documental.
Com a mínim 8 dels projectes hauran de ser en llengua catalana.
Com a mínim 5 dels projectes hauran d’estar escrits o coescrits per dones.
Com a mínim 2 dels projectes hauran d’estar escrits o coescrits per joves menors de 30 anys, o per majors de 45 anys.
Com a màxim 2 projectes podran tenir autors/es residents fora de Catalunya, sempre que siguin en llengua catalana.
Amb la finalitat de proporcionar als creadors/es les màximes facilitats per dedicar tot el temps possible al desenvolupament del seu guió, la Residència ofereix als participants una beca econòmica de 12.600 € i un espai de treball a Barcelona.
La majoria de pel·lícules europees estan escrites i dirigides pel mateix professional.
Més del 40% dels directors de ficció per a TV/SVOD també van dirigir una pel·lícula de cinema.
A diferència dels seus homòlegs de ficció per a TV/SVOD, els i les guionistes i directors/es de cinema de cinema estan subjectes a una gran rotació, en part a causa de l'elevada proporció de pel·lícules de debut produïdes cada any.
Per tant, els i les guionistes i directors/es de ficció per a TV/SVOD treballen més sovint.
Persistència del model de pel·lícula d’autor (per a cinema)
El 77% de les pel·lícules de cinema europees van implicar un/a guionista que també va dirigir la pel·lícula. Això vol dir, d'una banda, que el 48% dels guionistes entre el 2015 i el 2023 només van escriure una o més pel·lícules que també van dirigir i, d'altra banda, que només el 55% dels treballs de guionista es destinen a guionistes que no són també directors.
Per contra, a la ficció per a TV/SVOD, els papers de guionista i director/a són gairebé sempre diferents: només l'11% dels professionals que han realitzat almenys una pel·lícula de ficció per a TV/SVOD o episodi d'una sèrie només van fer una pel·lícula de ficció que tots dos van escriure i codirigir.
Els directors/es de TV/SVOD també estan actius en pel·lícules per a cinema
Una proporció significativa (43%) de tots els directors/es de ficció per a TV/SVOD actius entre el 2015 i el 2023 han dirigit almenys una pel·lícula per a cinema en algun moment, inclòs el 30% entre el 2015 i el 2023.
Per contra, com que hi ha molts més directors/es actius a les pel·lícules de cinema que a la ficció per a TV/SVOD, només una petita proporció de directors/es de cinema també ha treballat per a la ficció per a TV/SVOD.
Impressionant rotació de personal al cinema
En retrospectiva, el 44% dels guionistes de cinema de 2015 i el 42% dels directors/es de cinema del 2015 no han tornat a treballar des d'aleshores, ja sigui com a guionista o director/a, ja sigui en cinema o en ficció per a TV/SVOD. El panorama és molt diferent per a la ficció de TV/SVOD, on el 85% dels guionistes de TV/SVOD del 2015 i el 90% dels directors/es de TV/SVOD del 2015 van continuar treballant, la gran majoria només treballant en ficció de TV/SVOD i en el mateix paper.
Més tasques a TV/SVOD compartides entre un nombre reduït de professionals
Les tasques de TV/SVOD es distribueixen proporcionalment entre menys professionals actius que les de cinema. Treballar a la ficció de TV/SVOD implica més recurrència, amb certes sèries que duren diverses temporades. Per contra, l'àmbit de les pel·lícules de cinema sembla estructuralment obert als nouvinguts (de mitjana, entre el 2015 i el 2023, el 51% dels directors/es de cinema actius en un any determinat van dirigir la seva primera pel·lícula de cinema).
Això es tradueix en un nivell d'activitat molt diferent entre les dues categories de contingut: entre el 2015 i el 2023, els/les guionistes de cinema van escriure 1,4 pel·lícules enfront de 2,8 pel·lícules de TV/ficció o temporades per a guionistes de TV/SVOD (excloent les temporades amb més de 52 capítols).
Els films amb suport MEDIA nominats als César 2025 són:
Le Comte de Monte-Cristo ('El Conde de Montecristo'), d'Alexandre de La Patellière, Matthieu Delaporte (França, Bèlgica, 2024), que compta amb 14 nominacions:
Millor pel·lícula
Millor direcció (Matthieu Delaporte, Alexandre de la Patellière)
Millor actor (Pierre Niney)
Millor actriu secundària (Anaïs Demoustier)
Millor actor secundari (Bastien Bouillon)
Millor actor secundari (Laurent Lafitte)
Millor guió adaptat (Matthieu Delaporte, Alexandre De La Patiellère)
Millor música original (Jérôme Rebotier)
Millor so (David Rit, Gwennole Le Borgne, Olivier Touche, Laure-Anne Darras, Marion Papinot, Marc Doisne, Samuel Delorme)
La plus précieuse des marchandises ('The Most Precious of Cargoes' / 'La mercancía más preciosa'), de Michel Hazanavicius (França, Bèlgica, 2024). 2 nominacions:
Millor guió adaptat (Michel Hazanavicius i Jean-Claude Grumberg).
Quand vient l'automne ('When Fall Is Coming' / 'Cuando cae el otoño'), de François Ozon (França, 2024). 1 nominació:
Millor actriu (Hélène Vincent)
Monsieur Aznavour, de Grand Corps Malade, Mehdi Idir (França, Bèlgica, 2024). 1 nominació:
Millor actor (Tahar Rahim).
Rabia ('Las hijas del Califato'), de Mareike Engelhardt (França, Alemanya, Bèlgica, 2024). 1 nominació:
Millor actriu revelació (Megan Northam)
Danaye anjir-e moabad ('The Seed of the Sacred Fig' / 'La semilla de la higuera sagrada'), de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). 1 nominació:
Millor pel·lícula internacional
Le Royaume ('The Kingdom'), de Julien Colonna (França, 2024). 1 nominació:
Millor Òpera Prima (Julien Colonna).
Un p'tit truc en plus ('A Little Something Extra'), d'Artus (França, 2024). 1 nominació:
Millor Òpera Prima (Artus).
Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades des d’aquest enllaç.
Es tracta d’un programa dedicat a la postproducció i adaptat a les necessitats del teu projecte.
Mitjançant consultes sobre dramatúrgia i supervisió de l’edició, aquest programa abordarà els reptes del muntatge inicial i oferirà un pla eficaç per continuar endavant.
El programa MIDPOINT Editing Room està organitzat com un servei de dues etapes.
Editing Room Feedback - En línia:
El grup de tutors/es examinarà l'esborrany de llargmetratge presentat i l'analitzarà juntament amb els autors/es durant una consulta intensiva en línia de tres hores.
Editing Room Workshop - Praga (República Checa) i En línia:
Uns quants projectes seleccionats d'Editing Room Feedback tindran l'oportunitat de participar en aquest taller.
El programa consta d'una sessió residencial de cinc a deu dies de durada a Praga que se centra en consultes de dramatúrgia addicionals i supervisió del procés d'edició a les instal·lacions del seu soci Studio FAMU.
El taller està fet a mida de les necessitats actuals dels projectes; l'oferta bàsica són uns altres cinc dies hàbils de consultes (en línia o presencials) en un horari adequat per als participants.
Destinat a editors/es i directors/es:
A Editing Room s'inclouen dues consultes en línia, ja sigui entre tallers o al final del programa.
Obtenir una segona opinió sobre el material presentat.
Cimentar l'estructura de la pel·lícula o explorar noves possibilitats en el material.
Descobrir la dramatúrgia a la sala de muntatge.
Beneficiar-se de la supervisió del procés d'edició.
Enfortir el treball en equip entre l'editor i el director.
Estructura a mida del programa per a editors en baixa parental.
Tarifes de participació:
Editing Room Feedback: 500 euros per proyecto.
Editing Room Workshop: 2000 euros per a sessions de cinc dies per a tot l'equip.
Descompte especial per a ex alumnes de MIDPOINT Institute. El preu es queda en 300 euros per participar a la variant Feedback i 1500 euros a la variant Workshop.
La convocatòria sempre està en curs i oberta, pots presentar la teva sol·licitud tan bon punt la tinguis llesta!
Oferta especial per a dones editores: Les editores que presentin la sol·licitud en un equip obtindran un 50% de descompte sobre la tarifa normal tant per a Editing Room Feedback com per a Editing Room Workshop.
Qui s'hi pot presentar?
Equips d'editors/es i directors/es amb un llargmetratge en etapa rough-cut.
CV dels membres de l'equip (director/a i editor/a): màxim 800 caràcters cada un (en PDF).
Foto dels membres de l'equip (director/a i editor/a).
Muntatge preliminar amb codi de temps (enllaç per a descàrrega).
Guió de rodatge.
Calendari de postproducció, inclosos els terminis obligatoris (en PDF).
Carta de motivació, incloent tot allò que vulguis que coneguin sobre el projecte; les teves inquietuds, les esperances, etc. (en PDF, màxim dues pàgines).
Opcional: muntatge preliminar d'escenes no utilitzades amb codis de temps (enllaç per a descàrrega).
MIDPOINT Editing Room de MIDPOINT Institute compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Durant els últims anys, la sostenibilitat ha evolucionat cap a més enllà que un tema de moda. Els professionals de l'audiovisual són ara més conscients de l'impacte que té la seva feina a l'entorn, però de vegades desconeixen les eines o com implementar mètodes més sostenibles sense arriscar l'èxit econòmic.
Aquest seminari en línia serà compacte i oferirà estratègies de gran ajuda, així com eines que faran les produccions més mediambientalment conscients a través de tots els departaments. Els/les mentors/es ensenyaran que la sostenibilitat i l'èxit econòmic no han de ser necessàriament mútuament exclusius.
Tarifa de participació: 50 euros.
Més informació i inscripcions properament en aquest enllaç.
El proper dimecres 29 de gener, l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura) durà a terme una sessió informativa en línia sobre la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea2025 (European Cooperation Projects (CREA-CULT-2025-COOP)), el termini de la qual finalitza el 13 de maig de 2025.
L'objectiu de la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea és donar suport a organitzacions dels sectors cultural i creatiu de totes les mides i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials. Els objectius són reforçar la creació i la circulació transnacionals d'obres i artistes europeus i millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per nodrir talents, innovar i prosperar.
Durant la sessió, que es durà a terme dimecres 29 de gener, de 10 a 12h, es presentaran les principals característiques de la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea 2025 i se centrarà en com preparar una proposta.
Erich Pommer Institut presenta un nou curs en línia, que es durà a terme la propera primavera, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Sota el títol Platform Deals: An Update, es durà a terme el 29 d'abril del 2025 via Zoom i s'hi tractarà com les plataformes de streaming continuen donant forma al futur de la indústria audiovisual en un panorama en constant evolució on sorgeixen nous actors i s'expandeixen les oportunitats de col·laboració.
A mesura que creix la seva influència, és més important que mai que els professionals audiovisuals dominin l'art de negociar amb els streamers globals o nacionals, tot assegurant-se que salvaguardin els seus interessos.
Aquest taller us equiparà amb les estratègies essencials per abordar aquestes negociacions de manera efectiva, tot permetent navegar amb confiança per la complexa dinàmica del món de l'streaming.
Tarifa de participació: 50 euros.
Més informació i inscripcions properament en aquest enllaç.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Amb 13 nominacions, esdevé el film més nominat de l'any:
Millor pel·lícula.
Millor pel·lícula internacional (per França).
Millor director (Jacques Audiard).
Millor actriu (Karla Sofia Gascón).
Millor actriu de repartiment (Zoe Saldaña).
Millor guió adaptat (Jacques Audiard).
Millor banda sonora original.
Millor cançó original (“El mal”).
Millor cançó original (“Mi camino”).
Millor fotografia.
Millor so.
Millor muntatge.
Millor maquillatge i perruqueria.
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor pel·lícula d'animació.
Millor pel·lícula internacional (per Letònia).
The girl with the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding). Una nominació:
Millor pel·lícula internacional (per Dinamarca).
The Seed of the Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació:
Millor pel·lícula internacional (per Alemanya).
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:
Millor documental.
Soundtrack to a coup d'Etat, de Johan Grimonprez (Bèlgica, França i Països Baixos). Suport MEDIA a TV and Online Content. Una nominació:
Projectes de cooperació Es van seleccionar 160 projectes per a la fase de conveni de subvenció. El pressupost total de la convocatòria és de 59.730.025 €.
Els projectes que reben suport cobreixen tots els sectors culturals i creatius, inclòs
el sector de les arts escèniques
art a l'espai públic
arts digitals
patrimoni cultural
llibres i edició
Un nombre creixent de projectes tracten temes de salut mental i persones amb diverses discapacitats, utilitzant metodologies diverses.
Diversos projectes donen suport als sectors cultural i creatiu d'Ucraïna, i 22 projectes impliquen un soci ucraïnès.
Entre els projectes seleccionats, figuren 3 projectes liderats per entitats catalanes:
Circulació d'obres literàries Es van recomanar 42 propostes per finançar amb coordinadors procedents de 20 països d'Europa Creativa. Una quarta part d'ells són nouvinguts al programa. El pressupost d'aquesta convocatòria és de 5 milions d'euros.
S'han seleccionat 530 llibres de 455 escriptors per a la traducció. 525 traductors treballaran per traduir aquests llibres de 37 idiomes a 29 idiomes de destinació.
S'han seleccionat quatre propostes liderades per editorials ucraïneses, i una proposta amb un soci ucraïnès, que contribueixen a la traducció de 51 obres literàries ucraïneses a 13 llengües europees. Es van seleccionar 77 llibres europeus més d'11 idiomes per traduir-los a l'ucraïnès.
Xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives S'han seleccionat per finançar 39 projectes que milloren la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per nodrir talents, afrontar reptes comuns, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.
Els projectes seleccionats cobreixen una afiliació directa combinada de més de 5.000 organitzacions, que cobreixen tots els països d'Europa Creativa i més enllà. El pressupost total de l'actuació és de 44.323.000€.
Entre els projectes seleccionats, figura el següent projecte liderat per una entitat catalana:
Entitats culturals paneuropees S'han seleccionat cinc projectes en què participen organitzacions culturals d'Àustria, Alemanya, Macedònia del Nord, Portugal i Espanya, amb un pressupost total de 10,86 milions d'euros.
Més d'un miler de joves músics europeus participaran a les activitats dels projectes.
Plataformes europees per a la promoció d'artistes emergents 18 plataformes implementaran projectes per augmentar la visibilitat i la circulació de més de 8.500 artistes europeus emergents i la seva obra, per desenvolupar la seva carrera i talent. El pressupost total de l'actuació és de 49,5 milions d'euros.
L'equitat, la inclusió i la diversitat són al centre de les propostes seleccionades, tot abordant especialment la bretxa de gènere i la igualtat d'oportunitats. Tots els projectes seleccionats estan compromesos amb la sostenibilitat ambiental.
Les plataformes ofereixen respostes a mida a les necessitats i reptes dels talents emergents, tot oferint-los oportunitats professionals específiques en termes de mobilitat, formació, incubació i desenvolupament, així com de remuneració.
Tenir el teu projecte documental seleccionat en una de les set sessions de presentació/pitching de Sunny Side of the Doc augmenta les teves possibilitats de trobar els socis adequats, tant financers com editorials: canals de televisió, plataformes de streaming, fundacions, distribuïdors o coproductors internacionals, entre d'altres.
La convocatòria s'adreça a projectes documentals en desenvolupament o producció amb fort potencial internacional.
Què cerca l'organització?
En un món ultra polaritzat, els documentals ofereixen una sortida. Permeten explicar històries poderoses i edificants que ens uneixin al voltant de qüestions socials universals.
Per a aquesta 36a edició, tots els temes representats a Sunny Side of the Doc, sigui quin sigui el format, són les històries que busquen. Històries que puguin reunir audiències diverses, a tots els continents, sobre els nostres problemes globals més urgents.
Les narratives han de ser variades per satisfer diferents audiències en diferents mitjans. Han de poder arribar a aquestes audiències, sigui quina sigui la seva edat o classe social, i ser inclusius tant als equips de continguts com de producció.
Per a cada sessió de presentació, un jurat de professionals internacionals selecciona els projectes més ambiciosos.
Per a totes les categories que es presenten tot seguit, el potencial de coproducció internacional és un element clau. Als equips seleccionats, aquesta és la garantia que els seus projectes trobaran socis compromesos entre els seus responsables.
Set sessions de pitching:
Ciència.
Història.
Arts i Entreteniment.
Naturalesa i Entorn.
Assumptes actuals i Investigació.
Noves veus.
Campanyes d'impacte.
Projectes elegibles:
Tots els talents, establerts o no, poden presentar els projectes: directors/es, productors/es i guionistes/autors/es.
Els projectes s'han de trobar en un estat avançat de desenvolupament. No s'accepten els projectes que s'hagin acabat de rodar o estiguin en postproducció.
Els projectes han de comptar amb el compromís financer de com a mínim un soci tercer (canal de televisió, plataforma, agent, fons de suport, fundació, crowdfunding, museu, marca, etc.). Es requereix una prova confirmada de participació d'un dels socis (Carta de Compromís o “LOC”).
Els formats esperats en les set sessions de pitch: unitaris, llargmetratges, sèries, etc.
Les sol·licituds de tots els països són benvingudes.
Avaluació de projectes:
Els projectes seran avaluats i seleccionats per un jurat de professionals de la indústria audiovisual sobre la base dels següents criteris:
Força i originalitat de la història i la narrativa.
Rellevància i potencial de coproducció internacional.
Capacitat financera.
Sense ser un requisit previ, es tindran en compte altres elements, com ara una estratègia d'impacte o una certificació d'ecodisseny.
Abans de Sunny Side of the Doc:
Selecció: Sis projectes seran seleccionats a cada categoria de les set sessions de pitching.
Compromís: Els projectes seleccionats han d'acceptar registrar-se a Sunny Side of the Doc (si només compres una presentació de Pitch, se't demanarà que compris el teu Market Pass). Segueix tot el viatge del pitching.
Mentoring: Un cop seleccionats, a cadascun dels 42 projectes se'ls oferiran sessions de tutoria amb experts de la indústria. Aquestes sessions de tutoria permeten als equips seleccionats beneficiar-se de valuosos consells sobre la preparació de pitchings en vídeo, pitchings/presentacions a l'escenari i reunions individuals. Aquests mentors us acompanyaran abans i després de la vostra aparició a Sunny Side of the Doc per maximitzar les vostres possibilitats de trobar socis. Tingues en compte que la proposta en vídeo ha de ser enviada com a molt tard el 5 de juny de 2025.
Durant Sunny Side of the Doc:
Presentació del projecte:
Un vídeo pregravat de cinc minuts (inclòs el tràiler), transmès durant la sessió.
Una presentació en directe de dos minuts, idealment centrada en qüestions de producció (etapa de producció, finançament obtingut i cercat, expectatives del terreny de joc, etc.).
La tutoria proporcionada per Sunny Side of the Doc us ajudarà a perfeccionar la vostra presentació.
Finalment, una sessió de Q&A (preguntes i respostes) de set minuts amb professionals clau internacionals a la presa de decisions in situ, dirigida per moderadors de la indústria.
Reunions individuals a mida:
S'organitzaran almenys tres reunions individuals personalitzades amb prenedors de decisions d'acord amb la teva llista de desitjos per entrar directament en discussions creatives i financeres.
Premis:
Un jurat format per experts en documental seleccionarà els millors projectes presentats a cada sessió de pitch. Els set guanyadors rebran un premi en efectiu finançat pels respectius patrocinadors de la sessió: 3.000 euros per a les categories Specialist Factual i 2.000 euros per a les altres dues (Noves Veus i Campanyes d'Impacte).
Els socis professionals també poden concedir altres premis especials i invitacions a festivals.
Publicació:
La informació sobre els projectes seleccionats es publicarà als recursos de Sunny Side of the Doc disponibles per a compradors i participants registrats, inclosa la guia de seleccions oficials. Encara que podeu verificar i actualitzar aquesta informació, assegureu-vos que sigui correcta en el moment de la sol·licitud.
Després de Sunny Side of the Doc:
El compromís de Sunny Side of the Doc va molt més enllà del discurs. Desitgen donar suport al desenvolupament del teu projecte documental fins a la seva distribució internacional. L'Observatori de projectes permet a la vostra organització monitoritzar el vostre progrés i compartir els vostres èxits amb la comunitat documental internacional.
Els projectes seleccionats han de complir les sol·licituds d'informació de Sunny Side of the Doc i incloure'n el crèdit i el logotip quan sigui necessari.
Tarifa de sol·licitud: 90 euros.
El formulari i el procés de sol·licitud s'ha de completar només en anglès.
S’hi poden presentar projectesde sèries de televisió en etapa de desenvolupament i finançament. Si bé els projectes poden estar a les primeres etapes, els i les sol·licitants han de tenir un/a creador/a, productor/a i guionista adjunt en el moment de la presentació.
Els projectes seleccionats participaran en un taller de desenvolupament a Slano (Croàcia) del 16 al 20 de juny de 2025, celebrat en sinergia amb Slano Film Days. Durant aquest taller, els i les participants tindran l'oportunitat de col·laborar amb editors de guió, discutir-ne els plans de finançament i producció, dissenyar estratègies de màrqueting i perfeccionar la presentació general dels seus projectes amb professionals líders de la indústria.
A més, els i les participants assistiran a un taller personalitzat durant els CineLink Industry Days a l'agost del 2025, que culminarà amb un CineLink Drama Pitch, així com amb reunions en línia amb professionals clau de la indústria el setembre del 2025.
Entre les notables sèries que han participat a CineLink Drama hi ha 'The last socialist artefact', 'Operation Sabre', 'Silence', 'Snow' i 'Hollow'.
Beneficis de la participació:
Desenvolupament de projectes: Treballa amb consultors/es de guió de renom, editors d'històries i altres experts de la indústria per desenvolupar encara més el teu projecte.
Oportunitat de presentació: Presenta el teu projecte en una sessió de presentació pública davant d'influents prenedors de decisions regionals i europeus, seguida de reunions individuals.
Informació sobre la indústria: Obtingueu una comprensió més profunda del panorama de les sèries dramàtiques de televisió.
Exposició internacional: Augmenta la visibilitat del teu projecte a l'escenari internacional.
Premis i reconeixements: Competeix per prestigiosos premis de desenvolupament.
Premis CineLink Drama Awards:
Council of Europe Series Co-Production Development Award (50.000 euros).
Croatian Audiovisual Center Drama Award (15.000 euros).
Per aplicar a CineLink Drama, si us plau envia els documents següents:
Bíblia del projecte.
Tractament de la temporada completa.
Guió pilot del primer episodi.
Tingueu en compte que l'idioma oficial de CineLink Drama és l'anglès. Totes les sol·licituds i els materials s'han d'enviar en anglès per ser elegibles. No es tindran en compte les sol·licituds que no compleixin aquest requisit.
La selecció final s'anunciarà a finals d'abril de 2025.
La iniciativa de formació LIM - Less is More ha obert les inscripcions del seu programa 'Development Angels' 2025, adreçat a professionals de la indústria del cinema (productors/es creatius/ves, editors/es d'històries, executius/ves de desenvolupament, commissioning editors, etc.) que desitgin enfortir l'habilitat de seguiment de la fase de desenvolupament de projectes de llargmetratge de cinema.
La data límit per presentar-s'hi és el 23 de febrer de 2025.
LIM dona la benvinguda a aquest programa a sol·licitants de països de la Unió Europea (o que hi visquin), de països Eurimages o de països de fora de la Unió Europea que participen aEuropa Creativa MEDIA, així com del Regne Unit.
L'organització del programa va escollir el terme 'Development Angels' com una alternativa a la noció més restrictiva d''story editors' ja que creuen que l'art del desenvolupament ha d'estar fonamentat en una col·laboració entre guionistes, productors, agents de vendes internacionals, gestors de fons cinematogràfics i qualsevol agent involucrat en el procés. Creuen que tots els professionals haurien de poder beneficiar-se d'eines comunes i d'un llenguatge comú juntament amb guionistes i directors/es.
Un dels punts per on batalla LIM és la necessitat de treballar col·lectivament a l'àmbit europeu a l'hora d'obrir nous horitzons d'humanisme en un món turbulent.
A través del treball amb investigadors en ciències cognitives, antropologia i altres camps adjacents de l'storytelling, han desenvolupat eines per conèixer millor el procés creatiu, però també per guiar els guionistes a través de les diferents fases del desenvolupament del projecte i del guió.
Des de LIM intenten dessacralitzar l'acte d'escriure per reinvertir el moment en què la forma de la història ha de trobar les pròpies emocions, arquitectura i singularitat. Durant la fase de treball, s'utilitzen així les possibilitats que pot obrir l'expressió oral (utilitzat com a eina durant el procés de desenvolupament).
Com poden els Development Angels fer servir les limitacions com una eina positiva i creativa per ajudar a l'increïble procés de desenvolupament, mentre ajuden alhora el guionista a enfortir i a donar forma tant a la història com al seu significat?
Taller:
En línia i presencial:
La primera part del taller es realitzarà en línia (dues vegades durant mig dia) i està concebuda per presentar l'enfocament de LIM i les eines que els i les participants podran aplicar a la seva feina diària.
La segona part del taller es realitzarà de manera presencial al campus de Le Groupe Ouest just abans de LIM MEET. Els i les participants tindran la possibilitat de treballar en projectes específics en una fase inicial de desenvolupament, i podran avaluar l'evolució de la seva força al feedback rebut a través de les diferents sessions.
L'idioma de tots els cursos, trobades i esdeveniments de LIM és l'anglès. Per aquesta raó, un bon nivell és essencial per poder participar-hi.
Calendari:
En línia: del 16 al 19 de setembre de 2025 (horaris pendents de confirmació).
Presencial: del 27 de setembre al 3 d'octubre de 2025 a Plouneour-Brignogan (dies de viatge inclosos, tres dies de taller i assistència a LIM MEET, el seu esdeveniment internacional on es trobaran els cineastes participants de LIM - Less is more 2024 amb agents de la indústria).
Materials requerits de sol·licitud:
Per presentar-t'hi, hauràs d'enviar els materials següents a través del formulari online.
Biografia / experiència / filmografia:
10.000 caràcters espais inclosos o dues pàgines.
Tell Us (màxim tres minuts):
Aquest material requerit és un vídeo curt d'una presa mirant a càmera on et presentes a tu mateix, però, de manera més important, la teva relació amb l'storytelling, les teves expectatives i per què vols aprendre més sobre noves eines o sobre el seguiment d'un procés narratiu. Si us plau, no editeu aquest vídeo. Manteniu-lo simple. Utilitzeu Vimeo, YouTube, Dailymotion o Dropbox (si us plau, no proporcioneu un enllaç de WeTransfer).
Quota de participació: 300 euros.
Data límit: 23 de febrer de 2025.
Development Angels de LIM - Less is more compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Aquest programa, que es durà a terme a Luxemburg del 25 al 30 d’abril de 2025, és un taller intensiu destinat a productors/es independents amb una sòlida trajectòria i experiència internacional que vulguin reforçar la seva capacitat gerencial i financera per dirigir productores sòlides i competir al mercat internacional.
La participació a aquest taller compacte permet obtenir una actualització integral de la indústria audiovisual i una visió dels darrers models comercials.
EAVE Plus ofereix a 15 productors/es l'oportunitat de discutir les estructures de les empreses i les pràctiques de gestió juntament amb experts d'alt perfil de la indústria per abordar l'aspecte comercial de dirigir una empresa cinematogràfica.
Les sessions se centraran en:
Sostenibilitat empresarial i com reinventar-se en temps de canvi.
Empreses transformadores: una sèrie de casos d'estudi d'empreses i nous models de negoci inspiradors.
El paper del productor/a com a líder.
Juntament amb experts de primer nivell, s'aprofundirà en:
Gestió del cash flow.
Estratègies de l'empresa.
Negociació amb finançadors i socis.
Obtenció de finançament dinversors.
Com crear models de negoci viables per al futur.
Tots els productors/es treballaran en les qualitats de lideratge individual i resiliència en sessions de coaching privades.
El programa està dissenyat per a productors/es que han estat dirigint la seva pròpia empresa durant cinc o més anys i/o que han treballat cinc anys o més a nivell d'alta direcció en una altra empresa. Es recomana encaridament que hi assisteixin dues persones de nivell directiu superior de cada empresa.
Es tracta de sessions curtes, de 20 a 30 minuts, sobre la nova calculadora paneuropea MEDIA de petjada de carboni per a la indústria audiovisualeuropea.
Durant les sessions podreu conèixer el director del projecte, Florian Reimann, i obtenir informació preliminar sobre la calculadora esmentada.
Les sessions EFM Showcase de MEDIA es duran a terme els següents dies i en les següents franges horàries:
Dijous 13 de febrer del 2025 a les 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Divendres 14 de febrer del 2025 a les 14.00h, 14.30h, 15.00h, 15.30h, 16.00h, 16.30h o 17.00h.
Accés: Cal acreditació d'EFM, però no es requereix registre a l'activitat.
El proper dijous 30 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència d'Elodie Mellado, editora de continguts i programadora de la plataforma amb suportMEDIA Filmin, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.
La propera sessió (i la cinquena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 30 de gener de 2025, a les 20:15h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis.
Una cinta d'animació letona, coproduïda amb França i Bèlgica, estrenada al Festival de Cannes 2024 i guardonada al Festival d'Annecy amb 4 premis (Premi de Jurat, Premi del Públic, Premi Especial a Millor Música Original i Gan Foundation Award for Distribution).
Un gat es troba en un món cobert d'aigua, sense rastre humà aparent. A la recerca de refugi s'uneix a un vaixell amb animals d'altres espècies. Dur-se bé amb ells resulta ser un repte encara més gran que superar la por de l'aigua. Al llarg d'aquesta aventura, hauran de demostrar la seva valentia i superar les diferències per adaptar-se a la nova situació.
https://www.youtube.com/watch?v=NaJgXrtOIGU
‘Flow‘ és una pel·lícula d'animació sense diàlegs, adreçada a petits i grans, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
TorinoFilmLab ha obert el període d’inscripció del proper taller Green Film Lab – Budapest, que es durà a terme a Budapest (Hongria) del 25 al 27 d'abril de 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 21 de febrer.
L’objectiu de Green Film Lab, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, és crear consciència sobre la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica. El curs promou pràctiques ambientalment sostenibles a la producció cinematogràfica i brinda als professionals del cinema una nova perspectiva sobre com aplicar un protocol ecològic i aconseguir la certificació verda.
Green Film Lab s’adreça a professionals del cinema amb projecte o sense, professionals que treballen en sostenibilitat i delegats d'institucions cinematogràfiques.
Al llarg de l'any, Green Film Lab proposa una sèrie de tallers residencials de tres dies celebrats a diferents regions europees.
Cada taller de tres dies comença amb una introducció general a la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica, després dels quals els participants es divideixen en grups, treballant en l'aplicació de les millors pràctiques ecològiques al seu projecte. A través d´un enfocament pràctic, basat en projectes, els participants treballaran en equips, discutint com aplicar les millors pràctiques actuals en termes d'estalvi d'energia, transport, allotjament, restauració, decoració d'escenaris, gestió de residus, reciclatge i comunicació. També se'ls demanarà que considerin aspectes socials, com l'impacte a les comunitats. A més, establiran contactes amb altres professionals regionals i europeus que comparteixen el seu interès a la sostenibilitat.
Al llarg del taller, cada equip treballarà i practicarà simulant el desenvolupament d'un pla de sostenibilitat per assolir la certificació verda. El curs de formació s'enriquirà amb casos d'estudi i sessions plenàries dedicades a diferents aspectes de sostenibilitat.
Els continguts es basen en el Green Film Rating System i en els dos eixos principals: el pla de sostenibilitat i el procés de certificació de projectes audiovisuals.
Quins projectes poden s'hi poden presentar?
Els llargmetratges, documentals i sèries de televisió són benvinguts.
Els projectes que es postulen poden estar a totes les fases, des del desenvolupament inicial fins a l'etapa de producció (almenys dos mesos abans del rodatge).
Professionals de la indústria cinematogràfica i de les sèries de televisió involucrats en les primeres etapes de desenvolupament, preproducció i producció, interessats en adquirir i millorar les seves habilitats en pràctiques sostenibles en set. El taller és obert a productors o altres professionals de l'equip de producció, caps de departament, guionistes, directors amb projecte (equip de dues persones) i sense projecte.
Professionals amb almenys dos anys d'experiència en el camp de la gestió mediambiental interessats a aprendre com es realitza una producció audiovisual, com aplicar les seves habilitats al context audiovisual i que vulguin construir una xarxa professional a la indústria del cinema i de les sèries.
Professionals de la indústria cinematogràfica que ja treballen en la sostenibilitat al set.
Delegats de fons, Film Commissions o institucions cinematogràfiques interessats en saber més sobre sostenibilitat al set.
Els sol·licitants han de confirmar la seva total disponibilitat per assistir a les sessions.
L'idioma emprat a la formació és l'anglès. Per aquesta raó, tenir-ne un bon nivell és essencial per participar-hi. Tots els materials del projecte han de ser igualment traduïts en anglès.
Quota de participació: 300 euros (+IVA) per persona.
La formació i els àpats estan coberts durant el taller, els participants hauran de cobrir les despeses de viatge i allotjament.
Beca: Productors ACE i beca EAVE.
Gràcies a la col·laboració amb ACE Producers i EAVE, un equip amb un projecte d'una de les dues xarxes rebrà una beca que cobreix la meitat de la quota de participació.
ACE Producers accepta cada any 18 productors/es de cinema amb experiència a la seva reconeguda ACE Network després de completar el programa ACE35 de formació executiva. Els i les productor/es interessats/des hauran de presentar, juntament amb la sol·licitud, un projecte de llargmetratge en desenvolupament apte per a coproducció i adreçat al mercat internacional.
Quatre esdeveniments constitueixen el nucli del programa de formació, que es durà a terme a quatre localitzacions diferents:
Octubre de 2025 - Taller de desenvolupament de continguts:
A través de formacions pràctiques de presentació i sessions sobre lideratge i valors fonamentals, els productors/es aprenen més sobre si mateixos, sobre els seus negocis i sobre els tipus de projectes que produeixen. Les sessions grupals i els debats brinden informació sobre els problemes primerencs del desenvolupament, com ara la preparació de notes d'intenció, el treball amb talents i el manteniment de bones relacions amb guionistes i directors.
Durant les sessions grupals dirigides per consultors, s'anima els productors/es a oferir-se mútuament consells sobre guions i analitzar plans de finançament i materials de màrqueting. Els i les participants també es beneficien de reunions de consultoria individuals que analitzen els conceptes, la dramatúrgia, el pla de finançament i els públics destinataris dels seus projectes.
Del 12 al 18 d'octubre del 2025 a Leiden (Països Baixos).
Novembre de 2025 - Taller d'estratègies de finançament:
Sessions interactives que exploren oportunitats i estratègies de finançament internacional mitjançant una anàlisi detallada dels plans de finançament dels productors, amb aportacions de professionals d'alt nivell de tota la indústria. Un intercanvi excepcionalment obert d'experiències i idees que dona llum sobre l'evolució de les pràctiques de coproducció, els esquemes de finançament públics i privats i el mercat global a l'era digital.
Del 23 al 29 de novembre de 2025 (dates per confirmar) a Varsòvia (Polònia).
Abril de 2026 - Taller de perspectives de negoci:
Sessions sobre creixement empresarial, dissenyades per brindar als productors models de gestió empresarial sostenibles i maneres de construir negocis que tinguin valor real. Les sessions de grup i els panells de discussió guien els productors mitjançant aplicacions més profundes de tècniques de màrqueting i activitats comercials diversificades.
Abril de 2026, dates exactes i lloc per anunciar.
Abril de 2026 - Reunió annual d'ACE Producers:
Celebrada cada any en un país diferent durant un cap de setmana llarg de primavera i obert a tots els membres de la xarxa ACE, aquest esdeveniment és una ocasió perquè productors experimentats comparteixin notícies, coneixements, opinions i consells pràctics en un ambient informal però confidencial. Casos complets d'estudi, exhibicions de productores, sessions d'informació privilegiada i molt més.
Directament després del taller de perspectives de negoci, s'anunciaran les dates exactes i el lloc.
Condicions d'elegibilitat:
Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada d'una companyia de producció independent.
Haver estat el/la productor/a delegat/ada (és a dir, el/la principal productor/a responsable) d'almenys un llargmetratge estrenat en cinemes.
Tenir un projecte de llargmetratge de ficció en desenvolupament que estigui dissenyat per atraure finançament i distribució internacional, idealment en forma d'un primer esborrany de guió o tractament extens.
Estar disponible i comprometre's a assistir a una entrevista de selecció durant la primera setmana de setembre del 2025, al taller de desenvolupament de continguts (octubre del 2025), al taller d'estratègies de finançament (novembre del 2025), al taller de perspectives de negoci ia la reunió anual (tots dos a l'abril del 2026).
Inscripcions: Si vols presentar-t'hi, si us plau contacta amb ace@ace-producers.com o completa el formulari de preregistre per establir la teva elegibilitat i organitzar una reunió amb l'equip d'ACE.
Quota de participació: 7.000 euros (sense incloure IVA o 120 euros de quota de sol·licitud).
Aquesta tarifa cobreix l'allotjament en pensió completa durant tots els tallers, la reunió anual de productors d'ACE i el cost complet de la matrícula proporcionada a totes les sessions del taller i reunions de seguiment amb consultors durant tot l'any de formació. Les despeses de viatge no estan incloses.
Gràcies al suport d´Europa Creativa MEDIA, hi ha beques parcials disponibles.
Data límit: 30 d'abril del 2025.
Les sol·licituds s'avaluaran principalment segons l'historial i la motivació dels productors, seguits de la solidesa del projecte i el potencial de coproducció i col·laboració.
ACE Producers compta amb el suport d´Europa Creativa MEDIA.
Spooky Doorway és un estudi de videojocs irlandès, beneficiari de convocatòries de finançament de videojocs anteriors. El seu videojoc Eldritch House va rebre finançament de MEDIA i tracta un misteri sobrenatural inspirat en la mitologia irlandesa. Altres projectes finançats per la UE inclouen Sunken Spectre i Song of the Seasons.
L'objectiu de la convocatòria esmentada és augmentar la capacitat dels productors de videojocs, dels estudis XR i de les empreses de producció audiovisual europees per desenvolupar videojocs i experiències immersives interactives amb potencial per arribar a audiències globals. El suport també té com a objectiu millorar la competitivitat de la indústria europea dels videojocs i d'altres empreses que produeixen continguts interactius immersius als mercats europeus i internacionals, tot permetent la retenció de la propietat intel·lectual per part dels desenvolupadors europeus.
La data límit per presentar-se a la convocatòria de videojocs i contingut immersiu és el 12 de febrer de 2025.
Deu consells per a sol·licituds de finançament de videojocs i continguts immersius a Europa Creativa MEDIA:
Dedica temps per fer la sol·licitud.
Es requereixen molts detalls. No esperis fer-ho en un cap de setmana.
L'empresa esmentada trigar dues setmanes de mitjana: una setmana per a informació creativa i document de disseny de videojoc i una setmana per a sol·licitud i pressupost.
Intenta enviar-ho abans de la data límit. Si alguna cosa surt malament, tindràs temps per resoldre-la!
Comunica't amb l'oficina d'Europa Creativa MEDIA del teu país/regió.
Podem ajudar-te a resoldre, revisar el contingut i orientar-te en la direcció correcta.
El teu pressupost ha de ser realista.
Recordeu que el vostre pressupost és per a una demo, no per a un videojoc complet.
Assegureu-vos de considerar tots els costos: música, ciència ficció, actuació de veu, UI/UX, art, màrqueting, viatges per a esdeveniments, etc.
És necessari sol·licitar l'import total? Pots cobrir el 40% de les despeses que cal cobrir?
Mostra un calendari de temps de desenvolupament realista.
Crea un cronograma/calendari realista del que faràs i quan.
Canviarà a mesura que desenvolupis el videojoc, però demostra que hauràs considerat el desenvolupament en detall.
Els desenvolupadors professionals revisaran la teva feina. Sabran si estàs subestimant el temps necessari.
Si no és un cronograma raonable, el teu pressupost serà objecte d'un escrutini més gran.
Tracta el teu dossier creatiu com una proposta.
Crea un document estil PowerPoint que flueixi bé i sigui fàcil de llegir.
Inverteix en un bon art. Sigues competitiu. Fes el teu millor esforç per destacar!
Simula captures de pantalla i art conceptual.
NO facis servir art AI! Suggereix que no pots fer aquest joc vídeo.
Pensa en els revisors de sol·licituds com a editors. Què necessites que vegin o entenguin ràpidament?
Quin és el teu ham? Això fa que el teu videojoc sigui especial. No ho ocultis al document de disseny del videojoc ni al document de la Part B.
Humanitza el teu equip.
Afegeix una diapositiva que mostri les persones que estan creant el videojoc (si ja comptes amb un equip).
Tant se val si es tracta d'un equip petit o si ets un desenvolupador en solitari. La gent fa videojocs!
Mostra els teus èxits si pots.
Explica per què vols fer el joc vídeo.
Proporciona un document de disseny de videojoc detallat.
Has de poder demostrar que realment has pensat bé el teu videojoc.
Aquest document us permet explorar la història i la mecànica en detall.
Mostrarà l'abast de la teva visió i cap a on es dirigeixen els diners.
Comunicarà qualsevol cosa que no quedi clara a la sol·licitud o a la proposta. Necessitaràs això per a un editor de tota manera.
Mostra la teva investigació i estratègia de mercat.
Obtingues ajuda amb la redacció (si la necessites).
Millor banda sonora original (Camille, Clément Ducol)
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor pel·lícula d’animació.
Millor pel·lícula infantil i familiar (Gints Siibalodis, Matīss Kaža)
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:
Millor documental
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper diumenge 16 de febrer de 2025 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
Animation Production Days, que es durà a terme amb el suport d'Europa Creativa MEDIA del 6 al 8 de maig de 2025, ha obert la convocatòria de projectes d'animació dels següents camps: cinema, sèries de televisió, contingut mòbil, videojocs, cross i transmedia o VR. La data límit per enviar-hi projectes és el proper 4 de febrer de 2025.
A Animation Production Days presentaràs els teus conceptes originals en reunions individuals prèviament programades amb socis potencials, inclosos representants d'organismes de televisió, plataformes digitals, agències de vendes internacionals o distribuïdores de cinema.
Elegibilitat:
Els projectes han de trobar-se en etapa de concepte o desenvolupament.
Han de demostrar potencial per al desenvolupament de marca i la coproducció internacional.
Selecció:
Només se seleccionaran 50 projectes per exhibir-se a Animation Production Days2025.
Data límit d'enviament: 4 de febrer del 2025 (tarifa de reserva reduïda fins al 17 de gener del 2025).
L’Agora Doc Market, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, acull més de 400 films i convida més de 300 professionals d’indústria i compradors/es per promoure la compra de pel·lícules documentals.
L'objectiu principal del mercat és vendre els drets dels documentals als canals de televisió, ajudar-los a trobar distribució a les sales de cinema i donar-los l'oportunitat de ser descoberts a altres festivals. El Doc Market funciona principalment com un pont que connecta el producte cinematogràfic amb el poderós mitjà de la televisió.
AGORA Doc Market és totalment digital i opera exclusivament en línia a través de Cinando.
Les pel·lícules de Doc Market poden optar per romandre en línia per als convidats acreditats per AGORA durant un període de temps més llarg (8 de març al 30 d'abril de 2025) i així oferir-los més oportunitats de veure-les.
Si heu enviat una pel·lícula documental al programa oficial del festival, no cal tornar-la a enviar a l'AGORA Doc Market. Adquiriran la informació necessària del seu enviament original.
Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 201 participants a la propera edició.
Sota el lema 'Escolta amb valentia: narratives cinematogràfiques en temps de dissonància', la 23a edició d’aquest programa, que compta amb el suport d‘Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 15 al 20 de febrer de 2025, amb un programa atractiu de xerrades, tallers i debats.
Entre els 201 participantsseleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:
En representació d'una comunitat multifacètica de 62 països, la participació dels cineastes és el primer pas cap a una de les comunitats cinematogràfiques més grans del món. Amb més de 10.000 antics alumnes a tot el món, Berlinale Talents és una comunitat global que ofereix una oportunitat única per connectar-se i col·laborar a escala mundial, tot fomentant connexions i creativitat més enllà de les xarxes regionals.
El curós procés de selecció va estar guiat pels valors fonamentals de Berlinale Talents: la diversitat i la igualtat. Es va dur a terme durant uns quants mesos i va culminar amb 201 talentsseleccionats entre 3.836 sol·licituds de 123 països (més informació més sobre el procés de selecció).
Els 201 talents (108 dones, 81 homes, vuit no binaris i quatre van preferir no dir-ho) provenen de catorze camps de treball. Les seves professions al cinema abasten: directors/es, productors/es, guionistes, muntadors/es, directors/es de fotografia, dissenyadors/es de so, compositors/es musicals, dissenyadors/es de producció, escenògrafs/es digitals, actors/actrius, agents de vendes internacionals, distribuïdors/es, dissenyadors/es d'audiències (curadors/es de cinemes, plataformes VoD i festivals) o crítics/ques de cinema.
A més de l'esdeveniment, 40 talents estan desenvolupant projectes de llargmetratge, de documental, de curtmetratge i de realitat virtual als Talents Labs que es presentaran a una audiència de la indústria durant un esdeveniment de presentació a l'European Film Market (13 al 19 de febrer de 2025).
S'hi poden presentar projectes de llargmetratge de ficció en etapes de desenvolupament i finançament tant de cineastes emergents com d'autors consagrats.
Els projectes seleccionats assistiran al taller presencial a Slano (Croàcia) del 16 al 20 de juny de 2025, en sinergia amb Slano Film Days, un nou format d'esdeveniment cinematogràfic que connecta cineastes regionals emergents i professionals del cinema de renom d'arreu del món. L'objectiu darrere aquesta sinergia pretén inspirar futures col·laboracions creatives, iniciar projectes conjunts i ajudar tots els participants a construir les seves carreres internacionals.
Durant el CineLink Workshop, els i les participants tindran l'oportunitat de col·laborar amb editors de guions, perfeccionar les estratègies de finançament i producció, explorar pràctiques de sostenibilitat, desenvolupar plans de màrqueting i millorar les presentacions dels seus projectes amb l'orientació de professionals líders de la indústria.
A més, l'equip dedicat de CineLink donarà suport als cineastes del maig al setembre del 2025, ajudant-los amb la preparació dels CineLink Industry Days a l'agost del 2025 i facilitant reunions en línia amb professionals de la indústria al setembre.
Beneficis de participar a CineLink Co-Production Market:
Consultes personalitzades amb els millors experts de la indústria.
Més visibilitat internacional del teu projecte.
Oportunitats per connectar-se amb possibles coproductors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, canals de televisió i finançadors.
L'oportunitat de guanyar un dels diversos prestigiosos premis en efectiu.
Premis:
Eurimages Co-Production Development Award (20.000 euros).
Film Center Montenegro CineLink Award (10.000 euros).
Film Center Sèrbia CineLink Award (10.000 euros).
Artekino International Prize (6.000 euros).
Female Voices Award (promocionat per Slovenian Film Centre i UN Women) (20.000 euros) – un premi entre categories per a tots dos CineLink Co-Production Market i CineLink Drama.
Data límit: 28 de febrer de 2025.
L'idioma oficial de CineLink Co-Production Market és l'anglès. Totes les sol·licituds i els materials s'han d'enviar en anglès per ser elegibles. No es tindran en compte les sol·licituds que no compleixin aquest requisit.
La selecció final de projectes s'anunciarà a l'abril del 2025.
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, torna a col·laborar amb el Festival Internacional de Cinema de Sofia (Bulgària) en l'organització del Sofia Innovation Lab 2025, que es durà a terme del 19 al 22 de març de 2025, sota el títol 'Distingiu-vos de la multitud: com la comunicació i el màrqueting pot desenvolupar la vostra marca de cinema'. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 13 de gener de 2025.
Uneix-te a aquest laboratori per conèixer professionals internacionals de tota la cadena de valor cinematogràfica, compartir experiències de camp, renovar la perspectiva i trobar possibles solucions per adaptar les teves activitats.
Aquest any, els responsables del laboratori són:
Tom de Bont, director executiu i programador en cap, Heerenstraat, Wageningen, Països Baixos;
Ola Starmach, programadora i oficial de comunicació, Kino Pod Baranami, Cracòvia, Polònia;
Züleyha Azman, directora de màrqueting, KINO Rotterdam, Països Baixos;
El laboratori és una gran oportunitat per compartir enfocaments i trobar solucions pràctiques a algunes de les grans qüestions que afronta el sector cinematogràfic. Es tractaran diferents temes, entre els quals:
Identitat de marca: qui ets tu com a cinema?
Promociona el teu cinema: ets més que una pantalla. Fes-los-ho saber.
Màrqueting de continguts: xarxes socials/lloc web i eines pròpies.
Partenariats i col·laboracions: trobeu les vostres opcions per a una millor divulgació.
Esdeveniments especials: oferta exclusiva per atraure públic exclusiu.
Les sessions temàtiques i els tallers pràctics donaran als participants l'espai per compartir un problema, presentar idees innovadores i/o identificar potencials estratègies innovadores de programació i comunicació.
Porteu les vostres idees i problemes al laboratori, feu un pas enrere del dia a dia i passeu temps amb professionals d'una àmplia gamma de contextos nacionals per reflexionar sobre la vostra pràctica, intercanviar coneixements i trobar solucions pràctiques.
IMPORTANT
Aquest laboratori està obert a tots els exhibidors europeus, membres o no de la xarxa Europa Cinemas. El nombre de participants està limitat a 35 persones. Les sol·licituds es tindran en compte per l'ordre en què es rebin. Tanmateix, es donarà prioritat als exhibidors que no han assistit mai abans a un Europa Cinemas Lab i als exhibidors d'Europa Central i Oriental i dels països dels Balcans.
Tingueu en compte que el termini de presentació de sol·licituds és el 13 de gener de 2025.
Informació pràctica
Viatge: totes les despeses de viatge des de i cap a Sofia són a càrrec dels participants. Quan feu la reserva, intenteu arribar abans de les 14.30 hores del dimecres 19 de març i sortir el diumenge 23 al matí. Si us plau, no feu cap reserva fins que Europa Cinemas no confirmi oficialment la vostra participació.
Allotjament: cal ser-hi a partir del dimecres 19 de març i sortir el diumenge 23 de març al matí (4 nits). Europa Cinemas cobreix el cost de 3 nits (habitació individual incl. esmorzar) per a una persona per empresa d'exhibició, la quarta nit a càrrec vostre.
Per a la vostra informació, el preu de l'habitació individual serà d'aproximadament 85 euros (esmorzar i impostos inclosos). Molt aviat us farem saber el nom de l'hotel i més detalls pràctics. Europa Cinemas s'encarregarà de les reserves d'hotel i també es farà càrrec del cost d'alguns àpats.
Acreditació: el Festival Internacional de Cinema de Sofia proporcionarà una acreditació de festival (gratis) que us permetrà accedir a totes les projeccions del festival.
Idioma: les discussions es faran en anglès durant tot el laboratori.
Per a més informació sobre el seminari, no dubteu en contactar amb:
Bianca POPISTAS, Coordinadora de projectes de Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia
S'adreça a productors/es audiovisuals amb experiència que busquin establir bases empresarials sòlides a les seves companyies, així com desenvolupar habilitats de lideratge i emprenedoria al seu equip de treball.
La producció audiovisual està canviant ràpidament. Per sobreviure i prosperar en aquest entorn dinàmic, el lideratge sòlid és molt important. Això requereix una visió ferma i una capacitat per actuar amb més flexibilitat i agilitat. Per això, ACE Leadership Special té l'objectiu d'ajudar els/les productors/es propietaris/àries de la vostra empresa a descobrir la seva visió personal i a aconseguir les eines necessàries per adaptar-se i prosperar en temps canviants.
El programa és obert a membres d'ACE Network, també a altres productors/es experimentats/des i establerts/es. Consta de dos tallers presencials de tres dies amb sessions en línia addicionals i se seleccionaran dotze productors/es, cadascun amb experiència en gestió d'una empresa i amb capacitats empresarials úniques.
Es busca que els i les participants millorin les seves capacitats amb un enfocament global mitjançant tres temes interconnectats: l'ésser humà, l'emprenedor/a i el gestor/a. Centrant-se en aquestes qüestions, s'abastaran els temes següents:
Com ser un líder més efectiu: millorar el lideratge personal i la manera de dirigir mirant l'ésser humà que hi ha darrere del líder.
Com planificar i formar estratègies com a emprenedor en un món canviant: millorar el rendiment i les perspectives del negoci.
Com treure el màxim partit de l'equip en què confies: millorar el rendiment de les persones involucrades a l'empresa.
Dates i localització dels tallers:
17 al 20 de juny del 2025 (Vitznau, Suïssa).
15 al 19 de setembre del 2025 (localització pendent de confirmació).
Sessions en línia complementàries.
Condicions d'elegibilitat:
Has de ser propietari d'una empresa de producció audiovisual.
Has d'haver estat el productor/a delegat/ada d'almenys un llargmetratge estrenat en cinema, d'un documental o d'una sèrie que s'hagi emès en canals en obert o en línia.
Has d'estar disponible i ser capaç de comprometre't a assistir íntegrament al taller.
Productors/es de qualsevol país són benvinguts/des a participar-hi, tot i això, es recorda que un alt percentatge de les places estarà reservat per a productors/es que pertanyen a països participants a MEDIA, com l'Estat espanyol.
Com presentar-s'hi?
Els i les sol·licitants han de completar un formulari de sol·licitud que comprèn: biografia, perfil de l'empresa i carta de motivació (que expliqui els desafiaments de lideratge, situació actual de l'empresa, pensament a llarg termini i plans a futur).
Quota de participació: 3.500 euros. Aquesta tarifa cobreix la pensió completa, l'allotjament i la formació dels tallers. Els bitllets de viatge no estan inclosos.
Beques:
Gràcies a Europa Creativa MEDIA, hi ha beques disponibles per a productors/es europeus/es procedents de països de baixa capacitat de producció.
ACE Leadership Special encoratja els i les participants a sol·licitar suport financer als seus organismes de finançament nacionals/regionals.
La quarta edició de CartoonNext, de CARTOON, es durà a terme del 23 al 25 d’abril del 2025 a Marsella (França), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. La data límit per inscriure-hi projectes d’animació en desenvolupament per a marca cross-media o multiplataforma és el 29 de gener de 2025.
Sol·licitants elegibles:
Aquesta iniciativa que imagina el futur de l'animació i el contingut digital està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el projecte d'animació o la propietat intel·lectual d'animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media.
Es requereix un nivell fluid d'anglès per comunicar-se amb els altres participants de la formació. A més, els pitchings es realitzen en anglès i no es proporciona traducció instantània.
En el cas dels projectes presentats per a desenvolupament i producció, es requereix una companyia de producció adjunta. Tot i això, per a projectes en fase de concepte, és possible presentar-s'hi sense productora.
Projectes elegibles:
Propietat intel·lectual existent o en desenvolupament per ser creada/desenvolupada a través de múltiples plataformes.
Originada d'una sèrie de televisió, una pel·lícula o un curtmetratge d'animació, d'un llibre, d'un videojoc, d'una experiència VR/AR o d'un joc, en què l'animació sigui utilitzada per estendre la propietat cap a una proposta cross over.
En una fase en què, almenys, dues idees per a diferents plataformes puguin ser presentades en pitching.
Projectes en fase de concepte, desenvolupament o producció.
Materials requerits:
PAS 1. Abans de presentar un projecte, assegureu-vos que teniu tots els elements requerits.
Sinopsi. Descripció curta de la història, que es publicarà a l'app mòbil de CARTOON o a la seva pàgina web. En anglès i màxim 700 caràcters incloent espais.
Arxiu del projecte (PDF). Intenta no excedir les 20 pàgines. Ha d'estar escrit en anglès. Heu de presentar el projecte de la millor manera afegint els elements que millor el descriguin per tal de convèncer el comitè de selecció. A continuació, trobareu alguns suggeriments d'elements a posar al fitxer. Són rellevants per al projecte, però ets lliure de reorganitzar-los.
Pàgina de sumari amb el títol, els productors, el talent creatiu clau i un altre talent, l'audiència, una imatge still representativa, el format…
El concepte/nota d'intenció: ha d'explicar què és el projecte (menció breu a l'origen del mateix), perquè porta a un desenvolupament multiplataforma i quins desenvolupaments consideres (màxim dues pàgines).
Bones imatges del projecte i atractius elements gràfics.
Tractament/storyline (descripció extensiva de la història).
Descripció dels personatges.
Descripció dels entorns.
Descripció de la funcionalitat.
Descripció del game play, si és rellevant.
Descripció dels patrons de joc, si és rellevant.
Descripció de l'estat de progrés.
Suggeriment d'informació addicional: qualsevol roll-out, pla de distribució o màrqueting o pla financer o de negoci, si és conegut en aquest moment.
Detalla tant com puguis el contingut/plataforma que desenvoluparàs. Tingues en compte que, per obtenir consells clars i útils del panell d'experts, hauràs de ser tan precís com sigui possible.
3. Imatges: Prepara tres fotografies boniques del projecte per a l'aplicació mòbil i el lloc web de CARTOON així com per a la premsa.
Els productors/es s'esmentaran a l'aplicació mòbil i a la pàgina web, però no s'afegeix cap copyright a les pròpies imatges (insereix-ne una si en vols una). Consulta la presentació del web i la pàgina a l'aplicació mòbil per veure com es mostren les imatges. Tingues en compte que no pots canviar les imatges un cop el projecte hagi estat enviat.
Una imatge still vertical. 1920x2560 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Amb el títol del projecte. Amb els logos o el nom de les companyies de producció.
Una imatge still horitzontal. 1920x1150 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Sense cap text. La imatge ha de ser diferent de la vertical. Amb una discreta menció al copyright.
Una imatge still quadrada: 650x650 px, només jpg, màxim 1 MB. Amb una discreta menció al copyright.
PAS 2: Connecta't al teu compte a My Cartoon. Si no estàs registrat, crea un compte.
Acceptació del projecte i inscripció a l'esdeveniment.
CARTOON t'informarà de la decisió del comitè de selecció la setmana del 10 de febrer de 2025.
Si el vostre projecte ja ha estat enviat i aprovat, no oblideu registrar-vos abans de la data límit d'inscripció (a sota escrita).
Si us plau, tingueu en compte que l'ús d'una eina d'intel·ligència artificial ha de ser notificat a l'equip de CARTOON. Ha de ser clarament indicat als elements proporcionats.
Els Premis del Cinema Europeu se celebraran a la capital grega d'Atenes el gener de 2027. Així ho han anunciat avui l'Acadèmia del Cinema Europeu i el Hellenic Film and Audiovisual Center (HFAC) - Creative Greece, actuant com a coordinador del consorci grec format pel Ministeri de Cultura, el Ministeri de Turisme, el Ministeri d'Economia i Finances, la Ciutat d'Atenes, la Regió de l'Àtica, el Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos i el Centre Cultural Hel·lènic Broadcasting Corporation ERT.
La cerimònia dels 39è Premis del Cinema Europeu 2027 viatjarà, per primera vegada, al sud-est d'Europa, i tindrà lloc al Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos (SNFCC), precedida per la tradicional recepció de la Nit de l'Alcalde la vigília de la cerimònia de lliurament al Zappeion Megaron.
HFAC-Creative Greece, com a líder del consorci grec que dona suport a l'esdeveniment, organitzarà un any de promoció del cinema grec i europeu durant els 12 mesos previs a la cerimònia de lliurament dels premis. Els detalls sobre aquest programa de promoció es donaran a conèixer durant les primeres setmanes de 2026.
Els Premis del Cinema Europeu es van presentar per primera vegada a Berlín l'any 1988 per promoure i donar suport a la indústria cinematogràfica europea. Se celebren cada dos anys a Berlín i viatgen per Europa els altres anys: Londres, París, Roma, Barcelona, Varsòvia, Copenhaguen, Tallin, Malta, Riga, Wroclaw, Sevilla, Reykjavík i, més recentment, a Lucerna. Allà on vagin, els premis atrauen molts convidats internacionals, que van des de membres de l'Acadèmia i representants de la comunitat cinematogràfica europea, nominats i guanyadors anunciats prèviament, així com representants de premsa i mitjans internacionals que viatjaran al país amfitrió.
L'esdeveniment ofereix a Grècia una gran oportunitat per promoure l'art, la cultura i el disseny grecs, i centrar-se en Grècia com a destinació d'alta qualitat per a rodatges cinematogràfics i com a soci atractiu per a les coproduccions, gràcies a un suport en efectiu millorat recentment i un excel·lent règim de bonificacions. L'elecció d'Atenes és un important reconeixement de la indústria cinematogràfica grega i presenta el país com una destinació interessant per a la realització de cinema, així com una part integral de la cultura cinematogràfica europea a la part sud-est del continent europeu.
Grècia i Atenes estan encantades d'oferir un escenari per al cinema europeu en el proper període. En el programa de promoció, també altres esdeveniments clau a Grècia, com el Festival de Cinema Documental de Tessalònica i el Festival Internacional de Cinema de Tessalònica serviran com a plataformes importants per a la creació de xarxes i debats per a la indústria cinematogràfica.
Un gran nombre de talents grecs (158) són membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu. Fins ara, diverses pel·lícules gregues han rebut el prestigiós Premi de Cinema Europeu: el llegendari director grec Theo Angelopoulos va rebre tres premis de cinema europeu: per LANDSCAPE IN THE MIST (1989), ULYSSEE'S GAZE (1995) i THE WEEPING MEADOW (2004). Yorgos Lanthimos i Efthimis Filippou van ser guardonats com a guionistes europeus 2015 per THE LOBSTER. Yorgos Lanthimos també va rebre el premi al director europeu per THE FAVOURITE, pel qual Yorgos Mavropsaridis va guanyar el muntatge europeu (tots dos 2019). Finalment, el Premi Internacional de Coproducció Eurimages 2018 va ser atorgat als productors grecs Konstantinos Kontovrakis i Giorgos Karnavas, aquest últim membre de la Junta de l'Acadèmia des del 2024.
La ubicació del Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos (SNFCC) ha estat dissenyada pel destacat arquitecte italià Renzo Piano i la seva firma Renzo Piano Building Workshop el 2016, gràcies a la visió i donació de la Fundació Stavros Niarchos. El SNFCC acull les instal·lacions de l'Òpera Nacional de Grècia i la Biblioteca Nacional de Grècia, i al cor d'aquest domini públic es troba el parc Stavros Niarchos, el jardí mediterrani públic més gran del món. Es considera un punt d'interès cultural i social reconegut, entre altres coses, pels seus esdeveniments internacionals de gran projecció molt més enllà de les fronteres de Grècia i és una fita moderna en una ciutat que es considera el bressol de la societat occidental. En una ubicació cèntrica, està vinculada al centre històric de la ciutat amb d'una banda la mundialment famosa Acròpolis i de l'altra, la badia de Faliro.
Uns 1.300 convidats assistiran a la cerimònia de lliurament del premi el 2027. El soci de mitjans ERT, la Hellenic Broadcasting Corporation, amb el suport de la Unió Europea de Radiodifusió, emetrà l'espectacle en directe a Grècia i a tot Europa, així com permetrà als socis europeus retransmetre l'esdeveniment en directe simultàniament.
La 39a edició dels Premis del Cinema Europeu se celebrarà el dissabte 16 de gener de 2027.
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu és presentada per l'Acadèmia del Cinema Europeu i la European Film Academy Productions gGmbH.
Aquest esdeveniment interactiu i enfocat explora els mercats cinematogràfics asiàtics en ràpid creixement, tot brindant anàlisis en profunditat i identificant interessants oportunitats de col·laboració amb Europa.
Format:
Workshop de taula rodona.
Diumenge 16 de febrer del 2025 de 15.30h a 16.30h.
Localització: Segon pis del Producers Hub (Gropius Bau, Berlin).
El taller constarà de petites sessions grupals dirigides per experts locals de regions asiàtiques específiques. Les qüestions i projectes dels participants s'utilitzaran en casos d'estudi per incrementar el coneixement de com treballar amb aquests territoris. El format de grup reduït permetrà als participants fer preguntes relatives als seus interessos i beneficiar la interacció mútua.
Qui?
Professionals del cinema (productors/es, distribuïdors, agents de vendes internacionals, etc.) interessats en la col·laboració asiàtica-europea. La prioritat es donarà als sol·licitants que hagin tingut experiència prèvia en llargmetratges i en coproduccions internacionals. Els participants han de tenir un Market Badge de l'EFM.
La propera edició de Series Mania Forum es durà a terme a Lille (França) del 25 al 27 de març de 2025. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Standsa través de l’enllaçsegüent.
SERIES MANIA és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries i ple d’oportunitats perquè els professionals de l’audiovisual intercanviïn idees, assisteixin a taules de discussió i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del festival internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.
En nom d'Europa Creativa MEDIA, media-stands.eu t'ofereix la possibilitat d'assistir a aquesta important trobada en un dels seus espais amb un descompte i amb tots els beneficis d'acudir-hi sota el paraigua.
Recordem que Series Mania Forum és la secció d'indústria del Series Mania Festival i ha esdevingut una cita imprescindible per a tots aquells professionals d'arreu del món que estiguin involucrats en la creació de sèries de televisió.
Els serveis que ofereix MEDIA Stands són els següents:
Beneficis:
Descompte d'acreditació de 110 euros (IVA inclòs) per a un participant per empresa, i 368 euros (IVA inclòs) per a una segona persona de la mateixa empresa.
Àrea de reunions.
Catàleg online per als participants al MEDIA Stand.
Taulell de benvinguda i serveis de missatgeria.
Cafeteria gratuïta.
Connexió Wi-Fi.
Instal·lacions d'emmagatzematge.
Elegibilitat:
L'acreditació és oberta a productors o distribuïdors europeus i independents establerts a Europa i oferint contingut europeu. Durant el procés de registre, se us demanarà informació sobre el compliment d'aquest i d'altres criteris.
Es confirmarà en un termini màxim d'una setmana si has estat acceptat. Es dona la benvinguda especialment a les sol·licituds de països amb baixa capacitat de producció audiovisual i als que han rebut suport de MEDIA.
Data límit: 24 de gener de 2025.
Formulari d'inscripció amb MEDIA Stands a través d'aquest enllaç.
D'una banda, Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que compta amb suport MEDIA a la distribució, i que comptava amb 10 nominacions, va rebre els quatre premis següents:
Millor pel·lícula comèdia o musical.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
Millor cançó original (“El mal”). Música i lletres de: Clément Ducol, Camille, Jacques Audiard.
D'altra banda, el film d'animació letoni Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica), que compta amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), va rebre el premi a Millor pel·lícula d’animació 2025.
Voldríem també felicitar-nos tots plegats pels bons resultats MEDIA obtinguts enguany per part del sector audiovisual català.
Consulteu, a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf, la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana. Hi trobareu una editorial sobre el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual, i un repàs de l’any.
I us desitgem unes bones festes i uns encara millors resultats per al 2025!
La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2025, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participantsper a la propera edició, entre els quals figuren tres productores catalanes:
Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d’aquest enllaç.
Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d’un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.
Dates:
Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2025.
Taller 2: juny de 2025 (dates i llocs exactes pendents de confirmació).
Taller 3: Tessalònica (Grècia) a l’octubre de 2025 (data exacta pendent de confirmació).
Participants:
EAVE Producers Workshops’adreça aproductors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l’àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).
Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d’entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d’una setmana de durada.
El proper 17 de febrer, Europa Creativa MEDIA ofereix diverses sessions informatives presencials sobre diverses convocatòries Europa Creativa MEDIA 2025 en el marc de l'European Film Market de la Berlinale.
Les sessions, que es duran a terme el dilluns 17 de febrer a l'EFM Conference Lounge @ Gropius Pavilion, són les següents:
Recordeu també que, des de l'enllaç següent, podeu consultar també els vídeos i les presentacions de les diverses sessions informatives en línia que ha dut a terme l'EACEA sobre les noves convocatòries Europa Creativa MEDIA i Cross-Sectoral 2025.
Millor so (Coque F. Lahera, Álex F Capilla, Nacho Royo-Villanova).
Soy Nevenka, d'Icíar Bollain (Espanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Quatre nominacions:
Millor guió adaptat (Iciar Bollain, Isa Campo).
Millor actor protagonista (Urko Olazabal).
Millor actriu revelació (Lucía Veiga).
Millor direcció de fotografia (Gris Jordana).
Dragonkeeper - Guardiana de Dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i Xina). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Tres nominacions.
Millor pel·lícula d'animació.
Millor música original (Arturo Cardelús).
Millors efectes especials (Li Xin).
Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa i Itàlia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor actor protagonista (Alfredo Castro).
Los pequeños amores, de Celia RicoClavellino (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:
Millor muntatge (Fernando Franco).
La Quimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, França i Suïssa). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
El conde de Montecristo, d'Alexandre de la Patellièr i Matthieu Delaporte (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor pel·lícula europea.
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:
Costos/inversions relatius a la promoció física i digital, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.
NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d’origen que formi part d‘Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024/2025).
Pel·lícules que formin part de la selecció del festival.
Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.
Import disponible
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
L'informe analitza el volum de pel·lícules i sèries de ficció TV/SVoD produïdes a Europa: l'origen, les coproduccions internacionals i els comissaris i productors principals.
Aquest informe va ser escrit per la Dra. Agnes Schneeberger, analista del departament d'informació de mercat del Observatori esmentat.
El nou estudi destaca el següent:
El 2023, la producció de ficció televisiva a Europa va assolir un punt d'inflexió: el nombre de títols va caure menys un 6% i en tots els formats.
El perpetu auge de les sèries d'alta gamma (13 episodis o menys per temporada) ha arribat al final, mentre el nombre de títols per al 2023 s'estanca (-2% en comparació de l'any anterior).
Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa per a TV/SVoD el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%).
Caiguda de la producció de ficció televisiva a Europa
La recuperació postpandèmia no va continuar estabilitzant el mercat europeu de ficció televisiva. Després d'un breu retorn al creixement, la producció i l'estrena de ficció televisiva original està disminuint. Una caiguda del 6% en el nombre de títols de ficció produïts el 2023 es va reflectir en una reducció igual en el nombre d'episodis (menys 6%) i un estancament en el volum d'hores (menys 3%) en comparació de l'any anterior.
De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 1.200 títols, 23.000 episodis i 14.000 hores (per títol, l'estudi fa referència a una pel·lícula per a televisió o a una temporada d'una sèrie de televisió). L'animació no està inclosa (països coberts: 27 països de la UE, el Regne Unit, Noruega i Suïssa).
Més de 2.000 productores/grups van produir, almenys, un títol de ficció entre el 2015 i el 2023, però només el 3% ho van fer a cadascun dels últims nou anys.
Tot i la crisi, algunes de les característiques fonamentals de la producció de ficció televisiva a Europa es van mantenir sense canvis. Les telenovel·les van representar la major part (61%) de les hores produïdes. I més de la meitat (58%) de tots els títols produïts van ser sèries amb 13 episodis o menys per temporada.
El boom de les sèries d'alta gamma ha arribat al final
El perpetu auge de les sèries d'alta gamma ha arribat al final, ja que el nombre de títols per al 2023 va retrocedir (menys un 2% respecte a l'any anterior). Les hores de producció de sèries amb 13 episodis o menys per temporada produïdes el 2023 es van estancar (menys 1%), ja que les temporades tenien menys episodis i més curts (probablement com una manera de fer front als costos de producció ia la inflació ).
El Regne Unit, amb 159 títols el 2023, va ser eminentment el principal productor de sèries d'alta gamma, davant d'Alemanya (119), França (92), Espanya (58) i Itàlia (58).
BBC, Netflix, Amazon, ZDF i ARD van ser els cinc principals comissionats de sèries amb 13 episodis o menys per temporada.
Les televisions públiques van encarregar el 55% dels títols i el 39% de les hores
Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%). A causa de la seva major participació en telenovel·les, els canals privats van produir un volum d'hores més gran (57%) que els canals públics (39%). Els streamers globals van representar el 5% de les hores, ja que no inverteixen en sèries de televisió de llarga durada.
Les coproduccions internacionals van representar el 10% de tots els títols de ficció televisiva produïts a Europa el 2023. De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 100 coproduccions de ficció televisiva, gairebé exclusivament sèries i pel·lícules per a televisió d'alta gamma.
Ja està disponible el vídeo de la Masterclass de la cineasta francesaNicole Garcia, que es va dur a terme el passat divendres 29 de novembre a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, en el marc de les activitats de l’Ohlalà! Film Festival, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, va oferir una masterclass, a mode de conversa, que ens va permetre conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estilcinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració.
Una figura que ha passat de col·laborar amb grans mestres com Resnais, Tavernier, De Broca, Sautet i Deville a esdevenir una destacada directora des dels anys noranta.
Entre la seva filmografia com a directora, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, amb gran trajectòria internacional, com Amants (2020), que va competir al Festival de Venècia; Mal de pierres (2016), seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Cannes i nominada als Premis César; Selon Charlie (2005) o L’adversaire (2001), que també van competir a Cannes.
Ja podeu consultar a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial centrada en el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual. També hi figura un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; un especial sobre Animar_BCN, la convenció europea d’animació, i la participació de Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com el cineasta Pablo Berger, director i guionista de l'aclamada Robot Dreams, entre altres pel·lícules amb suport MEDIA; el cineasta francès Bertrand Bonello; i el guionista i director de cinema gironí Isaki Lacuesta. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2024, com la nova sèrie de Leticia Dolera, 'Pubertat'; el debut en el llargmetratge d’Iván Morales, 'Esmorza amb mi'; la segona pel·lícula d'Avelina Prat, 'Una quinta portuguesa'; ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias; la comèdia negra ‘Mario‘, de Guillem Miró; la nova pel·lícula de Judith Colell, ‘Frontera‘; i 'La gang‘, film escrit i dirigit per les germanes Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás.
Aquest número també compta amb un article sobre l'èxit del cicle 'MEDIA al Maldà', que enguany arriba a la tercera temporada, i un repàs del panorama jurídic actual pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial al sector audiovisual. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats enguany a les sales catalanes.
EAVE Puentes ofereix un suport en profunditat per al creixement professional de cada participant, tot proporcionant-los eines pràctiques per navegar pels matisos culturals dels mercats cinematogràfics i fomentar les habilitats necessàries per a una col·laboració transcontinental eficaç. Des d'adquisicions i distribució fins a estudis de casos reals, els i les assistents participen en una combinació de sessions plenàries, treballs en grups reduïts, reunions individuals amb experts i oportunitats de creació de xarxes, així com mòduls especials de planificació de l'empresa.
Durant l'any del taller, els i les participants estaran acompanyats per l'equip pedagògic d'experts, professionals en actiu del sector:
Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d’estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com ‘Una mujer fantástica’, ‘La boda de Rosa’, ‘Neruda’, ‘Pequeña Flor’, ‘Blondi’, 'El llanto'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d’EAVE a Gaijin-França- i productora de ‘Los Perros’, ‘Costa Brava, Líbano’, 'Milla', 'The Load', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de ‘Las Herederas’, ‘Gigante’, ‘Tanta agua’, 'Monos', etc.). S’hi uniran altres experts convidats tant d’Europa com d’Amèrica Llatina.
Un exemple recent de pel·lícula d'èxit que ha arribat a través de PUENTES inclou 'Mi bestia', dirigida per Camila Beltrán, produïda per Lionel Massol (Films Grand Huit, França) i coproduïda per Paola Andrea Pérez Nieto (Inercia Películas, Colòmbia). El projecte es va desenvolupar a través de l'edició d'EAVE Puentes 2021, on els dos productors es van conèixer per primera vegada.
Qui s'hi pot presentar?
Les sol·licituds estan obertes a professionals del cinema d'Amèrica Llatina i d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.
La selecció està formada per 10 productors/es centrats/des en el desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) i4-5 professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional (sense presentar projecte):
Productors de cinema llatinoamericans i europeus centrats en el desenvolupament de projectes:
Productors de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte de llargmetratge de ficció ha de ser capaç de demostrar una clara implicació amb Amèrica Llatina, i viceversa.
Professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional:
Ciutadans o residents d'Europa (Unió Europea i països que poden sol·licitar formació a Europa Creativa MEDIA) que siguin agents comercials, distribuïdors, representants de festivals i mercats, financers o productors europeus centrats en el desenvolupament professional que vulguin aprofundir els seus coneixements sobre coproduccions i mercat llatinoamericà.
Termini d'inscripció
Les inscripcions estan obertes fins al 5 de gener i la selecció s'anunciarà a principis d'abril. Les entrevistes de preselecció es realitzaran al març i els i les sol·licitants haurien d'estar disponibles aleshores.
Calendari del taller
Puentes té lloc en el transcurs de dues setmanes a l'any. Per a l'edició de 2025, PUENTES es durà a terme, excepcionalment, la primera setmana de juny i a principis de setembre:
Segona sessió: setembre de 2025 (dates exactes pendents de confirmació) a l'Uruguai (ubicació exacta pendent de confirmació) en col·laboració amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA
En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
El taller PUENTES és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa - MEDIA de la Unió Europea i del Programa IBERMEDIA, i amb el reconeixement de la Direcció General de Cinema del Ministeri de Patrimoni i Activitats Culturals.
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha obert la 5a edició de la convocatòria 'Collaborate to Innovate', la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 24 de febrer de 2025 a les 19 hores.
L'any 2025, el pressupost de 'Collaborate to Innovate' serà d'1,5 milions d'euros.
Iniciat l'any 2021 per Europa Cinemas amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, aquest programa emblemàtic pretén recompensar projectes innovadors i col·laboratius destacats implementats per membres de la Xarxa del mateix país o a l'àmbit europeu.
'Collaborate to Innovate' vol donar suport a projectes que tinguin el potencial d'inspirar altres exhibidors de la Xarxa i més enllà. Els projectes d'èxit hauran d'oferir evidència d'impacte potencial en el sector cinematogràfic en àmbits com la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees; desenvolupament del públic i creixement del públic jove, en particular; i millorar la competitivitat i la sostenibilitat dels cinemes als seus propis mercats i comunitats. Entre les principals prioritats del programa es troben la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament d'eines d'anàlisi de dades i màrqueting digital.
Des del seu llançament, s'ha donat suport a 51 projectes arreu d'Europa. S'han centrat en millorar la participació del públic, millorar la sostenibilitat, diversificar la programació i fomentar la col·laboració entre els sectors cultural i digital per adaptar els cinemes als reptes en evolució. Podeu explorar tots els projectesaquí.
IMPORTANT - Les bases de 'Col·labora per innovar' s'han adaptat per a la propera convocatòria 2025:
La contribució econòmica d'Europa Cinemas s'ha incrementat fins a un import màxim de 120.000 € per projecte.
Un cinema ja no podrà presentar sol·licitud ni participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a sala col·laboradora.
Documents necessaris per presentar una sol·licitud:
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 de febrer de 2025, 19h (CET)
Cal tenir en compte la següent informació important sobre el procés de sol·licitud:
Els documents de sol·licitud s'han d'emplenar i presentar correctament en línia abans del dilluns 24 de febrer de 2025 (19:00 CET). Les sol·licituds rebudes després d'aquesta data i hora no seran elegibles.
NOVETAT: L'aportació econòmica d'Europa Cinemas ascendirà a un màxim augmentat de 120.000 € per projecte i no superarà:
El 70% dels costos globals per a projectes presentats principalment per sol·licitants de països A i B, i on la despesa principal del projecte serà als països A i B.
El 80% dels costos globals dels projectes presentats principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
Els projectes poden implicar, excepcionalment, cinemes no socis de la xarxa en cas que la sol·licitud inclogui el nombre mínim obligatori de sales de cinema membres de la xarxa Europa Cinemas, tal i com s'esmenta a la part C de les Bases.
Un grup de cinemes / exhibidors només pot presentar un projecte.
Un cinema només pot ser soci en un projecte.
Novetat: un cinema no pot presentar una sol·licitud ni participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a soci.
Els projectes només poden rebre suportuna vegada.
Els formularis de sol·licitud, inclòs el pressupost i el mandat, cal emplenar-los en línia.
Necessiteu una font d'inspiració o rèplica a l'hora de construir els vostres projectes?
Les jornades Audience Development & Innovation Labs i Europa Cinemas Network Conferences van oferir una oportunitat excel·lent per mostrar una varietat de projectes Collaborate to Innovate mitjançant taules de debat i tallers. Confiem que aquestes presentacions seran una valuosa font d'inspiració i un model per als vostres propis projectes.
Totes les retransmissions en directe de les sessions estan disponibles al canal de YouTube:
Si teniu previst implementar iniciatives noves i originals a la vostra regió, amb l'objectiu de desenvolupar nous públics (especialment els joves), utilitzar noves tecnologies digitals, models de subscripció, millorar la sostenibilitat ambiental, contribuir a la cohesió social dins de la vostra estructura o de les vostres comunitats, aneu endavant i envieu la vostra candidatura!
Les bases de 'Collaborate to Innovate' es van dissenyar amb el suport actiu dels membres de la Xarxa. Estan disponibles en anglès, francès, italià, castellà i alemany.
Es duran a terme una sèrie de sessions informatives en línia, els dies 15 i 16 de gener de 2025, on es presentaran les bases i podreu plantejar dubtes sobre el procés, els procediments i les normes de la convocatòria. Podeu inscriure-us aquí per a aquestes sessions.
Si no podeu assistir a aquestes reunions, però necessiteu informació addicional o aclariment, no dubteu a consultar les FAQso contactar amb: collaboratetoinnovate@europa-cinemas.org.
Exclusiva per als membres de la Xarxa, la convocatòria és una gran oportunitat per posar en valor la diversitat, la vitalitat i la creativitat de la vostra feina, projectes i cinemes!
'Collaborate to Innovate' és un programa apassionant i important, no només per a la Xarxa Europa Cinemas, sinó també per a la indústria cinematogràfica. Esperem les vostres sol·licituds!
Aquest nou estudi analitza l'impacte del sector esmentat en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després se centra en la legislació nacional i els criteris de finançament cinematogràfic, per finalitzar amb una mirada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni.
Després d'una descripció general inicial de l'informe, l'autor Eric Munch obre el capítol dos amb una exploració de l'impacte del sector audiovisual al medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza les troballes d'estudis que destaquen desafiaments com ara les emissions de carboni de la filmació en exteriors.
L'informe presenta exemples d'iniciatives sostenibles, inclòs un breu cas d'estudi de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L'autor destaca el consum creixent d'energia dels enormes centres de dades que manegen els nostres continguts digitals i les dades dels clients. També s'exploren els aspectes ambientals de la IA.
El capítol tres analitza la legislació ecològica per a les obres audiovisuals, tant internacionalment com de la UE. L'informe detalla la influència de tractats internacionals com l'Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. Després es passa a la legislació específica de la UE i examina les disposicions relatives a les pràctiques respectuoses amb el medi ambient al sector audiovisual. De particular interès aquí és Europa Creativa MEDIA. També s'aborda l'impacte potencial de les directives recents de la UE d'ampli abast, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva sobre eficiència energètica. Aquest capítol també examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien fomentar pràctiques ambientalment conscients dins del sector audiovisual.
A continuació, el capítol quatre explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament cinematogràfic a l'hora de fomentar bones pràctiques. L'autor analitza dos països amb legislació específica (Àustria i França) i dos països més que no en tenen: Alemanya i el Regne Unit.
De fet, la llei federal austríaca sobre cinema estipula que el respecte de les directrius ecològiques nacionals obre l'accés a un percentatge més alt de finançament, mentre que a França, el CNC ha condicionat el pagament de l'ajuda financera a la presentació d'un informe sobre les emissions de carboni de totes les produccions finançades.
Passant per Europa Creativa MEDIA i Eurimages, l'autor explica que els dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris que cal tenir en compte a l'hora de prendre decisions de finançament.
L'últim capítol cinc aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han sorgit com a eines fonamentals per avaluar i mitigar l'impacte ambiental de la indústria. L'autor destaca esforços com ara el BAFTA albert i el francès Carbon’Clap, que proporcionen informació pràctica per a produccions que apunten a reduir les emissions. Els enfocaments col·laboratius com el sistema de classificació de pel·lícules verdes també demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir avenços significatius.
Aquests actors i actrius es presentaran davant la premsa internacional, la indústria cinematogràfica i el públic durant la 75a edició de la Berlinale, que es durà a terme del 13 al 23 de febrer de 2025.
Els European Shooting Stars de 2025 són Marina Makris (Xipre), Besir Zeciri (Dinamarca), Maarja Johanna Mägi (Estònia), Devrim Lingnau (Alemanya), Elín Hall (Islàndia), Kārlis Arnolds Avots (Letònia), Šarūnas Zenkevičius (Lituània), Lidija Kordić (Montenegro), Vicente Wallenstein (Portugal) i Frida Gustavsson (Suècia).
Com a part de la iniciativa, aquests talents participaran en un programa personalitzat de quatre dies, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Culminarà amb la cerimònia de lliurament de premis European Shooting Stars el 17 de febrer de 2025 al Berlinale Palast.
Els European Shooting Stars 2025 van ser seleccionats per un jurat internacional, compost pel director i guionista romanès Radu Muntean, la directora de càsting sueca Pauline Hansson, la productora suïssa Amel Soudani, l'actriu francesa Ludivine Sagnier i el periodista i comissari montenegrí Vuk Perović. Els cinc experts van reconèixer el potencial extraordinari dels talents per a una carrera internacional.
Entre les cinc nominades als Premis FerozArrebato de ficció figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'En la Alcoba del sultán', de Javier Rebollo, i 'Polvo serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Mentre que 'Polvo serán' és un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí2025 i a 3 Premis Feroz 2025.
El nom dels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció ret homenatge al llargmetratge 'Arrebato' d'Iván Zulueta, una obra del 1979, avantguardista i arriscada, que ha esdevingut icònica a la història del cinema espanyol.
La selecció de candidats i de nominats d'ambdues categories l'ha fet el Comitè Organitzador dels Premis Feroz 2025, integrat aquest any pels periodistes Andrés Arconada, Pepa Blanes, Mariona Borrull, David Carrón, Elio Castro, Tom C. Avendaño, Mariola Cubells, Verónica Dávila, Elsa Fernández-Santos, Matías G. Rebolledo, Alicia García Arribas, Alícia Garcia de Francesc, Maria Guerra (presidenta de l'AICE), Carlos Loureda, Ferran de Luis-Orueta, Beatriz Martínez, Daniel Martínez Mantilla, Luis Martínez (vicepresident segon de l'AICE), David Martos, Astrid Meseguer, Teresa Montoro (vicepresidenta primera de l'AICE), Alejandra Musi, Janina Pérez Arias, Javier P. Martín, Laia Portaceli, Paloma Rando, Alberto Rey, Elena S. Sánchez (vocal de l'AICE), Juan Sanguino, Laura Seoane, Pedro Vallín, Isabel Vázquez i Javier Zurro (secretari de l'AICE).
Els guanyadors o guanyadores s'anunciaran, juntament amb la resta de guardonats, durant la gala que se celebrarà el proper dissabte 25 de gener a Pontevedra. En total s'entregaran 21 estatuetes: onze de cinema, set de sèries, els dos Premis Feroz Arrebato i el Premi Feroz Audi d'Honor, que enguany rebrà el cineasta Jaime Chávarri.
L'AICE és un grup plural de més de 220 periodistes i crítics dedicats a informar sobre cinema a televisió, ràdio, premsa i Internet de tot el país. Des del 2014 lliuren els PREMIS FEROZ® per destacar el millor de la producció audiovisual espanyola de l'any.
Des de l'11 de desembre de 2024, Ucraïna s'uneix a la secció MEDIA del programa Europa Creativa, que dona suport al sector audiovisual, tot finançant projectes seleccionats relacionats amb el desenvolupament i la distribució de cinema, continguts en línia i de televisió, així com la creació d'eines innovadores i models de negoci en la indústria audiovisual.
Les organitzacions ucraïneses poden presentar-se ara a totes les convocatòries de sol·licitud en el marc del Programa Europa Creativa MEDIA, així com a les futures.
Després de la sol·licitud d'Ucraïna de l'any passat de participar al capítol MEDIA, i després d'avaluar la legislació del país en matèria de mitjans de comunicació, la Comissió ha signat l'esmena a l'acord d'associació existent que permetrà la plena participació d'Ucraïna.
L'acord l'han signat la vicepresidenta executiva Henna Virkkunen per a la Comissió i la viceprimera ministra Olha Stefanishyna per a Ucraïna, durant una cerimònia que ha tingut lloc l'11 de desembre de 2024 a Brussel·les.
Aquest és un pas important cap a la integració del sector audiovisual ucraïnès a l'ecosistema europeu. Al mateix temps, l'ampliació del programa Europa Creativa a Ucraïna enriquirà la diversitat cultural del sector audiovisual de la UE i obrirà noves oportunitats de col·laboració.
Antecedents Actualment, Ucraïna participa com a país associat en la línia de Cultura i el capítol intersectorial del programa Europa Creativa, així com en algunes accions MEDIA, com ara el desenvolupament del públic i l'educació cinematogràfica, els festivals europeus, les xarxes de festivals i el foment del talent i les habilitats dels mitjans de comunicació.
El capítol MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l'entorn digital actual.
L'acció Projectes de cooperació europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors culturals i creatius de totes les mides, incloses microorganitzacions i organitzacions de mida petita, i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials.
S'espera que les propostes presentin una dimensió clara de cooperació transfronterera, ja que aquest és el nucli dels projectes de cooperació europea.
L'acció està ancorada en el marc polític de la secció Cultura del Programa Europa Creativa i les Prioritats generals de la UE (esforços per a l'ecologització de la UE, inclusió i igualtat de gènere, transició digital i relacions internacionals).
Els projectes de cooperació europea estan oberts a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix Cultura del Programa, els projectes en els quals participen exclusivament entitats del sector audiovisual i els projectes de contingut audiovisual exclusiu queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta convocatòria i, per tant, no són subvencionables.
La convocatòria inclou tres categories:
CREA-CULT-2025-COOP-1 — Projectes de cooperació europea a petita escala: un mínim de 3 entitats de 3 països diferents elegibles. L'import màxim de la subvenció de la UE és de 200.000 EUR per projecte. La taxa de finançament és d'un màxim del 80%
CREA-CULT-2025-COOP-2 — Projectes de cooperació europea a mitjana escala: un mínim de 5 entitats de 5 països diferents elegibles . L'import màxim de la subvenció de la UE és d'1.000.000 EUR per projecte.La taxa de finançament és d'un màxim del 70%
CREA-CULT-2025-COOP-3 – Projectes de cooperació europea a gran escala: un mínim de 10 entitats de 10 països diferents elegibles. L'import màxim de la subvenció de la UE és de 2.000.000 EUR per projecte.La taxa de finançament és d'un màxim del 60%
Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licitud en aquesta convocatòria.
Es donarà suport als projectes que contribueixin a algun dels objectius següents:
Objectiu 1 - Creació i circulació transnacionals: reforçar la creació i circulació transnacionals d'obres i artistes europeus.
La creació i la circulació transnacionals són importants per a l'avenç de les col·laboracions, l'augment de la difusió i, en molts casos, necessàries per a la viabilitat i el desenvolupament d'organitzacions culturals, institucions i individus. La coproducció també és una eina per estimular la creativitat, compartir recursos i facilitar la distribució transnacional de continguts i la circulació dels artistes. Els projectes tindran en compte el nou context com ara la salut o el medi ambient i integraran maneres innovadores (digitals) de produir i difondre continguts.
Objectiu 2 – Innovació: millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per fomentar talents, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.
Els projectes que responguin a aquest objectiu han de ser de caràcter capacitador, que poden ser de caràcter tecnològic i/o artístic i poden incloure el desenvolupament i l'experimentació de noves pràctiques o models, així com la transferència i difusió de pràctiques innovadores.
Les àrees d'innovació poden abastar una dimensió social o social com ara: la participació/desenvolupament de l'audiència, la igualtat de gènere, la inclusió de persones amb discapacitat, persones pertanyents a minories i persones que pertanyen a grups socialment marginats, lluita contra el canvi climàtic, digitalització, etc. com a contribució de la cultura a la salut i el benestar, especialment la salut mental, atesa l'evidència existent i la persistència de la crisi de salut mental que afecta especialment els joves.
Altres condicions:
El coordinador ha de tenir una existència legal d'almenys 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
Una organització, identificada pel seu número de PIC vàlid, només pot participar una vegada com a coordinadora de la convocatòria, independentment de la categoria seleccionada (COOP 1, 2 o 3).
Una organització, identificada pel seu número PIC vàlid, pot formar part d'un màxim de 3 sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, ja sigui com a coordinadora i/o soci (incloent soci associat i entitat adscrita), independentment de les categories seleccionades (COOP 1, 2 o 3).
Si una organització participa a més de 3 sol·licituds, totes les sol·licituds s'avaluaran sense la participació d'aquesta organització. Si, com a conseqüència, una sol·licitud no compleix els criteris d'elegibilitat relacionats amb la composició del Consorci sense aquesta entitat, la sol·licitud en qüestió es considerarà no elegible.
Els coordinadors i socis del projecte són els responsables de garantir que cap dels membres dels seus consorcis participi en més de 3 sol·licituds de la convocatòria.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 48 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una modificació
Calendari
Publicació de la convocatòria: 10 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de maig de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: juny - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Important!
NO utilitzeu la plantilla de la part B de convocatòries anteriors, ja que ha canviat!
Utilitzeu només la plantilla de la part B al sistema d'enviament un cop inicieu la vostra sol·licitud a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Standard application form (CREA CULTURE) (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació de la sol·licitud. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Detailed budget table (CREA LSII) - (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució. Compta amb 10 nominacions:
Millor pel·lícula comèdia o musical.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor director (Jacques Audiard).
Millor guió (Jacques Audiard).
Millor interpretació femenina en pel·lícula comèdia o musical (Karla Sofía Gascón).
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Selena Gómez).
Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
Millor banda sonora original.
Millor cançó original ("El mal").
Millor cançó original ("Mi camino").
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb dues nominacions:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor director (Payal Kapadia).
La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:
Millor interpretació femenina en pel·lícula drama (Tilda Swinton).
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació:
Millor pel·lícula d'animació.
The Girl with the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia, Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding). Una nominació:
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:
El proper dijous 19 de desembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘Polvo serán‘, de Carlos Marqués-Marcet, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Carlos Marqués-Marcet, i de la productora Ariadna Dot (Lastor Media), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la quarta d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 19 de novembre a les 20:15h (per evitar coincidir amb les festes nadalenques), amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament‘Polvo serán‘, de Carlos Marqués-Marcet.
Un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí2025 i a 3 Premis Feroz 2025.
Es tracta d’una coproducció entre Espanya, Suïssa i Itàlia, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal.
Sinopsi
Quan Claudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, Flavio, que no se n’ha separat els últims 40 anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la seva vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda duna associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en la mediadora involuntària entre els pares i tot allò que deixen enrere, alhora que intenta trobar el seu lloc en aquesta història d’amor incondicional.
https://www.youtube.com/watch?v=62TeYeFlibQ
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Impacte esperat
Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:
La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:
La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
Data prevista d'obertura de la convocatòria: 29 d'abril de 2025
Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:
PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa
La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).
Isaki Lacuesta ha dirigit onze pel·lícules, tot alternant la ficció amb la no-ficció. Entre la seva filmografia figuren els títols amb suport MEDIA al Desenvolupament ‘Los pasos dobles’ (2011), guardonat a San Sebastián amb la Conxa d’Or a la Millor Pel·lícula, i ‘La propera pell’ (2016). Amb la pel·lícula ‘Un año, una noche’ (2022), que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la distribució, va competir a la secció oficial de la Berlinale i va guanyar el Goya a millor guió adaptat. ‘Segundo premio’ (2024), el seu darrer treball, codirigit juntament amb Pol Rodríguez, ha estat triada per representar Espanya en la categoria de millor pel·lícula internacional als Oscars.
Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista Isaki Lacuesta, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, i els perills de la Intel·ligència Artifical.
B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.
La 37a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 7 de desembre a Lucerna (Suïssa). Entre les pel·lícules guardonades figuren 9 films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 15 Premis.
La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la DistribucióEMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica), que va obtenir els 5 premis de les 5 nominacions a les quals optava:
Millor pel·lícula europea.
Millor direcció europea (Jacques Audiard).
Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
Millor guionista europeu (Jacques Audiard).
Millor edició (Juliette Welfling)
THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 5 nominacions, 2 premis:
Millor disseny de producció (Jagna Dobesz)
Millor banda sonora original (Frederikke Hoffmeie)
SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions, 2 premis:
Millor actor europeu (Abou Sangare)
Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)
ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions, 1 premi:
European Discovery Prix FIPRESCI.
NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions, 1 premi:
Millor documental europeu.
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d’animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman. 2 nominacions, 1 premi:
Millor pel·lícula europea d'animació
DES TEUFELS BAD (THE DEVIL'S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 premi:
Millor Disseny de vestuari europeu per a Tanja Hausner
LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 premi:
Millor Maquillatge i Perruqueria per a Evalotte Oosterop.
L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 5 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 22 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:
Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet (14 nominacions):
Millor pel·lícula en llengua no catalana
Millor direcció (Carlos Marquès-Marcet)
Millor guió original (Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz)
Millor protagonista femenina (Ángela Molina)
Millor protagonista masculí (Alfredo Castro)
Millor fotografia (Gabriel Sandru)
Millor música original (Maria Arnal)
Millor muntatge (Chiara Dainese)
Millor direcció d'art (Laia Ateca)
Millor vestuari (Pau Aulí)
Millor maquillatge i perruqueria (Natalia Albert i Marta Xipell)
Millors efectes visuals (Diana Cuyàs)
Millor so (Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud)
Millor direcció de producció (Mayca Sanz i Andrés Mellinas)
La plataforma de vídeo sota demanda Filmin, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha estat condecorada amb la prestigiosa Creu de Sant Jordide la Generalitat de Catalunya, “pel seu suport important a la promoció i difusió de l'audiovisual, la llengua i la cultura catalanes”.
Durant més de 40 anys, la Generalitat ha distingit gairebé 2.000 persones o entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya, a tots els àmbits de la societat.
Juan Carlos Tous, cofundador i CEO de Filmin, celebra aquest reconeixement posant en valor l'esforç de la companyia per integrar alternatives en català al catàleg: “Des dels inicis de Filmin, hem apostat pel doblatge i els subtítols en català amb la idea de satisfer aquells espectadors que prefereixen gaudir del cinema i les sèries en la seva llengua materna. Aquest reconeixement reforça el nostre compromís d'acostar el millor cinema al màxim nombre d'espectadors possible”.
En els darrers anys han estat diverses les entitats i persones vinculades al món del cinema que han rebut la Creu de Sant Jordi: cineastes com Agustí Villaronga, Ventura Pons o Isabel Coixet; intèrprets com Joan Pera, Carme Elías o Julieta Serrano, o entitats com el Sindicat Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya o el Festival de Sitges. Aquest any també han estat reconeguts Eduard Fernández i Clara Segura, protagonistes d'El 47, un dels èxits més grans de la història del cinema català, i altres organitzacions i personalitats com SOS Racisme de Catalunya, l'Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya, la futbolista Aitana Bonmatí o la periodista Àngels Barceló.
El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.
Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.
Sol·licitants elegibles
Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:
Ser el titular dels drets de distribució a sales de la pel·lícula al país interessat.
Dur a terme la distribució a sales de la pel·lícula al país interessat (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la distribució i la campanya de promoció de la pel·lícula).
Pagar directament els costos de distribució associats.
Estar registrat i comptar amb operacions prèvies de distribució a sales al país interessat.
En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a conformi a l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.
Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.
Projectes elegibles: L'ajuda funciona en dues fases:
Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert com a molt aviat el 2021.
Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.
El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.
El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2024 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)
El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.
Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d‟eficiència, s‟han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.
El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).
Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al seu país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.
El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.
El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en:
Coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Només les inversions del distribuïdor que s'estableixin en un contracte de coproducció signat amb el productor i/o coproductor de la pel·lícula seran elegibles.
Adquisició de drets de distribució (p.ex. mínims garantits per a pel·lícules europees no nacionals elegibles). Només s'acceptaran els mínims garantits establerts al contracte de distribució signat entre el productor o l'agent de vendes de la pel·lícula durant el període d'elegibilitat del Grant Agreement. En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import del mínim garantit estigui definit, l'Agència només cofinançarà el mínim garantit per al territori del distribuïdor interessat. En cas d'adquisició per a diversos territoris, per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la garantia mínima subvencionable es reduirà en funció de les accions per territori estipulat de l'acord de distribució.
Estrenes de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals. Reserva i facturació.
Estrenes en línia de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb el llançament en línia. Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals.
Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 70% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 30% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig - setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori que s'ha d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades Creative Europe MEDIA
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Festivals (CREA-MEDIA-2025-FEST), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és l'11 de març de 2025.
L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport als festivals audiovisuals europeus per tal d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional i promoure'n la circulació i visibilitat.
Impacte esperat
Donar suport als festivals que projectin una proporció significativa de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals;
Augmentar l'impacte dels festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu de reforçar la promoció, la distribució i la circulació de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals a un públic creixent arreu d'Europa;
Desenvolupar accions innovadores especialment als àmbits de la divulgació del públic i les activitats en línia.
Sol·licitants elegibles
Només s'acceptaran les sol·licituds d'entitats elegibles que organitzen festivals audiovisuals als països participants a MEDIA.
Els festivals audiovisuals elegibles són aquells que compten amb: • un procediment clar de comissariat, regulació i selecció i projecció al públic en general, així com a professionals de l'audiovisual internacional acreditats i premsa; • El 50% de la programació per a la qual es demana suport s'hauria de destinar a pel·lícules europees i obres audiovisuals no nacionals de països participants a la secció MEDIA i que presentin una cobertura geogràfica diversa d'almenys 15 d'aquests països, inclosos els de baixa capacitat de producció; • haver tingut almenys tres edicions celebrades abans de finals de desembre de 2024.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics, no consorcis).
Activitats elegibles
Festivals europeus que programen una proporció significativa d'obres audiovisuals europees no nacionals, amb l'objectiu de realitzar activitats durant tot l'any destinades a ampliar i renovar audiències i implementar activitats innovadores de divulgació del públic, així com iniciatives per al públic jove.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Les sol·licituds han de presentar activitats que s'han de dur a terme durant 2 anys.
Els esdeveniments següents no són elegibles:
Festivals que programin exclusivament obres no considerades com a subvencionables, com ara anuncis publicitaris, esdeveniments en directe, sèries de televisió, vídeos musicals, videojocs, pel·lícules amateurs, pel·lícules per a mòbils, tràilers i obres artístiques no narratives.
No s'admeten festivals temàtics com esdeveniments culturals o esdeveniments relacionats amb l'art/tecnologia/ciència, així com els festivals altament especialitzats que tracten temes concrets (per exemple: turisme, esport, gastronomia, moda, salut, etc.).
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de març de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: març - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: setembre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Co-development (CREA-MEDIA-2025-CODEV), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 26 de febrer de 2025.
L’objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres audiovisuals amb un fort potencial d’audiència internacional per a cinema, televisió o plataformes digitals.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.
El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2018 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.
El coordinador haurà de provar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o al productor delegat; o
- Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.
Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat pel seu finançament.
Projectes elegibles
Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:
Llargmetratge de ficció, pel·lícula d'animació i documental creatiu amb una durada mínima de 60 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a cinemes.
Ficció (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 90 minuts, animació (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 24 minuts i documental creatiu (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a televisió o explotació en plataformes digitals.
Ficció interactiva, no lineal, animació o documental creatiu (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.
Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.
El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.
S'hi adjuntarà un contracte de drets degudament datat i signat per l'autor (es). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.
S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Durada
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos. Es pot sol·licitar una ampliació, si està degudament justificada i mitjançant una sol·licitud de modificació.
Finançament
Finançament: Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.
La subvenció màxima de la UE dependrà del nombre de sol·licitants (p. ex., per coordinador i soci elegible serà de 60.000 euros cadascun), per cada beneficiari addicional, la subvenció màxima de la UE augmentarà en 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, i en este cas, la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros, amb l'augment de 100.000 euros més per beneficiari addicional elegible que pugui optar a l'ajuda.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 26 de febrer de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: març - juliol de 2025.
Informació als sol·licitants: agost de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Ja estan obertes les inscripcionsper participar al proper European Film Market(EFM) 2025, sota el paraigua de MEDIA Stands. La data límit per fer-ho és el 13 de desembre. Afanyeu-vos! Les places són limitades.
El proper European Film Market (EFM) es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 13 al 19 de febrer de 2025, de manera paral·lela a la Berlinale.
La inscripció a l’EFM sota el paraigües de MEDIA Stands està oberta als participants que compleixin els criteris d’elegibilitat, és a dir, que siguin entitats europees independents que ofereixin contingut europeu.
Elegibilitat:
MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.
Contingut europeu:
Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d’animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l’obra ha d’estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.
Beneficis de MEDIA Stands:
Les companyies europees seleccionades per tenir el seu espai al MEDIA Stand de l’EFM tindran accés a moltes facilitats i serveis:
Espai amb taules per a reunions.
Recepció amb hostes/esses internacionals.
Cafeteria gratuïta.
Connexió Wi-Fi exclusiva.
Facilitats per a la càrrega del portàtil o tauleta.
La iniciativa International Screen Institute, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, organitza dos workshops en línia aquest proper mes de desembre de 2024.
Són els següents:
Dijous 5 de desembre de 2024
Belinda Johnson - Sostenibilitat a la indústria cinematogràfica i audiovisual. Una perspectiva global:
Belinda és la Gerent Internacional d'Albert i explorarà com és el panorama de la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica al sud global. Oferirà exemples d'on s'ha dut a terme la implementació i com, i discutirà què pot fer la indústria per donar suport a una transició justa a la nostra indústria arreu del món.
Data i hora: dijous 5 de desembre de 15:45 ha 16:45 h
Sebastian Sorg és consultor de cinema i mitjans innovadors. A la sessió explorarà els models de negocis bàsics i generals per a XR, presentarà casos d'estudi i una descripció general del model de negoci de la VR. Per exemple, com es financen, com es “distribueixen” i com troben una audiència. Com saber quan un projecte de realitat virtual podria ser adequat per acompanyar la teva pel·lícula i quins projectes són dignes de realitat virtual? El desafiament de les finances.
Data i hora: dimecres 11 de desembre de 10:00 ha 12:00 h
El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 24 llargmetratges, inclosos 4 documentals i 1 animació, per un import total de 6.780.000€.
Catalan Films ha anunciat els curtmetratges seleccionats al Shortcat2025, el programa per a la promoció internacional del curtmetratge català de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Entre els sis curtmetratges seleccionats figura el curtmetratge amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'De sucre', de Clàudia Cedó.
Una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora. Va ser seleccionada a la Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols de la darrera edició de la Seminci, on va rebre la Menció Especial ‘La nit del curt espanyol’. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media.
Sinopsi
La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.
https://vimeo.com/1010152548
La resta de curtmetratges seleccionats en aquesta 18a edició de Shortcat, escollits d’entre més de 70 produccions presentades a la convocatòria, són:
De sucre de Clàudia Cedó. Una producció de Lastor Media i Suica Films.
El príncep d’Alex Sardà. Una producció de 15-L Films i Canada.
El programa Shortcat consisteix en la selecció, per part d'un comitè de professionals i experts de la indústria audiovisual internacional, dels millors curtmetratges catalans de l’any, que es presentaran als mercats i festivals internacionals més importants del sector i adreçat especialment a programadors, distribuïdors, compradors, institucions i premsa.
A banda de la promoció i difusió del catàleg, Catalan Films ofereix un servei de distribució, durant un any, fent-se càrrec de la inscripció dels curtmetratges del programa en els principals festivals internacionals a partir d’una estratègia personalitzada per cada curt.
La selecció del Shortcat 2025 posa de manifest el potencial del curtmetratge com a plataforma innovadora dins de l’escena artística i creativa catalana. Aquest catàleg continua evidenciant la riquesa de talent dels creadors i subratlla la presència creixent del nostre cinema en l'àmbit internacional. La selecció arriba després d'un any d’èxit per al cinema català, que ha estat reconegut, premiat i projectat a l'àmbit mundial.
Comitè de selecció
La selecció dels curtmetratges d’aquesta nova edició l’ha realitzada un jurat internacional presidit per Maria Basora, directora de l’Àrea de Mercats de l’ICEC i Elisabeth Sala, de l’equip de Catalan Films, així com pels següents professionals de la indústria audiovisual: Sendy Palomino, productora executiva de Filmax, Miquel Escudero, programador a IndieLisboa i REC Tarragona, membre del comitè de llargmetratges de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes (2020-2022) i consultor del comitè de curtmetratges l’any 2024, James Berclaz-Lewis, actual responsable de programació a Visions du Réel i anterior coordinador general del FIFDH – Geneva Human Rights Film Festival i programador al NIFFF – Neuchâtel International Fantastic Film Festival, Danny Moltrasi, programador de curts a Raindance Film Festival, i Brais Romero, antic coordinador de La Distribuidora de la ECAM durant més de dos anys i actual productor i distribuïdor amb la seva nova empresa La Machina.
European Videogame Accelerator és una iniciativa d'Spielfabrique que dona suport als estudis de videojocs per aconseguir un creixement i èxit ambiciosos, tot preservant alhora el seu valor cultural. Més de 80 estudis han comptat amb el seu suport des de 2016.
El seu programa paneuropeu anual, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comprèn sis mesos intensius de tallers, networking i tutoria individual, que es duran a terme de març a agost de 2025. Donen suport, així, a estudis establerts amb ambicions de creixement per preparar-se per a l'èxit a llarg termini.
Des de fa vuit anys, el programa connecta estudis joves amb experts, mentors, editors i inversors d'alt calibre. Els guien cap a la independència financera, al fort control sobre la seva propietat intel·lectual ia una poderosa xarxa de suport a tot Europa i més enllà.
Tallers: Participa en interessants tallers presencials i en línia a tot Europa.
Mentoria personalitzada: Rep tutoria personalitzada de la xarxa d'alt perfil.
Estratègies de finançament: Desenvolupa la teva estratègia de finançament única amb l'ajuda d'experts guardonats.
Nexe europeu: Uneix-te a una comunitat paneuropea d'estudis de videojocs independents d'èxit.
Entrenament en pitching: Prepara't per presentar un projecte atractiu amb un enfocament empresarial a llarg termini.
Xarxes d'inversió: Obté accés a una xarxa dedicada d'inversors, finançadors i editors i se't convida a esdeveniments exclusius per conèixer-los.
Temes:
Basat en una mentalitat emprenedora, habilitats empresarials i sostenibilitat, el programa se centra en la tutoria empresarial i en la gestió per a estudis de videojocs, i explora diferents maneres de finançar, desenvolupar i llançar un videojoc al mercat.
Gestió i organització de projectes/estudis.
Estratègies editorials.
Estratègies financeres a llarg termini.
Mètodes de pitching.
Estratègies de posicionament, branding, comunicació i relacions públiques.
Construcció de comunitat.
Calendari anual: El programa s'executa anualment de març a agost.
Març de 2025 - Inici de l'Onboarding Virtual. Coneixent els mentors.
8 al 9 d'abril del 2025 - Taller de llançament in situ a Màlaga (Espanya).
6 al 7 de maig del 2025 - Taller Dos - Primer taller en línia amb tutoria, sessions d'experts i networking virtual.
10 a l'11 de juny del 2025 - Taller Tres - Segon taller en línia amb tutoria, sessions d'experts i networking virtual.
18 d'agost del 2025 - Taller de recapitulació in situ a Düsseldorf (Alemanya).
Qui s'hi pot presentar?
European Videogame Accelerator dona suport als estudis de videojocs independents que es dediquen a augmentar les seves competències i habilitats per aconseguir una independència financera a llarg termini.
Si vols participar-hi, has de complir els criteris següents:
Representes un estudi de videojocs independent que és actiu en la creació de les seves pròpies IP i videojocs.
El teu estudi és una empresa registrada de la UE com d'Espanya o dels països següents: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia, Ucraïna i Tunísia.
El teu estudi de videojocs va acabar un videojoc i el va llançar al mercat en el passat. Alternativament, tens persones al teu equip que tenen experiència en portar el teu videojoc al mercat.
Et comuniques en anglès de manera còmoda.
Pots assistir íntegrament a tots els tallers i estar present als esdeveniments presencials del programa. L'assistència a aquests esdeveniments és obligatòria per a tots els participants.
Pots dedicar temps entre els tallers (almenys dues hores a la setmana) per treballar al teu pla de negoci, estratègia de creixement o al teu pitch deck.
Costos:
La participació és lliure per a sol·licitants que estiguin seleccionats pel jurat.
El programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i és per això que és gratuït per als participants seleccionats.
L'organització proporciona menjar i begudes a tots els esdeveniments. Les despeses de viatge i allotjament no estan cobertes pel programa.
La 5a edició del D’A Film Lab Barcelona, el programa d’impuls al talent emergent cinematogràfic del D’A, que es durà a terme del 30 de març al 2 d’abril de 2025, en el marc del D’A Festival Cinema Barcelona, ha obert la convocatòria de projectes.
El D’A Film Lab Barcelona té per objecte facilitar la conclusió de llargmetratges en fase de postproducció, donar impuls a productores emergents, tot oferint eines de capacitació, i afavorir la circulació internacional de primers, segons i tercers llargmetratges de producció i/o direcció espanyoles.
El programa inclou dues convocatòries específiques:
Final Cut: Té per objecte facilitar la conclusió de llargmetratges en fase de postproducció i afavorir-ne la circulació internacional. Se seleccionaran sis pel·lícules de nacionalitat espanyola inacabades, i una d’elles guanyarà un premi de 20.000 euros, atorgat per un jurat professional.
Producció emergent: Dedicat a l'impuls de productores emergents que estiguin desenvolupant els seus primers llargmetratges. Se seleccionaran pel·lícules en fase de desenvolupament per presentar el projecte i rebre un assessorament específic per part de professionals de la indústria audiovisual.
Ambdues convocatòries estan obertes fins al 23 de desembre de 2024.
The Film Agency va presentar en aquesta sessió el seu estudi d'audiències reflectit en un informe que revela alguns dels insights clau per connectar amb un dels segments més esquius del cinema, els joves. Si mai t'has preguntat què porta els joves d'avui a triar entre el sofà de casa i la butaca del cinema, et convidem a consultar el vídeo de la sessió.
The Film Agency va analitzar a fons les motivacions, preferències i barreres dels cinèfils i cinèfiles entre 18 i 30 anys de la mà de Celia Fumanal, Directora d'Innovació i Raquel Cabrera, Directora de Digital i EFC.
Aquest estudi d'audiències es realitza amb suport d'Europa Creativa MEDIA i la difusió és possible gràcies a les Oficines MEDIA a tot el territori espanyol.
Des dels enllaços següents trobareu disponibles l'informe, la presentació de la sessió i el vídeo de la sessió:
Informe | Audiències joves:joves cinèfils, on sou?
Presentació | Sofà o Butaca? Les claus que porten als centennials i millennials al cinema.
Vídeo sessió | Sofà o Butaca? Les claus que porten als centennials i millennials al cinema.
Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport MEDIA ‘Oasis of Now’, de Chee Sum Chia. Una coproducció entre Malàisia, Singapur i França, que ha rebut el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional. Compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
El jurat del Premi Don Quixot de la 31a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, format per Julio Lamaña, William S. Mørch i Lourdes Feixa, reunit el 21 de novembre de 2024, va acordar per unanimitat concedir el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional a 'Oasis of Now', "pels seus valors cinematogràfics, com la utilització de la banda de so, el treball d’enquadrament, l’ús expressiu dels primers plans i la importància narrativa del fora de camp. Tot plegat, per construir una història sobre la marginació social dels immigrants i, alhora, posar en relleu una tendra i poètica relació entre mare i filla, l’únic oasi enmig d’una situació dramàtica. Creiem que és una pel·lícula que pot generar un debat sobre les condicions de la immigració i la violència que sovint comporta aquesta realitat."
Sinopsi
Una mare i la seva filla es troben en una escala apartada d’un antic edifici d’apartaments de Kuala Lumpur. La mare, una vietnamita indocumentada a Malàisia que treballa d’empleada domèstica, creu que el millor futur per a la seva filla és amb una família malàisia, separada d’ella. Tot i que viuen al mateix barri, cada dia s’encreuen com si no es coneguessin. Res no és el que sembla.
En el seu debut en el llargmetratge, Chee Sum Chia ens ofereix el retrat delicat i auster d’una immigrant. Centrant-se en els petits detalles quotidians, tracta temes com la maternitat o el desplaçament en comunitats marginades. La fotografia de Jimmy Gimferrer reforça la sensació d’aïllament, i l’encertada banda sonora ambiental atorga el to introspectiu a aquesta història en els marges.
https://www.youtube.com/watch?v=l9ZolXyrTLs
‘Oasis of Now’ compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón s'ha dut a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport MEDIA.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA guardonades al Festival:
Secció Oficial – Albar:
Souleymane’s Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució. Premi “AISGE” al millor actor (Abou Sangare).
Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució. Premi a la Millor Direcció
Jim’s Story, d’Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució. Gran Premi del Públic.
Secció Oficial – Retueyos:
Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Premi especial a la contribució artística tierres en trance.
Enfants Terribles:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move). Premi Europa Film Festivals - Europa Jove.
Animar_BCN, la convenció europea d'animació, celebra la tercera edició del 26 al 28 de novembre a Barcelona. Durant tres dies, la ciutat comtal esdevindrà, així, la capital europea de l'animació per tercer any consecutiu.
Lucía Recalde Langarica, cap de la Unitat Europa CreativaMEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea, participarà a la inauguració de la convenció el proper 26 de novembre, juntament amb el director de l'ICEC, Edgar Garcia; Philippe Alessandri, Animation in Europe Chairman; Matija Sturm, Head of CEE Animation Workshop Labs; Ivan Agenjo, president de ProAnimats; i Marta Alonso vicepresidenta de ProAnimats, l'Associació de productores d'animació.
La trobada reunirà una norantena de congressistes, representants d’unes 60 entitats europees de la indústria, incloent-hi associacions i federacions de productors, responsables de polítiques públiques, fons inversors i televisions. Hi estaran representats 25 països europeus. Tot plegat amb el propòsit d’analitzar l’animació europea amb una mirada que englobi tota la cadena de valor del sector i tots els territoris del continent.
La convenció ha esdevingut una plataforma anual de pluja d’idees i debat del sector europeu de l’animació per a productors, responsables de creació de polítiques i altres actors clau per ampliar la indústria europea de l’animació i augmentar la cooperació entre diferents països de la UE.
Animar_BCN pretén Impulsar les coproduccions d’animació, fomentar la competitivitat del sector europeu de l’animació i augmentar la visibilitat de la indústria europea de l’animació.
Un dels punts candents en l’edició d’enguany serà el debat sobre l’impacte que la intel·ligència artificial està tenint dins la indústria. L’afectació sobre la propietat intel·lectual de les obres, els processos i els professionals centrarà un grup de treball que estarà moderat per Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, DG CONNECT —Communications Networks, Content and Technology — de la Comissió Europea, i Moe Honan, vicepresidenta d’Animation in Europe.
Els agents de la indústria també reflexionaran sobre l’animació verda. Analitzaran les iniciatives de sostenibilitat ambiental que s’estan aplicant dins del sector i avaluaran la possibilitat d’assolir un estàndard europeu. Aquest grup de treball estarà moderat per Carlota Guerrero, directora de la Catalunya Film Commission de l'ICEC i Co-presidenta de l'European Film Commission (EUFCN) i Dirk Beinhold, vicepresident d’Animation in Europe.
En tercer lloc, un altre grup de treball se centrarà en el marc legal de les obres d’animació europees. Abordarà la implementació de l’AVMSD (Audiovisual Media Services Directive) i altres directives europees que influeixen en la definició d’“empresa productora independent” o “obra europea” i en la retenció de la propietat intel·lectual, entre altres aspectes. Serà un grup co -moderat per Els Hendrix, Executive Director - Federal Government Commissioner for Culture and the Media. BKM, i Philippe Alessandri, president d’Animation in Europe.
El foment de les coproduccions d’animació europees serà un altre dels punts a debatre, amb un focus especial en els programes de finançament públic, les coproduccions minoritàries i paneuropees i els incentius fiscals. La moderació d’aquesta taula anirà a càrrec d’Alex Traila, Pilot Programme for Series Coproduction - Programme manager Eurimages, Consell d’Europa, i Iván Agenjo, vicepresident d’Animation in Europe.
Per aprofundir en aquest tema, Animar_BCN oferirà un acte obert al públic professional que, sota el títol “Let’s talk Europe”, analitzarà el pes de la coproducció europea tant d’obres cinematogràfiques com de no cinematogràfiques. Per fer-ho, mostrarà com les productores, distribuïdores, canals i institucions d'arreu d'Europa mesuren l’èxit d’aquest tipus de col·laboracions. S’exposaran els casos d’estudi de la pel·lícula Rock Bottom (amb els seus productors, Alba Sotorra i Robert Jaszczurowski) i de DeAPlaneta (amb el seu director de continguts i distribució, Carlos Biern). Durant la sessió, presentada pel tresorer d’Animation in Europe, Pablo Jordi, també intervindran Alessia Sonaglioni, Programme Manager del Programa Pilot de Coproducció de Sèriesd'Eurimages, Consell d'Europa; Patricia Hidalgo, directora de Continguts Infantils i Educatius de la BBC; Yago Fandiño, director de Clan i Continguts Infantils de RTVE; Andrea Basilio, cap de Continguts Infantils de RTP; Martin Engelhardt Hansen, Director of Business Affairs de DR; Todor Ignatiov, cap del departament de Cinema i Programes Estrangers de la BNT i Muntsa Tarrés, productora executiva de Coproduccions Infantils i d'Animació de 3CAT.
Les conclusions dels quatre grups de treball s'exposaran en unasessió oberta al públic, que es durà a terme el matí de dijous 28 de novembre a l’Auditori de Blanquerna - Universitat Ramon Llull. La sessió estarà conduïda per Cristina Angelucci, editora de l’European Animation Journal. Per assistir-hi cal registrar-se.
En aquesta setena edició de la Nit del Cinema Europeu, 86 cinemes organitzaran projeccions i esdeveniments gratuïts per mostrar la diversitat del cinema europeu sota el lema "Compartint històries que estimem". Aquesta edició del 2024 es centrarà especialment en les ciutats més petites i s'espera que més de 10.000 europeus gaudeixin de les projeccions de pel·lícules de diferents èpoques i gèneres.
Els 86 cinemes participants pertanyen a la xarxa d'Europa Cinemas, soci de l'esdeveniment juntament amb Europa Creativa MEDIA: el programa de la UE de suport al sector audiovisual europeu. Paral·lelament a les projeccions gratuïtes, s'organitzaran Q&As amb els equips de filmació, debats amb especialistes i concerts en directe per completar aquestes experiències cinematogràfiques excepcionals. Amb aquestes activitats socials, el públic i els que treballen a la indústria cinematogràfica europea s'uneixen en un intercanvi animat sobre la cultura cinematogràfica.
Cada cinema ha seleccionat una pel·lícula europea en funció dels interessos del seu públic, per oferir una experiència cinematogràfica a mida. Per garantir que les projeccions puguin arribar als amants del cinema, petits i grans, els cinemes tenen l'opció de projectar pel·lícules familiars, així com pel·lícules clàssiques. Amb pel·lícules seleccionades tenint en compte la diversitat i el descobriment, el programa està pensat per atraure un públic ampli alhora que serveix com a celebració del patrimoni cinematogràfic.
Les nits no només són una celebració de la cultura cinematogràfica europea, sinó que també ajuden el públic a connectar-se amb una identitat europea compartida mentre experimenten pel·lícules d'arreu d'Europa.
El Cinema Truffaut de Girona participarà en aquesta setena edició de la European Cinema Night, amb la projecció gratuïta de la pel·lícula franco belga ‘Le Comte de Monte-Cristo', d'Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte (2024), que compta amb suport MEDIA a la Distribució. La projecció gratuïta es durà a terme el dimecres 4 de desembre a les 19h i comptarà amb la presentació de Margarita Casacuberta, professora i investigadora de Literatura Contemporània de la Universitat de Girona.
Podeu informar-vos de totes les projeccions al mapa disponible a l’enllaç següent, que s’actualitzarà regularment a mesura que els cinemes confirmin la seva participació.
Endegada el 2018, la Nit del Cinema Europeu s'ha ampliat cada any. La primera edició va comptar amb la participació de 34 sales de cinema; la participació va créixer fins a 54 el 2019, va augmentar fins a 67 el 2020 i el 2021 van participar 71 cinemes. El 2022 hi van participar 75 cinemes, i el 2023 la xifra va pujar a 85.
Quin és l'estat actual de la distribució a les sales de cinema de les pel·lícules europees?
L'informe ofereix una visió global del rendiment i la disponibilitat de les pel·lícules europees del 2014 al 2023, tant a l'àmbit nacional com internacional. L'estudi destaca les tendències clau del mercat, examina els països de producció cinematogràfica més actius i mostra les millors pel·lícules de l'última dècada.
Les troballes clau inclouen:
Excloent els anys de la pandèmia, el nombre de pel·lícules europees disponibles a les sales de tot el món ha augmentat de manera constant durant l'última dècada, arribant a més de 3.300 pel·lícules el 2023.
Tot i que les entrades a pel·lícules europees han disminuït i es mantenen un 35% per sota de la mitjana anterior a la pandèmia, la proporció d'entrades mundials a pel·lícules europees s'ha mantingut relativament estable, fluctuant entre el 5% i el 10% durant els darrers 10 anys.
Les entrades nacionals representen una proporció creixent de les entrades totals a pel·lícules europees, a costa de les entrades d'exportació. El 2023, el 68% de les entrades a pel·lícules europees es van produir al seu país d'origen.
Els mercats no europeus representen una proporció cada cop més reduïda de les entrades d'exportació de pel·lícules europees. La disminució és especialment significativa a Amèrica del Nord i Àsia.
Les pel·lícules franceses són les pel·lícules europees amb més èxit en circulació: entre el 2014 i el 2023, les pel·lícules franceses van representar el 20% de les pel·lícules europees en estrena i el 33% de les entrades a les pel·lícules europees.
Els "blockbusters" europeus són cada cop més rars: el nombre de pel·lícules que aconsegueixen més d'un milió d'entrades s'ha reduït un 43% en comparació amb els anys previs a la pandèmia. El 2023, només 41 pel·lícules van assolir aquesta fita.
Les pel·lícules d'animació tenen més bon rendiment internacional que les pel·lícules de ficció i els documentals. Si només tenim en compte les entrades d'exportació, les pel·lícules d'animació van representar la meitat de les 10 millors pel·lícules europees el 2023 i els 2 primers llocs.
ESoDoc - European Social Documentary és una iniciativa de formació de vuit mesos de durada per a professionals del sector audiovisual que vulguin millorar les seves habilitats narratives i co-creatives per tal d'ampliar el potencial dels projectes documentals o de nous mitjans, i així accedir a un mercat més ampli. La data límit per inscriure-s’hi és el 20 de febrer de 2025.
ESoDoc vol enfortir la capacitat d'explicar documentals innovadors i històries de nous mitjans de manera més centrada en l'audiència. La finalitat del programa és que puguis ser una part creativa i activa a la dinàmica d'aquest mercat en evolució i respondre a les tendències de manera innovadora, col·laborativa i interdisciplinària.
Aquesta formació t'ajudarà, així, a desenvolupar les teves habilitats narratives per convertir el teu tema en una història original i convincent que atregui la teva audiència i porti canvis a les nostres societats.
ESoDoc promou la inclusió, la diversitat, la igualtat, la democràcia i -més en general- una actitud de col·laboració i obertura que impulsi els professionals a desenvolupar els seus projectes en un entorn co-creatiu, intersectorial i transfronterer, juntament amb el públic i els altres actors involucrats a la complexa cadena productiva de l'era digital.
Els i les participants poden ser professionals creatius (guionistes, directors i productors creatius) compromesos en l'àmbit social, polític, mediambiental i en els drets humans. Han d'estar oberts a estar involucrats i a experimentar amb el projecte amb documentals en nous formats, nous negocis i nous models de producció co-creativa.
Data límit: 20 de febrer de 2025.
Sol·licita informació de publicació del formulari de sol·licitud des d'aquest enllaç.
S'ha iniciat a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'La gang', escrit i dirigit per Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás (autores de 'Chavalas', pel·lícula nominada a millor direcció novell als Premis Goya).
Un coming-of-age que segueix el viatge emocional de tres adolescents des de la perifèria fins a la zona alta de Barcelona. Una reflexió sobre les barreres socials, l'amistat i les expectatives.
Protagonitzada per actors debutants, la pel·lícula segueix la línia d'autenticitat que caracteritza les creadores. La seva aposta per talents emergents enriqueix una narrativa on les emocions i la crítica social s'entrellacen.
En coproducció amb Proximus, VOO, Be TV i Orange Belgium, tindrà la producció associada de Gabriel Kaplan i Muy Buena Films. Es distribuirà de la mà de Filmax.
Sinopsi
Hayman, un adolescent d'origen magribí, és convidat per Sara a la seva festa, a la mateixa casa on la mare de Hayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de Pereira i Tano, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, posant a prova l'amistat de la gang. Un cop a la festa, descobriran que la vida no és com creien i que definitivament, voler no sempre és poder.
'La gang' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Fasten Films.
La 22a edició del mercat de coproducció Sofia Meetings, que es durà a terme del 19 al 23 de març de 2025 en el marc de la 29a edició del Sofia International Film Festival (13 – 23 març 2025), té oberta la convocatòria per enviar-hi projectes de primers, segons i tercers llargmetratges de cinemaoprojectes de sèries en desenvolupament o work in progress.
S’hi poden inscriure diferents modalitats de projectes:
1. Projectes en desenvolupament:
Els materials requerits per als projectes de llargmetratges són els següents:
Logline i sinopsi.
Guió o tractament.
Pla de finançament.
Notes del director/a.
Notes del productor/a.
CV del director/a.
CV del productor i/o de la companyia de producció.
Enllaços a pel·lícules prèvies del director/a.
Els materials requerits per als projectes de sèries són els següents:
Una o dues pàgines del pitch del projecte.
Tractament del pilot o guió.
Bíblia de la sèrie (personatges, univers, sumari de la temporada).
Escenes de diàleg (extracte de guió).
Pla de finançament.
Teaser/visuals (si estan disponibles).
CV del guionista.
CV del productor/a.
Tots els materials dels projectes de cinema o sèrie en desenvolupament s'han d'enviar per correu electrònic a: sofiameetings@siff.bgabans del 15 de desembre de 2024.
2. Projectes en work in progress:
Estar en última fase de postproducció o completats recentment.
Pel·lícula completa, el muntatge preliminar o un extracte de fins a 20 minuts.
Tots els materials dels projectes en work in progress s'han d'enviar per correu electrònic a: sofiameetings@siff.bg abans del 15 de gener de 2025.
Sofia Meetings consta de tres mòduls separats:
Pitching de llargmetratges: Presentació de primers, segons i tercers projectes de llargmetratge de ficció d'un director/a. Cerca de coproductors, vendes internacionals i distribució.
TV Series Pitching: Presentació de projectes de sèries de televisió en busca de coproducció.
Works in Progress: Mostra de pel·lícules en diferents etapes de postproducció per a programadors de festivals, agents de vendes internacionals, distribuïdors, exhibidors i premsa internacional.
Sofia Meetings també presenta un programa de la indústria amb diversos esdeveniments: Instrustry Talks, tallers d'Europa Distribution i Europa Cinemas i un VR/Transmedia Hub. Presenta igualment experiències interactives immersives amb conferències, panels, presentacions i molts esdeveniments informals.
Més de 500 executius de la indústria: productors, distribuïdors, representants dels mercats cinematogràfics, agències de vendes internacionals, responsables de fons cinematogràfics, compradors de televisió i altres professionals del cinema de diferents parts del món, així com representants dels principals festivals de cinema i directors es reuneixen a Sofia (Bulgària) per descobrir nous projectes i pel·lícules.
Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón són les següents:
Secció Oficial - Albar:
Gloria, de Margherita Vicario (Itàlia, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
Three Friends, d'Emmanuel Mouret (França). Suport MEDIA a la distribució.
Sons, de Gustav Möller (Dinamarca, Suècia, França). Suport MEDIA a la distribució.
Jim's Story, d'Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució.
Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
Visiting Hours, de Patricia Mazuy (França). Suport MEDIA a la distribució.
L'Empire, de Bruno Dumont (Alemanya, Itàlia, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució.
When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al European Co-development i distribució (Films on the move).
Secció Oficial - Retueyos:
Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Enfants Terribles:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move).
Jippie No More, de Margien Rogaar (Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Projeccions especials:
En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Bodegón con fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Harvest, d'Athina Rachel Tsangari (UK, Alemanya, França, Grècia, US, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament.
Esbilla:
All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA a través de MEDIA 360.
Misericordia, d'Alain Guiraudie (França, Espanya, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
El proper dijous 28 de novembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘En la alcoba del sultán', de Javier Rebollo, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Javier Rebollo, i del productor Lluís Miñaro (Eddie Saeta), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la tercera d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 28 de novembre a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament‘En la alcoba del sultán', de Javier Rebollo.
Un drama protagonitzat per Pilar López de Ayala, Félix Moati i Ilies Kadri, seleccionat a la Secció Oficial de la Seminci 2024 i al Festival de Gijón 2024.
El venerable Sultà de l’imaginari país de Nour, busca a qui l’iniciï en els misteris de la cambra fosca i el cinematògraf. 1901, durant una partie de campagne a la vora del Rhône, l’aventurer i operador dels germans Lumière, Gabriel Veyre, llegeix aquest anunci. Es quedarà trenta anys al Maghreb; iniciarà al Sultà en la tècnica del cinematògraf… i, a més, en altres misteris de palau i alcova.
Una pel·lícula d’aventures, erotisme, ciència-ficció i humor.
https://www.youtube.com/watch?v=1YAgO_BJ-1g&t=1s
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La 21a edició del Festival de Sevilla s'ha dut a terme del 8 al 16 de novembre de 2024.
Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Desmontando un elefante, òpera prima del director català Aitor Echevarría (Espanya, França, 2024), que va obtenir el Premi AC/E a la Millor Direcció de Pel·lícula Espanyola.
Pigen med nålen ('The Girl With the Needle'), de Magnus von (Dinamarca, Polònia, 2024), guardonada amb 4 premis:
Premi a la Millor Direcció (Magnus von Horn)
Premi a la Millor Actriu (Trine Dyrholm)
Premi a la Millor Fotografia (Michał Dymek)
Premi a la Millor Direcció Artística (Jagna Dobesz)
Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), que va obtenir 3 premis:
TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de SeriesLab 2025, que es durà a terme de juny a novembre de 2025 a Bèlgica -localització pendent de confirmació-, Madrid i Torí (Itàlia) durant tres workshops presencials de cinc dies de durada cadascun. La data límit per presentar-s'hi és el 10 de gener de 2025.
Aquest laboratori s'adreça a tota mena de projectes de sèries de ficció amb potencial de coproducció europea en una fase primerenca de desenvolupament i està obert a guionistes i guionistes-directors/es professionals amb els seus productors/es.
L'objectiu d'aquesta iniciativa de formació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és crear un document millorat de concepte sòlid i clar del vostre projecte, tot destacant els principals punts de venda, així com tenir el primer esborrany del guió del primer episodi. El paquet final s'haurà d'enriquir amb materials addicionals per al potencial de venda del projecte com: mood board, mood video i pitch.
Qui s'hi pot presentar?
El programa és obert a conceptes originals o adaptacions de guionistes i guionistes-directors. En el cas de les adaptacions, l'equip ha d'assegurar-se de comptar amb els drets del material original.
Criteris d'elegibilitat:
Els/les sol·licitants han d'enviar un concepte de sèrie de televisió de ficció: minisèrie o sèrie de diverses temporades. S'accepten sèries (format episòdic) o serials (format continu). No s'accepten conceptes per a projectes de sèries documentals.
Només es podrà enviar un projecte per any, individual o per equip.
Els sol·licitants han de confirmar la disponibilitat total per a tots els tallers (presencials i en línia) i per al TFL Meeting. A més, s'hauran de comprometre a treballar a les tasques entre tallers.
L'idioma de totes les activitats és l´anglès.
Quotes de participació: 3.000 euros (+ IVA, si escau) per equip de dues persones. En cas excepcional, es pot incorporar un/a tercer/a participant amb un cost addicional de 2.000 euros (+ IVA, si escau).
Aquesta tarifa cobreix les activitats de formació i el suport organitzatiu. Els participants hauran de pagar les despeses de viatge.
Beques: Gràcies al suport de l'Ajuntament de Madrid i de la Comunitat de Madrid a un cineasta madrileny seleccionat se li oferirà una beca que cobrirà la meitat de la quota de participació. En col·laboració amb el VAF – Flanders Audiovisual Fund, un projecte de la regió flamenca serà seleccionat i rebrà una beca que cobrirà també la meitat de la quota de participació.
De la mateixa manera, tots els programes de TorinoFilmLab compten amb una quota limitada de beques disponibles per a participants de grups racials i ètnics subrepresentats i/o que siguin d'un país que no ofereixi beques per a aquest tipus de formació o amb necessitat demostrable de suport econòmic. Es recomana als participants investigar i sol·licitar primer els ajuts dels seus organismes de finançament nacionals o regionals.
Calendari:
Primer workshop presencial: principis de juny del 2025 (Bèlgica, pendent de confirmació).
Segon workshop presencial: meitat de setembre del 2025 (Madrid, Espanya).
Tercer workshop presencial: Presentació final i reunions. Novembre de 2025 (Torí, Itàlia).
Cal tenir en compte que es duran a terme algunes sessions en línia entre els tallers.
Com presentar-s'hi?
Presentar els següents materials sol·licitats en un sol fitxer PDF, redactat en font Courier (12 punts), traduïts a l'anglès:
Logline (màx. dues línies).
CV actualitzat per cada sol·licitant (màx. dues pàgines per CV).
Presentació del concepte (7.500 caràcters amb espais inclosos).
Esquema dels passos del pilot estructurat en vinyetes: Si el pilot és de mitja hora (menys de 44 minuts), l'esquema ha de tenir un màxim de 25 punts i 7.500 caràcters (amb espais inclosos). Si el pilot és d'una hora (entre 45 i 60 minuts), l'esquema ha de tenir entre un màxim de 35 i 45 punts i 10.000 caràcters (amb espais inclosos).
Primeres cinc pàgines del guió del pilot.
Carta d'interès del productor/a.
Documents sobre l'enfocament audiovisual (mood board, etc.), si està disponible.
Breu vídeo d'introducció (màx. dos minuts), en què els sol·licitants expliquin des del seu punt de vista els punts forts de venda del projecte i per què el públic hauria d'estar interessat a veure la sèrie. El vídeo ha d'estar carregat a YouTube, Vimeo o Google Drive. S'ha d'incloure al paquet de sol·licitud l'enllaç al vídeo amb contrasenya si n'hi hagués.
Breu presentació de cada sol·licitant amb fins de comunicació (inclosa la informació que figura aquí).
Data límit: 10 de gener de 2025 a les 16:00h (migdia).
Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, cal crear un compte a la plataforma de TFL des d'aquest enllaç.
Aquest programa, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, té l'objectiu de donar suport als productors/es emergents, tot brindant-los l'oportunitat de capacitar-se amb mentors que treballen activament a la indústria cinematogràfica europea.
Cada any se seleccionen fins a 10 productors/es, residents a la UE o d'un país participant d'Europa Creativa MEDIA. A més, hi ha tres places per a productors/es de països extracomunitaris, per tal de contribuir a crear una indústria cinematogràfica inclusiva i diversa.
Un cop seleccionats, a cada productor/a se li assigna un mentor d'acord amb les seves necessitats. Al llarg de l'any, els/les productors/es tindran fins a quatre reunions amb el seu mentor/a, en línia o si és possible, presencial a festivals i/o esdeveniments internacionals.
Per beneficiar-se millor del programa, se sol·licita als productors/es que tinguin un projecte de llarga durada en desenvolupament: ficció, animació o documental.
Dates del programa:
Febrer - desembre del 2025 amb un total de quatre reunions (en línia) realitzades al llarg de l'any.
Condicions del programa:
Productors/es emergents amb una certa experiència en producció, que busquin ampliar els seus coneixements sobre coproducció internacional, finançament, producció, vendes internacionals i distribució (en línia) de llargmetratges.
Els/les productors/es han de tenir almenys un crèdit en una pel·lícula o sèrie de televisió, sense necessàriament tenir un crèdit de producció complet.
Els/les productors/es han de tenir un projecte de ficció, animació o documental de llarga durada en desenvolupament.
Els/les productors/es haurien de comprometre's amb el programa durant tota la durada.
Detalls de participació:
Se seleccionaran fins a 10 productors/es;
La quota de participació és de 300€ per cada participant;
Totes les despeses de viatge i allotjament que puguin sorgir no seran cobertes per l'organització.
Abans de presentar la sol·licitud, llegiu atentament les condicions d'elegibilitat. Si ets elegible, pots presentar la teva sol·licitud tot completant el formulari de sol·licitud.
Aquests premis reconeixen els diferents arts i oficis del cinema en vuit categories. Els guanyadors rebran els seus premis a la cerimònia de lliurament dels 37è Premis del Cinema Europeu el 7 de desembre a Lucerna. Un jurat especial de vuit membres ha decidit els guanyadors de les 8 categories, tot basant-se en la selecció de llargmetratges dels Premis del Cinema Europeu.
Les pel·lícules MEDIA guardonades són les següents:
Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França), que ha obtingut el Premi a l'Edició Europea per a Juliette Welfling.
The Girl With the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia, 2024), que ha estat guardonada amb dos premis:
Disseny de producció europeu (Jagna Dobesz)
Banda sonora original europea (Frederikke Hoffmeier)
Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024), que ha rebut el Premi a Millor Disseny de vestuari europeu per a Tanja Hausner
Ljósbrot (When the light breaks), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024), que ha estat guardonada amb el Premi a Millor Maquillatge i Perruqueria per a Evalotte Oosterop.
Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Ha rebut el Premi a Millor So Europeu per a Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz.
Tant el film inaugural (Dahomey, de Mati Diop - França, Senegal, Benín, 2024), com el de cloenda (Grand Tour, de Miguel Gomes - Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024) compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
A més, a les diferents seccions, trobem les següents pel·lícules amb suport MEDIA:
Sota el títol 'Sofà o Butaca? Les claus que porten els centennials i millennials al cinema', la sessió explorarà a fons les motivacions, preferències i barreres dels cinèfils i cinèfiles entre 18 i 30 anys.
European Film Challenge, de la mà de l'equip de Think Data de Film Agency, ha dut a terme un estudi d'audiències i presentarem un informe que revela alguns dels insights clau per connectar amb un dels segments més esquius del cinema, els i les joves. Celia Fumanal, Directora d'Innovació, i Raquel Cabrera, Directora de Digital i EFC, presentaran les conclusions.
Aquest estudi es realitza amb suport d'Europa Creativa MEDIA i la seva difusió és possible gràcies a les Oficines MEDIA a tot el territori espanyol.
Convocatòria Sessió Webinar:
'Sofà o Butaca? Les claus que porten els centennials i millennials al cinema'
Dia i hora: Dimecres 20 de novembre de 2024 a les 11.00h Lloc: En línia (amb enllaç Zoom).
Nascuda a Orà, Algèria francesa (actualment Algèria) el 22 d'abril de 1946, Nicole Garcia és una actriu, directora i guionista francesa, amb més de 60 anys de carrera i més de 150 pel·lícules, i serà la gran convidada d'honorde la 6a edició de l'Ohlalà Film Festival.
Entre la seva filmografia com a directora, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, amb gran trajectòria internacional, com Amants (2020), que va competir al Festival de Venècia; Mal de pierres (2016), seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Cannes i nominada als Premis César; Selon Charlie (2005) o L’adversaire (2001), que també van competir a Cannes.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona amb motiu del Festival Ohlalà, Nicole Garcia oferirà una masterclass, a mode de conversa, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estilcinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.
Martin Samper, membre de l'equip del Festival Ohlalà, serà l'encarregat de moderar la conversa, que es durà a terme en francès, amb servei de traducció simultània al català.
A les 11h s'iniciarà el registre d'inscrits i la recollida d'aparells de traducció, i la sessió començarà a les 11:30h*.
*No es permetrà l'accés a la sala una vegada començada la masterclass
L’objectiu de la sessió, organitzada per Catalan Films i Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, és informar sobre aquest nou programa pilot de tres anys (2023-2025), que dona suport a sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals, i incentivar-ne i fomentar-ne la participació del sector audiovisual català.
Comptarem amb Alessia Sonaglioni, responsable del Programa Pilot de Coproduccions de Sèries d’Eurimages, que presentarà la nova convocatòria 2025, la publicació de la qual està prevista per al proper 14 de febrer de 2025, amb data límit de presentació de sol·licituds 15 d'abril de 2025, i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions. També hi participaran Miriam Porté (Distinto Films) i Oriol Maymó (Corte y Confección de Películas), que explicaran la seva experiència amb la sèrie ‘Pubertat’, de Leticia Dolera, beneficiària de la convocatòria 2023.
El Suport a la Coproducció de Sèries és una subvenció complementària dissenyada per ajudar al finançament en fase final de coproduccions de sèries entre productores independents amb seu als països participants al programa amb els de l'àrea geogràfica dels Estats membresd'Eurimages, en estreta col·laboració amb canals de televisió o serveis d’streaming.
La jornada s'adreça a les empreses de producció audiovisual independents interessades en la convocatòria de coproducció de sèries del Fons Eurimages i en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país, i a les productores que estan en el procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes. Constarà d’un primer bloc de matí (de 10h a 11:30h) en línia, amb una sessió informativa orientada al coneixement del suport a la coproducció de sèries que ofereix Eurimages, i d’un segon bloc presencial, de tarda (de 15h a 19h), en què la representant d’Eurimages Alessia Sonaglioni oferirà reunions de consultoria amb els professionals de la producció audiovisual que així ho sol·licitin, per tal de rebre assessorament individualitzat sobre els seus projectes.
Les reunions d’assessorament, que es duran a terme dijous 28 de novembre de 15h a 19h, es prioritzaran per aquells/es productors/es que compleixin algun dels següents requisits:
Empreses en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país de cobertura Eurimages
Empreses en procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie en desenvolupament avançat
I tingueu en compte que és imprescindible connectar-se a la sessió en línia informativa del matí. Els assessoraments seran presencials i tindran lloc a les oficines de l'ICEC (Passatge de la Banca 1-3, 08002 Barcelona). Per a qualsevol consulta, contacteu amb joan.ruizg@gencat.cat.
Escrit per destacats experts d'arreu d'Europa, aquest nou informe descriu el creixement del mercat i els avenços tecnològics fins als marcs reguladors i la protecció de l'usuari que l'acompanyen. L'estudi, que cobreix l'estructura de la indústria, els models econòmics, la protecció de la propietat intel·lectual (PI) i la seguretat dels jugadors, es divideix en tres parts principals i proporciona informació clau sobre una de les indústries creatives més dinàmiques d'Europa.
La primera part de l'informe (capítols 1 - 3) comença amb un capítol sobre l'estructura i la dinàmica de la indústria dels videojocs.
El capítol 1 traça la transformació d'un nínxol de mercat a una indústria poderosa amb un valor de gairebé 187 mil milions de dòlars en ingressos globals. El desenvolupament europeu de videojocs s'ha beneficiat tant del progrés tecnològic com del canvi en el comportament dels consumidors, i els jocs mòbils són ara una força dominant juntament amb els jocs de consola i PC. Els models econòmics també han estat diversificats, amb models gratuïts i de subscripció que complementen els sistemes tradicionals de compra única.
El capítol 2 destaca la importància estratègica i les qüestions clau de la indústria europea dels videojocs. Els mercats europeus clau, com el Regne Unit, França i Alemanya, es defineixen com a actors establerts, mentre que Suècia i Polònia emergeixen com a nous i importants centres creatius. Aquest capítol explora la necessitat d'un accés a talent més ben qualificat i les amenaces competitives que plantegen les adquisicions estrangeres. A més, els avenços tecnològics i l'augment de la plataforma presenten tant oportunitats com desafiaments per a la innovació i la presència al mercat.
El capítol 3 aprofundeix les definicions i pregunta què constitueix un videojoc. L'autor subratlla la importància i la dificultat de definir videojocs per aclarir el marc regulador que s'aplica al sector. Observen un canvi de productes físics a serveis digitals interactius, amb tres segments principals: videojocs de consola, videojocs de PC i videojocs mòbils casuals. La dificultat per definir els videojocs pot influir en el compliment de les lleis que cobreixen la legislació sobre propietat intel·lectual, la protecció del consumidor i les regulacions sobre intel·ligència artificial.
La segona part de l'informe (capítols 4 - 6) aborda la protecció dels videojocs, tot centrant-se en els drets de propietat intel·lectual i el suport als videojocs a través de finançament públic.
El capítol 4 examina les disposicions legals de la UE i els enfocaments nacionals per a la protecció dels videojocs. L'autor aprofundeix en el panorama intricat de la propietat intel·lectual a la UE, on la legislació pot oferir diversos tipus de protecció de drets d'autor per als elements visuals, d'àudio i de programari que componen un videojoc. Clarament sorgeixen desafiaments a l'hora d'harmonitzar els enfocaments de drets d'autor a les diferents jurisdiccions nacionals, amb casos històrics com el de Nintendo v. PC Box que donen forma a la política.
El capítol 5 analitza les infraccions dels drets de propietat intel·lectual i identifica les pràctiques de pirateria que afecten negativament els ingressos dels titulars de drets. Aquests inclouen, per exemple, la còpia i distribució no autoritzades de videojocs, la clonació de jocs o la revenda no autoritzada de claus de productes de jocs al mercat gris i representen amenaces importants als drets de propietat intel·lectual al sector dels videojocs. Aquest capítol també descriu les estratègies de la indústria per combatre aquestes pràctiques, incloses mesures de protecció tant legals com tècniques.
El capítol 6 analitza el suport públic al sector dels videojocs i investiga quins països europeus ofereixen finançament a través de subvencions culturals i econòmiques. L'informe assenyala la diversitat de les tendències de finançament a tot Europa, amb països com França i Alemanya liderant iniciatives de finançament públic, mentre que Europa del Nord i de l'Est se centren més en la inversió privada. L'autor conclou que un marc de suport és crucial pel creixement de la indústria i la competitivitat global.
La tercera part de l'informe (capítols 7 - 10) se centra en la protecció dels usuaris de videojocs.
El capítol 7 aborda la protecció de dades i emfasitza el compliment del RGPD, ja que els desenvolupadors de videojocs recopilen i processen grans quantitats de dades personals dels jugadors. Els desafiaments de privadesa inclouen obtenir el consentiment informat dels jugadors i equilibrar l'ús de dades per part de les plataformes de videojocs amb el respecte dels drets dels jugadors. També s'analitzen les preocupacions sobre la ciberseguretati la proposta de Llei de Resiliència Cibernètica, cosa que reforça la necessitat de transparència i confiança en el maneig de dades.
El capítol 8 explora la protecció dels menors i destaca les eines i solucions impulsades per la indústria que ajuden en aquest sentit, com els sistemes de classificació per edat i els controls parentals per abordar riscos com l'addicció als videojocs i les interaccions tòxiques en línia. Els mètodes de monetització, incloses les caixes de botí i les microtransaccions, plantegen desafiaments únics. El capítol subratlla la necessitat de fortes mesures de protecció.
El capítol 9 se centra en l'accessibilitat i la inclusió dins de la indústria, tot presentant la paradoxa de l'accessibilitat del videojoc, que sospesa la inclusió davant dels desafiaments inherents al videojoc. Les consideracions de disseny inclusiu, juntament amb entorns de treball accessibles per a desenvolupadors discapacitats, subratllen la necessitat d'una inclusió més gran tant en el disseny de videojocs com en els llocs de treball de la indústria.
El capítol 10 analitza com els activistes extremistes i de l'odi exploten les plataformes de videojocs per difondre'n el missatge. Donat l'atractiu popular dels videojocs, aquest capítol emfasitza la necessitat de fer investigacions sistemàtiques i mesures preventives per abordar els riscos de radicalització sense estigmatitzar els videojocs en conjunt.
En conclusió, aquest informe subratlla l'equilibri crític entre el creixement, la regulació i la protecció dins de la indústria dels videojocs a Europa. En examinar la complexa dinàmica entre les pressions del mercat, el compliment normatiu i els drets dels jugadors ofereix informació de lectura obligada per als formuladors de polítiques, les parts interessades de la indústria i els consumidors.
La gala de lliurament de la 30a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 14 de desembre de 2024 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren quatre films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 4 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIAnominades als Premis Forqué 2024 són:
Dragonkeeper - Guardiana de dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Evanescente, de Gala Gracia i Guillermo Garavito. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor curtmetratge cinematogràfic.
La virgen roja, de Paula Ortiz. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Millor interpretació femenina (Najwa Nimri).
Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:
Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d'enguany, que es durà a terme el 7 de desembre a Lucerna, Suïssa.
A continuació, les nominacions, per categories:
Pel·lícula europea: Amb el reglament recentment introduït, les pel·lícules de les categories “documental europeu” i “llargmetratge animat europeu” també són elegibles per a la categoria de pel·lícula europeu.
BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlica, Palestina, Qatar) – documental dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi
DAHOMEY(França, Senegal) – documental dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució.
EMILIA PÉREZ (França) – llargmetratge de ficció dirigit per Jacques Audiard, produït per Pascal Caucheteux, Jacques Audiard, Valérie Schermann & Anthony Vaccarello. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman
IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polónia) – documental dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski
LIVING LARGE (ŽIVOT K SEŽRÁNÍ) (República Txeca, França, Eslovàquia) – llargmetratge d'animació dirigit per Kristina Dufková, produït per Matej Chlupacek, Agata Novinski & Marc Faye. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
NO OTHER LAND (Palestina, Noruega) – documental dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
SAVAGES (SAUVAGES) (Suïssa, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Claude Barras, produït perNicolas Burlet, Laurence Petit, Barbara Letellier, Carole Scotta, Vincent Tavier, Hugo Deghilage, Annemie Degryse & Olivier Glassey
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos) – documental dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.
SULTANA’S DREAM (EL SUEÑO DE LA SULTANA) (Espanya, Alemanya, Índia) – llargmetratge d'animació dirigit per Isabel Herguera, produït per Chelo Loureiro, Diego Herguera, Fabian Driehorst, Mariano Baratech & Iván Miñambres. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
THE ROOM NEXT DOOR (Espanya) – llargmetratge de ficció dirigit per Pedro Almodóvar, produït per Agustín Almodóvar & Esther García. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) (Alemanya, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Mohammad Rasoulof, produït per Mohammad Rasoulof, Amin Sadraei, Jean-Christophe Simon, Mani Tilgner & Rozita Hendijanian
THE SUBSTANCE (UK, Estats Units, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Coralie Fargeat, produït per Coralie Fargeat, Tim Bevan & Eric Fellner
THEY SHOT THE PIANO PLAYER (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú) – llargmetratge d'animació dirigit per Fernando Trueba, Javier Mariscal, i produït per Cristina Huete, Serge Lalou, Sophie Cabon, Bruno Felix, Janneke van de Kerkhoff, Femke Wolting & Humberto Santana. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
VERMIGLIO (Itàlia, França, Bèlgica) – llargmetratge de ficció dirigit per Maura Delpero, produït per Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet & Maura Delpero
Documental europeu:
BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlgica, Palestina, Qatar), dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi
DAHOMEY(França, Senegal), dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polònia), dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski
NO OTHER LAND (Palestina, Noruega), dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos), dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.
Aquest premi es lliura en cooperació amb Fipresci, la Federació Internacional de Critics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge complet. Un comitè format per membres i experts de Fipresci designats per l'Acadèmia Europea de Cinema Europeu decideix les sis produccions nominades.
ARMAND(Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia), dirigit per Halfdan Ullmann Tøndel, produït per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
HOARD (UK), dirigit per Luna Carmoon, produït per Loran Dunn, Helen Simmons & Andrew Starke
KNEECAP (Irlanda, UK), dirigit per Rich Peppiatt, produït per Patrick O’Neill, Trevor Birney & Jack Tarling
SANTOSH (UK, França, Alemanya), dirigit per Sandhya Suri, produït per Mike Goodridge, James Bowsher, Roman Paul, Gerhard Meixner, Carole Scotta & Eliott Khayat
THE NEW YEAR THAT NEVER CAME (ANUL NOU CARE N-A FOST) (Romania, Sèrbia), dirigit i produït per by Bogdan Mureșanu
TOXIC (AKIPLĖŠA) (Lituània) dirigit per Saulė Bliuvaitė, produït per Giedre Burokaite
European Young Audience Award:
El Young Audience Film Day, celebrat el passat 3 de novembre, es va organitzar simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus, així com en línia, i també va comptar amb l'anunci dels candidats a l'European Young Audience Award 2024.
LARS IS LOL (Noruega, Dinamarca), dirigit per Eirik Sæter Stordahl, produït per Caroline Hitland & Matilda Appelin
THE REMARKABLE LIFE OF IBELIN (Noruega), dirigit per Benjamin Ree, produït per Ingvil Giske
WINNERS (Alemanya), dirigit per Soleen Yusef, produït per Sonja Schmitt, Marc Schmidheiny & Christoph Daniel
Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:
EMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions::
Millor pel·lícula europea.
Millor director europeu (Jacques Audiard).
Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
Millor guionista europeu (Jacques Audiard).
LA HABITACIÓN DE AL LADO, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor director europeu (Pedro Almodóvar).
Millor actriu europea (Tilda Swinton).
Millor guionista europeu (Pedro Almodóvar).
THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:
Millor actriu europea (Trine Dyrholm).
Millor actriu europea (Vic Carmen Sonne).
Millor guionista europeu (Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn).
ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:
Millor actriu europea (Renate Reinsve).
European Discovery Prix FIPRESCI.
European University Film Award.
THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) de Mohammad Rasoulof, (Alemanya, França). 3 Nominacions:
Millor director europeu
Millor guionista europeu
Millor pel·lícula europea
SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 Nominacions:
Millor actor europeu (Abou Sangare)
Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)
DAHOMEY, de Mati Diop (França, Senegal, Benín i Singapur). Suport MEDIA a la distribució. 2Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT, de Johan Grimonprez (França, Bèlgica i Països Baixos). Suport MEDIA a la difusió per televisiva. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea.
Millor documental europeu.
LIVING LARGE, de Kristina Dufková (República Txeca, França i Eslovàquia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea
EL SUEÑO DE LA SULTANA, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya e Índia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Single Project). 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea.
DISPARARON AL PIANISTA, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú, Regne Unit, Estats Units i Brasil). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project). 2 Nominacions:
Millor pel·lícula europea d'animació.
Millor pel·lícula europea
FLOW(STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica), de Gints Zilbalodis, (Letònia, França, Bèlgica), 2 nominacions:
Millor pel·lícula europea d’animació
Millor pel·lícula europea
DES TEUFELS BAD (THE DEVIL’S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 nominació:
Millor Disseny de vestuari europeu (Tanja Hausner)
LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 nominació:
Millor Maquillatge i Perruqueria (Evalotte Oosterop).
Consulteutotes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).
Les nominacions es basen en els vots de 5.000 membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l'Acadèmia. Ara els membres de l'Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.
La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.
Considerat un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.
Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, ‘Quelque chose d’organique‘ (1998), és seleccionat per Berlín, i poc després, ‘The Pornographer‘ (2001) guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta ‘Tiresia‘ (2003), Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis César i representant de França als premis Oscar.
Entre la seva filmografia figuren, a més, altres títols amb MEDIA, com 'Nocturama’(2016) o ‘La Bestia’ (2023), presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any. Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Bertrand Bonello va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, els perills de la Intel·ligència Artifical i l’ús narratiu de la música a les seves pel·lícules: “No utilitzo la música com a il·lustració, sinó d’una manera narrativa”.
Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022 i d'una segona gran edició el 2023 amb 75 socis, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta el Mes del Cinema Europeu 2024 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa.
A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant cinc setmanes fins a la gran final el 7 de desembre amb els European Film Awards a Lucerna (Suïssa).
A tot Europa, gràcies a la xarxa Europa Cinemas, soci de l'Acadèmia, els cinemes emblemàtics de més de 100 ciutats de 42 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses capitals, pobles petits i xarxes nacionals de cinema, projecten pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un enfocament especial a les pel·lícules europees, el portal VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus i Festival Scope celebra els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu, tot permetent als amants del cinema d'arreu del món participar-hi.
El Festival de Cinema Europeu de Sevilla, soci de l'Acadèmia a l'Estat espanyol des de fa temps i important plataforma del cinema europeu, torna a projectar moltes pel·lícules de la Selecció de l'Acadèmia 2024.
“Amb el Mes del Cinema Europeu, el cinema europeu s'acosta més a casa per a molta gent. D'aquesta manera, l'Acadèmia continua construint una xarxa i una finestra per a la celebració simultània del cinema europeu. Estem orgullosos de donar la benvinguda als socis cinematogràfics a més de 100 ciutats d'Europa aquest any, per primera vegada inclosos Armènia i Xipre. És fantàstic veure que a molts països ja tenim més d'un cinema soci, fins a cinc o sis a Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya. Montenegro és fins i tot el primer país d'Europa que participa amb tots els cinemes del país", diu Matthijs Wouter Knol, director general i director de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Afegeix: "Per descomptat, estem especialment entusiasmats, juntament amb els nostres socis suïssos, per la fantàstica cooperació amb més d'una dotzena de cinemes associats que organitzen programes i projeccions especials, un programa dedicat a la Cinémathèque suisse, l'emissora suïssa SRG SSR. pel·lícules relacionades amb els Premis del Cinema Europeu, així com esdeveniments especials als festivals de Ginebra, Winterthur, Queersicht Bern, PinkPanorama i Zoomz en Lucerna, i l'esdeveniment documental Let's Doc que es durà a terme durant tot el novembre".
Durant el Mes del Cinema Europeu, hi haurà multitud d'iniciatives diferents. Enlloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i atenent al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia i, per tant, candidates als Premis del Cinema Europeu. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2025.
Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu ha estat el Dia del Cinema del Públic Jove (3 de novembre), organitzat simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus –i en línia– i que inclou la projecció de 'Scrapper', dirigida per Charlotte Regan, guanyadora del Premi Europeu del Públic Jove 2023. La jornada també comptarà amb l'anunci dels nominats al Premi Europeu del Públic Jove 2024.
Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 17 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig.
Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: hi ha projeccions especials per a joves, sovint combinades amb debats, tallers educatius i activitats interactives, a Colònia, Gornji Milanovac, Lodz, Potsdam, Pula, Saarbrücken i Varsòvia.
El Centre Agimi Artit de Tirana (Albània) presenta un cercle de discussió amb el cineclub local; el cinema Beltrade de Milà (Itàlia) organitza un "dia d'animació" amb una selecció d'uns 10 curtmetratges d'animació per a infants; Don Bosco a Roma (Itàlia) té projeccions escolars especials de pel·lícules temàtiques de bullying i hikikomori (retirada social) amb la participació de convidats i psicoterapeutes. Juntament amb una universitat local, el cinema Lumière de Maastricht (Països Baixos) presenta una projecció especial de 'Kneecap', de la Selecció de l'Acadèmia, amb un professor d'anglès d'Irlanda fent la introducció i moderant el debat posterior.
La participació del públic en general torna a jugar un paper important per a tots els cinemes participants. Les iniciatives van des de projeccions per a gent gran i per a infants (per exemple, a Košice, Eslovàquia), classes magistrals amb professionals del cinema (a Tirana, Albània i Kíev, Ucraïna), un taller d'animació (Cluj-Napoca, Romania) o un qüestionari de cinema amb el tema “celebracions familiars” (Hamburg, Alemanya).
Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi haurà un enfocament especial en Wim Wenders (receptor del premi europeu a la trajectòria d'enguany) a Lucerna, Maastricht, Pula, Sofia i Zuric, una retrospectiva cinematogràfica de l'Ona Negra al cinema iugoslau a Zagreb. Les projeccions especials posaran en valor l'obra de Chantal Akerman (Colònia) i 'The colour of Pomegranates', de Sergei Parajanov (Kíev). Filmmuseum Potsdam presentarà el festival “When QUEER was black’n’white”, mentre que Kino Nowe Horyzonty presentarà una retrospectiva de Rainer Werner Fassbinder (Wroclaw) i Kino Muranów a Werner Herzog (Varsòvia).
Moltes sales de cinema se centren durant el mes del cinema europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà "Ciné polska" - festival de noves pel·lícules poloneses a Saarbrücken (Alemanya); el Festival de cinema d'Ucraïna a Wroclaw (Polònia); un centrat en el cinema italià a Biel (Suïssa); una sèrie de cinema portuguès “Remembering the Carnation Revolution” a Cluj-Napoca (Romania) i una Selecció de cinema hongarès a Istanbul (Turquia).
L'Acadèmia del Cinema Europeu està encantada de continuar la seva associació amb el distribuïdor mundial de cinema, el servei de streaming i la productora MUBI per celebrar el Mes del Cinema Europeu. A partir de l'1 de novembre, la plataforma de streaming de MUBI se centrarà en 100 pel·lícules europees. El portal de documentals VOD DAFilms celebrarà alhora els documentals europeus amb una selecció de 30 títols. A més, Festival Scope presentarà tots els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu. L'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda al Festival Scope com a nou soci del Mes del Cinema Europeu.
Finalment, el Mes del Cinema Europeu culmina el 7 de desembre amb la cerimònia dels 37è Premis del Cinema Europeu a Lucerna.
El Mes del Cinema Europeu seguirà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els entusiastes del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu. L'objectiu del Mes del Cinema Europeu és crear una temporada de cinema europeu en els propers anys, animar el públic a participar activament i implicar els titulars dels drets i els actors clau de la indústria per ajudar a permetre la celebració conjunta i sincronitzada del cinema europeu en un moment crucial de l'any.
S'ha iniciat a El Pallars el rodatge de la nova pel·lícula de Judith Colell, 'Frontera', que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).
Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, es tracta d'un thriller històric que narra les aventures d'un grup de persones, que malgrat les amenaces, s'arrisquen a ajudar jueus que s'escapaven de la repressió nazi.
És l'any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.
Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l'encara recent Guerra Civil espanyola.
'Frontera' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.
El Festival In-Edit 2024, que s'ha dut a terme del 23 d’octubre al 3 de novembre a Barcelona, va celebrar la Gala de Cloenda aquest dissabte 2 de novembre.
El premi a Millor Documental Musical Internacional va ser per al film amb suport d'Europa Creativa MEDIA'Soundtrack to a Coup d’Etat', dirigit per Johan Grimonprez. El jurat, format per Arturo Pérez Navarro, Kristen Vaurio i Toby L., va premiar aquest film sobre les intrigues polítiques al voltant del procés d’independència del Congo narrades a ritme de jazz perquè “empeny els límits de l'art al no ser una narrativa lineal, sinó més aviat un assaig tridimensional”. En el seu veredicte, en va destacar la “interacció dinàmica entre l’arxiu i la postproducció”, “un muntatge musical exquisit” i “una banda sonora de somni, d’una era atemporal d’icones eternes”. I el va qualificar com “un senyal d'alarma de corrupció i de brutalitat a l'àmbit social i personal, i una història de música i política magistral en tots els sentits possibles”.
A més, el documental també amb suport MEDIA 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto, va rebre una menció especial “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l'extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.
Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Development.
Consulteu la resta de guardonats a l'In-Edit 2024.
Aquest nou informe ofereix una visió general completa del creixent paper de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria audiovisual i aprofundeix en les nombroses i complexes implicacions legals.
Escrit per experts destacats de tot Europa, l'estudi examina la intersecció de les tecnologies d'intel·ligència artificial i la regulació actual dins la indústria audiovisual. A més, l'informe aborda tant les oportunitats com els desafiaments que sorgeixen a mesura que la IA transforma la creació, la distribució i el consum de contingut audiovisual.
Aquesta publicació es va presentar durant una presentació a l'International Classic Film Market de Lió (França), iniciativa que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, divendres 18 d'octubre.
La primera part de l'estudi prepara l'escenari per a l'ús actual de la IA a les indústries audiovisuals. La IA està creixent ràpidament al sector audiovisual, millorant la creativitat, personalitzant el contingut i agilitzant els processos de producció. El capítol ofereix casos d'estudi d'eines com ara Claude, Midjourney i DALLE. Tot i això, el seu ascens comporta importants desafiaments, inclòs el desplaçament de llocs de treball i la preocupació per la regulació del contingut generat per IA.
La segona part de l'estudi se centra en qüestions de protecció de dades i de drets d'autor. La protecció de dades és una preocupació important ja que la IA sovint processa grans quantitats de dades personals. Aquesta secció aprofundeix com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) i la Llei d'IA recentment promulgada tenen com a objectiu salvaguardar la informació personal. També aborda les transferències internacionals de dades i compara els enfocaments de la UE i els EUA sobre la privadesa de les dades.
Les qüestions de drets d'autor presentaran clarament un repte important en el context de la tecnologia d'intel·ligència artificial. Els sistemes d'intel·ligència artificial depenen sovint de contingut protegit per drets d'autor per a la seva formació. "Alimentem la màquina" amb aquest contingut i això clarament planteja preguntes complexes sobre la propietat intel·lectual. Aquesta secció analitza les complexitats legals de l'ús d'obres protegides per drets d'autor per part de la IA, inclosa la creació mitjançant models d'IA de contingut derivat.
La tercera part de l'estudi il·lustra els cinc principals reptes que la IA planteja a la indústria audiovisual. A mesura que el contingut generat per IA esdevé més freqüent, les qüestions d'autoria, responsabilitat i transparència prenen protagonisme. L'informe analitza si les obres generades per IA es poden atribuir a creadors humans i si potencialment infringeixen obres existents utilitzades per entrenar el sistema d'IA. També destaca la necessitat de transparència i qüestiona qui ha de ser responsable del contingut generat per IA.
L'ús de la IA també representa una amenaça pels drets personals i la transparència. Amb la IA replicant veus i creant dobles digitals, els actors enfronten nous desafiaments per protegir-ne la imatge i els drets de veu. Aquest capítol explora el marc legal que envolta els drets personals, tot centrant-se en la nova llei europea d'IA de la UE i el Conveni Marc sobre IA del Consell d'Europa.
A mesura que la IA està remodelant la força laboral a les indústries audiovisuals, el seu impacte al mercat laboral és clarament una de les principals causes de preocupació. Des de les vagues recents als Estats Units fins a les polítiques laborals emergents a tota la UE, aquest capítol investiga com la IA està alterant els rols tradicionals, particularment a les indústries creatives. També examina les respostes de les parts interessades, com ara les organitzacions de gestió col·lectiva, els sindicats i les diferents associacions i federacions implicades.
La capacitat de la IA per crear i difondre desinformació al sector audiovisual és una altra qüestió crítica. Aquest capítol descriu com la IA pot generar contingut fals (text i imatges, deepfakes i fitxers d'àudio) que, alhora, es pot utilitzar com a arma per enganyar el públic. Descriu les regles actuals per combatre la proliferació de desinformació i salvaguardar la integritat dels mitjans. També es fa esment de la possibilitat de verificar els fets mitjançant els propis models d'IA.
La IA té el potencial de millorar i amenaçar la diversitat cultural i el pluralisme dels mitjans. Quan personalitzeu el contingut, la IA pot reforçar sense adonar-se'n els prejudicis i limitar l'exposició a diverses perspectives. Aquest capítol analitza com els marcs reguladors poden mitigar aquests efectes i promoure el divers consum de continguts.
La quarta part mira cap a l'horitzó i examina el futur de la regulació en aquest camp i els dilemes ètics i socials que enfrontarem els propers anys.
Un capítol amb visió de futur qüestiona si les regulacions actuals sobre IA estan preparades per al futur i estan preparades per abordar els desafiaments que planteja la IA al sector audiovisual. En particular, hi ha una absència de regulacions sectorials directament vinculants. Els autors van discutir aquesta bretxa reguladora: fins a quin punt la legislació existent afecta indirectament els sistemes d'IA en l'audiovisual i si els marcs establerts recentment aborden adequadament els riscos i els desafiaments específics del sector.
L'últim capítol d'aquest informe aborda les implicacions ètiques més àmplies de la IA a la indústria audiovisual. S'exploren en profunditat qüestions com l'autenticitat, el potencial de la IA per distorsionar la realitat i els impactes socials del contingut generat per IA.
L'informe destaca igualment la necessitat de directrius ètiques a mesura que la IA continua evolucionant i impregnant un nombre cada cop més gran de processos creatius, funcions laborals i models de consum.
Aquesta publicació de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual és una lectura innovadora i imprescindible per a qualsevol que vulgui comprendre els impactes (presents i possibles futurs) dels efectes de la IA al sector audiovisual.
CineKid for Professionals té oberta la convocatòria de CineKid Directors LAB, que es durà a terme del 13 al 18 d'abril de 2025 a Amsterdam (Països Baixos). La data límit per presentar-s'hi és el proper 17 de novembre.
Aquest taller destinat a directors/es de pel·lícules o sèries per a infants en un avançat estat de desenvolupament se centra en els passos finals i necessaris abans de la preproducció.
Cinekid Directors LAB està obert a projectes de tot el món. Han de ser llargmetratges o sèries i poden ser projectes de ficció, documental, animació o acció real per a una audiència de 3 a 14 anys i escrits des de la seva perspectiva.
Els criteris principals de selecció són la viabilitat i la qualitat dels plans i el talent demostrable. Només són elegibles els projectes que tinguin una productora adscrita.
La selecció final consistirà d'aproximadament sis projectes (tres seran nominats pels seus socis esmentats anteriorment, mentre que tres més seran seleccionats a través de la convocatòria oberta).
Els projectes que hagin participat en alguna de les edicions anteriors de CineKid Script LAB o del Junior Co-Production Market tenen prioritat en la selecció, però CineKid Directors LAB està obert a tots els projectes que compleixin amb els criteris.
CineKid s'esforça per presentar una selecció de projectes que reflecteixin la societat actual i això es reflecteix a la història, l'elenc i l'equip. La seva prioritat són les històries originals en comptes de les adaptacions (de llibres).
CineKid assigna un màxim de dues beques que cobreixen cadascuna el 50% de la quota de participació per a participants de països de la Unió Europea amb baixos mecanismes de suport, tal com indica Europa Creativa MEDIA. S'encoratja igualment els participants a sol·licitar primer suport financer als seus organismes de finançament nacionals/regionals. A començaments de desembre també s'anunciarà quins projectes rebran una beca.
Els projectes només es poden inscriure a través de l'enviament emplenat del formulari d'inscripció digital Cinekid Directors LAB.
Només es tindran en compte els formularis d'inscripció que hagin estat enviats abans de la data límit.
Data límit: 17 de novembre del 2024 a les 23.59h.
Selecció de resultats: Setmana del 9 de desembre del 2024.
Anunci oficial de selecció: 17 de desembre de 2024.
El llargmetratge de ficció 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, competirà a la Secció Oficial de la 21a edició del Festival de Sevilla, que es durà a terme del 8 al 16 de novembre de 2024).
Produïda per Arcadia Motion Pictures en coproducció amb Pegaso Pictures AIE i la francesa Noodles Production, la pel·lícula compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i TVC, més el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC i del programa Europa Creativa MEDIA. Arribarà a les sales de cinema el 10 de gener de 2025, distribuïda per Filmax.
Protagonitzada per Emma Suárez, Natalia de Molina, Dario Grandinetti i Alba Guilera, i amb guió del mateix Echevarría, juntament amb Pep Garrido, la pel·lícula retrata un drama familiar que aborda el tema de l’alcoholisme com a punt de conflicte entre una mare i una filla.
Sinopsi
Marga (Emma Suárez), una arquitecta d'èxit, torna a casa després d'haver passat dos mesos internada en un centre de rehabilitació per un problema d'addicció amb el qual la família va conviure en silenci durant anys.
Després de la seva arribada, Marga intentarà refer la seva vida anterior mentre la seva filla menor, Blanca (Natalia de Molina), veurà com l'atenció que bolca sobre la seva mare afecta tant les seves relacions com el seu somni de ser ballarina professional.
Un any després, "l'elefant" segueix tan enorme com sempre. Encara que almenys, ara, tothom el pot veure.
April, de Dea Kulumbegashvili (Geòrgia, França, Itàlia). Produïda perLuca Guadagnino, David Zerat, Ilan Amouyal, Francesco Melzi D’Eril, Archil Gelovani, Alexandra Rossi, Gabriele Bebe Moratt
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia). Produïda per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
A 23 universitats de 23 països es veuran i es discutiran les cinc nominades i cada institució seleccionarà la seva pel·lícula preferida. A principis de desembre, un representant dels estudiants de cada universitat assistirà a una reunió de deliberació de tres dies a Hamburg per decidir el guanyador general. El guanyador es donarà a conèixer el 6 de desembre, poc abans de la cerimònia de lliurament dels Premis del Cinema Europeu d'enguany, el 7 de desembre a Lucerna.
L'objectiu d'aquesta iniciativa conjunta de l'European Film Academy i FILMFEST HAMBURG és implicar un públic més jove, difondre la idea europea i traslladar l'esperit del cinema europeu a un públic d'estudiants universitaris. També donarà suport a la difusió cinematogràfica, l'educació cinematogràfica i la cultura del debat.
Al voltant de 15 projectes de sèries de televisió a la recerca de finançament internacional se seleccionen cada any i els seus productors són convidats a Lille (França) per presentar a pitch la seva sèrie davant una audiència de professionals clau en la presa de decisions de la indústria (responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, distribuïdors, finançadors i altres productors).
Un premi de 50.000 euros s'atorga al millor projecte (seleccionat per un jurat professional).
Les sessions de pitching continuen amb reunions individuals amb els responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, amb distribuïdors, amb productors/es i amb fons privats o públics.
Qui s'hi pot presentar?
Qualsevol productor/a o distribuïdor/a amb una sèrie de ficció que cerqui finançament internacional i socis de coproducció. La mateixa empresa pot presentar fins a dos projectes.
Quins projectes són elegibles?
Els projectes han de ser sèries de ficció i el format de les sèries ha de ser un mínim de tres episodis. La durada de cada episodi ha de ser com a mínim de 26 minuts.
Cal destacar que els projectes seleccionats per un altre mercat o festival no són elegibles.
Tarifa de participació:
La presentació de projectes és gratuïta.
Què es necessita per presentar-s'hi?
Cal presentar el projecte a través del formulari de registre. Dins del formulari, s'hauran de pujar els documents següents:
Un document de presentació (màxim 10 pàgines) seguint la plantilla proporcionada per Series Mania. Aquest document ha d'incloure els elements següents: logline, sinopsi, presentació dels personatges i arcs narratius, breu sinopsi episòdica (si està disponible), presentació del món i to de la sèrie, nota de l'autor/a i productor/a i un pla de finançament global (darrera de la pàgina de la plantilla proporcionada per Series Mania). Cal utilitzar el format següent: A4, Calibri, 12 pt, interlineat 1.15, marges de mínim 2 cm per cada costat.
Filmografies i biografies de l'equip creatiu.
Si està disponible:
Imatges / moodboard / visuals / il·lustracions del projecte.
Carta d'interès o contracte de desenvolupament amb el difusor (si escau).
Les sol·licituds només es presentaran en anglès. Per això, tot el material proporcionat ha de poder ser llegit pel comitè de selecció. Les inscripcions incompletes no es tindran en compte.
Si bé no és obligatori, es tindran en compte:
El suport d'un canal de TV al país d'origen, o el suport d'un distribuïdor internacional, amb prova proporcionada en forma de document oficial com a carta d'interès o contracte de desenvolupament.
L'experiència de l'empresa en la producció de sèries de televisió o el finançament de coproduccions internacionals.
Sèries Mania Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Sèries de televisió com 'Off Season' (França, Suïssa), 'Balckport' (Islàndia), 'The last socialist artefact' (Eslovènia, Finlàndia), 'We got this' (Suècia), 'Ever After' (Itàlia), 'No man's Land' (França), 'Freud' (Alemanya) o 'The head' (Espanya) es van presentar per primera vegada durant les Co-Pro Pitching Sessions.
Polvo Serán (‘They Will Be Dust‘), de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa, Itàlia, 2024), que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i va inaugurar el festival. Guardonada amb l'Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro
Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Premi ‘José Salcedo’ al Millor Muntatge (Telmo Churro, Pedro Filipe Marques).
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024). Premi Jurat Jove Secció Oficial
Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols
De sucre, de Clàudia Cedó. Menció Especial ‘La nit del curt espanyol’
El proper dimarts 29 d'octubre, el Clúster Audiovisual de Catalunya organitza el primer Financial Day de l'Audiovisual, on un gran ventall d'institucions i entitats públiques i privades presentaran el funcionament de les seves ajudes o subvencions dedicades a projectes de contingut, tecnològics i de desenvolupament empresarial centrades en el sector audiovisual.
La sessió comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, que exposarà les principals línies de suport del Programa Europa Creativa MEDIA a la indústria cinematogràfica i audiovisual europea.
La jornada, que es durà a terme de 10h a 15:15h a Foment del Treball (Via Laietana, 32), proporciona una oportunitat única per conèixer les principals fonts de finançament del sector, en un nou escenari sense la seguretat dels fons Next Generation, que obligarà a buscar noves fonts de finançament per als nous projectes.
L'activitat està coorganitzada amb l'Spain Audiovisual Hub, una iniciativa destinada a posicionar Espanya com a un centre d'atracció per a la producció audiovisual a Europa i a l'àmbit global, tot fomentant la col·laboració entre professionals de la indústria, atraient inversions i impulsant projectes creatius.
Hi participaran:
Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Treballa pel desenvolupament i la consolidació del sector cultural, tot impulsant les empreses i els professionals de la cultura per millorar-ne la competitivitat i la professionalització. Amb Francisco Vargas, Director de l'Àrea Audiovisual.
ACCIÓ - Agència per la competitivitat de l'empresa. El seu objectiu és impulsar la competitivitat i el creixement del teixit empresarial català, a través del foment de la innovació, la internacionalització empresarial i l’atracció d'inversions. Amb Anna Monjo, líder d'equip del programa Catalunya Clústers.
Direcció General d'Innovació i Cultura Digital. Treballa per definir i impulsar polítiques per al desenvolupament de projectes i programes que relacionin l'art i la cultura amb el món digital i la tecnologia. Amb Dani Gimeno, Subdirector general.
Institut Català de Finances (ICF). L’entitat financera pública de Catalunya. La seva missió és impulsar i facilitar l'accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya, per tal de contribuir al creixement de l'economia catalana. Amb Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció Desenvolupament de Negoci.
Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Entitat que promou la innovació i el desenvolupament tecnològic de les empreses espanyoles, desenvolupant programes i instruments i canalitzant les sol·licituds d'ajuda i suport de projectes de I+D+I d'empreses espanyoles en els àmbits estatals i internacionals. Amb Emilio Iglesias, Cap de l'Àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial.
Empresa Nacional de Innovación (ENISA). Dona suport financer a petites i mitjanes empreses que volen impulsar projectes d'emprenedoria innovadors. Amb Antoni Rondan Justribó, Àrea de Comunicació.
Compañía de Gestión Integral de Crédito Comercial (CESCE). Ofereix solucions integrals per la gestió del crèdit comercial i l'emissió d'assegurances de caució i garanties en part d'Europa i Amèrica Llatina. Amb Elena Domeque, analista.
Instituto de Crédito Oficial (ICO). Promou activitats econòmiques que contribueixen al creixement sostenible, la generació de feina i la distribució de la riquesa. Amb Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual.
ICEX España Exportación e Inversiones. Té com a missió promoure la internacionalització de les empreses espanyoles i la promoció de la inversió estrangera. Amb Teresa Martín Ezama, Cap del Departament Audiovisual.
Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT). Gestiona i coordina les inversions públiques en l'àmbit de la innovació tecnològica. Amb Martín Rivas Antón, INECO-SETT.
Triodos Bank. Entitat de crèdit ètica amb un focus de finançament a activitats vinculades a l'art, la cultura i l'educació. Amb María Coronado, Directora de Cultura de Triodos Bank.
Film Financing Market. Mercat de finançament per a projectes audiovisuals. Amb Jordi Mendieta, Co-fundador.
Series Mania Institute ha obert la convocatòria del programa de formació Eureka Series Spring, adreçat a guionistes emergents d'arreu d'Europa amb un fort interès professional a l'escriptura de sèries. La data límit per presentar-s'hi és el 8 de desembre de 2024.
El programa consta de deu setmanes de formació per experimentar una sala de guionistes europea i desenvolupar habilitats d'escriptura col·laborativa en crear en desenvolupament un concepte original de sèrie en grup amb el consell de professionals de sèries.
Objectius:
Dominar el procés creatiu de l'escriptura col·laborativa.
Comprendre com funcionen els ecosistemes de les sèries europees.
Adquirir les habilitats per presentar i vendre una sèrie europea a inversors.
Enderrocar barreres entre els professionals de les sèries per adquirir un llenguatge de treball comú.
Crear una xarxa europea associant-se amb altres guionistes emergents i professionals experimentats.
Mètodes:
Desenvolupament d'un concepte original de sèrie en un entorn de sala de guionistes per a la formació.
Conferències i tallers amb experimentats professionals de les sèries europees.
Classes magistrals i casos d'estudi.
Avaluació del progrés dels participants a través de tests i assignacions.
Presentació final davant d'un panell de professionals.
Format: Dues edicions per any.
Eureka Series Spring és la propera edició, del 18 de març al 6 de juny de 2025 (en remot del 28 d'abril al 9 de maig de 2025).
Data límit: 8 de desembre de 2024.
Localització: Lille (França). Al nº10 de rue des Poissonceaux i en remot (dues setmanes a meitat del programa).
Idioma: Anglès.
Nombre de participants: Fins a dotze participants.
En unir-te a Eureka Series, guanyaràs accés a:
Directori de l´institut accessible a professionals d'indústria.
Oportunitats de networking professional.
Acreditació al proper Series Mania Forum.
Dividit en grups de tres, després d'uns dies de formació, els participants aprenen a escriure de manera col·laborativa i desenvolupar un concepte original de sèrie a una sala de guionistes.
A través de tota la formació cada grup està acompanyat per un mentor. A més, cada setmana està dedicada a aspectes específics de la creació de sèries.
Durant les darreres setmanes, els participants desenvolupen un pitch deck i aprenen com presentar conceptes de sèries.
L'últim dia, durant la presentació final, els participants presenten els seus conceptes de sèries en grup davant d'un panell de professionals i reben feedback i coneixements.
Eureka Series Spring està dividit en tres parts:
Part 1 - Lille (França).
Mòduls: Dramatúrgia en sèrie, mercats de sèries europees, personatges i conflictes, com desenvolupar una temporada, pilot i com escriure sèries més ecològiques. Participació a Sèries Mania Forum.
Part 2 - Remot (dues setmanes).
Mòduls: Mentoria, com traduir sèries en imatges, casos d'estudi i classes magistrals.
Part 3 - Lille (França).
Mòduls: Negociació, acords i contractes, pitch deck i com fer un pitch.
Qui s'hi pot presentar?
Guionistes europeus emergents amb un fort interès professional per a l'escriptura de sèries.
Qui són benvinguts a presentar-s'hi?
Alumnes recent graduats d'escoles de cinema i televisió, professionals de l'audiovisual formant-se en guió i guionistes professionals en altres formats (curtmetratge, llargmetratge, animació…)
Elegibilitat:
Tenir desig de treballar a Europa en el futur professional.
Tenir nacionalitat o tenir residència de llarg termini a països de la UE.
Tarifa de participació: 3.500 euros per participant (impostos inclosos). Es poden configurar condicions de pagament.
Les beques parcials per als drets de matrícula les concedeix Series Mania Institute, amb un import màxim de 1.500 euros. Les beques s'atorguen en funció dels ingressos de tots els sol·licitants (amb documents que ho acreditin), així com del nivell de vida al país d'origen. Les sol·licituds de beques s'han de presentar a través del formulari de sol·licitud. Si escau, les beques atorgades s'anunciaran al correu electrònic de selecció.
Procés de sol·licitud: Es divideix en dos passos:
Formulari de sol·licitud en línia, amb els següents documents obligatoris que s'han de proporcionar en anglès:
Currículum que inclogui experiència laboral rellevant, cursos de formació i filmografia/projectes en desenvolupament, si escau.
Carta de presentació explicant els motius i expectatives per participar a Eureka Series i objectius professionals.
Anàlisi dramatúrgica d'una sèrie de televisió europea (escenari, gènere, arcs de temporada, personatges i conflictes, etc. – una pàgina).
La sèrie de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Això no és Suècia' ha estat guardonada a la 71a edició delsPremis Ondas 2024, amb el Premi Ondas a la Millor Sèrie de Comèdia.
Interpretada per Aina Clotet i Marcel Borràs, la sèrie ha obtingut l'Ondas a la millor sèrie de comèdia per la seva mirada crítica i amb humor sobre la criança, "en un àcid retrat de les alegries i misèries de les parelles joves dels nostres temps".
El jurat dels Ondas destaca que les interpretacions "brillants" de l'elenc completen una sèrie filmada en quatre idiomes, en una ambiciosa coproducció internacional per a 3Cat, RTVE i Sveriges Television.
‘Això no és Suècia‘ és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
'Això no és Suècia', que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, va obrir la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCanneseries, on va ser guardonada amb el premi a millor interpretació per a Aina Clotet, creadora, directora i actriu protagonista de la sèrie.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
https://www.youtube.com/watch?v=v5ZH9Y0hMlE
'Això no és Suècia' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content
Consulta la resta de guardonats als Premis Ondas 2024.
Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d'un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.
Sinopsi
Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d'aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.
La família d'Antònia l'adora, el Mario és la parella que tothom voldria tenir, els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen.
'Mario' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Corte y Confección de Películas.
Aquesta convocatòria busca la creació d’un sistema de resposta ràpida que faci un seguiment sistemàtic i exhaustiu de les violacions de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació a tota la UE, així com als països participants al programa Europa Creativa i als països candidats. L’objectiu general és que aquest seguiment permeti disposar de millors dades i coneixements sobre els riscos de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació.
Activitats elegibles
Activitats que es poden finançar
Dissenyar i gestionar un mecanisme de resposta ràpida a tot Europa per donar suport a la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes, que cobreixi tots els Estats membres de la UE, els països participants al Programa Europa Creativa i els països candidats;
Proporcionar suport legal i pràctic als periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació que ho necessitin;
Organitzar missions de defensa a llocs on els periodistes estiguin amenaçats;
Supervisar l'estat de la llibertat dels mitjans de comunicació als Estats membres de la UE, als països participants al Programa Europa Creativa i als països candidats;
Organitzar campanyes de sensibilització en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes;
Assegurar les activitats de comunicació i difusió;
Supervisar i avaluar l'acció.
Per fer front a les activitats descrites anteriorment es poden implementar les següents accions:
Projectes de cooperació;
Conferències, seminaris;
Activitats formatives;
Accions de sensibilització i difusió;
Accions destinades a la creació i millora de xarxes, intercanvis de bones pràctiques;
Accions destinades a la creació i millora d'eines digitals;
Estudis, anàlisis, projectes de cartografia;
Suport jurídic i pràctic als periodistes;
Missions d'incidència cap als països elegibles quan sigui necessari;
Suport econòmic a tercers.
Es permet el suport econòmic a tercers per a subvencions i premis en les condicions següents:
La sol·licitud inclou una relació exhaustiva dels tipus d'activitats per a les quals un tercer pot rebre suport econòmic de la llista fixa següent:
Suport directe als periodistes que s'enfronten a amenaces (seguretat o despeses legals);
Suport ad hoc a les ONG actives en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat del periodisme.
La sol·licitud inclou la definició de les persones o categories de persones que poden rebre suport econòmic de les categories següents:
Periodistes i professionals dels mitjans de comunicació (persones físiques);
ONG.
la sol·licitud inclou els criteris per a la concessió del suport econòmic
la sol·licitud inclou l'import màxim a concedir a cada tercer i els criteris per determinar-lo.
Sol·licitants elegibles
Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents: − almenys dues entitats independents de dos països elegibles diferents
Les propostes poden ser presentades per qualsevol dels següents sol·licitants o combinacions de: organització sense ànim de lucre (privada o pública); organitzacions internacionals; universitats; institucions educatives; centres de recerca.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 15 de gener de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: gener-abril de 2025
Informació als sol·licitants: juliol de 2025
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025
L’acció sobre pluralisme s’adreça a organitzacions que puguin crear i distribuir fons a entitats de mitjans de comunicació en sectors d’especial rellevància per a la democràcia.
Sol·licitants elegibles
S'admeten sol·licituds de beneficiaris individuals, així com propostes presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, no entitats afiliades).
L'acció està oberta a organitzacions de la societat civil actives al sector dels mitjans de comunicació (associacions de mitjans, ONG, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions de la societat civil, autoritats públiques, organitzacions internacionals, universitats, centres de recerca, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els professionals dels mitjans de comunicació, etc.). Aquestes organitzacions han d'estar en condicions d'establir sistemes de suport a tercers adreçats als mitjans de comunicació, a les organitzacions i als periodistes, de manera que millorin els paisatges de mitjans pluralistes a tota la Unió.
Activitats elegibles
Les propostes han de posar en marxa esquemes de finançament per a entitats de mitjans de comunicació i periodisme independent. Es poden proposar activitats d'acompanyament. Les organitzacions sol·licitants haurien d'estar en condicions d'establir plans de finançament (suport a tercers) dirigits als mitjans de comunicació, organitzacions i, si cal, professionals, i de maneres que millorin els paisatges dels mitjans plurals a la Unió Europea. S'anima especialment a les organitzacions sense ànim de lucre i de la societat civil a sol·licitar-los.
Les activitats proposades s'han de centrar en els sectors dels mitjans d'informació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació ciutadana, és a dir, el paper que tenen en la millora de la democràcia, la conformació del debat públic i l'aportació de beneficis als seus públics i comunitats, en lloc de centrar-se només en el benefici. Als efectes d'aquesta convocatòria, aquests sectors són concretament:
Mitjans de comunicació locals i regionals
Periodisme independent i d'investigació
Organitzacions que ofereixen notícies d'interès públic/periodisme de servei públic (com ara periodisme i mitjans comunitaris, legals i cívics, notícies que augmenten la transparència sobre els mitjans)
Els sol·licitants han de presentar, desenvolupar i implementar un esquema de finançament per a subvencions en cascada (és a dir, reatorgament / suport a tercers) per a mitjans de comunicació i organitzacions independents que actuen principalment en un o més d'aquests sectors. Cobriran tantes àrees i organitzacions de mitjans de comunicació com sigui possible.
Se centraran en activitats que contribueixin a mantenir, millorar o transformar el treball de les parts interessades. Les activitats poden consistir, entre d'altres, en:
Innovacions en producció editorial (per exemple, formats, contingut), cobertura i models d'ingressos
La millora de la distribució i difusió de notícies
El desenvolupament i la implicació de les audiències i les estratègies de construcció de comunitats
El desenvolupament d'eines tècniques aplicades als temes anteriors
Formació sobre els temes anteriors
La implantació d'un sistema de finançament és obligatòria. És possible complementar l'esquema de finançament amb activitats d'acompanyament, si escau i basant-se en una anàlisi de necessitats del/s subsector/s escollit/s. Aquestes activitats d'acompanyament poden incloure, per exemple, el desenvolupament d'estàndards deontològics i de governança, la preparació pressupostària, l'elaboració de criteris i indicadors que enmarquen el seu suport, repositoris de coneixements, assessorament legal o formació. La proposta ha d'explicar com funcionaran les activitats proposades per abordar els reptes identificats.
Les propostes s'han de centrar en la Unió Europea, i concretament en àrees amb poca provisió de notícies específiques descrites anteriorment o en mercats de mitjans on el pluralisme dels mitjans és tens. També es poden atendre les necessitats de les redaccions més petites.
Les activitats han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables a mig termini i al final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.
Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i el mecanisme pertinent per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració sobre normes i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). En els casos de suport al treball editorial, els tercers han d'operar amb total independència editorial.
Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: agost de 2025
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025
El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.
Consorcis compostos per almenys tres sol·licitants d'un mínim de tres països diferents que participin al programa Europa Creativa (beneficiaris, no entitats afiliades).
El coordinador del projecte haurà de presentar la sol·licitud. Els consorcis podran incloure mitjans de comunicació públics i privats sense ànim de lucre inclosos la premsa escrita (en línia), ràdio, podcasts i televisió, així com altres organitzacions dedicades als mitjans de comunicació (associacions, ONGs, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els seus professionals).
Activitats elegibles
Aquesta convocatòria pretén ajudar el sector dels mitjans de comunicació europeus més ampli a ser més sostenible i resilient, inclosos els petits mitjans. Es preveu donar suport a projectes de col·laboració dins i entre qualsevol (sub)sector i/o gènere informatiu que tinguin com a objectiu potenciar la cooperació, ajudar els mitjans a adaptar-se a les noves realitats econòmiques i de consum i inculcar canvis sistèmics en aquest (sub)sector.
Prioritats
Els projectes s'han de centrar en maneres de desenvolupar la transformació col·laborativa, des del punt de vista empresarial, tecnològic i/o productiu.
Els projectes poden tenir com a objectiu desenvolupar, entre altres coses, millors models d'ingressos i monetització, nous enfocaments per al desenvolupament de l'audiència, creació de comunitats i màrqueting, desenvolupament d'estàndards professionals/tècnics comuns, nous tipus de redaccions, xarxes de sindicació o altres models per intercanviar contingut/dades entre els mitjans de comunicació de tota la UE, o oferir assistència a petites organitzacions de mitjans. Poden tenir com a objectiu augmentar l'eficiència i la qualitat dels informes mitjançant col·laboracions periodístiques innovadores. Els projectes poden provar mètodes i formats de producció innovadors, o contribuir a estàndards de producció de mitjans d'alta qualitat d'altres maneres de col·laboració. Els projectes poden tenir com a objectiu augmentar els intercanvis de bones pràctiques entre periodistes i optimitzar els fluxos de treball per a aquells gèneres periodístics que requereixen més temps i recursos.
Les propostes poden abordar una o més de les prioritats esmentades anteriorment, si és pertinent i basant-se en una anàlisi de necessitats del (sub)sector escollit. La proposta hauria de proporcionar aquesta anàlisi de necessitats i explicar com les activitats proposades funcionaran per abordar els reptes identificats.
Activitats
Les activitats poden incloure esdeveniments, formacions en línia i tallers per a professionals dels mitjans de comunicació, programes d'intercanvi, esquemes de tutoria, mapeig de bones pràctiques, desenvolupament d'estàndards tècnics a tot el sector, desenvolupament de directrius i estàndards editorials, producció de guies pràctiques, desenvolupament i prova de plataformes i solucions tècniques per intercanviar idees i bones pràctiques, activitats de promoció o altres activitats que tinguin com a objectiu mantenir la viabilitat del sector. Es fomenta l'intercanvi de bones pràctiques entre operadors de mercats/països/regions de mitjans de comunicació amb característiques diferents i diverses (en termes d'idiomes, volums de producció, mides, nivells de digitalització, etc.), per afavorir l'aprenentatge mutu. Es recomana als sol·licitants que considerin activitats de suport als sectors dels mitjans de comunicació que no disposen de mitjans per adaptar-se a l'entorn digital.
S'acceptarà suport econòmic a tercers en projectes que prevegin programes d'intercanvi per a periodistes i altres professionals dels mitjans, suport per assistir a formacions o esdeveniments, suport a periodistes i mitjans de comunicació per a projectes periodístics col·laboratius, suport a l'assessorament jurídic, suport a l'adquisició, desenvolupament. o manteniment d'eines tècniques per al periodisme col·laboratiu, suport a esdeveniments en aquests àmbits i/o premis a la col·laboració o la innovació. En aquests casos, els sol·licitants han de definir les condicions en què es duria a terme aquest suport financer a tercers i garantir un procés just i transparent.
En tots els casos, l'elecció de les activitats s'ha de basar en el seu potencial per inculcar canvis sistèmics en el subsector escollit.
Els projectes han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables per a la meitat i el final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.
Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i els mecanismes pertinents per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració d'estàndards i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). Les associacions que impliquen treball editorial han de funcionar amb total independència editorial.
Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: agost de 2025
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025
El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.
S’ha publicat la nova convocatòria d'Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS - Media Literacy 2025 (CREA-CROSS-2025-MEDIALITERACY), de suport al desenvolupament d'iniciatives d'alfabetització mediàtica a Europa. La data límit de presentació de sol·licituds és el 6 de març de 2025.
L'objectiu d'aquesta convocatòria és fomentar l'intercanvi de coneixements i els intercanvis sobre polítiques i pràctiques d'alfabetització mediàtica per permetre el desenvolupament d'iniciatives i comunitats innovadores d'alfabetització mediàtica transfronterera a tot Europa, en un panorama de mitjans digitals en continu canvi i tenint en compte el comportament actual dels usuaris entre els diferents grups d'edat.
Sol·licitants elegibles
Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys 3 sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents:
mínim 3 entitats independents d'almenys 3 països elegibles diferents
Els consorcis poden incloure organitzacions lucratives i sense ànim de lucre (privades o públiques), autoritats públiques (nacionals, regionals, locals), organitzacions internacionals, universitats i institucions educatives, organitzacions de mitjans de comunicació, institucions de recerca i tecnologia i proveïdors de tecnologia.
Activitats elegibles
Es preveu suport per a projectes de col·laboració amb objectius clarament definits per avançar/orientar-se a àrees/objectius específics dins de l'àmbit de l'alfabetització mediàtica, abordant almenys dues de les àrees d'activitat següents:
Activitats que es basin, comparteixin i ampliïn les millors pràctiques de projectes innovadors d'alfabetització mediàtica que tinguin en compte un ecosistema mediàtic canviant, especialment en creuar fronteres culturals, nacionals o lingüístiques i reforçar la col·laboració entre diferents regions d'Europa.
Desenvolupar conjunts d'eines en línia innovadors i interactius per oferir solucions als reptes actuals i futurs de l'entorn en línia, inclosa la desinformació.
Desenvolupar materials i conjunts d'eines per permetre als ciutadans desenvolupar un enfocament crític als mitjans de comunicació i reconèixer i reaccionar adequadament davant la desinformació.
Desenvolupar pràctiques d'alfabetització mediàtica adaptades a l'entorn mediàtic canviant, incloses les tècniques de manipulació i la producció de mitjans basada en IA.
Totes les propostes haurien de considerar la inclusió ciutadana, el compromís cívic i la cultura participativa com a aspecte fonamental de la seva proposta. Els sol·licitants haurien de cooperar activament amb els centres regionals de l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) amb l'objectiu de compartir bones pràctiques i evitar solapaments en les iniciatives d'alfabetització mediàtica que es tractaran.
Els següents tipus d'activitats són elegibles en aquesta convocatòria de propostes:
Creació i/o distribució de material multilingüe i/o multicultural, inclòs continguts interactius per millorar les capacitats digitals dels ciutadans i la seva comprensió del panorama mediàtic i la seva resiliència davant la desinformació.
Desenvolupament de materials per a ciutadans i formadors adreçats a totes les edats i grups socials.
Desenvolupament de solucions innovadores d'alfabetització mediàtica adequades al panorama mediàtic futur (el projecte pot incloure prototips, però no centrar-se exclusivament en el desenvolupament informàtic).
Activitats de formació per a ciutadans i educadors, inclòs l'intercanvi de bones pràctiques a través de les fronteres lingüístiques, estatals i culturals.
Organització d'actes públics i/o tallers per sensibilitzar i compartir bones pràctiques.
Activitats dirigides per la comunitat per adaptar i fer accessibles les eines i materials esmentats anteriorment.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 6 de març de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: juliol de 2025
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025
S'ha publicat la nova convocatòria Creative Innovation Lab 2025, en el marc del Programa Europa Creativa Cross-Sectoral. La data límit per presentar-s'hi és el 24 d'abril de 2025.
Creative Innovation Lab donarà suport al disseny, desenvolupament i/o difusió d'eines, models o solucions innovadores aplicables a l'audiovisual i a altres sectors culturals i creatius (CCS) amb un alt potencial de replicabilitat en aquests sectors.
Els objectius del programa són fomentar la cooperació entre el sector audiovisual i altres CCS per acompanyar-ne la transició mediambiental i/o millorar-ne la competitivitat i/o la circulació, la visibilitat, la descoberta, la disponibilitat, la diversitat i l'audiència dels continguts europeus a través de les fronteres. El suport també pretén que el sector audiovisual europeu i altres CCS s'adaptin millor a les oportunitats que ofereix el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial i els Mons Virtuals.
Activitats elegibles
Els projectes s'han de centrar en un (o diversos) dels temes següents:
Els mons virtuals com a nou entorn per a la promoció de continguts europeus, la renovació de l'audiència i la competitivitat de les indústries de continguts europees;
Eines empresarials innovadores de producció, finançament, distribució o promoció habilitades o millorades per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, Virtual Worlds, NFT, etc.), en particular:
Gestió i monetització de drets (incloses ofertes innovadores de subscripció conjunta per accedir a diversos continguts culturals europeus des de diverses plataformes europees existents), alhora que garanteix la transparència i una remuneració justa per als creadors i artistes;
Recollida i anàlisi de dades, amb especial èmfasi en la predicció per a la creació de continguts i el desenvolupament de l'audiència (incloent-hi eines intersectorials innovadores per millorar la qualitat del servei d'abonats i una millor valorització del contingut europeu que ofereixen les plataformes en línia europees);
Pràctiques “més ecològiques” per tal de reduir l'impacte en el medi ambient de l'audiovisual i altres sectors culturals d'acord amb el Green Deal de la Comissió i la iniciativa New Bauhaus.
La cooperació intersectorial entre l'audiovisual i altres sectors culturals i creatius és el centre de la convocatòria. Per tant, les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per a la seva implantació i els beneficis esperats per als sectors coberts.
Es convidarà a participar un ampli ventall d'organitzacions, com ara entitats privades i públiques, empreses tecnològiques i start-ups, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives. S'ha de fomentar la participació dels vivers i acceleradors d'empreses, per oferir espai i temps per donar forma a idees creatives.
Els costos de desenvolupament de continguts i/o producció només es poden suportar si estan clarament vinculats al desenvolupament d'eines o models innovadors proposats pel projecte. Han de ser proporcionals i limitats.
Sol·licitants elegibles
Entitats jurídiques europees (empreses privades, públiques, organitzacions internacionals, empreses tecnològiques i de nova creació, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives, incubadores i acceleradores d'empreses etc.) que presentin un consorci format per almenys dues entitats legals provinents de països participants al Subprograma MEDIA (que no siguin entitats afiliades). Així mateix, s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
Les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per aplicar-les i els beneficis esperats per als sectors coberts. També s'acceptaran propostes presentades per sol·licitants únics.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig-setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Plantilles de formulari de sol·licitud
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
La Comissió ha publicat tres convocatòries de propostes en el marc del programa Europa CreativaCross-Sectoral, destinades a donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, reforçar la resiliència dels mitjans de comunicació i contribuir a millorar l’alfabetització mediàtica.
La primera convocatòria de propostes finançarà accions en matèria de pluralismei col·laboració per promoure associacions periodístiques per un import total de 10,5 milions d’euros. L’acció sobre pluralisme s’adreça a organitzacions que puguin crear i distribuir fons a entitats de mitjans de comunicació en sectors d’especial rellevància per a la democràcia, mentre que l’acció en matèria de col·laboració té com a objectiu donar suport a propostes transfrontereres de col·laboració entre organitzacions de mitjans de comunicació amb especial atenció a models de negoci i projectes periodístics innovadors arreu d’Europa.
Una altra convocatòria de propostes, per valor de 3 milions d’euros, busca la creació d’un sistema de resposta ràpida que faci un seguiment sistemàtic i exhaustiu de les violacions de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació a tota la UE, així com en els països participants al programa Europa Creativa i els països candidats. L’objectiu general és que aquest seguiment permeti disposar de millors dades i coneixements sobre els riscos de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació.
D’altra banda, es destinen 2,5 milions d’euros a projectes transfronterers innovadors que ajudin a millorar les competències d’alfabetització mediàtica dels europeus i a limitar les conseqüències perjudicials de la desinformació. Les subvencions fomentaran l’intercanvi de coneixements sobre les pràctiques d’alfabetització mediàtica, així com l’ampliació de les pràctiques més enllà de les fronteres nacionals, culturals i lingüístiques.
El proper 3 de novembre es durà a terme el Young Audience Film Day, que reuneix joves d'arreu d'Europa per veure una gran pel·lícula europea.
Enguany, la comèdia 'Scrapper', de Charlotte Reagan, guanyadora del European Young Audience Award el 2023, es projectarà simultàniament a cinemes de més de 30 països.
Tallers, preguntes i respostes transmeses en viu i altres activitats a cada ciutat faran que aprendre sobre cinema sigui divertit i memorable.
També hi ha la possibilitat de participar-hi en línía.
Last Stop Trieste es durà a terme amb el Trieste Film Festival i When East Meets West, del 19 al 22 de gener de 2025.
Els documentals seleccionats tindran l'oportunitat de ser projectats a Trieste davant d'una plataforma exclusiva d'agents de vendes internacionals, programadors de festivals i editors de televisió amb l'objectiu de millorar-ne el potencial per trobar estrenes a festivals, agents de vendes i espais de difusió. Juntament amb una breu presentació i la projecció de la selecció preparada d'escenes dels seus muntatges, tots els equips seleccionats participaran a la sessió de retroalimentació moderada amb personalitats clau en la presa de decisions acuradament seleccionades que assistiran físicament a Last Stop Trieste.
Todos els i documentals apliquen a l'HBO Europe Award (un premi valorat en 1.000 euros), al Film Center Montenegro Award (un premi valorat en 2.000 euros) i a l'Arte Video Award (que garanteix una gradació de color completa per a tota la pel·lícula, amb DCP, Master i arxivat LTO per un valor total de 10.000 euros).
Les sol·licituds s'han d'enviar per Eventival, tot seguint les instruccions d'aquest enllaç.
Per a més detalls, llegiu detingudament les bases i el formulari de sol·licituden aquest enllaç.
Data límit: 5 de novembre del 2024 a les 23.59h.
El projecte hauria d'estar en una etapa de tall final i hauria de tenir un tall complet per al gener del 2025.
No es tindran en compte les sol·licituds incompletes.
Els materials i els subtítols de la sol·licitud s'han d'enviar en anglès.
Només es podrà presentar un projecte per sol·licitant.
Les decisions del comitè de selecció no poden ser apel·lades.
Totes les sol·licituds s'han d'enviar a través de la base de dades Eventival seguint les instruccions d'aquest enllaç.
El material del vídeo haurà de ser mínim 45 min del seu tall final, màxim 60 min.
És obligatori que el vídeo estigui disponible mitjançant un servei de streaming protegit amb contrasenya (per exemple, vimeo) amb validesa fins al final del LST.
No s'accepten serveis de transferència ni emmagatzematge al núvol.
El taller permet millorar les habilitats creatives i d'escriptura de guió mentre es descobreixen interessants oportunitats de finançament. Pot ajudar a transformar les idees en projectes comercials!
MIDPOINT Series Launch és un programa de formació presencialbasat en projectes dissenyat per a equips creatius de professionals emergents i a la meitat de la seva carrera. Està dedicat a talents de l'Europa Central i de l'Est, i alhora dona la benvinguda a veus d'arreu d'Europa i més enllà.
Per a equips de guionistes, productors/es i, si hi són adjunts, directors/es:
Explora el panorama de la indústria de la televisió i les sèries.
Desenvolupa un paquet de projecte de sèrie sòlid i comercialitzable: guió pilot, bíblia, tres pàgines, avenç i una sòlida estratègia de producció.
Adquireix habilitats bàsiques per a l'ús sostenible i eficient de la IA en un flux de treball de desenvolupament.
Aprèn a crear diversos models de màrqueting i finançament.
Treballa amb alguns dels creadors i professionals europeus i internacionals més consagrats que estiguin disposats a posar les cartes sobre la taula, tant bones com dolentes.
Per a executius de desenvolupament:
Posa a prova les teves habilitats a la pràctica. Aquesta formació us brinda l'oportunitat d'observar el procés de plasmar les idees inicials de la sèrie en guions i aprendre a guiar els equips de projectes cap als millors resultats possibles.
Observa com es desenvolupa el nou drama europeu i parteix d'aquest procés creatiu de primera mà.
Explora el panorama de la indústria de la televisió i les sèries.
Millora les habilitats de comunicació i edició de guions.
Aprèn a fer comentaris constructius.
Millora les teves habilitats de lideratge.
Aprèn a presentar-te com a executiu de desenvolupament.
Presenta't com el nou editor i consultor de guions de sèries a Industry Tallinn & Baltic Event.
Qui s'hi pot presentar?
Membres de l'equip del projecte: guionistes, productors/es, directors/es (si hi estan adjunts).
Executius de desenvolupament júnior (aspirants).
El programa accepta projectes provinents principalment de l'Europa Central i de l'Est o amb la intenció de coproducció amb aquesta regió.
Requisits de la sol·licitud:
Per sol·licitar la participació al taller, creeu un compte a la Visitor Page de MIDPOINT Institute i seguiu les instruccions del formulari d'enviament.
Materials de la sol·licitud:
Informació bàsica (títol, gènere, format, nombre estimat d'episodis per temporada, nombre estimat de temporades, durada d'episodis, països de producció, referències de sèries, possibles connexions amb un canal de televisió –no una condició de selecció–).
Sinopsi (de la sèrie completa).
Sèries pitch (la principal premissa de la sèrie, l'escenari, les històries, l'estil narratiu, descripció dels tres-quatre principals personatges).
Declaració de propòsit (rellevància de la sèrie al panorama de les sèries contemporànies, els elements que distingeixen el teu projecte com a sèrie, a diferència d'un llargmetratge, i si és una sèrie en curs, quins aspectes de les històries seran repetibles, connexió personal dels sol·licitants amb el projecte).
Mostra d'escriptura (extracte de 10 pàgines del treball anterior, preferiblement de to semblant al del projecte presentat).
Biografia/es de cada membre de l'equip.
Foto/s de cada membre de l'equip.
Carta de justificació de beca (si escau).
Tingues en compte que pots trobar una descripció detallada dels materials sol·licitats al formulari d'enviament.
Tarifa de participació: 2.100 euros per participant (guionistes, directors, productors, executius de desenvolupament). Possible pagament a terminis. La tarifa inclou allotjament, matrícula i manutenció durant els tallers presencials. Els costos de viatge no estan inclosos.
S'adreça a professionals internacionals del cinema, de l'audiovisual i de l'entorn digital que vulguin obtenir una experiència pràctica sòlida en la creació d'estratègies de participació de l'audiència per a projectes cinematogràfics en diverses etapes de desenvolupament.
El taller té com a objectiu compartir idees i eines per construir una estratègia concreta en suport de les vendes internacionals i la distribució d'una pel·lícula.
El laboratori s'enfoca a desenvolupar habilitats a l'anàlisi de l'audiència i elaborar plans personalitzats per a la participació de l'audiència per maximitzar el potencial de la pel·lícula durant la fase de distribució.
Fins a cinc participants seleccionats treballaran en grup sobre el projecte de llargmetratge guanyador de l'Audience Design Award, seleccionat pel World Cinema Fund i el TorinoFilmLab, amb l'objectiu de dissenyar una estratègia basada en una anàlisi profunda de les fortaleses i els desafiaments de la pel·lícula a relació als possibles territoris de celebració i distribució del festival.
Treballant en col·laboració amb l'equip de la pel·lícula (productors i director), els participants seran guiats per un tutor per desenvolupar habilitats a l'anàlisi de l'audiència i construir una estratègia per a la participació de l'audiència.
El procés inclourà la identificació d'audiències i nínxols principals, la definició d'angles de comunicació rellevants i el disseny d'accions i idees promocionals per aprofitar els actius de la pel·lícula.
El laboratori es completa amb una sessió sobre màrqueting digital i xarxes socials i aprofitarà les eines d'intel·ligència artificial per donar suport al procés de pluja d'idees.
El proper dimecres 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la segona d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dimecres 30 d'octubre de 2024, a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz.
Basada en la història real de Hildegart Rodríguez, la pel·lícula, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián, està protagonitzada per Najwa Nimri i Alba Planas.
Un drama coproduït entre Elastica Films i Amazon Studios, amb guió d’Eduard Sola i Clara Roquet. Compta amb el suport del ProgramaEuropa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part d'Elastica Films.
Sinopsi
Hildegart és concebuda i educada per la seva mare, Aurora, per ser la dona del futur, tot esdevenint una de les ments més brillants de l'Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Vilella, que l'ajuda a explorar un nou món emocional i a desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s'allunyi. Les dues dones s'enfrontaran durant una nit d'estiu del 1933, tot posant fi al “Projecte Hildegart”.
https://youtu.be/8dC1xT6BVN8
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
L'Acadèmia del Cinema Europeu ha revelat els nominats a la categoria de curtmetratges europeus. Amb l'anunci, l'Acadèmia entra en una associació amb Vimeo, la plataforma innovadora d'experiència de vídeo per a creadors i empreses. La cooperació pretén fomentar el diàleg cultural i mostrar la riquesa estratificada del cinema europeu.
Vimeo servirà com a patrocinador exclusiu de la categoria de curtmetratges europeus, tot rebatejant-la com 'Curtmetratge Europeu - Prix Vimeo'. A més, l'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda a Vimeo 'Staff Picks', una selecció comissariada de curtmetratges excepcionals de la comunitat de Vimeo, al web dels European Film Awards. Amb nous vídeos seleccionats que s'afegeixen cada setmana, l'Acadèmia destaca els èxits en la realització de curtmetratges durant tot l'any. Des del 2008, 'Staff Picks' de Vimeohan ajudat a la carrera de directors/es de renom, han inspirat a milions de persones i han creat una comunitat global de narradors.
La categoria 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' està organitzada per l'Acadèmia de Cinema Europeu en col·laboració amb una sèrie de festivals de cinema d'arreu d'Europa. A cadascun d'aquests festivals, un jurat independent va presentar un dels curtmetratges europeus a concurs amb una candidatura. De la llista completa de 28 candidats, els festivals participants van nominar cinc pel·lícules als Premis del Cinema Europeu.
Les pel·lícules nominades a la categoria 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' són:
Wander to Wonder, de Nina Gantz (Països Baixos, França, Bèlgica, Regne Unit)
Trobeu aquí les nominacions per a la categoria, incloent sinopsi, repartiment, crèdits i declaracions dels directors (si estan disponibles).
El 5 de novembre de 2024 es faran públiques més nominacions a les categories 'Pel·lícula europea', 'Direcció europea', 'Actriu europea', 'Actor europeu', 'Guionista europeu', 'Documental europeu' i 'European Discovery – Prix FIPRESCI'. Els membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu votaran els guanyadors que es donaran a conèixer el 7 de desembre de 2024 a Lucerna.
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, el guardó més reconegut i prestigiós del cinema europeu, és presentada per l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.
La Masterclass – Conversa amb el director de cinema i guionista francès Bertrand Bonello es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 19:30h, conduïda per Philipp Engel, periodista cultural especialitzat en cinema i literatura. Ha treballat a mitjans com Fotogramas, La Vanguardia, el Mundo o Cinemanía.
Posteriorment, a les 21h, Bertrand Bonello rebrà un dels Premis d’Honor de l’edició d’enguany del Festival Clam i es projectarà la pel·lícula ‘Bird', d'Andrea Arnold (2024).
Bertrand Bonello (Niça, 1968) és un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, que fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.
Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, 'Quelque chose d’organique', és seleccionat per Berlín, i poc després, 'The Pornographer' guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta 'Tiresia', Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis Cesar i representant de França als premis Oscar.
Posteriorment la desafiant Nocturama (2016), que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA, va posar al damunt de la taula l’horror de les noves formes de terrorisme, tot provocant una enorme polèmica global. Els darrers anys ha mantingut un creixent procés d’investigació formal, sempre demostrant una combinació de poesia i pura intel·ligència dignes del seu admirat Pasolini, amb fascinants joies transgressores com 'Zombie Child', 'Coma', que van programar al CLAM fa dos anys, i La Bestia, també amb suport MEDIA, presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any.
Des de 2015, Bertrand Bonello és cavaller de l’Ordre de les Lletres i les Arts de la República Francesa.
La 20a edició del Festival CLAM ofereix el cicle Bertrand Bonello, que inclou tres de les seves pel·lícules, totes amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
La Bestia (França, Canadà, 2023), que es projectarà diumenge 20 d'octubre a les 16:30h als Cines Bages Centre de Manresa.
Casa de Tolerancia (França, 2011), que es projectarà dilluns 21 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.
Nocturama (França, Alemanya, Bèlgica, 2016), que es projectarà dimecres 23 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.
Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial de Llargmetratges Competició:
Dahomey, de Mati Diop (França, Senegal, Benín, 2024)
Secció Oficial de Llargmetratges Fora de competició:
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Pel·lícula inaugural del CLAM 2024.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival:
Secció Oficial
Polvo Serán ('They Will Be Dust'), de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa, Itàlia, 2024), que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i inaugurarà el festival.
En la alcoba del sultán ('Close to the Sultan'), de Javier Rebollo (Espanya, França, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament.
Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024)
Aquesta acció dona suport a projectes que tradueixen, publiquen, distribueixen i promocionen obres de ficció europees.
Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.
Es preveu que l'acció doni suport a uns 40 projectes, implementats ja sigui per una única entitat (monobeneficiària) o per un consorci d'organitzacions (multibeneficiari).
Cada projecte ha de:
Promoure la diversitat de la literatura al país (o països) de destinació mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats, i en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades.
Donar suport a la professió de traductor literari i respectar el principi de justa remuneració.
Proposar les estratègies de distribució i promoció més efectives, i el format de llibre més adequat, per tal d'assegurar un accés ampli i fàcil a les obres literàries europees i contribuir al desenvolupament del lectorat de la literatura europea.
Fomentar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.
Contribuir a les prioritats generals de la UE.
Temes i prioritats
D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, els sol·licitants han de proposar projectes que contribueixin a les prioritats generals de la Unió Europea i que compleixin les prioritats específiques de la convocatòria:
1. Prioritats generals de la UE.
Els sol·licitants han de descriure a la seva sol·licitud com, en el disseny i la implementació dels seus projectes, pretenen contribuir als esforços de la UE en termes d'ecologització i transició digital i respondre a la prioritat de la inclusió i la igualtat de gènere i la dimensió internacional.
2. Les prioritats específiques següents:
Augmentar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees, mitjançant la traducció, la publicació, la distribució i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades.
Promoure la lectura i la diversitat lingüística i cultural de la literatura europea a un gran públic.
Donar suport a la professió de traductor literari d'acord amb els principis de bones condicions laborals i una remuneració justa.
Augmentar la competitivitat del sector del llibre tot fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, especialment entre editors, llibreters i biblioteques.
Aquesta acció complementa els altres suports d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició com el Dia dels Autors Europeus (foment de la lectura i descoberta de la literatura europea) i el Premi de Literatura de la Unió Europea (promoció dels autors emergents europeus). Es recomana als sol·licitants que cerquin sinergies amb aquestes accions.
A més, i com a part del suport excepcional de la UE a Ucraïna, es fomentaran projectes destinats a oferir obres literàries en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. En aquest context, la impressió en ucraïnès d'obres literàries ucraïneses (no traduïdes) serà elegible.
Per donar suport a la professió de traductor literària d'acord amb els principis de bones condicions de treball i una remuneració justa, es recomana que entre el 20 i el 30% del pressupost total del projecte es destini a la remuneració dels traductors i que els traductors rebin reconeixement i visibilitat, en particular anomenant-los, preferiblement a la portada.
A més, per tal de preservar la diversitat lingüística, en particular les llengües menys utilitzades, la qualitat de la traducció i la professió de traductor literari, els editors han de contractar traductors literaris professionals, als quals s'ha de fer referència a la base de dades Europa Creativa. En aquest sentit, els editors han de complir els estàndards nacionals i les millors pràctiques.
Activitats elegibles
Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment. Més concretament:
• Paquets de treballs d'obres de ficció elegibles per traduir, publicar, distribuir, i promoure, a partir d'una editorial sòlida, i una estratègia de distribució i de promoció. • Activitats per facilitar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre i de l'edició: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.
Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, deliverables, milestones, i critical risks.
Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.
A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès.
La proposta del projecte ha de complir la resta de requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:
Obres de ficció com ara novel·les, contes, obres de teatre i ràdio, obres de poesia, còmics o literatura juvenil i infantil;
Obres ja publicades;
Obres escrites per autors que siguin nacionals, residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible;
Obres que encara no s'han traduït a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament identificada.
Cal tenir en compte que les obres de no ficció no són elegibles.
Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció
Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.
Els i les sol·licitants hauran d'escollir entre les següents categories de projectes, ambdues amb una taxa màxima de cofinançament del 60%:
categoria 1: sol·licitant individual.
categoria 2: consorci format per un mínim de 2 organitzacions elegibles.
La subvenció màxima per projecte per sol·licitant individual (categoria 1) és de 200.000 euros i per a consorci (categoria 2) de 300.000 euros.
Els sostres s'apliquen segons la mida del projecte:
petita escala: els projectes que proposin almenys 5 traduccions d'obres elegibles poden rebre fins a 100.000 euros.
escala mitjana: els projectes que proposin almenys 11 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 200.000 euros.
gran escala: els projectes que proposin almenys 21 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 300.000 euros (només en consorci).
La subvenció serà una subvenció global. Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.
Calendari
Obertura de la convocatòria: 15 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de febrer a les 17:00:00 CET (Brussel·les)
Avaluació: febrer-abril 2025
Informació sobre els resultats de l'avaluació: agost de 2025
Signatura de l'AG: novembre de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA)
Standard proposal template (Només per a informació): NO utilitzeu aquesta plantilla per enviar-la. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació de sol·licituds.
La 57a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya s'ha dut a terme del 3 al 13 d’octubre de 2024. La gran triomfadora del festival, guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula de la Secció Oficial a Competició, ha estat 'Des Teufels Bad' ('The Devil’s Bath' / 'El baño del diablo'), de Veronika Franz i Severin Fiala, una coproducció entre Àustria i Alemanya, que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) i a la Distribució.
El film, seleccionat per Àustria per a la carrera per a l'Òscar al millor film internacional, també va rebre el Premi de la crítica José Luis Guarner a la millor pel·lícula SOFC i el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula SOFC.
Sinopsi
A mitjans del segle XVIII, Agnes, una dona noucasada, descobreix les opressives obligacions que comporta la vida matrimonial. Quan cau en una depressió, un pensament inefable comença a formar-se a la seva ment. En aquest film pacient però angoixant, el duo responsable de Buenas noches, mamá s’inspira en fets reals per elaborar un punyent retrat psicològic del malestar femení.
Entre les pel·lícules guardonades en aquesta 57a edició del Festival de Sitges també figura el film irlandès amb suport MEDIA a la Distribució Fréwaka, d'Aislinn Clarke, que va obtenir el Premi a Millor música de la SOFC (patrocinat per DARK) per a Die Hexen.
TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de ComedyLab2025, que s'adreça a guionistes d'arreu del món que vulguin desenvolupar un projecte de llargmetratge de comèdia o millorar la seva experiència i habilitats a l'escriptura de comèdia.
El programa té com a objectiu explorar el potencial de la comèdia unint dos mons: la indústria cinematogràfica i els àmbits del món de la comèdia (que ho abraça tot, des de l'stand-up comedy o els podcasts, fins al teatre i la improvisació). TFL explorarà el gènere tot oferint una experiència de tutoria i consultoria altament personalitzada.
Els i les participants participaran en el desenvolupament de l'esborrany del guió i aprendran com navegar pel panorama actual de la indústria per aconseguir un màrqueting de projectes eficaç, adaptat a les necessitats individuals. També establiran connexions valuoses amb guionistes, comediants i professionals internacionals de la indústria que comparteixen un interès en projectes de comèdia.
ComedyLab de TorinoFilmLab té un concepte veritablement únic que reuneix guionistes amb comediants talentosos que aportaran la seva experiència i brillantor còmica. Una boutique exclusiva que acull fins a quatre projectes seleccionats amb cura i els segueix amb un enfocament personalitzat, mentre que els guionistes/comediants que s'uneixin sense projecte tindran l'oportunitat exclusiva d'aprofundir en el procés de desenvolupament del guió d'un llargmetratge de comèdia.
El programa té com a objectiu donar suport, nodrir i millorar les històries, amb un clar enfocament a arribar a un públic més ampli. Comprèn sessions innovadores que implicaran treballar amb actors i actrius, practicar el diàleg, provar amb l'audiència i participar en exercicis d'improvisació.
ComedyLab comença amb un taller preliminar on es preseleccionen fins a deu sol·licituds. Durant el taller, l'atenció se centra a millorar les habilitats còmiques dels participants i la capacitat per generar rialles a través d'exercicis i activitats específiques. Aquesta etapa no implica treballar en projectes específics.
En finalitzar el taller preliminar, fins a quatre projectes, juntament amb guionistes i humoristes sense projecte, participen a tres tallers que es realitzen al llarg de l'any. Aquest viatge culmina amb una presentació final dels projectes durant el fòrum de coproducció de TFL, el Meeting Event.
L'organització cerca:
Guionistes internacionals que vulguin potenciar les seves habilitats a l'escriptura de comèdia.
Guionistes/artistes/humoristes/comediants internacionals provinents de diferents indústries, com el teatre, el podcast, l'stand-up o la improvisació que busquin involucrar-se amb el món de la comèdia a l'àmbit del cinema.
Ambdós possibles sol·licitants es poden postular amb un projecte o no. Els sol·licitants que es presentin sense un projecte reconeixen que treballaran únicament per al desenvolupament dels projectes seleccionats i no han d'esperar desenvolupar els propis projectes durant el programa.
Criteris d'elegibilitat:
Els candidats que presentin un projecte d'adaptació han d'haver obtingut els drets.
Si el sol·licitant presenta un projecte, aquest ha d'estar dins del gènere de comèdia, ja que el laboratori se centra exclusivament en obres de comèdia. Per tant, s'anima els sol·licitants a delinear i desenvolupar clarament els elements còmics a la carta d'intenció.
Els sol·licitants han de confirmar la disponibilitat total per a tots els tallers presencials i en línia, així com per a l'esdeveniment TFL Meeting.
L´idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l´anglès. Per tant, un bon coneixement de l'anglès és essencial per participar-hi. A més, tots els materials escrits, totes les versions i els esborranys del projecte, han d'estar traduïts a l'anglès.
Tarifa de participació:
500 euros (+IVA, si escau) per a participants sense projecte.
3.000 euros (+IVA, si escau) per a participants amb projecte. Obert a dues persones. El representant del projecte ha de ser un guionista o un comediant, mentre que el segon membre pot ser un altre guionista o un comediant/director.
La tarifa d'inscripció cobreix la formació (presencial i en línia) així com l'allotjament (incloent-hi part de les despeses de manutenció) durant els tallers presencials. Les despeses de viatge van a càrrec dels participants.
La participació al taller preliminar és lliure de càrrecs.
Els i les participants preseleccionats que s'hagin d'unir a un taller preliminar seran notificats a començaments de febrer del 2025 i seran responsables de les seves pròpies despeses de viatge i allotjament durant aquest taller preliminar. TorinoFilmLab proporciona àpats complementaris i cafès.
Calendari:
Taller preliminar: 28 de febrer al 2 de març de 2025, a Torí (Itàlia).
Primer taller: 31 de març al 5 d'abril del 2025, a Brussel·les (Bèlgica).
Segon taller: 18 al 23 de juny del 2025 a Berlín (Alemanya).
Tercer taller: Primera meitat de setembre de 2025, en línia.
Quart taller: Final d'octubre/començaments de novembre de 2025, en línia.
TFL Meeting Event: Segona meitat de novembre de 2025 (dates pendents de confirmació), a Torí (Itàlia).
Els materials requerits de sol·licitud s'han d'enviar tots plegats en un únic PDF (10 MB màxim) i tots en anglès.
Sol·licitud amb projecte:
Presentació en vídeo (màxim dos minuts) per equip de participants. Si us plau, inclou l'enllaç al vídeo a la sol·licitud.
Sinopsi d'una pàgina (Courier New 12, doble espai) amb la història completa incloent el final.
Tractament breu (Cinc pàgines màxim a Courier New 12, doble espai).
Cinc escenes divertides seleccionades del projecte de guió, de les quals tres almenys tinguin diàlegs.
Carta d'interès en què els sol·licitants puguin articular la seva motivació personal per explorar la comèdia, elaborar els aspectes còmics dins del projecte i proporcionar la seva pròpia definició de comèdia (dues pàgines màxim, Courier New 12, doble espai).
CV de tots els membres de l'equip (dues pàgines màxim).
Concepte artístic i referències audiovisuals, si n'hi hagués.
Enllaços web a obres prèvies, si n'hi hagués.
Sol·licitud sense projecte:
Presentació en vídeo (màxim dos minuts) del sol·licitant. Si us plau inclou l'enllaç a la presentació en vídeo a la sol·licitud.
Carta d'intenció on els sol·licitants articulin la seva motivació personal per explorar la comèdia i proporcionar les seves pròpies definicions de comèdia (màxim dues pàgines, Courier New 12, doble espai).
Cinc escenes divertides seleccionades d'un guió si ets un guionista o monologuista, esquetx o peça que hagis escrit si ets un comediant.
Com que l'Acadèmia té com a objectiu reconèixer igualment els èxits i les contribucions de les pel·lícules d'animació per a la cultura cinematogràfica europea, les pel·lícules nominades en aquesta categoria també són elegibles per a la categoria "Pel·lícula europea".
El comitè que va decidir les nominacions estava format per representants de l'Acadèmia de Cinema Europeu i CARTOON, l'Associació Europea de Cinema d'Animació. El comitè de nominacions es presentarà a www.europeanfilmawards.eu després de la publicació de les nominacions.
Els Premis del Cinema Europeu reconeixen els grans èxits del cinema europeu. Enguany, la cerimònia de lliurament de premis es durà a terme el 7 de desembre a Lucerna.
Les 5 pel·lícules d'animació nominades són:
'Flow', de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica)
'Living Large', de Kristina Dufková (República Txeca, França, Eslovàquia). Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament.
'Savages', de Claude Barras (Suïssa, França, Bèlgica)
'El sueño de la sultana', d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya, Índia). Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Single Project).
'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú). Compta amb suport MEDIA al Desenvolupament de Continguts.
Trobeu aquí les nominacions per a la categoria, incloent sinopsi, repartiment, crèdits i declaracions dels directors (si estan disponibles).
Les nominacions de les categories “Pel·lícula Europea”, “Direcció Europea”, “Actriu Europea”, "Actor europeu", "Guionista europeu/a" i "Documental europeu" es faran públics el 5 de novembre de 2024. A continuació, els membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu votaran els guanyadors, que es donaran a conèixer el 7 de desembre de 2024 a Lucerna.
La selecció es basa en els estàndards de diversitat i inclusió de l'European Film Academy.
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, el guardó més reconegut i prestigiós del cinema europeu, és presentada per l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.
Europa CreativaCultura tindrà un estand a la Fira del Llibre de Frankfurt 2024, que es durà a terme del 16 al 20 d'octubre. L'estand d'Europa Creativa Cultura estarà ubicat al saló ARTS+ (Pavelló 4.1- Stand H15), i estarà obert durant tota la fira.
Aquest espai celebrarà la riquesa de la diversitat cultural i literària de la UE, i acollirà debats i lectures dins de la fira del llibre més gran del món.
L'equip que gestiona la secció Cultura del programa dona la benvinguda a totes les persones interessades en les oportunitats de finançament de la UE per al sector del llibre i l'edició per visitar l'estand.
Consulteu el programa i participeu als diversos esdeveniments del programa Europa Creativa Cultura a la Fira del Llibre de Frankfurt 2024.
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaca el següent:
GAMEON 2024, que es durà a terme del 18 al 20 d'octubre.
Entre les oportunitats de negoci internacionals i d’innovació, figuren les següents:
Consortium Seeking Partners for Digital Europe - Specialised Education Programmes in Key Capacity Areas - DIGITAL-2024-ADVANCED-DIGITAL-07-KEYCAPACITY Call (data límit: 20 d'octubre 2024)
Institute for game development and research at the German university is looking for a consortium to join for application for the call Radicalisation and gender, HORIZON-CL3-2024-FCT-01-04 (data límit: 20 de novembre de 2024)
A Bulgarian high school is looking for partners for joint submission of Erasmus + KA2 project in the field of school education (data límit: 16 de desembre de 2024)
A Korean startup that developed a copyright integrated music content platform is looking to collaborate with entertainment agencies, broadcasters, and game companies (data límit: 4 de juliol de 2025)
Entre les convocatòries obertes que poden ser del vostre interès destaquen les següents:
En cas que a la vostra empresa us encaixi alguna de les oportunitats i voleu obtenir-ne més informació, podeu sol·licitar-la a través de l'enllaç esmentat de revisió de proposta. També podeu deixar les vostres consultes al formulari i des d’ACCIÓ us assessoraran i us ajudaran a tirar-ho endavant.
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
A partir d'ara, els documentals i els llargmetratges d'animació nominats als European Film Awards també competiran amb les pel·lícules de ficció nominades a la categoria European Film 2024.
En el seu compromís de reconèixer la diversitat i la creativitat del cinema europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu s'enorgulleix d'anunciar un canvi important pel que fa a la votació de la categoria de pel·lícula europea. Aquest estiu, la Junta de l'Acadèmia del Cinema Europeu va decidir amb efecte immediat que a partir de la 37a edició dels Premis del Cinema Europeu, no només els llargmetratges de ficció sinó també els llargmetratges documentals i els llargmetratges d'animació es considerin candidats a la categoria de pel·lícula europea.
L'objectiu d'aquest canvi és reflectir millor el fet que els documentals i els llargmetratges d'animació són una part essencial de la cultura cinematogràfica europea, tot aportant molt a la seva gran diversitat. Tant les pel·lícules documentals com les d'animació presenten una gran varietat de gèneres, tradicions narratives i formes narratives, per a qualsevol públic.
En una decisió històrica, la Junta de l'Acadèmia ha acordat que els documentals i les pel·lícules d'animació són tan poderoses i captivadores com els llargmetratges de ficció i, per tant, mereixen una participació igual a la categoria de cinema europeu. En incloure pel·lícules documentals i d'animació en aquesta categoria més prestigiosa dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu pretén reconèixer igualment els èxits i les contribucions de les pel·lícules documentals i d'animació a la cultura cinematogràfica europea.
Què vol dir això?
A partir d'aquest any, a més de competir pels premis de les seves respectives categories: documental europeu o llargmetratge europeu d'animació, aquestes pel·lícules optaran al prestigiósPremi de Cinema Europeu en la categoria "Pel·lícula Europea", que serà votat per tots els membres. de l'Acadèmia del Cinema Europeu.
El director general de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol: "Dit simplement, la millor pel·lícula d'Europa pot ser a partir d'ara també un llargmetratge documental o un llargmetratge d'animació, i no només una pel·lícula de ficció. La decisió de la Junta de l'Acadèmia del Cinema Europeu reflecteix un llarg desig dels membres d'una oportunitat més justa i igualitària per a tots els llargmetratges de competir per aquest reconeixement. La decisió reflecteix una percepció canviant a la nostra indústria del valor de totes les pel·lícules realitzades. Estic orgullós i agraït que l'Acadèmia del Cinema Europeu, en un procés d'augment de la transparència i la igualtat per a tots els que treballen al cinema europeu, hagi fet aquest pas i accepti aquest canvi".
El film amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi' ('Join Me For Breakfast'), l’òpera prima d’Iván Morales, ha estat seleccionat per participar al programa C EU SOON del MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, que celebra la 10a edició del 14 al 18 d'octubre, a Roma.
Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, 'Esmorza amb mi' segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla.
Una altra pel·lícula amb suport MEDIA, La llegada del hijo (‘The Arrival of the Son’), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024), ha estat també seleccionada al MIA | Mercato Internazionale Audiovisivo, a la secció Buyers Club / Market Screenings.
Sofia, sumida en un profund dol secret, ha de rebre a casa el seu fill que torna després d'anys de presó. Aquest retrobament serà per a tots dos l'oportunitat de sortejar aquesta infranquejable distància que els separa des del moment del crim.
FeatureLab de TorinoFilmLab ha obert el termini d'inscripcions fins al 3 de desembre de 2024.
Aquesta iniciativa de formació se centra en els aspectes artístics i creatius, així com les estratègies de producció i promoció del desenvolupament de primers i segons llargmetratges de cinema de directors/es (ficció, documental creatiu, experimental o animació).
Destinat a equips de director/a i productor/a (juntament amb un/a guionista, si hi està implicat) que estiguin treballant en projectes que ja estiguin en estat avançat de desenvolupament. FeatureLab té lloc durant un període de sis mesos.
Se seleccionaran 10 projectes que es beneficiaran de manera individual d'eines personalitzades. La diversitat d'enfocaments i l'experiència enriquidora resultant d'intercanvi amb altres professionals ajudaran els equips a incrementar el procés de desenvolupament del projecte a través de la seva participació al programa. Les sessions de grup amb altres participants nodriran aquesta experiència única de compartir l'etapa de desenvolupament amb altres cineastes i productors/es.
Criteris d'elegibilitat:
El projecte ha de ser el primer o segon llargmetratge del director/a.
A l'hora de sol·licitar cal presentar almenys un primer esborrany del guió en anglès (o un document similar, segons el tipus de projecte).
El rodatge no ha de començar abans de l'1 de desembre de 2025.
Només es pot presentar una sol·licitud de projecte per any, per cineasta. Tot i això, un projecte que es denega un any, es pot tornar a presentar un any més tard si el projecte ha patit canvis substancials. El mateix projecte no es pot presentar una tercera vegada si és rebut el segon cop.
Tenint en compte que només els cineastes amb primer o segon projecte poden presentar-se al programa, aquells que hagin participat en una edició anterior de FeatureLab no poden presentar-se a FeatureLab 2024, però són benvinguts i elegibles per participar a altres programes de TFL.
Els i les sol·licitants han de confirmar la total disponibilitat per a tots els tallers residencials i en línia, així com per a l'esdeveniment TFL Meeting.
L'idioma de treball de tots els tallers, les reunions i les trobades és l'anglès. Per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi. Tots els materials escrits, totes les versions i els esborranys del projecte s'han de traduir a l'anglès.
Els materials sol·licitats s'han d'enviar junts en un PDF únic (màxim 10 MB) i tot en anglès:
Sinopsi ampliada que contingui una descripció detallada de l'arc narratiu, els personatges, el final i els altres elements fonamentals de la història (entre 4.000 i 8.000 caràcters espais inclosos).
Vídeo de presentació (màxim dos minuts) pel cineasta i el productor on expliquin els seus objectius i expectatives de participació.
Nota d'intencions sobre el projecte (fins a 6.000 caràcters espais inclosos).
Concepte artístic i referència audiovisual.
Enllaços web a treballs anteriors del director/a (tota la pel·lícula).
Biografies del director/a, productor i guionista (si escau).
Perfil de l'empresa productora (tres pàgines màxim).
Pressupost detallat en euros.
Pla de finançament en euros. Incloent estructura de la coproducció (noms i països de les empreses i percentatges de finançament de cada país) segons el formulari.
Calendari detallat de desenvolupament i producció (especificar mes i any).
Estratègia de màrqueting i distribució (tres pàgines màxim).
Guió en anglès que s'adjuntarà com un element al final del dossier (excepcionalment només es pot acceptar un document anàleg per a documentals i projectes híbrids).
Dades principals dels sol·licitants i del projecte segons el formulari (a efectes de comunicació, segons el formulari –s'ha de presentar en un arxiu separat-).
Calendari:
Primer taller presencial (del 3 al 8 juny de 2025, Oslo, Noruega). Les dates poden canviar.
Segon taller en línia (segona quinzena de setembre del 2025, dades pendents de confirmació).
Tercer taller presencial i esdeveniment TFL Meeting: finals de novembre del 2025 a Torí (Itàlia).
Quota de participació:
3.000 euros (+ IVA, si s'aplica) per equip de dues persones. Suplement de 2.000 euros (+ IVA, si n'aplica) si també assisteix al programa un guionista o un coguionista.
La quota cobreix les activitats formatives (sessions presencials i en línia) i el suport organitzatiu (incloent allotjament i part de la manutenció durant els tallers presencials). Els i les participants hauran de pagar les despeses de viatge.
L’Associació de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED) organitza la 25ª edició del MEDIMED DOC MARKET, mercat internacional de documentals europeus i mediterranis, que es durà a terme a Sitges del 17 a 20 d'octubre. Més de 300 professionals d’arreu del món participaran a les diverses activitats programades.
MEDIMED reunirà les principals televisions, distribuïdores i plataformes internacionals, entre les quals destaquen: 2M TV, ARTE, ARTE G.E.I.E., AL JAZEERA, ASHARQ DOCUMENTARY, BBC, BBC ARABIC, CAIXA FORUM+, CANAL+, DMC, FRANCE TV, LCP, MOVISTAR+, NHK, POV, RAI, RTBF, RTS, SVT, TVE, TG4, TRT WORLD, VRT, ZDF, etc.
El programa del mercat inclou el Pitching Forum, dedicat a una selecció de 24 projectes representant 15 països; les Industry Talks, sessions informatives sobre diversos temes relacionats amb la indústria del documental; la Docs Gallery, que ofereix una acurada selecció de més de 300 documentals produïts entre 2023 i 2024 a la regió euromediterrània, i la secció Speedy Pitch Meetings, que presenta 30 projectes en diverses fases de desenvolupament.
A la secció Anti Pitch es presentaran 16 títols en fase de muntatge rough cut de 10 nacionalitats, que estan a punt per a la seva estrena al circuit de festivals internacionals. Els projectes catalans que es presentaran en les diverses seccions són:
Antiquity Seekers de Marc Chica (Limmat Films)
Centelles’s Suitcase de Pilar Pérez Solano (Minimal Films)
Juliette & Camille de Paloma Zapata (La Fábrica Naranja)
Syntony d’Eva Vila (Araki Films)
The Paths of Disfrutar d’Alan Fàbregas / Ramon Pardina (Abacus)
The Power Plant d’Arantza Diez (4 Cats Pictures)
L’objectiu principal del mercat és posar en contacte productors independents amb televisions internacionals, fons de finançament, distribuïdors, agents de venda i programadors de festivals, amb la missió de facilitar l’intercanvi comercial i professional i promoure la coproducció audiovisual entre Catalunya, la Unió Europea i els països del sud de la Mediterrània (Magreb, Pròxim Orient i Turquia).
A l’edició d’enguany, s’han acreditat més de 300 professionals de la indústria del documental, provinents de més de 50 països. Aquests professionals representen 65 canals de televisió i 20 distribuïdores internacionals, a més de fons de finançament com el Sundance Institute (EUA), el Doha Film Institute (Qatar), el Catapult Film Fund (EUA), Women Make Movies (EUA) i el Jordan Film Fund (Jordània), entre altres.
Sota la direcció de Sergi Doladé, les diverses accions dutes a terme al llarg d’aquests 25 anys han convertit el MEDIMED DOC Market en una cita ineludible per als professionals internacionals del documental.
70 projectes de 25 països El MEDIMED 2024 presenta una selecció de 70 projectes documentals en diverses fases de desenvolupament, provinents de 25 països de la regió euromediterrània. El programa inclou presentacions (pitchings), una videoteca digital, i es preveu la realització d’un miler de reunions B2B entre els delegats, a més de diverses activitats paral·leles.
En els darrers anys, més de 450 projectes han trobat finançament a MEDIMED, i alguns han estat guardonats amb els Emmy Awards, el Prix URTI, el Prix CMCA, el Prix Europa o els Premis Gaudí, i/o seleccionats en festivals com DOK Leipzig, FIPADOC, Hot Docs, IDFA i Sheffield Doc/Fest, entre d'altres. Organitzat per l'Associació Internacional de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED), presidida per la productora catalana Isona Passola, aquest esdeveniment compta amb el suport de Catalunya Internacional, l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC), l'Instituto de Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges.
Les tres primeres sessions programades són sobre les convocatòries de suport a TV and Online Content 2025, European Slate i Mini-Slate Development, i MEDIA 360 de 2025.
TV and Online Contentes va dur a terme el passat divendres 11 d'octubre de 9:30h a 11:30h (hora de Brussel·les):
TorinoFilmLab ha obert les inscripcions dels programes de formacióScriptLab2025, enfocat en llargmetratges de ficció, tant idees originals com adaptacions, en etapes primerenques de desenvolupament, i ScriptLab Story Editing, destinat a aprenents d'editors d'històries.
ScriptLab de TorinoFilmLab:
Durada: d'abril a novembre de 2025
Aquest programa comprèn tres mòduls residencialsd'una setmana (abril, juny i novembre) i dos mòdulsonline (setembre i octubre).
Data límit: 4 de novembre del 2024 a les 16.00h.
ScriptLab és obert a guionistes/directors, o equips de guionistes i directors, tant experimentats com emergents, d'arreu del món. És possible presentar-s'hi de manera individual o com a equip de dos. Els projectes d'un guionista sense director adjunt no són elegibles. Molts dels participants treballen conjuntament en una companyia de producció. No obstant això, no cal tenir un productor/a adjunt al projecte. Els cineastes sol·licitants amb un projecte d'adaptació n'han d'haver assegurat els drets.
ScriptLab està destinat a projectes que es trobin en fase de desenvolupament. Aquells projectes que ja tinguin esborranys d'un guió no es tindran en compte. La sol·licitud ha de ser amb una sinopsi, un CV, una carta d'interès i motivació, així com amb un llistat d'obres prèvies. Es requerirà un tractament si el projecte se selecciona per a la segona fase del procés de sol·licitud.
Quota de participació: 2.500 euros (+IVA, si cal).
Una tarifa extra de 2.000 euros (+ IVA) és necessària si la segona persona també assisteix al programa. La tarifa cobreix les activitats de formació (sessions presencials i en línia) així com el suport d'organització (incloent-hi allotjaments i part de les despeses de manutenció durant els tallers presencials). Els participants hauran d'assumir les despeses de viatge.
Un dels objectius de l'organització d'aquest programa de formació és garantir l'accés a les activitats a tants participants talentosos com sigui possible, mentre s'assegura la diversitat i la inclusió a través d'una selecció de projectes/participants. A través dels programes de TFL, un nombre limitat de beques – cobrint la meitat de la quota de participació – estaran disponibles per a participants de grups d'ètnies minoritàries, per a participants de països que no atorguin beques per a aquest tipus de formació o per a participants que demostrin aquesta necessitat de finançament.
Dates del programa:
Primer mòdul: 9-15 d'abril del 2025 (Belgrad, Sèrbia).
Segon mòdul: 16-23 de juny del 2025 (Berlín, Alemanya).
Tercer mòdul: 8-12 de setembre del 2025 (online).
Quart mòdul: 27-31 d'octubre del 2025 (online).
Cinquè mòdul i TFL Meeting Event: Cap de novembre de 2025. Dates per confirmar (presencial a Torino, Itàlia).
Materials per a la sol·licitud: S'han de presentar conjuntament en un sol PDF (10 MB màxim) i tots en anglès.
Sinopsi del projecte (màxim dues pàgines, Courier New 12, doble espai).
Nota d'intenció del director (màxim tres pàgines, Courier New 12, doble espai).
CV (màxim dues pàgines).
Document que expliqui perquè creus que ScriptLab serà útil per a tu i per al teu projecte (màxim dues pàgines, Courier New 12, doble espai).
Enllaços a obres audiovisuals prèvies clarament mostrades, no incloses al text (amb contrasenya, si cal). Els materials enviats han d'estar en anglès o tenir subtítols/traducció de l'anglès. Els showreels no s'accepten. Qualsevol paquet de sol·licitud que no inclogui els materials sol·licitats es considerarà inelegible.
Per iniciar la sol·licitud feu clic a aquest enllaç.
Important: Els candidats preseleccionats seran notificats per correu electrònic el 9-10 de desembre de 2024 i hauran d'enviar un tractament (15 pàgines màxim, Courier New 12, doble espai) juntament amb un moodboard (opcional) abans del 12 de desembre de 2024 a les 16.00h. Qualsevol projecte que no respecti la segona data límit del 12 de desembre del 2024 serà automàticament exclòs de la selecció. Després de la preselecció, els sol·licitants seleccionats seran notificats a començaments de febrer de 2025 i seran entrevistats per Zoom a la segona meitat de febrer de 2025.
ScriptLab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i la col·laboració de Film Center Serbia i Der Divan.
ScriptLab Story Editing de TorinoFilmLab:
Durada: d'abril a novembre de 2025
Aquest programa comprèn tres mòduls residencialsd'una setmana (abril, juny i novembre) i dos mòduls online (setembre i octubre).
Data límit: 4 de novembre del 2024 a les 16.00h.
Programa destinat a consultors/es de guió, productors/es, executius/ves de desenvolupament, lectors/es de productores/fons cinematogràfics, etc. d'arreu del món, interessats a aprofundir en els seus coneixements sobre com nodrir un llargmetratge des de la idea fins al guió i adquirir experiència treballant.
Quota de participació: 1.500 euros (+IVA, si cal).
La tarifa cobreix les activitats de formació (sessions presencials i online) així com el suport d'organització (incloent-hi allotjaments i part de les despeses de manutenció durant els tallers presencials). Els participants hauran d'assumir les despeses de viatge.
Un dels objectius de l'organització d'aquest programa de formació és garantir l'accés a les activitats a tants participants talentosos com sigui possible, mentre s'assegura la diversitat i la inclusió a través d'una selecció de projectes/participants. A través dels programes de TFL, un nombre limitat de beques – cobrint la meitat de la quota de participació – estaran disponibles per a participants de grups d'ètnies minoritàries, per a participants de països que no atorguin beques per a aquest tipus de formació o per a participants que demostrin aquesta necessitat de finançament.
Dates del programa:
Primer mòdul: 9-15 d'abril del 2025 (Belgrad, Sèrbia).
Segon mòdul: 16-23 de juny del 2025 (Berlín, Alemanya).
Tercer mòdul: 8-12 de setembre del 2025 (online).
Quart mòdul: 27-31 d'octubre del 2025 (online).
Cinquè mòdul i TFL Meeting Event: Cap de novembre de 2025. Dates per confirmar (presencial a Torino, Itàlia).
Materials per a la sol·licitud: S'han de presentar conjuntament en un sol PDF (10 MB màxim) i tots en anglès.
Carta de motivació que expliqui com es beneficiaria la teva feina en participar en aquest programa i perquè vols entendre com nodrir la visió d'un cineasta des de la idea fins al guió.
CV (dues pàgines màxim).
Per iniciar la sol·licitud feu clic a aquest enllaç.
Important: Els candidats preseleccionats seran notificats per e-mail al començament de febrer de 2025 i seran entrevistats per Zoom a la segona meitat de febrer de 2025.
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2024 són:
Secció Oficial Fantàstic Competició:
Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding) i a la Distribució.
Bodegón con Fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al European Co-development.
The Second Act, de Quentin Dupieux (França, 2024). Suport MEDIA a la distribució.
Planète B, d'Aude Léa Rapin (França i Bèlgica, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Fréwaka, d'Aislinn Clarke (Itlanda, 2024). Suport MEDIA a la Distribució.
Noves Visions
Spirit in the Blood, de Carly May Borgstrom (Alemanya, Canadà, 2023). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project).
Sitges Collection Anima't
Diplodocus, de Wojtek Wawszczyk (Polònia, República Txeca, Eslovàquia, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut.
Sitges Family - Teens:
Buffet Paraíso, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta (Espanya, França, 2024). Suport MEDIA al European Slate Development. Curtmetratge.
Anima't Sessió Especial
Fuchs und Hase retten den Wald (Fox and Hare Save the Forest), de Mascha Halberstad (Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding).
Retrospectiva
Balada triste de trompeta (The Last Circus), d'Álex de la Iglesia (Espanya, França, 2010). Suport MEDIA a la Distribució.
Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2024.
Cartoon Movie2025, de CARTOON, ha obert el termini de presentació de projectes fins al 13 de novembre de 2024.
Aquest fòrum de coproducció i de pitching per a projectes de llargmetratge d'animació se celebrarà del 4 al 6 de març del 2025 a Bordeus (França).
Les xifres d'edicions anteriors parlen per si soles: des de la seva creació el 1999 un total de més de 850 participants de 45 països, al voltant de 280 compradors internacionals i al voltant de 480 pel·lícules finançades per a un pressupost total sumat de 3,2 bilions d'euros.
Durant dos dies, els productors/es assistents tenen l'oportunitat de presentar els seus projectes de llargmetratge d'animació per a cinema (per avançar en finançament i trobar coproductors o distribuïdors internacionals interessants).
Qui pot presentar-hi projecte?
Qualsevol productor/a europeu/a que estigui localitzat en un país que pertanyi a Europa Creativa MEDIA pot presentar un nou projecte de llargmetratge d'animació. CARTOON considera projectes elegibles aquells enviats per companyies de producció.
Les productores independents poden enviar-hi un projecte.
Els equips de producció amb projectes seleccionats han de pagar les quotes de Cartoon Movie.
Un mínim d'un representant de la productora principal del projecte ha d'atendre l'esdeveniment.
Quins projectes s'hi poden enviar?
Només es pot enviar un projecte de pel·lícula d'animació europea. Si heu enviat una pel·lícula a Sneak Preview, teniu permès presentar un segon projecte en una altra categoria.
Pel·lícula d'animació (mínim de 50% d'animació) amb una durada mínima de 60 minuts.
Qualitat de cinema.
Destinada a distribució a sales de cinema.
S'accepten totes les noves tècniques d'animació.
Carta d'interès: Cada projecte ha d'anar acompanyat d'un compromís escrit d'un distribuïdor, agent de vendes internacionals o plataforma de streaming que indiqui l'interès pel projecte (opcional per als projectes en concepte). Haureu d'incloure nom de la companyia, nom i cognom de la persona de contacte i carta en format PDF (màxim 10MB).
Nota: Els productors el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el seu projecte després del 9 de gener de 2025, o hauran de pagar la suma de 1000 euros. Aquesta regla s'estableix per ser justos amb altres productors que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats.
Data límit: 13 de novembre de 2024.
El projecte o pel·lícula que la productora a Cartoon Movie ha d'estar en una de les quatre categories següents: projecte en concepte, projecte en desenvolupament, pel·lícula en producció o pel·lícula en avenç (Sneak Preview).
Materials de sol·licitud:
Sinopsi: Breu descripció de la història en anglès. Es publicarà a l'aplicació i al web de CARTOON. Màxim 700 caràcters incloent espais.
Arxiu del projecte (PDF): Presentació del projecte de la millor manera possible. Incloure imatges i elements del projecte que el descriguin. Suggeriments d'elements a incloure:
Pàgina de sumari amb el títol, els productors i els coproductors, la durada, el gènere i l'audiència.
El concepte del projecte.
Sinopsi i diversos stills del projecte.
Elements gràfics.
Tractament i storylines (descripció extensiva de la història).
Descripció dels personatges.
Descripció de l´estat de progrés.
Nota d'intenció del productor.
Important: Puja un únic PDF que no excedeixi les 25 pàgines (10 MB) i estigui escrit en anglès.
3. Carta d'interès.
Imatges: A més de les imatges del fitxer del teu projecte, prepara tres stills del projecte per a l'aplicació mòbil i la web de CARTOON, així com per a l'agenda i la premsa. Si us plau, tingues en compte que no pots canviar les fotos un cop el projecte ha estat presentat.
Un still vertical: 1920×2560 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Amb el títol del projecte. Amb logos o el nom de la productora.
Un estill horitzontal: 1920×1150 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Sense text. Ha de ser diferent de la vertical.
Un estill quadrat: 650×650 px, només jpg, màx. 1 MB.
Vídeo: Si està disponible, hauràs de ser capaç d'incloure-hi un enllaç al formulari de sol·licitud. També podeu proporcionar un vídeo via WeTransfer a: movie@cartoon-media.eu Obligatori en projectes de pel·lícules d'animació (categories producció o 'sneak preview'): un extracte de cinc minuts dels films en producció o el film complet a 'sneak preview'.
Opcional en altres categories.
Data límit: 13 de novembre de 2024.
Presenta el teu projecte seguint els passos d'aquest enllaç.
Cartoon Movie de CARTOON compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Amb les 29 pel·lícules ja anunciades (el primer llistat us el vam oferir fa unes setmanes en aquest enllaç), la llista de finalistes es compon de 45 poderosos llargmetratges europeus entre els quals trobem títols espanyols.
Les nominacions definitives als European Film Awards es revelaran el 5 de novembre del 2024.
Els European Film Awards honren els èxits més grans del cinema europeu. Sent representats 28 països europeus, tant de la UE com de fora de la UE, la selecció reflecteix la gran diversitat del cinema europeu.
El segon llistat de llargmetratges de l'EFA Feature Film Selection2024 és el següent:
April, de Dea Kulumbegashvili (Geòrgia, França i Itàlia).
La 72a edició del Festival de Cinema de San Sebastián es va dur a terme del 20 al 28 de setembre de 2024. Entre les pel·lícules premiades al festival figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Cal destacar també que el documental 'Tardes de soledad', dirigit per Albert Serra i produït per Andergraun films i La Cima Producciones amb el suport de l'ICEC, va rebre la Conxa d'Or a la Millor Pel·lícula, el màxim guardó del festival.
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIAMEDIA 360° (CREA-MEDIA-2025-MEDIA360), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 9 de gener de 2025 a les 17h.
L'objectiu de l'acció MEDIA 360 és desenvolupar grans hubs audiovisuals capaços de proposar un conjunt estratègic d'activitats que responguin a les oportunitats i reptes clau a l'àmbit europeu. Per fomentar un enfocament coherent on els centres explotin les seves identitats i capacitats úniques, així com les economies d'escala, MEDIA 360 dona suport a un paquet d'activitats que implementen una visió i objectius compartits amb un impacte en tota la cadena de valor.
L'acció donarà suport a un paquet d'activitats que facilitin la creació, promoció i distribució de continguts europeus, i/o l'adopció de noves tecnologies o models de negoci per part del sector audiovisual. Les activitats tindran impactes en tota la cadena de valor (per exemple, suport als talents i habilitats, desenvolupament de mercats i treball en xarxa, suport a la innovació i la inversió privada, suport a les coproduccions internacionals, així com altres àrees rellevants) i seran implementades per organitzacions europees capaces d'atreure participants europeus i internacionals. Els sol·licitants hauran de presentar una estratègia integral i un paquet d'activitats coherent i seran capaços de demostrar el seu fort valor afegit i efecte estructurador a la indústria audiovisual europea.
Sol·licitants elegibles
Convocatòria per a entitats (empreses privades, organitzacions internacionals, associacions, fundacions, professionals de la indústria audiovisual) que presentin una estratègia global integrada, amb un paquet d'activitats proposades, que demostri el seu fort valor afegit i el seu efecte estructurant per al conjunt de la indústria audiovisual europea.
S'admeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics; s'admeten entitats afiliades, si cal), així com propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).
Activitats elegibles
Els projectes han de cobrir activitats en almenys dos dels segments següents:
1) Desenvolupament d'habilitats. Activitats de formació i mentoring per millorar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius, desenvolupaments del mercat i tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor. Les activitats poden incloure entre altres: donar suport a nous processos creatius; l'aprofitament de la innovació digital en la producció i distribució audiovisual, l'adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; millora de l'explotació dels drets de PI; transició verda.
Les activitats poden prendre la forma d'aportacions físiques i/o en línia o, idealment, una combinació d'ambdues, oferint d'aquesta manera el suport continu de les habilitats.
Al final de la formació, els participants hauran de rebre un certificat en el qual s'especifiquen les competències adquirides.
Les beques han de representar almenys el 20% del nombre total de participants. Les beques s'han de concedir a participants procedents de països de baixa capacitat del Grup A i del Grup B[1] o d'un país que no concedeixi beques per a aquest tipus de formació o participants en qualsevol altra situació acreditada de necessitat de suport econòmic.
2) Mercats, activitats B2B i networking
Activitats i esdeveniments de networking del sector, físics, digitals o híbrids, centrats en l'intercanvi interempresarial entre professionals de l'audiovisual europeu, facilitant coproduccions i vendes i mostrant un efecte estructurador en l'ecosistema audiovisual europeu així com impacte en la promoció i vendes. d'obres audiovisuals europees als mercats globals.
No es consideren elegibles les activitats relacionades amb els següents tipus d'obres: emissions en directe, vídeos musicals, obres artístiques no narratives (inclosos, entre d'altres, vídeos artístics, vídeos experimentals, etc.), obres comercials i promocionals (inclosos, entre d'altres, anuncis publicitaris). ), reality TV i tertúlies.
3) Coproducció internacional entre una empresa amb seu en un país que participa a Europa Creativa MEDIA i una empresa amb seu en un país que no participa a MEDIA. Les activitats subvencionables consisteixen en la prestació de suport financer a tercers elegibles per a projectes subvencionables d'acord amb els criteris següents:
Producció de llargmetratges, sèries de televisió, animació i documentals (els curtmetratges no són elegibles).
Activitats de distribució i estratègies de promoció internacional per millorar la circulació i l'audiència internacional de les coproduccions internacionals.
4) Aprofitar la innovació per augmentar la disponibilitat, la visibilitat i l'audiència de les obres europees en l'era digital i/o per augmentar la competitivitat o el procés d'ecologització de la indústria audiovisual europea. Les activitats elegibles també poden incloure activitats destinades a incubar, accelerar i escalar la innovació en els ecosistemes audiovisuals i de jocs.
5) Inversió privada
Tallers de suport, seminaris o tutorials que se centren en la importància de les inversions financeres, les diferents oportunitats disponibles i com aquestes poden beneficiar les empreses audiovisuals/de joc a llarg termini. Aquests esdeveniments també poden proporcionar una plataforma perquè les empreses audiovisuals i de jocs interactuïn amb experts financers i possibles inversors i comparteixin històries d'èxit d'empreses/continguts que s'han beneficiat d'inversions financeres, animant així altres persones a explorar aquestes oportunitats.
Els projectes també poden introduir altres activitats B2B sempre que s'ajustin als objectius de la convocatòria.
Una part substancial dels participants en els projectes proposats han de provenir d'un país participant a MEDIA diferent del país del sol·licitant.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Com a part del compromís de la Comissió Europea amb la sostenibilitat, s'anima als sol·licitants a limitar les activitats de viatge al que sigui absolutament necessari per al compliment dels seus objectius de l'acció.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE. El suport financer a tercers està permès en l'àmbit de la coproducció internacional i ha de complir amb el següent:
Els projectes de suport financer a tercers han de ser presentats per entitats audiovisuals establertes en algun dels països participants a MEDIA i propietat directa o majoritària de nacionals d'aquests països.
Els projectes de suport financer a tercers s'han de coproduir amb almenys un productor d'un país que no participi a MEDIA.
La quota de coproductor(s) procedent de països participants a MEDIA ha de ser d'un mínim del 20%. En cap cas, la quota del/s coproductor/s provinent de països participants a MEDIA pot superar el 70%.
Els sol·licitants no poden proposar altres condicions d'elegibilitat, excepte quan estiguin relacionades amb la definició de llistes de països tercers. El finançament dels projectes no es limitarà als operadors del país on té la seu del sol·licitant.
La convocatòria ha de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques en matèria d'ecologització i sostenibilitat entre els coproductors.
L'import màxim del suport econòmic a tercers és de 60.000 euros
La vostra sol·licitud de projecte ha d'especificar clarament per què es necessita suport financer a tercers, com es gestionarà i proporcionar una llista dels diferents tipus d'activitats per a les quals un tercer pot rebre suport financer. La proposta també ha de descriure clarament els resultats que es volen obtenir.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen degudament justificades i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 9 de gener de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: gener - abril de 2025.
Informació als sol·licitants: maig de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'objectiu d'aquesta convocatòria és potenciar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius, desenvolupaments del mercat i tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor.
Se centrarà especialment en donar suport als nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa transversal, narració innovadora que combina habilitats creatives i digitals), aprofitar la innovació digital a la producció audiovisual (per exemple, producció virtual, postproducció) i la distribució (màrqueting, promoció, participació del públic). ); adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; millorar l'explotació dels drets de propietat intel·lectual; transició verda (amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles a tota la cadena de valor).
Activitats elegibles
• Donar suport a nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa entre disciplines, narració innovadora que combina diferents habilitats)
• Transformació digital: formació per equipar els professionals de tota la cadena de valor amb eines digitals d'última generació i anàlisi de dades per a la narració creativa, la producció inclosa la producció virtual, la postproducció o màrqueting, la promoció, la implicació del públic i nous modes de distribució, monetització i explotació
• Adaptació a les noves tendències del mercat: inclosa l'explotació de drets de propietat intel·lectual (per exemple, remakes, spin-off, seqüeles, marxandatge)
• Videojocs: formació per equipar els professionals amb eines digitals d'última generació i tecnologies basades en IA per a la creació, desenvolupament, producció, distribució, promoció i màrqueting.
• Transició verda de la indústria audiovisual: consultors ecològics, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles a tota la cadena de valor; formació sobre la implementació de plans de sostenibilitat, inclòs l'ús d'eines de mesura d'emissions de CO2
Sol·licitants elegibles
Entitats legals (públiques o privades) establertes en un dels països elegibles.
Es permeten les sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics), així com les propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig-setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'acció 'Innovative tools and business models' té com a objectiu fomentar el desenvolupament i/o la difusió d'eines i models de negoci innovadors per millorar la visibilitat, la disponibilitat, l'audiència i la diversitat de les obres europees en l'era digital i/o la competitivitat i/o el procés d'ecologització de la indústria audiovisual europea.
Sol·licitants elegibles
Convocatòria per a entitats europees (empreses privades i/o públiques, organitzacions internacionals i associacions) establertes en un dels països participants al subprograma MEDIA i que siguin propietat, directament o per participació majoritària, de ciutadans d'aquests països.
No poden sol·licitar la subvenció les persones físiques.
S'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals, així com les propostes presentades per un consorci format per almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Activitats elegibles
Els projectes poden incloure en particular:
Eines de subtitulació o d'accessibilitat/descoberta/recomanació que s'utilitzen àmpliament a través de fronteres i plataformes per tal de millorar la visibilitat, la disponibilitat i el potencial d'audiència de les obres audiovisuals europees;
Eines de negoci que millorin l'eficiència i la transparència dels mercats audiovisuals: sistema automatitzat de gestió de drets, tecnologia per a la recollida i anàlisi de dades;
Models de negoci que busquen optimitzar les sinergies i complementarietats entre les plataformes de distribució (festivals, cinemes, VOD...);
Eines empresarials que exploren nous modes de producció, finançament, distribució o promoció habilitats o millorats per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, mons virtuals / Metaverse, NFT, etc.);
Eines innovadores i models de negoci que milloren el procés d'ecologització de la indústria audiovisual.
L'acció no cobreix el desenvolupament de hardware (per exemple, càmeres, auriculars virtuals...).
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
La transparència juga un paper clau en l'acció. Per tant, les sol·licituds haurien d'incloure plans per a la divulgació de les aportacions i els resultats de l'acció, incloent, entre d'altres, la comunicació dels resultats a les autoritats públiques, els Estats membres i la indústria audiovisual.
També es posarà especial èmfasi en l'atracció d'inversió privada i en la inversió pròpia. S'avaluarà la capacitat del projecte per sol·licitar un nivell raonable i raonable de finançament públic de la UE per sota del 70% autoritzat.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no poden superar els 36 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 16 de gener de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: gener-maig de 2025.
Informació als sol·licitants: juny de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025.
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIAFilms on the Move (CREA-MEDIA-2025-FILMOVE), les dates límit de presentació de sol·licituds de la qual són el 20 de març i el 17 de juliol de 2025.
L'objectiu de la convocatòria 'Films on the Move' és fomentar i donar suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees no nacionals recents, tot animant, en particular, els agents de vendes i els distribuïdors cinematogràfics a invertir en la promoció i la distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics).
Projectes elegibles
Les activitats a finançar són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Al projecte s'han d'adscriure un mínim de set distribuïdors diferents dels quals almenys dos han de ser originaris de països de menor capacitat audiovisual del grup A o del grup B*.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals haurien de centrar-se en estrenes en cinemes.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
La pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:
ha de ser una obra de ficció (incloses pel·lícules d'animació) o documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts el 2023 com a molt aviat;
no pot consistir en continguts alternatius (òperes, concerts, performances, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni defensi la violència;
Les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 20M EUR;
ha de ser majoritàriament produït per un productor o productors establerts als països participants a MEDIA. Un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir de països que participen a MEDIA i les empreses productores han d'estar acreditades com a tals. Elements com els crèdits inicials, els drets d'autor com apareixen als crèdits, el control creatiu. També es pot tenir en compte la propietat dels drets d'explotació i la participació dels beneficis;
la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Lichtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 DE SETEMBRE de 2024.
Termini de presentació de sol·licituds:
1a data límit 20 de març de 2025 17:00 (hora de Brussel·les)
2a data límit 17 DE JULIOL 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
PDF amb informació de pel·lícules/obres generada a partir de la Creative Europe MEDIA Database
Cartes d'intencions dels distribuïdors que han adquirit els drets cinematogràfics de l'agent de vendes que detallen els costos de promoció i publicitat (P&A)
L'objectiu de la convocatòria és donar suport a Iniciatives que promoguin el desenvolupament i la participació del públic, incloses les activitats d'educació cinematogràfica, adreçades especialment al públic jove.
Activitats elegibles
Projectes que garanteixen la cooperació paneuropea i ofereixen projectes innovadors, especialment utilitzant noves eines digitals que tenen com a objectiu:
augmentar l'interès i el coneixement del públic, en particular el públic jove, pel cinema i les obres audiovisuals europees, inclosos programes específics sobre el patrimoni cinematogràfic,
augmentar l'impacte paneuropeu i la difusió del públic,
Promoure i augmentar la contribució que les pel·lícules i les obres audiovisuals europees existents, inclosos els catàlegs de pel·lícules comissariades, fan al desenvolupament del públic, l'educació cinematogràfica i l'alfabetització cinematogràfica.
Les activitats inclouran esdeveniments orientats al públic i iniciatives innovadores o transfrontereres d'educació cinematogràfica. Es fomenta la cooperació entre les institucions cinematogràfiques i les plataformes en línia.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
A més, les activitats del projecte elegibles han de tenir un abast de públic paneuropeu, arribant com a mínim a 5 països que participen a MEDIA.
Les pel·lícules i les obres audiovisuals del projecte han de ser, com a mínim, el 50% d'un país participant a MEDIA.
Sol·licitants elegibles
Entitats legals (públiques o privades) establertes en un dels països elegibles.
Les persones físiques no són elegibles.
S'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals i consorcis formats per almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Durada
Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 24 i 36 mesos. Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de març de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: abril - agost de 2025
Informació als sol·licitants: setembre de 2025
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2025, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals, i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 5 de desembre de 2024.
La idea és ajudar les productores audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.
Durant la sessió també s'oferirà una mirada al Content Cluster d'Europa Creativa MEDIA que, a més de la convocatòria d'Slate, inclou la de TV & Online Content, Video Game & Immersive Content Development, també publicades recentment, i la de suport al Co-Development, que té prevista la publicació el proper mes de desembre.
La idea és proporcionar a les productores audiovisuals una aproximació de les diverses oportunitats de finançament que ofereix el programa Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut.
La jornada, que es durà a terme dijous 3 d'octubre a les 10h en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.
La sessió s’adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma, així com a desenvolupadors/es de continguts immersius i videojocs.
Podreu connectar-vos-hi des de l'enllaç següent del nostre canal YouTube.
L'objectiu del suport al desenvolupament de videojocs i continguts immersius és augmentar la capacitat dels productors europeus de videojocs, estudis XR i empreses de producció audiovisual per desenvolupar videojocs i experiències immersives interactives amb potencial per arribar a públics globals.
El suport també pretén millorar la competitivitat de la indústria europea dels videojocs i d'altres empreses que produeixen contingut immersiu interactiu als mercats europeus i internacionals, tot permetent la retenció de la propietat intel·lectual per part dels desenvolupadors europeus.
Activitats elegibles
Es donarà suport al desenvolupament d'obres i prototips de narració narrativa interactiva amb contingut original i/o jugabilitat de qualitat destinats a la producció i explotació comercial global mitjançant ordinadors, consoles, dispositius mòbils, tauletes, telèfons intel·ligents i altres tecnologies.
L'objectiu és donar fons a empreses productores de videojocs i altres empreses productores de contingut immersiu per desenvolupar obres amb un alt nivell d'originalitat i valor innovador i creatiu, i que tinguin un alt nivell d'ambició comercial i un ampli potencial transfronterer per arribar a Europa i als mercats internacionals. Això permetrà invertir més en contingut europeu innovador i augmentar la competitivitat de les empreses europees al mercat digital global.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Són elegibles les productores europees de videojocs, estudis XR o productores audiovisuals que tinguin com a objectiu i activitat principal la producció/desenvolupament de videojocs, el desenvolupament de programari (d'entreteniment) o la producció audiovisual (o equivalent).
Les empreses editorials no són sol·licitants elegibles.
Coordinador amb experiència recent en la producció d'obres de distribució internacional:
El coordinador ha d'acreditar que ha produït o desenvolupat un videojoc o una experiència immersiva (interactiva o no interactiva) que s'hagi distribuït comercialment en el període comprès entre l'01/01/2022 i la data límit per a la presentació de sol·licituds.
No són subvencionables els treballs per compte, és a dir, els projectes el treball de desenvolupament o producció dels quals hagi estat subcontractat al coordinador per una altra empresa, ni tampoc els projectes en què un membre de l'empresa coordinadora tingui un crèdit personal.
Tampoc són elegibles les obres d'accés anticipat perquè encara no són obres acabades i encara s'estan desenvolupant.
Per acreditar la distribució comercial de l'obra anterior, el coordinador ha de poder aportar un informe de vendes pertinent que mostri les vendes realitzades en el període comprès entre l'01/01/2022 i la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.
El coordinador ha de facilitar la informació sol·licitada sobre el treball anterior a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que el treball anterior a la sol·licitud no respecti els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible encara que el coordinador pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.
Projectes elegibles
Només són elegibles les activitats relacionades amb la fase de desenvolupament de conceptes (preproducció) dels videojocs narratius i les experiències immersives narratives interactives, independentment de la plataforma o el mètode de distribució previst.
La fase de desenvolupament del concepte (preproducció) s'entén com la fase que comença des de la primera idea fins al lliurament del primer prototip.
Per ser considerada narrativa, la història s'ha d'explicar o mostrar al llarg de tot el joc (narració en el joc) o experiència immersiva interactiva, i no només com a introducció o final.
En tots els casos, l'obra ha de ser destinada a l'explotació comercial.
El coordinador o, en cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) socis elegibles ha de ser titular de la majoria dels drets relacionats amb el projecte.
Com a màxim el dia de la finalització del termini de presentació de sol·licituds, el coordinador o, en el cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) socis elegibles ha de tenir un contracte adequadament datat i signat que cobreixi els drets sobre el material artístic inclòs a la sol·licitud.
Si el projecte és una adaptació d'una obra existent (literària, audiovisual, còmic, etc.), el coordinador o, en cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) soci(s) elegible(s) també haurà de ser titular de la majoria dels drets relatius als drets d'adaptació a aquesta obra amb un contracte d'opció o contracte de cessió de drets degudament datat i signat.
L'inici de la fase de producció del projecte presentat s'ha de programar com a mínim 10 mesos després de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds. La fase de producció comença un cop està disponible el primer prototip.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, s'ha d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats per al finançament, s'haurà de crear aquest identificador abans que finalitzi el període d'actuació.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no poden superar els 36 mesos.
S'admeten pròrrogues, en cas que es justifiquin adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 12 de febrer de 2025 a les 17:00h (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: febrer - juny de 2025.
Informació als sol·licitants: juliol de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025.
S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIATV and online content (CREA-MEDIA-2025-TVONLINE), les dates límit de presentació de sol·licituds de la qual són el 5 de desembre de 2024 a les 17h i el 14 de maig de 2025 a les 17h.
L'objectiu del suport a la televisió i els continguts en línia és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar i produir projectes forts amb un important potencial de circulació per Europa i més enllà, i facilitar les coproduccions europees i internacionals dins del sector televisiu i en línia.
L'acció té com a objectiu reforçar la independència de les productores en relació amb els canals de televisió i les plataformes digitals, per potenciar la col·laboració entre els operadors, inclosos productores independents, canals de televisió, plataformes digitals i agents de vendes, de diferents països participants a MEDIA, per tal de produir una programació d'alta qualitat, adreçada a una àmplia distribució internacional i promoguda a un públic ampli, tot incloent l'explotació comercial en l'entorn multiplataforma.
Es prestarà especial atenció als projectes que presentin aspectes innovadors en els continguts i en el finançament, que mostrin una clara vinculació amb les estratègies de distribució previstes.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual.
S'acceptaran sol·licituds individuals o formant un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Si l'acció és coproduïda per diverses productores, s'ha de presentar un contracte de coproducció (o deal-memo) amb la sol·licitud.
Projectes elegibles
Només són elegibles les activitats de producció de les obres següents destinades principalment a la televisió o l'explotació en línia:
Ficció (pel·lícula o sèrie) d'una durada total mínima de 90 minuts
Animació (pel·lícula o sèrie) d'una durada total mínima de 24 minuts
Documentals creatius (pel·lícula o sèries) d'una durada total mínima de 50 minuts.
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades.
La sol·licitud s'ha de presentar com a molt tard el primer dia de rodatge principal (o inici de l'animació per a projectes d'animació).
L'obra s'ha de produir amb la participació significativa de professionals nacionals i/o residents dels països participants a MEDIA.
L'obra ha de comportar la participació d'almenys dues empreses de difusió (canals de televisió o plataformes digitals) de dos països participants a MEDIA.
La implicació de les emissores s'ha d'avalar per contractes o cartes de compromís vinculants signades que especifiquin les condicions de la seva participació financera i incloguin el preu de la llicència i el període de la llicència.
No es tindran en compte les cartes que no incloguin aquests elements obligatoris. No es consideren cartes de compromís vinculants les cartes que mostren un interès preliminar, les cartes d'intencions subjectes a la selecció final i les cartes d'acord amb la possible compra de l'obra un cop produïda.
Els drets d'explotació concedits a totes les companyies de radiodifusió que participen en la producció s'han de retornar a la productora després d'un període màxim de llicència de:
7 anys si la participació de l'emissora es fa en forma de venda anticipada;
10 anys si la participació de l'emissora també es fa en forma de coproducció. Si l'acord de coproducció no especifica els drets de coproducció cedits a l'emissora, només es pot considerar com a tal si l'emissora realitza una inversió econòmica superior a la inversió mitjana de la resta de socis i participa en l'organització i la gestió econòmica de la producció.
Si alguna de les emissores no compleix aquests drets màxims d'explotació, la sol·licitud no serà elegible.
Les emissores o qualsevol altra entitat no elegible implicada no poden ser en cap cas productors majoritaris de l'obra en termes de drets.
Un mínim del 40% del finançament del pressupost total de producció estimat s'ha de garantir amb fonts de finançament de tercers, com ara aportacions d'emissores, distribuïdors, fons i inversors privats i/o públics.
L'exempció fiscal només s'accepta com a font de finançament de tercers si es confirma mitjançant documents acreditatius dels òrgans competents.
La inversió pròpia del productor i coproductor i la subvenció MEDIA sol·licitada no es consideren una font de finançament de tercers. Totes les fonts de finançament de tercers s'han d'acreditar mitjançant contractes o cartes de compromís vinculants signades recentment, en què s'indiqui l'import de la contribució econòmica, la naturalesa dels drets venuts i el període de llicència.
No es tindran en compte les cartes que no incloguin aquests elements obligatoris. No es consideren cartes de compromís vinculants les cartes que mostren un interès preliminar, les cartes d'intencions subjectes a la selecció final i les cartes d'acord amb la possible compra de l'obra un cop produïda.
Si l'acció és coproduïda per diverses productores, s'ha de presentar un contracte de coproducció (o deal-memo) amb la sol·licitud.
Un mínim del 50% del finançament total estimat ha de provenir de països participants a MEDIA.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.
Important
Els i les sol·licitants no poden presentar més d'una proposta en aquesta convocatòria. Els sol·licitants i les que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament de Slate europeu (CREA-MEDIA-2024-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2024-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.
Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de Slate europeu, desenvolupament de Mini Slate europeu i desenvolupament de Videojocs i Contingut Immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una d'aquestes convocatòries.
Activitats elegibles
Es donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.
European Slate Development donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena al cinema, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els i les sol·licitants poden afegir un curtmetratge amb talent emergent al seu paquet (opcional).
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, tot millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.
També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre els operadors de diferents països que participen a MEDIA, així com l'enfortiment de la competitivitat de les productores audiovisuals europees, tot consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació, i la seva capacitat per explorar nous camps i mercats.
Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees independents de producció audiovisual que puguin demostrar haver produït i distribuït internacionalment dues obres des de 2018. Les dues obres han de complir les condicions d'elegibilitat següents:
un projecte d'animació, ficció o documental creatiu (únic o sèrie) d'una durada total mínima de 24 minuts, tret que es tracti d'un projecte d'animació, ficció o documental creatiu immersiu (p. ex. Realitat Virtual), en aquest cas no hi ha una durada mínima.
s'hagin estrenat comercialment a cinemes (o similar per a projectes immersius basats en localitzacions), emès per televisió o posat a disposició en plataformes digitals d'almenys tres països diferents aldel sol·licitant abans del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
les estrenes o emissions són de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.
En relació amb els treballs anteriors, el sol·licitant també ha d'acreditar:
que era l'única productora; o
que era, en el cas d'una coproducció amb una altra productora, el principal coproductor del pla de finançament o acreditat com a productor delegat; o
que el seu director executiu o un dels seus accionistes tingui un crèdit personal en pantalla sobre el treball com a productor o productor delegat. No s'accepten altres crèdits, encara que semblin aparentment equivalents.
Els i les sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no respectin les condicions d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin les condicions d'elegibilitat.
Projectes elegibles
Els sol·licitants han de presentar un paquet que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles. Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:
Llargmetratges, animacions i documentals creatius d'una durada mínima de 60 minuts destinats principalment a l'estrena cinematogràfica;
Projectes de ficció (únics o sèries) d'una durada total mínima de 90 minuts, animació (únic o sèrie) d'una durada total de 24 minuts mínim i documentals de creació (únics o sèries) d'una durada total de un mínim de 50 minuts destinats principalment a l'explotació de la televisió o la plataforma digital;
Projectes interactius, immersius de ficció, animació o documentals creatius (per exemple, projectes de realitat virtual narrativa) de qualsevol durada.
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a obres separades dins de la mateixa aplicació.
El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar com a mínim 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
A més, les activitats de desenvolupament i producció d'un curtmetratge es poden afegir al paqueta. Serà elegible si
1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.
En cas que el curtmetratge no compleixi aquests criteris d'elegibilitat, no podrà rebre suport i quedarà exclòs de la sol·licitud. La mateixa sol·licitud continuarà sent elegible sempre que compleixi tots els altres criteris d'elegibilitat.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos. Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 5 de desembre de 2024 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: desembre 2024-abril 2025.
Informació als sol·licitants: maig de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: agost de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Amb un pressupost de gairebé 340 milions d'euros, el Programa Europa Creativa ha publicat el Pla de Treball 2025, que continuarà donant suport als sectors creatius i culturals, inclòs l'audiovisual. Es basarà en els èxits dels darrers quatre anys i integrarà més aspectes verds, digitals i d'inclusió social.
Europa Creativa es basarà en les seves accions tenint en compte l'evolució de les indústries culturals i creatives, l'experiència en la implementació i la retroalimentació del diàleg amb les parts interessades.
El suport a la transició d'aquests sectors culturals i creatius cap a un futur mediambientalment sostenible, inclusiu i digital s'integra en els tres eixos del programa.
El 2025, Europa Creativa disposarà d'un pressupost d'aproximadament 338 milions d'euros per implementar les seves accions.
Prioritats el 2025
Donar suport a la transició digital Mitjançant les accions de suport reeixides existents, Europa Creativa busca aprofitar les dades i les eines digitals, inclosa la intel·ligència artificial, en la producció i distribució de contingut cultural i audiovisual.
Sostenibilitat D'acord amb el Pacte Verd de la UE, la Comissió continuarà donant suport a les mesures que es puguin introduir de manera eficaç i eficient en les accions d'Europa Creativa per donar suport a un enfocament sostenible del disseny i la implementació dels projectes, tot respectant els objectius bàsics del programa.
Inclusió i igualtat de gènere Els temes d'inclusió i igualtat de gènere romanen al centre del Programa Europa Creativa l'any 2025: els projectes finançats han d'abordar aquestes qüestions en les seves fases de disseny i implementació.
Relacions internacionals Europa Creativa continuarà reforçant les relacions internacionals de la UE. Això inclou el suport a Ucraïna després de la guerra d'agressió de Rússia contra el país. El programa continuarà donant suport als artistes i operadors culturals ucraïnesos i a la població ucraïnesa desplaçada per accedir a la cultura. A partir del 2025, Ucraïna participarà plenament a la secció MEDIA.
Cultura A més de les actuacions existents en l'eix de Cultura, la Comissió Europea publicarà les següents noves convocatòries el 2025:
Projectes de cooperació europea
Circulació d'obres literàries europees
Una convocatòria per seleccionar tres consorcis per ajudar les organitzacions del sector cultural i creatiu d'Ucraïna, artistes i professionals de la cultura a afrontar les conseqüències actuals i futures de la guerra, en cooperació amb organitzacions d'altres països d'Europa Creativa
Una convocatòria per seleccionar un consorci d'organitzacions per implementar múltiples edicions del Dia dels Autors Europeus
Una convocatòria per seleccionar una organització o organitzacions avaluades per pilars per implementar l'acció Culture Moves Europe
Una convocatòria per seleccionar una organització (o un consorci d'organitzacions) activa en l'àmbit del patrimoni encarregada de la implementació d'un nou Premi de la UE al Patrimoni Cultural Jueu
MEDIA El Pla de Treball Anual 2025 manté i renova les accions de finançament existents alhora que integra alguns ajustos i actualitzacions d'acord amb la base legal. El finançament se centrarà en tres àmbits:
Contingut Continguts d'alta qualitat, en particular coproduccions europees, en pel·lícules, sèries de televisió, documentals, animació, videojocs i continguts immersius.
Desenvolupament empresarial Desenvolupament empresarial, inclòs el suport a la distribució de pel·lícules a Europa, l'enfortiment de les habilitats professionals i el talent, el desenvolupament de fòrums estratègics de la indústria i la creació de models de negoci innovadors.
Públics Arribar a un públic més ampli arreu d'Europa, inclòs a través d'una xarxa de cinemes europeus, estratègies de distribució de pel·lícules paneuropees, festivals de cinema i desenvolupament del públic.
Cross-sectoral El suport se centra en les àrees següents:
Un Laboratori d'Innovació Creativa, per a projectes que aborden diversos sectors culturals juntament amb l'audiovisual, per abordar reptes comuns com ara mons virtuals, gestió de drets de propietat intel·lectual, anàlisi de dades i ecologització.
La llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació juntament amb les associacions periodístiques sobre les millors pràctiques del sector i la responsabilitat democràtica. També es finançarà la Junta Europea de Serveis de Mitjans de Comunicació, d'acord amb la Llei Europea de Llibertat de Mitjans.
Trobar informació sobre oportunitats de finançament Els sol·licitants potencials haurien de visitar-los regularment, per obtenir més informació sobre les oportunitats de finançament de la UE:
Amb motiu de la 37a edició dels Premis del Cinema Europeu d'enguany i com a reconeixement a una contribució única al món del cinema, l'Acadèmia del Cinema Europeu lliurarà a l'actriu i cineastaIsabella Rossellini el premi European Achievement in World Cinema per la seva trajectòria destacada.
Isabella Rossellini va créixer a París i Roma. Quan tenia 19 anys, es va traslladar a la ciutat de Nova York, treballant com a traductora i periodista per a la televisió italiana RAI. Va començar una carrera de model a l'edat relativament avançada de 28 anys, apareixent a nombroses portades de revistes com Vogue, Elle, Harper's Bazaar i Vanity Fair.
Una icona d'estil perdurable, l'any 1982 Isabella Rossellini va començar una carrera de 14 anys com a portaveu exclusiva de Lancôme. Quan va fer 40 anys, una edat considerada massa avançada per representar la indústria de la bellesa, no li van renovar el contracte. Isabella va llançar la seva pròpia marca de cosmètics, Manifesto, i el 2016 Lancôme la va tornar a contractar com a portaveu amb la intenció específica de promoure la inclusió i lluitar contra l''edatisme'.
Isabella Rossellini va debutar al cinema com a actriu l'any 1979 a la pel·lícula 'The Meadow', dels germans Taviani i des de llavors ha aparegut a moltes altres pel·lícules, com ara els llargmetratges 'Blue Velvet', 'White Nights', 'Rodger Dodger', 'Cousins', 'Death Becomes Her', 'Fearless', 'Bign Night' i 'Alegria'. Va treballar amb molts directors diferents com Robert Zemeckis, David O. Russell, David Lynch, Robert Wilson, Taylor Hackford, Marjane Satrapi i Guy Maddin.
També és una actriu de televisió i cineasta d'èxit, amb un gran interès pels animals i la conservació de la vida salvatge. La seva sèrie de curts guardonats, 'Green Porno', 'Seduce Me' i 'Mammas' ofereixen estudis còmics i científicament perspicaços sobre el comportament dels animals. També va fer gires per més de 50 ciutats de tres continents diferents (Amèrica, Europa i Austràlia) amb els seus monòlegs teatrals.
Isabella té un màster en Comportament i Conservació dels Animals per l'Hunter College de la ciutat de Nova York i ha rebut un PhD Honoris Causa per la Facultat de Ciències de la UQAM (Universitat del Quebec a Mont-real).
El seu treball més recent inclou la sèrie d'HBO-MAX 'Julia', basada en la vida de Julia Child; el monòleg teatral 'Darwin's Smile'; la pel·lícula d'animació 'Marcel the Shell with Shoes On'; 'La Chimera', protagonitzada per Josh O' Connor i dirigida per Alice Rohrwacher; 'Spaceman', amb Adam Sandler i Carey Mulligan, dirigida per Johan Renck i properament estrena 'Conclave', amb Ralph Fiennes i Stanley Tucci, dirigida per Edward Berger.
Els interessos filantròpics d'Isabella Rossellini abracen la preservació de l'extraordinària herència cinematogràfica de la seva família, incloses les pel·lícules dirigides pel seu pare, Roberto Rossellini, sobre qui ha escrit, i les que protagonitzen la seva mare, Ingrid Bergman. També dirigeix una granja orgànica a Brookhaven anomenada Mama Farm.
Pel seu treball destacat, Isabella Rossellini ha rebut una menció especial a la Berlinale per la seva excepcional actuació a 'Left Luggage', la Berlinale Camera 2013, el Lifetime Achievement Award al Festival de Cinema d'Estocolm 2020 i un David Especial (el premi nacional de cinema italià) el 2023.
Isabella Rossellini serà convidada d'honor a la 37a cerimònia de lliurament dels Premis del Cinema Europeu el 7 de desembre a Lucerna, que es retransmetrà en directe a www.europeanfilmawards.eu
La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, el guardó més reconegut i prestigiós del cinema europeu, és presentada per l'European Film Academy i European Film Academy Productions.
Isabel Pérez Gálvez, Tècnica de l'Oficina Europa Creativa Cultura, exposarà les oportunitats que ofereix el subprograma Cultura, a més de dedicar una sessió específica a la convocatòria de Projectes de Cooperació Europea, per compartir consells i recomanacions amb potencials sol·licitants. També hi participarà el projecte beneficiari Biofriction. Cultural Transformations through Hybrid Spaces – coordinat per Hangar– com a cas pràctic.
10.00 – 10.45 h. Línies de finançament d'Europa Creativa Cultura Isabel Pérez Gálvez, Tècnica – Oficina Europa Creativa Cultura, Ministeri de Cultura
10.45 – 11.45 h. Línies de finançament del Clúster 2 d'Horitzó Europa Aïda Díaz Sáez, Punt Nacional de Contacte de Clúster 2, Departament de Recerca i Innovació – Generalitat de Catalunya
Cas pràctic: Projecte SCENE: Searchable multidimensional Data Lakes supporting Cognitive Film Production & Distribution for the Promotion of the European Cultural Heritage Francisco Javier Iglesias Gràcia, General Manager, Fundació Èpica la Fura dels Baus.
11.45 h. EIT Culture and Creativity, ecosistema d'innovació en indústries culturals i creatives Áurea Rodríguez, Directora, EIT Culture&Creativity CLC SouthWest.
12.00 h. Pausa Cafè
12.30 –13.15 h. Focus: Projectes de Cooperació Europea d'Europa Creativa Cultura. Requisits i recomanacions Isabel Pérez Gálvez, Tècnica – Oficina Europa Creativa Cultura. Ministeri de Cultura.
13.15 –13.45 h. Cas pràctic: Projecte Biofriction. Cultural transformations through Hybrid Spaces Laura Benítez Valero, Directora Artística, Hangar.
La 7a edició del programa de formació d'un any constarà de 4 mòduls i ajudarà a desenvolupar 12 projectes d'animació i potenciar les competències de productors/es i equips creatius en l'àmbit de l'animació.
CEE Animation Workshop està obert a:
equips amb un projecte animat en desenvolupament (curts, TV, llargmetratge, híbrid, XR),
participants sense projecte que treballen en l'àmbit de l'animació.
Durant la formació, els i les participants amb un projecte se centren en el desenvolupament del guió, els visuals i el paquet de producció. Tenen l'oportunitat d'avançar en els seus guions, formar-se en l'art del pitching i tenir accés a conferències inspiradores a càrrec de professionals reconeguts i estudis de casos detallats de projectes d'èxit. Els productors/es poden adquirir coneixements enginyosos sobre aspectes financers i creatius de la producció d'animació, aprofundir en àmbits com ara coproduccions, gestió de la producció d'animació, finançament i pressupostos, desenvolupament de l'estratègia de l'empresa, aspectes legals de la producció, màrqueting, estratègies de festivals i fins i tot negociació i resolució de conflictes. Els i les participants orientats a la carrera que s'incorporen al taller com a professionals sense projecte, estan convidats a unir-se a un dels equips del projecte com a productors/es a l'ombra i participar plenament en totes les activitats de la formació.
El taller acaba amb la presentació final d'un paquet de producció complet i una presentació a un grup acuradament seleccionat d'actors del sector, com ara representants d'entitats de finançament, emissores, productors, programadors de festivals, agents de vendes i distribuïdors en el format de reunions one-on-one. Després de la finalització del taller d'animació CEE, els i les participants poden aprofitar la xarxa d'animació CEE i obtenir accés privilegiat a diversos esdeveniments internacionals de la indústria i del mercat.
Dates i llocs
10-16 de març de 2025 - Eslovènia / Itàlia
26 maig - 1 de juny de 2025 - En línia
Agost de 2025 - Polònia
13-17 d'octubre de 2025 - En línia
La data límit per presentar la vostra sol·licitud és el 8 de novembre de 2024.
El comitè de selecció pot demanar una reunió en línia addicional al desembre. Es notificarà els resultats per correu electrònic abans de gener de 2025.
Per a qualsevol pregunta addicional, poseu-vos en contacte amb katja@ceeanimation.eu.
Dimecres 18 de setembre es va dur a terme l'acte de presentació de l'edició del LUX Audience Award 2025 al Parlament Europeu d'Estrasburg. LUX Audience Award us ofereix el millor del cinema europeu. S'han seleccionat cinc pel·lícules extraordinàries, cadascuna oferint una perspectiva única sobre temes socials urgents i narracions creatives. La vostra veu és crucial per determinar el film guanyador: ara us toca puntuar-lo a www.luxaward.eu!
Les 5pel·lícules nominades per a l'edició 2025 són:
ANIMAL Dirigida per Sofia Exarchou Grècia, Àustria, Romania, Xipre, Bulgària | 2023 | 116 min | Drama
Sinopsi: Sota el calorós sol grec, els animadors d'un complex insular amb tot inclòs es preparen per a la temporada turística intensa. Kalia és la líder del grup. Decoracions de paper, vestuari brillant i espectacles de dansa omplen l'escenari. A mesura que l'estiu s'intensifica i la pressió laboral augmenta, les seves nits es tornen violentes i la lluita de Kalia es revela a la foscor. Però quan els focus es tornen a encendre, l'espectacle ha de continuar.
https://www.youtube.com/watch?v=iB3454EPtgw
DAHOMEY Dirigida per Mati Diop França, Senegal, Benín | 2024 | 67 min | Documental
Sinopsi: Novembre de 2021. 26 tresors reials del Regne de Dahomey estan a punt de sortir de París per tornar al seu país d'origen, l'actual República de Benín. Juntament amb milers d'altres, aquests artefactes van ser saquejats per les tropes colonials franceses el 1892. Però, quina actitud adoptar davant la tornada a casa d'aquests avantpassats en un país que va haver de tirar endavant en la seva absència? El debat fa furor entre els estudiants de la Universitat d'Abomey-Calavi.
https://www.youtube.com/watch?v=9lKKued7Dyk&t=7s
FLOW Dirigida per Gints Zilbalodis Letònia, França, Bèlgica | 2024 | 85 min | Animació
Sinopsi: El món sembla que s'acaba, ple de vestigis d'una presència humana. El gat és un animal solitari, però com que la seva llar està devastada per una gran riuada, troba refugi en un vaixell poblat per diverses espècies, i haurà de fer-hi equip malgrat les seves diferències. En el vaixell solitari que navega per paisatges místics desbordats, naveguen pels reptes i perills d'adaptar-se a aquest nou món.
https://www.youtube.com/watch?v=b-fYcsun4LI
INTERCEPTED Dirigida per Oksana Karpovych Canadà, França, Ucraïnae | 2024 | 95 min | Documental
Sinopsi: El so i la imatge es miren a la cara mentre Intercepted contrasta composicions tranquil·les de la vida quotidiana dels ucraïnesos des de la invasió a gran escala amb converses telefòniques interceptades entre soldats russos i les seves famílies.
https://www.youtube.com/watch?v=TJp_px0LYVI
JULIE KEEPS QUIET Dirigida per Leonardo van Dijl Bèlgica, Suècia | 2024 | 100 min | Drama
Sinopsi: Com a jugadora estrella d'una acadèmia de tennis d'elit, la vida de Julie gira al voltant del joc que estima. Quan el seu entrenador cau sota investigació i és suspès de sobte, tots els jugadors del club estan animats a parlar. Però la Julie decideix callar…
https://www.youtube.com/watch?v=E6PxvQCECmM
On veure les pel·lícules nominades?
El Parlament Europeu organitza projeccions gratuïtes a tots els països de la Unió Europea amb subtítols en 24 idiomes oficials de la UE. A més, podeu veure la(s) pel·lícula(s) assistint a una projecció comercial en un cinema proper. Visiteu luxaward.eu i feu clic a les pel·lícules del vostre interès per obtenir més informació sobre les dates de projecció disponibles i seguiu-nos a Instagram i Facebook per conèixer les últimes actualitzacions. Valoreu la(es) pel·lícula(es) a luxaward.eu i guanyeu premis emocionants, inclòs un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament dels premis i conèixer els representants de la pel·lícula!
La 72a edició del Festival de Cinema de San Sebastián, que es durà a terme del 20 al 28 de setembre de 2024, comptarà amb una gran presència de pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA entre la programació.
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival són els següents:
Secció Oficial
Soy Nevenka ('I am Nevenka'), d'Icíar Bollaín (Espanya, 2024)
The End, de Joshua Oppenheimer (Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Irlanda, 2024)
Projeccions Especials
La virgen roja ('The Red Virgin'), de Paula Ortiz (Espanya, EUA, 2024)
New Directors
Azken erromantikoak ('Los últimos románticos'), de David Pérez Sañudo (Espanya, 2024)
La llegada del hijo ('The Arrival of the Son'), de Cecilia Atán, Valeria Pivato (Espanya, Argentina, 2024)
Min Evige Sommer ('My Eternal Summer'), de Sylvia Le Fanu (Dinamarca, 2024)
Horizontes Latinos
Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa, 2024)
Zafari, de Mariana Rondón (Perú, Veneçuela, Mèxic, França, Brasil, Xile, República Dominicana, 2024)
EURODOC2025, el programa de formació anual per a productors/es i professionals del documental, té oberta la convocatòria fins al 24 de novembre de 2024.
EURODOC ha connectat productors i professionals del documental durant 25 anys.
Aquest programa anual, intensiu i selectiu, de formació en profunditat permet al participant unir-se a una xarxa sòlida i activa de més de 1.600 membres de 60 països d’arreu del el món.
Calendari:
Sessió 1: Desenvolupament – Sis dies (del 2 al 8 de març de 2025 a Itàlia).
Sessió 2: Coproducció, finançament i packaging – Sis dies (de l'1 al 7 de juny de 2025 a Eslovènia).
Sessió 3: Trobada amb experts – Sis dies (del 5 a l'11 d'octubre de 2025 a Irlanda).
Participants “titulars de projectes”: productors/es amb un projecte cinematogràfic en desenvolupament, que estiguin llestos per embarcar-se en una nova etapa a la seva carrera (és a dir, han creat recentment la seva companyia de producció o planegen fer-ho). Els productors experimentats també es poden inscriure per ampliar la seva xarxa i enfortir habilitats específiques (desenvolupament artístic, coproducció internacional, coproducció fora d’Europa, etc.). En poques paraules, EURODOC dona la benvinguda a productors júnior i sènior; el que és significatiu per a ells és la seva trajectòria i motivació.
Productors/es sense projecte: es reserva espai per a un productor sense projecte específic a cada grup cada any. És possible que no estiguis llest per participar amb un projecte que es troba en l’etapa adequada de desenvolupament, però vols assolir una nova escala a la teva carrera.
Participants “observadors” – tots els professionals de la indústria documental: executius i editors encarregats dels departaments de documentals dels canals de televisió, representants de fons cinematogràfics o institucions que financen pel·lícules de no ficció, que vulguin adquirir experiència sobre què significa produir.
Tipologia de projectes:
EURODOC se centra en el desenvolupament de projectes de cinema documental amb alts estàndards creatius i amb un fort potencial internacional. No hi ha limitació de gèneres: es consideren tota mena de documentals (assaig, investigació, primera persona, arxiu, documental d’animació, etc.). Pot ser una òpera prima o un projecte escrit per un director molt experimentat.
Són elegibles els llargmetratges i les sèries documentals creatives. A més, un/a director/a ja ha d’estar adjunt al projecte presentat. EURODOC empra una definició flexible de desenvolupament (primer o tardà) però sol·licita que es proporcioni material visual filmat juntament amb la sol·licitud.
Com presentar-s’hi?
Com a productors/es (titulars de projecte): Podràs enviar la teva sol·licitud a través de la plataforma quan la convocatòria estigui oberta (1 d’agost de 2024). Hauràs d’adjuntar un arxiu PDF (15 pàgines com a màxim i fins a 10MB) en anglès:
Portada (amb el títol i el nom del productor que rebrà la formació, en cas de ser seleccionat).
Logline i resum de la història.
Intencions del director.
Pressupost i pla de finançament en euros (producció o desenvolupament).
Estratègia de producció.
Biografia i filmografia del director(s).
Biografia i filmografia del productor(s) (inclosa la del sol·licitant).
Presentació de lempresa productora.
Enllaços de pel·lícules prèvies del director(s) (amb contrasenyes).
Enllaços de pel·lícules prèvies del productor(s) (amb contrasenyes).
Tràiler/teaser/mostres visuals del projecte (deu minuts com a màxim).
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Com a productors/es sense projecte: Haureu d’enviar la vostra sol·licitud per correu electrònic, quan s’obri la convocatòria (1 d’agost de 2024).
Perfil de l’empresa productora.
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Com a observadors/es (professionals d’indústria que treballin en institucions i organitzacions que donin suport al documental): Haureu d’enviar la vostra sol·licitud per correu electrònic quan s’obri la convocatòria (1 d’agost de 2024).
Perfil de l’empresa, institució o organització.
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Tarifes de participació:
Productors/es amb projecte o sense: 6.300 euros.
Observadors/es: 6.500 euros (2.000 o 2.500 euros per sessió).
Eurodoc ofereix les següents sessions informatives sobre el programa:
Dimecres 18 de setembre de 2024, a les 18h (hora de París, UTC+2), en castellà amb Nora Philippe (directora d'EURODOC) i Gema Juárez Allen (tutora del grup de parla castellana) 🔗https://us02web.zoom.us/j/83712012373
Dimarts 24 de setembre de 2024, a les 16h (hora de París, UTC+2),en francès amb Nora Philippe (directora d'EURODOC) i Jean-Laurent Csinidis (tutor del grup de parla francesa) 🔗 https://us02web.zoom.us/j/84705570309
Dimecres 25 de setembre de 2024, a les 16:30h (hora de París, UTC+2), en anglès amb Nora Philippe (directora d'EURODOC) i Heino Deckert (tutor del grup de parla anglesa) 🔗https://us02web.zoom.us/j/83218375464
Dimecres 16 d'octubre de 2024, a les 15h (hora de París, UTC+2), en anglès amb Nora Philippe (directora d'EURODOC) i Leonard Cortana (Programa d'inclusió i associacions estratègiques) 🔗https://us02web.zoom.us/j/83718001392
El director, productor i guionista alemany Wim Wenders rebrà el premi European Lifetime Achievement a la 37a edició dels European Film Awards, la cerimònia de lliurament dels quals es durà a terme el 7 de desembre de 2024 a Lucerna, Suïssa.
El cineasta, àmpliament conegut pel moviment del Nou Cinema Alemany, ha rebut al llarg dels anys premis als festivals de cinema de Cannes, Venècia i Berlín, així com un premi BAFTA i tres nominacions a l'Oscar.
Entre les seves aclamades pel·lícules es troben la trilogia Road Movie -composta per 'Alicia en las ciudades' (1974), 'Falso movimiento' (1975) i 'En el curso del tiempo' (1976)-, 'París, Texas' (1984) -li va valer un premi BAFTA al millor director i la Palma d'Or a Cannes-, 'El cielo sobre Berlín' (1987) -per la qual va guanyar el premi al millor director a Cannes- i la seva pel·lícula més recent, 'Perfect Days', que va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula internacional .
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre les dones professionals (directores, guionistes, productores, directores de fotografia i compositores musicals) actives a la producció de cinema europeu (edició 2024).
Segons es desprèn de l'informe, la proporció de dones en la producció de cinema europeu s'ha incrementat només en un 5% des de 2015.
L'informe també destaca que quan el lloc sol estar ocupat per un sol professional (per exemple, directores, compositores o directores de fotografia), les dones tendeixen a estar menys representades.
Tot i això, un aspecte esperançador a l'hora d'assolir la paritat de gènere seria que les dones en una posició volen treballar amb altres dones. Per exemple, el percentatge de dones productores o compositores musicals és significativament més gran quan la directora és una dona. Els progressos a cada posició professional poden, d'aquesta manera, impactar positivament sobre els altres.
Dades clau:
Si es tenen en compte totes les posicions de la dona professional a la indústria esmentada, la proporció d'assignacions en la producció de cinema europeu per a dones va créixer lentament del 19% el 2015 al 24% el 2023.
Cal destacar que l'informe de l'Observatori es refereix per Europa als 27 països europeus de la UE, a Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, Moldàvia, Noruega, Suïssa, Turquia i el Regne Unit .
Percentatge de dones a les assignacions de producció de cinema europeu (totes les posicions combinades) (2015-2023):
El percentatge de dones es calcula a l'hora de combinar tots els rols professionals i inclou pel·lícules amb un ampli tipus de cobertura d'informació dels diferents rols d'equip.
Entre el 2019 i el 2023, la proporció de dones va ser del voltant del 30% per a productores, muntadores, guionistes i directores, del 12% per a directores de fotografia i del 10% per a compositores musicals.
Percentatge de dones en assignacions a la producció de cinema europeu per posició:
La baixa proporció de dones resulta en una combinació de factors:
A. Una baixa proporció de dones treballant com a professionals actives. Percentatge de dones professionals actives en la producció de cinema europeu per posició:
B. Un nivell més baix d'activitat per a les dones actives, excepte per a les muntadores. Nombre comparat d'assignacions a la producció de cinema europeu per professional i per gènere:
C. Les dones comparteixen les tasques més sovint que els homes, excepte en el cas de les guionistes i les productores. Proporció d'assignacions a dones que són compartides amb altres professionals a la mateixa posició:
Tenint en compte tots els rols, el percentatge d'equips de dones en la producció de pel·lícules europees va ser del 10% entre el 2019 i el 2023.
Percentatge de pel·lícules europees impulsades per dones:
En aquest context, “impulsat per dones” es refereix a llargmetratges de cinema majoritàriament (més del 60%) de dones professionals, considerant tots els rols coberts en aquest estudi.
Un any més, i després de l’èxit del DocsBarcelona 2024, el festival proposarà 10 dies de projeccions i activitats en una edició que també acollirà el programa d’Industry (12-16 de maig), punt de trobada i referència del sector professional de la no-ficció al sud d’Europa, així com les visites de cineastes d’arreu del món.
La convocatòria romandrà oberta fins al divendres 15 de novembre i consta de dos terminis:
· EARLY BIRD: del 16 de setembre a l’1 de novembre
· REGULAR ENTRY: del 2 de novembre al 15 de novembre
Cinc seccions competitives, una gran retrospectiva i gairebé 20.000 euros en premis
El festival aproparà a la ciutadania una mostra del millor de la producció mundial de documentals a través d’una programació compromesa, estimulant i centrada en els grans desafiaments, debats i conflictes de la societat contemporània. Ho farà apostant per la diversitat de mirades i temàtiques, estructurant-se en cinc seccions competitives i una gran retrospectiva:
· Secció Oficial – Docs&Pearls: Secció competitiva que agrupa llargmetratges documentals seleccionats entre les produccions més recents del panorama cinematogràfic nacional i internacional, amb voluntat d’acostar a la ciutadania altres realitats d’arreu i abordar grans temes, reptes i inquietuds del món actual.
· Secció Docs&Cat: Secció competitiva que agrupa una selecció dels millors documentals produïts i/o coproduïts a Catalunya amb l’objectiu de reivindicar i acompanyar el talent català, amb la que el DocsBarcelona reivindica i reafirma la seva aposta per la força i la diversitat de mirades i temàtiques dels documentals fets a casa nostra.
· Secció Docs&Focus: Secció competitiva que agrupa una selecció de llargmetratges documentals que giren al voltant d’un mateix eix temàtic que varia a cada edició del Festival. Després de centrar-se en les diferents expressions i manifestacions d’amor l’any 2024, en aquesta propera edició estarà dedicada a l’humor, i s’anomenarà Docs&Humor.
· Secció Docs&Honor: Retrospectiva d’una selecció de la filmografia de la persona cineasta a qui se li atorga el Premi Docs d’Honor a cada edició del Festival en reconeixement a la seva aportació al món del cinema.
· Secció Docs&Teens: Secció competitiva focalitzada en produccions documentals apropiades per a públic entre 12 i 18 anys.
· Secció DOC-U: Secció competitiva focalitzada en curtmetratges documentals realitzats pels estudiants majors de 18 anys d’universitats, centres educatius i escoles de cinema d’Espanya.
Pel que fa als guardons, el festival reparteix més d’una desena de premis, valorats en un total de gairebé 20.000 euros, que inclouen tant dotacions econòmiques segons la categoria (un total de 10.500 euros en metàl·lic) i 8.000 euros en concepte de serveis de postproducció i de lloguer de material d’equips de rodatge, entre d’altres.
La convocatòria s'adreça a joves d'entre 17 i 23 anys, amb interès pel cinema i amb ganes de descobrir nous cineastes, per programar pel·lícules a sales de cinema i festivals. Seleccionaran pel·lícules i pensaran com acompanyar-les: diàlegs amb cineastes i altres creadors/es, accions en viu, lectures, etc.
Els i les joves es trobaran setmanalment tots els divendres de 16 a 19h al Centre Cívic Pati Llimona per veure i comentar pel·lícules, dissenyar la programació, preparar les sessions, reunir-se amb cineastes, etc. Les sessions de treball comptaran amb l'acompanyament de professionals de l’equip de Cinema en curs - Moving Cinema.
La participació és gratuïta gràcies a les subvencions de l’ICEC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura i Europa Creativa MEDIA.
Les sol·licituds s'han d'enviar mitjançant aquest formulari abans del 30 de setembre.
Com a molt tard el dilluns 7 d’octubre es comunicarà a tots els i les sol·licitants les candidatures que han estat seleccionades.
Joves Programadors és un grup de joves d’entre 17 i 23 anys que, des de març de 2024, programen cinema d’autor/a. Van començar al festival D’A 2024 amb dues sessions de curtmetratges ’Un impulso colectivo’ i ara volen continuar programant cinema d’autors/es de totes les èpoques.
Amb l'objectiu d'incorporar més joves al grup, han obert aquesta convocatòria.
Moving Cinema és un projecte europeu que va començar al setembre de 2014. Els seus principals objectius són crear forts vincles entre els joves i el cinema, proporcionar-los les eines perquè es converteixin en espectadors autònoms i, en última instància, formar espectadors actius i sensibles amb capacitat per a apreciar diverses manifestacions cinematogràfiques. El primer pas és augmentar l’interès dels joves pel cinema europeu i millorar-ne el seu coneixement. El segon és facilitar-los l’accés a les sales de projecció de pel·lícules i a les plataformes de Vod i animar-los a fer-ho de manera autònoma perquè estableixin i mantinguin vincles amb el cinema europeu pel seu compte.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), va guanyar aquest diumenge el Premi Platform, un dels més importants del Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF).
TIFF, un dels principals festivals del món i considerat la plataforma de llançament de pel·lícules que volen optar als Óscar, va assenyalar que la decisió de guardonar 'Polvo serán' amb el Premi Platform va ser “unànime”.
Segons la declaració del jurat, "el director Carlos Marques-Marcet ha reunit un repartiment excel·lent, amb actuacions punyents d'Alfredo Castro i Ángela Molina. Des del primer pla de la pel·lícula, el jurat sabia que estava en mans magistrals. La capacitat de la pel·lícula per barrejar moments de patetisme extrem amb humor va ser única i completament convincent. Aquesta història carregada d'emocions va ser explicada amb una gran atreviment formal, una sensació impressionant d'aspecte visual i un profund sentit de la humanitat."
Després de conèixer la decisió del jurat, Marqués-Marcet va agrair el guardó i va declarar en un vídeo enviat al festival que sentia que els programadors de TIFF havien estat “àngels de la guàrdia” de 'Polvo serán' des de la selecció del film.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
Creada fa més de dos anys, la CulturEU Funding Guide és l'eina de cerca d'oportunitats de finançament de la Comissió Europea per als sectors cultural i creatiu.
Des de la guia podeu filtrar, en castellà, per obtenir els resultats que més s'adeqüin al vostre sector, a la vostra tipologia d'organització i al tipus de suport que busqueu.
L'eina interactiva explica la lògica dels programes de la Unió Europea. Pel que fa a les oportunitats de finançament relatives als mitjans de comunicació, estan recollides en aquesta pàgina.
La segona edició de MyMetaStories, el festival en línia de pel·lícules europees (curtmetratges i llargmetratges), es durà a terme de l'11 d'octubre al 3 de novembre de 2024.
Es tracta d'una iniciativa d'UniFrance amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El programa ofereix una doble experiència digital:
A la plataforma de videojocs Minecraft ®(del 18 al 21 d'octubre de 2024), els assistents al festival podran gaudir d'un univers creat específicament per a aquest esdeveniment, accessible en anglès, francès i castellà, amb projeccions inèdites creades a Minecraft ®, jocs sobre les pel·lícules seleccionades i trobades amb els i les joves amants del cinema d'arreu del món.
A través de les plataformes Filmin, AppleTV+, Dailymotion o YouTube es podrà gaudir d'una vintena de pel·lícules internacionals i locals.
En aquesta segona edició, el festival proposa una vintena de pel·lícules europees: set llargmetratges i tretze curtmetratges subtitulats en sis idiomes (alemany, anglès, espanyol, francès, italià i portuguès).
Preus:
Els curtmetratges es podran veure gratuïtament arreu del món. Els llargmetratges es podran veure gratuïtament a Amèrica Llatina, Àfrica i Pròxim Orient i Mitjà. A la resta de territoris:
1,99 euros per veure un llargmetratge
7,99 euros per al pack festival (que dona accés a totes le pel·lícules disponibles*)
*Excepte qualsevol geobloqueig local; els llargmetratges no s'emetran a l'Àsia.
L’objectiu d’aquesta línia és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar audiències de pel·lícules amb el suport d’Eurimages en el marc del Programa de Suport a la Coproducció.
S’adreça a productores que treballen en coordinació amb agents comercials internacionals, agències de comunicació i, si escau, distribuïdores que ja estan implicades en el projecte. Per tant, s’anima a les productores a desenvolupar i implementar estratègies de màrqueting i desenvolupament de públic en una fase inicial de producció per tal de maximitzar el potencial de l’audiència i la distribució.
Aquest programa pretén donar suport a un màxim de 15 pel·lícules a l'any, amb un límit de 50.000 € per pel·lícula. Aquest suport es concedeix als productors/es delegats/des en format de subvenció a fons perdut. L'objectiu és que aquesta selecció de pel·lícules amb el suport d'Eurimages desenvolupi i implementi estratègies de màrqueting i desenvolupament de públic en una fase inicial de producció per tal de maximitzar l'audiència i el potencial de distribució en coordinació amb agents de vendes internacionals, agències de comunicació i, si escau, distribuïdors ja implicats en el projecte.
Per sol·licitar el suport, els/les productors/es delegats/des de les pel·lícules en qüestió han de:
haver rebut la carta de notificació de suport a la coproducció d’Eurimages (o haver signat un acord de suport),
haver signat un acord o un contracte amb un agent de vendes internacional, i
no haver organitzat ja la primera projecció de la pel·lícula en qüestió en un festival o la primera presentació en un mercat.
La data límit de presentació de sol·licituds és el 28 d’octubre de 2024.
Aquesta nova iniciativa representa un pas important en el compromís d'Eurimages de donar suport a la indústria cinematogràfica europea i canadenca, especialment en les àrees crucials del màrqueting i la participació del públic. S'anima als productors/es a explorar aquesta oportunitat per millorar l'abast i l'impacte dels seus projectes.
El LUX Audience Award llançarà aquest mes de setembre a Estrasburg el seu "Young Talent Programme", una iniciativa del Parlament Europeu i Europa Cinemas dissenyada per implicar i potenciar els professionals del cinema júnior de tota la UE. Aquest programa pretén aprofitar els recursos dels cinemes que representen per promoure i donar suport a la campanya promocional del LUX Audience Award i als valors de la UE reflectits a les seves pel·lícules nominades.
En un procés de selecció obert, 27 joves professionals, un de cada Estat membre de la UE, han estat seleccionats per convertir-se en multiplicadors del LUX Audience Award. Aquests professionals júniors, tots menors de 30 anys, treballen a les sales de cinema en diferents funcions com ara programadors, gestors de màrqueting i xarxes socials o oficials d'educació cinematogràfica. Treballaran per implicar el públic de cinema als àmbits nacional, regional i europeu, tot promovent el LUX Audience Award en col·laboració amb Europa Cinemas, l'equip LUX i les oficines d'enllaç del Parlament Europeu.
Aquesta iniciativa ofereix una oportunitat única de creixement professional mitjançant la formació integral i el treball en xarxa. Els participants assistiran a un programa de formació a Estrasburg durant la sessió plenària del 16 al 19 de setembre, on es familiaritzaran amb el LUX Audience Award i els seus socis. Al llarg del cicle anual del LUX Audience Award, aquests joves talents rebran formació continuada, recursos i suport logístic de l'equip del LUX Audience Award i d'Europa Cinemas.
Els objectius principals del Programa de Talent Jove són:
Promocionar el LUX Audience Award: Augmentar la consciència del LUX Audience Award i les seves cinc pel·lícules europees nominades a tota la UE.
Implicar els joves professionals i els seus cinemes: ofereix oportunitats als joves professionals del cinema per contribuir activament a la promoció del premi LUX del públic i dels valors europeus.
Crear sinergies per enfortir el cinema europeu: Facilitar la col·laboració entre els cinemes nacionals, les oficines d'enllaç del Parlament Europeu i les comunitats locals per millorar el diàleg i la comprensió culturals.
El curs permetrà descobrir els aspectes pràctics de l'ús de la Intel·ligència Artificial a la cadena de valor de l'audiovisual i comptarà amb experts en desenvolupament de guió, producció, postproducció, vendes, màrqueting i aspectes legals, tot proporcionant als participants una visió de 360 graus sobre les noves eines disponibles per a l'ecosistema incloent les consideracions legals i ètiques.
Aquesta formació s'adreça a productors/es audiovisuals i professionals de la indústria del cinema interessats/des a incrementar el seu coneixement i les seves habilitats pràctiques al voltant del paper que juga la Intel·ligència Artificial al seu sector.
El curs no s'enregistrarà, per la qual cosa es requereix la participació durant les hores de taller. Només s'admetran a la formació via Zoom els participants que hagin abonat la tarifa d'inscripció.
Programa:
El mòdul està moderat i ideat per Petri Kemppinen (Good Hand Production, Finlàndia).
TorinoFilmLab ha obert el període d’inscripció del proper taller Green Production Lab, que es durà a terme a El Prat de Llobregat del 28 de gener a l'1 de febrer de 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 5 de novembre.
L'objectiu del Green Production Lab, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, és formar professionals europeus de la sostenibilitat per treballar en el sector audiovisual i productors/es i assistents de producció sobre com implementar pràctiques ecològiques al plató. Junts establiran un pla de sostenibilitat complet per a un projecte concret proper a l'etapa de producció.
El programa s'adreça a:
Fins a 12 professionals europeus provinents del món de la sostenibilitat, interessats a explorar les possibilitats de col·laboració amb el cinema i convertir-se en Consultors de Sostenibilitat per al sector audiovisual.
3 equips de productors/es europeus/es i ajudants de producció amb un projecte en fase de preproducció (de 6 a 3 mesos fins al rodatge) i interessats a integrar pràctiques ecològiques als seus platós, tot entenent com treballar amb consultors de sostenibilitat i assistents de producció de sostenibilitat, i tot potenciant el seu perfil professional mitjançant l'adquisició de noves competències.
Participa a la sessió informativa de zoomdel proper dimecres 2 d'octubre a les 11h i descobreix-ne el programa i aclareix tots els teus dubtes. Connecta-t'hi des de l'enllaç següent.
Green Production Lab proposa sessions preparatòries en línia seguides d'un taller presencial de 5 dies.
Durant les sessions preparatòries en línia, els professionals del cinema treballaran sobre com implicar l'equip en la sostenibilitat, mentre que els professionals de la sostenibilitat s'introduiran a les especificitats d'una producció cinematogràfica.
Tots els i les participants es reuniran personalment durant el taller residencial de 5 dies que combinarà sessions plenàries i treballs en grup. Cada grup estarà format per 4 professionals de la sostenibilitat que treballaran amb el/la productor/a i l'assistent de producció per crear un pla de sostenibilitat complet per al projecte.
Després, els i les professionals de la sostenibilitat reelaboraran els materials i es reuniran de nou per a una sessió de seguiment i retroalimentació en línia.
Aquesta edició és gratuïta per als i les professionals catalans/es.
Se'n desprèn que les plataformes globals se centren més en el contingut no nord-americà, de manera que les inversions en originals europeus mantenen un creixement moderat.
Aquest nou informe constata que:
La despesa total en obres originals europees (excloent els drets de notícies i esports) va ascendir a 22.000 milions d'euros el 2023, cosa que reflecteix un creixement més lent després del repunt posterior a la pandèmia. Als efectes d'aquest informe, Europa es refereix a la UE27, Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Montenegro, Macedònia del Nord, la República de Moldàvia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia, el Regne Unit i Ucraïna.
La despesa de les plataformes globals d'streaming va augmentar un 34% el 2023 (enfront del 104% el 2022) fins a arribar als 5.700 milions d'euros i va representar el 26% de tota la despesa en contingut original europeu. Les inversions de les plataformes globals en contingut europeu original van continuar creixent a mesura que Europa capta una part creixent de les inversions de les plataformes globals en contingut.
El Regne Unit i Espanya van representar conjuntament el 53% de la despesa global de les plataformes en contingut europeu original.
La proporció de plataformes globals en la despesa total en contingut original és especialment elevada a Espanya (més del 50%) i, en menor mesura, a Itàlia i al Regne Unit.
La proporció de la programació amb guió en la despesa de les plataformes en contingut original ha disminuït lleugerament amb el temps, però la programació amb guió encara representa la major part (80%).
Entre el contingut amb guió, les sèries representen al voltant del 90% de les inversions de les plataformes globals enfront del 10% de les pel·lícules.
La propera edició de CPH:FORUM, l'esdeveniment de finançament i coproducció de llarga durada dedicat a projectes de documentals creatius visualment forts amb potencial internacional, es durà a terme del 24 al 27 de març de 2025, durant la setmana d'indústria (23-28 de març) del festival danès CPH:DOX 2025.
A CPH:FORUM, els i les principals productors/es i directors/es reconeguts/des d'arreu del món pugen a l'escenari per presentar 32 projectes acuradament seleccionats de llargmetratges i sèries documentals a la intersecció de la no ficció, la ficció, l'art visual, el periodisme i la ciència. A més de les presentacions de projectes, CPH:FORUM ofereix la preparació de presentacions i reunions individuals molt personalitzades entre els equips de presentació, els possibles socis de coproducció i els financers i distribuïdors interessats.
El termini per presentar-s'hi finalitza l'1 de novembre de 2024.
A més, com a novetat d'enguany, el mercat rebrà projectes en fase de rough cut o primer tall, a la recerca de distribuïdors, agents de vendes, compradors i estrenes internacionals.
El passat 7 de setembre va finalitzar la 81a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Entre les pel·lícules guardonades figuren els següents títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Secció Orizzonti:
Anul nou care n-a fost ('The new year that never came'), de Bogdan Mureşanu (Romania i Sèrbia), que va guanyar el Premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula.
Giornate degli Autori:
Alpha, de Jan-Willem van Ewijk (Països Baixos, Suïssa, Eslovènia), que va rebre el Premi Europa Cinemas Venice Label.
Consulta els premiats de la Giornate degli Autori aquí.
La 66a edició dels Premis Ariel, els prestigiosos guardons atorgats per l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas (AMACC), es va dur a terme el passat dissabte 7 de setembre.
Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Tótem', de Lila Avilés, que va ser la gran triomfadora de la nit, amb 5 premis (de les 15 categories a les quals estava nominada):
Millor pel·lícula
Millor Direcció
Millor Guió Original
Millor Revelació Actoral (Naíma Sentíes)
Millor Coactuació femenina (Montserrat Marañón)
La pel·lícula, una coproducció entre Mèxic, Dinamarca i França, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional, ha estat nominada a millor pel·lícula a festivals cinematogràfics com el de Berlín i als Premis Platí del Cinema Iberoamericà, entre d'altres. També es va poder veure al Festival de San Sebastián 2023.
El documental amb suport MEDIA El eco, de Tatiana Huezo, coproduït entre Mèxic i Alemanya, també va resultar guardonat al Premis Ariel 2024, amb tres premis:
El proper dijous 26 de setembre torna el cicle 'MEDIA al Maldà', que inicia la tercera temporada amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Siempre nos quedará mañana' (C'è ancora domani), de Paola Cortellesi al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la primera d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 26 de setembre de 2023 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució 'Siempre nos quedará mañana' (C'è ancora domani), de Paola Cortellesi.
Una comèdia dramàtica italiana, guardonada amb 6 Premis David di Donatello 2024: Millor direcció novell, Millor guió original, Millor actriu (Paola Cortellesi), Millor actriu de repartiment (Emanuela Fanelli), David del públic i Premi David Giovani.
Sinopsi
Roma, any 1946. Delia té tres fills i està casada amb el malhumorat Ivano, que no la tracta gaire bé. Després de la guerra, tots dos lluiten per treure la seva família endavant amb diverses feines mal pagades. Però un dia, una meravellosa notícia els esvalota: Marcella, la filla gran, s'acaba de comprometre amb Giulio, un noi molt simpàtic de bona família. Delia està molt il·lusionada amb aquest nou començament que portarà un futur millor per a tothom. Tot i això, rep una misteriosa carta que promet canviar els plans de tota la família per sempre…
https://www.youtube.com/watch?v=EnTigzOYSgk
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de 'Siempre nos quedará mañana' s’inicia la temporada 2024-2025 del cicle ‘MEDIA al Maldà‘.
El proper dimecres 25 de setembre a les 16:00h es durà a terme la jornada Case Study: Coproducció Espanya-França amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, en el marc de The Industry Club del Festival de San Sebastián.
La jornada, que s'adreça a acreditats/des professionals de la indústria audiovisual, es durà a terme a Tabakalera (4ª Planta, Sala Ruiz Balerdi) a San Sebastián.
LIM I Less is More, el programa europeu que desenvolupa nous enfocaments de l'escriptura de guions per al cinema, obre la nova convocatòria de projectes per a guionistes i directors/es. El termini per presentar-s'hi és el proper 11 d'octubre.
Se seleccionaran 16 cineastes per desenvolupar el seu 1r, 2n o 3r projecte de llargmetratge.
LIM dona la benvinguda a guionistes i directors/es de (i/o que viuen a) la Unió Europea, els països d'Eurimages i els països no membres de la UE que participen al Programa Europa Creativa, així com el Regne Unit*, que es presentin amb un projecte de ficció en una fase inicial de desenvolupament. LIM també està obert a candidats procedents del teatre, el documental i les arts visuals.
El programa LIM inclou tres tallersd'una setmana entre març i octubre de 2025, així com un esdeveniment a mida, LIM MEET, per beneficiar-se de les aportacions de professionals del sector vinguts d'arreu d'Europa.
Aquesta iniciativa de la secció d'indústria de Les Arcs Film Festival, que es durà a terme del 14 al 17 de desembre del 2024, ofereix una presentació de projectes de cinema europeus en postproducció. Al voltant de dotze/catorze es presenten durant una projecció especial a l'Industry Village de l'esmentat festival.
Entre set i vuit minuts d'extractes de cada projecte es presenten davant dels professionals del sector audiovisual (agents de vendes internacionals, distribuïdors i programadors de festivals, entre d'altres…) pels seus equips.
La selecció la realitza Frédéric Boyer (director artístic del festival) i el seu equip executiu.
Criteris de selecció:
Projectes de ficció, animació o documental amb una durada mínima de 70 minuts, actualment en producció o postproducció.
La producció ha de ser majoritàriament europea.
El projecte no ha de tenir cap agent de vendes internacionals ja vinculat.
Ha de ser la primera presentació del projecte a una sessió de Work in Progress.
Si us plau, tingueu en compte que per avaluar els projectes se sol·licita un enllaç de vista prèvia d'algunes escenes de la pel·lícula. Es demana material de deu minuts, però també es pot avaluar a partir d'un rough cut complet. Tot i això, es recomana preparar i enviar extractes de 20 a 30 minuts. Tot el material enviat haurà d'estar subtitulat en anglès o francès. Les escenes no haurien de tenir teasers.
El programa de mobilitat Culture Moves Europe ha obert la tercera convocatòria de mobilitat individual, que ofereix suport econòmic a artistes i professionals de la cultura per dur a terme un projecte amb un soci de la seva elecció en un altre país d'Europa Creativa. La data límit per presentar-s'hi és el 30 de novembre de 2024.
El projecte ha de perseguir dos dels objectius següents:
Explorar: dur a terme investigacions creatives i artístiques, investigar, inspirar i treballar un tema concret o un concepte nou
Crear: participar en un procés creatiu que busca produir una nova obra artística/cultural
Aprendre: millorar les competències i les habilitats mitjançant l'aprenentatge no formal o la col·laboració amb un especialista
Connectar: desenvolupar una xarxa professional, enfortir el desenvolupament professional, relacionar-se amb nous públics
El soci pot ser, per exemple, un company artista, una organització o un lloc del país de destinació. Els sol·licitants han d'acreditar la col·laboració en el procés de sol·licitud.
Es pot sol·licitar individualment o en grup de fins a cinc persones.
Important: la beca de mobilitat de Culture Moves Europe no es pot utilitzar només per presentar treballs creats anteriorment. No es tindran en compte els projectes que simplement proposin, per exemple, una exposició o representació d'una obra prèviament creada. Culture Moves Europe, i aquestes subvencions, existeixen per fomentar la creació, els intercanvis, les connexions i els aprenentatges fructífers a través de fronteres.
Novetats de la tercera convocatòria Durades La durada del projecte és el nombre de dies passats al país de destinació per implementar el projecte:
entre 7 i 40 dies per a projectes individuals
entre 7 i 14 dies per a projectes en grup
La implementació del projecte al país de destinació ha de ser ininterrompuda, la qual cosa significa que no s'accepta la segmentació de la implementació del projecte en diferents períodes.
La selecció de projectes es divideix en tres categories de durada i s'estima de la següent manera:
Aproximadament el 70% per a projectes a curt termini (de 7 a 14 dies)
Aproximadament un 23% per a projectes a mitjà termini (de 15 a 21 dies)
Aproximadament el 7% per a projectes a llarg termini (de 22 a 40 dies)
Termini d'execució del projecte L'inici més aviat del viatge i la implementació del projecte és de 60 dies a partir de la data límit mensual i no abans que l'equip de Culture Moves Europe rebi l'acord de subvenció signat del sol·licitant seleccionat. Tots els projectes s'han de finalitzar com a màxim el 30 d'abril de 2025. Els becaris han de presentar la memòria d'activitats fins a un mes després d'acabar l'execució del projecte.
Durant l'estiu, un equip de rodatge recorre les carreteres i els pobles del nord d'Espanya. Segueixen els passos del viatge clandestí realitzat pel grup Cantacronache, que a l'estiu del 1961, en plena dictadura franquista, va recollir cançons populars de la resistència. A través del prisma de la memòria oral i dels arxius sonors registrats el 1961, els dos viatges dialoguen, tot conformant una geografia emocional i política d'un territori on les ferides del passat continuen obertes.
Entre la preselecció figuren les pel·lícules amb participació catalana 'Un Amor', d'Isabel Coixet, i 'Misericòrdia', d'Alain Guiraudie. Així com també figuren les següents pel·lícules de la resta de l'Estat espanyol i/o amb participació espanyola: 'O Corno', de Jaione Camborda, 'Volveréis', de Jonás Trueba, i 'Hesitation Wound', de Selman Nacar.
La nova entrega d'aquests guardons (pilar fonamental per ressaltar el talent i la diversitat del cinema a Europa) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i tindrà lloc aquest any el proper dissabte 7 de desembre del 2024 amb una cerimònia des de Lucerna (Suïssa). El Lucerne Culture and Congress Centre (KKL Luzern) acollirà aquell dia la gala i en addició, un programa divers d'esdeveniments amb projeccions de pel·lícules, debats i altres activitats al voltant de Suïssa portarà els visitants a un viatge de descobriment a través de la cinematografia europea i suïssa al llarg de l'any.
Amb el lliurament del màxim premi del cinema europeu per primera vegada a Suïssa, aquest país es pot presentar de manera especial com un país cinematogràfic viu i creatiu al cor d'Europa.
Durant les properes setmanes, els 5.000 membres de l'European Film Academy començaran a veure i votar les pel·lícules seleccionades. Segons els vots dels membres participants, les nominacions a les categories de llargmetratges 'Pel·lícula europea', 'Director europeu', 'Actor europeu', 'Actriu europea', 'Guionista europeu' o 'Documental europeu' així com 'Descobriment europeu' i Young Audience Award es faran públiques el 5 de novembre del 2024.
El llistat complet de títols de la preselecció dels European Film Awards 2024 és el següent:
Arcadia, de Yorgos Zois (Grècia, Estat Units i Bulgària).
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)
Bird, d'Andrea Arnold (Regne Unit, França, Alemanya i Estats Units).
Crossing, de Levan Akin (Suècia, Dinamarca, França, Turquia i Geòrgia).
Entre la llista d'obres audiovisuals presentades al Festival Internacional de Cinema de Venècia, 13 han rebut el suport del programa Europa Creativa MEDIA al desenvolupament. Deu d'aquestes pel·lícules estan nominades a premis. Harvest, d'Athina Rachel Tsangari, està nominada al Lleó d'Or, mentre que uns altres quatre títols estan preseleccionats per a la prestigiosa secció de competició Orizzonti, que homenatja pel·lícules que representen les últimes tendències estètiques i expressives.
Els premis d'aquesta secció són per a la competició Orizzonti. Els guanyadors es donaran a conèixer el dissabte 7 de setembre durant l'acte de clausura.
Quiet life (Apathy), d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia i Finlàndia)
Wishing on a star, de Péter Kerekes (Itàlia, Croàcia, Àustria, Eslovàquia i República Txeca)
Anul nou care n-a fost (The new year that never came), de Bogdan Mureşanu (Romania i Sèrbia)
Pooja, Sir, de Deepak Rauniyar (Nepal, EUA i Noruega)
A més, a la secció 'Fora de Competició', es presentaran dos documentals com a no-ficció i una sèrie es presentarà a la categoria de ficció:
Familier som vores (EP. 1-7) (Families like ours), de Thomas Vinterberg (Dinamarca, França, Suècia, República Txeca, Bèlgica, Noruega, Alemanya).
Dues obres han estat seleccionades per a la secció independent ‘Giornate degli Autori’, antigament les Jornades de Venècia ('Venice Days'), i que ara arriba a la seva 21a edició, que es duu a terme paral·lelament al festival. Els guanyadors es donaran a conèixer el divendres 6 de setembre durant la cerimònia de lliurament de premis.
Alpha, de Jan-Willem van Ewijk (Països Baixos, Suïssa, Eslovènia)
Ceci est mon Coeur, d'Stéphane Hueber-Blies, Nicolas Blies (Luxemburg, Canadà, França) a la categoria Venice immersive
Peacock, de Bernhard Wenger (Àustria, Alemanya) a la secció competitiva the Critics’ Week competition
Planete B, d'Aude Léa Rapin (França, Bèlgica) a Special events
Participació de la Comissió Europea
Věra Jourová, vicepresidenta de Valors i Transparència, assistirà al Festival de Cinema de Venècia els dies 3 i 4 de setembre, tot participant als actes següents:
Taula de debat "Líders invisibles: què tenen en comú un guanyador d'un Oscar, un secretari general de l'OTAN, un comissari de la UE i els guies de museus amb discapacitat visual? Lideratge entre bastidors".
Discurs d'obertura al Dia d'Ucraïna comissariat per l'Agència Estatal de Cinema d'Ucraïna i l'ONG UkrKinoFest
Estrena de la pel·lícula 'Songs of slow Burning Earth', d'Olha Zhurba
Exposició "Estrangers per tot arreu".
El director general Roberto Viola també serà present al festival d'enguany, en el context del diàleg habitual amb la indústria audiovisual europea.
Sobre Europa Creativa MEDIA
El subprograma MEDIA d'Europa Creativa està dissenyat per donar suport al cinema europeu i a altres indústries audiovisuals. Proporciona finançament per al desenvolupament, promoció i distribució d'obres europees dins d'Europa i més enllà. Inverteix en la formació de productors, distribuïdors de cinema, directors i guionistes per ajudar-los a adaptar-se a les noves tecnologies. Cada any, MEDIA dona suport a uns 2.000 projectes europeus que inclouen pel·lícules, sèries de televisió, videojocs, programes de formació, cinemes i molt més.
Els guanyadors de la 7a edició de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab, que s'ha dut a terme entre el 23 i el 25 de juliol, són els següents:
Primer Premi Atlàntida Mallorca Talents Lab 2024: ‘Parts Gael‘. Debut en la direcció de l’actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Premi de 40.000€, distribució en sales per part d'Elastica Films, distribució en línia a Filmin i còpies i DCP per part de Deluxe Spain.
Segon Premi Atlàntida Mallorca Talents Lab 2024: ‘A veces silencio‘. Projecte d’animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys. Premi de 15.000€ per a la distribució en línia per part de Filmin i còpies i DCP per part de DELUXE.
Premi Abycine Lanza: ‘No soy universal‘. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s’enfronta algú com a dona i com a mare. Amb aquest premi, el projecte participarà en la següent edició de Abycine Lanza.
Premi Málaga Talent: ‘Mono‘, d’Eiande Setoain i produït per Fractal. Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer. Amb aquest premi, el projecte participarà en la següent edició de Màlaga Talent.
El passat 11 de juliol, l'Acadèmia de Cinema Europeu (European Film Academy) i les Acadèmies de Cinema de 20 països es van reunir a Luxemburg per fundar la Federation of Film Academies Europe (FACE), un organisme de cinema paneuropeu, registrat oficialment a Luxemburg.
Entre les Acadèmies de Cinema que en formen part figura l'Acadèmia del Cinema Català, la directora de la qual, Laia Aubia, és membre de la Junta de FACE com a Secretària.
La Federació va sorgir de la voluntat de formalitzar les relacions entre aquestes acadèmies, que col·laboren des de l'any 2006 a través de la Film Academy Network Europe, organitzada per l'European Film Academy. Els membres d'aquesta xarxa, tots ells organismes que presenten els seus respectius premis nacionals o regionals de cinema i els Premis del Cinema Europeu (European Film Awards), s'han reunit periòdicament per compartir perspectives i avenços, i per desenvolupar idees per a activitats conjuntes per tal de promoure el cinema europeu, unir esforços per integrar la diversitat, la inclusió i la sostenibilitat a la feina, i enfortir la col·laboració en matèria d'educació cinematogràfica i desenvolupament d'audiències a Europa.
Amb el naixement de FACE, la Film Academy Network deixa d'existir i evoluciona cap a una nova Federació. Sota el paraigua de la nova Federació, les acadèmies de cinema europees uneixen esforços per representar junts els seus interessos compartits i, sempre que sigui possible, sinergitzen el ventall de treballs que fan per a les diferents parts de la indústria. Això inclourà el lobby amb els responsables polítics europeus i nacionals, per tal d'assegurar que el cinema europeu continuï sent considerat tant com un actiu cultural important i com un factor econòmic substancial. El futur del cinema europeu ha de ser defensat i amb el suport conjunt de les acadèmies de cinema de tot el continent. Això inclou projectes d'educació cinematogràfica, participació de membres i patrimoni cinematogràfic, en què la sostenibilitat, la diversitat i la inclusió són elements clau comuns. La Federació desitja que el treball de les acadèmies de cinema es consideri una part per excel·lència de qualsevol desenvolupament de la política cinematogràfica europea. Amb tots els membres de les Acadèmies de cinema europees, la nova Federació reuneix unes 20.000 persones.
La nova estructura permetrà a les acadèmies accions conjuntes i més concertades en l'escenari europeu i internacional.
“Com a xarxa d'acadèmies de cinema, hem crescut durant els últims 18 anys. Cada cop més, i sobretot des de la pandèmia de COVID, hem estat testimonis de quant tenim en comú i del beneficiós que és per a tots compartir experiències i unir esforços", va afirmar Matthijs Wouter Knol, membre de la junta directiva de la nova federació i conseller delegat i Director de l'Acadèmia del Cinema Europeu. “És emocionant emprendre ara aquest nou capítol tot creant una Federació. Revitalitzar la col·laboració a Europa és essencial en moments en què es qüestiona obertament la rellevància de la política cultural i el suport al cinema europeu”.
Yann Tonnar, president de l'Acadèmia de Cinema de Luxemburg i president de la junta de la Federació, va afirmar: “La Federació és un cercle de solidaritat cultural, que s'estén per tot el continent, unint les nostres veus diverses i úniques al cinema, per ser escoltades i vistes allà on calgui. Luxemburg té l'honor de ser la base d'aquesta nova federació inspiradora".
MEMBRES FUNDADORS DE LA FEDERACIÓ
Àustria: Akademie des Österreichischen Films (Acadèmia de cinema austríac)
Bielorússia: Беларуская незалежная кiнаакадэмiя (Acadèmia de cinema independent de Bielorússia)
Bèlgica: Académie André Delvaux (Acadèmia André Delvaux)
Catalunya: Acadèmia del Cinema Català
República Txeca: Česká filmová a televizní akademie (Acadèmia Txeca de Cinema i Televisió)
Dinamarca: Danmarks Film Akademi (Acadèmia de cinema danesa) Acadèmia de cinema europeu
Alemanya: Deutsche Filmakademie (Acadèmia de cinema alemanya)
Grècia: Ελληνική Ακαδημία Κινηματογράφου (Acadèmia de cinema hel·lènic)
Islàndia: Íslenska kvikmynda- og sjónvarpsakademían (Acadèmia islandesa de cinema i televisió)
Israel: האקדמיה הישראלית לקולנוע וטלוויזיה (Acadèmia d'Israel de Cinema i Televisió)
Itàlia: Accademia del Cinema Italiano (Acadèmia Italiana de Cinema)
Luxemburg: d'Filmakademie (Acadèmia de Cinema de Luxemburg)
Països Baixos: DAFF (Acadèmia Holandesa de Cinema)
Noruega: Norsk Filmforbund (Acadèmia de cinema de Noruega)
Polònia: Polska Akademia Filmowa (Acadèmia de cinema polonesa)
Portugal: Academia Portuguesa de Cinema (Acadèmia Portuguesa de Cinema)
Eslovàquia: Slovenská filmová a televízna akadémia (Acadèmia de cinema i televisió d'Eslovàquia)
El festival Porto/Post/Doc, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, té oberta la convocatòria de les activitats d'indústria, entre les quals figuren les trobades de coproducció entre Portugal, Espanya i França. La data límit per presentar-hi projectes és el 6 de setembre de 2024.
Les Trobades de Coproducció entre Portugal, Espanya i França busquen potenciar les oportunitats de coproducció entre aquests tres països. Se cerquen projectes cinematogràfics en fase de desenvolupament, de qualsevol gènere, amb un mínim del 15% de finançament en marxa. Se seleccionaran fins a 12 projectes durant dos dies de networking, xerrades i un calendari de trobades preorganitzats pel festival.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ‘Polvo Serán’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), tindrà l'estrena mundial al Festival de Toronto, on competirà a la secció Platform.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, ‘Polvo serán‘ és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge es va dur a terme a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n’ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d’amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l’amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, “la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben”.
Jaume Ripoll (Filmin), Christian Solanas (Oficina MEDIA España) i Alex Navarro (Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya) han donat la benvinguda aquest matí als integrants dels 10 projectes seleccionats que, durant tres dies, estaran envoltats de professionals del sector per impulsar els seus projectes.
Els 10 projectes seleccionats, d’entre les més de 180 sol·licituds, són un projecte de no ficció, un fals documental, una animació i set projectes de ficció. Sense perdre el focus en el talent balear, s’ha apostat per dos projectes balears alhora que es fa visible, de nou, l’eclecticisme del programa. Hi participen directors/es de Múrcia, Badajoz, Còrdova, Barcelona, Girona, Pamplona, Jaén i València.
Els projectes que hi participen són:
‘A veces silencio‘. Projecte d’animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys (Gran premio del jurat a Sundance per ‘La gran obra’). Millor projecte del Talent Project Market de la Berlinale el 2024, la primera vegada a la història de la Berlinale que es lliura aquest reconeixement a un projecte d’animació.
‘El Quijote según Juan Trujillo‘. Dirigit pel director jove cordovès Luis (Soto) Muñoz, guanyador del passat Atlàntida Mallorca Film Festival 2023 amb el seu debut ‘Sueños y pan’.
‘La pastora‘. Projecte balear de Cande Lázaro produït per Charli Bujosa. Una pel·lícula a cavall entre la ficció i el fals documental, un retrat atemporal sobre la qüestió trans. Amb “La Dani”, Alba Flores i Laura Vila.
‘Las manos quietas‘. Del director Víctor Diago (muntador de ‘Terenci, la fabulació infinita’), és co-guionitzat per Miguel Ángel Blanca i produït per Montse Pujol.
‘Les convulsions‘. De David Gutiérrez Camps i produït pel productor balear Luis Ortas. Explora la possibilitat de viure a la naturalesa, tot apropant-se a l’autosuficiència alimentària i energètica.
‘Mono‘, d’Eiande Setoain i produït per Fractal (‘L’estrany’). Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer.
‘No soy universal‘. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s’enfronta algú com a dona i com a mare. Projecte seleccionat a Residencias de Academia de Cine.
‘Parts Gael‘. Debut en la direcció de l’actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Aina Clotet, productora del film, es cocreadora i actriu de la sèrie amb suport MEDIA ‘Això no és Suècia‘, amb Jan Andreu, Marc Clotet i Marta Baldó.
‘Ridículo‘. Dirigit per la directora valenciana Ana Ramón Rubio, és produït per Cosabona Films. Un encreuament entre documental i comèdia amb grans dosis de crítica social cap a la pseudoteràpia i la pseudociència.
Aquests projectes optaran a un primer premi de 40.000 euros i a un segon de 15.000 euros en concepte d’adquisició de drets per part de FILMIN.
A més, el primer projecte comptarà amb la distribució a sales de cinema per part d’Elastica Films. I l’empresa DELUXE oferirà, als dos primers projectes, la creació del DCP, així com la producció de còpies i delivery per a les sales de cinema de l’Estat espanyol.
A més dels dos premis econòmics, Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a la següent edició d’Abycine Lanza i, com a novetat d’aquesta edició, també el Festival de Màlaga seleccionarà a un dels participants per a la propera edició de Màlaga Talent.
Entre els professionals que assessoraran els projectes seleccionats figuren les productores Sandra Tàpia (Arcadia Motion Pictures), Ariadna Dot (Lastor Media), Paz Lázaro (Exile), Ana Vicente (Dogwoof) i Manel Monzon.
A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s’ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.
Aquest important festival de documentals compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA i durà a terme la propera edició del 19 al 30 de març de 2025. Famós pels seus documentals innovadors i que conviden a la reflexió, busca obres que ampliïn els límits de la narració i ofereixin noves perspectives sobre temes d'actualitat.
La convocatòria és oberta a tots els cineastes internacionals, tot assegurant un aparador per al talent divers i global.
Seccions i concurs:
El festival selecciona pel·lícules per a set categories de la secció competitiva. Es dona prioritat a les estrenes mundials, i en segon lloc, a les estrenes internacionals i europees.
DOX:AWARD (10.000 euros): Competició principal internacional (llargmetratges).
NEW:VISION AWARD (5.000 euros): Pel·lícules experimentals i artístiques (curtmetratges, migmetratges i llargmetratges).
F:ACT AWARD (5.000 euros): Pel·lícules de recerca i periodístiques (llargmetratges).
NEXT:WAVE AWARD (5.000 euros): Pel·lícules innovadores de cineastes i artistes emergents (llargmetratges).
NORDIC:DOX AWARD (5.000 euros): Pel·lícules de països nòrdics (llargmetratges).
HUMAN:RIGHTS AWARD (5.000 euros): Pel·lícules sobre drets humans (llargmetratges).
AUDIENCE AWARD (5.000 euros): Totes les pel·lícules que participin en la modalitat en línia del festival també poden ser nominades al Premi del Públic.
A més de la secció competitiva, pots optar a nou categories no competitives més, i diverses seccions temàtiques específiques, les quals només exigeixen estrenes daneses.
Com presentar la teva pel·lícula?
Per enviar la teva pel·lícula has de crear el teu perfil o iniciar sessió a CPH:DOX. Això et permetrà enviar de manera fàcil qualsevol quantitat de pel·lícules, així com registrar-te per obtenir la teva acreditació i participar al festival.
Si ja has enviat una pel·lícula a edicions anteriors del festival, podràs utilitzar el teu perfil existent; en cas d'haver oblidat la contrasenya, en podràs sol·licitar una de nova.
Abans de fer els enviaments, es recomana llegir les bases.
Dates límit:
1 de setembre de 2024 (per a pel·lícules acabades abans d'aquesta data).
25 de novembre de 2024 (per a pel·lícules acabades després de l'1 de setembre de 2024).
Tarifes d'inscripció:
Pel·lícules de més de 50 minuts: 40 euros aprox. (300 DKK)
Pel·lícules de menys de 50 minuts: 20 euros aprox. (150 DKK)
La 6a edició de NEM Zagreb, que té com a objectiu principal educar, connectar i promoure professionals, empreses i projectes audiovisuals d'Europa Central i Oriental, es durà a terme a Croàcia del 10 al 12 de desembre de 2024.
NEM Zagreb, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, consta de:
Premis NEM.
Sessions de pànel.
Projeccions.
Classes magistrals.
Workshops.
Esdeveniments de networking.
Qui participa a l'esdeveniment?
Professionals internacionals de televisió es reuneixen i estableixen contactes durant un esdeveniment dinàmic de tres dies.
Com participar-hi?
Podràs triar entre quatre opcions, totes inclouen accés a tots els esdeveniments públics, al logotip al lloc web de NEM i a un 30% de descompte a l'hotel Esplanade Zagreb (depenent de la disponibilitat).
Badge Zagreb:
Tarifa de participació: 200 euros per a països CEE i 300 euros per a països no pertanyents a CEE.
Vàlid per a empreses productores i productors individuals.
Vàlid per a totes les sèries de televisió que s'han emès o retransmès en streaming a la regió d'Europa Central i Oriental (entre el 15 de setembre del 2023 i el 15 d'octubre del 2024). Tots els projectes enviats rebran 2x Badge Zagreb.
EURODOC 2025, el programa de formació anual per a productors/es i professionals del documental, obrirà la convocatòria el proper 1 d'agost de 2024.
EURODOC ha connectat productors i professionals del documental durant 25 anys.
Aquest programa anual, intensiu i selectiu, de formació en profunditat permet al participant unir-se a una xarxa sòlida i activa de més de 1.600 membres de 60 països d'arreu del el món.
Calendari:
Sessió 1: Desenvolupament - Sis dies (març de 2025).
Sessió 2: Coproducció, finançament i packaging - Sis dies (juny de 2025).
Sessió 3: Trobada amb experts - Sis dies (juny de 2025).
Participants “titulars de projectes”: productors/es amb un projecte cinematogràfic en desenvolupament, que estiguin llestos per embarcar-se en una nova etapa a la seva carrera (és a dir, han creat recentment la seva companyia de producció o planegen fer-ho). Els productors experimentats també es poden inscriure per ampliar la seva xarxa i enfortir habilitats específiques (desenvolupament artístic, coproducció internacional, coproducció fora d'Europa, etc.). En poques paraules, EURODOC dona la benvinguda a productors júnior i sènior; el que és significatiu per a ells és la seva trajectòria i motivació.
Productors/es sense projecte: es reserva espai per a un productor sense projecte específic a cada grup cada any. És possible que no estiguis llest per participar amb un projecte que es troba en l'etapa adequada de desenvolupament, però vols assolir una nova escala a la teva carrera.
Participants “observadors” - tots els professionals de la indústria documental: executius i editors encarregats dels departaments de documentals dels canals de televisió, representants de fons cinematogràfics o institucions que financen pel·lícules de no ficció, que vulguin adquirir experiència sobre què significa produir.
Tipologia de projectes:
EURODOC se centra en el desenvolupament de projectes de cinema documental amb alts estàndards creatius i amb un fort potencial internacional. No hi ha limitació de gèneres: es consideren tota mena de documentals (assaig, investigació, primera persona, arxiu, documental d'animació, etc.). Pot ser una òpera prima o un projecte escrit per un director molt experimentat.
Són elegibles els llargmetratges i les sèries documentals creatives. A més, un/a director/a ja ha d'estar adjunt al projecte presentat. EURODOC empra una definició flexible de desenvolupament (primer o tardà) però sol·licita que es proporcioni material visual filmat juntament amb la sol·licitud.
Com presentar-s'hi?
Com a productors/es (titulars de projecte): Podràs enviar la teva sol·licitud a través de la plataforma quan la convocatòria estigui oberta (1 d'agost de 2024). Hauràs d'adjuntar un arxiu PDF (15 pàgines com a màxim i fins a 10MB) en anglès:
Portada (amb el títol i el nom del productor que rebrà la formació, en cas de ser seleccionat).
Logline i resum de la història.
Intencions del director.
Pressupost i pla de finançament en euros (producció o desenvolupament).
Estratègia de producció.
Biografia i filmografia del director(s).
Biografia i filmografia del productor(s) (inclosa la del sol·licitant).
Presentació de lempresa productora.
Enllaços de pel·lícules prèvies del director(s) (amb contrasenyes).
Enllaços de pel·lícules prèvies del productor(s) (amb contrasenyes).
Tràiler/teaser/mostres visuals del projecte (deu minuts com a màxim).
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Com a productors/es sense projecte: Haureu d'enviar la vostra sol·licitud per correu electrònic, quan s'obri la convocatòria (1 d'agost de 2024).
Perfil de l'empresa productora.
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Com a observadors/es (professionals d'indústria que treballin en institucions i organitzacions que donin suport al documental): Haureu d'enviar la vostra sol·licitud per correu electrònic quan s'obri la convocatòria (1 d'agost de 2024).
Perfil de l'empresa, institució o organització.
Carta o vídeo curt explicant la teva motivació per assistir a EURODOC (quatre minuts com a màxim).
Tarifes de participació:
Productors/es amb projecte o sense: 6.300 euros.
Observadors/es: 6.500 euros (2.000 o 2.500 euros per sessió).
Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.
NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental recentment finalitzades o per finalitzar. En el cas de les recents, el dret d'autor original de la pel·lícula no ha de tenir una antiguitat superior a un any anterior a l'any respectiu en què es fa la sol·licitud. En el cas de les pel·lícules inacabades, significa que les pel·lícules estan en producció o postproducció. European Film Promotion defineix una pel·lícula com a acabada quan la versió nacional original de la pel·lícula està acabada i disponible per a l'estrena en un festival de cinema nacional o per a una estrena nacional.
Pel·lícules que formin part del mercat.
Fins a un total de cinc pel·lícules europees recentment finalitzades o per finalitzar.
Les sol·licituds no podran incloure pel·lícules finalitzades que ja hagin comptat amb el suport de Film Sales Support en un altre mercat mentre estaven per finalitzar.
Import disponible
Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 euros per sol·licitud, a més del finançament general de FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri, l'equitat i la inclusió de gènere a tots els festivals i mercats de cinema. Més informació.
El sector audiovisual europeu compta amb un total de 12.703 serveis de mitjans audiovisuals i plataformes per compartir vídeos (a data de desembre de 2023) disponibles a tot Europa (definida com els països de UE27, Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Moldàvia, Noruega, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Regne Unit i Ucraïna). Al voltant de les tres quartes parts d'aquests serveis són serveis lineals (9.434 canals de televisió) i una quarta part són serveis no lineals (3.269 serveis VoD i plataformes per compartir vídeos).
Al voltant d'un de cada quatre (23%) de tots els canals de televisió privats (excloent-ne la televisió local) són de propietat nord-americana i el mateix s'aplica a un de cada deu (8%) de tots els serveis sota demanda i plataformes per a compartir vídeos a Europa. Per a serveis VoD a diversos països, diversos catàlegs es compten com un sol servei. Les carteres de canals de televisió nord-americanes són significativament més grans que les europees: el 71% dels canals dels 10 principals grups de televisió són propietat de cinc empreses nord-americanes.
Tots els agents nord-americans operen plenament a l'àmbit paneuropeu i atenen nombrosos mercats europeus. Les marques Warner Bros. Discovery d'AT&T són pràcticament omnipresents amb 46 mercats europeus coberts.
Onze grups de TV i VoD són presents a, almenys, 30 mercats europeus diferents, nou amb seu als Estats Units.
El nou estudi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual és una nova edició de la publicació Audiovisual Media Services in Europe. Ha estat escrit per la Dra. Agnes Schneeberger, analista del Departament d'Informació de Mercat de l'esmentat Observatori. Un de cada quatre serveis de mitjans audiovisuals a Europa és un servei de vídeo sota demanda. La diversitat dels mitjans audiovisuals europeus es reflecteix en un sector que ofereix un total de 12.703 serveis de mitjans audiovisuals i plataformes de vídeo compartit que estan disponibles de manera àmplia a Europa (desembre de 2023). Al voltant de les tres quartes parts són serveis lineals (9.434 canals de televisió) i una quarta part són serveis no lineals (3.269 serveis VoD i plataformes per compartir vídeos (VSP).
Les audiències locals també tenen un pes significatiu: el 42% dels canals de televisió a Europa són serveis de televisió regionals i locals.
El contingut dels serveis audiovisuals a Europa revela diferències significatives entre serveis lineals i no lineals. Si bé la programació televisiva es defineix en gran mesura per la fragmentació temàtica, els serveis sota demanda i els VSP encara tenen un enfocament clar en continguts d'entreteniment, cinema i ficció televisiva.
Pel que fa a la propietat, el mercat televisiu europeu es divideix en un sector públic amb programació principalment generalista disponible a xarxes TDT i un sector privat que s'ha expandit a canals temàtics de cable, IPTV i satèl·lit. Gairebé tots els serveis sota demanda i VSP són de propietat privada (97%). Els mitjans de servei públic també han entrat al mercat, i han ampliat gradualment els seus serveis d'actualització fins a convertir-los en serveis VOD complets.
Presència dominant dels agents nord-americans al sector europeu de televisió i VoD:
En general, els grups nord-americans tenen una influència substancial al sector audiovisual europeu, amb carteres i presència de mercat significatives en comparació dels seus homòlegs europeus. Al voltant d'un de cada quatre (23%) de tots els canals de televisió privats (excloent-ne la televisió local) són de propietat nord-americana i un de cada deu (8%) de tots els serveis sota demanda i VSP a Europa pertanyen a una empresa nord-americà. Les carteres de canals de televisió nord-americanes són significativament més grans que les europees: el 71% dels canals dels 10 principals grups de televisió són propietat de cinc empreses nord-americanes.
Tots els agents nord-americans operen plenament a nivell paneuropeu i presten serveis a nombrosos mercats europeus. Les marques Warner Bros. Discovery d'AT&T, com Animal Planet, Cartoon Network, Discovery, Eurosport i HBO MAX, estan pràcticament omnipresents amb 46 mercats europeus coberts. Walt Disney, Amazon, Netflix, Comcast i Paramount operen a 40 o més mercats europeus. En general, les iniciatives europees tenen menys presència al mercat en comparació amb les xineses, japoneses i nord-americanes.
Els principals agents paneuropeus són multimarca, com Comcast, actiu als mercats de TV i VoD, o monomarca, com Netflix, centrat en els mercats sota demanda. En diversificar-se, els principals agents construeixen la seva presència sota demanda a mercats on ja tenen presència televisiva. En general, la majoria dels canals situats al top 20 del rànquing van llançar serveis VoD.
Pel que fa als centres establerts, els agents paneuropeus fan servir diferents estratègies. Netflix, per exemple, utilitza una estratègia centralitzada amb un país d'establiment principal des d'on apunta els mercats europeus. La francesa Vivendi utilitza una estratègia multinacional, on normalment un petit nombre de països serveix com a base per dirigir-se a diversos mercats nacionals amb les marques Canal+ i Filmbox+. AT&T, per contra, aplica una estratègia descentralitzada en què un major nombre de centres establerts presten serveis als mercats europeus per difondre les marques Discovery, Eurosport i HBO MAX.
L'establiment més important per als streamers d'una marca és Irlanda. El país és utilitzat com a centre establert exclusiu per la xinesa Huawei i els agents nord-americans Apple, Alphabet i Microsoft.
La línia de finançamentHBF+Europe - Post-production Support, d'Hubert Bals Fund (International Film Festival Rotterdam - IFFR), que promou la participació de productors/es europeus/es com a coproductors minoritaris en projectes cinematogràfics d'alta qualitat de cineastes procedents d'Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica, Orient Mitjà i parts d'Europa de l'Est, ha obert la convocatòria fins al 9 de setembre.
HBF+Europe compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
HBF+Europe - Post-production Support se centra en primeres i segones pel·lícules que es troben en etapa de postproducció avançada.
La productora europea haurà de ser la sol·licitant i qui signarà l'acord de finançament; només el 25% del finançament HBF+EU s'ha de gastar a Europa, el 75% restant es pot gastar a altres llocs.
Ronda de tardor 2024:
Els projectes no han de tenir estrena mundial confirmada fins al novembre de 2024. La data d'estrena al festival i/o a les sales haurà de ser a partir de l'any 2025 en endavant.
El formulari de sol·licitud estarà disponible en línia des de dues setmanes abans de la data límit.
Pagament:
El 50% a la signatura de l'acord de finançament i després de la revisió positiva del finançament total que inclou la verificació de la quota europea total i el contracte de coproducció signat.
El 50% restant després de presentar el primer tall de la pel·lícula i l'aprovació per part de HBF del pla de finançament final (inclòs informe auditat de la subvenció HBF+EU).
Dades clau:
Se seleccionarà un màxim de dos projectes per ronda.
La quantitat màxima atorgada per projecte és de 60.000 euros.
La selecció s'anunciarà al voltant de dos mesos després de la data límit.
És obligatori enviar un rough cut com a part de la sol·licitud. No s'acceptaran talls precipitats.
El contracte haurà d'estar finalitzat per a l'1 de març del 2025.
Requisits per a la sol·licitud:
Només es tindran en compte per a l'avaluació les sol·licituds completes i elegibles.
Totes les sol·licituds s'han de presentar en format digital abans de la data límit de la convocatòria.
La sol·licitud consta de: formulari de sol·litud complet, formulari d'elegibilitat complet i dossier del projecte.
El dossier del projecte ha d'incloure la documentació en anglès següent (fins a 4,8 MB):
Informació del projecte:
Sinopsi.
Rough cut.
Declaració del director/a.
Declaració del candidat/a.
Hauràs d'incloure un document amb una explicació clara dels canvis previstos durant el procés de postproducció.
Antecedents de director/a(s/es) i productor/a(s/es):
Biografia i filmografia del director/a.
Biografia i filmografia de tots els/les productors/es adjunts/es.
Treballs previs del director/a (es poden presentar un màxim de dues obres anteriors a través de Vimeo o YouTube).
Estructura de coproducció:
Estratègia de sostenibilitat mediambiental.
Contracte de coproducció degudament signat (inclou disposicions detallades sobre els aspectes de la coproducció que s'indiquen a l'APÈNDIX 2).
En cas de no tenir un contracte de coproducció, de manera excepcional, s'accepta un deal memo. Després de la selecció es requereix el contracte de coproducció.
Documentació financera (en euros):
Pressupost total detallat.
Pressupost de postproducció detallat.
Pla de finançament detallat.
Estratègia de finançament escrit (incloure notificació de sol·licituds pendents d'altres programes similars de coproducció internacional amb suport d'Europa Creativa MEDIA).
Cartes de confirmació de finançament assegurat.
Pla de despeses de la subvenció HBF+EU (incloure motivació).
Calendari de postproducció i documentació de distribució:
Calendari de producció i postproducció.
Estratègia de distribució i llançament.
Contractes o cartes d'intenció dels possibles socis de la distribució, incloent-hi vendes internacionals.
Data límit: 9 de setembre de 2024
El procés de selecció durarà un màxim de 10 setmanes i consta de dues etapes: avaluació formal i avaluació del comitè.
Els projectes no seleccionats seran notificats sobre el rebuig. Recorda que no és possible tornar a presentar el mateix projecte ja que només es poden avaluar una vegada.
Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport d'Europa Creativa MEDIAStranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França), que competia a la Secció Proxima i que va ser guardonat amb el Premi Proxima Grand Prix.
La pel·lícula ens submergeix en habitacions d'hotel que, de vegades, poden fer la sensació d'aïllament, però alhora ser llars temporals. Aquestes estades són genèriques i idiosincràtiques, diferents en tipus i gènere, però idèntiques pel que fa a la seva naturalesa; són precisament les habitacions d'hotel i els breus indicis de vida que tenen lloc al seu interior.
Stranger és el quart llargmetratge de Zhengfan Yang, que alhora és ser el seu segon llargmetratge de ficció. La pel·lícula va rebre el suport d'Europa Creativa MEDIA via fons de coproducció internacional (HBF+Europe).
El 17 i 18 de juliol de 2024 es duu a terme la segona edició de FFLASH-HUB, Film Festivals Learning and Sharing Hub. Un esdeveniment destinat a la formació, intercanvi d’experiències i creació de xarxa per impulsar el creixement, la internacionalització i l’enfortiment del sector.
La trobada, organitzada per Catalunya Film Festivals amb el suport de l'ICEC i de la nostra oficina, Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, està destinada a professionals de totes les àrees dels festivals de cinema i de les indústries culturals relacionades amb el sector cinematogràfic i inclou conferències, tallers, taules rodones i espais de networking.
La segona edició de FFLASH-HUB presenta un format més pràctic, amb sessions enfocades a aprofundir sobre algunes qüestions d’interès general com el finançament de projectes culturals, la salut mental, els aspectes legals bàsics o els protocols contra els abusos, entre d’altres.
El programade les jornades explorarà diferents itineraris per abordar les millors pràctiques de programació cinematogràfica, mercat audiovisual i sostenibilitat econòmica i mediambiental. A més, se centrarà en aspectes pràctics de la gestió de festivals de cinema i indústries creatives com el desenvolupament efectiu i sostenible d'esdeveniments, qüestions legals i de propietat intel·lectual, comunicació, màrqueting, relacions públiques i patrocini, entre d'altres.
Entre la programació destaca la col·laboració de la Catalunya Film Festivals amb l'Acadèmia del Cinema Català per a adaptar el protocol de prevenció de violències masclistes als festivals i mostres de cinema, tot iniciant un procés de diagnosi per detectar punts crítics i desenvolupar un protocol específic. També s'aprofundirà en la salut mental i el benestar als festivals de cinema, identificant perills, tot abordant la precarietat i presentant mesures de prevenció per promoure entorns de treball més saludables.
Un altre taller explorarà l'ús pràctic de la IA en projectes culturals, tot oferint eines concretes, centrant-se en l'automatització de treballs i les consideracions ètiques.
Com a tancament, s'examinarà el Pacte de Cultura Sostenible, tot destacant-ne els progressos i reptes en la implementació als festivals de cinema, tot compartint exemples concrets i proposant projectes futurs per avançar cap a una cultura més sostenible.
La trobada està destinada a professionals de totes les àrees d'aquests esdeveniments d'Espanya, Europa, dels països del Mediterrani i Iberoamericans. Després d'una primera edició amb gran èxit i interès, FFLASH-HUB es consolida com una oportunitat única per als professionals del sector dels esdeveniments culturals. Gràcies a una proposta formativa atractiva, formadors de primer nivell i una visió sostenible, FFLASH-HUB converteix durant dos dies Barcelona en l'epicentre del sector cultural d'àmbit internacional.
Productors/es d'arreu del món poden presentar projectes de llargmetratges per a la selecció oficial de Feature Films i projectes de sèrie per a la selecció oficial de Co-Pro Series.
Els projectes seleccionats s'anunciaran a mitjans de gener de 2025 i el catàleg respectiu es posarà a disposició de tots els participants registrats unes tres setmanes abans de l'esdeveniment.
Feature Films (Pel·lícules de ficció):
Cada any se seleccionen entre 20 i 25 apassionants projectes de llargmetratge per forjar associacions internacionals de coproducció i finançament durant reunions individuals programades prèviament.
Des del 16 d'agost del 2024, productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 21 de setembre de 2024.
Requisits:
Estar definits com a llargmetratges de ficció amb potencial de mercat internacional i d'estrena als cinemes.
Ser adequats per a la coproducció internacional i oberts a coproductors.
Poder presentar un guió complet en anglès.
Tenir un pressupost que oscil·li entre el milió d'euros (mínim) i els 20 milions d'euros.
Comptar amb un mínim del 30% del finançament tancat, o bé tenir ja fons de producció aconseguits al seu país d'origen.
L'empresa productora ha d'haver fet almenys una coproducció internacional.
No haver iniciat rodatge encara.
Excepcions per al pressupost del 2025:
Pressupost mínim: 600.000 euros per a projectes provinents de regions amb suport del World Cinema Fund o de Llatinoamèrica, Centreamèrica i Carib, Àfrica, Orient Mitjà, Centre i Sud-est asiàtic, Caucas, Bangla Desh, Nepal, Mongòlia, Sri Lanka, Ucraïna o Sud-est europeu.
Els projectes cinematogràfics amb directors que hagin presentat pel·lícules en anys anteriors a la Berlinale, es poden presentar amb menys del 30% de finançament assegurat.
Les empreses productores ucraïneses establertes que hagin coproduït i estrenat internacionalment un llargmetratge en els darrers tres anys poden presentar un projecte sense finançament confirmat. L'origen del projecte ha de ser d'Ucraïna, ha de tenir el guió llest i l'empresa respectiva pot presentar un projecte sota aquesta regla d'excepció.
Sol·licitud:
Formulari d'inscripció emplenat (habilitat des del 16 d'agost de 2024).
Tractament / Exposició en anglès (cinc a vuit pàgines, aprox. 4.000-5.000 paraules).
Cinc pàgines d'extracte de guió o guió complet.
Pla de finançament (en euros, indicant amb precisió quins elements estan confirmats, així com el timeline dels elements no confirmats).
Mostra de l'obra prèvia del director (com a enllaç).
Moodbook/Visuals.
De manera voluntària, és possible presentar un dossier del projecte o un PDF fusionat amb material addicional recopilat que pugui ser útil, com ara el concepte de sostenibilitat, el concepte de màrqueting, les cartes d'intenció, etc.
Co-Pro Series (Sèries de televisió):
Al voltant de 10 projectes de sèrie de televisió se seleccionaran d'entre totes les candidatures presentades. Es realitzaran pitchings de presentació i reunions individuals a la recerca de socis internacionals de coproducció i finançament, al 10è esdeveniment Co-Pro Series Pitch and Networking, que es durà a terme el 20 i el 21 de febrer de 2024.
Des del 16 d'agost del 2024 productors/es d'arreu del món poden presentar les seves candidatures.
Data límit: 5 d'octubre del 2024.
Els projectes han de:
Ser la primera temporada d'una sèrie o minisèrie d'alta qualitat.
Tenir potencial de coproducció internacional.
Estar a la recerca de socis internacionals per fer una coproducció.
Els projectes poden:
Ser enviats per productors/es d'arreu del món.
Estar en desenvolupament o en fase de finançament (amb finançament tancat o sense, però encara no en fase de producció).
Tenir o no tenir socis confirmats com un canal de televisió o un distribuïdor a bord.
Sol·licitud:
Formulari d'inscripció emplenat (habilitat des del 16 d'agost de 2024).
One Pager (una a dues pàgines de pitch/presentació del projecte).
Tractament del pilot (cinc a vuit pàgines aprox. 4.000-5.000 paraules) o guió.
Bíblia de la sèrie (Personatges, univers, visió de conjunt de la temporada).
Escena de diàleg (cinc pàgines de guió en anglès).
Pla de finançament (en euros, indicant amb precisió quins elements estan confirmats, on s'ha sol·licitat suport, així com si s'esperen respostes i quan s'esperen).
Al novembre de 2024, productors/es experimentats/des, finançadors, agents de vendes internacionals, així com representants de fons cinematogràfics, broadcasters i distribuïdors podran presentar la sol·licitud per participar al Berlinale Co-Production Market 2025.
Els participants han d'estar interessats en nous projectes per coproduir o cofinançar i no han de tenir com a objectiu principal presentar els seus propis projectes. Les empreses productores hauran d'haver realitzat, almenys, una coproducció internacional els darrers tres anys.
El Co-Production Market Berlinale és part de l'European Film Market i és una iniciativa del Festival Internacional de Cinema de Berlín, una divisió dels esdeveniments culturals del govern federal a Berlín (Kulturveranstaltungen des Bundes in Berlin GmbH - KBB).
Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de MDM - Mitteldeutsche Medienförderung GmbH.
El proper 22 de juliol AGORA Film Market, que es durà a terme de l'1 de novembre al 31 de desembre de 2024, obrirà la convocatòria. Es tracta d'una iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIA en què cada any participen més de 200 pel·lícules.
Aquest mercat de Thessaloniki International Film Festival opera només en línia via Cinando (plataforma que també compta amb el suport de MEDIA i que és accessible només a professionals de la indústria i convidats de premsa).
El mercat establert a Grècia permet que hi participin títols internacionals que se sumen a la vídeo llibreria de cada edició. Aquesta vídeo llibreria presenta pel·lícules de la Selecció Oficial de l'esmentat festival paral·lel, cintes prèvies de directors que participen al Crossroads Co-production Forum, llargmetratges grecs premiats al Drama International Short Film Festival i altres títols addicionals amb vendes o sense, entre d'altres.
L'objectiu principal d'AGORA Film Market és assistir els cineastes per trobar agent de vendes internacionals i distribuïdor mentre es proporciona l'oportunitat de ser descobert per altres festivals i membres de la premsa.
El mercat de cinema funciona principalment com a pont que connecta els productes de la indústria del cinema amb l'exhibició cinematogràfica.
Recordem que les pel·lícules que ja han estat enviades per participar al programa del festival no hauran de ser reenviades per a l'AGORA Film Market.
Obertura de convocatòria: 22 de juliol de 2024
Data límit: 14 d'octubre del 2024.
Per obtenir el màxim de la participació de cadascun/a, l'organització suggereix als participants d'AGORA Film Market que adquireixin una acreditació AGORA des d'aquest enllaç.
Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es rodarà a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà el 2025 a Max i a 3Cat.
La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez ('La maternal').
'Pubertat' està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.
El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d'un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.
Sinopsi
L'harmonia d'una comunitat es veu truncada per una denúncia d'agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.
Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.
‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
La 6a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d'uns 20 experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), i que es durà a terme dimarts 24 de setembre a Potsdam-Babelsberg, ha seleccionat ja les quatre empreses que hi participaran com a propietaris de reptes.
L'empresa alemanya Phont està especialitzada en subtitulats creatius automatitzats amb IA i disseny innovador. La plataforma polonesa team4setdona suport als cineastes estudiants a treballar en xarxa i a trobar feina i equip. Fundat l'any 2004, Invida Production Studio és l'estudi d'animació i producció més gran d'Eslovènia. I el museu del cinema Národní filmové muzeum - NaFilM de la capital txeca és el primer museu d'aquest tipus al país.
En el següent pas, els cocreadors poden presentar-se, fins al 15 d'agost de 2024, per utilitzar la seva experiència per desenvolupar conjuntament propostes de solucions per als reptes empresarials d'aquests quatre projectes a MediaTech SPRINT.
Se cerquen experts/es en les àrees de finançament, màrqueting, noves tecnologies (IA, aprenentatge automàtic, processament del llenguatge natural, avatars animats), subtitulació, llenguatge de signes, models de negoci basats en plataformes, aspectes legals, estratègies de sortida al mercat, desenvolupament de públic, producció i educació audiovisual, distribució/venda/ llicències, desenvolupament de continguts. L'experiència d'àmbits relacionats com la música, l'art i la salut també és molt benvinguda.
Tots i totes els i les participants rebran una entrada gratuïta per a la Conferència MediaTech Hubels dies 25 i 26 de setembre a Potsdam.
Data: dimarts 24 de setembre a Potsdam-Babelsberg
Reunió introductòria el dilluns 23 de setembre al vespre a Berlín Si hi esteu interessats, podeu enviar preguntes a: sprint@ced-bb.eu
Challenge Owner 2024
Invida Production Studio- Ljubljana (Eslovènia). Fundat l'any 2004, Invida Production Studio és l'estudi d'animació i producció més gran d'Eslovènia.
Museu Nacional del Cinema - Praga (República Txeca). El museu del cinema 'Národní filmové muzeum' (NaFilM) de la capital txeca és el primer museu d'aquest tipus a la República Txeca.
Phont - Frankfurt del Main (Alemanya). L'empresa alemanya PHONT està especialitzada en subtitulats creatius automatitzats amb IA i disseny innovador.
team4set - Katowice (Polònia). La plataforma polonesa dóna suport als cineastes estudiants a treballar en xarxa i a trobar feina i equips.
L'objectiu d'aquesta línia és promoure solucions de màrqueting innovadores destinades a desenvolupar audiències de pel·lícules amb el suport d'Eurimages en el marc del Programa de Suport a la Coproducció.
S'adreça a productores que treballen en coordinació amb agents comercials internacionals, agències de comunicació i, si escau, distribuïdores que ja estan implicades en el projecte. Per tant, s'anima a les productores a desenvolupar i implementar estratègies de màrqueting i desenvolupament de públic en una fase inicial de producció per tal de maximitzar el potencial de l'audiència i la distribució.
Aquest programa pretén donar suport a un màxim de 15 pel·lícules a l'any, amb un límit de 50.000 € per pel·lícula. Aquest suport es concedeix en format de subvenció a fons perdut. L'objectiu és que aquesta selecció de pel·lícules amb el suport d'Eurimages s'estreni en un nombre més gran de territoris i arribi a un públic més ampli en aquests territoris.
Per sol·licitar el suport, els/les productors/es delegats/des de les pel·lícules en qüestió han de:
haver rebut la carta de notificació de suport a la coproducció d'Eurimages (o haver signat un acord de suport),
haver signat un acord o un contracte amb un agent de vendes internacional, i
no haver organitzat ja la primera projecció de la pel·lícula en qüestió en un festival o la primera presentació en un mercat.
La publicació de la convocatòria està prevista per al proper 30 d'agost, i la data límit de presentació de sol·licituds serà, en principi, el 28 d'octubre de 2024.
Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.
NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024).
Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
En cas que les empreses de vendes tinguin dues pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.
Import disponible
Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 euros per sol·licitud, a més del finançament general de l'FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri, l'equitat i la inclusió de gènere a tots els festivals i mercats de cinema.
La 12a edició de l'International Classic Film Market de Lumière Festival, que es durà a terme del 15 al 18 d'octubre de 2024a Lió (França) amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria.
El sector del cinema patrimonial es troba en plena expansió gràcies a la revolució de les normes de conservació i al desenvolupament dels mitjans de difusió. Ens trobem en un moment en què el públic internacional mostra un gran interès pel cinema clàssic, i on les oportunitats són nombroses.
Per aquesta raó, aquest esdeveniment us permetrà trobar nous socis, establir contactes, reunir-vos i fer negocis. Gràcies a aquest mercat, únic al món, el negoci internacional del cinema patrimonial s'informa, es valora i es dinamitza.
Beneficis:
Instal·lacions adequades: nous espais i una superfície ampliada per organitzar reunions i operacions comercials, amb una sala de projecció dedicada i demostracions, a més d'espais privilegiats per a exposició i reunions one to one.
Accés a una programació millorada: quatre dies de debats, taules rodones, panorames i focus. S'oferiran continguts especialitzats, en forma d´intercanvi d´experiències, casos pràctics i trobades.
Xarxa àmplia: un lloc de trobada mundial de tots els agents de la cadena industrial, com ara venedors (titulars de drets, titulars de catàlegs, productors i distribuïdors), compradors (canals de televisió, plataformes VoD i SVoD, editors de DVD i BluRay), proveïdors tècnics i de serveis (laboratoris, editors de programari o advocats), broadcasters (exhibidors, festivals i cinemateques), finançadors, institucions i promotors de projectes.
Acreditació presencial:
Brinda accés a una varietat de serveis, que inclouen:
Programa de reunions editorialitzades.
Eines de xarxa.
Horaris de recepció.
Serveis addicionals de pagament.
Projeccions de cinema.
Per tenir accés a la venda d'entrades de totes les sessions de Lumière Festival (excepte sessions especials i dins del límit de places disponibles), us podeu subscriure, a més de amb la vostra acreditació MIFC, a una acreditació professional (tarifa preferencial de 40 euros). Aquesta subscripció es fa a través del departament d'acreditacions de Lumière Festival.
Acreditació per a estudiants:
S'ha engegat una acreditació per a estudiants de carreres cinematogràfiques que dona accés als mateixos serveis que l'acreditació presencial, prèvia presentació d'un justificant de formació i una breu descripció del projecte professional en subscriure's.
Acreditació connectada:
Podràs unir-te a la comunitat de cinema clàssic de manera remota i tindràs accés a:
Repetició als continguts (amb retard de 24 hores): taules rodones, conferències, tallers i programacions, amb traducció francesa/anglès.
Mòdul digital per concretar cites amb altres persones acreditades al mercat.
Directori professional en línia per contactar professionals durant tot l'any.
Data límit: 20 de setembre de 2024 (tarifa reduïda Early Birdfins al 16 de juliol de 2024).
Tarifes de participació: Coneix les tarifes segons el tipus d'acreditació i les dates disponibles a través d'aquest enllaç.
Els representants d'empreses que s'acreditin per primera vegada (acreditació presencial), a partir del 17 de juliol del 2024 es beneficiaran d'una tarifa preferencial (-10%).
Els productors/es de llargmetratges europeus (ficció, documentals, animació) en producció o postproducció estan convidats a presentar els seus projectes a European Work in Progress Cologne (EWIP), que es durà a terme del 14 al 16 d'octubre de 2024, just abans del Festival de Cinema de Colònia (17-24/10/2024).
Es tracta d'una gran oportunitat per tancar el finançament de projectes i conèixer distribuïdors internacionals, agents comercials, representants de festivals i productors/es experimentats/des d'arreu d'Europa.
EWIP compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La data límit de presentació de projectes és l'1 de setembre de 2024.
Per trobar socis per a la distribució, la venda o el cofinançament, els productors seleccionats presenten els seus projectes de ficció, documentals o animació a distribuïdors, agents de vendes, canals de televisió, festivals i financers d'arreu d'Europa. Se seleccionaran fins a 30 projectes amb alt potencial internacional.
A més, EWIP també ofereix reunions individuals, taules de debat, tallers, esdeveniments nocturns i oportunitats informals de treball en xarxa. Els projectes poden optar a premis que inclouen serveis de postproducció per valor de 50.000 €.
Qui s'hi pot presentar?
Productors/es de (co)produccions europees i internacionals amb almenys un país europeu vinculat en la fase posterior de la producció que busquen tancar un buit en el finançament final o trobar socis adequats per a una estratègia de llançament internacional adequada. Els participants seleccionats ja haurien de poder mostrar algun material produït.
La data límit d'inscripció és l'1 de setembre de 2024
S’hi podran inscriure fins al dilluns 16 de setembre a les 14 h del migdia aquelles produccions catalanes (llargmetratges de ficció, documentals i d’animació) estrenades a sales durant el 2024 (amb una permanència en pantalla mínima de set dies no necessàriament consecutius), entenent “pel·lícula catalana” la que compta amb un mínim del 20% de producció local i acredita la participació de talent català, almenys, amb 6 punts, distribuïts en un mínim de 3 categories, segons estipulen les Bases.
Com a novetat d'enguany, desapareix la categoria a Millor pel·lícula de televisió, i s’incorporen criteris concrets referents a la preselecció de curtmetratges, entre els quals destaca la trajectòria a festivals. Un total de 15 curtmetratges passaran a la primera ronda de votacions, dels quals un mínim de 8 hauran de ser en VOCAT.
Canvis de l’any passat que es mantenen vigents l'any 2024
Als XVII Premis Gaudí, les categories d’interpretació, so, efectes visuals, i maquillatge i perruqueria, continuaran computant 1 punt per cada professional català inscrit com a cap d'un dels seus subdepartaments (disseny de so, so directe i mescla; perruqueria i maquillatge; i efectes físics i digitals), excepte si es tracta de la mateixa persona realitzant dues especialitats de la mateixa categoria alhora, que només computarà 1 punt en total.
D’altra banda, pel que fa a les bases del Premi a Millor música original, la composició musical haurà d’haver estat creada expressament per a la pel·lícula, ocupant com a mínim un 15% del metratge total i sigui, com a mínim, el 51% de tota la música del film.
Així mateix, dins de la Comissió de preselecció documental, el nombre de títols preseleccionats per passar a la primera volta de votació equivaldrà a 2 /3 dels documentals inscrits, és a dir, com més documentals s’inscriguin, més títols optaran com a candidats a Millor pel·lícula documental.
Curtmetratges i pel·lícules europees
Pel que fa als curtmetratges, podran participar-hi tots els curts qualificats entre l’1 d’octubre de 2022 i el 30 de setembre de 2024 que no s'hagin presentat anteriorment als Premis Gaudí. Els títols inscrits seran valorats per una comissió de preselecció externa designada per la Junta Directiva de l'Acadèmia, que seleccionarà 15 curtmetratges per entrar a la cursa dels Premis en la categoria de Millor curtmetratge.
De la mateixa manera, una comissió de preselecció s'encarregarà d'escollir les 10 pel·lícules europees, estrenades a Catalunya entre el 20 d'octubre de 2023 i el 18 d’octubre de 2024, que competiran en la primera ronda de votacions a la categoria de Millor pel·lícula europea.
Es continua treballant per la diversitat
Mantenint la línia de treball sobre la diversitat iniciada el 2021, l’Acadèmia del Cinema Català tornarà a recollir dades sobre edat, gènere, orientació sexual, diversitat funcional, origen ètnic o racial i classe social tant dels personatges que apareixen a la pantalla, com de l’equip humà que ha fet possible les pel·lícules inscrites.
Codi de conducta contra l’assetjament sexual
Les bases dels XVII Premis Gaudí inclouen un codi de conducta a través del qual s’estableix una política de tolerància zero amb les conductes que atemptin contra els drets de les persones, i, molt particularment, amb les agressions verbals, físiques i/o sexuals que es puguin cometre en l’organització i celebració dels actes que conformen la cursa dels Gaudí. Amb aquest pas, l’Acadèmia referma el seu compromís de crear un model reproduïble a tot el sector, que contribueixi a la transformació estructural necessària per erradicar les violències masclistes dins la indústria.
Les produccions es podran inscriure telemàticament mitjançant la plataforma següent fins al dilluns 16 de setembre a les 14 hores.
Segons ha expressat el jurat, el film, a través d'un tractament "atrevit, intel·ligent i enginyós", retrata la violència institucional present en els processos migratoris.
El jurat, format per la consultora especialitzada en diversitat de projectes audiovisuals Salima Jirari, el productor Edmon Roch, l’actriu Anna Alarcón i el director David Moragas, i presidit per l’actriu Marta Molins, ha valorat un film que “parla de la burocràcia a la qual se sotmeten les persones en processos migratoris, així com de la violència institucional adherida a aquests actes, especialment en les relacions que s'estableixen entre el sud i el nord global, però també de les fronteres, tant les oficials com les reals, les que ens imposen i les que ens posem. I ho fa amb un atreviment, intel·ligència i enginy que li han generat un recorregut internacional fins a convertir-se en un dels millors debuts audiovisuals dels darrers anys. I sempre amb l'esperit de la creativitat, innovació i risc, però també amb el repte de connectar amb el màxim públic possible, que havia definit la producció del gran Pepón Coromina."
El jurat també ha volgut fer una Menció especial per al documental 'Toda una vida', de Marta Romero, una pel·lícula de gran "delicadesa, creativitat i generositat" que mostra la vida dels avis de la cineasta, el Paco i la Trini, travessada per l'amor, la tendresa i l'Alzheimer.
El guardó ha estat lliurat per Marta Molins, membre del jurat i presidenta honorífica del Premi Pepón Coromina, en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català, que s'ha celebrat a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova.
Aquest guardó de l’Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l’aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.
Es tracta d'un programa d'educació oberta, amb les característiques següents:
Tipus: Curso de formació professional.
Temps: 12 setmanes.
Inici: Primavera 2025.
Lloc: Viborg, Dinamarca.
3D Character Animation compta amb un entorn dinàmic d'aprenentatge i molt creatiu. Oferix l'oportunitat única d'aprendre amb professionals actius a la indústria i amb desenvolupar les habilitats tècniques i artístiques en el camp de l'animació de personatges 3D.
El curs combina els següents elements clau del programa de la llicenciatura en animació de personatges en un curs semestral: “Animation Software and Production 2”, “Animation Basics 3” i “Advanced Animation”. Les dotze setmanes del programa inclouen conferències, assignacions i mini produccions, que creixen en intensitat, al camp de l'animació de personatges 3D (van des del concepte fins a l'acabat).
S'oferirà una introducció a la indústria del programari del modelatge i animació estàndard, Autodesk Maya, i a l'animació de personatges 3D.
S'orientarà mitjançant una sèrie d'exercicis dissenyats per transferir els principis de l'animació bàsica fins a la plataforma 3D. El pla d'estudis se centra en la comprensió de la mecànica corporal i en l'acció física amb els conceptes bàsics de l'animació (avançant gradualment cap a conceptes més sofisticats, com ara el parkour i la interacció i acabant amb una introducció a l'animació de personatges de quatre potes).
El curs finalitza amb un examen de portfoli que consta en un vídeo que compilaràs a partir dels exercicis realitzats. A més, hauràs de redactar un treball escrit de dues a quatre pàgines on reflexionis sobre el teu procés d'aprenentatge. L'examen es qualifica.
Quins beneficis obtindràs?
Curs intensiu desenvolupat amb l'ajuda de professionals ben connectats de la indústria.
Tutors de la indústria que tenen coneixements actualitzats i provats en producció.
Ensenyament pràctic cada dia des del matí fins a la tarda.
Accés durant les 24h, els set dies de la setmana a la teva pròpia estació de treball personal amb programari estàndard de la indústria.
Materials didàctics.
Accés a equips.
Assistència amb l'allotjament a la ubicació del curs i consells de viatge.
Pertinença a una xarxa professional.
Qui hi pot participar?
Es valorarà altament l'experiència en animació que tinguin els sol·licitants, però també s'admeten sol·licitants amb altes habilitats tècniques en programari 3D.
Com presentar-s'hi?
Caldrà proporcionar un CV, una carta de motivació, i un showreel/portfolio. Poden ser exercicis simples en varietat de formats (com: 2D, 3D, stop-motion, cut-out, etc.).
Si teniu un número CPR, simplement utilitzeu-lo amb NemID per iniciar sessió a través d'aquest enllaç.
Si encara no teniu un número CPR, entreu amb el vostre correu electrònic. Se us enviarà un enllaç, el qual haureu d'entrar i seleccionar “Educational programmes”, “Continuing and further education” i buscar “3D Character Animation” a la cantonada superior dreta.
Tarifa de participació: 4.225 euros (DKK 31.500).
Data límit: 31 de gener de 2025.
En cas de ser acceptat, rebreu una carta d'acceptació d'una a dues setmanes després de la data límit de la convocatòria.
Coneix més sobre aquest programa de formació a través d'aquest enllaç.
Si tens dubtes o consultes pots contactar amb Per Kristensen (gerent de projectes, desenvolupament de talent i habilitats): prs@via.dk
3D Character Animation de VIA University College compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Documentary Campus ha obert la convocatòria de Masterschool 2025. La data límit per presentar-hi projectes documentals és l'1 de desembre de 2024.
Aquest programa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA és una finestra única per a projectes de no ficció que busquen prosperar als mercats internacionals, així com per finançar i produir amb èxit formats originals basats en fets reals.
Masterschool cerca:
16 projectes en etapa de desenvolupament amb fort potencial internacional.
Tot tipus de continguts i formats factuals: Sèries de TV, one-offs, documentals creatius. També projectes multiplataforma, web o realitat virtual, així com projectes d'animació.
Són benvinguts sol·licitants d'arreu d'Europa que tinguin experiència als seus mercats nacionals.
Embarca't en un viatge de formació i desenvolupament de deu mesos juntament amb més de 30 cineastes europeus. Canviarà la teva carrera professional a través de:
Cinc workshops amb experts de renom internacional.
Tres webinars.
Tutoria individual durant tot l´any.
Consultoria one to one amb experts de la indústria.
Àmplies oportunitats de networking.
Propi Pitching Forum (octubre del 2025).
Podràs trobar la teva veu, desenvolupar la teva història i navegar al mercat mundial, ja que tindràs formació personalitzada en habilitats com:
Estratègies narratives per a no ficció.
Disseny d'audiències i màrqueting en línia.
Pitching professional.
Coproducció i finançament internacional.
Producció d'impacte i assumptes legals.
I molts més…
Qui hi pot participar?
Cineastes professionals i prometedors dels països membres de la UE o dels països que participen a Europa Creativa MEDIA.
Projectes factuals en desenvolupament, de tots els mitjans (TV, cinema, VR, interactiu, etc.).
Projectes adaptats per al desenvolupament internacional. És important que els projectes tinguin un argument sòlid que atregui un ampli públic internacional.
Projectes que no hagin estat presentats internacionalment.
Els sol·licitants han de tenir els drets dautor del projecte.
Documentary Campus està compromès amb la diversitat, l'equitat i la inclusió.
Com presentar-s'hi?
Presenta la teva candidatura mitjançant FilmFreeway.
Hauràs de preparar la documentació següent:
Tractament: Màxim dues pàgines de proposta d'esquema de la història, un tagline i una sinopsi breu d'aproximadament deu línies.
Accés: Evidència d'accés als personatges i institucions principals. Això es pot presentar com una declaració escrita o com un tractament i/o com a part del material visual del teu teaser (NOTA: els comunicats dels protagonistes han d'estar signats per a una segona sessió de Masterschool).
Pressupost: primer esborrany del pressupost i del pla de finançament.
Trailer: Teaser o reel de personatges (màxim tres minuts) de diversos protagonistes (NOTA: si no tens material gravat, si us plau envia un mood board que expliqui visualment la direcció d'estil o la sensació general que persegueix).
Perfil: Informació de lequip de producció. Foto de perfil del director/productor, CV i, si escau, perfil de la companyia de producció.
Vídeo de presentació: Breu vídeo (màxim quatre minuts) explicant la teva motivació per formar part de Masterschool.
Showreel: Un breu showreel de la teva obra prèvia (màxim tres minuts).
Recomanació: Carta de recomanació d'un commissioner, finançador i/o productora o distribuïdora experimentada.
Nota: Tots els documents escrits de la sol·licitud han d'estar en format PDF i han de presentar-se en anglès. Les sol·licituds incompletes no es tindran en compte.
Tarifa: L'organització cobreix les despeses de formació als cinc tallers, un/a mentor/a i un/a tutor/a per projecte, assistència a mercats cinematogràfics (despeses de viatge, allotjament, manutenció, honoraris del mercat), costos de personal, professors i organització, viatges d'investigació (viatges, allotjament, despeses). Més informació.
Formació, desenvolupament, treball en xarxa. Un programa d'un any de durada centrat en tres setmanes intensives de desenvolupament professional a través del treball en el desenvolupament de projectes de ficció, documental i sèrie de televisió.
Dates:
Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2025.
Taller 2: juny de 2025 (dates i llocs exactes pendents de confirmació).
Taller 3: Tessalònica (Grècia) a l'octubre de 2025 (data exacta pendent de confirmació).
Participants:
EAVE Producers Workshops'adreça aproductors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l'àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).
Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d'entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d'una setmana de durada.
Com funciona?
La meitat dels participants assisteixen amb projectes i és un mitjà excel·lent de desenvolupament a través d'un enfocament intensiu en el projecte amb altres companys i experts durant tot l'any. L'altra meitat dels participants assisteix al programa per enfocar-se a desenvolupar les empreses o carreres. La majoria dels participants que assisteixen amb un projecte també porten el seu guionista durant les dues primeres setmanes, cosa que permet que productor/a i guionista es beneficiïn junts/es de sessions individuals amb experts en guions.
Durant els dos primers tallers, els participants treballen en grups dirigits per experimentats productors i amb diversos especialistes en anàlisi de guió, desenvolupament i finançament de la producció, aspectes legals de la coproducció, màrqueting, llançament/estrena, packaging etc.
Els graduats d'EAVE s'uneixen a una xarxa única de productors europeus actius que formen una de les columnes vertebrals de la indústria. A més, els participants i membres d'EAVE es beneficien d'associacions amb els principals festivals i mercats cinematogràfics europeus on EAVE facilita la participació dels graduats.
Calendari: Les entrevistes amb una preselecció de candidats/es es duran a terme a la tardor de 2024 i la selecció s'anunciarà al desembre de 2024.
Si us plau, hauràs d'ajuntar tots els documents següents en un únic arxiu PDF juntament amb el formulari de sol·licitudemplenat com a portada. Si us plau, esmenta el teu cognom al nom del fitxer.
A/ Sol·licitants amb un projecte:
Sobre tu:
Carta de motivació (les teves raons principals per presentar-t'hi i què vols aconseguir, etc.).
Currículum amb una o dues pàgines.
Breu descripció de la teva companyia de producció o de les teves activitats professionals.
Llista de les produccions de la teva empresa: en desenvolupament, en preproducció i una selecció d'aquelles ja estrenades.
Si ets empleat/da d'una gran empresa: si us plau, explica el teu rol i responsabilitat dins de la companyia i llista de projectes en què has dut a terme un rol de lideratge (esmenta també quins).
Si a més sol·licites una beca: breu carta de motivació explicant els motius pels quals la sol·licites.
Si et trobes aplicant per a una beca disponible per a residents europeus i per a ciutadans que s'identifiquen com a negres, indígenes o persones de color, si us plau clarifica i inclou la teva motivació. Si us plau, consulta les beques disponibles i els criteris d'atorgament en aquest enllaç.
Fotografia de perfil.
Sobre el projecte:
Sinopsi duna pàgina.
Una pàgina màxim explicant l'audiència i els objectius principals del projecte (p.ex. èxit financer, circuit de festivals i premis, entreteniment, provocació, impacte emocional a l'audiència o canvi a la societat, etc.).
Pressupost estimat de producció en euros.
Pla de finançament en euros.
Tractament complet o guió. Si vols presentar-t'hi amb un projecte de sèrie de televisió: hauràs d'incloure tractament complet o guió del primer episodi i l'esquema general de la història de la sèrie (si és presentat amb divisió d'episodis: màxim una pàgina per episodi).
Confirmació de pagament per la quota d'inscripció de 100 euros (no aplicable si ja t'has presentat anteriorment al programa).
Si encara no disposeu d'un guió, si us plau envieu un tractament. Si actualment només tens un guió en llengua original, si us plau pots enviar un tractament en anglès. Una versió en anglès del guió ha d'estar disponible un mes després de la selecció.
B/ Sol·licitants sense projecte que volen treballar en el desenvolupament de la seva carrera:
Carta de motivació (les teves raons principals per presentar-s'hi i què vols aconseguir, etc.).
Currículum amb una o dues pàgines.
Breu descripció de la teva companyia de producció o de les teves activitats professionals.
Llista de les produccions de la teva empresa: en desenvolupament, en preproducció i una selecció d'aquelles ja estrenades.
Si ets empleat/da d'una gran empresa: si us plau, explica el teu rol i responsabilitat dins de la companyia i llista de projectes en què has dut a terme un rol de lideratge (esmenta també quins).
Si sol·licites una beca disponible per a residents europeus i per a ciutadans que s'identifiquen com a negres, indígenes o persones de color, si us plau clarifica i inclou la teva motivació. Si us plau, consulta les beques disponibles i els criteris d'atorgament en aquest enllaç.
Fotografia de perfil.
Confirmació de pagament per la quota d'inscripció de 100 euros (no aplicable si ja t'has presentat al programa anteriorment).
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha obert la convocatòria per formar part de la xarxa i rebre finançamenta partir de 2025. La data límit per presentar-s'hi és el 15 de setembre de 2024.
Fundada el 1992 amb finançament d'Europa Creativa MEDIA i del CNC, Europa Cinemas compta amb 1.263 cinemes (3.121 pantalles) a 783 ciutats i 39 països.
Dins dels països MEDIA, la xarxa és present amb 1.180 cinemes (2.830 pantalles) a 740 ciutats europees de 33 països.
La nova convocatòria per pertànyer a la xarxa i rebre finançament està oberta actualment per a qualsevol cinema d'un país membre d'Europa Creativa MEDIA que compleixi els requisits que es descriuen a continuació.
Objectius de la xarxa:
Augmentar i diversificar la programació a sales, així com la freqüentació de pel·lícules europees prioritàriament no nacionals.
Donar suport a les iniciatives europees dels exhibidors adreçades al públic jove.
Desenvolupar una xarxa de sales d'exhibidors que permetin accions conjuntes als àmbits nacional i europeu.
Donar suport a les pràctiques innovadores de promoció de pel·lícules i de comunicació amb el públic.
Bases:
Cal destacar que l'ajut general s'estableix per trams, des de 15.500 euros per una pantalla fins a 73.000 euros per 30 pantalles. S'assigna de la manera següent:
El 80% com a contrapartida d'una programació europea prioritàriament no nacional calculada en nombre de sessions.
El 20% per fomentar les iniciatives dels exhibidors adreçades al públic jove (ajuda fins a un màxim de 10.000 euros).
Les sales poden optar a bonificacions que complementen l'ajuda general:
Una bonificació per la diversitat de nacionalitats europees representades a la programació.
Una bonificació per la programació de pel·lícules guardonades amb el Label Europa Cinemas.
Una reunió a l'abril del Comitè de validació analitza els resultats dels cinemes membres de la xarxa i proposa el pagament de l'ajut si els objectius contractuals han estat complerts.
A partir de 15 pantalles beneficiàries dins un mateix conveni, cada pantalla beneficiària suplementària donarà dret a un ajut de 1.500 euros. La suma de l'ajuda de Públic Jove està delimitada a 10.000 euros. La quantitat màxima (programació i públic jove) de suport per a un mateix conveni no podrà excedir els 73.000 euros.
Pel que fa al nombre mínim de projeccions anuals per a les sales permanents és de 520 euros. S'accepta un límit reduït de 370 projeccions pels cinemes de pantalla única o pels cinemes que funcionin en condicions particulars.
Finalment, el nombre mínim d'entrades a 12 mesos és de 30.000 entrades.
Data límit: 15 de setembre de 2024 (per a l'admissió del teu cinema a la xarxa amb data 1 de gener de 2025).
La convocatòria s'adreça a cineastes, guionistes i productors/es locals emergents que tinguin un projecte de curtmetratge que vulguin desenvolupar a escala europea.
European Short Pitch és una iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que combina la mentoria en desenvolupament de curtmetratges amb un esdeveniment de pitching i networking. Els participants són seleccionats amb el seu projecte de curtmetratge i assisteixen tant a un Taller de Desenvolupament acompanyat de tutors reconeguts com a un Fòrum de Coproducció que reuneix professionals del sector d'arreu d'Europa.
European Short Pitch selecciona 12 projectes per participar al programa.
Qui s'hi pot presentar?
Equips creatius de guionistes, directors/es i productors/es;
20 de setembre de 2024: data límit de presentació de sol·licituds;
A partir de desembre de 2024: selecció dels participants;
13-17 de gener de 2025 (dates pendents de confirmació): Taller de guió (en línia);
Juny de 2025 (dates pendents de confirmació): Fòrum de coproducció (in situ als Països Baixos i en línia);
Quota de participació
La quota de participació per a una persona per projecte és de 700 euros. La quota cobreix la matrícula, així com l'allotjament i la manutenció en cas de sessió residencial. La quota no cobreix les despeses de viatge, que aniran a càrrec dels participants. European Short Pitch accepta un màxim de 3 persones per projecte; Els participants addicionals han de cobrir les seves pròpies despeses: allotjament, manutenció i desplaçament.
Berlinale Talents ha obert la convocatòria per participar a la nova edició, que es durà a terme del 15 al 20 de febrer de 2025 a Berlín (Alemanya).
Fundat l'any 2003, Berlinale Talents és el programa de desenvolupament de talent del Festival Internacional de Cinema de Berlín per als 200 millors cineastes emergents, creadors de sèries de ficció i agents clau de la indústria del cinema del món.
S'adreça a professionals del cinema i la televisió amb un historial de treball, i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Berlinale Talents actualment està destinat a directors/es, productors/es, guionistes, actors/actrius, dissenyadors d'audiències (comissaris, cineastes o creadors de festivals), compositors/es musicals, directors/es de fotografia, distribuïdors/es, editors/es, crítics/ques de cinema, dissenyadors/es de producció, agents de vendes internacionals, dissenyadors/es de so i escenògrafs digitals.
El talent comporta la responsabilitat de compartir, i tot el seu programa se centra no només en allò que els experts han d'oferir, sinó també en allò que els seus talents poden aportar al grup. Les aportacions de tots i cadascun i la interacció entre els participants impulsen les sessions i són un valuós afegit al tapís dels sis dies.
Professionals elegibles:
Per ser elegible, cal haver realitzat almenys un llargmetratge, dos curtmetratges, una sèrie de ficció o una pel·lícula per a televisió d'alta qualitat. Aquesta obra prèvia haurà d'haver estat projectada a festivals, estrenada a cinemes o emesa àmpliament.
Els estudiants només són admesos en casos molt excepcionals, per exemple, si han treballat prèviament a la indústria del cinema. Si encara no compleixes aquests criteris, no et preocupis: futures edicions t'esperen.
La Comissió Europea ha publicat un nou informe, amb un estudi adjunt, sobre l'aplicació de les mesures destinades a promoure les obres europees per part dels serveis de mitjans audiovisuals.
L'informe forma part d'un exercici de seguiment periòdic, tal com estableix la Directiva 2010/13/UE (també coneguda com a Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals). Per primera vegada, aquest informe periòdic té en compte les noves obligacions introduïdes per la Directiva (UE) 2018/1808, que modifica la Directiva 2010/13/UE, mitjançant l'enfortiment de les normes de promoció de les obres europees per part dels serveis de mitjans audiovisuals.
L'informe cobreix els anys del 2020 al 2021 tant per als serveis no lineals de vídeo a la carta (VOD) com per als serveis lineals de radiodifusió i es basa en informes nacionals proporcionats pels Estats membres i en un estudi independent.
No tots els Estats membres havien transposat totalment la Directiva (UE) 2018/1808 al final del període de referència d'aquest informe, que també incloïa l'inici de la pandèmia de la COVID-19. Tot i així, l'informe ofereix primers coneixements sobre l'aplicació de les noves obligacions i els desenvolupaments rellevants del mercat. Pel que fa als marcs legals nacionals, l'informe descriu els principals canvis en les legislacions nacionals.
Pel que fa als serveis de VOD, l'informe mostra que els agents de VOD han continuat augmentant els seus ingressos i el seu nombre global ha augmentat a la UE.
Pel que fa als serveis de radiodifusió, l'informe pren nota de l'estancament dels ingressos i del nombre total de canals de televisió.
Segons els informes nacionals proporcionats pels Estats membres, les quotes d'obres europees i d'obres independents, en general, s'estan implementant molt i per sobre dels llindars.
L'informe també ofereix informació sobre les obligacions d'inversió financera en obres europees introduïdes per alguns Estats membres.
Les principals conclusions es poden consultar a l'informe següent, a més d'un informe més detallat sobre l'aplicació de les disposicions pertinents.
S'hi cobriran tant l'arxiu audiovisual tècnic com els temes tecnològics, tot centrant-se en les darreres tendències i desafiaments.
Aquest programa està destinat a professionals europeus i internacionals que treballen en el camp dels arxius audiovisuals i està enfocat principalment a aquells/es professionals que ja dominen els fonaments de l'arxivat audiovisual però que estiguin preparats/des per actualitzar i aprofundir en els seus coneixements.
Se seleccionaran catorze participants.
Temes (llista no exhaustiva):
Cadena tècnica d'arxiu audiovisual.
Estratègia de digitalització i especificacions tècniques.
Solucions de codi obert per arxivar.
Pla de gestió de riscos i recuperació en desastres.
Últimes novetats en preservació digital.
IA aplicada a la restauració d'arxius audiovisuals.
Impacte ambiental de l'arxiu digital.
Dates: La formació es durà a terme a la RAI a Torino (Itàlia) durant cinc dies del 2 al 6 de desembre de 2024.
Quota de participació: Cobreix l'organització de la sessió de formació, la creació i la producció del programa i els materials, així com la remuneració dels professionals que en comparteixen el coneixement.
Participants sense beca: 1.200 euros.
Participants amb beca: 700 euros.
Beques: Pots sol·licitar-ne una demostrant en una carta de presentació la teva necessitat de suport financer i la impossibilitat d'obtenir aquest finançament per part d'una institució al teu país.
MEDIA Stands ha obert el termini d'inscripció per assistir a MIPCOM, el principal mercat d'entreteniment i contingut que es durà a terme del 21 al 24 d'octubre del 2024 a Cannes (França).
MIPCOM pot ser descrit com la fira de televisió i professionals més gran de l'entreteniment d'arreu del món i és un dels esdeveniments més esperats de l'any. Enguany el País d´Honor del mercat és Espanya.
Hi podràs buscar socis internacionals de producció, tancar acords i trobar oportunitats de negoci.
A més dels serveis dels estands d'Europa Creativa MEDIA, els sol·licitants amb èxit poden tenir un descompte early bird per a MIPCOM i MIP Junior.
Apunta-t'hi abans del 12 d'agost de 2024 per tenir una tarifa de 820 euros a MIPCOM i 740 euros a MIP Junior (IVA no inclòs).
A partir del 12 d'agost, les tarifes continuaran creixent fins a 870 euros per a MIPCOM i 810 euros per a MIP Junior (IVA no inclòs).
L'organització agraeix especialment les sol·licituds tant de beneficiaris de MEDIA com de les empreses de països amb baixa capacitat de producció audiovisual. També rep amb entusiasme sol·licituds d'empreses que no han estat abans a MIPCOM.
Data límit:21 de setembre de 2024. Tingues en compte que les places s'acaben. Si vols assistir-hi, inscriu-t'hi aviat.
Mediterranean Film Institute ha fet pública la selecció de participants als seus tallers MFI Script 2 Film Workshops2024, que enguany celebren la 25a edició, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA des de l'inici, l'any 2000.
Entre els projectes seleccionats en figuren dos amb participació catalana:
'Pínkala', escrit i dirigit pels catalans Juanjo Jiménez i Pere Altimira, i produït per la gallega Luisa Romeo (Frida Films)
A més, de la resta de l'Estat espanyol també figura el projecte coproduït amb Suïssa 'Selva', de la valenciana Elena López Riera, produït per la suïssa Eugenia Mumenthaler.
Un total de 32 projectes i cinc aprenents participaran a les diverses seccions dels tallers, que tindran lloc a les illes del sud-est de l'Egeu.
L'organització ha seleccionat 23 guions de llargmetratge, tres guions de sèries, sis projectes documentals i cinc estudiants sense projecte propi, tots ells rebran desenvolupament de guió i formació en equip.
Un total de 53 participants de 19 països diferents, juntament amb formadors, personal, convidats i estudiants assistents al programa, viatjaran a l'illa volcànica de Nisyros. Aquesta trobada formarà una comunitat de més de 100 persones, totes dedicades al treball intensiu i l'aprenentatge mutu.
La sessió inaugural dels tallers de cinema MFI Script 2 Film Workshops 2024 està programada íntegrament a Nisyros, del 21 de juny al 3 de juliol.
La selecció completa per als MFI Script 2 Film Workshops 2024 és la següent:
MFI Film LAB
Baba - Mustafa Duygulu, Kevin Meul, Thomas Drijver (Turquia, Països Baixos)
Becoming Other White - Matus Krajnak (Eslovàquia)
Big Baby Betty - Araceli Lemos, Joel Garber, Konstantinos Vassilaros (Grècia, EUA)
Boys of Summer - Emilios Avraam, Tonia Mishiali, Marinos Charalambous (Xipre)
The Burlaks - Gatis Ungurs, Paula Laurinovica, Kristele Pudane (Letònia)
Cittadina 113 - Andamion Murataj (Albània)
Cruel Human Behavior - Rafal Skalski, Marek Baranowski, Maciej Kubicki (Polònia)
Why the F*** Am I So Sad? - Nela Märki, Martin Rattini (Suïssa, Itàlia)
Participants sense projecte (formadors en formació)
Christina Gkiourgkiai (Grècia)
Dimosthenis Kontes (Grècia)
Tonje Landsnes Joa (Noruega)
Hadeel Lawi (Palestina, Jordània)
Catherine Williams (UK)
MFI Script 2 Film Workshops és un programa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA que ofereix una plataforma per al desenvolupament de guions i projectes efectius de llargmetratges, sèries i documentals europeus i internacionals.
Cada any consisteix en quatre sessions de tallers basats en treball grupal, sessions Q&A (preguntes i respostes), casos d’estudi, consultoria individual i desenvolupament global de metodologies per als projectes participants.
Calendari2024:
Primera sessió: 21 de juny al 3 de juliol de 2024 a l’illa de Nisyros (Grècia).
Segona sessió: Agost/setembre de 2024. Online.
Tercera sessió: 19 al 27 d’octubre del 2024 a l‘illa de Rodes (Grècia).
LUX Audience Award i Europa Cinemas han obert la convocatòria del nou programa dedicat a la promoció del cinema europeu destinat a joves professionals de l'exhibició de la Unió Europea.
El programa ofereix oportunitats de formació i networking.
Com funciona?
L'organització d'Europa Cinemas seleccionarà 27 joves professionals, un de cada país de la Unió Europea, per representar i promocionar el LUX Audience Award a l'àmbit nacional i europeu.
Els i les participants assistiran a un programa completament finançat, del 16 al 19 de setembre de 2024, incloent l'anunci oficial de les pel·lícules nominades a l'esmentat premi del Parlament Europeu.
Qui s'hi pot presentar?
Professionals joves menors de 30 anys que treballin a sales de cinema i que compleixin els requisits següents:
Joves professionals que treballin als cinemes en programació, comunicació, màrqueting, desenvolupament de públic, etc.
Fins als 30 anys
Empleat/da fix del cinema per als anys 2024 i 2025
La data límit per presentar-s'hi és el 7 de juliol de 2024.
Els objectius d'aquest programa són:
Promoure el LUX Audience Award: Augmentar la consciència del LUX Audience Award i les seves cinc pel·lícules europees nominades entre el públic de tota la UE.
Implicar els joves professionals: oferir oportunitats als joves professionals de la indústria cinematogràfica per contribuir activament a la promoció del cinema europeu.
Crear sinergies per enfortir el cinema europeu: facilitar la col·laboració entre els cinemes nacionals, les oficines d'enllaç del Parlament Europeu i les comunitats locals per millorar el diàleg i la comprensió culturals.
Animem a tots els i les candidats/tes elegibles a aprofitar aquesta oportunitat de participar en aquesta prestigiosa iniciativa. No perdis l'oportunitat de formar part d'un programa que no només celebra el cinema europeu sinó que també fomenta el desenvolupament professional i la col·laboració internacional.
Entre els seus guions figura el de 'The Queen', d'Stephen Frears (pel·lícula protagonitzada per Helen Mirren). Morgan té altres crèdits, com ser guionista de 'The Crown' o 'El Desafío - Frost contra Nixon'.
A continuació, aquests són els passos a seguir per entrar a la competició:
La setena edició de Series Lab Hamburg, esdeveniment de desenvolupament i coproducció que ajunta vint productors/es europeus/es amb projectes de sèrie de televisió d'alta gamma en desenvolupament i en recerca de socis internacionals per a finançament, es va dur a terme a Hamburg (Alemanya), del 18 al 20 de juny del 2024.
Quatre experts internacionals en guió van treballar amb els equips als seus projectes.
A més, hi va haver un espai de mercat amb 20 finançadors/es europeus/es, des de commissioning editors encarregats a agències de vendes internacionals.
Per part de l'Estat espanyol, va participar en aquesta trobada la guionista, directora i productora catalana Anna Bofarull, de Kaboga Films, amb el projecte de sèrie 'Precarious Girls'.
Series Lab Hamburg persegueix les prioritats generals de la Comissió Europea en matèria de sostenibilitat i diversitat dins l'organització de l'esdeveniment, els equips i els projectes seleccionats.
El fons Eurimages ha fet pública la resolucióde la segona convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 31 llargmetratges, inclosos 6 documentals i 3 animacions, per un import total de 8.760.000€.
Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació catalana:
Wolf Grrrls! ('Salen las lobas'), de Claudia Estrada Tarascó, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 500.000€. També compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA (Slate Development d'Alba Sotorra Produccions). (Ficció)
'Permanent Being' ('Ser Permanente'), de Juan Palacios, en coproducció amb Països Baixos, que rebrà 50.000€. (Ficció Experimental)
'Olivia and the Invisible Earthquake' ('L'Olívia i el terratrèmol invisible'), d'Irene Iborra Rizo, en coproducció amb França i Bèlgica, que rebrà 500.000€ (Animació).
'La Baleine' ('La Balena'), de Sylvère Petit (França), en coproducció amb Bèlgica i Espanya, que rebrà 200.000€. (Ficció)
Entre els beneficiaris també figura el següent documental amb participació de la resta de l'Estat espanyol:
'Moon Diary', de Vanessa Del Campo (Bèlgica), en coproducció amb Espanya i Països Baixos, que rebrà 90.000€ (Documental).
Dels 31 projectes de coproduccióseleccionats, 13 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 49,54% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta segona convocatòria de 2024 són:
'Bells of Kabul', de Chabname Zariab (França) - 390.000€ (França, Alemanya, Bèlgica). (Ficció)
AGORA Works in Progress, que es durà a terme del 3 al 7 de novembre de 2024 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i en el marc del Thessaloniki International Film Festival, ha obert la convocatòria de llargmetratges de ficció en etapa de postproducció.
La convocatòria està oberta per a pel·lícules en etapa de postproducció, que tinguin vincle amb regions del Mediterrani i del Sud-est d'Europa. Es presentaran davant d'agents de vendes internacionals, distribuïdors, productors, plataformes d'streaming i programadors de festivals. L'objectiu és trobar finançament per finalitzar els projectes, així com assegurar vendes internacionals, estrenes a festivals o reservar reunions amb socis potencials.
Quins països són elegibles?
Poden presentar-s'hi els professionals procedents d'algun dels països següents: Espanya, Albània, Algèria, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, República Txeca, Egipte, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Israel, Itàlia, Jordània, Kosovo, Líban, Líbia, Malta, Moldàvia, Montenegro, Marroc, Macedònia del Nord, Palestina, Polònia, Portugal, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Síria, Tunísia, Turquia i Ucraïna.
Properament s'anunciarà quin és el país convidat a aquesta edició.
Normes i regles generals:
Se seleccionaran de vuit a deu llargmetratges de ficció.
La selecció es basa principalment en la qualitat del material visual, així com en els elements artístics i l'storyline de la pel·lícula. Altres factors a incloure a la sol·licitud són la pel·lícula prèvia del director/a i la trajectòria de l'empresa productora.
La selecció manté l'equilibri en la representació entre els països, les regions, els gèneres i els temes abordats.
Només se seleccionaran estrenes, la qual cosa converteix les pel·lícules presentades en una oportunitat exclusiva perquè els programadors de festivals, els agents de vendes i els distribuïdors descobreixin les noves pel·lícules que sorgeixen a la regió just a temps per a la propera temporada del circuit de festivals.
A més:
Els materials de sol·licitud i els subtítols han d'estar en anglès.
Només s'accepten projectes de llargmetratge de més de 60 minuts.
S'accepten tots els gèneres, tret dels llargmetratges documentals.
Una empresa productora o productor/a podrà presentar fins a dos projectes.
A la carpeta de sol·licitud, els titulars del projecte hauran d'indicar si el projecte ha participat en altres tallers i mercats (inclosa la data), així com les sol·licituds pendents. Hauràs d'indicar si és la primera vegada que es presenta el projecte, si escau.
El comitè de selecció es compon de l'equip d'AGORA, l'equip de programació internacional del festival i l'equip de programació de Greek Film Festival. La selecció final es fa per decisió dels assessors internacionals i del director d'AGORA, segons l'administració del festival.
Dates clau:
Notificació de participació: finals de setembre de 2024.
Online Workshop: finals de setembre / principis d'octubre de 2024.
AGORA Works in Progress (Tesalónica): 3 al 7 de novembre de 2024.
Online Meetings: 8 de novembre de 2024
Com presentar-s'hi?
Si el vostre projecte està en procés de rodatge o en postproducció, podeu completar el formulari de registre d'AGORA Works in Progress.
Haureu d'acompanyar la vostra sol·licitud d'un mínim de fragments o escenes seleccionades de 25 minuts de la vostra pel·lícula en un enllaç web segur.
Assegureu-vos de completar el formulari acuradament ja que un cop completat no es podran fer canvis. La informació de la vostra sol·licitud s'utilitzarà per al catàleg, en cas de ser seleccionat.
Data límit:6 de setembre de 2024.
Premis:
Del jurat:
Authorwave Post-production Award: serveis creatius de postproducció d'imtge.
119 Marvila Studios Award: serveis de mescla de so.
ERT AGORA Works in Progress Award: 2.000 euros per a un projecte grec.
Independents:
Onassis Film Award: 10.000 euros per a un projecte grec participant a AGORA (Crossroads Co-Production Forum o AGORA Works in Progress).
Què passa si el meu projecte és seleccionat?
Un cop seleccionat un projecte, el/els/la/les director(s)/a(es) i productor(s)/a(es) són convocats a participar a l'esmentat taller preparatori en línia de caràcter obligatori el setembre de 2024.
Es recomana que tant el/la director/a com el/la productor/a estiguin presents durant els cinc dies d'AGORA Works in Progress (almenys un representant del projecte haurà de ser-hi present). Un calendari de reunions per projecte s'enviarà uns dies abans que comenci el programa. A més, s'hi organitzen reunions addicionals segons disponibilitat.
Els projectes acabats hauran d'acceptar esmentar la participació a AGORA Works in Progress afegint el logotip als crèdits.
La 16a edició de Weird Market - Mercat Internacional d'Animació, Videojocs i New Media, que es durà a terme a València de l'1 al 6 d'octubre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert oficialment les convocatòries de projectes fins al 25 de juliol.
El mercat rebrà projectes en cinc apartats diversos: animació i videojocs, transmèdia, websèries, jocs de taula i còmics.
La convocatòria de projectes d'animació i videojocs s'adreça, un any més com a pont cultural, gràcies a l'àmbit lusoespanyol. A més, RTVE, Movistar Plus i el Festival d'Annecy continuen com a col·laboradors atorgant diversos reconeixements com: Premi projecte curt Movistar Plus, Premis RTVE (millor projecte de videojoc, projecte de videojoc més innovador i videojoc Weird Plus) o Premi Annecy-MIFA al millor projecte de sèrie de jove creador.
La categoria de projectes new media, innovadors i transmèdia europeus continua sent un gran referent continental sobre les noves tendències. A més, aquest any es compta amb l'apartat internacional de web sèries d'animació, així com les convocatòries adreçades a projectes europeus de jocs de taula i projectes europeus de còmics.
Al mes de setembre de 2024, l'organització donarà a conèixer tant la selecció oficial que serà inclosa al catàleg, com els projectes seleccionats per ser presentats durant Weird Market de la mà dels seus creadors.
Convocatòries:
Projectes lusoespanyols:
Destinada a empreses o productores registrades al territori espanyol o portuguès que compten amb projectes d'animació i videojocs. Està oberta a totes les tècniques d'animació i formats a les categories de curtmetratges, llargmetratges, sèries d'animació i videojocs.
Projectes de new media, innovadors i transmèdia europeus:
La convocatòria inclou tots els projectes d'animació, videojocs o noves aplicacions de la tecnologia que completin, també que reforcin l'experiència i el desenvolupament transmèdia i estiguin realitzats, produïts o coproduïts per països europeus.
Weird Market dedica un any més aquesta convocatòria a web sèries d'animació internacionals que vulguin donar-se a conèixer en els diferents estats de producció (preproducció, producció o finalitzat).
La convocatòria està dedicada a projectes de jocs de taula europeus que vulguin donar-se a conèixer als seus diferents estats de producció per tal de promocionar i ajudar al desenvolupament i la distribució de la indústria europea dels jocs de taula.
La convocatòria està dedicada a projectes europeus de còmic en els seus diferents estats de producció i l'objectiu dels quals és animar joves dibuixants, il·lustradors i guionistes a presentar les seves obres originals, on destaquin la creativitat, la innovació, l'experimentació, així com ressaltar la transcendència del còmic i la il·lustració com a mitjans de comunicació i transferència d'idees.
Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.
NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024).
Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
En cas que les empreses de vendes tinguin dues pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.
Quin import està disponible?
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 euros per sol·licitud, a més del finançament general de l'FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri, l'equitat i la inclusió de gènere a tots els festivals i mercats de cinema.
El festival internacional de documentals i pel·lícules d'animacióDOK Leipzig ha obert la convocatòria per presentar-se a la 8a edició de DOK Short n' Sweet. La data límit per presentar-s'hi és el 15 d'agost de 2024.
El programa consisteix en la realització de pitchings de curtmetratges que busquen finançament i distribució (ja siguin curtmetratges documentals, curtmetratges documentals d'animació o curtmetratges d'animació).
Què busquen?
Petits projectes de curtmetratges en totes les fases, des del desenvolupament fins a la finalització.
Totes les formes de documental, documental animat i film d'animació.
Curts amb un fort punt de vista i visió creativa.
Màxim de 30 minuts de durada.
Sèries de curtmetratges hi poden participar.
DOK' Short n'Sweet es durà a terme el 30 d'octubre de 2024 com a part de la 67a edició del festival DOK Leipzig.
Per a més informació sobre com participar amb un projecte i sobre com presentar-s'hi, consulta a continuació les bases per a la presentació de projectes.
MAVISE, de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, és una base de dades fàcil i senzilla, de lliure accés, sobre els serveis audiovisuals i la seva jurisdicció a 42 països europeus i al Marroc.
Amb actualització mensual, permet fer cerques interactives als registres de les autoritats de regulació europees de l'audiovisual i/o als ministeris, tot exportant-ne els resultats.
A més, MAVISE serveix com a base de dades centralitzada que proporciona informació de la jurisdicció de cada país en matèria de canals de televisió, serveis on-demand i plataformes de vídeos compartits disponibles a l'àrea econòmica europea (de conformitat amb l'Audiovisual Media Services Directive 2018/ 1808).
Compta amb el rastreig de:
9.399 canals de televisió.
3.230 serveis sota demanda.
98 plataformes de vídeo compartit.
MAVISE, de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, compta amb el suport d´Europa Creativa MEDIA.
El programa líder de coproduccions entre Europa i Àsia EAVE Ties That Bind d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs renova l'associació amb el mercat principal de continguts d'entreteniment asiàtic Asia TV Forum & Market (ATF) i anuncia la convocatòria oberta del segon laboratori adaptat específicament a les necessitats de la indústria de l'animació.
Després de l'èxit de l'edició de 2023, aquestes dues iniciatives uneixen forces per oferir l'ATF x TTB Animation Lab & Pitch 2024, que reunirà productors/es amb projectes d'animació procedents d'Àsia i Europa amb potencial i el desig exprés d'explorar noves oportunitats de finançament i coproducció, així com nous mercats i noves audiències als dos continents.
Aquesta iniciativa única per als productors/es dedicats a l'animació i als seus projectes complementarà l'EAVE Ties That Bind Àsia-Europe Co-Production Workshop.
Què és ATF x TTB Animation Lab and Pitch?
L'Animation Lab reuneix productors/es seleccionats/des amb projectes d'animació entre Àsia i Europa i ofereix un coneixement al mercat de l'animació en matèria de finançament i coproducció entre tots dos continents.
Consta de dues sessions intensives de preparació online a la tardor, seguides d'un laboratori i altres activitats in situ amb decision makers de renom de la indústria el desembre de 2024.
L'objectiu d'aquesta formació és preparar els i les participants per al llançament al mercat i per al pitch dels seus projectes, que tindran lloc a l'Àsia TV Forum & Market (ATF) a Singapur.
El programa seleccionarà entre vuit i deu projectes d'animació (quatre-cinc per cada país d'Àsia-Pacífic i d'Europa).
Els formats acceptats inclouen llargmetratges d'animació, així com formats de televisió (sèries o minisèries) i curtmetratges en etapa de desenvolupament o finançament. S'atorgarà preferència als projectes amb un alt potencial creatiu, així com als que tinguin imatges interessants, potencial de coproducció i capacitat per viatjar a través de les fronteres i els continents.
El programa no és obert a continguts per a edat escolar i es donarà prioritat als projectes adreçats a joves, famílies i adults.
Tres sessions:
Dos dies de sessions de preparació en línia amb experts (28 i 29 d'octubre de 2024).
Els objectius principals de la primera sessió en línia són:
Obtenir informació sobre les oportunitats de finançament entre Europa i Àsia.
Rebre retroalimentació sobre els plans i les estratègies de finançament.
Dos dies de sessions de preparació en línia amb experts (18 i 19 de novembre de 2024).
Els objectius principals de la segona sessió en línia són:
Comprendre com preparar i estructurar un packaging pel mercat internacional.
Refinar la presentació i entrega d'un pitch de qualitat.
Laboratori presencial a l'esmentat mercat (3 al 6 de desembre de 2024 a Singapur).
Els objectius principals de la presència a ATF Market a Singapur són:
Participar a les sessions de laboratori amb els decision makers claus.
Networking amb els companys/es assistents.
Participar a l'ATF Open Pitch per mostrar projectes.
Unir-se a la sessió de matchmaking seleccionada amb experts i decision-makers europeus i asiàtics.
Condicions de participació:
No hi ha cap tarifa d'inscripció o participació.
Tots/es els i les participants seleccionats/des hauran de cobrir les despeses de viatge i allotjament a Singapur.
S'estan mantenint converses amb els fons nacionals i regionals, així com amb agències de promoció d'Europa i Àsia per cobrir completament els costos dels participants.
Un nombre limitat de beques parcials de viatge i allotjament estan disponibles amb prioritat per a sol·licitants de països o regions que no ofereixen beques per a aquest tipus desdeveniments (també per a participants en situació comprovada de necessitat de suport financer).
Els projectes seleccionats rebran dos acreditacions d'accés total a ATF.
La selecció s'anunciarà, com a molt tard, el setembre de 2024.
Procés de selecció en dues fases:
A la primera fase, el comitè de selecció avaluarà cadascuna de les sol·licituds rebudes. S'avalua separadament segons criteris estructurats per crear una llista restringida de projectes.
La selecció final serà realitzada pel coordinador i el curador de la formació: en una convocatòria conjunta revisaran i discutiran els projectes preseleccionats per tal de conformar el grup final de participants.
La decisió final es prendrà un mes abans de la primera sessió en línia, comentada i aprovada per EAVE i FVG. Després es notificarà als participants i se'ls demanarà que confirmin l'assistència en el termini d'una setmana.
La sol·licitud l'ha de presentar el productor/a que tingui la majoria dels drets.
Se sol·licita la següent informació:
Biografia curta del productor/a, director/a, guionista (80-170 paraules per cadascun).
Experiència formativa prèvia del productor/a. Carta de motivació per participar-hi (500-1000 paraules).
Títol del projecte.
Logline (100 paraules).
Sinopsi (250 paraules).
Link de visualització al teaser/tràiler/test d'animació (si està disponible).
Link de visualització a material visual.
Breu presentació de l'empresa productora (70-130 paraules).
Llista completa de les produccions de l'empresa que marqui clarament quins projectes estan en desenvolupament, preproducció, producció o estrenats i quin va ser el paper del sol·licitant en aquests projectes (arxiu .doc o .pdf, mida màxima de càrrega 10 MB).
Logo de l'empresa productora en arxiu .pdf, en format vectorial, mida màxima de càrrega 10 MB.
Tractament: fins a 10 pàgines (si està disponible, fitxer .doc o .pdf, mida màxima de càrrega 10 MB).
Data límit: 20 d'agost del 2024.
Animation Lab & Pitch 2024 de Ties That Bind és organitzat per EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs amb la col·laboració de Friuli Venezia Giulia Audiovisual Fund, Udine Far East Film Festival i TAICCA. Aquest programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Tots els projectes es beneficiaran de sessions de formació dedicades amb experts i mentors, l'objectiu dels quals és posar els seus responsables en contacte amb socis potencials, expandir la seva xarxa a la indústria i, alhora, intercanviar coneixements i experiència en coproducció, mercats i finançament internacional.
El laboratori té l'objectiu de proporcionar eines i orientació per treballar de manera internacional amb la nova generació de professionals, així com comprendre millor el potencial internacional dels seus projectes. A més, els/les productors/es tindran l'oportunitat de connectar amb un públic més ampli de decision makers en participar a TFL Meeting Event.
Cada equip amb projecte es beneficiarà de:
Sessió en línia de guió.
Workshop intensiu de quatre dies.
Pitch final de presentació davant de productors/es internacionals.
Una credencial (només per a productors/es) per a TFL Meeting Event.
Durada:
TFL Italia - Boost IT Lab es durà a terme del 18 al 21 de novembre de 2024 a Torí (quatre dies) més dos dies opcionals de participació, només per a productors/es, a TFL Meeting Event (del 21 al 23 de novembre de 2024).
Qui hi pot participar?
La convocatòria per a projectes s'adreça a dos grups principals:
Productors/es italians/es emergents en equip amb directors/es que ja hagin tingut un reconeixement nacional i/o internacional, i estiguin fent els primers passos a la coproducció internacional.
Productors/es internacionals (no italians) en equip amb directors/es que ja hagin tingut un reconeixement nacional i/o internacional, i que estiguin treballant en un projecte en què pugui participar un soci minoritari italià.
Els i les productores han de presentar-se amb un projecte de llargmetratge (ficció o documental creatiu) en etapa de desenvolupament, per al que aspirin a trobar socis internacionals.
Idioma de treball:
Totes les activitats, reunions i esdeveniments es duran a terme en anglès. Per això és essencial un bon coneixement de l'anglès per poder participar-hi. A més, tot el material escrit ha d'estar traduït.
Quota de participació: 2.500 euros (més IVA, si correspon) per projecte (com a màxim dos participants per projecte).
La quota inclou un pla a mesura d'activitats de formació, presentació i esdeveniments de networking.
Les despeses de viatge, allotjament i part dels àpats corren a càrrec dels participants. La participació a TFL Meeting Event (només per a productors/es) inclou allotjament, àpats i totes les activitats de l'esdeveniment.
En cas de selecció, els i les sol·licitants hauran de confirmar la seva disponibilitat total per a tots els dies del taller.
Beques:
Gràcies al suport dels socis de TFL, les beques següents (totals o parcials) estaran disponibles després de la selecció a Boost IT Lab 2024:
ECAM garanteix la selecció d'un projecte de llargmetratge en desenvolupament escollit a La Incubadora 2024, i cobreix la totalitat de la quota de participació d'un equip amb projecte (productor/a i director/a-guionista).
A més, Film Centre of Montenegro i Film Commission Regione Campania garanteixen la participació de projectes procedents de Montenegro i de la Regió de Campania, respectivament.
Com presentar-s'hi?
Accedeix al formulari online i envia el teu projecte aquí.
Abans d'iniciar el procés de sol·licitud s'haurà de crear un compte a la pàgina de visitants de TFL.
Els materials requerits - que s'han d'enviar tots junts en un únic PDF (màx. 10 MB) i en anglès - són:
Carta de motivació que expliqui per què vols formar part d'aquest programa (màxim una pàgina).
Sinopsi (màxim una pàgina).
Nota d'intenció sobre el projecte (màxim una pàgina).
Concepte artístic i referència audiovisual.
Enllaços web a pel·lícula(es) prèvia(es) del director/a.
Biografies del productor/a, director/a i guionista (si està a bord).
Perfil de l'empresa productora (màxim una pàgina).
Pressupost detallat (en euros) i pla de finançament detallat -inclosa l'estructura de la possible coproducció (noms i/o països de les empreses potencials i percentatges de finançament de cada país)-, així com formulari suggerit per al pla de finançament.
Calendari de desenvolupament i producció.
Estratègia de màrqueting i distribució (màxim tres pàgines).
Ties That Bind és un programa de formació per a les coproduccions entre Europa i Àsia.
Els i les participants treballaran amb professionals de primer nivell de la indústria dels dos continents. Les sessions se centraran en el desenvolupament de guions, en les coproduccions entre Àsia i Europa, en finançament públic i privat a les dues regions, en pitching, en màrqueting i en distribució. Durant Focus Àsia, a Údine, es reuniran amb destacats agents de vendes internacionals, finançadors i possibles coproductors asiàtics i europeus.
Ties That Bind està destinat a productors/es europeus/es i asiàtics/ques centrats/des en el desenvolupament de projectes. L'organització selecciona cada any cinc productors/es europeus/es i cinc productors/es asiàtics/ques. A més de llargmetratges de ficció, el programa és obert a sèries de televisió o a pel·lícules d'animació en desenvolupament. També s'encoratja a la participació dels directors/es al curs.
Workshop 2: del 27 d'abril a l'1 de maig de 2025 a Údine (Itàlia) en un marc col·laboratiu amb Udine Far East Film Festival i amb Focus Asia.
Quotes de participació:
Participants amb un projecte en desenvolupament: 600 euros.
Els i les participants que se centrin en el desenvolupament de projectes tindran la possiblitat d'assistir al taller amb el director/a del projecte. En aquest cas, la quota de participació per als directors/es és de 200 euros i inclou les despeses de matrícula i manutenció durant l'estada al taller.
Participants centrats en el desenvolupament d'una carrera: 400 euros.
La tarifa inclou les despeses de matrícula, allotjament i manutenció durant l'estada al taller.
Entre els casos d'èxit amb treball realitzat a Ties That Bind figuren, els últims anys: 'Tiger Stripes', d'Amanda Nell Eu (Setmana de la Crítica 2023); 'Mammalia', de Sebastian Mihailescu (Berlinale Forum 2023), 'Leonor Will Never Die', de Martika Escobar (World Cinema Dramatic Special Jury Award: Innovative Spirit al Festival de Sundance 2022); 'Autobiography', de Makbul Mubarak (FIPRESCI Award a millor pel·lícula al Venice Horizons 2022); 'To the North', de Mihai Mincan (Venice Horizons 2022); 'Arnold is a model student', de Sorayos Prapapan (Filmmakers of the Present Locarno 2022); 'Moneyboys', de C.B. Yi (Un Certain Regard, Festival de Cannes de 2021); 'Holy Emy', d'Araceli Lemos (Premi Menció Especial a Locarno 2021); 'Whether the Weather is Fine', de Carlo Francisco Manatad (Premi del Jurat Jove a Locarno 2021); 'The Seen and Unseen', de Kamila Andini (Gran Premi del Jurat de Generation 14plus a la Berlinale 2018) i 'A Yellow Bird', de K. Rajagopal (Setmana de la Crítica 2016).
Ties That Bind està organitzat per EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs amb la col·laboració de Friuli Venezia Giulia Audiovisual Fund,Udine Far East Film Festival i TAICCA. Aquest programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Més informació: Contacta amb Alessandra Pastore (coordinadora de Ties That Bind) al e-mail: tiesthatbind@eave.org
Des de 2016 més de 700 cinemes d’aproximadament 40 països han participat en aquest esdeveniment, tot oferint una magnífica programació que inclou prèvies, pel·lícules per a joves audiències i clàssics de la història del cinema europeu.
Amb convidats especials, debats i exhibicions, aquest esdeveniment d’un dia sempre és tan multifacètic com el cinema europeu en si mateix.
Properament, més informació per celebrar en aquesta data la diversitat del cinemaeuropeu arreu del món.
TV Beats és el lloc de trobada on connectar amb els agents clau del mercat internacional de les sèries de ficció. S'hi conviden a representants de canals de televisió i de plataformes de VoD, productors/es, guionistes i altres professionals de la indústria.
Aquest esdeveniment busca principalment presentar projectes de sèries de ficció d'alta gamma amb potencial de distribució a agents de vendes internacionals. El Co-Financing Market dona l'oportunitat als responsables de projectes d'organitzar reunions amb possibles finançadors, socis i broadcasters.
El 2024, vuit projectes de sèrie de ficció en desenvolupament i en recerca de diferents associacions es presentaran al programa. Una selecció de premis s'atorgarà per als millors projectes del mercat.
La motivació per participar a les activitats d'aquest mercat és donar un gran pas endavant, ja que l'organització presenta enguany el Series Co-Production Development Award (dotat amb 50.000 euros i destinat a fomentar col·laboracions creatives en coproducció de sèries mentre empodera els/les productors/es independents). El premi forma part del programa pilot de coproduccions de sèries, una iniciativa del Consell d'Europa que es troba oberta per a productors/es independents de tots els Estats membres d'Eurimages.
Format:
Els i les participants tindran l'oportunitat de presentar els seus projectes en pitching i tenir reunions d'indústria durant la seva estada a Tallin (Estònia). Els i les participants rebran 'feedback' directe d'un jurat internacional, podran participar a les classes magistrals de TV Beats i atendre els diferents panels o converses que es duran a terme durant el TV Beats Forum.
Elegibilitat de projectes:
Per poder participar i qualificar, el projecte de sèrie haurà de reunir les condicions següents:
Ser un projecte de sèrie de ficció.
Estar en desenvolupament.
Tenir potencial de distribució internacional.
Buscar cofinançament o coproductors/es.
Tenir un cert finançament ja assegurat.
Documentació a proporcionar:
Juntament amb la sol·licitud al TV Beats Co-Financing Market, caldrà adjuntar:
Pitch deck complet / bíblia de la sèrie.
Guió de l'episodi pilot.
Pla de finançament i pressupost que inclogui la quantitat confirmada de finançament.
Documents addicionals que caldrà proporcionar a l'hora de presentar-se a l'Eurimages Series Co-Production Development Award:
Estratègia per a més codesenvolupament del projecte, tot incloent informació sobre com les es compartiran les tasques entre les empreses codesenvolupadores.
Plans per a mesures d'implementació sostenible a fi de reduir l'impacte mediambiental.
Pla de finançament i descripció de pressupost de desenvolupament, tot incloent quantitats confirmades de finançament.
Pla de finançament i descripció de pressupost de tota la producció, incloent quantitats confirmades de finançament.
Materials audiovisuals del projectes, si estan disponibles.
La iniciativa European Film ChallengedeThe Film Agency, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, presenta el seu nou repte EFCxSSIFF: veure 10 pel·lícules europees en 10 setmanes (del 12 de juny al 21 d'agost) per aconseguir un viatge al Festival de San Sebastián2024, que es durà a terme del 20 al 28 de setembre de 2024. Hi haurà un premi i un/a guanyador/a.
Com participar-hi?
Registra’t o inicia sessió al webtot indicant-ne la participació al territori espanyol dins del perfil.
Completa el visionat d’un llargmetratge europeu fins a completar els 10 llargmetratges europeus durant el període obert del repte (del 12 de juny al 21 d'agost de 2024).
Selecciona o indica el nom de la pel·lícula vista (títol original o títol internacional en anglès). Completa les 10 pel·lícules fins al 21 d'agost a les 23:59h i/o modifica-les fins a 10 dies abans de finalitzar el repte.
Selecciona entre les opcions el tipus de mitjà utilitzat per veure les pel·lícules (sala de cinema, televisió, Internet, festival de cinema o altres com Blu-Ray o DVD).
Selecciona o indica el nom del cinema, la televisió o la plataforma utilitzada per veure la pel·lícula.
Puja a la seva web una foto com a prova que s’ha vist aquesta pel·lícula europea.
Recorda revisar les basesper descobrir-ne el sistema de punts.
European Film Challenge és una comunitat de joves cinèfils europeus que vol viure el cinema des de dins a través de continguts exclusius, recomanacions reals i accés als millors festivals de cinema del món.
Inscriviu-vos a aquesta sessió informativa per conèixer més sobre el programa de lideratge femení Series' Women, que es durà a terme de novembre de 2024 a març de 2025, i que té l'objectiu de millorar la carrera professional de les dones productores de la indústria europea de sèries (més informació).
Annette Birkholz (cap d'estudis del primer mòdul), així com representants d'EPI, presentaran el concepte de Series' Women i respondran totes les preguntes.
Podeu inscriure-us-hi fins a les 16:00 del mateix dia de la sessió, a través d'aquest enllaç.
En cas de tenir problemes amb el registre i no rebre la confirmació de la reserva, si us plau contacteu amb Mathias Barkhause (assistent de projecte) a l'adreça de correu electrònic següent: mb@epi.media.
La Comissió Europea atorgarà prop de 10 milions d'euros als mitjans de comunicació de tota la UE per a la producció i distribució d'informació mitjançant formats digitals, així com formats d'àudio innovadors.
El finançament es facilitarà mitjançant dues convocatòries de propostes, que destinen 5 milions d'euros a informes digitals i 4,5 milions d'euros a informes d'àudio. El termini de presentació de sol·licituds d'ambdues convocatòries és el 19 de setembre de 2024.
La primera convocatòria pretén finançar dos projectes per a la difusió de continguts en formats digitals en un mínim de sis idiomes de la UE i s'adreça a organitzacions de mitjans de comunicació i desenvolupadors de tecnologia per ajudar-los a preparar i presentar notícies digitals. L'objectiu és oferir als ciutadans una àmplia selecció de contingut de notícies en línia, tot augmentant la informació independent a través de formats digitals. Consulteu-ne les bases i la resta de documentació.
La segona convocatòria pretén finançar un projecte centrat en la producció de formats d'àudio com ara butlletins informatius, reportatges, documentals, revistes i tertúlies i s'adreça als mitjans de comunicació i, en particular, als mitjans especialitzats en formats d'àudio. L'objectiu és augmentar l'abast dels informes independents mitjançant formats d'àudio, especialment transfronterers, per beneficiar el màxim de ciutadans de la UE possible, especialment als països on la informació sobre els afers de la UE és limitada. Consulteu-ne les bases i la resta de documentació.
Els participants elegibles hauran d'operar amb independència editorialtotal.
Trobareu més informació sobre l'elegibilitat, el procediment de sol·licitud i els terminis a:
Per seccions, aquests són els títols MEDIA programats a l'edició d'enguany:
Proxima Competition:
Stranger, de Zhengfan Yang (Estats Units, Xina, Països Baixos, Noruega i França). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional (HBF+Europe).
Viet and Nam, de Minh Quý Truong (Filipines, Singapur, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Vietnam i Estats Units). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Presentar un projecte de sèrie ha esdevingut una part essencial dels mercats audiovisuals en una indústria cada vegada més internacional.
Amb el programa de formació Pitch your series de Series Mania Institute, de tres dies, desenvoluparàs i afinaràs el teu discurs per assolir el màxim impacte i guanyaràs la confiança per comunicar clarament el projecte i la visió de la teva sèrie. Una oportunitat per aprendre a convèncer socis potencials internacionals i a preparar-te per a competicions realitzades íntegrament en anglès, com les Co-Pro Pitching Sessions a Series Mania Forum.
Pitch your series és un programa basat en projectes, en què els i les participants hi participen amb un projecte de sèrie en desenvolupament (ficció, documental, animació...) sobre el que aplicaran els mètodes i les habilitats apreses.
Objectius:
Desenvolupar habilitats de realitzar pitching en anglès.
Aprendre com transmetre el teu missatge i visió amb claritat i confiança.
Aprendre com destacar a influir en l'audiència.
Mètode:
Teoria i session interactives amb un/a expert/a en pitching.
Exercicis per parlar en públic.
Comentaris individuals i en grup.
Exercici de pitching final.
Format:
Dates:28 al 30 d'octubre de 2024. Tres dies consecutius de 10h a 18h (21h de formació).
Idioma: Anglès.
Nombre de participants: 5 a 12 participants per edició.
Localització: Lille (França).
Series Mania Institute pot posar els i les participants amb una agència de viatges per facilitar les reserves de l'hotel a Lille, prèvia sol·licitud al formulari d'inscripció.
Qui s'hi pot apuntar?
Guionistes i productors/es de sèries.
Requisits:
És un programa basat en projecte. Els i les participants han de tenir un projecte de sèrie en desenvolupament (ficció, documental o animació) en què siguin capaços d'aplicar els mètodes i habilitats adquirides.
Els i les participants han de tenir un bon nivell d'anglès (mínim nivell B1 intermig).
Els i les participants han de ser més grans de 18 anys.
Dia 1 – Introducció de l'art del pitching: Mindset, contingut i estructura:
Desenvolupar la consciència de l'audiència: comprendre les dinàmiques interpersonals que entren en joc.
Com posicionar-se i com posicionar el teu projecte: desenvolupar l'enfocament i claredat.
Com afinar i crear les presentacions del teu projecte. Què incloure-hi i què ometre.
Optimitzar els elements i les eines que tens a disposició.
Consells i trucs sobre com transmetre el teu missatge i visió de manera efectiva.
Dia 2 – Construir el pitch d'una sèrie: Execució i impacte:
Explorar com establir una connexió com a base per a una relació de col·laboració.
Millors pràctiques per a presentacions informals i formals, reunions 1:1 i situacions de networking.
Aprendre com donar forma al recorregut del teu discurs.
Millorar les teves habilitats de presentació: intercanviar comentaris constructius sobre el teu estil de comunicació.
Dia 3 – Simulació d'una sessió de pitch:
Simulació d'un pitch.
Feedback valuós i constructiu de l'impacte i qualitat del pitch dins d'una atmosfera estimulant.
Quota de participació: 1.260 euros per participant (taxes incloses).
L'organització de Series Mania Institute recomana als participants que es comuniquin amb els seus fons locals o gremis de guionistes/productors per consultar sobre possibles fons per participar en aquesta formació.
Les taxes de matrícula s'han de pagar en rebre una factura. Es poden establir condicions de pagament. L'import total s'ha de pagar abans de començar la formació.
Data límit: 2 d'octubre de 2024.
Inscripció: Emplena el formulari d'inscripció en línia accessible des de l'enllaç següent.
Cada participant serà contactat per Series Mania Institute durant la setmana després de la inscripció i haurà de proporcionar un CV en anglès i una còpia del document d'identitat, DNI o passaport.
Pitch your Series de Series Mania Institute compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA (convocatòria MEDIA 360).
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
La 63a edició delFestival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, que s’ha dut a terme entre el 9 i el 15 de juny, va finalitzar aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'El sueño de la sultana',d'Isabel Herguera, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.
Es tracta del mateix premi que va obtenir l'any passat el també film amb suport MEDIA ‘Robot Dreams‘ de Pablo Berger, al Festival d'Annecy 2023, tot esdevenint la primera vegada que una coproducció espanyola ho aconseguia.
Cal destacar que la Secció Contrechamp és la segona més important d'Annecy i està dedicada als projectes d'animació més arriscats o fora de la norma. I cal destacar també que els premis de 'Robot Dreams' i 'El sueño de la sultana' no són els primers per al cinema d'animació espanyol, perquè tan 'Arrugues' com 'Buñuel en el laberinto de las tortugas', que també compta amb suport MEDIA, van guanyar el Premi del Jurat a la Secció Oficial d'Annecy.
Nominada al Premi Goya a Millor Pel·lícula d'Animació, va ser la primera pel·lícula d'animació europea a formar part de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastián.
Sinopsi
Inés, la protagonista, és una jove donostiarra incapaç de somiar i una mica perduda que descobreix accidentalment el llibre 'El somni de la sultana', on es descriu el País de les dones, un lloc on les dones són totes científiques i tenen el poder mentre que els homes estan tancats a casa, limitats per la seva ignorància. Fascinada per aquest clàssic de la literatura utòpica feminista, i per la seva autora, l'escriptora i activista musulmana Begum Rokeya Hossain, Inés s'embarca en un viatge iniciàtic a través de l'Índia a la recerca de les traces de l'autora i del País de les Dones.
https://www.youtube.com/watch?v=If8oylgpdL4
Entre les pel·lícules guardonades al Festival d’Annecy 2024, també figura la pel·lícula següent amb suport d’Europa Creativa MEDIA:
Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca, Eslovàquia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Va obtenir el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.
Consulteu el palmarèscomplet de l’edició 2024 del Festival d’Annecy.
CineMart, el mercat de coproducció d'IFFR Pro, secció d'indústria pertanyent a l'International Film Festival Rotterdam, proporciona cada any una llista seleccionada de projectes en desenvolupament que es presenten davant de representants de la indústria audiovisual internacional.
Llargmetratges en fase inicial de creació són introduïts juntament amb projectes immersius (XR). Els productors/es i els directors/es participants reben tutoria i oportunitats d'establir contactes, tot trobant les connexions adequades per fer realitat els seus projectes.
Cada any, CineMart convida un nombre selecte de cineastes i productors/es a presentar els seus projectes a coproductors, fons, agents de vendes, distribuïdors i altres finançadors potencials.
CineMart va ser la primera plataforma d'aquest tipus que va oferir als cineastes l'oportunitat de llançar les seves idees a la indústria cinematogràfica internacional i trobar les connexions adequades per fer realitat els seus projectes.
La 42a edició de CineMart es durà a terme durant el 54è International Film Festival Rotterdam (30 de gener al 9 de febrer de 2025).
Convocatòria oberta 2025 - Criteris de selecció:
Els projectes han de:
Ser viables i tenir qualitat als plans, així com talent demostrable als directors i/o productors.
Ser nous al mercat i encara no haver explorat totes les possibles vies de finançament. Si el teu projecte es va presentar a un altre mercat, hi ha un nombre limitat d'excepcions que podrien permetre que sigui considerat per a CineMart. Poseu-vos en contacte directament amb l'organització per discutir-ne les possibilitats.
Estar destinats a estrena a cinemes (en el cas dels llargmetratges). La durada mínima haurà de ser de 60 minuts.
Tenir un guió complet disponible durant CineMart.
Tenir, almenys, finançament nacional (de desenvolupament) o inversió de tercers assegurada quan es presentin.
Ser de qualsevol part del món.
Configurar-se com a coproduccions naturals i tenir un mercat internacional potencial.
Tenir un pressupost que no superi els sis milions d'euros.
Tota la informació dels documents haurà d'estar en anglès, inclosos els subtítols. Presenta-hi el teu projecte.
Series Mania Institute ha obert les inscripcions de la càpsula de formacióSeries Pitch Deck 2024, que es durà a terme del 13 al 15 de novembre de 2024. La data límit per presentar-s'hi és el 25 d'octubre de 2024.
Amb aquest curs de formació de tres dies, aprendreu a crear un pitch deck impactant per al vostre projecte de sèrie. El programa es basa en projectes: al llarg del curs, perfeccionareu la vostra presentació, tot assegurant-vos que comuniqui de manera efectiva la visió i el valor únic del vostre projecte.
Teniu previst presentar el vostre projecte de sèrie a possibles socis o sol·licitar convocatòries de projectes, com ara Series Mania Forum Co-pro pitching sessions o Writers Campus? Si és així, necessitareu un pitch deck convincent!
Un pitch deck de sèrie és un document essencial que s'utilitza per presentar un projecte de sèrie. Presenta el concepte de sèrie, el potencial del mercat i l'equip creatiu, tot oferint una visió concisa del projecte i la seva viabilitat comercial.
En aquest curs de tres dies, aprendràs, a través de sessions col·lectives i d'orientació individual, a crear un pitch deck potent per al teu projecte de sèrie, tot centrant-te en l'estructura i el contingut, l'ús estratègic i el disseny visual amb l'ajuda d'eines digitals i IA.
Objectius
Adquirir habilitats per crear pitch decks impactants i per adaptar-les per satisfer les expectatives dels socis potencials.
Comprendre els diferents documents de presentació i els seus usos estratègics.
Aprendre a utilitzar les eines digitals i la IA per guanyar eficiència.
Mètode
Estudis de casos
Reunions individuals
Sessions interactives en grup i debriefs col·lectius que permeten tenir retroalimentació diversa
Classe magistral amb experts en digital i IA
Format
Dates: 13-15 de novembre de 2024 – Tres dies complets consecutius de 10 a 18 hores – 21 hores de formació
Idioma: íntegrament en anglès
Nombre de participants: de 5 a 12 participants per edició
Lloc: Lille – França (10 rue des Poissonceaux)
Qui s'hi pot inscriure? Guionistes i productors/es de sèries que treballin en ficció (no animació ni documentals) i que busquin interactuar amb el mercat europeu.
Requisits
Es tracta d'un programa basat en projectes: cada participant treballarà en un projecte de sèrie que hagi desenvolupat i se li demanarà que vingui a la formació amb un primer esborrany d'un pitch deck.
Els i les participants han de ser majors de 18 anys.
Esquema del Programa Durant aquest programa de formació de 3 dies, els i les participants obtindran una visió general de diferents documents de presentació i aprendran a crear pitch decks potents, centrant-se en l'estructura i el contingut per aconseguir claredat i destacar, alhora que s'adapten a públics específics.
A través d'estudis de casos i sessions individualitzades, els i les participants perfeccionaran les seves propostes de sèrie, centrant-se en el to, la construcció del món i el disseny visual, que culminarà amb una sessió de presentació col·lectiva amb comentaris personalitzats i debriefs exhaustius.
Què és un pitch deck impactant?
Comprensió dels diferents documents de presentació, el seu contingut i ús (bíblia, mini-bíblia o pre-bíblia, tractament, pitch deck, dues pàgines…)
Pitch deck: contingut i estructura
Com adaptar-se al públic (productor, comissari, locutor…)
Centra't en la nota d'intencions i declaració de missió
Disseny global i presentació d'un pitch deck
Centrat en el disseny gràfic: programari i eines que s'utilitzen per crear un pitch deck; Consells per a l'estètica i la claredat generals; Com traduir un concepte de sèrie en imatges
Classe magistral sobre com la IA pot ajudar a dissenyar un pitch deck
Estudis de casos i tutoria personalitzada
Cas pràctic: com es pot transmetre millor el to i el món?
Reunions individuals al pitch deck de la sèrie: on ets i què incloure o deixar de banda
Presentació als pitch decks en sessió col·lectiva, informe de cada participant
L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat el nou informe 'Media literacy and the empowerment of users' ('L'Alfabetització mediàtica i l'empoderament dels ususaris'), que analitza les mesures per ajudar els usuaris dels mitjans de comunicació actuals a distingir entre allò real i allò fals en un món sobrecarregat d'informació.
Com pot Europa equipar la ciutadania amb les habilitats necessàries per navegar amb seguretat pel tsunami d'informació?
Les iniciatives d'alfabetització mediàtica adreçades a totes les franges d'edat mai no han estat més importants. I amb cada desenvolupament tecnològic nou que comporta el risc de notícies falses, falsificacions profundes, per no parlar de les onades de text i imatges generades per IA, necessitarem ajuda per separar el real del fictici. Aleshores, què s'està fent a Europa per entrar a la corba d'aprenentatge?
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha anunciat la publicació del seu darrer informe: 'Media Literacy and the Empowerment of Users', de l'autora Amélie Lacourt. Aquesta publicació aprofundeix en el paper crític que juga l'alfabetització mediàtica en l'era digital actual, tot oferint informació sobre les estratègies actuals existents per millorar les capacitats dels usuaris i usuàries per navegar pel complex paisatge mediàtic.
El primer capítol prepara l'escenari tot discutint la naturalesa àmplia de l'alfabetització mediàtica. Destaca el canvi dels mitjans tradicionals a un entorn digital més complex i explora l'impacte dels mitjans en la democràcia i la llibertat d'expressió. També subratlla la necessitat de l'alfabetització mediàtica per garantir un compromís de contingut segur i informat.
El capítol dos descriu els diferents enfocaments de l'alfabetització mediàtica a l'àmbit supranacional, en particular els que s'han dut a terme per la UE. L'autor examina com diverses organitzacions, com ara l'OSCE, el Consell d'Europa, la UNESCO i l'EPRA, han abordat l'alfabetització mediàtica. En particular, descriu els esforços de col·laboració a l'àmbit supranacional per desenvolupar directrius, recomanacions i marcs que facilitin la cooperació i les millors pràctiques en alfabetització mediàtica.
El capítol tres aborda les perspectives nacionals. Aquest capítol detalla com diversos Estats membres de la UE i altres països europeus han integrat l'alfabetització mediàtica en els seus marcs legals. Ofereix exemples d'estratègies nacionals destinades a dotar els usuaris de les habilitats necessàries per navegar pel panorama mediàtic i destaca iniciatives específiques en països com Finlàndia i Irlanda, per exemple. L'autor completa amb un resum dels mecanismes de finançament per a les necessitats d'alfabetització mediàtica i les diverses maneres en què es poden promoure les accions d'alfabetització mediàtica, per exemple, a través d'autoritats reguladores nacionals, organismes dedicats a l'alfabetització mediàtica, VSP i maneres més àmplies de cooperació.
El quart capítol tracta la importància d'avaluar les iniciatives d'alfabetització mediàtica. L'autora subratlla la necessitat creixent d'una avaluació sistemàtica per determinar l'eficàcia de diversos programes i estratègies. El capítol també explora les metodologies utilitzades per avaluar els esforços d'alfabetització mediàtica i l'impacte en diferents grups destinataris.
El cinquè capítol pregunta com podemdotar els usuaris i les usuàries de mitjans més vulnerables amb les habilitats de pensament crític necessàries. Se centra en accions adaptades a les necessitats de diferents grups demogràfics, inclosos menors, adults i gent gran. Quines mesures s'estan incorporant actualment a l'educació formal i no formal? El capítol també aborda el repte emergent d'educar els educadors perquè ells també puguin mantenir-se al dia amb la velocitat vertiginosa dels desenvolupaments tecnològics i formar els més vulnerables per utilitzar-los amb discerniment. L'autora completa el capítol explorant el concepte d''alfabetització mediàtica per disseny'. Aquesta iniciativa recent consisteix en què els serveis de mitjans incorporen de fet missatges d'informació com etiquetes, superposicions, finestres emergents i notificacions a les plataformes d'usuari.
La IA continua avançant, de manera que el sisè capítol investiga les noves habilitats crítiques necessàries per entendre i gestionar l'impacte de la IA en els mitjans de comunicació, així com el paper dels algoritmes a la vida quotidiana. Explora els reptes que planteja la IA, com ara les falsificacions profundes i el biaix algorítmic, i posa èmfasi en la necessitat d'un pensament crític i de consideracions ètiques en l'ús de la IA. Què podem fer per ensenyar als usuaris i les usuàries a relacionar-se i no ser subjectes passius dels sistemes algorítmics?
En conclusió, l'autora reafirma el paper vital de potenciar els usuaris i les usuàries mitjançant iniciatives d'alfabetització mediàtica. L'informe subratlla la necessitat de continuar esforços per millorar l'alfabetització mediàtica en tots els grups d'edat i sectors de la societat, tot garantint una ciutadania ben informada i resilient, capaç de participar en processos democràtics, dotada de les facultats crítiques necessàries per fer-ho.
Lectura essencial per a responsables polítics, educadors i professionals dels mitjans compromesos a fomentar una societat alfabetitzada en mitjans.
IDFA - International Documentary Film Festival Amsterdam, que es duu a terme del 14 al 24 de novembre de 2024 a Amsterdam, Països Baixos, presenta un mercat dinàmic i lloc de trobada influent adreçat a cineastes, creadors/es, productors/es i professionals o representants de la indústria audiovisual durant tot el cicle de vida d'un documental creatiu o d'un projecte de nous mitjans a les seves iniciatives IDFA Fòrum, que es durà a terme del 17 al 20 de novembre de 2024, i Docs for Sale.
El fòrum, el primer del seu tipus, reuneix alguns dels projectes documentals més sòlids que s'estan desenvolupant i produint actualment a l'àmbit mundial i els presenta a un programa de quatre dies de presentacions públiques, reunions individuals i networking. Com a mercat premium per trobar socis i expandir la teva xarxa internacional, els/les representants de la indústria, finançadors, productors/es i altres parts interessades en documentals descobriran una varietat àmplia de projectes documentals destacats i projectes interactius de nous mitjans d'arreu del món.
IDFA Fòrum dona suport als equips en la realització de pel·lícules i projectes d'XR a diferents etapes de producció i en quatre categories de presentació. Només es pot presentar per una categoria del fòrum amb el mateix projecte.
Producers Connection:
Presentacions i trobades one-to-one centrades en donar suport a projectes de documentals creatius que es troben en cerca de finançament a través de coproducció internacional.
Per a projectes documentals en desenvolupament o en fase inicial de producció en cerca de coproducció internacional i per a productors/es independents que busquen nous projectes per coproduir.
Les presentacions es duran a terme a Amsterdam el 17 de novembre de 2024.
Les reunions one-to-one es duran a terme a Amsterdam del 18 al 20 de novembre de 2024.
Presentacions en estil pitching i reunions individuals per a projectes a totes les etapes de producció a la recerca de cofinançament, col·laboració i/o distribució.
Per a projectes documentals a qualsevol fase de producció (tant llargmetratges one-offs com sèries), a la recerca de socis de finançament i/o distribució.
Les presentacions es duran a terme a Amsterdam el 18 i 19 de novembre de 2024.
Les reunions one-to-one es duran a terme a Amsterdam el 19 i 20 de novembre de 2024.
El Festival Internacional de Cinema de Gijón/Xixón (FICX) ha obert la convocatòria per presentar llargmetratges i curtmetratges a la 62ª edició, que es durà a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
El festival reuneix una àmplia selecció de cinema d'autor i de qualitat d'arreu del món, tot destacant propostes innovadores i cineastes emergents, amb un èmfasi particular en el cinema europeu i iberoamericà.
La Sección Oficial del FICXl'integren:
Competició Internacional Albar: Presenta una selecció de cinema independent i d'autor d'almenys 45 minuts de durada, produïdes després de l'1 de gener de 2023.
Competició Internacional Retueyos: Obres cinematogràfiques singulars i avantguardistes, amb atenció especial a cineastes amb menys de quatre llargmetratges. Pel·lícules de no menys de 45 minuts de durada, produïdes després de l'1 de gener de 2023.
Competició Internacional de Curtmetratges: Curtmetratges de no més de 30 minuts, produïts després de l'1 de gener de 2023.
A més de la Secció Oficial, el festival es complementarà amb altres seccions, com:
Tierres en Trance: Competició transversal constituïda per una selecció de llargmetratges de (co)producció llatinoamericana i que no hagin estat exhibides públicament en territori espanyol amb anterioritat a la projecció a la propera edició del festival.
Enfants Terribles: Secció competitiva adreçada al públic infantil i juvenil.
Esbilla: Mostra de pel·lícules internacionals destacades per la seva qualitat i audàcia, a les que se sumen estrenes de valor formal o temàtic.
FICX | Laboral Cinemateca: Programació coproduïda per Laboral Cinemateca, conformada per una selecció audiovisual clàssica i/o contemporània acompanyada de presentacions especials i/o música en directe. Aquesta secció podrà dur-se a terme durant les dates del festival o com a part de la programació anual de FICXPlus i de Laboral Cinemateca.
Asturies Curtiumetraxes: Selecció de curtmetratges realitzats a Astúries o per cineastes asturians. Les bases i inscripció específica estaran disponibles a la pàgina web oficial del festival.
Focus, Retrospectives, Cicles i Projeccions Especials: Els Focus i Retrospectives tenen l'objectiu de descobrir/reivindicar l'obra de cineastes del panorama nacional i internacional. Els cicles es definiran per un criteri temàtic o geogràfic i les Projeccions Especials acolliran l'estrena a Espanya de títols destacats de la temporada i/o projeccions acompanyades de convidats/des especials.
Crossroads – SSIFF / FICX: Pel·lícules seleccionades conjuntament pelFestival de San Sebastián i el FICX.
Generació Mutant: Obres que aborden gèneres cinematogràfics clàssics des d'una perspectiva artística i heterodoxa.
La convocatòria està oberta a llargmetratges de no menys de 45 minuts de durada i curtmetratges de, com a a màxim, 30 minuts de durada, produïts després de l'1 de gener de 2023, que vulguin ser inscrits a les seccions competitives i no competitives del FICX, excepte per a la competició asturiana que serà objecte d'una convocatòria específica.
Las dates d'inscripció per participar-hi ja es troben actualment obertes, amb dates límit fins a:
Secció Enfants Terribles. Data límit: 23 d'agost de 2024.
Resta de seccions de llargmetratges. Data límit: 8 de setembre de 2024.
Curtmetratges (excepte Asturias Curtiumetraxes, els termini d'inscripció dels quals es publicaran a la pàgina web oficial). Inscripció regular fins al 8 de setembre de 2024 i període ampliat fins al 15 de setembre de 2024.
Totes les inscripcions hauran de realitzar-se a través de Festhome des d'aquest enllaç.
Un any més es reafirma el compromís del FICX amb el cinema de qualitat, creatiu i audaç, i proporciona una plataforma essencial per a cineastes independents i emergents al panorama internacional.
L'objectiu principal de la sessió, que es durà a terme a la Sala d'Actes del Palau Marc (La Rambla, 8), és connectar investigadors/es amb entitats de l'àmbit del patrimoni cultural de Catalunya, tot facilitant la presentació de projectes conjunts en aquesta convocatòria.
A més, també s'explicaran aquestes convocatòries sobre digitalització en l'àmbit del patrimoni cultural, que tancaran el 22 de gener de 2025.
Horizon Europe és el programa de finançament de la recerca i la innovació de la Comissió Europea per al període 2021-2027. El Clúster 2 té com a objectiu enfortir els valors democràtics europeus, salvaguardar el nostre patrimoni cultural i potenciar les indústries culturals i creatives, i promoure transformacions socioeconòmiques que contribueixin a la inclusió i al creixement.
Per limitació d’aforament, no es podrà garantir l’assistència de tots/es els/les inscrits/es. Es prioritzarà aquelles persones interessades en presentar projectes i es tindrà en compte l’ordre d’inscripció.
Programa
Moderador: Alex Navarro, Punt de Contacte per Catalunya d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, Institut Català de les Empreses Culturals, Departament de Cultura
09:45 h – 10:00 h: Inscripcions
10:00 h - 10:10 h: Benvinguda • Jordi Foz, Secretari general del Departament de Cultura • Laia Arnal, Directora General de Transferència i Societat del Coneixement, Departament de Recerca i Universitats
10:10 h - 10:50 h: Introducció al programa Horizon Europe i al Clúster 2 “Cultura, Creativitat i societat inclusiva” i Convocatòries 2024 del Núvol Europeu de Patrimoni Cultural • Aïda Díaz, Punt Nacional de Contacte del Clúster 2 i responsable del programa internacional del Departament de Recerca i Universitats
10:50 h - 11:10 h: Núvol Europeu de Patrimoni Cultural i projecte ECHOES • Carlos Andújar, investigador i participant del projecte ECHOES, Universitat Politècnica de Catalunya • Lluís Bonet, investigador i participant del projecte ECHOES, Universitat de Barcelona
11:10 h - 11:20 h: Projecte TEXTaiLES • TBC
11:20 h - 11:30 h: KIC Indústries Culturals i Creatives • TBC
Per limitació d’aforament, no es podrà garantir l’assistència de tots/es els/les inscrits/es. Es prioritzarà aquelles persones interessades en presentar projectes i es tindrà en compte l’ordre d’inscripció.
L'informe, redactat per Sophie Valais, cap adjunta del Departament d'Informació Jurídica de l'Observatori, aprofundeix en les complexitats dels marcs normatius i dels mecanismes de suport que configuren el panorama de les exhibicions cinematogràfiques a Europa.
El primer capítol ofereix una visió en profunditat del sector de l'exhibició cinematogràfica, tot resseguint-ne l'evolució històrica des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Explora el circuit de comercialització de pel·lícules, tot detallant-ne la cadena de valor des de la preproducció fins al llançament comercial. Aquesta secció destaca el paper dels distribuïdors i exhibidors en l'explotació cinematogràfica de pel·lícules, i examina les tendències del mercat, inclosa l'assistència al cinema i l'estructura de la taquilla europea. El capítol també analitza les noves estratègies que s'utilitzen per atraure el públic del cinema en una època cada cop més dominada pels streamers, una tendència anterior però que va ser agreujada per la pandèmia de la COVID.
El segon capítol analitza el doble enfocament europeu de la intervenció pública en el sector del cinema. Presenta una visió general completa de les normes de competència, d'una banda, i de les normatives sectorials específiques dissenyades per garantir els objectius de la política cultural, de l'altra. Aquest capítol també ofereix exemples concrets d'eines normatives nacionals tant des del punt de vista econòmic (permisos especials per a l'explotació de cinemes, vals per a determinats grups de públic, per exemple) com cultural (quotes, compromisos o bonificacions per promoure la diversitat de la programació, per exemple), tot reflectint la gran varietat d'enfocaments arreu d'Europa. En aquest capítol també es descriu el marc legal rellevant de la UE, tractant qüestions com l'exclusivitat cinematogràfica, les finestres d'estrena i la territorialitat. A més, l'autora aborda les normes de la UE sobre competència i ajuts estatals tal com s'apliquen al sector del cinema, tot proporcionant una anàlisi exhaustiva de l'entorn normatiu que dona suport a la diversitat i la sostenibilitat del cinema a Europa.
El capítol tres descriu els mecanismes europeus de suport públic als cinemes, tot presentant l'evolució de les polítiques públiques de cinema des de la noció d'"excepció cultural" fins al concepte més ampli de "diversitat cultural". El capítol també detalla les condicions en què les ajudes estatals es consideren compatibles amb el mercat comú d'acord amb la legislació de competència de la UE i examina els criteris d'avaluació dels sistemes nacionals de suport en virtut de la Comunicació cinematogràfica de 2013. A més, examina diversos programes de suport nacionals i supranacionals, com ara el suport a cinemes d'arthouse i rurals, renovació de cinemes i estratègies innovadores dissenyades per atraure nous públics. L'autor també destaca els diversos enfocaments per donar suport a la distribució i exhibició de pel·lícules a Europa.
A la conclusió, l'autora subratlla la importància de l'experiència del cinema col·lectiu com a pedra angular de la vida cultural i social. Subratlla la necessitat d'un enfocament equilibrat que integri la innovació tecnològica amb les polítiques públiques destinades a donar suport al sector de l'exhibició. L'informe conclou que "un marc regulador polifacètic, combinat amb iniciatives liderades per la indústria i un enfocament renovat en la inclusió, la sostenibilitat i la representació, pot ajudar la indústria del cinema a afrontar els reptes de l'era digital i garantir la vitalitat i la diversitat cultural contínua del panorama cinematogràfic europeu".
Lectura essencial per als responsables polítics, els operadors de cinema i les parts interessades de la indústria audiovisual, que ofereix informació valuosa sobre les mesures reguladores i de suport disponibles actualment per al sector de l'exhibició de cinema a Europa.
DOX IN VITRO2024, que es durà a terme a Eslovàquia el 8 i 9 de setembre, ha obert la convocatòria del seminari i del taller internacional de projectes documentals.
Aquest seminari de desenvolupament de talents, que enguany celebra la 15a edició, ha estat concebut per a projectes documentals que explorin noves visions del que pot ser un documental a l'era digital. El taller se centra en el desenvolupament de documentals “in the test tube” i sota la direcció de tutors/es experimentats/es, emfasitzarà el paper o la necessitat de les coproduccions al sector del documental actual.
Qui hi pot participar?
Joves productors/es, documentalistes, directors/es i professionals de la indústria: S'introduiran al “món real” del mercat cinematogràfic europeu de pel·lícules documentals.
Públic en general: És una ocasió única per participar com a observadors/es i debatre directament amb els qui realitzaran el documental d'avui i del demà.
Participants registrats: Hi haurà un ampli programa de presentacions, casos d'estudi, debats plenaris, reunions one to one i pitches.
Programa:
S´ofereix un esdeveniment intensiu de dos dies amb retroalimentació i enfocament individual. Consta de presentacions, treball en grup i individual i pitchings.
Es garanteix als i les participants un espai suficient per debatre i millorar els seus projectes o pilots.
S'hi pot participar de manera individual o en equip, amb projecte o sense:
El projecte s'ha d'enviar per correu electrònic, en un document obert, ja sigui .doc, .xcl, .jpg (NO PDF).
Sinopsi (màx. dues pàgines, .doc).
Pressupost estimat (.xcl).
Pla de producció i temps estimat de lliurament (.doc, .xcl).
Breu introducció o CV dels socis/sòcies involucrats/des. Director/a, productor/a, empresa (.doc).
Enllaç al treball/pilot/tràiler previ (e-mail).
Imatge (.jpg, visual del projecte).
Els projectes seleccionats s'anunciaran el 26 d'agost del 2024.
Data límit:
15 d'agost del 2024 (participants amb projecte).
30 d'agost del 2024 (participants sense projecte).
Quota de participació: 150 euros (per projecte).
En confirmar l'acceptació, els i les participants rebran una factura dels organitzadors que hauran de pagar abans de l'inici de l'esdeveniment. No es cobreix cap despesa d'allotjament ni de viatge, només s'organitzen dietes i dinars durant el seminari.
Oferta per als participants amb un descompte al Magnolia Festival Hotel. Es requereix la contrasenya “Cinematik” en el moment de fer la reserva.
Aquest mercat de coproducció admet projectes de llargmetratge de ficció, animació, documental i sèrie.
MIA cerca treballs audiovisuals de tots els gèneres i formats, en diferents fases de desenvolupament i de producció, amb l'objectiu de representar veus tan independents i plurals com sigui possible.
Categories elegibles:
Animation Co-Production Market & Pitching Forum
Llargmetratges d'animació.
Sèries de televisió d'animació.
Especials de televisió d'animació.
Inscripcions (cal registrar-se a l'àrea d'accés restringit de MIA).
EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, celebra la 10a edició tot destacant 10 directors/es emergents d'arreu d'Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa de promoció i networking “a mida”.
Entre els 10 cineastes seleccionats figura Lucía G. Romero, que presentarà el seu curtmetratge 'Cura Sana', produït per Escac Films, a Karlovy Vary, després de guanyar l'Ós de Cristall al Millor Curtmetratge a laBerlinale (Generation 14plus).
https://www.youtube.com/watch?v=RiKMRwotSmU
Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.
Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:
Àustria: Matthias Krepp Strangers in the Night | Bèlgica/Flanders: Marthe Peters Baldilocks | República Txeca: Marie-Magdalena Kochová 3 MWh | Dinamarca: William Sehested Høeg The Complaint | Alemanya: Hilke Rönnfeldt A Study of Empathy | Islàndia: Anna Maria Jóakimsdóttir-Hutri Who Stands Up for Alvar | Itàlia: Emanuela Muzzupappa Love’s Servant | Romania: Bogdan Alecsandru If I Float | Eslovàquia: Katarína Gramatová A Good Mind Grows in Thorny Places | Espanya: Lucía G. Romero Cura Sana
Als directors emergents seleccionats se'ls oferirà un programa de dues parts, començant amb un preprograma en línia que inclou formació de pitching i reunions de la indústria. Durant el festival es donaran a conèixer els directors i les seves pel·lícules al públic, a la indústria cinematogràfica i a la premsa. L'acte presencial de tres dies que tindrà lloc a partir del 30 de juny es completarà amb una classe magistral.
La 16a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 14 al 17 de desembre de 2024 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 30 de juliol.
Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d'uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.
Les Arcs Coproduction Village s'emmarca dins de l'Industry Village de Les Arcs Film Festival, un esdeveniment que es duu a terme a una de les estacions d'esquí dels Alps francesos més cèlebres del món. Reuneix anualment 500 professionals de la indústria (productors/es, distribuïdors/es i agents de vendes internacionals d'arreu d'Europa).
Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.
Criteris principals:
El/la productor/a principal ha de ser europeu/a (Europa geogràfica, inclosos Turquia i el Regne Unit).
Ficció, animació o documental, durada mínima de 70 min.
Els documentals han de comptar amb una distribuïdora nacional que en garanteixi l'estrena als cinemes.
El/la director/a ja ha d'haver dirigit pel·lícules (llargmetratge o curtmetratge) o té una trajectòria substancial en un altre camp artístic.
Els/les productors/es han de cercar fonts addicionals de finançament i/o coproductors/es i un/a agent de vendes.
Una font assegurada de finançament i l'exclusivitat del projecte als mercats de coproducció es consideren un avantatge.
El formulari de sol·licitud s'ha d'emplenar en anglès, mentre que els annexos es poden enviar en anglès o francès a través d'aquesta plataforma.
Nota d'intenció del director/a (fins a tres pàgines).
Pressupost estimat aproximat.
Anualment se solen rebre al voltant de 250 projectes, dels quals se solen seleccionar 18 llargmetratges europeus en desenvolupament.
A Les Arcs Coproduction Village no hi ha sessions públiques de pitching. Les reunions one-to-one s'organitzaran per generar oportunitats de matchmaking.
Premis:
Eurimages Co-production Development Award
Per primera vegada el 2024, Industry Village tindrà l'honor d'acollir el Premi al Desenvolupament de Coproducció. Eurimages concedirà un premi de 20.000 euros a un dels projectes seleccionats al Coproduction Village. Són elegibles tots els projectes amb una productora principal dels estats membres d'Eurimages que busquin involucrar almenys una altra productora d'un Estat membre diferent d'Eurimages.
ArteKino International Award
ArteKino International lliura un premi de 6.000 euros a un dels projectes seleccionats. El 2023, el premi va recaure en el projecte 'Kingdom of the Blind', de François Robic (França), produït per Moderato (França).
European Creators' Lab té oberta la convocatòria d'Immersive Residency per a creadors/es i productors/es de projectes immersius en etapa de desenvolupament fins al proper 30 de juny.
Aquest programa de formació té com a objectiu proporcionar un espai de suport perquè productors/es i líders creatius/ves perfeccionin els seus projectes, explorin noves idees i connectin amb experts/es o altres partners de la indústria.
Durant la primera edició el 2023, Immersive Residency va donar la benvinguda a 11 projectes i va convidar quatre equips amb projectes al VR Day a Luxemburg, durant el març del 2024. Aquests projectes van rebre finançament després de la residència i continuen el seu viatge.
Qui hi pot participar?
La residència s'adreça a productors/es d'XR amb un projecte immersiu que es trobi en etapa de desenvolupament primerenc o intermedi. La participació és per a dos membres d'equip per projecte (idealment: productor/a i líder creatiu/va).
No s'accepten sol·licituds individuals, ja que es pretén que els projectes creixin en equip. Es rebrà retroalimentació dels companys residents i dels mentors. Es debatrà sobre els desafiaments individuals i es podrà demanar ajut per a l'equip. Els i les sol·licitants han de demostrar un fort compromís a l'àrea de la narració immersiva.
Què cerca el programa?
Projectes immersius amb un storytelling innovador, que proposin noves maneres de participació de l'audiència, que tractin temes rellevants i idees originals.
Els projectes seleccionats pel jurat a la nova edició rebran confirmació de participació al voltant del 25 de juliol de 2024.
Què n'obtindràs?
Podràs beneficiar-te del temps i dels recursos dedicats per avançar en el teu projecte immersiu. Podràs perfeccionar el concepte, el recorregut de l'usuari i l'estratègia general. Rebràs orientació de mentors experimentats que s'especialitzen en narració i producció immersiva. Els mentors et proporcionaran així informació valuosa, comentaris i consells adaptats al teu projecte.
Finalment formaràs part d'una comunitat vibrant i diversa de creadors amb idees afins a les teves, fomentant la col·laboració, el networking i l'intercanvi de coneixements.
Els projectes rebran sessions de mentoria en línia sota demanda després de culminar la residència.
Després, els residents tindran l'oportunitat de participar a Prototyping Lab, si és que decideixen continuar treballant en els seus projectes, per reconstruir els prototips i obtenir retroalimentació més professional d'una multitud internacional de creadors i experts a XR. La participació a Prototyping Lab corre per compte propi.
Fins a finalitzar l'any, els i les residents tindran l'oportunitat de tornar a aplicar amb els seus projectes en desenvolupament: es convidarà tres projectes amb els seus respectius equips al proper VR Pavillon and Conference durant el Lux Film Festival el març de 2025.
Dades clau:
Residència: Del 23 al 27 de setembre de 2024.
Dates de viatge: Del 22 al 28 de setembre de 2024.
Durada: Cinc dies full-time.
Lloc: Luxemburg (Ciutat).
Cobert per European Creator’s Lab: Quota de participació, sis nits d'allotjament, dia de catering i esdeveniments de networking.
No es cobreixen: Despeses de viatge, despeses privades, begudes i sopars.
La conferència va examinar el paper dels cinemes en la promoció d'una indústria cinematogràfica diversa i com donar-hi suport.
Si bé les entrades a diversos països gairebé s'han recuperat de la crisi de la COVID-19, les tendències estructurals semblen estar en marxa i la indústria cinematogràfica s'enfronta a grans canvis al mercat, a la societat i al clima. En aquest context, la conferència de l'Observatori d'enguany s'apropa als reptes i oportunitats als quals s'enfronta el sector de la distribució i l'exhibició mitjançant l'anàlisi de l'statu quo de la distribució i l'exhibició de pel·lícules cinematogràfiques a Europa davant les tendències a llarg termini, tant des d'una perspectiva de mercat com jurídica. El grup d'experts també va explorar el paper de l'explotació cinematogràfica a mig termini (econòmica, cultural i social), així com les seves implicacions en la regulació i les mesures polítiques.
Els ponents d'aquesta conferència van ser: Lucía Recalde, directora adjunta i cap de la Unitat d'Indústria Audiovisual i programes de suport als mitjans, DG Connect; Christof Papousek, CFO de Constantin-Film & Cineplexx Group of Companies; Marlena Gabryszewska, CEO de l'Associació de Cinemas Arthouse de Polònia; Sandra Den Hamer, CEO interina de Netherlands Film Fund; Katarina Nyman, Directora de Distribució de Films de Nordisk Film Finland; i Anastasia Plazzotta, CEO de Wanted Cinema.
L'Observatori va proporcionar un context amb presentacions de Martin Kanzler i Sophie Valais, els dos caps de departament adjunts de l'Observatori. El panel d'experts va ser moderat per Gilles Fontaine, cap del Departament d'Informació del Mercat de l'Observatori i Maja Cappello, Cap del Departament d'Informació Jurídica.
Cartoon Forum2024, que es durà a terme a Toulouse del 16 al 19 de setembre, ha fet pública la selecció de projectes, amb 75 sèries de televisió d'animació o especials de televisió, entre els quals figura el projecte català 'Limbo Ville', de Mago Production.
La selecció està liderada per França (36 projectes), seguida d'Irlanda (7), Itàlia (6), Països CEE* (5 projectes de la República Txeca, Hongria, Polònia, Sèrbia i Eslovàquia) i Alemanya (5). Dinamarca i Espanya contribueixen cadascun amb 3 projectes, mentre que Portugal en té 2. Armènia, Geòrgia i Moldàvia presenten cadascun un projecte per primera vegada al Cartoon Forum, tot unint-se a Bèlgica, Xipre, Grècia, Luxemburg i els Països Baixos, que també tenen un projecte cadascun.
*Països d'Europa Central i de l'Est
Entre els projectes de l'Estat espanyol seleccionats figura el projecte de sèrie d'animació català 'Limbo Ville' ('Medio Camino'), de Pilar Maestre i Raquel Maestre, produït per Mago Production. El format de la sèrie són 26 capítols d'11 minuts, adreçats a infants de 6 a 9 anys.
Sinopsi: L'Àlex, una adolescent que acaba de perdre les seves mares, comença a treballar amb la seva padrina en una immobiliària per a fantasmes. Al mateix temps, investiga si les seves mares, després de morir, també s'han convertit en fantasmes. Una aventura esgarrifosa original!
https://vimeo.com/886459853
Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l’Estat espanyol:
All Good, de Diego Porral i Joaquín Garralda, produït per Glow.
75 sèries de televisió o especials de televisió seleccionats entre 107 sol·licituds
Preescolar 7%; Infantil 63%; Família 7%; Adolescents i adults 23%
28 països en total: 20 països europeus com a principals productors + Argentina, Armènia, Austràlia, Camerun, Colòmbia, Geòrgia, Israel i Senegal com a coproductors.
25 projectes (33%) ja són coproduccions, i entre ells 13 projectes (17%) impliquen dos o més països.
3 projectes presentats prèviament a Cartoon Springboard, l'esdeveniment per a joves talents de Cartoon, han arribat al Cartoon Forum: 'Bitches', de Caïmans Productions (FR); 'All Good', de Glow (ES); i 'No Pets!', de Nuvole e Strike (IT).
3 projectes produïts al territori (Animació a Occitània): 'La gran guerra de Marie Curie' (Tripode Productions), 'Our Lil'Adventures' (Xbo films) i 'Animals in a Nutshell' (Les Films d'Ici Méditerranée).
La propera edició de Cartoon Forum, el fòrum de pitching i coproducció per a projectes d’animació destinats a televisió i noves plataformes, es durà a terme a Toulouse (França) del 16 al 19 de setembre de 2024.
Durant 3 dies, els/les productors/es tindran l’oportunitat de presentar el seu projecte davant de 1000 canals de televisió, inversors i altres socis potencials de 40 països. Des de la seva creació l’any 1990, 970 sèries han trobat finançament, amb un pressupost total de 3.500 milions d’euros.
El film de ficció amb suport MEDIA ‘Mamífera‘, la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto al Zabaikalsky International Film Fest a Rússia.
Rodríguez Soto ja va rebreel Premi a Millor Interpretació a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d’Austin (Texas), pel seu paper a Mamífera, on va tenir l’estrena mundial.
El film es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la darrera sessió de la temporada de MEDIA al Maldà, amb la presentació de la directora i guionista, Liliana Torres, i del productor executiu Gerard Marginedas (Distinto Films).
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb ‘Family Tour‘, òpera prima a la que seguiria el 2021 ‘¿Qué hicimos mal?‘.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
Zamora és actualment productora i sòcia d'Elastica Films. En aquesta empresa i a Avalon (de la qual va ser productora i sòcia fundadora fins al 2021) ha estat productora executiva de diversos llargmetratges amb suport d'Europa Creativa MEDIA al desenvolupament de contingut com: 'Alcarràs', de Carla Simón (2022); 'Estiu 1993', dirigit també per Carla Simón (2017); 'Libertad', de Clara Roquet (2021); 'Creatura' (2023), d'Elena Martín Gimeno; o 'Todos están muertos', de Beatriz Sanchís (2014). Cal destacar que alguns van aconseguir també ajudes MEDIA posteriors a la distribució i/o agents de vendes internacionals.
Més recentment, els seus films 'Matria', d'Álvaro Gago (2023) i 'O Corno', de Jaione Camborda Coll (2023) també han rebut suport de MEDIA per estrenar-se a altres països europeus.
L'informe analitza les adaptacions de la producció de ficció audiovisual a Europa durant el període 2015-2022. La finalitat és aportar xifres i context relacionats amb el boom dels continguts audiovisuals.
Aquest nou informe constata que:
El 12% de totes les obres de ficció audiovisual produïdes a Europa entre el 2015 i el 2022 van ser adaptacions.
Els streamers ofereixen més adaptacions que els canals de televisió (19% per a streamers, 13% per a canals privats i 11% per a canals públics).
La majoria de les adaptacions de ficció es basen en llibres (77%) i sèries de televisió (17%).
Streamers offer more adaptations than broadcasters
El 12% de totes les obres de ficció audiovisual produïdes a Europa entre el 2015 i el 2022 van ser adaptacions, l'equivalent a 1.189 adaptacions de pel·lícules i sèries de televisió. De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 140 títols i més de 1.000 hores d'adaptacions de ficció audiovisual. En general, la seva quota es va mantenir estable entre el 2015 i el 2022. Els streamers ofereixen més adaptacions que els canals de televisió. La seva quota va ser superior (19%) a la dels canals privats (13%) i públics (11%).
El Regne Unit té la proporció més alta d'adaptacions entre les obres de ficció audiovisual produïdes al país (26%), seguit de França (18%), Suècia (17%), Espanya (16%) i Itàlia (15%).
La majoria de les adaptacions de ficció audiovisual són sèries amb 13 capítols o menys per temporada (58%) o pel·lícules i col·leccions de televisió (36%).
La majoria de les adaptacions de ficció es basen en llibres i sèries de televisió La majoria de les adaptacions de ficció es basen en llibres (77%) i sèries de televisió (17%). Les adaptacions de llibres van augmentar un 27% del 2015 al 2022 juntament amb el creixement de les produccions.
Més de la meitat de tots els títols d'adaptació de ficció audiovisual produïts a Europa es basen en originals del Regne Unit, Alemanya, França i Espanya (61%). I al voltant d'un de cada 10 títols d'adaptació de ficció audiovisual produïts a Europa es basa en un original no europeu (12%).
Els llibres utilitzats per a les adaptacions de ficció audiovisual són principalment nacionals (81%), mentre que les sèries de televisió són majoritàriament internacionals (93%). Les sèries de televisió d'Israel, Austràlia, Nova Zelanda i Canadà són els originals més destacats entre les sèries de televisió no europees.
La majoria de les adaptacions de ficció audiovisual basades en llibres són obres publicades per primera vegada al segle XXI (66%). Els llibres adaptats publicats per primera vegada al segle XX representaven el 29% i els llibres anteriors al segle XX el 5%.
La sèrie de televisió noruega 'SKAM' té el nombre més alt de remakes a sis països europeus. Altres sèries de televisió adaptades populars inclouen la israeliana 'בטיפול '/ 'BeTipul' ('In Therapy') i 'Belgan Professor T.', amb remakes a quatre països europeus cadascun.
La proporció d'adaptacions entre les coproduccions de ficció audiovisual és el doble de la mida (23%) de les que no van ser coproduïdes.
Aquest esdeveniment té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció, tot impulsant-ne, a més, la circulació internacional.
El comitède selecció del Festival de Sant Sebastián triarà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees.
Data límit: 3 de juliol de 2024.
Molts dels cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com Maria Trénor, Michael Fetter Nathansky, Arantza Santesteban o Ion Borş han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com en altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació, consulta aquí.
El període de consulta està obert entre el 31 de maig de 2024 i el 6 de setembre de 2024 (a mitjanit, hora de Brussel·les), i és sobre Europa Creativa MEDIA i Europa Creativa Cultura.
L'objectiu de la consulta és recollir les opinions de totes les parts interessades per arribar a una visió mesurada i basada en l'evidència del bon rendiment del programa.
Públic objectiu de la consulta
Es fomenten les contribucions de les parts clau interessades al programa, així com les contribucions del públic en general sobre:
autoritats nacionals dels països associats al programa;
organitzacions internacionals que col·laboren a través del programa, com ara el Consell d'Europa i la UNESCO;
estructures municipals internacionals, transnacionals, nacionals, regionals i locals i altres autoritats o organitzacions públiques;
organitzacions i xarxes sectorials o transversals de parts interessades en els camps de la cultura i els mitjans de comunicació;
organitzacions no governamentals (ONG i societat civil);
beneficiaris actuals o anteriors de tots els sectors coberts pel programa;
organitzacions i persones actives en els sectors objecte del programa.
altres organitzacions, organismes, empreses o particulars rellevants.
Podeu contribuir a aquesta consulta tot emplenant el qüestionari en línia. Si no podeu utilitzar el qüestionari en línia, poseu-vos en contacte amb els organitzadors mitjançant l'adreça de correu electrònic següent: EAC-UNITE-D2@ec.europa.eu.
Els qüestionaris estan disponibles en algunes o totes les llengües oficials de la UE. Podeu enviar les vostres respostes en qualsevol idioma oficial de la UE.
Per motius de transparència, les organitzacions i les empreses que participen en les consultes públiques han de registrar-se al Registre de transparència de la UE.
Per poder contribuir-hi, haureu de registrar-vos o iniciar sessió amb el vostre compte de xarxes socials existent.
Dades personals i declaració de privadesa La Unió Europea es compromet a protegir les vostres dades personals i a respectar la vostra privadesa. En realitzar consultes públiques ens adherim a la política de "protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals per part de les institucions comunitàries", basada en el Reglament (UE) 2018/1725 sobre tractament de dades personals per part de les institucions de la UE.
Els resultats d'aquesta consulta s'utilitzaran, juntament amb la resta de dades, per informar l'avaluació final independent en curs del programa Europa Creativa 2014-2020 i l'avaluació intermèdia del programa 2021-2027.
Col·lectivament, s'alimentaran d'un informe de la Comissió Europea presentat al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea.
L'avaluació també ajudarà la Comissió Europea a reflexionar sobre el futur del programa Europa Creativa.
Per participar-hi es requereix disposar d'un compte EULogin creat (necessari per sol·licitar ajudes al programa Europa Creativa des de l'EU Funding and Tenders Portal).
Inscriviu-vos a aquesta sessió en línia per obtenir més informació sobre Audiovisual Women, un programa de lideratge per a dones professionals en llocs de direcció de nivell mitjà i alt.
La sessió permetrà conèixer els diferents elements, continguts i beneficis del programa, així com els requisits i tecnicismes de la presentació de sol·licituds. A més, es presentaran beques i altres opcions de finançament.
Annette Birkholz, Coach i Cap d'Estudis del primer mòdul del programa Audiovisual Women, hi serà per respondre preguntes sobre el programa i el procés de coaching personal de carrera.
Els organitzadors/es estaran disponibles per a preguntes i respostes al final.
Les inscripcionsestan obertes fins a les 17:00 (CEST) del mateix dia de la sessió, dimecres 5 juny.
Series Mania Forum, la secció d’indústria del Festival Series Mania, té oberta la convocatòria de SeriesMakers2024-2025, una iniciativa creativa que se centra en directors/es de llargmetratges que s'aventuren en el món de les sèries.
SERIESMAKERS seleccionarà deu equips amb una idea per a una sèrie de televisió amb guió per participar en un programa d'entrenament a mida centrat en desenvolupar un pitch deck complet. Mentors/es experimentats/es i directors/es, showrunners, guionistes i productors/es de primer nivell guiaran els nous creatius de sèries en tallers en línia.
Al final del programa, un jurat atorgarà a un dels equips un premi de 50.000 € per desenvolupar un guió pilot i una bíblia amb suport creatiu addicional.
L'equip premiat es presentarà al Series Mania Forum 2025.
Elegibilitat dels equips
Els equips han de constar de dos creatius cadascun: un/a director/a i un/a productor/a, o un/a director/a i un/a guionista.
Els directors/es han de tenir com a mínim un llargmetratge (mínim 75 minuts, només ficció) projectat en un festival de cinema oficial i/o estrenat comercialment a les sales.
Requisits dels projectes
Sèrie de televisió amb guió basat en una idea original o una propietat subjacent assegurada
Només la primera temporada
Etapa inicial de desenvolupament
Exclusivitat: el projecte no és ni es presentarà a cap altre programa, taller, esdeveniment de mercat d'iniciatives formatives o institució de finançament durant el Programa. A més, ni el projecte ni cap projecte derivat (com ara una preqüela, seqüela, spin-off i remake) s'ha d'haver presentat a una edició anterior del Programa.
Nombre d'episodis: min. 4 episodis, màx. 12 episodis
Durada: min. 30 minuts, màxim. 60 minuts per episodi
Gèneres: tots els gèneres, p. ex., drama, comèdia, època, crim, ciència-ficció, excepte per a nens/adults joves.
Tarifes
En cas de selecció, cada duet haurà de pagar una matrícula de 2500€ (sense IVA), és a dir, 1250€ per cada participant. Us recordem que el programa està dissenyat només per a duets.
Això inclou:
Programa pedagògic en línia complet (2 x tres dies) amb ponents de primer nivell al novembre de 2024 i gener de 2025 en les dates esmentades.
Un seguiment fet per mentors experimentats durant els tallers i setmanalment entremig
Acreditació per al Series Mania Forum (valor de 460€) per a cada participant del duet.
La presentació al programa és gratuïta. El projecte guardonat serà convidat al Series Mania Forum 2025, que inclou la cobertura de les despeses d'allotjament a Lille durant dues nits i les acreditacions per al Series Mania Forum que donen accés a totes les activitats del Fòrum i del festival (conferències, estrenes, sessions de pitching, esdeveniments de networking, etc.).
No es cobriran les despeses de viatge.
Dates clau
Termini de presentació: del 14 de maig al 20 de juny de 2024
Data límit de presentació: 20 de juny de 2024 a les 17:00 (CET)
Anunci de participants: a finals d'octubre de 2024
Primer taller (en línia): del 5 al 7 de novembre de 2024 (3 dies)
Segon taller (en línia): del 21 al 23 de gener de 2025 (3 dies)
Data límit per lliurar les presentacions: febrer de 2025
Cerimònia de lliurament del projecte de premis al Series Mania Forum 2025
El formulari de sol·licitud s'ha d'omplir completament.
Només s'acceptaran sol·licituds en anglès.
Tots els elements s'han de presentar alhora. Després de l'enviament, no és possible editar la sol·licitud.
Només es considerarà una presentació per director/a.
La presentació i participació al programa són gratuïtes.
Materials de sol·licitud
Els i les sol·licitants han de presentar la documentació següent:
En anglès i màxim. 10 pàgines en total: breu presentació de la sèrie que consti d'un logline (màx. 2 frases) i sinopsi, personatges, arc de la història, nota del creador, to i estil, filmografies i dades de contacte dels sol·licitants; les imatges són opcionals i s'inclouen a les 10 pàgines.
Tingueu en compte el format obligatori: A4, Calibri, 12 pt, interlineat 1,15, marges mín. 2,0 cm per tots els costats.
MEDIA Stands d'Europa Creativa MEDIA ofereix per segona vegada l'oportunitat de participar a GAMESCOM 2024, que es durà a terme del 21 al 25 d'agost de 2024 a Colònia, Alemanya.
Es tracta de l'esdeveniment per a videojocs més gran del món, així com la plataforma de negocis més important d'Europa per a la indústria.
GAMESCOM reuneix jugadors apassionats, visitants professionals i expositors de tots els països, en persona i en línia. Aquest enfocament únic ofereix l'oportunitat d'arribar a milions de jugadors arreu del món, així com experimentar l'ambient i l'energia de la comunitat de GAMESCOM posant-vos al dia amb les últimes tendències i desenvolupaments en videojocs.
Els beneficis que comporta assistir amb la teva empresa sota el paraigua de MEDIA Stands a aquest esdeveniment són, entre altres, els següents:
Àrees de reunió dedicades.
Cabines de demostració per a reunions.
Taulell de benvinguda i servei de missatgeria.
Catàleg online per als participants a l'estand MEDIA.
Aquest informe anual analitza i pronostica el futur proper de les indústries audiovisuals, que evolucionen cada vegada més ràpid. Es realitza aquesta labor gràcies a investigació i a entrevistes amb experts de la indústria audiovisual.
'Paradox of Hope' explora les contradiccions sorprenents que configuren les tendències del sector audiovisual, on conviuen experiències de declivi i creixement, amenaça i oportunitat, por i esperança.
En aquesta edició de la publicació han participat, mitjançant entrevistes: Angela Chan (Professora, Directora de futurs inclusius a CoSTAR); Fatima Djoumer (Directora, Europa Cinemas); Gaia Tridente (Directora, MIA - Mercato Internazionale Audiovisivo); Guillaume Esmiol (Director executiu, Marché du Film); Hanna Reifgerst (Programadora d'audiències joves, Nordische Filmtage Lübeck); Joanna Szymańska (Productora, Shipsboy); Kjersti Mo (CEO, Norwegian Film Institute); Robert Franke (Vicepresident de ficció, ZDF Studios); Tabitha Jackson (Consultora i executiva de cinema); Ted Hope (Productor i cofundador, Double Hope Films) i Tomas Eskilsson (Director d'estratègia, Film i Väst).
Entre les idees clau de l'informe 2024, figuren les següents:
Durant els propers 3-5 anys, a mesura que la correcció del mercat continuï, la indústria també s'ha d'adaptar a les noves tecnologies i fluxos de treball. Els canvis en el mercat audiovisual més ampli es perceben com a amenaces existencials per al cinema i la televisió tradicionals, i les crisis climàtiques, les guerres i els disturbis civils en curs tindran efectes impredictibles en els mercats, les indústries i els artistes.
El volum actual de llargmetratges no es pot mantenir a les sales de cinema. D'aquí a cinc anys les estrenes en cinemes seran menys, en part a causa dels efectes traumàtics del mercat, en part a causa de la selecció proactiva i constructiva, el foment i la curació de projectes i els seus públics.
Les experiències cinematogràfiques d'èxit han de ser molt atractives per atreure el públic, afegint treball per a exhibidors, distribuïdors i productors, però oferint potencial de creixement per a pel·lícules úniques.
L'apreciació del públic per la narració de contes de qualitat crea oportunitats per a veus autorals fortes, avançant més enllà de les categories tradicionals i fomentant models de negoci multiplataforma sostenibles. L'exhibició cinematogràfica encara pot tenir un paper important, fins i tot amb Millennials, Gen Z i Gen Alpha.
Els enfocaments col·laboratius en producció, distribució i exhibició ofereixen una oportunitat per millorar la resiliència de la indústria, reduir la dependència de les plataformes tradicionals d'exhibició i streaming i enfortir les indústries locals.
La producció virtual i la IA generativa estan transformant el cinema. El sector de l'entreteniment, com a primer adoptador, pot influir en les aplicacions d'IA i defensar la legislació rellevant. El desenvolupament ràpid està influenciat per factors locals com la infraestructura i la disponibilitat de formació. Entendrem el cinema més com un domini dels principis de la narració audiovisual que com la capacitat de produir una imatge en moviment. La indústria s'ha d'adaptar junts, o arriscar-se a quedar-se enrere.
Els avenços de l'IA en publicitat i recomanació de contingut augmentaran la competència a la televisió connectada. Malgrat els possibles resultats distòpics, és probable que els consumidors tinguin una experiència positiva. Sorprenentment, l'exhibició cinematogràfica també pot beneficiar-se'n.
En temps d'incertesa, com a indústria hem de posar èmfasi en les connexions humanes, tot valorant l'audiència i les persones de la indústria.
La propera edició d'IDFAcademy, que es durà a terme a Amsterdam (Països Baixos), del 14 al 17 de novembre en el marc de l'IDFA, obrirà la convocatòria properament.
Aquesta formació intensiva amb suport d'Europa Creativa MEDIA obrirà les portes a 100 directors/es i productors/es emergents que realitzen la primera o segona pel·lícula documental.
IDFAcademy brinda als cineastes internacionals emergents l'oportunitat de conèixer un ampli espectre de professionals del documental disposats a compartir el coneixement de la indústria.
Un any més, IDFAcademy s'obrirà properament per a sol·licituds de participació. Tots els i les participants haurien d'haver demostrat el seu talent a escala nacional i haurien de voler expandir la seva carrera a l'àmbit internacional.
Tot i que el programa no es basa en projectes, es recomana als participants tenir un projecte documental o una pel·lícula documental recentment acabada durant la seva assistència. Això garanteix que els participants apliquin constantment els coneixements i consells generals al seu propi documental durant el programa de quatre dies, a més de generar un desenvolupament professional i creatiu a llarg termini. Una nova generació de cineastes i productors està preparada per triomfar al mercat documental internacional, tot creant un intercanvi entre professionals consagrats, instituts i cineastes (directors/es i productors/es) del futur.
El programa de quatre dies inclou sessions, com ara Filmmaker Talks, on reconeguts directors i destacats professionals de la indústria de la selecció de pel·lícules de l'IDFA comparteixen les seves experiències inspirant els participants en els seus propis processos. A més, s'hi inclou una combinació de taules rodones, sessions grupals i casos d'estudi per aprendre sobre el mercat documental internacional i les tendències actuals, ajudant els participants a desenvolupar una visió àmplia del sector. Es duran a terme esdeveniments socials diàriament per fomentar noves col·laboracions i augmentar la xarxa de participants.
Entre els ex oradors i tutors hi ha Gianfranco Rosi, Gemma Juárez Allen, Anand Patwardhan, Mikael Opstrup, Liselot Verbrugge, Joan Churchill, Gitte Hansen, Wouter Jansen, Maite Alberdi, Claudia Tomassini, Karim Aïnouz i Sophie Fiennes.
Elegibilitat: IDFAcademy està obert a directors/es i productors/es que treballin en el primer o segon llargmetratge. S'espera que els i les participants hagin demostrat el talent a escala nacional i ara mostrin interès a expandir la seva carrera a l'àmbit internacional.
IDFAcademyno està destinat a estudiants de cinema.
Els i les cineastes que hagin assistit anteriorment a IDFAcademy durant IDFA no són elegibles.
Procés de sol·licitud:
A continuació, trobareu la informació necessària per al procés de sol·licitud. Al començament del període de sol·licitud, l'enllaç per postular-se es podrà trobar al web.
Biografia.
Motivació: explica per què vols unir-te a IDFAcademy.
Per què aquest és el moment adequat a la teva carrera per ser part d'aquest programa?
Objectius d'aprenentatge: descriu quins elements específics del programa IDFAcademy creus que contribuiran a la teva carrera, quins temes t'agradaria aprendre i quins tipus de professionals t'agradaria aprendre durant el programa.
Filmografia.
La informació següent és opcional:
Títol i descripció del projecte en què estàs treballant.
Enllaç a materials audiovisuals del projecte en què estàs treballant o de treballs anteriors.
Carta de recomanació.
IDFAcademy d'IDFA compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Del 18 al 20 de novembre de 2024 es durà a terme a Brussel·les (Bèlgica) una nova edició del Cartoon Business, un seminari de CARTOON sobre nous models emergents de negoci en l’àmbit de l’animació.
Es basa en casos d'estudi i en el consell d'experts internacionals i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
En aquesta nova edició, Cartoon Business analitzarà la descripció general del mercat actual i les estratègies financeres per a la indústria de l'animació.
La indústria europea de l'animació s'enfronta a un període de canvis sense precedents, influïts per la recessió del mercat, les noves tecnologies, els agents emergents i la consciència ecològica.
Cartoon Business abordarà aquestes qüestions urgents tot explorant nous models, identificant oportunitats i col·laboracions, atraient finançament i preparant-se per a la inversió.
Al voltant de 12 conferències magistrals i 30 ponents formaran part del programa d'aquest esdeveniment. A més de les sessions del programa, aquest any es presenta una nova funció de networking: la Cartoon Business Clinic, on els/les experts/es oferiran assessorament personalitzat dissenyat per satisfer les necessitats individuals.
Tarifa de participació: 300 euros.
Inclou:
Trobades one-to-one a la tarda del 18 de novembre (seguit d'un sopar de benvinguda). Reserva la teva plaça al moment de la inscripció.
Acreditació per als dos dies de presentació (dimarts 19 i dimecres 20 de novembre de 2024).
Dinars i pauses de cafè: dos dinars i dos sopars (nit lliure el dimarts 19).
TFL Next consisteix en tallers en línia especialment preparats per ajudar els professionals del sector audiovisual a seguir endavant amb els seus projectes o en el seu camí dins la indústria. És una oportunitat única per millorar, compartir i testejar idees amb companys/es i tutors/es de primer nivell d'arreu del món.
Gràcies a l'experiència global que proporciona TFL Next, els participants tenen la possibilitat de desenvolupar una forta xarxa internacional assistint a sessions de guió i trobades amb representants de la indústria. Els participants també podran intercanviar habilitats i trobar col·laboracions productives.
El workshop TFL Next - TV Series està basat en concepte. Això vol dir que els participants treballaran exclusivament en el concepte d'un projecte de sèrie de televisió. En aquest cas, concepte significa la premissa del projecte de sèrie de televisió, el pilot general i les especificacions dels personatges principals. En cas de projectes basats en novel·les, històries curtes o obres literàries, els sol·licitants hauran de presentar un contracte d'opció tot assegurant tenir els drets del treball que vulguin adaptar.
El taller està dividit en dues sessions de desenvolupament:
Primers cinc dies que els i les participants discutiran sobre el seu treball en sessions grupals i en trobades one to one amb tutors/es. Després, els i les participants tindran tres setmanes per treballar de nou als seus materials.
Sessió en què els participants comparteixen i discuteixen la seva feina de nou en reunions individuals amb els seus mentors/es i en sessions grupals amb altres participants.
20 projectes de sèrie de televisió en fase primerenca de desenvolupament es presentaran per part de guionistes internacionals i/o directors/guionistes conjuntament amb un productor (si està a bord) després d'una selecció. Seran a més dividits en cinc grups.
Els participants treballaran en el concepte de la sèrie juntament amb els seus companys i un tutor amb experiència internacional substancial com a consultor de guió, implementant les tècniques fonamentals i les habilitats necessàries per desenvolupar o produir exitoses sèries de televisió.
TFL Next - TV Series està obert així a guionistes, productors i directors internacionals. La sol·licitud haurà d'enviar-se individualment o en equip (màxim dos participants per equip). A més, la sol·licitud haurà d'estar lligada a un projecte de sèrie de televisió en fase primerenca de desenvolupament que es desenvoluparà durant el workshop.
L'idioma de treball és l'anglès. Per aquesta raó, tenir-ne un bon coneixement és essencial per participar-hi.
Calendari:
Primera sessió: del 7 a l'11 d'octubre del 2024.
Segona sessió: del 4 al 8 de novembre del 2024.
Materials sol·licitats:
Els materials següents hauran de ser presentats amb la sol·licitud tots en un únic PDF i en anglès.
Logline del projecte (màxim dues línies, mida de font 14; no es requereix cap tipografia específica). Si us plau, tingues en compte que el logline s'utilitzarà per a objectius de comunicació i per anunciar l'eventual selecció del projecte al programa.
Presentació del concepte (7.500 caràcters, espais inclosos, mida de font 14; no es requereix cap tipografia específica).
Tres pàgines màxim que incloguin el CV de tots els membres de l'equip, un enllaç sense contrasenya a obres prèvies (30' màxim) i un enllaç sense contrasenya a una presentació en vídeo (ha d'incloure tots els membres del projecte). En aquest vídeo hauràs de presentar-te a tu mateix/a i explicar per què estàs interessat/da a participar a TFL Next.
Materials que informin de l'enfocament audiovisual del projecte (fotografies still, video mood board, etc. -opcional-).
Data límit: 7 de juliol del 2024 a les 23.59h.
Quota de participació: 1.700 euros (+ IVA) per equip de participants (màxim dos participants).
Després de la selecció, els participants hauran d'enviar una prova de pagament els dos dies posteriors per confirmar el seu seient.
Feu clic aquí per accedir al formulari de sol·licitud i presentar la vostra candidatura (abans de començar el procés de sol·licitud haureu de crear un compte a la plataforma TFL).
Al formulari de sol·licitud, els candidats hauran d'emplenar també un qüestionari sobre l'estatus del seu projecte.
TFL Next - TV Series de TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La 77a edició del Festival de Cannes va finalitzar el passat dissabte 25 de maig amb la gala de lliurament de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
Selecció Oficial – Competició
Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Premi al Millor Director (Miguel Gomes)
All We Imagine as Light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, 2024). Grand Prix.
Un Certain Regard
Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024). Caméra d’Or
International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició
Rafaat einy ll sama (The Brink of Dreams), de Nada Riyadh, Ayman El Amir (Egipte, França, Dinamarca, Qatar, Aràbia Saudita, 2024). Premi Golden Eye al Millor Documental.
Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Llargmetratges
白衣蒼狗 (Mongrel), de Chiang Wei Liang, You Qiao Yin (Taiwan, Singapur, França, 2024). Menció Especial del Jurat per a la Caméra d’or.
Selecció Oficial – Curtmetratges a Competició Nominats a Curtmetratge Palme d’Or
Mau Por Um Momento (Bad for a Moment), de Daniel Soares (Portugal, 2024). Menció Especial per a Curtmetratges
Consulta tot el palmarès complet de l'edició d'enguany del Festival de Cannes.
El llarmetratge 'Volveréis', del director espanyol Jonás Trueba, va ser el guanyador del premi Europa Cinemas Label com a millor pel·lícula europea a la secció Quinzaine des Cinéastes del Festival de Cannes, segons va anunciar un jurat compost per quatre exhibidors d'Europa Cinemas (la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu i que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA).
La pel·lícula rebrà ara el suport de la Xarxa Europa Cinemas, amb una promoció addicional i incentius perquè els exhibidors ampliïn el recorregut de la pel·lícula a la pantalla.
El jurat va emetre la següent declaració: “La pel·lícula ben elaborada i matisada de Jonás Trueba té una premissa inusual: explica la història d'una parella que abraça un ritual nou. Abans de la seva separació, decideixen celebrar els seus 15 anys de relació amb una festa. Humorística i intel·ligentment escrita, l'estructura circular de la pel·lícula manifesta una generositat d'esperit en la seva mirada inspiradora a les relacions humanes. És un far agradable de positivitat i que creiem que atraurà el públic d'arreu d'Europa".
El guió és de Jonás Trueba, Itsaso Arana i Vito Sanz, amb fotografia de Santiago Racaj; so d'Álvaro Silva Wuth, Pablo Rivas Leyva i Raquel Martín; disseny de producció de Miguel Angel Rebollo; muntatge de Marta Velasco i música d'Iman Amar, Ana Valladares i Guillermo Briales.
El repartiment inclou Itsaso Arana (Ale) i Vito Sanz (Alex).
Sinopsi
Una parella decideix separar-se després de molts anys junts. Com és de mutu acord i es porten bé, tots dos decideixen celebrar la seva ruptura fent una festa per convidar la seva família i amistats. Però quan els comuniquen la seva decisió ningú no els creu.
L'any passat, aquest premi el va guanyar el film amb suport MEDIACreatura, d’Elena Martín Gimeno.
El jurat del Premi Europa Cinemas Label de Cannes d'enguany estava format per Louise Casey Conneally (Galway Film Society, Galway, Irlanda); Maarja Krass (Tartu Elektriteater, Tartu, Estònia); Rémi Labé (Cinéma Le Navire, Valence, França) i Tamara Visković (Kinoteka Zlatna Vrata, Split, Croàcia).
El Premi també s'atorga als festivals de Berlín, Venècia, Karlovy Vary i Locarno. Els destinataris del Premi homenatjat a Cannes en el passat inclouen: 'Un Beau Matin' ('One Fine Morning'), 'A Chiara', 'Alice et le Maire', 'Mustang', '12:08 East of Bucarest', 'La Pivellina', 'Le Quattro Volte', 'The Repentant', 'The Selfish Giant', 'Les Combattants' i 'Mercenaire'.
La 7a edició de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL), que compta amb la col·laboració de la nostra oficina, ha anunciat els 10 projectes seleccionats, d'entre les més de 180 sol·licituds.
Entre la selecció figuren un projecte de no ficció, un fals documental, una animació i set projectes de ficció. Sense perdre el focus en el talent balear, s'ha apostat per dos projectes balears alhora que es fa visible, de nou, l'eclecticisme del programa. Hi participaran directors/es de Múrcia, Badajoz, Còrdova, Barcelona, Girona, Pamplona, Jaén i València.
Aquesta nova edició es durà a terme a Palma de Mallorcaentre el 23 i el 25 de juliol de 2024.
Els projectes seleccionats són:
'A veces silencio'. Projecte d'animació dirigit pel murcià Álvaro Robles i produït per Filmakers Monkeys (Gran premio del jurat a Sundance per 'La gran obra'). Millor projecte del Talent Project Market de la Berlinale el 2024, la primera vegada a la història de la Berlinale que es lliura aquest reconeixement a un projecte d'animació.
'El Quijote según Juan Trujillo'. Dirigit pel director jove cordovès Luis (Soto) Muñoz, guanyador del passat Atlàntida Mallorca Film Festival 2023 amb el seu debut 'Sueños y pan'.
'La pastora'. Projecte balear de Cande Lázaro produït per Charli Bujosa. Una pel·lícula a cavall entre la ficció i el fals documental, un retrat atemporal sobre la qüestió trans. Amb "La Dani", Alba Flores i Laura Vila.
'Las manos quietas'. Del director Víctor Diago (muntador de 'Terenci, la fabulació infinita'), és co-guionitzat per Miguel Ángel Blanca i produït per Montse Pujol.
'Les convulsions'. De David Gutiérrez Camps i produït pel productor balear Luis Ortas. Explora la possibilitat de viure a la naturalesa, tot apropant-se a l'autosuficiència alimentària i energètica.
'Mono', d'Eiande Setoain i produït per Fractal ('L'estrany'). Híbrid entre els llenguatges del cinema de ficció i el cinema documental, amb fortes reminiscències al teatre de carrer.
'No soy universal'. Dirigit per Celia de Molina i produït per Solita Films. Una comèdia irònica i sarcàstica que aborda els problemes als quals s'enfronta algú com a dona i com a mare. Projecte seleccionat a Residencias de Academia de Cine.
'Parts Gael'. Debut en la direcció de l'actor Àlex Monner, produït per Funicular Films, Treze Conzeta i Left Tackle. Aina Clotet, productora del film, es cocreadora i actriu de la sèrie amb suport MEDIA 'Això no és Suècia', amb Jan Andreu, Marc Clotet i Marta Baldó.
'Ridículo'. Dirigit per la directora valenciana Ana Ramón Rubio, és produït per Cosabona Films. Un encreuament entre documental i comèdia amb grans dosis de crítica social cap a la pseudoteràpia i la pseudociència.
Aquests projectes optaran a un primer premi de 40.000 euros i a un segon de 15.000 euros en concepte d'adquisició de drets per part de FILMIN.
A més, el primer projecte comptarà amb la distribució a sales de cinema per part d'Elastica Films. I l'empresa DELUXE oferirà, als dos primers projectes, la creació del DCP, així com la producció de còpies i delivery per a les sales de cinema de l'Estat espanyol.
A més dels dos premis econòmics, Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a la següent edició d'Abycine Lanza i, com a novetat d'aquesta edició, també el Festival de Màlaga seleccionarà a un dels participants per a la propera edició de Màlaga Talent.
A les edicions anteriors, Atlàntida Mallorca Talents Lab ha mentoritzat 61 projectes, entre els quals destaquen films com 'Nina', d'Andrea Jaurrieta (Festival de Màlaga: Secció oficial); 'Saturno', de Daniel Tornero (Festival de Màlaga: Secció oficial documentals); 'The Human Hibernation', d'Anna Cornudella (Berlinale Forum - Premi FIPRESCI de la crítica internacional); 'Negu Hurbilak', de Colectivo Negu: Ekain Albite, Nicolau Mallofré, Adrià Roca i Mikel Ibarguren (Festival de Locarno: Cineasti del Presente - Menció especial); o 'Samsara', de Lois Patiño (Festival de Berlín: Premi Especial del Jurat ex aequo, secció Encounters).
L'esquema de finançament World Cinema Fund Europe de la Berlinale té obert el segon termini de la convocatòria fins al proper 8 de juliol.
Aquest fons té la finalitat d'assolir una democratització més gran del panorama de les coproduccions internacionals, tot donant una consideració especial a projectes de productores de regions amb baixa capacitat de producció dins de les zones o països europeus elegibles del WCF Europe i/o de regions/països europeus que encara no estiguin completament involucrats en coproduccions internacionals.
Qui s'hi pot presentar?
World Cinema Fund Europe s'adreça a la producció i dona suport a empreses europees d'Estats membres d'Europa Creativa MEDIA, com l'Estat espanyol.
Projectes de Bielorússia, Moldàvia i Ucraïna també són elegibles per rebre finançament en el marc del programa WCF Europe si es presenten en cooperació amb una empresa dels països membres de MEDIA, i viceversa.
Dades clau
Finançament màxim: 60.000 euros per projecte i 40.000 euros per a finançament de postproducció.
Els costos totals de producció dels projectes que rebin ajut haurien d'oscil·lar entre 200.000 i 1.400.000 euros.
La proporció de finançament dels països participants al Subprograma MEDIA ha d'assolir almenys el 20% i no podrà excedir el 70%. Al moment de la presentació, la participació del 20% ja ha d'estar assegurada.
Documents de presentació:
El formulari d'enviament estarà disponible a la pàgina web oficial entre quatre i sis setmanes abans de la data límit.
Recordeu, el formulari no es pot desar durant el procés de sol·licitud.
Per tant, es recomana tenir tota la informació i documents llestos abans de començar a completar el formulari. En enviar-la, la teva sol·licitud estarà completa.
Després rebràs un correu electrònic de confirmació automàtica.
Els documents següents s'han d'adjuntar al formulari d'enviament en línia (en anglès o francès):
Informació financera:
Pla de finançament en euros i en la moneda local respectiva (descarrega el model de pla de finançament aportat per WCF).
El pla ha de contenir la informació següent: noms de les empreses/socis involucrats, tipus de finançament (fons, inversió pròpia, aportacions en espècie, vendes/MG, etc.), accions (en percentatge) dels socis respectius. Desglossats per país a cada cas. La proporció de tots els països coproductors que formen part del subprograma MEDIA ha d'oscil·lar entre el 20% i el 70%. Indiqueu també quines quantitats ja estan assegurades i quines encara estan obertes (així com la data estimada en què s'espera una resposta).
Pressupost (detallat): en euros i en moneda local (si està disponible).
Contractes i acords: tots els acords de finançament i/o cartes d'intenció de socis que ja hagin estat confirmats.
Contractes de coproducció/acords de col·laboració signats o deal memos.
Cessió de drets: Document o contracte que transfereix els drets del guionista al productor i autoritza oficialment aquest darrer a utilitzar el guió per a un projecte cinematogràfic. Si l'autor i el productor són la mateixa persona no cal adjuntar la declaració.
Un concepte artístic/visual amb moodboard, càsting, localitzacions, edició i concepte narratiu, etc.
Guió o tractament (si és un projecte documental).
Si l'idioma original del projecte és l'espanyol, envieu també aquesta versió.
Si es presenta per al finançament de postproducció, no cal el guió. En aquest cas, sí que cal un enllaç a l'esborrany.
Envia el teu projecte:
Es realitza mitjançant formulari. Per a més informació contacteu amb la coordinadora del fons: Isona Admetlla (admetlla@berlinale.de).
Tingueu en compte que el formulari no es pot desar durant el procés de sol·licitud. Es recomana tenir tota la informació i documents llestos abans de començar la sol·licitud. En enviar la documentació, la sol·licitud estarà completada.
Terminis de presentació:
La data límit per al segon procés de presentació de sol·licituds és el juliol del 2024 i les reunions del jurat per decidir sobre aquestes sol·licituds solen realitzar-se a principis de novembre del 2024.
(*) Cal destacar que, antigament, aquest informe era conegut com Statistical Yearbook i totes les edicions anteriors estan disponibles des de l'enllaç següent.
Amb dades proporcionades pels seus cinemes adherits, s'hi apunten xifres rellevants que compartirem a continuació.
Recordem que Europa Cinemas va néixer el 1992, que té suport d'Europa Creativa MEDIA i que actualment compta amb 1.263 cinemes i 3.121 pantalles a 783 localitats de 39 països (dades de maig de 2024).
L'any 2023 l'assistència al cinema a la Unió Europea va augmentar un 22,7% (661 milions d'entrades venudes) respecte al 2022 (539 milions d'entrades venudes).
Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 35,74 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 15,94 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.
Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,73 milions de projeccions de pel·lícules europees (870.000 de les quals van ser projeccions de cintes europees no nacionals).
El 2023, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 68,2 milions (una xifra molt superior als 52,3 milions que es van assolir el 2022 al final de la pandèmia).
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2023):
El 28% de les ciutats en què esta establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants, mentre que un 27% té menys de 50.000 habitants. Un 12% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 16% té entre 500.000 i un milió, mentre que un 17% té més d'un milió.
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2023):
En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta francesa amb suport MEDIA a la Distribució 'Anatomía de una caída', de Justine Triet (1.091.139 entrades a 781 cinemes de 534 ciutats de 26 països).
El 2023 figuren també al rànquing títols europeus també amb ajut MEDIA com 'Siempre nos quedará mañana', de Paola Cortellesi (segon lloc); 'Las Ocho montañas', de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen (tercer lloc); 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki (quart lloc); 'El triángulo de la tristeza', de Ruben Östlund (cinquè lloc); i 'Mi Crimen', de François Ozon (sisè lloc).
Al Top 50 d'aquest any hi figura també el film de producció catalana 'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen (lloc 18), amb suport MEDIA a la distribució.
Font: Informe Facts and Figures 2023 - EUROPA CINEMAS Network Review 43
Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas:
Les pel·lícules de l'Estat espanyol van ser les setenes més vistes als cinemes adherits a la xarxa (amb un 4%). Abans que aquestes trobem les pel·lícules dels Estats Units (32%), França (19%), Alemanya (7%), Itàlia (7%), Regne Unit (7%) i Països Nòrdics (5%). Un 19% correspon a altres nacionalitats.
Dades d'exhibición i de la xarxa Europa Cinemas a l'Estat espanyol:
A l'Estat espanyol, el canvi positiu recent al sector de l'exhibició de cinema és evidenciat per la introducció de tres mesures. La primera iniciativa, llançada el 2021, va introduir un pla de suport que exigeix un 25% de quota de pantalla a pel·lícules de la UE cada any per accedir a fons. Amb un pressupost de 14,5 milions d'euros i un augment any rere any, aquest programa té com a objectiu donar suport als exhibidors en els seus esforços per recuperar el públic després de la pandèmia i promoure la diversitat a les pantalles nacionals.
Sobre aquesta base, el Ministeri de Cultura va llançar la campanya “Bono Cultural Joven” el 2022, la qual cosa va permetre als joves de 18 anys recent fets accedir a productes i activitats culturals, inclòs el cinema, amb una subvenció de fins a 400 euros. Aquesta iniciativa no només promou el compromís cultural entre els joves adults, sinó que injecta també vitalitat a l'ecosistema del cinema, ja que el pressupost del 'bono' es pot gastar en entrades de cinema.
La iniciativa més recent, Cine Sénior, s'adreça al grup demogràfic de persones més grans de 65 anys perquè puguin anar al cinema, tot oferint entrades bonificades a només dos euros.
Amb un pressupost de 10 milions d'euros, aquesta iniciativa ha tingut un èxit notable, amb més de 3.000 pantalles participants i més de 900.000 entrades en sis mesos.
L'impacte d'aquestes mesures és palpable. Amb un augment de gairebé el 30% de les entrades, l'Estat espanyol ocupa ja el quart lloc a Europa en creixement en l'assistència a les sales de cinema. D'acord amb les xifres de la FECE, les entrades del dimarts han augmentat un 50% en comparació amb 2022 i un 23% en comparació als nivells prepandèmics el 2019. Això demostra que les persones de més de 65 anys s'han adherit amb entusiasme a la campanya.
Després de l'èxit de l'any passat, CIRCLE llança la segon edició del seu programa personalitzat en la indústria de la ficció, Fiction Orbit.
L'organització cerca deu directores i productores (amb segon o tercer llargmetratge) amb projectes sòlids de llargmetratge de ficció en etapa de desenvolupament per presentar-se a aquesta iniciativa.
Fiction Orbit és un workshop intensiu d'una setmana de durada amb l'objectiu de donar suport a directores i productores. Durant el taller, un grup acuradament seleccionat de cineastes treballaran amb destacats experts/es per avançar en els seus projectes i identificar les seves necessitats sobre la solidaritat, l'intercanvi de coneixements i la mentalitat pràctica.
Les participants seleccionades rebran retroalimentació als seus guions, en aspectes legals i en opcions de producció, incloses millors opcions estratègiques i suport psicològic durant el procés creatiu.
Només són elegibles projectes amb productores adjuntes.
Les directores poden participar soles o amb la seva productora i guionista.
Quota de participació:
1.700 euros per persona. Cobreix l'assessorament rebut, l'allotjament i les dietes, així com una àmplia varietat d'ofertes dels socis participants en aquesta formació. Si hi participen productora i directora, totes dues han d'abonar la quota.
CIRCLE pot assignar una beca (que cobreixi el 50% de la matrícula) per a participants de països amb baixa capacitat de producció que ho necessitin.
Sessió informativa online CIRCLE Fiction Orbit: Uneix-te a la sessió informativa online el dijous 30 maig de 2024 a les 16:00h (CEST) per a més informació sobre CIRCLE i sobre com et poden ajudar a donar vida al teu projecte de ficció.
Durant la sessió tindràs l'oportunitat de:
Conéixer el pla d'estudis i els beneficis del programa.
Realitzar preguntes sobre el procés de sol·licitud.
Conèixer l'equip de CIRCLE.
Per poder assistir-hi, us haureu de registrar a través d'aquest formulari.
Aquest esdeveniment presencial de quatre dies de durada es durà a terme del 28 de octubre a l'1 de novembre de 2024 en el marc del DOK Industry Programme a Leipzig (Alemanya). La data límit per presentar-s'hi és el proper 30 de juny.
Aquest workshop sobre documentals animats consistirà en un grup de treball, presentacions personals i projectes, conferències, consultes directes one to one amb experts i esdeveniments de networking.
S'abordaran temes com ara la narrativa cinematogràfica, el desenvolupament i la preproducció, la distribució i els aspectes creatius del desenvolupament.
L'experimentat productor Jean-François Le Corre i l'artista multidisciplinar Uri Kranot lideraran el programa d'aquest taller, acompanyats per l'equip de CEE Animation. Un staff de tutoria estarà disponible per resoldre qualsevol pregunta específica o sol·licitud professional dels participants.
A més, els i les participants tindran acreditacions per a la 67a edició del DOK Leipzig Festival.
Quota de participació: 250 euros. Inclou sessions de workshop i acreditació de festival.
Idioma: El workshop es durà a terme en anglès.
Qui s'hi pot presentar?
L'Animation Lab està destinat a cineastes/productors/es que vulguin expandir el coneixement en la producció i en la distribució de documentals d'animació.
Les sol·licituds amb una presentació del projecte de pel·lícula seran benvingudes. Al formulari de sol·licitud, es demanarà un enllaç a l'enfocament visual del projecte i del seu estil, si és rellevant.
Com presentar-s'hi?
Si us plau, emplena el formulari de sol·licitud al web. La sol·licitud és gratuïta. La quota de participació està subjecta només a la confirmació de la participació al curs.
Necessitaràs un compte myDOK per a la seva pàgina web per accedir al formulari. Si no n'has rebut una, pots registrar-t'hi aquí.
El proper dijous 30 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA 'Mamífera', de Liliana Torres, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Liliana Torres, i del productor Gerard Marginedas (Distinto Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la novena i última d’aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 30 de maig de 2024 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Mamífera'.
Es tracta del tercer llargmetratge escrit i dirigit per Liliana Torres, que va tenir l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d’Austin (Texas), on va ser guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto. La pel·lícula es va poder veure també a la secció Especials del D’A Film Festival Barcelona 2024.
La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
https://www.youtube.com/watch?v=jnJSiHD3bAQ
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
A partir de l'èxit d'anys anteriors, l'edició d'enguany inclou projeccions gratuïtes de pel·lícules recentment restaurades als cinemes i en línia, per continuar la presa de consciència sobre el treball dels arxius cinematogràfics europeus i defensar la importància de la preservació del cinema i la cultura cinematogràfica, especialment entre les generacions més joves. Durant les cinc primeres edicions, el programa ha donat suport a la restauració i circulació de més de 170 pel·lícules europees.
El programa 2024 d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, s’allargarà de juny a desembre de 2024 a les sales europees i en línia.
Les pel·lícules restaurades de cada edició es presenten en un catàleg que inclou el context i la informació de contacte per permetre una distribució posterior més enllà del final d'aquest programa.
El programa d'enguany està comissariat per 24 institucions europees del patrimoni cinematogràfic. Les pel·lícules van des dels primers clàssics muts, fins a pel·lícules de ciència ficció i cinema negre, i fins a obres que fomenten la reflexió sobre la humanitat, l'esclavitud i la dominació, els règims autoritaris i la memòria. Les institucions cinematogràfiques organitzen projeccions de cinema d'entrada gratuïta per presentar les seves respectives pel·lícules restaurades entre juny i desembre de 2024. Aquests esdeveniments especials inclouen xerrades de cineastes o arxivers, classes magistrals, música en directe, activitats educatives o exposicions paral·leles. Les pel·lícules seleccionades també són accessibles en línia arreu del món sense cap cost. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.
La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d'A Season of Classic Films, enguany amb 'Cinema Amateur a ritme de Jazz', una selecció de pel·lícules amateurs d'entreguerres catalanes, de 50 minuts, acompanyades de música jazz.
Descobriu el programa complet de la 5a edició d'A Season of Classic Films.
A més de les pel·lícules recentment restaurades presentades per cada arxiu europeu, s'atorga una beca de restauració conjunta, com a part d'A Season of Classic Films, per donar suport a la col·laboració transnacional entre institucions cinematogràfiques per a la preservació i restauració de pel·lícules, perquè almenys tres arxius cinematogràfics europeus col·laboren en una restauració única.
A l'acte de Canes, ACE també va presentar els dos destinataris de la beca de restauració conjunta d'enguany de 60.000 euros repartits entre la pel·lícula humanista de Vulo Radev 'The Peach Thief' (1964) i una recopilació d'espectaculars curts de colors amb plantilla titulada 'Fantastic Flowers' (1906-1920).
https://www.youtube.com/watch?v=WxawpdpDMe0&t=15s
https://www.youtube.com/watch?v=X2lQ30IRktA
El jurat, format pel cineasta guardonat amb l'Oscar István Szabó, la directora adjunta del Departament de Llargmetratges d'ARTE, Barbara Häbe, i la comissària i educadora de cinema Eva Sangiorgi, va seleccionar els guanyadors d'entre les sol·licituds presentades per les institucions del patrimoni cinematogràfic europeu.
Sobre l'Association des Cinémathèques Européenes (ACE)
L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) és una afiliació de 50 arxius cinematogràfics europeus nacionals i regionals. La seva funció és salvaguardar el patrimoni cinematogràfic europeu i fer accessibles al públic els rics registres audiovisuals recollits i conservats pels diferents arxius cinematogràfics. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.
La 67a edició de DOK Leipzig, el Festival internacional de llargmetratges documentals i pel·lícules d’animació, que es durà a terme a Leipzig (Alemanya) del 28 d’octubre al 3 de novembre de 2024, ha obert la convocatòria de la 20a edició del DOK Co-Pro Market, l’esdeveniment de cofinançament i networking, que es durà a terme el 28 i el 29 d’octubre de 2024. La data límit per enviar-hi projectes és el 15 de juliol de 2024.
Aquest mercat connecta productors/es amb altres professionals per finançar nous projectes de documental creatiu i garanteix un accés exclusiu als polifacètics mercats alemany i internacional de no ficció.
DOK Co-Pro Market seleccionarà 35 projectes internacionals de documental (incloent-hi animació) en desenvolupament. Es posarà en contacte els titulars dels projectes amb nous socis per a la coproducció, el finançament i la distribució.
DOK Industry organitza més de 850 reunions one to one seleccionades i ofereix moltes oportunitats informals de networking en un ambient amigable i acollidor. A més, delegacions de socis són convidats al programa Co-Pro Market Open, que es realitza juntament amb les principals activitats del mercat. Comprèn esdeveniments informals de networking i debats dirigits per experts internacionals, que comparteixen coneixements pràctics sobre el mercat internacional i la coproducció del documental.
Qui hi pot participar?.
Un equip internacional de 35 projectes documentals en desenvolupament o producció primerenca es reuneix amb potencials coproductors, finançadors, commissioning editors, distribuïdors i agents de vendes internacionals. Més de 175 professionals participen al DOK Co-Pro Market, incloent més de 90 professionals internacionals clau en la presa de decisions.
Els productors sense projectes, que busquen idees noves, hauran d'estar atents a un formulari d'inscripció separat que estarà disponible properament.
Quan i on?
La 20a edició del DOK Co-Pro Market es durà a terme els dies 28 i 29 d'octubre de 2024, com a part de la 67a edició de DOK Leipzig Film Festival. S'ubica al centre pintoresc de la ciutat de Leipzig (Alemanya).
També hi haurà un workshop en línia que es durà a terme via Zoom a principis de setembre de 2024.
Criteris d'elegibilitat:
Documentals creatius i d'autor. Llargmetratges documentals aptes per a l'estrena a sales de cinema, documentals únics i sèries documentals.
Només projectes que estiguin en fase de desenvolupament o a les primeres fases de producció. Els projectes en fase de postproducció no són elegibles.
DOK Co-Pro Market és un mercat expert en treballar amb altres productors/es des de l'inici per crear coproduccions. Si us plau, no presentis la teva sol·licitud si estàs buscant fons de finalització.
Necessitaràs iniciar sessió a myDOK per completar el formulari.
Una vegada iniciada la sessió (o després d'haver-te registrat amb un compte nou), podràs veure les opcions d'ingrés. Si us plau, escull el botó “Apply for Co-Pro Market”.
Completa la informació del projecte i carrega els arxius adjunts que es requereixin. El formulari es guarda automàticament, per la qual cosa podràs iniciar la teva sol·licitud i completar-la en un moment posterior. Hauràs de completar tots els camps obligatoris.
Per completar la sol·licitud, adreça't al final del formulari i fes clic a “Enviar”. No esperis fins a l'últim moment de la data límit, ja que el servidor podria saturar-se.
Només s'acceptaran candidatures en anglès.
Materials i informació necessària per presentar-s'hi:
Sobre el projecte:
Títol en anglès.
Empresa productora.
País.
Estat del projecte. .
Durada o nombre d'episodis (si escau).
Gènere.
Inici estimat de la producció.
Data estimada de llançament.
Logline: màx. 300 caràcters (resumeix el teu projecte en una o dues línies).
Sinopsi: màx. 4.000 caràcters.
Notes del director: màx. 2.000 caràcters (explica la teva connexió personal amb la història).
Tràiler i contrasenya: Has de tenir algun material visual. Un teaser de tres a cinc minuts, on aparegui una selecció d'escenes o una peça de recerca, preferiblement un enllaç a Vimeo. En algunes circumstàncies, s'accepten imatges fixes d'alta qualitat (envia un correu electrònic).
Història del projecte: Explica on s'ha presentat ja el projecte, si ha guanyat premis de desenvolupament o producció, si treballes amb un productor executiu, si has fet una campanya, etc. (qualsevol aspecte que tingui especialment el teu projecte, però que no formi part de la sinopsi).
Quin és el teu objectiu al Co-Pro Market? Quin tipus de socis busques?: Hauràs d'explicar de quina manera DOK Co-Pro Market pot ser d'ajuda perquè el teu projecte avanci, així com per trobar finançament i socis creatius.
Sobre el finançament:
Pressupost total en euros.
Finançament confirmat en euros.
Finançament sol·licitat en euros.
Finançament cercat en euros.
Pla de finançament: Aquest és un pla hipotètic de com t'agradaria finançar la pel·lícula documental. No s'exigeix un pressupost desglossat, encara que podries incloure un full superior (opcional). El teu pla de finançament ha de ser preferiblement en forma de taula, encara que també s'acceptarà un paràgraf escrit (veure exemples i més descripcions al PDF de les bases).
Sobre l'equip de producció:
Director: Biografia i dades de contacte.
Productor: Biografia i dades de contacte.
Coproductor (si fos necessari): dades de contacte.
Agent de vendes internacionals (si fos necessari): dades de contacte.
Arxius adjunts:
Opcionalment, pots pujar CV addicionals del director de fotografia, muntador o personal de so. També un tractament ampliat o un dossier fotogràfics, si està disponible. Aquesta informació no és obligatòria.
Data límit:
15 de juliol de 2024 a mitjanit CEST (UTC+2).
Quota de participació:
350 euros per projecte per un màxim de dos participants. Et donarà accés a:
Incloure el teu projecte a la selecció oficial de Project Book, tot exposant-lo i publicant-lo per a més de 130 decision makers i productors/es.
Celebració de reunions individuals amb decision makers i productores (entre 15 i 25 reunions).
L'oportunitat de guanyar premis i altres subvencions.
Accés al programa DOK Co-Pro Market Open amb xerrades informatives, intercanvi mutu i inspiració.
Una reunió preparatòria amb la resta de projectes seleccionats, dissenyada per ajudar-te a augmentar l'impacte de la teva participació.
Acreditacions del festival per a un o dos representants del projecte.
En cas de ser seleccionat, hauràs de ser a Leipzig des de la tarda del diumenge 27 d'octubre fins al matí de dimecres 30 d'octubre del 2024. Per projecte seleccionat, dos membres de l'equip poden participar a DOK Co-Pro Market.
Erich Pommer Institut ha obert les inscripcions de la quarta edició del programaSeries’ Women, que es durà a terme en línia i presencial de novembre de 2024 a març de 2025. La data límit per inscriure-s'hi és el 16 de setembre de 2024.
Es tracta del primer programa de millora de carrera professional per a dones productores de la indústria europea de les sèries, la primera edició del qual es va dur a terme entre abril i setembre de 2021.
Les productores participaran en oportunitats de formació de darrera generació que abordaran temes com la visibilitat, el lideratge i l'emprenedoria digital, a més de rebre tutoria personalitzada i coaching en presentació.
El programa es completarà amb oportunitats de networking als principals mercats audiovisuals i industrials europeus i atorgarà accés directe als responsables de la presa de decisions i als principals agents de la indústria.
En donar suport directament a productores seleccionades i impulsar carreres individuals, Series' Women es proposa augmentar la visibilitat i l'exposició a la indústria de les productores i els projectes impulsats per dones. El programa dona suport a la construcció de xarxes professionals i s'esforça per abordar la subrepresentació a la indústria en general.
Una part única del programa és una formació en diversitat en línia adreçada exclusivament als gerents de contractació o prenedors de decisions respectius a les empreses de les productores.
A través d'aquesta formació, Series' Women aborda el tema de la igualtat de gènere i la diversitat no només individualment, sinó que es proposa possibilitar el canvi a l'àmbit organitzacional i fer que les empreses siguin més competitives i sostenibles en el procés. Per aquesta raó, el programa està obert a productores, però també a gestors de contractació/recursos humans a les seves empreses.
La 37a edició del European Film Awards, que enguany es duran a terme a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre, ha obert el termini de presentació de llargmetratges fins al proper 31 de maig.
Els curtmetratges han de ser seleccionats pels membres de la European Film Academy Short Film Network (Xarxa de Curtmetratges de l'Acadèmia de Cinema Europeu) per poder enviar-los.
Cada any, les diferents activitats de l'Acadèmia del Cinema Europeu culminen amb la cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, que es presenten conjuntament amb la European Film Academy Productions gGmbH. En un total de 24 categories, entre elles pel·lícula europea, director/a, actriu i actor, els European Film Awards reconeixen anualment els grans èxits del cinema europeu.
La cerimònia de lliurament de premis té lloc a Berlín cada dos anys. Els altres anys, els Premis viatgen: Londres, París, Roma, Barcelona, Varsòvia, Copenhaguen, Tallin, Malta, Riga, Wroclaw, Sevilla, Reykjavík i molts més.
La 37a edició dels Premis de Cinema Europeu d'enguany tindrà lloc a Lucerna (Suïssa) el 7 de desembre de 2024.
Consulteu, a continuació, les bases de les diferents categories del Premis de Cinema Europeu2024:
La sessió es durà a terme el proper dimecres 29 de maig de 15h a 16:15h a través de Zoom. La trobada té com a objectiu revelar les darreres tendències en lliurament dels materials requerits pels difusors (streamers i canals de televisió).
Les necessitats dels compradors internacionals -tant dels canals de televisió com dels streamers- en termes de 'deliverables' han canviat considerablement en els darrers temps. La manca de lliurament del material adequat pot ser la cancel·lació d'una venda. Planificar el cost i la preparació de la documentació necessària i els arxius de difusió durant la postproducció és clau per evitar sobrecostos pressupostaris. Després de la desmaterialització del subministrament de material (fins fa poc encara s'entregaven cintes), les exigències quant a les especificacions dels arxius continuen evolucionant allunyant-se dels models estandarditzats.
Pauline Mazenod, directora d'adquisicions i vendes internacionals de Windrose, distribuïdora audiovisual internacional des de fa més de 15 anys, revelarà les expectatives dels difusors (canals de televisió o plataformes), inclosos exemples pràctics, perquè els/les productors/es puguin anticipar-se i satisfer-les de manera eficient.
Data límit per inscriure's al taller: 28 de maig de 2024 a les 13h.
Per participar-hi, inscriviu-vos-hi des de l'enllaç següent.
Abans de l'inici de l'esdeveniment, s'enviarà un enllaç per al visionat als participants registrats/des.
La propera edició del taller Annual Workshop d'APostLab es durà a terme a Halle, Alemanya, del 22 al 27 d'octubre de 2024. La data límit per inscriure-s'hi és el 31 de juliol de 2024.
Es tracta d'un esdeveniment anual obert a productors/es amb un projecte de llargmetratge o sèrie i supervisions de postproducció. Consta d'un programa residencial de sis dies basat en sessions plenàries, grups de treball i consultes individuals. Durant aquest workshop intensiu, els i les participants obtindran una millor comprensió dels aspectes tècnics, financers i creatius de la postproducció a l'entorn de la producció internacional europea.
Els supervisors de postproducció s'associen amb els productors/es, tot dissenyant un flux de treball, un cronograma i un pressupost pel projecte dels productors/es.
Els i les participants es divideixen en dos grups dirigits per un productor/a experimentat/da i un supervisor/a de postproducció.
Els líders de la 15a edició de l'Annual Workshop seran els productors: Roshanak Behesht Nedjad (Alemanya) i Antoine Simkine (França) a més dels supervisors de postproducció independents: Niko Remus (Alemanya) i Neeltje van der Heijden (Països Baixos).
Qui s’hi pot presentar?
Productors/es amb un llargmetratge internacional produït o una sèrie en etapa de desenvolupament, finançament o preproducció.
Supervisors/es de postproducció que treballin de manera independent (o que es plantegin fer-ho), o que treballin ‘inhouse’ en una empresa de postproducció o en una companyia de producció cinematogràfica.
El taller selecciona 22 participants, amb un màxim de 10 productors/es (amb projectes).
Criteris d'elegibilitat
El taller està obert a productors/es i supervisors/es de postproducció. Almenys el 70% dels participants han de procedir de països que formin part d'Europa Creativa MEDIA.
Només hi poden participar productors/es amb projecte.
El taller es duu a terme en anglès, per la qual cosa s'exigeix el domini de l'idioma. .
Com presentar-s'hi
Cal iniciar el procés de sol·licitud a través d'aquest enllaç.
El formulari sol·licita la documentació següent:
Perfil del participant.
Resum.
Carta de motivació.
Imatge.
Sinopsi (només productors/es).
Guió (només productors/es).
Resum de pressupost (només productors/es).
Pressupost de postproducció (només productors/es).
Pla financer (només productors/es).
Cronograma complet de producció (només productors/es).
Nota del guionista, director/a o productor/a (si està disponible) (només productors/es).
Pressupost desglossat complet (si està disponible) (només productors/es).
Dates clau:
Data límit: 31 de juliol de 2024 fins a mitjanit (CET).
Entrevistes a participants preseleccionats/des: primera setmana de setembre de 2024.
Anunci de participants seleccionats/des: segona setmana de setembre de 2024.
Dates del taller: del 22 al 27 d'octubre de 2024.
Quota de participació:
Productors (amb projecte): 1.600 euros (+ IVA si procedeix).
Supervisors de postproducció: 1.300 euros (+ IVA si correspon).
La tarifa de participació inclou la matrícula, l'allotjament, els àpats i el transport local, però exclou els costos de viatge internacionals. A Halle es pot arribar en tren des de Leipzig o Berlín.
Ajut financer:
S'incentiva els participants a sol·licitar ajut als fons cinematogràfics nacionals o locals. Hi ha un nombre limitat de beques dispñonibles per a participants que requereixin suport financer i no puguin obtenir finançament del seu fons nacional o local.
Hi ha tres beques per a la regió MDM. APostLab en associació amb Europa Creativa MEDIA, Canada Media Fund i IEFTA ofereix beques a participants potencials segons mèrit i necessitat; en general es busca donar suport a participants que procedeixin de països amb baixa capacitat de producció cinematogràfica.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Els sol·licitants elegibles són agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
La sessió informativa es durà a terme en línia dimecres 5 de juny, de 14:30h a 16h.
Es tracta d'un taller sobre estratègies innovadores de màrqueting digital, gestió de xarxes socials, anàlisi de dades d'audiència, treball amb la premsa cinematogràfica i implementació de les últimes eines d'IA a les campanyes de màrqueting de pel·lícules, que es durà a terme a Luxemburg del 5 al 10 de novembre de 2024.
Basat en la metodologia EAVE, amb tècniques del Design Thinking i exercicis visuals, tangibles i lúdics, és un workshop a mesura que ofereix una visió 360 de les tècniques de màrqueting tradicionals i innovadores, així com estratègies centrades en l'audiència.
Qui hi pot participar?
Aquest breu curs integral és particularment eficaç per als productors/es que vulguin tenir més comprensió del procés del màrqueting, tant en termes generals com en pel·lícules, cosa que alhora dona com a resultat una empresa reeixida.
La convocatòria és oberta a sol·licituds procedents d'Europa i de la resta del món.
El workshop s'adreça tant a productors/es com a professionals que treballen en departaments de vendes, distribució i màrqueting de pel·lícules. També s'accepten sol·licituds d'àrees relacionades de la indústria (p. ex., institucions de finançament regionals i nacionals, festivals i mercats de cinema, etc.) i de formadors i consultors rellevants que vulguin innovar en les tècniques de màrqueting.
Estarà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.
Com presentar-s'hi?
Cal presentar la documentació següent aquí (cal crear un compte).
CV d'una pàgina.
Breu descripció de la teva empresa i (quan correspongui) produccions.
Carta de motivació.
Una fotografia/retrat (jpg).
En cas de sol·licitar una beca, hauràs d'aportar una carta de motivació explicant per què se sol·licita.
En cas de presentar-s'hi amb un projecte, cal aportar la documentació següent:
Full informatiu del projecte del taller de màrqueting (descarregable aquí).
Logline (màxim dues frases).
Sinopsi breu (no més d'una pàgina).
Sinopsi llarga (no més de sis pàgines).
Nota d'intenció del director/a (no més de dues pàgines).
Nota del productor/a (no més d'una pàgina).
Qualsevol article de màrqueting addicional ja existent (presentació, pòster, clips) amb un enllaç a tots els elements. El material audiovisual inclòs no ha d'excedir els cinc minuts.
Resum breu de l'estratègia de màrqueting amb la següent estructura (no més d'una pàgina): Tres-cinc punts de referència (títols recents comparables), tres-cinc fortaleses del projecte, tres-cinc debilitats del projecte, tres-cinc oportunitats (aspectes on les tendències del mercat juguen en favor del projecte), tres-cinc amenaces (aspectes on les tendències del mercat juguen en contra del projecte) i objectiu previst de la pel·lícula (definir en una frase).
Una fotografia/retrat (.jpg).
Cal tenir en compte que el CV, la descripció de l'empresa i la carta de motivació no han d'excedir les tres pàgines en total.
Si presenteu la vostra sol·licitud amb un projecte, la presentació del projecte no ha d'excedir les 10 pàgines en total.
Cal tenir compte que l'únic idioma de treball és l'anglès.
Cal destacar també que la sèrie musical de producció catalana 'Jasmine & Jambo', dirigida per Silvia Cortés i produïda per Teidees Audiovisuals, va ser guardonada com a Millor Sèrie. Adreçada al públic preescolar, segueix la història de dos personatges apassionats per la música.
En aquest enllaç també trobareu la presentació sobre el nou instrument de finançament de la Nova Bauhaus Europea (New European Bauhaus Facility) i un estudi sobre els projectes i iniciatives finançades en el marc d’aquesta iniciativa a Catalunya; així com l’enllaç a la nota de premsa i altres materials sobre l’esdeveniment.
La propera edició de Cartoon Springboard, de CARTOON, es durà a terme a Madrid del 29 al 31 d'octubre de 2024. És un programa de pitching per a talents emergents de l'animació que presenten el seu primer projecte.
En aquest espai, els participants reben informació sobre les realitats del mercat i una visió general inicial de la indústria.
Aquest any s'assoleix el desè aniversari de Cartoon Springboard. Com a jove talent/graduat(a), es tracta d'una oportunitat única per a:
Presentar a pitch el teu primer projecte d'animació davant d'un panell d'experts de la indústria (canals de televisió, plataformes, distribuïdors, agents de vendes internacionals, empreses de videojocs, creatius clau…).
Rebre consell i orientació: aconseguir ajuda per dominar les tècniques de pitching i millorar el contingut del projecte.
Elevar les habilitats d'animació i pitching per a un millor coneixement del mercat amb conferències impartides per professionals de renom.
Connectar amb els compradors i productors principals de la nova generació de talents de l'animació.
En dos dies mesuraràs la maduresa real del teu projecte i sabràs si s'adapta a les necessitats dels canals o a les peticions de les distribuïdores. Els experts assenyalaran les fortaleses i les debilitats del teu projecte, coses que necessita millorar, canviar o ressaltar perquè sigui més consistent i d'acord amb les exigències del mercat… Per donar al teu projecte més possibilitats d'existir algun dia! Tingues en compte que alguns projectes presentats a Cartoon Springboard, com a resultat, s'han presentat a Cartoon Forum (sèries de televisió), Cartoon Movie (llargmetratges) i CartoonNext (crossmedia).
Com presentar un projecte?
Talents joves europeus que s'hagin graduat d'escoles d'animació o cursos amb almenys cinc anys d'experiència poden presentar-s'hi i enviar el seu projecte d'animació en línia (TV o web sèries, especials de televisió -mínim 26 min.-, llargmetratges -mínim 60 min.- i projectes multiplataforma).
Prepara tots els elements requerits esmentats a la seva web al Toolbox.
Quan estiguis llest, accedeix a MyCartoon, fes clic a log in o crea un compte. Feu clic a My Projects > Cartoon Springboard > Submit a Project.
La 27a edició del DocsBarcelona, la secció d’indústria del qual compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, va finalitzar el passat 12 de maig de 2024.
Entre els documentals guardonats a la cerimònia de lliurament de premis figura Daughter of Genghis, de Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als (Dinamarca, Suècia i França, 2024), que competia a la secció Docs&Pearls i va rebre el Premi Docs Nou Talent - Filmin.
Sinopsi
Gerel Byamba és una dona de 33 anys líder de l'organització mongola Gerel Khas – un grup ultranacionalista format íntegrament per dones. El seu objectiu és netejar Mongòlia de la corrupció i l'opressió xinesa i retornar la suposada "nació gloriosa" de l'època de Genghis Khan. Tanmateix, Gerel també és xaman i mare. Gerel viu sola amb el seu fill Temuulen, que té sis anys, el que la confronta constantment amb la seva causa nacionalista. Quan el grup comença a trencar-se, Gerel comença a qüestionar-se el seus mètodes violents. Fins a quin punt estem disposats a arriscar la pròpia vida per la causa nacionalista? Poden justificar-se tots els mitjans per protegir un país? Es pot justificar l’odi? Daughter of Genghis se submergeix de ple en el cor del nacionalisme.
https://vimeo.com/875499991
Consulteu el palmarès complet de la 27a edició del DocsBarcelona.
A l'edició d'enguany, el festival ha arribat als 10.000 assistents: 7.000 espectadors a les sales, un 60% més que el 2023; 700 professionals al mercat i 2.300 assistents a les activitats paral·leles.
Aquest programa té el propòsit de brindar als participants les habilitats i el suport que necessiten per comprendre millor el panorama del mercat documental, així com per planificar i orientar els seus enfocaments en reunions. També ensenya a aprofitar al màxim les ofertes del mercat i obtenir els millors resultats possibles.
El curs està dissenyat per impartir més coneixement i comprensió de la cadena de valor cinematogràfica interconnectada. Inclou un mòdul intensiu de quatre dies i mig, seguit d'un Market Preparation Day i acaba amb un Market Review Day.
La participació a un mercat no es limita a un festival específic. L'organització del curs recomana l'IDFA, on els directors del curs (Julia Short i Satesh Mathura) hi seran presents i podran donar suport als participants. A cada participant se li assignarà un mentor, que treballarà amb ells en una estratègia personalitzada per als seus projectes (hauràs de tenir en compte que l'assistència dels directors del curs a IDFA dependrà que, almenys, vuit participants informin que hi assistiran).
Qui hi pot participar?
Aquest curs pràctic, curt i intensiu té places per a 16 participants aproximadament. Reunirà cineastes i productors, però també està obert a distribuïdors i agents de vendes internacionals a la primera etapa de les seves carreres. En comptar amb una cohort mixta, augmentarà el coneixement dels rols de cadascú i ajudarà a construir fortes xarxes per al futur.
Els seleccionats poden participar amb un projecte en fase avançada de desenvolupament, de postproducció, o bé amb el primer llargmetratge documental acabat. Els executius de vendes, distribució i màrqueting solen tenir mínim un any d'experiència en aquest lloc.
Estructura del curs:
Treball individual en projecte/s per ser presentat/s al mercat.
Millorar el coneixement dels mercats internacionals, en què es diferencien, qui atén quin i per què.
Identificar el/s mercat/s més adequat/s per als seus propis projectes individuals i paquets de projectes.
Desenvolupar eines i estratègies per a una participació reeixida al mercat.
Millorar les habilitats, els coneixements i la confiança en el packaging, el pitching, la negociació, la venda, la comprensió i el tancament d'acords.
Aconseguir un seguiment efectiu i maximitzar els beneficis de les relacions i les oportunitats internacionals.
Mentoria / Suport d'experts.
Com presentar-s'hi?
Podràs inscriure't al curs mitjançant aquest formulari.
Es recomana llegir i comptar amb la informació requerida abans d'emplenar el formulari. No hi ha opció de desar i continuar la sol·licitud posteriorment. Hauràs d'aportar el següent, en anglès:
Dades personals.
Biofilmografia.
Estat del projecte.
Motivació per assistir al curs.
Perfil de la productora (si postula com a empresa).
Currículum Vitae (d'una a dues pàgines).
Referències i notes addicionals.
Altres dades per sol·licitar ajuda financera.
Quota de participació:
Tarifa de 950 euros (sense incloure IVA).
Early Bird: 850 euros (sense incloure IVA) fins al 21 de juny del 2024.
S'inclouen al preu totes les sessions, l'assessoria i el networking, així com el càtering a Viena. Queden exclosos de la tarifa els costos d'assistència al mercat (viatge, allotjament i acreditació).
Data límit: 1 d'agost de 2024
Beques: Per als pares i mares que treballen i tenen responsabilitat de cura d'infants, hi ha disponible una beca per a cura de nens i nenes. A més, s'ofereix una beca per a participants que necessiten assistència addicional per alguna discapacitat o impediment físic.
Més informació sobre el programa i les possibles beques en aquest enllaç.
En cas de dubtes o preguntes sobre el curs o sobre el formulari d'inscripció, podeu contactar a: office@screeninstitute.eu
Market Ready - Documentary 2024 d'International Screen Institute compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La jornada es durà a terme el proper dijous 16 de maig, de 10h a 12h, i s'hi abordaran els elements més importants que cal tenir en compte (prioritats, anàlisi de necessitats, objectius, definició d'activitats, gestió del projecte, impacte i avaluació) i la seva interrelació. La finalitat és millorar la qualitat de les propostes presentades i, en darrera instància, la resposta a les necessitats dels grups destinataris i els sectors específics, tot reforçant el teixit cultural i social amb una perspectiva europea.
La sessió s'estructurarà en dues parts, seguides per un torn de preguntes cadascuna per aclarir els dubtes sobre els temes tractats.
Així, el diumenge 19 de maig, de 15.00h a 17.00h, es durà a terme la Trobada d'Exhibidors d'Europa Cinemas a l'Hôtel Gray d'Albion (Salon Croisette, 38 Rue des Serbes, 06400 Cannes). A continuació hi haurà un còctel de 17:00 a 18:00h.
Si voleu assistir a la reunió anual, cal que us hi inscriviu des de l'enllaç següent, abans del dissabte 18 de maig.
El programa detallat de l'Europa Cinemas Cannes Network Meeting es publicarà els propers dies.
La 25ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 17 al 20 d’octubre de 2024 a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d'inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.
S'hi poden presentar llargmetratges i sèries documentalsen fase de desenvolupament, producció, postproducció o rough cut.
MEDIMED Doc Market & Pitching Forum està obert a cineastes amb nous projectes documentals, decision-makers i experts, observadors i altres professionals.
Els/les productors/es amb un nou projecte documental poden sol·licitar l'accés al Fòrum MEDIMED de dues maneres diferents:
Sol·licitar la presentació d'un projecte en públic i tenir accés prioritari a les reunions amb els decision-makers (equips de pitch).
Sol·licitud d'accés a reunions amb els responsables sense pitching (Speedy Pitch & Anti Pitch) Ambdues opcions estan subjectes a una selecció basada en una sol·licitud de projecte, que s'ha de presentar abans de la data límit del projecte. Els professionals implicats en els projectes seleccionats s'han d'inscriure posteriorment per a l'acreditació al Fòrum MEDIMED en la data límit d'acreditació. El nombre de places serà limitat i només es podrà accedir amb l'acreditació del Fòrum MEDIMED
Elegibilitat del projecte Per ser elegible el projecte documental ha de:
qualificar com a producció independent
qualificar de producció europea o mediterrània amb la productora principal procedent de la Unió Europea, Israel o dels països MENA
comptar amb un suport financer creïble d'àmbit nacional, internacional o regional. Es pot demanar documentació. S'ha d'excloure la inversió dels productors/es o qualsevol altra inversió personal.
comptar amb el suport d'un editor encarregat d'un fons cinematogràfic o canal de televisió nacional o regional, que s'ha compromès a ser present per presentar el projecte juntament amb el productor/a al Fòrum MEDIMED (no un requisit però molt recomanable). El Fòrum MEDIMED també està obert a sèries.
Sol·licitud del projecte Una sol·licitud de projecte completa s'ha de presentar en líniaabans de la data límit del projecte. Si us plau, tingueu tot el material esmentat a les bases preparat abans de començar. Tots els materials han d'estar en anglès. Requisits de la sol·licitud: Un formulari de sol·licitud emplenat en línia. Informació requerida: o títol de treball o logline (anglès, màxim 50 paraules) o format de projecció, format de rodatge o durada prevista o inici de producció, estat de producció, llançament esperat o pressupost total en euros o Responsable de decisió compromès a donar suport al projecte al pitch(recomanat) o productora: adreça, dades de contacte, IVA o productor: informació de contacte, filmografia amb màx. 3 títols seleccionats o director: dades de contacte, any de naixement, gènere i filmografia amb màx. 3 títols o finançament existent (finançador responsable, institució/empresa, import en €) o empresa comercial (si en tens una): adreça, informació de contacte, territoris coberts o El projecte s'ha presentat abans en altres fòrums
Un fitxer pdf que conté cinc pàgines A4 sense números de pàgina a punt per imprimir en color (amb espai per a marges) incloent: o una sinopsi o una presentació de la productora, el productor i el director o un pressupost de primera línia en euros (pressupost resum amb les partides principals com ara desenvolupament, equipament, viatges i allotjament, postproducció, música i arxiu, etc.) Per als projectes seleccionats per a la presentació, el pdf de 5 pàgines s'imprimirà al catàleg de projectes al qual es distribueix tots els participants. Es recomana als sol·licitants que incloguin material visual al pdf de 5 pàgines.
A més, el 19 de maig es durà a terme un esmorzar en què es presentaran projectes de la convocatòria europeaWriting European.
Europa Creativa MEDIA també organitzarà una sessió informativa al dia següent sobre la convocatòria MEDIA destinada a distribuïdores i agents de vendes internacionals, Films on the move, així com una trobada en què es presentaran casos d'estudi d'èxit de la convocatòria MEDIA Innovative Tools and Business Models.
El calendari dels diversos esdeveniments que es duran a terme al Creative Europe MEDIA Stand (European Pavillon nº123 - International Village) és el següent:
Divendres 17 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster CONTENT: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (productores europees). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Dissabte 18 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster AUDIENCE: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (festivals, plataformes VoD, distribuïdores, agents de vendes internacionals, exhibidors de cinema i professionals de l'educació cinematogràfica). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Diumenge 19 de maig de 2024, de 9.30h a 10.15h Esmorzar amb mostra de la convocatòria WRITING EUROPEAN: Full Moon Creative Lab i War Room Content.
Full Moon Creative Lab és un projecte dedicat a professionals del cinema especialitzats en sèries de televisió de gènere: thriller, horror i fantasia. El programa consisteix de residències creatives que donin suport al desenvolupament de talents, que enforteixin els guionistes per lliurar les millors històries de gènere que puguin viatjar més enllà de les seves fronteres i reunir audiències àmplies i diverses.
Ponent: Claudia Droc.
War Room Content és un projecte que compta amb un hub europeu per a guionistes i showrunners, experts, científics, artistes i representants de la societat civil. El seu objectiu és crear sèries europees de televisió innovadores amb una forta àncora local i un atractiu interès internacional lligat al foment dels valors fonamentals europeus.
Ponent: Emilie Blezat.
Diumenge 19 de maig de 2024, de 17.30h a 19.00h Beneficiaris del clúster BUSINESS: Celebra amb la comunitat MEDIA. Només amb invitació.
Obert als participants de MEDIA Stands al Marché du Film, així com als beneficiaris recents d'Europa Creativa MEDIA d'aquest clúster (mercats, formacions i eines innovadores de negoci). Si desitges assistir-hi, has de contactar amb la teva oficina MEDIA.
Dilluns 20 de maig de 2024, de 9.30h a 10.30h Presentació de la convocatòria FILMS ON THE MOVE. Ponent: Soon-Mi Peten.
Dilluns 20 de maig de 2024, de 16.00h a 17.30h Mostra de la convocatòria INNOVATIVE TOOLS AND BUSINESS MODELS: Cascade8, Yamdu, Privio i Filmmakers System.
Cascade8 desenvolupa un ecosistema tecnològic per digitalitzar, agilitzar i optimitzar les activitats de venda, compra i finançament de continguts audiovisuals. Aquest ecosistema està compost per diverses aplicacions, cadascuna de les quals té com a objectiu resoldre un coll d'ampolla a la cadena de valor. Aquestes aplicacions estan vinculades entre si per simplificar l'accés dels usuaris i oferir-vos l'oportunitat de reutilitzar les vostres dades entre els diferents serveis.
Ponent: Yannick Bossenmeyer.
Yamdu és una aplicació de programari com a servei (SaaS) que millora els fluxos de treball de gestió de producció a la indústria del cinema i l'entreteniment. L'enfocament de Yamdu està totalment alineat amb les necessitats dels productors i cineastes a l'era digital. Fa que l'inici de sessió a una dotzena d'eines incompatibles quedi obsolet.
Ponent: Florian Reimann.
Privio ofereix una solució d'emmagatzematge dinàmica, segura i escalable per al sector audiovisual amb un avantatge únic: trànsit sortint gratuït. Combina mesures de seguretat avançades, com ara el xifratge d'extrem a extrem, amb opcions d'emmagatzematge flexibles i econòmiques per a dades. La plataforma opera a través d'una xarxa global de servidors, cosa que garanteix una alta disponibilitat i rendiment.
Ponent: pendent de confirmació.
Filmmakers System (Prestage) és una solució de programari com a servei (SaaS) que, en diverses instal·lacions de marca blanca, serveix com un centre de producció integrat per a productors, empreses de producció, film offices i film commissions. Utilitza intel·ligència artificial, computació al núvol i anàlisi de big data per optimitzar encara més el procés de producció de mitjans.
TorinoFilmLab ha obert el període d’inscripció del proper taller Green Film Lab - Glasgow, que es durà a terme a Glasgow (Escòcia) del 20 al 22 de setembre de 2024. La data límit per inscriure-s'hi és el el proper 28 de juny.
L’objectiu de Green Film Lab, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, és crear consciència sobre la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica. El curs promou pràctiques ambientalment sostenibles a la producció cinematogràfica i brinda als professionals del cinema una nova perspectiva sobre com aplicar un protocol ecològic i aconseguir la certificació verda.
Green Film Lab s’adreça a professionals de la indústria del cinema i les sèries, així com a consultors de sostenibilitat. La nova edició es durà a terme a Glasgow (Escòcia), en col·laboració amb Screen Scotland / Sgrìn Alba i BECTU Vision.
Qui s'hi pot presentar?
Professionals del sector del cinema i les sèries de televisió implicats en les etapes de preproducció i producció, interessats a adquirir i millorar les seves habilitats en pràctiques sostenibles al plató.
El taller està obert a productors/es o altres professionals de l'equip de producció*, caps de departament, escriptors, directors, amb projecte (equip de 2 persones) i sense projecte.
Professionals amb almenys dos anys d'experiència en l'àmbit de la gestió ambiental interessats a conèixer com es realitza una producció audiovisual, com aplicar les seves habilitats al context audiovisual i que vulguin construir una xarxa professional en la indústria del cinema i les sèries.
Professionals de la indústria de la pantalla que ja treballen en sostenibilitat al plató.
Delegats de Funds, Film Commissions, Film Institutions interessats a saber més sobre la sostenibilitat al plató.
productor en línia/director de producció/productor delegat
Seran especialment benvingudes les sol·licituds de professionals amb seu a Escòcia, professionals que han rebut el suport de Screen Scotland / Sgrìn Alba i/o que rodaran a Escòcia.
Els i les sol·licitants han de confirmar la seva disponibilitat total per assistir a la sessió.
L'idioma de treball dels tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi i s'ha de traduir tot el material escrit, totes les versions i esborranys del projecte.
Quota de participació: 300 euros (+ IVA, si escau) per persona.
La formació i els àpats estan inclosos durant el taller. Els participants hauran de cobrir les despeses de viatge i allotjament.
Calendari:
Dijous 19 de setembre, al vespre: aperitiu de benvinguda
Divendres 20 de setembre i dissabte 21 de setembre: de 9 a 18.30h seguit d'un sopar de networking
Diumenge, 22 de setembre: de 9 a 16h seguit d'un dinar de cloenda
L'horari podria canviar.
Com presentar-s’hi:
Professionals que sol·liciten participar-hi AMB un projecte (equip de dues persones):
Els materials següent sol·licitats s'han d'enviar tots junts en 1 PDF únic (màx. 10 MB), tipus de lletra 12, interlineat 1,5 i tots en anglès:
1) Biografia professional: 1 pàgina màxim per cada participant 2) Carta de motivació (especificant accions prèvies en sostenibilitat, si n'hi ha) – 1 pàgina màxim per cada participant 3) Dades principals dels sol·licitants i del projecte - amb finalitats comunicatives 4) Fotografia d'alta resolució (1 MB aprox.) per a cada participant 5) Pressupost detallat (euros) – destinat NOMÉS al procés de selecció 6) Pla financer: destinat NOMÉS al procés de selecció 7) Dades de l'equip confirmat 8) Desenvolupament detallat i calendari de producció i rodatge 9) Sinopsi – 1 pàgina màxim 10) Tractament – 15 pàgines màxim en anglès (o document analògic, segons el tipus de projecte), a adjuntar com a últim element, al final del dossier. Si se selecciona, hauria d'estar disponible un guió en anglès.
Professionals que sol·liciten participar-hi sense projecte:
Els següents materials s’hauran d’enviar conjuntament en un únic PDF (10 MB màxim), mida 12 de font, interlineat 1,5 i tot en anglès:
1) Biografia professional – 1 pàgina màxim 2) Carta de motivació (especificant accions prèvies en sostenibilitat, si n'hi ha) – 1 pàgina màx 3) Dades principals dels sol·licitants i del projecte - amb finalitats comunicatives 4) Fotografia d'alta resolució (1 MB aprox.)
Feu clic al botó Apply Now de la pàgina de Green Film Lab per accedir al formulari de sol·licitud i presentar la vostra candidatura. Abans d’iniciar el procés de sol·licitud, haureu de crear un compte a la plataforma de TorinoFilmLab.
Aquesta formació està orientada a presentar una metodologia de disseny d'audiències a la propera generació de cineastes talentosos i oferir informació sobre la indústria audiovisual europea i independent actual.
En el transcurs de quatre dies, fins a cinc equips dedicats al cinema rebran, cadascun, un taller creatiu i personalitzat sobre el seu projecte dirigit per un dissenyador d'audiències altament qualificat on exploraran i identificaran audiències potencials i rutes de comercialització per a la seva pel·lícula.
El laboratori comptarà amb el suport de sessions individuals amb experts de la indústria per brindar un millor suport als participants.
Perquè una pel·lícula existeixi al món, necessita saber quina és la seva posició tant dins del mercat com amb el seu públic. No posicionar una pel·lícula des del principi significa córrer un gran risc, ja que l'èxit poques vegades passa per si mateix. Saber qui són les teves audiències potencials abans d'embarcar-se al llarg i desafiant viatge del cinema independent et brindarà millors possibilitats de trobar i participar de manera significativa.
Aquest taller s'adreça a equips (director/a-productor/a) amb projectes de cinema de ficció, documental i animació (tots els gèneres són benvinguts, però s'hauran de proporcionar subtítols en anglès a les peces) que es trobin en una fase avançada de desenvolupament o que hagin completat el llargmetratge (s'accepta picture-lock). International Screen Institute persegueix la igualtat. Per això, els equips de dones i/o de diverses ètnies o estats socioeconòmics són encoratjats per l'organització.
En el cas dels projectes en desenvolupament, serà més beneficiós per als equips que hagin desenvolupat els seus projectes prou com per poder-los definir clarament en termes d'història, gènere i, per tant, audiències.
Processos claus coberts per la formació:
Temes, emocions i valors.
Persones i viatges de l'usuari.
SWOT i benchmarking.
Industry Pitch.
Ideació/pluja d'idees.
Caixa d'eines amb altres consells i trucs útils.
Quota de participació: 1.755 euros (sense incloure IVA) per equip (fins al 10 d'abril de 2024). Passada aquesta data la tarifa puja a 1.950 euros.
Es recomana l'assistència d'un equip base de productor/a més director/a, amb el suport d'un tercer membre de la pel·lícula com a coproductor-a/guionista/executiu-va.
Aquesta tarifa cobreix el dinar i els descansos diaris per al cafè, així com dos sopars de networking del laboratori.
La tarifa no cobreix viatges ni allotjament; aquests serien addicionals i anirien a càrrec dels participants. Es compartirà una llista d'hotels i hostals recomanats per als participants seleccionats, a poca distància del lloc de celebració de l'esdeveniment.
Es tracta d'un programa de lideratge per a dones professionals que ocupen llocs directius de nivell mitjà i superior a empreses del sector audiovisual.
Aquesta formació, que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA, cerca enfortir les habilitats de les dones per empoderar-les com a professionals en els desafiaments actuals de la indústria audiovisual, en el desenvolupament d'innovadors models de negoci i en l'acompanyament cap a les oportunitats que ofereix la digitalització.
A través d'aquesta varietat d'elements, les dones augmentaran la competitivitat, construiran xarxes professionals i obtindran més oportunitats comercials, tot assegurant així el desenvolupament sostenible i amb èxit de les seves companyies.
Audiovisual Women s'adreça a dones professionals que treballen al voltant de la cadena de valor de la indústria europea de l'audiovisual, tot oferint un enfocament altament interdisciplinari i únic a la formació i desenvolupament professional. A més de les dones professionals, el programa també inclou els responsables de contractació de les seves empreses.
Els elements del programa se centren en temes com el lideratge i l'emprenedoria (digital), la innovació, la gestió d'equip, la comunicació i el màrqueting propi.
La combinació d'una formació dissenyada a mida presencial i en línia, el coaching de negoci one to one, les exclusives oportunitats de networking i una fase d'estudi amb accés a cursos en línia innovadors permet una experiència holística i interactiva. A més, s'equipa les dones amb les habilitats necessàries per tenir èxit en aquesta indústria canviant.
Els responsables de contractació de les seves empreses seran inclosos al programa a través d'una formació de dos dies adreçada a la igualtat de gènere i a la gestió de la diversitat. La formació proporciona les eines per implementar pràctiques més diverses i igualitàries i així crear canvis significatius.
Mòdul 1: Lideratge i comunicació (del 27 al 30 de novembre de 2024 a Berlín, Alemanya).
Entendre qui ets i què et mou.
Motivar el teu equip mitjançant un lideratge conscient i sa.
Navegar a nivells de comunicació i conflictes.
Comunicar qui ets i posicionar-te a tu mateixa com una dona líder mentre romans fidel als teus valors.
Mòdul 2: Desenvolupament (novembre de 2024 a març de 2025).
Accés a una selecció de cursos en línia innovadors d'Erich Pommer Institut.
Coaching de negoci one to one designat per un coach de negoci.
Mòdul 3: Nou treball i emprenedoria (del 30 al 31 de gener de 2025).
Desafiaments del lideratge tradicional versus el lideratge àgil.
Trobar i fer decisions informades per a un desenvolupament de negoci sostenible.
Fer balanç del teu rol com a emprenedora, professional de l'audiovisual o sòcia de negoci.
Mòdul 4: Innovació i gestió del canvi a la indústria audiovisual (del 12 al 15 de març de 2025, Munic, Alemanya).
Models de canvi i bàsics psicològics dels processos canviants.
Tendències digitals i oportunitats d'innovació, així com riscos.
Introduir en nou treball i agilitat a la teva organització.
Reconèixer el potencial d'innovació, els dinamitzadors i les barreres de la indústria audiovisual.
Mòdul 5: Gestió moderna de la igualtat de gènere
Taller per als responsables de contractació de les empreses de les dones participants per tractar el tema de la diversitat i la igualtat de gènere a l'àmbit dels recursos humans.
Quin és el poder de la gestió de la igualtat de gènere.
Implementar la gestió de la igualtat de gènere a les organitzacions.
Procediment de sol·licitud:
Requisits formals de sol·licitud:
Dones professionals gestores a nivell mitjà a superior en la indústria audiovisual.
Empreses de tota la cadena de valor de la indústria europea de l'audiovisual (cinema, televisió, videojocs, digital, etc.)
Almenys tres anys d'experiència a la indústria audiovisual.
Si us plau, tingueu en compte que la sol·licitud no pot ser guardada a meitat del procés o modificada després del seu enviament.
Criteris d'avaluació de la sol·licitud:
Nivell d'experiència a la indústria.
Motivació i raons per a la selecció.
Procés de selecció:
Les sol·licituds seran revisades per un comitè designat que pot incloure els socis finançadors d'aquest programa.
Totes les sol·licitants seran informades sobre l'estat de la sol·licitud a temps.
En cas de selecció, la informació del formulari de sol·licitud podrà ser utilitzada per als materials impresos o per als llançaments de premsa (segons establert i subjecte a les revisions de les productores seleccionades).
Informació de la sol·licitud:
Informació personal i de contacte.
Informació professional o de feina (inclou una biografia professional composta per un màxim de 1.200 caràcters o 200 paraules).
Informació de l'empresa.
Informació sobre responsable de contractació candidat (inclou una biografia professional de màxim 1.200 caràcters o 200 paraules).
Motivació per presentar-s'hi. Inclou carta de motivació que haurà d'incloure perquè aquest programa és important per a tu i per a la teva carrera en aquest moment de la teva vida. A més, haureu d'indicar perquè l'organització d'Audiovisual Women d'Erich Pommer Institut us ha de seleccionar. Finalment fes esment als teus objectius professionals per als propers deu anys. Tot plegat en un màxim de 1.000 caràcters.
Finançament / Beques (inclou carta de motivació de màxim 1.000 caràcters).
Data límit: 2 de setembre de 2024.
Tarifa de participació: 500 a 2.200 euros. Descomptes i beques disponibles. Més informació a aquest enllaç.
La 6a edició de MediaTech SPRINT, taller d'innovació d'un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats 'Challenge Owners') desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l'ajuda d'experts interdisciplinaris (anomenats 'Co-Creators'), ha obert les inscripcions.
Es tracta d'una oportunitat única perquè els propietaris ('Challenge Owners) i els co-creadors de reptes es trobin en un context seleccionat, es beneficiïn de la perspectiva única dels altres, apliquin mètodes d'innovació orientats a resultats sota la guia d'un facilitador inspirador i identifiquin solucions a un repte corporatiu real.
Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a la conferència MediaTech Hub Conference del 25-26 de setembre a Potsdam (Alemanya).
Motius per participar com a propietari del repte ('Challenge Owner'):
obtenir una nova perspectiva sobre un dels seus reptes empresarials actuals
desenvolupar solucions pràctiques amb el suport d'una varietat de grans ments
conèixer les solucions empresarials utilitzades en diferents indústries
fer créixer la vostra xarxa professional interdisciplinària
Motius per participar com a co-creador ('Co-Creator'):
col·laborar i co-crear en una sessió orientada a resultats
aporta la teva experiència i perspectiva única i ajuda a resoldre un veritable repte empresarial
conèixer creatius i pensadors afins d'altres orígens
conèixer els reptes empresarials i les seves solucions en altres indústries
Per últim, però no per això menys important, obtenir una contribució per a les despeses de viatge si residiu fora de Berlín o Brandenburg (si us plau, poseu-vos en contacte amb la vostra oficina local d'Europa Creativa per obtenir-ne més informació)
TorinoFilmLab ha anunciat els projectes seleccionats al TFL Next - Feature Film 2024, curs online amb suport d'Europa Creativa MEDIA, basat en el tractament per a projectes de llargmetratge.
Entre els 20 projectes seleccionats figuren dos projectes catalans:
'Three Ages' ('Tres edats'), de Jiajie Yu Yan i César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films). Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona l'any 1992 per retrobar-se amb els seus pares. Al llarg de la seva infància, adolescència i joventut, la seva mare lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no pot mantenir correspondència.
'Yamaguchi', de Gemma Capdevila Barbé i David Ciurana (produït per Fosca Films). Sinopsi: Un ramader lluita per salvar les seves vaques d'un brot de plaga, mentre intenta recuperar l'amor pel seu germà i la mare que les va abandonar amb l'ajuda d'un antic ésser màgic.
Durant el curs, dividit en dues sessions de desenvolupament que es duran a terme aquest mes de maig, un total de 20 projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament primerenc seran presentats per guionistes internacionals o guionistes/directors/es amb productor/a (si està a bord) i es dividiran en cinc grups.
Els i les participants treballaran en els seus tractaments juntament amb els seus companys/es i un/a tutor/a amb experiència internacional substancial com a consultor/a de guia, implementant les tècniques fonamentals i les habilitats necessàries per desenvolupar i produir llargmetratges d'èxit.
Consulteu la resta de projectes seleccionats des de l'enllaç següent.
El festival, que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA en el marc de la convocatòria MEDIA 360, seleccionarà al voltant de 250 noves pel·lícules i projectes documentals.
Un equip de selecció internacional revisarà amb cura totes les inscripcions, sota la supervisió del director artístic d'IDFA.
Els incentius de producció es van convertir en la segona font de finançament més important per a les pel·lícules de ficció europees estrenades el 2021 (any de referència de l'estudi).
El nou informe destaca que mentre el finançament públic directe va continuar sent la font principal de finançament i la més important per a les pel·lícules europees de ficció (tot contribuint al 26% del total de volum de finançament), els incentius de producció es van convertir, per primera vegada, en la segona font de finançament més gran (sumant un 21% del total del volum de finançament).
L'estudi de l'Observatori defineix el finançament públic directe com a finançament públic procedent d'organismes nacionals, regionals i locals al país d'origen, així com de països de finançament minoritaris i fonts supranacionals. Per la seva banda, els incentius a la producció inclouen tant els nacionals com els estrangers.
El pressupost mitjà d'una pel·lícula de ficció europea destinada a estrena a cinemes amb llançament el 2021 va ser de 2,12 milions d'euros.
Tant els pressupostos mitjans com les estructures de finançament difereixen significativament entre mercats. En particular, el percentatge de finançament públic directe en el finançament cinematogràfic disminueix a mesura que augmenten la mida del mercat i el volum pressupostari.
Context de l'informe Aquest informe anual és fruit d'un important projecte de col·laboració entre l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, i la European Film Agency Research Network (EFARN). Té com a objectiu proporcionar xifres concretes sobre com s'estan finançant les pel·lícules de ficció europees, tot oferint una perspectiva global i paneuropea i complementant el treball realitzat a l'àmbit nacional.
A partir de l'anàlisi pressupostària real de 448 pel·lícules de ficció europees d'acció real estrenades el 2021, aquesta és probablement la mostra de dades paneuropea més gran disponible fins ara sobre el finançament de pel·lícules de ficció europees per a aquest any. L'informe ofereix coneixements únics basats en fets sobre una àmplia varietat de qüestions de recerca, des de la quantificació del pressupost mitjà de les pel·lícules de ficció europees fins a la importància de les fonts de finançament individuals.
Estructura de finançament de les pel·lícules de ficció europees L'any 2021, el finançament de les pel·lícules europees de ficció amb estrena en cinema continua basant-se principalment en cinc fonts de finançament diferents: finançament públic directe; incentius a la producció; inversions dels canals de televisió/plataformes (difusors); inversions dels productors; i prevendes (les inversions del difusor combinen incentius de coproducció dels difusors amb prevendes realitzades a difusors establerts a qualsevol dels països coproductors d'origen).
Si bé el finançament públic directe suma el 26% del total de finançament i els incentius arriben al 21%, la inversió del productor arriba al 18%, les inversions dels difusors el 17% i les prevendes el 13%. Altres fonts de finançament inclouen l'equity privat, el finançament de deute o les inversions en espècie.
No obstant això, hi ha aparents diferències estructurals significatives entre els països pel que fa a com les pel·lícules de ficció són finançades. Algunes d'aquestes diferències estan aparentment lligades a la mida del mercat. Dues diferències òbvies concerneixen el finançament públic directe i els incentius de producció.
Les dades suggereixen clarament que el pes del finançament públic directe en el finançament de cinema incrementa amb menor mida del mercat i viceversa. Així, si bé va representar només el 18% del finançament total als quatre grans mercats de la mostra, el finançament públic directe va representar el 44% als mercats de mida mitjana i el 63% als petits.
En contrast, el pes dels incentius a la producció sembla incrementar amb més mida del mercat. En mercats petits només representen el 3%. A mercats mitjans el 14% ia mercats grans el 24%.
A més, la importància de les inversions dels productors, així com de les prevendes, sembla comparativament baixa en els mercats petits i mitjans en comparació dels mercats grans.
Desglossament del volum de finançament acumulat per font (2021):
Classificats per percentatge de participació. Basat en les pel·lícules de mostra.
Pressupostos de ficció destinada al cinema a Europa:
Les dades de l'informe suggereixen que el pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció destinada a estrena al cinema i amb llançament el 2021 va ser de 2,97 milions d'euros, mentre que el pressupost mitjà de la mostra emprada va ser de 2,12 milions d'euros euros.
Tot i això, novament els pressupostos varien en funció dels països. No sorprenentment, els pressupostos mitjans són més alts en mercats grans i més petits en mercats amb menor potencial de resultats de taquilla (ja que l'explotació dels mercats nacionals segueix sent clau per a les principals pel·lícules).
El pressupost mitjà d'una pel·lícula europea de ficció original de França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit (els països grans inclosos a la mostra) va ser de 2,7 milions d'euros el 2021 amb contrast als 1,8 milions d'euros i els 700.000 euros per a les pel·lícules europees de ficció produïdes en mercats europeus de mida mitjana i petita, respectivament.
Metodologia:
L'anàlisi es basa en dades detallades de plans de finançament de 448 pel·lícules europees de ficció estrenades el 2021 (procedents de 22 països europeus).
La mostra de dades inclou les coproduccions 100% nacionals i les coproduccions majoritàriament europees. Cobreix així un volum de finançament que suma 1,33 bilions d'euros. La mostra estima cobrir el 43% del total de pel·lícules de ficció europees produïdes amb estrena el 2021.
La 26a edició de Connecting Cottbus (CoCo), el mercat de coproducció i plataforma de networking est-oest del FilmFestival Cottbus, es durà a terme del 6 al 8 de novembre de 2024 a Cottbus (Alemanya).
S'hi seleccionaran 13 projectes de llargmetratge en desenvolupament i sis projectes en work in progress/postproducció, que es presentaran davant d'una audiència professional composta per altres productors/es, compradors/es, commissiong editors, agents de vendes internacionals i/o finançadors/es. Els projectes han de tenir una connexió amb Europa de l'Est al tema o al context de producció.
El programa ofereix l'oportunitat de descobrir nous projectes i trobar possibles socis. A més, brinda informació sobre les tendències i desafiaments actuals en el finançament, la producció i la distribució. Aquests temes s'exploren en panells, discussions, taules rodones, conferències i workshops.
Connecting Cottbus es divideix en dues línies. D'una banda, les presentacions de projectes a cocoPITCH, que són públiques per a tots els participants registrats. D'altra banda, les projeccions de cocoWIP (treballs work in progress), que estan reservades només per a agents de vendes internacionals, distribuïdors i altres experts de la indústria.
Premis:
cocoPITCH (Projectes en desenvolupament):
cocoPITCH Audience Award: L'audiència de la indústria votarà per la millor presentació pública d'un projecte durant la sessió de pitching. El premi en metàl·lic de 1.500 euros es destina al productor/a del projecte premiat.
Producers Network Award: El productor/a d'un projecteo cocoPITCH rebrà el Producers Network Award, una acreditació gratuïta per a Producers Network al Marché du Film del Festival de Cannes de l'any següent.
Avanpost Pitch Packaging Award: Avanpost ofereix serveis de fins a 15.000 euros que poden incloure consultoria d'estratègia de finançament, look-book de projecte, així com producció/postproducció per a una prova de concepte.
HAVC Project Development Award: El Croatian Audiovisual Centre presenta un premi en efectiu de 5.000 euros per al desenvolupament d'un projecte de cocoPITCH.
Midpoint Consulting Award: Tres projectes en desenvolupament seleccionats per a cocoPITCH rebran una consultoria detallada de guió en línia amb un expert/a de MIDPOINT Institute. MIDPOINT seleccionarà els guanyadors/es.
cocoWIP (Proyectos Work In Progress):
D-Facto Motion WIP Award: Un jurat de professionals de la indústria cinematogràfica lliurarà el D-Facto Motion WiP Award a un projecte work in progress després de la sessió cocoWIP, 35.000 euros en serveis més 5.000 euros en concepte de despeses addicionals, patrocinat per D-Facto Motion, l'estudi de postproducció de renom, amb sucursals a les sis ciutats principals alemanyes i amb l'última tecnologia.
Studio Beep Sound Post-Production Award: Un total de 6.000 euros en serveis patrocinats per Studio Beepd'alta gamma (empresa amb seu al centre de Praga, República Txeca). Cobreixen tot l'espectre del so i la música.
cocoLab:
És un espai de formació que ofereix reunions de preparació en profunditat per als projectes seleccionats i sessions grupals per explorar temes rellevants de la indústria. Els projectes reben assessorament personalitzat d'experts als camps de desenvolupament de guió, estratègia de finançament, vendes, màrqueting, oportunitats de formació i finançament general.
Productors/es, agents de vendes, commissioning editors i altres representants de la indústria poden presentar-s'hi per assistir sense projecte fins al 7 d'octubre de 2024, a través de l'enllaç següent. A més, hauran d'enviar una fotografia retrat (.jpg) a accreditation@connecting-cottbus.de
Això no és un registre com a tal, és una sol·licitud que serà tramesa amb atenció. S'aplicarà una tarifa d'acreditació de 95 euros (sense IVA) en aprovar la sol·licitud.
A principis de maig, Juliette Binoche començarà oficialment com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Europeu, tot succeint a la cineasta polonesa Agniezska Holland en aquest important paper. La nova presidenta va ser escollida després que Agnieszka Holland hagués decidit renunciar el 2024. El paper honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar.
Juliette Binoche, membre activa de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper.
"És un enorme plaer anunciar l'aval de la proposta de membres de la junta directiva de confirmar Juliette Binoche com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Europeu", diu el productor i president de l'Acadèmia del Cinema Europeu, Mike Downey; "ella segueix els passos de la directora Agnieszka Holland, que al seu torn va prendre el relleu de Wim Wenders, que va recórrer el camí sagrat del gegant del cinema que és Ingmar Bergman. Tenir una artista de la talla de Juliette que segueixi a aquests artistes més eminents, continua una llarga tradició de 35 anys iniciada el 1989. Serà un privilegi i un plaer servir el cinema europeu al seu costat”.
Al març, la Junta de l'Acadèmia va proposar inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als seus membres. La proposta ja ha estat avalada oficialment pels membres de la European Film Academy. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.
Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d’Europa Creativa MEDIA
Recupereu aquíl’entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.
Com s'apliquen els principis i obligacions principals de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (AVMS) a la legislació nacional dels països no comunitaris?
Alguns països no membres de la UE ja apliquen moltes de les disposicions de la Directiva AVMS a la seva legislació nacional, ja sigui en virtut de la seva condició de candidat a la UE o per beneficiar-se del finançament de la secció MEDIA del programa Europa Creativa de la Comissió Europea.
Durant els últims dos anys, hi ha hagut una sèrie de desenvolupaments legislatius en el sector dels mitjans d'aquests països. Llavors, quin és l'estat de la situació?
Aquest nou informe - L'aplicació de la Directiva AVMS en països no pertanyents a la UE - de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina la correspondència entre el marc legal d'onze països no comunitaris (Albània, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Kosovo*, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Tunísia i Ucraïna) amb la Directiva AVMS de cara a participar al programa Europa Creativa MEDIA, que finança activitats audiovisuals europees. (*Totes les referències a Kosovo, ja sigui el territori, les institucions o la població, en aquest text s'han d'entendre en ple compliment de la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i sense perjudici de l'estatus de Kosovo).
L’estudi ha estat cofinançat per Europa Creativa MEDIA.
Després del resum executiu i una descripció de la metodologia emprada, el capítol tres ofereix una anàlisi comparativa dels diferents ordenaments jurídics dels onze països pel que fa a la Directiva AVMS. Les diferents mesures introduïdes per complir amb la Directiva AVMS es comparen en taules comparatives. Les àrees analitzades en aquest capítol inclouen:
Definicions de conceptes clau
La jurisdicció, i el principi de llibertat de recepció i retransmissió
No discriminació, prohibició de la incitació a l'odi i la incitació a la violència
Disposicions per lluitar contra el contingut il·legal com ara la pornografia infantil, el racisme, la xenofòbia i la incitació al terrorisme
La protecció de la llibertat d'expressió i la llibertat dels mitjans de comunicació
La independència de les autoritats reguladores nacionals
La protecció dels menors
La promoció dels drets de les persones amb discapacitat a accedir als continguts audiovisuals
Transparència de la propietat dels mitjans
La promoció de les obres europees
Normes sobre comunicacions comercials audiovisuals
Disposicions i obligacions aplicables a les plataformes d'intercanvi de vídeos
Després d'haver comparat els enfocaments nacionals d'aquests onze països, l'informe ofereix capítols de països individuals que apropen encara més les àrees anteriors per a cada país i examinen el grau de convergència amb els principis i obligacions principals establerts a la Directiva AVMS.
Tot plegat, un mapa molt útil de la correspondència entre el marc legal d'onze països no comunitaris amb la Directiva AVMS a efectes de la seva participació al Programa Europa Creativa MEDIA de la Comissió Europea.
N.B. La informació i les anàlisis presentades en aquest informe no es poden considerar de cap manera que representin el punt de vista de la Comissió sobre l'alineació de la legislació dels països amb la Directiva AVMS en tercers països, ja sigui per a la participació al programa Europa Creativa o per a l'adhesió a la UE.
La iniciativa Immersive Tech Week, organitzada per VRDays Foundation amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria per a B2B Exhibitors, la fira comercial B2B XR on es desenvolupa l'avantguarda de la innovació.
Immersive Tech Week es durà a terme a Rotterdam (Països Baixos) del 4 al 6 de desembre de 2024.
El programa d'exhibidors inclou:
Tres dies de fira.
Tres dies de conferències, workshops i taules rodones.
L'XR Playground.
Immersive Tech Week presenta un dels esdeveniments de VR/AR/XR/Web3 més holístics i emocionants del món, amb més de 5.000 assistents professionals i entusiastes de l'XR.
Per presentar-s'hi, caldrà emplenar el formulari d'inscripció, on s'hauran de proporcionar les dades de l'empresa, entre altres.
L'organització es comunicarà aviat per reservar prèviament l'estand i/o discutir amb les empreses seleccionades com poden convertir-se en sòcies dels esdeveniments de l'Inmmersive Tech Week.
Més convocatòries de VR Days Europe i més informació des de l'enllaç següent.
El programa de formació CPH:LAB de CPH:DOX, destinat a participants amb projectes documentals a la intersecció entre art, ciència i societat que siguin realitzats per artistes que vulguin explorar noves formes d’expressió per a l’storytelling factual, obrirà la convocatòria el proper 15 de maig, i la data límit d'inscripció serà el 21 de juny de 2024.
Aquest programa de formació desenvolupa talents, fomenta els riscos creatius, celebra el talent en brut, facilita la col·laboració a través dels sectors empresarials i recolza els visionaris perquè superin els seus límits a la narració documental.
Els projectes documentals que hi participen estan en la intersecció entre art, ciència i societat.
CPH:LAB és una incubadora de projectes amb artistes que volen explorar noves formes d'expressió a l'storytelling convencional i promoure noves visions del que serà un documental a l'era digital. Així mateix, ofereix un espai per a l'experimentació i la col·laboració en comunitats creatives i interdisciplinàries a través del cinema, les arts creatives, la ciència, la tecnologia i l'emprenedoria social.
Al llarg de sis mesos, els i les participants podran desenvolupar-hi el seu projecte documental amb un grup de mentors/es i tutors/es internacionals.
CPH:LAB es duu a terme amb un taller presencial a l'octubre de 2024 a Copenhaguen, que es combina amb tutoria en línia durant diversos mesos, de novembre de 2024 a febrer de 2025.
El programa conclou amb la presentació pública dels projectes CPH:LAB a CPH:DOX al març de 2025 (Copenhaguen). Totes les sessions del taller es duen a terme en anglès.
CPH:LAB s'adreça a cineastes, artistes i tecnòlegs creatius principalment d'Europa. La convocatòria també estarà oberta a un nombre limitat de participants de països no europeus. Cada any es dona suport al desenvolupament de fins a nou projectes, i fins a dos participants per projecte.
Tutors/es i Mentors/es: Els i les participants seran guiats pel Cap d'Estudis, Mark Atkin, que és assistit per una àmplia varietat de mentors internacionals, que a més a més són reconeguts per l'equip CPH:DOX. Atkin és un dels millors professionals d'Europa en matèria d'storytelling innovador. Va encapçalar processos que reuneixen professionals creatius de diverses disciplines, inclosa la producció de cinema i televisió, animació, videojocs, teatre, realitat virtual, realitat augmentada i disseny interactiu.
Reflexions sobre el públic objectiu i la distribució (màx. 2.000 caràcters, espais inclosos).
Reflexions sobre els beneficis de la participació al laboratori (màx. 2000 caràcters, espais inclosos).
Països de producció.
Empresa productora principal (si escau, nom de l'empresa, informació de contacte, breu presentació de màx. 600 caràcters amb espais inclosos).
Empresa coproductora (si escau, nom de l'empresa, país).
Equip creatiu principal (nom, informació de contacte, foto i breu biografia de màx. 650 caràcters amb espais inclosos).
Productor(s) (si escau, nom, informació de contacte, foto i breu biografia de màx. 650 caràcters amb espais inclosos).
Material visual (moodboard o enllaç en línia a imatges en moviment).
Tres imatges stills per publicar a la pàgina web i al catàleg de CPH:DOX.
Currículum vítae dels creatius participants en què es detallin els treballs realitzats fins a la data.
Fotos de l'equip creatiu.
Formulari de sol·licitud de beca de matrícula per participant (si escau).
Calendari del programa:
Part 1:Orientació - Trobada de preparació. 11 de setembre del 2024 / En línia / Tres hores.
Part 2: Desenvolupament ràpid. 11 al 17 d'octubre de 2024 / Presencial a Copenhaguen / Set dies complets (incloent-hi arribada i sortida).
Part 3: Tutoria individual i feedback de companys. Novembre del 2024 al febrer del 2025 / Online / Aproximadament una sessió cada dues o tres setmanes.
Part 4: Presentació pública i reunions individuals. Dies de festival al març de 2025 / Presencial a Copenhaguen / Tres dies intensius complets més arribada i sortida.
Quota de participació: 500 euros aprox. per participant (IVA + 25% inclòs).
CPH:LAB cobreix l'accés a totes les sessions de treball, documents, sessions de tutoria en grup i individuals i activitats de seguiment, a més de l'allotjament i les dietes durant els dos tallers presencials a Copenhaguen, així com el transport local a les activitats del programa per a un màxim de dos participants per projecte.
Les despeses de viatge, com ara bitllets d'avió, costos de visat o assegurances, aniran a càrrec dels participants.
Si s'acorda la participació d'un/a participant addicional, caldrà cobrir el cost de la matrícula, els àpats, l'allotjament i les despeses de viatge per als dos tallers presencials.
Consulteu el reglament i més informació sobre beques des d'aquest enllaç.
Dates claus:
Obertura de convocatòria: 15 de maig de 2024
Data límit: 21 de juny de 2024.
Notificació de selecció: mitjans d'agost del 2024.
En cas de dubtes o consultes, podeu contactar amb Maïwenn Blunat, directora del programa: lab@cphdox.dk CPH:LAB compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Amb aquests Tresors, l'Acadèmia celebra llocs de caràcter simbòlic per al cinema europeu, llocs de valor històric que cal mantenir i protegir no només ara, sinó per a les generacions futures.
'Els tresors de la cultura cinematogràfica europea' formen part de les activitats de patrimoni cinematogràfic ampliat de l'Acadèmia del Cinema Europeu, que van començar l'any 2022. Des de llavors, el nou departament del patrimoni cinematogràfic europeu ha iniciat una xarxa d'acadèmies nacionals de cinema, cinemateques i arxius cinematogràfics dedicats al suport i la promoció de clàssics del nostre continent. Una part de les activitats patrimonials també és la secció 'In Memoriam' dels Premis del Cinema Europeu, que es va estrenar a la cerimònia de lliurament de premis del 2022 i commemora els companys del cinema europeu que van morir.
La iniciativa està organitzada per IBAIA (Associació de Productores Audiovisuals Independents del País Basc) amb la col·laboració del Festival de Sant Sebastián.
Els projectes seleccionats tindran l'oportunitat de presentar-se davant d'un panel de commissioning editors i mantenir reunions individuals amb potencials finançadors i persones expertes del sector audiovisual i cinematogràfic vinculades al gènere documental.
Fins al 28 de juny les empreses productores interessades a participar a la iniciativa podran inscriure els seus projectes a través de la pàgina web del fòrum. Les propostes seleccionades s'anunciaran durant el mes de juliol.
Tota la informació sobre la convocatòria i el procés d'inscripció es pot consultar a la pàgina del fòrum.
El fòrum compta amb tres fases destacades:
Tallers: Una activitat de formació que es duu a terme amb dues jornades prèvies al fòrum, (23 i 24 de setembre de 2024). Ofereix als productors/es l'oportunitat de desenvolupar els seus projectes amb experts professionals que proporcionaran les eines adequades per extreure'n la major potencialitat.
Pitching: La jornada de pitching es desenvoluparà el 25 de setembre del 2024 al matí a Tabakalera i els productors/es exposaran els seus projectes davant un panell de Commissioning Editors destacat. Aquesta jornada comptarà amb un moderador expert al tema i amb servei de traducció simultània. Els projectes es podran presentar en castellà i anglès i el temps de presentació de cada projecte serà de set minuts (teaser inclòs).
Reuninons individualitzades: El mateix 25 de setembre del 2024, a la tarda, el programa es complementa amb una agenda de reunions one to one entre els Comissioning Editors i els representants dels projectes presentats, amb l'objectiu de concretar possibles acords de col·laboració.
La programació vindrà acompanyada d'una sèrie d'activitats paral·leles que intentaran apropar el públic a la realitat cinematogràfica i cultural europea.
Qui hi pot participar?
Hi podrà participar qualsevol productora independent que tingui un o diversos projectes documentals en desenvolupament i busqui o tingui ja una coproducció europea.
És obligatori inscriure el projecte en castellà i anglès, emplenant cada camp requerit a l'idioma corresponent. Si no és així, el projecte serà descartat automàticament.
La inscripció de projectes és totalment gratuïta a través d'aquest formulari.
Important:
Les productores podran presentar a selecció tots els projectes que estimin.
Serà obligatori presentar el teaser (màxim tres minuts) al moment de la inscripció del projecte.
La selecció dels projectes la durà a terme un comitè d'experts, de la coordinació dels quals s'ocuparà IBAIA (Associació de Productores Audiovisuals Independents del País Basc).
La resolució es comunicarà a tots els participants a mitjans de juliol del 2024.
La decisió final sobre la selecció dels projectes i sobre la seva participació en el pitching serà inapel·lable i es basarà, entre altres, en els criteris següents: universalitat i atractiu transnacional del projecte, currículum de la(es) productora(es) i dels seus equips creatius, percentatge de finançament assegurat, nombre i importància dels difusors i distribuïdors confirmats, importància econòmica del projecte, possibilitats de coproducció, etc.
Els projectes seleccionats abonaran la quantitat de 250 euros +IVA (150 euros +IVA en cas de pertànyer a l'associació IBAIA), per participar al fòrum. El pagament es farà mitjançant transferència bancària.
Data límit: 28 de juny de 2024
La participació al XIX Fòrum de Coproducció de Documentals Lau Haizetara de Sant Sebastià suposa l'acceptació d'aquestes normes de funcionament. El Fòrum es reserva el dret de decidir sobre aquells aspectes organitzatius no recollits expressament.
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha anunciat el llançament d'un nou programa de suport, Europa Cinemas Training Boot Camps, amb el finançament d'Europa Creativa MEDIA.
El pla donarà suport a la formació, tallers i altres iniciatives rellevants de desenvolupament d'habilitats dels exhibidors/es de cinema.
Cada Boot Camp serà creat localment per i per als membres de la xarxa, tot assegurant que cada iniciativa sigui rellevant i oportuna.
És una ocasió única per crear un esdeveniment amb les necessitats específiques!
L'objectiu és:
Formar professionals del cinema en habilitats, en pràctiques i en processos on hi hagi una necessitat local o regional específica.
Portar tots els indrets d'una regió a un estàndard de competència comuna en àrees identificades, per exemple, negocis, innovació, desenvolupament d'audiències, màrqueting, comunicació, habilitats tecnològiques…
Millorar les habilitats dels exhibidors/es de cinema mitjançant el coneixement compartit sobre models de negocis innovadors.
Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la sostenibilitat ambiental i que promoguin els objectius establerts a la carta verda de la xarxa (disponible en aquest enllaç).
Compartir habilitats, pràctiques i processos que millorin la diversitat i la inclusió, i promoure els objectius establerts a la carta sobre equilibri i inclusió de gènere de la xarxa (disponible en aquest enllaç).
Sessió informativa
A més, amb motiu del llançament d'aquesta iniciativa, Europa Cinemas organitza una sessió informativa per als cinemes membres de la xarxa en què parlarà del llançament d'aquest esquema de Boot Camps.
La sessió es durà a terme el proper 2 de maig de 2024 a les 15.00h via Zoom (online), en anglès, i serà moderada per Michael Gubbins. Els membres de la xarxa de sales de cinema han d'haver rebut una invitació per correu electrònic.
Tens una idea?
Participa a la sessió Zoom, familiaritza't amb les bases, redacta el teu concepte de Boot Camp, estableix el teu equip organitzador, troba els teus participants Boot Camp i presenta-t'hi!
La convocatòria Europa Cinemas Training Boot Camps es troba oberta i en podreu trobar tota la informació, el formulari de sol·licitud i una plantilla de pressupost en aquest enllaç.
Cal destacar que les bases d'aquest esquema han estat dissenyades amb el suport actiu dels membres de la xarxa.
Eureka Series té com a objectiu desenvolupar habilitats d'escriptura col·laborativa tot experimentant un ambient de sala de guionistes europea, seleccionant fins a dotze professionals emergents.
Els primers dies de programa, els i les participants es dividiran en grups. Cada grup desenvoluparà un concepte de sèrie original al llarg de les deu setmanes de durada del programa.
Després d´un seminari introductori de dramatúrgia en sèries, es divideix els participants en grups de tres i escriuen en col·laboració un concepte d'una sèrie original. Cada grup és acompanyat per un mentor i és assessorat durant tota la formació per professionals sobre aspectes de l'escriptura, així com l'etapa de desenvolupament.
Mòduls: Dramatúrgia en sèries, seleccionar idees i crear conceptes, mercats europeus de sèries, personatges i conflictes en sèries, etc.
Part II - Remot:
Durant dues setmanes, els i les participants assisteixen a sessions en línia i en remot que inclouen mentoring, casos d'estudi i treball en grup als projectes de sèries.
Mòduls: Mentoring, com traduir una sèrie en imatges, casos d'estudi, etc.
Part III - A Lille (França):
Els participants tornen a Lille (França) per desenvolupar encara més els seus conceptes en grups, per així crear una presentació impactant.
Durant la residència final de la darrera setmana del programa, els i les participants aprenen a presentar els conceptes de les seves sèries en un ambient tranquil i agradable.
La formació acaba amb una presentació final, en què els conceptes originals de les sèries originals són presentats davant d'un panell de professionals de la indústria sent avaluats.
Mòduls: Tema i pilot, negociació, contractes i deals, com fer un pitch i presentació final.
Qui hi pot participar?
Guionistes europeus emergents, amb un fort interès professional en escriptura de sèries.
Són benvinguts: alumnes recents d'escoles de cinema i televisió, professionals audiovisuals en reentrenament d'escriptura de sèries, així com guionistes amb experiència en altres formats (curtmetratge, llargmetratge, animació).
Requisits: Els i les aspirants seleccionats/des hauran d'haver escrit un guió (sèrie de televisió, sèrie en línia, curtmetratge o llargmetratge), hagi estat o no produït.
Quota de participació: 3.500 euros per participant (impostos inclosos). No es cobreixen les despeses de viatge, allotjament i despeses diàries (Series Mania proporcionarà una llista de llocs útils).
Sèries Mania Institute ofereix beques per a un nombre limitat de participants, depenent dels seus ingressos. Les sol·licituds per a les beques s'han de fer per correu electrònic al moment de ser seleccionat, l'organització analitzarà cada sol·licitud segons els recursos econòmics de cada participant.
CV que inclogui experiència laboral rellevant, cursos de formació, filmografia/projectes en desenvolupament (si escau).
Carta de presentació que expliqui les raons i expectatives de participar a Eureka Series i objectius professionals.
Anàlisi d'una sèrie europea de televisió (màxim una pàgina).
Còpia de document nacional didentitat o passaport.
Fotografia de rostre.
Per als preseleccionats:
Breu vídeo de presentació que es publicarà a la comunitat privada d'Eureka Series (les especificacions s'enviaran als preseleccionats juntament amb els resultats).
Entrevista en línia amb l'equip pedagògic.
Data límit: 6 de juny de 2024.
Per a més informació, podeu consultar les normes aquí.
El Festival de Sant Sebastián ha obert la sisena convocatòria de Zinemaldia Startup Challenge, un concurs adreçat a persones emprenedores i startups estatals i europees els projectes dels quals incorporin noves tecnologies aplicades a l'àmbit audiovisual. La data límit d'inscripció és el 31 de maig.
La iniciativa s'inscriu en el marc de Zinemaldia & Technology, una aposta estratègica del Festival en el seu objectiu de posicionar-se com un espai per reflexionar sobre tecnologia i indústria audiovisual i estrènyer lligams entre tots dos sectors.
Els projectes que s'inscriguin als dos concursos de Zinemaldia Startup Challenge han de complir diversos requisits: partir d'una persona emprenedora o startup de creació recent –constituïda després del 31 de desembre de 2018– en qualsevol fase de desenvolupament; basar-se en l'aplicació de noves tecnologies a l'àmbit audiovisual; tenir residència fiscal a Espanya o un país europeu i tenir en compte la possibilitat de posar en marxa el projecte empresarial al País Basc.
Els projectes seleccionats es presentaran a la jornada Zinemaldia & Technology, que es durà a terme dijous 26 de setembre, durant el Festival de Sant Sebastián, i que també inclourà una conversa entre professionals rellevants del sector sobre un tema d'actualitat. Com a novetat d'enguany, els i les representants dels projectes tindran la possibilitat de reunir-se amb possibles sòcies i socis.
Un comitè de persones expertes format per professionals dels BIC-Centres d'Empreses i Innovació d'Euskadi, TECNALIA i Vicomtechescollirà deu projectes finalistes, cinc espanyols i cinc europeus, que tindran la possibilitat d'accedir gratuïtament a un espai d'incubació durant un any a un dels BICs (Business Innovation Center) ubicats a la Xarxa de Parcs Tecnològics d'Euskadi. A més, tindran la possibilitat d'accedir a un finançament de fins a 500.000 euros per al desenvolupament del projecte al País Basc.
Dos jurats independents atorgaran dos premis de 10.000 euros cadascun per al millor projecte europeu i estatal. Per part seva, un tercer jurat atorgarà una menció especial dotada amb 3.000 euros que reconeixerà els valors d'emprenedoria d'un dels deu projectes seleccionats.
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
La publicació presenta una visió general dels programes de finançament, temes, iniciatives i projectes finançats en el marc del programa de suport al sector del llibre i l'edició durant el període 2021-2023.
Cadascun dels projectes d'Europa Creativa té un paper clau en la cadena de valor del llibre, contribueix a l'esforç col·lectiu per promoure les obres literàries i els artistes, i promou la diversitat cultural i lingüística europea englobada per més de 40 països d'Europa Creativa.
La 13a edició del Fòrum de Coproducció del Festival de San Sebastián, que es durà a terme del 23 al 25 de setembre de 2024, ha obert la convocatòria per rebre projectes audiovisuals d'Europa i Llatinoamèrica amb una durada mínima de 60 minuts i, almenys, el 20% de finançament assegurat. Els projectes europeus hauran de tenir una vinculació expressa amb Amèrica Llatina. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 17 de juny.
El Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina consisteix en la presentació dels projectes seleccionats mitjançant un pitching pregravat i reunions one-to-one entre els qui produeixen i dirigeixen la pel·lícula i potencials sòcies i socis.
El Fòrum coincideix amb els dos works in progress del Festival, adreçats a produccions europees (WIP Europa) i llatinoamericanes (WIP Latam), i suposa un punt de trobada que propicia contactes i acords entre professionals de la indústria cinematogràfica.
Els projectes seleccionats opten a tres guardons: Premi al Millor Projecte, Premi DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa) i ArteKino International Award. A més, els projectes seleccionats al Fòrum que compleixin els requisits podran participar a la següent edició del Producers Network del Marché du Film del Festival de Cannes.
El Festival seleccionarà un màxim de 20 projectes a partir dels informes elaborats per tres experts: la productora Agustina Chiarino i els programadors i integrants del comitè de Selecció del Festival Esperanza Luffiego i Javier Martín, que també és el delegat de Sant Sebastià per a Amèrica Llatina .
Des de la seva creació el 2012, el Fòrum ha seleccionat 191 projectes, dels quals 98 han estat completats i estrenats comercialment i a festivals com Cannes, Berlín, Venècia, Sundance, Locarno o Sant Sebastià. Per a més informació sobre casos d'èxit de participants en aquesta iniciativa consulteu aquest enllaç.
Premis:
Premi al millor Projecte, dotat amb 10.000 euros bruts per a la productora majoritària del projecte guanyador.
L’onzena edició dels Premis PLATINO XCARET es va dur a terme el passat 20 d’abril de 2024 al Teatre Gran Tlachco (Riviera Maya, Mèxico). Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.
20.000 Especies de Abejas, d’Estibaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Va obtenir els 4 premis als quals optava, tot esdevenint l'òpera prima més guardonada de la història dels Premis Platino:
Millor guió (Estibaliz Urresola).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ane Gabarain).
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Premi platino al cinema i educació en valors.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut – Single Project i a la distribució (Films on the Move). Va obtenir els dos premis als quals optava:
Millor música original (Alfonso De Vilallonga).
Millor pel·lícula d’animació.
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb sis nominacions i va obtenir un premi:
Millor interpretació masculina de repartiment (Jose Coronado).
Els coneixements transmesos es basen en la pràctica, en discussions amb petits grups i en panels que ajudaran els i les participants europeus/es a trobar solucions creatives als reptes específics. A més, brindaran oportunitats per compartir i presentar idees amb el grup més ampli. Els i les professionals de l’exhibició podran tractar així els seus reptes al laboratori, allunyar-se del treball diari i compartir temps per reflexionar sobre els seus enfocaments, tot compartint experiències i trobant solucions pràctiques als desafiaments que enfronten.
El contingut del laboratori respondrà a les necessitats i a les experiències dels professionals involucrats, cobrint temes com:
Enfocaments basats en dades per al desenvolupament de l'audiència i el màrqueting.
Enfocaments a llarg termini (branding) i enfocaments a curt termini (màrqueting).
Creació de contingut a través de tots els canals per construir la teva marca i augmentar els teus ingressos.
Enfocaments sostenibles per al desenvolupament empresarial i la generació d’ingressos.
Estratègies de programació per atraure noves audiències i les ja existents.
Diversificar l'audiència mitjançant la creació de comunitats i associacions.
Enfocaments inclusius per al reclutament, amb gestió i desenvolupament de personal.
Important: Aquest laboratori està obert a tots els exhibidors europeus membres o no de la xarxaEuropa Cinemas. El nombre de participants és limitat a 40 persones. Les sol·licituds seran considerades per ordre d’arribada. Tot i això, es donarà prioritat als exhibidors que no han assistit mai abans a Europa Cinemas Innovation Lab.
Exhibidors fora dels programes MEDIA i Eurimages poden assistir pel seu compte.
El laboratori serà transmès en viu, podeu visitar el canal de YouTube i veure els laboratoris anteriors aquí.
Cal tenir en compte que completar aquesta sol·licitud no implica automàticament la participació al laboratori. Europa Cinemas confirmarà la llista final de participants a finals de maig de 2024.
Data límit: 10 de maig de 2024
Informació pràctica:
Allotjament: Europa Cinemas i Cineteca di Bologna reservaran habitacions en un hotel al centre de la ciutat italiana i cobriran les despeses d'allotjament (habitació individual) per a una persona per empresa exhibidora, per tres de les quatre nits. La quarta nit ha de ser coberta pel participant. Si el/la participant voleu reservar més habitacions o nits addicionals, l'organització de l'esdeveniment s'encarregarà de la reserva amb tarifes reduïdes (segons disponibilitat). El preu de l'habitació individual estarà entre 90 i 110 euros per nit (esmorzar inclòs, 4,60 euros taxa turística exclosa). El preu de l'habitació doble serà de 130 euros per nit (esmorzar inclòs, 8,40 euros taxa turística exclosa). Els participants rebran un formulari de reserva d´hotel amb el correu electrònic de confirmació.
Viatge: Les despeses de viatge a Bolonya seran a càrrec dels participants. A l'hora de reservar, intenta arribar abans de les 14.00h del dissabte 22 de juny del 2024 (el laboratori comença a les 15.00h) i sortir el dimecres 26 de juny després de les 14.00h. Si us plau, no realitzar cap reserva fins que Europa Cines no confirmi oficialment la participació.
Àpats: El sopar del dissabte 22 de juny de 2024, així com els dinars del diumenge 23, dilluns 24, dimarts 25 i dimecres 26 de juny seran organitzats i pagats per Europa Cinemas.
Idioma: Es proporcionarà traducció simultània a dos idiomes (anglès i italià) durant els cinc dies del seminari.
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual tornarà a Cannes aquest any amb dues noves conferències i un estand al Marché du Film (H1 Riviera). L'equip de l'Observatori estarà present a Cannes durant el primer cap de setmana i espera trobar-se amb professionals internacionals del cinema al Palais des Festivals i a la Croisette.
La primera conferència anunciada per l'Observatori examinarà el paper dels cinemes en la promoció d'una indústria cinematogràfica diversa i com donar-hi suport.
Si bé les entrades d'espectadors/es a diversos països gairebé s'han recuperat de la crisi de la COVID-19, les tendències estructurals semblen estar en marxa i la indústria cinematogràfica s'enfronta a grans canvis al mercat, a la societat i al clima. En aquest context, la conferència de l'Observatori d'enguany s'apropa als reptes i oportunitats als quals s'enfronta el sector de la distribució i l'exhibició mitjançant l'anàlisi de l'statu quo de la distribució i exhibició de pel·lícules cinematogràfiques a Europa davant les tendències a llarg termini, tant des d'una perspectiva de mercat com jurídica. El grup d'experts també explorarà el paper de l'explotació cinematogràfica a mig termini (econòmica, cultural i social), així com les seves implicacions en la regulació i les mesures polítiques.
La conferència és un esdeveniment híbrid i també es retransmetrà en directe a la plataforma de YouTube del Marché du Film per a tothom que no participi al Marché. L'idioma de la conferència és l'anglès.
Els ponents ja anunciats per a aquesta primera conferència són: Lucía Recalde, directora adjunta i cap de la Unitat d'Indústria Audiovisual i programes de suport als mitjans, DG Connect; Christof Papousek, CFO de l'empresa múltiplex amb seu a Àustria Cineplexx; i Marlena Gabryszewska, CEO de l'Associació de Cinemas Arthouse de Polònia .
L'Observatori oferirà un context amb intervencions de Martin Kanzler i Sophie Valais, els dos caps de departament adjunts de l'Observatori. El panel d'experts estarà moderat per Gilles Fontaine, cap del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori, i Maja Cappello, Cap del Departament d'Informació Jurídica.
Tots els participants rebran una còpia gratuïta de l'informe anual FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori. L'idioma de la conferència és l'anglès.
Susanne Nikoltchev, directora executiva de l'Observatori, va dir que esperava "explorar els reptes i les oportunitats per a la distribució i exhibició de pel·lícules a Europa amb un panell excepcional aquest any". Va afegir que la sessió FOCUS de divendres "ampliarà Suïssa com a país d'honor de Cannes aquest any".
L'equip de l'Observatori Audiovisual Europeu estarà present a l'estand H1 de la zona Marina/Riviera del Palais des festivals del 14 al 22 de maig.
Quins són els enfocaments nacionals per definir les productores i la producció independent? Quines són les normes nacionals que regeixen la conservació dels drets d'autoria de les obres?
Actualment no hi ha una definició legal unificada de producció independent o productores independents a Europa. Aleshores, com es defineixen i quines són les normes que regeixen la retenció dels drets d'autoria de la seva obra?
El nou informe Producció independent i retenció dels drets de propietat intel·lectualde l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina la definició de productorses independents a Europa i analitza les normes relatives a la conservació dels seus drets sobre les pel·lícules, sèries i programes que produeixen en concedir llicències de aquestes obres a radiodifusors i serveis audiovisuals sota demanda.
L'estudi ha estat cofinançat per Europa Creativa MEDIA.
Cal destacar que l'informe se centra en els criteris “operatius” d'independència, que fan referència a la propietat i la independència comercial de l'empresa productora en relació amb el proveïdor d'AVMS. Finalment, la propietat de drets secundaris es considera un criteri d'independència de la productora respecte al proveïdor d'AVMS segons la legislació de la UE.
L'informe analitza com s'utilitza aquest criteri de conservació dels drets de propietat intel·lectual a les lleis nacionals. A la pràctica, només un terç dels països estudiats inclouen a la seva legislació nacional una referència a la titularitat de "drets secundaris" o drets de propietat intel·lectual com a criteri per definir la independència d'una productora en relació amb un proveïdor d'AVMS.
Aquest capítol conclou amb una mirada a com s'apliquen les normes sobre la conservació dels drets de propietat intel·lectual quan els proveïdors de mitjans de servei públic encarreguen el contingut. En aquest cas, s'esmenten expressament les normes que regulen la retenció dels drets secundaris per part de la productora i se'n determinen clarament els requisits previs.
El capítol quatre de l'informe ofereix resums detallats dels 27 Estats membres de la UE més del Regne Unit. Per a cada país, els autors proporcionen la definició nacional de productora o producció independents. També detallen les normes nacionals per a la cessió i la retenció de drets de propietat intel·lectual a cada país. Un resum de lectura obligada dels enfocaments nacionals per definir les productores i la producció independent, així com les normes relatives a la conservació dels drets de propietat intel·lectual als 27 països de la UE més el Regne Unit.
La 27a edició del DocsBarcelona, la secció d'indústria del qual compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 2 al 12 de maig de 2024 al CCCBi als Cinemes Renoir Floridablanca.
Entre la programació figuren 40 llargmetratges i 10 curts, i es comptarà amb la presència de més de 50 cineastes, convidats a diferents activitats.
Ha finalitzat el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'La Quinta', segona pel·lícula d'Avelina Prat, després de la seva òpera prima 'Vasil', que també va comptar amb el suport de MEDIA.
Protagonitzada per Manolo Solo, la portuguesa María de Medeiros i la sèrbia Branka Katić, el rodatge s'ha dut a terme a Barcelona i Portugal.
Què som quan ens desfem d'allò que anomenem identitat?
El Fernando, abandonat per la seva dona Milena, se'n va a Portugal a treballar a la quinta de l’Amália, tot suplantant la identitat del jardiner contractat. Deu anys després, una dona suplanta la identitat de la Milena i ocupa la casa del Fernando.
'La Quinta' compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films.
S’ha iniciat a Mallorca el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias, que va estrenar el curtmetratge homònim a la Setmana de la Críticadel Festival de Cannes.
Protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Homar, la pel·lícula també compta amb les actrius Núria Prims, Marta Angelat i l'actor suec Nonni Ardal.
El llargmetratge d'aquesta història sobre dol i identitat, es rodarà fins al 10 de maig a diferents localitzacions d'Alcúdia i Pollença (Mallorca).
Sinopsi
La Catalina veurà com les seves vacances queden trastocades dramàticament arran de la mort absurda i violenta de la seva àvia, que només ella presencia. Un gest casual —vestir-se amb la roba de la difunta— esdevindrà la porta d’entrada a un món fantasmagòric que durà la Catalina a ocupar de manera literal i figurada l’espai deixat per l’àvia, un fet que provocarà un terratrèmol emocional entre aquells que l’estimen.
‘Forastera’ compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.
La pel·lícula The Teachers’ Lounge ('Sala de profesores'), d’Ilker Çatak (Alemanya), que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2024, a la cerimònia duta a terme dimarts 16 d'abril, a l'hemicicle del Parlament a Brussel·les.
La pel·lícula, produïda a Alemanya, narra la història de la Carla, una jove professora de secundària, que es distingeix dels seus companys pel seu idealisme. Quan una sèrie de robatoris no resolts enterboleixen l'ambient entre el professorat, la Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta i per a sorpresa de tots, exposa el lladre, però la seva revelació allibera unes forces que llisquen constantment sense control i presenta a la Carla un dilema insoluble.
La vicepresidenta del Parlament Europeu, Evelyn Regner (S&D, AT) va dir: "La cultura i el cinema, en particular, tenen un paper fonamental a l'hora de consolidar el nostre sentit d'una identitat europea compartida. Els valors que hi ha al cor de la nostra democràcia europea són els mateixos que es mostren a les pel·lícules actuals. Avui recordem junts com de preciosa i fràgil és la democràcia, sobretot ara que falten poques setmanes per a les eleccions europees".
Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia del Cinema Europeu, va comentar: "Al nostre parer, tots els nominats van ser guanyadors, i totes les pel·lícules criden l'atenció sobre el fet que el cinema no només millora la imaginació, sinó que també mostra el nostre món sencer des de múltiples perspectives i té el poder d'ampliar la nostra visió i pensament. Només hem de mirar els cinc candidats al premi d'enguany: grans obres d'art que són diverses, entretingudes i socialment compromeses amb el món en què vivim".
El coguionista i director de la pel·lícula guanyadora İlker Çatak, l'escriptor Johannes Duncker i el productor Ingo Fliess van dir en un comunicat: "El nostre sincer agraïment al nostre públic i als estimats membres del Parlament Europeu. Estem profundament honrats per l'acollida generalitzada de la nostra pel·lícula entre els espectadors d'Europa i més enllà. Aquest reconeixement subratlla el paper vital del professorat com a herois no reconeguts de la nostra societat. Amb el màxim respecte, els dediquem aquest premi".
Les altres quatre pel·lícules finalistes per al premi van ser: '20.000 Especies de Abejas', de la directora basca Estibaliz Urresola Solaguren; 'Fallen Leaves' del finès Aki Kaurismäki; el documental 'On the Adamant', del francès Nicolas Philibert; i el documental 'Smoke Sauna Sisterhood', de la directora estoniana Anna Hints. Totes quatre compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La pel·lícula guanyadora s'ha escollit combinant un vot del públic i un vot dels eurodiputats, amb una ponderació del 50% cadascun.
Podeu veure la roda de premsa amb el guanyador, Evelyn Regner i Mike Downey després de la cerimònia a EbS i EP Live.
El programa CineLink Producers’ Lab, que es durà a terme del 17 al 20 d'agost de 2024, està dedicat a la formació i al networking per a productors/es joves amb dos a cinc anys d'experiència.
Cinelink Producers’ Lab va ser creat com una resposta directa als canvis del mercat cinematogràfic. Té l'objectiu de dotar els productors d'una comprensió profunda del panorama canviant de la distribució i dels canvis a la cadena de subministrament digital. Busca ajudar els joves professionals a establir una xarxa sòlida, alhora que pretén proporcionar idees i coneixements valuosos per navegar en la complexitat de la producció i la distribució a l'era digital.
El programa també explorarà més a fons les dificultats de la relació entre la IA i el cinema.
Cal destacar que aquesta convocatòria no està oberta específicament per a Espanya, però sí per a possibles coproductors del país establerts a Albània, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Geòrgia, Hongria, Kosovo, Macedònia del Nord, Malta, Moldàvia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia, Turquia i Ucraïna.
Els participants seleccionats rebran una acreditació d'indústria i el festival cobrirà l'allotjament i proporcionarà les despeses de viatge de manera parcial.
Els i les sol·licitants podran completar la sol·licitud a través d'Eventival.
Les sol·licituds s'avaluaran en funció de:
La qualitat de la sol·licitud (presentació general).
Experiència professional cinematogràfica (nombre i qualitat de projectes produïts). Almenys, un llargmetratge o migmetratge realitzat, o més de tres curtmetratges. .
Carta de motivació (aspiracions i ambicions, resultats esperats al programa).
Cinelink Producers’ Lab és un destí clau per a professionals d'arreu d'Europa que busquen talent i possibilitats de coproducció o que desitgin obtenir un coneixement profund sobre el desenvolupament empresarial d'aquesta dinàmica regió europea.
Data límit: 16 de maig de 2024.
CineLink Industry Days compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La Comissió Europea va explicar, dilluns 15 d'abril, en una jornada a Barcelona les oportunitats de finançament que ofereix la iniciativa Nova Bauhaus Europea (NEB per les sigles en anglès de New European Bauahaus). Es tracta d’un instrument financer que destinarà 120 milions d’euros l’any entre 2025 i 2027 per impulsar projectes sota els principis de la NEB: bellesa, sostenibilitat i inclusió.
L’acte, presentat i moderat per Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, va ser inaugurat per la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro. També va comptar amb la participació de l’eurodiputat responsable de la ponència sobre la NEB al Parlament Europeu, Marcos Ros, el secretari general de Cultura, Jordi Foz; Elisabeth Tuà, de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat; el Secretari General d’Afers Exteriors i de la UE, Gerard Vives; i la cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Alina-Stefania Ujupan, entre d’altres.
Ujupan va exposar les futures línies d’actuació de la que va qualificar com “la més jove de les polítiques de la Comissió Europea”. La nova etapa d’aquesta iniciativa llançada fa tres anys i mig per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, buscarà “consolidar i ampliar la NEB mantenint els seus principis com a moviment que s’ha creat i s’ha anat definint de baix a d’alt, com un projecte de co-creació. Amb aquest objectiu de promoure la participació i la implicació de professionals, entitats, empreses i organitzacions de diversos sectors (des de l’arquitectura i el disseny a la recerca, la innovació, l’enginyeria o la construcció); la Comissió Començarà ara un procés de consulta per definir l’estructura del nou instrument de finançament de la Nova Bauhaus.
Per la seva banda, l’eurodiputat Marcos Ros va explicar que el Parlament Europeu ha impulsat un ‘projecte pilot’ que oferirà un finançament complementari per a iniciatives en el marc de la Nova Bauhaus Europea.
L’acte va posar de manifest la participació destacada que fins ara ha tingut Catalunya, juntament amb la resta d’Espanya, en el moviment de la Nova Bauhaus. Des d’una implicació inicial i molt rellevant de socis que s’han vinculat al moviment, com la Fundació Mies van der Rohe, el Foment de les Arts Decoratives, l’escola Elisava o el Barcelona Centre de Disseny, que des del començament van esdevenir socis oficials de la iniciativa; fins a l’alta representació de projectes i iniciatives en les diferents edicions del Premis Nova Bauhaus. La darrera mostra, els premis 2024 que es van fallar divendres 12 d'abril i que van reconèixer el projecte ‘Horts al Terrat’ de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona amb un dels guardons.
En aquest sentit, el director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya, Estanislau Vidal-Folch, va presentar un estudi que analitza la participació catalana en la iniciativa tant pel que fa als projectes reconeguts als premis com en els resultats a l’hora d’atraure finançament de les diferents convocatòries desplegades fins ara en el marc de la NEB.
Així mateix, la coordinadora d'actuacions per al desenvolupament de les polítiques d'hàbitat urbà i territori de la Generalitat, Elisabeth Tuá Sardá, va exposar les línies clau que el govern català s’ha plantejat de desenvolupar per contribuir a l’èxit de la Nova Bauhaus en aquesta nova etapa.
La jornada també va servir per donar a conèixer projectes i experiències que s’estan desenvolupant a Catalunya en relació amb la Nova Bauhaus Europea. El fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya(IAAC), Vicente Guallart; el coordinador general de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Francesc Gutierrez; i la directora de la Fundación TBA21- Thyssen-Bornemisza Art Contemporary, Rosa Ferré, van participar en una taula rodona moderada per la vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya(COAC), Greta Tressera. El projecte ‘Tova’, desenvolupat per alumnes del IAAC i que va guanyar els premis New European Bahaus de l’any passat; la creació de l’equipament social de l’Olivera DigitALL de Sant Boi i el projecte de la Nova Bauhaus dels Oceans, on participa la Fundación TBA 21, van centrar aquesta primera taula rodona, on el debat també va girar en torn de com els actuals desafiaments del canvi climàtic i la digitalització són a l’hora oportunitats per transformar i millorar els nostres espais públics.
La segona taula de projectes de la jornada, moderada pel director general d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Gerard Vives, va comptar amb la participació de la directora de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), Maria Sisternas; el fundador de l’estudi Entropic, Geoffrey James Eberle; el director de l’empresa Surude mobiliari i il·luminacio, Alex Jiménez; i l’investigador de la Unitat ‘Smart Textiles’ del Centre Tecnològic Eurecat, Francesc Mañosa. Sisternas va exposar els projectes per a la construcció d’habitatge social que tingui en compte els valors de sostenibilitat, participació i estètica de la Nova Bauhaus. D’altra banda, el projecte Nest d’Entropic, que ha estat distingit en passades edicions dels premis New European Bauhaus, planteja un recobriment de façanes d’edificis que potencia la biodiversitat a les ciutats perquè permet la nidificació d’aus i insectes alhora que millora l’aïllament. Per la seva banda Àlex Jiménez va explicar com des de Suru es van plantejar abordar els reptes de sostenibilitat que afronta el sector del mobiliari i la il·luminació, com ara la separació de residus. L’empresa està innovant amb materials, disseny de producte i processos de fabricació per tal de promoure la circularitat i reduir l’impacte ambiental.
Des d’Eurecat, Mañosa ha explicat la participació del centre de recerca en el programa Worth de la Comissió Europea a través de dos projectes vinculats a la sostenibilitat en el sector de la moda i un tercer projecte relacionat amb la decoració. En els tres casos, es tracta de projectes que uneixen la creativitat i la innovació i que mostren la voluntat de la iniciativa de la Nova Bauhaus d’anar més enllà de l’arquitectura i l’urbanisme i d’extendre’s a nous àmbits i sectors.
La Nova Bauhaus Europea (NEB per les sigles en anglès de New European Bauhaus) és una iniciativa llançada per la Comissió Europea el 2020 que vol impulsar la transformació dels espais públics en base a tres principis: bellesa, sostenibilitat i inclusió. Es tracta d’una proposta creativa i interdisciplinària que compta amb la contribució de milers d’experts i organitzacions d’arreu d’Europa i d’altres parts del món.
El proper dijous 25 d'abril, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa CreativaMEDIA 'Yo Capitán', de Matteo Garrone, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la vuitena d’aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 25 d'abril de 2024 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA als Agents de Vendes 'Yo Capitán', de Matteo Garrone.
Èpica història de dos cosins, Seydou i Moussa, que abandonen Dakar per anar a Europa. En aquesta odissea contemporània, els joves han de superar múltiples obstacles en una lluita per la supervivència a través del desert, els horrors de les presons líbies i els perills del mar.
https://www.youtube.com/watch?v=ZLfLUpR5C7k
L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El proper dimecres 24 d'abrilACE Producers organitza una sessió informativa en línia adreçada a productors/es de l'Estat espanyol sobre el seu programa ACE Producers Series Special 2024, que enguany es durà a terme a Madrid.
Aquesta sessió oferirà als productors espanyols l'oportunitat de conèixer el procés de sol·licitud, els criteris d'elegibilitat i el programa de tallers de l'edició 2024.
La sessió es durà a terme en línia a el dimecres 24 d'abril a les 16h i us hi podeu inscriure a través de l'enllaç següent.
L'ACE Series Special 2024 es durà a terme a Madrid entre el 4 i el 9 de novembre de 2024. S'organitza gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA i la col·laboració d'ICEX Spain Trade & Investment.
El taller s'adreça a productors/es experimentats/es que volen aprofundir en el desenvolupament i producció de sèries de ficció per a una audiència internacional i/o integrar una divisió de sèries a les seves empreses.
La propera edició d'Arthouse Cinema Training, el programa intensiu de formació per a professionals del cinema d'autor de CICAE - Confédération internationale des cinémas d'Art et d'Essai, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA., es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 19 al 25 d'agost de 2024. La primera data límit per inscriure-s'hi és el proper 21 d'abril.
El programa es realitza durant una setmana i reuneix els exhibidors/es del cinema d'autor d'arreu del món per obtenir una visió més profunda sobre la gestió de les sales. Ofereix als i les participants l'oportunitat de reunir-se, establir connexions i aprendre dels experts/es principals de la indústria.
L'únic programa d'aquest tipus al món dona una oportunitat exclusiva per conèixer i intercanviar millors pràctiques amb altres col·legues professionals i esdevenir una part d'èxit de la comunitat internacional del cinema d'autor.
El programa ofereix:
Tallers i conferències en profunditat sobre programació innovadora de cinema d'autor, desenvolupament i màrqueting d'audiències, anàlisi de dades, planificació comercial, pressupostos i recaptació de fons, desenvolupaments tecnològics actuals en exhibició cinematogràfica, sostenibilitat i diversitat, equitat i inclusió.
Conferències, classes magistrals i trobades amb cineastes, organitzadors de festivals, representants de finançament o personalitats clau en la presa de decisions.
Oportunitats de networking amb professionals del cinema d'arreu del món.
Oportunitats per treballar en casos d'estudi actualitzats i desenvolupar projectes individuals sota la guia de tutors experimentats.
Oportunitats d'explorar l'escena cultural vibrant de Berlín amb un grup internacional d'idees afins.
Un equip d'entrenament digital.
Accés a la xarxa global d'exalumnes de CICAE.
Qui hi pot participar?
Els criteris de selecció són:
Joves exhibidors, programadors i operadors de cabina de sales de cinema independent.
Exhibidors que planegin convertir els seus cinemes en cinemes independents.
Exhibidors que planegin reobrir una sala de cinema independent.
Professionals institucionals i altres professionals del cinema que vulguin entendre i desenvolupar les seves habilitats a la indústria de l'exhibició independent.
Inclou: Les sessions de formació a Berlín, materials, allotjament en hotel durant el seminari, esmorzars i dinars. Els costos de viatge no s'inclouen a la tarifa.
CICAE valora la diversitat i fomenta les sol·licituds de totes les persones, independentment del seu origen cultural, raça, identitat i expressió de gènere, orientació sexual o discapacitat. Tant el lloc de formació com l'allotjament són accessibles per a cadires de rodes; a més, l'organització es compromet a facilitar la participació de sol·licitants amb necessitats especials.
L'idioma principal de la formació és l'anglès.
Arthouse Cinema Training ofereix una avaluació final i un certificat de finalització del curs. Aquest programa de formació ha rebut la certificació oficial Qualiopio a França.
Beca: CICAE anima els participants a sol·licitar ajuda financera als fons cinematogràfics nacionals o regionals, podràs consultar a l'oficina MEDIA del teu país d'origen si hi ha oportunitats de finançament habilitades. Hauràs d'informar l'organització de CICAE si postules a un ajut nacional o regional.
El proper dimarts 7 de maig es durà a terme una nova sessió Springboard sobre Green Film Lab de TorinoFilmLab.
Aquestes trobades Springboard consisteixen en webinars organitzats per Creative Europe Desks Deutschland, on es presenten oportunitats europees de formació per a la indústria audiovisual.
En aquesta ocasió, el dimarts 7 de maig del 2024 a les 11.00h es presentarà la iniciativa Green Film Lab de TorinoFilmLab, que promou pràctiques ambientalment sostenibles en la producció cinematogràfica i brinda als professionals del cinema una nova perspectiva sobre com aplicar un protocol ecològic i aconseguir la certificació.
El Marketplace de Galway Film Fair es durà a terme del 12 al 13 de juliol de 2024 a Galway (Irlanda). Actualment, en la seva 28a edició, aquest esdeveniment clau per a la indústria cinematogràfica té un gran valor de networking al calendari internacional.
El mercat se celebra en el marc Galway Film Fleadh i ha esdevingut un centre vital de coproducció europea i un espai excepcionalment íntim, però productiu.
El Marketplace de Galway Film Fair coordina aproximadament al voltant de 700 reunions preprogramades a l'any entre cineastes amb projectes en desenvolupament (i/o pel·lícules acabades) i inversors cinematogràfics, distribuïdores, agents de vendes internacionals, canals de televisió, fons de suport a la cinematografia i importants productors/es convidats de més de 30 països.
Per participar-hi, els i le sol·licitants han de tenir un projectes de llargmetratge, documental, animació o sèrie de televisió en desenvolupament o pel·lícula completada. Els i les sol·licitants han de tenir en compte que es donarà prioritat als projectes que tinguin un percentatge ja tancat de finançament del desenvolupament o de la producció.
Sol·licituds amb un/a delegat/da (una persona per empresa):
Data límit: 13 de maig de 2024 a les 17.00h.
Tarifa per delegat/da: 250 euros.
Sol·licituds amb dos delegats/des (dues persones de la mateixa empresa):
La creadora i directora de la sèrie de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA ‘Això no és Suècia‘, Aina Clotet, que n'és també l'actriu protagonista, ha guanyat el premi a millor interpretació al Canneseries, el festival internacional de televisió.
La sèrie, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, va obrir la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCanneseries, que va projectar el passat 6 d’abril els dos primers capítols de la ficció.
Canne Series va destacar "el repartiment meravellós i l'equilibri perfecte entre les emocions i la vergonya aliena" de la sèrie.
Clotet, en el seu discurs després d'atorgar-li el premi, va agrair el reconeixement al jurat i al seu equip, especialment, als guionistes i cocreadors de la sèrie, Valentina Viso i Daniel González. "Una actriu sempre necessita un bon guió", va afirmar abans d'afegir que els dos guionistes van escriure "el millor personatge", la Mariana.
‘Això no és Suècia‘ és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
El projecte documental ‘Supernatural‘, de Ventura Durall, que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, ha estat seleccionat a Dok Incubator Int, una iniciativa de formació residencial adreçada a projectes documentals en etapa de work in progress, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Escrit i dirigit per Ventura Durall, i produït per la catalana Nanouk Films, en coproducció amb França (Massala Production) i amb Bèlgica (Harald House), el documental compta també amb suport d’Eurimages a la coproducció de llargmetratges.
Sinopsi
André Malby va ser un xaman, cabalista i filòsof que afirmava tenir poders sobrenaturals i que va salvar nombroses persones de malalties incurables. Una d'elles és Anna Alarcon, coneguda actriu catalana, qui va estar a la vora de la mort a causa de l'anorèxia quan era petita. Ara, trenta-dos anys més tard, l'Anna sent la necessitat de comprendre en què consistia aquella força vital que creu que li va salvar la vida. Per part seva, l'únic fill de Malby, doctor de medicina convencional, vol entendre qui era el seu pare de veritat per a reconciliar-se amb el seu propi passat. Un doble viatge que uneix ciència i esoterisme per a descobrir el misteri amagat després d'un personatge fascinant.
Cada any, Dok Incubator Int selecciona vuit projectes documentals representats per director/a, editor/a i productor/a per treballar en el marc de tres workshops residencials que van des d'abril fins a novembre.
En el cas de ‘Supernatural‘, els participants a Dok Incubator Int seran el director del projecte, Ventura Durall, l'editora Júlia Rabadan Aymar i la productora Maria Colomer Canyelles.
Durant la formació, que enguany es durà a terme a República Txeca, tant cineastes experimentats com novells, d'arreu del món, reben orientació individual durant el període de postproducció amb tutors de renom. Els participants conclouen amb una forta dramatúrgia del muntatge final per arribar a una àmplia audiència internacional mitjançant la construcció d'una forta estratègia de distribució, utilitzant noves tecnologies digitals i eines intel·ligents de màrqueting.
Cinekid convida els estudis de videojocs internacionals, els desenvolupadors de videojocs independents i els artistes independents a presentar videojocs per al proper MediaLabi competir pel Game Award 2024.
Aquesta convocatòria ofereix l'oportunitat de formar part del programa del Cinekid Festival a la tardor de 2024, on milers d'infants podran participar-hi.
MediaLab consta de:
Instal·lacions interactives i immersives.
Tallers.
Selecció especial per al Game Award.
Altres videojocs.
Els videojocs presentats haurien d'haver estat llançats abans del gener de 2023 i no més tard del setembre de 2024. Els principals criteris en els quals es centrarà el jurat són: qualitat artística, innovació i/o autenticitat i diversió.
El guanyador rep un Cinekid Lion i un xec de 2.500 €.
Data límit: 28 de juny de 2024 Els guanyadors es donaran a conèixer als Premis Cinekid a l'octubre de 2024. Consulteu la normativa completa de Game Award.
La 38a edició del Braunschweig International Film Festival, que es durà a terme de l'11 al 17 de novembre de 2024, estarà dedicada a cinema europeu emergent, tot projectant al voltant de 250 llargmetratges i curtmetratges internacionals, i concedint un total de deu premis.
Els curtmetratges es poden presentar amb sol·licitud fins al 10 de juny de 2024, mentre que els llargmetratges es poden presentar fins al 25 de juliol de 2024.
La tarifa d'inscripció reduïda (llargmetratges i curtmetratges) -Early Bird és fins al 18 d'abril del 2024.
Per als curtmetratges cal una durada inferior a 15 minuts i per a tots els llargmetratges una durada mínima de 70 minuts.
La presentació és oberta a tots els gèneres cinematogràfics i no s'estableixen limitacions de contingut. Els llargmetratges de només 50 minuts o més seran només acceptats si tracten el tema de la sostenibilitat o si tenen una connexió regional amb la pel·lícula o l'equip.
Es poden presentar pel·lícules produïdes per a cinema que es van completar després de l'1 de gener de 2023. La pel·lícula no ha d'haver estat estrenada a cinemes, transmesa per televisió a Alemanya, ni estar disponible per a la seva compra en DVD o Blu-ray o en streaming abans de les dates del festival.
S'elegiran primer les estrenes (estrenes mundials i en festivals alemanys) i les produccions a partir del 2024. Si l'idioma de la pel·lícula no és alemany, es requeriran subtítols en alemany o anglès.
El/la sol·licitant haurà de proporcionar al festival un screener en línia al moment de la sol·licitud de presentació de la pel·lícula. Aquest enllaç en línia ha d'estar protegit amb contrasenya o ser un enllaç no llistat. No s'accepten fitxers per descarregar.
Les pel·lícules poden presentar-se via Eventival (preferit per l'organització) o via FilmFreeway.
Les dates límit i les tarifes són les següents:
Llargmetratges:
Data límit (Early Bird): 18 d'abril de 2024 a las 23:59h - 25 euros.
Data límit (Regular): 4 de juliol de 2024 a las 23:59h - 35 euros.
Data límit (Final): 25 de juliol de 2024 a las 23:59h - 45 euros.
Curtmetratges:
Data límit (Early Bird): 18 d'abril de 2024 a las 23:59h - 15 euros.
Data límit (Regular): 19 de maig de 2024 a las 23:59h – 25 euros.
Data límit (Final): 10 de juny de 2024 a las 23:59h - 30 euros.
La subvenció total estimada és de més d'1,8 milions d'euros del fons Europa Creativa i els projectes seleccionats preveuen acollir 449 artistes i professionals de la cultura que seran seleccionats en la segona fase del procediment, oberta fins al 31 de maig.
La selecció actual suposa un augment de l’àmbit geogràfic i artístic dels projectes, així com de l’accessibilitat d’aquests per a persones amb diversitat funcional. Les residències tindran lloc a 35 països diferents d'Europa Creativa, inclòs una a Martinica, una de les regions ultraperifèriques de la UE, i Albània, Bòsnia i Hercegovina i Tunísia, on es desenvolupen projectes de Culture Moves Europe per primera vegada.
Respecte a les disciplines artístiques, les arts plàstiques, la música i les arts escèniques són els sectors amb més projectes seleccionats. El patrimoni cultural, el disseny i el disseny de moda, la literatura i l'arquitectura representen una mica més del 30% dels projectes seleccionats conjuntament. Un terç dels amfitrions seleccionats es va presentar amb projectes relacionats amb la Nova Bauhaus Europea.
Al voltant del 65% dels amfitrions van indicar que els seus allotjaments i locals són accessibles per a artistes i professionals de la cultura amb diversitat funcional i el 95% de les entitats que hi participen és la primera vegada que reben suport de l'acció Culture Moves Europe.
L'informe pretén il·luminar l'estructura de la indústria audiovisual a Europa en termes d'ingressos, així com altres indicadors de rendiment específics dels segments clau del mercat audiovisual. L'anàlisi proporciona instantànies dels principals agents AV i explora la concentració, l'estatut i l'origen de la propietat per ingressos, subscripcions a AV de pagament, nombre de serveis AV, audiències de televisió i nombre de títols de ficció televisiva. També ofereix visions transversals als actors actius en més d'un segment de mercat.
Aquesta 3a edició de l'informe presenta casos pràctics que il·lustren la diversitat dels paisatges audiovisuals nacionals a Europa.
A l'informe s'inclouen enllaços de descàrrega a totes les llistes principals en format Excel i tots els rànquings inclouen més dels 20 primers agents líders de cada segment específic del mercat AV que es presenten a les pàgines de l'informe. L'anàlisi d'ingressos d'aquest informe cobreix el període del 2016 al 2022.
L'informe constata que a finals de 2022:
Els 100 principals grups audiovisuals d'Europa per ingressos van créixer el doble de ràpid que els ingressos globals del mercat de serveis AV entre el 2016 i el 2022.
Els interessos privats i nord-americans en els ingressos operatius acumulats dels 100 principals grups audiovisuals van augmentar entre el 2016 i el 2022.
Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.
Els jugadors impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) acumulaven més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament.
Les plataformes SVOD pures van perdre pes a mesura que les subscripcions es van signar als streamers controlats per les emissores que van augmentar el ritme any rere any.
Els nivells de concentració dels tres primers jugadors de l'SVOD van baixar any rere any.
L'estructura del mercat AV dibuixa un panorama molt eclèctic a Europa basat en les realitats específiques dels països i en la manera com els jugadors trien aplicar les seves carteres per servir diferents territoris.
Els 100 millors players d'Europa Els ingressos operatius acumulats dels 100 primers grups audiovisuals d'Europa van créixer el doble el 2022 (+23% respecte al 2016) que els ingressos per serveis audiovisuals del mercat global i a un ritme superior al de la inflació mitjana.
L'evolució acumulada dels 100 primers ingressos va ser majoritàriament orgànica, amb un 90% del creixement representat pel sector privat i concentrat gairebé íntegrament en els 20 primers grups privats. Només els reproductors SVOD purs, com Netflix, Amazon Prime Video, DAZN i Apple TV+ van alimentar la dinàmica dels 100 millors jugadors. Els seus ingressos acumulats es van multiplicar per 6 el 2022 respecte al 2016. En contrast amb l'evolució global dels segments de mercat tradicionals, entre els 100 primers, els ingressos dels actors principalment tradicionals també van registrar un augment (+14% respecte al 2016) impulsat principalment per Warner Bros Discovery, Paramount, Comcast's Sky, Disney, Vodafone i Deutsche Telekom. En part, aquesta evolució també es podria explicar per una dinàmica més forta en els fluxos d'ingressos generats fora de l'activitat dels serveis AV tradicionals.
Els 20 millors grups audiovisuals europeus per ingressos operatius (2022 - en milions d'euros)
Ingressos operatius consolidats dels 100 principals grups europeus actius en el negoci de vídeo. Sobre la base del millor esforç, per als jugadors de telecomunicacions i les centrals dels EUA, l'anàlisi cobreix principalment els ingressos derivats dels segments de mitjans i producció. Grups no inclosos: 1) grups que ofereixen principalment serveis de telecomunicacions sense detalls sobre els ingressos per vídeo; 2) grups actius principalment en la distribució d'obres audiovisuals; 3) grups de ràdio no actius en el negoci del vídeo; 4) grups que ofereixen facilitats de transmissió de serveis audiovisuals; 5) cadenes de cinema; 6) grups actius principalment en el joc.
Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual
Aquests avenços van veure que la quota privada en general i el pes dels EUA en particular van augmentar el 2022 respecte al 2016.
Entre els 100 millors jugadors, els grups privats van veure com el seu pes d'ingressos acumulat augmentava fins al 73% el 2022 (+4% respecte al 2016). Les emissores van prendre la part del lleó (68%), seguides de les companyies impulsades per telecomunicacions (20%) i els jugadors de SVOD pur (12%). Els ingressos del sector privat van ser bancaritzats gairebé a parts iguals tant pels actors europeus com pels EUA.
El pes dels interessos nord-americans en els 100 primers ingressos va augmentar fins al 36% el 2022 (+5% respecte al 2016) a causa de l'augment dels jugadors SVOD purs, però també dels serveis SVOD d'emissores recolzades pels EUA com Sky, Paramount+ , HBO Max i Disney+. Fins al 70% dels interessos nord-americans van ser acumulats per les emissores i el 25% per plataformes SVOD pures. Sky només va representar un terç dels ingressos acumulats pels jugadors recolzats pels EUA.
Els nivells de concentració es van mantenir pràcticament iguals entre els 100 principals grups europeus d'AV per ingressos operatius durant el període analitzat. Els 20 primers jugadors van acumular el 2022 el 73% dels ingressos dels 100 primers, un lleuger augment respecte al 71% registrat el 2016. Pel que fa a les consolidacions entre els actors privats ja presents al top 100, i al creixement orgànic, els forts s'estan reforçant.
Reproductors de televisió de pagament i SVOD a Europa L'estructura del mercat de la televisió de pagament es va mantenir sense canvis el 2022 pel que fa als nivells de concentració, la participació privada i els interessos dels EUA, en comparació amb l'any anterior.
Els players impulsats per les telecomunicacions (és a dir, els empaquetadors/distribuïdors) a diferència dels players impulsats per l'edició del ram de serveis AV, van representar de manera acumulada més del 70% de les subscripcions de televisió de pagament el 2022. Això fa que el negoci de la televisió de pagament a Europa sigui principalment europeu ( 81%) i gairebé totalment representat pel sector privat (95%). Amb els 10 principals operadors que acumulaven el 60% de les subscripcions a finals de 2022, el mercat de la televisió de pagament es va mantenir molt concentrat.
SVOD, el segment de mercat amb la quota més alta d'interessos dels EUA (84%) i privats (99%), també va ser el més concentrat, amb el 90% de les subscripcions tancades acumuladament a les 10 principals plataformes OTT a finals de 2022. , el nivell de concentració entre els tres primers players va baixar el 2022 en comparació amb el 2021 a causa de l'estancament de les noves incorporacions registrades per SVOD, Netflix i Amazon.
Això va passar amb el teló de fons de l'escalada dels streamers més petits, principalment les plataformes de les potències nord-americanes (és a dir, Paramount, WBD i Disney), que van veure augmentar les seves subscripcions acumulades un +68% el 2022 respecte al 2021. Amb les subscripcions OTT signades a les emissores europees registrant també una dinàmica elevada (+41% el 2022 respecte al 2021), el pes global de les emissores va augmentar un 9% (fins a un 40% el 2022), mentre que la quota de mercat de les plataformes SVOD pura va baixar fins al 57% el 2022 (per -8% respecte al 2021).
Quan es van considerar totes les subscripcions signades als principals grups que posseïen, en lloc de només distribuir, almenys un canal de televisió de pagament destacat o una plataforma SVOD el 2022, les potències nord-americanes van aportar més de la meitat de l'increment acumulat per les categories de jugadors que van registrar creixement. Això va fer que el pes de les potències nord-americanes va augmentar fins al 21% el 2022, afegint un +6% a la seva quota de mercat respecte al 2021.
Els 20 principals grups audiovisuals europeus que posseeixen almenys un canal de televisió de pagament o una plataforma SVOD destacats per nombre de subscripcions de serveis audiovisuals de pagament (2022 - en milers)
Nota: per als grups de telecomunicacions, només s'han considerat les subscripcions SVOD; a diferència de les emissores, les Telcos no posseeixen canals destacats de televisió de pagament, només participen en la seva distribució.
Font: Observatori Europeu de l'Audiovisual
Mercat audiovisual paneuropeu vs. nacional Els grups audiovisuals a Europa són molt heterogenis pel que fa a la seva cartera d'activitats. A més, adapten el desplegament de la seva cartera a les realitats del mercat de cada territori nacional on operen.
La conseqüència d'aquesta diversitat de doble capa és un ampli palet d'estructures de mercat audiovisual que van d'un país a un altre i molt diferents de la mitjana paneuropea. Això es tradueix en nivells de concentració específics per a cada país, participació de PSM i interès dels EUA per a un segment de mercat audiovisual concret.
Exemples de mercats audiovisuals nacionals: Romania, Països Baixos i Finlàndia
Aquest guardó de l'Acadèmia està destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat, en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina, qui va contribuir de manera determinant a l'aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional de cineastes i artistes que començaven les seves trajectòries.
Amb una extensa filmografia concentrada en 10 anys (de 1977 a 1987), Pepón Coromina va produir, entre altres, Bilbao (1978), el debut de Bigas Luna; Pepi, Luci, Bom y otras chicasdel montón (1980), la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar; o Barcelona sud (1981), de Jordi Cadena, Membre d’Honor de l’Acadèmia des de 2019.
Tal com s'indica a les Bases, poden optar al guardó obres audiovisuals catalanes (llargmetratges, migmetratges o curtmetratges) estrenades, emeses o presentades durant el 2023; així com aportacions de talent català a obres audiovisuals presentades durant el 2023 a Catalunya o a qualsevol indret del món. Els/les professionals i les obres premiats/des a l'edició dels XVI Premis Gaudí queden automàticament exclosos/es de la convocatòria.
Les inscripcions estan obertes telemàticament a través del formulari habilitat fins al 6 de maig a les 15:00h, i fins al 7 de maig a les 15:00h es podran presentar materials complementaris.
Aquest 2024 se celebra el 10è aniversari d'Europa Creativa. Des d'aquell any MEDIA es va integrar dins aquest programa.
Europa Creativa és el Programa insígnia de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinat a impulsar i enfortir els sectors culturals i creatius. Per això, ofereix cofinançament a través de diferents línies d'ajuts i convocatòries, amb l'objectiu de donar suport als sectors cultural i creatiu mitjançant la creació transnacional, la innovació i la mobilitat d'artistes i professionals, així com altres accions adreçades a donar resposta a les necessitats específiques del sector.
El pressupost destinat al programa és d'uns 2.440 milions d'euros per a tot el període de set anys 2021-2027.
Es tracta d'un programa dedicat a la postproducció i adaptat a les necessitats del teu projecte.
Mitjançant consultes sobre dramatúrgia i supervisió de l'edició, aquest programa abordarà els reptes del muntatge inicial i oferirà un pla eficaç per continuar endavant.
Un programa de postproducció adaptat a les necessitats del teu projecte.
Per a equips d'editors/es i directors/es:
Trobar una segona opinió sobre el teu material.
Fonamentar l'estructura de la teva pel·lícula o explorar noves possibilitats al material.
Descobrir la dramatúrgia a la sala de muntatge.
Beneficiar-se de la supervisió del procés d'edició.
Reforçar el treball en equip entre editor/a i director/a.
Estructura a mida del programa per a editors amb permís parental.
Per a dones editores:
Oferta especial per a dones editores: les dones que es presentin en equip obtindran un 50% de descompte sobre la tarifa normal, tant per al taller d'edició com pel feedback de la sala de muntatge.
Enfocament Ucraïna:
Oferta especial per a projectes ucraïnesos en etapa de postproducció: dramatúrgia en línia a mida a la sala de muntatge, consultes per a equips de cineastes ucraïnesos (directors, editors, productors) amb un projecte de llargmetratge.
Es proporciona suport mitjançant beques.
Aquest programa organitza dues fases en línia:
Editing Room Feedback: L'equip de tutors/es examinarà l'esborrany del muntatge i l'analitzarà amb tu durant una consulta intensiva en línia de tres hores.
Editing Room Workshop (República Txeca – Online): El programa consta d'una sessió residencial de 5 a 10 dies de durada a Praga, que se centra en consultes de dramatúrgia addicionals i supervisió del procés d'edició a les instal·lacions de Studio FAMU. El taller està fet a mida de les necessitats actuals del projecte; l'oferta bàsica són cinc dies hàbils més de consultes (online o presencials) en un horari adequat per als participants, a més s'inclouen dues consultes en línia, ja sigui entre els tallers o al final del programa.
Qui s'hi pot presentar?
Equips de muntadors/es i directors/es amb llargmetratge en fase de rough cut.
Material per aplicar:
CV dels membres de l'equip (director/a i editor/a): màxim 800 caràcters cadascun (en PDF).
Foto de tots els membres de l'equip (director/a i editor/a).
Primer tall amb codi de temps (enllaç per a descàrrega).
Guió de rodatge.
Calendari de postproducció, inclosos els terminis obligatoris (en PDF).
Carta de motivació, incloent-hi qualsevol aspecte que t'agradaria que l'organització sabés sobre el projecte: preocupacions, esperances, etc. (en PDF, màxim dues pàgines).
Opcional: esborrany de les escenes no utilitzades amb codis de temps (enllaç per a descàrrega).
Tarifes:
Editing Room Feedback: 500 euros (per projecte).
Editing Room Workshop: 2.000 euros (per cinc dies de sessions per a tot l'equip).
Descompte especial per a alumnes de MIDPOINT: Feedback (300 euros) i Workshop (1500 euros).
S'hi presentaran les novetats i les línies d'actuació en el marc d’aquesta iniciativa europea, així com les oportunitats de finançament que se’n deriven. També s'hi coneixeran de primera mà projectes guanyadors i diverses experiències que s’estan desenvolupant a Catalunya en relació amb la Nova Bauhaus Europea; com ara el projecte NEST, un sistema de recobriment de façanes que facilita la nidificació d’aus i insectes alhora que millora l’aïllament dels edificis; la proposta Olivera DigitALL de Sant Boi de Llobregat per transformar un equipament en un espai educatiu digital i sostenible per a tothom o la recerca sobre teixits i moda sostenible que duu a terme el centre tecnològic Eurecat.
A la jornada s’explicarà la nova NEB Facility que finançarà actuacions relacionades amb els valors de la Nova Bauhaus Europea (beautiful, sustainable and together) de 2025 a 2027.
La NEB Facility és la primera eina de suport pressupostari plurianual per a la Nova Bauhaus Europea del 2025 al 2027. El seu objectiu és crear i ampliar solucions innovadores que puguin revitalitzar els barris europeus mitjançant el disseny per a la sostenibilitat i la inclusió. Comptarà amb un pressupost indicatiu de 120 milions d’euros anuals.
La Nova Bauhaus Europea (NEB) és un projecte multidisciplinari que se sustenta en tres pilars fonamentals: la sostenibilitat, la inclusió i la bellesa mitjançant la implicació de diferents actors de la societat com artistes, activistes, dissenyadors, arquitectes, estudiants, ciutadania, experts, empreses i institucions de RDI, entre d’altres, amb la intenció de reflexionar sobre com han de ser els espais on vivim per tal que siguin més sostenibles.
La jornada és és presencial i per assistir-hi cal registrar-s'hiabans de l’11 d’abril a través del formulari següent.
L’acte comptarà, entre d’altres, amb la participació de la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge, Iñaqui Carnicero; el secretari general de Cultura, Jordi Foz; el director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat, Agustí Serra i la cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, Alina-Stefanania Ujupan.
Hble Sra. Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea
Sr. Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
9.40- 10.00h
La Nova Bauhaus Europea a Espanya i a Catalunya
Sr. Iñaqui Carnicero Alonso-Colmenares, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura i Punt de Contacte Estatal de la Nova Bauhaus Europea. Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana
Sr. Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura. Departament de Territori. Generalitat de Catalunya
10.00- 11.00h Presentació de la Nova Bauhaus Europea (NEB) Facility 2025-27 i d’altres iniciatives pilot a la UE
Introdueix: Sra. Anna Ramos, directora de la Fundació Mies van der Rohe
Ponents:
Sra. Alina-Stefanania Ujupan, cap de la Unitat de la Nova Bauhaus Europea del Centre Comú de Recerca (Joint Research Center- JRC) de la Comissió Europea.
Sr. Marcos Ros, eurodiputat i coordinador del Grup d’Amistat de la Nova Bauhaus Europea al Parlament Europeu
Sr. Estanislau Vidal-Folch, director de l’Àrea de Foment de la Delegació del Govern a Catalunya
11.00 h-11.15h Torn de preguntes
11.15h- 11.45h Pausa cafè
11.45h- 12.20h Taula Rodona. La Nova Bauhaus Europea a Catalunya: beautiful, sustainable and together
Presenta i modera: Sra. Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Sr. Vicente Guallart, fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC)
Sr. Francesc Gutierrez, coordinador general de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Projecte L’Olivera DigitALL.
Sra. Rosa Ferré, directora de la Fundación TBA21 - Thyssen-Bornemisza Art Contemporary
12.20-12.50h Torn de preguntes
12.50h - 13.30h Presentació d’altres experiències relacionades amb la Nova Bauhaus Europea
Presenta i modera: Sr. Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea
Sra. Maria Sisternas, directora de l’Institut Català del Sòl (INCASOL)
Sr. Geoffrey James Eberle, Fundador i soci d’Entropic – NEST
Sr. Alex Jiménez, director de SURU. Projecte NIU
Sr. Francesc Mañosa, investigador de la Unitat ‘Smart Textiles’ - Centre Tecnològic Eurecat
13.30h – 13.45h Torn de preguntes
13.45h Cloenda
Sr. Jordi Foz, secretari general de Cultura. Generalitat de Catalunya
El D’A Film Lab Barcelona és un programa de promoció del talent cinematogràfic emergent que té com a objectiu facilitar el desenvolupament, la realització i la internacionalització de primer, segon i tercers llargmetratges.
Aquesta 4a edició d'enguany, amb seus al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), SGAE Catalunya i a la Casa Montjuïc, compta amb amb quatre seccions:
Final Cut: Vuit llargmetratges en fase de postproducció optaran al Premi D’A Film Lab Barcelona, atorgat per un jurat professional, dotat amb 20.000 euros.
Producció Emergent: Onze projectes en fase de desenvolupament.
Panorama Catalunya: Projectes catalans i en llengua catalana en fase de postproducció.
Coproduction Meetings Barcelona: Iniciativa desenvolupada amb la col·laboració de Porto/Post/Doc: Film & Media Festival, amb l’objectiu de donar suport a la coproducció internacional, el desenvolupament de nous projectes i promoure la circulació de pel·lícules i productores espanyoles i portugueses.
Tots els projectes seleccionats en el laboratori rebran un acompanyament intensiu amb experts, assessors i programadors internacionals.
A més, les persones acreditades com a professionals al festival poden accedir a les formacions i tallers oberts, i a la Plataforma d’Indústria del Lab, Incoproduction, que conté informació dels projectes i dona accés a la base de dades de contactes (who is who) del Lab.
En el marc dels Coproduction Meetings Barcelona, es durà a terme la xerrada Oportunitats de finançament per a la coproducció europea, el proper diumenge 7 d’abril a la Sala Raval del CCCB, de 12h a 13:30h, que comptarà amb la col·laboració de la nostra oficina.
Àlex Navarro, el responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es farà càrrec de la moderació i dinamització de la sessió, que tractarà sobre les possibilitats i realitats de la coproducció internacional i el potencial que ofereixen els diferents mercats i espais de coproducció europeus a l’hora d’obtenir finançament.
Els participants a la xerrada són:
Nuno Fonseca | International Affairs Advisor for ICA Portugal Susana Costa Pereira | Creative Europe MEDIA Desk Portugal Liliana S. Laspirilla | Industry Coordinator Porto|Post|Doc Film & Media Festival Paula Sanjulián | Industry Coordinator FICX (Xixón International Film Festival) Mar Izquierdo | Coordinator Zineuskadi – Basque Audiovisual Francesca Pallesci | Head of Film – Deputy Director – MIA Mercato Internazionale Audiovisivo Alexia De Vito | Head of Film Co-production Market & Pitching Forum – MIA Mercato Internazionale Audiovisivo Weronika Czolnowska | Industry Coordinator – mBank New Horizons IFF Oana Giurgiu | Industry Coordinator – Transilvania IFF
La primera hora de la conferència es dedicarà a explorar oportunitats de finançament en altres mercats i regions. En el tram final, tant el representant de l’ICAA (Nuno Fonseca) com la Cap de l’oficina MEDIA a Portugal (Susana Costa Pereira), explicaran com sol·licitar ajuts i quants fons hi ha disponibles, a Espanya i Portugal, respectivament.
L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una anàlisien profunditat de les diverses mesures dutes a terme al voltant d'Europa per protegir els infants de mirar continguts nocius en plataformes de vídeo compartit (VSPs).
La protecció dels menors a les plataformes de vídeo compartit (VSPs): verificació d'edat i control parental.
Com pot la llei europea assegurar que els infants i els i les menors no mirin continguts perjudicials a les pantalles?
La Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (AVMSD) és el text legal que conté les mesures de seguretat concretes (més específicament la part sobre la protecció de menors a les VSPs es pot trobar sota l'article Article 28B de la revisada AVMSD).
El nou informe de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina així les provisions de la llei europea i mira les diferents solucions trobades i implementades als diversos estats membres de la UE i al Regne Unit. Destaquem que aquest estudi ha estat cofinançat per Europa Creativa MEDIA.
Seguint el sumari executiu i la nota de metodologia, el capítol tres de l'informe proporciona una anàlisi comparativa de les diferents formes en què els estats membres de la UE i el Regne Unit han inclòs les provisions de l'AVMSD a la seva pròpia legislació nacional.
Els temes tractats inclouen l'edat d'ús de les VSP i la verificació d'edat, per exemple. Els diversos sistemes de control parental que han estat desenvolupats també han estat llistats i analitzats: funcions de monitorització, bloqueig de contingut i mecanismes de filtratge, limitació de temps en pantalla i funcions de missatgeria directa o puntuació de contingut. El capítol es tanca amb una mirada cap a les mesures de protecció específiques per a VSP d'adults que han de tenir una obligació especial de prevenir els infants a l'hora d'accedir al contingut. Els autors també analitzen les diferents mesures referents als videobloggers.
Per part seva, el capítol quatre de l'informe tracta de recopilar els detalls dels 27 Estats membres de la UE més el Regne Unit. Per a cada país, els autors se centren en la transposició nacional de l'AVMSD i miren els diferents tipus de mesures dutes a terme per les plataformes de vídeo compartit. El capítol també proporciona una llista de totes les VSP sota la jurisdicció de cada autoritat reguladora nacional de mitjans audiovisuals.
El nou informe de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual es complementa amb vuit taules útils, país per país, que sumaritzen de manera tabular les diferents troballes de l'informe.
La informació ha estat recopilada a través d'una xarxa d'experts nacionals per després ser analitzada i estructurada per l'equip de l'Observatori esmentat juntament amb els experts coordinadors Ivana Kostovska, Vrije Universiteit Brussel i Sally Broughton Micova de la University of East Anglia.
La 14a edició del D’A Film Festival Barcelona es duu a terme entre el 4 i el 14 d'abril de 2024. Entre la programació, figuren diverses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules que compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA:
Direccions:
Woman Of..., de Malgorzata Szumowska, Michal Englert (Polònia, Suècia, 2023)
Talents:
City of Wind, de Lkhagvadulam Purev-Ochir (França, Alemanya, Mongòlia, Països Baixos, Portugal, Qatar, 2023)
Paradise is burning, de Mika Gustafson (Suècia, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, 2023)
International Screen Institute presenta una nova edició del curs Sustainability Management, centrat en la gestió de la sostenibilitat per millorar els entorns del negoci del cinema i l'audiovisual. La data límit per inscriure-s'hi és el 14 de juliol de 2024 (Early Bird).
Aquest curs pràctic intensiu es desenvolupa durant cinc dies presencials a l'Impact Hub Viena (Àustria), del 14 al 18 d'octubre del 2024, i té places per a fins a 20 participants (pendent de confirmació).
De què tracta?
Aquest curs de gestió de la sostenibilitat se centra a millorar els entorns empresarials cinematogràfics i audiovisuals. Et proporcionarà les eines i tècniques per gestionar el teu negoci o projecte de manera més sostenible.
Ja existeix una excel·lent formació per a la producció ecològica de cinema i televisió, per tant, el seu nou enfocament multidimensional inclou perspectives que abasten els temes següents:
Econòmic: Una nova mirada al poder dels diners i la sostenibilitat corporativa.
Ecològic: Com són les solucions digitals, la producció audiovisual, l'emmagatzematge de dades i l'streaming respectuosos amb el medi ambient.
Cultural: Equips diversos, com millorar la creativitat i la innovació a l'entorn de treball.
Social: Estratègies per a la participació de l'equip, el manteniment del benestar personal i la creació d'espais segurs a la feina.
A qui s'adreça?
Aquest programa de formació s'adreça a professionals del cinema i la televisió que vulguin aprendre més sobre la gestió d'un negoci i/o de grans projectes de manera sostenible, també a persones que vulguin exercir el paper de coordinador o monitor verd sostenible dins de la seva empresa o projecte.
El/la candidat/a ideal ha d'haver assistit a un curs o una sessió de formació sobre el carboni. Per a aquells que encara no s'hagin incorporat a la matèria esmentada, se'ls proporcionaran amplis indicadors sobre on obtenir una introducció a l'educació sobre el carboni i un breu resum digital abans del començament del curs.
Els participants han de tenir en ment un projecte, un desafiament o un objectiu de sostenibilitat en què puguin aplicar els aprenentatges del curs.
L'institut aspira a la paritat de gènere, per la qual cosa es recomana encaridament als equips femenins. International Screen Institute busca promoure la igualtat en tots els seus programes de formació amb un enfocament en inclusió de gènere, en habilitats, en ètnia i en estatus socioeconòmic.
Esquema del curs:
Aquest curs cobrirà les àrees clau de la sostenibilitat en un context empresarial o de projecte:
Més enllà de la producció ecològica: operacions comercials i gestió de projectes.
Sostenibilitat social (participació, lloc de treball/estació).
Nou enfocament per a l'organització del treball.
Tècniques de gestió i comunicació: Reclutament, inclusió i presa de consciència sobre el benestar mental.
Viatges, emmagatzematge de dades i altres proveïdors.
Etiquetes i certificats.
Casos d'estudi i networking.
A tots els participants se'ls demanarà que comparteixin les polítiques clau de sostenibilitat dels seus països (una presentació de 10 minuts) per informar millor els altres i compartir millors pràctiques.
Tarifa de participació: 950 euros (IVA no inclòs) per persona.
Tarifa EARLY BIRD: 850 euros (IVA no inclòs).
Aquesta quota cobreix el dinar diari i els cafès diaris, a més dels sopars de networking. Les tarifes no cobreixen viatges ni allotjament; aquests serien addicionals i a càrrec dels participants. Es compartirà una llista d'hotels i cases d'hostes recomanades pels participants.
El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S'han seleccionat 26 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 1 animació, per un import total de 6.992.000€.
Entre els beneficiaris figuren sis projectes amb participació catalana:
'Harta', de Júlia De Paz Solvas, en coproducció amb Bèlgica, que rebrà 250.000€.
'Romería', de Carla Simón, en coproducció amb França, que rebrà 500.000€.
'Ciudad sin sueño' de Guillermo García López, en coproducció amb França, que rebrà 340.000€.
'Estrany Riu' de Jaume Claret Muxart, en coproducció amb Alemanya, que rebrà 200.000€.
'Supernatural', de Ventura Durall; documental coproduït amb França i amb Bèlgica, que rebrà 72.000€. El projecte compta també amb suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development.
'The Portuguese House', d'Avelina Prat, en coproducció amb Portugal, que rebrà 350.000€.
Dels 26 projectes de coproducció seleccionats, 14 seran dirigits per dones. Això representa el 61,06% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2024 són:
Aquest informe analitza en profunditat les diferents mesures adoptades arreu d'Europa per millorar l'accés de les persones amb discapacitat a pel·lícules, sèries i programes de TV.
L'estudi ha estat cofinançat per la Comissió Europea sota Europa Creativa MEDIA.
Aquest nou informe examina les disposicions de la legislació europea i nacional i analitza les diferents solucions trobades i implementades pels diferents proveïdors de serveis establerts als Estats membres de la UE.
Després del resum executiu i la nota metodològica, el capítol tres ofereix una visió general completa de l'estat de la situació a la UE pel que fa a l'aplicació de les mesures d'accessibilitat en virtut de l'article 7 de la LMAV (2018). El nivell de transposició a Europa varia molt d'un país a un altre, des de la transposició literal fins a una regulació més expansiva, passant molt més enllà. En aquest capítol es defineixen les diferents mesures actualment en pràctica i s'examina la seva implementació als diferents Estats membres de la UE. Els autors també examinen com les autoritats reguladores nacionals han desenvolupat les diferents mesures, sovint en col·laboració amb els mateixos proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals, com ara les plataformes VOD, per exemple. El capítol conclou amb una informació molt pràctica sobre les mesures d'accessibilitat: s'expliquen les obligacions d'informació relatives a aquestes mesures a les diferents ANR, es descriu la definició d'un punt de contacte per als consumidors amb discapacitat i l'informe fins i tot analitza les normes de difusió d'informació d'emergència (com ara desastres naturals, etc.).
El capítol quatre ofereix resums detallats dels països dels 27 Estats membres de la UE. Per a cada país, els autors detallen les seves conclusions clau, així com el marc legal i una visió general de les normes nacionals. Acaben amb exemples pràctics de com cada país i els seus proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals apliquen aquestes normes en benefici de les persones amb discapacitat.
Aquest informe es completa amb set taules, país per país, molt útils que resumeixen en forma de taula les diferents conclusions d'aquest informe.
La informació ha estat recollida a través d'una xarxa d'experts nacionals i analitzada i estructurada per l'equip de l'Observatori amb l'experta coordinadora Abigail Rekas, de la Universitat de Galway.
Una lectura obligada de les normes de l'Europa actual que tenen com a objectiu millorar l'accessibilitat a pel·lícules, sèries i programes TV per a persones amb discapacitat.
Els darrers anys viscuts han comportat canvis a la indústria de l'entreteniment.
Les empreses de producció i de distribució de cinema han d'aprendre a readaptar-se ràpidament a nous entorns i sostenir així els seus negocis. Per aquesta raó, és de crucial importància que models de distribució alternativa es facin més evidents que mai.
El curs Digital Distribution ajudarà els/les productors/es europeus/es i els/les professionals de la indústria interessats/des en les oportunitats de la distribució digital. Els proporcionarà una descripció general actualitzada del mercat (incloent-hi els agents clau de l'actualitat), així com suggeriments i eines pràctiques per monetitzar el contingut i arribar a un públic més ampli.
Els/les experts/es de la indústria internacional, els exemples actuals i els casos d'estudi de nous acords que s'estan realitzant, així com les noves maneres de construir una estratègia de distribució amb èxit, seran útils perquè els i les participants facin els passos següents.
Diverses oportunitats de networking permetran connectar amb els experts i amb professionals europeus construint relacions comercials duradores.
Temes:
Nous agents i oportunitats comercials al mercat actual.
Dirigir i mantenir una empresa en temps d'incertesa.
Monetització del catàleg anterior.
L'acord de distribució digital: punts clau del contracte.
Venda i distribució directa, inclosos models híbrids.
Exitoses estratègies de distribució i campanyes de màrqueting.
Casos d‟estudi reals d‟avantguarda.
Beneficis:
L'experiència més recent de professionals de renom internacional.
Oportunitat de provar i aplicar els coneixements adquirits in situ.
Sessions interactives amb espai per a preguntes i respostes.
Excel·lents oportunitats per establir contactes durant el taller.
Un grup actiu i interdisciplinar de participants i experts de la indústria.
Oportunitat per establir relacions comercials valuoses i duradores amb professionals de l'audiovisual de tot Europa.
Entre els experts que han participat en aquest programa es troben: Nuno Bernardo (Productor i director, beActive Entertainment), Wendy Bernfeld (Directora i fundadora, Rights Stuff), Ralph Oliver Graef (Advocat a Certified Copyright i mitjans audiovisuals, GRAEF Rechtsanwälte), Avalon Lyndon (Directora de Màrqueting, MUBI Releases), Tine Klint (Fundadora i CEO, LevelK) i Dean Nielsen (Director de màrqueting, Gruvi).
- Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors/es i distribuïdors/es de fora d'Europa.
NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.
Pel·lícules elegibles
- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
- Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
- En cas que les empreses de vendes tinguin 2 pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes 2 pel·lícules a la sol·licitud.
Import disponible
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Es tracta d'una extensa mostra paneuropea que repassa aspectes com ara la creació, la producció, les plataformes audiovisuals, els mercats o els agents principals.
Els seus autors a l'esmentat organisme del Consell d'Europa a Estrasburg (França) són Laura Ene, Manuel Fiorini, Gilles Fontaine, Christian Grece, Martin Kanzler, Amelie Lacourt, Eric Munch, Justine Radel, Agnes Schneeberger, Patrizia Simone i Sophie Valais.
La directora de la publicació és Susanne Nikoltchev, mentre que la supervisió editorial ve signada per Gilles Fontaine.
A EURODOC desenvoluparan els seus projectes de documental i carrera al llarg de vuit mesos. Els grups resultants seran orientats per Heino Deckert (Ma.ja.de, Alemanya), Jean-Laurent Csinidis (Les Films de Force Majeure, França) i Gema Juarez Allen (Gema Films, Argentina).
A través d'un triple programa presencial i d'unitats enriquides en línia, tindran l'oportunitat de conèixer més de 50 experts/es i analistes i fins a 35 productors/es dels països amfitrions de les sessions.
Les sessions es duen a terme a Weimar (Alemanya) el març del 2024, de la mà de Mitteldeutsche Medienförderung, seguida de la propera segona sessió a Edimburg (Escòcia) al juny, amb el suport de Screen Scotlandi l'Scottish Documentary Institute. La sessió final se celebrarà a l'octubre a la Regió Hauts-de-France (França), de la mà de Pictanovo.
La teva subscripció al nostre butlletí ha estat confirmada amb èxit. A partir d'ara, rebràs regularment les nostres actualitzacions amb les últimes notícies, convocatòries i novetats, directament a la teva bústia d'entrada.
Ens comprometem a oferir-te contingut de qualitat que esperem sigui del teu interès i valor.
Recorda que en qualsevol moment pots modificar les teves preferències de subscripció o cancel·lar-la fàcilment a través dels enllaços que proporcionarem a cada correu electrònic.
Es tracta d'una oportunitat per connectar amb 3.000 professionals del sector de l'animació i mostrar contingut a més de 400 compradors/es i distribuïdors/es i més de 600 expositors/es de més de 70 països.
MEDIA Stands ofereix els serveis següents:
Reducció en acreditacions (130 euros per persona d'una companyia sense IVA). Data límit: 3 de maig de 2024.
Àrees de reunió dedicades.
Servei de benvinguda i missatgeria.
Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA.
ACE Producers ha obert les inscripcions del seu programa ACE Producers Series Special 2024, que es durà a terme del 4 al 9 de novembre de 2024 a Madrid, juntament amb unes altres sessions prèvies en lína. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 4 de juny de 2024.
Amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ICEX España Exportación e Inversiones i Madrid Film Office, aquest taller s'adreça a productors/es experimentats/des que vulguin ampliar els seus coneixements sobre desenvolupament i producció de sèries de televisió per a una audiència internacional, així com a productors/es experimentats/es que vulguin integrar una divisió de sèries a les seves empreses.
Està obert a membres de la xarxa ACE Producers, així com a altres productors/es de nivell similar.
Se seleccionaran un total de 16 a 18 productors/es i cadascun/a amb sèries en fase de desenvolupament.
El programa es centra principalment en els aspectes creatius i financers de la producció de sèries de televisió. ACE Producers Series Special també ofereix sessions sobre com treballar amb canals de televisió o plataformes de streaming, sobre màrqueting, sobre audiències, així com sobre enfocaments i estratègies comercials internacionals.
El taller brinda també als productors la possibilitat de treballar als seus projectes a través de reunions amb experts i en sessions grupals amb altres professionals.
Temes de la formació:
Esquema de finançament de sèries en el context internacional.
Coneixement del potencial de mercat i de trobada d'una audiència internacional.
Integració estratègica d'un departament de sèries a una productora cinematogràfica existent.
Comprensió de les diferents estructures de la producció al desenvolupament de sèries.
Col·laboració de treball amb canals de televisió i plataformes de streaming.
Professionals d'empreses com Fremantle, BETA, Banijay, Federation i Lionstage assisteixen regularment com a consultors/es, a més de productors/es i showrunners que debaten i fan casos d'estudi sense restriccions.
Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada en una empresa independent de producció de cinema/televisió.
Ser membre de la xarxa ACE Producers o un productor amb un nivell similar d'experiència.
Tenir una sèrie de televisió en desenvolupament que estigui en una fase ja rellevant d'avenç i que sigui apropiada per a una coproducció.
Tenir fluïdesa en l'anglès parlat.
S'hi poden presentar productors/es de qualsevol país, però cal tenir en compte que la majoria de quotes estaran reservades per a productors/es de països MEDIA.
Quota de participació: 2.500 euros (2.250 euros per a membres de la xarxa ACE Producers).
La tarifa inclou tota la pensió completa, allotjament i formació durant el taller. Les despeses de viatge no estan incloses.
Juntament amb el formulari, ACE Producers sol·licitarà:
Carta de motivació del/de la productor/a.
Biografies de l'equip.
Bíblia de la sèrie que inclou: sèries pitch (amb part central i arc de temporada), sinopsi breu del pilot i de tots els episodis següents i perfils dels personatges principals.
Pressupost, pla de finançament (incloent-hi canal de televisió/plataforma prevista) i pla de producció.
Hi ha una quota de sol·licitud de 40 euros.
Data límit: 4 de juny de 2024.
ACE Producers Series Special d'ACE Producers compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Recordem que aquest portal és el sistema en línia de sol·licitud i gestió de subvencions d'Europa Creativa MEDIA i de la resta de programes de la Comissió Europea.
Després de recollir els comentaris dels usuaris sobre els serveis i eines, la nova versió del portal de licitacions i finançament de la UE implementa desenvolupaments i ofereix una experiència actualitzada i immersiva.
Actualment, el portal de finançament i licitacions de la UE compta amb més d'1,5 milions d'usuaris, inclosos sol·licitants de finançament de la UE, beneficiaris, licitadors i experts/es que volen donar suport a l'avaluació de propostes o el seguiment de projectes.
La nova versió inclou interfícies actualitzades, amb exemples com la pàgina d'inici que mostra els serveis principals, funcionalitats impulsades per tecnologia d'última generació, com el motor de cerca de pàgines de finançament, o recomanacions basades en afinitats de "convocatòries de propostes" per als usuaris connectats. També hi trobareu una cerca global integrada recentment a l'extrem superior dret del portal. Aquestes són només algunes de les millores.
Consulteu aquest vídeo i descobriu quines són les novetats introduïdes i les novetats que vindran:
S'adreça a professionals del sector audiovisual internacional amb projectes de llargmetratge de ficció en etapa primerenca de desenvolupament. Han d'estar disposats a aprofundir en el procés d'escriptura a través d'un taller intensiu.
La data límit per presentar-hi projectes és el 19 d'abril de 2024.
Els i les participants tenen l'oportunitat de tractar els seus projectes en sessions grupals i en reunions individuals amb tutors/es d'alt nivell i desenvolupar les seves obres amb el suport d'un equip creatiu de guionistes amb talent.
L'objectiu principal és fomentar el procés creatiu necessari per assolir el millor resultat i concebre històries sòlides que puguin satisfer les necessitats de l'audiència i del mercat. TFL Extended ofereix coaching i formació adaptada a les necessitats específiques de cada professional, amb una durada de quatre a cinc dies.
A més de la formació, els i les participants tindran l'oportunitat d'unir-se a la comunitat de TorinoFilmLab de professionals internacionals i altament qualificats/des. Així mateix, podran millorar les seves habilitats mentre hi troben col·laboracions productives i estableixen contactes amb altres professionals d'arreu del món.
Després del taller, els i les participants disposen de dos mesos aproximadament per reelaborar els seus materials i rebre més assessorament per part dels seus tutors/es amb una consultoria en línia addicional.
Qui s'hi pot apuntar?
Guionistes o directors-es/guionistes professionals d'arreu del món.
Se seleccionen 25 projectes, que es treballaran en cinc grups. Cada grup és guiat per un tutor amb àmplia experiència internacional com a consultor de guió.
Al llarg del taller, els participants provaran un ampli ventall de possibilitats pel desenvolupament creatiu dels seus projectes treballant en el tractament.
Criteris d'elegibilitat
Els i les sol·licitants han d'enviar un projecte de llargmetratge de ficció en etapa primerenca de desenvolupament.
El programa està obert tant a idees originals com a adaptacions. En aquest darrer cas, l'equip ha de tenir assegurats els drets sobre el material original.
L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès. És imprescindible un bon coneixement de la llengua.
Tarifa de participació: 2.000 euros (+ IVA, si escau) per equip (màxim dos participants).
Un cop seleccionats, els participants hauran d'enviar un comprovant de pagament dins els dos dies següents per confirmar-ne l'assistència. La tarifa cobreix la formació (tant les sessions residencials i en línia) i part de les dietes durant el taller presencial (quatre dinars de networking i dos còctels de networking).
Les despeses de viatge, allotjament i altres costos d'alimentació són a càrrec del participant.
El compromís de TorinoFilmLab és garantir l'accessibilitat a les activitats de formació al major nombre de participants talentosos, així com garantir la diversitat i la inclusió a través de la selecció de projectes.
Aquest workshop no atorga beques. Es recomana que els participants consultin les ajudes que les institucions als seus països respectius ofereixen. L'organització sí que es compromet a brindar una carta de selecció pertinent.
Dates:
Taller als Països Baixos (ciutat per confirmar): 20 al 25 de juny de 2024.
Sessió de seguiment en línia: dins dels dos mesos posteriors al taller.
Haureu de proporcionar la documentació següent en un sol arxiu PDF en anglès:
Logline (màx. dues línies, font 14). Heu de tenir en compte que aquest logline s'utilitzarà amb finalitats de comunicació i per anunciar l'eventual selecció del projecte.
Sinopsi (màx. una pàgina, font 14).
Tractament (mín. cinc pàgines, màx. deu pàgines, font 14).
Nota d'intenció del director/guionista (màx. una pàgina, font 14).
CV actualitzat per cada sol·licitant (màx. dues pàgines per CV).
Vídeo de presentació (màx. un minut) que inclogui tots els membres de l'equip. Es tracta dʻuna presentació breu i que expliqui per què lʻequip està interessat a postular al programa. El vídeo ha d'estar pujat a YouTube, Vimeo o Google Drive, sense contrasenya i ha d'estar inclòs al paquet de sol·licitud.
Enllaç a treball anterior (màx. 30') si n'hi hagués. No heu de tenir contrasenya, i s'ha d'incloure al paquet de sol·licitud.
Documents d'enfocament audiovisual si n'hi hagués (moodboard, videoclip, etc.).
Breu presentació de cada sol·licitant amb fins de comunicació. Heu d'incloure la informació següent.
Data límit:19 d'abril del 2024 (23:59 h CET)
Important:
Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, cal crear un compte a la plataforma TFL.
Al formulari de sol·licitud, també caldrà emplenar un qüestionari sobre l'estat del projecte.
Les sol·licituds que no respectin els criteris anteriors es rebutjaran.
El programa de mobilitatCulture Moves Europe ha obert la tercera convocatòria d'amfitrions de residències, que ofereix suport econòmic a organitzacions i artistes individuals que volen acollir artistes i professionals de la cultura per a un projecte de residència. La data límit per presentar-s'hi és el 15 de maig de 2024.
La convocatòria ofereix subvencions a organitzacions i artistes individuals d'un dels 40 països d'Europa Creativa registrats com a persones jurídiques, que vulguin acollir artistes internacionals i professionals de la cultura per a un projecte de residència.
Els i les participants han de tenir com a mínim 18 anys i ser residents legals d'altres països d'Europa Creativa. La beca contribueix als costos de convidar i acollir artistes internacionals i professionals de la cultura.
Els sol·licitants han d'enviar les seves propostes amb detalls sobre la durada, els objectius i l'impacte esperat del seu projecte de residència. Se'ls requereix que proporcionin un entorn adequat, un equipament i un/a mentor/a per als artistes convidats. Això garanteix que els participants tinguin bones condicions per implementar els seus projectes.
L'acció de residència s'adreça als amfitrions que treballen en els sectors de la música, la literatura, l'arquitectura, el patrimoni cultural, el disseny i disseny de moda, les arts visuals i les arts escèniques. Les persones jurídiques poden ser organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions no governamentals, organismes públics, fundacions, empreses o autònoms, etc.
El procés de sol·licitud es divideix en dues fases:
selecció d'amfitrions
confirmació dels artistes, creadors i professionals de la cultura convidats seleccionats pels amfitrions
Criteris d'elegibilitat Per poder presentar la sol·licitud, cal
Ser representant d'una organització o una persona registrada com a persona jurídica
Organitzar activitats relacionades com a mínim amb un dels sectors esmentats anteriorment
Organitzar regularment activitats artístiques i culturals i/o tenir la capacitat (és a dir, instal·lacions, serveis, personal i tutoria) per implementar un projecte de residència artística i cultural
Convidar com a mínim 1 i un màxim de 5 artistes o professionals de la cultura, a participar en el projecte de residència, que resideixin legalment en almenys un altre país d'Europa Creativa.
El projecte de residència ha de perseguir dos dels objectius següents:
Explorar: fer recerca, investigar i treballar un tema concret o un concepte nou.
Crear: participar en un procés creatiu col·lectiu que busca produir una nova obra artística/cultural.
Aprendre: potenciar les competències i habilitats dels participants mitjançant l'aprenentatge no formal o la col·laboració amb un especialista.
Connectar: desenvolupar una xarxa professional, enfortir el desenvolupament professional dels participants, relacionar-se amb nous públics.
Transformar: contribuir al canvi social d'acord amb els valors i principis de la Nova Bauhaus Europea.
El projecte ha de durar un mínim de 22 dies i un màxim de 180 dies.
Heu de seleccionar una de les opcions següents a la vostra sol·licitud:
projecte de residència de curta durada: entre 22 i 60 dies
projecte de residència a mitjà termini: entre 61 i 120 dies
projecte de residència de llarga durada: entre 121 i 180 dies
És possible acollir entre un i cinc artistes i professionals de la cultura internacionals. Tots els participants han de participar en el projecte de residència durant tot el període d'execució del projecte.
Les persones acollides han de formar part del projecte de residència al mateix temps i durant la mateixa durada.
El projecte de residència i l'estada de les persones ha de ser ininterrompuda.
Per consultar el llistat complet dels criteris d'elegibilitat, consulteu la documentació de la convocatòria, disponible a la pàgina de convocatòria.
La beca de residència consta de dues parts:
el subsidi d'allotjament, que s'assigna a l'amfitrió
dietes, dietes de viatge i complements, que s'assignen a cada participant en funció dels plans i necessitats de viatge individuals
El càlcul de la subvenció es realitza específicament per a cada beneficiari/ària, en funció del seu projecte i de la situació personal dels i les participants. La totalitat de la beca de residència es transfereix a l'amfitrió de la residència, que s'encarrega de repartir les quantitats corresponents a cada participant.
Subvenció assignada a l'amfitrió:
35€ per participant i dia. Es tracta d'una contribució a les despeses relacionades amb la realització del projecte de residència, com ara l'allotjament dels participants, les despeses de mentor, el lloguer de material, etc.
Procés de sol·licitud La convocatòria es pot presentar des del 15 de març de 2024 fins al 15 de maig de 2024 a les 23.59:59 CET (Hora d'Europa Central).
Si el vostre projecte de residència és seleccionat, se us notificarà a principis de juliol de 2024, a través del Portal de sol·licituds de Goethe, i se us convidarà a continuar amb la selecció dels artistes que participen al vostre projecte.
Els amfitrions seleccionats tindran fins al 31 de maig de 2025 per completar el seu projecte.
Suport addicional a la inclusió i la sostenibilitat L'accessibilitat i la inclusió són el cor de Culture Moves Europe.
S'ofereix un suport econòmic especial als participants que viuen amb discapacitat i s'anima als amfitrions amb capacitat per convidar artistes amb discapacitat a fer-ho.
També hi ha un suport especial per a aquells que viatgen cap a i des de països i territoris d'ultramar, així com les regions ultraperifèriques de la UE.
Culture Moves Europe es compromet igualment a operar d'una manera sostenible i responsable amb el medi ambient i es convida els sol·licitants a incloure aquests aspectes en els seus projectes de residència. S'anima als artistes i professionals de la cultura que hi participen a utilitzar mitjans de transport més sostenibles. Aquells que optin per no viatjar amb avió rebran una quantitat addicional per compensar els costos més elevats dels viatges ecològics.
La nova presidenta va ser escollida després que la presidenta en funcions, la cineasta polonesa Agnieszka Holland, hagués decidit renunciar el 2024. El càrrec honorífic de president de l'Acadèmia del Cinema Europeu té un poder fortament simbòlic i encarna allò que l'Acadèmia vol representar. Ingmar Bergman va ser el primer president i va ser escollit originalment pels 40 membres fundadors de l'Acadèmia el 1989. Wim Wenders el va succeir el 1996 i va exercir fins al 2020, seguit de Holland, com a primera dona presidenta de l'Acadèmia.
La Junta de l'Acadèmia, recentment renovada al gener, ha proposat inequívocament Juliette Binoche com a nova presidenta de l'Acadèmia als membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Juliette Binoche, membre actiu de l'Acadèmia del Cinema Europeu durant molts anys, ha confirmat que està disponible per assumir aquest paper. Formalment això serà a partir de l'1 de maig de 2024, després que la majoria dels 4.600 membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu hagin donat el seu vot d'aprovació fins a finals d'abril de 2024.
Holland, que va exercir com a presidenta del Consell fins al 2019, va assumir el càrrec de presidenta el 2021, succeint al cineasta alemany Wim Wenders. Va indicar la seva decisió de deixar el seu paper aquesta primavera, tot expressant el desig de dedicar-se plenament a fer pel·lícules. En una declaració compartida amb tots els membres de l'Acadèmia de 52 països europeus, l'actual president de la junta, Mike Downey i el conseller delegat de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, van dir: "Volem honrar el desig d'Agnieszka Holland i entendre completament que les responsabilitats a més de la realització de cinema, per molt inspiradores i importants que siguin, poden de vegades oposar-se a la creació d'art. Una decisió com aquesta també ens fa adonar-nos del molt que devem a la feina d'Agnieszka Holland per a la nostra institució. En nom de l'Acadèmia del Cinema Europeu, volem agrair-li el seu enorme suport, la seva força i una forta visió en totes les funcions que ha exercit dins de l'estructura de l'Acadèmia. Sense això, la feina feta els darrers anys no hauria estat la mateixa, i sens dubte no hauria estat tan agradable".
Juliette Binoche és una actriu, artista i ballarina nascuda a París. Referent indiscutible del cinema europeu i protagonista de produccions internacionals durant quatre dècades, Juliette Binoche, distingida amb l'Oscar, el BAFTA, el César, l'European Film Award, Screen Actors Guild Award o nominacions al Globus d'Or, els premis d'interpretació als festivals de Cannes, Berlín i Venècia, i el Premi Donostia del Festival de San Sebastián, va rebre també el Goya Internacional 2023.
Coneguda per les seves inoblidables interpretacions en films com 'El paciente inglés', actualment l'hem pogut veure a 'A Fuego Lento' i a la minisèrie d'Apple TV+, 'The New Look' (on interpreta Coco Chanel amb Ben Mendelsohn). Els seus propers projectes inclouen 'The Return', juntament amb Ralph Fiennes i dirigida per Uberto Pasolini i 'Queen at Sea', dirigida per Lance Hammer.
Binoche també ostenta la distinció única de ser l'única dona a guanyar el premi a la millor actriu als tres principals festivals de cinema europeus: la Palma d'Or a Cannes per 'Copia Certificada' (2010), la Copa Volpi i el Premi Pasinetti a Venècia per 'Tres Colores: Azul' (1993) i l'Ós de Plata de Berlín pel 'Paciente inglés' (1996).
Binoche va obtenir el reconeixement per primera vegada l'any 1985 per interpretar una versió modernitzada i adolescent de la Verge Maria a la controvertida 'Yo te saludo, María', de Jean-Luc Godard. L'actriu es va convertir en una autèntica estrella francesa el mateix any amb una aclamada actuació a 'Rendez-vous', d'André Téchiné. I encara que va ser la favorita del Festival de Cinema de Canes de 1985, Binoche va obtenir un autèntic reconeixement internacional quan va interpretar Tereza a 'La insoportable levedad del ser', de Philip Kaufman al costat de Daniel Day-Lewis el 1988.
Alguns dels seus papers cinematogràfics més destacats inclouen 'Chocolat' (que li va valer la seva segona nominació a l'Oscar); 'El Húsar en el Tejado', amb Olivier Martinez; 'Romance en Nueva York', amb William Hurt; 'Paris, Je t'aime'; 'Cumbres Borrascosas', amb Ralph Fiennes; 'Como la vida misma', amb Steve Carell; 'Confesiones íntimas de una mujer', de Diane Kurys; 'Código desconocido', de Michael Haneke i el seu paper nominat al César a 'La viuda de Sant Pierre'.
Posteriorment va protagonitzar 'Cosmopolis' (2012) juntament amb Robert Pattinson i dirigida per David Cronenberg, i 'An Open Heart'. El 2013, Binoche va interpretar Camille Claudel a 'Camille Claudel 1915', de Bruno Dumont, i va rebre excel·lents crítiques per la seva actuació. En els anys següents, Binoche va protagonitzar 'Nadie quiere la noche', d'Isabel Coixet, en l'èxit de taquilla 'Godzilla' (va recaptar més de 500 milions de dòlars a taquilla a tot el món), 'Viaje a Sils María', al costat de Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz i 'Los 33: una historia de esperanza', amb Antonio Banderas.
El 2017, va protagonitzar juntament amb Camille Cottin, dos projectes: 'Una familia embarazosa' i la sèrie 'Call my agent'. Aquell mateix any, Binoche va tornar a la pantalla gran amb 'Ghost in the Shell', amb Scarlett Johansson, i l'estrena a Cannes de Claire Denis 'Un sol interior'. En els anys següents va protagonitzar 'Hight Life' (2018), tot reunint-se amb Claire Denis i Robert Pattinson; 'La verdad' (2019), amb Ethan Hawke; 'Clara i Claire' (2019), amb François Civil; 'Manual de la buena esposa' (2020) o 'En un muelle de Normandía' (2021).
Entre l’extensa filmografia de Juliette Binoche figuren una trentena de títols desenvolupats o distribuïts amb suport d'Europa Creativa MEDIA
Recupereu aquíl'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Juliette Binoche, en el marc de la 70a edició del Festival de San Sebastián, que li va atorgar el Premi Donostia, el màxim guardó honorífic del certmamen.
L'onzena edició dels Premis PLATINO XCARET es durà a terme el proper 20 d'abril de 2024 al Teatre Gran Tlachco (Riviera Maya, Mèxico). Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIAnominades a l'11a edició dels Premis Platino són:
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Sis nominacions:
Millor pel·lícula iberoamericana de ficció.
Millor guió (Víctor Erice, Michel Gaztambide).
Millor interpretació masculina de repartiment (Jose Coronado).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ana Torrent).
Millor direcció d'art.
Millor direcció de fotografia.
Puan, de María Alché i Benjamin Naishtat (Argentina, Itàlia, Alemanya, França i Brasil). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Cinc nominacions:
Millor interpretació masculina de repartiment (Leonardo Sbaraglia).
Millor interpretació femenina de repartiment (Alejandra Flechner).
Millor direcció d'art.
Premi platí al cinema i educació en valors.
20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Quatre nominacions:
Millor guió (Estibaliz Urresola).
Millor interpretació femenina de repartiment (Ane Gabarain).
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Premi platí al cinema i educació en valors.
Tótem, de Lila Avilés (Mèxic, França, Dinamarca i Països Baixos). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional (ACM Distribution). Dues nominacions:
Millor pel·lícula iberoamericana de ficció.
Millor direcció (Lila Avilés).
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project i a la distribució (Films on the Move). Dues nominacions:
Millor música original (Alfonso De Vilallonga).
Millor pel·lícula d'animació.
Los Colonos, de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Dues nominacions:
Millor òpera prima de ficció iberoamericana.
Millor direcció d'art.
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú i Regne Unit). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor pel·lícula d'animació.
El sueño de la sultana, d'Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, ha estat guardonat amb el Premi a Millor Interpretació per Maria Rodríguez Soto a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas), on ha tingut l'estrena mundial.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024 i arribarà a les sales de cinema el proper 26 d'abril, de la mà de Filmax.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
La Lola (40) gaudeix d'una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat revoluciona tots els seus plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De manera inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
Emerging Producers s'adreça a productors/es emergents de documental amb experiència prèvia i té oberta la convocatòria 2025 fins al 31 de març de 2024.
Cada any se seleccionen 18 productors/es talentosos/es (17 europeus/es i un/a d'un país convidat) que reben suport educatiu, promocional i de networking.
Des del 2017, després del seu èxit, Emerging Producers es va ampliar amb un taller addicional de quatre dies a Berlín (Alemanya) i una presentació a la Berlinale.
Dates:
Jihlava: 28 d'octubre a l'1 de novembre del 2024.
Berlín: 10 al 15 de febrer del 2025.
Criteris de selecció
Productor/a amb diversos anys d'activitat (no estudiant, ni graduat recent) amb capacitat de creixement professional a futur i amb ambicions d'estar actiu al mercat europeu.
Amb almenys un llargmetratge o migmetratge documental produït amb distribució a sales de cinema i que hagi estat projectat a festivals. Es prefereix documental, però també pot ser una pel·lícula de ficció o híbrida.
Es valora l'experiència prèvia en altres tallers.
Aquest programa no està orientat a projectes, els sol·licitants no es postulen amb una pel·lícula en concret, sinó com a individus que busquen el creixement professional.
Països elegibles de la UE. En cooperació amb Telefim Canada, el país convidat d'Emerging Producers 2025 és Canadà.
Els participants són notificats el juliol de 2024 i s'anunciaran oficialment a Sarajevo Film Festival a l'agost de 2024.
Promotion: El programa inclou presentacions personals dels productors/es, així com una presentació oficial davant dels professionals de la indústria i la premsa d'IDFF de Ji.hlava. El programa estarà acompanyat d'un catàleg especialment dissenyat mitjançant l'ús d'un únic disseny que combina els perfils personals i els antecedents professionals de cada productor/a. Els productors emergents es presenten als principals esdeveniments cinematogràfics durant tot l'any i tradicionalment s'organitza una recepció d'honor durant la Berlinale. A més, són promocionats com a productors en mitjans, com Citylights o altres catàlegs.
Networking: Una part fonamental del programa consisteix en diverses reunions informals, on els professionals es coneixen i accedeixen fàcilment a contactes per a futures col·laboracions internacionals. Aquestes reunions informals tenen un format amb el propòsit raonable d'establir contactes.
Navigation: En temps actuals de ràpid desenvolupament tecnològic i una expansió del mercat cinematogràfic, resulta molt difícil per a un productor/a principiant orientar-se al mercat i comprendre com funciona el mecanisme. Un/a productor/a talentós/osa pot trigar uns quants anys a aprendre a cooperar, finançar i produir les seves pel·lícules. Aquest programa de Ji.hlava Industry va ser concebut per representar una veritable porta d'entrada a la indústria cinematogràfica. Se centra en el documental creatiu i les formes que superposen la ficció i les arts visuals. També se centra en la distribució i en venda internacional de pel·lícules per tal d'ajudar els productors/es a assolir els resultats desitjats.
Tarifa de participació: 1.900 euros. Inclou allotjament, cafè i dietes durant les dues sessions del programa (Jihlava, Berlín).
Per a dubtes o consultes podeu contactar amb Jarmila Outratová (directora executiva) a jarmila@ji-hlava.cz
Data límit: 31 de març de 2024.
Emerging Producers compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, inaugurarà la Secció Oficial de la 7a edició del festivalCannes Series, que projectarà el 6 d’abril els dos primers capítols de la ficció.
'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l'empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
El programa de formació de guió per a projectes infantilsCinekid Script LAB ha obert la convocatòria 2024-2025. La data límit per presentar-hi projectes és el 26 de maig de 2024.
D'una durada de sis mesos, el programa s'adreça a guionistes amb projectes de llargmetratge o sèrie orientats al públic infantil.
Durant aquest curs, un grup de guionistes i directors-es/guionistes internacionals treballaran en plans de llargmetratges o sèries infantils. El programa ofereix formació a mesura que respon les preguntes específiques i necessitats del guionista i de la història.
Projectes elegibles
S'accepten projectes de sèries i llargmetratges en desenvolupament que siguin d'acció real, animació o documental.
Com presentar-s'hi
Podeu enviar el vostre projecte a Cinekid Script LAB a través d'aquest formulari.
Punts clau:
Oferir un enfocament específic a l'escriptura per a públics joves.
Millorar les habilitats de redacció i presentació dels i de les participants.
Desenvolupar una nova (i millor) versió (esborrany) de guió o de tractament.
Connectar amb guionistes que treballin per a audiències joves.
Incrementar la xarxa internacional dels i de les participants.
Facilitar lintercanvi de coneixements entre els participants.
Des de l'edició 2017/2018 de Cinekid Script LAB, és possible participar-hi sense nominació, així com a través d'un dels esmentats instituts associats. Aproximadament el 50% dels projectes se seleccionen a través dels socis i el 50% se seleccionen mitjançant convocatòria oberta.
Descobreix els assessors i les assessores del laboratori a través d'aquest enllaç.
Si tens dubtes o consultes pots posar-te en contacte amb: professional@cinekid.nl professional@cinekid.nl
Data límit: 26 de maig de 2024.
Cinekid Script LAB de Cinekid for Professionals compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Entre les pel·lícules guardonades, figura el film amb suport d'Europa Creativa MEDIA Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet, que comptava amb 5 nominacions i finalment va rebre el Premi al Millor Guió Original per a Justine Triet i Arthur Harari.
Guardonada amb la Palma d'Or al Festival de Cannes, la pel·lícula de Triet ha rebut també dosGlobus d'Or, sis European Film Awards, un Premi Bafta alMillor guió original, un Premi als Spirit Awards i un Premi Goya a Millor Pel·lícula Europea, entre altres.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
La 27a edició del Festival de Málaga s'ha dut a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIALos pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que va competir a la Secció Oficial del Festival.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
Young Horizons Industry2024, anteriorment anomenat Kids Kino Industry, es durà a terme del 30 de setembre al 2 d'octubre de 2024 a Varsòvia (Polònia) i també en línia, i ha obert la convocatòriade projectes 2024.
Es tracta d'una bona oportunitat per trobar socis per a propers llargmetratges o sèries destinats a públic infantil i/o jove.
Aquest punt de trobada permet que professionals del cinema intercanviïn idees, comparteixin experiències i desenvolupin nous continguts per al públic jove. En aquest espai podreu connectar els vostres projectes amb coproductors potencials, distribuïdors, agents de vendes internacionals, representants de canals de televisió o plataformes i fons de suport al cinema.
S'hi poden presentar productores d'Europa i de la resta el món.
Projectes elegibles
Regles generals:
Projectes de llargmetratge o de sèrie per a preescolars, nens/es, adolescents o adults/es joves.
De tota mena: animació, acció real, documental o transmèdia.
En etapa de desenvolupament, producció o postproducció i que comptin amb un productor/a.
Seccions de pitch:
Desenvolupament: Presentació de cinc minuts, seguida d'una sessió de preguntes i respostes de cinc minuts amb els/les experts/es.
Projectes de llargmetratges o sèries.
Públic objectiu: preescolars, nens/es, adolescents, adults(es joves o famílies.
Acció real, documental, animació i transmèdia.
Amb potencial internacional.
Cerques coproductors/es i socis.
Almenys el 10% de finançament ha d'estar assegurat.
Projectes amb productor/a.
S'accepten projectes tant europeus com internacionals.
A work in progress: Presentació de vuit minuts, seguida d'una sessió de preguntes i respostes de cinc minuts amb els experts.
Projectes de llargmetratges o sèries.
Públic objectiu: preescolars, nens/es, adolescents, adults/es joves o famílies.
Acció real, documental, animació i transmèdia.
En fase de producció o postproducció (el rodatge s'iniciarà a finals d'agost del 2024).
Amb potencial internacional.
Cerques coproductors i socis (canals de televisió, plataformes o agents de vendes internacionals).
Guió complet disponible.
Almenys el 70% del finançament ha d'estar assegurat.
Projectes amb productor/a.
S'accepten projectes tant europeus com internacionals.
A Secció Market Presentation: Projecció tancada d'una hora de material cinematogràfic, seguida d'una presentació de quinze minuts davant d'agents de vendes internacionals, distribuïdors/es i canals de televisió. Només es podran presentar llargmetratges.
Llargmetratge acabat o gairebé acabat (any de producció 2024/2025).
Públic objectiu: preescolars, nens/es, adolescents, adults/es joves o famílies.
Acció real, documental, animació i transmèdia.
Amb potencial internacional.
A la recerca de distribuïdors/es, canals de televisió, plataformes o agents de vendes.
Guió complet disponible.
Almenys el 90% del finançament ha d'estar assegurat.
Projectes amb productor/a.
S'accepten projectes tant europeus com internacionals.
Trobada online: Coffee with Young Horizons Industry: El 19 de març del 2024, a les 11:00 h, uneix-te a la sessió en línia d'una hora per a preguntes i respostes.
Si voleu rebre un recordatori sobre aquesta reunió online, podeu contactar a: magda.wylezalek@nowehoryzonty.pl i l'equip de Young Horizons Industry us enviarà un recordatori un dia abans de l'esdeveniment. També, l'enllaç de la reunió estarà disponible a la pàgina web.
Data límit: 19 d'abril del 2024.
Young Horizons Industry compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
A la setena edició, AMTL canvia el format respecte a edicions anteriors: es canvia el focus del guió a la producció, i s'ofereix un acompanyament més personalitzat de la mà de la nova figura del mentor/a.
També s'eliminen les diferències entre ficció i no ficció en una convocatòria única per a tots els gèneres.
Què ofereix:
Assessorament individual durant un mes juntament amb un/a mentor/a de producció de reconegut prestigi.
Tres dies de formació a Mallorca sobre producció, distribució i disseny d'audiències.
Pitch públic davant de professionals de la indústria.
Reunions one to one personalitzades, en funció dels objectius i les particularitats del teu projecte.
Un espai on, més enllà de reunions, podreu ampliar la vostra xarxa de contactes i establir col·laboracions.
Per a qui:
Llargmetratges en fase de desenvolupament avançat amb una versió de guió acabada.
Qualsevol llenguatge narratiu (ficció, documental, animació), gènere i temàtica.
Projectes amb productora a bord (empresa o autònom) resident a Espanya i que hagi produït un curtmetratge o un llargmetratge. També s’admetran empresas que no hagin estrenat cap obra, si la persona que exerceix la producció executiva compta amb un crèdit com a tal.
Al formulari us demanaran l'enllaç a una carpeta única que contingui tots els materials requerits a les bases, pujada a un servei d'allotjament al núvol (Google Drive, Dropbox, o similar) amb permisos de descàrrega concedits.
Calendari:
10 de maig del 2024: Anunci dels deu projectes seleccionats.
3 al 20 de juny de 2024: Primera tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
1 al 10 de juliol de 2024: Segona tutoria individual en línia de producció (en funció de disponibilitat mentor/a i participants).
La 12a edició de CEE Animation Forum, que es durà a terme el 12 i el 13 de novembre de 2024 a Pilsen (República Txeca), ha obert la convocatòria de projectes fins al 30 d'abril de 2024.
Es tracta d'un esdeveniment regional de pitching, finançament i coproducció, que pretén potenciar el potencial internacional dels projectes, la visibilitat i el seu accés a un mercat europeu més ampli.
Categories:
El termini d'inscripcions és obert per a projectes europeus d'animació en desenvolupament per a quatre categories:
Llargmetratges (durada mínima de 60 minuts, en concepte, en desenvolupament o en producció).
Sèries i especials de televisió (webs i sèries de televisió de qualsevol format i pel·lícules individuals, de durada mínima de 20 minuts, a totes les fases de desenvolupament excepte per a la fase de concepte).
Curtmetratges (durada màxima de 20 minuts, en totes les fases de desenvolupament excepte per a la fase de concepte).
Rising Stars (curtmetratges d'estudiants de durada màxima de 20 minuts, a totes les fases de desenvolupament excepte per a la fase de concepte).
Un projecte d'animació és considerat per la seva organització si compta amb almenys un 50% de la pel·lícula usant animació i la seva tecnologia, o bé, pren la forma d'obra audiovisual multimèdia amb èmfasi en l'aspecte gràfic.
Quota de participació:
Els sol·licitants els projectes dels quals hagin estat seleccionats hauran d'abonar la quota abans del 31 de juliol de 2024. Segons la selecció del projecte, les quotes són les següents:
Categoria Llargmetratges: 300 euros per projecte.
Categoria Sèries i especials de televisió: 300 euros per projecte.
Categoria Curtmetratges: 180 euros per projecte.
Categoria Rising Stars: 50 euros per projecte.
La quota inclou dues acreditacions al CEE Animation Forum 2024: sessió de consultoria online a pitching abans de l'esdeveniment, suport tècnic presencial i assaig de pitch, presentació presencial del teu projecte davant de l'audiència, reunions one-to-tone agendades prèviament amb els membres del jurat de la teva categoria, accés al programa de CEE Animation Forum 2024, mostra/display dels visuals del teu projecte a l'esdeveniment i promoció del teu projecte (premsa, pàgina web i xarxes socials).
Els costos de viatge i allotjament són a càrrec dels participants.
Selecció del projecte:
Els projectes han de ser assessorats per un comitè format per experts internacionals i membres de l'staff d'organització.
El comitè tindrà en compte la idea creativa, l'originalitat de la història, el disseny i l'estil visual, la trajectòria dels productors/es i la perspectiva i el potencial de coproducció dels projectes. Les llistes de projectes seleccionats per assistir al CEE Animation Forum 2024 s'anunciaran, com a molt tard, el 30 de juny de 2024 al portal web de CEE Animation.
El proper dijous 21 de març, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la setena d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb Dijous Sant, es durà a terme el dijous 21 de març de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució 'Fallen Leaves', d'Aki Kaurismäki.
Fidel a les seves obsessions i a la seva estètica, en aquesta tragicomèdia, continuació de la seva trilogia del proletariat, Kaurismäki depura el seu estil i en treu tot el partit.
Sinopsi
Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon. La vida tendeix a posar obstacles als qui busquen la felicitat.
https://www.youtube.com/embed/-KyqicGo6sQ
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Aquest informe ofereix una anàlisi dels/de les guionistes i directors/es de pel·lícules de cinema europees i de ficció de TV/SVOD produïdes a Europa entre 2015-2022.
Entre les dades clau figuren les següents:
Més de 25.000 guionistes i més de 17.000 directors/es van participar en la producció de ficció cinematogràfica europea i de TV/SVOD entre 2015 i 2021.
El fort creixement de la producció de sèries europees de TV/SVOD des del 2015 els va portar lògicament a superar les pel·lícules de cinema pel que fa a les tasques d'escriptura i direcció (Per a sèries de TV/SVOD: 1 tasca = 1 temporada, independentment del nombre d'episodis escrits o dirigits)
Tanmateix, el boom de la producció de sèries de TV/SVOD no ha comportat menys precarietat, ja que el nombre de guionistes i directors/es actius/ves en aquest segment ha crescut més ràpidament que el nombre d'encàrrecs; és a dir, les assignacions de pel·lícules de cinema són bastant estables i les assignacions de sèries de TV/SVOD són més competitives a mesura que els directors/es de cinema i guionistes s'incorporen al segment.
Rotació intensa: els guionistes i directors/es de cinema van treballar de mitjana en 1,4 pel·lícules entre el 2015 i el 2022. Els/les guionistes de ficció de TV/SVOD van participar de mitjana en 1,7 pel·lícules o sèries de televisió i els/les directors/es de ficció de TV/SVOD van participar de mitjana a 2,2 pel·lícules o sèries de televisió.
Passar de les pel·lícules a la ficció televisiva: una part important dels directors/es de ficció de TV/SVOD del 2015-2022 (59%) també han escrit o dirigit una pel·lícula de cinema en algun moment.
El model de "cinema d'autor/a" continua sent dominant al cinema europeu: prop de la meitat dels guionistes de cinema actius/ves entre el 2015 i el 2022 van escriure només pel·lícules que van dirigir. Tanmateix, el model és radicalment diferent per a la ficció de TV/SVOD on la majoria de guionistes (91%) van escriure per a projectes que no van dirigir.
La iniciativa de formació European Showrunner Programme d'Internationale Filmschule Köln, que s'inicia el 2 de juny de 2024 i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l'oportunitat d'adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s'hi és el 14 d'abril de 2024.
A través de seminaris en línia i presencials, així com d'assessoria one-to-one, el programa dona suport a cada participant a l'hora de cultivar la mentalitat i l'autoconsciència necessàries per convertir-se en showrunner exitós/a.
Els temes inclouen:
Lideratge creatiu.
Guió, producció, direcció i muntatge.
Impacte social – davant i fora de la pantalla.
Target del programa: Experimentats guionistes de sèries d´Europa i més enllà.
European Showrunning Training té com a objectiu proporcionar els coneixements i les habilitats clau relacionades amb els aspectes de la producció i el lideratge creatiu del lloc de showrunner.
Entendre pressupostos.
Entendre calendaris.
Entendre els socis de negoci i tots els membres de l'equip creatiu.
Entendre com contractar les persones apropiades.
Entendre com posar els socis creatius en posicions on puguin tenir èxit.
Localització: Colònia (Alemanya) i en línia. El darrer workshop tindrà lloc a una altra localització.
Estructura:
European Showrunning Training està dissenyat com un aprenentatge combinat amb sessions presencials i en línia. Consisteix en conferències, seminaris, tallers interactius, casos destudi i tutoria en forma de consultes individualitzades.
Mòdul 1: El/la showrunner com a creador/a.
Mòdul 2: El/la showrunner com a guionista.
Mòdul 3: La mentalitat del/de la productor/a.
Mòdul 4: La mentalitat del/de la director/a.
Calendari:
14 de març de 2024 a les 18h – Sessió informativa en línia sobre el programa. Apunta-'hi des d'aquest enllaç.
24 i 25 d'abril de 2024 així com 29 i 30 d'abril de 2024: Entrevistes en línia amb els/les sol·licitants.
Tarifa de participació:
2.500 euros excloent allotjament, incloent dietes als mòduls presencials.
3.500 euros incloent allotjament i dietes als mòduls presencials.
Per obtenir una beca, se sol·licita als sol·licitants que ho indiquin al formulari de sol·licitud, així com que justifiquin breument la seva sol·licitud en la seva declaració de motivació per assistir a European Showrunner Training.
La 7aedició de Series Lab Hamburg, un esdeveniment de desenvolupament i coproducció que ajunta vint productors/es europeus/es amb projectes de sèrie de televisió d'alta gamma en desenvolupament i en recerca de socis internacionals per a finançament, es durà a terme a Hamburg (Alemanya), del 18 al 20 de juny de 2024.
Quatre experts/es internacionals en guió treballaran amb els equips als seus projectes.
A més, hi haurà un espai de mercat amb 20 finançadors/es europeus/es, des de commissioning editors encarregats a agències de vendes internacionals.
Convocatòria de projectes:
Equips de productor-a/guionista amb experiència de producció internacional i un projecte de sèrie de ficció en desenvolupament. Un mínim del finançament ha d'estar assegurat.
Si estàs interessat a participar-hi, si us plau contacta amb la nostra oficina per aconseguir el formulari de sol·licitud a emplenar i enviar-lo abans del 8 d'abril de 2024. En el cas de la nostra oficina Europa Creativa Desk-MEDIA Catalunya, cal sol·licitar primer el formulari i enviar-lo emplenat després a: europacreativamedia@gencat.cat
Informació important:
No hi ha tarifa de participació. L'allotjament, el càtering i la participació estan coberts per l'organització. Els costos de viatge són a càrrec dels participants.
SÈRIES LAB HAMBURG persegueix les prioritats generals de la Comissió Europea en matèria de sostenibilitat i diversitat dins l'organització de l'esdeveniment, els equips i els projectes seleccionats.
Les sol·licituds per participar-hi es realitzen a través dels països membres de la plataforma, en el cas d'Espanya, a través de l'ICAA.
Es valoraran els criteris següents:
Serà requisit previ l'experiència del productor/a en, almenys, una coproducció internacional (llargmetratge de ficció, documental, animació; o sèrie dramàtica internacional d'alta qualitat o experiència en realitat virtual). Els llargmetratges esmentats hauran d'haver estat estrenats comercialment i/o a VoD/SVoD/DVD - Blu-Ray/TV fora dels països que participen en la producció. Aquestes pel·lícules haurien d'haver estat programades a la Secció internacional d'algun dels festivals següents: Sundance, Rotterdam, Berlin, Cannes, Karlovy Vary, Locarno, Venècia, Toronto, Sant Sebastià, IDFA, HotDocs, Annency i Tallin Black Nights. També seria vàlid haver tingut un llargmetratge nominat a millor pel·lícula als European Film Awards.
Tenir un projecte important adequat per a una coproducció internacional.
Depenent de la puntuació obtinguda, l'ICAA podrà proposar únicament un/a productor/a representant Espanya, que serà aquell o aquella que més puntuació obtingui i el seu projecte sigui el més adequat a la naturalesa del programa.
El fet de ser seleccionat per Espanya no dona automàticament la selecció definitiva per formar part del programa, aquesta és doncs una fase prèvia per definir quins són els candidats i candidates dels països membres de la plataforma.
European Film Promotion realitzarà la selecció definitiva a partir dels candidats presentats per arribar al grup final de 20 productors/es europeus/es, sent 31 els països representats a European Film Promotion.
Els productors/es 'seleccionats/des' hauran d'estar disponibles per unir-se al programa digital de dimarts 30 d'abril fins divendres 3 de maig de 2024 (no hi haurà sessió l'1 de maig) i a Cannes, per assistir-hi físicament, de dijous 16 a dilluns 20 de maig 2024.
L'ICAA es fa càrrec del fee de participació al programa Producers on the move, que puja a 1.500 euros.
Aquest fee NO inclou acreditació, viatge i allotjament. Aquests costos aniran a càrrec del productor o la productora, en cas de superar el procés de selecció d'European Film Promotion.
Els interessats han d'enviar el formulari enllaç extern (s'obre en una finestra nova) emplenat en anglès, al correu següent: difusion.icaa@cultura.gob.es
La Comissió Europea, a través de la Direcció General de Xarxes de Comunicacions, Continguts i Tecnologia (DG CNECT), ha publicat la nova convocatòria 'Citizen facing European TV and Video News Portal', el termini de la qual finalitza el 15 de maig de 2024.
Aquesta convocatòria de propostes busca idees rellevants per a serveis basats en intel·ligència artificial que aprofitin la riquesa de dades del sector dels mitjans de comunicació per revolucionar la manera en què es crea i consumeix el contingut, cosa que permet crear noves fonts d'ingressos per al sector.
Per exemple, l'aplicació de tecnologies impulsades per IA té un gran potencial per a la traducció i/o subtitulació. Altres serveis podrien utilitzar la tecnologia d'IA per crear nous continguts personalitzats i sota demanda (notícies, documentals, ficció, esports) unint material de vídeo existent d'una manera perfecta. És possible que els diaris vulguin utilitzar la IA per crear elements visuals que acompanyin el contingut textual. La IA també pot contribuir a noves maneres de cercar, organitzar o mostrar contingut, també a la llum de preparar experiències immersives.
Amb aquesta finalitat, el projecte crearà un prototip d'una plataforma millorada amb IA que serveixi de hub central per als creadors i distribuïdors de contingut, tot oferint eines i serveis avançats. La plataforma prototipada hauria de ser innovadora tenint en compte dos enfocaments clau:
Integració i personalització de contingut perfecte
Organització i descoberta de contingut avançat
Sol·licitants elegibles
Les propostes les poden presentar qualsevol dels sol·licitants següents o combinacions de:
Estacions de radiodifusió / notícies en línia i plataformes d'informació / contingut
Mitjans i empreses d'entreteniment/infoentreteniment
Empreses tecnològiques
Proveïdors de serveis de notícies
Proveïdors de serveis educatius
Es fomenten les sol·licituds de consorcis que combinen entitats amb diferents perfils/expertesa/segments de la indústria.
Les propostes han de ser presentades per un consorci format per almenys 3 sol·licitants/beneficiaris (les entitats afiliades no compten per al nombre mínim de sol·licitants) que compleixi les condicions següents: Mínim 3 entitats de 3 països elegibles diferents.
Després de l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas), el film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, es podrà veure al D'A Film Festival2024, que ha anunciat els primers títols de la programació i que es durà a terme del 4 al 14 d'abril.
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
La pel·lícula es podrà veure a la secció Especials del D'A Film Festival Barcelona 2024.
Entre els primers títols anunciats del festival també figura el drama francèsamb suport d'Europa Creativa MEDIA L'Été dernier ('El último verano'), de la directora francesa Catherine Breillat, que protagonitza la retrospectiva del Festival D'A, tot dedicant-li el Focus D'A 2024.
La darrera pel·lícula de Catherine Breillat va competir a la secció oficial de la passada edició del Festival de Canes i se centra en una dona madura, casada i amb dues filles, que es juga la seva reputació quan inicia una relació sentimental amb el fill adolescent del seu marit, fruit d’un matrimoni anterior. Amb punts de drama familiar i thriller eròtic, el film està protagonitzat per Léa Drucker (Custodia compartida) i ha estat considerada una de les millors pel·lícules de l’any segons Cahiers du Cinéma.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024. Entre la programació figura la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIALos pequeños amores, de Celia Rico Clavellino, que competirà a la Secció Oficial.
Rodada a diferents localitzacions de Catalunya, la pel·lícula, protagonitzada per María Vázquez i Adriana Ozores, explora el contradictori vincle d'admiració i retret entre dues dones de generacions molt diferents; un enllaç que defineix i travessa la manera com viuen les seves experiències més íntimes.
Sinopsi
Teresa canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare, que ha patit un petit accident. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d'acord ni en les coses més trivials. Tot i això, l'obligada convivència remourà més del que s'esperava i en les nits estivals Teresa viurà moments reveladors amb la seva mare.
https://www.youtube.com/embed/PJ5dZ6btLQo
Consulta la resta de la programació del festival de Màlaga 2024.
Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino (Espanya, França, 2023), compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Single Project) per part d'Arcadia Motion Pictures.
La 27a edició del Festival de Málaga es durà a terme de l'1 al 10 de març de 2024.
La resta de films amb suport MEDIA guardonats als César 2024 són:
Anatomy of a Fall, de Justine Triet (França). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que comptava amb 11 nominacions i va obtenir 6 premis:
Millor pel·lícula.
Millor direcció (Justine Triet).
Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari)
Millor actriu (Sandra Hüller).
Millor actor de repartiment (Swann Arlaud).
Millor muntatge (Laurent Sénéchal).
The Animal Kingdom, de Thomas Cailley (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució, que comptava amb 12 nominacions i va rebre 5 guardons:
Millor música original (Andrea Laszlo de Simone)
Millor so (Fabrice Osinski, Raphaël Sohier, Matthieu Fichet, Niels Barletta).
Millor disseny de vestuari (Ariane Daurat)
Millor fotografia (David Cailley).
Millors efectes visuals (Cyrille Bonjean, Bruno Sommier, Jean-Louis Autret)
The Goldman Case, de Cédric Kahn (França). Suport MEDIA a la distribució. Comptava amb vuit nominacions i va obtenir un premi:
Millor actor (Arieh Worthalter).
All your Faces, de Jeanne Herry (França). Suport MEDIA a la distribució. Nou nominacions, un premi:
Millor actriu de repartiment (Adèle Exarchopoulos).
Marguerite's Theorem, d'Anna Novion (França i Suïssa). Suport MEDIA a la distribució. Dues nominacions, un premi:
Millor actriu revelació (Ella Rumpf).
Four Daughters, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Aràbia Saudita). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació, un premi:
Millor pel·lícula documental.
Just the two of us, de Valérie Donzelli (França). Suport MEDIA a la distribució. Quatre nominacions, un premi:
Millor guió adaptat (Valérie Donzelli i Audrey Diwan).
Linda veut du poulet!, de Chiara Malta i Sébastien Laudenbach (França, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. Una nominació, un premi:
Millor pel·lícula d'animació
The Nature of Love, de Monia Chokri (França i Canadà). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació, un premi:
S'han fet públics els premis de la 74a edició de la Berlinale, que s'ha dut a terme entre el 15 i el 25 de febrer de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre films amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades a la Berlinale 2024 són:
Competition
Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). Guardonada amb l'Ós de Plata per a la seva contribució artística excepcional (Martin Gschlacht per a la fotografia).
Panorama:
Cu Li Không Bao Giờ Khóc (Cu Li Never Cries), de Phạm Ngọc Lân (Vietnam, Singapur, França, Filipines, Noruega, 2024), que va guanyar el Premi GWFF a la Millor Òpera Prima.
Panorma Dokumente:
No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024), que ha rebut 3 premis:
Berlinale Documentary Award 2024 (Premi Berlinale Documental 2024)
Panorama Audience Award Prize Winner Documentary Film 2024 (Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula Documental 2024)
Special Mention Peace Film Prize (Menció Especial Premi de Cinema per la Pau)
Forum:
Marijas klusums (Maria’s Silence), de Dāvis Sīmanis (Letònia, Lituània, 2024), guardonada amb el Forum Prize of Ecumenical Jury (Premi Fòrum del Jurat Ecumènic).
Cal destacar també que les quatre produccions catalanes seleccionades a la Berlinale d'enguany, totes dirigides per dones, han resultat totes guardonades. Així, a la secció Berlinale Panorama, el llargmetratge Memorias de un cuerpo que arde (Playlab Films, Substance Films), d’Antonella Sudasassi Furniss, ha estat guardonat amb el Premi Panorama del Públic a Millor Pel·lícula.
A la secció Generation Kplus, la pel·lícula Reinas(Inicia Films, Maretazo, Cine, Alva Film), de la directora peruana Klaudia Reynicke, ha obtingut el Gran Premi del Jurat Internacional a la Millor Pel·lícula. Mentre que el curtmetratge català Cura sana (ESCAC), de Lucía G. Romero, seleccionat a Generation 14plus, ha estat guardonat amb l'Ós de Cristall per al Millor Curtmetratge.
A més, en el marc de la secció Berlinale Forum, l’òpera prima d’Anna Cornudella, La hibernació humana (Japonica Films, Batiak Films), ha rebut el Premi Fòrum del Jurat Fipresci.
Consulteu aquí la llista de tots els films premiats a la 74a edició de la Berlinale.
Els Film Independent Spirit Awards del Estats Units han celebrat la gala de lliurament de premis el passat 25 de febrer de 2024 a Santa Mònica (Califòrnia). Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: Anatomy of a Fall, de Justine Triet i el documental Four Daughters, de Kaouther Ben Hania.
Així, el drama francès Anatomy of a Fall ha rebut el Premi a Millor Pel·lícula Internacional, mentre que Four Daughters ha estat guardonada amb el Premi a Millor Documental.
Des dele enllaços següents podeu veure els vídeos del lliurament d'ambdós premis:
- Costos/inversions relatius a la promoció digital així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors/es i distribuïdors/es de fora d'Europa.
- És obligatòria la reserva de projeccions en línia del mercat.
NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
- Pel·lícules que hagin estat seleccionades al mercat (a qualsevol secció).
- Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees finalitzades i per finalitzar.
- Les sol·licituds no poden incloure pel·lícules acabades que hagin comptat amb el suport de FSS en un altre mercat, mentre encara no estaven acabades.
Import disponible
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
El proper dijous 29 de febrer, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estíbaliz Urresola Solaguren, al Cinema Maldàde Barcelona.
Comptarem amb la presència de la directora i guionista del film, Estíbaliz Urresola Solaguren, i de la productora Valérie Delpierre (Inicia Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la sisena d'aquesta segona temporada 2023-2024), es durà a terme el dijous 29 de febrer de 2024 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució '20.000 Especies de Abejas'.
Es tracta del primer llargmetratge escrit i dirigit per Estíbaliz Urresola Solaguren, que va tenir la première mundial a la Berlinale 2023, on es va alçar amb l'Ós de Plata a Millor interpretació protagonista per a Sofia Otero, tot iniciant així un llarg recorregut de festivals, premis i reconeixements. Va inaugurar el D'A Film Festival i va ser guardonada al Festival de San Sebastián.
Nominada al Lux Audience Award 2024, i guardonada amb 3 Premis Goya (Millor direcció novell i Millor guió per a Estibaliz Urresola, i Millor actriu de repartiment per a Ane Gabarain), 3 Premis Gaudí (Millor pel·lícula en llengua no catalana, Millor direcció novell per a Estíbaliz Urresola i Millor fotografia per a Gina Ferrer), 2 Premis Forqué (Millor llargmetratge de ficció i Premi Cinema i educació en valors) i 2 Premis Feroz (Millor pel·lícula dramàtica i Millor actriu de repartiment per a Patricia López Arnaiz).
Sinopsi
Cocó, de vuit anys, no encaixa amb les expectatives dels altres i no entén per què. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-lo Aitor però no es reconeix en aquest nom. La seva mare Ane aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, on resideix la seva mare Lita i la seva tia Lourdes, estretament lligada a la cria d'abelles. Aquest estiu, que canviarà les seves vides, obligarà aquestes dones de tres generacions molt diferents a enfrontar-se als dubtes i els temors.
https://www.youtube.com/embed/hzu8md4CPcI
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
El programa de formació contínuaAtelier Ludwigsburg-Paris, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'adreça a productors/es i distribuïdors/es cinematogràfics/ques emergents, recent graduats/des en un camp semblant. La data límit per inscriure-s'hi és el 31 de maig de 2024.
L'any es divideix en fases presencials i de treball pràctic. Aquest darrer inclou excursions a canals de televisió, visites a festivals de cinema i una estada de pràctiques d'un mes en distribució o vendes internacionals. Al final de l'any de formació, els participants produiran el seu propi curtmetratge, que començaran a planificar des de l'inici del curs a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.
Calendari del programa:
Part 1 - Octubre a desembre de 2024: Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.
Treball a classe, excursió a Estrasburg (França) i inici de desenvolupament d'un projecte de curtmetratge.
Part 3 - Febrer de 2025: Workshop informatiu durant el festival de cinema de la Berlinale amb assistència com a professional acreditat/da.
Part 4 - Febrer de 2025: Londres, National Film and Television School (Regne Unit).
Treball a classe.
Part 5 - Març de 2025: Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.
Treball a classe i excursió a Series Mania, a Lille.
Part 6 - Abril de 2025: Pràctiques en distribució i vendes internacionals.
Part 7 - Maig de 2025: París, La Fémis, França.
Treball a classe i assitència al Festival de Cannes com a visitant acreditat/da.
Part 8 - Juny a agost de 2025: París, La Fémis, Francia o Ludwigsburg, Filmakademie Baden-Württemberg, Alemanya.
Producció del curtmetratge final.
Treball a classe - fase teòrica:
A les fases de treball a classe s'aprofundiran els coneixements dels participants sobre les diferents àrees de la indústria cinematogràfica. Això significa assistir a seminaris i tallers, tot ampliant les habilitats i experiència amb l'ajuda de casos d'estudi.
Seminaris:
Durant l'estada a Ludwigsburg, París i Londres, els i les participants assistiran a seminaris a les respectives escoles de cinema. Professionals seleccionats de la indústria cinematogràfica faran classes i compartiran la seva experiència en molts camps diferents. El pla d'estudis inclou desenvolupament de guions, elaboració de pressupostos, finançament, dret contractual, planificació de rodatge, rodatge in situ, promoció, distribució i vendes internacionals.
Tallers de treball:
Un altre component important de l'any de formació són els tallers especialitzats a les diferents seus de l'Atelier. Per exemple, durant la Berlinale s'oferiran tallers de diversos dies de durada sobre el negoci cinematogràfic nord-americà. Sota la guia de professionals dels Estats Units, s'aprendrà sobre les diferències fonamentals amb el mercat cinematogràfic nord-americà. L'objectiu és ampliar els horitzons i mirar la indústria cinematogràfica a Europa amb nous ulls.
Casos d'estudi:
És important examinar més de prop les bones pràctiques. Per tant, els i les participants s'enfrontaran constantment a casos d'estudi que hauran d'analitzar. Per exemple, les dues setmanes a Londres inclouran una iniciació als problemes de la vida real que es troben al sistema de producció britànic.
Alternant teoria i pràctica:
A més del treball a l'aula descrit anteriorment, s'ampliarà constantment la ment dels i les participants a través de la pràctica. Les diferents destinacions ofereixen les seves oportunitats especials per viure experiències de primera mà.
Excursions:
A Ludwigsburg participaran en una excursió de diversos dies a Estrasburg (França). Allà coneixeran més de prop les rutines de producció quotidianes a ARTE i també coneixeran el treball de promoció del cinema europeu a Eurimages.
Visites a festivals de cinema:
Durant la sessió a París assistiran al festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand i al Festival de Cannes. Al febrer està prevista una visita a la Berlinale i al març coneixeran el festival Series Mania de Lille. Als festivals de cinema podran assistir a totes les projeccions com a visitant professional acreditat/da. Podran fer una ullada entre bastidors al mercat cinematogràfic i gaudir dels nombrosos esdeveniments i visites guiades paral·leles. Durant les diverses visites, augmentaran constantment els coneixements sobre l'organització, les ofertes i el potencial d'un festival de primer nivell.
Pràctiques:
A l'abril es reserven fins a set setmanes per fer pràctiques en una empresa de distribució cinematogràfica europea o en una empresa de vendes internacionals. En el dia a dia dels negocis, aprendran a fer front a diferents desafiaments i a assolir objectius. Posteriorment podran aplicar els nous coneixements a un estudi escrit sobre el tema de la distribució.
Producció del curtmetratge final:
A més de tota la teoria i planificació pràctica, la producció d'un curtmetratge és fonamental per al curs. Per això hauran de pensar en aquest projecte des del començament. Els primers passos seran a l'octubre. Després, de mica en mica, aniran incorporant contínuament els nous coneixements al projecte del curtmetratge, fins que el producte final estigui disponible al final de l'any de formació.
Com presentar-s'hi:
Qui pot participar a Atelier Ludwigsburg-Paris?
L'any de formació continuada s'adreça a productors/es i distribuïdors/es emergents de fins a 30 anys. Ofereix una formació profunda amb un enfocament europeu. Si et vas graduar d'una universitat de cinema o un altre curs rellevant i has adquirit alguna experiència professional a la indústria cinematogràfica, l'organització espera la teva sol·licitud. Si la vostra sol·licitud és ben rebuda, sereu convidats a Ludwigsburg per a un examen d'ingrés a finals de juny de 2024.
Sol·licitants d'arreu del món:
A més dels candidats europeus, també poden optar a un any de formació candidats internacionals a Ludwigsburg-París.
El programa 2024/2025 també és obert a sol·licitants que no procedeixin de països membres del programa Europa Creativa MEDIA. Això també brinda als principiants no europeus l'oportunitat d'adquirir o desenvolupar les seves habilitats per a una carrera a la indústria cinematogràfica europea.
Habilitats lingüístiques necessàries:
Per sisena vegada, aquest any també es poden postular candidats de parla anglesa, fins i tot si no parlen francès ni alemany. Tot i això, se'ls exigirà que realitzin cursos preparatoris d'idiomes en aquests idiomes. A més, l'Atelier ofereix cursos complementaris d'alemany i de francès. Durant les dues primeres sessions a Ludwigsburg i París, l'ensenyament d'alguns mòduls es realitzarà en anglès o s'interpretarà simultàniament (de l'alemany a l'anglès o del francès a l'anglès).
Tarifa de participació:
El preu del curs el 2023/2024 va ser de 1.500 euros, més les despeses d'allotjament a Ludwigsburg, París i Londres (2.900 euros) (subjecte a canvis a l'any de curs 2024/2025). L'Atelier organitzarà i cobrirà les despeses d'allotjament per a excursions i festivals. També organitzarà i subvencionarà l'allotjament a Ludwigsburg/Stuttgart, París i Londres a prorrata (inclòs a 2.900 euros).
La taxa del curs i la participació en els costos d'allotjament han de pagar abans de començar el programa a l'acadèmia de cinema.
És possible sol·licitar una beca per a candidats que hagin estat seleccionats al costat alemany; se'ls enviarà més informació després de rebre la notificació d'acceptació per part de Filmakademie.
Data límit (programa 2024/2025): 31 de maig de 2024.
Documents de sol·licitud necessaris:
Envieu la vostra sol·licitud per correu electrònic a la coordinadora del programa Dorothee Martin (info-atelier@filmakademie.de). Envieu només un fitxer PDF que no ha d'excedir els 3 MB. Es requereixen els següents documents en anglès o alemany:
Carta de motivació per participar a l'Atelier i una breu explicació de l'itinerari professional que voleu seguir després de l'any de formació (màxim una pàgina DIN A4).
Retrat d'un productor real i conegut (màxim dues pàgines DIN A4).
Descripció d'una pel·lícula que es va estrenar en cinemes en els darrers 24 mesos i et va impressionar (màxim dues pàgines DIN A4).
Prova de qualificació d'ingrés a l'educació superior (per exemple, diploma d'escola secundària, certificat de finalització d'estudis). Prova de títol acadèmic (per exemple, universitat, col·legi).
Prova d'almenys sis mesos d'experiència pràctica a la indústria cinematogràfica (per exemple, cartes de recomanació) i almenys quatre setmanes d'experiència establerta (pràctiques, etc.).
Prova de bons coneixements d'anglès (per exemple, TOEFL, certificat de Cambridge, temps passat a l'estranger). Escaneig de la cèdula d'identitat o passaport.
Opcional: enllaç/arxiu amb una pel·lícula de dos minuts (extractes, mostres de treball, muntatges).
On s'envia la sol·licitud?
Els candidats han d'enviar les seves sol·licituds a la Filmakademie Baden-Württemberg a Ludwigsburg. Si no us accepten la primera vegada, podeu tornar a sol·licitar una altra vegada una plaça a l'Atelier Ludwigsburg-Paris.
Les entrevistes es faran per al costat alemany a finals de juny de 2024 i per al costat francès a finals de juny/principis de juliol de 2024.
Aquest cap de setmana s'han celebrat elsPremis Annie 2024, considerats com 'els Oscar de l'animació'. La pel·lícula amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, que comptava amb 5 nominacions, ha obtingut el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
Les cinc nominacions dels Annie Awards a les quals optava són les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges. I finalment va obtenir el Premi a Millor Pel·lícula Independent.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d'animació i millor música original), 2 Premis Goya (millor pel·lícula d'animació i millor guió adaptat), i 3Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
Sinopsi
Dog és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar Robot a la platja.
https://www.youtube.com/embed/1M2xqHWOlvw
Recupereu el vídeo de l'entrevista que vam tenir oportunitat de fer-li a Pablo Berger, director de 'Robot Dreams'.
Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
La pel·lícula de Triet, que ja ha rebut dosGlobus d'Or i sis European Film Awards, comptava amb set nominacions als Premis Bafta, i finalment es va endur el guardó a Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari).
El film compta també amb 5 nominacions als Premis Oscars.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
https://www.youtube.com/embed/ZxxtuWFftMg
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es va dur a terme el passat 18 de febrer de 2024 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
EURODOC té obert el termini d'inscripció d'EURODOC MED 2024, un taller per a productors/es i directors/es de documental establerts/es a països del Mediterrani. La data límit per sol·licitat-ne la inscripció és el proper 14 de març.
Aquest taller selectiu inclou l'escriptura, el desenvolupament i la coproducció internacional i està enfocat a coproduccions entre Nord-Sud i Sud-Sud. La propera edició es durà a terme del 20 al 24 de maig de 2024 a Ajaccio (Còrsega).
El programa consta de 45 hores presencials incloses cinc hores en línia. També, tindràs accés a ser membre de la xarxa durant 12 mesos (seminaris web, recursos en línia i esdeveniments a més de 20 festivals i mercats).
EURODOC contribueix a desenvolupar i a enfortir les habilitats dels professionals que vulguin treballar internacionalment en projectes cinematogràfics o sèries creatives i ambicioses de documental, amb la intenció de coproduir amb diferents països i treballar amb persones de diferents cultures.
Durant aquest taller intensiu, els i les participants treballaran principalment en el desenvolupament dels seus projectes amb el seu tutor/a: treballaran la història, els temes i les intencions del projecte, així com l'estratègia de finançament, el desenvolupament i la producció. Es beneficiaran d‟una classe magistral i de casos d‟estudi amb projeccions, així com d‟entrevistes individuals amb experts i reunions amb televisions de l'àrea del Mediterrani.
També s'oferirà una comprensió més profunda del sector de la producció del documental europeu, així com de les múltiples possibilitats de cooperació i de coproducció dins de la regió mediterrània.
Idioma: El taller es desenvoluparà íntegrament en francès. Es poden organitzar classes magistrals i consultes individuals en anglès (no traduït).
Qui s'hi pot inscriure?
El taller està reservat als i les professionals del documental establerts/es a la regió mediterrània: Albània, Algèria, Xipre, Croàcia, Egipte, Espanya, França (Còrsega, Occitània, regions del Sud, etc.), Grècia, Israel, Itàlia, Líban, Líbia, Malta, Marroc, Montenegro, Palestina, Eslovènia, Síria, Tunísia i Turquia.
El programa s'adreça principalment a productors/es amb un projecte documental. El projecte pot ser un llargmetratge o una sèrie, i ha de ser a l'etapa final d'escriptura, desenvolupament o preproducció. El workshop està obert també a professionals “observadors”, és a dir, professionals de la indústria que treballin per a una organització o institució activa al camp del documental.
Cal presentar un document PDF de 15 pàgines de fins a 10MB que inclogui la documentació següent:
Portada amb títol del projecte i nom del candidat al taller.
Tractament (màxim 10 pàgines).
Nota de realització.
Pressupost i pla de finançament (en euros).
Estratègia de desenvolupament i/o producció.
CV del director/a amb enllaços a pel·lícules anteriors (incloent contrasenyes).
Enllaços a material visual i/o teaser (menys de 10 minuts).
Presentació de l'empresa productora.
Carta de motivació (Per què unir-se al taller i expectatives?).
Per als “observadors/es” (gestors/es, representants de fons, etc.), la sol·licitud s'ha d'enviar per correu electrònic a contact@eurodoc-net.com i ha d'incloure:
L'objectiu principal de la convocatòria és donar suport a projectes que tradueixin, publiquin, distribueixin i promocionin obres de ficció escrites per autors nacionals o residents a països d'Europa Creativa.
Aquest informe ofereix una anàlisi de l'oferta de pel·lícules als cinemes, a la televisió i al vídeo a la demanda a la Unió Europea l'any 2022.
Les dades clau inclouen:
A l'àmbit de la UE i a totes les finestres considerades, la quota de pel·lícules de la UE se situa al 23% de les pel·lícules que s'ofereixen, complementat amb el 10% d'altres pel·lícules europees (amb les pel·lícules del Regne Unit només representen el 8%). Però quan es va centrar només en les pel·lícules estrenades a les sales de la UE, la proporció de pel·lícules de la UE va ser significativament més alta (30%).
De mitjana, un consumidor de la UE va tenir accés a gairebé 40.000 pel·lícules diferents el 2022 (incloent-hi més de 6.300 disponibles de manera gratuïta a AVOD o a la televisió gratuïta). Tot i així, el nombre de pel·lícules disponibles va variar molt segons el país, des de 24.000 a Romania fins a 58.000 a Alemanya.
Entre les 40.000 pel·lícules diferents disponibles de mitjana per a un consumidor de la UE, més de 13.000 eren pel·lícules europees, incloses més de 9.000 pel·lícules de la UE. A tots els països de la UE, excepte França, la majoria d'aquestes pel·lícules de la UE eren no nacionals de la UE, i a 13 països de la UE, les pel·lícules de la UE no nacionals representaven més del 90% de les pel·lícules de la UE disponibles.
La proporció de pel·lícules nord-americanes va ser menor als cinemes (més pel·lícules europees) i a SVOD (més pel·lícules d'altres regions del món) que en altres finestres de distribució.
De mitjana, pel que fa a les obres europees, els Estats membres de la Unió Europea depenen molt més de les obres no nacionals (79%) que de les domèstiques (21%). I entre les obres europees no nacionals, la UE aconsegueix una quota de mercat del 61% enfront del 39% dels països no comunitaris. Però el paisatge varia significativament entre els Estats membres.
El 67% de totes les pel·lícules de la UE estrenadas a les sales de la UE entre el 1996 i el 2021 es van projectar als cinemes, en VOD o a la televisió el 2022. Aquestes pel·lícules de la UE del període 2007-2021 que es van projectar el 2022 van representar al voltant del 95% de totes les entrades de cinema de les pel·lícules.
Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.
Què cobreix?
- Costos/inversions relatius a la promoció digital i física, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.
NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.
Quines pel·lícules són elegibles?
- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
- Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
- Si les agències de vendes tenen dues pel·lícules seleccionades al festival, poden incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.
Import disponible
Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Serial Eyes és un curs a temps complet de la Deutsche Film- und Fernsehakademie Berlin (DFFB), que es durà a terme de setembre de 2024 a maig de 2025 a Berlín (Alemanya). Els i les participants han d'estar disponibles i presents durant tot el programa. S'hi podrà experimentar la realitat d'una sala de guionistes. La data límit per sol·licitar-ne la inscripció és el 8 d'abril de 2024.
Pla d'estudis:
El programa inclou seminaris, tallers i sales de guionistes i almenys dos viatges d'estudi, incloent assistència a Sèries Mania (Lille, França). A més d'una trobada amb altres guionistes, productors/es i difusors, en una altra ciutat europea important.
Durant el programa, cada participant treballa en dos projectes: una presentació completa (que consta d'un guió pilot i una bíblia) per a una sèrie individual i un projecte grupal que es desenvolupa conjuntament amb un soci de la indústria. Es realitzen els mòduls següents (semestre de tardor i semestre de primavera):
Els i les sol·licitants han de ser d'un país de la Unió Europea. Els països Islàndia, Noruega, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro, Sèrbia, Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna o Tunísia també s'accepten. El programa compta, a més, amb un nombre limitat de places per a participants d'altres països.
Has de tenir d'un a tres anys d'experiència professional com a guionista i, idealment, haver escrit, almenys, un episodi d'una sèrie de ficció o de comèdia per a un canal de televisió o plataforma al teu país d'origen.
Els sol·licitants han d'entrar al programa amb múltiples idees per a una sèrie de televisió original que pugui ser desenvolupada al llarg del transcurs del programa.
Un nivell alt d'anglès parlat i escrit és essencial per participar-hi.
Materials requerits per a la sol·licitud:
CV amb treball detallat, experiència formativa i filmografia (si escau).
Carta personal de motivació que descrigui per què t'agradaria participar al programa, les teves expectatives i objectius professionals (màxim 3.800 caràcters).
Anàlisi d'una sèrie de televisió amb recent guió. L'anàlisi ha de discutir l'arc emocional del personatge principal, l'escenari (temps i l'escenari), el conflicte principal i l'estructura de la sèrie (màxim 3.800 caràcters).
Propostes per a dos conceptes potencials de sèries de televisió que t'agradaria desenvolupar a Serial Eyes (màxim 2.200-2.500 caràcters, cadascun).
Un guió complet (llargmetratge, sèrie de drama o comèdia) en anglès. Si no teniu cap guió disponible en anglès, podeu enviar-lo a l'idioma original més un extracte de 10 pàgines d'aquest guió traduït a l'anglès. Els guions han de tenir el format estàndard de la indústria.
Per a sol·licitants que sol·liciten una exempció del pagament de matrícula: carta de sol·licitud de beca que especifiqui els motius financers de la sol·licitud.
Una carta de recomanació d'un productor o broadcaster en anglès.
Tots els materials de sol·licitud han de ser traduïts a l'anglès.
Procés de selecció:
Segons el material de sol·licitud rebut, un comitè de selecció comprès pel director del programa Serial Eyes i per tres instructors, realitzarà una primera selecció considerant la veu de l'autor, les seves habilitats, el seu estil i el seu talent artístic general.
A la segona fase, es demanarà als sol·licitants seleccionats que escriguin un tractament breu per a un episodi d'una sèrie basat en un resum creatiu. A continuació, seran convidats a una entrevista en línia amb el director del programa.
A l'hora de seleccionar els dotze participants definitius, es tindrà en compte la composició general del grup (barreja de països i de gènere) així com la contribució que poden oferir als seus companys/es.
Tarifa de participació: 4.500 euros. Inclou matrícula, despeses de viatge i allotjament durant els viatges destudis i acreditacions necessàries.
Beques: Serial Eyes ofereix fins a tres beques MEDIA per als sol·licitants. A més del país de residència i ciutadania de cada sol·licitant, es consideraran els següents criteris en la seva política d'assignació: el potencial del participant a la indústria audiovisual europea, la situació financera del participant, els seus antecedents i la situació de la seva indústria cinematogràfica local. La beca cobreix la matrícula completa.
L'enregistrament de la sessió online de pitching està disponible des de l'enllaç següent.
També trobareu en aquest enllaç (disponible fins al 20 de febrer de 2024) amb la còpia dels intercanvis de xat durant la sessió, les quatre presentacions individuals de projectes amb suport de Creative Innovation Lab l'any 2023:
Eina de matching dedicada als sol·licitants de Creative Innovation Lab 2024:
Per a la vostra informació, l'EACEA va organitzar, el passat 12 de gener de 2024, una sessió en línia dedicada a aquesta convocatòria, disponible des d'aquest enllaç amb la presentació.
Per qualsevol dubte sobre aquesta convocatòria, si us plau contacteu amb l'oficina Europa Creativa (incloent-hi les oficines MEDIA) del vostre territori.
Les oficines Europa Creativa conviden els sol·licitants d'aquesta convocatòria que vulguin compartir el concepte de la seva sol·licitud i que busquin socis europeus amb experiència addicional per completar el consorci de sol·licitants, a donar-se a conèixer tot emplenant aquesta eina de matching de Google Forms.
Depenent de les vostres respostes i de la vostra experiència de cerca, les oficines Europa Creativa us ajudaran a trobar altres sol·licitants europees, ja sigui de manera confidencial (la informació serà processada internament per les oficines Europa Creativa) o externament compartint les dades en aquesta eina de matching Open Source.
El Venice Gap-Financing Market és una plataforma que té com a objectiu ajudar els/les productors/es europeus/es i internacionals a aconseguir finançament per als seus projectes (pel·lícules de ficció, documentals i projectes immersius) mitjançant reunions one to one amb professionals internacionals i pertinents (productors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, finançadors, broadcasters i fons). Tots aquests professionals es consideren decision makers de la indústria.
La convocatòria està oberta a projectes europeus o internacionals per a les categories següents:
Llargmetratges de ficció o documentals: Se seleccionaran fins a 27/33 llargmetratges i documentals narratius o creatius internacionals, inclosos tres projectes de cinema de la Biennale, procedents d'arreu del món. No hi ha un gènere limitat i els llargmetratges d'animació també són benvinguts.
Projectes immersius: Se seleccionaran fins a 10/12 projectes immersius d'arreu del món.
Durant els tres dies de l'esdeveniment, es presentaran fins a 45 projectes europeus i internacionals seleccionats, a més dels projectes immersius desenvolupats a través de Biennale College Cinema – Virtual Reality.
Aquesta iniciativa exigeix una veritable confidencialitat per als productors/es i els socis ja establerts. S'enviarà una primera llista de projectes als possibles finançadors i professionals seleccionats perquè es puguin inscriure en aquest mercat de coproducció.
El catàleg que detalla cada projecte seleccionat s'enviarà per correu electrònic als professionals registrats a començaments de juliol de 2024 per donar-los dret a sol·licitar reunions one to one de 30 minuts amb els productors dels mateixos. Venice Gap-Financing Market tancarà aquestes reunions d'acord amb la disponibilitat dels participants i els espais destinats a fer-ho. Cada participant rebrà un pla de reunions personalitzats uns dies abans de l'esdeveniment.
Criteris d'elegibilitat:
Els llargmetratges de ficció o documental han de:
Tenir una durada mínima de 70 minuts amb intenció de distribució a sales de cinema.
Buscar completar un màxim del 30% del finançament i es donarà prioritat a projectes que busquin soci europeu.
No hi ha límit de pressupost o gènere.
Tenir assegurat fins al 70% del pressupost i acreditar que compta amb aquest finançament.
Estar en desenvolupament, rodats de manera parcial o íntegrament.
L'equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia dirigint (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, sèries). Els/les productors/es han de tenir experiència en producció i coproducció internacional.
Els projectes immersius han de:
Ser de diferents formats: realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR), realitat mixta (MR) o 360 Dome Projection.
Ser ficció, documental, sèrie o animació.
Tenir una durada mínima de 10 minuts.
Ser idees originals o adaptacions.
No hi ha límit de pressupost. És preferible que cada projecte estigui en fase de desenvolupament, però també s'accepten projectes rodats parcialment o íntegrament.
Haver obtingut almenys el 30% del pressupost i cal demostrar que el finançament està disponible.
L'equip del projecte:
Els/les directors/es han de tenir experiència prèvia artística o de direcció al seu camp (curtmetratges, llargmetratges, telefilms, arts visuals, arts escèniques, so, instal·lació, performance…). Els/les productors/es han de tenir trajectòria en producció o coproducció internacional.
Els/les directors/es de primers o segons llargmetratges, de documentals o de projectes immersius estan convidats a proporcionar informació sobre el seu currículum, tal com se sol·licita al formulari d'inscripció (això per tal de documentació i de recerca).
2. Puja els materials de continuació per completar la teva inscripció. Han d'estar traduïts a l'anglès, en un únic PDF combinat (PROJECT DOSSIER). Has d'incloure el següent:
Tractament complet/concepte (8-10 pàgines per a llargmetratges de ficció, documentals i projectes immersius).
Biografia del director o directora i filmografia o experiència prèvia.
Biografia del productor o la productora i filmografia o experiència prèvia.
Declaració del director/a i/o concepte visual.
Perfil de l'empresa productora.
Pressupost en euros.
Pla de finançament en euros amb els documents rellevants que demostrin que el 70% del pressupost està assegurat (en projectes de llargmetratge de ficció o documental) o el 30% (en projectes immersius).
Què esperes trobar per al teu projecte al Venice Gap-Financing Market? Sigues el més específic possible.
A quins mercats de coproducció ha participat anteriorment aquest projecte? Indica el nom de l'esdeveniment i l'any.
Tots els contractes, acords i deal-memos han de ser signats per totes les parts:
Entre el/la productor/a i l'autor/a/guionista.
Entre el/la productor/a i el director/a.
Entre el/la productor/a i el coproductor/a.
Entre el/la productor/a i el repartiment principal/agents.
Entre el/la productor/a i els fons o socis de finançament que apareixen al pla de finançament.
Entre el/la productor/a i el distribuïdor nacional -si n'hi hagués-.
Entre el/la productor/a i l'agent de vendes -si n'hi hagués-.
Si no és possible presentar el dossier del projecte en un únic PDF amb la teva inscripció, si us plau envia'l per e-mail indicant el títol del projecte a l'assumpte: gapfinancingmarket@labiennale.org.
En projectes immersius: Els candidats han de presentar un concepte o tractament de 8-10 pàgines amb tota la història, enfocament visual, experiència dusuari i disseny dexperiència interactiva. Cada projecte l'ha de presentar una empresa productora (productora, distribuïdora, canal de TV), que tingui els drets per desenvolupar i produir el projecte.
Condicions de participació:
Un cop realitzada la selecció, es contactarà als productors seleccionats per confirmar la seva participació i se'ls demanarà aportar material actualitzat per incloure al Book of Projects que tindrà circulació entre els professionals i finançadors, abans i durant el festival.
La participació a l'esdeveniment dóna dret als equips dels projectes seleccionats (productors delegats i director) als serveis següents:
Viatge i allotjament.
Oportunitats de networking i reunions one to one.
Promoció del projecte.
Industry Gold Badge que atorga accés a tots els serveis del Venice Production Bridge.
A canvi, tots els equips dels projectes seleccionats han de:
Incloure la següent línia i el logotip autoritzat en els crèdits quan la pel·lícula estigui completada: ‘Presentada al Venice Production Bridge 2024’. El logotip serà proporcionat de forma electrònica. Assistir a les activitats del Venice Gap-Financing Market. Assistir a totes les reunions one to one preorganitzades durant l'esdeveniment.
El fons de finançamentACM Distribution, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, té oberta la convocatòria fins al 8 de març de 2024.
Aquest esquema de finançament té com a objectiu donar suport i promoure la distribució i la circulació internacional de pel·lícules coproduïdes entre un país europeu i un país no europeu.
Fins ara, ha donat suport a 68 pel·lícules, que s'han distribuït a 58 territoris diferents, no només a Europa sinó també a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i el nord d'Àfrica, a través de 324 estrenes a sales i 316 estrenes a VoD.
Entre les últimes pel·lícules que han rebut l'ajut d'aquest fons figuren: 'Los colonos', de Felipe Gálvez (Xile); 'Les Meutes', de Kamal Lazraq (Marroc); 'Si seulment je pouvais hiberner', de Zoljaragal Purevdash (Mongòlia) i 'Tiger Stripes', d'Amanda Nell Eu (Malàsia) .
Quines són les condicions dʻelegibilitat?
Sol·licitants elegibles: Empreses (productores, distribuïdores, agents de vendes internacionals, agregadors de contingut, etc.) establerts en un país participant a Europa Creativa MEDIA i de manera majoritària directament propietat de nacionals d'aquests països.
Pel·lícules elegibles:
Per ser elegibles, els llargmetratges han de reunir els requisits següents:
Almenys un/a coproductor/a ha d'estar establert/a a un país que sigui membre de MEDIA.
Almenys un/a coproductor/a ha d'estar establert/a a un país que no sigui membre de MEDIA.
El percentatge de coproductor(s) establert(s) a països membres de MEDIA ha de ser entre el 20% i el 70% en tots els llargmetratges.
Projectes elegibles:
Els i les sol·licitants han de tenir:
Els drets de la pel·lícula.
Presentar una estratègia de distribució juntament amb un mínim de tres i un màxim de sis empreses operant a diferents països i amb experiència en el camp de la distribució.
Oferir, per a cada pel·lícula, una o més formes de distribució (cinemes, festivals, televisió, VoD, etc.) i que de les quals, almenys una, sigui distribució en línia i, almenys, un país. Es recomana nous i innovadors enfocaments de distribució cinematogràfica (projeccions simultànies a festivals i llançaments en VoD, multicast a través de diferents territoris, llançaments directes a VoD i festival online, etc.).
Costos elegibles:
El beneficiari pot cobrir els costos següents, ja siguin incorreguts pel mateix o per les seves empreses associades:
Costos tècnics: Subtitulat, codificació, digitalització i fabricació de DCPs.
Costos promocionals: Campanya de prospecció, màrqueting i publicitat. Cartells, tràilers, flyers, compra de mitjans, web màrqueting, etc. Esdeveniments, com ara invitació d'equip de pel·lícules, organització de passis previs especials, llançaments simultanis, etc. Premsa i comunicació a xarxes socials, etc.
Altres costos relatius a l'acció: Costos de personal, auditoria, etc.
Despeses generals: Limitades al 7% dels costos subvencionables.
Informació important:
El nivell de subvenció no pot superar els 60.000 euros per projecte.
Un mínim de tres socis i un màxim de sis socis han de formar part de l'estratègia de distribució coordinada.
Els distribuïdors francesos no poden formar part de la sol·licitud.
S'accepten distribuïdors de països de coproducció si el vostre territori està inclòs a l'acord de venda.
El passat dissabte 10 de febrer es va celebrar la 38a edició dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Entre tots els films premiats en figuren 4 que compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, i que es van endur un total de 7 Premis Goya.
Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades a la 38a edició dels Premis Goya són:
La propera edició de Cartoon Forum, el fòrum de pitching i coproducció per a projectes d'animació destinats a televisió i noves plataformes, es durà a terme a Toulouse (França) del 16 al 19 de setembre de 2024. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 7 de maig de 2024.
Durant 3 dies, els/les productors/es tenen l'oportunitat de presentar el seu projecte davant de 1000 canals de Tv, inversors i altres socis potencials de 40 països. Des de la seva creació l'any 1990, 970 sèries van trobar finançament, amb un pressupost total de 3.500 milions d'euros.
Qui s'hi pot presentar?
Productors/es europeus/es i independents dels països que pertanyen a Europa Creativa MEDIA i d'altres països descrits aquí.
Important:
Només es pot presentar un projecte per empresa productora independent.
Cada equip de producció dels projectes seleccionats ha de pagar les taxes d'inscripció al fòrum.
Haurà d'assistir a l'esdeveniment, almenys, un representant de la productora principal.
Els/les productors/es el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el projecte després del 24 de juny de 2024, o hauran de pagar la suma de 1.000 euros. Aquesta norma s'estableix per ser justos amb altres productors/es que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats/des.
Quin tipus de projecte s'hi pot presentar?
Projecte d'animació de durada mínima de 26 minuts.
Només es pot enviar un projecte per productora.
S'accepten totes les tècniques d'animació, amb un mínim de 50% d'animació.
El projecte ha d'estar en etapa de desenvolupament: més enllà de l'etapa de concepte, prou polit i desenvolupat. No cal tenir tot el finançament.
Abans d'enviar el vostre projecte, assegureu-vos de tenir tots els materialsrequerits:
Pas 1: Documentació.
1. Sinopsi: Breu descripció de la història per publicar a l'app mòbil de CARTOON i a la seva pàgina web.
En anglès.
Màx. 700 caràcters, inclosos espais.
2. Carpeta del projecte (PDF).
Prepara la carpeta de presentació del teu projecte de la millor manera i afegeix els elements que descriguin de manera òptima el teu projecte per convèncer el comitè de selecció.
Pàgina resum amb el títol, els/les productors/es i coproductors/es, el format, l'audiència i un estill representatiu.
Concepte del projecte.
Diversos stills atractius del teu projecte.
Tractament/argument (descripció extensa de la història).
Descripció dels personatges.
Nota d'intenció del productor.
Descripció de l'estat del progrés.
Còpia de la carta d'opció de transferència de drets.
Important:
Documentació en un únic PDF.
No excedir les 25 pàgines.
En anglès.
Màx. 10MB.
Nota: Ja no se sol·licita l'storyboard complet, les cartes de cooperació europea ni la taula de punts.
3. Carta d'interès:
Cada projecte ha d'anar acompanyat d'una declaració d'interès per escrit d'un broadcaster/difusor o representant d'una plataforma de streaming, que acrediti l'interès en el projecte.
Al formulari en línia hauràs de proporcionar:
Nom de l'empresa.
Nom de la persona de contacte.
PDF amb carta d'interès.
4. Imatges:
A més de les imatges del projecte, prepara tres stills impactants del projecte per a l'app mòbil, la pàgina web i la premsa.
Les companyies productores s'esmentaran a l'app mòbil ia la pàgina web, però no s'afegirà cap dret d'autor a les imatges fixes (en pots inserir un si ho desitges).
Pots veure un avenç de com es publicaran els projectes a la web ia l'app mòbil aquí.
Les imatges no es poden modificar un cop enviat el projecte.
1 still vertical (1920x2560 px, 300 DPI, RGB, jpg, màx. 10MB) amb el títol del projecte, amb els logos o noms de les empreses productores.
1 still horitzontal (1920x1150 px, 300 DPI, RGB, jpg, màx. 10MB) sense textos, aquesta imatge ha de ser diferent de la vertical, amb una discreta menció del copyright.
1 still quadrat (650x650 px, 72 DPI, només jpg, màx. 1 MB) amb una discreta menció del copyright.
Pas 2: Connecta't al teu compte.
Adreceu-vos a My Cartoon i inicieu sessió o creeu un compte.
Pas 3: Completa el formulari en línia.
Adreceu-vos a My Projects, trieu Cartoon Forum i feu clic a “Enviar projecte”.
Revisa prèviament el formulari i consulta tota la informació que has de proporcionar.
Completa tots els camps obligatoris, tots alhora.
No oblidis fer clic a enviar.
Rebràs un resum per correu electrònic un cop enviat el projecte.
Tarifes d'acreditació:
1.000 euros per persona sense IVA, incloses les despeses dinscripció al Cartoon Forum i els costos administratius. Les empreses de la UE poden recuperar els càrrecs de l'IVA (si estan subjectes a l'IVA).
Consulteu els beneficis d'acreditació i les maneres de pagament des de l'enllaç següent.
A l'EFM de l'any passat, la Comissió Europea va presentar alguns resultats de la seva investigació sobre l'audiència, que va suggerir, malgrat la dura competència del contingut local i nord-americà, que hi havia una oportunitat de mercat perquè el contingut europeu trobés audiències a tot Europa.
La sessiód'enguany, presentada per Europa Creativa MEDIA i la Comissió Europea, explorarà al seu torn fins a quin punt els actors europeus, incloses els canals de tv i les productores, poden aprofitar-ho.
Quines són les diferents estratègies empresarials que les productores, els canals de televisió i altres actors del mercat europeus poden seguir per crear sèries, pel·lícules i documentals d'alta gamma i comercialitzar-los amb èxit al públic europeu i internacional? Com poden crear i explotar la IP més enllà dels seus mercats i audiències principals? Com poden atraure inversions per fer-ho?
Després d'una presentació de la Comissió Europea, un grup de canals de televisió i productores europees compartirà les seves valuoses idees.
La sessió es durà a terme dissabte 17 de febrer de 2024, de 15.15h a 16.15h, a l'Event Hall al Documentation Centre for Displacement, Expulsion and Reconciliation (Berlín, Alemanya).
Sessió presencial que comptarà amb posterior emissió VoD per a acreditats/des.
L'11a edició de la secció DOC-U, que promou un espai d’exhibició per a l’alumnat de Cinema i Comunicació Audiovisual de les universitats, cicles formatius i escoles de cinema d’arreu de l'Estat espanyol, obre la convocatòria de curtmetratges documentals per a la programació de la 27a edició del Festival DocsBarcelona, que es durà a terme del 2 al 12 de maig de 2024.
S'hi poden presentar curtmetratges documentals realitzats per estudiants, majors de 18 anys, durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 a qualsevol de les universitats, centres i cicles formatius i escoles de cinema de Catalunya i d’Espanya. Cada universitat o centre educatiu pot presentar un màxim de 3 curts documentals de màxim 30 minuts de durada. Queden excloses les obres d’estudiants de Secundària i/o Batxillerat, així com propostes rebudes de centres d’estudi de Secundària.
Amb l’objectiu de donar suport al talent emergent del nostre país, aquesta 11a edició del DOC-U s’amplia a un programa d’activitats d’indústria presencials per promoure la internacionalització de les obres i el creixement professional dels seus creadors i creadores. De la mà del Campus Nou Talent i del projecte DOC AROUND EUROPE, els directors i directores dels curtmetratges seleccionats assistiran a sessions de networking amb institucions i associacions del cinema i de formació amb representants de festivals de cinema nacionals i internacionals, responsables de distribuïdores de cinema documental i del sector audiovisual.
Premis
DOC-U és una secció competitiva. Amb l'objectiu de promocionar i difondre curtmetratges documentals del talent emergent europeu, la secció tindrà diversos premis i oportunitats:
• Premi DOC-U al millor curtmetratge de la secció. Patrocinat per 16nou, consistent en 1000€ en lloguer de material d’equip de rodatge per la direcció del curtmetratge guanyador i d’una estatueta.
• Premi DOC AROUND EUROPE, possible gràcies a la beca “Festival Network” de Creative Media. Consisteix en 1000€ i un diploma.
• Tots els curtmetratges també optaran a la possibilitat de ser programats als següents festivals, que formen part de la xarxa DOC AROUND EUROPE:
o DOK.fest München (Alemanya) o MakeDox (Macedònia del Nord) o FIPADOC (França) o VERZIO (Hongria)
Inscripcions
Per a més informació sobre la convocatòria i les condicions de participació dins de la secció DOC-U, i abans de fer la inscripció, llegiu detingudament les Bases d’inscripció i participació. Les inscripcions estaran obertes del 22 de gener a les 17h al 22 de febrer del 2024 a les 17 h a través del formulari online d’inscripció.
És un programa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA que ofereix una plataforma per al desenvolupament de guions i projectes efectius de llargmetratges, sèries i documentals europeus i internacionals.
Cada any consisteix en quatre sessions de tallers basats en treball grupal, sessions Q&A (preguntes i respostes), casos d'estudi, consultoria individual i desenvolupament global de metodologies per als projectes participants.
Desenvolupament de guions i projectes: El programa ajuda a desenvolupar completament els guions participants, des del primer esborrany o l'esborrany posterior fins a l'esborrany final. L'objectiu és produir guions sòlids que tinguin un fort impacte dramàtic al públic internacional. Alhora, el programa ofereix als participants les eines per establir un procés eficaç de desenvolupament de projectes (presentació, finançament i formació en coproduccions), tot millorant el potencial dels projectes participants en termes de mercats i audiències.
Formació per a editors de guions: El programa ofereix places seleccionades per a professionals del desenvolupament de guió (guionistes, consultors/es de guions, formadors/es, editors/es encarregats/des, productors/es i prenedors/es de decisions) que vulguin millorar les seves habilitats en un marc pràctic. Els incorpora com a formadors/es assistents treballant juntament amb els tutors/es del programa per al desenvolupament dels guions participants.
Formadors i experts: El programa involucra alguns/es dels professors/es de guió, productors/es i experts/es de la indústria més consagrats d'Europa i els Estats Units com a formadors/es i tutors/es. A més, a cada sessió del taller, reconeguts cineastes internacionals ofereixen conferències i participen en sessions de Q&A (preguntes i respostes).
Qui s'hi pot presentar?
Equips creatius europeus i internacionals (guionistes, productors i directors) amb un projecte de llargmetratge, sèrie o documental en desenvolupament.
Professionals de desenvolupament de guió sense projecte.
Calendari:
Primera sessió: 21 de juny al 3 de juliol de 2024 a l'illa de Nisyros (Grècia).
Segona sessió: Agost/setembre de 2024. Online.
Tercera sessió: 19 al 27 d'octubre del 2024 a l'illa de Rodes (Grècia).
Quarta sessió: Gener de 2025. Online.
Quota de participació:
Per a guionistes, directors/es i productors/es amb projecte: 2.000 euros.
Per a professionals de desenvolupament de guió sense projecte: 2.000 euros.
L'allotjament i les dietes estan coberts pel programa.
Data límit (sol·licitants amb projecte): 1 de març de 2024.
Data límit (sol·licitants sense projecte): 1 d'abril de 2024.
Aquest informe ofereix una anàlisi de l'oferta de pel·lícules i continguts televisius l'any 2022 aportada per una mostra de 1.331 canals de televisió europeus i també ofereix una visió de les evolucions entre 2018 i 2022.
Entre les dades clau figuren les següents:
Més de 88.000 obres a la UE i més de 155.000 obres a tota Europa es van emetre almenys una vegada. (Obres considerades: pel·lícules i obres fetes per a televisió, excepte esports, notícies, concursos, tertúlies, reality shows, música, educació, religió. Per a sèries de televisió: 1 temporada = 1 obra). La xifra inclou més de 27.000 i més de 32.000 pel·lícules europees a la UE i a Europa en general, respectivament. De mitjana, en un país determinat es van emetre unes 2.300 pel·lícules europees i 1.300 temporades de programes de televisió europeus.
Les obres europees van representar el 43% de les obres emeses a la UE el 2022, gairebé igual que les obres dels EUA (46%). (Aquest informe no pretén mesurar les quotes previstes a la directiva AVMS. En particular, aquest informe se centra en les primeres emissions i no totes les emissions d'un determinat canal de televisió; utilitza, com a indicador principal, el nombre de pel·lícules o programes de televisió de temporades i no la durada, tracta de gèneres de programació que no estan alineats amb les definicions legals d'obres, almenys en alguns països.) Entre les obres europees, les obres de l'EU27 van representar el 70% i altres obres europees el 30%. Les xifres eren similars quan es consideren no només els països de la UE sinó l'Europa en general.
Una proporció més alta d'obres europees per a programes de televisió: ja sigui a la UE o a Europa en general, la proporció d'obres europees era més alta per als programes de televisió (mesurada en nombre de temporades) que per a les pel·lícules.
Una proporció més elevada d'obres europees per a pel·lícules documentals: aproximadament dos terços de les pel·lícules documentals emeses eren europees, enfront d'un 40% per a totes les pel·lícules.
Més obres europees no nacionals que obres nacionals: a la UE, les obres nacionals de la UE27 van representar el 36% de les obres europees, les obres no nacionals de la UE27 el 34% i altres països europeus no membres de la UE el 30%.
Aquest laboratori dona suport al desenvolupament i finançament de documentals creatius excepcionals de l'Europa Central i de l'Est, i es desenvolupa en tres tallers residencials duna setmana de durada cadascun, al llarg de nou mesos.
S'adreça a projectes de llargmetratge documental o de sèrie documental que es trobin en desenvolupament.
Els i les participants reben assessories sobre qüestions legals, coproduccions internacionals i diferents fórmules de promoció i distribució, mentre obtenen comentaris, contactes i més suport per als seus projectes.
Cada any se seleccionen fins a dotze projectes de llargmetratge i cinc projectes de sèries documentals, que reben assessories d'una àmplia gamma d'experts cinematogràfics i cada taller se centra en un segment diferent del desenvolupament.
El curs culmina amb sessions de presentació de projectes a East Doc Forum, amb un pitch final davant de més de 80 personalitats clau en la presa de decisions de la indústria d'àmbit internacional (productors/es independents, distribuïdors/es, compradors/es i representants de fons de finançament de cinema a Europa i Amèrica del Nord). També tindreu l'oportunitat d'obtenir premis i beques, suport financer, acords de coproducció, accés als principals mercats europeus i formació de socis.
Qui s'hi pot presentar?
La convocatòria és oberta a cineastes emergents o establerts, i a guionistes talentosos amb projectes creatius de llargmetratge documental i de docusèrie en etapa de desenvolupament o producció inicial. Els projectes han de desafiar gèneres, formats i fronteres de mitjans.
El workshop està dissenyat per a creadors d'Europa Central i Oriental (inclosos països candidats i en procés d'adhesió a la UE seleccionats), així com per a projectes documentals creatius que tractin històries de la regió.
Presenta-t'hi amb el teu projecte de llargmetratge documental des de l'enllaç següent.
Presenta-t'hi amb el teu projecte de sèrie documental des de l'enllaç següent.
Per completar la sol·licitud es requereix la següent documentació traduïda a l'anglès:
Logline (fins a 200 caràcters incloent espais).
Sinopsi (fins a 2.000 caràcters incloent espais).
Tractament per a llargmetratges (fins a 6.500 caràcters incloent espais).
Descripció detallada dels episodis per a sèries (fins a 6.000 caràcters incloent espais), un PDF de la bíblia (tractament del pilot, personatges, arc argumental de la primera temporada, biografia curta, visuals), guió del pilot o guió de mostra (si està disponible).
Declaració del director/creador sobre el projecte i el tractament visual (fins a 3.500 caràcters incloent espais).
Pla de finançament.
Pressupost
Tres stills del projecte.
Fotografia del director/creador i biofilmografia.
Fotografia del productor, biofilmografia i perfil de lempresa productora.
Enllaç al material del treball en progrés (pot ser bàsic i estar basat en material de recerca o en un avenç).
Enllaç a treballs previs del director.
Vídeo de presentació que expliqui la motivació darrere de la realització del llargmetratge/sèrie en particular i l'assistència al taller (els vídeos han de durar entre dos i cinc minuts i es poden gravar per ordinador o mòbil).
En unir-te a Ex Oriente Film, formaràs part de l'exclusiva xarxa Alumni i tindràs accés de per vida al seu programa de seguiment únic que et permetrà a tu, i a més de 550 creadors, compartir idees i aprendre els uns dels altres; així com construir relacions i créixer.
Calendari Ex Orient Film 2024:
Ex Orient Features:
Primera sessió: 1 al 6 de juny del 2024 (Varna, Bulgària).
Segona sessió: 26 al 30 d'octubre del 2024 (DOK Leipzig, Alemanya).
Aquest informe ofereix una anàlisi de la desigualtat de gènere per a 6 categories de personal fora de pantalla: direcció, guió, producció, direcció de fotografia, composició musical i edició i dades per als papers principals.
Les troballes clau inclouen:
El 2022, la proporció de dones professionals en la producció de ficció televisiva i SVOD era del 28%. La baixa quota és el resultat de tres factors acumulats:
o Una baixa proporció entre la població activa de professionals;
o Menys tasques per a dones professionals;
o Treball compartit amb més freqüència amb altres professionals (p. ex., dones guionistes que coescriuen més sovint que els seus homòlegs masculins).
Òbviament, la desigualtat de gènere varia entre les categories de personal. La proporció de dones professionals és més alta per a les productores (48%) i guionistes (37%), propera a la mitjana d'editores (26%) i directores (25%) i significativament menor per a compositores (11%) i directores de fotografia.
Les dones professionals semblen estar més representades en categories de personal on treballen conjuntament diversos professionals, com és el cas de productores i guionistes. Per contra, quan el càrrec és generalment ocupat per un sol professional (per exemple, directors o directors de fotografia), les dones solen estar més infrarepresentades.
Tanmateix, fins i tot per a categories de personal amb diversos professionals encarregats d'escriure o produir un treball, els equips estan dirigits majoritàriament per professionals masculins. Per exemple, el 2022, mentre que les guionistes representaven el 37% de l'escriptura de ficció audiovisual, els equips impulsats per dones només representaven el 28% de tots els equips de redacció (enfront del 56% dels equips impulsats per homes i el 16% dels equips equilibrats per gènere).
Ja sigui pel que fa a la població activa o a les assignacions, la proporció de dones professionals ha augmentat en general des de l'any 2015 (en general, la proporció de dones a tots els llocs va créixer del 20% al 28%). Però els avenços més significatius s'han fet per als càrrecs amb una proporció baixa o molt baixa de dones (per exemple, compositores, directores de fotografia, directores), mentre que l'evolució va ser més lenta per a càrrecs com guionistes o productores. Només amb finalitats il·lustratives, aplicar les taxes de creixement dels últims 8 anys significaria la igualtat de gènere el 2029 per als guionistes, el 2032 per a la direcció... i el 2045 per a la composició.
Tanmateix, un aspecte més encoratjador podria ajudar a arribar abans a la paritat de gènere. Les dones d'una categoria de personal tenen més probabilitats de treballar amb altres dones; per exemple, la proporció de dones guionistes o productores és significativament més elevada quan la directora és una dona, i el mateix passa amb les obres escrites o produïdes principalment per dones. Per tant, és probable que els avenços a cada posició tinguin un impacte positiu als altres.
Just després que 'Robot Dreams' aconseguís la nominació als Oscars 2024 a Millor Pel·lícula d'Animació, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el seu director, Pablo Berger.
Les seves quatre pel·lícules (Torremolinos 73 (2003), Blancanieves (2012), Abracadabra (2017) i Robot Dreams (2023)) són coproduccions europees i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ja sigui al desenvolupament o a la distribució.
'Robot Dreams' compta també amb 2 Premis Gaudí (millor pel·lícula d’animació i millor música original), 4 nominacions als Premis Goya (millor pel·lícula d’animació, millor guió adaptat, millor música original i millor edició), 3Premis Feroz (millor film de comèdia, millor música original i millor pòster), i ha estat guardonada també amb el Premi Forqué a Millor Pel·lícula d'Animació.
La pel·lícula ha aconseguit també 5 nominacions als Premis Annie 2024 (considerats com 'els Oscar de l'animació) a les categories de millor pel·lícula independent, millor direcció, millor guió, millor storyboard i millor disseny de personatges.
Pablo Berger, que es defineix com a director europeu, va compartir amb nosaltres el seu procés de creació, i com la musicalitat és part de les seves pel·lícules. També va destacar la importància del suport rebut per part de MEDIA i d’Eurimages i sense el qual declara que no hagués arribat fins aquí.
Després de les vagues de guionistes i intèrprets que van afectar Hollywood a partir de mitjans del 2023, aquest nou informe analitza les diferents lleis europees que tenen com a objectiu garantir una remuneració justa per a les nostres forces creatives. Com les aplica cada país?
Aquest nou informe - Retribució justa dels autors i intèrprets audiovisuals en els acords de llicència - de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual examina com la Directiva de la UE 2019/790 sobre drets d'autor i drets relacionats en el mercat únic digital (Directiva CDSM) pretén reforçar la posició dels autors/es i Intèrprets a l’hora de llicenciar els seus drets exclusius per a l’ús de les seves obres o actuacions. L'informe analitza els enfocaments adoptats pels Estats membres per fer front a aquests reptes en implementar aquesta directiva, que es va adoptar el 2019 i que s'havia de transposar a la legislació nacional el 2021.
El primer capítol ofereix una visió estructurada de la cadena de valor que implica la creació d'una obra audiovisual, les diferents etapes de producció i els drets associats que s'han de llicenciar, amb especial atenció als nous models de distribució en línia. Passant a examinar els drets econòmics dels autors i intèrprets audiovisuals, els autors examinen la naturalesa dels drets d'autor i els drets connexos, mirant en particular la possible transferència de drets al productor/a. Aquest capítol es tanca fent una ullada als diferents tipus de contractes i retribucions relacionades que són habituals al sector audiovisual europeu actual.
El capítol dos enfoca el marc legal de la UE per a una remuneració justa. Els autors subratllen que un mercat de drets d'autor que funcioni bé necessita dos objectius polítics principals: millorar la falta de transparència en les relacions contractuals i restablir l'equilibri entre el poder de negociació dels diferents socis contractuals. A continuació, aquest capítol aprofundeix en el capítol 3 del títol IV de la Directiva CDSM i les diferents disposicions que conté sobre la remuneració justa i la transparència en els contractes d'explotació i com garantir un bon funcionament del mercat dels drets d'autor.
El capítol tres aprofundeix encara més en la implementació del capítol 3, títol IV de la Directiva CDSM, pel que fa a la cessió de drets al productor, com garantir una remuneració adequada i proporcionada als autors i intèrprets o intèrprets per l'explotació de les seves obres i interpretacions, i obligacions de transparència. Els autors comparen i contrasten diferents enfocaments en set estats membres de la UE: Alemanya, França, Bèlgica, Hongria, Països Baixos, Eslovènia i Espanya. A l'annex d'aquesta publicació es fa una anàlisi detallada del marc normatiu vigent a cadascun d'aquests estats membres.
El capítolquatre analitza el paper de la negociació col·lectiva per garantir una major transparència en els acords contractuals i una remuneració justa per als creadors del sector audiovisual. Ofereix una visió general dels diferents mecanismes previstos a nivell nacional amb aquesta finalitat. L'informe analitza especialment els convenis col·lectius, que s'examinen aquí a la llum del dret europeu de la competència, i les organitzacions de gestió col·lectiva, el paper i el funcionament dels quals es descriuen. Els autors fan una ullada pràctica a exemples d'exploració de convenis col·lectius i la seva aplicació a Alemanya, Suècia, Dinamarca, Polònia, França, Itàlia, els Països Baixos i els Estats Units.
El capítol cinc passeja el lector per la jurisprudència recent de la UE en aquest camp. Tot i que la transposició tardana de la Directiva CDSM a molts estats membres encara no permet una jurisprudencia abundant, alguns conceptes clau relacionats amb una remuneració adequada i proporcionada ja fa temps que són considerats pels tribunals nacionals i internacionals, que s'examinen aquí.
Els autors conclouen subratllant “com de central és la qüestió de la remuneració justa dels creadors a l'àmbit mundial, en particular en el context de les plataformes d'streaming, amb l'objectiu de donar suport a la vitalitat i la sostenibilitat del sector cinematogràfic i audiovisual”.
Un nou informe gratuït de lectura obligatòria per entendre com la legislació de la UE pretén aconseguir un acord de remuneració just per als autors/es i intèrprets audiovisuals que treballen a les indústries audiovisuals europees actuals.
Aquest programa cerca deu dones cineastes (directores i productores) amb projectes documentals sòlids i creatius que es trobin en qualsevol etapa de producció per ser part de la propera setena edició.
Les participants seleccionades tindran l'oportunitat de desenvolupar la seva pel·lícula amb reconeguts experts del documental, ampliar les xarxes professionals i personals, a més de posicionar el seu projecte en el panorama del cinema documental europeu i internacional.
A través de tres mòduls de treball, CIRCLE fomenta el desenvolupament de projectes, però se centra fortament en l'intercanvi de coneixements i el desenvolupament d'habilitats professionals, tot connectant les participants amb la resta de la indústria cinematogràfica i donant-los l'accés a mentors de renom mundial.
Es realitza en tres sessions personalitzades a tres països diferents i cada sessió s'enfoca en un aspecte clau per al desenvolupament de projectes documentals:
Mòdul 1 - juny de 2024 a Grècia:
Desenvolupament creatiu i anàlisi en profunditat de projectes: amb la tutoria d'experts directors/es, guionistes i productors/es, cada projecte s'aborda en profunditat per identificar-ne els punts forts i el potencial. Es combinen consultes individuals amb sessions grupals. L'objectiu d'aquesta fase és ampliar la percepció de les participants sobre les seves pel·lícules i idear noves estratègies per resoldre problemes que puguin enfrontar-se als viatges creatius. Les sessions es reforcen amb classes magistrals, projeccions de pel·lícules i altres activitats.
Mòdul 2 - setembre de 2024 a Sèrbia:
Dedicat al packaging, al màrqueting i al finançament de llargmetratges documentals. Cada projecte té les seves pròpies necessitats, per això l'objectiu és idear estratègies de producció i comunicació a mida per augmentar la visibilitat internacional i el potencial de finançament dels projectes. Les participants treballaran amb els principals experts especialitzats en packaging i màrqueting, en coproduccions internacionals i en assumptes legals.
Mòdul 3 - gener de 2025 a Trieste (Itàlia):
Networking al When East Meets West de Trieste Film Festival: les participants tindran l'oportunitat de presentar els seus projectes a socis potencials i decision markers durant el mercat de coproducció When East Meets West. Podran assistir a tots els esdeveniments de la indústria, a projeccions de pel·lícules i gaudiran dels beneficis del networking amb una àmplia gamma de professionals del sector del documental europeu.
Com presentar-s'hi?
Per presentar la vostra sol·licitud heu d'emplenar el formulari següent.
També haureu de proporcionar la següent informació bàsica sobre la sol·licitant i el projecte:
Sinopsi curta.
Tractament curt.
Fotografia de la sol·licitant i dades de contacte.
Biografia curta.
Carta de motivació de la sol·licitant.
Breu perfil de l'empresa productora.
Tractament complet (mínim cinc pàgines).
Notes breus de la directora i de la productora.
Pla de finançament i descripció general del pressupost de la pel·lícula.
Fotografies o stills de la pel·lícula.
Teaser o tràiler (enllaç descarregable).
Enllaç(os) a pel·lícules prèvies de la directora.
Per a pel·lícules en producció/postproducció: escenes seleccionades o muntatge de fins a 20 min (enllaç descarregable).
Tarifa i beca: 3.600 euros. Cobreix la formació, l'allotjament i els àpats pels tres mòduls, així com una varietat d'ofertes per a socis. CIRCLE Women Doc Accelerator podrà atorgar beques per a participants de països de baixa capacitat de producció que les necessitin.
Data límit: 26 de febrer de 2024.
Anunci de resultats: Abril de 2024.
Sessió informativa en línia: Es durà a terme el 8 de febrer del 2024 a les 16:00h. Podreu conèixer el pla d'estudis i els beneficis del programa, a més de fer preguntes sobre el procés de sol·licitud.
Per connectar-vos a aquesta sessió, haureu de completar el formulari següent.
La propera edició de MIPTV es durà a terme a Cannes (França) del 8 al 10 d'abril de 2024. Inscriu-t'hi sota el paraigua de MEDIA Stands i gaudeix de descomptes i serveis!
L'estand de MEDIA al MIPTV torna a la mateixa ubicació que l'any passat al Salon des Ambassadeurs (Palais 4).
Les inscripcions per participar al MIPTV 2024 sota el paraigua de MEDIA Stands s'adrecen a les productores o distribuïdores europees que ofereixen contingut europeu. Durant el procés de registre, se'ls sol·licitarà informació sobre el compliment d'aquest i d'altres criteris.
Les empreses europees seleccionades per participar a MIPTV a l'estand de MEDIA tindran accés a una àmplia gamma de serveis i instal·lacions, així com a una taxa d'acreditació de MIPTV reduïda de 640 EUR per persona sense IVA (inscripció anticipada amb data límit el 29 de febrer de 2024, que augmentarà fins a 765 EUR per persona sense IVA).
Descobreix els serveis de MEDIA Stand:
Reducció de les acreditacions - 640 EUR per persona sense IVA (inscripció anticipada, data límit el 29 de febrer de 2024, que s'incrementarà a 765 EUR per persona sense IVA);
Tallers
Sessions informatives dels compradors
Servei d'assessorament per a primers i nouvinguts
Àrees de reunió dedicades
Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA
L'Agora Doc Market, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, acull més de 400 films i convida més de 300 professionals d'indústria i compradors/es per promoure la compra de pel·lícules documentals.
L'objectiu principal és vendre els drets de pel·lícules documentals a canals de televisió a més de donar suport a aquestes obres a trobar distribució a sales de cinema i donar-los l'oportunitat de ser descobertes per altres festivals de cinema. Agora Doc Market funciona principalment com un pont que connecta el producte cinematogràfic amb el poderós mitjà de la televisió.
El mercat és totalment digital i funciona exclusivament en línia a través de Cinando.
Les pel·lícules d'Agora Doc Market poden optar a romandre en línia per als convidats acreditats per Agora durant un període de temps més llarg per oferir més oportunitats de visualització.
Si envieu una pel·lícula al programa oficial del festival, no cal tornar-la a enviar a Agora Doc Market ja que s'adquirirà la informació necessària per al seu enviament original.
Tarifa d'inscripció: 15 euros (per pel·lícula). Per a enviaments massius es poden aplicar descomptes.
El Premi del Públic LUX és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.
Es lliura cada any com a reconeixement al cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
Aquest any són cinc les pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic.
La Filmoteca de Catalunya acull els dijous del mes de febrer (els dies 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer) a les 20h la projecció gratuïta de les 5 pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu: The Teachers' Lounge, d'Ilker Çatak (Alemanya); el documental On the Adamant, de Nicolas Philibert (França i Japó); el també documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia); Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya); i la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Totes compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La primera sessió es durà a terme el proper dijous 1 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la pel·lícula alemanya Das Lehrerzimmer ('Sala de profesores'), dirigida per Ilker Çatak. A la darrera edició dels Premis del Cinema Alemany (Premis Lola 2023) es va endur els guardons a millor film, direcció, actriu, guió i muntatge.
Sinopsi
Carla, una jove professora d'institut, es distingeix dels seus col·legues pel seu idealisme. Quan un seguit de robatoris sense resoldre intoxiquen l'ambient entre el professorat, Carla decideix investigar. Amb l'ajuda d'una càmera oculta desemmascara al lladre, però la seva revelació allibera forces fora de control i plantegen a Carla un dilema irresoluble.
La segona sessió es durà a terme el dijous 8 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental francèsSur l'Adamant, de Nicolas Philibert.
Sinopsi
L'Adamant és un centre de dia únic. Un edifici flotant al Sena que acull adults amb problemes de salut mental. L'equip que el dirigeix intenta resistir contra la deshumanització de la psiquiatria ajudant els pacients a reconnectar amb el món.
La tercera sessió es durà a terme el dijous 15 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta del documental Smoke Sauna Sisterhood, d'Anna Hints (Estònia). La pel·lícula ha estat guardonada a la categoria de millor documental als Premis del Cinema Europeu.
Sinopsi
Ocultes en un bosc frondós al sud d'Estònia, un grup de dones es reuneix en la foscor fumejant d'una sauna per compartir les seves idees i els seus secrets.
Embolcallades d'una calor tòrrida i densa, es despullen en cos i ànima per desprendre's de les pors i de les vergonyes atrapades en els seus cossos i recuperar la força mitjançant un sentiment d'unió.
La quarta sessióes durà a terme dijous 22 de febrer a les 20h amb al projecció gratuïta de Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia i Alemanya).
Sinopsi
Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon.
La cinquena i última sessió es durà a terme dijous 29 de febrer a les 20h amb la projecció gratuïta de la cinta de producció catalana 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren. Amb la presentació de la directora.
Premi a la millor interpretació principal (la nena Sofía Otero) del Festival de Berlín i millor film i actriu de repartiment (Patricia López Arnaiz) al Festival de Màlaga. És el tercer film espanyol (després d’El Reino i Alcarràs) a ser candidat al Premi Lux.
Sinopsi
Una nena de vuit anys no entén perquè la gent insisteix a adreçar-se a ella amb un nom amb el qual no s'hi reconeix. Durant un estiu entre ruscos a casa de la seva bestia, la seva vida i la de la seva mare canvien per sempre.
Recordeu que la possibilitat de qualificar els films fins al 14 d'abril de 2024 i no perdre així l'oportunitat de guanyar una varietat de premis incloent un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament d'aquests guardons, que peremtrà conèixer els directors i els equips de rodatge dels llargmetratges nominats.
El fòrum de coproducció per a projectes documentals CPH:FORUM de CPH:DOX es durà a terme del 18 al 21 de març de 2024. La data límit per assistir-hi com a observador/a és el 15 de febrer de 2024.
Aquest fòrum de coproducció per a projectes documentals és un bon lloc on trobar finançament i/o descobrir projectes.
Si t'interessa assistir al mercat com a observador/a, encara ho pots fer.
És possible gràcies a les acreditacions de CPH:FORUM exclusives per a professionals que treballen a la indústria cinematogràfica i que vulguin assistir activament a la seva plataforma de finançament i coproducció. S'atorgarà prioritat als productors/es. L'esdeveniment comptarà amb una àmplia varietat de representants de la indústria i finançadors.
Tarifa: 2.750 DKK + 25% IVA (3.437,50 DKK).
Amb l'acreditació es tindrà accés a:
CPH:FORUM: Presentacions de projectes.
CPH:FORUM: Dinars i pauses de cafè per a networking.
A més, s'organitzarà un CPH:Forum Dinner per als convidats acreditats, el dimarts 19 de març de 2024. Podràs sol·licitar un seient al sopar quan sol·licitis la teva acreditació, amb una tarifa addicional de 500 DKK + 25% IVA (625 DKK). Els seients són limitats i es vendran per ordre d'arribada.
Per sol·licitar una acreditació, hauràs de crear o iniciar sessió a CPH:DOX en aquest enllaç i "sol·licitar acreditació" per completar el formulari corresponent.
Data límit: 15 de febrer de 2024.
Si tens consultes, pots enviar un correu electrònic a forum@cphdox.dk
CPH:Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català obre la convocatòria per a la recepció de projectes per a la seva tercera edició. El període d’inscripcions s’obrirà el 2 de febrer i es tancarà l’1 de març. El programa s'iniciarà el mes de setembre de 2024 i finalitzarà el mes de maig de 2025.
Després de l’experiència de les dues primeres edicions, la Residència continua creixent i per a la tercera edició se seleccionaran 10 projectes. L’ampliació de projectes respecte a les dues edicions anteriors respon a la inclusió en la selecció de 2 projectes de llargmetratge documental. Aquests se sumaran als 8 projectes de llargmetratge de ficció (incloent animació) als quals se’ls oferirà un acompanyament estable durant 9 mesos, que inclourà el seguiment a càrrec d’un/a tutor/a assignat/da, una beca dotada amb 12.600 € total per projecte, així com un programa complet de classes magistrals i tallers a càrrec de ponents nacionals i internacionals, i diverses activitats de trobada amb la indústria. Els projectes seleccionats també podran gaudir d'estadies de treball fora de Barcelona gràcies a la col·laboració de Faberllull i Institut Ramon Llull.
El programa de suport al desenvolupament garantirà la participació de projectes en llengua catalana (com a mínim 8 dels 10 seleccionats), així com una selecció totalment paritària. També es reservaran places per a projectes amb autors/es menors de 30 anys i majors de 50 anys i es vetllarà per la pluralitat de gèneres i narratives cinematogràfiques, així com per la diversitatde gènere, origen ètnic o racial, orientació sexual, classe social i diversitat funcional, tant des de punt de vista d’autoria com temàtic.
El comitè de selecció valorarà la qualitat artística, així com la singularitat o aportació diferencial, l’interès de la temàtica o personatges del projecte, la viabilitat de materialització del guió en pel·lícula i el perfil i biofilmografia dels autors/es.
Tota la documentació s’haurà d’adjuntar a través del formulari online habilitat a partir del dia 2 de febrer a les 9h, i fins a l’1 de març a les 15h.
La incubadora de guions per a llargmetratges de ficció organitzada de la mà de GAC - Guionistes Associats de Catalunya i dirigida per la cineasta Carla Simón, ha comptat en les dues edicions anteriors amb el finançament dels Fons Europeus NextGeneration, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resil·liència, a través de l’ICAA; l’ICEC i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de DAMA, ESCAC, UPF, Blanquerna - URL, l’Institut Ramon Llull i CAN Farrera.
La iniciativa European Film ChallengedeThe Film Agency, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, presenta el seu nou repte EFCxCannes: veure 10 pel·lícules europees en 10 setmanes per aconseguir un viatge al Festival de Cannes 2024, que es durà a terme del 14 al 25 de maig de 2024. Hi haurà un premi i un/a guanyador/a.
Com participar-hi?
Registra't o inicia sessió al web tot indicant-ne la participació al territori espanyol dins del perfil.
Completa el visionat d'un llargmetratge europeu fins a completar els 10 llargmetratges europeus durant el període obert del repte (del 26 de gener al 7 d'abril de 2024).
Selecciona o indica el nom de la pel·lícula vista (títol original o títol internacional en anglès). Completa les 10 pel·lícules fins al 7 d'abril a les 23:59h i/o modifica-les fins a 10 dies abans de finalitzar el repte.
Selecciona entre les opcions el tipus de mitjà utilitzat per veure les pel·lícules (sala de cinema, televisió, Internet, festival de cinema o altres com Blu-Ray o DVD).
Selecciona o indica el nom del cinema, la televisió o la plataforma utilitzada per veure la pel·lícula.
Puja a la seva web una foto com a prova que s'ha vist aquesta pel·lícula europea.
Recorda revisar les bases per descobrir-ne el sistema de punts.
European Film Challenge és una comunitat de joves cinèfils europeus que vol viure el cinema des de dins a través de continguts exclusius, recomanacions reals i accés als millors festivals de cinema del món.
EAVE Puentes s'enfoca a avaluar el potencial artístic i formular estratègies de màrqueting i distribució, mentre s'orienta en el procés de desenvolupament i s'identifiquen les oportunitats de mercat o finançament tant a Amèrica Llatina com a Europa.
Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d'estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com 'Una mujer fantástica', 'La boda de Rosa', 'Neruda', 'Pequeña Flor', 'Blondi'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d'EAVE a Gaijin-França- i productora de 'Los Perros', 'Costa Brava, Líbano', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de 'Las Herederas', 'Gigante', 'Tanta agua', etc.). S'hi uniran altres experts convidats tant d'Europa com d'Amèrica Llatina.
Qui s'hi pot presentar?
El taller està orientat a professionals tant de la indústria cinematogràfica d'Amèrica Llatina com d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.
La selecció constarà de 10 productors/es enfocats al desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) juntament amb quatre o cinc professionals del cinema europeu enfocats al desenvolupament professional (sense tenir projecte). A més, estaran inclosos agents de vendes internacionals, finançadors, distribuïdors, programadors de festivals, representants de mercats de coproducció i productors europeus.
Productors/es llatinoamericans/es i europeus/es enfocats/des a projectes en desenvolupament: productors/es de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte ha de demostrar una implicació clara entre Europa i Llatinoamèrica.
Professionals europeus/es enfocats/des al desenvolupament professional: ciutadans o residents de la UE que siguin agents de vendes internacionals, distribuïdors, representants de festivals i mercats, finançadors o productors europeus enfocats al desenvolupament professional que vulguin ampliar els seus coneixements sobre les coproduccions i els mercats llatinoamericans.
Segon taller: Finals de novembre i principis de desembre del 2024 (dates pendents de confirmació) a Uruguai, en aliança amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA.
Gràcies a una aliança especial, els participants de Puentes podran assistir a Ventana Sur després del segon taller, per tal d'enfortir els seus vincles entre tots dos continents a través del networking, al mercat de continguts audiovisuals més important de Llatinoamèrica.
1. Els documents de sol·licitud per a sol·licitants amb projectes de desenvolupament són els següents:
Carta de motivació d'una pàgina: heu d'explicar per què voleu participar al taller i què n'espereu.
CV d'1-2 pàgines del productor i del director.
Breu descripció de l'empresa productora i una llista de les produccions realitzades: desenvolupament, preproducció, producció i estrenades (has d'especificar si la pel·lícula es va estrenar a cinemes, TV, DVD, VoD, etc.)
Nota d'intenció del productor/a d'una pàgina: que expliqui com i per què es vol desenvolupar el projecte (fonts de finançament, socis de coproducció, socis de vendes internacionals i de distribució, etc.)
Nota d'intenció del director d'una pàgina: heu d'expressar la visió artística del director, com i per què voleu dirigir aquesta pel·lícula (to, estil visual, etc.)
Una pàgina de pressupost estimat (en euros) i una pàgina de pla de finançament (en euros).
Sinopsi d'una pàgina.
Tractament de 8-10 pàgines.
Tots els materials s'han d'enviar en un únic fitxer PDF i traduïts a l'anglès.
Només s'accepten llargmetratges de ficció.
Per als sol·licitants de parla hispana se'ls sol·licita, com a addició opcional que enviïn tots els materials en espanyol.
Els guions s'envien prèvia sol·licitud, però han d'estar preparats per al primer taller.
2. Per als sol·licitants enfocats en el desenvolupament professional (sense projecte), han d'enviar els documents següents en un fitxer .PDF traduïts a l'anglès:
Carta de motivació d'una pàgina: ha d'explicar per què vols participar al taller i què n'esperes.
CV de 1-2 pàgines.
Breu descripció de l'empresa (si n'hi hagués).
Gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA i d'IBERMEDIA, la participació és gratuïta. A cada participant se'ls cobrirà l'allotjament i els àpats durant el taller. A més, s'oferirà un nombre limitat de beques parcials per a despeses de viatge en casos específics.
Data límit: 15 de febrer de 2024
En cas de consultes, podeu contactar amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org
EAVE Puentes d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Les oficines Europa Creativa de 25 països organitzem dues accions que facilitin la recerca de socis i un coneixement i comprensió més amplis de la convocatòria Europa Creativa Cross-SectorialCreative Innovation Lab, que ofereix suport per al disseny, desenvolupament i difusió d'eines, models o solucions innovadores que es puguin aplicar a l'àmbit audiovisual i a altres sectors culturals, i el termini de la qual és el 25 d'abril de 2024.
D'una banda, i amb l'objectiu de facilitar la cerca de socis, les oficines Europa Creativa ens hem unit per crear una eina que ajudi les entitats a buscar i trobar arreu d'Europa socis que puguin completar els seus consorcis i així poder participar a la convocatòria. Si estàs interessat en trobar entitats que aportin l'experiència que el teu projecte necessita o bé vols oferir el teu coneixement a futures iniciatives, si us plau, emplena aquest formulari.
D'altra banda, el dia 2 de febrer de 2024 a les 10:30h, les oficines Europa Creativa, en col·laboració amb la Comissió Europea i l'Agència Europea per a l'Educació i la Cultura, organitzen un esdeveniment en línia on es presentaran breument sis projectes beneficiaris de la convocatòria Creative Innovation Lab del 2023 i l'eina de cerca de socis esmentada anteriorment. Aquesta activitat es desenvoluparà en anglès íntegrament. Si vols inscriure't a l'activitat del dia 2 de febrer, ho pots fer a través del formulari següent.
Aquesta activitat està organitzada en col·laboració entre les oficines Europa Creativa d'Alemanya, Armènia, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Sèrbia i Suècia.
Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Oscars 2024 són:
Anatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet (França, 2023), que compta amb 5 nominacions:
Millor pel·lícula (Marie-Ange Luciani i David Thion, Productors)
Millor direcció (Justine Triet)
Millor guió (Justine Triet i Arthur Harari)
Millor actriu (Sandra Hüller)
Millor muntatge (Laurent Sénéchal)
Io Capitano (Me Captain), de Matteo Garrone (Itàlia, Bèlgica, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
Das Lehrerzimmer (The Teachers' Lounge), d'lker Çatak (Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula internacional.
Robot Dreams, de Pablo Berger, nominada a millor pel·lícula d'animació.
Les Filles d'Olfa (Four Daughters), de Kaouther Ben Hania i Nadim Cheikhrouha (França, Tunísia, Alemanya, 2023). Nominada a millor pel·lícula documental.
Cal destacar també que 'La sociedad de la nieve', dirigida pel barceloní Juan Antonio Bayona, ha aconseguit dues nominacions: millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria (Ana López-Puigcerver, David Martí and Montse Ribé).
La Comissió Europea ha contractat el desenvolupament d'una calculadora per avaluar l'impacte de CO2 de les obres audiovisuals.
El diàleg de la Comissió amb les parts interessades sobre l'ecologització del sector audiovisual el juny de 2021 va culminar amb una declaració comuna publicada el febrer de 2022. Aquesta declaració defensava l'adopció d'una metodologia estandarditzada per mesurar les emissions de carboni. La Comissió ha fet ara un pas endavant important en adquirir, mitjançant una licitació competitiva, el desenvolupament d'una calculadora per avaluar la petjada de carboni de les obres audiovisuals.
El projecte s'ha confiat a un consorci, amb el líder Seriotec, una empresa alemanya especialitzada en aplicacions basades en núvol com el centre de producció Yamdu, al costat de KlimAktiv, expert en sistemes de càlcul de la petjada de carboni, i l'expert en cinema verd Philip Gassmann.
El projecte s'executarà des de gener de 2024 fins a desembre de 2027 (48 mesos) i té un pressupost estimat de 650.000 € del programa MEDIA d'Europa Creativa.
Què esperar d'aquest projecte?
El projecte oferirà una metodologia de càlcul comuna i una aplicació web fàcil d'utilitzar que totes les productores dels 27 Estats membres de la UE podran utilitzar per calcular la petjada de carboni de les seves produccions audiovisuals. L'aplicació complementarà les calculadores existents i emergents mitjançant una API comuna i un intercanvi de dades. La calculadora comuna, però, no substituirà les calculadores nacionals on es puguin requerir mesures més profundes. És important destacar que aquesta eina serà accessible gratuïtament per als usuaris. L'eina serà especialment útil per als productors/es de pel·lícules i sèries de televisió, els agents de sostenibilitat audiovisual, els membres de la tripulació encarregats del mesurament del carboni, així com els fons cinematogràfics, en particular per a les coproduccions europees.
Beneficis clau de la calculadora europea de carboni
Intercanvi de dades i comparabilitat: facilita l'intercanvi i la comparabilitat de dades sense problemes entre els Estats membres i entre les calculadores existents mitjançant la identificació de paràmetres comuns mínims i factors d'emissions de carboni.
Fàcil adopció: Dissenyat tant per a usuaris principiants com per a usuaris avançats, que garanteix una fàcil adopció per als nous en el mesurament de la petjada de carboni, alhora que segueix sent compatible amb les calculadores existents per als usuaris experimentats.
Enfocament centrat en l'usuari: l'eina proporciona una interfície fàcil d'utilitzar per calcular, controlar i, finalment, reduir la petjada de carboni de les produccions AV.
Informar les decisions polítiques: ofereix informació tangible per millorar l'elaboració de polítiques a nivell europeu, tot contribuint als esforços d'ecologització en curs al sector audiovisual.
Després d'una avaluació d'experts independents reunits en línia, el Consell d'Europa ha decidit donar suport a set coproduccions de sèries amb un import total de 3.000.000 d'euros. Dels set projectes seleccionats en aquesta convocatòria, gairebé dos terços (64%) dels creadors de les sèries són dones i s'utilitzen deu llengües nacionals, regionals o minoritàries.
Entre els projectes beneficiaris figura el projecte de sèrie de ficció 'Pubertat', dirigit per Leticia Dolera, i produït per Distinto Films en coproducció amb la belga AT-Prod, i les catalanes Corte y Confección de Películas i Uri Films. La sèrie compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (forma part del paquet de projectes -European Slate Development- del qual és beneficiari Distinto Films), de l'ICEC i de TV3.
Sinopsi
El presumpte abús entre adolescents revela els tabús que envolten la sexualitat dels adults al seu càrrec. Però, pot un nen de 13 anys ser un agressor sexual? I qui seria el responsable? El nen, la família o la societat? Probablement tots ells.
Entre les 7 coproduccions de sèries seleccionades per Eurimages figura també el projecte Favàritx, dirigit per Lluís Illescas, i produït per la companyia valenciana TV ONen coproducció amb la portuguesa Volf Entertainment, i la menorquina Empatic Comunicacion y Marketing.
La llista completa de projectes seleccionats és la següent:
‘Arcanes’ – creada per Michèle Jacob; produïda per Beluga Tree (Bèlgica) amb Staragara (SI), RTBF (Bèlgica), Proximus Media House (Bèlgica)
‘Favàritx’ – creada per Lluís Illescas; produïda per TV ON (Espanya) amb Volf Entertainment (Portugal), Empatic Comunicacion i Màrqueting (Espanya)
'Greater Adria' – creada per Nebojša Taraba, Simona Nobile; produïda per Drugi plan (Hongria) amb Fabula Pictures (Itàlia), Nadcon Film (Alemanya), Lunanime (Bèlgica)
'Interstellar Ella', segona temporada – creada per Adam Long (sèrie d'animació); produïda per Fabrique Productions (Bèlgica) amb Apartment 11 Productions (Canadà)
'Pubertat' – creada per Leticia Dolera; produïda per Distinto Films (Espanya) amb AT-Prod (Bèlgica), Corte y Confección de Películas (Espanya), Uri Films (Espanya)
'The Kollective' – creada per Femke Wolting, Maddalena Ravagli, Leonardo Fasoli; produïda per Submarine Productions (Països Baixos) amb Menuetto Film (Bèlgica), ZDF (Alemanya), France Télévisions (França), RAI (Itàlia)
'This is not a murder mystery' – creada per Kathleen Maes; produïda per Panenka (Bèlgium) amb DeadPan Pictures (Irlanda), VRT (Bèlgica), NPO (Països Baixos) ZDF (Alemanya), SVT (Suècia), NRK (Noruega), YLE (Finlàndia), DR (Dinamarca), RUV (Islàndia).
El programa pilot de suport a la coproducció de sèries és una iniciativa triennal del Consell d'Europa. Admet sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions.
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l'empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
La propera edició de Sunny Side of the Doc, que es durà a terme del 24 al 27 de juny de 2024 a La Rochelle, França, té oberta la convocatòria de projectes documentals. La data límit per presentar-s'hi és el 14 de març de 2024.
Aquest mercat compta anualment amb l'assistència de més de 300 professionals internacionals i claus en la presa de decisions de la indústria que representen les principals organitzacions de difusors (canals de televisió i plataformes), fundacions, agents de vendes internacionals i altres finançadors, que busquen històries impactants. Presentar-se a Sunny Side of the Doc és l'oportunitat per arribar a futurs socis.
Quins són els beneficis que obtindràs?
Entre els beneficis clau s'inclouen: accedir a una audiència professional qualificada i diversa, tenir tutories amb experts de la indústria, signar possibles acords de finançament, trobar nous socis i tancar reunions per a possibles discussions de coproducció i molt més.
Les sessions de pitch es duran a terme a La Rochelle, França. Aquells que no puguin viatjar al país podran fer una presentació en línia. Siguis on siguis tindràs les mateixes possibilitats.
Aquest mercat ofereix set sessions de pitch:
Ciència. Per a tota mena de projectes, des de ciència dura fins a la ciència popular.
Naturalesa i conservació. Història natural, medi ambient i històries vinculades amb el clima.
Canvi climàtic. Actualitat, investigació, temes socials i d'interès humà.
Història.
Art i cultura.
Noves veus. Per a cineastes emergents i creadors de contingut amb primer o segon projecte (més de 50 minuts o sèries) que tinguin potencial internacional. Històries inspirades en temes poc exposats.
Campanyes d'impacte. Per a temes altament socials, polítics, ambientals o que ofereixin una nova visió que vulguis compartir per generar consciència i desencadenar un canvi social. Aquesta sessió cerca aquest tipus d'activisme.
Quins projectes són elegibles?
Tots els formats de documental són benvinguts (llargmetratge o sèrie).
Tots els talents es poden postular, ja sigui amb molta experiència o no: cineastes, productors/es i guionistes.
Els projectes han d'estar en etapa de desenvolupament avançat (no en postproducció ni amb rodatge gairebé completat).
Els projectes han de comptar almenys amb la confirmació financera d'un soci extern (difusor de televisió, plataforma, agent de vendes internacionals, fons de suport, fundació, crowdfunding, etc.).
Oberts a tots els països.
Les sol·licituds s'han de presentar en anglès.
Quins són els criteris d'avaluació?
Els projectes seran qualificats per un jurat de professionals de la indústria, que es basarà en els criteris següents:
Poder i originalitat de la història i de l'storytelling.
Rellevància internacional i potencial de coproducció internacional.
Viabilitat financera.
Sense ser un requisit previ, es tindran en compte elements, com ara estratègies d'impacte o certificats de sostenibilitat.
Com és el procés de pitching?
Abans de l'esdeveniment:
Selecció: per a cadascuna de les sessions de pitch esmentades. Se seleccionaran sis projectes.
Compromís: els projectes seleccionats han de comprometre's a registrar-se (si compres un passi de Pitch Submission, hauràs d'adquirir també el Market Pass).
Tutoria: a cadascun dels 42 projectes seleccionats en total se'ls oferiran sessions de mentoria amb experts de la indústria per preparar el vídeo pitch que haurà d'enviar-se abans del 7 de juny de 2024.
Durant l'esdeveniment, la presentació del projecte consisteix a:
Vídeo de presentació de cinc minuts pregravat (que inclogui un tràiler) que es transmetrà de manera presencial i en línia.
Presentació en directe de dos minuts que se centrarà en aspectes de producció (estat de producció, finançament assegurat i en recerca, expectatives del pitch, etc.).
Sessió de preguntes i respostes (Q&A) de set minuts amb 'decisions makers' que serà guiada per moderadors experimentats. Els 'decisions makers' i els productors seleccionats podran assistir de manera presencial o en línia.
Reunions individuals a mida: Almenys es faran tres reunions individuals amb 'decisions makers' organitzades d'acord amb una llista de necessitats que s'endinsin en necessitats creatives i financeres.
Premis: Els millors projectes presentats seran elegits per un jurat d'experts de la indústria. Seran set premiats que rebran, cadascun, un premi en efectiu, dotat pels respectius patrocinadors: 3.000 euros (Ciència, Història, Art i Cultura, Natura i Conservació, Temes Globals) i 2.000 euros (Noves Veus i Campanyes d'Impacte).
Publicació: La informació sobre els projectes seleccionats es publicarà als mitjans de Sunny Side of the Doc i es posarà a disposició de compradors i delegats registrats, inclosa en un guia oficial de seleccions.
Després de l'esdeveniment:
El compromís de Sunny Side of the Doc va més enllà de les sessions de pitch, ja que tenen com a objectiu donar suport al desenvolupament dels projectes fins a la distribució internacional. Observatory Projects permet a l'organització monitoritzar i veure el progrés dels projectes i compartir els èxits amb una comunitat de documental internacional. Els projectes seleccionats han de complir les sol·licituds de l'organització i incloure crèdits i el logotip quan sigui necessari.
Tarifes:
Market Pass: 490 euros (Early Bird abans del 29 de febrer de 2024), Regular 540 euros, Last minute 590 euros.
TorinoFilmLab ha obert la convocatòria del curs SeriesLab Story Editing, un programa destinat a professionals del cinema i la televisió d'arreu del món que estiguin interessats a ser formats com a story editors (editors/consultors d'històries) de projectes de sèries de televisió en fase de desenvolupament. La data límit per presentar-s'hi és l'1 de març de 2024.
SeriesLab Story Editing és una formació pràctica per a professionals que vulguin treballar amb guionistes, guionistes-directors i els seus productors/es a l'etapa de desenvolupament dels seus projectes.
Té lloc durant un període d'aproximadament sis mesos de juny a novembre del 2024 i preveu tallers presencials (juny, setembre i novembre). Acaba amb una presentació final de pitching durant el TFL Meeting Event a Torí (Itàlia).
L'objectiu del programa és proporcionar una visió del procés de desenvolupament d'una sèrie de televisió de ficció, tot centrant-se en l'etapa inicial de desenvolupament del concepte.
Els tres participants seleccionats treballaran sota la direcció d'un tutor/a d'edició d'històries amb àmplia experiència internacional com a consultor per a projectes de sèries de televisió.
A més de la formació teòrica, cada participant s'uneix a un grup específic, que inclou tres projectes, seleccionats del programa SeriesLab, i és guiat per un tutor/a que, juntament amb el tutor/a d'edició d'històries, guiarà els editors d'històries a la formació i els donarà retroalimentació sobre el treball específic realitzat amb cada projecte.
Els projectes seleccionats de sèries de televisió, que inicien el programa en una etapa primerenca de concepte, es desenvolupen a través de l'experiència enriquidora de compartir aquesta etapa creativa del procés amb la resta de creadors del grup. Per complementar les converses entre professionals, hi ha sessions individuals amb el tutor i editor d'històries en formació a mesura que avança el projecte.
Els aprenents de story editors coneixeran més sobre el procés de desenvolupament de sèries a les primeres etapes, adquiriran habilitats als camps d'anàlisi conceptual i de guions, d'avaluació de desenvolupament de projectes i de consultoria de guions. Més concretament, obtindran coneixements i formació per treballar amb guionistes, des d'una idea fins a un document de concepte de vendes elaborat i detallat amb un primer esborrany d'un guió pilot. Els ajudaran a trobar la identitat, el motor i el to de la sèrie i fomentaran la redacció d'un guió de pilot fidel a la intenció dels creadors.
A més, professionals actius en els camps del desenvolupament i la producció es reuniran amb els participants al llarg del programa per brindar-los consells més amplis sobre les seves carreres.
Tant SeriesLab com SeriesLab Story Editing conclouen i completen la formació amb una presentació final en un esdeveniment d'indústria, durant la qual tenen l'oportunitat de generar xarxa amb una audiència de guionistes internacionals, productors, representants de canals de televisió o plataformes i altres professionals de la indústria. La seva visibilitat queda garantida gràcies al TFL Catalogue.
Calendari:
Primer taller presencial: Principis de juny del 2024 (Bèlgica, pendent de confirmació).
Segon taller presencial: Principis de setembre del 2024 (Madrid, Espanya).
Tercer taller presencial: Presentació final i reunions. Final de novembre de 2024 (Torí, Itàlia).
Cal tenir també en compte que es duran a terme algunes sessions en línia entre els tallers.
Quota de participació: 1.500 euros (+IVA).
La quota cobreix les activitats de formació (sessions presencials i en línia) i el suport organitzacional (incloent allotjament i part de les despeses de manutenció durant els tallers presencials). Els participants han de pagar per les despeses de viatge.
TFL Coproduction Fund és un fons de Torino Film Lab que, gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA, dona suport a coproduccions entre productors/es europeus/es i coproductors/es internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el 13 de març de 2024.
Aquesta subvenció dona suport de fins a 50.000 euros i es combina amb tutories per donar suport a pel·lícules en etapa avançada de desenvolupament. El fons està orientat a projectes de llargmetratge de ficció, documental creatiu i animació de més de 60 minuts. Han de ser coproduccions entre productores de països pertanyents a Europa Creativa MEDIA i països que no participen a MEDIA.
Les quotes de coproducció requerides són:
Productors MEDIA: mín. 20% - màx. 70%.
Productors no-MEDIA: mín 30% - màx. 80%.
La producció de la pel·lícula ha d'estar acabada i reportada abans del 10 de novembre del 2025.
A més, aquest fons té l'objectiu d'acompanyar els equips dels projectes als passos finals del viatge cap a la producció. Així, es combinen lajuda financera amb sessions de formació.
Consultories i Meeting Event:
Els projectes premiats rebran assessories personalitzades dels experts internacionals de la indústria. Les consultories es decideixen segons l'equip de producció de la pel·lícula segons les necessitats del projecte. Alguns exemples de les tutories proporcionades als projectes: guió, cinematografia, VFX, disseny sonor, disseny de producció, disseny d'audiències, etc.
També, el projecte tindrà l'oportunitat de participar a l'esdeveniment TFL Meeting, que es duu a terme cada novembre a Torí (Itàlia). Això és per tal que els projectes trobin socis addicionals gràcies al networking i a les reunions one-to-one.
Cada any en aquest esdeveniment hi participen 200 professionals (productors/es, distribuïdors/es, agents de vendes internacionals i representants de festivals de cinema).
El 2024 s'atorgaran dos ajuts a projectes de desenvolupament avançat que prevegin la finalització al novembre del 2025.
Anunci de projectes seleccionats: setembre de 2024.
Consultories en línia: octubre - desembre de 2024.
Participació a TFL Metting Event: finals de novembre de 2024.
Emplenament i presentació d'informes: novembre del 2025.
Com presentar-s'hi
El paquet de sol·licitud s'ha d'enviar a través del formulari específic a la plataforma TorinoFilmLab.
La documentació requerida haurà de presentar-se en un sol arxiu PDF, traduït a l'anglès, amb la informació següent:
Sinopsi llarga.
Nota del productor/a (màxim dues pàgines).
Nota d'intenció del director/a.
Referències audiovisuals de concepte artístic/moodboard.
Enllaços web a pel·lícules prèvies del director/a.
Biografies del guionista, del director/a i del productor/a.
Perfil de la companyia de producció i perfil del coproductor/a (màxim quatre pàgines).
Pressupost de producció detallat.
Pla de finançament incloent estructures de coproducció (noms i països d'empreses productores i de fons de cinematografia participants, percentatges de finançament de cada país, estat del finançament –sol·licitat/confirmat–). Consulteu el formulari suggerit de pla de finançament.
Calendari de desenvolupament i producció detallat (especifiqueu el mes i l'any per cada activitat, especifiqueu el període de rodatge).
Còpia de l'acord de coproducció o del deal memo detallant el percentatge de cada coproductor i el percentatge de repartició d'ingressos, així com la propietat conjunta dels drets.
Prova de finançament confirmat.
Deal memo o carta d'interès dels socis de les vendes i distribució, si es troba disponible.
Guió (adjuntat al final del dossier, per a documentals s'accepta el tractament).
Sessió de Q&A (preguntes i respostes):
Una sessió de preguntes i respostes per Zoom amb la coordinadora de fons de TFL, Greta Fornari, i l'assessora de fons de TFL, Greta Nordio, es realitzarà el 6 de febrer del 2024 a les 15:00h des d'aquest enllaç.
Aquest programa, que es durà a terme a Luxemburg del 19 al 24 d'abril de 2024, és un taller intensiu per a productors/es audiovisuals independents amb una sòlida trajectòria i obra prèvia que vulguin reforçar les seves capacitats empresarials i financeres per gestionar empreses sostenibles de producció i competir al mercat internacional.
Entre els participants d'edicions anteriors figura Adrià Monés, de Fasten Films.
Uneix-te a aquest taller per obtenir una actualització integral de la indústria i una visió dels darrers models comercials. EAVE Plus ofereix a 15 productors/es l'oportunitat de discutir les estructures de les empreses i les pràctiques de gestió juntament amb experts d'alt perfil de la indústria durant quatre dies i mig i així abordar l'aspecte comercial de dirigir una empresa cinematogràfica.
L'edició d'enguany se centrarà en la sostenibilitat de les empreses i en com reinventar-se en temps de canvi. Amb el títol d'"Empreses transformadores", es presentaran una sèrie de casos d'estudi d'empreses i nous models de negoci inspiradors. També s'abordarà el paper del productor/a com a líder.
Juntament amb experts de primer nivell, també s'exploraran temes com la gestió del cashflow, les estratègies empresarials, la negociació amb finançadors i socis, obtenir finançament d'inversors i com crear models de negoci viables per al futur. Tots els productors/es treballaran en les qualitats de lideratge individual i resiliència en sessions privades de coaching.
El programa està dissenyat per a productors/es que hagin estat dirigint la seva pròpia empresa durant cinc o més anys i/o que hagin treballat cinc anys o més en l'àmbit de l'alta direcció en una altra empresa. Es recomana que hi assisteixin dues persones de nivell directiu superior per a cada empresa.
Tarifa de participació: 1.800 euros. Per a graduats d'altres programes EAVE són 1.500 euros.
EAVE Plus d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs és organitzat una vegada a l'any a Luxemburg amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i de Film Fund Luxembourg.
Amb direcció i guió d'Iván Morales, 'Esmorza amb mi' està protagonitzada per Anna Alarcón, Iván Massagué, Marina Salas, Álvaro Cervantes i Oriol Pla.
Es tracta de l'adaptació al cinema de l'obra de teatre 'Esmorza amb mi', escrita i dirigida per l'actor, guionista i director teatral i de cinema barceloní Iván Morales i estrenada l'any 2018 a la Sala Beckett.
A l'obra 'Esmorza amb mi' Morales parlava de la quotidianitat des de l'optimisme i l'esperança que l'amor sempre pot renéixer malgrat l'edat i el pas dels anys.
Sinopsi
Una història de vides creuades de quatre personatges que no es rendeixen a viure sense passió, en una ciutat sorollosa i multitudinària on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.
Aquesta acció donarà suport a projectes que traduiran, publicaran, distribuiran i promocionaran un paquet d'un mínim de 5 obres literàries de ficció (novel·les, poesia, còmics, etc.) escrites per autors nacionals o residents a països d'Europa Creativa o reconeguts com a part del patrimoni literari d'aquests països.
Temes i prioritats
D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, les propostes haurien d'abordar:
1. Les següents prioritats específiques de la convocatòria:
reforçar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees;
fomentar la traducció, la publicació i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades per tal d'augmentar-ne la distribució en mercats més amplis d'Europa i més enllà;
ampliar l'audiència dels llibres europeus, especialment als joves, animant-los activament a descobrir la diversitat de la literatura europea;
contribuir a reforçar la competitivitat del sector del llibre fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, inclosos els llibreters i les biblioteques;
promoure la professió de traductor literari i els principis de visibilitat, bones condicions laborals i justa remuneració del traductor. En aquest sentit, els editors haurien d'assegurar-se que el nom del traductor(s) figura al llibre publicat, preferiblement a la portada, així com l'idioma d'origen.
Nota: per continuar donant suport a Ucraïna en l'àmbit del llibre, es fomentaran projectes destinats a oferir llibres en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. (Vegeu les condicions d'elegibilitat a la secció 6 d'aquest document.)
2. Les següents qüestions transversals tal com es descriuen a la secció 1 Antecedents.
(i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i
(ii) ecologització de l'Europa Creativa,
Activitats que es poden finançar
Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment.
Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, lliuraments, fites i riscos crítics (vegeu la secció 10).
S'admeten tant les sol·licituds presentades per sol·licitants únics com les propostes presentades per un consorci. Un consorci ha de ser d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).
Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades i promocionades.
A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès (vegeu la secció 2 - Temes i prioritats).
El projecte ha de complir els requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:
Obres de ficció, com ara novel·la, contes, teatre i ràdio, obres poètiques, còmics i literatura juvenil i infantil. Les obres de no ficció no són elegibles. Les obres de no ficció inclouen autobiografies, biografies o assaigs sense elements de ficció; guies turístiques; treballs en l'àmbit de les humanitats i les ciències socials (com la història, la filosofia, l'economia, etc.) i els treballs relacionats amb altres ciències (com la física, les matemàtiques, etc.).
Obres ja publicades.
Obres encara no traduïdes a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament valorada.
Obres escrites per autors nacionals o residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible.
Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció
Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.
Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció):
• petita escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 5 llibres poden rebre fins a 100.000 euros. • escala mitjana: els projectes que proposen la traducció d'almenys 11 llibres poden rebre fins a 200.000 euros. • gran escala: els projectes que proposen la traducció d'almenys 21 llibres poden rebre fins a 300.000 euros.
La subvenció total per projecte no pot superar els 200.000 EUR per a sol·licitants individuals i els 300.000 EUR per a les propostes presentades per un consorci (format per un mínim de 2 organitzacions elegibles) amb els límits respectius anteriors.
La subvenció serà una subvenció global (lump sum). Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.
Impacte esperat
L'acció donarà suport a uns 40 projectes, implementats per una sola entitat (monobeneficiària) o per una agrupació d'organitzacions (multibeneficiària).
Cada projecte s'ha de basar en una sòlida estratègia editorial i promocional que cobreixi un paquet d'almenys 5 obres de ficció elegibles traduïdes des i a les llengües elegibles, i ha d'incloure els elements següents
el paquet proposat contribueix a la diversitat de la literatura al país (o països) objectiu mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats i, en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades,
el format del llibre i l'estratègia de distribució ajuden a garantir un accés ampli i fàcil a les obres
l'estratègia de promoció permet augmentar el públic lector,
el projecte fomenta la col·laboració entre autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, festivals, esdeveniments literaris, etc.,
el projecte contribueix a la visibilitat dels traductors i respecta el principi de justa remuneració,
el projecte aborda les qüestions transversals del programa Europa Creativa i les prioritats d'Europa Creativa Cultura 2024.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 16 de gener de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 16 d'abril de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: maig-juliol de 2024
Informació als sol·licitants: octubre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Standard proposal template (Només per a informació: NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació).
La pel·lícula de Triet, que ja ha rebut dosGlobus d'Or i sis European Film Awards, està nominada en algunes de les categories principals d'aquests guardons:
Millor pel·lícula.
Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Millor direcció (Justine Triet).
Millor guió original (Justine Triet, Arthur Harari).
Millor actriu (Sandra Hüller).
Millor càsting.
Millor muntatge.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
https://www.youtube.com/embed/ZxxtuWFftMg
La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper 18 de febrer de 2024 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).
TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de SeriesLab2024, que es durà a terme de juny a novembre de 2024 a Bèlgica -localització per determinar-, Madrid i Torí durant tres workshops presencials de cinc dies de durada cada un. La data límit per presentar-hi la sol·licitud d'inscripció és l'1 de març de 2024.
Aquest laboratori s'adreça a tota mena de projectes de sèries de ficció en una fase primerenca de desenvolupament i està obert a guionistes i guionistes-directors/es professionals. És preferible que tinguin productors/es associats/des, encara que no és un condicionant.
SeriesLab de TorinoFilmLab, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es realitza en col·laboració amb VAF - Flanders Audiovisual Fund, que acull el primer workshop a Bèlgica i amb l'Ajuntament de Madrid, Comunidad de Madrid i Madrid Film Office, gràcies als quals es durà a terme el segon workshop presencial a Madrid. Finalitza amb un pitch final durant el TFL Meeting Event a Torí (Itàlia), en què els participants presenten els seus projectes de sèrie davant d'una audiència de productors/es, agents de vendes internacionals i altres professionals de la indústria. També es fan reunions individuals amb convidats del mercat.
L'objectiu d'aquesta iniciativa de formació és crear un document millorat de concepte sòlid i clar del teu projecte, destacant els principals punts de venda, així com tenir el primer esborrany del guió del primer episodi. El paquet final s'haurà d'enriquir amb materials addicionals per al potencial de venda del projecte com: mood board, mood video i pitch.
Qui s'hi pot presentar?
El programa és obert a conceptes originals o adaptacions per guionistes i guionistes-directors. En el cas de les adaptacions, l'equip ha dassegurar-se de comptar amb els drets del material original.
Criteris d'elegibilitat:
Els sol·licitants han d'enviar un concepte de sèrie de televisió de ficció: minisèrie o sèrie de diverses temporades. S'accepten sèries (format episòdic) o serials (format continu). No s'accepten conceptes per a projectes de sèries documentals.
Només es podrà enviar un projecte per any, individual o per equip.
Els sol·licitants han de confirmar la seva total disponibilitat per a tots els tallers (presencials i en línia) i per al TFL Meeting. A més, s'hauran de comprometre a treballar a les tasques entre tallers.
L'idioma de totes les activitats és l'anglès.
Quotes de participació: 3.000 euros (+ IVA, si escau) per equip (1 o 2 persones). En cas excepcional, es pot incorporar un tercer participant (coguionista, director o productor adjunt), amb un cost addicional de 2.000 euros (+ IVA, si escau).
Aquesta tarifa cobreix les activitats de formació i el suport organitzatiu. Els participants hauran de pagar les despeses de viatge.
Beques: Gràcies al suport de l'Ajuntament de Madrid, de la Comunitat de Madrid i de Madrid Film Office, a un cineasta madrileny seleccionat se li oferirà una beca que cobrirà la meitat de la quota de participació. En col·laboració amb el VAF – Flanders Audiovisual Fund, un projecte de la regió flamenca serà seleccionat i rebrà una beca que cobrirà també la meitat de la quota de participació.
De la mateixa manera, tots els programes de TorinoFilmLab compten amb una quota limitada de beques disponibles per a participants de grups racials i ètnics subrepresentats i/o que siguin d'un país que no ofereixi beques per a aquest tipus de formació o amb necessitat demostrable de suport econòmic. Es recomana encaridament als participants investigar i sol·licitar primer els ajuts dels seus organismes de finançament nacionals o regionals.
Calendari:
Primer workshop presencial: principis de juny del 2024 (Bèlgica, pendent de confirmació).
Segon workshop presencial: principis de setembre del 2024 (Madrid, Espanya).
Tercer workshop presencial: Presentació final i reunions. Finals de novembre del 2024 (Turín, Itàlia).
Tingues en compte que es duran a terme algunes sessions en línia entre els tallers.
Com presentar-s'hi?
Presentar els següents materials sol·licitats en un sol fitxer PDF, redactat en font Courier (12 punts), traduïts a l'anglès:
Logline (màx. dues línies).
CV actualitzat per cada sol·licitant (màx. dues pàgines per CV).
Presentació del concepte (7.500 caràcters amb espais inclosos).
Esquema dels passos del pilot estructurat a vinyetes: Si el pilot és de mitja hora, l'esquema ha de tenir un màxim de 25 punts i 7.500 caràcters (amb espais inclosos). Si el pilot és duna hora, lesquema ha de tenir entre un màxim de 35 i 45 punts i 10.000 caràcters (amb espais inclosos).
Carta d'interès del productor (si el projecte compta amb un productor adjunt, aquest document és obligatori).
Documents sobre l'enfocament audiovisual (mood board, etc.), si està disponible.
Breu vídeo d'introducció (màx. dos minuts), en què els sol·licitants expliquin des del seu punt de vista els punts forts de venda del projecte i per què el públic hauria d'estar interessat a veure la sèrie. El vídeo ha d'estar carregat a YouTube, Vimeo o Google Drive.
S'ha d'incloure al paquet de sol·licitud l'enllaç al vídeo amb contrasenya si n'hi hagués.
Breu presentació de cada sol·licitant amb fins de comunicació (inclosa la informació que figura aquí).
Data límit: 1 de març de 2024 a les 12:00h (migdia).
Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, cal crear un compte a la plataforma de TFL des d'aquest enllaç.
Per conèixer més sobre SeriesLab 2024, uneix-te a la sessió de Q&A online amb la cap d'estudis, Eszter Angyalosy, dimecres 7 de febrer de 2024 a les 14.30h des d'aquest enllaç.
Aquest esdeveniment integral analitzarà diversos mercats asiàtics de creixement ràpid, oferint una anàlisi en profunditat i identificant possibles oportunitats de col·laboració amb Europa.
L'Euro Asian Forum començarà el dilluns 19 de febrer del 2024 a les 10.00h amb una taula rodona. Aquesta sessió comptarà amb representants de regions clau de la indústria cinematogràfica asiàtica, que compartiran les darreres tendències i desenvolupaments en la col·laboració cinematogràfica panasiàtica. A més, descriuran els desafiaments específics trobats, així com idees sobre el futur de la cooperació entre Europa i Àsia.
A l'esdeveniment us seguirà una taula rodona en profunditat el dimecres 21 de febrer de 2024 a les 14:00h. El taller inclourà cinc taules, cadascuna de les quals se centrarà en una regió asiàtica i cadascuna dirigida per un expert local. Les preguntes i els projectes específics dels participants s'utilitzaran com a casos d'estudi per augmentar la comprensió de com treballar amb aquests territoris. El format de petits grups permetrà als participants plantejar preguntes específiques relacionades amb els seus projectes o interessos i beneficiar-se d'una rica interacció.
Qui hi pot participar?
Professionals del cinema (productors, distribuïdors, agents de vendes internacionals…) interessats en la col·laboració Europa-Àsia. S'atorgarà prioritat als sol·licitants que hagin tingut una experiència prèvia en llargmetratges i coproduccions internacionals. Els participants han de tenir una acreditació de l'European Film Market.
Format:
Pànel: Navegant en els nous desenvolupaments en la col·laboració Europa-Àsia.
Dilluns 19 de febrer del 2024 de 10h a 11h.
Documentation Center for Displacement, Expulsion and Reconciliation.
Stresemannstraße 90, Berlín (Alemanya).
Workshop de taula rodona:
Dimecres 21 de febrer del 2024 de 14h a 16h.
Producers Hub, Martin Gropius Bau, Berlín (Alemanya).
La secció MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l'entorn digital actual. A més,
fomenta la cooperació en tota la cadena de valor de la indústria audiovisual i a nivell de la UE per tal d'ampliar les empreses i el contingut europeu a nivell mundial.
alimenta els talents, siguin d'on vinguin, i facilita l'intercanvi de coneixements
dóna suport a solucions innovadores per satisfer les demandes i tendències del mercat
interacciona amb públic de totes les edats, especialment amb les generacions més joves
Una nova estructura per a un nou programa
El 2021 va marcar no només el 30è aniversari de MEDIA, sinó també l'inici del nou programa Europa Creativa per al període 2021-2027. Per garantir més flexibilitat en les accions subvencionades i fomentar la cooperació entre les diferents parts de la cadena de valor audiovisual, les prioritats s'estructuren al voltant de 4 clústers.
Content Cluster: La creació i producció de continguts d'alta qualitat és la base de la indústria audiovisual europea.
Business Cluster: Promou la innovació empresarial, l'escalabilitat i el talent a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual europea.
Audience Cluster: connecta obres audiovisuals europees amb el seu públic i dona suport al desenvolupament del públic arreu d'Europa i més enllà. Cada any, MEDIA dona suport a més de 1.100 cinemes de 34 països i arriba a 65 milions de persones a través de les fronteres.
Policy support Cluster: Un enfocament europeu comú de les principals qüestions de política audiovisual és essencial per consolidar el mercat únic audiovisual europeu.
El film de ficció amb suport MEDIA 'Mamífera', la nova pel·lícula de Liliana Torres, tindrà l'estrena mundial a la Secció Oficial del Festival South by Southwest2024 d'Austin (Texas).
Protagonitzada per María Rodríguez i Enric Auquer, ‘Mamífera‘ és el tercer llargmetratge de ficció de Liliana Torres, amb el qual la directora catalana tancarà la trilogia iniciada el 2013 amb 'Family Tour', òpera prima a la que seguiria el 2021 '¿Qué hicimos mal?'.
Sinopsi
'Mamífera' narra la història d'una dona que decideix no ser mare per voluntat pròpia, amb el suport de la seva parella. Mentre a Espanya estava en vigor la llei que obligava tres dies de reflexió abans d'avortar, Lola, interpretada per María Rodríguez, es queda embarassada per accident. La pel·lícula explica com Lola viu aquests tres dies en què, malgrat la ferma decisió d'avortar, haurà de fer front a tota mena de qüestionaments.
'Mamífera', de Liliana Torres, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts (Slate Funding) per part de Distinto Films.
Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 202 participants a la propera edició.
Sota el lema "Common Tongues – Speaking Out in the Language of Cinema", la 22a edició d'aquest programa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 17 al 22 de febrer de 2024.
Entre els 202 participantsseleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:
Queralt Pons Serra (Agent de vendes internacionals, dissenyadora d'audiències).
Els 202 talents (116 dones, 76 homes, 10 diversos) treballen en les disciplines d'actuació, cinematografia, direcció, distribució de pel·lícules, periodisme cinematogràfic, producció, escenografia i escenografia digital, guió, disseny de so, composició de partitures, muntatge de pel·lícules, vendes i disseny d'audiènciesc (és a dir, comissaris i propietaris de cinemes).
Consulta el llistat complet de seleccionats tot aplicant els filtres al web des d'aquest enllaç.
La convocatòria pretén donar resposta a les necessitats estructurals i tecnològiques dels sectors cultural i mediàtic per mantenir-se al dia amb l'entorn en ràpida evolució, tot potenciant iniciatives que puguin tenir un impacte ampli.
Mitjançant Creative Innovation Lab, la UE pretén donar suport a projectes que dissenyin, desenvolupin i/o difonguin eines, models o solucions innovadores aplicables a l'audiovisual europeu (AV) i a altres sectors culturals i creatius (CCS) per millorar-ne la competitivitat i aplanar el camí cap a més pràctiques ambientals. Per tant, les subvencions permetran a les organitzacions aprofitar les oportunitats que ofereix el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, Mons Virtuals i altres.
La convocatòria Creative Innovation Lab és l'oportunitat d'or per pensar fora de la caixa i provar noves idees. Des de solucions senzilles però útils fins a models complexos, la Comissió demana propostes amb l'ambició de pilotar idees amb potencial per canviar les indústries creatives. El pressupost disponible és de 7,4 milions d'euros i es distribuirà entre diversos projectes seleccionats. La taxa màxima de cofinançament de la Comissió és del 70% dels costos subvencionables totals.
La varietat de projectes finançats anteriorment mostra la riquesa d'aquesta convocatòria. Aquests inclouen Creative Web3 Experience Europe (CWXP), coordinat per Get a Gig, que explora les oportunitats de Web3, AI, metaverse i NFT per al sector creatiu; Unlock the Community, d'Usheru, centrat en el desenvolupament d'audiències per a organitzacions audiovisuals i culturals; i, més recentment, CREA Trust AI, coordinat per Panodissey, dedicada a la IA i la interoperabilitat per millorar la creació, monetització, difusió i distribució de continguts; i EBB-AI, coordinat per EBB, que treballa en el desenvolupament d'una plataforma innovadora que permeti a institucions culturals i artistes promocionar les seves obres gràcies a la intel·ligència artificial, tot respectant els drets d'autor.
La data límit per presentar-se a la convocatòria és el 25 d'abril de 2024 a les 17h.
I la sessió informativa sobre la convocatòria es durà a terme en línia el proper divendres 12 de gener, de 10.30h a 12h (hora Brussel·les).
Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, organitza dues sessions en línia de presentació per donar suport a les sol·licituds d'aquest nou any en la seva iniciativa i convocatòria Collaborate to Innovate.
Aquestes sessions permetran als responsables de les sales de cinema fer preguntes sobre les directrius a seguir, sobre el procés de sol·licitud i sobre els procediments de la convocatòria esmentada.
Aquest any s'han organitzat dues sessions en línia per permetre que assisteixin tants membres de la xarxa com sigui possible:
17 de gener del 2024 a les 11.00h. Traducció simultània a l'anglès, el francès i l'alemany.
18 de gener del 2024 a les 11.00h. Traducció simultània al castellà, l'anglès i l'italià.
Sobre Collaborate to Innovate d'Europa Cinemas:
L'any 2024, el pressupost per a aquesta convocatòria és d'1,5 milions d'euros.
Iniciat el 2021 per Europa Cinemas amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, aquest esquema de finançament pretén premiar projectes destacats, innovadors i col·laboratius implementats pels membres de la xarxa de sales de cinema d'un mateix país o d'àmbit europeu. Des del 2021, s'ha donat suport a un total de 45 projectes d'arreu d'Europa.
Collaborate to Innovate busca donar suport a projectes que tinguin el potencial d'inspirar altres exhibidors adherits a la xarxa Europa Cinemas i més enllà.
Els projectes amb èxit hauran d'oferir proves de l'impacte potencial al sector cinematogràfic en àrees com la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees; el desenvolupament de l'audiència i el creixement d'audiència jove en particular o la millora de la competitivitat i la sostenibilitat dels cinemes als seus propis mercats i comunitats.
Entre les prioritats principals del pla Collaborate to Innovate hi haurà la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament d'anàlisi de dades i eines de màrqueting digital.
El 2023, es va seleccionar un nombre rècord de 17 projectes (incloses quatre iniciatives internacionals). Hi van participar 99 sales de cinema de 16 països europeus.
Data límit (inscripció a la convocatòria de Collaborate to Innovate): 19 de febrer de 2024.
EsoDoc - European Social Documentary és una iniciativa de formació de vuit mesos de durada per a professionals de l'audiovisual que vulguin millorar les seves habilitats en storytelling i en col·laboració creativa per potenciar els projectes documentals i de nous mitjans, i així accedir al mercat audiovisual. La data límit per inscriure-s'hi és el 9 de febrer de 2024.
EsoDoc us ajudarà a convertir el tema del vostre projecte documental o de nous mitjans en una història original i convincent per atraure l'audiència.
Aquesta iniciativa de formació promou la inclusió, la diversitat, la igualtat i la democràcia, així com una actitud de col·laboració i d'obertura que porti els professionals a desenvolupar els seus projectes en un entorn cocreatiu i intersectorial que travessi fronteres.
Qui s'hi pot presentar?
Professionals creatius de l'audiovisual compromesos amb els temes socials, polítics, ambientals i de drets humans, que estiguin disposats a involucrar-se i experimentar en els seus projectes, nous formats documentals, nous negocis i models innovadors de producció.
EsoDoc s'adreça a guionistes, directors/es i productors/es creatius/ves que estiguin disposats a dedicar temps i energia al procés de desenvolupament creatiu, que busquin abordar el seu projecte des de diferents angles i explorar noves maneres o nous formats de producció audiovisual. Aquesta formació està destinada també a altres professionals, com ara periodistes, dissenyadors de comunicació, programadors o responsables de comunicació d'ONG. Tots ells són benvinguts per participar-hi.
Què ofereix el programa?
Vuit mesos de procés intens de desenvolupament de projectes, a través de quatre fases amb sessions presencials i en línia.
Conferències innovadores i inspiradores d'aclamats professionals d'arreu del món per descobrir el nou, el controvertit i el fonamental al cinema documental.
Desenvolupament continu de projectes, centrat en l'ús de noves tècniques de narració diversificades per a diversos formats i plataformes.
Tallers pràctics per augmentar la capacitat d'analitzar, arribar i impactar el públic objectiu a través dels mitjans més adequats.
Classes magistrals amb professionals de primer nivell de la indústria per comprendre millor el mercat internacional i guanyar confiança a l'hora d'acostar-se a un grup més ampli de socis i de finançadors del sector audiovisual i de més enllà.
Entorn cocreatiu on experimentaràs amb altres participants i experts en el desenvolupament del projecte documental.
Formació específica que t'ajudarà a crear un extens “Pitch Deck” adequat per a fòrums de pitching.
Estructura del Workshop:
Fase 1: Obertura (juny de 2024). Online.
Obtindràs una visió fresca i nova del teu projecte.
Experimentaràs amb noves plataformes i formats.
Començaràs a treballar en l'impacte de la teva estratègia i a familiaritzar-te amb les eines adients.
Fase 2: Consolidació (setembre de 2024). Presencial.
Avaluació del projecte a la Fase 1.
Transformar l'experimentació realitzada anteriorment en una proposta coherent i factible.
Creació de prototips i estratègies d'impacte.
Fase 3: Pitching (novembre-desembre de 2024). Presencial.
En aquesta fase, desenvoluparàs el Pitch Deck del teu projecte, compost per diferents elements vàlids per a un pitching tradicional en directe i presencial, així com per a un pitching online.
Dues pàgines de pitching del projecte i presentació escrita.
Presentació d'impacte estratègic.
Elements visuals del projecte.
Preparació per a pitching gravat o en directe.
Fase 4: Seguiment (a partir de desembre del 2024). Online.
En aquesta fase treballaràs conjuntament amb tutors seguint el 'feedback' rebut al pitch final i perfeccionaràs encara més la teva presentació de cara a preparar-te per a futures reunions de la indústria. A més, tindràs reunions de matchmaking amb altres productors internacionals i altres professionals de la indústria.
Com presentar-s'hi?
Podeu iniciar la vostra sol·licitud a través del formulari següent.
En completar el formulari, hauràs de respondre una sèrie de preguntes i carregar els materials següents:
Curriculum vitae (en PDF, màx. dues pàgines).
Enllaç a vídeo de presentació.
Enllaç a mostra de treballs previs.
Proposta del projecte (dues pàgines).
Enllaç a materials visuals originals.
Tots els materials, inclosos els vídeos, han de ser traduïts a l'anglès.
Més informació sobre la documentació per presentar-se al programa.
Tarifa de participació: 1.800 euros. Les despeses de viatge no estan incloses.
Beques: Disponibles per a participants de països que no atorguen beques per a aquest tipus de formació o per a participants en situació comprovada de necessitat de suport financer.
Una beca completa cobreix la tarifa d'inscripció i les despeses de viatge per a totes les sessions presencials. En cas d'un gran nombre de sol·licituds de beques, es podrà assignar una beca per participar-hi que cobrirà la matrícula o les despeses de viatge. L'IDM Film Commission Südtirol concedirà una beca a un cineasta amb influència al Tirol del Sud (nascut o resident a Tirol del Sud, o graduat a Zelig a partir del 2010).
La 81a edició dels Globus d'Or, que atorga l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, s'ha dut a terme el 7 de gener de 2024. Entre les pel·lícules guardonades figura la pel·lícula dramàtica francesaAnatomy of a Fall ('Anatomía de una caída'), de Justine Triet, amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la distribució (Films on the move), que comptava amb quatre nominacions i ha obtingut dos premis: Millor pel·lícula de parla no anglesa i Millor guió de pel·lícula (Justine Triet, Arthur Harari).
El film també va ser el guanyador de la Palma d'Or a la darrera edició del Festival de Cannes, així com el gran triomfador dels Premis del Cinema Europeu (European Films Awards) de la European Film Academy, amb 6 guardons: Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Justine Triet), Millor Actriu (Sandra Hüller), Mllor Guió (Justine Triet, Arthur Harari), Millor Muntatge (Laurent Sénéchal) i el Premi European University Film Award. V
Vam tenir l’oportunitat de gaudir del film a la darrera edició de la European Cinema Night, als Cinemes Girona de Barcelona i a Rambla de l’Art de Cambrils, el passat dilluns 4 de desembre. Actualment es pot veure als cinemes.
Sinopsi
Sandra, Samuel i el seu fill d'11 anys, Daniel, viuen una mica allunyats de tot, en un xalet al mig dels Alps francesos.
Un dia troben Samuel mort al peu de casa seva. S'obre una investigació per mort sospitosa i no triguen a inculpar Sandra, malgrat l'ambigüitat del cas: suïcidi o homicidi.
Un any després, Daniel és present al judici de la seva mare, una autèntica dissecció de la parella.
Voldríem també felicitar-nos tots plegats pels bons resultats MEDIA obtinguts enguany per part del sector audiovisual català.
Consulteu, a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf, la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana. Hi trobareu una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023 i un repàs de l'any.
I us desitgem unes bones festes i uns encara millors resultats per al 2024!
DocsBarcelona2024 ha obert les convocatòriesde les seves activitats d'indústria. Segons l’estat del vostre projecte i els vostres interessos, podeu inscriure'l al Public Pitch, Speed Meetings, Rough Cut Pitch i New Tech Pitchfins al 29 de gener.
DocsBarcelona Industry, que es durà a terme del 6 al 10 de maig de 2024, ha obert les convocatòries per a les sessions de pitching i speed meetings per buscar finançament i distribució (Forum) i els diferents programes de formació (Training). Poden participar-hi projectes de qualsevol país del món i sobre qualsevol temàtica.
Public Pitch: 10 projectes en desenvolupament es presenten davant d’un conjunt de decision makers i professionals de la indústria. Consulta'n les bases.
Rough Cut Pitch: Una selecció de 4 projectes en fase de muntatge que busquen vendes, distribució i oportunitats d'exhibició. Bases.
New Tech Pitch: En col·laboració amb Sónar+D, un nou pitch per a projectes de no-ficció centrats en l'ús de tecnologies emergents. Bases.
Speed Meetings: Més de 500 reunions de 15 minuts entre projectes documentals i finançadors internacionals amb l'objectIu d'aconseguir el finançament per al teu projecte. Bases.
Programes de formació i assessorament per fer créixer el teu projecte i convertir-lo en una gran pel·lícula.
Campus DocsBarcelona: Laboratori de creació amb tutories de seguiment i jornades de formació durant tot l'any, per a projectes de no-ficció. Bases.
Artistic Consultancies: Assessories personalitzades de 80 minuts amb un tutor o tutora experts per a projectes en estadi de muntatge.
Inscriu-hi el teu projecte
Consulta les bases de cada activitat i inscriu el teu projecte fins al 29 de gener de 2024 a la plataforma DocsBarcelona&Me, només t’hi has de registrar.
La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2024, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figura la productora catalana Inés Massa Puigsubirà, de Materia Cinema.
Entre els participants seleccionats també figura la productora basca Marian Férnandez Pascal, de Garabi Films.
Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d'aquest enllaç.
Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d'un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.
Dates:
Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2024.
Taller 2: juny de 2024 (dates i llocs exactes per confirmar).
Taller 3: Karlskrona del 14 al 21 d'octubre de 2024.
Participants:
EAVE Producers Workshop s'adreça a productors/es (ficció, documental i sèries de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l'àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.
Costos/inversions relatius a la promoció física i digital així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les basesde Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
Pel·lícules que formin part del festival.
Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.
Import disponible
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Data límit: 27 de febrer de 2024.
Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes a través d'aquest enllaç.
Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema. També han d'estar registrades en línia a l'EFM per garantir l'accés a compradors fora d'Europa.
Què cobreix?
Costos/inversions relatius a la promoció digital així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les basesde Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023/2024).
Pel·lícules que formin part del mercat.
Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.
Les sol·licituds NO poden incloure pel·lícules acabades que hagin comptat ja amb el suport de Film Sales Support d'European Film Promotion en un altre mercat mentre encara estaven sense finalitzar.
Import disponible
Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
La gala de lliurament de la 29a edició dels Premis Forqué es va dur a terme el passat dissabte 16 de desembre de 2023 a Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos films amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
20.000 Especies de Abejas, d'Estíbaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move), que va aconseguir els dos premis als quals optava:
Millor llargmetratge de ficció.
Premi Cinema i educació en valors.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project i de distribució (Films on the Move), guardonat amb el Premi a:
Millor llargmetratge d'animació.
Podeu consultar el llistat complet de pel·lícules guardonades als Premis Forqué 2023en aquest enllaç.
L'objectiu d'aquest fons és donar suport a pel·lícules en etapa de distribució, que implementin estratègies innovadores de distribució i d'abast d'audiències.
TorinoFilmLab atorga una ajuda de 45.000 euros per donar suport a pel·lícules que planegin ser estrenades a, almenys, dos territoris, i en un d'aquests, a sala de cinema. Cobreix les despeses relacionades amb la creació i l'execució d'activitats per a la participació de l'audiència, que es diferenciïn de la distribució i el màrqueting tradicional.
El TFL Audience Design Fund combina suport financer amb consultoria de disseny d'audiències: té tres sessions en línia obligatòries. La finalitat és crear una estratègia personalitzada per a la implementació de conceptes innovadors de participació i divulgació a l'audiència.
El 2024 s'assignaran un total de tres subvencions de 45.000euros cadascuna.
Criteris delegibilitat
El projecte ha de ser un llargmetratge de ficció, documental o animació amb una durada mínima de 60 minuts.
El projecte ha de ser una coproducció entre empreses productores de països elegibles participants a Europa Creativa MEDIA.
Les quotes de coproducció s'han de repartir segons els rangs següents:
- Productors MEDIA: mínim 20% - màxim 70%.
- Productors no MEDIA: mínim 30% - màxim 80%.
El sol·licitant de l'ajuda ha de ser un productor o un agent de vendes internacional d'una empresa establerta en un dels països participants a MEDIA i ha de comptar amb nacionalitat daquests països.
La distribució de les pel·lícules s'ha de completar i informar abans del novembre del 2025.
A continuació, detallem els materials que cal enviar en un únic arxiu PDF (màx. 10 MB), en anglès:
Sinopsi llarga.
Muntatge preliminar en anglès o amb subtítols en anglès (mitjançant enllaç a una plataforma de streaming online).
Nota d'intenció del director.
Biofilmografia del director (amb enllaç a treballs previs).
Perfils de les empreses productores (productors i coproductors, màx. dues pàgines cadascun).
Acord de coproducció detallat: accions de coproducció, pressupost, contracte de coproducció, propietat conjunta dels drets i participació als ingressos.
Pressupost de producció detallat en euros.
Pla de finançament (noms i nacionalitats de les empreses, percentatges de finançament de cada país segons el formulari A). Proves de finançament.
Si escau, perfil de l'empresa de vendes internacionals (Una pàgina). Adjuntar contracte, del memo o carta d'intenció/interès.
Si és el cas, perfil (és) de distribuïdor (és) en territori nacional (Una pàgina per cadascun). Adjuntar contracte, del memo o carta d'intenció/interès.
Esborrany del pla de màrqueting i de distribució, que cobreixi la promoció internacional de la pel·lícula i l'estrena a cadascun dels territoris escollits.
Pressupost detallat per a màrqueting i distribució. Pla financer (que inclogui la subvenció de TFL Audience Design Fund) per a cada territori cobert pel fons. Recorda consultar els costos elegibles pel fons al formulari B.
Cronograma d'estrena i distribució de la pel·lícula.
Calendari
Data límit de la convocatòria: 23 de gener de 2024 (14.00 h).
Consultories: març - juny de 2024 (3 sessions en línia).
Ja podeu consultar a través d’un lector digitalo mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.
En aquesta edició comptem amb una editorial sobre els bons resultats MEDIA a Catalunya el 2023; un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema i el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Europeu atorgat a Isabel Coixet; un especial sobre desenvolupament d'audiències joves, que inclou els projectes amb participació catalana Film in Hospital i NextUs Social Learning. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra; el cineasta romanès Cristian Mungiu; el cineasta francès Olivier Assayas i el guionista i director de cinema Rodrigo Sorogoyen. També s'inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s'han dut a terme durant aquest 2023, com la sèrie recentment estrenada 'Això no és Suècia', d'Aina Clotet; 'Mamífera', de Liliana Torres; 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría; i 'Polvo Serán', de Carlos Marqués-Marcet.
Aquest número també compta amb un article sobre les oportunitats de finançament de la UE per als mitjans de comunicació, i un repàs del Monitoring Report d'Europa Creativa 2021-2022. També s'inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d'espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2023.
Aquest programa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, té l'objectiu de donar suport als productors/es emergents, tot brindant-los l'oportunitat de capacitar-se amb mentors que treballen activament a la indústria cinematogràfica europea.
Cada any se seleccionen fins a 10 productors/es, residents de la UE o d'un país participant d'Europa Creativa MEDIA. A més, hi ha tres places per a productors/es de països extracomunitaris, a fi de contribuir a crear una indústria cinematogràfica inclusiva i diversa.
Un cop seleccionats, a cada productor/a se li assigna un mentor d'acord amb les seves necessitats. Al llarg de l'any, els/les productors/es tindran fins a quatre reunions amb el seu mentor, en línia o, si és possible, presencial a festivals i/o esdeveniments internacionals.
Qui hi pot participar?
Per beneficiar-se del programa, els productors/es han de tenir un projecte de llargmetratge en desenvolupament, ja sigui de ficció, animació o documental.
Condicions dʻelegibilitat
Productors/es amb certa experiència en producció, que busquin ampliar els seus coneixements de coproducció internacional, finançament, producció, vendes i distribució (en línia).
Productors amb, com a mínim, un crèdit en una pel·lícula o sèrie de televisió. No cal tenir un crèdit de producció.
Els/les productors/es es comprometen a assistir al programa durant tota la durada.
La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 5 al 7 de març de 2024 a Bordeus (França).
Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d'animació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 55 projectes europeus que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren cinc títols amb participació catalana:
'Buffalo Kids', de Juan Jesus García Galocha i Pedro Solís García, amb Jordi Gasull (4 Cats Pictures) a la producció.
'Moss', de Judith Colell, amb Jordi B. Oliva (Imagic TV) a la producció.
A més, també es presentarà el projecte Agent 203, de Damjan Mitrevski i Jo Daris, una coproducció entre Alemanya i la catalana Mr. Miyagi Films; i el projecte Picasso in Royan, de Benoît Laure, una coproducció entre França i la catalanaImagic TV.
Entre la selecció també figuren dos projectes de la resta de l'Estat espanyol:
El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, en funció del seu rendiment al mercat, per a la reinversió en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules europees no nacionals recents.
Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.
Sol·licitants elegibles
Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:
Ser el titular dels drets de distribució a sales de la pel·lícula al país interessat.
Dur a terme la distribució a sales de la pel·lícula al país interessat (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la distribució i la campanya de promoció de la pel·lícula).
Pagar directament els costos de distribució associats.
Estar registrat i comptar amb operacions prèvies de distribució a sales al país interessat.
En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a elegible l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.
Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.
Projectes elegibles
L'ajuda funciona en dues fases:
1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert com a molt aviat el 2020.
Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.
El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.
El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2022 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)
El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.
Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d'eficiència, s'han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.
El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemboquen
saran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).
2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.
El fons potencial generat d'aquesta manera per cada empresa s'ha de reinvertir en:
Coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Només seran elegibles les inversions del distribuïdor que s'estableixin en un contracte de coproducció signat amb el productor i/o coproductor de la pel·lícula.
Adquisició de drets de distribució (p.ex. mínims garantits per a pel·lícules europees no nacionals elegibles). Només s'acceptaran els mínims garantits establerts al contracte de distribució signat entre el productor o l'agent de vendes de la pel·lícula durant el període d'elegibilitat del Grant Agreement. En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import del mínim garantit estigui definit, l'Agència només cofinançarà el mínim garantit per al territori del distribuïdor interessat. En cas d'adquisició per a diversos territoris, per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la garantia mínima subvencionable es reduirà en funció de les accions per territori estipulat de l'acord de distribució.
Llançament de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals. Reserva i facturació.
Llançament en línia de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb el llançament en línia. Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals.
Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 5 de desembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 25 d'abril de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: maig - setembre de 2024
Informació als sol·licitants: octubre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula només serà acceptat si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2020. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i haver estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2023 i el 31 de desembre del 2023.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2020 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2023 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2023, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2023 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables: La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Euroba Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà de 24 mesos.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 5 de desembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 20 de juny de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: juliol-octubre de 2024
Informació als sol·licitants: desembre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: març de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
L'objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres amb un fort potencial d'audiència internacional.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.
El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2017 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a, almenys, tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.
El coordinador haurà de provar el següent:
Que va ser l'única empresa de producció; o
Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o el productor delegat; o
Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.
Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat per al finançament.
Projectes elegibles
Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:
Llargmetratge de ficció, pel·lícula d'animació i documental creatiu amb una durada mínima de 60 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a cinemes.
Ficció (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 90 minuts, animació (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 24 minuts i documentalcreatiu (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a televisióo explotació en plataformes digitals.
Ficció interactiva, no lineal, animació o documental creatiu (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.
Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.
El projecte no ha de tenir previstl'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.
S'hi adjuntarà un contracte degudament datat i signat per l'autor (s). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.
S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
La duradamàxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos.
Finançament
Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.
La subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant (p. ex., per coordinador i soci elegible) és de 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, en què la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros. La subvenció concedida podrà ser inferior a la quantitat sol·licitada.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 05 de desembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 06 de març de 2024 - 17:00:00 CET (Brussel·les)
Període d'avaluació: març-juliol de 2024
Informació als sol·licitants: agost de 2024
Signatura del conveni de subvenció: novembre/desembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
El proper dijous 21 de desembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'La Ermita', de Carlota Pereda, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la quarta d'aquesta segona temporada 2023-2024), per evitar coincidir amb les festes nadalenques, es durà a terme el dijous 21 de desembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula de terror amb suport d'Europa Creativa MEDIA'La Ermita', de Carlota Pereda. Un drama sobrenatural protagonitzat per Belén Rueda i Maia Zaitegi, estrenat mundialment a la darrera edició del Festival de Sitges.
Es tracta del segon llargametratge de Pereda, després de l'èxit internacional de la seva òpera prima 'Cerdita', també amb ajut MEDIA.
Sinopsi
L'Emma vol aprendre a comunicar-se amb l'esperit d'una nena que fa segles que està atrapada a l'ermita del seu poble. Intenta convèncer la Carol, una incrèdula i falsa mèdium, perquè li ensenyi a parlar amb fantasmes. La seva ajuda serà l'únic camí per continuar unida a la seva mare malalta quan mori. Si la Carol no la protegeix, la vida de l'Emma correrà perill.
https://www.youtube.com/embed/Og46pvJSEFc
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
La 36a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 9 de desembre a Berlín (Alemanya). Entre les pel·lícules guardonades figuren 6 films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 13 Premis.
La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la DistribucióANATOMY OF A FALL (ANATOMIE D’UNE CHUTE), de Justine Triet (França), que comptava amb 6 nominacions i va obtenir 6 premis:
Millor Pel·lícula
Millor Direcció Europea (Justine Triet)
Millor Actriu Europea (Sandra Hüller)
Millor Guió Europeu (Justine Triet, Arthur Harari)
Millor Muntatge Europeu (Laurent Sénéchal)
European University Film Award
THE PROMISED LAND (BASTARDEN), de Nikolaj Arcel (Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament, va obtenir 3 premis:
Millor Actor europeu (Mads Mikkelsen)
Millor Cinematografia Europea (Rasmus Videbæk)
Millor Disseny de vestuari europeu (Kicki Ilander)
LA CHIMERA, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa, França). Suport MEDIA a la Distribució. Comptava amb 2 Nominacions, i va aconseguir 1 Premi:
Millor Disseny de producció europeu (Emita Frigato)
CLUB ZERO, de Jessica Hausner (Àustria, UK, Alemanya, França, Dinamarca). 1 Nominació, 1 Premi:
Millor Banda Sonora Original Europea (Markus Binder)
ROBOT DREAMS, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al Desenvolupament i a la Distribució:
Millor llargmetratge d'animació europeu
SMOKE SAUNA SISTERHOOD (SAVVUSANNA SÕSARAD), d'Anna Hints (Estònia, França, Islàndia). Suport MEDIA a la Distribució:
Premi a Millor Documental Europeu.
Cal destacar també que la cineasta catalana Isabel Coixet va rebre el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' per la seva "impressionant contribució al món del cinema".
El film de producció catalanaamb suport MEDIA al Desenvolupament 'Upon Entry', dirigit per Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, compta amb 3 nominacions (millor òpera prima, millor primer guió i millor muntatge) als Film Independent Spirit Awards del Estats Units, la gala de lliurament de premis dels quals es durà a terme el proper 25 de febrer de 2024 a Santa Mònica (Califòrnia).
Recordem que la pel·lícula ha estat també recentment nominada als Premis Gaudí (cinc nominacions que inclouen millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció novella, millor guió original, millor protagonista femenina i millor protagonista masculí), als Premis Goya (tres candidatures que inclouen millor direcció novell, millor actor protagonista i millor guió original), als Premis Forqué (dues candidatures que inclouen millor llargmetratge de ficció i millor interpretació masculina), i als Premis Feroz (tres candidatures que inclouen millor pel·lícula dramàtica, millor actor protagonista d'una pel·lícula i millor guíó d'una pel·lícula), entre altres.
Guionista i director, el seu cinema conté sempre elements de denúncia carregats d’actualitat urgent, des dels desnonaments, fins a la corrupció política o el sotmetiment de la natura a les aberracions dels humans.
Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Rodrigo Sorogoyen va compartir amb nosaltres el punt de partida dels seus projectes.
La propera edició de Series Mania Forum es durà a terme a Lille (França) del 19 al 21 de març de 2024. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Standsa través de l'enllaçsegüent. Les places són limitades!
SERIES MANIA és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries i ple d'oportunitats perquè els professionals de l'audiovisual intercanviïn idees, assisteixin a taules de discussió i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del festival internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.
Els serveis que ofereix MEDIA Stand són els següents:
Descompte en les acreditacions - 110 EUR (IVA inclòs) per persona/organització i 368 EUR (IVA inclòs) per a una segona persona de la mateixa organització
Àrees de reunió dedicades
Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA
Servei de benvinguda i missatgeria
Cafeteria amb aperitius i happy hours
Instal·lacions d'emmagatzematge
Elegibilitat:
L'acreditació està oberta a productors/es o distribuïdors/es europeus/es i independents establerts/es a Europa i que ofereixin contingut europeu. Durant el procés de registre, se sol·licitarà informació sobre el compliment d'aquest i d'altres criteris.
Formulari d'inscripció amb MEDIA Stands des d'aquest enllaç.
El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2023 de suport a coproduccions de llargmetratges. S'han seleccionat 29 llargmetratges, inclosos 7 documentals i 3 animacions, per un import total de 8.130.000 euros.
Entre els beneficiaris figuren tres projectes amb participació catalana: el projecte d'animació 'La llum de l'Aisha', dirigit per Shadi Adib i produït per Mago Production i Filmax(en coproducció amb Alemanya), que rebrà 450.000 €; 'From Dawn to Dawn', de Xisi Sofia Ye Chen, produït per LaCima i The South Project (en coproducció amb França), que mescla el documental i la ficció i rebrà 80.000€; i el documental 'Like Any Other Mortal', de Maria Molina Peiró (Països Baixos, Espanya), que en rebrà 50.000.
A més, dos projectes més compten amb participació espanyola: 'El Cautivo', d'Alejandro Amenábar (Espanya, Itàlia), que en rebrà 500.000 € ; i 'The Mysterious Gaze of the Flamingo', del xilè Diego Céspedes.
Dels 29 projectes de coproducció seleccionats, 14 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 46,90% del finançament total concedit.
Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta tercera convocatòria de 2023 són:
Eureka Series Spring 2024, el programa intensiu formació per a guionistesemergents de Series Mania Institute, es durà a terme durant 10 setmanes, de març a maig de 2024 a Lille (França), en anglès. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 12 de desembre.
Els primers dies d'aquesta formació, els participants són dividits en grups. Cada grup desenvoluparà un concepte de sèrie original a una sala de guionistes.
Dotze professionals emergents europeus seleccionats integren així aquest taller que es divideix en tres parts:
Part I: Presencial
Les primeres quatre setmanes de seminari introductori sobre dramatúrgia en sèries. Els participants assisteixen a conferències, classes magistrals i tallers per desenvolupar conceptes originals de sèries en petits grups.
Part II: Remot
Durant dues setmanes, els i les participants assisteixen a sessions en línia que inclouen tutoria, casos d'estudi i treball als projectes grupals de sèries.
Part III: Presencial
Els i les participants tornaran a Lille durant quatre setmanes per participar a conferències, classes magistrals i tallers sobre els seus respectius conceptes grupals.
Durant els darrers dies d'Eureka Series, els i les guionistes emergents participen a una residència final per aprendre a presentar els conceptes de la seva sèrie, finalitzar les presentacions i concentrar-se en un ambient tranquil i agradable.
La capacitació culmina amb una presentació final, durant la qual un panel professional avalua el desenvolupament i el to dels conceptes originals de la sèrie.
Qui hi pot participar?
El programa s'adreça a guionistes emergents, amb un fort interès professional per l'escriptura de sèries. Inclou antics alumnes d'escoles europees de cinema i televisió.
Els i les sol·licitants seleccionats/des hauran d'haver escrit ja un guió (sèrie de televisió o sèrie de ficció en línia, curtmetratge o llargmetratge), independentment que hagi estat produït o no.
Anàlisi de la dramatúrgia d'una sèrie de televisió europea (màxim una pàgina)
Còpia del teu DNI o passaport, i una foto retrat.
Pas 2: Per als preseleccionats/des, pujar un breu vídeo de presentació a la comunitat privada d'Eureka Series (els detalls s'enviaran als sol·licitants preseleccionats juntament amb els resultats).
Pas 3: Entrevista en línia amb el comitè de selecció.
El proper 22 de desembre de 2023 es comunicaran els resultats de la preselecció.
Tarifa de participació: 3.500 euros per participant (impostos inclosos).
Sèries Mania Institute insta tots els candidats a anticipar costos addicionals que no estan inclosos a les taxes de matrícula:
Viatjar cap a i des de Lille.
Allotjament a Lille (es proporcionarà a tots els participants una llista d'opcions locals).
La 4a edició del D'A FILM LAB BARCELONA, que es durà a terme del 5 al 8 de abril de 2024, en el marc del D'A - FESTIVAL DE CINEMA DE BARCELONA, ha obert el termini d'inscripcions per a dues convocatòries de projectes: Final Cut i Producció Emergent. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 22 de desembre.
El D’A Film Lab Barcelona | FINAL CUT és un programa d'impuls al nou talent cinematogràfic que té per objecte facilitar la finalització de llargmetratges en fase de postproducció i afavorir-ne la circulació internacional.
Sis pel·lícules inacabades se seleccionaran per presentar el projecte, rebran assessorament específic per part de professionals de la indústria i un jurat atorgarà un premi de 20.000 euros a la millor pel·lícula de les sis participants.
A la convocatòria poden presentar-se llargmetratges, tant de ficció com de no ficció, en fase de postproducció. El projecte en qüestió ha de ser el primer, segon o tercer llargmetratge del director/a. La nacionalitat del director/a ha de ser espanyola, així com d'una de les empreses productores, sigui la principal o dins d'una estructura de coproducció internacional.
El D’A Film Lab Barcelona | PRODUCCIÓ EMERGENT és un programa d'impuls a productores emergents amb l'objectiu d'oferir-los eines de capacitació i d'afavorir-ne la circulació internacional.
En col·laboració amb l'associació Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i l’ECAM (Escuela de Cinematografia y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid), deu pel·lícules en fase de desenvolupament se seleccionaran per presentar el projecte i rebre un assessorament específic per part de professionals de la indústria audiovisual.
A la convocatòria poden presentar-se llargmetratges, tant de ficció com de no ficció, en fase de desenvolupament. El projecte en qüestió ha de ser el primer, segon o tercer llargmetratge del director/a. La nacionalitat del director/a ha de ser espanyola, així com d'una de les empreses productores, sigui la principal o dins d'una estructura de coproducció internacional.
La tercera edició de CartoonNext, de CARTOON, es durà a terme del 9 a l'11 d'abril del 2024 a Marsella (França). La data límit per insciure-hi projectes d'animació en desenvolupament per a marca cross-media o multiplataforma és el 31 de gener de 2024.
CartoonNext ofereix 3 dies dedicats a l'evolució de les indústries creatives i digitals.
El focus principal se centrarà en les conferències de professionals experimentats que aporten la seva visió sobre el futur del vostre negoci, el vostre ofici i el vostre dia a dia.
A més, productors/es vinguts d'arreu d'Europa presentaran projectes innovadorsseleccionats, tot mostrant la seva estratègia multiplataforma i rebent un feedback directe i reflexiu d'experts internacionals en animació amb diferents antecedents.
Presentar un projecte a CartoonNext donarà als productors/es les claus i els consells per transformar el seu projecte d'animació en una IP realment reeixida.
Un panel d'experts digitals donarà suport als productors de cara al pitch, i després proporcionarà feedback en directe després del pitch, que els permetrà desenvolupar o reajustar els aspectes creatius o més estructurals, com el model de negoci del seu projecte multiplataforma.
L'esdeveniment concentra al voltant de 250 participants de 20 països a la ciutat de Marsella (França), un seminari amb pitch dedicat a les noves oportunitats d'innovacions tecnològiques, els nous modes de consum de continguts i els nous formats audiovisuals.
Quines activitats s'hi fan?
12 conferències magistrals d'experts.
Sessions de pitch que es duen a terme de la següent manera: 17 minuts per presentar el concepte central i com es desenvoluparà el projecte perquè funcioni en plataformes (mínim dues plataformes, que no siguin televisió o estrena a sales). 17 minuts perquè un panel d'experts internacionals brindi comentaris sobre el projecte, el seu potencial i la seva estratègia multiplataforma. A més, donaran consells útils per tirar endavant el projecte. 6 minuts "dins/fora" (per poder preparar el següent pitch).
Qui assisteix a Cartoon Next?
Distribuïdors/es, agents de vendes internacionals, inversors, productors, directors, streamers, empreses de videojocs o premsa, entre d'altres.
Qui hi pot participar?
Productors/es europeus/es que desenvolupin un projecte d'animació per a una marca cross-media i multiplataforma.
Creadors/es europeus/es i titulars d'una propietat intel·lectual que vulguin fer servir l'animació per desenvolupar un projecte cross-media.
Es requereix anglès fluid per a la participació i el pitch.
Com participar-hi?
Has d'enviar el teu projecte a través d'aquest enllaç i seguir els passos següents:
PAS 1: Preparar la informació del projecte.
Sinopsi (700 caràcters) per publicar a l'app de CARTOON.
Arxiu PDF amb:
Fitxa del projecte.
Resum: títol, productors/es, creatius i talents clau, target i format.
Concepte i nota d'intenció: Explicar què és el projecte (esmentar breument l'origen), per què es presenta Cartoon Next i quin desenvolupament esperes (màxim dues pàgines).
Fotos del projecte i elements gràfics (mostra el més atractiu!).
Argument (descripció extensa de la història).
Descripció dels personatges.
Descripció dels ambients.
Descripció de la funcionalitat.
Descripció del game play (si cal).
Descripció dels patrons del game play (si cal).
Descripció de l'estat del projecte.
Informació addicional: pla de distribució i màrqueting, pla de finançament.
Detallar el contingut o la plataforma que desenvoluparàs.
Cal tenir en compte que, per obtenir consells clars i útils per part del panel d'experts, caldrà de ser tan precís com sigui possible. Tota la informació sol·licitada s'ha de presentar en anglès.
Series Mania Forum, la secció d'indústria del Festival Series Mania, té oberta la convocatòria de les Co-Pro Pitching Sessions 2024, destinades a productores amb projectes de sèrie de televisió en desenvolupament o en fase de creació. La data límit de sol·licitud és el 30 de novembre de 2023.
Se seleccionen al voltant de 15 projectes de sèries de televisió a la recerca de finançament internacional i els seus productors/es són convidats a Lille (França) per presentar a pitch la seva sèrie davant una audiència de professionals clau en la presa de decisions de la indústria (responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, distribuïdors, finançadors i altres productors). Per a l'edició del 2023 l'organització va rebre més de 450 sol·licituds de 66 països.
S'atorga un premi de 50.000 euros al millor projecte (seleccionat per un jurat professional).
Les sessions de pitching continuen amb reunions individuals amb els responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, amb distribuïdors/es, amb productors/es i amb fons privats o públics.
Qui s'hi pot presentar?
Qualsevol productor/a o distribuïdor/a amb una sèrie de ficció que cerqui finançament internacional i socis de coproducció. La mateixa empresa pot presentar fins a dos projectes.
Quins projectes són elegibles?
Els projectes han de ser sèries de ficció i el format de les sèries ha de ser d'un mínim de tres episodis. La durada de cada episodi ha de ser com a mínim de 26 minuts.
Els projectes seleccionats per un altre mercat o festival no són elegibles.
Tarifa de participació:
La presentació de projectes és gratuïta.
Documentació necessària:
Cal presentar el projecte a través del formulari de registre. Dins del formulari, s'hauran de pujar els documents següents:
Un document de presentació (màxim 10 pàgines) seguint la plantilla proporcionada per Series Mania. Aquest document ha d'incloure els elements següents: logline, sinopsi, presentació dels personatges i arcs narratius, breu sinopsi episòdica (si està disponible), presentació del món i to de la sèrie, nota de l'autor i productor i un pla de finançament global (darrera pàgina de la plantilla proporcionada per Series Mania). Si us plau utilitza el següent format: A4, Calibri, 12 pt, interlineat 1.15, marges de mínim 2 cm per cada costat.
Filmografies i biografies de l'equip creatiu.
Si està disponible:
Imatges / moodboard / visuals / il·lustracions del projecte.
Carta d'interès o contracte de desenvolupament amb el difusor (si escau).
Les sol·licituds només es podran presentar en anglès. Per això, tot el material proporcionat ha de poder ser llegit pel comitè de selecció. Les inscripcions incompletes no es tindran en compte.
Green Film Lab de TorinoFilmLab ha obert el període d'inscripció per al seu proper workshop a Atenes (Grècia), que es durà a terme del 5 al 8 de març de 2024. La data límit per inscriure-s'hi és el 9 de gener de 2024
L'objectiu de Green Film Lab, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és crear consciència sobre la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica. El curs promou pràctiques ambientalment sostenibles a la producció cinematogràfica i brinda als professionals del cinema una nova perspectiva sobre com aplicar un protocol ecològic i aconseguir la certificació verda.
Green Film Lab s'adreça a professionals de la indústria del cinema i les sèries, així com a consultors de sostenibilitat. La nova edició es durà a terme a Atenes (Grècia) en col·laboració amb Greek Film Centre i amb Hellenic Film Commission.
Qui s'hi pot presentar?
Professionals de la indústria del cinema i de les sèries involucrats en les etapes de preproducció i producció, interessats en adquirir i millorar les seves habilitats en pràctiques sostenibles al set.
El taller és obert a productors o altres professionals de l'equip de producció (line producer, cap de producció o productor delegat), caps de departament, guionistes, directors, amb projecte (equip de dos) o sense projecte.
Professionals amb, almenys, dos anys d'experiència en el camp de la gestió mediambiental interessats a aprendre com es realitza una producció audiovisual o com aplicar les seves habilitats al context audiovisual i que vulguin construir una xarxa professional a la indústria del cinema i les sèries.
Delegats de fons de finançament, Film Commissions o institucions cinematogràfiques interessats en saber més sobre sostenibilitat al set de rodatge.
Quota de participació: 300 euros (+ IVA, si escau) per persona.
La formació i els àpats estan inclosos durant el taller. Els participants hauran de cobrir les despeses de viatge i allotjament.
Calendari:
5 de març del 2024: Aperitiu de benvinguda.
6 i 7 de març del 2024: De 9h a 18.30h amb un sopar de networking d'acompanyament.
8 de març del 2024: De 9h a 15h amb un dinar de tancament.
L'horari podria variar.
Com presentar-s'hi:
Professionals que sol·liciten participar-hi amb projecte (equip de dues persones):
Els següents materials sol·licitats s'hauran d'enviar conjuntament en un únic PDF (10 MB màxim), mida 12 de font, interlineat 1,5 i tot en anglès:
Biografia professional. Màxim una pàgina per cada participant.
Carta de motivació (especificant accions prèvies en sostenibilitat, si n'hi hagués). Màxim una pàgina per cada participant.
Dades dels sol·licitants i del projecte (per a comunicació).
Imatge d'alta resolució (1MB aprox.) per cada participant.
Pressupost detallat (euros). Indicat únicament per al procés de selecció.
Pla de finançament. Indicat únicament per al procés de selecció.
Detalls confirmats de l'equip.
Desenvolupament detallat i calendari de producció i rodatge.
Sinopsi (màxim una pàgina).
Tractament. Màxim 15 pàgines en anglès (o document anàleg, d'acord amb la tipologia del projecte) a ser inclòs com a darrer element al final del dossier. En cas de selecció, un guió en anglès ha d'estar disponible.
Professionals que sol·liciten participar-hi sense projecte:
Els següents materials s'hauran d'enviar conjuntament en un únic PDF (10 MB màxim), mida 12 de font, interlineat 1,5 i tot en anglès:
Biografia professional. Màxim una pàgina.
Carta de motivació (especificat accions prèvies en sostenibilitat, si n'hi hagués). Màxim una pàgina per cada participant.
Feu clic al botó Apply Now de la pàgina de Green Film Lab per accedir al formulari de sol·licitud i presentar la vostra candidatura. Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, haureu de crear un compte a la plataforma de TorinoFilmLab.
European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital de pel·lícules europees recents presents a European Film Market, que es durà a terme del 15 al 21 de febrer de 2024.
Qui s'hi pot presentar?
Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema. També han d'estar registrades en línia a l'EFM per garantir l'accés a compradors fora d'Europa.
Què cobreix?
Costos/inversions relatius a la promoció digital, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.
Quines pel·lícules són elegibles?
Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023 o 2024).
Pel·lícules que formin part del mercat.
Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.
Les sol·licituds NO poden incloure pel·lícules acabades que hagin comptat amb el suport de Film Sales Support d'European Film Promotion en un altre mercat mentre encara estaven sense finalitzar.
Import disponible
Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.
Data límit: 22 de gener de 2024.
Consulta'n les bases i presenta la sol·licitudde la teva agència de vendes.
Sunny Side of the Doc organitza la quarta edició de Global Pitch, un esdeveniment en línia de pitching internacional, de dos dies de durada, centrat al voltant de projectes documentals que investiguen i tracten temes d'actualitat. La data límit per inscriure's a aquesta quarta edició, que es durà a terme del 6 al 7 de febrer de 2024, és el 24 de novembre de 2023.
La quarta edició de Global pitch for Global change és una oportunitat única perquè 12 projectes seleccionats arribin a més de 100 decision-makers internacionals (televisions, financers, commissioning editors, productors, etc), a través de presentacions en línia i reunions individuals. El guanyador rebrà 3.000 € i dues acreditacions per #SSD24. L'objectiu del pitching és facilitar les coproduccions internacionals i el finançament de projectes que tracten temes globals.
Sota el títol 'Docs For the Future: Mapping a Sustainable World', al Global Pitch es busquen històries compromeses i atractives, inspiradores, que tractin qüestions i reptes relacionats amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible.
Requisits
S'hi poden presentar projectes de documental en qualsevol format (llargmetratges, curts, one-offs, sèries, etc)
Els projectes han d'estar en fase avançada de desenvolupament
Cal tenir el compromís financer d'un tercer partner (distribuïdor, agent de vendes, plataforma, etc)
Criteris d'avaluació:
Força i originalitat de la història de la narració.
Rellevància i potencial internacional.
Viabilitat financera.
Sense ser un requisit previ, es tindran en compte altres elements com ara una estratègia d'impacte social o la certificació verda.
Si teniu dubtes sobre l'elegibilitat del vostre projecte, si us plau no dubteu a contactar amb l'organització: programming@sunnysideofthedoc.com, abans de presentar la vostra sol·licitud.
La 61a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA als festivals de cinema, es duu a terme del 17 al 25 de novembre de 2023. Entre la seva programació figuren nombrosos títols tambéamb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Per seccions, aquests són els títols amb suport MEDIA que es poden veure en aquesta edició del FICX:
Secció Oficial - Retueyos:
Matronas, de Léa Fehner (França). Suport MEDIA a la distribució.
Day of the Tiger, d'Andrei Tănase (França, Grècia i Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
Sección Oficial - Albar:
Last Summer, de Catherine Breillat (França, Noruega). Suport MEDIA a la distribució.
Blaga's Lessons, de Stephan Komandarev (Alemanya i Bulgària). Suport MEDIA a la distribució.
Enfants Terribles:
Thabo and the Rhino Case, de Mara Eibl-Eibesfeldt (Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
El Pla de Treball de la UE en matèria de Cultura per al període 2023-26, confirma que la cultura exerceix un paper fonamental en la vida de les persones i incrementa la nostra qualitat de vida, a més de facilitar la cohesió social i territorial i fomentar el respecte a la diversitat.
Amb aquesta afirmació com a punt de referència indiscutible, el compromís d'administracions, institucions i agents dels sectors i les indústries culturals d'assegurar l'accés dels joves a la cultura és decisiu per dibuixar un futur més esperançador per a la nostra societat. Per aquesta raó, els plans i programes a l'àmbit europeu, així com el Pla 2023-26 esmentat o el Reglament del Programa Europa Creativa, inclouen el desenvolupament d'audiències joves i l'accés d'aquestes a productes culturals com un dels seus eixos prioritaris.
Però moltes vegades l'oferta que es planteja des d'aquestes administracions, institucions, etc., que han de facilitar aquest accés, no és encertada i està desconnectada de les necessitats i les preferències de les audiències joves.
I és per això que la jornada pretén reflexionar sobre aquestes desconnexions, tot donant veu a projectes impulsats per i per als joves, alguns amb el suport d'Europa Creativa.
La 21a edició del mercat de coproducció Sofia Meetings, que es durà a terme del 20 al 24 de març de 2024 en el marc de la 28a edició del Sofia International Film Festival (13 - 24 març 2024), té oberta la convocatòria per enviar-hi projectes en desenvolupament o work in progress.
Sofia Meetings cerca projectes de primer, segon o tercer llargmetratge de directors o sèries de televisió, que es trobin en etapa de desenvolupament o en work in progress.
S'hi poden inscriure diferents modalitats de projectes:
Feature Films Pitching: Presentació d'un projecte de primer, segon o tercer llargmetratge de ficció d'un/a director/a a la recerca de coproductor, vendes internacionals i distribució.
TV Series Pitching: Presentació de projectes de sèries de televisió que cerquen coproductors.
Works in Progress: Una mostra de pel·lícules en diferents etapes de postproducció per a programadors de festivals, agents comercials, distribuïdors, exhibidors i premsa internacional.
Requisits:
Projectes en desenvolupament:
Logline i sinopsi.
Guió o tractament.
Pla de finançament.
Nota del director/a.
Notes del productor/a.
CV del director/a.
CV del productor/a i/o empresa productora.
Enllaços a pel·lícules anteriors del director/a.
Data límit: 15 de desembre de 2023.
Projectes en work in progress:
La pel·lícula ha d'estar en etapa avançada de producció (només en el cas de documentals), postproducció o acabada.
La pel·lícula ha de tenir més de 60 minuts de durada.
Sofia Meetings també presenta el programa d'indústria amb diversos esdeveniments: Industry Talks, Tallers d'Europa Distribution i d'Europa Cinemas, VR/Transmedia Hub que presenta experiències interactives immersives i ponents clau, panells, presentacions i altres esdeveniments informals.
Més de 700 executius de la indústria: productors/es, distribuïdors/es, representants dels mercats cinematogràfics, empreses de vendes, fons cinematogràfics, compradors de televisió i altres professionals del cinema de diferents parts del món, així com representants dels principals festivals de cinema i directors es reuneixen a Sofia per descobrir nous projectes i pel·lícules.
Aquesta iniciativa pretén apropar Europa als seus ciutadans celebrant la riquesa i la diversitat de la cultura cinematogràfica europea mitjançant projeccions gratuïtes arreu del continent.
En aquesta edició participaran 85 cinemes de la xarxa d'Europa Cinemas. Cada cinema ha seleccionat una pel·lícula europea en funció dels interessos del seu públic, per oferir una experiència cinematogràfica a mida. Aquesta edició continua amb la novetat introduïda l'any passat, que és la possibilitat que els cinemes seleccionin pel·lícules familiars per atreure el públic jove a la iniciativa, així com pel·lícules clàssiques per connectar els ciutadans amb el nostre patrimoni cultural cinematogràfic compartit.
Per proposar una experiència àmplia més enllà de les projeccions, la majoria de cinemes organitzaran activitats complementàries com ara presentacions, sessions de preguntes i respostes amb directors/es, actors i actrius o altres membres de l'equip de filmació i debats atractius. Aquestes activitats tenen com a objectiu oferir al públic l'oportunitat de parlar de les pel·lícules amb altres entusiastes.
El Cinema Rambla de l'Art de Cambrils participarà en aquesta sisena edició de la European Cinema Night, amb la projecció gratuïta de la pel·lícula francesa 'Anatomía de una caída', de Justine Triet, que compta amb suport MEDIA a la Distribució. Properament es diposarà de més informació sobre l'activitat complementària.
Podeu informar-vos de totes les projeccions al mapa disponible a l'enllaç següent, que s'anirà actualitzant regularment a mesura que els cinemes confirmin la seva participació.
La Nit Europea del Cinema continua creixent...
Aquesta iniciativa arribarà a més de 10.000 espectadors de nombroses ciutats d'Europa, tot connectant el públic al voltant d'una identitat europea compartida basada en la diversitat. Aquesta iniciativa ha crescut considerablement al llarg dels anys.
La primera edició del 2018 va comptar amb 34 cinemes participants; la participació va créixer fins a 54 el 2019 i va augmentar fins a 67 el 2020 i va implicar no menys de 71 sales el 2021. El 2022, 75 cinemes van participar a la iniciativa. Enguany, la xifra puja a 85.
El fòrum de pitching m:brane Forum, dedicat exclusivament a contingut audiovisual per a infants i joves d'entre 3 i 18 anys (documental, interactiu, web, app, llargmetratge per a cinema i televisió o storytelling immersiu 360º), es durà a terme a Malmö (Suècia), del 12 al 14 de març de 2024. La data límit per inscriure-hi projectes és el 7 de desembre de 2023.
Aquest fòrum dona suport als creadors internacionals de contingut intel·ligent, immersiu, audiovisual, innovador i altament atractiu per a audiències joves que maximitzen les oportunitats internacionals a l'escenari global.
Conferència d'obertura. Casos d'estudi inspiradors, panels dinàmics, presentacions de projectes d'avantguarda, classes magistrals i tallers per als participants. Perquè els participants de m:brane tinguin accés a idees impactants, es desenvolupa la narració i la distribució de contingut d'alt perfil per a l'audiència jove i intel·ligent.
Aquestes reunions estan dissenyades individualment per MatchMaker de m:brane, que ajuda a determinar quines parts són adequades per a cada cas. Els participants dels One-to-One, que inclouen Decision Makers, Pitching Teams i ObserverPLUS, rebran una invitació per enviar les seves sol·licituds de reunió al MatchMaker i seran aparellats en conseqüència abans dels m:brane Forum Days.
Programa de tres passos on els creadors, finançadors, experts i editors desenvoluparan, presentaran i establiran contactes amb l'objectiu de portar grans històries de la vida real per a infants o joves a través de les fronteres a una audiència internacional.
Es tracta de l'únic programa de formació presencial basat en projectes de sèries que s'adreça i n'adapta el contingut als equips creatius de professionals emergents provinents principalment d'Europa Central i Oriental, els Balcans, els països bàltics i l'àrea mediterrània en general.
El curs permetrà fer de les vostres idees de sèrie un projecte comercialitzable i aprendre a millorar el guió mentre descobriu possibles oportunitats de finançament. A MIDPOINT Series Launch són benvinguts tant els projectes de sèries limitades com les sèries de més durada.
Per a equips de guionistes i productors/es (si hi són adjunts, directors/es):
Treballa amb alguns dels creadors europeus i internacionals més establerts i amb professionals disposats a posar les cartes sobre la taula (bones o dolentes).
Aprèn a crear tants models de màrqueting i finançament com calgui.
Explora l'entorn de la indústria de les sèries i la televisió.
Per a equips d'executius de desenvolupament:
Posa a prova les teves habilitats a la pràctica. La formació ofereix l'oportunitat d'observar el procés de plasmar les idees inicials d'una sèrie en guions i aprendre com impulsar i dirigir els equips de projecte cap als millors resultats possibles.
Veu com es desenvolupa el nou drama europeu i forma part d'aquest procés creatiu de primera mà.
Explora el panorama de la indústria de la televisió i les sèries.
Millora les habilitats de comunicació i edició de guions.
Aprèn a fer comentaris constructius.
Millora tot allò que ja saps sobre lideratge.
Aprèn a presentar-te com a executiu de desenvolupament.
Presenta't com el nou editor i consultor de guions de sèries dins d'Industry@Tallinn & Baltic Event.
Quota de participació: 1.800 euros per participant per a tota la formació. La tarifa cobreix la matrícula, el dinar i l'allotjament. Els costos de viatge són coberts pels mateixos participants.
Data límit: 8 de gener de 2024.
Qui s'hi pot presentar?
Equips de projectes – guionista/es, productor-a/s-es, director-a/s-es (si estan a bord).
Aspirants júnior a executius de desenvolupament.
El programa accepta projectes que provenen principalment d'Europa Central i Europa de l'Est amb intenció de coproduir amb aquesta regió o sense.
Requisits de la sol·licitud:
Per presentar-se al taller, si us plau crea un compte al MIDPOINT Visitor Page i segueix les instruccions dins del formulari de sol·licitud.
Els materials de sol·licitud consten de:
Informació bàsica (títol, gènere, format, durada, nombre estimat d'episodis per temporada, nombre estimat de temporades, durada de l'episodi, països de producció, sèries de referència i possible connexió amb un canal de televisió -no és una condició de selecció-).
Logline.
Sinopsi (de tota la sèrie)
Presentació de la sèrie (la principal premissa de la sèrie, l'escenari, les històries i l'estil narratiu).
Descripció de tres/quatre personatges principals.
Declaració de propòsit (rellevància de la sèrie al panorama de les sèries contemporànies, els elements que distingeixen el teu projecte com a sèrie a diferència d'un llargmetratge, i si és una sèrie en curs, quins aspectes de les històries seran irrepetibles, els sol·licitants i la connexió personal amb el projecte).
Mood book (presenta l'enfocament visual – opcional)
Mostra d'escriptura (extracte de 10 pàgines del treball anterior, preferiblement de to semblant al del projecte presentat).
Europa Creativa ha publicat el Monitoring Report 2021-2022, que descriu com el programa ha contribuït a la recuperació post-Covid dels sectors culturals i creatius, incloses les notícies i els mitjans, alhora que els anima a ser més innovadors, més ecològics i inclusius.
L'informe de seguiment d'Europa Creativa 2021-2022 presenta els resultats de la tasca d'Europa Creativa a través de dades fàcils d'entendre, estudis de casos i cites per mostrar com funciona el programa en benefici dels sectors culturals i creatius i, en definitiva, per a tots els europeus.
Adaptació a reptes intensos
Els primers anys d'implementació del programa plurianual d'Europa Creativa (2021-2027) van ser intensos amb dos reptes immediats principals per abordar que van afectar els sectors culturals i creatius a Europa: la pandèmia de la COVID-19 i la guerra d'agressió russa a Ucraïna.
El programa s'ha adaptat, tot oferint nous programes de suport que ofereixen més oportunitats als artistes, professionals i organitzacions (la majoria són micro o petites organitzacions) per crear, cooperar, innovar i desenvolupar la seva carrera artística i internacional. Els primers resultats mostren la rellevància i l'impacte d'aquest suport per als professionals creatius i les empreses audiovisuals.
El nou programa Europa Creativa es va beneficiar d'un augment pressupostari del 67%, passant dels 1.460 milions d'euros per al període 2014-2020 a 2.440 milions d'euros per al 2021-2027. Un terç d'aquesta suma es va pressupostar per al període 2021-2022 per fer front als reptes que va crear la pandèmia de la COVID-19.
Cultura
El capítol de l'informe dedicat a l'eix de Cultura inclou:
l'escala de les col·laboracions i el nombre d'organitzacions que hi participen amb el suport d'Europa Creativa
Suport d'Europa creativa a la diversitat lingüística i cultural europea
els premis i guardons atorgats a obres i projectes reconeguts d'alta qualitat
el suport a la mobilitat d'artistes i professionals de la cultura
També presenta com les polítiques culturals més àmplies s'entrellacen en la implementació del programa, així com la forma en què la vessant de la cultura aborda les necessitats de determinats sectors específicament.
MEDIA
El capítol dedicat a la branca MEDIA inclou:
nominacions i premis atorgats a obres i videojocs amb suport de MEDIA;
projectes innovadors que aprofiten el potencial de les dades i les tecnologies de realitat estesa per crear contingut i atraure audiències
públic que assisteix a festivals o mira pel·lícules als cinemes amb el suport de MEDIA.
Cross-Sectorial
El capítol dedicat a la vessant intersectorial ofereix una visió sobre:
La European Film Academy ha anunciat que atorgarà el Premi 'European Achievement in World Cinema Award' a la cineasta catalana Isabel Coixet, per la seva impressionant contribució al món del cinema.
Nascuda a Barcelona, Isabel Coixet va començar a filmar de petita amb una càmera de 8 mm i va començar a treballar en publicitat als 19 anys.
De seguida, el seu primer llargmetratge 'Demasiado viejo para morir joven', l'any 1989, sobre dos amics que s'espavilen amb feines a Barcelona, li va suposar aconseguir una primera nominació a la millor direcció novella als premis Goya.
L'any 1996, va viatjar als Estats Units i va rodar 'Cosas que nunca te dije', amb Andrew McCarthy i Lili Taylor. La pel·lícula es va estrenar a la Berlinalei va guanyar el Silver Alexander Award al Thessaloniki International Film Festival.
L'any 2000 va fundar Miss Wasabi Films, que també ha produït videoclips i documentals destacats.
Va continuar treballant amb actors d'ambdós costats de l'Atlàntic i va tenir el seu avenç internacional el 2003 amb 'Mi vida sin mí', protagonitzada per Sarah Polley, Scott Speedman i Mark Ruffalo. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, explica la història d'una jove que s'enfronta a una malaltia terminal i la manera com intenta treure el màxim profit de la vida que li queda.
La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale on va guanyar el Premi del Gremi de Cinemas Arthouse Alemanys i va continuar amb nominacions als European Film Awards i als premis danesosRobert, i va guanyar dos Goya, al millor guió adaptat i a la millor cançó original. La pel·lícula va realitzar una gira de festivals internacionals que inclouen Karlovy Vary, Telluride, Toronto i BFI London, i posteriorment es va estrenar arreu del món.
'La vida secreta de las palabras', amb Sarah Polley i Tim Robbins, es va estrenar l'any 2005 a Venècia, on va rebre el premi Lina Mangiacapre. Explica la història d'una misteriosa dona que cuida un home en una plataforma petroliera que ha quedat temporalment cec. La pel·lícula, que també compta amb suport MEDIA, va aconseguir una nominació per a Sarah Polley als Premis del Cinema Europeu i va guanyar tres premis Goya: millor pel·lícula, millor guió original i millor direcció.
Va tornar a Berlín amb 'Elegy', protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley (2008); amb 'Nadie quiere la noche', amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi en un paisatge glacial hostil del nord remot (2015); i amb 'Elisa & Marcela', sobre una dona que va assumir la identitat d'un home per poder casar-se amb la seva amant (2019). Les dues últimes compten també amb suport MEDIA.
L'any 2009, 'Mapa de los sonidos de Tokyo', un thriller dramàtic centrat en un empleat del mercat de peix que fa d'assassí a sou, va competir a Cannes.
Els altres premis Goya van seguir el 2011 per 'Listening to the Judge' (Millor documental) i el 2018 per 'La Librería', amb Emily Mortimer i Bill Nighy (Millor pel·lícula i millor director).
Un altre documental, 'El sostre groc' (2022) sobre un grup d'estudiants que presenta una denúncia d'abús sexual, es va estrenar a Sant Sebastián i va guanyar el premi Gaudí al millor documental. Gràcies a la investigació de la pel·lícula, la fiscalia va tornar a obrir el cas d'abús sexual a l'Escola de Teatre de Lleida.
I enguany, el seu llargmetratge 'Un amor' es va estrenar de nou a Sant Sebastián, on va guanyar el Premi Feroz Zinemaldia.
Al llarg de la seva trajectòria, Isabel Coixet, tant a les seves pel·lícules, com als seus escrits i al seu compromís polític, sempre ha defensat les seves creences i valors, i ha donat veu als seus protagonistes. El 2015 va rebre el premi reconegut de l'Ordre de Chevalier des arts et des lettres francesa i el 2020, el Premi Nacional de Cinema, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports. Isabel Coixet és la dona que més premis Goya ha guanyat (un total de nou). També és la presidenta d'honor de la Xarxa Audiovisual Europea de Dones EWA.
Isabel Coixet serà convidada d'honor a la 36a cerimònia dels Premis del Cinema Europeu el 9 de desembre a Berlín, on se li atorgarà el Premi.
Les tres pel·lícules candidates a vèncer aquest guardó per a films destinats a audiències joves són:
El documental alemany One in a Million, de Joya Thome sobre dues noies adolescents, separades per continents, que troben una connexió especial a través dels dispositius.
La comèdia dramàtica britànica Scrapper, de Charlotte Regan, que compta entre el repartiment amb Harris Dickinson ('El Triángulo de la Tristeza').
I, finalment, la cinta suïssa Longing for the World, de Jenna Hasse; una coproducció amb França i Portugal sobre l'adolescència i l'amistat, per a la qual l'agència de vendes internacionals madrilenya Latido Films té els drets.
Recordem que un dels moments forts de l'actual Month of European Film va ser el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove, del 4 al 5 de noviembre, en el qual es va posar en marxa el European Film Club i es van donar a conèixer les tres pel·lícules nominades a l'anual Young Audience Award).
El proper 9 de desembre de 2023, a la cerimònia de lliurament dels European Films Awards a Berlín, es coneixerà la vencedora d'aquest premi.
Més informació i altres categories dels European Film Awards des d'aquest enllaç.
El proper dijous 30 de novembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la tercera d'aquesta segona temporada 2023-2024) es durà a terme el dijous 30 de novembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula d'animació amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Dispararon al pianista', de Fernando Trueba i Javier Mariscal, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián i a l'International Toronto Film Festival.
Comptarem amb la presència del cineasta i animador Juan Carlos Concha, director tècnic de la pel·lícula, que presentarà el film abans de la projecció.
Sinopsi
Un periodista musical de Nova York comença una investigació trepidant darrere de la misteriosa desaparició del pianista brasiler Tenorio Jr, habitual de Vinicius de Moraes, entre d'altres.
https://www.youtube.com/embed/fO8-7P50qK0
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Considerat un dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat, Olivier Assayas, guionista, director i crític de cinema, ha competit en 9 ocasions al Festival de Cannes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució. També es va endur el Premi de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’, que també compta amb suport MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Olivier Assayas va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de connectar amb les audiències joves i la seva visió sobre el cinema independent com a poesia i art, no com a contingut: “Personalment, el que m’interessa de les pel·lícules és l’art, i això no és creat per la Intel·ligència Artificial. L’art és el contrari del contingut. L’art és un repte.”
Aquests ajuts tenen com a objectiu principal promoure un sector musical més divers i sostenible a través de finançament destinat a respondre algunes de les necessitats específiques de l'ecosistema europeu de la música.
LIVEMX comptarà amb tres convocatòries entre el 2023 i el 2024 (novembre 2023, maig 2024 i novembre 2024).
A continuació, presentem les característiques principals de la primera convocatòria actualment oberta i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 6 de gener de 2024.
Les propostes a presentar a aquesta convocatòria han de complir els requisits següents:
PRIORITATS
Els projectes s'han d'adreçar a una de les prioritats següents:
Exportació de la música
Sales de música en directe
Circulació digital i participació
1. EXPORTACIÓ DE LA MÚSICA
Els projectes que s'adrecin a aquesta prioritat han d'abordar, almenys, un dels tres reptes esmentats a sota, i han de proposar solucions potencials a través d'enfocaments pilot, tot aportant competències, formació, know how i tot creant nova informació o coneixement accessible perquè artistes i professionals europeus puguin beneficiar-se de la seva capacitat d'exportació.
1.1. Desenvolupament de l'exportació musical a través de la cocreació.
El repte és dissenyar enfocaments eficients i efectius per a la cocreació transnacional i el desenvolupament d'oportunitats de negoci accessibles per a artistes, productors/es i professionals dels països participants al Programa.
1.2. Promoció de nous artistes a l'estranger de manera innovadora.
El repte és proposar maneres noves i innovadores al voltant de pràctiques habituals i estandarditzades per a la promoció d'artistes i el seu repertori fora del seu país d'origen, així com crear i desenvolupar nous públics a l'estranger i transformar oients passius en seguidors actius /es, compradors/es d'entrades i fins i tot superfans.
1.3. Desenvolupament de xarxes professionals i coneixement de nous mercats.
El repte és aportar artistes i professionals, sense tenir en compte la seva trajectòria i país d'origen (sempre que estigui establert/a en un país participant d'Europa Creativa), oportunitats professionals i informació inclusiva, accessible i rellevant sobre els mercats identificats, sensibles al seu nivell dexperiència, i xarxes locals, regionals i segons gèneres.
2. SALES DE MÚSICA EN DIRECTE
Els projectes que s'adrecin a aquesta prioritat han d'abordar, almenys, un dels tres reptes esmentats a sota. Els beneficiaris directes dels projectes han de ser sales o associacions de la música en directe establertes a països participants d'Europa Creativa. Els projectes han d'aportar estratègies metodologies i accions perquè les sales de concerts puguin anticipar-se i planificar el futur en l'àmbit de la circulació d'artistes, solucions ecològiques i desenvolupament de públics.
2.1. Desenvolupar la circulació d'artistes a Europa.
El repte és estimular la circulació europea d'artistes, el desenvolupament de les seves carreres i la diversitat artística, i/o aportar solucions per a les sales de concerts amb l'objectiu de compensar part del risc financer que afronten quan programen artistes menys coneguts/des. Això es pot afrontar a través de la cooperació i estratègies col·laboratives de booking o desenvolupant noves estructures per assegurar un retorn de la inversió cap a les organitzacions de base.
2.2. Desenvolupar solucions ecològiques per al sector de la música en directe.
El repte és crear incentius, difondre eines i/o alinear estratègies a través de diferents països europeus per reduir l'empremta de carboni de les sales de concerts i l'impacte al medi ambient, tot esdevenint més viable a l'àmbit social i econòmic.
2.3. Desenvolupar noves estratègies de públics.
El repte és donar suport a iniciatives per crear comunitats, programes de desenvolupament d'audiències, i projectes que atreguin nous segments de públic a través d'activitats d'aprenentatge mutu i estratègies conjuntes.
Per complir les prioritats de LIVEMX, els projectes que es presentin a aquesta categoria han d'integrar almenys un dels aspectes següents:
Reforçar els recursos humans i millorar les condicions de treball a les sales de música en directe.
Els projectes ajudaran les sales a invertir al seu propi equip de treball i/o donar accés a programes de formació adaptats, eines i recursos, possiblement amb el suport d'una consultora externa.
Aportar activitats d'aprenentatge mutu i capacitació entre les sales de música en directe.
Els projectes estimularan l'associació d'agents de la música en directe, tallers conjunts i formació, i/o difondran eines o activitats que siguin accessibles a sales de diferents països, i/o promocionar programes de professionalització on els equips de treball de les sales es trobin i intercanviïn coneixement i iniciatives.
3. CIRCULACIÓ DIGITAL I PARTICIPACIÓ
Els projectes que s'adrecin a aquesta prioritat han de proposar solucions als reptes identificats a les dues anteriors (sales de música en directe i exportació de la música) a través de l'ús de la tecnologia digital i enfocaments relacionats amb ella.
Activitats que poden incloure:
Adaptar, testar i implementar solucions digitals existents al sector musical;
Formar professionals del sector musical europeu en l'ús de solucions digitals per abordar els reptes assenyalats;
Proposar formats per desenvolupar un coneixement millor sobre els reptes específics del sector musical que puguin ser resolts a través d'enfocaments digitals i tecnològics; i/o el desenvolupament conceptual de les solucions esmentades.
QUI POT PARTICIPAR-HI?
Les sol·licituds han de ser presentades per una única organització (mono-beneficiària) que compleixi els requisits següents:
Ser una entitat pública o privada amb personalitat jurídica.
Estar establerta en un dels 27 Estats membres de la Unió Europea o països no pertanyents a la UE que, a la data de publicació de la convocatòria, són part del Programa Europa Creativa.
Estar en funcionament des de com a mínim un any abans de la data de presentació de la sol·licitud.
Tenir una trajectòria demostrable de treball al sector que sigui rellevant en el context de la seva proposta (sales de música en directe, exportació de la música o solucions digitals que puguin ser aplicades al sector musical).
Les persones físiques no són elegibles (amb l'excepció de persones autònomes, en què la companyia no té una personalitat jurídica separada de la persona física).
ACTIVITATS ELEGIBLES
Les activitats elegibles són les esmentades a l'apartat de 'Prioritats'.
Els projectes han de:
Complir els interessos i les prioritats de la UE;
Crear valor afegit europeu, que ha de ser detallat a la sol·licitud, a través de: a) activitats conjuntes o de col·laboració durant la fase principal del projecte, que assegurin que els beneficis, aprenentatges i lliurables clau del projecte seran compartits i difosos àmpliament entre diferents països; b) resultats que seran transferibles o escalables a altres països i futurs implementadors d'altres països participants del Programa, més enllà d'aquells on s'ha desenvolupat o testat la fase principal del projecte.
PRESSUPOST, CATEGORIES I DURADA
Hi ha tres categories de projectes, segons la quantitat d'ajut que se sol·liciti:
Categoria A: 60.000€
Categoria B: 40.000€
Categoria C: 20.000€
El percentatge de finançament és del 100%.
És important recordar dos aspectes a l'hora de dissenyar el teu projecte, el seu pressupost i la seva implementació han de complir les regles següents:
Sense ànim de lucre: si rebeu l'ajuda LIVEMX, no podeu generar benefici amb el projecte.
No doble finançament europeu: només pots rebre un ajut europeu per al projecte.
La durada màxima per projecte és de 12 mesos.
COSTOS ELEGIBLES
Per justificar l'ajut sol·licitat, heu d'aportar l'estimació de costos per a cada partida del pressupost relacionada amb:
Recursos humans
Subcontractació
Viatges i allotjament
Equipaments
Altres necessitats, treballs i serveis
L'estimació de costos ha de ser una aproximació a costos reals raonable/no excessiva, i estar en línia amb les necessitats de les activitats proposades.
CALENDARI
Obertura de la convocatòria: 6 de novembre 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 6 de gener de 2024 (23:59 CETC, hora de Brussel·les)
Avaluació: 9 de gener – 9 de febrer 2024
Informació dels resultats: al voltant del 12 de febrer 2024
Signatura del contracte de subvenció: 1 de març 2024
Començament del projecte: 1 de març – 1 de maig 2024
PROCÉS DE SOL·LICITUD
El formulari de sol·licitud està compost per un sol document que ha d'emplenar i enviar cada participant. En aquest document s'hi ha d'incloure la informació administrativa de cada sol·licitant, la descripció del projecte/acció (alineat amb els criteris d'avaluació), les declaracions formals i el pressupost previst.
La sol·licitud s'ha d'enviar electrònicament a través de l'enllaç a EU Survey abans del 6 de gener del 2024 a les 23:59 h. (hora de Brussel·les).
La subcontractació ha d'estar limitada a una part de les despeses, la que excedeixi el 30% del cost total de projecte ha de ser clarament justificada.
Sol·licitud redactada en anglès.
Respectar el nombre de caràcters indicat a cada secció del formulari de sol·licitud.
Presentada per un/a sol·licitant elegible (veure apartat 1.3. de les bases de la convocatòria)
Abans de començar a escriure la vostra sol·licitud, podeu consultar la plantilla de formulari.
MÉS INFORMACIÓ
Consulteu les bases de la convocatòria i informació addicional a la web del projecte LIVEMX.
SESSIONS INFORMATIVES
LIVEMX té previst dur a terme una sèrie de sessions informatives i de formació per a les organitzacions interessades a enviar una proposta a aquesta convocatòria.
La primera sessió tindrà lloc del 16 de novembre a les 12:00 h, i us hi podeu inscriure a través d'aquest enllaç.
L'Oficina Europa Creativa Cultura, en col·laboració amb LIVEMX, organitzarà un webinari el proper 30 de novembre on es presentaran les característiques principals d'aquesta línia d'ajuts per a operadors musicals estatals. Més informació disponible properament a la secció d'esdeveniments del web de l'Oficina Europa Creativa Cultura.
T'hem enviat un missatge per confirmar la teva subscripció. Si us plau, revisa que l'hagis rebut (que no estigui a la carpeta de correu brosa) i confirma la subscripció seguint l'enllaç del correu electrònic.
La nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, 'Polvo Serán', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), ha començat el rodatge.
Protagonitzada per Àngela Molina, Alfred Castro i Mònica Almirall, 'Polvo serán' és una tragicomèdia musical sobre la decisió de morir i les seves conseqüències.
El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l'artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. El rodatge va començar el passat mes d'octubre i s'allargarà durant els mesos de novembre i desembre, a diverses localitzacions de Barcelona, els Alps italians i suïssos.
Sinopsi
Quan la Clàudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, en Flavio, que no se n'ha separat els últims quaranta anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la vida junts a Suïssa gràcies a l'ajuda d'una associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que cerca el lloc en aquesta història d'amor incondicional.
La pregunta sobre si som capaços de preparar-nos per morir i el motiu pel qual ens aferrem a la vida o per què ens fa por la mort són algunes de les preguntes que Carlos Marqués-Marcet intenta resoldre a la seva nova pel·lícula. Un viatge a través de l'amor i la mort, la comèdia i el drama o la música i la dansa. Segons el director, "la barreja de gèneres ens permetrà apropar-nos a aquestes complexes emocions i del forat de la mort on les paraules no arriben".
El proper European Film Market (EFM) es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 15 al 21 de febrer del 2024, de manera paral·lela a la Berlinale.
La inscripció a l'EFM sota el paraigües de MEDIA Stands està oberta als participants que compleixin els criteris d'elegibilitat, és a dir, que siguin entitats europees independents que ofereixin contingut europeu.
Elegibilitat:
MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.
Contingut europeu:
Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d'animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l'obra ha d'estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.
Beneficis de MEDIA Stands:
Les companyies europees seleccionades per tenir el seu espai al MEDIA Stand de l'EFM tindran accés a moltes facilitats i serveis:
Descobreix els nostres serveis d'estand
Àrees de reunió
Servei de benvinguda i missatgeria
Cafeteria amb aperitius i happy hours
Instal·lacions d'emmagatzematge
Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA
Podeu registrar la vostra empresa emplenant aquest formulari i enviar fins a tres programes per empresa mitjançant l'enllaç següent.
La gala de lliurament de la 29a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 16 de desembre de 2023 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren set films amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 10 nominacions.
Les pel·lícules amb suport MEDIAnominades als Premis Forqué 2023 són:
20.000 Especies de Abejas, d'Estíbaliz Urresola (Espanya). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:
Millor llargmetratge de ficció.
Premi Cinema i educació en valors.
Cerrar los ojos, de Víctor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució. Dues nominacions:
Millor llargmetratge de ficció.
Millor interpretació masculina (Manolo Solo).
Upon Entry, d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez (Espanya). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project. Dues nominacions:
Mejor largometraje de ficción.
Mejor interpretación masculina (Alberto Ammann).
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
El sueño de la Sultana, d'Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project. Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya i França). Suport MEDIA de desenvolupament de contingut Single Project i de distribució (Films on the Move). Una nominació:
Millor llargmetratge d'animació.
Los Colonos, de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Una nominació:
Millor llargmetratge llatinoamericà.
Podeu consultar el llistat complet de pel·lícules nominades als Premis Forqué 2023en aquest enllaç.
Sota el títol 'Del tret al dit hi ha fets: Audiències, dossier i contractes de distribució', el programa serà el següent:
DEL TRET AL DIT HI HA FETS
Programa
9.30 a 11 h. Masterclass: Dissenya la teva audiència
11.30 a 12.45 h. Taula: A l’altra banda del dossier
12.45 a 14 h. Taula: Batalla de contractes (de distribució)
9.30 a 11 h. Masterclass: Dissenya la teva audiència El disseny d’audiències és una eina estratègica de col·laboració per als cineastes que desitgen explorar el públic potencial dels seus projectes i establir anticipadament un diàleg amb el públic. Amb Isona Admetlla, professora, assessora, gestora cultural i dissenyadora d’audiència.
11.30 a 12:45 h. Taula: A l'altra banda del dossier El dossier d’una pel·lícula és una eina decisiva en el procés de desenvolupament i finançament de l’obra. Aquesta taula té l’objectiu de guiar els professionals que formen part d’aquests comitès de selecció de projectes. Amb Àlex Navarro, responsable de l’oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya; Isona Admetllla, professora, assessora, gestora cultural i dissenyadora d’audiència; Cintia Gil, programadora la Quinzena de Cineastes de Canes; i Miquel Escudero, programador i crític de cinema.
12:45 a 14 h. Taula: Batalla de contractes (de distribució) Un one-to-one a l’escenari per explicar clàusules contractuals, el punt de partida per entendre com, quan i per què dirigir-se a aquestes figures de la indústria cinematogràfica. Amb Lorena Morín, membre de l’equip del Festival Internacional de Las Palmas de Gran Canària; i Robert Butragueño, llicenciat en Dret i productor i CEO d’Elamedia Estudios.
La jornada es durà a terme el proper divendres 17 de novembre, de 9:30 a 14h a l'Auditori del CCCB.
El film amb suport MEDIA '20.000 Especies de Abejas', d'Estibaliz Urresola (que compta amb suport d'Europa CreativaMEDIA a la distribució per a la seva estrena en altres territoris europeus), figura entre els 6 films nominats a la categoria de European Discovery - Prix Fipresci 2023 dels Premis de Cinema Europeu de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
Aquest premi es lliura en col·laboració amb FIPRESCI, la Federació Internacional de Crítics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge. Un comitè format per membres de FIPRESCI i experts designats per l'Acadèmia del Cinema Europeu decideix sobre les sis produccions nominades, que en aquesta edició 2023 són les següents:
Pel que fa a la resta de les nominacions principals de la 36a edició dels Premis del Cinema Europeu, l'Acadèmia del Cinema Europeu les ha fet també públiques avui, en un vídeo oficial en què adolescents d'arreu d'Europa, tots membres del recentment estrenat European Film Club, presenten totes les pel·lícules nominades i protagonistes. Els guanyadors es donaran a conèixer en la cerimònia festiva de lliurament de premis que tindrà lloc el 9 de desembre a Berlín.
TorinoFilmLab té oberta la convocatòria del seu nou curs ComedyLab 2024, que es durà a terme de març a novembre de 2024. El termini per presentar-s'hi és el 20 de desembre de 2023.
ComedyLab és un taller realment únic que reuneix guionistes i còmics amb talent per explorar el potencial de la comèdia dels projectes de llargmetratges, tot treballant directament en el desenvolupament del guió.
Després d'un taller preliminar de dos dies, se eleccionaran fins a 4 projectes amb potencial d'èxit internacional juntament amb un grup de guionistes i còmics sense projectes.
La idea és connectar la indústria cinematogràfica i el món de la comèdia (que ho engloba tot, des de la comèdia stand-up o podcasts, teatre i improvisació), per la qual cosa es dona la benvinguda a guionistes i humoristes internacionals, ambdós destinataris poden presentar-s'hi amb o sense un projecte per treballar.
El Lab, que es durà a terme des de març fins al novembre de 2024, inclou 3 tallers residencials, algunes sessions en línia entremig i una presentació final dels projectes durant l'esdeveniment de trobada de TFL.
El taller s'adreça a:
Guionistes internacionals que volen potenciar les seves habilitats en l'escriptura de comèdia.
Còmics internacionals provinents de diferents indústries, com ara el teatre, el podcast, el stand-up i la improvisació que busquen involucrar-se amb el món de la comèdia en l'àmbit del cinema.
Ambdós s'hi poden presentar amb un projecteo sense projecte.
Criteris d'elegibilitat
Els sol·licitants que participen amb un projecte poden incorporar-se al programa amb un/a productor/a, però no és necessari tenir un/a productor/a adscrit al projecte.
Els cineastes que sol·licitin un projecte d'adaptació han d'haver-ne aconseguit els drets.
Si el sol·licitant presenta un projecte, aquest ha d'encaixar dins del gènere de la comèdia, ja que el laboratori se centra exclusivament en obres còmiques. Per tant, es recomana als sol·licitants que descriguin i aprofundeixin clarament en els elements còmics de la seva carta d'intencions.
Els sol·licitants han de confirmar la seva total disponibilitat per a tots els tallers residencials i en línia, així com per a l'esdeveniment de trobada TFL.
L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar i cal traduir tot el material escrit, totes les versions i esborranys del projecte.
Quotes de participació
La participació al taller preliminar és gratuïta. Els participants es faran càrrec de les seves pròpies despeses de viatge i allotjament durant el taller. TorinoFilmLab oferirà dinars gratuïts.
Els i les participants escollits/des després del taller preliminar hauran de cobrir les següents quotes de participació al curs:
Per als participants sense projecte, la quota és de 500 € (+ IVA, si s'escau).
La quota dels participants amb projecte és de 3.000 € (+ IVA, si s'escau). Això permet la participació de fins a dues persones. El representant del projecte ha de ser un/a guionista o un/a humorista, mentre que el segon membre pot ser un/a altre/a guionista o humorista, un/a director/a o un/a productor/a. Si una tercera persona vol unir-se a l'equip, hi ha una quota addicional de 1.500 € (més l'IVA aplicable).
Aquestes tarifes cobreixen el cost de les activitats formatives durant els tallers residencials i ofereixen suport organitzatiu, inclòs l'allotjament i una part de la manutenció durant els tallers residencials. Els participants són responsables de cobrir les seves pròpies despeses de viatge.
Hi haurà un nombre limitat de beques disponibles per a participants procedents de països que no ofereixen beques per a aquest tipus de formació o per a participants en qualsevol altra situació demostrada de necessitat de suport econòmic.
Calendari
Taller preliminar: 9-11 de març de 2024 (Torí, Itàlia)
1r Taller: 18 – 23 d'abril de 2024 (Torí, Itàlia)
2n Taller: juny de 2024 (dates a determinar - Porto, Portugal)
3r Taller: principis de novembre de 2024 (en línia)
Esdeveniment de trobada TFL: finals de novembre de 2024, dates per confirmar (residencial – Torí, Itàlia)
Les dates poden estar subjectes a canvis.
Com presentar-s'hi
Els materials sol·licitats, que s'han d'enviar tots junts en 1 PDF únic (màxim 10 MB) i tots en anglès, són:
Sol·licitud amb projecte
Un vídeo de presentació (màxim 2 minuts) de l'equip de participants. FEU-NOS RIURE! Incloeu l'enllaç al vídeo a la sol·licitud;
Sinopsi d'una pàgina (Courier New 12, a doble espai), amb tota la història, inclòs el final.
5 escenes divertides seleccionades del guió del projecte, de les quals almenys 3 dialogades;
Una carta d'intencions en la qual els sol·licitants han d'articular la seva motivació personal per explorar la comèdia, elaborar els aspectes còmics dins del projecte i proporcionar la seva pròpia definició de comèdia (2 pàgines com a màxim, Courier New 12, a doble espai);
CV de tots els membres de l'equip (2 pàgines màxim);
Concepte artístic i referència audiovisual, si n'hi ha;
Enllaços web a treballs anteriors, si n'hi ha.
Sol·licitud sense projecte
Un vídeo de presentació (màxim 2 minuts) del sol·licitant. FEU-NOS RIURE! Incloeu l'enllaç al vídeo a la sol·licitud;
Una carta d'intencions en la qual els sol·licitants han d'articular la seva motivació personal per explorar la comèdia i proporcionar la seva pròpia definició de comèdia (2 pàgines com a màxim, Courier New 12, a doble espai);
5 escenes divertides seleccionades d'un guió si ets guionista, o un monòleg, esborrany o peça que hagis escrit si ets humorista;
CV (2 pàgines màxim);
Enllaços web a treballs anteriors, si n'hi ha.
Qualsevol paquet de sol·licitud que no inclogui tots els materials sol·licitats es considerarà no elegible.
El proper dilluns 13 de novembre a les 14:30h es durà a terme una sessió de zoom per resoldre dubtes sobre el taller, a càrrec del comissari Thomas Pibarot. Us hi podeu connectar des de l'enllaç següent.
La sèrie de ficció 'Això no és Suècia', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, ha estat guardonada amb el Prix Europa 2023 a la millor sèrie europea de ficció, aquest cap de setmana. La ficció s’ha imposat en una gala a Berlín en què competia amb 181 produccions destacades de 27 països. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes.
'Això no és Suècia' és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l'ICEC i d'Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.
El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron.
La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.
Sinopsi
La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.
'Això no és Suècia' es va presentar al passat Serielizados Fest i, a partir del dilluns 20 de novembre, s'estrenarà a TV3 amb un capítol setmanal. La sèrie consta d'un total de 8 capítolsd'uns 40 minuts, i s'ha rodat en català, castellà, anglès i suec.
Aquesta nova anàlisi legal explora el lloc que ocupen els continguts d'interès públic i analitza com la llei europea de mitjans en pot salvaguardar l'accessibilitat.
Què considerem contingut audiovisual posat a la disposició de l'interès públic? I com garanteix la legislació europea sobre mitjans que es pugui trobar i accedir a aquest contingut a l'actual tsunami mediàtic d'informació, pel·lícules i programes a totes les plataformes? I en particular, en un context comercial on hi ha lluita pel temps, l'amplada de banda i l'espectre pot "eliminar" les preocupacions d'interès públic?
Aquest nou informe, preparat per l'organització associada a l'Observatori, IVIR, explora la situació actual pel que fa a la legislació de mitjans vigent.
El capítol 1 analitza les dificultats que suposa proporcionar una definició precisa del terme "contingut d'interès públic" en vista de les enormes variacions entre les diferents categories del públic general. Un desafiament també rau en el fet que "l'interès públic no és simplement allò que interessa al públic”.
El capítol 2 es concentra en les iniciatives del Consell d'Europa per protegir i promoure continguts d'interès públic a les diferents plataformes. El Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha ocupat de casos relacionats amb la llibertat d'expressió i el dret del públic a ser informat des del 1970. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa també ha proporcionat orientació pràctica sobre com garantir-ne la disponibilitat, l'accessibilitat i la capacitat de trobar continguts d'interès públic als diferents mitjans i plataformes.
El capítol 3 analitza la legislació de la Unió Europea relativa a aquest camp. Els autors analitzen els diversos instruments legals vigents importants: l'European Electronic Communications Code, l'AVMSD, la llei de Serveis Digitals i la proposta de llei European Media Freedom Act. Tots aquests pilars de la legislació europea sobre mitjans contenen disposicions relatives a la importància de la disponibilitat de continguts d'interès públic. Pel que fa a les dues incorporacions més recents, la DSA i la proposta EMFA, s'assenyala que hi ha hagut un canvi legislatiu que ha canviat l'enfocament cap al lliurament de contingut en línia, a l'autonomia dels usuaris per accedir al contingut, així com un replantejament de l'accessibilitat com a remei a la desinformació. De fet, l'EMFA considera el contingut d'interès públic com un possible "antídot" contra la desinformació, la manipulació i les interferències estrangeres.
El capítol 4 analitza com els diferents mercats de mitjans aborden les obligacions de posar a disposició continguts d'interès públic a la llum dels interessos econòmics molt clars en joc. Els autors expliquen l'economia de la prominència, fonamental per a la provisió de continguts d'interès públic. En el panorama mediàtic actual, el recurs escàs és en realitat el temps que miren els ulls, atesa la gran oferta de contingut disponible per als espectadors. Com a resultat, ha sorgit un veritable "mercat de protagonisme" (incloses les tècniques de lliurament o la posició a les guies de programació, el protagonisme de les aplicacions a les botigues d'aplicacions, etc., que ajuden a garantir que el contingut sigui vist ).
Els capítols 5 i 6 se centren en públics molt específics que mereixen una atenció i protecció especials: les minories nacionals i els infants. Aquest informe explora la regulació nacional i internacional que té com a objectiu garantir continguts mediàtics pluralistes i promoure l'alfabetització mediàtica dins d'aquests grups d'audiència específics. Pel que fa a les minories nacionals, els autors conclouen que l'accés a continguts d'interès públic pot servir a objectius socials concrets, com ara promoure el diàleg i la comprensió entre grups, la participació inclusiva en el debat públic i la prevenció de conflictes.
El capítol 7 tracta de l'especificitat dels mitjans d'informació locals i regionals. L'informe subratlla els valors particulars d'aquests canals d'informació que transmeten continguts d'interès públic, ja que "exerceixen un paper en una sèrie de fronts, que van des de proporcionar informació fiable (en temps de crisi o d'un altre tipus) fins a apropar esdeveniments o qüestions democràtiques importants als àmbits regionals o població local."
El capítol 8 se centra en els mitjans de comunicació de servei públic. L'informe analitza com lalegislació i les polítiques europees vinculen els mitjans de servei públic amb el contingut d'interès públic, i el paper dels mitjans de servei públic a l'hora de garantir l'accés i la capacitat de trobar continguts d'interès públic. Es destaca especialment la feina del Consell d'Europa i de la Unió Europea.
En conclusió, aquest informe completa aquesta anàlisi extremadament reflexiva del contingut d'interès públic amb el comentari següent: "Diferents grups de la societat, o diferents sectors del públic, poden tenir diferents necessitats quan es tracta de trobar, accedir i utilitzar contingut d'interès públic. La regulació i les polítiques d'àmbit europeu i nacional han de garantir que el contingut d'interès públic no només sigui de naturalesa general i respongui a les necessitats del públic en un sentit ampli, sinó que també estigui prou diferenciat per satisfer les necessitats dels grups constituents del públic ampli."
Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta la segona edició del Mes del Cinema Europeu 2023 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, amb una participació rècord de 75 sales de 40 països.
A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant sis setmanes fins a la seva gran final el 9 de desembre amb els Premis del Cinema Europeu a Berlín.
A tot Europa, gràcies al soci de l'Acadèmia Europa Cinemas, els cinemes emblemàtics de 40 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses les capitals, els pobles petits i les xarxes nacionals de cinema, destaquen pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un focus especial en les pel·lícules europees i, per primera vegada, el portal de VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus; ambdós permeten la participació dels als amants del cinema d'arreu del món.
Durant el Mes del Cinema Europeu hi haurà multitud d'iniciatives diferents. En lloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i s'adapta al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia que s'anuncia cada any en diferents moments a partir d'agost. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2024. Diverses projeccions arreu d'Europa són presentades per cineastes i per membres entusiastes de l'Acadèmia del Cinema Europeu.
Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu serà el Young Audience Film Weekend (cap de setmana de cinema per a públic jove (4-5 de novembre)), durant el qual tindrà lloc la posada en marxa del Club de Cinema Europeu, seguit de la 'Europe's Biggest Watch Party' de la pel·lícula 'Everything will change'. Durant el cap de setmana es donaran a conèixer les tres pel·lícules nominades al Premi del Públic Jove anual.
Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 12 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la confederació internacional de cinemes d'autor.
Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: a Tirana (Albània), això significa implicar el Tirana Film Club durant cada projecció i debat. Els joves amants del cinema conduiran les preguntes i respostes i comentaran les pel·lícules després de cada projecció. Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) ofereix programes de curtmetratges dedicats i moderats per a adolescents de l'escola, mentre que Arta a Cluj-Napoca (Romania) ofereix projeccions escolars de 'Good bye, Lenin!', de Wolfgang Becker; 'El Espíritu de la Colmena', de Víctor Erice; 'La vida de los otros', de Florian Henckel von Donnersmarck; i 'La Strada', de Federico Fellini.
El cinema Sphinx de Gant ofereix projeccions per al públic jove amb preguntes i respostes, així com projeccions matinals que inclouen esmorzars i un programa especial de curtmetratges centrat en el dolor, que inclou una xerrada amb el públic.
La participació del públic en general té un paper important per a tots els cinemes participants. Això pot significar que una projecció vagi seguida d'un sopar comunitari i una conversa, en una vetllada centrada en la lesió cerebral, l'art i la lluita per trobar un camí per tornar a la vida (a Frederikssund, Dinamarca). O un esdeveniment especial LGBTQIA+ al voltant d'una projecció de POLISH PRAYERS (LUX Arthouse a Lugano, Suïssa). O un programa de projeccions infantils per a pares, mares i fills i filles (Kinodvor a Ljubljana, Eslovènia). La Bio Central de Hralec Kralové (República Txeca) presentarà un Quiz de cinema europeu i un menú especial de begudes europees al bar, Cineplex Loteanu de Chisinau (Moldavia) presenta un programa especial de candidats a curtmetratges als Premis del Cinema Europeu, Cinema Zero a Pordenone (Itàlia) projecta PAW PATROL, seguit d'un taller d'"animació intel·ligent" a la mediateca, i el Romuva de Kaunas (Lituània) ofereix cinema gastronòmic amb una conferència especial a càrrec d'un xef professional.
Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi ha un enfocament especial a les directores europees (Yorck Kinogruppe Berlin), una retrospectiva d'Agnes Varda (Tirana), un enfocament a Rainer Werner Fassbinder (Kinoteka Zagreb), un programa "Best of Besson" (Kino Aero Prague), un homenatge especial a Tilda Swinton (Kino Soprus Tallinn), una exposició sobre el cineasta alemany Andreas Dresen i projeccions de les seves pel·lícules (Filmmuseum Potsdam), un especial de Wim Wenders (Visionario Udine) i un focus sobre Alain Resnais (Kundura Sinema, Istanbul).
Moltes sales de cinema se centren durant el Mes del Cinema Europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà una Setmana del Cinema Txec a Croàcia, un Festival de Cinema Francès a la República Txeca, una Setmana del Cinema Francès a Berlín, Jornades del Cinema Espanyol a Macedònia del Nord i un festival de cinema estonià a Malta.
El Mes del Cinema Europeu continuarà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els amants del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu.
Emmarcada dins la branca Cross-Sectoral del Programa Europa Creativa, la convocatòria Journalism Partnerships es marca com a objectiu grans projectes de dos anys, i s'espera que els projectes comencin a finals del 2024. Inclou dos temes diferents. Els sol·licitants han de triar a quin dels dos es presenten:
Col·laboració: per a propostes col·laboratives transfrontereres entre organitzacions de mitjans de comunicació centrades en models de negoci innovadors i/o projectes periodístics a tot Europa.
Pluralisme: per a organitzacions/intermediaris que atorguen subvencions a mitjans de comunicació en àrees d'especial rellevància per a la democràcia (com mitjans locals/regionals, periodisme independent i de recerca i notícies d'interès públic).
La data límit per presentar-s'hi és el 14 de febrer de 2024.
Durant la sessió informativa del 6 de desembre, els participants podran descobrir el finançament de la UE per a col·laboracions transfrontereres de mitjans i plans de finançament per a mitjans independents.
Sobre la sessió:
Es durà a terme el 6 de desembre, d'11 a 12h.
Podreu connectar-vos a la sessió a través de l'enllaç següent o recuperar posteriorment la gravació.
Número de sessió (codi d'accés): 2742 321 4036
Contrasenya: YyJPm6qm*52 (99576676 des del telèfon)
No cal registrar-s'hi prèviament.
Per a més informació sobre el suport de la UE als mitjans de comunicació:
Consulteu el següent document per obtenir una visió general de totes les ajudes europees als mitjans de comunicació, incloent Journalism Partnerships.
I des d'aquesta pàgina podeu informar-vos sobre les convocatòries actualment obertes, convocatòries en revaloració i projectes en curs.
La Comissió Europea dona suport a la promoció transfronterera de pel·lícules europees no nacionals a través de la convocatòria Films on the Move del Programa Europa Creativa MEDIA.
La UE dona suport al desenvolupament del públic audiovisual tot connectant les obres audiovisuals europees amb el seu públic a través de tots els canals de distribució.
El programa Europa Creativa MEDIA publica una convocatòria anual de propostes, Films on the Move, per promoure la circulació d'obres audiovisuals no nacionals arreu de la UE.
Els agents de vendes i distribuïdors reben suport en les seves estratègies conjuntes de promoció paneuropea per a la distribució de pel·lícules fora del seu país d'origen, principalment a les sales de cinema, però també a les plataformes d'streaming. Els projectes de distribució se centren en pel·lícules europees d'alta gamma que es promocionaran per a les seves estrenes cinematogràfiques i en línia en un gran nombre de territoris d'Europa, i l'objectiu és ampliar l'audiència de les obres europees. Les estratègies de distribució tindran una durada d'entre 12 i 24 mesos, començant com a molt aviat a principis de 2023.
Arran de les convocatòries de 2023, s'han seleccionat 30 pel·lícules que estaran disponibles als territoris indicats a la llista següent. Actualment, la llista inclou els projectes seleccionats en el primer tall i es complementarà amb els resultats del segon tall.
Entre les pel·lícules seleccionades figuren les de producció catalana Robot Dreams, de Pablo Berger, que compta, a més amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i 20.000 Especies de Abejas, d'Estibaliz Urresola Solaguren.
Tingueu en compte que la distribució no es limita als territoris esmentats i es podria ampliar encara més.
La pel·lícula…
Viatjarà a…
The Peasants, de Dorota Kobiela-Welchm (co-produïda a Sèrbia, Polònia, Lituània)
26 països (BE, AT, BA, DE, ES, SE, DK, FR, CZ, LT, RS, PT, NO, LV, IT tbc, IS, HU, EL, FI, EE, LU, HR, NL, ME, MKD, RO)
Series Mania Institute ha obert la convocatòria de la 7a edició del taller Writers Campus. La data límit per presentar-hi sol·licituds és el proper 30 de novembre.
Se seleccionaran un total de 16 professionals d'arreu del món amb un projecte en desenvolupament, per formar part d'aquest taller intensiu d'una setmana al Creative Bazaar i a Series Mania Forum a Lille (França) del 15 al 21 de març de 2024.
Writers Campus està dissenyat per a professionals individuals o en parella amb un projecte de sèrie en desenvolupament. El projecte no ha d'estar vinculat a una companyia de producció o a un canal de televisió/plataforma.
A Creative Bazaar -la incubadora creativa de Sèries Mania que inclou diverses residències-, els i les guionistes participants (sols o duos) seran acompanyats durant quatre dies per dos mentors de primer nivell, en reunions grupals i individuals centrades en la preparació per al pitching final davant de la indústria.
També tindran l'oportunitat de conèixer showrunners i productors/es de renom (Ron Leshem el 2023, Bryan Elsley el 2022, Amit Cohen el 2021, Eli Horowitz el 2020, el duet Jacquemetton el 2019, Sarah Treem el 2018, etc.) durant masterclasses i esdeveniments de networking. Després participaran a Series Mania Forum, on presentaran els seus projectes durant una sessió de pitching davant de la indústria audiovisual.
Criteris d'elegibilitat:
Tenir un projecte suficientment avançat en desenvolupament per ser presentat en pitching a Series Mania Forum.
Prova d'experiència professional rellevant, en particular, en un projecte previ que s'ha emès (ja sigui una sèrie de televisió/websèrie o un curt/llargmetratge) o tenir un acord de retransmissió per a una primera obra a punt de ser retransmesa.
No estar adscrit/a a una productora o distribuïdora fins al final del taller (després de la sessió de pitch).
L'anglès és l'idioma de treball i l'idioma requerit per als documents de sol·licitud.
Poden presentar-s'hi guionistes individuals o en parelles d'arreu del món.
Data límit: 30 de novembre de 2023 a les 11.59h
Totes les sol·licituds rebudes per correu electrònic després d'aquesta data no es tindran en compte.
Calendari:
Final de gener de 2024: Anunci per correu electrònic dels i les participants seleccionats/des.
Meitat de febrer de 2024: Un dia en línia per a presentacions de projectes i mentors.
14 de març del 2024: Arribada dels participants a Lille.
15 de març a 18 de març de 2024: Workshop a Creative Bazaar.
18 de març a 21 de març de 2024: Assistència i sessió de pitching a Sèries Mania Forum a Lille Grand Palais.
Quota de participació:
En cas de selecció, cada participant haurà de pagar 550 euros (incloent-hi l'IVA). Això inclou:
Programa complet pedagògic i de mentoria a Creative Bazaar.
Acreditació a Sèries Mania Forum.
Visibilitat del teu projecte a Series Mania+, la plataforma digital de Series Mania.
Dinars al Creative Bazaar (quatre dies).
Nota: hotel**, transport, dinars fora dels dinars de Creative Bazaar i altres despeses personals queden a càrrec del participant.
L'organització us pot oferir un servei de reserva d'allotjament a Lille del 14 del 21 de març (set nits, arribada el 14 i sortida el 21) per un cost addicional. Per a més informació posa't en contacte amb l'organització.
Inscripcions:
Per enviar la teva sol·licitud, has de presentar:
Pitch deck del teu projecte de sèrie (format lliure amb l'única condició de 10 pàgines màxim de portada i visuals inclosos). Aquest document ha de contenir:
Logline (màxim dues frases).
Sèries pitch (incloent-hi format, sorra, arc de temporada, to i estil).
Sinopsi breu del pilot i dels episodis següents (si està disponible).
Perfils dels personatges principals.
Nota d'intenció de l'autor.
Nota: Cap companyia de producció o canal de televisió/plataforma no ha d'estar vinculada al projecte.
Currículum.
Carta de presentació (explicant perquè Writers Campus t'ajudarà a desenvolupar un projecte particular i perquè és rellevant per a tu fer un pitching a Series Mania Forum).
Opcional:
Destinat a sol·licitants amb un primer projecte a emetre: prova d'acord amb un canal de televisió.
S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a les xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives 2024: European Networks of Cultural and Creative Organisations (CREA-CULT-2024-NET)., la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 7 de març de 2024 a les 17h (hora Brussel·les).
L'acció de suport a les xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives pretén millorar les capacitats dels sectors culturals i creatius europeus per afrontar reptes comuns i fomentar talents, innovar, prosperar i generar llocs de treball i creixement.
Aquesta acció donarà suport a projectes implementats per xarxes d'organitzacions culturals europees molt representatives, multinacionals i de membres, que cobreixen una àmplia gamma de països participants d'Europa Creativa. Les xarxes han de tenir una missió compartida, regles de govern i drets i obligacions dels membres, tal com s'especifiquen formalment (en "estatuts" o equivalent) i acordin els seus membres. Les xarxes haurien d'estar formades per una entitat coordinadora i els seus membres.
Les xarxes europees que cobreixen exclusivament el sector audiovisualno són elegibles per al finançament d'aquesta acció.
Les propostes han de demostrar de manera coherent el potencial dels sol·licitants per ser xarxes polítiques fiables en els seus camps d'operació. Per a això, les propostes haurien de complir els següents temes i prioritats i s'estructuraran al voltant de paquets de treball o work packages.
Prioritats
Les propostes han de tenir en compte les prioritats específiques següents de la convocatòria:
Artistes i professionals de la cultura: potenciar els sectors cultural i creatiu
Cultura per a la gent: potenciar la participació cultural i el paper de la cultura en la societat
Cultura per al planeta: alliberar el poder de la cultura
Cultura per a col·laboracions cocreatives: reforçar la dimensió cultural de les relacions exteriors de la UE
Cultura per a la transformació digital: ajudar els sectors culturals i creatius europeus a aprofitar al màxim les noves tecnologies per millorar-ne la competitivitat
En abordar les prioritats específiques esmentades anteriorment, les propostes haurien de buscar sinergies amb les activitats en curs finançades per la UE i detallar els esforços anteriors i en curs, com ara:
La posada en marxa de l'actual Pla de Treball de Cultura, tal com s'explica a l'apartat "prioritats" anterior
Els resultats de la cooperació de la UE amb els Estats membres mitjançant el Mètode Obert de Cooperació (OMC)
Voices Of Culture (el diàleg estructurat entre els sectors cultural i creatiu de la Unió Europea i la Comissió Europea)
La Comunitat de Coneixement i Innovació de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia en Cultura i Creativitat, amb l'objectiu de transformar els sectors i les indústries culturals i creatives d'Europa.
Totes les propostes han de presentar una estratègia fonamentada i detalls concrets sobre com implementar una o més de les prioritats anteriors.
Les propostes haurien de tenir en compte les qüestions transversals del programa de (i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i (ii) ecologització d'Europa Creativa.
Activitats
Les propostes haurien d'incloure activitats adequades per al reforç de les capacitats de les organitzacions i professionals actius en els sectors creatiu i cultural. Aquestes activitats s'han de dissenyar específicament per abordar les prioritats escollides de la convocatòria d'una manera eficaç. Les activitats haurien d'incloure una combinació adequada de treball en xarxa, formació o assessorament als professionals, que representin l'interès dels sectors en aquests temes i proporcionin anàlisi de polítiques o desenvolupaments polítics.
Aquestes activitats s'han de formular dins d'un marc estratègic sòlid i estructurar-se en paquets de treball. Cada paquet de treball ha de correspondre a una de les prioritats de la convocatòria per establir un vincle clar entre les activitats del projecte del paquet de treball i la prioritat de la convocatòria corresponent.
Les activitats han de tenir en compte les necessitats dels membres de la xarxa i facilitar la participació dels membres al llarg de tot el projecte. Per tal de maximitzar l'impacte, les propostes també haurien de crear sinergies i fomentar el diàleg, la cooperació o els intercanvis mitjançant, per exemple, activitats conjuntes amb altres xarxes.
Impacte esperat
Es donarà suport a prop de 30 projectes de xarxes que cobreixen la gamma més àmplia possible de sectors culturals i creatius. Aquests projectes abastaran la diversitat de parts interessades i actors i garantiran l'aplicació efectiva de les prioritats i els temes d'aquesta convocatòria de propostes.
Des del punt de vista polític, s'espera que les xarxes seleccionades contribueixin “col·lectivament” a donar forma a les polítiques culturals a Europa i a generar el coneixement necessari per definir i implementar polítiques culturals efectives d'acord amb els temes i prioritats d'aquesta convocatòria.
Treballant conjuntament, les propostes seleccionades haurien d'esforçar-se per construir una "xarxa de xarxes" que pugui tenir un efecte estructurador en els sectors culturals i creatius d'Europa (CCS).
Aquest efecte estructurador ha de ser tangible per als membres de la xarxa i/o per al CCS en general i ha de ser proporcional als fons disponibles assignats en aquesta convocatòria.
Tot i respectar els mèrits basats en la valoració dels criteris d'adjudicació, la comissió avaluadora vetllarà perquè la cartera de projectes seleccionats sigui diversa i respecti un equilibri tant geogràfic com entre sectors cultural i creatiu.
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 31 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 7 de març de 2024 a les 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març-abril de 2024
Informació als sol·licitants: setembre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
eMEDIAcat, la revista digital d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya
Des del 2012, publiquem l'eMEDIAcat, la revista d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, amb totes les notícies i novetats del programa MEDIA. La periodicitat ara és anual, i sempre es poden consultar els números anteriors.
Només el 26% dels directors de cinema europeu són dones.
Aquest informe proporciona una descripció general de la disparitat de gènere dins dels professionals del cinema treballant a la producció europea de cinema.
L'anàlisi inclou professionals que hagin treballat, almenys, en un llargmetratge europeu en un dels rols claus següents:
Direcció.
Producció.
Direcció de fotografia.
Composició musical.
Interpretació en paper principal.
A més, l'informe explora la composició de gènere d'equips de professionals i identifica el percentatge de pel·lícules realitzades per equips més femenins.
Punts clau del període 2018-2022:
Les dones estan encara àmpliament poc representades a la força de treball. Només el 26% dels directors de llargmetratges són dones.
Entre els rols darrere de càmera, la presència femenina més gran va ser registrada entre els productors (35% de dones) i els guionistes (29% de dones).
La bretxa de gènere va ser més visible en el cas dels directors de fotografia i dels compositors, ja que les dones representen l'11% i el 10% dels professionals en actiu respectivament.
El percentatge de dones professionals progressa lentament amb variacions al llarg d'Europa.
De mitjana, les professionals femenines en equips de cinema van treballar en menys pel·lícules que els homes (excepte en el cas dels muntadors).
Les dones en posicions clau treballen més en equip que els companys homes.
El documental és el gènere cinematogràfic amb el percentatge més ampli de dones professionals (tenint en consideració tots els equips de rodatge).
Les dades suggereixen que hi ha una correlació positiva entre la presència d'almenys una codirectora femenina i un increment en el percentatge de dones treballant en equips de cinema.
1. Les dones encara estan poc representades als sectors clau:
Les dones encara representen una minoria dels professionals del cinema treballant en rols clau darrere de les càmeres. Per exemple, entre el 2018 i el 2022, les dones només van representar el 26% de tots els directors de llargmetratges de cinema. La bretxa de gènere ha estat més pronunciada entre els directors de cinema europeu.
La proporció de gènere sembla estar més equilibrada “a la pantalla”, ja que les actrius representen el 41% de tots els actors professionals que protagonitzen almenys un paper principal en una pel·lícula.
2. La presència femenina als equips de filmació va en augment:
En tots els rols observats, la proporció de dones entre els professionals en actiu ha progressat lentament durant el període analitzat, amb diferències significatives entre els països europeus.
3. Les dones van treballar en menys pel·lícules i van treballar en equips amb més freqüència que els homes:
Més enllà d'examinar la representació de les dones a la força laboral, l'estudi investiga patrons de treball específics de gènere en els equips de producció cinematogràfica.
Durant el període estudiat, els nivells mitjans d'activitat registrats per dones professionals van ser lleugerament inferiors als dels seus homòlegs masculins. Això va ser cert per a tots els rols professionals a la mostra de l'estudi, excepte els muntadors de pel·lícules. Prenent l'exemple dels directors, només el 22% de les dones de la mostra van dirigir més d'una pel·lícula entre el 2013 i el 2022, davant del 28% dels homes.
L'estudi també va descobrir que les dones tendien a treballar en equip amb altres col·legues al mateix rol amb més freqüència que els homes. Per tant, era menys probable que les dones professionals fossin les úniques professionals acreditades en un paper determinat en una pel·lícula.
Això es pot observar especialment entre els guionistes, rol en què és comú que diversos professionals treballin en equip. Només el 33% dels llargmetratges van ser escrits per una sola guionista, davant del 43% de les pel·lícules escrites per un sol guionista. A més a més, les dones professionals tenien més probabilitats que els homes de treballar en equips mixtos. Pel que fa als llargmetratges coescrits per almenys una guionista, el 86% van ser escrits en col·laboració amb almenys un company home.
4. La presència d'una dona com a codirectora de cinema està lligada a una representació femenina més gran en els equips de filmació:
Considerant els papers fora de camp, la presència femenina mitjana per pel·lícula en cada categoria professional va ser més gran en les pel·lícules codirigides per almenys una dona que en les pel·lícules en general. Per exemple, per a les pel·lícules dirigides per almenys una dona, la proporció mitjana de guionistes per pel·lícula va ser del 77% (en comparació del 28% per a les pel·lícules en general). Aquesta xifra va ser del 48% si se n'exclouen les pel·lícules escrites i dirigides per la mateixa persona.
Es va observar una correlació positiva entre la presència d'almenys una codirectora i un augment en la participació femenina mitjana general a tot tipus de pel·lícules.
5. El documental és el gènere cinematogràfic amb més presència femenina:
En tots els rols de l'equip, la proporció mitjana de dones professionals per pel·lícula va ser més sòlida als documentals que en altres gèneres cinematogràfics. No obstant això, en considerar únicament les pel·lícules codirigides per almenys una dona, la presència femenina mitjana per pel·lícula als equips de filmació va ser comparativament estable en tots els gèneres cinematogràfics.
La chimera ('La quimera'), d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Suïssa i França). Suport MEDIA a la distribució. Que va rebre l'Espiga de Plata al Millor Llargmetratge.
Rapito('Kidnapped' / 'El Rapto'), de Marco Bellocchio (Itàlia, França i Alemanya). Suport MEDIA a la distribució. Guardonada amb el Premi Miguel Delibes al Millor Guió.
La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es va dur a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Olivier Assayas va rebre un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es va projectar la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.
Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.
La part pública d'aquest cap de setmana arrenca amb el Young Audience Film Summit 2023, que ja va per la tercera edició, sota el tema 'El futur de la humanitat'. La cimera és cocreada i organitzada per 30 joves de més de 15 països, que assisteixen personalment a Erfurt (Alemanya) i 100 més que interactuen en línia. Els joves que van crear l'European Film Club han triat explorar subtemes que inclouen el canvi climàtic, els drets humans, l'impacte social de la pandèmia (especialment en la salut mental dels joves), a més d'analitzar visions d'utopia i del futur distòpic al que ens podem enfrontar, si no fem res.
L'esdeveniment també es retransmetrà en directe a tot Europa a través dewww.europeanfilmclub.org.
European Film Academy ha estat cocreant i codesenvolupant European Film Club durant més de dos anys amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. El seu llançament oficial serà el 5 de novembre de 2023 a Cinéma Galeries de Brussel·les (Bèlgica). Aquest esdeveniment serà retransmès en streaming a més de 25 països i presentarà algunes persones joves que l'han cocreat. Aquest llançament continuarà amb una projecció simultània d''Everything will change' a més de 35 cinemes amb diàlegs de cinema a cadascun d'ells i una sessió Q&A en què els joves podran plantejar preguntes a les ments creatives darrere de la pel·lícula: el director Martin Persiel i l'actor Paul Raymond.
European Film Club és una plataforma digital que fa un catàleg seleccionat de pel·lícules europees fàcilment accessibles per a joves de 12 a 19 anys. Es construeix sobre l'èxit i l'experiència del Young Audience Award (des del 2012) i atorga a les joves audiències accés per un any al viatge pel cinema europeu. Després d'haver treballat en un prototip, el projecte està llest per desenvolupar-se arreu d'Europa.
El Young Audience Film Weekend també inclourà el Film x TV Lab el divendres 3 de novembre (tot oferint l'oportunitat a 30 joves europeus d'estar en un lloc on conèixer commissioning editors de diferents canals de televisió europeus).
El potencial per a una autèntica creació de contingut només augmentarà a mesura que European Film Club s'expandeixi al voltant d'Europa. Això atorga l'oportunitat de crear un programa format magazine sobre cinema per a joves que celebrin la cultura europea i la passió per això d'una manera divertida i accessible.
El cinema és un dels bens culturals més grans d'Europa i obrir-lo als joves perquè explorin diferents cultures i idees encaixa no només amb la missió de la European Film Academy sinó també amb els ideals del servei públic de radiodifusió i l'interès del sector comercial en formes innovadores d'arribar al públic. També encaixa bé amb els objectius d'Europa Creativa MEDIA de desenvolupar audiències joves i "salvaguardar, desenvolupar i promoure la diversitat i el patrimoni cultural i lingüístic europeu", així com amb l'estratègia de la European Broadcast Union de facilitar "continguts que inspirin, eduquin i entretinguin les nostres comunitats i reflecteixin la seva diversitat”.
Per a aquells que no puguin assistir en persona, encara hi ha la possibilitat de ser part de l'acció unint-se a la projecció més àmplia d'Europa amb EVERYTHING WILL CHANGE. Això oferirà una experiència immersiva de visualització de pel·lícules per a tothom i provarà l'experiència de visualització col·lectiva del European Film Club. En registrar-se en aquest esdeveniment exclusiu, els participants podran unir-se a un debat animat després de la projecció, tot connectant amb altres entusiastes del cinema de tots els racons d'Europa.
A més, s'anunciaran els tres films nominats al Young Audience Award. El públic es podrà postular per unir-se al jurat del European Film Club, compost per 99 membres, per seleccionar la pel·lícula guanyadora. Aquest moment tan esperat desvetllarà les tres pel·lícules que han captivat el públic jove i han aconseguit nominacions a aquest premi (una categoria oficial dels European Film Awards). El guanyador serà presentat durant la cerimònia dels European Film Awards el 9 de desembre del 2023 per tres dels joves membres del jurat.
La sessió, que es durà a terme al Cinema Maldà de Barcelona a les 19.30h del proper dilluns 13 de novembre, comptarà amb la presentació d'Àlex Navarro, responsable d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, i del crític de cinema Aaron Cabañas (ACCEC), que va seleccionar el film per a l'edició 2018 del Festival.
Sinopsi
Ens trobem davant d’una paràbola satírica i gens convencional sobre No-res en què No-res, cansat de ser un incomprès, fuig de casa i es posa a revelar els seus pensaments sobre gairebé tot, incloent-hi la vida i la mort, l'amor i la política. Amb sentit de l’humor i de l’autoreflexió, aquest film ens desafia a replantejar-nos la importància de la vida. In Praise of Nothing està documentada a partir de 20.000 pàgines de la bibliografia més eclèctica, i la van filmar al llarg de vuit anys 62 directors de fotografia a 70 països. Està narrada en vers per Iggy Pop i musicada pels mestres del cabaret Pascal Comelade i The Tiger Lillies.
Boris Mitić (Leskovac, Sèrbia, 1977) va cursar estudis de Comunicació i, després de treballar durant anys per a mitjans de comunicació internacionals, va decidir dedicar-se al documental creatiu amb un plantejament narratiu poc convencional que ell anomena inverted-vérité, basat en el text i en què les imatges suggereixen capes de realitat diferents de les que veiem en pantalla. Fruit d'aquest treball, fins ara ha firmat quatre documentals amb els quals ha viatjat per multitud de festivals i biennals d'art: Lyjepa Dyana (2003), Unmik Titanik (2004), Dovidjenja, kako se? (2009) i In Praise of Nothing (2017). Aquest últim fou l'encarregat de clausurar l'Alternativa el 2018. Des de fa anys està treballant en la seva següent pel·lícula, And Now What and Then What?, una carta d'amor als seus fills.
El documental també es podrà veure online a Filmin del 24 d'octubre al 9 de novembre.
La Masterclass - Conversa amb el guionista, director i crític de cinema francès Olivier Assayas es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 18h, conduïda per la periodista i crítica de cinema Imma Merino, doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Posteriorment, a les 19:30h, Olivier Assayas rebrà un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam i es projectarà la seva pel·lícula 'Después de Mayo' (2012), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Olivier Assayas (Paris, 1955) és dels retratistes més incisius de la nostra contemporaneïtat. Partint d'una formació literària i pictòrica extraordinària, molt present en els seus films, Assayas va esdevenir ja de jove un dels principals valors de la crítica francesa des de la revista 'Cahiers du Cinema'. La reflexió cinematogràfica sempre ha tingut molta importància també en les seves pròpies pel·lícules, que semblen voler explicitar la seva condició ficcional al mateix temps que forcen la narració tot introduint un fort component d’improvisació. Ha esdevingut un dels grans exponents del cinema francès, malgrat ser un creador completament cosmopolita i capbussar-se a l'àmbit global en els malestars i inquietuds de la nostra societat fantasmagòrica, amb una sofisticació que el converteix en un cineasta únic.
Ha competit en 9 ocasions al Festival de Canes, i ha obtingut el premi al millor director per ‘Personal shopper’, mentre es va endur el de millor guió a la Mostra de Venècia per la seva reflexió política sobre la revolució a ‘Después de Mayo’. Les seves moltes muses, entre les quals es troben les fascinants Maggie Cheung, Juliette Binoche i Kristen Stewart, li han permès desenvolupar una de les mirades més complexes sobre la femenitat, potser només a l'alçada del seu adorat Ingmar Bergman.
El cineasta Rodrigo Sorogoyen, director, entre altres, dels films amb suport MEDIA 'As Bestas', 'Que Dios nos perdone' i 'Madre', rebrà també un dels Premis d'Honor de l'edició d'enguany del Festival Clam, i oferirà també una masterclass, dissabte 14 d'octubre a les 18h al Cinema Bages Centre.
Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial de Llargmetratges Competició:
I'm Captain (Io Capitano), de Matteo Garrone (Itàlia)
La 71a edició del Festival de Cinema de San Sebastián es va dur a terme del 22 al 30 de setembre de 2023. Entre les pel·lícules premiades al festival figuren nombrosos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Secció Oficial:
El Sueño de la Sultana, de Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Premi Irizar al Cinema Basc
Premi Euskal Gidoigileen Elkartea
Kalak, d'Isabella Eklöf (Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Groenlàndia i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Premi Especial del Jurat
Premi del Jurat a la Millor Fotografia (Nadim Carlsen)
Puan, de Maria Alche i Benjamin Naishtat (Argentina, Itàlia, Alemanya, França i Brasil). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Conxa de Plata a la Millor Interpretació Protagonista (ex aequo) per a Marcelo Subiotto
Premi del Jurat al Millor Guió (María Alché, Benjamín Naishtat)
Projecció Premi Donostia:
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució.
Premi Donostia
Horizontes latinos:
El Castillo, de Martin Benchimol (Argentina, França i Espanya). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Premi Horizontes
Perlak:
I’m Captain, de Matteo Garrone (Itàlia). Suport MEDIA a la distribució.
Premi del Públic Ciutat de Donostia / San Sebastián a la Millor Pel·lícula Europea
Culinary Zinema:
The Pot Au Feu, de Tran Anh Hung (França). Suport MEDIA a la distribució.
L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat dels productors audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.
Està previst que el sistema d'enviament de sol·licituds s'obri el proper 3 d'octubre.
IMPORTANT
Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licituds en aquesta convocatòria. Els sol·licitants que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament d'un Slate Europeu (CREA-MEDIA-2023-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2023-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.
Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de slate europeu, desenvolupament de mini slate europeu i desenvolupament de videojocs i contingut immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una convocatòria.
Descripció de les activitats a finançar
Es donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.
El desenvolupament de l'Slate europeu donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els sol·licitants poden afegir un curtmetratge de talent emergent al seu paquet (opcional).
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.
També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre operadors de diferents països que participen en l'eix MEDIA, així com reforçar la competitivitat de les productores audiovisuals europees consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació. capacitat per explorar nous camps i mercats.
Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles:
Empresa europea i independent de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït dues obres prèvies de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des de 2017 que s'hagin estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit de presentació de la sol·licitud. En el cas d'emissió en línia, es requereixen tres canals diferents.
Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.
Pel que fa a la producció d'aquestes obres prèvies elegibles el sol·licitant haurà de demostrar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari en el pla de finançament o el productor delegat; o
- Que el seu director general o un dels seus accionistes aparegui en els crèdits d'una obra anterior com a productor o com a productor delegat.
Els sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no compleixin els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.
Projectes elegibles:
Els sol·licitants han de presentar un Slate que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles. Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:
Llargmetratges, animacions i documentals creatius d'una durada mínima de 60 minuts destinats principalment a l'estrena cinematogràfica;
Projectes de ficció (únics o sèries) d'una durada total mínima de 90 minuts, animació (únic o sèrie) d'una durada total de mínim 24 minuts i documentals de creació (únics o sèries) d'una durada total de un mínim de 50 minuts destinats principalment a l'explotació de la televisió o la plataforma digital;
Projectes de ficció, animació o documentals creatius interactius, no lineals (per exemple, projectes de realitat virtual narrativa) de qualsevol durada.
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a treballs separats dins de la mateixa sol·licitud.
El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar almenys 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:
1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.
Durada:
Normalment, els projectes no haurien de superar els 36 mesos (són possibles pròrrogues, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació).
Calendari indicatiu d'avaluació i acord de subvenció:
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023
Obertura de la convocatòria: 3 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de desembre de 2023, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: gener - abril de 2024
Informació als sol·licitants: juny de 2024
Signatura del conveni de subvenció: setembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
La 71a edició del Festival de San Sebastián, que es durà a terme del 22 al 30 de setembre, així com la seva secció d'indústriacomptaran amb diverses activitats organitzades per Europa Creativa MEDIA.
Per primera vegada, es comptarà amb la presència de Renate Nikolay (Directora General Adjunta de DG Connect) durant el Festival. También Lucía Recalde (màxima responsable d'Europa Creativa MEDIA) visitarà l'esdeveniment. A més, es duran a terme diverses reunions amb el sector audiovisual i se signarà el primer contracte de l'eina financera MediaInvest.
REUNIONS AMB EL SECTOR AUDIOVISUAL DURANT EL FESTIVAL:
15:00h - 16:00h: Diàleg amb els i les participants de la indústria audiovisual: taula rodona sobre inversió. Tabakalera- Sala Z (Tancat).Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).
16:45h - 17:15h: InvestEU: Signatura d'acords financers (Tancat). Organitzat per la Comissió Europea (Europa Creativa MEDIA).
ESTAND D'EUROPA CREATIVA MEDIA:
Com en edicions anteriors, enguany l'oficina Europa Creativa MEDIA Euskadi comptarà també amb un espai propi al festival. Aquest estand estarà ubicat al recinte de l'Industry Club, Kursaal, del 22 al 30 de setembre de 2023, en horari de 9:30h a 19.00h.
Productores, distribuïdores, cineastes, festivals i tots els professionals de l'audiovisual que estiguin interessats en col·laborar amb professionals d'aquests països tindran l'oportunitat de conèixer els responsables de les oficines a l'estand MEDIA situat al Kursaal. A més, us informarem sobre el calendari de le s convocatòries 2024, que es publicaran a finals d'aquest mes de setembre.
NETWORKING AMB BÈLGICA:
Eguany comptarem amb Stephanie Leempoels i Jeroen Verhaeghe (responsables de les oficines d'Europa Creativa MEDIA de Bèlgica) durant el festival.
Ambdós estaran presents a l'esmentat estan de MEDIA. Bèlgica ofereix grans possibilitats de coproducció de sèries i pel·lícules d'alt nivell. A més, el festival comptarà amb una delegació important de productores belgues al fòrum de coproducció entre Europa i Amèrica Llatina.
Tots els interessats poden contactar amb Europa Creativa MEDIA Euskadi per concretar reunions sobre coproduir amb Bèlgica: a.gonzalez@europacreativaeuskadi.eu
AGENDA D'ACTIVITATS:
23 de setembre de 2023
Jornada sèries: Basat en fets reals. L'èxit dels biopics a la ficció serialitzada espanyola.
Tabakalera - Sala Z.
Amb acreditació d'indústria i entrades per al públic.
Organtizat en col·laboració amb Indústria del Festival de San Sebastián.
Els relats basats en fets reals conviden l'espectador a submergir-se de ple en històries amb gran ressonància emocional. Dins aquest gènere, el biopic proporciona un nivell identitari encara més gran, ja que aposta per narracions sobre personatges immortalitzats per la cultura popular espanyola i mundial. Des de començament del 2023 es pot apreciar l'auge que aquest gènere, i també el de l'adaptació d'autobiografies, està tenint entre les sèries espanyoles, posicionant-se com a èxits tant en la crítica com entre l'audiència nacional i internacional. Tot i això, enmig d'aquesta tendència en augment, com aconsegueixen les productores captar l'interès entre la gran oferta? Quines són les dificultats a les quals s'enfronten aquests projectes pel que fa a la seva conceptualització i producció?
Moderació:
Isabel Vázquez (guionista, presentadora, professora i analista de cinema i sèries).
Hi participen:
Joana Vilapuig i Mireia Vilapuig (creadores de la sèrie original de Filmin, SELFTAPE).
Teresa Fernández-Valdés (showrunner i guionista de la sèrie NACHO).
25 de setembre de 2023
17:00h - 19:00h: Reunió amb participants de la indústria audiovisual espanyola (Tancat)
El departament d'indústria del Festival de Sant Sebastián col·labora amb entitats de l'àmbit cinematogràfic internacional per acollir grups de professionals que acudeixen a Sant Sebastián per conèixer el festival de primera mà, ampliar la seva xarxa de contactes i participar en les activitats d'indústria.
Com a participants del taller de coproducció internacional (David Aguilar, Peio Gutiérrez, Iñaki Sagastume, Lorea Intxausti, Iñaki Gómez, Mikel Huércanos, Ana Angulo, Aner Etxebarria, Hugo López, Marian Fernández i Marga Gutiérrez), organitzat per Europa Creativa MEDIA Euskadi i Tabakalera, podran participar el dilluns 25 de setembre al berenar que es durà a terme al claustre de San Telmo de 17:00 a 19:00 hores, on estaran presents les diferents delegacions que participen al Meet Them! i la iniciativa Focus on Brasil per poder fer networking amb les delegacions i productors i productores participants.
26 de setembre de 2023
Reunió de coordinació Oficines Europa Creativa Espanya (Esdeveniment tancat).
Les oficines d'Europa Creativa (Cultura Espanya i MEDIA Andalusia, Catalunya, Espanya i Euskadi) es reuniran per dur a terme la reunió de coordinació durant el Festival de San Sebastián.
Durant la jornada es presentaran les possibilitats financeres que ofereix Europa Creativa MEDIA per a aquesta part del sector audiovisual.
09:30h: Obertura de portes + photocall.
10:00h: Presentació.
10:15h: Pitchings projectes europeus: ANYMATE ME (Kay Law), DREAMBIRD (Nathan Neuman), DRYLAB MEDIA TECH (Frank McDonnell), HYPERATE.IO (Hendrikje Wagner) i MARIONETTE (Thore Ipsen).
11:15h: Pitchings projectes estatals: BONZO PRODUCCIONES (Gerard Escuer, Marta Massé), UTTOPION (Miguel Ángel Fito), UNION AVATARS (David Pérez-Villar), VRMULTICAM (Javier Acosta) i WITSCRIPT (Mercè Delgado).
12:15h: Pausa.
12:30h: Possibilitats financeres des d'Europa Creativa MEDIA (Ainhoa González Sanchiz - Europa Creativa MEDIA Euskadi).
12:45h: Taula rodona Intel·ligència Artificial: amenaça o aliada?
13:45h: Lliurament de premis.
14:00-15:30h: Còtel networking.
Com en anys anteriors, el passat mes de juny es va dur a terme l'assessoria per a projectes cinematogràfics amb vocació internacional, en col·laboració amb Tabakalera i el Festival de Cinema de Sant Sebastián. La iniciativa s'adreçava a productors/es amb projectes de llargmetratge en fase de desenvolupament o preproducció, amb l'objectiu d'orientar-los en la internacionalització dels seus projectes, així com en la recerca de nous socis durant la 71a edició del Zinemaldia.
En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d'Alba Sotorra com a tutora de les assessories.
Els projectes seleccionats van ser els següents: DESHIELO (Bixagu Entertainment), BLACK WATER (En Buen Sitio), CASITAS AZULES (Katz Estudio), SU Y LO (Zazpi t’erdi), CARO BASTIANO (Garabi Films) i LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones). Durante el Festival de San Sebastián comptaran amb l'assessorament d'Alba Sotorra per buscar contactes propicis per als seus projectes.
A més, aquest any Europa Creativa MEDIA Euskadi ha organitzat un taller de pitching en col·laboració amb Tabakalera per poder donar suport als professionals a preparar els seus “pitch” per al Festival de Sant Sebastián. A la trobada es van tractar els principals aspectes a considerar abans de preparar qualsevol estratègia de pitch, però també elements, tècniques i pautes concretes a explorar i desenvolupar. Quan presentem un projecte públic, l'objectiu final és clar. Tanmateix, com s'hi arriba ens obre una enorme varietat de possibilitats de les quals som responsables i protagonistes. Álvaro Vega va ser el tutor d'aquest taller. Aquests van ser els projectes seleccionats: PERLA (Bixagu Entertainment), KRESAL USAINA (En Buen Sitio), CARO BASTIANO (Garabi Films), LAS CIEGAS HORMIGAS (Lamia Producciones), BIDE GUZTIAK IREKIAK DAUDE (Pimpi&Nella Films y Marmoka Films), LA PÉRDIDA DE LA MAGIA (Limbus Filmak) i IKUSEZINAK (Lotura Films).
El proper divendres 29 de setembre durem a terme una sessió informativa en línia sobre la nova convocatòriaEuropa Creativa MEDIA de suport al European Slate Development2024, de propera publicació.
L’objectiu de la jornada és incentivar i fomentar la participació del sector audiovisual català a la nova convocatòria European Slate Development 2024, adreçada a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu) per a cinema, televisió o plataformes digitals, i la data límit de presentació de sol·licituds de la qual està prevista pel 13 de desembre de 2023.
La idea és ajudar els productors audiovisuals que estan en el procés d’elaboració d’un projecte d’aquest tipus, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes.
La jornada, que es durà a terme en un format molt dinàmic, permetrà la contribució dels assistents, que podran plantejar els seus dubtes i formular les seves preguntes.
La sessió s'adreça a productors i productores de ficció, documental, animació, i de sèries, per a cinema, televisió i plataforma.
Podreu connectar-vos-hi des de l'enllaç següentdel nostre canal YouTube.
Més de 200 pel·lícules es presenten cada any en aquesta categoria. El mercat acull pel·lícules de programació oficial del festival; les premiades del festival internacional de curtmetratges dramàtics; les de directors participants al fòrum de coproducció Crossroads, així com pel·lícules que s'han presentat a festivals internacionals o busquen ser estrenades a través del mercat de cinema. A més, es presenten totes les produccions gregues de l'any amb l'objectiu de la millor promoció possible de les mateixes als mercats estrangers. Això permet que més pel·lícules arribin a altres festivals i empreses de distribució.
Agora Film Market opera exclusivament en línia a través de la plataforma Cinando.
Només hi tenen accés les persones acreditades per Agora i la premsa.
Les pel·lícules inscrites a la programació del festival no necessiten tornar a presentar-se a l'Agora Film Market.
La 71a edició del Festival de Cinema de San Sebastián, que es durà a terme del 22 al 30 de setembre de 2023, comptarà amb una gran presència de pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA entre la seva la programació.
Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival són els següents:
Secció Oficial:
El Sueño de la Sultana, de Isabel Herguera (Espanya i Alemanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Kalak, d'Isabella Eklöf (Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Groenlàndia i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Red Island, de Robin Campillo (França, Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
The Practice, de Martin Rejtman (Argentina, Xile, Portugal i Alemanya). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional.
The Successor, de Xavier Legrand (Francia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
Puan, de Maria Alche i Benjamin Naishtat (Argentina, Itàlia, Alemanya, França i Brasil). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
A Silence, de Joachim Lafosse (Bèlgica, França i Luxemburg). Suport MEDIA al European Slate Development.
Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França i Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.
A Real Job, de Thomas Lilti (Françia). Suport MEDIA a la distribució.
Projecció Premi Donostia:
Cerrar los ojos, de Victor Erice (Espanya i Argentina). Suport MEDIA a la distribució.
Nuevos directores:
Last Shadow at First Light, de Nicole MidoriWoodford (Eslovènia, Singapur, Japó, Filipines i Indonèsia). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Horizontes latinos:
El Castillo, de Martin Benchimol (Argentina, França i Espanya). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Zabaltegi-Tabakalera:
Through The Night, de Delphine Girard (Bèlgica, França i Canadà). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Orlando, My Political Briography, de Paul B. Preciado (França). Suport MEDIA a la distribució.
Perlak:
Afire, de Christian Petzold (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
This Promised Land, de Nikolaj Arcel (Dinamarca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
I’m Captain, de Matteo Garrone (Itàlia). Suport MEDIA a la distribució.
Fallen Leaves, d'Aki Kaurismaki (Finlàndia i Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
Culinary Zinema:
The Pot Au Feu, de Tran Anh Hung (França). Suport MEDIA a la distribució.
El Festival Internacional de Cinema Documental, DocsBarcelona, que durà a terme la 27ª ediciódel 2 al 12 de maig de 2024, ha obert la convocatòria de llargmetratges documentals fins al 15 de novembre. Les pel·lícules registrades abans de l’1 de novembre es beneficiaran d’un descompte Early Bird en la tarifa d’inscripció.
En aquesta 27a edició, el Festival ha renovat les seccions.
A les categories habituals Docs&Teens, DOC-U, Docs&Honor, s’afegeixen tres noves seccions:
Docs&Pearls: secció competitiva que agrupa els millors i més recents documentals del panorama nacional i internacional.
Docs&Cat: secció no competitiva amb els millors documentals produïts a Catalunya.
Docs&Focus: selecció de la filmografia de la persona cineasta atorgada amb el Premi Docs d’Honor de la present edició.
Les pel·lícules seleccionades optaran a nombrosos premis, entre els quals figura el Premi a la Millor Pel·lícula, consistent en una dotació econòmica de 5.000€, el Premi a la Millor Pel·lícula Catalana i el Premi Nou Talent – Filmin, consistent en una dotació de 4.000 € en concepte de drets VOD.
Consulteu-ne les bases i inscriviu-hiel vostre documental abans del 15 de novembre.
El passat 9 de setembre va finalitzar la 80a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Competició:
Io Capitano, de Matteo Garrone (Itàlia, Bèlgica i França). Suport MEDIA als agents de vendes internacionals.
Lleó de Plata al millor director (Matteo Garrone).
Premi Marcello Mastroianni al millor actor joven (Seydou Sarr).
Secció Orizzonti:
Paradise is burning, de Mika Gustafson (Suècia, Itàlia, Dinamarca i Finlàndia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Premi Orizzonti al millor director (Mika Gustafson).
City of wind, de Lkhagvadulam Purev-Ochir (França, Mongòlia, Portugal, Països Baixos i Qatar). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Premi Orizzonti al millor actor (Tergel Bold-Erdene).
Venice Immersive:
Empereur, de Marion Burger i Ilan Cohen (França, Alemanya). Suport MEDIA al desenvoljupament de contingut Slate Funding.
Venice Immersive Achievement Prize.
Pel que fa a la 20a edició de la Giornate degli Autori, que es va dur a terme en paral·lel al festival, entre els premiats figuren els següents títols amb suport MEDIA:
Through the night, de Delphine Girard (Bèlgica, França, Canadà). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.
Premi del Públic.
Photophobia, d'Ivan Ostrochovský i Pavol Pekarčík (Eslovàquia, República Txeca i Ucraïna). Suport MEDIA al European Mini Slate Development
El proper dimecres 27 de setembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc de la segona temporada del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'Upon Entry', d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà', iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i la primera d'aquesta segona temporada 2023-2024) es durà a terme el dimecres 27 de setembre de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Upon Entry', d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez.
Comptarem amb la presència de Carles Torras (Zabriskie Films), productor de la pel·lícula, que presentarà el film abans de la projecció.
Sinopsi
Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida. La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d'immigració de l'aeroport de Nova York, són conduïts a la sala d'inspecció secundària, on els agents de duanes els sotmeten a un procés d'inspecció desagradable i a un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella té alguna cosa a amagar.
https://www.youtube.com/embed/THngyQfvGZ4
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de 'Upon Entry' s'inicia la temporada 2023-2024 del cicle 'MEDIA al Maldà'.
La pel·lícula Close, de Lukas Dhont, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució, ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2023.
Close va ser la guanyadora gràcies al públic europeu, després d'una votació en què competia amb quatre pel·lícules més del continent, incloent la catalana 'Alcarràs', de Carla Simon, que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA. A la votació d'aquest any es van rebre prop de 45.000 vots.
Les indústries culturals i creatives (ICC) es troben al cor de l'economia creativa, ja que garanteixen el desenvolupament continuat de les societats i són un poderós vector per a la creació de competitivitat, riquesa cultural, innovació i ocupació.
Aquestes indústries, intensives en coneixement i basades en la creativitat i el talent individuals, no només generen una prosperitat econòmica considerable alhora que enforteixen la cohesió social, sinó que també són fonamentals per a un sentit compartit d'identitat, cultura i valors europeus.
L'esdeveniment mostrarà, d'una manera demostrativa, interactiva i participativa, els projectes i iniciatives europeus i col·laboratius de CCI que no només són innovadors i sostenibles, sinó també accessibles, assequibles, compromesos socialment i enriquidors per a tothom en línia amb la iniciativa Nova Bauhaus Europea (NEB). D'aquesta manera, la conferència mostrarà les indústries culturals i creatives com a motors socials i innovadors.
Durant el Festival s'exhibiran un total de 300 curts, selecionats d'entre les més de 4.500 obres rebudes procedents de 110 països que van participar a la convocatòria.
Les sessions estaran dedicades als gèneres de l'animació, la ficció i el documental amb curts seleccionats a festivals internacionals de Classe A com Cannes, Locarno Film Festival, La Biennale o la Berlinale. Dins de cada categoria es presentaran seccions oficials a competició i seccions paral·leles.
Animació
Aquesta secció recull un ampli ventall de curtmetratges d'animació destacats a l'àmbit mundial amb 8 sessions a competició, incloent trash anim i documental animat, i 4 sessions paral·leles. La selecció d'animació recull fins a 78 films de temàtica diversa elaborats amb tot tipus de tècniques, des de les tradicionals fins a la tecnologia més innovadora. Els curts d'aquesta secció competeixen per al Gran Premi d'Animació i el Premi d'Estudiants d'Animació.
Ficció
Aquesta secció comptarà amb 7 sessions de la Secció Internacional a competició i unes altres 5 de Secció Oblicua, on competiran les obres mes arriscades, originals i creatives del panorama internacional, tant narrativa com formalment. També es projectaran 20 seccions paral·leles com Sci-Fi i Talents Catalans. La secció ficció és la més extensa, amb un total de 154 obres projectades.
Les obres de les sessions internacionals, algunes premiades a diferents festivals arreu del món, provenen de més de 15 països diferents i proveeixen tot tipus de gèneres. Totes competiran pel Gran Premi Internacional i el Premi de la Critica.
La innovació i la llibertat de la creació que permet el format curt queden plasmades a la secció Oblicua. Fins a 27 obres competiran pel Gran Premi Oblicua, el Premi Filmin Oblicua i el Premi del Jurat Jove.
Documental
El gènere documental en format curt és un dels més ignorats als festivals cinematogràfics, tot i que es troba en un moment de gran vitalitat i fort creixement. Hi haurà 5 sessions a competició i 2 sessions paral·leles amb un total de 26 curtmetratges documentals.
El documental és una finestra oberta al món que ens permet conèixer petites històries quotidianes i descobrir realitats llunyanes. És a més un espai per a la reflexió amb obres reivindicatives que ens enfronten als grans problemes socials del nostre temps. Les obres d'aquesta secció competiran per al Gran Premi Documental i el Premi del Públic.
Totes la projeccions i activitats del Mecal són gratuites.
One-to-ones: Mercat del curtmetratge
Mecal Pro organitza el Mercat Internacional de Curtmetratges, una activitat que té com a objectiu facilitar la trobada entre creadors i compradors, distribuïdors i experts en estratègia de festivals. És un espai que fomenta la circulació de les obres, la seva exhibició i la compra, així com el networking. En el marc del mercat, hi haurà un espai reservat especialment per a sessions one-to-one, organitzades en col·laboració amb Catalan Films, la marca d'internacionalitzacio de l'audiovisual català de l'ICEC.
Un total de 77 cursos de formació ofereixen als cineastes europeusnoves perspectives.
Els temes dels diversos cursos cobreixen tot el sector audiovisual, des del guió i el desenvolupament del projecte fins a la gestió, distribució i màrqueting. Els seminaris són oferts per organitzacions d'arreu d'Europa.
Tots els terminis i informació addicional es poden trobar aquí: creative-europe-media.eu. El web Creative Europe MEDIA Training Guide recull, en un llistat amb sistema de cerca que s'actualitza paulatinament, les diverses iniciatives de formació i networking amb suport d'Europa Creativa MEDIA.
Millorar les habilitats dels professionals europeus amb talent és un objectiu bàsic del programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea. Els cursos de formació que inclou la guia estan finançats per MEDIA i tenen lloc a tot Europa i més enllà.
La 20a edició d'Arthouse Cinema Training, el programa de formació per a professionals del cinema d'autor de CICAE (Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig), que compta amb el suport del programa Europa Creativa MEDIA, es durà a terme per primera vegada a Berlín, entre el 30 d'octubre i el 5 de novembre de 2023, i té obertes les inscripcions fins al 14 d'agost.
La 20a edició de l'Arthouse Cinema Training anual de CICAE és un programa intensiu d'una setmana que reuneix professionals d'exhibició de cinema d'autor d'arreu del món per obtenir una visió en profunditat de la gestió d'una sala de cinema. La formació, que tindrà lloc del 30 d'octubre al 5 de novembre de 2023 al cor de Berlín, Alemanya, ofereix als participants l'oportunitat de reunir-se, establir connexions i aprendre d'alguns dels principals experts del sector. L'ACT, l'únic programa d'aquest tipus al món, ofereix una oportunitat única per conèixer i intercanviar bones pràctiques amb col·legues d'arreu del món i convertir-se en una part d'èxit de la comunitat internacional de cinema d'autor.
La formació ofereix:
Tallers i conferències en profunditat sobre programació innovadora de cinema d'autor, desenvolupament i màrqueting d'audiència, anàlisi de dades, planificació comercial, pressupostos i recaptació de fons, desenvolupaments tecnològics actuals en exhibició cinematogràfica, sostenibilitat i diversitat, equitat i inclusió.
Conferències, classes magistrals i trobades amb cineastes, organitzadors de festivals, representants de finançament, líders de defensa i prenedors de decisions polítiques.
Oportunitats de networking amb professionals del cinema d'arreu del món.
L'oportunitat de treballar en estudis de casos actualitzats i desenvolupar projectes individuals sota la guia de tutors experimentats.
L'oportunitat d´explorar la vibrant escena cultural de Berlín amb un grup internacional d´idees afins.
Un equip d'entrenament digital
Accés a la xarxa global d'exalumnes de CICAE
Els i les participants treballen en grups petits i estan acompanyats per un tutor durant tota la setmana.
L'ACT ofereix una avaluació final i un certificat de finalització. Ha rebut la certificació oficial Qualiopi a França.
La iniciativa de formació amb suport d'Europa Creativa MEDIA EAVE Puentesha fet pública la selecció dels 15participants al seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa - Amèrica Llatina, entre els quals figura la productora catalana Mireia Graell, de Ringo Media, amb el projecte de ficció 'Porto Alegre'.
La primera sessió de PUENTES tindrà lloc a la ciutat d'Udine, Itàlia, del 24 al 30 de juny, i és possible gràcies a la sòlida col·laboració entre EAVE, FVG Audiovisual Fund i MiC. Paral·lelament al taller principal de PUENTES, un grup addicional d'11 productors de ficció i documentals italians, així com altres professionals del cinema interessats a col·laborar amb Llatinoamèrica, participaran a PUENTES ITÀLIA del 26 al 29 de juny.
Sota la guia d'experts clau del sector, els participants desenvoluparan els seus projectes, carreres i estructures d'empresa durant un any i dos tallers.
L'equip pedagògic de PUENTES inclou la cap d'estudis Fernanda del Nido (Setembro Cine, AR/ES), el líder del grup Didar Domehri (Maneki Films, FR), el consultor de guió Jacques Akchoti (FR) i la productora Agustina Chiarino (Bocacha Films, UY).
Se'ls uniran Tatiana Leite (Bubbles Project, BR), Marcin Łuczaj (New Europe Film Sales, PL) i Agustina Lumi (A Lumi, ES/AR).
La 14a edició de PUENTES culminarà amb un segon taller a Montevideo, Uruguai, del 20 al 26 de novembre, en col·laboració amb Bocacha Films. Després d'aquesta darrera setmana del taller, els 2023 participants assistiran a VENTANA SUR (del 27 de novembre a l'1 de desembre) gràcies a la col·laboració entre EAVE i el Marché du Film. A més, durant la segona setmana del taller es realitzarà un taller especial per als participants uruguaians.
Erich Pommer Institut ofereix l'eTraining Green Production, una formació en línia amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que es durà a terme en anglès i permetrà aprendre tot el que cal sobre la sostenibilitat en la producció de cinema i televisió.
La indústria del cinema i de la televisió té un dels impactes ambientals més grans i ha de reduir, en gran mesura, les seves emissions de CO2. Ja no hi ha cap manera d'evitar les produccions que estalvien recursos. Reduir la petjada de carboni de la indústria requereix grans canvis a l'àrea tècnica, en el procés de producció, així com en el comportament i la consciència de totes les persones involucrades.
La part positiva és que hi ha moltes alternatives per produir de manera més sostenible i liderar, per exemple, darrere de la càmera i a la pantalla.
El curs consta de vuit capítols i trenta vídeos. A més, podràs dur-lo a terme sempre que vulguis tenint-hi accés durant sis mesos des de qualsevol dispositiu.
Comprèn la urgència d'un canvi cap a produccions sostenibles.
Coneix els estàndards actuals, les iniciatives i les eines europees.
Aprèn a planificar i calcular la teva producció de manera sostenible.
Obtingues informació exclusiva i consells pràctics per a cada etapa de la producció i cada departament.
Aprèn com involucrar el teu equip, les parts interessades i la seva audiència.
Comprèn el poder i l'impacte dels creadors de contingut i com fer-los servir sàviament.
Aprèn de casos d'estudi inspiradors.
Aclamats experts internacionals en sostenibilitat et guiaran a través d'aquesta formació eTraining.
Agències de vendes internacionals registrades al Funding & Tender Opportunities Portal de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.
Què cobreix?
- Costos/inversions relatius a promoció digital i física, així com a campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors de fora d'Europa.
Els costos de viatge i d'allotjament a l'hotel NO estan coberts.
Quines pel·lícules són elegibles?
- Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
- Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2023).
- Pel·lícules seleccionades a qualsevol secció del festival. En cas que l'agència de vendes internacionals sol·licitant tingui dues pel·lícules seleccionades al Festival de Toronto, podrà incloure totes dues a la sol·licitud.
Import disponible
Un incentiu de fins al 50% dels costos totals i fins a 8.000 euros per campanya per una despesa total de 16.000 euros.
Data límit (Toronto International Film Festival): 21 d'agost del 2023.
Presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.
Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Cristian Mungiu, guionista, productor i director de cinema, ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes, entre els quals destaca la Palma d'Or el 2007 amb '4 Meses, 3 semanas y 2 días’, els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb 'Más allá de las colinas', així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula 'Los exámenes'.
La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també al Festival de Cinema de Cannes 2022. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de la seva participació a La Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, Cristian Mungiu va compartir amb nosaltres la seva visió sobre el cinema europeu i la importància i la riquesa de la seva diversitat, així com el paper fonamental de MEDIA en aquest sentit: “Gràcies al suport de MEDIA, les meves pel·lícules s’han pogut estrenar a les sales de cinema de molts països i n’estic molt orgullós, perquè la gent les pugui descobrir als cinemes. És imprescindible que existeixi aquest tipus de finançament”.
La UE acaba de publicar una convocatòria de licitació per al desenvolupament d'una calculadora d'emissions de carbonide la UE per al sector audiovisual, amb l'objectiu d'estandarditzar les mesures a través de les fronteres. La data límit és el 18 de juliol de 2023. Aquestes accions estan finançades pel programa Europa Creativa MEDIA.
Amb 650.000 euros del programa Europa Creativa MEDIA, la UE està dirigint l'estandardització de la mesura de la petjada de carboni al sector audiovisual mitjançant la construcció d'una calculadora comuna.
El projecte seleccionat desenvoluparà una metodologia de mesura i posarà en marxa una eina en línia per mesurar les emissions de CO2 de les produccions audiovisuals, a partir de dades comunes i normes de càlcul. La calculadora estarà disponible gratuïtament per als usuaris de tota la UE, ampliant l'accés a un conjunt d'estàndards mínims.
L'eina s'allotjarà al domini ec.europa.eu de la Comissió i funcionarà tant com a eina autònoma com com a complement per a les calculadores existents.
El contracte de servei tindrà una durada màxima de 48 mesos, fins a finals de 2026, tot coincidint amb la finalització del programa Europa Creativa 2021-2027.
Les ofertes s'han de presentar exclusivament a través de l'aplicació eSubmission abans del 18 de juliol de 2023, d'acord amb les instruccions indicades a la carta d'invitació i a la Guia ràpida eSubmission.
Per què desenvolupar una calculadora a l'àmbit de la UE?
En els darrers anys han sorgit arreu d'Europa una varietat de sistemes de mesura d'emissions i etiquetes verdes. Tot i que aquestes iniciatives revelen un fort compromís de la indústria per ser més sostenibles, l'abast generalment es limita als mercats nacionals. Diferents paràmetres dificulten l'ús de calculadores existents a tota la Unió Europea, sobretot per a les coproduccions. Una metodologia comuna, gratuïta per als usuaris, permetrà la comparabilitat i fomentarà la seva adopció, ajudant així a construir un enfocament comú de l'ecologització del sector.
Qui es beneficiarà d'aquesta eina?
La calculadora serà especialment útil per als productors/es de pel·lícules i sèries de televisió, els agents de sostenibilitat audiovisual, els membres de la tripulació encarregats del mesurament de CO2 i els fons cinematogràfics, en particular per a les coproduccions europees. Els resultats també s'alimentaran de l'elaboració de polítiques per a l'ecologització del sector.
Context
D'acord amb l'objectiu de la UE de neutralitat climàtica per al 2050, la Comissió Europea s'ha compromès a col·laborar estretament amb la indústria cinematogràfica i audiovisual i els fons (sub)nacionals, amb l'objectiu de compartir les millors pràctiques existents i acordar eines comunes i estàndards ecològics. El Pla d'Acció de Mitjans i Audiovisuals de la Comissió publicat l'any 2020 incloïa una acció específica per a l'ecosistema de l'ecosistema audiovisual (acció 6 – Cap a un sector dels mitjans de comunicació climàticament neutre).
En aquest context, la Comissió va iniciar un diàleg entre les parts interessades sobre l'ecologització del sector audiovisual el juny de 2021, tot reunint professionals de l'audiovisual i representants del sector públic. Els participants van coincidir en la necessitat de prendre mesures per reduir les emissions de carboni, començant pel mesurament de les emissions de carboni. Això va donar lloc a una declaració comuna, publicada el febrer de 2022, a favor d'una metodologia de mesura unificada de les emissions de carboni.
Des de 2016 més de 700 cinemes d'aproximadament 40 països han participat en aquest esdeveniment, tot oferint una magnífica programació que inclou prèvies, pel·lícules per a joves audiències i clàssics de la història del cinema europeu.
Amb convidats especials, debats i exhibicions, aquest esdeveniment d'un dia sempre és tan multifacètic com el cinema europeu en si mateix.
Properament, més informació per celebrar en aquesta data la diversitat del cinemaeuropeu arreu del món.
La 28a edició del Taller per a guionistes internacionalseQuinoxe Europe, que es durà a terme entre el 13 i el 20 d'octubre de 2023, té obert el període d'inscripcions fins al 4 d'agost de 2023.
El Taller Internacional de Guionistes és un programa de formació residencial a curt termini i de set dies per a guionistes i els seus productors amb l'objectiu d'ajudar els cineastes a desenvolupar la millor història i guió possible. El programa complet, Tallers de guionistes de set dies inclou una consulta de seguiment sobre la reescriptura obligatòria.
El taller internacional de guionistes s'adreça a guionistes que hagin produït com a mínim un guió de llargmetratge o tinguin una experiència equivalent.
El taller tracta de guions de cinema i se centra en el desenvolupament de guió i projectes.
Cinema: els guions han de ser preferiblement no inferiors al tercer esborrany, per tal de maximitzar les reunions individuals amb els assessors.
Guionistes seleccionats: El preu del taller per als guionistes és de 3700€. Despeses de viatge assumides pel sol·licitant seleccionat.
Productors del projecte seleccionats: els productors assumeixen els seus propis costos de viatge i se'ls cobrarà una tarifa de 425€ per menjar, allotjament i transport a l'estació de tren/aeroport.
En cas que, per circumstàncies alienes a l'organització, el taller no es pogués dur a terme com a taller residencial, es faria digitalment.
Criteris de presentació:
El/la guionista ha de tenir, com a mínim, un guió de llargmetratge produït (o experiència equivalent).
eQuinoxe Europe accepta sol·licituds de guionistes internacionals de tots els països.
El/la productor/a s'ha d'adjuntar al vostre projecte. Si el vostre projecte és acceptat, el/la productor/a està obligat/ada a assistir als últims 2,5 dies del taller.
El sol·licitant parla anglès (tallers realitzats en anglès).
Projectes de cinema (1. No s'accepten esborranys), Els guions s'han d'enviar en format i paginació estàndard del sector.
Informació de la sol·licitud: la biografia, el resum (no més d'1 pàgina) i la carta de motivació s'han de presentar en anglès.
Els guions es poden presentar en alemany o anglès.
L'extensió del guió no pot superar les 135 pàgines.
Si el vostre projecte és seleccionat, s'ha de proporcionar una traducció a l'anglès del guió en 21 dies.
A més, a la tardor de 2023, eQuinoxe Europe començarà la seva sèrie de Master Classesdigitals de Producció Creativa amb el llegendari productor, polític i educador Lord David Puttnam. El període d'inscripció s'iniciarà properament i la data límit per inscriure-s'hi s'anunciarà també aviat.
La sèrie de Master Classes Digital de Producció Creativa amb Lord Puttnam està orientada a desenvolupar la resiliència creativa en la producció diària de temes per a productors experimentats de nivells inicial i mitjà. Els temes inclouen el poder de la identitat, l'evolució i l'exploració de la creativitat, la realitat o la ficció, els constructors i els intermediaris, la música i el significat i la interpretació del futur, entre d'altres.
• Se seleccionaran 12 sol·licitants combinant productors experimentats de nivells inicial, mitjà i sènior. • El cicle de producció creativa consta de sis sessions • 6 sessions - 5 digitals i 1 sessió "en directe" - ubicació pendent de confirmació. • Dates: la sèrie està programada des de mitjans d'octubre fins a finals de novembre i durarà sis sessions durant 6 setmanes. Les classes són de 2h de durada.
ElFestival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d'animació més prestigiosos del món, que s'ha dut a terme entre l'11 i el 17 de juny, va cloure aquest dissabte passat. Entre les pel·lícules guardonades figura 'Robot Dreams' de Pablo Berger, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Gran Premi a la Millor Pel·lícula de la Secció Contrechamp del Festival.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon i va fer la seva première mundial a la darrera edició del Festival de Cannes.
Està produïda per l'empresa catalanaArcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les francesesNoodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
https://www.youtube.com/embed/apvCBN3LOP0
Entre les pel·lícules guardonades al Festival d'Annecy 2023, també figures les següents pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA:
Tony, Shelly and the Magic Light, de Filip POŠIVAČ (Hongria, República Txeca, Eslovàquia, 2023), que ha obtingut el Premi del Jurat de la Secció Contrechamp.
La Sirène, de Sepideh Farsi (Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg, 2022), que ha rebut el Premi a la Millor Música Original per a un llargmetratge i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució Automàtica.
Consulteu el palmarèscomplet de l'edició 2023 del Festival d'Annecy.
El Parlament Europeu està examinant la implementació del programa Europa Creativa amb l'objectiu de millorar-lo encara més. En el marc d'aquest exercici, s'ha elaborat una enquesta, adreçada als beneficiaris del Programa Europa Creativa. La data límit per emplenar-la és el proper 23 de juny.
Els resultats es reflectiran en un informe d'execució.
L'enquesta forma part del projecte de recerca sobre "Programes de finançament de la UE 2021-2027 en cultura, mitjans de comunicació, educació, joventut i esports: primeres lliçons, reptes i perspectives de futur", encarregat a VVA pel Parlament Europeu (PE).
El projecte de recerca té com a objectiu proporcionar als membres de la Comissió de Cultura i Educació (CULT) del PE informació per a quatre informes d'execució en curs sobre els programes de finançament sota les competències del Comitè, a saber: Erasmus+, Europa Creativa, Cos Europeu de Solidaritat i Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (Línia 3).
L'enquesta es completa en uns 20-30 minuts aproximadament i està oberta fins al 23/06/2023.
Cal tenir en compte que, per a cada pregunta, tindreu la possibilitat de respondre per a tots els fons, és a dir, Erasmus+, Europa Creativa, Cos Europeu de Solidaritat i CERV. Només heu de respondre pel programa/programes als quals heu participat.
Aquesta enquesta s'adreça als beneficiaris dels quatre programes.
Si teniu cap pregunta sobre l'enquesta, poseu-vos en contacte amb l'equip de recerca a EU_implementation@vva.it
Tota la informació que proporcioneu, incloses les dades personals facilitades voluntàriament, es tractarà de manera confidencial d'acord amb el Reglament (UE) 2018/1725 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals per part de les institucions, òrgans, oficines i organismes de la Unió i sobre la lliure circulació d'aquestes dades (d'acord amb el 'Reglament núm. 2018/1725' o 'GDPR').
No es proporcionarà informació confidencial a cap tercer i l'informe de l'estudi contindrà dades només en un format agregat. Qualsevol tractament posterior de les seves dades personals es realitzarà només amb el seu consentiment previ. Dins dels límits establerts per l'EDPR, teniu dret a accedir, rectificar, esborrar i/o portar les vostres dades personals, així com a restringir o oposar-vos al tractament de les vostres dades personals.
Agraïm molt el vostre temps per contribuir a aquesta investigació.
Del 14 al 16 de novembre de 2023 es durà a terme a Gran Canària una nova edició del Cartoon Business, un seminari de CARTOON sobre nous models emergents de negoci en l’àmbit de l’animació. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 25 d'octubre.
L'edició d'enguany porta per títol: "Trobem junts els millors models de creixement per a i amb l'animació".
Aquest esdeveniment s'adreça a productors/es joves i experimentats/des d'animació que vulguin ser informats/des sobre com l'entorn de nous mitjans pot impulsar la manera com es finança i explota la seva sèrie d'animació.
Cartoon Business és un seminari de primer nivell per a la indústria de l'animació i centra les converses en les estratègies clau per al creixement dels estudis i per al desenvolupament empresarial a l'animació europea.
Cal destacar que la ubicació del seminari no és una casualitat. La indústria del sector de l'animació ha crescut exponencialment els darrers anys a Gran Canària. Les illes tenen un règim econòmic i fiscal (REF) exclusiu i únic, plenament autoritzat pel Govern d'Espanya i la Comissió Europea que proporciona a Gran Canària un dels sistemes d'incentius fiscals més competitius d'Europa. Això inclou fins a un 54% de tax rebate per a produccions estrangeres i bonificació fiscal per a produccions i coproduccions espanyoles o una reducció del 4% a l'impost de societats per a noves empreses que vulguin establir-se a Gran Canària, entre altres incentius.
Horaris:
14 de novembre de 2023:
Arribada dels participants - Reunions one-to-one - Sopar de benvinguda.
La propera edició de l'Annual Workshop d'APostLab es durà a terme a Ljubljana (Eslovènia) del 26 al 31 de octubre de 2023.
Qui s'hi pot presentar?
Productors/es amb un llargmetratge internacional produït o una sèrie en etapa de desenvolupament, finançament o preproducció.
Supervisors/es de postproducció que treballin de manera independent (o que es plantegin fer-ho), o que treballin 'inhouse' en una empresa de postproducció o en una companyia de producció cinematogràfica.
L'Annual Workshop és un programa presencial de sis dies basat en projectes que inclou sessions plenàries, treball en grup i consultes individuals.
Durant aquest taller intensiu, els participants obtenen una millor comprensió dels aspectes tècnics, financers i creatius de la postproducció en un entorn de producció internacional.
Els participants treballen en equip, dissenyant un flux de treball, un planning i un pressupost per al projecte dels productors i compten amb l'assistència de professionals de la indústria de renom internacional.
El taller es duu a terme en anglès i té capacitat per a 25 participants.
APostLab (Amsterdam Post Lab) ofereix programes de formació amb l'objectiu d'augmentar la comprensió i apreciació per la postproducció. Durant més d'una dècada, ha brindat als professionals els coneixements i les habilitats per gestionar la postproducció de llargmetratges i sèries internacionals. Ja sigui treballant en documentals art-house internacionals, en llargmetratges de ficció o lliurant una sèrie a un streamer internacional, APostLab ofereix a productors i professionals el coneixement, les habilitats i les xarxes necessàries per tenir èxit.
Quota de participació:
Per a productors/es (amb projecte): 1.600 euros (+ IVA si escau). Per a supervisors/es de postproducció: 1.300 euros (+ IVA si escau). La tarifa de participació inclou la matrícula, l'allotjament, els àpats i el transport local, però n'exclou els costos de viatge internacionals.
Data límit: 15 d'agost del 2023.
Selecció: Els participants interessats poden presentar-s'hi mitjançant l'enllaç del portal d'APostLab. Un jurat intern, format per membres de l'equip d'APostlab, avaluarà les sol·licituds. Es convidarà una selecció de participants per a una entrevista abans que es realitzi la selecció final.
El llistat de participants definitiu s'anunciarà a mitjans de setembre del 2023.
La primera va obrir com a iniciativa pilot el 2022/2023. Dona suport a les campanyes de promoció de pel·lícules que representin l'equilibri de gènere, l'equitat i la inclusió per cridar l'atenció sobre aquests temes i facilitar-ne la circulació fora d'Europa. Consulteu-ne els criteris.
Per la seva banda, FSS Digital Plus amplia la gamma de festivals FSS (Film Sales Support) a festivals addicionals per a la promoció digital de pel·lícules destinades a compradors de fora d'Europa.
Promoció: a quins festivals?
FSS Inclusion: per a campanyes purament digitals de promoció de pel·lícules a festivals i mercats FSS així com a addicionals festivals i mercats de cinema híbrids (dins i fora d'Europa) que tinguin una indústria internacional i un abast exterior.
FSS Digital Plus: per a campanyes purament digitals de promoció de pel·lícules a festivals de cinema híbrids (dins i fora d'Europa) que tinguin una indústria internacional i un abast exterior.
Qui s'hi pot presentar?
FSS Inclusion: Agents de vendes internacionals poden enviar la sol·licitud com a mínim dues setmanes abans de l'inici del festival de cinema addicional. No hi ha dates límit especifiques per a festivals i mercats.
FSS Digital Plus: Agents de vendes internacionals poden enviar la sol·licitud com a mínim dues setmanes abans de l'inici del festival de cinema addicional.
Costos/inversions per campanyes de promoció purament digitals i per campanyes de màrqueting adreçades a compradors de fora d'Europa.
En el cas de FSS Inclusion: una porció de costos documentats in-house en relació amb el desenvolupament d'activitats específiques per a la campanya digital.
Quines pel·lícules són elegibles?
Pel·lícules recentment finalitzades que tinguin un copyright original establert el 2023 i que hagin estat seleccionades per qualsevol secció d'un festival respectiu o promocionades a un mercat internacional.
Pel·lícules majoritàriament produïdes a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que sigui part d'Europa Creativa MEDIA i part de les bases de FSS (Film Sales Support).
Pel·lícules de ficció, animació o documental (llargmetratges).
Import disponible
Una inversió fins al 50% del total dels costos fins a un màxim de 5.000 euros per campanya i per a una despesa total de 10.000 euros.
Crew United, la plataforma digital amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que connecta cineastes d'arreu d'Europa, és ara també present per primera vegada a Espanya, Itàlia, Grècia, Romania i Lituània.
Aquesta esperada expansió marca una fita important en la missió de l'empresa de fomentar la col·laboració i les aliances entre les indústries audiovisuals europees. Les noves versions de la plataforma —en castellà, italià, grec, romanès i lituà— s'uniran a les ja existents en alemany, francès, polonès i anglès. El desenvolupament europeu de Crew United compta una vegada més amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
Crew United fa més de 27 anys que lidera la creació d'una comunitat europea de cineastes, amb una plataforma que possibilita els professionals de la indústria audiovisual:
presentar-se a si mateixos i la seva filmografia
consultar un ampli catàleg de professionals i posar-se en contacte amb tècnics, actors/actrius, distribuïdores i productores
ampliar la xarxa professional
accedir a ofertes de treball a Europa
explorar oportunitats de finançament
estar al dia de les tendències del sector
obtenir informació valuosa sobre la normativa laboral local
"Estem emocionats amb el llançament de Crew United a Espanya, Itàlia, Grècia, Romania i Lituània perquè constitueix un pas més cap al nostre objectiu d'enfortir la indústria cinematogràfica a Europa i connectar els seus cineastes", afirma Oliver Zenglein, cofundador i director general de Crew United. "El nostre propòsit és crear una indústria cinematogràfica més diversa, transparent i inclusiva, tot abordant alguns creixents desafiaments com són la sostenibilitat ecològica i la consciència social, les condicions de treball, l'escassetat de tècnics qualificats i l'impacte de la IA a través de la mediació a l'àmbit internacional".
El llançament a cada país comptarà amb el suport d'un equip de professionals de les indústries cinematogràfiques locals. Aquests equips establiran aliances amb organitzacions, associacions i film commissions, tot garantint un enfocament adaptat i col·laboratiu per abordar les necessitats i reptes específics de cada mercat.
"Amb l'auge de les plataformes de streaming, Espanya ha experimentat un boom de producció. Les importants inversions del Govern espanyol al sector audiovisual subratllen el seu compromís de donar suport al creixement de la indústria. En unir-se a Crew United, Espanya pot establir contactes de qualitat dels que abans no tenia, tot facilitant la col·laboració entre professionals i fomentant l'organització i estructuració de tota la indústria”, apunta l'editora de Crew United Espanya, Olivia Rogalla de Macedo.
"Connectem les persones professionals de la indústria perquè juntes facin grans pel·lícules, però també perquè estiguin més organitzades, siguin més fortes, coneguin els drets i estiguin informades", afegeix Irena Gruca-Rozbicka, coordinadora de l'expansió europea de Crew United. "En crear Crew United Europe responem a les creixents necessitats de la indústria audiovisual, però sobretot ens guia la nostra responsabilitat de cuidar-la i apostar per un desenvolupament sostenible”.
Amb més de 44.000 membres actius a Crew United, s'espera que l'expansió als nous països augmenti substancialment el nombre d'inscripcions i reforci aquesta gran xarxa europea de cineastes. El llançament de Crew United a Espanya, Itàlia, Grècia, Romania i Lituània és de vital importància per a les indústries audiovisuals locals. Per primera vegada, es podrà recórrer a una font d'informació actualitzada i verificada sobre l'experiència i les qualificacions dels professionals de la indústria audiovisual agrupada en un únic lloc. L'expansió de la plataforma ha de fomentar un entorn de rodatge més eficaç, organitzat i transparent.
Crew United funciona amb un model "freemium", basat tant en subscripcions gratuïtes com en comptes de pagament amb funcionalitats extra. Oferim a tots els cineastes dels nous països una subscripció Premium gratuïta d'un any i assessorament sobre com utilitzar la plataforma per al seu desenvolupament professional i empresarial.
Sobre Crew United:
Crew United és una plataforma digital amb oficina a Munic (Alemanya) que connecta cineastes d'arreu d'Europa. Al llarg de 27 anys, Crew United ha proporcionat un espai perquè els i les professionals darrere i davant de la càmera mostrin la seva feina, trobin oportunitats laborals i col·laborin entre ells i elles. Guiats per un compromís amb l'equitat, la igualtat, la sostenibilitat, la transparència, la diversitat i la tolerància, Crew United pretén empoderar els i les cineastes i millorar les condicions de treball a la indústria cinematogràfica.
Al voltant del 50% dels directors/es de ficció per a TV/SVoD també han dirigit, com a mínim, un llargmetratge de cinema.
Entre algunes de les claus recollides per l'informe figuren:
Al voltant de 22.500 guionistes i més de 15.000 directors/es han estat involucrats/des en produccions europees de llargmetratges de cinema i en ficcions per a TV/SVoD (entre el 2015 i el 2021).
Millor resiliència del TV/SVoD: la crisi derivada del Covid-19 ha tingut un impacte molt més gran als encàrrecs de cinema que als encàrrecs d'obres de ficció per a TV/SVoD.
Rotació intensa: Els i les guionistes de llargmetratges de cinema van escriure una mitjana d'1,3 pel·lícules entre 2015 i 2021 i els i les guionistes de ficció per a TV/SVoD van participar en una mitjana de 1,9 pel·lícules per a televisió o sèries de televisió. Els directors/es de llargmetratges de cinema van dirigir de mitjana 1,3 pel·lícules entre 2015 i 2021, mentre que els directors/es de ficció per a TV/SVoD van participar en una mitjana de 2,2 pel·lícules per a televisió o sèries de televisió.
Passar del cinema a la ficció televisiva: un percentatge significatiu dels guionistes (33%) i dels directors/es (58%) de ficció per a TV/SVoD han escrit o dirigit en algun moment també un llargmetratge de cinema entre el 2015 i el 2021.
El model del film d'autor continua sent dominant al cinema europeu: prop de la meitat dels guionistes en actiu entre el 2015 i el 2021 van escriure només pel·lícules que van dirigir. Prop del 59% dels crèdits de direcció van ser combinats amb un crèdit de guionista per a la mateixa pel·lícula. El model és radicalment diferent per a les obres de ficció de TV/SVoD en què la majoria de guionistes (92%) van escriure per a projectes que no van dirigir.
S'han publicat els resultats de la convocatòria de suport al European Slate Development CREA-MEDIA-2022-DEVSLATE.
Europa Creativa MEDIA ha incrementat la capacitat dels operadors audiovisuals de fer obres audiovisuals amb potencial de circulació a tots els països d'Europa i fora d'aquesta, així com coproduccions europees i internacionals.
En aquesta convocatòria s'han rebut 163 sol·licituds per al suport al desenvolupament de contingut de slates (paquets de projectes). De totes, han resultat seleccionades 86 propostes per un import total de 18.170.000 euros.
Al llistat de beneficiaris trobem set empreses espanyoles:
Entre els beneficiaris figuren sis empreses catalanes:
Consulteu el llistat complet de resultats des de l'enllaç següent.
S'han rebut 163 sol·licituds de 22 països. El nombre més alt de sol·licituds prové de França (23,93%), Espanya (10,43%), Bèlgica (8,59%), Alemanya (7,98%) i Dinamarca i Itàlia amb un 7,36% respectivament.
La selecció de propostes beneficiàries representa un total de 17 països europeus: França (17 projectes seleccionats), seguida de Bèlgica (12 projectes), Alemanya, Dinamarca i Itàlia amb 8 projectes seleccionats respectivament i Bèlgica, Espanya i Països Baixos amb 7 propostes seleccionades cadascun.
Cada paquet de projectes està format per entre 3 i 5 projectes. Entre les sol·licituds seleccionades, la representació dels diferents gèneres queda de la manera següent: 65 % de ficció, 23 % de documentals creatius i 12 % d'obres d'animació que han patit un descens comparat amb les dades de l'any 2021.
La majoria dels projectes presentats s'adrecen a la distribució cinematogràfica (57%), amb la distribució televisiva en segon lloc (31%). Només una minoria d'obres estan desenvolupades específicament per a les plataformes digitals (12%).
55 sol·licituds, van incloure un curtmetratge a la seva proposta.
Aquest esdeveniment té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció, tot impulsant-ne, a més, la circulació internacional.
La presentació de les pel·lícules es realitzarà davant d'una audiència composta pels acreditats a la 71 edició del Festival de Sant Sebastián, amb la finalitat de contribuir-ne a la finalizació, distribució i exhibició. S'hi podran presentar llargmetratges:
Tant de ficció com de no-ficció.
De més de 60 minuts.
En fase de postproducció.
Produïts majoritàriament per països europeus.
Per al procés de preselecció es requerirà un tall del film. No s'acceptaran: tràilers, teasers o compilacions d'escenes (en el cas que la pel·lícula no estigui en espanyol haurà de tenir subtítols en espanyol o anglès).
Incloure el logotip de WIP Europa als crèdits de la còpia definitiva i material de promoció.
No incloure la pel·lícula en plataformes de VoD o, en casos excepcionals, amb accés restringit.
Un cop seleccionada la pel·lícula, la versió presentada a Sant Sebastià no podrà tenir una durada superior al doble del tall mostrat per a la preselecció.
El compromís d'assistir a Sant Sebastián durant els dies de l'esdeveniment.
El comitè de Selecció del Festival de Sant Sebastià escollirà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees. La data límit dinscripció és el 3 de juliol.
L'esdeveniment es durà a terme els dies 25, 26 i 27 de setembre, coincidint amb WIP Latam i el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.
Moltes de les i els cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com Arantza Santesteban, Tonia Noyabrova, Ion Borş o Selman Nacar han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com en altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació consulta aquí.
Del 7 al 12 de novembre del 2023, Luxemburg serà la seu d'aquesta excel·lent iniciativa de formació organitzada com un workshop immersiu de cinc dies enfocat a l'audiència i que explora el màrqueting cinematogràfic des d'una perspectiva de 360 graus (eines clàssiques, noves tendències en publicitat digital, gestió de xarxes socials, Digital Marketing i creació d'audiències, entre d'altres).
Els i les participants seleccionats i seleccionades s'anunciaran entre mitjans d'agost i principis de setembre.
Qui s'hi pot presentar:
El taller s'adreça tant a productors/es com a professionals que treballin als departaments de vendes, distribució i màrqueting de pel·lícules. També s'accepten sol·licituds d'àrees relacionades de la indústria (p. ex., institucions de finançament regionals i nacionals, festivals i mercats de cinema, etc.) i de formadors i consultors rellevants que vulguin innovar en les tècniques de màrqueting.
Hi haurà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.
Els participants es poden postular sense projecte o amb un projecte en desenvolupament avançat, preproducció o postproducció per treballar amb especialistes en màrqueting d'avantguarda, com Alya Belgaroui-Degalet (GOODFELLAS ex-Wild Bunch - màrqueting de vendes internacionals) i Sarah Calderón (The Film Agency – consultora de màrqueting d'EAVE) i col·laboradors com Michael Arnon (Wolf Consultants), Boris Pugnet (The Jokers Films), Elena Neira (La Otra Pantalla), Guillaume Boscher (ex–Facebook i Instagram) i Manori Ravindran (Variety).
Playlab Films presenta la 2a edició de Creators Lab, a càrrec del cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul, que es durà a terme al Yucatan (Mèxic) del 2 a l'13 d'agost de 2023. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 15 de juny.
Durant dotze dies, cinquanta directors creatius, de diverses nacionalitats i contextos, crearan les seves produccions sota una fascinant metodologia pensada pel mestre Abbas Kiarostami, adaptada per Werner Herzog i ara revisitada per ApichatpongWeerasethakul, per segona vegada consecutiva.
La idea del taller és crear fora d'aquests llocs que sempre habitem i inspirar-nos en els coneixements del cineasta tailandès; en els relats que emanen d'aquest territori ancestral i que continuen cobrant vida al present; als misteris d'allò que es va perdre en el temps i que avui ha de ser imaginat, i als paisatges d'una península que, amb la seva mística, esdevindrà aliment de la curiositat, font d'observació i centre de cocreació.
Durant el taller, els cineastes exploraran totes les fases que componen el desenvolupament, la producció i la postproducció d'una pel·lícula. En els primers dies, la idea és experimentar el lloc, després articular la idea i filmar, per finalment arribar a l'edició i la projecció del curt. És un procés personal, per la qual cosa cadascun dels directors haurà de comptar amb el seu propi equip (càmera, so, computador, etc.), per afrontar tots els processos i rols de la pel·lícula.
És important destacar que en aquesta versió de taller no és requisit que cadascú faci una pel·lícula. APICHATPONG W. proporcionarà el millor suport possible en qualsevol direcció i decisió en què els participants decideixin embarcar-se. La clau de la trobada d'aquest any és preguntar-nos junts per què fem pel·lícules i si és possible no fer-les.
Submergir-se en el treball d'Apichatpong Weerasethakul (Bangkok, 1970) és entrar als diferents estats de consciència, saltar de la realitat al somni, jugar entre la memòria i la seva percepció. Les seves creacions són un ball que difumina la realitat, que la transforma en evocació i somni, deixant una estela etèria que trenca amb la causalitat com a manera d'entendre el temps. Com a resultat, és la llum la que defineix el traç de les seves peces, allò que il·lumina i allò que deixa a la penombra.
Apichatpong ajunta el cinema i l'art contemporani per construir un treball experimental i independent que ja completa 20 anys de trajectòria. Temps en què ha aconseguit, amb un impecable treball, impactar la crítica i captivar un públic que avui no dubta a reconèixer-ho com una de les figures més rellevants del panorama cinematogràfic mundial. Ha estat guanyador del màxim premi de l'acadèmia, la Palma d'Or del Festival de Cannes, amb Uncle Boonmee Who Can Recall. Premi del Jurat per a Tropical Malady el 2004, el qual va repetir el 2021 amb la seva pel·lícula Memòria, realitzada a Colòmbia.
A la recent finalitzada edició del Festival de Cannes, gràcies a l'SFCl Rendez-vous Industry i PlayLab Films, el públic va poder gaudir, entre el 21 i el 24 de maig, al Palais des Festivals, de diverses de les obres creades durant el Laboratori Apichatpong Weerasethakul: filmant a l'Amazones 2022; un taller encapçalat pel cineasta tailandès, que va revisar una fascinant metodologia creada pel mestre Abbas Kiarostami i adaptada per Werner Herzog.
Els directors assistents, a més de presentar el seu treball en una bonica instal·lació encapçalada pel curtmetratge que va realitzar Apichatpong en les mateixes condicions, van poder participar en múltiples activitats en què es van connectar amb la indústria cinematogràfica i en què es van poder presentar com a noves veus d'aquesta indústria.
L'Apichatpong Weerasethakul Lab 2023 es durà a terme a Yucatan (Mèxic), del 2 a l'11 d'agost de 2023.
Atès que aproximadament un de cada quatre europeus adults té una discapacitat a llarg termini, és hora de buscar mesures internacionals i europees per garantir que puguin gaudir dels continguts favorits en les millors condicions possibles.
El capítol 1 de l'estudi estableix l'escenari amb una tipologia útil de les diverses discapacitats reconegudes i les mesures relacionades. Els autors exploren les implicacions de la ceguesa i la vista parcial, la sordesa o la pèrdua auditiva, així com les discapacitats cognitives, per exemple, i la relació amb l'ús dels serveis de mitjans audiovisuals.
El capítol 2 detalla les diverses mesures de les Nacions Unides per millorar els drets de les persones amb discapacitat. L'informe analitza mesures generals com ara la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat i l'estratègia d'inclusió de la discapacitat de les Nacions Unides. Aquest capítol també s'hi acosta per observar específicament el marc de la Unió Europea.
El capítol 3 s'endinsa en la transposició nacional d'aquestes disposicions i proporciona una visió general de la situació actual a la UE. Aquest capítol també proporciona casos valuosos d'estudi de vuit països europeus molt diferents i els seus diversos enfocaments per millorar les mesures d'accessibilitat.
El capítol 4 analitza la Directiva InfoSoc i els articles específics que tenen en compta aquesta qüestió. Un cop més, els autors examinen com s'han transposat aquests textos a nivell nacional a la UE i també aporten les perspectives de les parts interessades sobre els diversos tipus d'implementació. Els autors de l'informe també plantegen qüestions sobre el finançament públic de les mesures d'accessibilitat.
El capítol 5 mira les mesures d'accessibilitat al contingut audiovisual que han estat desenvolupades i implementades a nivells nacionals via auto o co-regulació per les diverses branques de la indústria com els difusors de televisió o els serveis de vídeo sota demanda. També s'exploren altres iniciatives no legislatives per ajudar les persones amb discapacitat a accedir a continguts audiovisuals, com el grup d'experts de l'EBU, les iniciatives LEAD-ME i EasyTV.
El capítol 6 ofereix un resum de l'estat de les mesures d'accessibilitat a Europa. De fet, la revisió del 2018 de l'AVMSD va augmentar el nivell de compromís dels països de la UE per “garantir, sense demores indegudes, que els serveis proporcionats pels proveïdors de serveis de mitjans audiovisuals sota la seva jurisdicció es facin contínuament i progressivament més accessibles per a les persones amb discapacitat”. Es va sol·licitar als Estats membres que informessin la Comissió Europea a finals del 2022, i els resultats d'aquesta consulta s'inclouen en aquest informe.
A principis del 2024 es publicarà una altra anàlisi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual sobre les mesures d'accessibilitat a Europa. El proper any s'analitzarà també un factor determinant per millorar les mesures d'accessibilitat (l'ús de la intel·ligència artificial).
La iniciativa de formació International Screen Institute, que compta amb el suport recent d'Europa Creativa MEDIA, ofereix diversos cursos de formació en cinema, televisió i mitjans audiovisuals, amb l'objectiu d'educar i connectar els professionals de la indústria audiovisual d'àmbit internacional.
Entre els propers esdeveniments figuren la segona edició del curs Business and Legal Affairs, que es durà a terme el setembre de 2023, i The Audience Design Lab, previst per a l'octubre de 2023. La data límit d'inscripció d'ambdós cursos és el proper 30 de juny.
El programa Business and Legal Affairs d'International Screen Institute, que es durà a terme del 18 al 22 de setembre de 2023 a Viena (Àustria), ha estat dissenyat per cobrir el marc legal que és necessari per gestionar bé tots els aspectes rellevants d'una pel·lícula de cinema o una sèrie de televisió.
El curs comença amb el desenvolupament en etapa inicial, segueix amb el finançament i arriba finalment a l'audiència o, segons el cas: distribució, organismes de difusió com ara televisions o plataformes de streaming.
El curs cobreix també les àrees clau del coneixement legal necessari per crear confiança en l'altre individu en negociar els termes i les condicions de diversos contractes.
Se seleccionaran 15 participants (tots amb més de dos anys dexperiència).
El curs està destinat a:
Productors/es de cinema i televisió. Serà més beneficiós per als productors/es que estiguin a la seva tercera o quarta pel·lícula.
Executius júniors en un streamer o en un canal de televisió nacional o internacional.
Executius d'adquisicions a una agència de vendes internacionals o a una distribuïdora.
Executius nous en temes legals o de finançament en un equip de finançament públic o privat.
Aquesta tarifa cobreix els dos mòduls, el dinar diari i les pauses per al cafè durant el mòdul 1, així com els sopars de networking. La tarifa no cobreix viatges ni allotjament (serà addicional i a càrrec dels participants).
El curs The Audience Design Lab d'International Screen Institute es durà a terme del 10 al 13 d'octubre de 2023 a Viena (Àustria) i és un taller presencial destinat a introduir la metodologia de disseny d'audiències a una propera generació de talentosos cineastes i a brindar informació a l'actual indústria audiovisual europea independent.
En el transcurs de quatre dies, fins a cinc equips amb pel·lícules rebran un taller creatiu personalitzat sobre el projecte dirigit per un dissenyador d'audiències altament qualificat. Amb ell, exploraran i identificaran audiències i rutes potencials per comercialitzar-hi el llargmetratge.
El laboratori de formació comptarà, a més, amb sessions individuals amb experts de la indústria per brindar un millor suport als participants.
Aquest taller és per a equips amb pel·lícules de ficció, documental i animació que estiguin a la fase final de desenvolupament o amb pel·lícules completades.
Per als projectes en desenvolupament, serà més beneficiós per als seus equips que hagin desenvolupat el projecte prou perquè es puguin definir clarament en termes d'història, gènere i, per tant, audiències.
Llargmetratges de ficció, documental o animació en desenvolupament tardà o completat (s'accepta picture-lock).
Tots els gèneres i idiomes són benvinguts. S'han de proporcionar subtítols en anglès.
Equip format pel/per la productor/a i pel/per la director/a de la pel·lícula.
International Screen Institute té, entre altres objectius, la paritat de gènere. Per això encoratja la participació d'equips femenins.
Quota de participació: 1.950 euros per a un equip de fins a tres persones (sense IVA).
Aquesta tarifa cobreix la formació, el dinar diari i les pauses per al cafè durant el mòdul, així com els sopars de networking. La tarifa no cobreix viatges ni allotjament (serà addicional ia expenses dels participants).
La iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIAVRDays Europe2023, que es durà a terme del 28 de novembre a l'1 de desembre de 2023 a Rotterdam (Països Baixos), ha obert les convocatòries per als professionals de la realitat virtual.
Les convocatòries que actualment té obertes són:
Convocatòria - Sessions:
S'hi convida experts, investigadors i professionals de diverses indústries perquè presentin les seves propostes.
Porta a Rotterdam les teves grans innovacions i experiències immersives, videojocs i apps perquè altres puguin experimentar i gaudir. Playground és una secció per passar-ho bé.
La cineasta Carla Simón, directora del film amb suport MEDIA 'Alcarràs', ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia 2023 del Ministeri de Cultura i Esports.
El jurat ha volgut reconèixer la directora i guionista “per posicionar el cinema espanyol al panorama internacional amb l'obtenció de l'Ós d'Or al Festival de Cinema de Berlín, un dels més prestigiosos de l'àmbit mundial”.
El jurat també ha assenyalat que Simón "representa una nova generació de cineastes que han aconseguit en molt poc temps desenvolupar un cinema de qualitat i compromès amb el propi mitjà i la societat, tot aconseguint un públic global".
Alcarràs, el segon llargmetratge de Carla Simón després de l'èxit de la seva òpera opera prima Estiu 1993, que també compta amb suport de MEDIA, és una producció d'Avalon P.C., Elastica Films, Vilaüt Films i Alcarràs AIE, en coproducció amb Kino Produzioni (Itàlia).
La pel·lícula va ser rodada amb actors no professionals i va aconseguir la fita de ser la primera pel·lícula en català a aconseguir guanyar un festival de categoria A.
El Premi Nacional de Cinematografia recompensa l'aportació més excel·lent a l'àmbit cinematogràfic espanyol, posada de manifest preferentment a través d'una obra feta pública o una tasca professional desenvolupada durant l'any 2022, o, en casos excepcionals degudament motivats, s'atorga com a reconeixement a una trajectòria professional. El guardó tradicionalment és lliurat pel ministre de Cultura i Esport al Festival de Sant Sebastià. Simón succeeix Penélope Cruz, premiada el 2022, i s'uneix a altres premiats com José Sacristán, Isabel Coixet, Antonio Banderas o Fernando Trueba, entre d'altres.
Podeu recuperar, des de l'enllaç següent, l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li a Carla Simón el mes de novembre de 2022, en el marc del Festival L'Alternativa, just quan estava acabant d'editar 'Alcarràs'.
La 25a edició de COCO - Connecting Cottbus, el mercat de coproducció i plataforma de networkingest-oest del FilmFestival Cottbus, es durà a terme del 8 al 10 de novembre de 2023a Cottbus (Alemanya).
L'organització selecciona tretze projectes de llargmetratges en desenvolupament i sis obres a work in progress/post producció. Es presentaran davant d'una audiència professional composta per productors/es experimentats/es, compradors/es, commissiong editors, agents de vendes internacionals i finançadors/es. Els projectes han de tenir una connexió amb Europa de l'Est al tema o al context de producció.
Aquest mercat té dues línies. Les presentacions de projectes a cocoPITCH són públiques per a tots els participants registrats, mentre que les projeccions de cocoWIP (treballs work in progress) estan reservades només per a una audiència d'agents de vendes internacionals, distribuïdors i altres experts de la indústria.
Premis:
> cocoPITCH (Projectes en desenvolupament):
cocoPITCH Audience Award
L'audiència de la indústria votarà per la millor presentació pública d'un projecte durant la sessió de pitching. El premi en metàl·lic de 1.500 euros es destina al productor/a del projecte guardonat.
Avanpost ofereix serveis de fins a 15.000 euros que poden incloure consultoria d'estratègia de finançament, look-book de projecte, així com producció/postproducció per a una prova de concepte.
HAVC Project Development Award
El Croatian Audiovisual Centre presenta un premi en efectiu de 5.000 euros per al desenvolupament d'un projecte de cocoPITCH.
Midpoint Consulting Award
Tres projectes en desenvolupament seleccionats per a cocoPITCH rebran una consultoria detallada de guió en línia amb un expert de MIDPOINT Institute. Els guanyadors seran determinats per MIDPOINT.
> cocoWIP (Projectes Work In Progress)
D-Facto Motion WIP Award
Un jurat de professionals de la indústria cinematogràfica entregarà el D-Facto Motion WiP Award a un projecte work in progress després de la sessió amb WIP, 35.000 euros en serveis més 5.000 euros en concepte de despeses addicionals, patrocinat per D-Facto Motion, l'estudi de postproducció amb sucursals a les sis ciutats principals alemanyes i amb l'última tecnologia.
Studio Beep Sound Post-Production Award
Un total de 6.000 euros en serveis patrocinats per Studio Beep d'alta gamma (empresa amb seu al centre de Praga, República Txeca). Cobreixen tot l'espectre del so i la música.
Data límit (cocoPITCH, projectes en desenvolupament): 18 de juliol de 2023.
Cartoon Forum 2023, l'esdeveniment de pitching i coproducció per a sèries de televisió animades europees, que es durà a terme a Toulouse (França) entre el 18 i el 21 de setembre de 2023, ha obert les inscripcions de participants.
Produeixes, distribueixes o inverteixes en sèries de televisió animades o especials de televisió? Vols mantenir-te al capdavant del mercat de sèries de televisió d'animació? Busques coproductors/es, finançament, canals de televisió o nous representants de la plataforma? Necessites ampliar o reactivar la teva xarxa professional?
Pots registrar-t'hi si ets:
Productor/a europeu/a el projecte del qual ha estat seleccionat al Cartoon Forum
Productor/a sense cap projecte seleccionat (seràs considerat com a "observador/a") de qualsevol part del món.
El preu de la inscripció és de 1.000 EUR per persona (sense IVA, incloses les despeses d'inscripció al Cartoon Forum i les despeses d'administració)
AVÍS IMPORTANT
Des de l'organització adverteixen que els partits de la Copa del Món de Rugbi se celebren en les mateixes dates que el Cartoon Forum de Tolouse i recomanen que us registreu abans del 12 de juny per tenir més possibilitats d'assegurar la reserva d'una habitació d'hotel amb Cartoon.
CineLink Work in Progress selecciona fins a deu projectes en postproducció per presentar-los de manera exclusiva a convidats agents de vendes internacionals, destacats programadors de festivals, importants distribuïdors, representants de fons de finançament de cinema i empreses de postproducció durant el Sarajevo Film Festival (de l'11 al 18 d'agost del 2023).
S'admeten projectes de ficció i documental creatiu de cineastes de països del sud-est d'Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia Central i Ucraïna.
Cal destacar que, si bé Espanya no es troba entre els països que hi poden participar, sí que ho poden fer coproductors dels projectes si són de països de les regions esmentades.
No són elegibles els projectes que no fossin seleccionats en anteriors convocatòries.
Si tot i així preteneu presentar-vos-hi amb el mateix projecte que el passat any, si us plau contacteu amb l'equip de CineLink Work in Progress tot oferint una breu explicació sobre què ha canviat dins del projecte.
Els projectes seleccionats podran competir pels premis següents: Turkish National Radio Television (TRT) Award (25.000 euros en metàl·lic) i Post Republic Award (40.000 euros en espècies).
A més, els projectes de CineLink Work in Progress juntament amb els projectes del vessant Docu Rough Cut Boutique podran ser elegibles al nou CineLink Impact Award (campanya d'impacte amb la quantitat de 20.000 euros presentada per Think-Film Impact Production).
La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.
Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:
Cal destacar també que, des de la xarxa EEN continua oberta la plataforma CatEu, que té com a objectiu reunir tot l’ecosistema català interessat en programes Europeus RDI.
L’EEN és una iniciativa de la Comissió Europea creada l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.
Està formada per més de 600 organismes de suport a l'empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats. La xarxa està present a més de 60 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats.
CIRCLE Fiction Orbit és un nou taller intensiu d'una setmana de durada, obert a dones directores i productores que estiguin desenvolupant el seu segon o tercer llargmetratge de ficció. La data límit per presentar-s'hi és el proper 18 de juny.
Se seleccionarà un grup d'entre 6 i 8 professionals per treballar amb experts/es a l'hora d'identificar les necessitats en el desenvolupament dels projectes.
Totes les participants rebran assessorament sobre el seu guió i sobre els aspectes legals. També coneixeran opcions de producció, incloent-hi les millors decisions estratègiques.
CIRCLE dona suport al desenvolupament de projectes, però també se centra molt a compartir coneixements i a construir habilitats professionals mitjançant la connexió de participants al programa amb la resta de la indústria cinematogràfica: atorguen accés a mentors de reconegut prestigi internacional.
Condicions:
Les directores poden participar soles o de manera conjunta amb la productora. Només els projectes amb una productora adjunta són elegibles. Tant la directora com la productora han de tenir almenys un llargmetratge realitzat.
Quota de participació:
1.600 euros per persona. Cobreix l'assessoria rebuda, l'allotjament i les dietes, així com una àmplia varietat d'ofertes dels socis participants en aquesta formació.
CIRCLE pot oferir fins a dues beques que cobreixen el 50% de la quota de participació per a directores/productores de països de baixa capacitat de producció (a tenir en compte si el projecte té una directora/productora d'aquestes regions).
Si vols més informació o tens dubtes, si us plau contacta amb: info@doccircle.me
Des del 2018, CIRCLE ha donat suport a més de 50 dones directores i productores a través del seu taller de documental CIRCLE Women Doc Accelerator. Diverses pel·lícules desenvolupades en el context d'aquest accelerador de projectes documentals han tingut posteriorment gran èxit impulsant les carreres de les autores i marcant fites al circuit internacional de festivals de cinema.
Entre els documentals guardonats figura el film amb suport MEDIALa Singla, de Paloma Zapata (Espanya, Alemanya, 2022), que competia a la Secció Oficial Panorama i va resultar doblement premiat. Va rebre la Menció especial del Jurat Panorama i el Premi Docs del Públic - Moritz.
Consulteu el palmarès complet de la 26a edició del DocsBarcelona.
La 76a edició del Festival de Cannes ha finalitzat aquest cap de setmana amb la gala d’entrega de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport del programa Europa Creativa MEDIA.
Selecció Oficial - Competició
Four Daughters (Les Filles d'Olfa), de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Arabia Saudí). Suport MEDIA a través dels Fons de coproducció internacional. Va rebre el Premi L'Oeil d'or - Year of the Documentary (Ex Aequo)
Special Screenings
Marguerite’s Theoreme (Le théorème de Marguerite), d'Anna Novion (França, Suïssa). Suport MEDIA al European Slate Development. Premi CST Young Film Technician a Anne-Sophie Delseries, escenògrafa principal de la pel·lícula
Directors' Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) (Secció paral·lela del Festival de Cannes)
Creatura, d'Elena Martín Gimeno (Espanya). Suport MEDIA al European Slate Development. Guaronada amb el premi Label Europa Cinemas, el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Cannes 2023.
La Comissió Europea ha publicat l'estudi 'Greening the Creative Europe Programme'. Aquest informe ofereix una visió general de com el sector creatiu i cultural pot contribuir als esforços de la Comissió Europea per integrar les accions climàtiques mitjançant el Programa Europa Creativa.
L'estudi 'Greening the Creative Europe programme' va ser encarregat el 2021 per donar suport als esforços que facin un programa més respectuós amb el medi ambient. Al mateix temps, Europa Creativa intentarà promoure l'ús de mitjans de transports sostenibles i comportaments responsables amb el medi ambient.
Les activitats culturals i creatives poden donar suport a la transició cap a una economia verda, tot fomentant la sostenibilitat i la presa de consciència mediambiental.
Els autors de l'estudi van treballar per:
Elaborar una guia per als sol·licitants i beneficiaris.
Desenvolupar recomanacions per monitoritzar i avaluar els aspectes verds de les propostes de projectes.
Recopilar bones pràctiques que donin suport a la conscienciació sobre la necessitat d'una transició verda en els sectors culturals i creatius.
Documentar el progrés sota el programa Europa Creativa anterior (2014-2020) en termes de projectes que perseguien objectius de sostenibilitat.
La Comissió treballarà en el desenvolupament de capacitats i coneixements a l'àrea d'ecologització a tots els nivells involucrats en la implementació del programa.
Totes aquestes recomanacions estan recollides i publicades en tres documents diferents:
Guia de bones pràctiques mediambientals
Proporciona una descripció completa de les bones pràctiques mediambientals existents que es recomanen als beneficiaris reals i potencials de Europa Creativa en sol·licitar i/o implementar projectes subvencionats.
Estratègia d'ecologització d'Europa Creativa
L'estratègia identifica àrees en què calen accions i presenta recomanacions sobre el que es podria fer a la pràctica perquè el programa Europa Creativa sigui ecològic en un futur previsible.
Guia de seguiment d'Europa Creativa per a l'ecologització del programa
La guia de seguiment proposa indicadors de sostenibilitat (“indicadors verds”) per mesurar el progrés i la contribució dels programes cap als objectius del Pacte Verd Europeu durant un període posterior al 2027.
Europa Cinemas, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, va néixer el 1992 i actualment inclou 1.221 cinemes i 3.060 pantalles a 744 localitats de 38 països (dades de maig de 2023).
Amb dades proporcionades pels cinemes adherits, l'informe apunta xifres rellevants.
El 2022 l'assistència al cinema a la Unió Europea va augmentar un 64% respecte al 2021 (de 320 milions a 525,8 milions d'entrades venudes).
Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 29,14 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 12,85 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.
Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,68 milions de projeccions de pel·lícules europees (de les quals 830.000 van ser de cintes europees no nacionals).
El 2022, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 52,3 milions (una xifra molt superior als 30,6 milions que es van assolir el 2021 encara en pandèmia).
Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2022):
El 29% de les ciutats on està establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants mentre que un 26% té menys de 50.000 habitants. Un 12% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 15% en té entre 500.000 i un milió mentre que un 18% en té més d'un milió.
Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2022):
En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta sueca amb suport MEDIA a la distribució 'El Triángulo de la Tristeza', de Ruben Östlund (1.133.774 entrades a 825 cinemes de 560 ciutats de 32 països).
El 2022 figuren també al rànquing títols europeus també amb ajut MEDIA com 'La peor persona del mundo', de Joachim Trier (segon lloc), 'Un paso adelante', de Cédric Klapisch (tercer lloc), la coproducció Espanya-Argentina 'Competencia Oficial', de Mariano Cohn i Gastón Duprat (quart lloc) i 'Dios mío, pero ¿qué nos has hecho?', de Philippe de Chauveron (cinquè lloc).
Al Top 15 d'aquest any trobem cinc films espanyols que compten igualment amb el suport financer del Subprograma MEDIA d'Europa Creativa. A més de 'Competencia Oficial', altres films com 'Madres Paralelas', de Pedro Almodóvar, 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, 'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen i 'Alcarràs', de Carla Simón (llocs 8, 9, 10 i 12 dels més vistos de l'any als cinemas de la xarxa Europa Cinemas, respectivament). Superen en posició altres destacades estrenes europees amb suport MEDIA com 'Close', de Lukas Dhont, 'La emperatriz rebelde', de Marie Kreutzer, 'Les Il·lusions Perdudes', de Xavier Giannoli o 'EO', de Jerzy Skolimowski, entre d'altres.
Les pel·lícules europees més vistes a la xarxa Europa Cines a l'Estat espanyol:
'As Bestas', de Rodrigo Sorogoyen; 'Alcarràs', de Carla Simón; 'Los renglones torcidos de Dios', d'Oriol Paulo; 'Cinco Lobitos', d'Alauda Ruiz de Azúa; 'La peor persona del mundo', de Joachim Trier; 'El cuarto pasajero', d'Àlex de la Iglesia; 'En los márgenes', de Juan Diego Botto; 'Modelo 77', d'Alberto Rodriguez; 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, així com 'Tadeo Jones 3: la tabla esmeralda', d'Enrique Gato, són, segons les dades estimades, els deu films europeus més vistos a l'Estat espanyol en aquestes sales compromeses amb el cinema europeu.
Creatura, la segona pel·lícula d'Elena Martín Gimeno, actriu i directora, ha guanyat el premi Label Europa Cinemas, el premi a la millor pel·lícula europea de la Quinzena de Cineastes de Cannes 2023, secció paral·lela del festival.
El premi Label Europa Cinemas s'atorga des de 2003, i és la primera vegada que el guanya una pel·lícula de l'Estat espanyol.
En anteriors edicions, aquest guardó el van rebre la pel·lícula francesa Un beau matin ('One Fine Morning'), de Mia Hansen-Løve; la italiana A Chiara, de Jonas Carpignano; o la turca Mustang, de Deniz Gamze Ergüven.
Es van revelar noves dades sobre les preferències i el consum de l'audiència, es van explorar les tendències de l'oferta i la demanda i es va informar sobre l'impacte potencial d'aquestes tendències al mercat de mitjans amb els models de negoci.
Moderador: Sten-Kristian Saluveer.
Ponents: Lucia Recalde (màxima responsable d'Europa Creativa MEDIA) i Bastien Remy (responsable de polítiques i programes de suport als mitjans, DG CONNECT, Comissió Europea).
Recalde va descriure tres impulsors clau des de la perspectiva dels mitjans:
En primer lloc, la Comissió Europea va adoptar un enfocament d'ecosistema holístic i va considerar la interacció entre els diferents segments dels mitjans.
En segon lloc, es va fer una enquesta exhaustiva per comprendre el comportament i les tendències dels consumidors, inclòs el consum de vídeo sota demanda (VoD).
Finalment, l'informe va tenir com a objectiu identificar i analitzar les tendències tecnològiques que afecten la indústria audiovisual i els mitjans.
Erich Pommer Institut ha obert les inscripcions de la tercera edició del programaSeries’ Women, que es durà a terme de novembre de 2023 a març de 2024.
El programa s'adreça a productores de la indústria europea de les sèries de ficció televisiva.
Com a formació, té l'objectiu de contribuir a una indústria audiovisual més diversa i augmentar la visibilitat de les productores i els projectes liderats per dones.
El programa inclou tallers en línia i presencials, orientació professional, entrenament a l'hora de fer pitchings de presentació i visites a mercats amb moltes oportunitats per establir contactes.
Elements del programa per a productores:
Mòdul 1: Creant visibilitat.
Dates: 6 al 7 de novembre i 20 a 21 de novembre del 2023.
Entendre qui ets i què t'impulsa.
Gestió de comunicació interpersonal, conflictes i retroalimentació.
Presentar i comunicar qui ets.
Construir el teu perfil i dissenyar el teu futur.
Mòdul 2: Desenvolupar visibilitat.
Dates: novembre a març del 2024.
Accés a una selecció dels cursos en línia d'Erich Pommer Institut.
Coaching 1:1 per a pràctica en pitching de projectes (per part d'experts en la matèria).
Tutoria 1:1 en projectes i carrera professional per un tutor designat.
Mòdul 3: Entendre la indústria de les sèries de televisió.
Dates: 28 al 31 de gener de 2024.
Aspectes legals i financers de la producció de sèries a Europa i més enllà.
Trobar la teva audiència i desenvolupar una estratègia de màrqueting i distribució.
Accés com a delegades a TV Drama Vision 2023 a Göteborg (Suècia).
Mòdul 4: Navegar per l'actual món dels negocis, el lideratge i l'emprenedoria.
Dates: 17 al 21 de març del 2024.
Comprendre, navegar i gestionar la innovació i el canvi.
Lideratge en la producció de contingut, en la gestió de negocis i de socis creatius.
Emprenedoria i disseny de la teva carrera: transferir a la pràctica.
Accés com a delegades a Sèries Mania Forum 2024 a Lille (França).
Elements del programa per a gerents de contractació (subjecte a canvis):
Mòdul 5: Gestió moderna de la igualtat de gènere i la diversitat.
Dates: per confirmar.
Taller de contractació de gerents o respectives prenedores de decisions als negocis de les productores participants per abordar el tema de gènere i diversitat a l'àmbit de RRHH.
Quin és el sentit de la igualtat de gènere i la gestió de la diversitat?
Implantar la gestió de la igualtat de gènere i la diversitat a les organitzacions.
Requisits formals de sol·licitud:
Productores de reconeguda trajectòria a la indústria audiovisual.
Almenys un projecte de sèrie de ficció limitada o de llarga durada en desenvolupament adjunt (fins a tres projectes).
Tingueu en compte que les sol·licituds no es poden desar a meitat del procés ni modificar-se després de l'enviament.
Data límit: 18 de setembre de 2023.
Quota de participació: 500-2.500 euros (*)
Beques i descomptes disponibles. Llegir més informació en aquest enllaç.
Sessió informativa gratuïta sobre aquesta formació: 20 de juny del 2023 a les 18.00h. Apunta't a la sessió en aquest enllaç.
ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar, el passat 19 de maig al Pavelló Holandès de Canes, els detalls de la quarta edició d'A Season of Classic Films, una sèrie de projeccions gratuïtes dissenyades per atraure el públic més jove al nostre patrimoni cultural cinematogràfic compartit. El programa 2023 d'aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, s'allargarà de juny a desembre de 2023 a les sales europees i en línia.
La iniciativa també pretén donar a conèixer el treball dels arxius cinematogràfics europeus, tot connectant el públic amb la història del cinema i la importància de la preservació del cinema.
Patrimoni cinematogràfic europeu
La quarta edició d'A Season of Classic Films inclourà un programa divers comissariat per més de 20 institucions del patrimoni cinematogràfic europeu. Les restauracions d'estrena mundial es presentaran com a projeccions gratuïtes arreu d'Europa fins a finals de 2023 i es complementaran amb eines educatives per atraure el públic més jove al patrimoni cinematogràfic europeu, com ara música en directe, presentacions de cineastes, etc.
Les pel·lícules abasten els primers clàssics muts, thrillers i comèdies romàntiques, fins a obres centrades en temes d'actualitat com el feminisme o l'impacte de l'urbanisme en el medi ambient. Moltes de les pel·lícules seran accessibles mundialment en línia de manera gratuïta durant un temps limitat per promocionar encara més el patrimoni cinematogràfic europeu al públic internacional. Totes les pel·lícules estan disponibles amb subtítols en anglès.
Considerat un dels més importants exponents de la Nova Onada del cinema romanès, Mungiu ha guanyat múltiples premis al Festival de Cannes (concretament, la Palma d'Or el 2007 amb 4 Luni, 3 saptamini si 2 zile (‘4 Meses, 3 semanas y 2 días’), els premis al millor guió i la millor actriu el 2012 amb După dealuri (Beyond the Hills / Au delà des colines), així com a la millor direcció el 2016 amb la pel·lícula Bacalauréat (‘Graduation’ / ‘Els exàmens’).
La seva darrera pel·lícula, R.M.N. (2022), va competir també a la passada edició del Festival de Cinema de Cannes. Tots els seus films comparteixen una marcada tendència temàtica i estilística, i compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució.
Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, Cristian Mungiu oferirà una masterclass, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estilcinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.
No us perdeu aquesta trobada única!
La sessió es durà a terme en anglès.
L'aforament és limitat i és imprescindible confirmar l'assistència a través del formulari següent.
La 66a edició DOK Leipzig, el Festival internacional de llargmetratges documentals i pel·lícules d'animació, que es durà a terme a Leipzig (Alemanya) del 8 al 15 d'octubre de 2023, ha obert la convocatòria del DOK Co-Pro Market, l'esdeveniment de cofinançament i networking, que es durà a terme el 9 i el 10 d'octubre de 2023. La data límit per enviar-hi projectes és el 29 de juny de 2023.
Aquest mercat connecta productors amb altres professionals per finançar nous projectes de documental creatiu i garanteix un accés exclusiu als polifacètics mercats alemany i internacional de no ficció.
S'hi fan més de 850 reunions personalitzades entre titulars de projectes i possibles coproductors, cofinançadors, distribuïdors i representants comercials. L'acte, de dos dies de durada, anirà precedit d'un taller en línia per als equips de projectes seleccionats, com a escalfament i preparació de la seva participació, així com per compartir dubtes i expectatives.
Se seleccionaran 35 projectes internacionals de documentals (incloent-hi animació) en desenvolupament i es posaran en contacte els titulars dels projectes amb els nous socis per a la coproducció, el finançament i la distribució.
Criteris d'elegibilitat:
Documentals creatius i d'autor. Llargmetratges documentals aptes per a l'estrena a sales de cinema, documentals únics i sèries documentals.
Només projectes que estiguin en fase de desenvolupament o en les primeres fases de producció. Els projectes en fase de postproducció no són admissibles.
DOK Co-Pro Market és un mercat expert en treballar amb altres productors des del principi per crear coproduccions. Si us plau, no presentis la teva sol·licitud si cerques fons de finalització.
Poden presentar-se projectes d'arreu del món.
Llista de materials i informació necessària per a la sol·licitud:
Sobre el projecte:
Títol en anglès.
Companyia de producció.
País.
Fase del projecte.
Durada o nombre d'episodis (si cal).
Gènere.
Inici estimat de la producció.
Data estimada de llançament.
Logline: màx. 300 caràcters (resumeix el teu projecte en una o dues línies).
Sinopsi: màx. 4.000 caràcters.
Notes del director: màx. 2.000 caràcters (explica la teva connexió personal amb la història).
Trailer i contrasenya: Has de tenir algun material visual. Un teaser de tres-cinc minuts on aparegui una selecció d'escenes o una peça de recerca, preferiblement un enllaç a Vimeo. En algunes circumstàncies, s'accepten imatges fixes d'alta qualitat, envia un correu electrònic sobre això.
Història del projecte: Explica on ja s'ha presentat el projecte, si ha guanyat premis de desenvolupament o producció, si treballes amb un productor executiu, si has fet una campanya, etc. (qualsevol aspecte que tingui especialment el teu projecte, però que no formi part de la sinopsi).
Sobre el finançament:
Total del pressupost en euros.
Finançament confirmat en euros.
Finançament sol·licitat en euros.
Finançament cercat en euros.
Pla de finançament: Aquest és un pla hipotètic de com t'agradaria finançar la teva pel·lícula documental. No s'exigeix un pressupost desglossat, encara que podríeu incloure un full superior (opcional). El teu pla de finançament ha de ser preferiblement en forma de taula, encara que també s'acceptarà un paràgraf escrit (veure exemples i més descripcions al PDF de les directrius).
Sobre l'equip de producció:
Director: Biografia i dades de contacte.
Productor: Biografia i dades de contacte.
Coproductor (si cal): dades de contacte.
Agent de vendes internacionals (si cal): dades de contacte.
El formulari de sol·licitud pot ser trobat a la secció MyDOK de la web de DOK Leipzig.
Quota de participació: 350 euros per projecte per a un màxim de dos participants. Et dona accés a:
Incloure el teu projecte a la selecció oficial del seu llibre de projectes, exposant-lo i publicant-lo per a més de 130 responsables clau de presa de decisions i productors.
Celebració de reunions individuals amb els responsables de la presa de decisions i els productors (entre 15 i 25).
L'oportunitat de guanyar premis i altres subvencions.
El programa DOK Co-Pro Market Open amb xerrades informatives, intercanvi mutu i inspiració.
Una reunió preparatòria amb els altres projectes seleccionats, dissenyada per ajudar-vos a augmentar l'impacte de la vostra participació.
Acreditacions del festival per a un o dos representants del projecte.
Aquest esdeveniment amb suport d'Europa Creativa MEDIA es durà a terme el 14 i 15 de juliol del 2023 a Galway (Irlanda) en el marc del festival Galway Film Fleadh. Per a la sol·licitud de participació heu d'estar registrats a Eventival i completar la inscripció.
Amb la participació al mercat de Galway Film Fair, l'organització coordina reunions organitzades entre cineastes amb projectes en desenvolupament (i/o pel·lícules completades) amb convidats finançadors de cinema, distribuïdors, agents de vendes internacionals, canals de televisió, fons de finançament de cinema i altres productors. Un grup preseleccionat de productors amb projectes de llargmetratge/documental tindrà l'oportunitat de trobar representants d'aquestes companyies.
Els sol·licitants han de tenir en compte que es donarà prioritat als projectes que comptin amb un percentatge de finançament per al desenvolupament i/o la producció.
Beneficis:
Pont transatlàntic.
Atmosfera íntima i informal.
Accés privilegiat a importants finançadors de cinema d'arreu del món.
Mostra de nou cinema europeu i internacional a compradors o distribuïdors de cinema i programadors de festivals.
Juntament amb Marketplace, a Galway Film Fair es duen a terme molts altres esdeveniments de la indústria, com ara conferències, seminaris, classes magistrals, debats, tallers i molt més.
Galway Film Fair, en associació amb Bankside Films, anuncia, una vegada més, un premi de 3.000 euros al millor projecte al Marketplace d'aquest any. El premi és votat pels professionals assistents de la indústria al mercat. Bankside Films és una companyia internacional líder en vendes internacionals i finançament de pel·lícules independents.
Sol·licituds - Single Delegate (una persona per empresa). Data límit: 2 de juny de 2023 a les 17h. 250 euros.
Sol·licituds - Double Delegate (Dues persones de la mateixa empresa amb reunions conjuntes) (màxim dos delegats per empresa). Data límit: 2 de juny de 2023 a les 17h. 500 euros.
El programa de formació CPH:LAB, destinat a participants amb projectes documentals a la intersecció entre art, ciència i societat que siguin realitzats per artistes que vulguin explorar noves formes d'expressió per a l'storytelling factual, té oberta la convocatòria fins al proper 22 de juny.
Aquesta convocatòria oberta ofereix als artistes l'oportunitat de desenvolupar el seu projecte durant una incubadora de diversos mesos que, juntament amb un grup de mentors i tutors internacionals, exploraran el potencial de les tecnologies digitals interactives i avançaran noves visions del que pot ser un documental en un entorn digital.
Ofereix un espai per a l'experimentació i la col·laboració en associacions creatives i interdisciplinàries a través de la narració, les arts creatives, la ciència, la tecnologia i l'emprenedoria social.
Per a aquesta edició del LAB, l'organització encoratja els narradors emergents que vulguin desenvolupar nous treballs dirigits als nadius digitals amb experiències de narració de fets de qualitat.
Podeu trobar més informació sobre la nova convocatòriaaquíi sobre els projectes del curs CPH:LAB 2022-2023aquí.
El programa de formació s'executa com una combinació de tallers presencials i en línia i sessions de tutoria que abasten des de setembre de 2023 fins a març de 2024.
Fins a nou equips desenvoluparan el seu projecte fins a l'etapa on puguin presentar-lo juntament amb un prototip en fase inicial a CPH:DOX el març de 2024 a un grup especialment convidat de líders del sector abans de portar-lo a altres mercats i residències internacionals amb els qui l'organització té associacions estratègiques.
Sol·licitants elegibles: Cineastes emergents, storytellers, creatius a l'àmbit de la tecnologia principalment d'Europa (hi haurà també algunes places per a participants procedents de països no europeus).
La 12a edició de Biennale College Cinema, el taller de formació superior de La Biennale di Venezia, ha obert la convocatòria. La data límit per presentar-hi projectes és el 3 de juliol de 2023.
Es tracta d'un taller creat per a cineastes emergents a fi de desenvolupar i produir llargmetratges de micropressupost que es presentaran al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
En general, des de 2012, el taller ha atorgat beques per produir 34 llargmetratges (que no superen els 200.000 euros cadascun), promovent nous talents que s'han establert a l'àmbit nacional i internacional. Van ser seleccionats d'entre 2.337 sol·licitants d'arreu del món.
Com funciona?
La convocatòria internacional de Biennale College Cinema està oberta actualment convidant a la participació d'equips d'arreu del món, integrats per directors d'òperes primes o segones obres, associats a productors que hagin realitzat, almenys, tres obres audiovisuals, o un llargmetratge de ficció o documental, distribuït i/o presentat a festivals.
Nou projectes de micropressupost podran participar al taller de desenvolupament, que es durà a terme del 7 al 16 d'octubre de 2023, juntament amb tres projectes seleccionats de la convocatòria específica per a Itàlia (Biennale College Cinema - Itàlia) que va tancar el passat 12 d'abril de 2023.
L'anunci dels nou projectes (internacional) i dels tres projectes (Itàlia) seleccionats es realitzarà durant la 80a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, que es durà a terme del 30 d'agost al 9 de setembre de 2023. Ambdues seleccions avançaran posteriorment pel mateix camí, tot donant lloc a una nova selecció i presentació de fins a quatre llargmetratges de micropressupost a la 81a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia el setembre de 2024. Prèviament, els equips d'aquests quatre llargmetratges de micropressupost assistiran a tallers al desembre del 2023 i gener del 2024.
Materials a incloure a la sol·licitud:
La sol·licitud consta d'una sèrie de materials escrits i visuals, que haureu d'enviar (consulteu la llista a continuació). Proporciona tots els materials d'enviament sol·licitats, ja que no es consideraran sol·licituds incompletes. Els equips que hagin presentat prèviament una sol·licitud a les edicions anteriors de Biennale College Cinema no es poden tornar a postular amb el mateix projecte. Els participants que van ser seleccionats pels tallers de les edicions anteriors de Biennale College Cinema no seran acceptats novament.
Els materials s'han de presentar en anglès.
Sinopsi (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
Tractament per a un projecte de micropressupost (5 a 10 pàgines, màxim 3.500 paraules o 18.000 caràcters) que descriguin plenament el projecte. Pot ser un llargmetratge, una animació, un documental –tots els gèneres elegibles–. Incloure una declaració que descrigui com el projecte explorarà l'estètica del micropressupost, quins reptes particulars l'equip de filmació cerca explorar en termes de forma i contingut (no més d'una pàgina). A presentar al mateix arxiu del tractament.
Visió del director: pot ser presentada per un mood board, un project book (algunes pàgines de storyboard, un colour script, una sèrie de dibuixos o fotografies) o un vídeo (màxim tres minuts). Complementa visualment el concepte escrit i descriu el projecte mitjançant imatges.
Obres prèvies del director (màxim dues). Digitals o en pel·lícula, a pujar directament a la pàgina web amb subtítols en anglès. Idees de càsting (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters).
Pressupost total fins a un màxim de 200.000 euros.
Biografies i filmografies del director i del productor. La filmografia ha d'incloure la informació següent: totes les obres prèvies incloent-hi el títol, la durada, el gènere (documental o ficció) i el paper en la producció.
Perfil de la companyia de producció.
Presentació en format vídeo-pitch. En anglès. Pel director (màxim tres minuts).
Pla de participació de l'audiència (engagement) (una pàgina, màxim 350 paraules o 1.800 caràcters). Heu de descriure com generar coneixement a través de les comunitats en línia.
Declaració de drets pel que fa a la propietat total dels drets del projecte presentat o, en cas que es tracti de drets de tercers, una garantia que l'adquisició de tots els drets amb vista a la producció s'ha acabat o s'està negociant actualment. En aquest darrer cas s'haurà d'indicar al pressupost el cost que, en tot cas, tal com s'especifica al punt anterior, no podrà excedir la suma de 200.000 euros.
Contracte signat entre el productor i el director confirmant que poden completar el projecte dins del requeriment i horari del programa.
Confirmació que el projecte no ha estat recolzat encara amb finançament per a desenvolupament o producció.
Llista de cursos de formació i esdeveniments en què el projecte ja ha circulat.
Data límit: 3 de juliol de 2023.
Presenta el teu projecte de micropressupostamb sol·licitud a través del registre previ en aquest enllaç.
Sota el títol 'Mirant endavant: una visió per a les indústries audiovisuals i mediàtiques europees', el European Film Forum es durà a terme dijous 18 de maig de 2023, de 10h a 11h al Main Stage del Palais des Festivals. També es podrà seguir en línia a través de DigitalEU.
La conferència se centrarà en la competitivitat dels mitjans de comunicació i les indústries audiovisuals europees, i els reptes i oportunitats de les empreses europees. Tot i que la recuperació de la pandèmia continua, el sector s'enfronta a una competència creixent dels actors globals en molts segments, incloses les tecnologies de producció emergents. Els ponents compartiran els seus diagnòstics sobre l'estat del sector i l'atractiu de les produccions europees i parlaran de les últimes tendències de consum. Reflexionaran sobre com adaptar els seus models de negoci i aprofitar els seus actius avui per atendre millor el públic del demà.
Programa
Discurs magistral de Thierry Breton, comissari europeu de Mercat Interior
Xerrada de Pierre-Antoine Capton, cofundador i CEO de Mediawan
Taula rodona moderada per Marjorie Paillon, presentadora, ponent i productora
El proper dijous 25 de maig, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà' convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió (i l'última d'aquesta primera temporada) es durà a terme el dijous 25 de maig de 2023 a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'El Inocente', de Louis Garrel, guanyadora de 2 Premis César 2023.
Sinopsi
Abel (Louis Garrel) és un jove vidu que porta una vida tranquil·la treballant com a guia en un aquari de Lió. Quan descobreix que la seva mare, Sylvie (Anouk Grinberg) és a punt de casar-se amb un exatracador que acaba de sortir de la presó, Abel entra en pànic. Decidit a protegir la seva mare i amb l'ajuda de la seva amiga Clémence (Noémie Merlant) començarà a vigilar de prop Michel… però la trobada amb el seu nou padrastre podria fer que la seva vida i la de la gent que l'envolta canviï per sempre.
'El Inocente' és una comèdia francesa sentimental i policíaca alhora, dirigida i interpretada per Louis Garrel. Completen el repartiment Roschdy Zem, Anouk Grinberg, Noémie Merlant, Manda Touré, Léa Wiazemsky, Jean-Claude Pautot, Yanisse Kebbab i Florent Masarin.
El film, que va inaugurar la darrera edició del Festival Ohlalà, va ser seleccionat al Festival de Cannes 2022, a la secció Perlas del Festival de San Sebastián 2023, i va ser guardonat amb 2 Premis César: Millor actriu secundària (Noémie Merlant) i Millor Guió Original (Louis Garrel, Tanguy Viel, Naila Guiguet), entre les 11 nominacions a les quals optava.
L'objectiu del cicle 'MEDIA al Maldà' éspromoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu.
La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.
L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l'essència d'aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.
Amb la projecció de 'El Inocente' finalitza la temporada 2022-2023 del cicle 'MEDIA al Maldà'.
Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Cannes 2023:
Selecció Oficial - Competició
Club Zero, de Jessica Hausner (Àustria, Regne Unit, Alemanya, França i Dinamarca). Suport MEDIA d'European Film Sales.
La chimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, Franç i Suïssa). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
Kidnapped (Rapito), de Marco Bellocchio (Itàlia, França i Alemanya). Suport MEDIA a la European Film Distribution.
Four Daughters (Les Filles d'Olfa), de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia, Alemanya i Arabia Saudí). Suport MEDIA a través dels Fons de coproducció internacional.
Selecció Oficial - Fora de Competició (Film d'Inauguració)
Jeanne du Barry, de Maïwenn Le Besco (França, Bèlgica i Regne Unit). Suport MEDIA d'European Film Distribution
Cannes Première
Along Came Love (Le temps d'aimer), de Katell Quillévéré (França, Bèlgica). Suport MEDIA al European Slate Development.
Special Screenings
Robot Dreams, de Pablo Berger (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de continguts Single Project.
The Settlers (Los colonos), de Felipe Gálvez (Xile, Argentina, França, Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Taiwan). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Seccions Paral·leles del Festival de Cannes
International Critics' Week (Semaine de la Critique)
Tiger Stripes, d'Amanda Nell Eu (Malàsia, Taiwan, Singapur, França, Alemanya, Països Baixos, Indonèsia i Qatar). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.
Directors' Fortnight (La Quinzaine des Cineastes)
The Other Laurens (L’autre Laurens), de Claude Schmitz (Bèlgica i França). Suport MEDIA al European Slate Development.
Creatura, d'Elena Martín Gimeno (Espanya). Suport MEDIA al European Slate Development.
La 24ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 12 al 15 d’octubre a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d'inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.
MEDIMED ofereix un espai de negoci dissenyat per facilitar l’intercanvi creatiu i professional entre els productors independents, les televisions i els distribuïdors internacionals, amb la finalitat de promoure la coproducció de documentals a Europa i als països del sud de la Mediterrània.
Condicions d’inscripció:
VIDEOTECA: Els films documentals han d’haver estat produïts el 2022 i/o 2023 i poden tractar sobre qualsevol temàtica. Únicament s’accepten versions per a slots de televisió. Les produccions del 2023 hauran d’estar finalitzades al setembre, com a molt tard. Els títols seleccionats estaran disponibles a la Videoteca per a visionats individuals i a disposició dels 70+ compradors i distribuïdors acreditats.
PITCHING FORUM: un comitè internacional seleccionarà 28 projectes que es presentaran als commissioning editors de les principals cadenes de televisió en 3 sessions de pitching, moderades per John Marshall. Els projectes han de tenir com a mínim el 25% del seu finançament garantit i/o un acord d’emissió i/o coproducció. S’accepta qualsevol temàtica i gènere, i cal disposar d’un teaser de 3 minuts de durada amb subtítols en anglès.
ANTI PITCH: aquesta secció està dedicada a projectes en fase de muntatge (rough cut). Es tracta d’una reunió informal amb un grup reduït d’experts internacionals. La durada de cada reunió és de 50 minuts i estarà moderada per Iikka Vehkalahti.
SPEEDY PITCH: selecció de projectes no necessàriament molt desenvolupats, o finançats, que tinguin potencial interès per al mercat internacional.
La data límit per a la inscripció gratuïta de projectes i de programesés el 30 de juny de 2023.
El dia abans de la projecció d''Eastern Front', el seu director, Vitaly Mansky, dialogarà amb la directora i productora de cinema documental catalana Alba Sotorra, moderats pel periodista Marc Marginedas, destacat per la seva activitat com a corresponsal de guerra, sobre la realització de documentals enmig de conflictes armats.
Quins són els reptes a l'hora de filmar una guerra o portar històries reals a la gran pantalla amb el teló de fons d'un conflicte armat? Quin paper juga la mirada documental com a posicionament polític i quina implicació hi ha darrere de dirigir documentals alhora que destaca el vessant més humà de la guerra? Com troba l'esperança el cineasta en plena guerra? Quines decisions cinematogràfiques prenen per mostrar la cruesa i la violència, però al mateix temps, l'esperança? Com s'escriu el guió/edició d'una pel·lícula de guerra des d'una perspectiva on prevalgui l'esperança? Quan s'adona el cineasta que es troba davant d'una gran seqüència enmig del conflicte?
La sessió, que compta amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es durà a terme dimecres 24 de maig de 17:30h a 19H a l'Auditori del CCCB.
Accés obert i gratuït, amb aforament limitat i inscripcióprèvia.
Els acreditats i les acreditades tenen assegurada la plaça, tot i que també és necessària la inscripció.
Durant la propera edició del Marché du Film (del 16 al 24 de maig de 2023) del Festival de Cannes es duran a terme diversos esedeveniments organitzats perEuropa Creativa MEDIA (dates i continguts exactes pendents de confirmació).
19 de maig de 2023 de 17h a 17.30h:
Títol: Usheru | Presentació: Unlock the Community
Localització: Estand d'Europa Creativa MEDIA.
Moderador: Oliver Fegan.
Usheru anuncia un nou projecte innovador amb el suport de MEDIA, titulat Unlock the Community. Té com a objectiu crear audiències significatives per a les pel·lícules i reduir dràsticament el cost del màrqueting. És, sens dubte, un nou enfocament d'avantguarda per a la distribució de pel·lícules amb el potencial de revolucionar la indústria.
La Comissió Europea presenta els resultats del seu European Media Industry Outlook, un informe sobre els desenvolupaments de la indústria al sector audiovisual incloent mitjans i videojocs a través de la Unió Europea.
Desvetllarà noves dades sobre les preferències i el consum de l'audiència, explorarà les tendències de l'oferta i la demanda i informarà sobre l'impacte potencial d'aquestes tendències al mercat de mitjans i els models comercials europeus.
El film d'animació amb suport MEDIA 'Robot Dreams', de Pablo Berger, s'estrenarà a la Secció Oficialfora de competició, a la secció Special Screenings, de la 76 edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 16 al 27de maig de 2023.
'Robot Dreams', la primera pel·lícula d'animació dirigida per Pablo Berger, és l'adaptació de la novel·la gràfica homònima de la nord-americana Sara Varon.
'Robot Dreams' està produïda per l'empresa catalanaArcadia Motion Pictures i la basca Lokiz Films, en coproducció amb les francesesNoodles Production i Les Films Du Worso, en associació amb Elle Driver i Mama Films, amb la participació de RTVE, Movistar+, Canal+ i Cine+, amb el finançament de l'ICAA, el suport de l'ICEC, Eurimages, CNC i Europa Creativa MEDIA, en associació amb La Banque Postale.
La nova pel·lícula de Pablo Berger s'estrenarà a l'Estat espanyol el 2023 de la mà de BTeam Pictures i les vendes internacionals van a càrrec d'Elle Driver.
Sinopsi
DOG és un gos solitari que viu a Manhattan. Un dia decideix construir-se un robot, un amic. La seva amistat creix, fins a fer-se inseparables, al ritme del Nova York dels vuitanta. Una nit d'estiu, Dog amb gran pena, es veu obligat a abandonar ROBOT a la platja. Es tornaran a trobar?
'Robot Dreams', de Pablo Berger, compta amb el suportd’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Continguts Single Project (2019).
Europa Cinemas i la Cineteca di Bolognaorganitzen conjuntament el proper Bologna Audience Development & Innovation Lab, que es durà a terme del 24 al 28 de juny de 2023 a Bolonya (Itàlia) i portarà per títol 'Reflect, create, adapt & connect: DIY ways to renew your offer' ('Reflectir, crear, adaptar i connectar: maneres de renovar tu mateix/a la teva oferta'). La data límit per inscriure-s'hi és el proper 22 de maig.
Aquesta edició es durà a terme durant l'inspirador Il Cinema Ritrovato Film Festival, que se celebra del 24 de juny al 2 de juliol de 2023, i estarà dirigida per Madeleine Probst (productora executiva de Watershed, Regne Unit) juntament amb Bob van der Meer (director general de Filmhallen, The Movies, FilmKoepel, Països Baixos).
Aquest any, el Bologna Audience Development and Innovation Lab se centrarà en estratègies orientades al futur per al desenvolupament de l'audiència, la col·laboració, la creació de xarxes i la programació, així com per bregar amb el panorama cinematogràfic en ràpida evolució i els nous hàbits de l'audiència. Les sessions brindaran als participants l'oportunitat de compartir enfocaments per atraure (noves) audiències (de tornada) als cinemes, trobar noves maneres d'atreure'ls i repensar els espais. Com que la cita se celebra en un festival dedicat a la història del cinema, també hi haurà moltes oportunitats per discutir el paper de les pel·lícules del passat en el futur del cinema.
Les idees basades en la pràctica, les discussions en grups petits i els panells ajudaran els participants a trobar solucions creatives per a desafiaments específics, a més de brindar moltes oportunitats per compartir i presentar idees amb el grup més ampli. Els exhibidors poden portar problemes al laboratori, passar temps amb els seus companys per reflexionar sobre els seus propis enfocaments, compartir experiències i trobar solucions pràctiques a través de noves perspectives.
Els temes que es tractaran inclouen:
Curadura i descobriment: el paper de les pel·lícules del passat en el futur del cinema.
Programació rellevant i sensible/desenvolupament d'audiències: obtenir un equilibri entre la programació regular i la basada en nínxols/esdeveniments.
Explicar / vendre la teva història i trobar la seva veu: el paper de la comunicació i la marca a (re)construir una audiència.
Màrqueting i comunicació: estratègies que parlen a noves audiències; des d'eines CRM i Letterboxd fins a solucions més analògiques.
Desenvolupar una mentalitat i estratègies de gestió organitzacional que tinguin la sostenibilitat i la inclusió al centre.
Repensar els nostres espais de cinema i la percepció i l'experiència del públic d'aquests espais.
Mantenint-ho real: despeses altíssimes, projectors trencats, interiors vells: quines són algunes solucions (llistes per utilitzar) que es podrien implementar?
Col·laborar a àmbit local, nacional i internacional per construir noves audiències i crear nou valor (inclosa una sessió sobre Collaborate to Innovate).
Aquesta edició s'emetrà en directe per streaming de manera gratuïta al canal YouTube d'Europa Cinemas el proper diumenge 25 de juny a les 9.30h. Les sessions principals i els casos d'estudi romandran accessibles com a vídeos gravats al canal de YouTube posteriorment.
Data límit: 22 de maig de 2023. Si us plau, tingues en compte que emplenar el formulari d'inscripció no representa automàticament que hagis de formar part del laboratori. Europa Cinemas confirmarà la llista final de participants a finals de maig de 2023.
La 13a edició de l'Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i de l'Oficina MEDIA España, obre la sisena convocatòria de l'Atlàntida Mallorca Talents Lab ('AMTL'), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l'audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 31 de maig de 2023.
L'AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d'Indústria de l'Atlàntida Mallorca Film Fest, del 25 al 27 de juliol de 2023.
L'Atlàntida Mallorca Talents Lab2023ofereix el següent:
Ser un dels projectes seleccionats dona accés a:
3 dies de formació
Treball amb un tutor per desenvolupar el projecte presentat
1 pitching de presentació a professionals de la indústria cinematogràfica
Optarà a 1 premi de 30.000€ al millor projecte de ficció i 15.000€ al millor documental
Entre tots els projectes presentats, se seleccionaran 12 projectes dels quals 6 seran llargmetratge-ficció i 6 llargmetratge-documentals.
Participar a AMTL suposa accedir a sessions de tutorització amb l'objecte de madurar el projecte, en aquestes sessions es tractaran elements claus en la realització cinematogràfica (producció, màrqueting, participació de l'audiència, venda i la distribució de pel·lícules,) amb una orientació personalitzada.
El programa també comptarà amb diferents sessions one to one amb professionals del cinema. Tots els participants tindran l'opció de desenvolupar i participar en un pitching per presentar projectes, a més d'una sessió especial sobre els ajuts a desenvolupament i distribució del programa MEDIA, entre d'altres continguts.
A qui s'adreça
La convocatòria està oberta a productors i productores, així com a directores i directors, residents a l'Estat espanyol, i tinguin o no experiència professional en el sector audiovisual.
Cada candidat/a es podrà presentar amb un únic projecte.
Els/les interessats/des en participar poden inscriure les seves pel·lícules de manera gratuïta a través del formulari en línia del 5 al 31 de maig de 2023.
Requisits de participació
El projecte ha d'estar en fase de desenvolupament. En cap cas no podran concórrer projectes el rodatge dels quals ja hagi començat o comenci amb anterioritat a anunciar la selecció d'AMTL.
La futura obra audiovisual desenvolupada haurà de tenir una durada de 60 minuts o superior.
La futura obra audiovisual haurà de complir amb els requisits de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, als efectes de respectar les obligacions establertes a l'article 5 de la mateixa, relatius a la diversitat cultural i lingüística.
El rodatge de la futura obra audiovisual s'haurà de dur a terme a qualsevol país d'Europa.
La futura obra audiovisual haurà de tenir la consideració dobra europea segons la definició de la Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual.
En el cas dels llargmetratges de ficció, els participants hauran de comptar amb una primera versió de guió acabada.
A la categoria documental, els participants hauran de presentar un tractament. En particular, els documentals han de ser narratius, i no podran consistir en ficció, de manera que hauran d'expressar la realitat de manera original i amb una perspectiva personal, amb un cert caràcter atemporal. En tot cas, no tenen consideració de documentals els reportatges audiovisuals de caràcter periodístic o informatiu.
Els participants poden concórrer tant amb guions originals com amb adaptacions, cas en què hauran d'acreditar que compten amb els drets de transformació corresponents.
Els projectes amb un caràcter televisiu no s'admetran.
Totes les sol·licituds fora de termini es desestimaran.
L'organització es reserva el dret d'eliminar qualsevol candidatura que defraudi, alteri o inutilitzi el bon funcionament i el transcurs normal i reglamentari d'AMTL o aquella de la qual s'evidenciï o se sospiti una actuació irregular en el sentit descrit. Igualment, l'organització podrà anul·lar qualsevol candidatura que perjudiqui la imatge, la reputació o el bon nom d'AMTL, de Filmin o de qualsevol dels seus membres.
Inscripcions
Per presentar una candidatura cal emplenar degudament el formulari i complir amb tots i cadascun dels requisits establerts en aquestes bases, ja que, altrament, la candidatura no es tindrà en compte.
Cal adjuntar tots els documents i materials a través d'un enllaç a una carpeta única pujada a un servei d'allotjament multiplataforma al núvol (Google Drive, Dropbox, Mega o similar) amb permisos de descàrrega concedits. Els participants són lliures d'escollir el servei utilitzat per a l'enviament dins de les opcions proposades, sense que aquest pugui exigir responsabilitat o cap quantitat a Filmin Mallorca SL. per aquesta decisió.
Només s'admetran els projectes que compleixin en temps i forma amb els requisits de participació i que enviïn tot el material que se sol·licita (d'ara endavant, els “Materials”):
1- Guió
En el cas de la categoria de ficció. L'extensió serà de mínim 40 pàgines amb lletra Courier 12 pt. L'arxiu haurà de tenir extensió .pdf, amb la paginació numerada i amb el format de nom següent: Cognom1Cognom2_Nom.pdf
2- Tractament
Només en el cas de la categoria documental caldrà aportar un tractament de mínim 8 pàgines en lletra Times New Roman 12 pt. L'arxiu haurà de tenir extensió .pdf, amb la paginació numerada i amb el format de nom següent: Cognom1Cognom2_Nom.pdf
3- Dossier
Inclourà sinopsi, biografia del guionista, referències, memòria del director, pla de finançament detallat i qualsevol altre aspecte que el participant consideri oportú. La seva extensió màxima és de 10 pàgines.
4- Vídeo
Tots els participants hauran de gravar i aportar un vídeo de 2 minuts com a màxim on s'expliqui de manera eloqüent i creativa el projecte. El vídeo és la carta de presentació de la participació a l'AMTL, així que és important que el o la participant transmeti les seves motivacions per participar-hi, la feina que ja duu a terme i el seu objectiu final. No cal que sigui un vídeo professional a 4K, es permet utilitzar un mòbil (en horitzontal) sempre que la il·luminació i el so permetin veure i escoltar clarament el participant. No cal que el participant expliqui tots els detalls del projecte, sinó que es poden fer servir altres recursos com referències, muntatges, etc.
Tot i que la utilització dels materials és per a ús intern, aquests hauran de respectar tots els drets de propietat intel·lectual, industrial, protecció de dades, i/o d'honor, intimitat i pròpia imatge de tercers.
Calendari
5 maig - Obertura de la recepció de projectes
31 maig - Fi de la recepció de projectes a les 23:59h, hora peninsular
23 juny - Anunci dels 12 projectes seleccionats a través del web oficial i dels canals de xarxes socials d'Atlàntida Mallorca Film Fest i de Filmin
Del 25 al 27 de juliol - Celebració del VI Atlàntida Mallorca Talents Lab
Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya us oferim aquest vídeo per desitjar-vos un bon Nadal 2022!
Al llarg d’aquest any 2022, i per tal que el públic conegui la important labor d’Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport a l’audiovisual europeu, hem continuat amb l’activitat B2A (Business to Audience), endegada el 2021 amb motiu del 30è aniversari del Programa MEDIA, i hem tingut ocasió d’entrevistar grans professionals del cinema amb una contrastada experiència MEDIA, com el director francès François Ozon; el delegat general de la Setmana de la Crítica de Canes entre 2011 i 2021, Charles Tesson; el cineasta català Albert Serra; el director i productor ucraïnès Sergei Loznitsa; la directora i guionista Pilar Palomero; la gran actriu francesa Juliette Binoche; el guionista i director franco-argentí Gaspar Noé; o la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català,Judith Colell.
Totes elles, així com tot l’equip d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, us desitgem ara un Bon Nadal 2022!
Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 204 participants a la seva propera edició.
Sota el lema "You Must be Joking - Humour in Serious Times", la 21a edició d'aquest programa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 18 al 23 de febrer de 2023.
Entre els 204 participantsseleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:
Els 204 talents (112 dones, 83 homes, tres diversos i sis sense resposta) provenen de la interpretació, la cinematografia, la direcció, la distribució, la crítica cinematogràfica, la producció, la producció i l'escenografia digital, el guió, el disseny de so, la composició de pel·lícules, el muntatge de pel·lícules i disseny del públic. A més de la cimera, 40 Talents també estan desenvolupant i presentant projectes de cinema a realitat virtual als Talents Labs.
La secció Cultura del programa Europa Creativa dona suport a una àmplia gamma de sectors culturals i creatius, entre d'altres:
arquitectura
patrimoni cultural
disseny
literatura i edició
música
arts escèniques
La secció Cultura fomenta la cooperació i els intercanvis entre organitzacions culturals i artistes d'Europa i més enllà. Europa Creativa té com a objectiu
fomentar la creació i la innovació artística
donar suport a la promoció i distribució de continguts europeus a Europa i més enllà
ajudar els i les artistes a trobar oportunitats de creació i actuació a través de fronteres,
estimular la transició digital i mediambiental dels sectors creatius i culturals europeus
Oficina Europa Creativa Cultura
L'Oficina Europa Creativa Cultura és l'organisme encarregat de difondre el programa Europa Creativa Cultura i d'assessorar els operadors culturals susceptibles de sol·licitar aquests ajuts.
La secció Cultura del programa Europa Creativa consta de les accions següents:
Projectes de Cooperació Europea
El programa Europa Creativa dona suport a projectes de cooperació transnacional en què participen organitzacions dels sectors cultural i creatiu de diferents països que participen al programa. Cobreix la UE i més enllà.
Mitjançant aquest finançament, Europa Creativa pretén millorar l'accés a les obres culturals i creatives europees i promoure la innovació i la creativitat.
Donar suport a la cooperació transfronterera Actualment hi ha finançament disponible per a 2 tipus de projectes
projectes de cooperació a petita escala (mínim 3 socis de 3 països elegibles diferents)
projectes de cooperació a mitja escala (mínim 5 socis de 5 països elegibles diferents)
Els projectes poden abastar un o més sectors culturals i creatius i poden ser interdisciplinaris.
Durada dels projectes La durada màxima de tots els projectes és de 48 mesos.
Elegibilitat per al finançament S'hi poden presentar les organitzacions actives en els sectors cultural i creatiu. Els particulars no poden presentar-s'hi.
Plataformes europees per a la promoció d'artistes emergents
Aquesta acció donarà suport a projectes destinats a promocionar els artistes europeus emergents i les seves obres, millorar-ne la visibilitat internacional i facilitar-ne la circulació. Els projectes també haurien de millorar l'accés i la participació en esdeveniments i activitats culturals, tot incrementant la participació i el desenvolupament del públic.
Aquests projectes s'han de dissenyar i desenvolupar per contribuir a la implementació de les prioritats polítiques de la UE en l'àmbit de la cultura, en particular les condicions de treball dels artistes. L'acció de les plataformes europees està oberta a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix Cultura del Programa, els projectes que involucren exclusivament entitats del sector audiovisual no estan destinats al finançament d'aquesta convocatòria.
Objectiu La Unió Europea ha posat en marxa les "plataformes europees per a la promoció d'artistes emergents". Pretenen ser un instrument essencial per desenvolupar les carreres de talents emergents i millorar-ne les condicions laborals.
Aquestes plataformes treballen en col·laboració amb les organitzacions membres, cadascuna de les quals rep una subvenció per establir un programa artístic comú, així com una estratègia de marca.
Les plataformes donen respostes a mida a les necessitats i reptes del talent emergent, tot oferint-los oportunitats professionals específiques en termes de mobilitat, formació, incubació i desenvolupament, així com retribucions.
Com tots els altres projectes d'Europa Creativa, les plataformes també treballen en prioritats com la inclusió i el Pacte Verd Europeu, la joventut, les competències, la resiliència i la recuperació dels sectors cultural i creatiu després de la crisi del Covid o, més recentment, el suport a Ucraïna.
Treballen no només per millorar les condicions laborals i les carreres dels artistes, sinó també per reforçar la solidaritat, la participació i l'accés a la cultura, la cohesió social i la promoció de la creació i la diversitat cultural, així com els valors fonamentals de la UE.
Llista de les 16 plataformes d'Europa Creativa
Coneix les 16 plataformes i els seus membres a continuació:
La Unió Europea cofinança 37 xarxes paneuropees d'organitzacions culturals i creatives, en el marc del programa Europa Creativa (2021-2027). Aquestes xarxes donen suport a organitzacions culturals i professionals que contribueixen a reforçar la competitivitat i la diversitat dels sectors culturals i creatius europeus.
Les xarxes culturals europees són instruments crucials per assolir els objectius que la Unió Europea (UE) s'ha fixat per al programa Europa Creativa per al període 2021-2027.
Què són les Xarxes d'Europa Creativa?
Les xarxes d'Europa creativa són organitzacions de diferents mides que representen milers de membres, des d'individus fins a organitzacions nacionals i regionals que treballen en els sectors cultural i creatiu. La Comissió Europea consulta aquestes xarxes sobre el disseny i la implementació de la política cultural de la UE.
Amb la seva ajuda, el programa Europa Creativa pretén enfortir els sectors cultural i creatiu, tot oferint oportunitats de formació i desenvolupament. Proporciona una plataforma per intercanviar idees i difondre informació sobre projectes i bones pràctiques.
A continuació trobareu la llista de les 37 xarxes europees cofinançades en el marc del programa Europa Creativa agrupades pels sectors següents:
Europa Creativa dona suport a la traducció, publicació, distribució i promoció d'obres literàries de ficció.
La línia de finançament "circulació d'obres literàries europees" dona suport a una mitjana de 40 projectes anuals. Aquests projectes tradueixen i promouen 500 obres literàries europees des de i cap a almenys 40 idiomes.
Enfortiment de la diversitat
Un factor important de la línia és com admet obres escrites en idiomes menys parlats per desenvolupar-ne la distribució a mercats més grans d'Europa i més enllà.
Millorar el perfil dels traductors/es literaris/àries
Aquesta convocatòria també:
promou i posa en valor la professió del traductor/a literari/ària
reforça la competitivitat del sector editorial, tot ampliant la cooperació dins de la cadena de valor del llibre
Tots els projectes finançats amb aquesta acció també han de tenir en compte la inclusió, la diversitat, la igualtat de gènere i la transició ambiental en el disseny i implementació.
Elegibilitat per al finançament
Són elegibles les obres de ficció en idiomes de països que participen al programa Europa Creativa. El llatí i el grec antic, així com algunes llengües regionals i minoritàries, també són elegibles.
Poden presentar-s'hi les organitzacions actives en el sector editorial i del llibre. Les persones individuals no poden presentar sol·licituds per si soles.
Entitats Culturals Paneuropees
Aquesta nova acció del programa Europa Creativa té com a objectiu donar suport a entitats culturals –com les orquestres– amb un gran abast geogràfic, l'objectiu de les quals és oferir oportunitats de formació, professionalització i actuació a artistes joves de gran talent.
Donar suport a l'abast del públic jove mitjançant esdeveniments en directe i tecnologia digital
Aquesta acció finançarà les organitzacions participants per donar suport als artistes joves i donar-los l'oportunitat de desenvolupar i mostrar el seu talent amb regularitat. Arribar al públic jove mitjançant actuacions en directe i eines digitals és un objectiu important.
Les organitzacions hauran d'adoptar un enfocament rigorós i inclusiu per a la contractació de joves artistes. La contractació també ha de garantir que els artistes implicats en aquests projectes siguin nacionals/residents d'almenys 20 països que participen al programa Europa Creativa.
Elegibilitat per al finançament
En aquesta fase, aquesta acció s'adreçarà a organitzacions que donaran suport a músics joves europeus i de gran talent en el camp de les orquestres. Poden presentar-s'hi les organitzacions que formen artistes joves i de gran talent per a ser professionals, i que organitzen i promouen actuacions amb un objectiu especial per atraure el públic jove europeu.
Culture Moves Europe
Suport a la mobilitat cultural a Europa i més enllà.
Suport a la mobilitat internacional
Culture Moves Europe ofereix beques de mobilitat per a artistes i professionals de la cultura als 40 països d'Europa Creativa. Abarca els sectors de l'arquitectura, el patrimoni cultural, el disseny i disseny de moda, la literatura, la música, les arts escèniques i les arts visuals. El pla segueix l'èxit del projecte pilot i-Portunus que es va dur a terme entre el 2018 i el 2022.
Amb un pressupost de 21 milions d'euros, Culture Moves Europe ofereix beques de mobilitat a uns 7.000 artistes, professionals de la cultura i organitzacions d'acollida del 2022 al 2025. Finançat pel programa Europa Creativa de la Unió Europea, Culture Moves Europe està implementat pel Goethe-Institut
Dos tipus de subvencions
El programa consta de dues línies d'actuació: mobilitat individual (per a persones i grups de fins a cinc persones) i residències.
1. Acció de mobilitat individual
L'acció de mobilitat individual ofereix suport econòmic a persones que viatgen entre 7 i 60 dies o grups de fins a 5 persones que viatgen entre 7 i 21 dies.
Les convocatòries per a tots els sectors que cobreix Culture Moves Europe estan obertes cada any entre la tardor i la primavera.
La segona convocatòria de mobilitat individual d'artistes i professionals de la cultura està oberta per a la presentació de sol·licituds fins al 31 de maig de 2024 per a beques de mobilitat a 40 països d'Europa Creativa.
L'acció de residència s'adreça a organitzacions i artistes individuals consolidats que organitzen regularment residències i que estiguin interessats a acollir artistes i professionals de la cultura.
L'objectiu de la secció Intersectorial és reforçar la col·laboració entre diferents sectors culturals i creatius (CCS) per ajudar-los a afrontar els reptes comuns als quals s'enfronten i trobar solucions innovadores. Aquestes són les seves principals prioritats:
donar suport a la cooperació política transnacional intersectorial, promoure la visibilitat del programa i donar suport a la transferibilitat dels resultats
fomentar enfocaments innovadors per a la creació, accés, distribució i promoció de continguts a través de CCS i amb altres sectors
donar suport als ajustos als canvis estructurals i tecnològics als quals s'enfronten els mitjans de comunicació
donar suport a l'establiment i les activitats de les Oficines d'Europa Creativa
Solucions digitals innovadores per als sectors cultural i creatiu
Mitjançant l'acció Creative Innovation Labs, Europa Creativa fomenta enfocaments innovadors per a la creació, accés, distribució i promoció de continguts a tot el CCS, així com amb altres sectors, tenint en compte la transició digital.
L'objectiu de Creative Innovation Labs és
incentivar els jugadors de diferents CCS a dissenyar i provar solucions digitals innovadores amb un impacte positiu a llarg termini
Facilitar la creació d'eines, models i mètodes innovadors i propers al mercat per al sector audiovisual i almenys un altre sector creatiu o cultural.
Nou suport al sector dels mitjans de comunicació
Una de les novetats del programa Europa Creativa 2021-2027 és el suport al sector dels mitjans informatius, per promoure l'alfabetització mediàtica, el pluralisme i la llibertat mediàtica, així com activitats per ajudar el sector a adaptar-se als canvis estructurals i tecnològics als quals s'enfronta.
Les oportunitats de finançament s'adrecen al sector dels mitjans de comunicació europeus més ampli, inclosos els petits mitjans. En particular, hi ha múltiples línies d'actuació:
donar suport a les associacions periodístiques que creen col·laboracions sistemàtiques entre organitzacions de mitjans
donar suport a projectes que permetin compartir coneixements sobre alfabetització mediàtica
donar suport a un projecte que ofereix respostes ràpides a les violacions de la llibertat de premsa i de mitjans
donar suport a l'autoregulació i als codis ètics en el periodisme
supervisar la llibertat i el pluralisme dels mitjans tot avaluant els marcs legals rellevants arreu d'Europa i els possibles riscos per a la transparència de la propietat dels mitjans.
Suport i promoció del sector cinematogràfic i audiovisual europeu
La secció MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l'entorn digital actual. A més,
fomenta la cooperació a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual i a l'àmbit de la UE per tal d'ampliar les empreses i el contingut europeu a l'àmbit mundial.
alimenta els talents, siguin d'on vinguin, i facilita l'intercanvi de coneixements
dona suport a solucions innovadores per satisfer les demandes i tendències del mercat
interacciona amb públics de totes les edats, especialment les generacions més joves
Una nova estructura per a un nou programa El 2021 va marcar no només el 30è aniversari de MEDIA, sinó també l'inici del nou programa Europa Creativa per al període 2021-2027. Per garantir més flexibilitat en les accions subvencionades i fomentar la cooperació entre les diferents parts de la cadena de valor audiovisual, les prioritats s'estructuren al voltant de 4 clústers.
Content cluster
La creació i producció de continguts d'alta qualitat és la base de la indústria audiovisual europea.
Com a reflex dels valors europeus, inclosa la diversitat, les obres europees són reconegudes i premiades a escala mundial. Cada any, MEDIA dona suport al desenvolupament de més de 400 pel·lícules, sèries de televisió, documentals i videojocs europeus.
Cooperació transfronterera Aquest clúster se centra en accions amb un fort valor afegit europeu
impulsar la cooperació transfronterera entre productores i desenvolupadors/es de continguts
estimular la innovació en continguts, models de negoci i tecnologia.
Accions específiques de suport i els seus objectius
Co-desenvolupament: Aquesta acció permet ampliar els projectes audiovisuals i permet que les productores de diferents països col·laborin en fase de desenvolupament.
Slate Development: Aquesta acció incentiva les productores a construir un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals, tot augmentant les opcions creatives i afavorint-ne la qualitat.
Mini-Slate Development: Aquesta acció respon a les necessitats específiques de les productores de països de baixa capacitat de producció, tot fomentant un enfocament de paquet limitat (de 2 a 3 obres audiovisuals).
TV i contingut en línia: Aquesta acció ofereix oportunitats a les productores independents per prendre la iniciativa i fer les seves pròpies produccions originals.
Videojocs i desenvolupament de continguts immersius: Es tracta de donar suport a la capacitat de les productores de videojocs, estudis de realitat estesa i empreses de producció audiovisual per desenvolupar obres d'alta qualitat.
Les subvencions d'Europa Creativa MEDIA s'atorguen després de convocatòries competitives de sol·licituds, publicades al portal de licitacions i oportunitats de finançament de la Comissió Europea. Cal tenir en compte que les convocatòries tenen terminis de presentació i no estan obertes contínuament. Els ajuts esmentats anteriorment poden tenir una periodicitat anual o bianual, els beneficiaris/àries interessats/des han de consultar el Programa de Treball vigent per anticipar les subvencions disponibles.
El clúster empresarial de la secció MEDIA d'Europa creativa promou la innovació empresarial, l'escalabilitat i el talent a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual europea.
El clúster empresarial promou la innovació empresarial, l'escalabilitat i el talent a tota la cadena de valor de la indústria audiovisual europea. Això és necessari a causa del creixement dels actors globals del sector i de la transformació digital. Cada any, MEDIA dona suport a la formació de més de 2.400 professionals i a la promoció i distribució de més de 300 obres audiovisuals.
Suport a la competitivitat, el talent i la col·laboració Les accions d'aquest clúster tenen com a objectiu potenciar l'aprenentatge i l'intercanvi de coneixement per permetre que la indústria vagi més enllà dels seus territoris nacionals. Els objectius principals d'aquestes accions són els següents:
alimentar els talents audiovisuals amb activitats que tenen un fort enfocament en les habilitats de mentoria, digital i sostenibilitat
fomentar els intercanvis d'empresa a empresa que cobreixin totes les parts de la cadena de valor i que tinguin com a objectiu l'abast global
promoure la distribució transnacional de continguts a través de fronteres i plataformes
Accions específiques de suport i els seus objectius
European media talents and skills: Es tracta de reforçar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius i nous models de negoci.
Markets and networking: Fomentar les oportunitats d'empresa a empresa i facilitar les coproduccions i la circulació d'obres europees als mercats internacionals.
European film sales: Es tracta de fomentar la capacitat dels distribuïdors de continguts audiovisuals per invertir en la promoció d'obres europees fora dels seus territoris.
European Film Distribution: aquesta acció fomenta la capacitat de les distribuïdores de continguts audiovisuals per invertir en la promoció d'obres europees fora dels seus territoris.
Innovative tools and business models: Aquesta acció millora la visibilitat i la disponibilitat de les obres audiovisuals europees i n'incrementa l'audiència a l'entorn digital, a través del suport a la descoberta, la seqüenciació de les finestres de llançament, el finançament i la territorialitat, la sostenibilitat, etc.
MEDIA 360: Aquesta acció dona suport a iniciatives que van des del desenvolupament del talent, l'accés al mercat, la difusió d'obres audiovisuals i eines innovadores, estratègia de les quals aporta un fort valor afegit i efecte estructurador per a tota la indústria audiovisual europea.
L'Audience cluster connecta les obres audiovisuals europees amb el seu públic i dona suport al desenvolupament del públic a tot Europa i més enllà. Cada any, MEDIA dona suport a més de 1.100 cinemes de 34 països i arriba a 65 milions de persones a través de les fronteres.
Suport al creixement de l'audiència en múltiples plataformes El sector ha estat testimoni d'un canvi progressiu del cinema a les plataformes en els últims anys, accelerat per la crisi de la COVID-19. Aquest clúster donarà suport a la indústria audiovisual per aprofitar i maximitzar les oportunitats que ofereix la transició digital per satisfer els hàbits de visualització del públic europeu. Les accions del clúster d'audiència donaran suport a maneres innovadores de relacionar-se amb l'audiència per tal d'aconseguir el següent:
estimular el creixement de l'audiència a totes les plataformes
interactuar amb el públic més jove mitjançant múltiples eines educatives i de promoció
garantir l'accés al contingut mitjançant el suport a la subtitulació
Accions específiques de suport i els seus objectius
Network of European cinemas: Aquesta acció promou enfocaments innovadors de l'experiència cinematogràfica que combinen la visibilitat de les obres europees i més projecció del públic.
European festivals: Aquesta acció fomenta la circulació i la visibilitat de les obres audiovisuals europees fora dels seus territoris i augmenta la difusió del públic.
European Video-on-Demand (VOD) networks and operators: Aquesta acció augmenta el públic d'obres europees a les plataformes de streaming europees mitjançant incentius, cura de catàlegs, projectes col·laboratius i anàlisis de dades d'audiència.
Films on the move: Aquesta acció dona suport a la distribució cinematogràfica i en línia de pel·lícules europees fora dels seus territoris.
Audience development & film education: Es tracta d'estimular l'interès del públic, en particular del públic jove, mitjançant esdeveniments orientats al públic i iniciatives innovadores o transfrontereres d'educació cinematogràfica.
Networks of European Festivals: Aquesta acció dona suport a la col·laboració entre festivals, posant en comú recursos i coneixements, per assolir objectius comuns.
Les dades introduïdes al formulari de subscripció formaran part de la nostra base de dades informatitzada. L’enviament d’aquest formulari comporta l’acceptació de l’ús de les teves dades per part de l'oficina Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya per a fins únicament professionals que contribueixin a assolir els objectius i els serveis proposats en aquest web.
En compliment del Reglament General de Protecció de Dades (Reglament (UE) 2016/679) i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, us proporcionem informació sobre l'ús de les dades personals:
Responsable del tractament: Institut Català de les Empreses Culturals. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Passatge de la Banca, 1, 08002 Barcelona. Més informació a www.icec.gencat.cat Delegat de protecció de dades: dades de contacte del Delegat de protecció de dades per a consultes, queixes, exercici de drets i comentaris relacionats amb la protecció de dades: protecciodades.icec@gencat.cat.
Finalitat: informar sobre el programa Europa Creativa i altres ajuts europeus en què els sectors cultural i creatiu puguin ser-ne beneficiaris. Legitimació: consentiment de la persona interessada. Destinataris: les dades no es cediran a tercers.
Període de conservació: fins a la revocació del consentiment. Drets de les persones interessades: Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, oposició, supressió, portabilitat i limitació del tractament, a no ser objecte de decisions individuals basades únicament en el tractament automatitzat de les teves dades, i a retirar el teu consentiment, a través del correu electrònic: protecciodades.icec@gencat.cat. Has d’indicar clarament a la teva sol·licitud quin o quins drets vols exercir. L’exercici dels teus drets a través de l’adreça indicada no obsta perquè puguis efectuar, si ho consideres oportú, una reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de dades (APDCAT).
Consento que l'ICEC tracti les meves dades en les condicions exposades
L'ús del logotip del programa Europa Creativa MEDIA està limitat als beneficiaris del programa. Qualsevol altre ús s'haurà de consultar primer amb la Comissió Europea.
Reproducció del logotip en color amb fons blanc. Formats disponibles:
Per a preguntes, assistència relacionada amb el programa i ajuda per cooperar amb organitzacions d'altres països, les oficines d'Europa Creativa estan disponibles a tots els països participants.
La gestió operativa del Subprograma MEDIA és responsabilitat de l'Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA).
L’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) és responsable de la gestió operativa de diversos aspectes del programes de la Unió Europea en els camps de l'educació i de la cultura i, principalment, del Subprograma MEDIA.
La unitat MEDIA de l’Agència Executiva es fa càrrec més particularment de:
la preparació i el llançament de les convocatòries de propostes,
l'avaluació i la preselecció dels projectes i dels sol·licitants,
la preparació i la signatura de contractes i acords amb els beneficiaris,
el seguiment dels projectes (informes parcials i finals),
Fundat el 1991, MEDIA és, des de 2014, un subprograma d'Europa Creativa, que neix des de la Comissió Europeaper donar suport a la industria audiovisual europea.
Europa Creativa 2021-2027 és el Programa de la UE que dona suport als sectors cultural i creatiu. Europa Creativa, el pressupost del qual s'ha incrementat un 50% en comparació amb el seu programa predecessor (2014-2020), invertirà en accions que reforcin la diversitat cultural i responguin les necessitats i els desafiaments dels sectors cultural i creatiu. Les novetats que introdueix contribuiran a la recuperació d'aquests sectors, tot donant impuls als seus esforços per ser més digitals, ecològics, resilients i inclusius.
Els dos objectius principals d'Europa Creativa són els següents:
Salvaguardar, desenvolupar i promoure la diversitat cultural i lingüística d'Europa i el seu patrimoni cultural.
Augmentar la competitivitat i el potencial econòmic dels sectors cultural i creatiu, en particular el sector audiovisual.
Més concretament, persegueix els objectius que es detallen a continuació:
Enfortir la cooperació artística i cultural en l’àmbit europeu; donar suport a la creació d'obres europees; reforçar la dimensió econòmica, social i exterior dels sectors cultural i creatiu europeus; afavorir la innovació i la mobilitat.
Estimular la cooperació en matèria d'innovació, sostenibilitat i competitivitat.
Promoure accions intersectorials innovadores i col·laboratives, així com un entorn mediàtic i una alfabetització mediàtica diversa, independent i plural, tot impulsant així la llibertat d'expressió artística, el diàleg intercultural i la inclusió social.
D'altra banda:
Europa Creativa fomenta els esforços i les millors pràctiques que contribueixin a la consecució de prioritats clau de la Comissió Europea, com el Pacte Verd, la inclusivitat i la paritat de gènere.
Que facilita la col·laboració entre els sectors creatius i inclou el sector dels mitjans de comunicació - (9% del pressupost)
El pressupost toal destinat a Europa Creativa (2021-2027) s'ha fixat en 2.440 milions d'Euros.
MEDIA
El capítol MEDIA se centrarà en els següents aspectes:
Promoure la cooperació a tota la cadena de valor i en l’àmbit de la UE per expandir les empreses audiovisuals i els continguts europeus mundialment.
Propiciar el talent, independentment d'on provingui, i ampliar la participació i la col·laboració entre països.
Donar suport a l'ús de noves tecnologies per garantir que s’aprofiti al màxim la transformació digital.
Impulsar l’ecologització de la indústria i incloure objectius socials, com la paritat de gènere i la diversitat.
Les accions de suport del capítol MEDIA es divideixen en quatre blocs temàtics:
Contingut: impulsar la col·laboració i la innovació en la creació i la producció d'obres de gran qualitat.
Empresa: promoure la innovació empresarial, la competitivitat, l'escalabilitat i el talent per enfortir la indústria europea enfront dels competidors mundials.
Audiència: reforçar l'accessibilitat i la visibilitat de les obres per les seves audiències potencials a través de canals de distribució i iniciatives per al desenvolupament d'audiència.
Política: donar suport a fòrums de debat o intercanvi, estudis i informes d'índole política. Promoure activitats de sensibilització.
Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya
Europa Creativa MEDIA compta amb 4 oficines d’informació i assessorament a l'Estat espanyol, una de les quals a Catalunya. L’oficina de Barcelona, Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, en funcionament des dels inicis de MEDIA, es troba ja des de fa molts anys sota l’aixopluc de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i el seu àmbit d’actuació se circumscriu a Catalunya. La Comissió Europea assumeix el 60% del cost de l’oficina i el 40% restant, l’Institut. El Sr. Àlex Navarro i Garrich és el responsable de l’oficina.
Aquesta informació pot ser útil per als operadors culturals que cerquin socis a altres països europeus.
Consulta de sol·licituds europees
Actualment, el Portal sobre Oportunitats de Finançament i Licitacions de la Comissió Europea, més conegut com Funding and Tenders Portal (FTOP), ofereix la possibilitat de fer cerques de socis. FTOP és la nova plataforma de convocatòries per a la presentació de propostes als programes europeus, entre ells, Europa Creativa.
Més informació sobre com buscar socis i publicar la sol·licitud de recerca, des del següent enllaç: Partner Search
El proper dijous 22 de desembre, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya i en el marc del cicle 'MEDIA al Maldà', us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa CreativaMEDIA Vasil, d'Avelina Prat, al Cinema Maldàde Barcelona.
El cicle 'MEDIA al Maldà' convida el públic, gràcies al suport d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, l'últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
La propera sessió, per evitar coincidir amb les festes nadalenques, es durà a terme el proper dijous 22 desembre a les 20.30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA Vasil, òpera prima d'Avelina Prat.
Comptarem amb la presència de la productora de la pel·lícula, Distinto Films, que presentarà el film abans de la projecció.
Aquesta acció dona suport a projectes que tradueixen, publiquen, distribueixen i promocionen obres de ficció europees.
Impacte esperat
Es preveu que l'acció doni suport a uns 40 projectes, implementats ja sigui per una única entitat (monobeneficiària) o per un consorci d'organitzacions (multibeneficiari).
Cada projecte ha de:
Promoure la diversitat de la literatura al país (o països) de destinació mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats, i en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades.
Donar suport a la professió de traductor literari i respectar el principi de justa remuneració.
Proposar les estratègies de distribució i promoció més efectives, i el format de llibre més adequat, per tal d'assegurar un accés ampli i fàcil a les obres literàries europees i contribuir al desenvolupament del lectorat de la literatura europea.
Fomentar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.
Contribuir a les prioritats generals de la UE.
Temes i prioritats
D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, els sol·licitants han de proposar projectes que contribueixin a les prioritats generals de la Unió Europea i que compleixin les prioritats específiques de la convocatòria:
1. Prioritats generals de la UE.
Els sol·licitants han de descriure a la seva sol·licitud com, en el disseny i la implementació dels seus projectes, pretenen contribuir als esforços de la UE en termes d'ecologització i transició digital i respondre a la prioritat de la inclusió i la igualtat de gènere i la dimensió internacional.
2. Les prioritats específiques següents:
Augmentar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees, mitjançant la traducció, la publicació, la distribució i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades.
Promoure la lectura i la diversitat lingüística i cultural de la literatura europea a un gran públic.
Donar suport a la professió de traductor literari d'acord amb els principis de bones condicions laborals i una remuneració justa.
Augmentar la competitivitat del sector del llibre tot fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, especialment entre editors, llibreters i biblioteques.
Aquesta acció complementa els altres suports d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició com el Dia dels Autors Europeus (foment de la lectura i descoberta de la literatura europea) i el Premi de Literatura de la Unió Europea (promoció dels autors emergents europeus). Es recomana als sol·licitants que cerquin sinergies amb aquestes accions.
A més, i com a part del suport excepcional de la UE a Ucraïna, es fomentaran projectes destinats a oferir obres literàries en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. En aquest context, la impressió en ucraïnès d'obres literàries ucraïneses (no traduïdes) serà elegible.
Per donar suport a la professió de traductor literària d'acord amb els principis de bones condicions de treball i una remuneració justa, es recomana que entre el 20 i el 30% del pressupost total del projecte es destini a la remuneració dels traductors i que els traductors rebin reconeixement i visibilitat, en particular anomenant-los, preferiblement a la portada.
A més, per tal de preservar la diversitat lingüística, en particular les llengües menys utilitzades, la qualitat de la traducció i la professió de traductor literari, els editors han de contractar traductors literaris professionals, als quals s'ha de fer referència a la base de dades Europa Creativa. En aquest sentit, els editors han de complir els estàndards nacionals i les millors pràctiques.
Activitats elegibles
Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment. Més concretament:
• Paquets de treballs d'obres de ficció elegibles per traduir, publicar, distribuir, i promoure, a partir d'una editorial sòlida, i una estratègia de distribució i de promoció. • Activitats per facilitar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre i de l'edició: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.
Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, deliverables, milestones, i critical risks.
Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.
A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès.
La proposta del projecte ha de complir la resta de requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:
Obres de ficció com ara novel·les, contes, obres de teatre i ràdio, obres de poesia, còmics o literatura juvenil i infantil;
Obres ja publicades;
Obres escrites per autors que siguin nacionals, residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible;
Obres que encara no s'han traduït a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament identificada.
Cal tenir en compte que les obres de no ficció no són elegibles.
Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció
Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.
Els i les sol·licitants hauran d'escollir entre les següents categories de projectes, ambdues amb una taxa màxima de cofinançament del 60%:
categoria 1: sol·licitant individual.
categoria 2: consorci format per un mínim de 2 organitzacions elegibles.
La subvenció màxima per projecte per sol·licitant individual (categoria 1) és de 200.000 euros i per a consorci (categoria 2) de 300.000 euros.
Els sostres s'apliquen segons la mida del projecte:
petita escala: els projectes que proposin almenys 5 traduccions d'obres elegibles poden rebre fins a 100.000 euros.
escala mitjana: els projectes que proposin almenys 11 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 200.000 euros.
gran escala: els projectes que proposin almenys 21 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 300.000 euros (només en consorci).
La subvenció serà una subvenció global. Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.
Calendari
Obertura de la convocatòria: 15 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de febrer a les 17:00:00 CET (Brussel·les)
Avaluació: febrer-abril 2025
Informació sobre els resultats de l'avaluació: agost de 2025
Signatura de l'AG: novembre de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA)
Standard proposal template (Només per a informació): NO utilitzeu aquesta plantilla per enviar-la. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació de sol·licituds.
L'objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres audiovisuals amb un fort potencial d'audiència internacional.
L'acció europea de codesenvolupament ha de donar suport al desenvolupament d'un projecte únic d'explotació comercial destinat a l'estrena cinematogràfica, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. El projecte ha de ser co-desenvolupat per almenys dues productores independents europees, havent signat un acord de codesenvolupament que especifiqui la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar obres d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar col·laboracions sòlides i innovadores des del punt de vista creatiu i de finançament i a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, tot millorant així el potencial per arribar a públics d'àmbit europeu i internacional.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost com a mínim per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.
El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.
El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2018 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.
El coordinador haurà de provar el següent:
- Que va ser l'única empresa de producció; o
- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o al productor delegat; o
- Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.
Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat pel seu finançament.
Projecte elegibles
Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:
Llargmetratge de ficció, pel·lícula d'animació i documental creatiu amb una durada mínima de 60 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a cinemes.
Ficció (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 90 minuts, animació (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 24 minuts i documental creatiu (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a televisió o explotació en plataformes digitals.
Ficció interactiva, no lineal, animació o documental creatiu (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.
Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.
El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.
S'hi adjuntarà un contracte de drets degudament datat i signat per l'autor (es). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.
S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Durada
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos. Es pot sol·licitar una ampliació, si està degudament justificada i mitjançant una sol·licitud de modificació.
Finançament
Finançament: Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.
La subvenció màxima de la UE dependrà del nombre de sol·licitants (p. ex., per coordinador i soci elegible serà de 60.000 euros cadascun), per cada beneficiari addicional, la subvenció màxima de la UE augmentarà en 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, i en este cas, la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros, amb laugment de 100.000 euros més per beneficiari addicional elegible que pugui optar a l'ajuda.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 26 de febrer de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: març - juliol de 2025.
Informació als sol·licitants: agost de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
S'ha de donar suport als festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional i promoure'n la circulació i visibilitat.
Impacte esperat
- Donar suport als festivals que projectin una proporció significativa de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals;
- Augmentar l'impacte dels festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu de reforçar la promoció, la distribució i la circulació de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals a un públic creixent arreu d'Europa;
- Desenvolupar accions innovadores especialment als àmbits de la divulgació del públic i les activitats en línia.
Sol·licitants elegibles
Només s'acceptaran les sol·licituds d'entitats elegibles que organitzen festivals audiovisuals als països participants a MEDIA.
Els festivals audiovisuals elegibles són aquells que compten amb: • un procediment clar de comissariat, regulació i selecció i projecció al públic en general, així com a professionals de l'audiovisual internacional acreditats i premsa; • El 50% de la programació per a la qual es demana suport s'hauria de destinar a pel·lícules europees i obres audiovisuals no nacionals de països participants a la secció MEDIA i que presentin una cobertura geogràfica diversa d'almenys 15 d'aquests països, inclosos els de baixa capacitat de producció; • haver tingut almenys tres edicions celebrades abans de finals de desembre de 2024.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics, no consorcis).
Activitats elegibles
Festivals europeus que programen una proporció significativa d'obres audiovisuals europees no nacionals, amb l'objectiu de realitzar activitats durant tot l'any destinades a ampliar i renovar audiències i implementar activitats innovadores de divulgació del públic, així com iniciatives per al públic jove.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Les sol·licituds han de presentar activitats que s'han de dur a terme durant 2 anys.
Els esdeveniments següents no són elegibles:
Festivals que programin exclusivament obres no considerades com a subvencionables, com ara anuncis publicitaris, esdeveniments en directe, sèries de televisió, vídeos musicals, videojocs, pel·lícules amateurs, pel·lícules per a mòbils, tràilers i obres artístiques no narratives.
No s'admeten festivals temàtics com esdeveniments culturals o esdeveniments relacionats amb l'art/tecnologia/ciència, així com els festivals altament especialitzats que tracten temes concrets (per exemple: turisme, esport, gastronomia, moda, salut, etc.).
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de març de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: març - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: setembre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.
Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.
Impacte esperat
Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:
La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa al mercat europeu.
L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
la coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
l'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles tant per a estrenes en cinema com en línia.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees actives al sector audiovisual com a distribuïdora de cinema que participen en una activitat comercial destinada a posar en coneixement d'un ampli públic una pel·lícula amb finalitats d'explotació a sales de cinema. Aquesta serà l'activitat principal de l'empresa o divisió de l'empresa.
El distribuïdor de cinema ha de complir els criteris següents:
Ser titular dels drets de distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió;
dur a terme la distribució a sales de cinema de la pel·lícula al país en qüestió (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la campanya de distribució i promoció);
pagar directament els costos de distribució associats; i
disposar d'operacions de distribució cinematogràfica al país en qüestió.
En el cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'hauran d'aportar els contractes/acords entre aquestes empreses. L'empresa que es considerarà elegible és la que compleixi tots els criteris i realitzi efectivament la distribució de la pel·lícula al país d'acord amb les condicions anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats estan tan compartides entre diferents empreses que és impossible avaluar un distribuïdor únic de la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (s'admeten beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionables:
FASE 1 - Generació d'un fons potencial
Un fons potencial serà:
atribuït sobre la base de les entrades elegibles aconseguides per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes per distribuïdors elegibles;
basat en un coeficient per entrada elegible segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució;
Les entrades elegibles les generen pel·lícules europees no nacionals elegibles:
fins a un llindar màxim per pel·lícula i per distribuïdor i
amb uns llindars mínims de disponibilitat per sol·licitant, en funció de la seva nacionalitat.
El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades elegibles assolides el 2024 per un coeficient per entrada elegible. El coeficient elegible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.
Elegibilitat de les pel·lícules
Per generar el fons potencial i per optar a mesures de reinversió, la pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:
ha de ser una obra de ficció (incloses pel·lícules d'animació) o documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts el 2021 com a molt aviat;
no ha de consistir en contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), material publicitari, pornogràfic o racista o que defensi la violència;
ha de ser majoritàriament produït per un productor o productors establerts als països participants a MEDIA. Un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir de països que participen a MEDIA i les empreses productores han d'estar acreditades com a tals. Ser considerades com a productors reals les empreses productores han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits d'obertura, els drets d'autor que apareixen als crèdits continuats, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació dels beneficis per determinar qui és el productor real;
s'ha d'elaborar amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents dels països participants a MEDIA i acreditats com a tals. La «participació significativa» es defineix com tenir més del 50% dels punts sobre la base de la taula següent que inclou també les ubicacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (animació, documental, ficció). Quan es comparteixen els rols, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una determinada nacionalitat), la nacionalitat del director (o el talent següent a la llista següent) serà determinant.
Les pel·lícules europees seran considerades "nacionals" en aquell país que participi en la secció MEDIA els nacionals/residents del qual hagin participat en la proporció més alta en la realització de la pel·lícula. Aquest país es considera com el país d'origen de la pel·lícula a efectes de l'acció. Seran considerats "no nacionals" fora del país d'origen.
Elegibilitat de les entrades de pagament
El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades de pagament venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països que participen a la secció MEDIA, fins a un límit màxim elegible fix per pel·lícula i ajustat per a cada país de distribució.
Per ser elegibles, les entrades han de complir els següents criteris acumulatius:
s'han d'aconseguir entre l'1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024;
es va pagar un preu normal de l'entrada a l'exhibidor corresponent (incloent-hi ofertes especials o descomptes), però excloent-ne explícitament aquelles entrades on no s'ha pagat cap quota;
han de ser clarament identificables i certificades per l'autoritat nacional designada pels Estats membres: és responsabilitat del distribuïdor que les seves entrades se certificin abans de la data de presentació de sol·licituds i, en absència de certificació, les entrades no seran elegibles;
han de ser declarades a la base de dades Creative Europe MEDIA pels sol·licitants que siguin elegibles al país;
Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
FASE 2 – Activitats de reinversió elegibles La reinversió es pot fer en un màxim de 12 pel·lícules diferents no nacionals elegibles.
Les pel·lícules declarades han de complir els criteris establerts anteriorment relatius a l'elegibilitat de les pel·lícules i han de ser estrangeres per al distribuïdor.
Es permet la reinversió en la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.
Activitat subvencionable 1: Inversió en coproducció
La coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només seran subvencionables les inversions del distribuïdor en la coproducció que es recullin en el contracte de coproducció signat dins del període d'elegibilitat del conveni de subvenció entre el distribuïdor i el productor i/o el coproductor de la pel·lícula.
Activitat subvencionable 2: Inversió en adquisició de drets de distribució en sales i/o en línia
L'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només serà elegible l'import establert en el contracte de distribució signat dins del període d'elegibilitat de l'acord de subvenció amb el titular dels drets de distribució (per exemple, el productor o l'agent comercial de la pel·lícula).
En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import de la Garantia Mínima estigui definit per a tots aquests territoris, l'Agència només cofinançarà la Garantia Mínima per al territori del distribuïdor en qüestió.
En cas d'adquisició multiterritorial per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la Garantia Mínima elegible es reduirà d'acord amb les accions per territori estipulades en l'acord de distribució. . Activitat elegible 3: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes a sales de cinema
- promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en cinemes - impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació) - subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals - reserva i facturació
Activitat elegible 4: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en línia
- Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb les estrenes en línia - subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals
Les activitats 1 i 2 combinades només són elegibles fins al 70% del pressupost total de reinversió directa.
Les activitats subvencionables anteriors 1, 2, 3 i 4 no inclouen el treball del personal ni les despeses de viatge.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE. No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 12 i 24 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una esmena.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig - setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori que s'ha d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades Creative Europe MEDIA
L'objectiu d'aquesta convocatòria és crear i operar una xarxa de cinemes amb l'objectiu de:
Animar els operadors de cinema a projectar una proporció significativa de pel·lícules europees no nacionals mitjançant incentius i projectes col·laboratius;
Contribuir a despertar i augmentar l'interès de l'audiència per les pel·lícules no nacionals, fins i tot mitjançant el desenvolupament d'activitats per a joves espectadors de cinema;
Ajudar aquests cinemes a adaptar la seva estratègia a l'entorn canviant, inclosa la promoció d'enfocaments innovadors en termes d'abast i participació del públic, així com associacions amb altres operadors de la indústria cinematogràfica, així com amb institucions culturals locals;
Fomentar l'intercanvi de bones pràctiques, l'intercanvi de coneixements i altres formes de col·laboració transfronterera entre els membres de la xarxa
Contribuir al diàleg polític sobre la indústria cinematogràfica mitjançant la recollida de dades i la difusió del resultat de les activitats de la xarxa més enllà dels seus membres.
Impacte esperat
Augmentar l'audiència de pel·lícules europees no nacionals al mercat europeu;
Arribar a nous públics de pel·lícules europees, inclosos els joves espectadors de cinema;
Reforçar i renovar l'experiència cinematogràfica en curs;
Ajustar les pràctiques empresarials de les sales de cinema europees en termes de sostenibilitat i inclusió;
Fomentar el potencial d'innovació de les sales de cinema europees mitjançant una col·laboració millorada.
Activitats elegibles
La xarxa de cinemes ha de permetre les activitats següents:
Activitats de networking: informació, animació, formació i comunicació amb l'objectiu d'augmentar l'abast d'audiència i implementar accions innovadores i col·laboratives que inclouen àrees amb baixa densitat de pantalla.
Donar suport econòmic als cinemes participants que implementin les activitats elegibles que s'indiquen a continuació:
Accions destinades a promoure i projectar pel·lícules europees i augmentar l'audiència de pel·lícules europees no nacionals i contribuir a una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
Activitats innovadores amb l'objectiu d'arribar a nous públics i despertar l'interès dels joves espectadors pel cinema europeu mitjançant la renovació i l'enriquiment de l'experiència cinematogràfica, fins i tot en zones on les infraestructures cinematogràfiques estan poc desenvolupades.
Aprofitar la transició digital, incloses les eines en línia i les aplicacions de dades
Ajustar les pràctiques empresarials de les sales de cinema europees en termes de sostenibilitat, inclusió i accessibilitat.
Activitats de promoció i màrqueting en cooperació amb altres plataformes de distribució (per exemple, emissores de televisió, plataformes VOD).
Sol·licitants elegibles
Xarxa de sales cinematogràfiques (grup de sales cinematogràfiques europees independents que, mitjançant una entitat de coordinació legalment constituïda, desenvolupi activitats conjuntes en l'àmbit de la projecció i la promoció de la filmografia europea). En particular, aquesta entitat de coordinació ha de garantir el funcionament d'un sistema d'informació i comunicació entre les sales de cinema. Per ser admissible, la xarxa comptarà com a mínim amb 400 cinemes ubicats en almenys vint països participants al subprograma MEDIA.
La xarxa Europa Cinemas rep suport actualment a través d'aquesta línia d'ajudes. Reuneix 1.302 sales i 3.192 pantalles a 808 ciutats de 39 països europeus. Entre les seves activitats s'inclouen la conferència anual, els laboratoris d'innovació i el premi Europa Cinemas Label.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 21 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una esmena.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 16 de juliol de 2025 17:00:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: juliol - desembre de 2025.
Informació als sol·licitants: gener de 2026.
Signatura del conveni de subvenció: abril de 2026.
Documentació
Document de la convocatòria i annexos:
Call document
Plantilles de formulari de sol·licitud
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals.
Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.
Impacte esperat
Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.
Sol·licitants elegibles
Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.
Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:
Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitats elegibles
Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:
La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Projectes elegibles
Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:
Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.
El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.
Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:
S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.
Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.
L'ajuda funciona en dues fases:
Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.
L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:
Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.
El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.
Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.
2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:
La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.
El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:
Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.
Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.
Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.
Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitatal mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).
L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.
Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
Data d'obertura de la convocatòria prevista: 29 d'abril de 2025
Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:
PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa
La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).
L'objectiu d'aquesta convocatòria és fomentar la competitivitat de les empreses productores independents europees i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L'objectiu també és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial de circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també oferirà un punt d'entrada per al talent emergent, donant-los l'oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la solidesa que ofereixen les empreses experimentades.
Convocatòria per a productores audiovisuals de països de baixa capacitat de producció audiovisual -Espanya no s'inclou a la llista (*)- destinada al desenvolupament de dos a tres projectes audiovisuals amb potencial internacional per a cinema, televisió o plataformes digitals.
Impacte esperat
Una posició més sòlida als mercats europeus i internacionals per a les empreses seleccionades en el desenvolupament de mini-slate europeu.
Augment de la qualitat, la viabilitat, el potencial transfronterer i el valor de mercat de les obres europees seleccionades.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea i independent de producció audiovisual establerta en un país petit o mitjà categoritzat com de baixa capacitat de producció audiovisual que pugui demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2018 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema ) o emès (televisió, plataforma digital) en almenys tres països diferents al del sol·licitant. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.
Pel que fa a la producció d'aquesta obra prèvia elegible, el sol·licitant haurà de provar el següent:
Que va ser l'única empresa de producció; o
Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o al productor delegat; o
Que el director general o un dels seus accionistes apareguin als crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.
Haureu d'emplenar aquesta informació en un apartat de la sol·licitud. En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.
(*) Cal destacar que encara que les empreses espanyoles no puguin presentar-se com a coordinadores en aquest ajut, sí que poden participar com a coproductores dels projectes que es presentin.
Projectes elegibles
Activitats de desenvolupament de paquet de projectes de dues a tres obres:
Llargmetratges de ficció, pel·lícules d'animació i documentals creatius amb una durada mínima de 60 minuts. Projectes principalment destinats a estrena a cinemes.
Ficcions (lliuraments únics o sèries) amb una durada total mínima de 90 minuts, animacions (lliuraments únics o sèries) amb una durada total mínima de 24 minuts i documentals creatius (lliuraments únics o sèries) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projectes principalment destinats a estrena a televisió o explotació en plataformes digitals.
Ficcions interactives, no lineals, animacions o documentals creatius (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.
Les obres concebudes com a sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i comercialització s'han de presentar en una sola sol·licitud. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en aplicacions separades.
El dia de la fotografia principal (o inici de rodatge) dels projectes presentats no ha de tenir lloc en un termini de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.
En cas que s'afegeixi un curtmetratge al paquet, les activitats de desenvolupament i producció del curtmetratge podran optar al cofinançament si:
el curtmetratge té una durada màxima de vint minuts i serveix de suport als nous talents.
el rodatge comença un dia després de la data límit de la convocatòria.
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 36 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
Data prevista d'obertura de la convocatòria: 8 d'abril de 2025
Data límit de presentació de sol·licituds: 17 de setembre de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: setembre de 2025 - gener de 2026.
El suport fomentarà l'intercanvi de coneixements i els intercanvis sobre polítiques i pràctiques d'alfabetització mediàtica per permetre el desenvolupament d'iniciatives i comunitats innovadores d'alfabetització mediàtica transfronterera a tot Europa, en un panorama de mitjans digitals en continu canvi i tenint en compte el comportament actual dels usuaris entre els diferents grups d'edat.
Sol·licitants elegibles
Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys 3 sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents:
mínim 3 entitats independents d'almenys 3 països elegibles diferents
Els consorcis poden incloure organitzacions lucratives i sense ànim de lucre (privades o públiques), autoritats públiques (nacionals, regionals, locals), organitzacions internacionals, universitats i institucions educatives, organitzacions de mitjans de comunicació, institucions de recerca i tecnologia i proveïdors de tecnologia.
Activitats elegibles
Es preveu suport per a projectes de col·laboració amb objectius clarament definits per avançar/orientar-se a àrees/objectius específics dins de l'àmbit de l'alfabetització mediàtica, abordant almenys dues de les àrees d'activitat següents:
Activitats que es basin, comparteixin i ampliïn les millors pràctiques de projectes innovadors d'alfabetització mediàtica que tinguin en compte un ecosistema mediàtic canviant, especialment en creuar fronteres culturals, nacionals o lingüístiques i reforçar la col·laboració entre diferents regions d'Europa.
Desenvolupar conjunts d'eines en línia innovadors i interactius per oferir solucions als reptes actuals i futurs de l'entorn en línia, inclosa la desinformació.
Desenvolupar materials i conjunts d'eines per permetre als ciutadans desenvolupar un enfocament crític als mitjans de comunicació i reconèixer i reaccionar adequadament davant la desinformació.
Desenvolupar pràctiques d'alfabetització mediàtica adaptades a l'entorn mediàtic canviant, incloses les tècniques de manipulació i la producció de mitjans basada en IA.
Totes les propostes haurien de considerar la inclusió ciutadana, el compromís cívic i la cultura participativa com a aspecte fonamental de la seva proposta. Els sol·licitants haurien de cooperar activament amb els centres regionals de l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) amb l'objectiu de compartir bones pràctiques i evitar solapaments en les iniciatives d'alfabetització mediàtica que es tractaran.
Els següents tipus d'activitats són elegibles en aquesta convocatòria de propostes:
Creació i/o distribució de material multilingüe i/o multicultural, inclòs continguts interactius per millorar les capacitats digitals dels ciutadans i la seva comprensió del panorama mediàtic i la seva resiliència davant la desinformació.
Desenvolupament de materials per a ciutadans i formadors adreçats a totes les edats i grups socials.
Desenvolupament de solucions innovadores d'alfabetització mediàtica adequades al panorama mediàtic futur (el projecte pot incloure prototips, però no centrar-se exclusivament en el desenvolupament informàtic).
Activitats de formació per a ciutadans i educadors, inclòs l'intercanvi de bones pràctiques a través de les fronteres lingüístiques, estatals i culturals.
Organització d'actes públics i/o tallers per sensibilitzar i compartir bones pràctiques.
Activitats dirigides per la comunitat per adaptar i fer accessibles les eines i materials esmentats anteriorment.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 24 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 6 de març de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: juliol de 2025
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025
L'acció Projectes de cooperació europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors culturals i creatius de totes les mides, incloses microorganitzacions i organitzacions de mida petita, i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials.
S'espera que les propostes presentin una dimensió clara de cooperació transfronterera, ja que aquesta és el nucli dels projectes de cooperació europea.
L'acció està ancorada en el marc polític de la secció Cultura del Programa Europa Creativa i les Prioritats generals de la UE (esforços per a l'ecologització de la UE, inclusió i igualtat de gènere, transició digital i relacions internacionals).
Els projectes de cooperació europea estan oberts a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix Cultura del Programa, els projectes en els quals participen exclusivament entitats del sector audiovisual i els projectes de contingut audiovisual exclusiu queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta convocatòria i, per tant, no són subvencionables.
CREA-CULT-2025-COOP-1 - Projectes a petita escala:
La majoria del consorci estarà compost per un mínim de 3 entitats de 3 països diferents elegibles.
L'import màxim de la subvenció de la UE és de 200.000 EUR per projecte.
La taxa de finançament és d'un màxim del 80%
Els projectes a petita escala són especialment adequats per promoure l'accés de les organitzacions de base i donar suport a aquestes organitzacions en la creació de noves associacions i el desenvolupament de noves activitats i idees innovadores (com ara festivals, fires d'art, exposicions, actuacions, etc.).
Es donarà suport als projectes que contribueixin a algun dels objectius següents:
Objectiu 1 - Creació i circulació transnacionals: reforçar la creació i circulació transnacionals d'obres i artistes europeus.
La creació i la circulació transnacionals són importants per a l'avenç de les col·laboracions, l'augment de la difusió i, en molts casos, necessàries per a la viabilitat i el desenvolupament d'organitzacions culturals, institucions i individus. La coproducció també és una eina per estimular la creativitat, compartir recursos i facilitar la distribució transnacional de continguts i la circulació dels artistes. Els projectes tindran en compte el nou context com ara la salut o el medi ambient i integraran maneres innovadores (digitals) de produir i difondre continguts.
Objectiu 2 – Innovació: millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per fomentar talents, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.
Els projectes que responguin a aquest objectiu han de ser de caràcter capacitador, que poden ser de caràcter tecnològic i/o artístic i poden incloure el desenvolupament i l'experimentació de noves pràctiques o models, així com la transferència i difusió de pràctiques innovadores.
Les àrees d'innovació poden abastar una dimensió social o social com ara: la participació/desenvolupament de l'audiència, la igualtat de gènere, la inclusió de persones amb discapacitat, persones pertanyents a minories i persones que pertanyen a grups socialment marginats, lluita contra el canvi climàtic, digitalització, etc. com a contribució de la cultura a la salut i el benestar, especialment la salut mental, atesa l'evidència existent i la persistència de la crisi de salut mental que afecta especialment els joves.
Altres condicions:
El coordinador ha de tenir una existència legal d'almenys 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
Una organització, identificada pel seu número de PIC vàlid, només pot participar una vegada com a coordinadora de la convocatòria, independentment de la categoria seleccionada (COOP 1, 2 o 3).
Una organització, identificada pel seu número PIC vàlid, pot formar part d'un màxim de 3 sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, ja sigui com a coordinadora i/o soci (incloent soci associat i entitat adscrita), independentment de les categories seleccionades (COOP 1, 2 o 3).
Si una organització participa a més de 3 sol·licituds, totes les sol·licituds s'avaluaran sense la participació d'aquesta organització. Si, com a conseqüència, una sol·licitud no compleix els criteris d'elegibilitat relacionats amb la composició del Consorci sense aquesta entitat, la sol·licitud en qüestió es considerarà no elegible.
Els coordinadors i socis del projecte són els responsables de garantir que cap dels membres dels seus consorcis participi en més de 3 sol·licituds de la convocatòria.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 10 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de maig de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: juny - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Important!
NO utilitzeu la plantilla de la part B de convocatòries anteriors, ja que ha canviat!
Utilitzeu només la plantilla de la part B al sistema d'enviament un cop inicieu la vostra sol·licitud a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Standard application form (CREA CULTURE) (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació de la sol·licitud. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Detailed budget table (CREA LSII) - (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
L'acció Projectes de cooperació europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors culturals i creatius de totes les mides, incloses microorganitzacions i organitzacions de mida petita, i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials.
S'espera que les propostes presentin una dimensió clara de cooperació transfronterera, ja que aquesta és el nucli dels projectes de cooperació europea.
L'acció està ancorada en el marc polític de la secció Cultura del Programa Europa Creativa i les Prioritats generals de la UE (esforços per a l'ecologització de la UE, inclusió i igualtat de gènere, transició digital i relacions internacionals).
Els projectes de cooperació europea estan oberts a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix de Cultura del Programa, els projectes en els quals participen exclusivament entitats del sector audiovisual i els projectes de contingut audiovisual exclusiu queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta convocatòria i, per tant, no són subvencionables.
CREA-CULT-2025-COOP-2 - Projectes a Mitjana Escala:
La majoria del consorci estarà compost per un mínim de 5 entitats de 5 països diferents elegibles.
L'import màxim de la subvenció de la UE és de 1 000 000 EUR per projecte.
La taxa de finançament és d'un màxim del 70%
Es donarà suport als projectes que contribueixin a algun dels objectius següents:
Objectiu 1 - Creació i circulació transnacionals: reforçar la creació i circulació transnacionals d'obres i artistes europeus.
La creació i la circulació transnacionals són importants per a l'avenç de les col·laboracions, l'augment de la difusió i, en molts casos, necessàries per a la viabilitat i el desenvolupament d'organitzacions culturals, institucions i individus. La coproducció també és una eina per estimular la creativitat, compartir recursos i facilitar la distribució transnacional de continguts i la circulació dels artistes. Els projectes tindran en compte el nou context com ara la salut o el medi ambient i integraran maneres innovadores (digitals) de produir i difondre continguts.
Objectiu 2 – Innovació: millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per fomentar talents, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.
Els projectes que responguin a aquest objectiu han de ser de caràcter capacitador, que poden ser de caràcter tecnològic i/o artístic i poden incloure el desenvolupament i l'experimentació de noves pràctiques o models, així com la transferència i difusió de pràctiques innovadores.
Les àrees d'innovació poden abastar una dimensió social o social com ara: la participació/desenvolupament de l'audiència, la igualtat de gènere, la inclusió de persones amb discapacitat, persones pertanyents a minories i persones que pertanyen a grups socialment marginats, lluita contra el canvi climàtic, digitalització, etc. com a contribució de la cultura a la salut i el benestar, especialment la salut mental, atesa l'evidència existent i la persistència de la crisi de salut mental que afecta especialment els joves.
Altres condicions:
El coordinador ha de tenir una existència legal d'almenys 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
Una organització, identificada pel seu número de PIC vàlid, només pot participar una vegada com a coordinadora de la convocatòria, independentment de la categoria seleccionada (COOP 1, 2 o 3).
Una organització, identificada pel seu número PIC vàlid, pot formar part d'un màxim de 3 sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, ja sigui com a coordinadora i/o soci (incloent soci associat i entitat adscrita), independentment de les categories seleccionades (COOP 1, 2 o 3).
Si una organització participa a més de 3 sol·licituds, totes les sol·licituds s'avaluaran sense la participació d'aquesta organització. Si, com a conseqüència, una sol·licitud no compleix els criteris d'elegibilitat relacionats amb la composició del Consorci sense aquesta entitat, la sol·licitud en qüestió es considerarà no elegible.
Els coordinadors i socis del projecte són els responsables de garantir que cap dels membres dels seus consorcis participi en més de 3 sol·licituds de la convocatòria.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 48 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una modificació
Calendari
Publicació de la convocatòria: 10 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de maig de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: juny - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Important!
NO utilitzeu la plantilla de la part B de convocatòries anteriors, ja que ha canviat!
Utilitzeu només la plantilla de la part B al sistema d'enviament un cop inicieu la vostra sol·licitud a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Standard application form (CREA CULTURE) (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació de la sol·licitud. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Detailed budget table (CREA LSII) - (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Creative Innovation Lab donarà suport al disseny, desenvolupament i/o difusió d'eines, models o solucions innovadores aplicables a l'audiovisual i a altres sectors culturals i creatius (CCS) amb un alt potencial de replicabilitat en aquests sectors.
Els objectius del programa són fomentar la cooperació entre el sector audiovisual i altres CCS per acompanyar-ne la transició mediambiental i/o millorar-ne la competitivitat i/o la circulació, la visibilitat, la descoberta, la disponibilitat, la diversitat i l'audiència dels continguts europeus a través de les fronteres. El suport també pretén que el sector audiovisual europeu i altres CCS s'adaptin millor a les oportunitats que ofereix el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial i els Mons Virtuals.
Activitats elegibles
Els projectes s'han de centrar en un (o diversos) dels temes següents:
Els mons virtuals com a nou entorn per a la promoció de continguts europeus, la renovació de l'audiència i la competitivitat de les indústries de continguts europees;
Eines empresarials innovadores de producció, finançament, distribució o promoció habilitades o millorades per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, Virtual Worlds, NFT, etc.), en particular:
Gestió i monetització de drets (incloses ofertes innovadores de subscripció conjunta per accedir a diversos continguts culturals europeus des de diverses plataformes europees existents), alhora que garanteix la transparència i una remuneració justa per als creadors i artistes;
Recollida i anàlisi de dades, amb especial èmfasi en la predicció per a la creació de continguts i el desenvolupament de l'audiència (incloent-hi eines intersectorials innovadores per millorar la qualitat del servei d'abonats i una millor valorització del contingut europeu que ofereixen les plataformes en línia europees);
Pràctiques “més ecològiques” per tal de reduir l'impacte en el medi ambient de l'audiovisual i altres sectors culturals d'acord amb el Green Deal de la Comissió i la iniciativa New Bauhaus.
La cooperació intersectorial entre l'audiovisual i altres sectors culturals i creatius és el centre de la convocatòria. Per tant, les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per a la seva implantació i els beneficis esperats per als sectors coberts.
Es convidarà a participar un ampli ventall d'organitzacions, com ara entitats privades i públiques, empreses tecnològiques i start-ups, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives. S'ha de fomentar la participació dels vivers i acceleradors d'empreses, per oferir espai i temps per donar forma a idees creatives.
Els costos de desenvolupament de continguts i/o producció només es poden suportar si estan clarament vinculats al desenvolupament d'eines o models innovadors proposats pel projecte. Han de ser proporcionals i limitats.
Sol·licitants elegibles
Entitats jurídiques europees (empreses privades, públiques, organitzacions internacionals, empreses tecnològiques i de nova creació, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives, incubadores i acceleradores d'empreses etc.) que presentin un consorci format per almenys dues entitats legals provinents de països participants al Subprograma MEDIA (que no siguin entitats afiliades). Així mateix, s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.
Les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per aplicar-les i els beneficis esperats per als sectors coberts. També s'acceptaran propostes presentades per sol·licitants únics.
Finançament
Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció): no hi ha límit. La subvenció es basarà en el pressupost (costos reals, amb costos unitaris i elements a tant alçat). Això significa que reemborsarà NOMÉS certs tipus de costos (despeses elegibles) i costos que van ser realment incorreguts per al projecte (NO les despeses pressupostades).
Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (70%).
Es permet el suport financer a tercers.
La durada dels projectes serà de 24 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig-setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Plantilles de formulari de sol·licitud
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'acció Projectes de cooperació europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors culturals i creatius de totes les mides, incloses microorganitzacions i organitzacions de mida petita, i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials.
S'espera que les propostes presentin una dimensió clara de cooperació transfronterera, ja que aquesta és el nucli dels projectes de cooperació europea.
L'acció està ancorada en el marc polític de la secció Cultura del Programa Europa Creativa i les Prioritats generals de la UE (esforços per a l'ecologització de la UE, inclusió i igualtat de gènere, transició digital i relacions internacionals).
Els projectes de cooperació europea estan oberts a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix de Cultura del Programa, els projectes en els quals participen exclusivament entitats del sector audiovisual i els projectes de contingut audiovisual exclusiu queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta convocatòria i, per tant, no són subvencionables.
CREA-CULT-2025-COOP-3 - Projectes a gran escala:
La majoria del consorci estarà compost per un mínim de 10 entitats de 10 països diferents elegibles.
L'import màxim de la subvenció de la UE és de 2 000 000 EUR per projecte.
La taxa de finançament és d'un màxim del 60%
Es donarà suport als projectes que contribueixin a algun dels objectius següents:
Objectiu 1 - Creació i circulació transnacionals: reforçar la creació i circulació transnacionals d'obres i artistes europeus.
La creació i la circulació transnacionals són importants per a l'avenç de les col·laboracions, l'augment de la difusió i, en molts casos, necessàries per a la viabilitat i el desenvolupament d'organitzacions culturals, institucions i individus. La coproducció també és una eina per estimular la creativitat, compartir recursos i facilitar la distribució transnacional de continguts i la circulació dels artistes. Els projectes tindran en compte el nou context com ara la salut o el medi ambient i integraran maneres innovadores (digitals) de produir i difondre continguts.
Objectiu 2 – Innovació: millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per fomentar talents, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.
Els projectes que responguin a aquest objectiu han de ser de caràcter capacitador, que poden ser de caràcter tecnològic i/o artístic i poden incloure el desenvolupament i l'experimentació de noves pràctiques o models, així com la transferència i difusió de pràctiques innovadores.
Les àrees d'innovació poden abastar una dimensió social o social com ara: la participació/desenvolupament de l'audiència, la igualtat de gènere, la inclusió de persones amb discapacitat, persones pertanyents a minories i persones que pertanyen a grups socialment marginats, lluita contra el canvi climàtic, digitalització, etc. com a contribució de la cultura a la salut i el benestar, especialment la salut mental, atesa l'evidència existent i la persistència de la crisi de salut mental que afecta especialment els joves.
Altres condicions:
El coordinador ha de tenir una existència legal d'almenys 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
Una organització, identificada pel seu número de PIC vàlid, només pot participar una vegada com a coordinadora de la convocatòria, independentment de la categoria seleccionada (COOP 1, 2 o 3).
Una organització, identificada pel seu número PIC vàlid, pot formar part d'un màxim de 3 sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, ja sigui com a coordinadora i/o soci (incloent soci associat i entitat adscrita), independentment de les categories seleccionades (COOP 1, 2 o 3).
Si una organització participa a més de 3 sol·licituds, totes les sol·licituds s'avaluaran sense la participació d'aquesta organització. Si, com a conseqüència, una sol·licitud no compleix els criteris d'elegibilitat relacionats amb la composició del Consorci sense aquesta entitat, la sol·licitud en qüestió es considerarà no elegible.
Els coordinadors i socis del projecte són els responsables de garantir que cap dels membres dels seus consorcis participi en més de 3 sol·licituds de la convocatòria.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 48 mesos. Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una modificació
Calendari
Publicació de la convocatòria: 10 de desembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de maig de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: juny - agost de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Documentació
Important!
NO utilitzeu la plantilla de la part B de convocatòries anteriors, ja que ha canviat!
Utilitzeu només la plantilla de la part B al sistema d'enviament un cop inicieu la vostra sol·licitud a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Standard application form (CREA CULTURE) (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació de la sol·licitud. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Detailed budget table (CREA LSII) - (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.
Els sectors europeus dels mitjans de comunicació tenen un paper crucial i valuós a Europa. No obstant això, s'enfronten a múltiples reptes. En part com a resultat del canvi digital, amb els lectors que es desplacen a les fonts en línia i els mitjans de comunicació tradicionals perdent ingressos publicitaris, la sostenibilitat econòmica del periodisme professional ha estat sotmesa a pressió. Molts mitjans d'àmbit local, així com aquells que anteposen la seva missió d'interès públic als beneficis, han hagut de tancar, debilitant el pluralisme mediàtic i posant riscos per al bon funcionament de la democràcia.
Tema 2. “Associacions periodístiques - Pluralisme” A més d'un aspecte purament econòmic, els mitjans independents contribueixen a defensar els principis essencials de la llibertat i el pluralisme dels mitjans. Aquesta convocatòria pretén protegir els sectors dels mitjans de comunicació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació ciutadana, com els mitjans locals i regionals, els mitjans comunitaris, el periodisme d'investigació i les organitzacions que ofereixen notícies d'interès públic. El suport s'adreçarà a organitzacions amb experiència en mitjans de comunicació per concedir subvencions en cascada (és a dir, reatorgament / suport a tercers).
Sol·licitants elegibles
S'admeten sol·licituds de beneficiaris individuals, així com propostes presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, no entitats afiliades).
L'acció està oberta a organitzacions de la societat civil actives al sector dels mitjans de comunicació (associacions de mitjans, ONG, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions de la societat civil, autoritats públiques, organitzacions internacionals, universitats, centres de recerca, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els professionals dels mitjans de comunicació, etc.). Aquestes organitzacions han d'estar en condicions d'establir sistemes de suport a tercers adreçats als mitjans de comunicació, a les organitzacions i als periodistes, de manera que millorin els paisatges de mitjans pluralistes a tota la Unió.
Activitats elegibles
Les propostes han de posar en marxa esquemes de finançament per a entitats de mitjans de comunicació i periodisme independent. Es poden proposar activitats d'acompanyament. Les organitzacions sol·licitants haurien d'estar en condicions d'establir plans de finançament (suport a tercers) dirigits als mitjans de comunicació, organitzacions i, si cal, professionals, i de maneres que millorin els paisatges dels mitjans plurals a la Unió Europea. S'anima especialment a les organitzacions sense ànim de lucre i de la societat civil a sol·licitar-los.
Les activitats proposades s'han de centrar en els sectors dels mitjans d'informació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació ciutadana, és a dir, el paper que tenen en la millora de la democràcia, la conformació del debat públic i l'aportació de beneficis als seus públics i comunitats, en lloc de centrar-se només en el benefici. Als efectes d'aquesta convocatòria, aquests sectors són concretament:
Mitjans de comunicació locals i regionals
Periodisme independent i d'investigació
Organitzacions que ofereixen notícies d'interès públic/periodisme de servei públic (com ara periodisme i mitjans comunitaris, legals i cívics, notícies que augmenten la transparència sobre els mitjans)
Els sol·licitants han de presentar, desenvolupar i implementar un esquema de finançament per a subvencions en cascada (és a dir, reatorgament / suport a tercers) per a mitjans de comunicació i organitzacions independents que actuen principalment en un o més d'aquests sectors. Cobriran tantes àrees i organitzacions de mitjans de comunicació com sigui possible.
Se centraran en activitats que contribueixin a mantenir, millorar o transformar el treball de les parts interessades. Les activitats poden consistir, entre d'altres, en:
Innovacions en producció editorial (per exemple, formats, contingut), cobertura i models d'ingressos
La millora de la distribució i difusió de notícies
El desenvolupament i la implicació de les audiències i les estratègies de construcció de comunitats
El desenvolupament d'eines tècniques aplicades als temes anteriors
Formació sobre els temes anteriors
La implantació d'un sistema de finançament és obligatòria. És possible complementar l'esquema de finançament amb activitats d'acompanyament, si escau i basant-se en una anàlisi de necessitats del/s subsector/s escollit/s. Aquestes activitats d'acompanyament poden incloure, per exemple, el desenvolupament d'estàndards deontològics i de governança, la preparació pressupostària, l'elaboració de criteris i indicadors que enmarquen el seu suport, repositoris de coneixements, assessorament legal o formació. La proposta ha d'explicar com funcionaran les activitats proposades per abordar els reptes identificats.
Les propostes s'han de centrar en la Unió Europea, i concretament en àrees amb poca provisió de notícies específiques descrites anteriorment o en mercats de mitjans on el pluralisme dels mitjans és tens. També es poden atendre les necessitats de les redaccions més petites.
Les activitats han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables a mig termini i al final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.
Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i el mecanisme pertinent per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració sobre normes i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). En els casos de suport al treball editorial, els tercers han d'operar amb total independència editorial.
Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: agost de 2025
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025
El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.
Els sectors europeus dels mitjans de comunicació tenen un paper crucial i valuós a Europa. No obstant això, s'enfronten a múltiples reptes. En part com a resultat del canvi digital, amb els lectors que es desplacen a les fonts en línia i els mitjans de comunicació tradicionals perdent ingressos publicitaris, la sostenibilitat econòmica del periodisme professional ha estat sotmesa a pressió. Molts mitjans d'àmbit local, així com aquells que anteposen la seva missió d'interès públic als beneficis, han hagut de tancar, debilitant el pluralisme mediàtic i posant riscos per al bon funcionament de la democràcia.
Tema 1. “Associacions periodístiques - Col·laboracions” pretén donar suport a la sostenibilitat econòmica dels mitjans de comunicació. Dona suport a les col·laboracions de mitjans transfronterers centrades, entre altres aspectes, en la resiliència de les organitzacions de mitjans de comunicació. Aquest suport fomentarà la transformació dels mitjans de comunicació, informes fiables i habilitats per als professionals dels mitjans de comunicació, per exemple mitjançant el desenvolupament de nous models de negoci i estàndards de producció de mitjans.
Sol·licitants elegibles
Consorcis compostos per almenys tres sol·licitants d'un mínim de tres països diferents que participin al programa Europa Creativa (beneficiaris, no entitats afiliades).
El coordinador del projecte haurà de presentar la sol·licitud. Els consorcis podran incloure mitjans de comunicació públics i privats sense ànim de lucre inclosos la premsa escrita (en línia), ràdio, podcasts i televisió, així com altres organitzacions dedicades als mitjans de comunicació (associacions, ONGs, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els seus professionals).
Activitats elegibles
Aquesta convocatòria pretén ajudar el sector dels mitjans de comunicació europeus més ampli a ser més sostenible i resilient, inclosos els petits mitjans. Es preveu donar suport a projectes de col·laboració dins i entre qualsevol (sub)sector i/o gènere informatiu que tinguin com a objectiu potenciar la cooperació, ajudar els mitjans a adaptar-se a les noves realitats econòmiques i de consum i inculcar canvis sistèmics en aquest (sub)sector.
Prioritats
Els projectes s'han de centrar en maneres de desenvolupar la transformació col·laborativa, des del punt de vista empresarial, tecnològic i/o productiu.
Els projectes poden tenir com a objectiu desenvolupar, entre altres coses, millors models d'ingressos i monetització, nous enfocaments per al desenvolupament de l'audiència, creació de comunitats i màrqueting, desenvolupament d'estàndards professionals/tècnics comuns, nous tipus de redaccions, xarxes de sindicació o altres models per intercanviar contingut/dades entre els mitjans de comunicació de tota la UE, o oferir assistència a petites organitzacions de mitjans. Poden tenir com a objectiu augmentar l'eficiència i la qualitat dels informes mitjançant col·laboracions periodístiques innovadores. Els projectes poden provar mètodes i formats de producció innovadors, o contribuir a estàndards de producció de mitjans d'alta qualitat d'altres maneres de col·laboració. Els projectes poden tenir com a objectiu augmentar els intercanvis de bones pràctiques entre periodistes i optimitzar els fluxos de treball per a aquells gèneres periodístics que requereixen més temps i recursos.
Les propostes poden abordar una o més de les prioritats esmentades anteriorment, si és pertinent i basant-se en una anàlisi de necessitats del (sub)sector escollit. La proposta hauria de proporcionar aquesta anàlisi de necessitats i explicar com les activitats proposades funcionaran per abordar els reptes identificats.
Activitats
Les activitats poden incloure esdeveniments, formacions en línia i tallers per a professionals dels mitjans de comunicació, programes d'intercanvi, esquemes de tutoria, mapeig de bones pràctiques, desenvolupament d'estàndards tècnics a tot el sector, desenvolupament de directrius i estàndards editorials, producció de guies pràctiques, desenvolupament i prova de plataformes i solucions tècniques per intercanviar idees i bones pràctiques, activitats de promoció o altres activitats que tinguin com a objectiu mantenir la viabilitat del sector. Es fomenta l'intercanvi de bones pràctiques entre operadors de mercats/països/regions de mitjans de comunicació amb característiques diferents i diverses (en termes d'idiomes, volums de producció, mides, nivells de digitalització, etc.), per afavorir l'aprenentatge mutu. Es recomana als sol·licitants que considerin activitats de suport als sectors dels mitjans de comunicació que no disposen de mitjans per adaptar-se a l'entorn digital.
S'acceptarà suport econòmic a tercers en projectes que prevegin programes d'intercanvi per a periodistes i altres professionals dels mitjans, suport per assistir a formacions o esdeveniments, suport a periodistes i mitjans de comunicació per a projectes periodístics col·laboratius, suport a l'assessorament jurídic, suport a l'adquisició, desenvolupament. o manteniment d'eines tècniques per al periodisme col·laboratiu, suport a esdeveniments en aquests àmbits i/o premis a la col·laboració o la innovació. En aquests casos, els sol·licitants han de definir les condicions en què es duria a terme aquest suport financer a tercers i garantir un procés just i transparent.
En tots els casos, l'elecció de les activitats s'ha de basar en el seu potencial per inculcar canvis sistèmics en el subsector escollit.
Els projectes han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables per a la meitat i el final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.
Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i els mecanismes pertinents per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració d'estàndards i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). Les associacions que impliquen treball editorial han de funcionar amb total independència editorial.
Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març - juny de 2025
Informació als sol·licitants: agost de 2025
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025
El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.
El Pla d'Acció per a la Democràcia Europea subratlla que les amenaces físiques i en línia i els atacs contra periodistes estan augmentant en diversos Estats membres i proposa un finançament sostenible per a projectes centrats en l'assistència jurídica i pràctica als periodistes de la UE i d'altres llocs, inclosa la formació en seguretat i ciberseguretat per als periodistes i el suport diplomàtic. L'informe anual de la Comissió sobre l'estat de dret es refereix a les amenaces i atacs físics i en línia contra periodistes com un problema persistent a tot Europa. El setembre de 2021, la Comissió va adoptar una recomanació per garantir la protecció, la seguretat i l'apoderament dels periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació a la Unió Europea.
Activitats elegibles
Activitats que es poden finançar
Dissenyar i gestionar un mecanisme de resposta ràpida a tot Europa per donar suport a la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes, que cobreixi tots els Estats membres de la UE, els països participants al Programa Europa Creativa i els països candidats;
Proporcionar suport legal i pràctic als periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació que ho necessitin;
Organitzar missions de defensa a llocs on els periodistes estiguin amenaçats;
Supervisar l'estat de la llibertat dels mitjans de comunicació als Estats membres de la UE, als països participants al Programa Europa Creativa i als països candidats;
Organitzar campanyes de sensibilització en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes;
Assegurar les activitats de comunicació i difusió;
Supervisar i avaluar l'acció.
Per fer front a les activitats descrites anteriorment es poden implementar les següents accions:
Projectes de cooperació;
Conferències, seminaris;
Activitats formatives;
Accions de sensibilització i difusió;
Accions destinades a la creació i millora de xarxes, intercanvis de bones pràctiques;
Accions destinades a la creació i millora d'eines digitals;
Estudis, anàlisis, projectes de cartografia;
Suport jurídic i pràctic als periodistes;
Missions d'incidència cap als països elegibles quan sigui necessari;
Suport econòmic a tercers.
Es permet el suport econòmic a tercers per a subvencions i premis en les condicions següents:
La sol·licitud inclou una relació exhaustiva dels tipus d'activitats per a les quals un tercer pot rebre suport econòmic de la llista fixa següent:
Suport directe als periodistes que s'enfronten a amenaces (seguretat o despeses legals);
Suport ad hoc a les ONG actives en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat del periodisme.
La sol·licitud inclou la definició de les persones o categories de persones que poden rebre suport econòmic de les categories següents:
Periodistes i professionals dels mitjans de comunicació (persones físiques);
ONG.
la sol·licitud inclou els criteris per a la concessió del suport econòmic
la sol·licitud inclou l'import màxim a concedir a cada tercer i els criteris per determinar-lo.
Sol·licitants elegibles
Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents: − almenys dues entitats independents de dos països elegibles diferents
Les propostes poden ser presentades per qualsevol dels següents sol·licitants o combinacions de: organització sense ànim de lucre (privada o pública); organitzacions internacionals; universitats; institucions educatives; centres de recerca.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 15 de gener de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: gener-abril de 2025
Informació als sol·licitants: juliol de 2025
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025
L’objectiu del suport al desenvolupament de l'Slate europeu és fomentar la competitivitat de les empreses europees de producció independent i augmentar el seu pes econòmic al mercat. L’objectiu també és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar projectes amb potencial per circular per Europa i més enllà, i facilitar la coproducció europea i internacional.
El suport també proporcionarà un punt d’entrada per a talents emergents, que els donarà l’oportunitat de dirigir un curtmetratge amb el suport de la sòlida base proporcionada per empreses experimentades.
Important
Els i les sol·licitants no poden presentar més d'una proposta en aquesta convocatòria. Els sol·licitants i les que hagin rebut una subvenció per a la convocatòria de l'any anterior per al desenvolupament de Slate europeu (CREA-MEDIA-2024-DEVSLATE) o per al desenvolupament de mini Slate europeu (CREA-MEDIA2024-DEVMINISLATE) no poden presentar cap sol·licitud per a aquesta convocatòria.
Europa Creativa MEDIA publica convocatòries anuals de codesenvolupament europeu, desenvolupament de Slate europeu, desenvolupament de Mini Slate europeu i desenvolupament de Videojocs i Contingut Immersiu. Una mateixa obra audiovisual no es pot presentar a més d'una d'aquestes convocatòries.
Activitats elegibles
Es donarà suport a les productores europees independents que puguin desenvolupar un paquet de 3 a 5 obres audiovisuals (ficció, animació, documental creatiu). Això hauria de permetre a les empreses productores reduir els riscos i augmentar la seva capacitat per atraure i retenir talents.
El desenvolupament de l'Slate europeu donarà suport al desenvolupament d'un mínim de 3 i un màxim de 5 obres per a l'explotació comercial destinades a l'estrena al cinema, la difusió televisiva o l'explotació comercial en plataformes digitals o en un entorn multiplataforma en les categories següents: animació, documental creatiu o ficció. Els i les sol·licitants poden afegir un curtmetratge amb talent emergent a la seva llista (opcional).
L'objectiu és dotar de fons a les productores audiovisuals per desenvolupar treballs d'alt valor creatiu i diversitat cultural i un ampli potencial d'explotació transfronterera. S'anima a les empreses a desenvolupar estratègies de màrqueting i distribució des de l'inici de la fase de desenvolupament, tot millorant així el potencial per arribar al públic als àmbits europeu i internacional.
També es persegueix més cooperació, inclòs el codesenvolupament, entre els operadors de diferents països que participen a MEDIA, així com l'enfortiment de la competitivitat de les productores audiovisuals europees, tot consolidant la seva capacitat d'inversió en la fase de desenvolupament i ampliant les activitats de les empreses i la seva innovació, i la seva capacitat per explorar nous camps i mercats.
Es prestarà especial atenció a les sol·licituds que presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees independents de producció audiovisual que puguin demostrar haver produït i distribuït internacionalment dues obres des de 2018. Les dues obres han de complir les condicions d'elegibilitat següents:
un projecte d'animació, ficció o documental creatiu (únic o sèrie) d'una durada total mínima de 24 minuts, tret que es tracti d'un projecte d'animació, ficció o documental creatiu immersiu (p. ex. Realitat Virtual), en aquest cas no hi ha una durada mínima.
s'hagin estrenat comercialment a cinemes (o similar per a projectes immersius basats en localitzacions), emès per televisió o posat a disposició en plataformes digitals d'almenys tres països diferents aldel sol·licitant abans del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
les estrenes o emissions són de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no s'accepten com a distribució comercial.
En relació amb els treballs anteriors, el sol·licitant també ha d'acreditar:
que era l'única productora; o
que era, en el cas d'una coproducció amb una altra productora, el principal coproductor del pla de finançament o acreditat com a productor delegat; o
que el seu director executiu o un dels seus accionistes tingui un crèdit personal en pantalla sobre el treball com a productor o productor delegat. No s'accepten altres crèdits, encara que semblin aparentment equivalents.
Els i les sol·licitants han de proporcionar la informació sol·licitada sobre les obres anteriors elegibles a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que una o ambdues obres anteriors de la sol·licitud no respectin les condicions d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible, encara que el sol·licitant pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin les condicions d'elegibilitat.
Projecte elegibles
Els sol·licitants han de presentar un paquet que inclogui un mínim de 3 i un màxim de 5 obres elegibles. Només són subvencionables les activitats de desenvolupament de les obres següents:
Llargmetratges, animacions i documentals creatius d'una durada mínima de 60 minuts destinats principalment a l'estrena cinematogràfica;
Projectes de ficció (únics o sèries) d'una durada total mínima de 90 minuts, animació (únic o sèrie) d'una durada total de 24 minuts mínim i documentals de creació (únics o sèries) d'una durada total de un mínim de 50 minuts destinats principalment a l'explotació de la televisió o la plataforma digital;
Projectes interactius, immersius de ficció, animació o documentals creatius (per exemple, projectes de realitat virtual narrativa) de qualsevol durada.
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades i no es poden presentar com a obres separades dins de la mateixa aplicació.
El primer dia de rodatge principal (o equivalent) s'ha de programar com a mínim 10 mesos després del dia de la data límit de presentació de sol·licituds.
A més, les activitats de desenvolupament i producció d'un curtmetratge es poden afegir al paqueta. Serà elegible si
1) el curtmetratge té una durada màxima de 20 minuts i serveix de suport als nous talents.
2) el seu rodatge ha de començar un dia després de la data límit de la convocatòria.
En cas que el curtmetratge no compleixi aquests criteris d'elegibilitat, no podrà rebre suport i quedarà exclòs de la sol·licitud. La mateixa sol·licitud continuarà sent elegible sempre que compleixi tots els altres criteris d'elegibilitat.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos. Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 5 de desembre de 2024 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: desembre 2024-abril 2025.
Informació als sol·licitants: maig de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: agost de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'objectiu del suport a la televisió i els continguts en línia és augmentar la capacitat de les productores audiovisuals per desenvolupar i produir projectes forts amb un important potencial de circulació per Europa i més enllà, i facilitar les coproduccions europees i internacionals dins del sector televisiu i en línia.
L'acció té com a objectiu reforçar la independència de les productores en relació amb els canals de televisió i les plataformes digitals, per potenciar la col·laboració entre els operadors, inclosos productores independents, canals de televisió, plataformes digitals i agents de vendes, de diferents països participants a MEDIA, per tal de produir una programació d'alta qualitat, adreçada a una àmplia distribució internacional i promoguda a un públic ampli, tot incloent l'explotació comercial en l'entorn multiplataforma. Es prestarà especial atenció als projectes que presentin aspectes innovadors en els continguts i en el finançament, que mostrin una clara vinculació amb les estratègies de distribució previstes.
Sol·licitants elegibles
Empreses europees i independents de producció audiovisual.
S'acceptaran sol·licituds individuals o formant un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Si l'acció és coproduïda per diverses productores, s'ha de presentar un contracte de coproducció (o deal-memo) amb la sol·licitud.
Projectes elegibles
Només són elegibles les activitats de producció de les obres següents destinades principalment a la televisió o l'explotació en línia:
Ficció (pel·lícula o sèrie) d'una durada total mínima de 90 minuts
Animació (pel·lícula o sèrie) d'una durada total mínima de 24 minuts
Documentals creatius (pel·lícula o sèries) d'una durada total mínima de 50 minuts.
Els treballs dissenyats per ser una sèrie amb una estratègia conjunta de distribució i màrqueting s'han de presentar com a sèrie. Els episodis individuals d'una sèrie no es poden dividir en sol·licituds separades.
La sol·licitud s'ha de presentar com a molt tard el primer dia de rodatge principal (o inici de l'animació per a projectes d'animació).
L'obra s'ha de produir amb la participació significativa de professionals nacionals i/o residents dels països participants a MEDIA.
L'obra ha de comportar la participació d'almenys dues empreses de difusió (canals de televisió o plataformes digitals) de dos països participants a MEDIA.
La implicació de les emissores s'ha d'avalar per contractes o cartes de compromís vinculants signades que especifiquin les condicions de la seva participació financera i incloguin el preu de la llicència i el període de la llicència.
No es tindran en compte les cartes que no incloguin aquests elements obligatoris. No es consideren cartes de compromís vinculants les cartes que mostren un interès preliminar, les cartes d'intencions subjectes a la selecció final i les cartes d'acord amb la possible compra de l'obra un cop produïda.
Els drets d'explotació concedits a totes les companyies de radiodifusió que participen en la producció s'han de retornar a la productora després d'un període màxim de llicència de:
7 anys si la participació de l'emissora es fa en forma de venda anticipada;
10 anys si la participació de l'emissora també es fa en forma de coproducció. Si l'acord de coproducció no especifica els drets de coproducció cedits a l'emissora, només es pot considerar com a tal si l'emissora realitza una inversió econòmica superior a la inversió mitjana de la resta de socis i participa en l'organització i la gestió econòmica de la producció.
Si alguna de les emissores no compleix aquests drets màxims d'explotació, la sol·licitud no serà elegible.
Les emissores o qualsevol altra entitat no elegible implicada no poden ser en cap cas productors majoritaris de l'obra en termes de drets.
Un mínim del 40% del finançament del pressupost total de producció estimat s'ha de garantir amb fonts de finançament de tercers, com ara aportacions d'emissores, distribuïdors, fons i inversors privats i/o públics.
L'exempció fiscal només s'accepta com a font de finançament de tercers si es confirma mitjançant documents acreditatius dels òrgans competents.
La inversió pròpia del productor i coproductor i la subvenció MEDIA sol·licitada no es consideren una font de finançament de tercers. Totes les fonts de finançament de tercers s'han d'acreditar mitjançant contractes o cartes de compromís vinculants signades recentment, en què s'indiqui l'import de la contribució econòmica, la naturalesa dels drets venuts i el període de llicència.
No es tindran en compte les cartes que no incloguin aquests elements obligatoris. No es consideren cartes de compromís vinculants les cartes que mostren un interès preliminar, les cartes d'intencions subjectes a la selecció final i les cartes d'acord amb la possible compra de l'obra un cop produïda.
Si l'acció és coproduïda per diverses productores, s'ha de presentar un contracte de coproducció (o deal-memo) amb la sol·licitud.
Un mínim del 50% del finançament total estimat ha de provenir de països participants a MEDIA.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos. Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
L'objectiu del suport al desenvolupament de videojocs i continguts immersius és augmentar la capacitat dels productors europeus de videojocs, estudis XR i empreses de producció audiovisual per desenvolupar videojocs i experiències immersives interactives amb potencial per arribar a públics globals.
El suport també pretén millorar la competitivitat de la indústria europea dels videojocs i d'altres empreses que produeixen contingut immersiu interactiu als mercats europeus i internacionals, tot permetent la retenció de la propietat intel·lectual per part dels desenvolupadors europeus.
Activitats elegibles
Es donarà suport al desenvolupament d'obres i prototips de narració narrativa interactiva amb contingut original i/o jugabilitat de qualitat destinats a la producció i explotació comercial global mitjançant ordinadors, consoles, dispositius mòbils, tauletes, telèfons intel·ligents i altres tecnologies.
L'objectiu és donar fons a empreses productores de videojocs i altres empreses productores de contingut immersiu per desenvolupar obres amb un alt nivell d'originalitat i valor innovador i creatiu, i que tinguin un alt nivell d'ambició comercial i un ampli potencial transfronterer per arribar a Europa i als mercats internacionals. Això permetrà invertir més en contingut europeu innovador i augmentar la competitivitat de les empreses europees al mercat digital global.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Són elegibles les productores europees de videojocs, estudis XR o productores audiovisuals que tinguin com a objectiu i activitat principal la producció/desenvolupament de videojocs, el desenvolupament de programari (d'entreteniment) o la producció audiovisual (o equivalent).
Les empreses editorials no són sol·licitants elegibles.
Coordinador amb experiència recent en la producció d'obres de distribució internacional:
El coordinador ha d'acreditar que ha produït o desenvolupat un videojoc o una experiència immersiva (interactiva o no interactiva) que s'hagi distribuït comercialment en el període comprès entre l'01/01/2022 i la data límit per a la presentació de sol·licituds.
No són subvencionables els treballs per compte, és a dir, els projectes el treball de desenvolupament o producció dels quals hagi estat subcontractat al coordinador per una altra empresa, ni tampoc els projectes en què un membre de l'empresa coordinadora tingui un crèdit personal.
Tampoc són elegibles les obres d'accés anticipat perquè encara no són obres acabades i encara s'estan desenvolupant.
Per acreditar la distribució comercial de l'obra anterior, el coordinador ha de poder aportar un informe de vendes pertinent que mostri les vendes realitzades en el període comprès entre l'01/01/2022 i la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.
El coordinador ha de facilitar la informació sol·licitada sobre el treball anterior a l'apartat dedicat de la sol·licitud. En cas que el treball anterior a la sol·licitud no respecti els criteris d'elegibilitat, la sol·licitud serà inelegible encara que el coordinador pugui proporcionar informació sobre altres treballs anteriors que compleixin els criteris d'elegibilitat.
Projectes elegibles
Només són elegibles les activitats relacionades amb la fase de desenvolupament de conceptes (preproducció) dels videojocs narratius i les experiències immersives narratives interactives, independentment de la plataforma o el mètode de distribució previst.
La fase de desenvolupament del concepte (preproducció) s'entén com la fase que comença des de la primera idea fins al lliurament del primer prototip.
Per ser considerada narrativa, la història s'ha d'explicar o mostrar al llarg de tot el joc (narració en el joc) o experiència immersiva interactiva, i no només com a introducció o final.
En tots els casos, l'obra ha de ser destinada a l'explotació comercial.
El coordinador o, en cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) socis elegibles ha de ser titular de la majoria dels drets relacionats amb el projecte.
Com a màxim el dia de la finalització del termini de presentació de sol·licituds, el coordinador o, en el cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) socis elegibles ha de tenir un contracte adequadament datat i signat que cobreixi els drets sobre el material artístic inclòs a la sol·licitud.
Si el projecte és una adaptació d'una obra existent (literària, audiovisual, còmic, etc.), el coordinador o, en cas que la sol·licitud sigui presentada per un consorci, (un dels) soci(s) elegible(s) també haurà de ser titular de la majoria dels drets relatius als drets d'adaptació a aquesta obra amb un contracte d'opció o contracte de cessió de drets degudament datat i signat.
L'inici de la fase de producció del projecte presentat s'ha de programar com a mínim 10 mesos després de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds. La fase de producció comença un cop està disponible el primer prototip.
Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, s'ha d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats per al finançament, s'haurà de crear aquest identificador abans que finalitzi el període d'actuació.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no poden superar els 36 mesos.
S'admeten pròrrogues, en cas que es justifiquin adequadament i mitjançant una modificació
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 12 de febrer de 2025 a les 17:00h (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: febrer - juny de 2025.
Informació als sol·licitants: juliol de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025.
Dins de l'objectiu específic de promoure la innovació, la competitivitat i l'escalabilitat del sector audiovisual europeu, una de les prioritats de MEDIA és:
promoure les obres audiovisuals europees, incloses les obres patrimonials, i donar suport a la participació i el desenvolupament del públic de totes les edats, en particular el públic jove, a tot Europa i més enllà.
La secció MEDIA ha de donar suport a les mesures següents:
Iniciatives que promoguin el desenvolupament i la participació del públic, incloses les activitats d'educació cinematogràfica, adreçades especialment al públic jove.
Activitats elegibles
Projectes que garanteixen la cooperació paneuropea i ofereixen projectes innovadors, especialment utilitzant noves eines digitals que tenen com a objectiu:
augmentar l'interès i el coneixement del públic, en particular el públic jove, pel cinema i les obres audiovisuals europees, inclosos programes específics sobre el patrimoni cinematogràfic,
augmentar l'impacte paneuropeu i la difusió del públic,
Promoure i augmentar la contribució que les pel·lícules i les obres audiovisuals europees existents, inclosos els catàlegs de pel·lícules comissariades, fan al desenvolupament del públic, l'educació cinematogràfica i l'alfabetització cinematogràfica.
Les activitats inclouran esdeveniments orientats al públic i iniciatives innovadores o transfrontereres d'educació cinematogràfica. Es fomenta la cooperació entre les institucions cinematogràfiques i les plataformes en línia.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
A més, les activitats del projecte elegibles han de tenir un abast de públic paneuropeu, arribant com a mínim a 5 països que participen a MEDIA.
Les pel·lícules i les obres audiovisuals del projecte han de ser, com a mínim, el 50% d'un país participant a MEDIA.
Sol·licitants elegibles
Entitats legals (públiques o privades) establertes en un dels països elegibles.
Les persones físiques no són elegibles.
S'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals i consorcis formats per almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Durada
Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 24 i 36 mesos. Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024
Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de març de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: abril - agost de 2025
Informació als sol·licitants: setembre de 2025
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
L'acció Films on the Move ha de fomentar i donar suport a una distribució més àmplia de pel·lícules europees no nacionals recents, tot animant, en particular, els agents de vendes i els distribuïdors cinematogràfics a invertir en la promoció i la distribució adequada de pel·lícules europees no nacionals.
Activitats elegibles
Les activitats que es finançaran són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Les aplicacions han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Sol·licitants elegibles
Empresa europea d'agents de vendes que actua com a intermediari per al productor, especialitzada en l'explotació de pel·lícules comercialitzant i atorgant-ne llicències a distribuïdors o altres compradors de països estrangers.
L'agent de vendes ha d'haver estat designat pel productor de la pel·lícula a través d'un acord de vendes internacionals que estipuli el dret de vendre la pel·lícula en almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA.
Les persones físiques no són elegibles excepte treballadors per compte propi (per exemple, empresaris individuals) quan la societat no tingui una personalitat jurídica diferent de la de la persona física.
Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics).
Projectes elegibles
Les activitats a finançar són campanyes de distribució cinematogràfica i/o en línia paneuropea de pel·lícules europees elegibles, fora del seu país d'origen, coordinades per l'agent comercial de la pel·lícula.
Al projecte s'han d'adscriure un mínim de set distribuïdors diferents dels quals almenys dos han de ser originaris de països de menor capacitat audiovisual del grup A o del grup B*.
La majoria de les campanyes de distribució nacionals haurien de centrar-se en estrenes en cinemes.
Els distribuïdors s'han de comprometre a dur a terme la distribució de la pel·lícula als seus territoris mitjançant una carta d'intencions.
La pel·lícula s'ha d'estrenar com a màxim 10 setmanes després de la data de presentació de la sol·licitud.
La pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:
ha de ser una obra de ficció (incloses pel·lícules d'animació) o documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts el 2023 com a molt aviat;
no pot consistir en continguts alternatius (òperes, concerts, performances, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni defensi la violència;
Les pel·lícules han de tenir un pressupost de producció màxim de 20M EUR;
ha de ser majoritàriament produït per un productor o productors establerts als països participants a MEDIA. Un mínim del 50% del finançament del pressupost total de producció estimat ha de provenir de països que participen a MEDIA i les empreses productores han d'estar acreditades com a tals. Elements com els crèdits inicials, els drets d'autor com apareixen als crèdits, el control creatiu. També es pot tenir en compte la propietat dels drets d'explotació i la participació dels beneficis;
la pel·lícula ha de tenir un identificador estàndard interoperable, com ISAN o EIDR, que ha de ser proporcionat pel coordinador;
Grup A: Croàcia, República Txeca, Estònia, Grècia, Polònia, Portugal i Romania Grup B: Bulgària, Luxemburg, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Xipre, Malta i els següents tercers països, sempre que es compleixin les condicions per a la seva participació en aquesta convocatòria: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Lichtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, República de Sèrbia i Ucraïna.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 DE SETEMBRE de 2024.
Termini de presentació de sol·licituds:
1r data límit 20 de març de 2025 17:00 (hora de Brussel·les)
2n data límit 17 DE JULIOL 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.
PDF amb informació de pel·lícules/obres generada a partir de la Creative Europe MEDIA Database
Cartes d'intencions dels distribuïdors que han adquirit els drets cinematogràfics de l'agent de vendes que detallen els costos de promoció i publicitat (P&A)
L'acció 'Innovative tools and business models' té com a objectiu fomentar el desenvolupament i/o la difusió d'eines i models de negoci innovadors per millorar la visibilitat, la disponibilitat, l'audiència i la diversitat de les obres europees en l'era digital i/o la competitivitat i/o el procés d'ecologització de la indústria audiovisual europea.
Sol·licitants elegibles
Convocatòria per a entitats europees (empreses privades i/o públiques, organitzacions internacionals i associacions) establertes en un dels països participants al subprograma MEDIA i que siguin propietat, directament o per participació majoritària, de ciutadans d'aquests països.
No poden sol·licitar la subvenció les persones físiques.
S'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals, així com les propostes presentades per un consorci format per almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
Activitats elegibles
Els projectes poden incloure en particular:
Eines de subtitulació o d'accessibilitat/descoberta/recomanació que s'utilitzen àmpliament a través de fronteres i plataformes per tal de millorar la visibilitat, la disponibilitat i el potencial d'audiència de les obres audiovisuals europees;
Eines de negoci que millorin l'eficiència i la transparència dels mercats audiovisuals: sistema automatitzat de gestió de drets, tecnologia per a la recollida i anàlisi de dades;
Models de negoci que busquen optimitzar les sinergies i complementarietats entre les plataformes de distribució (festivals, cinemes, VOD...);
Eines empresarials que exploren nous modes de producció, finançament, distribució o promoció habilitats o millorats per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, mons virtuals / Metaverse, NFT, etc.);
Eines innovadores i models de negoci que milloren el procés d'ecologització de la indústria audiovisual.
L'acció no cobreix el desenvolupament de hardware (per exemple, càmeres, auriculars virtuals...).
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
La transparència juga un paper clau en l'acció. Per tant, les sol·licituds haurien d'incloure plans per a la divulgació de les aportacions i els resultats de l'acció, incloent, entre d'altres, la comunicació dels resultats a les autoritats públiques, els Estats membres i la indústria audiovisual.
També es posarà especial èmfasi en l'atracció d'inversió privada i en la inversió pròpia. S'avaluarà la capacitat del projecte per sol·licitar un nivell raonable i raonable de finançament públic de la UE per sota del 70% autoritzat.
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
Durada
Normalment, els projectes no poden superar els 36 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen adequadament i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 16 de gener de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: gener-maig de 2025.
Informació als sol·licitants: juny de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025.
L'objectiu de l'acció MEDIA 360 és desenvolupar grans hubs audiovisuals capaços de proposar un conjunt estratègic d'activitats que responguin a les oportunitats i reptes clau a l'àmbit europeu. Per fomentar un enfocament coherent on els centres explotin les seves identitats i capacitats úniques, així com les economies d'escala, MEDIA 360 dona suport a un paquet d'activitats que implementen una visió i objectius compartits amb un impacte en tota la cadena de valor.
L'acció donarà suport a un paquet d'activitats que facilitin la creació, promoció i distribució de continguts europeus, i/o l'adopció de noves tecnologies o models de negoci per part del sector audiovisual. Les activitats tindran impactes en tota la cadena de valor (per exemple, suport als talents i habilitats, desenvolupament de mercats i treball en xarxa, suport a la innovació i la inversió privada, suport a les coproduccions internacionals, així com altres àrees rellevants) i seran implementades per organitzacions europees capaces d'atreure participants europeus i internacionals. Els sol·licitants hauran de presentar una estratègia integral i un paquet d'activitats coherent i seran capaços de demostrar el seu fort valor afegit i efecte estructurador a la indústria audiovisual europea.
Sol·licitants elegibles
Convocatòria per a entitats (empreses privades, organitzacions internacionals, associacions, fundacions, professionals de la indústria audiovisual) que presentin una estratègia global integrada, amb un paquet d'activitats proposades, que demostri el seu fort valor afegit i el seu efecte estructurant per al conjunt de la indústria audiovisual europea.
S'admeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics; s'admeten entitats afiliades, si cal), així com propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).
Activitats elegibles
Els projectes han de cobrir activitats en almenys dos dels segments següents:
1) Desenvolupament d'habilitats. Activitats de formació i mentoring per millorar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius, desenvolupaments del mercat i tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor. Les activitats poden incloure entre altres: donar suport a nous processos creatius; l'aprofitament de la innovació digital en la producció i distribució audiovisual, l'adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; millora de l'explotació dels drets de PI; transició verda.
Les activitats poden prendre la forma d'aportacions físiques i/o en línia o, idealment, una combinació d'ambdues, oferint d'aquesta manera el suport continu de les habilitats.
Al final de la formació, els participants hauran de rebre un certificat en el qual s'especifiquen les competències adquirides.
Les beques han de representar almenys el 20% del nombre total de participants. Les beques s'han de concedir a participants procedents de països de baixa capacitat del Grup A i del Grup B[1] o d'un país que no concedeixi beques per a aquest tipus de formació o participants en qualsevol altra situació acreditada de necessitat de suport econòmic.
2) Mercats, activitats B2B i networking
Activitats i esdeveniments de networking del sector, físics, digitals o híbrids, centrats en l'intercanvi interempresarial entre professionals de l'audiovisual europeu, facilitant coproduccions i vendes i mostrant un efecte estructurador en l'ecosistema audiovisual europeu així com impacte en la promoció i vendes. d'obres audiovisuals europees als mercats globals.
No es consideren elegibles les activitats relacionades amb els següents tipus d'obres: emissions en directe, vídeos musicals, obres artístiques no narratives (inclosos, entre d'altres, vídeos artístics, vídeos experimentals, etc.), obres comercials i promocionals (inclosos, entre d'altres, anuncis publicitaris). ), reality TV i tertúlies.
3) Coproducció internacional entre una empresa amb seu en un país que participa a Europa Creativa MEDIA i una empresa amb seu en un país que no participa a MEDIA. Les activitats subvencionables consisteixen en la prestació de suport financer a tercers elegibles per a projectes subvencionables d'acord amb els criteris següents:
Producció de llargmetratges, sèries de televisió, animació i documentals (els curtmetratges no són elegibles).
Activitats de distribució i estratègies de promoció internacional per millorar la circulació i l'audiència internacional de les coproduccions internacionals.
4) Aprofitar la innovació per augmentar la disponibilitat, la visibilitat i l'audiència de les obres europees en l'era digital i/o per augmentar la competitivitat o el procés d'ecologització de la indústria audiovisual europea. Les activitats elegibles també poden incloure activitats destinades a incubar, accelerar i escalar la innovació en els ecosistemes audiovisuals i de jocs.
5) Inversió privada
Tallers de suport, seminaris o tutorials que se centren en la importància de les inversions financeres, les diferents oportunitats disponibles i com aquestes poden beneficiar les empreses audiovisuals/de joc a llarg termini. Aquests esdeveniments també poden proporcionar una plataforma perquè les empreses audiovisuals i de jocs interactuïn amb experts financers i possibles inversors i comparteixin històries d'èxit d'empreses/continguts que s'han beneficiat d'inversions financeres, animant així altres persones a explorar aquestes oportunitats.
Els projectes també poden introduir altres activitats B2B sempre que s'ajustin als objectius de la convocatòria.
Una part substancial dels participants en els projectes proposats han de provenir d'un país participant a MEDIA diferent del país del sol·licitant.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
Com a part del compromís de la Comissió Europea amb la sostenibilitat, s'anima als sol·licitants a limitar les activitats de viatge al que sigui absolutament necessari per al compliment dels seus objectius de l'acció.
Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE. El suport financer a tercers està permès en l'àmbit de la coproducció internacional i ha de complir amb el següent:
Els projectes de suport financer a tercers han de ser presentats per entitats audiovisuals establertes en algun dels països participants a MEDIA i propietat directa o majoritària de nacionals d'aquests països.
Els projectes de suport financer a tercers s'han de coproduir amb almenys un productor d'un país que no participi a MEDIA.
La quota de coproductor(s) procedent de països participants a MEDIA ha de ser d'un mínim del 20%. En cap cas, la quota del/s coproductor/s provinent de països participants a MEDIA pot superar el 70%.
Els sol·licitants no poden proposar altres condicions d'elegibilitat, excepte quan estiguin relacionades amb la definició de llistes de països tercers. El finançament dels projectes no es limitarà als operadors del país on té la seu del sol·licitant.
La convocatòria ha de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques en matèria d'ecologització i sostenibilitat entre els coproductors.
L'import màxim del suport econòmic a tercers és de 60.000 euros
La vostra sol·licitud de projecte ha d'especificar clarament per què es necessita suport financer a tercers, com es gestionarà i proporcionar una llista dels diferents tipus d'activitats per a les quals un tercer pot rebre suport financer. La proposta també ha de descriure clarament els resultats que es volen obtenir.
Durada
Normalment, els projectes no han de superar els 36 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si es justifiquen degudament justificades i mitjançant una modificació.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 9 de gener de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: gener - abril de 2025.
Informació als sol·licitants: maig de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'objectiu del suport al Desenvolupament d'Habilitats i Talent és potenciar la capacitat dels professionals de l'audiovisual per adaptar-se als nous processos creatius, desenvolupaments del mercat i tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor.
Se centrarà especialment en donar suport als nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa transversal, narració innovadora que combina habilitats creatives i digitals), aprofitar la innovació digital a la producció audiovisual (per exemple, producció virtual, postproducció) i la distribució (màrqueting, promoció, participació del públic). ); adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; millorar l'explotació dels drets de propietat intel·lectual; transició verda (amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles a tota la cadena de valor).
Activitats elegibles
• Donar suport a nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa entre disciplines, narració innovadora que combina diferents habilitats)
• Transformació digital: formació per equipar els professionals de tota la cadena de valor amb eines digitals d'última generació i anàlisi de dades per a la narració creativa, la producció inclosa la producció virtual, la postproducció o màrqueting, la promoció, la implicació del públic i nous modes de distribució, monetització i explotació
• Adaptació a les noves tendències del mercat: inclosa l'explotació de drets de propietat intel·lectual (per exemple, remakes, spin-off, seqüeles, marxandatge)
• Videojocs: formació per equipar els professionals amb eines digitals d'última generació i tecnologies basades en IA per a la creació, desenvolupament, producció, distribució, promoció i màrqueting.
• Transició verda de la indústria audiovisual: consultors ecològics, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles a tota la cadena de valor; formació sobre la implementació de plans de sostenibilitat, inclòs l'ús d'eines de mesura d'emissions de CO2
Sol·licitants elegibles
Entitats legals (públiques o privades) establertes en un dels països elegibles.
Es permeten les sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics), així com les propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2024.
Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
Període d'avaluació: maig-setembre de 2025.
Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.
Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds
L'objectiu de la convocatòria Markets & Networking és millorar la promoció del contingut europeu al mercat global i fomentar la cooperació entre totes les parts de la cadena de valor audiovisual per a la cocreació i promoció d'obres audiovisuals europees.
Convocatòria per a xarxes de professionals del sector audiovisual, que proposin esdeveniments anuals, eines i activitats destinades a facilitar la formació i la promoció de talents del sector audiovisual, així com el desenvolupament i la distribució de co-creacions i coproduccions europees internacionals.
L'objectiu d'aquesta convocatòria és millorar la promoció dels continguts europeus al mercat mundial i fomentar la cooperació entre totes les parts de la cadena de valor audiovisual per a la co-creació i promoció d'obres audiovisuals europees.
Sol·licitants elegibles:
Entitats europees (empreses privades, organitzacions sense ànim de lucre, associacions, fundacions, organitzacions internacionals etc.), establertes en un dels països participants a MEDIA i que siguin propietat, directament o per participació majoritària, de ciutadans de aquests països.
S'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals, així com les propostes presentades per un consorci format per almenys dos sol·licitants (beneficiaris, que no siguin entitats afiliades).
No poden sol·licitar la subvenció les persones físiques.
Finançament
La subvenció es basarà en el pressupost presentat (costos reals, amb costos unitaris i elements a preu fet). Això vol dir que només es reemborsaran certs tipus de costos (despeses elegibles) i costos que van ser realment incorreguts en el projecte (no els costos pressupostats).
Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (percentatge de cofinançament del 70%).
Projectes elegibles
Accions destinades als professionals de la indústria audiovisual amb un impacte a la promoció ia la circulació d'obres audiovisuals i professionals europeus, inclosos llargmetratges, curtmetratges, videojocs, sèries de televisió i cross media.
Només es consideraran admissibles les sol·licituds que corresponguin, a dos dels següents tipus de projectes i activitats:
Mercats centrats en un tipus específic de pel·lícules i continguts innovadors, o xarxes de mercats que presenten gèneres/temes similars o es troben a la mateixa regió;
Activitats de networking i cooperació entre xarxes a tota la cadena de valor per a la promoció de talents i obres europees.
Mercats: Esdeveniments d'indústria tant físics, digitals o híbrids centrats en l'intercanvi entre empreses i professionals audiovisuals europeus, que tinguin un impacte en la visibilitat i les vendes d'obres audiovisuals europees als mercats internacionals.
Les activitats i esdeveniments d'indústria s'hauran d'adaptar a les tendències actuals del mercat i incloure continguts innovadors (videojocs, VR, XR, AI, cross-media), animació o obres de gènere.
Els esdeveniments d'indústria es poden centrar en els continguts i/o en l'adopció de noves tecnologies i models de negoci, sempre que tinguin un impacte en la visibilitat i la venda d'obres europees.
Activitats de networking a tota la cadena de valor: Aquestes activitats contribuiran a la promoció de les obres europees ia la consolidació de l'ecosistema audiovisual.
Aquestes xarxes poden proposar:
La realització d'activitats relacionades amb diferents mercats existents dins i fora dels països participants al programa MEDIA, inclòs el suport financer a tercers. Destinades a facilitar la distribució d'obres audiovisuals europees o l'intercanvi de bones pràctiques, amb una atenció especial a les tecnologies innovadores i les pràctiques comercials.
La creació i posada en marxa d'activitats relacionades amb la co-creació de sèries, donant lloc a sèries europees competitives al mercat audiovisual.
Les activitats han de fomentar la creació de xarxes i l'intercanvi de: informació, bones pràctiques entre professionals en termes de circulació d'obres europees a Europa ia tot el món, així com a totes les plataformes i els formats.
L'ajut financer a tercers es concedeix en les condicions següents:
Les convocatòries han de ser obertes, públiques i s'han d'ajustar a les normes de la UE en matèria de transparència, d'igualtat, de conflicte d'interessos i de confidencialitat.
Hauran de romandre obertes durant dos mesos.
Els resultats de la convocatòria s'han de publicar en llocs web, incloent-hi una descripció dels projectes seleccionats, les dates d'adjudicació, la durada del projecte i les empreses i els països destinataris finals.
Les convocatòries han de tenir una clara dimensió europea.
Es prestarà una atenció especial a les sol·licituds que, per a tot tipus d'activitats, presentin estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Quan les activitats incloguin esdeveniments físics, el procés per adquirir una certificació de sostenibilitat s'ha d'iniciar dins del període del projecte.
També s'han d'incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
No es consideren subvencionables les activitats relacionades amb el següent tipus d'obres: emissions en directe, vídeos musicals, obres artístiques no narratives (inclosos, entre d'altres, vídeos artístics, vídeos experimentals, etc.), obres comercials i promocionals, realities i programes de entrevistes.
Les sol·licituds haurien de presentar activitats que s'implementaran al llarg de dos anys.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26/09/2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 18 de gener de 2024 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: febrer-maig de 2024
Informació als sol·licitants: juliol de 2024
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
L'objectiu és donar suport a les xarxes i operadors europeus de vídeo sota demanda (VOD), projectant una proporció important d'obres europees no nacionals, amb l'objectiu de millorar-ne la competitivitat i l'atractiu.
Convocatòria per a entitats europees que donin suport a la distribució digital d'obres audiovisuals europees destinades a una audiència més àmplia i internacional, incloent projectes que experimentin amb nous models de distribució i que ofereixin una proporció significativa d'obres europees no nacionals.
Sol·licitants elegibles:
La sol·licitud ha de ser presentada per un consorci que impliqui almenys dos serveis de VOD procedents d'almenys dos països participants a MEDIA o per una plataforma de VOD amb capacitat per oferir els seus serveis en un mínim de dos països participants a el MEDIA.
Les plataformes sol·licitants hauran de presentar una mínima dimensió europea al seu catàleg o al seu catàleg agregat (en el cas de diversos serveis de VOD implicats en el consorci) constituït per:
Almenys un total de 500 obres audiovisuals disponibles.
Almenys el 30% de les obres audiovisuals procedents dels països que participen a MEDIA.
Obres audiovisuals d'almenys cinc països participants a MEDIA que representin com a mínim cinc idiomes oficials de la Unió Europea diferents.
El 30% de les obres audiovisuals europees del catàleg hauran d'estar produïdes majoritàriament per un productor o per productors establerts als països del subprograma MEDIA. Un mínim del 50% del finançament haurà de procedir daquests països i les empreses productores hauran d'estar acreditades com a tals.
Projectes elegibles
Accions conjuntes de col·laboració que ofereixin continguts europeus tot incrementant l'audiència global de la/les plataforma/es de VoD europea/s.
Promoció i desenvolupament d'una oferta transfronterera atractiva de continguts europeus.
Desenvolupament d'estratègies innovadores de promoció, comercialització i branding.
Implementació de mecanismes per comprendre millor els comportaments dels consumidors a escala europea i el desenvolupament de l'abast de l'audiència.
Intercanvi de coneixements i bones pràctiques.
Intercanvi de costos per a projectes capaços de millorar la qualitat i la competitivitat de les plataformes europees de VOD, incloent-hi el desenvolupament tecnològic, la línia editorial, la intel·ligència col·lectiva i la facilitació del procés de concessió de llicències de drets d'autor.
Millora de l'accessibilitat, la visibilitat i la prominència del contingut europeu.
La transparència exercirà un paper clau a l'acció. Per tant, les sol·licituds han de contenir plans detallats per a la publicació completa dels inputs i els resultats de l'acció. S'ha de prestar una atenció especial a la comunicació d'aquesta informació a les autoritats públiques, als estats membres ia la indústria audiovisual.
Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat. Les sol·licituds han de presentar activitats que simplementaran al llarg de 2 anys.
Finançament
La subvenció es basarà en el pressupost, això significa que es reemborsaran NOMÉS certes despeses elegibles i despeses que realment van ser incorregudes per al projecte (no les despeses pressupostades).
Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (60%).
Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.
No es permet el suport financer a tercers.
La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 36 mesos.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 09 d'abril de 2024 a les 17:00h (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: abril - agost de 2024
Informació als sol·licitants: octubre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Les xarxes de festivals europeus donaran suport a activitats coordinades /col·laboratives entre festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional i promoure'n la circulació i visibilitat.
Sol·licitants elegibles:
Xarxes europees de festivals compostes per un líder del projecte (coordinador) i un mínim de tres socis. Les xarxes de festivals inclouran almenys un 50% de pel·lícules europees en la programació d'almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA, inclosos els països de baixa capacitat de producció audiovisual.
No més del 20% dels festivals que participin a la xarxa (inclòs el coordinador) podran procedir del mateix país.
Només s'acceptaran sol·licituds individuals.
Finançament
La subvenció es basarà en el pressupost presentat (costos reals, amb costos unitaris i elements a preu fet). Això vol dir que només es reemborsaran certs tipus de costos (despeses elegibles) i costos que van ser realment incorreguts en el projecte (no els costos pressupostats).
Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (percentatge de cofinançament del 90%).
Projectes elegibles
Seran elegibles les activitats de la xarxa de festivals relacionades amb:
Activitats coordinades i col·laboratives entre festivals audiovisuals europeus destinades a augmentar l'interès del públic pels continguts audiovisuals europeus.
Coordinació dels membres de la xarxa i les activitats relacionades amb el desenvolupament estructurat sostenible (activitats de col·laboració, intercanvi de coneixements tècnics i informació, comunicació entre els membres de la xarxa).
Activitats coordinades i de col·laboració que promoguin pràctiques sostenibles ambientalment responsables.
Suport a festivals audiovisuals celebrats als països participants a MEDIA (mitjançant el suport a tercers).
Per festival audiovisual s'entendrà tot acte que:
Presenti una programació de pel·lícules admissibles (ficció, documentals o animació) que es projectin per a una àmplia audiència, en particular el públic general així com professionals internacionals acreditats del sector audiovisual i premsa;
Disposi d'un procediment clar de regulació i selecció;
Compti amb el 50% de la programació dedicat a pel·lícules europees d'almenys 15 països participants a Europa Creativa MEDIA, inclosos els països de baixa capacitat de producció.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 de setembre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 11 d'abril de 2024 a les 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: abril - agost de 2024
Informació als sol·licitants: octubre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: gener de 2025
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Aquesta acció donarà suport a projectes destinats a promocionar els artistes europeus emergents i les seves obres, millorar la seva visibilitat internacional i facilitar-ne la circulació. Els projectes també haurien de millorar l'accés i la participació en esdeveniments i activitats culturals, millorant la participació i el desenvolupament del públic. Aquests projectes s'han de dissenyar i desenvolupar per contribuir a la implementació de les prioritats polítiques de la UE en l'àmbit de la cultura, en particular les condicions de treball dels artistes. L'acció de les plataformes europees està oberta a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix de Cultura del Programa, els projectes que involucren exclusivament entitats del sector audiovisual no estan destinats al finançament d'aquesta convocatòria.
Als efectes d'aquesta acció, els projectes hauran d'establir Plataformes que es puguin definir com a aparadors o trampolins formats per una organització coordinadora i organitzacions membres, amb una estratègia comuna de programació i marca.
Temes i prioritats
Les propostes haurien d'abordar les qüestions transversals de (i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i (ii) ecologització d'Europa creativa.
Les sol·licituds també haurien de tenir en compte les prioritats específiques següents:
Artistes i professionals de la cultura: potenciar els sectors cultural i creatiu.
En el context actual, la necessitat de promoure marcs justos, inclusius i diversos que donin suport a les carreres d'artistes emergents i professionals culturals i creatius és crucial i hauria de ser una consideració estratègica clau a l'hora de redactar les propostes. Les propostes de projectes haurien d'incloure maneres efectives d'assegurar i promoure millors condicions de treball i una remuneració més justa, el desenvolupament de competències i l'aprenentatge al llarg de la vida, així com la llibertat artística. Per a això, es recomana als sol·licitants que s'inspirin en l'informe "La situació i les condicions laborals dels artistes i dels professionals de la cultura i la creativitat".
Cultura per a la gent: potenciar la participació cultural i el paper de la cultura en la societat.
Amb aquesta prioritat, els sol·licitants haurien de proposar activitats concretes per construir les capacitats dels sectors culturals i creatius per millorar la participació cultural, així com la participació i el desenvolupament del públic que ajudin a promoure la ciutadania, els valors i la democràcia. Les propostes que abordin aquesta prioritat haurien de tenir en compte els aspectes beneficiosos de la cultura per a la salut i el benestar, especialment la salut mental.
Cultura per a col·laboracions cocreatives: reforçar la dimensió cultural de les relacions exteriors de la UE.
Amb aquesta prioritat, els sol·licitants haurien de proposar activitats concretes per ajudar els professionals de la cultura i els artistes emergents a ser (més) actius fora de les fronteres de la UE, dins i fora dels països participants d'Europa Creativa, i contribuir a fomentar les relacions culturals internacionals.
Cultura per a la transformació digital: ajudar els sectors culturals i creatius europeus a aprofitar al màxim les noves tecnologies per millorar la seva competitivitat.
Amb aquesta prioritat, els sol·licitants haurien de proposar activitats concretes per ajudar els professionals i els artistes emergents a adoptar de manera crítica i creativa les noves tecnologies i els canvis impulsats per la transformació digital basats, entre altres, en l'estratègia digital de la UE.
Les propostes han de presentar una anàlisi completa de les necessitats i demostrar com s'aborden les prioritats anteriors i els problemes transversals. La manera com les sol·licituds tracten totes les qüestions i prioritats transversals esmentades anteriorment s'avaluarà sota el criteri d'adjudicació "rellevància". Per a més detalls, vegeu la secció 9.
Activitats elegibles
Els sol·licitants han de presentar una estratègia sostenible per a la coordinació i gestió de la Plataforma, així com per a les activitats conjuntes dels membres.
Activitats conjuntes dels membres:
promoure, celebrar i potenciar la diversitat del repertori artístic europeu desenvolupant una programació europea comuna d'artistes emergents no nacionals,
promoure un entorn just, inclusiu i divers per als artistes emergents, buscant especialment maneres efectives d'aconseguir millors condicions de treball i una remuneració justa,
contribuir a construir societats més resilients i sostenibles i fomentar la necessària adaptació de pràctiques. Demostrar que es preveu una estratègia i un camí progressiu cap a pràctiques sostenibles, així com eines que permetin fer el seguiment d'aquesta progressió,
desenvolupar una forta estratègia comuna de comunicació i marca i establir un segell de qualitat europeu,
reforçar l'aprenentatge entre iguals i el treball en xarxa, especialment amb altres plataformes i altres projectes, accions i iniciatives amb suport d'Europa Creativa.
Coordinació i gestió de la Plataforma:
proporcionar suport financer als membres mitjançant un mecanisme de subvencions en cascada,
augmentar la dimensió europea i la diversitat dels membres tot ampliant la plataforma i el seu abast.
Aquestes activitats s'han de formular dins d'un marc estratègic sòlid i estructurar-se en paquets de treball. Un paquet de treball és una subdivisió important del projecte. Cada paquet de treball va acompanyat d'un objectiu (resultat esperat) i ha d'enumerar les activitats, fites i lliuraments que hi pertanyen. Per obtenir més detalls, vegeu la secció 10 (Fites i resultats).
La qualitat de les activitats proposades, paquets de treball, lliuraments i fites s'avaluarà sota el criteri d'adjudicació “Qualitat de continguts i activitats”. Per a més detalls, vegeu l'apartat 9 (Criteris d'adjudicació).
Impacte esperat
L'acció pretén donar suport a unes 15 plataformes que cobreixin diferents sectors culturals i creatius. Com que el suport pretén tenir un efecte estructurador, no es pretén donar suport a més d'una Plataforma adreçada al mateix tipus d'artistes o obres d'un mateix sector cultural. Tot i respectar els mèrits basats en la valoració dels criteris d'adjudicació, la comissió de valoració vetllarà perquè la cartera de projectes seleccionats sigui diversa i respecti l'equilibri entre els sectors culturals.
Junts, el coordinador i els membres de la Plataforma han de:
establir una Plataforma formada per una organització coordinadora i organitzacions membres (tercers, consulteu els apartats 5 i 6).
desenvolupar una estratègia de programació artística conjunta i coordinada per identificar i presentar artistes europeus emergents i les seves obres fora del seu país d'origen.
establir un mecanisme de subvencions en cascada per donar suport als artistes emergents, augmentar el seu perfil i augmentar i promoure la diversitat cultural i artística europea. Comprometre's a destinar almenys el 70% de la subvenció a donar suport als artistes emergents.
donar suport a almenys 50 artistes emergents a l'any.
construir una estratègia per desenvolupar la Plataforma augmentant el nombre d'organitzacions membres, almenys una per any a partir del segon any.
Els elements anteriors són obligatoris i s'han de detallar clarament a la sol·licitud.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 31 de gener de 2024, 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: febrer - març de 2024
Informació als sol·licitants: juny-juliol de 2024
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Formulari de sol·licitud: Plantilla estàndard de sol·licitud (Només per a informació, NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació)
L'acció de suport a les xarxes europees d'organitzacions culturals i creatives pretén millorar les capacitats dels sectors culturals i creatius europeus per afrontar reptes comuns i fomentar talents, innovar, prosperar i generar llocs de treball i creixement.
Aquesta acció donarà suport a projectes implementats per xarxes d'organitzacions culturals europees molt representatives, multinacionals i de membres, que cobreixen una àmplia gamma de països participants d'Europa Creativa. Les xarxes han de tenir una missió compartida, regles de govern i drets i obligacions dels membres, tal com s'especifiquen formalment (en "estatuts" o equivalent) i acordin els seus membres. Les xarxes haurien d'estar formades per una entitat coordinadora i els seus membres.
Les xarxes europees que cobreixen exclusivament el sector audiovisualno són elegibles per al finançament d'aquesta acció.
Les propostes han de demostrar de manera coherent el potencial dels sol·licitants per ser xarxes polítiques fiables en els seus camps d'operació. Per a això, les propostes haurien de complir els següents temes i prioritats i s'estructuraran al voltant de paquets de treball o work packages.
Prioritats
Les propostes han de tenir en compte les prioritats específiques següents de la convocatòria:
Artistes i professionals de la cultura: potenciar els sectors cultural i creatiu
Cultura per a la gent: potenciar la participació cultural i el paper de la cultura en la societat
Cultura per al planeta: alliberar el poder de la cultura
Cultura per a col·laboracions cocreatives: reforçar la dimensió cultural de les relacions exteriors de la UE
Cultura per a la transformació digital: ajudar els sectors culturals i creatius europeus a aprofitar al màxim les noves tecnologies per millorar-ne la competitivitat
En abordar les prioritats específiques esmentades anteriorment, les propostes haurien de buscar sinergies amb les activitats en curs finançades per la UE i detallar els esforços anteriors i en curs, com ara:
La posada en marxa de l'actual Pla de Treball de Cultura, tal com s'explica a l'apartat "prioritats" anterior
Els resultats de la cooperació de la UE amb els Estats membres mitjançant el Mètode Obert de Cooperació (OMC)
Voices Of Culture (el diàleg estructurat entre els sectors cultural i creatiu de la Unió Europea i la Comissió Europea)
La Comunitat de Coneixement i Innovació de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia en Cultura i Creativitat, amb l'objectiu de transformar els sectors i les indústries culturals i creatives d'Europa.
Totes les propostes han de presentar una estratègia fonamentada i detalls concrets sobre com implementar una o més de les prioritats anteriors.
Les propostes haurien de tenir en compte les qüestions transversals del programa de (i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i (ii) ecologització d'Europa Creativa.
Activitats elegibles
Les propostes haurien d'incloure activitats adequades per al reforç de les capacitats de les organitzacions i professionals actius en els sectors creatiu i cultural. Aquestes activitats s'han de dissenyar específicament per abordar les prioritats escollides de la convocatòria d'una manera eficaç. Les activitats haurien d'incloure una combinació adequada de treball en xarxa, formació o assessorament als professionals, que representin l'interès dels sectors en aquests temes i proporcionin anàlisi de polítiques o desenvolupaments polítics.
Aquestes activitats s'han de formular dins d'un marc estratègic sòlid i estructurar-se en paquets de treball. Cada paquet de treball ha de correspondre a una de les prioritats de la convocatòria per establir un vincle clar entre les activitats del projecte del paquet de treball i la prioritat de la convocatòria corresponent.
Les activitats han de tenir en compte les necessitats dels membres de la xarxa i facilitar la participació dels membres al llarg de tot el projecte. Per tal de maximitzar l'impacte, les propostes també haurien de crear sinergies i fomentar el diàleg, la cooperació o els intercanvis mitjançant, per exemple, activitats conjuntes amb altres xarxes.
Impacte esperat
Es donarà suport a prop de 30 projectes de xarxes que cobreixen la gamma més àmplia possible de sectors culturals i creatius. Aquests projectes abastaran la diversitat de parts interessades i actors i garantiran l'aplicació efectiva de les prioritats i els temes d'aquesta convocatòria de propostes.
Des del punt de vista polític, s'espera que les xarxes seleccionades contribueixin “col·lectivament” a donar forma a les polítiques culturals a Europa i a generar el coneixement necessari per definir i implementar polítiques culturals efectives d'acord amb els temes i prioritats d'aquesta convocatòria.
Treballant conjuntament, les propostes seleccionades haurien d'esforçar-se per construir una "xarxa de xarxes" que pugui tenir un efecte estructurador en els sectors culturals i creatius d'Europa (CCS).
Aquest efecte estructurador ha de ser tangible per als membres de la xarxa i/o per al CCS en general i ha de ser proporcional als fons disponibles assignats en aquesta convocatòria.
Tot i respectar els mèrits basats en la valoració dels criteris d'adjudicació, la comissió avaluadora vetllarà perquè la cartera de projectes seleccionats sigui diversa i respecti un equilibri tant geogràfic com entre sectors cultural i creatiu.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 31 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 7 de març de 2024 a les 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: març-abril de 2024
Informació als sol·licitants: setembre de 2024
Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):
Aquesta acció dona suport a projectes proposats per entitats culturals -en el marc d'aquesta convocatòria, orquestres- que tenen com a objectiu oferir oportunitats de formació, desenvolupament professional i interpretació a joves músics amb gran potencial.
Els objectius específics d'aquesta convocatòria són els següents:
Donar suport a la professionalització dels joves músics, tot oferint-los oportunitats de desenvolupament professional d'alt nivell mitjançant la contractació, la formació i les oportunitats de gira i d'actuació.
Fomentar l'excel·lència artística de l'actuació orquestral juvenil.
Donar suport a les activitats d'organitzacions i artistes que actuen com a promotors i ambaixadors dels valors de la UE.
Temes i prioritats
Els projectes haurien d'abordar les qüestions transversals d'(i) inclusió i diversitat, especialment l'equilibri de gènere, i (ii) ecologització d'Europa Creativa.
Els projectes també haurien de tenir en compte les prioritats específiques següents de la convocatòria:
Artistes i professionals de la cultura: potenciar els sectors cultural i creatiu.
A més, s'anima les organitzacions sol·licitants a abordar les prioritats clau d'Europa Creativa següents:
Cultura per a la gent: potenciar la participació cultural i el paper de la cultura en la societat.
Cultura per a col·laboracions cocreatives: reforçar la dimensió cultural de les relacions exteriors de la UE.
Cultura per a la transformació digital: ajudar els sectors culturals i creatius europeus a aprofitar al màxim les noves tecnologies per millorar la seva competitivitat.
Els projectes han de presentar una anàlisi completa de les necessitats i demostrar com s'aborden les prioritats anteriors i els problemes transversals.
Activitats elegibles
Les propostes han d'incloure activitats adequades per assolir l'objectiu de la convocatòria i abordar els temes, prioritats i qüestions transversals d'una manera eficaç. També haurien de presentar una estratègia fonamentada i detalls concrets sobre com desenvolupar i implementar aquestes activitats.
Aquestes activitats haurien d'incloure:
una combinació adequada de formació, programes de tutoria, activitats d'aprenentatge o assessorament als professionals de la música
i
una adequada combinació de tallers, esdeveniments, concerts, intercanvis, coproduccions, activitats online i offline que tenen com a objectiu el descobriment del món orquestral per a un públic divers, i especialment el jove.
Impacte esperat
Es preveu que aquesta acció doni suport de 3 a 5 projectes.
Aquests projectes:
Desenvoluparan la carrera de joves músics que han de ser nacionals/residents d'almenys 20 països participants al Programa Europa Creativa.
Reflectiran la diversitat de la cultura i els gèneres musicals europeus.
Afavoriran la participació i l'accés a la cultura de públic nou i jove, tot permetent-los viure de primera mà la música orquestral, treballant tant en formats tradicionals com innovadors, entre l'excel·lència artística i el compromís social.
Finalment, aquests projectes han de contribuir a desenvolupar activitats per consolidar el paper de les orquestres i els artistes com a promotors i ambaixadors dels valors de la Unió Europea. Tot i respectar els mèrits en funció de la valoració dels criteris d'adjudicació, la comissió de valoració vetllarà perquè la cartera de projectes seleccionats sigui diversa i respecti un equilibri tant geogràfic com entre gèneres musicals.
Calendari
Publicació de la convocatòria: 26 d'octubre de 2023
Data límit de presentació de sol·licituds: 31 de gener de 2024 - 17:00 (hora de Brussel·les)
Període d'avaluació: febrer - març de 2024
Informació als sol·licitants: juliol de 2024
Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2024
Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA):