Hem trobat 597 resultats en aquesta cerca.

EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs ha obert la convocatòria de la 15a edició d’EAVE Plus. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 3 de febrer. 

Aquest programa, que es durà a terme a Luxemburg del 25 al 30 d’abril de 2025, és un taller intensiu destinat a productors/es independents amb una sòlida trajectòria i experiència internacional que vulguin reforçar la seva capacitat gerencial i financera per dirigir productores sòlides i competir al mercat internacional.

La participació a aquest taller compacte permet obtenir una actualització integral de la indústria audiovisual i una visió dels darrers models comercials.

EAVE Plus ofereix a 15 productors/es l'oportunitat de discutir les estructures de les empreses i les pràctiques de gestió juntament amb experts d'alt perfil de la indústria per abordar l'aspecte comercial de dirigir una empresa cinematogràfica.

Les sessions se centraran en:

• Sostenibilitat empresarial i com reinventar-se en temps de canvi.
• Empreses transformadores: una sèrie de casos d'estudi d'empreses i nous models de negoci inspiradors.
• El paper del productor/a com a líder.

Juntament amb experts de primer nivell, s'aprofundirà en:

• Gestió del cash flow.
• Estratègies de l'empresa.
• Negociació amb finançadors i socis.
• Obtenció de finançament dinversors.
• Com crear models de negoci viables per al futur.

Tots els productors/es treballaran en les qualitats de lideratge individual i resiliència en sessions de coaching privades.

El programa està dissenyat per a productors/es que han estat dirigint la seva pròpia empresa durant cinc o més anys i/o que han treballat cinc anys o més a nivell d'alta direcció en una altra empresa. Es recomana encaridament que hi assisteixin dues persones de nivell directiu superior de cada empresa.

Data límit: 3 de febrer de 2025.

Més informació.

Inicia la teva sol·licitud per participar-hi.

A més d'Europa Creativa MEDIA, EAVE Plus d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport de Film Fund Luxembourg.

Europa Creativa MEDIA organitza, en el marc de l'European Film Market 2025 de la Berlinale, diverses sessions d'introducció pràctica a la MEDIA Carbon Calculator.

Es tracta de sessions curtes, de 20 a 30 minuts, sobre la nova calculadora paneuropea MEDIA de petjada de carboni per a la indústria audiovisual europea.

Durant les sessions podreu conèixer el director del projecte, Florian Reimann, i obtenir informació preliminar sobre la calculadora esmentada.

Les sessions EFM Showcase de MEDIA es duran a terme els següents dies i en les següents franges horàries:

• Dijous 13 de febrer del 2025 a les 16.00h, 16.30h o 17.00h.
• Divendres 14 de febrer del 2025 a les 14.00h, 14.30h, 15.00h, 15.30h, 16.00h, 16.30h o 17.00h.

Accés: Cal acreditació d'EFM, però no es requereix registre a l'activitat.

El proper dijous 30 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència d'Elodie Mellado, editora de continguts i programadora de la plataforma amb suport MEDIA Filmin, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L'entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la cinquena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 30 de gener de 2025, a les 20:15h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Flow‘, de Gints Zilbalodis.

Una cinta d'animació letona, coproduïda amb França i Bèlgica, estrenada al Festival de Cannes 2024 i guardonada al Festival d'Annecy amb 4 premis (Premi de Jurat, Premi del Públic, Premi Especial a Millor Música Original i Gan Foundation Award for Distribution).

Guanyadora del Globus d'Or a Millor Pel·lícula d'Animació i preseleccionada a l'Oscar per Millor Pel·lícula Internacional. Guanyadora de Millor Pel·lícula d'Animació als Premis del Cinema Europeu, Cercle de Crítics de Cinema de Nova York, Los Angeles Film Critics Awards, Boston Society of Film Critics, National Board of Review. Gran triomfadora del Festival de Sevilla (Gran Premi del Jurat, Premi Porta Amèrica, Millor Muntatge), i nominada al Premi Lux 2025 i a millor pel·lícula europea a la 39a edició dels Premis Goya.

Sinopsi

Un gat es troba en un món cobert d'aigua, sense rastre humà aparent. A la recerca de refugi s'uneix a un vaixell amb animals d'altres espècies. Dur-se bé amb ells resulta ser un repte encara més gran que superar la por de l'aigua. Al llarg d'aquesta aventura, hauran de demostrar la seva valentia i superar les diferències per adaptar-se a la nova situació.

https://www.youtube.com/watch?v=NaJgXrtOIGU

‘Flow‘ és una pel·lícula d'animació sense diàlegs, adreçada a petits i grans, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move).

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L’Acadèmia del Cinema Català ha celebrat la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules guardonades figuren 2 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han obtingut un total de 5 Premis Gaudí.

Les pel·lícules amb suport MEDIA guardonades són:

• Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet, que optava a 14 nominacions i va obtenir 4 premis:
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor música original (Maria Arnal)
  • Millor muntatge (Chiara Dainese)
  • Millor direcció artística (Laia Ateca)
• Anatomía de una caída, de Justine Triet (França, 2023) (1 nominació,1 premi):
  • Millor pel·lícula europea

Podeu consultar el llistat global dels premiats des de l’enllaç següent. 

La gala dels XVII Premis Gaudí es va dur a terme dissabte 18 de gener de 2025.

Notícia relacionada: Presència de films amb suport MEDIA entre els nominats als XVII Premis Gaudí

TorinoFilmLab ha obert el període d’inscripció del proper taller Green Film Lab – Budapest, que es durà a terme a Budapest (Hongria) del 25 al 27 d'abril de 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 21 de febrer.

L’objectiu de Green Film Lab, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, és crear consciència sobre la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica. El curs promou pràctiques ambientalment sostenibles a la producció cinematogràfica i brinda als professionals del cinema una nova perspectiva sobre com aplicar un protocol ecològic i aconseguir la certificació verda.

Green Film Lab s’adreça a professionals del cinema amb projecte o sense, professionals que treballen en sostenibilitat i delegats d'institucions cinematogràfiques.

Al llarg de l'any, Green Film Lab proposa una sèrie de tallers residencials de tres dies celebrats a diferents regions europees.

Cada taller de tres dies comença amb una introducció general a la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica, després dels quals els participants es divideixen en grups, treballant en l'aplicació de les millors pràctiques ecològiques al seu projecte. A través d´un enfocament pràctic, basat en projectes, els participants treballaran en equips, discutint com aplicar les millors pràctiques actuals en termes d'estalvi d'energia, transport, allotjament, restauració, decoració d'escenaris, gestió de residus, reciclatge i comunicació. També se'ls demanarà que considerin aspectes socials, com l'impacte a les comunitats. A més, establiran contactes amb altres professionals regionals i europeus que comparteixen el seu interès a la sostenibilitat.

Al llarg del taller, cada equip treballarà i practicarà simulant el desenvolupament d'un pla de sostenibilitat per assolir la certificació verda. El curs de formació s'enriquirà amb casos d'estudi i sessions plenàries dedicades a diferents aspectes de sostenibilitat.

Els continguts es basen en el Green Film Rating System i en els dos eixos principals: el pla de sostenibilitat i el procés de certificació de projectes audiovisuals.

Quins projectes poden s'hi poden presentar?

Els llargmetratges, documentals i sèries de televisió són benvinguts.

Els projectes que es postulen poden estar a totes les fases, des del desenvolupament inicial fins a l'etapa de producció (almenys dos mesos abans del rodatge).

• Professionals de la indústria cinematogràfica i de les sèries de televisió involucrats en les primeres etapes de desenvolupament, preproducció i producció, interessats en adquirir i millorar les seves habilitats en pràctiques sostenibles en set. El taller és obert a productors o altres professionals de l'equip de producció, caps de departament, guionistes, directors amb projecte (equip de dues persones) i sense projecte.
• Professionals amb almenys dos anys d'experiència en el camp de la gestió mediambiental interessats a aprendre com es realitza una producció audiovisual, com aplicar les seves habilitats al context audiovisual i que vulguin construir una xarxa professional a la indústria del cinema i de les sèries.
• Professionals de la indústria cinematogràfica que ja treballen en la sostenibilitat al set.
• Delegats de fons, Film Commissions o institucions cinematogràfiques interessats en saber més sobre sostenibilitat al set.

Els sol·licitants han de confirmar la seva total disponibilitat per assistir a les sessions.

L'idioma emprat a la formació és l'anglès. Per aquesta raó, tenir-ne un bon nivell és essencial per participar-hi. Tots els materials del projecte han de ser igualment traduïts en anglès.

Quota de participació: 300 euros (+IVA) per persona.

La formació i els àpats estan coberts durant el taller, els participants hauran de cobrir les despeses de viatge i allotjament.

Beca: Productors ACE i beca EAVE.

Gràcies a la col·laboració amb ACE Producers i EAVE, un equip amb un projecte d'una de les dues xarxes rebrà una beca que cobreix la meitat de la quota de participació.

Data límit: 21 de febrer de 2025.

Més informació: petit@museocinema.it

GreenFilmLab de TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

ACE Producers accepta cada any 18 productors/es de cinema amb experiència a la seva reconeguda ACE Network després de completar el programa ACE35 de formació executiva. Els i les productor/es interessats/des hauran de presentar, juntament amb la sol·licitud, un projecte de llargmetratge en desenvolupament apte per a coproducció i adreçat al mercat internacional.

Quatre esdeveniments constitueixen el nucli del programa de formació, que es durà a terme a quatre localitzacions diferents:

• Octubre de 2025 - Taller de desenvolupament de continguts:

A través de formacions pràctiques de presentació i sessions sobre lideratge i valors fonamentals, els productors/es aprenen més sobre si mateixos, sobre els seus negocis i sobre els tipus de projectes que produeixen. Les sessions grupals i els debats brinden informació sobre els problemes primerencs del desenvolupament, com ara la preparació de notes d'intenció, el treball amb talents i el manteniment de bones relacions amb guionistes i directors.

Durant les sessions grupals dirigides per consultors, s'anima els productors/es a oferir-se mútuament consells sobre guions i analitzar plans de finançament i materials de màrqueting. Els i les participants també es beneficien de reunions de consultoria individuals que analitzen els conceptes, la dramatúrgia, el pla de finançament i els públics destinataris dels seus projectes.

Del 12 al 18 d'octubre del 2025 a Leiden (Països Baixos).

• Novembre de 2025 - Taller d'estratègies de finançament:

Sessions interactives que exploren oportunitats i estratègies de finançament internacional mitjançant una anàlisi detallada dels plans de finançament dels productors, amb aportacions de professionals d'alt nivell de tota la indústria. Un intercanvi excepcionalment obert d'experiències i idees que dona llum sobre l'evolució de les pràctiques de coproducció, els esquemes de finançament públics i privats i el mercat global a l'era digital.

Del 23 al 29 de novembre de 2025 (dates per confirmar) a Varsòvia (Polònia).

• Abril de 2026 - Taller de perspectives de negoci:

Sessions sobre creixement empresarial, dissenyades per brindar als productors models de gestió empresarial sostenibles i maneres de construir negocis que tinguin valor real. Les sessions de grup i els panells de discussió guien els productors mitjançant aplicacions més profundes de tècniques de màrqueting i activitats comercials diversificades.

Abril de 2026, dates exactes i lloc per anunciar.

• Abril de 2026 - Reunió annual d'ACE Producers:

Celebrada cada any en un país diferent durant un cap de setmana llarg de primavera i obert a tots els membres de la xarxa ACE, aquest esdeveniment és una ocasió perquè productors experimentats comparteixin notícies, coneixements, opinions i consells pràctics en un ambient informal però confidencial. Casos complets d'estudi, exhibicions de productores, sessions d'informació privilegiada i molt més.

Directament després del taller de perspectives de negoci, s'anunciaran les dates exactes i el lloc.

Condicions d'elegibilitat:

• Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada d'una companyia de producció independent.
• Haver estat el/la productor/a delegat/ada (és a dir, el/la principal productor/a responsable) d'almenys un llargmetratge estrenat en cinemes.
• Tenir un projecte de llargmetratge de ficció en desenvolupament que estigui dissenyat per atraure finançament i distribució internacional, idealment en forma d'un primer esborrany de guió o tractament extens.
• Estar disponible i comprometre's a assistir a una entrevista de selecció durant la primera setmana de setembre del 2025, al taller de desenvolupament de continguts (octubre del 2025), al taller d'estratègies de finançament (novembre del 2025), al taller de perspectives de negoci ia la reunió anual (tots dos a l'abril del 2026).

Inscripcions: Si vols presentar-t'hi, si us plau contacta amb ace@ace-producers.com o completa el formulari de preregistre per establir la teva elegibilitat i organitzar una reunió amb l'equip d'ACE.

Quota de participació: 7.000 euros (sense incloure IVA o 120 euros de quota de sol·licitud).

Aquesta tarifa cobreix l'allotjament en pensió completa durant tots els tallers, la reunió anual de productors d'ACE i el cost complet de la matrícula proporcionada a totes les sessions del taller i reunions de seguiment amb consultors durant tot l'any de formació. Les despeses de viatge no estan incloses.

Gràcies al suport d´Europa Creativa MEDIA, hi ha beques parcials disponibles.

Data límit: 30 d'abril del 2025.

Les sol·licituds s'avaluaran principalment segons l'historial i la motivació dels productors, seguits de la solidesa del projecte i el potencial de coproducció i col·laboració.

ACE Producers compta amb el suport d´Europa Creativa MEDIA.

L'oficina Creative Europe MEDIA Desk Ireland ha compartit deu consells molt útils de Paul Conway, de Spooky Doorway, a l'hora de presentar-se a la convocatòria Video Games and Immersive Content Development d'Europa Creativa MEDIA, la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el proper 12 de febrer de 2025.

Spooky Doorway és un estudi de videojocs irlandès, beneficiari de convocatòries de finançament de videojocs anteriors. El seu videojoc Eldritch House va rebre finançament de MEDIA i tracta un misteri sobrenatural inspirat en la mitologia irlandesa. Altres projectes finançats per la UE inclouen Sunken Spectre i Song of the Seasons.

L'objectiu de la convocatòria esmentada és augmentar la capacitat dels productors de videojocs, dels estudis XR i de les empreses de producció audiovisual europees per desenvolupar videojocs i experiències immersives interactives amb potencial per arribar a audiències globals. El suport també té com a objectiu millorar la competitivitat de la indústria europea dels videojocs i d'altres empreses que produeixen continguts interactius immersius als mercats europeus i internacionals, tot permetent la retenció de la propietat intel·lectual per part dels desenvolupadors europeus.

La data límit per presentar-se a la convocatòria de videojocs i contingut immersiu és el 12 de febrer de 2025.

Deu consells per a sol·licituds de finançament de videojocs i continguts immersius a Europa Creativa MEDIA:

1. Dedica temps per fer la sol·licitud.

• Es requereixen molts detalls. No esperis fer-ho en un cap de setmana.
• L'empresa esmentada trigar dues setmanes de mitjana: una setmana per a informació creativa i document de disseny de videojoc i una setmana per a sol·licitud i pressupost.
• Intenta enviar-ho abans de la data límit. Si alguna cosa surt malament, tindràs temps per resoldre-la!

2. Comunica't amb l'oficina d'Europa Creativa MEDIA del teu país/regió.

• Podem ajudar-te a resoldre, revisar el contingut i orientar-te en la direcció correcta.

3. El teu pressupost ha de ser realista.

• Recordeu que el vostre pressupost és per a una demo, no per a un videojoc complet.
• Assegureu-vos de considerar tots els costos: música, ciència ficció, actuació de veu, UI/UX, art, màrqueting, viatges per a esdeveniments, etc.
• És necessari sol·licitar l'import total? Pots cobrir el 40% de les despeses que cal cobrir?

4. Mostra un calendari de temps de desenvolupament realista.

• Crea un cronograma/calendari realista del que faràs i quan.
• Canviarà a mesura que desenvolupis el videojoc, però demostra que hauràs considerat el desenvolupament en detall.
• Els desenvolupadors professionals revisaran la teva feina. Sabran si estàs subestimant el temps necessari.
• Si no és un cronograma raonable, el teu pressupost serà objecte d'un escrutini més gran.

5. Tracta el teu dossier creatiu com una proposta.

• Crea un document estil PowerPoint que flueixi bé i sigui fàcil de llegir.
• Inverteix en un bon art. Sigues competitiu. Fes el teu millor esforç per destacar!
• Simula captures de pantalla i art conceptual.
• NO facis servir art AI! Suggereix que no pots fer aquest joc vídeo.
• Pensa en els revisors de sol·licituds com a editors. Què necessites que vegin o entenguin ràpidament?
• Quin és el teu ham? Això fa que el teu videojoc sigui especial. No ho ocultis al document de disseny del videojoc ni al document de la Part B.

6. Humanitza el teu equip.

• Afegeix una diapositiva que mostri les persones que estan creant el videojoc (si ja comptes amb un equip).
• Tant se val si es tracta d'un equip petit o si ets un desenvolupador en solitari. La gent fa videojocs!
• Mostra els teus èxits si pots.
• Explica per què vols fer el joc vídeo.

7. Proporciona un document de disseny de videojoc detallat.

• Has de poder demostrar que realment has pensat bé el teu videojoc.
• Aquest document us permet explorar la història i la mecànica en detall.
• Mostrarà l'abast de la teva visió i cap a on es dirigeixen els diners.
• Comunicarà qualsevol cosa que no quedi clara a la sol·licitud o a la proposta. Necessitaràs això per a un editor de tota manera.

8. Mostra la teva investigació i estratègia de mercat.
9. Obtingues ajuda amb la redacció (si la necessites).
10. Intenta obtenir alguns documents de seguretat.

Més informació

Consulteu també el vídeo i la presentació de la sessió informativa sobre aquesta convocatòria.

La 78a edició dels Premis BAFTA, que atorga l’Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la Televisió, ha anunciat les produccions nominades, entre les quals figuren cinc pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 16 nominacions:

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució. Compta amb 11 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor Pel·lícula de parla no anglesa
• Millor director (Jacques Audiard)
• Millor guió adaptat (Jacques Audiard)
• Millor actriu protagonista (Karla Sofía Gascón)
• Millor actriu secundària (Selena Gómez)
• Millor actriu secundària (Zoe Saldaña)
• Millor fotografia (Paul Guilhaume)
• Millor muntatge (Juliette Welfling)
• Millor maquillatge i perruqueria (Julia Floch Carbonel, Emmanuel Janvier, Jean-Christophe Spadaccini, Romain Marietti)
• Millor banda sonora original (Camille, Clément Ducol)

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Dues nominacions:

• Millor pel·lícula d’animació.
• Millor pel·lícula infantil i familiar (Gints Siibalodis, Matīss Kaža)

All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:

• Millor documental

La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper diumenge 16 de febrer de 2025 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades als Premis BAFTA 2025. 

Animation Production Days, que es durà a terme amb el suport d'Europa Creativa MEDIA del 6 al 8 de maig de 2025, ha obert la convocatòria de projectes d'animació dels següents camps: cinema, sèries de televisió, contingut mòbil, videojocs, cross i transmedia o VR. La data límit per enviar-hi projectes és el proper 4 de febrer de 2025.

A Animation Production Days presentaràs els teus conceptes originals en reunions individuals prèviament programades amb socis potencials, inclosos representants d'organismes de televisió, plataformes digitals, agències de vendes internacionals o distribuïdores de cinema.

Elegibilitat:

• Els projectes han de trobar-se en etapa de concepte o desenvolupament.
• Han de demostrar potencial per al desenvolupament de marca i la coproducció internacional.

Selecció:

Només se seleccionaran 50 projectes per exhibir-se a Animation Production Days 2025.

Data límit d'enviament: 4 de febrer del 2025 (tarifa de reserva reduïda fins al 17 de gener del 2025).

Més informació i inscripcions.

Animation Production Days compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Agora Doc Market 2025, que es durà a terme del 8 de març al 30 d’abril de 2025 en el marc del Thessaloniki Documentary Film Festival, té obert el període d’inscripció de documentals fins al 21 de febrer de 2025. 

L’Agora Doc Market, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, acull més de 400 films i convida més de 300 professionals d’indústria i compradors/es per promoure la compra de pel·lícules documentals.

L'objectiu principal del mercat és vendre els drets dels documentals als canals de televisió, ajudar-los a trobar distribució a les sales de cinema i donar-los l'oportunitat de ser descoberts a altres festivals. El Doc Market funciona principalment com un pont que connecta el producte cinematogràfic amb el poderós mitjà de la televisió.

AGORA Doc Market és totalment digital i opera exclusivament en línia a través de Cinando.

Les pel·lícules de Doc Market poden optar per romandre en línia per als convidats acreditats per AGORA durant un període de temps més llarg (8 de març al 30 d'abril de 2025) i així oferir-los més oportunitats de veure-les.

Si heu enviat una pel·lícula documental al programa oficial del festival, no cal tornar-la a enviar a l'AGORA Doc Market. Adquiriran la informació necessària del seu enviament original.

Tarifa d´inscripció d´AGORA Doc Market: 15 euros (per pel·lícula).

Per a enviaments massius, es poden aplicar descomptes.

Sol·licituds AGORA Doc Market: Disponibles en línia aquí.

Data límit d'enviament: 21 de febrer del 2025.

Per aprofitar al màxim la vostra participació a AGORA Doc Market, es recomana adquirir una acreditació AGORA (apliquen descomptes del 50%).

Més informació: Per a consultes, poseu-vos en contacte amb agora@filmfestival.gr

AGORA Doc Market és una iniciativa de Thessaloniki Documentary Film Festival amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 201 participants a la propera edició. 

Sota el lema 'Escolta amb valentia: narratives cinematogràfiques en temps de dissonància', la 23a edició d’aquest programa, que compta amb el suport d‘Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 15 al 20 de febrer de 2025, amb un programa atractiu de xerrades, tallers i debats.

Entre els 201 participants seleccionats, figuren els i les següents professionals catalans/es:

• Gerard Borràs (Editor, Director)
• Juán Sebastián Vásquez (Director i guionista veneçolà i espanyol).
• Laura Egidos Plaja (Productora).
• Valèria Sorolla (Actriu).
• Gerard Rodríguez (Productor).
• Maria Elorza (Directora, Editora).
• Pau Aulí (Dissenyador de producció).

I de la resta de l’Estat espanyol: 

• Araceli Isaac Delso (Productora).
• Susana Fernández (Dissenyadora d'audiències, programadora i curadora resident a Alemanya).
• Adrián Saba (Director i guionista).
• Pilar Moreno (Directora i guionista resident a Panamà).
• Rubén Téllez Brotons (Crític de cinema i periodista).

En representació d'una comunitat multifacètica de 62 països, la participació dels cineastes és el primer pas cap a una de les comunitats cinematogràfiques més grans del món. Amb més de 10.000 antics alumnes a tot el món, Berlinale Talents és una comunitat global que ofereix una oportunitat única per connectar-se i col·laborar a escala mundial, tot fomentant connexions i creativitat més enllà de les xarxes regionals.

El curós procés de selecció va estar guiat pels valors fonamentals de Berlinale Talents: la diversitat i la igualtat. Es va dur a terme durant uns quants mesos i va culminar amb 201 talents seleccionats entre 3.836 sol·licituds de 123 països (més informació més sobre el procés de selecció).

Els 201 talents (108 dones, 81 homes, vuit no binaris i quatre van preferir no dir-ho) provenen de catorze camps de treball. Les seves professions al cinema abasten: directors/es, productors/es, guionistes, muntadors/es, directors/es de fotografia, dissenyadors/es de so, compositors/es musicals, dissenyadors/es de producció, escenògrafs/es digitals, actors/actrius, agents de vendes internacionals, distribuïdors/es, dissenyadors/es d'audiències (curadors/es de cinemes, plataformes VoD i festivals) o crítics/ques de cinema.

A més de l'esdeveniment, 40 talents estan desenvolupant projectes de llargmetratge, de documental, de curtmetratge i de realitat virtual als Talents Labs que es presentaran a una audiència de la indústria durant un esdeveniment de presentació a l'European Film Market (13 al 19 de febrer de 2025).

Consulta el llistat complet de seleccionats.

Consulta tots els Talents i projectes de 2025.

Berlinale Talents compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, Medien­board Berlin-Branden­burg i Minister of State for Culture and the Media.

Més informació.

Sarajevo Film Festival i CineLink Industry Days han obert la convocatòria d'inscripcions per al CineLink Co-Production Market 2025. La data límit per presentar-s'hi és el 28 de febrer de 2025.

S'hi poden presentar projectes de llargmetratge de ficció en etapes de desenvolupament i finançament tant de cineastes emergents com d'autors consagrats.

Els projectes seleccionats assistiran al taller presencial a Slano (Croàcia) del 16 al 20 de juny de 2025, en sinergia amb Slano Film Days, un nou format d'esdeveniment cinematogràfic que connecta cineastes regionals emergents i professionals del cinema de renom d'arreu del món. L'objectiu darrere aquesta sinergia pretén inspirar futures col·laboracions creatives, iniciar projectes conjunts i ajudar tots els participants a construir les seves carreres internacionals.

Durant el CineLink Workshop, els i les participants tindran l'oportunitat de col·laborar amb editors de guions, perfeccionar les estratègies de finançament i producció, explorar pràctiques de sostenibilitat, desenvolupar plans de màrqueting i millorar les presentacions dels seus projectes amb l'orientació de professionals líders de la indústria.

A més, l'equip dedicat de CineLink donarà suport als cineastes del maig al setembre del 2025, ajudant-los amb la preparació dels CineLink Industry Days a l'agost del 2025 i facilitant reunions en línia amb professionals de la indústria al setembre.

Beneficis de participar a CineLink Co-Production Market:

• Consultes personalitzades amb els millors experts de la indústria.
• Més visibilitat internacional del teu projecte.
• Oportunitats per connectar-se amb possibles coproductors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, canals de televisió i finançadors.
• L'oportunitat de guanyar un dels diversos prestigiosos premis en efectiu.

Premis:

• Eurimages Co-Production Development Award (20.000 euros).
• Film Center Montenegro CineLink Award (10.000 euros).
• Film Center Sèrbia CineLink Award (10.000 euros).
• Artekino International Prize (6.000 euros).
• Female Voices Award (promocionat per Slovenian Film Centre i UN Women) (20.000 euros) – un premi entre categories per a tots dos CineLink Co-Production Market i CineLink Drama.

Data límit: 28 de febrer de 2025.

L'idioma oficial de CineLink Co-Production Market és l'anglès. Totes les sol·licituds i els materials s'han d'enviar en anglès per ser elegibles. No es tindran en compte les sol·licituds que no compleixin aquest requisit.

La selecció final de projectes s'anunciarà a l'abril del 2025.

Envia el teu projecte a CineLink Co-Production Market des d'aquest enllaç.

Més informació: industry@sff.ba

CineLink Industry Days compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, torna a col·laborar amb el Festival Internacional de Cinema de Sofia (Bulgària) en l'organització del Sofia Innovation Lab 2025, que es durà a terme del 19 al 22 de març de 2025, sota el títol 'Distingiu-vos de la multitud: com la comunicació i el màrqueting pot desenvolupar la vostra marca de cinema'. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 13 de gener de 2025.

Uneix-te a aquest laboratori per conèixer professionals internacionals de tota la cadena de valor cinematogràfica, compartir experiències de camp, renovar la perspectiva i trobar possibles solucions per adaptar les teves activitats.

Aquest any, els responsables del laboratori són:

• Tom de Bont, director executiu i programador en cap, Heerenstraat, Wageningen, Països Baixos;
• Ola Starmach, programadora i oficial de comunicació, Kino Pod Baranami, Cracòvia, Polònia;
• Züleyha Azman, directora de màrqueting, KINO Rotterdam, Països Baixos;

El laboratori és una gran oportunitat per compartir enfocaments i trobar solucions pràctiques a algunes de les grans qüestions que afronta el sector cinematogràfic. Es tractaran diferents temes, entre els quals:

• Identitat de marca: qui ets tu com a cinema?
• Promociona el teu cinema: ets més que una pantalla. Fes-los-ho saber.
• Màrqueting de continguts: xarxes socials/lloc web i eines pròpies.
• Partenariats i col·laboracions: trobeu les vostres opcions per a una millor divulgació.
• Esdeveniments especials: oferta exclusiva per atraure públic exclusiu.

Les sessions temàtiques i els tallers pràctics donaran als participants l'espai per compartir un problema, presentar idees innovadores i/o identificar potencials estratègies innovadores de programació i comunicació.

Porteu les vostres idees i problemes al laboratori, feu un pas enrere del dia a dia i passeu temps amb professionals d'una àmplia gamma de contextos nacionals per reflexionar sobre la vostra pràctica, intercanviar coneixements i trobar solucions pràctiques.

---

IMPORTANT

Aquest laboratori està obert a tots els exhibidors europeus, membres o no de la xarxa Europa Cinemas. El nombre de participants està limitat a 35 persones. Les sol·licituds es tindran en compte per l'ordre en què es rebin. Tanmateix, es donarà prioritat als exhibidors que no han assistit mai abans a un Europa Cinemas Lab i als exhibidors d'Europa Central i Oriental i dels països dels Balcans.

Sol·licitud

Ompliu el formulari de sol·licitud en línia.

Tingueu en compte que el termini de presentació de sol·licituds és el 13 de gener de 2025.

---

Informació pràctica

1. Viatge: totes les despeses de viatge des de i cap a Sofia són a càrrec dels participants. Quan feu la reserva, intenteu arribar abans de les 14.30 hores del dimecres 19 de març i sortir el diumenge 23 al matí. Si us plau, no feu cap reserva fins que Europa Cinemas no confirmi oficialment la vostra participació.
2. Allotjament: cal ser-hi a partir del dimecres 19 de març i sortir el diumenge 23 de març al matí (4 nits). Europa Cinemas cobreix el cost de 3 nits (habitació individual incl. esmorzar) per a una persona per empresa d'exhibició, la quarta nit a càrrec vostre.

Per a la vostra informació, el preu de l'habitació individual serà d'aproximadament 85 euros (esmorzar i impostos inclosos). Molt aviat us farem saber el nom de l'hotel i més detalls pràctics. Europa Cinemas s'encarregarà de les reserves d'hotel i també es farà càrrec del cost d'alguns àpats.

3. Acreditació: el Festival Internacional de Cinema de Sofia proporcionarà una acreditació de festival (gratis) que us permetrà accedir a totes les projeccions del festival.
4. Idioma: les discussions es faran en anglès durant tot el laboratori.

Per a més informació sobre el seminari, no dubteu en contactar amb:

• Bianca POPISTAS, Coordinadora de projectes de Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia

Tel. +33 1 42 71 12 42, e-mail: bpopistas@europa-cinemas.org

• Alexandre Tchernookov, Coordinador d'Europa Central i Oriental

Tel. +33 (0)1 42 71 83 62, e-mail: atchernookov@europa-cinemas.org

• Marija SERBAN , Responsable d'Investigació i Estadístiques, Coordinadora de Projectes d'Irlanda

Tel. +33 1 42 71 53 70, e-mail: mserban@europa-cinemas.org

Més informació

ACE Producers ha obert la convocatòria d’ACE Leadership Special 2025 fins al 4 de març de 2025.

S'adreça a productors/es audiovisuals amb experiència que busquin establir bases empresarials sòlides a les seves companyies, així com desenvolupar habilitats de lideratge i emprenedoria al seu equip de treball.

La producció audiovisual està canviant ràpidament. Per sobreviure i prosperar en aquest entorn dinàmic, el lideratge sòlid és molt important. Això requereix una visió ferma i una capacitat per actuar amb més flexibilitat i agilitat. Per això, ACE Leadership Special té l'objectiu d'ajudar els/les productors/es propietaris/àries de la vostra empresa a descobrir la seva visió personal i a aconseguir les eines necessàries per adaptar-se i prosperar en temps canviants.

El programa és obert a membres d'ACE Network, també a altres productors/es experimentats/des i establerts/es. Consta de dos tallers presencials de tres dies amb sessions en línia addicionals i se seleccionaran dotze productors/es, cadascun amb experiència en gestió d'una empresa i amb capacitats empresarials úniques.

Es busca que els i les participants millorin les seves capacitats amb un enfocament global mitjançant tres temes interconnectats: l'ésser humà, l'emprenedor/a i el gestor/a. Centrant-se en aquestes qüestions, s'abastaran els temes següents:

• Com ser un líder més efectiu: millorar el lideratge personal i la manera de dirigir mirant l'ésser humà que hi ha darrere del líder.
• Com planificar i formar estratègies com a emprenedor en un món canviant: millorar el rendiment i les perspectives del negoci.
• Com treure el màxim partit de l'equip en què confies: millorar el rendiment de les persones involucrades a l'empresa.

Dates i localització dels tallers:

• 17 al 20 de juny del 2025 (Vitznau, Suïssa).
• 15 al 19 de setembre del 2025 (localització pendent de confirmació).
• Sessions en línia complementàries.

Condicions d'elegibilitat:

• Has de ser propietari d'una empresa de producció audiovisual.
• Has d'haver estat el productor/a delegat/ada d'almenys un llargmetratge estrenat en cinema, d'un documental o d'una sèrie que s'hagi emès en canals en obert o en línia.
• Has d'estar disponible i ser capaç de comprometre't a assistir íntegrament al taller.

Productors/es de qualsevol país són benvinguts/des a participar-hi, tot i això, es recorda que un alt percentatge de les places estarà reservat per a productors/es que pertanyen a països participants a MEDIA, com l'Estat espanyol.

Com presentar-s'hi?

Els i les sol·licitants han de completar un formulari de sol·licitud que comprèn: biografia, perfil de l'empresa i carta de motivació (que expliqui els desafiaments de lideratge, situació actual de l'empresa, pensament a llarg termini i plans a futur).

Per sol·licitar un formulari contacteu amb l'equip d'ACE a: specials@ace-producers.com

Quota de participació: 3.500 euros. Aquesta tarifa cobreix la pensió completa, l'allotjament i la formació dels tallers. Els bitllets de viatge no estan inclosos.

Beques:

Gràcies a Europa Creativa MEDIA, hi ha beques disponibles per a productors/es europeus/es procedents de països de baixa capacitat de producció.

ACE Leadership Special encoratja els i les participants a sol·licitar suport financer als seus organismes de finançament nacionals/regionals.

Data límit: 4 de març de 2025.

ACE Producers Leadership Special compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, Netherlands Film Fund, Focal i Film Commission Lucerne and Central Switzerland.

La quarta edició de CartoonNext, de CARTOON, es durà a terme del 23 al 25 d’abril del 2025 a Marsella (França), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. La data límit per inscriure-hi projectes d’animació en desenvolupament per a marca cross-media o multiplataforma és el 29 de gener de 2025. 

Sol·licitants elegibles:

Aquesta iniciativa que imagina el futur de l'animació i el contingut digital està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el projecte d'animació o la propietat intel·lectual d'animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media.

Es requereix un nivell fluid d'anglès per comunicar-se amb els altres participants de la formació. A més, els pitchings es realitzen en anglès i no es proporciona traducció instantània.

En el cas dels projectes presentats per a desenvolupament i producció, es requereix una companyia de producció adjunta. Tot i això, per a projectes en fase de concepte, és possible presentar-s'hi sense productora.

Projectes elegibles:

• Propietat intel·lectual existent o en desenvolupament per ser creada/desenvolupada a través de múltiples plataformes.
• Originada d'una sèrie de televisió, una pel·lícula o un curtmetratge d'animació, d'un llibre, d'un videojoc, d'una experiència VR/AR o d'un joc, en què l'animació sigui utilitzada per estendre la propietat cap a una proposta cross over.
• En una fase en què, almenys, dues idees per a diferents plataformes puguin ser presentades en pitching.
• Projectes en fase de concepte, desenvolupament o producció.

Materials requerits:

PAS 1. Abans de presentar un projecte, assegureu-vos que teniu tots els elements requerits.

1. Sinopsi.
   Descripció curta de la història, que es publicarà a l'app mòbil de CARTOON o a la seva pàgina web. En anglès i màxim 700 caràcters incloent espais.
2. Arxiu del projecte (PDF).
   Intenta no excedir les 20 pàgines. Ha d'estar escrit en anglès. Heu de presentar el projecte de la millor manera afegint els elements que millor el descriguin per tal de convèncer el comitè de selecció. A continuació, trobareu alguns suggeriments d'elements a posar al fitxer. Són rellevants per al projecte, però ets lliure de reorganitzar-los.

• Pàgina de sumari amb el títol, els productors, el talent creatiu clau i un altre talent, l'audiència, una imatge still representativa, el format…
• El concepte/nota d'intenció: ha d'explicar què és el projecte (menció breu a l'origen del mateix), perquè porta a un desenvolupament multiplataforma i quins desenvolupaments consideres (màxim dues pàgines).
• Bones imatges del projecte i atractius elements gràfics.
• Tractament/storyline (descripció extensiva de la història).
• Descripció dels personatges.
• Descripció dels entorns.
• Descripció de la funcionalitat.
• Descripció del game play, si és rellevant.
• Descripció dels patrons de joc, si és rellevant.
• Descripció de l'estat de progrés.
• Suggeriment d'informació addicional: qualsevol roll-out, pla de distribució o màrqueting o pla financer o de negoci, si és conegut en aquest moment.
• Detalla tant com puguis el contingut/plataforma que desenvoluparàs. Tingues en compte que, per obtenir consells clars i útils del panell d'experts, hauràs de ser tan precís com sigui possible.

3. Imatges:
Prepara tres fotografies boniques del projecte per a l'aplicació mòbil i el lloc web de CARTOON així com per a la premsa.

Els productors/es s'esmentaran a l'aplicació mòbil i a la pàgina web, però no s'afegeix cap copyright a les pròpies imatges (insereix-ne una si en vols una).
Consulta la presentació del web i la pàgina a l'aplicació mòbil per veure com es mostren les imatges.
Tingues en compte que no pots canviar les imatges un cop el projecte hagi estat enviat.

• Una imatge still vertical. 1920x2560 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Amb el títol del projecte. Amb els logos o el nom de les companyies de producció.
• Una imatge still horitzontal. 1920x1150 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Sense cap text. La imatge ha de ser diferent de la vertical. Amb una discreta menció al copyright.
• Una imatge still quadrada: 650x650 px, només jpg, màxim 1 MB. Amb una discreta menció al copyright.

PAS 2: Connecta't al teu compte a My Cartoon. Si no estàs registrat, crea un compte.

Acceptació del projecte i inscripció a l'esdeveniment.

CARTOON t'informarà de la decisió del comitè de selecció la setmana del 10 de febrer de 2025.

Si el vostre projecte ja ha estat enviat i aprovat, no oblideu registrar-vos abans de la data límit d'inscripció (a sota escrita).

Tots els canvis o cancel·lacions s'han de comunicar per escrit a: masters@cartoon-media.eu

Nota sobre Intel·ligència Artificial:

Si us plau, tingueu en compte que l'ús d'una eina d'intel·ligència artificial ha de ser notificat a l'equip de CARTOON. Ha de ser clarament indicat als elements proporcionats.

Si tens dubtes, si us plau contacta amb: masters@cartoon-media.eu

Calendari:

• Data límit: 29 de gener de 2025.
• Informació de selecció: Setmana de 10 de febrer de 2025
• Data límit per a la retirada del projecte (després d'aquesta data no és possible sense càrrec de 400 euros): 14 de febrer de 2025.
• Data límit (participants amb projecte): 19 de febrer de 2025.
• Informació de contacte per a participants presentant un projecte a pitching: 21 de febrer de 2025.
• Data límit (participants sense projecte): 21 de març de 2025.

Cartoon Next de Cartoon compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

Els Premis del Cinema Europeu se celebraran a la capital grega d'Atenes el gener de 2027. Així ho han anunciat avui l'Acadèmia del Cinema Europeu i el Hellenic Film and Audiovisual Center (HFAC) - Creative Greece, actuant com a coordinador del consorci grec format pel Ministeri de Cultura, el Ministeri de Turisme, el Ministeri d'Economia i Finances, la Ciutat d'Atenes, la Regió de l'Àtica, el Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos i el Centre Cultural Hel·lènic Broadcasting Corporation ERT.

La cerimònia dels 39è Premis del Cinema Europeu 2027 viatjarà, per primera vegada, al sud-est d'Europa, i tindrà lloc al Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos (SNFCC), precedida per la tradicional recepció de la Nit de l'Alcalde la vigília de la cerimònia de lliurament al Zappeion Megaron.

HFAC-Creative Greece, com a líder del consorci grec que dona suport a l'esdeveniment, organitzarà un any de promoció del cinema grec i europeu durant els 12 mesos previs a la cerimònia de lliurament dels premis. Els detalls sobre aquest programa de promoció es donaran a conèixer durant les primeres setmanes de 2026.

Els Premis del Cinema Europeu es van presentar per primera vegada a Berlín l'any 1988 per promoure i donar suport a la indústria cinematogràfica europea. Se celebren cada dos anys a Berlín i viatgen per Europa els altres anys: Londres, París, Roma, Barcelona, ​​Varsòvia, Copenhaguen, Tallin, Malta, Riga, Wroclaw, Sevilla, Reykjavík i, més recentment, a Lucerna. Allà on vagin, els premis atrauen molts convidats internacionals, que van des de membres de l'Acadèmia i representants de la comunitat cinematogràfica europea, nominats i guanyadors anunciats prèviament, així com representants de premsa i mitjans internacionals que viatjaran al país amfitrió.

L'esdeveniment ofereix a Grècia una gran oportunitat per promoure l'art, la cultura i el disseny grecs, i centrar-se en Grècia com a destinació d'alta qualitat per a rodatges cinematogràfics i com a soci atractiu per a les coproduccions, gràcies a un suport en efectiu millorat recentment i un excel·lent règim de bonificacions. L'elecció d'Atenes és un important reconeixement de la indústria cinematogràfica grega i presenta el país com una destinació interessant per a la realització de cinema, així com una part integral de la cultura cinematogràfica europea a la part sud-est del continent europeu.

Grècia i Atenes estan encantades d'oferir un escenari per al cinema europeu en el proper període. En el programa de promoció, també altres esdeveniments clau a Grècia, com el Festival de Cinema Documental de Tessalònica i el Festival Internacional de Cinema de Tessalònica serviran com a plataformes importants per a la creació de xarxes i debats per a la indústria cinematogràfica.

Un gran nombre de talents grecs (158) són membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu. Fins ara, diverses pel·lícules gregues han rebut el prestigiós Premi de Cinema Europeu: el llegendari director grec Theo Angelopoulos va rebre tres premis de cinema europeu: per LANDSCAPE IN THE MIST (1989), ULYSSEE'S GAZE (1995) i THE WEEPING MEADOW (2004). Yorgos Lanthimos i Efthimis Filippou van ser guardonats com a guionistes europeus 2015 per THE LOBSTER. Yorgos Lanthimos també va rebre el premi al director europeu per THE FAVOURITE, pel qual Yorgos Mavropsaridis va guanyar el muntatge europeu (tots dos 2019). Finalment, el Premi Internacional de Coproducció Eurimages 2018 va ser atorgat als productors grecs Konstantinos Kontovrakis i Giorgos Karnavas, aquest últim membre de la Junta de l'Acadèmia des del 2024.

La ubicació del Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos (SNFCC) ha estat dissenyada pel destacat arquitecte italià Renzo Piano i la seva firma Renzo Piano Building Workshop el 2016, gràcies a la visió i donació de la Fundació Stavros Niarchos. El SNFCC acull les instal·lacions de l'Òpera Nacional de Grècia i la Biblioteca Nacional de Grècia, i al cor d'aquest domini públic es troba el parc Stavros Niarchos, el jardí mediterrani públic més gran del món. Es considera un punt d'interès cultural i social reconegut, entre altres coses, pels seus esdeveniments internacionals de gran projecció molt més enllà de les fronteres de Grècia i és una fita moderna en una ciutat que es considera el bressol de la societat occidental. En una ubicació cèntrica, està vinculada al centre històric de la ciutat amb d'una banda la mundialment famosa Acròpolis i de l'altra, la badia de Faliro.

Uns 1.300 convidats assistiran a la cerimònia de lliurament del premi el 2027. El soci de mitjans ERT, la Hellenic Broadcasting Corporation, amb el suport de la Unió Europea de Radiodifusió, emetrà l'espectacle en directe a Grècia i a tot Europa, així com permetrà als socis europeus retransmetre l'esdeveniment en directe simultàniament.

La 39a edició dels Premis del Cinema Europeu se celebrarà el dissabte 16 de gener de 2027.

La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu és presentada per l'Acadèmia del Cinema Europeu i la European Film Academy Productions gGmbH.

Més informació.

L'associació Bridging Visions (coneguda com a Bridging the Dragon) organitza, juntament amb l'European Film Market de la Berlinale, l'European-Asian Roundtable Workshop 2025. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 20 de gener.

Aquest esdeveniment interactiu i enfocat explora els mercats cinematogràfics asiàtics en ràpid creixement, tot brindant anàlisis en profunditat i identificant interessants oportunitats de col·laboració amb Europa.

Format:

• Workshop de taula rodona.
• Diumenge 16 de febrer del 2025 de 15.30h a 16.30h.
• Localització: Segon pis del Producers Hub (Gropius Bau, Berlin).

El taller constarà de petites sessions grupals dirigides per experts locals de regions asiàtiques específiques. Les qüestions i projectes dels participants s'utilitzaran en casos d'estudi per incrementar el coneixement de com treballar amb aquests territoris. El format de grup reduït permetrà als participants fer preguntes relatives als seus interessos i beneficiar la interacció mútua.

Qui?

Professionals del cinema (productors/es, distribuïdors, agents de vendes internacionals, etc.) interessats en la col·laboració asiàtica-europea. La prioritat es donarà als sol·licitants que hagin tingut experiència prèvia en llargmetratges i en coproduccions internacionals. Els participants han de tenir un Market Badge de l'EFM.

Com?

• Els professionals europeus han d'emplenar el formulari electrònic en aquest enllaç.

Data límit: 20 de gener de 2025.

Els resultats de la selecció s'anunciaran a finals de gener de 2025.

Per a més informació, escriure a: efm@bridgingthedragon.com

La propera edició de Series Mania Forum es durà a terme a Lille (França) del 25 al 27 de març de 2025. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands a través de l’enllaç següent.

SERIES MANIA és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries i ple d’oportunitats perquè els professionals de l’audiovisual intercanviïn idees, assisteixin a taules de discussió i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del festival internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.

En nom d'Europa Creativa MEDIA, media-stands.eu t'ofereix la possibilitat d'assistir a aquesta important trobada en un dels seus espais amb un descompte i amb tots els beneficis d'acudir-hi sota el paraigua.

Recordem que Series Mania Forum és la secció d'indústria del Series Mania Festival i ha esdevingut una cita imprescindible per a tots aquells professionals d'arreu del món que estiguin involucrats en la creació de sèries de televisió.

Els serveis que ofereix MEDIA Stands són els següents:

Beneficis:

• Descompte d'acreditació de 110 euros (IVA inclòs) per a un participant per empresa, i 368 euros (IVA inclòs) per a una segona persona de la mateixa empresa.
• Àrea de reunions.
• Catàleg online per als participants al MEDIA Stand.
• Taulell de benvinguda i serveis de missatgeria.
• Cafeteria gratuïta.
• Connexió Wi-Fi.
• Instal·lacions d'emmagatzematge.

Elegibilitat:

L'acreditació és oberta a productors o distribuïdors europeus i independents establerts a Europa i oferint contingut europeu. Durant el procés de registre, se us demanarà informació sobre el compliment d'aquest i d'altres criteris.

Es confirmarà en un termini màxim d'una setmana si has estat acceptat. Es dona la benvinguda especialment a les sol·licituds de països amb baixa capacitat de producció audiovisual i als que han rebut suport de MEDIA.

Data límit: 24 de gener de 2025.

Formulari d'inscripció amb MEDIA Stands a través d'aquest enllaç.

La 82a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es va dur a terme el passat 5 de gener de 2025. Entre les produccions guardonades figuren dues pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 5 premis.

D'una banda, Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024), que compta amb suport MEDIA a la distribució, i que comptava amb 10 nominacions, va rebre els quatre premis següents:

• Millor pel·lícula comèdia o musical.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
• Millor cançó original (“El mal”). Música i lletres de: Clément Ducol, Camille, Jacques Audiard.

D'altra banda, el film d'animació letoni Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica), que compta amb suport MEDIA a la distribució (Films on the move), va rebre el premi a Millor pel·lícula d’animació 2025.

Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades als Globus d’Or 2025. 

Des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya us desitgem a tots i totes un Bon Nadal i un molt Bon Any 2025, ple de projectes MEDIA!

Voldríem també felicitar-nos tots plegats pels bons resultats MEDIA obtinguts enguany per part del sector audiovisual català.

Consulteu, a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf, la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana. Hi trobareu una editorial sobre el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual, i un repàs de l’any. 

I us desitgem unes bones festes i uns encara millors resultats per al 2025!

La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2025, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figuren tres productores catalanes:

• Anna M. Bofarull, de Kaboga Art & Films
• Mireia Graell, de Ringo Media
• Gerard Rodriguez, de Japonica Films

A més, també ha estat seleccionada la productora basca Gentzane Martinez de Osaba, de Bide Guztiak AIE.

En total, s’han seleccionat 56 productors/es i professionals de 38 països, d’entre 304 sol·licituds de 65 països. 

Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d’aquest enllaç.

Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs), el curs té una durada total d’un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.

Dates:

• Taller 1: Luxemburg del 7 al 14 de març de 2025.
• Taller 2: juny de 2025 (dates i llocs exactes pendents de confirmació).
• Taller 3: Tessalònica (Grècia) a l’octubre de 2025 (data exacta pendent de confirmació).

Participants:

EAVE Producers Workshop s’adreça a productors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l’àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.

El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).

Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d’entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d’una setmana de durada.

EAVE Producers Workshop és una inicativa d’EAVE amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Més informació

El proper 17 de febrer, Europa Creativa MEDIA ofereix diverses sessions informatives presencials sobre diverses convocatòries Europa Creativa MEDIA 2025 en el marc de l'European Film Market de la Berlinale. 

Les sessions, que es duran a terme el dilluns 17 de febrer a l'EFM Conference Lounge @ Gropius Pavilion, són les següents:

• 9.30h: European Festivals
• 10.30h: Audience Development & Film Education
• 11.30h: European mini-slate development & European co-development 
• 12.30h: Skills and Talent Development

Recordeu també que, des de l'enllaç següent, podeu consultar també els vídeos i les presentacions de les diverses sessions informatives en línia que ha dut a terme l'EACEA sobre les noves convocatòries Europa Creativa MEDIA i Cross-Sectoral 2025.

Notícia relacionada: Sessions informatives sobre les noves convocatòries Europa Creativa MEDIA i Cross-Sectoral 2025

L'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España ha fet públiques les nominacions a la 39a edició dels Premios Goya, la gala de lliurament dels quals es durà a terme el proper 8 de febrer de 2025 des de la ciutat de Granada i amb retransmissió per TVE.

Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Deu nominacions:

• Millor direcció (Pedro Almodóvar).
• Millor guió adaptat (Pedro Almodóvar).
• Millor música original (Alberto Iglesias).
• Millor actriu protagonista (Julianne Moore).
• Millor actriu protagonista (Tilda Swinton).
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau).
• Millor direcció d'art (Inbal Weinberg).
• Millor disseny de vestuari (Bina Daigeler).
• Millor so (Sergio Bürmann, Anna Harrington, Marc Orts).
• Millor maquillatge i perruqueria (Morag Ross, Manolo García).

La virgen roja, de Paula Ortiz (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Nou nominacions:

• Millor direcció (Paula Ortiz).
• Millor cançó original ("La Virgen Roja", de Maria Arnal).
• Millor actriu de repartiment (Aixa Villagrán).
• Millor direcció de producció (Kati Martí Donoghue).
• Millor direcció d'art (Javier Alvariño).
• Millor disseny de vestuari (Arantxa Ezquerro).
• Millor maquillatge i perruqueria (Eli Adánez, Paco Rodríguez Frías).
• Millors efectes especials (Raúl Romanillos, Juanma Nogales).
• Millor so (Coque F. Lahera, Álex F Capilla, Nacho Royo-Villanova).

Soy Nevenka, d'Icíar Bollain (Espanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Quatre nominacions:

• Millor guió adaptat (Iciar Bollain, Isa Campo).
• Millor actor protagonista (Urko Olazabal).
• Millor actriu revelació (Lucía Veiga).
• Millor direcció de fotografia (Gris Jordana).

Dragonkeeper - Guardiana de Dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li (Espanya i Xina). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Tres nominacions.

• Millor pel·lícula d'animació.
• Millor música original (Arturo Cardelús).
• Millors efectes especials (Li Xin).

Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa i Itàlia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Millor actor protagonista (Alfredo Castro).

Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:

• Millor muntatge (Fernando Franco).

La Quimera, d'Alice Rohrwacher (Itàlia, França i Suïssa). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

El conde de Montecristo, d'Alexandre de la Patellièr i Matthieu Delaporte (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França i Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França i Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades.

European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital de pel·lícules europees recents presents al South by Southwest Film & TV Festival (SXSW) 2025, que es durà a terme del 7 al 15 de març de 2025.

Qui s’hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció física i digital, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.

NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d’origen que formi part d‘Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024/2025).
• Pel·lícules que formin part de la selecció del festival.
• Les sol·licituds poden incloure fins a cinc pel·lícules europees acabades i sense acabar.

Import disponible

Una inversió de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 21 de febrer de 2025.

Consulta'n les bases i presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat una nova edició de l'informe 'Producció de ficció audiovisual a Europa: xifres de 2023'.

L'informe analitza el volum de pel·lícules i sèries de ficció TV/SVoD produïdes a Europa: l'origen, les coproduccions internacionals i els comissaris i productors principals.

Aquest informe va ser escrit per la Dra. Agnes Schneeberger, analista del departament d'informació de mercat del Observatori esmentat.

El nou estudi destaca el següent:

• El 2023, la producció de ficció televisiva a Europa va assolir un punt d'inflexió: el nombre de títols va caure menys un 6% i en tots els formats.
• El perpetu auge de les sèries d'alta gamma (13 episodis o menys per temporada) ha arribat al final, mentre el nombre de títols per al 2023 s'estanca (-2% en comparació de l'any anterior).
• Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa per a TV/SVoD el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%).

Caiguda de la producció de ficció televisiva a Europa

La recuperació postpandèmia no va continuar estabilitzant el mercat europeu de ficció televisiva. Després d'un breu retorn al creixement, la producció i l'estrena de ficció televisiva original està disminuint. Una caiguda del 6% en el nombre de títols de ficció produïts el 2023 es va reflectir en una reducció igual en el nombre d'episodis (menys 6%) i un estancament en el volum d'hores (menys 3%) en comparació de l'any anterior.

De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 1.200 títols, 23.000 episodis i 14.000 hores (per títol, l'estudi fa referència a una pel·lícula per a televisió o a una temporada d'una sèrie de televisió). L'animació no està inclosa (països coberts: 27 països de la UE, el Regne Unit, Noruega i Suïssa).

Més de 2.000 productores/grups van produir, almenys, un títol de ficció entre el 2015 i el 2023, però només el 3% ho van fer a cadascun dels últims nou anys.

Tot i la crisi, algunes de les característiques fonamentals de la producció de ficció televisiva a Europa es van mantenir sense canvis. Les telenovel·les van representar la major part (61%) de les hores produïdes. I més de la meitat (58%) de tots els títols produïts van ser sèries amb 13 episodis o menys per temporada.

El boom de les sèries d'alta gamma ha arribat al final

El perpetu auge de les sèries d'alta gamma ha arribat al final, ja que el nombre de títols per al 2023 va retrocedir (menys un 2% respecte a l'any anterior). Les hores de producció de sèries amb 13 episodis o menys per temporada produïdes el 2023 es van estancar (menys 1%), ja que les temporades tenien menys episodis i més curts (probablement com una manera de fer front als costos de producció ia la inflació ).

El Regne Unit, amb 159 títols el 2023, va ser eminentment el principal productor de sèries d'alta gamma, davant d'Alemanya (119), França (92), Espanya (58) i Itàlia (58).

BBC, Netflix, Amazon, ZDF i ARD van ser els cinc principals comissionats de sèries amb 13 episodis o menys per temporada.

Les televisions públiques van encarregar el 55% dels títols i el 39% de les hores

Més de la meitat dels títols de ficció produïts a Europa el 2023 van ser encarregats per canals de televisió de servei públic (55%), seguits de difusors privats (31%) i streamers globals (14%). A causa de la seva major participació en telenovel·les, els canals privats van produir un volum d'hores més gran (57%) que els canals públics (39%). Els streamers globals van representar el 5% de les hores, ja que no inverteixen en sèries de televisió de llarga durada.

Les coproduccions internacionals van representar el 10% de tots els títols de ficció televisiva produïts a Europa el 2023. De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 100 coproduccions de ficció televisiva, gairebé exclusivament sèries i pel·lícules per a televisió d'alta gamma.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

Ja està disponible el vídeo de la Masterclass de la cineasta francesa Nicole Garcia, que es va dur a terme el passat divendres 29 de novembre a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, en el marc de les activitats de l’Ohlalà! Film Festival, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.

Amb més de 60 anys de carrera i més de 150 pel·lícules, la cineasta francesa Nicole Garcia, actriu, directora i guionista, va ser la gran convidada d’honor de la 6a edició de l’Ohlalà! Festival de Cinema Francòfon de Barcelona.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona, va oferir una masterclass, a mode de conversa, que ens va permetre conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estil cinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració.

Una figura que ha passat de col·laborar amb grans mestres com Resnais, Tavernier, De Broca, Sautet i Deville a esdevenir una destacada directora des dels anys noranta. 

Entre la seva filmografia com a directora, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, amb gran trajectòria internacional, com Amants (2020), que va competir al Festival de Venècia; Mal de pierres (2016), seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Cannes i nominada als Premis César; Selon Charlie (2005) o L’adversaire (2001), que també van competir a Cannes.

La conversa, organitzada amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, es va dur a terme el passat divendres 29 de novembre a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya.

Al final de la sessió, el públic assistent va tenir l’oportunitat de fer-li preguntes.

Martin Samper, membre de l'equip del Festival Ohlalà!, va ser l'encarregat de moderar la sessió.

No us perdeu el vídeo d'aquesta trobada única!

https://youtu.be/jgv5N4356vk?feature=shared

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb una editorial centrada en el doble objectiu del programa Europa Creativa MEDIA: donar suport a la circulació d’obres audiovisuals europees, tot fomentant les coproduccions i, alhora, augmentar la competitivitat del sector audiovisual. També hi figura un article sobre la presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; un especial sobre Animar_BCN, la convenció europea d’animació, i la participació de Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea. També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com el cineasta Pablo Berger, director i guionista de l'aclamada Robot Dreams, entre altres pel·lícules amb suport MEDIA; el cineasta francès Bertrand Bonello; i el guionista i director de cinema gironí Isaki Lacuesta. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2024, com la nova sèrie de Leticia Dolera, 'Pubertat'; el debut en el llargmetratge d’Iván Morales, 'Esmorza amb mi'; la segona pel·lícula d'Avelina Prat, 'Una quinta portuguesa'; ‘Forastera’, el debut en el llargmetratge de Lucía Aleñar Iglesias; la comèdia negra ‘Mario‘, de Guillem Miró; la nova pel·lícula de Judith Colell, ‘Frontera‘; i 'La gang‘, film escrit i dirigit per les germanes Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás.

Aquest número també compta amb un article sobre l'èxit del cicle 'MEDIA al Maldà', que enguany arriba a la tercera temporada, i un repàs del panorama jurídic actual pel que fa a l'ús de la intel·ligència artificial al sector audiovisual. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats enguany a les sales catalanes. 

Consulteu-la a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf.

EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs ha obert la convocatòria d'inscripcions d’EAVE Puentes Latin America – Europe Co-Production Workshop 2025, el seu programa de formació i networking per al desenvolupament de coproduccions Europa – Amèrica Llatina. La data límit d’inscripció és el proper 5 de gener de 2025. 

EAVE Puentes ofereix un suport en profunditat per al creixement professional de cada participant, tot proporcionant-los eines pràctiques per navegar pels matisos culturals dels mercats cinematogràfics i fomentar les habilitats necessàries per a una col·laboració transcontinental eficaç. Des d'adquisicions i distribució fins a estudis de casos reals, els i les assistents participen en una combinació de sessions plenàries, treballs en grups reduïts, reunions individuals amb experts i oportunitats de creació de xarxes, així com mòduls especials de planificació de l'empresa.

Durant l'any del taller, els i les participants estaran acompanyats per l'equip pedagògic d'experts, professionals en actiu del sector:

Entre els principals experts/es del curs figuren: Fernanda del Nido (cap d’estudis a Setembro Cine -Argentina/Espanya-) i reconeguda per la seva prestigiosa trajectòria en coproduccions entre Llatinoamèrica i Europa com ‘Una mujer fantástica’, ‘La boda de Rosa’, ‘Neruda’, ‘Pequeña Flor’, ‘Blondi’, 'El llanto'), Sophie Erbs (líder del grup i graduada d’EAVE a Gaijin -França- i productora de ‘Los Perros’, ‘Costa Brava, Líbano’, 'Milla', 'The Load', etc.), Jacques Akchoti (-França- i assessor de guió) i Agustina Chiarino (Bocacha Films -Uruguai- i productora de ‘Las Herederas’, ‘Gigante’, ‘Tanta agua’, 'Monos', etc.). S’hi uniran altres experts convidats tant d’Europa com d’Amèrica Llatina.

Un exemple recent de pel·lícula d'èxit que ha arribat a través de PUENTES inclou 'Mi bestia', dirigida per Camila Beltrán, produïda per Lionel Massol (Films Grand Huit, França) i coproduïda per Paola Andrea Pérez Nieto (Inercia Películas, Colòmbia). El projecte es va desenvolupar a través de l'edició d'EAVE Puentes 2021, on els dos productors es van conèixer per primera vegada.

Qui s'hi pot presentar?

Les sol·licituds estan obertes a professionals del cinema d'Amèrica Llatina i d'Europa que vulguin enfortir les connexions entre les dues regions.

La selecció està formada per 10 productors/es centrats/des en el desenvolupament de projectes (només pel·lícules de ficció) i 4-5 professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional (sense presentar projecte):

• Productors de cinema llatinoamericans i europeus centrats en el desenvolupament de projectes:

Productors de llargmetratges experimentats amb un fort interès per treballar amb Europa i Amèrica Llatina. El projecte de llargmetratge de ficció ha de ser capaç de demostrar una clara implicació amb Amèrica Llatina, i viceversa.

• Professionals del cinema europeu centrats en el desenvolupament professional:

Ciutadans o residents d'Europa (Unió Europea i països que poden sol·licitar formació a Europa Creativa MEDIA) que siguin agents comercials, distribuïdors, representants de festivals i mercats, financers o productors europeus centrats en el desenvolupament professional que vulguin aprofundir els seus coneixements sobre coproduccions i mercat llatinoamericà.

Termini d'inscripció

Les inscripcions estan obertes fins al 5 de gener i la selecció s'anunciarà a principis d'abril. Les entrevistes de preselecció es realitzaran al març i els i les sol·licitants haurien d'estar disponibles aleshores.

Calendari del taller

Puentes té lloc en el transcurs de dues setmanes a l'any. Per a l'edició de 2025, PUENTES es durà a terme, excepcionalment, la primera setmana de juny i a principis de setembre:

• Primera sessió: del 2 al 8 de juny de 2025 a Basilicata (IT – ubicació exacta TBC), en col·laboració amb FVG Audiovisual Fund i MiC (Ministero dei Beni Ambientali e Culturali). 
• Segona sessió: setembre de 2025 (dates exactes pendents de confirmació) a l'Uruguai (ubicació exacta pendent de confirmació) en col·laboració amb Bocacha Films i amb el suport d'IBERMEDIA

Sol·licitud
Feu clic aquí per iniciar la vostra sol·licitud i obtenir més informació sobre el procés de sol·licitud.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org

El taller PUENTES és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa - MEDIA de la Unió Europea i del Programa IBERMEDIA, i amb el reconeixement de la Direcció General de Cinema del Ministeri de Patrimoni i Activitats Culturals.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha obert la 5a edició de la convocatòria 'Collaborate to Innovate', la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 24 de febrer de 2025 a les 19 hores.

L'any 2025, el pressupost de 'Collaborate to Innovate' serà d'1,5 milions d'euros.

Iniciat l'any 2021 per Europa Cinemas amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, aquest programa emblemàtic pretén recompensar projectes innovadors i col·laboratius destacats implementats per membres de la Xarxa del mateix país o a l'àmbit europeu.

'Collaborate to Innovate' vol donar suport a projectes que tinguin el potencial d'inspirar altres exhibidors de la Xarxa i més enllà. Els projectes d'èxit hauran d'oferir evidència d'impacte potencial en el sector cinematogràfic en àmbits com la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees; desenvolupament del públic i creixement del públic jove, en particular; i millorar la competitivitat i la sostenibilitat dels cinemes als seus propis mercats i comunitats. Entre les principals prioritats del programa es troben la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament d'eines d'anàlisi de dades i màrqueting digital.

Des del seu llançament, s'ha donat suport a 51 projectes arreu d'Europa. S'han centrat en millorar la participació del públic, millorar la sostenibilitat, diversificar la programació i fomentar la col·laboració entre els sectors cultural i digital per adaptar els cinemes als reptes en evolució. Podeu explorar tots els projectes aquí.

IMPORTANT - Les bases de 'Col·labora per innovar' s'han adaptat per a la propera convocatòria 2025:

• La contribució econòmica d'Europa Cinemas s'ha incrementat fins a un import màxim de 120.000 € per projecte.
• Un cinema ja no podrà presentar sol·licitud ni participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a sala col·laboradora.

Documents necessaris per presentar una sol·licitud:

• ONLINE APPLICATION FORM (Formulari de sol·licitud en línia)
• TEMPLATE OF INCOME AND EXPENDITURE BUDGET (Plantilla de pressupost d'ingressos i despeses)
• TEMPLATE OF MANDATE TO BE SIGNED BY EACH PARTNER (Plantilla de mandat que ha de signar cada soci)

Data límit de presentació de sol·licituds: 24 de febrer de 2025, 19h (CET)

Cal tenir en compte la següent informació important sobre el procés de sol·licitud:

• Els documents de sol·licitud s'han d'emplenar i presentar correctament en línia abans del dilluns 24 de febrer de 2025 (19:00 CET). Les sol·licituds rebudes després d'aquesta data i hora no seran elegibles.
• NOVETAT: L'aportació econòmica d'Europa Cinemas ascendirà a un màxim augmentat de 120.000 € per projecte i no superarà:
  • El 70% dels costos globals per a projectes presentats principalment per sol·licitants de països A i B, i on la despesa principal del projecte serà als països A i B.
  • El 80% dels costos globals dels projectes presentats principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
• Els projectes poden implicar, excepcionalment, cinemes no socis de la xarxa en cas que la sol·licitud inclogui el nombre mínim obligatori de sales de cinema membres de la xarxa Europa Cinemas, tal i com s'esmenta a la part C de les Bases.
• Un grup de cinemes / exhibidors només pot presentar un projecte.
• Un cinema només pot ser soci en un projecte.
• Novetat: un cinema no pot presentar una sol·licitud ni participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a soci.
• Els projectes només poden rebre suport una vegada.
• Els formularis de sol·licitud, inclòs el pressupost i el mandat, cal emplenar-los en línia.

Necessiteu una font d'inspiració o rèplica a l'hora de construir els vostres projectes?

The Audience Development & Innovation Labs and Europa Cinemas Network Conferences provided an excellent opportunity to showcase a variety of Collaborate to Innovate projects through panels and workshops. We trust that these presentations will serve as a valuable source of inspiration and a model for your own projects.

Les jornades Audience Development & Innovation Labs i Europa Cinemas Network Conferences van oferir una oportunitat excel·lent per mostrar una varietat de projectes Collaborate to Innovate mitjançant taules de debat i tallers. Confiem que aquestes presentacions seran una valuosa font d'inspiració i un model per als vostres propis projectes.

Totes les retransmissions en directe de les sessions estan disponibles al canal de YouTube:

• 23a Network Conference a Vilnius (2024):

1. Workshop 1- MAKING A SUCCESS OF SUBSCRIPTION MODELS (Fer un èxit dels models de subscripció)

• 22a Network Conference a París (2022):

1. Workshop 1 - COLLABORATE TO INNOVATE (Col·laborar per Innovar)
2. Workshop 2 - WINNING BACK THE AUDIENCE (Recuperar el públic)
3. Workshop 4 – HOW TO STAND OUT FROM THE CROWD (Com destacar entre la multitud)

Si teniu previst implementar iniciatives noves i originals a la vostra regió, amb l'objectiu de desenvolupar nous públics (especialment els joves), utilitzar noves tecnologies digitals, models de subscripció, millorar la sostenibilitat ambiental, contribuir a la cohesió social dins de la vostra estructura o de les vostres comunitats, aneu endavant i envieu la vostra candidatura!

Les bases de 'Collaborate to Innovate' es van dissenyar amb el suport actiu dels membres de la Xarxa. Estan disponibles en anglès, francès, italià, castellà i alemany.

Es duran a terme una sèrie de sessions informatives en línia, els dies 15 i 16 de gener de 2025, on es presentaran les bases i podreu plantejar dubtes sobre el procés, els procediments i les normes de la convocatòria. Podeu inscriure-us aquí per a aquestes sessions.

Si no podeu assistir a aquestes reunions, però necessiteu informació addicional o aclariment, no dubteu a consultar les FAQs o contactar amb: collaboratetoinnovate@europa-cinemas.org.

Exclusiva per als membres de la Xarxa, la convocatòria és una gran oportunitat per posar en valor la diversitat, la vitalitat i la creativitat de la vostra feina, projectes i cinemes!

'Collaborate to Innovate' és un programa apassionant i important, no només per a la Xarxa Europa Cinemas, sinó també per a la indústria cinematogràfica. Esperem les vostres sol·licituds!

Consulteu les bases en castellà

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat el seu últim informe gratuït: Transició verda al sector audiovisual.

Aquest nou estudi analitza l'impacte del sector esmentat en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després se centra en la legislació nacional i els criteris de finançament cinematogràfic, per finalitzar amb una mirada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni.

Després d'una descripció general inicial de l'informe, l'autor Eric Munch obre el capítol dos amb una exploració de l'impacte del sector audiovisual al medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza les troballes d'estudis que destaquen desafiaments com ara les emissions de carboni de la filmació en exteriors.

L'informe presenta exemples d'iniciatives sostenibles, inclòs un breu cas d'estudi de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L'autor destaca el consum creixent d'energia dels enormes centres de dades que manegen els nostres continguts digitals i les dades dels clients. També s'exploren els aspectes ambientals de la IA.

El capítol tres analitza la legislació ecològica per a les obres audiovisuals, tant internacionalment com de la UE. L'informe detalla la influència de tractats internacionals com l'Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. Després es passa a la legislació específica de la UE i examina les disposicions relatives a les pràctiques respectuoses amb el medi ambient al sector audiovisual. De particular interès aquí és Europa Creativa MEDIA. També s'aborda l'impacte potencial de les directives recents de la UE d'ampli abast, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva sobre eficiència energètica. Aquest capítol també examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien fomentar pràctiques ambientalment conscients dins del sector audiovisual.

A continuació, el capítol quatre explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament cinematogràfic a l'hora de fomentar bones pràctiques. L'autor analitza dos països amb legislació específica (Àustria i França) i dos països més que no en tenen: Alemanya i el Regne Unit.

De fet, la llei federal austríaca sobre cinema estipula que el respecte de les directrius ecològiques nacionals obre l'accés a un percentatge més alt de finançament, mentre que a França, el CNC ha condicionat el pagament de l'ajuda financera a la presentació d'un informe sobre les emissions de carboni de totes les produccions finançades.

Passant per Europa Creativa MEDIA i Eurimages, l'autor explica que els dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris que cal tenir en compte a l'hora de prendre decisions de finançament.

L'últim capítol cinc aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han sorgit com a eines fonamentals per avaluar i mitigar l'impacte ambiental de la indústria. L'autor destaca esforços com ara el BAFTA albert i el francès Carbon’Clap, que proporcionen informació pràctica per a produccions que apunten a reduir les emissions. Els enfocaments col·laboratius com el sistema de classificació de pel·lícules verdes també demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir avenços significatius.

Consulteu l'informe complet.

European Film Promotion ha anunciat els deu talents europes emergents seleccionats per a la 28a edició d'European Shooting Stars.

Aquests actors i actrius es presentaran davant la premsa internacional, la indústria cinematogràfica i el públic durant la 75a edició de la Berlinale, que es durà a terme del 13 al 23 de febrer de 2025.

Els European Shooting Stars de 2025 són Marina Makris (Xipre), Besir Zeciri (Dinamarca), Maarja Johanna Mägi (Estònia), Devrim Lingnau (Alemanya), Elín Hall (Islàndia), Kārlis Arnolds Avots (Letònia), Šarūnas Zenkevičius (Lituània), Lidija Kordić (Montenegro), Vicente Wallenstein (Portugal) i Frida Gustavsson (Suècia).

Com a part de la iniciativa, aquests talents participaran en un programa personalitzat de quatre dies, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Culminarà amb la cerimònia de lliurament de premis European Shooting Stars el 17 de febrer de 2025 al Berlinale Palast.

Els European Shooting Stars 2025 van ser seleccionats per un jurat internacional, compost pel director i guionista romanès Radu Muntean, la directora de càsting sueca Pauline Hansson, la productora suïssa Amel Soudani, l'actriu francesa Ludivine Sagnier i el periodista i comissari montenegrí Vuk Perović. Els cinc experts van reconèixer el potencial extraordinari dels talents per a una carrera internacional.

Més informació.

Els Premis Feroz 2025, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, han completat la seva llista de nominats amb els deu títols que competeixen pels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció, dues categories que busquen reconèixer aquelles obres amb especials èxits artístics i aportacions innovadores en els seus respectius camps.

Entre les cinc nominades als Premis Feroz Arrebato de ficció figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'En la Alcoba del sultán', de Javier Rebollo, i 'Polvo serán', de Carlos Marqués-Marcet.

Protagonitzada per Pilar López de Ayala, Félix Moati i Ilies Kadri, 'En la Alcoba del sultán' és una coproducció entre Eddie Saeta, Elamedia Estudios i les franceses Paraiso Production Diffusion i Noodles Production, seleccionada a la Secció Oficial de la Seminci 2024 i al Festival de Gijón 2024.

Mentre que 'Polvo serán' és un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí 2025 i a 3 Premis Feroz 2025.

El nom dels Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció ret homenatge al llargmetratge 'Arrebato' d'Iván Zulueta, una obra del 1979, avantguardista i arriscada, que ha esdevingut icònica a la història del cinema espanyol.

La selecció de candidats i de nominats d'ambdues categories l'ha fet el Comitè Organitzador dels Premis Feroz 2025, integrat aquest any pels periodistes Andrés Arconada, Pepa Blanes, Mariona Borrull, David Carrón, Elio Castro, Tom C. Avendaño, Mariola Cubells, Verónica Dávila, Elsa Fernández-Santos, Matías G. Rebolledo, Alicia García Arribas, Alícia Garcia de Francesc, Maria Guerra (presidenta de l'AICE), Carlos Loureda, Ferran de Luis-Orueta, Beatriz Martínez, Daniel Martínez Mantilla, Luis Martínez (vicepresident segon de l'AICE), David Martos, Astrid Meseguer, Teresa Montoro (vicepresidenta primera de l'AICE), Alejandra Musi, Janina Pérez Arias, Javier P. Martín, Laia Portaceli, Paloma Rando, Alberto Rey, Elena S. Sánchez (vocal de l'AICE), Juan Sanguino, Laura Seoane, Pedro Vallín, Isabel Vázquez i Javier Zurro (secretari de l'AICE).

Els guanyadors o guanyadores s'anunciaran, juntament amb la resta de guardonats, durant la gala que se celebrarà el proper dissabte 25 de gener a Pontevedra. En total s'entregaran 21 estatuetes: onze de cinema, set de sèries, els dos Premis Feroz Arrebato i el Premi Feroz Audi d'Honor, que enguany rebrà el cineasta Jaime Chávarri.

La catifa vermella i la gala es retransmetran en directe des del canal de YouTube dels Premis Feroz.

L'AICE és un grup plural de més de 220 periodistes i crítics dedicats a informar sobre cinema a televisió, ràdio, premsa i Internet de tot el país. Des del 2014 lliuren els PREMIS FEROZ® per destacar el millor de la producció audiovisual espanyola de l'any.

Consulteu la llista completa de nominacions als Premis Feroz Arrebato de ficció i de no ficció.

Més informació

Notícia relacionada: Films MEDIA nominats als Premis Feroz 2025

Des de l'11 de desembre de 2024, Ucraïna s'uneix a la secció MEDIA del programa Europa Creativa, que dona suport al sector audiovisual, tot finançant projectes seleccionats relacionats amb el desenvolupament i la distribució de cinema, continguts en línia i de televisió, així com la creació d'eines innovadores i models de negoci en la indústria audiovisual.

Les organitzacions ucraïneses poden presentar-se ara a totes les convocatòries de sol·licitud en el marc del Programa Europa Creativa MEDIA, així com a les futures.

Després de la sol·licitud d'Ucraïna de l'any passat de participar al capítol MEDIA, i després d'avaluar la legislació del país en matèria de mitjans de comunicació, la Comissió ha signat l'esmena a l'acord d'associació existent que permetrà la plena participació d'Ucraïna.

L'acord l'han signat la vicepresidenta executiva Henna Virkkunen per a la Comissió i la viceprimera ministra Olha Stefanishyna per a Ucraïna, durant una cerimònia que ha tingut lloc l'11 de desembre de 2024 a Brussel·les.

Aquest és un pas important cap a la integració del sector audiovisual ucraïnès a l'ecosistema europeu. Al mateix temps, l'ampliació del programa Europa Creativa a Ucraïna enriquirà la diversitat cultural del sector audiovisual de la UE i obrirà noves oportunitats de col·laboració.

Antecedents
Actualment, Ucraïna participa com a país associat en la línia de Cultura i el capítol intersectorial del programa Europa Creativa, així com en algunes accions MEDIA, com ara el desenvolupament del públic i l'educació cinematogràfica, els festivals europeus, les xarxes de festivals i el foment del talent i les habilitats dels mitjans de comunicació.

El capítol MEDIA del programa Europa Creativa dona suport a les indústries cinematogràfiques i audiovisuals europees per desenvolupar, distribuir i promocionar obres europees, tenint en compte l'entorn digital actual.

Més informació
Programa Europa Creativa

Trobeu més informació sobre:

• El suport digital i cultural de la UE a Ucraïna
• La solidaritat de la UE amb Ucraïna
• Europa Creativa MEDIA

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura European Cooperation Projects (CREA-CULT-2025-COOP) 2025, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 13 de maig de 2025.

L'acció Projectes de cooperació europea dona suport a projectes en què participen organitzacions dels sectors culturals i creatius de totes les mides, incloses microorganitzacions i organitzacions de mida petita, i de diferents països per dur a terme activitats sectorials o intersectorials.

S'espera que les propostes presentin una dimensió clara de cooperació transfronterera, ja que aquest és el nucli dels projectes de cooperació europea.

L'acció està ancorada en el marc polític de la secció Cultura del Programa Europa Creativa i les Prioritats generals de la UE (esforços per a l'ecologització de la UE, inclusió i igualtat de gènere, transició digital i relacions internacionals).

Els projectes de cooperació europea estan oberts a tots els sectors culturals i creatius. No obstant això, tenint en compte que aquesta acció té com a objectiu perseguir els objectius de l'eix Cultura del Programa, els projectes en els quals participen exclusivament entitats del sector audiovisual i els projectes de contingut audiovisual exclusiu queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta convocatòria i, per tant, no són subvencionables. 

La convocatòria inclou tres categories:

• CREA-CULT-2025-COOP-1 — Projectes de cooperació europea a petita escala: un mínim de 3 entitats de 3 països diferents elegibles. L'import màxim de la subvenció de la UE és de 200.000 EUR per projecte. La taxa de finançament és d'un màxim del 80%
• CREA-CULT-2025-COOP-2 — Projectes de cooperació europea a mitjana escala: un mínim de 5 entitats de 5 països diferents elegibles . L'import màxim de la subvenció de la UE és d'1.000.000 EUR per projecte. La taxa de finançament és d'un màxim del 70%
• CREA-CULT-2025-COOP-3 – Projectes de cooperació europea a gran escala:  un mínim de 10 entitats de 10 països diferents elegibles. L'import màxim de la subvenció de la UE és de 2.000.000 EUR per projecte. La taxa de finançament és d'un màxim del 60%

Els sol·licitants no poden presentar més d'una sol·licitud en aquesta convocatòria.

Es donarà suport als projectes que contribueixin a algun dels objectius següents:

Objectiu 1 - Creació i circulació transnacionals: reforçar la creació i circulació transnacionals d'obres i artistes europeus.

La creació i la circulació transnacionals són importants per a l'avenç de les col·laboracions, l'augment de la difusió i, en molts casos, necessàries per a la viabilitat i el desenvolupament d'organitzacions culturals, institucions i individus. La coproducció també és una eina per estimular la creativitat, compartir recursos i facilitar la distribució transnacional de continguts i la circulació dels artistes. Els projectes tindran en compte el nou context com ara la salut o el medi ambient i integraran maneres innovadores (digitals) de produir i difondre continguts.

Objectiu 2 – Innovació: millorar la capacitat dels sectors culturals i creatius europeus per fomentar talents, innovar, prosperar i generar ocupació i creixement.

Els projectes que responguin a aquest objectiu han de ser de caràcter capacitador, que poden ser de caràcter tecnològic i/o artístic i poden incloure el desenvolupament i l'experimentació de noves pràctiques o models, així com la transferència i difusió de pràctiques innovadores.

Les àrees d'innovació poden abastar una dimensió social o social com ara: la participació/desenvolupament de l'audiència, la igualtat de gènere, la inclusió de persones amb discapacitat, persones pertanyents a minories i persones que pertanyen a grups socialment marginats, lluita contra el canvi climàtic, digitalització, etc. com a contribució de la cultura a la salut i el benestar, especialment la salut mental, atesa l'evidència existent i la persistència de la crisi de salut mental que afecta especialment els joves.

Altres condicions:

• El coordinador ha de tenir una existència legal d'almenys 2 anys a la data de finalització del termini de presentació.
• Una organització, identificada pel seu número de PIC vàlid, només pot participar una vegada com a coordinadora de la convocatòria, independentment de la categoria seleccionada (COOP 1, 2 o 3).
• Una organització, identificada pel seu número PIC vàlid, pot formar part d'un màxim de 3 sol·licituds presentades en aquesta convocatòria, ja sigui com a coordinadora i/o soci (incloent soci associat i entitat adscrita), independentment de les categories seleccionades (COOP 1, 2 o 3).

Si una organització participa a més de 3 sol·licituds, totes les sol·licituds s'avaluaran sense la participació d'aquesta organització. Si, com a conseqüència, una sol·licitud no compleix els criteris d'elegibilitat relacionats amb la composició del Consorci sense aquesta entitat, la sol·licitud en qüestió es considerarà no elegible.

Els coordinadors i socis del projecte són els responsables de garantir que cap dels membres dels seus consorcis participi en més de 3 sol·licituds de la convocatòria.

Durada

Normalment, els projectes no han de superar els 48 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una modificació

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 10 de desembre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 13 de maig de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: juny - agost de 2025.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.

Documentació

Important! 

NO utilitzeu la plantilla de la part B de convocatòries anteriors, ja que ha canviat!

Utilitzeu només la plantilla de la part B al sistema d'enviament un cop inicieu la vostra sol·licitud a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.

Document de la convocatòria i annexos:

Call document

Application form templates

Standard application form (CREA CULTURE) (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació de la sol·licitud. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla.

Detailed budget table (CREA LSII) - (Només per a informació) - NO utilitzeu aquesta plantilla per a la presentació. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema d'enviament, a "Descarregueu plantilles de la part B" a la part esquerra de la pantalla. 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818 

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

La 82a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es durà a terme el 5 de gener de 2025. Entre les produccions nominades figuren sis pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 16 nominacions:

Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica, 2024). Suport MEDIA a la distribució. Compta amb 10 nominacions:

• Millor pel·lícula comèdia o musical.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Jacques Audiard).
• Millor guió (Jacques Audiard).
• Millor interpretació femenina en pel·lícula comèdia o musical (Karla Sofía Gascón).
• Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Selena Gómez).
• Millor interpretació femenina de repartiment en pel·lícula (Zoe Saldaña).
• Millor banda sonora original.
• Millor cançó original ("El mal").
• Millor cançó original ("Mi camino").

All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA via MEDIA 360. Compta amb dues nominacions:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Payal Kapadia).

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar (Espanya, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor interpretació femenina en pel·lícula drama (Tilda Swinton).

Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució (Films on the move). Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació.

The Girl with the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia, Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding). Una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

The Seed of The Sacred Fig, de Mohammad Rasoulof (Alemanya, França, Iran, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

Consulta el llistat complet d'obres nominades.

El proper dijous 19 de desembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Polvo serán‘, de Carlos Marqués-Marcet, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Carlos Marqués-Marcet, i de la productora Ariadna Dot (Lastor Media), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la quarta d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 19 de novembre a les 20:15h (per evitar coincidir amb les festes nadalenques), amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Polvo serán‘, de Carlos Marqués-Marcet.

Un drama musical protagonitzat per Ángela Molina, Alfredo Costa i Mònica Almirall, guardonat als Festivals de Toronto (Premi Platform) i Valladolid (Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro), i nominat a 14 Premis Gaudí 2025 i a 3 Premis Feroz 2025.

Es tracta d’una coproducció entre Espanya, Suïssa i Itàlia, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media.

El guió és del mateix Marqués-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz. La banda sonora original va a càrrec de l’artista, cantant i compositora Maria Arnal i les coreografies són creació de la companyia de dansa La Veronal. 

Sinopsi

Quan Claudia decideix que no vol esperar que la malaltia faci malbé el seu cos, la seva parella, Flavio, que no se n’ha separat els últims 40 anys, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la seva vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda duna associació de mort voluntària assistida. Mentrestant, la seva filla Violeta es converteix en la mediadora involuntària entre els pares i tot allò que deixen enrere, alhora que intenta trobar el seu lloc en aquesta història d’amor incondicional.

https://www.youtube.com/watch?v=62TeYeFlibQ

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales Agent (CREA-MEDIA-2025-FILMSALES) 2025, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 19 de juny de 2025.

L'objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals. 

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l'adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Impacte esperat

Millora de la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.

Increment de la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.

Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats subvencionades:

• La generació d'un fons potencial que s'atribuirà en funció de l'evolució de l'empresa en el mercat europeu.
• L'execució de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:
  • garanties mínimes o avançaments pagats pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
  • la promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert el 2021 com a molt aviat.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2024 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2024, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2024 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedís el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

2. Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:

La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre 2024.
• Data prevista d'obertura de la convocatòria: 29 d'abril de 2025
• Data límit de presentació de sol·licituds: 19 de juny de 2025 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: Juliol - Octubre 2025.
• Informació als sol·licitants: Desembre 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: Març 2026.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

List of films (CREA MEDIA FILMSALES)

Declaration on independence and ownership (CREA MEDIA)

Un altre annex obligatori a adjuntar a la sol·licitud:

PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades MEDIA d'Europa creativa

La prova oficial de taquilla s'ha d'adjuntar com a annex a la sol·licitud (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades MEDIA d'Europa creativa).

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

La 31a edició de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, celebrada del 14 al 24 de novembre passat, va dedicar una secció Satèl·lit al director de cinema i guionista gironí Isaki Lacuesta, per tal de visibilitzar i permetre conèixer millor la seva obra i, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, vam tenir l’ocasió d’entrevistar-lo.

Isaki Lacuesta ha dirigit onze pel·lícules, tot alternant la ficció amb la no-ficció. Entre la seva filmografia figuren els títols amb suport MEDIA al Desenvolupament ‘Los pasos dobles’ (2011), guardonat a San Sebastián amb la Conxa d’Or a la Millor Pel·lícula, i ‘La propera pell’ (2016). Amb la pel·lícula ‘Un año, una noche’ (2022), que compta amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la distribució, va competir a la secció oficial de la Berlinale i va guanyar el Goya a millor guió adaptat. ‘Segundo premio’ (2024), el seu darrer treball, codirigit juntament amb Pol Rodríguez, ha estat triada per representar Espanya en la categoria de millor pel·lícula internacional als Oscars.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista Isaki Lacuesta, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, i els perills de la Intel·ligència Artifical.

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://youtu.be/ib1akCX187A

La 37a edició dels European Film Awards (EFA), que celebren i premien els grans èxits del cinema europeu, es va dur a terme el passat 7 de desembre a Lucerna (Suïssa). Entre les pel·lícules guardonades figuren 9 films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que van obtenir un total de 15 Premis.

La gran triomfadora de la nit va ser el film amb suport MEDIA a la Distribució EMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica), que va obtenir els 5 premis de les 5 nominacions a les quals optava:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor direcció europea (Jacques Audiard).
• Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
• Millor guionista europeu (Jacques Audiard).
• Millor edició (Juliette Welfling)

THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 5 nominacions, 2 premis:

• Millor disseny de producció (Jagna Dobesz)
• Millor banda sonora original (Frederikke Hoffmeie)

SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions, 2 premis:

• Millor actor europeu (Abou Sangare)
• Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)

ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions, 1 premi:

• European Discovery Prix FIPRESCI.

NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions, 1 premi:

• Millor documental europeu.

FLOW (STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d’animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman. 2 nominacions, 1 premi: 

• Millor pel·lícula europea d'animació

DES TEUFELS BAD (THE DEVIL'S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 premi:

•  Millor Disseny de vestuari europeu per a Tanja Hausner

LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 premi:  

• Millor Maquillatge i Perruqueria per a Evalotte Oosterop.

Trei kilometri până la capătul lumii (THREE KILOMETRES TO THE END OF THE WORLD), d'Emanuel Pârvu (Romania, 2024). 1 premi:

• European University Film Award

Podeu consultar el llistat complet de guardons.

L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 5 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 22 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Polvo Serán, de Carlos Marquès-Marcet (14 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Carlos Marquès-Marcet)
  • Millor guió original (Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz)
  • Millor protagonista femenina (Ángela Molina)
  • Millor protagonista masculí (Alfredo Castro)
  • Millor fotografia (Gabriel Sandru)
  • Millor música original (Maria Arnal)
  • Millor muntatge (Chiara Dainese)
  • Millor direcció d'art (Laia Ateca)
  • Millor vestuari (Pau Aulí)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Natalia Albert i Marta Xipell)
  • Millors efectes visuals (Diana Cuyàs)
  • Millor so (Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud)
  • Millor direcció de producció (Mayca Sanz i Andrés Mellinas)
  • Premi del públic

• Mamífera, de Liliana Torres (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor protagonista femenina (Maria Rodríguez Soto)
  • Millor protagonista masculí (Enric Auquer)
  • Premi del públic
• Los pequeños amores, de Celia Rico (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor interpretació revelació (Aimar Vega)
  • Millor actriu secundària (Adriana Ozores)
  • Premi del públic
• Fallen Leaves, d'Aki Kaurismäki (Finlàndia, Alemanya, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea
• Anatomía de una caída, de Justine Triet (França, 2023) (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea

Consulteu el llistat complet de nominacions.

La gala de lliurament de premis es durà a terme el dissabte 18 de gener de 2025 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Més informació

La plataforma de vídeo sota demanda Filmin, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha estat condecorada amb la prestigiosa Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, “pel seu suport important a la promoció i difusió de l'audiovisual, la llengua i la cultura catalanes”.

Durant més de 40 anys, la Generalitat ha distingit gairebé 2.000 persones o entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya, a tots els àmbits de la societat.

Juan Carlos Tous, cofundador i CEO de Filmin, celebra aquest reconeixement posant en valor l'esforç de la companyia per integrar alternatives en català al catàleg: “Des dels inicis de Filmin, hem apostat pel doblatge i els subtítols en català amb la idea de satisfer aquells espectadors que prefereixen gaudir del cinema i les sèries en la seva llengua materna. Aquest reconeixement reforça el nostre compromís d'acostar el millor cinema al màxim nombre d'espectadors possible”.

En els darrers anys han estat diverses les entitats i persones vinculades al món del cinema que han rebut la Creu de Sant Jordi: cineastes com Agustí Villaronga, Ventura Pons o Isabel Coixet; intèrprets com Joan Pera, Carme Elías o Julieta Serrano, o entitats com el Sindicat Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya o el Festival de Sitges. Aquest any també han estat reconeguts Eduard Fernández i Clara Segura, protagonistes d'El 47, un dels èxits més grans de la història del cinema català, i altres organitzacions i personalitats com SOS Racisme de Catalunya, l'Associació Dret a Morir Dignament – ​​Catalunya, la futbolista Aitana Bonmatí o la periodista Àngels Barceló.

Consulteu totes les Creus de Sant Jordi 2024 (20 persones i 10 entitats).

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2025-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 24 d’abril de 2025.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdors europeus de cinema involucrats en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

El distribuïdor cinematogràfic haurà de complir els requisits següents:

• Ser el titular dels drets de distribució a sales de la pel·lícula al país interessat.
• Dur a terme la distribució a sales de la pel·lícula al país interessat (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la distribució i la campanya de promoció de la pel·lícula).
• Pagar directament els costos de distribució associats.
• Estar registrat i comptar amb operacions prèvies de distribució a sales al país interessat.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords establerts entre aquestes empreses. Es considera com a conformi a l'empresa que compleixi tots els requisits anteriors i que executi realment la distribució de la pel·lícula d'acord amb els criteris anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diverses empreses i és impossible identificar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les entrades d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Els distribuïdors que actuïn a diferents països vinculats amb fins de distribució (p.ex. Bèlgica i Luxemburg, Grècia i Xipre) només hauran de presentar una sola proposta i declarar les entrades i la reinversió en aquests països.

Projectes elegibles: L'ajuda funciona en dues fases:

1. Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels rendiments de l'empresa al mercat europeu durant el període de referència.

Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2021. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts a països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests països.

Per ser elegibles, les entrades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
• Hauran d'estar declarades pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules han de ser pel·lícules europees no nacionals elegibles al país de distribució.
• La pel·lícula haurà de tenir el seu copyright establert com a molt aviat el 2021.

Totes les entrades han de ser certificades per l'autoritat nacional designada. Les entrades electròniques (e-tickets) es podran incloure, sempre que estiguin certificades de la mateixa manera que les entrades de les sales de cinema. És responsabilitat del distribuïdor tenir la seva pròpia selecció d'entrades certificades a la data límit de la convocatòria. Sense aquesta certificació, les entrades no seran elegibles.

El fons potencial és proporcional al nombre d'entrades venudes per a pel·lícules europees no nacionals als països participants al subprograma MEDIA, basat en un coeficient per entrada segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució, fins a un llindar màxim fix per pel·lícula i per distribuïdor i ajustat per a cada país.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades admissibles aconseguides el 2024 per un coeficient per entrada admissible. El coeficient admissible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.(*)

El límit màxim admissible per pel·lícula (nombre d'entrades admissibles de pel·lícules europees no nacionals) per a Espanya serà de 300.000 entrades. Les pel·lícules amb menys de 200 entrades admissibles per a un any determinat no es consideraran en el càlcul del fons potencial generat.

Un dels objectius principals d'aquesta convocatòria de propostes és tenir un efecte significatiu en la comercialització de les pel·lícules europees. Així, i per raons d‟eficiència, s‟han definit llindars mínims. El llindar de disponibilitat significa que, si el fons acumulat per pel·lícula per a un distribuïdor concret no arriba al llindar mínim, el fons no estarà disponible. En el cas d'Espanya, aquest mínim es fixa en 30.000 euros.

El fons potencial generat no superarà els 1.000.000 d'euros per distribuïdor. Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (taxa de finançament del 70 %).

2. Execució de l'acció: Reinversió d'un fons potencial generat i proporcional al nombre d'entrades venudes de pel·lícules europees no nacionals estrenades per la distribuïdora sol·licitant al seu país participant a Europa Creativa MEDIA durant el període de referència.

El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals diferents. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat anteriorment detallats i han de ser no nacionals per al sol·licitant. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en les diferents activitats subvencionables que es detallen a continuació.

El fons potencial generat així per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• Coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Només les inversions del distribuïdor que s'estableixin en un contracte de coproducció signat amb el productor i/o coproductor de la pel·lícula seran elegibles.
• Adquisició de drets de distribució (p.ex. mínims garantits per a pel·lícules europees no nacionals elegibles). Només s'acceptaran els mínims garantits establerts al contracte de distribució signat entre el productor o l'agent de vendes de la pel·lícula durant el període d'elegibilitat del Grant Agreement. En cas que els distribuïdors adquireixin drets de distribució per a diversos territoris i que l'import del mínim garantit estigui definit, l'Agència només cofinançarà el mínim garantit per al territori del distribuïdor interessat. En cas d'adquisició per a diversos territoris, per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa vinculada, l'import de la garantia mínima subvencionable es reduirà en funció de les accions per territori estipulat de l'acord de distribució.
• Estrenes de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals. Reserva i facturació.
• Estrenes en línia de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats amb el llançament en línia. Subtitulat, doblatge i adquisició de versions lingüístiques no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només seran subvencionables fins al 70% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 30% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1, 2, 3 i 4 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea.

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2025.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Certified admissions (CREA MEDIA FILMDIST)

Information on independence and ownership (CREA MEDIA)

Un altre annex obligatori que s'ha d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades Creative Europe MEDIA

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Festivals (CREA-MEDIA-2025-FEST), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és l'11 de març de 2025. 

L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport als festivals audiovisuals europeus per tal d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional i promoure'n la circulació i visibilitat.

Impacte esperat

• Donar suport als festivals que projectin una proporció significativa de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals;
• Augmentar l'impacte dels festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu de reforçar la promoció, la distribució i la circulació de pel·lícules i obres audiovisuals europees no nacionals a un públic creixent arreu d'Europa;
• Desenvolupar accions innovadores especialment als àmbits de la divulgació del públic i les activitats en línia.

Sol·licitants elegibles

Només s'acceptaran les sol·licituds d'entitats elegibles que organitzen festivals audiovisuals als països participants a MEDIA.

Els festivals audiovisuals elegibles són aquells que compten amb:
• un procediment clar de comissariat, regulació i selecció i projecció al públic en general, així com a professionals de l'audiovisual internacional acreditats i premsa;
• El 50% de la programació per a la qual es demana suport s'hauria de destinar a pel·lícules europees i obres audiovisuals no nacionals de països participants a la secció MEDIA i que presentin una cobertura geogràfica diversa d'almenys 15 d'aquests països, inclosos els de baixa capacitat de producció;
• haver tingut almenys tres edicions celebrades abans de finals de desembre de 2024.

Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (beneficiaris únics, no consorcis).

Activitats elegibles

Festivals europeus que programen una proporció significativa d'obres audiovisuals europees no nacionals, amb l'objectiu de realitzar activitats durant tot l'any destinades a ampliar i renovar audiències i implementar activitats innovadores de divulgació del públic, així com iniciatives per al públic jove.

Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i més respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

Les sol·licituds han de presentar activitats que s'han de dur a terme durant 2 anys.

Els esdeveniments següents no són elegibles:

• Festivals que programin exclusivament obres no considerades com a subvencionables, com ara anuncis publicitaris, esdeveniments en directe, sèries de televisió, vídeos musicals, videojocs, pel·lícules amateurs, pel·lícules per a mòbils, tràilers i obres artístiques no narratives.
• No s'admeten festivals temàtics com esdeveniments culturals o esdeveniments relacionats amb l'art/tecnologia/ciència, així com els festivals altament especialitzats que tracten temes concrets (per exemple: turisme, esport, gastronomia, moda, salut, etc.).

Els projectes han de complir els interessos i les prioritats polítiques de la UE.

No es permet el suport financer a tercers.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de març de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: març - agost de 2025.
• Informació als sol·licitants: setembre de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Calculator (CREA MEDIA LS FEST)

Information on non-national programming (CREA MEDIA FEST)

Model Grant Agreements (MGA)

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818 

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Co-development (CREA-MEDIA-2025-CODEV), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 26 de febrer de 2025. 

L’objectiu del suport al codesenvolupament europeu és donar suport a la cooperació entre les productores europees que estan desenvolupant obres audiovisuals amb un fort potencial d’audiència internacional per a cinema, televisió o plataformes digitals.

Sol·licitants elegibles

Empreses europees i independents de producció audiovisual en un consorci compost, com a mínim, per un líder de projecte (coordinador) d'un país i un soci (cobeneficiari) d'un altre país.

El coordinador i el soci hauran d'haver signat un acord de codesenvolupament que s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud. Al document s'especificarà la divisió de tasques i la col·laboració en aspectes creatius.

El líder del projecte ha de poder demostrar haver produït una obra prèvia de mínim 24 minuts (excepte realitat virtual) des del 2018 que s'hagi estrenat comercialment (sala de cinema) o emès (televisió, plataforma digital) a almenys tres països diferents al del sol·licitant abans de la data límit per a la presentació de sol·licituds. En cas d'emissió lineal, calen tres canals diferents.

Les estrenes o emissions han de ser de caràcter comercial. Les projeccions durant els festivals no es consideraran com a distribució comercial.

El coordinador haurà de provar el següent:

- Que va ser l'única empresa de producció; o

- Que va ser, en el cas d'una coproducció amb una altra empresa productora, el coproductor majoritari al pla de finançament o al productor delegat; o

- Que el director general o un dels seus accionistes apareguin en els crèdits d'una obra anterior com a productor o productor delegat.

No s'acceptaran altres crèdits, encara que semblin equivalents.

Haureu d'emplenar aquesta informació sobre l'obra prèvia en un apartat de la sol·licitud (*). En cas que alguna de les obres prèvies no compleixi els criteris anteriors, la sol·licitud es considerarà inelegible.

(*). El Sistema de Presentació Electrònica conté un enllaç a la Base de Dades MEDIA d'Europa Creativa, on els sol·licitants han de crear un expedient que contingui informació tant sobre el treball anterior(s) com sobre el treball(s) presentat pel seu finançament.

Projectes elegibles

Només seran elegibles les activitats de codesenvolupament dels projectes següents:

• Llargmetratge de ficció, pel·lícula d'animació i documental creatiu amb una durada mínima de 60 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a cinemes.
• Ficció (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 90 minuts, animació (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 24 minuts i documental creatiu (lliurament únic o sèrie) amb una durada total mínima de 50 minuts. Projecte principalment destinat a estrena a televisió o explotació en plataformes digitals.
• Ficció interactiva, no lineal, animació o documental creatiu (per exemple, projectes narratius de realitat virtual) de qualsevol durada.

Els projectes dissenyats com una sèrie, amb una estratègia de distribució i màrqueting conjunta, s'hauran de presentar com una sèrie en conjunt. No s'admetran com a diferents projectes de la mateixa sol·licitud.

El projecte no ha de tenir previst l'inici del rodatge dins del període de deu mesos posterior a la data límit de la convocatòria.

El sol·licitant ha de provar que posseeix la majoria dels drets relatius al material artístic del projecte a la data límit de presentació de la sol·licitud.

S'hi adjuntarà un contracte de drets degudament datat i signat per l'autor (es). Si el projecte és una adaptació d'una obra existent, el coordinador o un dels socis elegibles ha de tenir la majoria dels drets relacionats amb els drets d'adaptació d'aquest treball amb un acord d'opció o un contracte de transferència de drets degudament datat i signat.

S'acceptarà la igualtat de drets entre el líder del projecte i els socis del consorci.

Si l'obra té un identificador estàndard interoperable, com ara ISAN o EIDR, s'haurà d'indicar a la sol·licitud. En qualsevol cas, per a tots els projectes seleccionats aquest identificador s'haurà de crear abans del final del període d'acció.

Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, així com incloure mesures per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

Durada

La durada màxima dels projectes no ha d'excedir els 30 mesos. Es pot sol·licitar una ampliació, si està degudament justificada i mitjançant una sol·licitud de modificació.

Finançament

Finançament: Lump sum. Això vol dir que es reemborsarà una quantitat fixa, sobre la base d'una quantitat global o finançament no vinculada als costos. L'import serà fixat per l'Agència Executiva sobre la base del pressupost del projecte estimat i una taxa de finançament del 70%.

La subvenció màxima de la UE dependrà del nombre de sol·licitants (p. ex., per coordinador i soci elegible serà de 60.000 euros cadascun), per cada beneficiari addicional, la subvenció màxima de la UE augmentarà en 60.000 euros, excepte per al desenvolupament conjunt de sèries de televisió amb un pressupost de producció previst de 20 milions d'euros o més, i en este cas, la subvenció màxima de la UE per a cada sol·licitant serà de 100.000 euros, amb l'augment de 100.000 euros més per beneficiari addicional elegible que pugui optar a l'ajuda.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 3 de desembre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 26 de febrer de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: març - juliol de 2025.
• Informació als sol·licitants: agost de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025.

Documentació

Document de la convocatòria i annexes:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Detailed budget table (CREA LSII)

Creative dossier (CREA MEDIA CODEV, DEVSLATE and DEVMINISLATE)

Declaration on independence and European ownership (CREA MEDIA) 

Declaration on language of submitted materials (CREA MEDIA) 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA 

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Ja estan obertes les inscripcions per participar al proper European Film Market (EFM) 2025, sota el paraigua de MEDIA Stands. La data límit per fer-ho és el 13 de desembre. Afanyeu-vos! Les places són limitades.

El proper European Film Market (EFM) es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 13 al 19 de febrer de 2025, de manera paral·lela a la Berlinale.

La inscripció a l’EFM sota el paraigües de MEDIA Stands està oberta als participants que compleixin els criteris d’elegibilitat, és a dir, que siguin entitats europees independents que ofereixin contingut europeu.

Elegibilitat:

MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.

Contingut europeu:

Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d’animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l’obra ha d’estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.

Beneficis de MEDIA Stands:

Les companyies europees seleccionades per tenir el seu espai al MEDIA Stand de l’EFM tindran accés a moltes facilitats i serveis:

• Espai amb taules per a reunions.
• Recepció amb hostes/esses internacionals.
• Cafeteria gratuïta.
• Connexió Wi-Fi exclusiva.
• Facilitats per a la càrrega del portàtil o tauleta.
• Servei de magatzem.
• Servei de missatgeria.
• Catàleg en línia per als participants
• I molt més!

Inscripcions.

Data límit: 13 de desembre de 2024.

La iniciativa International Screen Institute, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, organitza dos workshops en línia aquest proper mes de desembre de 2024.

Són els següents:

Dijous 5 de desembre de 2024

Belinda Johnson - Sostenibilitat a la indústria cinematogràfica i audiovisual. Una perspectiva global:

Belinda és la Gerent Internacional d'Albert i explorarà com és el panorama de la sostenibilitat a la indústria cinematogràfica al sud global. Oferirà exemples d'on s'ha dut a terme la implementació i com, i discutirà què pot fer la indústria per donar suport a una transició justa a la nostra indústria arreu del món.

Data i hora: dijous 5 de desembre de 15:45 ha 16:45 h

Registre i accés.

Cal registrar-s'hi per poder-hi assistir.

Data límit: 2 de desembre de 2024.

-------------------------------------------------------------

Dimecres 11 de desembre de 2024

Sebastian Sorg - Models de negoci per a XR:

Sebastian Sorg és consultor de cinema i mitjans innovadors. A la sessió explorarà els models de negocis bàsics i generals per a XR, presentarà casos d'estudi i una descripció general del model de negoci de la VR. Per exemple, com es financen, com es “distribueixen” i com troben una audiència. Com saber quan un projecte de realitat virtual podria ser adequat per acompanyar la teva pel·lícula i quins projectes són dignes de realitat virtual? El desafiament de les finances.

Data i hora: dimecres 11 de desembre de 10:00 ha 12:00 h

Registre i accés.

Cal registrar-s'hi per poder-hi assistir.

Data límit: 9 de desembre de 2024.

Els Premis Feroz 2025, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, se celebraran a Pontevedra (Galícia) el proper 25 de gener de 2025. Entre les produccions nominades, figuren 5 pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 17 nominacions.

Les pel·lícules MEDIA nominades a l’XII edició dels Premis Feroz són:

‘La habitación de al lado’, de Pedro Almodóvar, que compta amb 6 nominacions:

• Millor pel·lícula dramàtica. Produïda per Agustín Almodóvar, Esther García
• Millor direcció. Pedro Almodóvar
• Millor guió d'una pel·lícula. Pedro Almodóvar
• Millor música original. Alberto Iglesias
• Millor tràiler. Alberto Leal
• Millor cartell. Juan Gatti (disseny gràfic), Nico Bustos (fotografia)

‘La virgen roja’, de Paula Ortiz, que compta amb 6 nominacions:

• Millor pel·lículaa dramàtica. Produïda per María Zamora, Stefan Schmitz
• Millor direcció. Paula Ortiz
• Millor actriu protagonista d'una pel·lícula. Najwa Nimri
• Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula. Aixa Villagrán
• Millor guió d'una pel·lícula. Eduard Sola, Clara Roquet
• Millor tràiler. Marta Longás, Jesús Fernández García

‘Polvo serán’. de Carlos Marqués-Marcet, que compta amb 3 nominacions:

• Millor música original. Maria Arnal
• Millor tràiler. Miguel Ángel Trudu
• Millor cartell. Emilio Lorente (disseny gràfic), Lluís Tudela (fotografia)

‘Bodegón con fantasmas’, d'Enrique Buleo, que compta amb 1 nominació:

• Millor pel·lícula de comèdia. Produïda per Alejandra Mora, Alicia Yubero, Juan Cavestany, Alvaro F. Armero

‘Soy Nevenka’, d'Icíar Bollaín, que compta amb 1 nominació:

• Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Urko Olazabal)

Consulteu el llistat complet de nominats als Premis Feroz 2025.

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2024 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 24 llargmetratges, inclosos 4 documentals i 1 animació, per un import total de 6.780.000€. 

Dels 24 projectes de coproducció seleccionats, 16 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 76,39% del finançament total concedit.

Entre els beneficiaris figuren quatre projectes amb participació espanyola:

• ‘9 lunas’ (Espanya i Bèlgica), de Patricia Ortega - 73.000€
• ‘Calle Malaga’ (França, Espanya, Alemanya i Bèlgica), de Maryam Touzani – 500.000€
• ‘Yo no moriré de amor’ (Espany, Bèlgica), de Marta Matute - 315.000€
• ‘Strawberries’ (França, Espanya i Marroc), de Laïla Marrakchi - 375.000€

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta tercera convocatòria de 2024 són:

• '9 lunas' (Espanya i Bèlgica), de Patricia Ortega - 73.000€
• ‘20 Meters’ (Eslovènia i Sèrbia), de Damjan Kozole - 275.000€
• 'Calle Málaga' (França, Espanya, Alemanya i Bèlgica), de Maryam Touzani – 500.000€
• 'Eurotrash' (Alemanya, Suïssa i Àustria), de Frauke Finsterwalder - 350.000€
• 'Fairyheart' (Hongria i Canadà), d'Anita Doron - 500.000€ animació
• 'Fixing the War' (Irlanda i Ucraïna), de Clare Stronge, Vadym Ilkov - 41.000€ documental
• 'Future Tenses' (Grècia i França), de Christos Karakepelis - 140.000€ documental
• 'Yo no moriré de amor' (Espanya, Bèlgica), de Marta Matute - 315.000€
• 'Ivy' (Portugal i França), de Catarina Mourão - 250.000€
• 'La Gradiva' (França i Itàlia), de Marine Atlan - 400.000€
• 'Mercy' (Alemanya i França), d'Emily Atef - 400.000€
• 'Queen of the Stone Age' (Alemanya i Suïssa), de David Bernet - 80.000€ documental
• 'Sleepless Nights' (Portugal i França), de Tiago Hespanha - 95.000€ documental
• 'Strawberries' (França, Espanya i el Marroc), de Laïla Marrakchi - 375.000€
• 'Tears of Neon' (Polònia i Bulgària), de Karolina Bielawska - 127.000€
• 'The Crux' (Alemanya i Polònia), d'Ulrike Tony Vahl - 500.000€
• 'The Girl' (França i Bèlgica), de Marina Ziolkowski - 400.000€
• 'The Golden Age' (França i Itàlia), de Bérenger Thouin - 370.000€
• 'The Last One for the Road' (Itàlia i Alemanya), de Francesco Sossai - 300.000€
• 'The Station' (França, Jordània, Alemanya i Holanda), de Sara Ishaq - 150.000€
• 'The Visitor' (Lith-Nor-Swe), de Vytautas Katkus - 210.000 €
• 'Washed and Buried' (Eslovènia, Itàlia i Croàcia), de Martin Turk - 150.000€
• 'Woman, Unknown' (Dinamarca, Lituània i Suècia), de Maig el-Toukhy - 349.000€
• 'You Shall Not Make an Image' (França, Alemanya, Tunísia i Bèlgica), de Kaouther Ben Hania - 430.000€

Des de la seva creació l’any 1988, EURIMAGES ha donat suport a 2.519 coproduccions per un import total d’aproximadament 716 milions d’euros.

Més informació

Catalan Films ha anunciat els curtmetratges seleccionats al Shortcat 2025, el programa per a la promoció internacional del curtmetratge català de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Entre els sis curtmetratges seleccionats figura el curtmetratge amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'De sucre', de Clàudia Cedó.  

Una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora. Va ser seleccionada a la Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols de la darrera edició de la Seminci, on va rebre la Menció Especial ‘La nit del curt espanyol’. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media.

Sinopsi

La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.

https://vimeo.com/1010152548

La resta de curtmetratges seleccionats en aquesta 18a edició de Shortcat, escollits d’entre més de 70 produccions presentades a la convocatòria, són:   

• De sucre de Clàudia Cedó. Una producció de Lastor Media i Suica Films. 
• El príncep d’Alex Sardà. Una producció de 15-L Films i Canada. 
• La desesperació de la pell de Mireia Vilapuig. Una producció de Nanouk Films. 
• La nostra habitació de Jaume Claret. Una producció de Jaume Claret Muxart, Dvein Films, Elías Querejeta Zine Eskola i Miramemira. 
• Mater Benefacta de Marc Riba i Anna Solanas. Una producció d’ I+G Stop Motion. 
• On no hi ha llum de Julia García. Una producció de Corte A Films.

El programa Shortcat consisteix en la selecció, per part d'un comitè de professionals i experts de la indústria audiovisual internacional, dels millors curtmetratges catalans de l’any, que es presentaran als mercats i festivals internacionals més importants del sector i adreçat especialment a programadors, distribuïdors, compradors, institucions i premsa.  

A banda de la promoció i difusió del catàleg, Catalan Films ofereix un servei de distribució, durant un any, fent-se càrrec de la inscripció dels curtmetratges del programa en els principals festivals internacionals a partir d’una estratègia personalitzada per cada curt.  

La selecció del Shortcat 2025 posa de manifest el potencial del curtmetratge com a plataforma innovadora dins de l’escena artística i creativa catalana. Aquest catàleg continua evidenciant la riquesa de talent dels creadors i subratlla la presència creixent del nostre cinema en l'àmbit internacional. La selecció arriba després d'un any d’èxit per al cinema català, que ha estat reconegut, premiat i projectat a l'àmbit mundial.  

Comitè de selecció 

La selecció dels curtmetratges d’aquesta nova edició l’ha realitzada un jurat internacional presidit per Maria Basora, directora de l’Àrea de Mercats de l’ICEC i Elisabeth Sala, de l’equip de Catalan Films, així com pels següents professionals de la indústria audiovisual: Sendy Palomino, productora executiva de Filmax, Miquel Escudero, programador a IndieLisboa i REC Tarragona, membre del comitè de llargmetratges de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes (2020-2022) i consultor del comitè de curtmetratges l’any 2024, James Berclaz-Lewis, actual responsable de programació a Visions du Réel i anterior coordinador general del FIFDH – Geneva Human Rights Film Festival i programador al NIFFF – Neuchâtel International Fantastic Film Festival, Danny Moltrasi, programador de curts a Raindance Film Festival, i Brais Romero, antic coordinador de La Distribuidora de la ECAM durant més de dos anys i actual productor i distribuïdor amb la seva nova empresa La Machina. 

Més informació

European Videogame Accelerator 2025 té obert el període d'inscripcions fins al 15 de gener de 2025.

European Videogame Accelerator és una iniciativa d'Spielfabrique que dona suport als estudis de videojocs per aconseguir un creixement i èxit ambiciosos, tot preservant alhora el seu valor cultural. Més de 80 estudis han comptat amb el seu suport des de 2016.

El seu programa paneuropeu anual, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comprèn sis mesos intensius de tallers, networking i tutoria individual, que es duran a terme de març a agost de 2025. Donen suport, així, a estudis establerts amb ambicions de creixement per preparar-se per a l'èxit a llarg termini.

Des de fa vuit anys, el programa connecta estudis joves amb experts, mentors, editors i inversors d'alt calibre. Els guien cap a la independència financera, al fort control sobre la seva propietat intel·lectual ia una poderosa xarxa de suport a tot Europa i més enllà.

Tallers: Participa en interessants tallers presencials i en línia a tot Europa.

Mentoria personalitzada: Rep tutoria personalitzada de la xarxa d'alt perfil.

Estratègies de finançament: Desenvolupa la teva estratègia de finançament única amb l'ajuda d'experts guardonats.

Nexe europeu: Uneix-te a una comunitat paneuropea d'estudis de videojocs independents d'èxit.

Entrenament en pitching: Prepara't per presentar un projecte atractiu amb un enfocament empresarial a llarg termini.

Xarxes d'inversió: Obté accés a una xarxa dedicada d'inversors, finançadors i editors i se't convida a esdeveniments exclusius per conèixer-los.

Temes:

Basat en una mentalitat emprenedora, habilitats empresarials i sostenibilitat, el programa se centra en la tutoria empresarial i en la gestió per a estudis de videojocs, i explora diferents maneres de finançar, desenvolupar i llançar un videojoc al mercat.

• Gestió i organització de projectes/estudis.
• Estratègies editorials.
• Estratègies financeres a llarg termini.
• Mètodes de pitching.
• Estratègies de posicionament, branding, comunicació i relacions públiques.
• Construcció de comunitat.

Calendari anual: El programa s'executa anualment de març a agost.

• Març de 2025 - Inici de l'Onboarding Virtual. Coneixent els mentors.
• 8 al 9 d'abril del 2025 - Taller de llançament in situ a Màlaga (Espanya).
• 6 al 7 de maig del 2025 - Taller Dos - Primer taller en línia amb tutoria, sessions d'experts i networking virtual.
• 10 a l'11 de juny del 2025 - Taller Tres - Segon taller en línia amb tutoria, sessions d'experts i networking virtual.
• 18 d'agost del 2025 - Taller de recapitulació in situ a Düsseldorf (Alemanya).

Qui s'hi pot presentar?

European Videogame Accelerator dona suport als estudis de videojocs independents que es dediquen a augmentar les seves competències i habilitats per aconseguir una independència financera a llarg termini.

Si vols participar-hi, has de complir els criteris següents:

• Representes un estudi de videojocs independent que és actiu en la creació de les seves pròpies IP i videojocs.
• El teu estudi és una empresa registrada de la UE com d'Espanya o dels països següents: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, Macedònia del Nord, Noruega, Sèrbia, Ucraïna i Tunísia.
• El teu estudi de videojocs va acabar un videojoc i el va llançar al mercat en el passat. Alternativament, tens persones al teu equip que tenen experiència en portar el teu videojoc al mercat.
• Et comuniques en anglès de manera còmoda.
• Pots assistir íntegrament a tots els tallers i estar present als esdeveniments presencials del programa. L'assistència a aquests esdeveniments és obligatòria per a tots els participants.
• Pots dedicar temps entre els tallers (almenys dues hores a la setmana) per treballar al teu pla de negoci, estratègia de creixement o al teu pitch deck.

Costos:

La participació és lliure per a sol·licitants que estiguin seleccionats pel jurat.

El programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i és per això que és gratuït per als participants seleccionats.

L'organització proporciona menjar i begudes a tots els esdeveniments. Les despeses de viatge i allotjament no estan cobertes pel programa.

Data límit: 15 de gener del 2025 a les 23:59h.

Preregistre en aquest enllaç.

European Videogame Accelerator és una iniciativa d'Spielfabrique amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 5a edició del D’A Film Lab Barcelona, el programa d’impuls al talent emergent cinematogràfic del D’A, que es durà a terme del 30 de març al 2 d’abril de 2025, en el marc del D’A Festival Cinema Barcelona, ha obert la convocatòria de projectes.

El D’A Film Lab Barcelona té per objecte facilitar la conclusió de llargmetratges en fase de postproducció, donar impuls a productores emergents, tot oferint eines de capacitació, i afavorir la circulació internacional de primers, segons i tercers llargmetratges de producció i/o direcció espanyoles.

El programa inclou dues convocatòries específiques:

• Final Cut: Té per objecte facilitar la conclusió de llargmetratges en fase de postproducció i afavorir-ne la circulació internacional. Se seleccionaran sis pel·lícules de nacionalitat espanyola inacabades, i una d’elles guanyarà un premi de 20.000 euros, atorgat per un jurat professional.
• Producció emergent: Dedicat a l'impuls de productores emergents que estiguin desenvolupant els seus primers llargmetratges. Se seleccionaran pel·lícules en fase de desenvolupament per presentar el projecte i rebre un assessorament específic per part de professionals de la indústria audiovisual.

Ambdues convocatòries estan obertes fins al 23 de desembre de 2024.

La inscripció s'ha de fer a través de la plataforma d’indústria Incoproduction. Podeu consultar el vídeo d'instruccions de la plataforma.

Consulteu les bases de les dues convocatòries.

Més informació

European Film Challenge (EFC), programa especialitzat en la promoció del cinema independent entre audièncias joves, juntament amb The Film Agency, Think Data, Oficina MEDIA España, MEDIA Desk Andalucía, MEDIA Desk Catalunya i MEDIA Desk Euskadi van organitzar la setmana passada la sessió webinar 'Sofà o Butaca? Les claus que porten els centennials i millennials al cinema‘, per explorar què mou els i les joves a escollir entre la sala de cinema o les plataformes d’streaming.

Podeu consultar-ne el vídeo íntegre.

https://www.youtube.com/watch?v=q2-50KA5Krg

The Film Agency va presentar en aquesta sessió el seu estudi d'audiències reflectit en un informe que revela alguns dels insights clau per connectar amb un dels segments més esquius del cinema, els joves. Si mai t'has preguntat què porta els joves d'avui a triar entre el sofà de casa i la butaca del cinema, et convidem a consultar el vídeo de la sessió.

The Film Agency va analitzar a fons les motivacions, preferències i barreres dels cinèfils i cinèfiles entre 18 i 30 anys de la mà de Celia Fumanal, Directora d'Innovació i Raquel Cabrera, Directora de Digital i EFC.

Aquest estudi d'audiències es realitza amb suport d'Europa Creativa MEDIA i la difusió és possible gràcies a les Oficines MEDIA a tot el territori espanyol.

Des dels enllaços següents trobareu disponibles l'informe, la presentació de la sessió i el vídeo de la sessió:

• Informe | Audiències joves: joves cinèfils, on sou?
• Presentació | Sofà o Butaca? Les claus que porten als centennials i millennials al cinema. 
• Vídeo sessió | Sofà o Butaca? Les claus que porten als centennials i millennials al cinema.  

La 31a edició de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona s'ha dut a terme del 14 al 24 de novembre.

Entre les pel·lícules guardonades figura el film amb suport MEDIA ‘Oasis of Now’, de Chee Sum Chia. Una coproducció entre Malàisia, Singapur i França, que ha rebut el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional. Compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

El jurat del Premi Don Quixot de la 31a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, format per Julio Lamaña, William S. Mørch i Lourdes Feixa, reunit el 21 de novembre de 2024, va acordar per unanimitat concedir el Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional a 'Oasis of Now', "pels seus valors cinematogràfics, com la utilització de la banda de so, el treball d’enquadrament, l’ús expressiu dels primers plans i la importància narrativa del fora de camp. Tot plegat, per construir una història sobre la marginació social dels immigrants i, alhora, posar en relleu una tendra i poètica relació entre mare i filla, l’únic oasi enmig d’una situació dramàtica. Creiem que és una pel·lícula que pot generar un debat sobre les condicions de la immigració i la violència que sovint comporta aquesta realitat."

Sinopsi

Una mare i la seva filla es troben en una escala apartada d’un antic edifici d’apartaments de Kuala Lumpur. La mare, una vietnamita indocumentada a Malàisia que treballa d’empleada domèstica, creu que el millor futur per a la seva filla és amb una família malàisia, separada d’ella. Tot i que viuen al mateix barri, cada dia s’encreuen com si no es coneguessin. Res no és el que sembla.

En el seu debut en el llargmetratge, Chee Sum Chia ens ofereix el retrat delicat i auster d’una immigrant. Centrant-se en els petits detalles quotidians, tracta temes com la maternitat o el desplaçament en comunitats marginades. La fotografia de Jimmy Gimferrer reforça la sensació d’aïllament, i l’encertada banda sonora ambiental atorga el to introspectiu a aquesta història en els marges.

https://www.youtube.com/watch?v=l9ZolXyrTLs

‘Oasis of Now’ compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

Consulteu el palmarès complet de L'Alternativa 2024.

Notícia relacionada: Presència de títols MEDIA a L'Alternativa 2024.

La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón s'ha dut a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA guardonades al Festival:

Secció Oficial – Albar:

• Souleymane’s Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució. Premi “AISGE” al millor actor (Abou Sangare).
• Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució. Premi a la Millor Direcció
• Jim’s Story, d’Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució. Gran Premi del Públic.

Secció Oficial – Retueyos:

• Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional. Premi especial a la contribució artística tierres en trance.

Enfants Terribles:

• Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move). Premi Europa Film Festivals - Europa Jove.

Consulteu el palmarès complet del festival.

Animar_BCN, la convenció europea d'animació, celebra la tercera edició del 26 al 28 de novembre a Barcelona. Durant tres dies, la ciutat comtal esdevindrà, així, la capital europea de l'animació per tercer any consecutiu.

Lucía Recalde Langarica, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, a la Direcció General (DG) de CONNECT Communications Networks, Content and Technology, de la Comissió Europea, participarà a la inauguració de la convenció el proper 26 de novembre, juntament amb el director de l'ICEC, Edgar Garcia; Philippe Alessandri, Animation in Europe Chairman; Matija Sturm, Head of CEE Animation Workshop Labs; Ivan Agenjo, president de ProAnimats; i Marta Alonso vicepresidenta de ProAnimats, l'Associació de productores d'animació. 

La trobada reunirà una norantena de congressistes, representants d’unes 60 entitats europees de la indústria, incloent-hi associacions i federacions de productors, responsables de polítiques públiques, fons inversors i televisions. Hi estaran representats 25 països europeus. Tot plegat amb el propòsit d’analitzar l’animació europea amb una mirada que englobi tota la cadena de valor del sector i tots els territoris del continent.

La convenció ha esdevingut una plataforma anual de pluja d’idees i debat del sector europeu de l’animació per a productors, responsables de creació de polítiques i altres actors clau per ampliar la indústria europea de l’animació i augmentar la cooperació entre diferents països de la UE.

Animar_BCN pretén Impulsar les coproduccions d’animació, fomentar la competitivitat del sector europeu de l’animació i augmentar la visibilitat de la indústria europea de l’animació.

Un dels punts candents en l’edició d’enguany serà el debat sobre l’impacte que la intel·ligència artificial està tenint dins la indústria. L’afectació sobre la propietat intel·lectual de les obres, els processos i els professionals centrarà un grup de treball que estarà moderat per Lucía Recalde, cap de la Unitat Europa Creativa MEDIA, DG CONNECT —Communications Networks, Content and Technology — de la Comissió Europea, i Moe Honan, vicepresidenta d’Animation in Europe.

Els agents de la indústria també reflexionaran sobre l’animació verda. Analitzaran les iniciatives de sostenibilitat ambiental que s’estan aplicant dins del sector i avaluaran la possibilitat d’assolir un estàndard europeu. Aquest grup de treball estarà moderat per Carlota Guerrero, directora de la Catalunya Film Commission de l'ICEC i Co-presidenta de l'European Film Commission (EUFCN) i Dirk Beinhold, vicepresident d’Animation in Europe.

En tercer lloc, un altre grup de treball se centrarà en el marc legal de les obres d’animació europees. Abordarà la implementació de l’AVMSD (Audiovisual Media Services Directive) i altres directives europees que influeixen en la definició d’“empresa productora independent” o “obra europea” i en la retenció de la propietat intel·lectual, entre altres aspectes. Serà un grup co -moderat per Els Hendrix, Executive Director - Federal Government Commissioner for Culture and the Media. BKM, i Philippe Alessandri, president d’Animation in Europe.

El foment de les coproduccions d’animació europees serà un altre dels punts a debatre, amb un focus especial en els programes de finançament públic, les coproduccions minoritàries i paneuropees i els incentius fiscals. La moderació d’aquesta taula anirà a càrrec d’Alex Traila, Pilot Programme for Series Coproduction - Programme manager Eurimages, Consell d’Europa, i Iván Agenjo, vicepresident d’Animation in Europe.

Per aprofundir en aquest tema, Animar_BCN oferirà un acte obert al públic professional que, sota el títol “Let’s talk Europe”, analitzarà el pes de la coproducció europea tant d’obres cinematogràfiques com de no cinematogràfiques. Per fer-ho, mostrarà com les productores, distribuïdores, canals i institucions d'arreu d'Europa mesuren l’èxit d’aquest tipus de col·laboracions. S’exposaran els casos d’estudi de la pel·lícula Rock Bottom (amb els seus productors, Alba Sotorra i Robert Jaszczurowski) i de DeAPlaneta (amb el seu director de continguts i distribució, Carlos Biern). Durant la sessió, presentada pel tresorer d’Animation in Europe, Pablo Jordi, també intervindran Alessia Sonaglioni, Programme Manager del Programa Pilot de Coproducció de Sèries d'Eurimages, Consell d'Europa; Patricia Hidalgo, directora de Continguts Infantils i Educatius de la BBC; Yago Fandiño, director de Clan i Continguts Infantils de RTVE; Andrea Basilio, cap de Continguts Infantils de RTP; Martin Engelhardt Hansen, Director of Business Affairs de DR; Todor Ignatiov, cap del departament de Cinema i Programes Estrangers de la BNT i Muntsa Tarrés, productora executiva de Coproduccions Infantils i d'Animació de 3CAT.

Les conclusions dels quatre grups de treball s'exposaran en una sessió oberta al públic, que es durà a terme el matí de dijous 28 de novembre a l’Auditori de Blanquerna - Universitat Ramon Llull. La sessió estarà conduïda per Cristina Angelucci, editora de l’European Animation Journal. Per assistir-hi cal registrar-se.

Animar_BCN és una iniciativa de PROA i ProAnimats, i compta amb el suport de l'ICEC, l'ICEX, el Ministerio de Cultura, l'ICAA, l'Ajuntament de Barcelona i Animation in Europe i la col·laboració de CEE Animation, DSAF!, European Animation Journal, la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i DIBOOS.

Consulteu-ne el programa i els i les experts i expertes que hi participaran.

Més informació

Europa Creativa MEDIA i Europa Cinemas organitzen la setena edició de la European Cinema Night, un esdeveniment divulgatiu únic amb l’objectiu d’acostar Europa als ciutadans i alhora celebrar junts la riquesa de la cultura cinematogràfica europea. La ‘Nit del Cinema Europeu – Compartint històries que estimem‘ oferirà projeccions gratuïtes de pel·lícules amb suport MEDIA arreu d’Europa entre el 4 i el 8 de desembre de 2024. 

En aquesta setena edició de la Nit del Cinema Europeu, 86 cinemes organitzaran projeccions i esdeveniments gratuïts per mostrar la diversitat del cinema europeu sota el lema "Compartint històries que estimem". Aquesta edició del 2024 es centrarà especialment en les ciutats més petites i s'espera que més de 10.000 europeus gaudeixin de les projeccions de pel·lícules de diferents èpoques i gèneres.

Els 86 cinemes participants pertanyen a la xarxa d'Europa Cinemas, soci de l'esdeveniment juntament amb Europa Creativa MEDIA: el programa de la UE de suport al sector audiovisual europeu. Paral·lelament a les projeccions gratuïtes, s'organitzaran Q&As amb els equips de filmació, debats amb especialistes i concerts en directe per completar aquestes experiències cinematogràfiques excepcionals. Amb aquestes activitats socials, el públic i els que treballen a la indústria cinematogràfica europea s'uneixen en un intercanvi animat sobre la cultura cinematogràfica.

Cada cinema ha seleccionat una pel·lícula europea en funció dels interessos del seu públic, per oferir una experiència cinematogràfica a mida. Per garantir que les projeccions puguin arribar als amants del cinema, petits i grans, els cinemes tenen l'opció de projectar pel·lícules familiars, així com pel·lícules clàssiques. Amb pel·lícules seleccionades tenint en compte la diversitat i el descobriment, el programa està pensat per atraure un públic ampli alhora que serveix com a celebració del patrimoni cinematogràfic.

Les nits no només són una celebració de la cultura cinematogràfica europea, sinó que també ajuden el públic a connectar-se amb una identitat europea compartida mentre experimenten pel·lícules d'arreu d'Europa.

El Cinema Truffaut de Girona participarà en aquesta setena edició de la European Cinema Night, amb la projecció gratuïta de la pel·lícula franco belga ‘Le Comte de Monte-Cristo', d'Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte (2024), que compta amb suport MEDIA a la Distribució. La projecció gratuïta es durà a terme el dimecres 4 de desembre a les 19h i comptarà amb la presentació de Margarita Casacuberta, professora i investigadora de Literatura Contemporània de la Universitat de Girona.

Podeu informar-vos de totes les projeccions al mapa disponible a l’enllaç següent, que s’actualitzarà regularment a mesura que els cinemes confirmin la seva participació.

Endegada el 2018, la Nit del Cinema Europeu s'ha ampliat cada any. La primera edició va comptar amb la participació de 34 sales de cinema; la participació va créixer fins a 54 el 2019, va augmentar fins a 67 el 2020 i el 2021 van participar 71 cinemes. El 2022 hi van participar 75 cinemes, i el 2023 la xifra va pujar a 85.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de publicar el nou informe 'Made in Europe. Distribució de pel·lícules europees a les sales de cinema d'arreu del món (2014-2023)'.

Quin és l'estat actual de la distribució a les sales de cinema de les pel·lícules europees?

L'informe ofereix una visió global del rendiment i la disponibilitat de les pel·lícules europees del 2014 al 2023, tant a l'àmbit nacional com internacional. L'estudi destaca les tendències clau del mercat, examina els països de producció cinematogràfica més actius i mostra les millors pel·lícules de l'última dècada.

Les troballes clau inclouen:

• Excloent els anys de la pandèmia, el nombre de pel·lícules europees disponibles a les sales de tot el món ha augmentat de manera constant durant l'última dècada, arribant a més de 3.300 pel·lícules el 2023.
• Tot i que les entrades a pel·lícules europees han disminuït i es mantenen un 35% per sota de la mitjana anterior a la pandèmia, la proporció d'entrades mundials a pel·lícules europees s'ha mantingut relativament estable, fluctuant entre el 5% i el 10% durant els darrers 10 anys.
• Les entrades nacionals representen una proporció creixent de les entrades totals a pel·lícules europees, a costa de les entrades d'exportació. El 2023, el 68% de les entrades a pel·lícules europees es van produir al seu país d'origen.
• Els mercats no europeus representen una proporció cada cop més reduïda de les entrades d'exportació de pel·lícules europees. La disminució és especialment significativa a Amèrica del Nord i Àsia.
• Les pel·lícules franceses són les pel·lícules europees amb més èxit en circulació: entre el 2014 i el 2023, les pel·lícules franceses van representar el 20% de les pel·lícules europees en estrena i el 33% de les entrades a les pel·lícules europees.
• Els "blockbusters" europeus són cada cop més rars: el nombre de pel·lícules que aconsegueixen més d'un milió d'entrades s'ha reduït un 43% en comparació amb els anys previs a la pandèmia. El 2023, només 41 pel·lícules van assolir aquesta fita.
• Les pel·lícules d'animació tenen més bon rendiment internacional que les pel·lícules de ficció i els documentals. Si només tenim en compte les entrades d'exportació, les pel·lícules d'animació van representar la meitat de les 10 millors pel·lícules europees el 2023 i els 2 primers llocs.

Més informació

Consulta i descarrega't l'informe 'Made in Europe. Distribució de pel·lícules europees a les sales de cinema d'arreu del món (2014-2023)'

ESoDoc - European Social Documentary és una iniciativa de formació de vuit mesos de durada per a professionals del sector audiovisual que vulguin millorar les seves habilitats narratives i co-creatives per tal d'ampliar el potencial dels projectes documentals o de nous mitjans, i així accedir a un mercat més ampli. La data límit per inscriure-s’hi és el 20 de febrer de 2025.

ESoDoc vol enfortir la capacitat d'explicar documentals innovadors i històries de nous mitjans de manera més centrada en l'audiència. La finalitat del programa és que puguis ser una part creativa i activa a la dinàmica d'aquest mercat en evolució i respondre a les tendències de manera innovadora, col·laborativa i interdisciplinària.

Aquesta formació t'ajudarà, així, a desenvolupar les teves habilitats narratives per convertir el teu tema en una història original i convincent que atregui la teva audiència i porti canvis a les nostres societats.

ESoDoc promou la inclusió, la diversitat, la igualtat, la democràcia i -més en general- una actitud de col·laboració i obertura que impulsi els professionals a desenvolupar els seus projectes en un entorn co-creatiu, intersectorial i transfronterer, juntament amb el públic i els altres actors involucrats a la complexa cadena productiva de l'era digital.

Els i les participants poden ser professionals creatius (guionistes, directors i productors creatius) compromesos en l'àmbit social, polític, mediambiental i en els drets humans. Han d'estar oberts a estar involucrats i a experimentar amb el projecte amb documentals en nous formats, nous negocis i nous models de producció co-creativa.

Data límit: 20 de febrer de 2025.

Sol·licita informació de publicació del formulari de sol·licitud des d'aquest enllaç.

Més informació.

ESoDoc - European Social Documentary compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

S'ha iniciat a Barcelona el rodatge del film amb suport MEDIA 'La gang', escrit i dirigit per Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás (autores de 'Chavalas', pel·lícula nominada a millor direcció novell als Premis Goya).

Un coming-of-age que segueix el viatge emocional de tres adolescents des de la perifèria fins a la zona alta de Barcelona. Una reflexió sobre les barreres socials, l'amistat i les expectatives.

Protagonitzada per actors debutants, la pel·lícula segueix la línia d'autenticitat que caracteritza les creadores. La seva aposta per talents emergents enriqueix una narrativa on les emocions i la crítica social s'entrellacen.

Produïda per Adrià Monés (Fasten Films), es tracta d'un llargmetratge de comèdia dramàtica. En coproducció amb Saga Film i amb la participació de Movistar Plus+, compta també amb el suport de l'ICAA, de l'ICEC, del Programa Ibermedia i de l'Ajuntament de l’Hospitalet.

En coproducció amb Proximus, VOO, Be TV i Orange Belgium, tindrà la producció associada de Gabriel Kaplan i Muy Buena Films. Es distribuirà de la mà de Filmax.

Sinopsi

Hayman, un adolescent d'origen magribí, és convidat per Sara a la seva festa, a la mateixa casa on la mare de Hayman treballa com a empleada domèstica. Acompanyat de Pereira i Tano, els seus amics de tota la vida, iniciaran un viatge ple de confrontacions i decepcions tant amb la societat com amb ells mateixos, posant a prova l'amistat de la gang. Un cop a la festa, descobriran que la vida no és com creien i que definitivament, voler no sempre és poder.

'La gang' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Fasten Films.

La 22a edició del mercat de coproducció Sofia Meetings, que es durà a terme del 19 al 23 de març de 2025 en el marc de la 29a edició del Sofia International Film Festival (13 – 23 març 2025), té oberta la convocatòria per enviar-hi projectes de primers, segons i tercers llargmetratges de cinema o projectes de sèries en desenvolupament o work in progress.

S’hi poden inscriure diferents modalitats de projectes:

1. Projectes en desenvolupament:

Els materials requerits per als projectes de llargmetratges són els següents:

• Logline i sinopsi.
• Guió o tractament.
• Pla de finançament.
• Notes del director/a.
• Notes del productor/a.
• CV del director/a.
• CV del productor i/o de la companyia de producció.
• Enllaços a pel·lícules prèvies del director/a.

Els materials requerits per als projectes de sèries són els següents:

• Una o dues pàgines del pitch del projecte.
• Tractament del pilot o guió.
• Bíblia de la sèrie (personatges, univers, sumari de la temporada).
• Escenes de diàleg (extracte de guió).
• Pla de finançament.
• Teaser/visuals (si estan disponibles).
• CV del guionista.
• CV del productor/a.

Tots els materials dels projectes de cinema o sèrie en desenvolupament s'han d'enviar per correu electrònic a: sofiameetings@siff.bg abans del 15 de desembre de 2024.

2. Projectes en work in progress:

• Estar en última fase de postproducció o completats recentment.
• Tenir una durada d'uns 60 minuts.

Els materials requerits són els següents:

• Informació principal: Director-a/Productor-a/Departaments creatius.
• Durada en temps.
• País d'origen.
• Fase de postproducció.
• Què cerques al mercat de coproducció?
• Pel·lícula completa, el muntatge preliminar o un extracte de fins a 20 minuts.

Tots els materials dels projectes en work in progress s'han d'enviar per correu electrònic a: sofiameetings@siff.bg abans del 15 de gener de 2025.

Sofia Meetings consta de tres mòduls separats:

• Pitching de llargmetratges: Presentació de primers, segons i tercers projectes de llargmetratge de ficció d'un director/a. Cerca de coproductors, vendes internacionals i distribució.
• TV Series Pitching: Presentació de projectes de sèries de televisió en busca de coproducció.
• Works in Progress: Mostra de pel·lícules en diferents etapes de postproducció per a programadors de festivals, agents de vendes internacionals, distribuïdors, exhibidors i premsa internacional.

Sofia Meetings també presenta un programa de la indústria amb diversos esdeveniments: Instrustry Talks, tallers d'Europa Distribution i Europa Cinemas i un VR/Transmedia Hub. Presenta igualment experiències interactives immersives amb conferències, panels, presentacions i molts esdeveniments informals.

Més de 500 executius de la indústria: productors, distribuïdors, representants dels mercats cinematogràfics, agències de vendes internacionals, responsables de fons cinematogràfics, compradors de televisió i altres professionals del cinema de diferents parts del món, així com representants dels principals festivals de cinema i directors es reuneixen a Sofia (Bulgària) per descobrir nous projectes i pel·lícules.

Sofia Meetings compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, Bulgarian National Film Center i de Sofia Municipality.

Més informació: sofiameetings@siff.bg

La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Entre la programació, figuren nombroses pel·lícules també amb ajut MEDIA.

Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón són les següents:

Secció Oficial - Albar:

• Gloria, de Margherita Vicario (Itàlia, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
• Three Friends, d'Emmanuel Mouret (França). Suport MEDIA a la distribució.
• Sons, de Gustav Möller (Dinamarca, Suècia, França). Suport MEDIA a la distribució.
• Jim's Story, d'Arnaud Larrieu, Jean-Marie Larrieu (França). Suport MEDIA a la distribució.
• Dying, de Matthias Glasner (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
• Visiting Hours, de Patricia Mazuy (França). Suport MEDIA a la distribució.
• L'Empire, de Bruno Dumont (Alemanya, Itàlia, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
• Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França). Suport MEDIA a la distribució.
• When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia i França). Suport MEDIA al European Co-development i distribució (Films on the move).

Secció Oficial - Retueyos:

• Yo vi tres luces negras, de Santiago Lozano Álvarez (Alemanya, Colòmbia i Mèxic). Suport MEDIA via fons de coproducció internacional.

Enfants Terribles:

• Living Large, de Kristina Dufková (República Txeca). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut i a la distribució (Films on the Move).
• Jippie No More, de Margien Rogaar (Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Projeccions especials:

• En la alcoba del sultán, de Javier Rebollo (Espanya, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Bodegón con fantasmas, d'Enrique Buleo (Espanya, Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Harvest, d'Athina Rachel Tsangari (UK, Alemanya, França, Grècia, US, 2024). Suport MEDIA al desenvolupament.

Esbilla:

• All we imagine as light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia). Suport MEDIA a través de MEDIA 360.
• Misericordia, d'Alain Guiraudie (França, Espanya, Portugal). Suport MEDIA a la distribució.
• La contadora de películas, de Lone Scherfig (Espanya). Suport MEDIA a la distribució.

Crossroads:

• Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució.
• Reas, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa). Suport MEDIA a la distribució.
• When Fall is Coming, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució.

Consulta la programació completa del festival.

La 62a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 15 al 23 de novembre de 2024, i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA

El proper dijous 28 de novembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘En la alcoba del sultán', de Javier Rebollo, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Javier Rebollo, i del productor Lluís Miñaro (Eddie Saeta), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la tercera d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 28 de novembre a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘En la alcoba del sultán', de Javier Rebollo.

Un drama protagonitzat per Pilar López de Ayala, Félix Moati i Ilies Kadri, seleccionat a la Secció Oficial de la Seminci 2024 i al Festival de Gijón 2024.

Es tracta d'una coproducció entre Eddie Saeta, Elamedia Estudios i les franceses Paraiso Production Diffusion i Noodles Production, amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i distribuïda per Sideral Cinema.

Sinopsi

El venerable Sultà de l’imaginari país de Nour, busca a qui l’iniciï en els misteris de la cambra fosca i el cinematògraf. 1901, durant una partie de campagne a la vora del Rhône, l’aventurer i operador dels germans Lumière, Gabriel Veyre, llegeix aquest anunci. Es quedarà trenta anys al Maghreb; iniciarà al Sultà en la tècnica del cinematògraf… i, a més, en altres misteris de palau i alcova.

Una pel·lícula d’aventures, erotisme, ciència-ficció i humor.

https://www.youtube.com/watch?v=1YAgO_BJ-1g&t=1s

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 21a edició del Festival de Sevilla s'ha dut a terme del 8 al 16 de novembre de 2024.

Entre les pel·lícules guardonades figuren tres títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• Desmontando un elefante, òpera prima del director català Aitor Echevarría (Espanya, França, 2024), que va obtenir el Premi AC/E a la Millor Direcció de Pel·lícula Espanyola.
• Pigen med nålen ('The Girl With the Needle'), de Magnus von (Dinamarca, Polònia, 2024), guardonada amb 4 premis:
  • Premi a la Millor Direcció (Magnus von Horn)
  • Premi a la Millor Actriu (Trine Dyrholm)
  • Premi a la Millor Fotografia (Michał Dymek) 
  • Premi a la Millor Direcció Artística (Jagna Dobesz)
• Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024), que va obtenir 3 premis:
  • Gran Premi del Jurat de la Secció Oficial
  • Premi al Millor Muntatge (Gints Zilbalodis) 
  • Premi Porta Amèrica

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sevilla 2024.

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de SeriesLab 2025, que es durà a terme de juny a novembre de 2025 a Bèlgica -localització pendent de confirmació-, Madrid i Torí (Itàlia) durant tres workshops presencials de cinc dies de durada cadascun. La data límit per presentar-s'hi és el 10 de gener de 2025.

Aquest laboratori s'adreça a tota mena de projectes de sèries de ficció amb potencial de coproducció europea en una fase primerenca de desenvolupament i està obert a guionistes i guionistes-directors/es professionals amb els seus productors/es.

L'objectiu d'aquesta iniciativa de formació, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és crear un document millorat de concepte sòlid i clar del vostre projecte, tot destacant els principals punts de venda, així com tenir el primer esborrany del guió del primer episodi. El paquet final s'haurà d'enriquir amb materials addicionals per al potencial de venda del projecte com: mood board, mood video i pitch.

Qui s'hi pot presentar?

El programa és obert a conceptes originals o adaptacions de guionistes i guionistes-directors. En el cas de les adaptacions, l'equip ha d'assegurar-se de comptar amb els drets del material original.

Criteris d'elegibilitat:

• Els/les sol·licitants han d'enviar un concepte de sèrie de televisió de ficció: minisèrie o sèrie de diverses temporades. S'accepten sèries (format episòdic) o serials (format continu). No s'accepten conceptes per a projectes de sèries documentals.
• Només es podrà enviar un projecte per any, individual o per equip.
• Els sol·licitants han de confirmar la disponibilitat total per a tots els tallers (presencials i en línia) i per al TFL Meeting. A més, s'hauran de comprometre a treballar a les tasques entre tallers.
• L'idioma de totes les activitats és l´anglès.

Quotes de participació: 3.000 euros (+ IVA, si escau) per equip de dues persones. En cas excepcional, es pot incorporar un/a tercer/a participant amb un cost addicional de 2.000 euros (+ IVA, si escau).

Aquesta tarifa cobreix les activitats de formació i el suport organitzatiu. Els participants hauran de pagar les despeses de viatge.

Beques: Gràcies al suport de l'Ajuntament de Madrid i de la Comunitat de Madrid a un cineasta madrileny seleccionat se li oferirà una beca que cobrirà la meitat de la quota de participació. En col·laboració amb el VAF – Flanders Audiovisual Fund, un projecte de la regió flamenca serà seleccionat i rebrà una beca que cobrirà també la meitat de la quota de participació.

De la mateixa manera, tots els programes de TorinoFilmLab compten amb una quota limitada de beques disponibles per a participants de grups racials i ètnics subrepresentats i/o que siguin d'un país que no ofereixi beques per a aquest tipus de formació o amb necessitat demostrable de suport econòmic. Es recomana als participants investigar i sol·licitar primer els ajuts dels seus organismes de finançament nacionals o regionals.

Calendari:

• Primer workshop presencial: principis de juny del 2025 (Bèlgica, pendent de confirmació).
• Segon workshop presencial: meitat de setembre del 2025 (Madrid, Espanya).
• Tercer workshop presencial: Presentació final i reunions. Novembre de 2025 (Torí, Itàlia).

Cal tenir en compte que es duran a terme algunes sessions en línia entre els tallers.

Com presentar-s'hi?

Presentar els següents materials sol·licitats en un sol fitxer PDF, redactat en font Courier (12 punts), traduïts a l'anglès:

• Logline (màx. dues línies).
• CV actualitzat per cada sol·licitant (màx. dues pàgines per CV).
• Presentació del concepte (7.500 caràcters amb espais inclosos).
• Esquema dels passos del pilot estructurat en vinyetes: Si el pilot és de mitja hora (menys de 44 minuts), l'esquema ha de tenir un màxim de 25 punts i 7.500 caràcters (amb espais inclosos). Si el pilot és d'una hora (entre 45 i 60 minuts), l'esquema ha de tenir entre un màxim de 35 i 45 punts i 10.000 caràcters (amb espais inclosos).
• Primeres cinc pàgines del guió del pilot.
• Carta d'interès del productor/a.
• Documents sobre l'enfocament audiovisual (mood board, etc.), si està disponible.
• Breu vídeo d'introducció (màx. dos minuts), en què els sol·licitants expliquin des del seu punt de vista els punts forts de venda del projecte i per què el públic hauria d'estar interessat a veure la sèrie. El vídeo ha d'estar carregat a YouTube, Vimeo o Google Drive. S'ha d'incloure al paquet de sol·licitud l'enllaç al vídeo amb contrasenya si n'hi hagués.
• Breu presentació de cada sol·licitant amb fins de comunicació (inclosa la informació que figura aquí).

Data límit: 10 de gener de 2025 a les 16:00h (migdia).

Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, cal crear un compte a la plataforma de TFL des d'aquest enllaç.

Per a més informació, podeu contactar amb: presbitero@torinofilmlab.it

SeriesLab de TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

ACE Producers ha obert la convocatòria d'ACE Mentoring Programme 2025 fins al 10 de desembre de 2024.

Aquest programa, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, té l'objectiu de donar suport als productors/es emergents, tot brindant-los l'oportunitat de capacitar-se amb mentors que treballen activament a la indústria cinematogràfica europea.

Cada any se seleccionen fins a 10 productors/es, residents a la UE o d'un país participant d'Europa Creativa MEDIA. A més, hi ha tres places per a productors/es de països extracomunitaris, per tal de contribuir a crear una indústria cinematogràfica inclusiva i diversa.

Un cop seleccionats, a cada productor/a se li assigna un mentor d'acord amb les seves necessitats. Al llarg de l'any, els/les productors/es tindran fins a quatre reunions amb el seu mentor/a, en línia o si és possible, presencial a festivals i/o esdeveniments internacionals.

Per beneficiar-se millor del programa, se sol·licita als productors/es que tinguin un projecte de llarga durada en desenvolupament: ficció, animació o documental.

Dates del programa:

Febrer - desembre del 2025 amb un total de quatre reunions (en línia) realitzades al llarg de l'any.

Condicions del programa:

• Productors/es emergents amb una certa experiència en producció, que busquin ampliar els seus coneixements sobre coproducció internacional, finançament, producció, vendes internacionals i distribució (en línia) de llargmetratges.
• Els/les productors/es han de tenir almenys un crèdit en una pel·lícula o sèrie de televisió, sense necessàriament tenir un crèdit de producció complet.
• Els/les productors/es han de tenir un projecte de ficció, animació o documental de llarga durada en desenvolupament.
• Els/les productors/es haurien de comprometre's amb el programa durant tota la durada.

Detalls de participació:

• Se seleccionaran fins a 10 productors/es;
• La quota de participació és de 300€ per cada participant;
• Totes les despeses de viatge i allotjament que puguin sorgir no seran cobertes per l'organització.

Data límit: 10 de desembre del 2024 a les 18h.

Com presentar-s'hi:

A tots els sol·licitants se'ls demanarà que completin un formulari de sol·licitud que comprèn:

• Carta de motivació;
• Perfil de l'empresa;
• Biografia del productor/a;
• Filmografia del productor/a i projectes actuals.

Abans de presentar la sol·licitud, llegiu atentament les condicions d'elegibilitat. Si ets elegible, pots presentar la teva sol·licitud tot completant el formulari de sol·licitud.

Més informació:

En cas de dubte, contacteu amb Maegene Fabias: maegenefabias@ace-producers.com

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat els guanyadors dels Premis a l'Excel·lència d'enguany, entre els quals figuren diverses pel·lícules amb suport MEDIA.

Aquests premis reconeixen els diferents arts i oficis del cinema en vuit categories. Els guanyadors rebran els seus premis a la cerimònia de lliurament dels 37è Premis del Cinema Europeu el 7 de desembre a Lucerna. Un jurat especial de vuit membres ha decidit els guanyadors de les 8 categories, tot basant-se en la selecció de llargmetratges dels Premis del Cinema Europeu.

Les pel·lícules MEDIA guardonades són les següents:

• Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França), que ha obtingut el Premi a l'Edició Europea per a Juliette Welfling.
• The Girl With the Needle, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia, 2024), que ha estat guardonada amb dos premis:
  • Disseny de producció europeu (Jagna Dobesz)
  • Banda sonora original europea (Frederikke Hoffmeier)
• Des Teufels Bad (The Devil’s Bath), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024), que ha rebut el Premi a Millor Disseny de vestuari europeu per a Tanja Hausner
• Ljósbrot (When the light breaks), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024), que ha estat guardonada amb el Premi a Millor Maquillatge i Perruqueria per a Evalotte Oosterop.
• Souleymane's Story, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Ha rebut el Premi a Millor So Europeu per a Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz.

Consulteu la llista completa de guardonats als Excellence Awards 2024.

Més informació.

La 31a edició de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona es duu a terme del 14 al 24 de novembre. Entre la programació, figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Tant el film inaugural (Dahomey, de Mati Diop - França, Senegal, Benín, 2024), com el de cloenda (Grand Tour, de Miguel Gomes - Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024) compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

A més, a les diferents seccions, trobem les següents pel·lícules amb suport MEDIA:

Secció Oficial Llargmetratges Internacionals

• ‘Reas’, de Lola Arias (Argentina, Alemanya, Suïssa, 2024). Compta amb suport MEDIA 360º)
• ‘Oasis of Now’, de Chee Sum Chia (Malàisia, Singapur, França, 2024). Compta amb suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

Secció Paral·lela ‘Satèl·lits: Isaki Lacuesta’

• ‘Los pasos dobles’, d'Isaki Lacuesta (Espanya, Suïssa, 2011).

Secció paral·lela ‘Satèl·lits: Isabel Herguera

• ‘El sueño de la sultana’, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, 2023).

Consulteu la programació completa de L'Alternativa 2024.

European Film Challenge (EFC), programa especialitzat en la promoció del cinema independent entre audièncias joves, juntament amb The Film Agency, Think Data, Oficina MEDIA España, MEDIA Desk Andalucía, MEDIA Desk Catalunya i MEDIA Desk Euskadi conviden a una sessió webinar gratuïta per explorar què mou els i les joves a escollir entre la sala de cinema o les plataformes d'streaming.

Sota el títol 'Sofà o Butaca? Les claus que porten els centennials i millennials al cinema', la sessió explorarà a fons les motivacions, preferències i barreres dels cinèfils i cinèfiles entre 18 i 30 anys.

European Film Challenge, de la mà de l'equip de Think Data de Film Agency, ha dut a terme un estudi d'audiències i presentarem un informe que revela alguns dels insights clau per connectar amb un dels segments més esquius del cinema, els i les joves. Celia Fumanal, Directora d'Innovació, i Raquel Cabrera, Directora de Digital i EFC, presentaran les conclusions.

Aquest estudi es realitza amb suport d'Europa Creativa MEDIA i la seva difusió és possible gràcies a les Oficines MEDIA a tot el territori espanyol.

Convocatòria Sessió Webinar:

'Sofà o Butaca? Les claus que porten els centennials i millennials al cinema'

Dia i hora: Dimecres 20 de novembre de 2024 a les 11.00h
Lloc: En línia (amb enllaç Zoom).

Inscripció d'aquest enllaç.

IMPORTANT:

L'enllaç de la sessió s'enviarà el dimarts 19 al llistat d'inscrits a la sessió.

Després de la sessió, s'enviarà l'informe complet.

Parlarem de...

• Perfils de comportament:
  Coneix els “Indies de Butaca” i les “Heavy Romainstreams.”
• Motivacions i barreres:
  Entén què els atrau al cinema o què els reté a casa.
• Tendències:
  Les pel·lícules més vistes als cinemes i plataformes per aquest segment.

Si alguna vegada t'has preguntat…

• Quin tipus de cinema prefereixen els i les joves a les sales i a les plataformes?
• Qui visita més freqüentment les sales i per què?
• Quins factors intervenen a la decisió?
• En general... per què? i per què no?

Fem-nos preguntes junts.

T'hi esperem.

Confirma la teva assistència.

El proper divendres 29 de novembre, a les 11h del matí, l’Ohlalà Festival de Cinema Francòfon de Barcelona durà a terme, amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, una conversa amb la cineasta francesa Nicole Garcia.

Nascuda a Orà, Algèria francesa (actualment Algèria) el 22 d'abril de 1946, Nicole Garcia és una actriu, directora i guionista francesa, amb més de 60 anys de carrera i més de 150 pel·lícules, i serà la gran convidada d'honor de la 6a edició de l'Ohlalà Film Festival.

Entre la seva filmografia com a directora, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, amb gran trajectòria internacional, com Amants (2020), que va competir al Festival de Venècia; Mal de pierres (2016), seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Cannes i nominada als Premis César; Selon Charlie (2005) o L’adversaire (2001), que també van competir a Cannes.

Tot aprofitant la seva estada a Barcelona amb motiu del Festival Ohlalà, Nicole Garcia oferirà una masterclass, a mode de conversa, que ens permetrà conèixer de primera mà el seu procés creatiu, l’evolució de la seva cinematografia, el seu estil cinematogràfic, així com les seves fonts d’inspiració. Al final de la sessió, el públic assistent tindrà l’oportunitat de fer-li preguntes.

La sessió es durà a terme a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya i és imprescindible la inscripció prèvia (gratuïta) a través de l’enllaç següent.

Martin Samper, membre de l'equip del Festival Ohlalà, serà l'encarregat de moderar la conversa, que es durà a terme en francès, amb servei de traducció simultània al català.

A les 11h s'iniciarà el registre d'inscrits i la recollida d'aparells de traducció, i la sessió començarà a les 11:30h*.

*No es permetrà l'accés a la sala una vegada començada la masterclass

El proper dijous 28 de novembre durem a terme una sessió informativa sobre la nova convocatòria 2025 del Programa Pilot de les Coproduccions de Sèries del Fons Eurimages del Consell d’Europa.

L’objectiu de la sessió, organitzada per Catalan Films i Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, és informar sobre aquest nou programa pilot de tres anys (2023-2025), que dona suport a sèries d'alta qualitat fetes com a coproduccions internacionals, i incentivar-ne i fomentar-ne la participació del sector audiovisual català. 

Comptarem amb Alessia Sonaglioni, responsable del Programa Pilot de Coproduccions de Sèries d’Eurimages, que presentarà la nova convocatòria 2025, la publicació de la qual està prevista per al proper 14 de febrer de 2025, amb data límit de presentació de sol·licituds 15 d'abril de 2025, i té com a objectiu potenciar les productores independents i fomentar noves relacions. També hi participaran Miriam Porté (Distinto Films) i Oriol Maymó (Corte y Confección de Películas), que explicaran la seva experiència amb la sèrie ‘Pubertat’, de Leticia Dolera, beneficiària de la convocatòria 2023.

El Suport a la Coproducció de Sèries és una subvenció complementària dissenyada per ajudar al finançament en fase final de coproduccions de sèries entre productores independents amb seu als països participants al programa amb els de l'àrea geogràfica dels Estats membres d'Eurimages, en estreta col·laboració amb canals de televisió o serveis d’streaming.

La jornada s'adreça a les empreses de producció audiovisual independents interessades en la convocatòria de coproducció de sèries del Fons Eurimages i en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país, i a les productores que estan en el procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie, tot proporcionant-los recomanacions útils i intentant resoldre possibles dubtes. Constarà d’un primer bloc de matí (de 10h a 11:30h) en línia, amb una sessió informativa orientada al coneixement del suport a la coproducció de sèries que ofereix Eurimages, i d’un segon bloc presencial, de tarda (de 15h a 19h), en què la representant d’Eurimages Alessia Sonaglioni oferirà reunions de consultoria amb els professionals de la producció audiovisual que així ho sol·licitin, per tal de rebre assessorament individualitzat sobre els seus projectes.

Les reunions d’assessorament, que es duran a terme dijous 28 de novembre de 15h a 19h, es prioritzaran per aquells/es productors/es que compleixin algun dels següents requisits:

• Empreses en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país de cobertura Eurimages
• Empreses en procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie en desenvolupament avançat

Cal inscriure-s'hi des de l'enllaç següent.

I tingueu en compte que és imprescindible connectar-se a la sessió en línia informativa del matí. Els assessoraments seran presencials i tindran lloc a les oficines de l'ICEC (Passatge de la Banca 1-3, 08002 Barcelona). Per a qualsevol consulta, contacteu amb joan.ruizg@gencat.cat.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe que destaca la ràpida evolució del sector dels videojocs (reptes legals i dinàmiques de mercat).

Escrit per destacats experts d'arreu d'Europa, aquest nou informe descriu el creixement del mercat i els avenços tecnològics fins als marcs reguladors i la protecció de l'usuari que l'acompanyen. L'estudi, que cobreix l'estructura de la indústria, els models econòmics, la protecció de la propietat intel·lectual (PI) i la seguretat dels jugadors, es divideix en tres parts principals i proporciona informació clau sobre una de les indústries creatives més dinàmiques d'Europa.

La primera part de l'informe (capítols 1 - 3) comença amb un capítol sobre l'estructura i la dinàmica de la indústria dels videojocs.

El capítol 1 traça la transformació d'un nínxol de mercat a una indústria poderosa amb un valor de gairebé 187 mil milions de dòlars en ingressos globals. El desenvolupament europeu de videojocs s'ha beneficiat tant del progrés tecnològic com del canvi en el comportament dels consumidors, i els jocs mòbils són ara una força dominant juntament amb els jocs de consola i PC. Els models econòmics també han estat diversificats, amb models gratuïts i de subscripció que complementen els sistemes tradicionals de compra única.

El capítol 2 destaca la importància estratègica i les qüestions clau de la indústria europea dels videojocs. Els mercats europeus clau, com el Regne Unit, França i Alemanya, es defineixen com a actors establerts, mentre que Suècia i Polònia emergeixen com a nous i importants centres creatius. Aquest capítol explora la necessitat d'un accés a talent més ben qualificat i les amenaces competitives que plantegen les adquisicions estrangeres. A més, els avenços tecnològics i l'augment de la plataforma presenten tant oportunitats com desafiaments per a la innovació i la presència al mercat.

El capítol 3 aprofundeix les definicions i pregunta què constitueix un videojoc. L'autor subratlla la importància i la dificultat de definir videojocs per aclarir el marc regulador que s'aplica al sector. Observen un canvi de productes físics a serveis digitals interactius, amb tres segments principals: videojocs de consola, videojocs de PC i videojocs mòbils casuals. La dificultat per definir els videojocs pot influir en el compliment de les lleis que cobreixen la legislació sobre propietat intel·lectual, la protecció del consumidor i les regulacions sobre intel·ligència artificial.

La segona part de l'informe (capítols 4 - 6) aborda la protecció dels videojocs, tot centrant-se en els drets de propietat intel·lectual i el suport als videojocs a través de finançament públic.

El capítol 4 examina les disposicions legals de la UE i els enfocaments nacionals per a la protecció dels videojocs. L'autor aprofundeix en el panorama intricat de la propietat intel·lectual a la UE, on la legislació pot oferir diversos tipus de protecció de drets d'autor per als elements visuals, d'àudio i de programari que componen un videojoc. Clarament sorgeixen desafiaments a l'hora d'harmonitzar els enfocaments de drets d'autor a les diferents jurisdiccions nacionals, amb casos històrics com el de Nintendo v. PC Box que donen forma a la política.

El capítol 5 analitza les infraccions dels drets de propietat intel·lectual i identifica les pràctiques de pirateria que afecten negativament els ingressos dels titulars de drets. Aquests inclouen, per exemple, la còpia i distribució no autoritzades de videojocs, la clonació de jocs o la revenda no autoritzada de claus de productes de jocs al mercat gris i representen amenaces importants als drets de propietat intel·lectual al sector dels videojocs. Aquest capítol també descriu les estratègies de la indústria per combatre aquestes pràctiques, incloses mesures de protecció tant legals com tècniques.

El capítol 6 analitza el suport públic al sector dels videojocs i investiga quins països europeus ofereixen finançament a través de subvencions culturals i econòmiques. L'informe assenyala la diversitat de les tendències de finançament a tot Europa, amb països com França i Alemanya liderant iniciatives de finançament públic, mentre que Europa del Nord i de l'Est se centren més en la inversió privada. L'autor conclou que un marc de suport és crucial pel creixement de la indústria i la competitivitat global.

La tercera part de l'informe (capítols 7 - 10) se centra en la protecció dels usuaris de videojocs.

El capítol 7 aborda la protecció de dades i emfasitza el compliment del RGPD, ja que els desenvolupadors de videojocs recopilen i processen grans quantitats de dades personals dels jugadors. Els desafiaments de privadesa inclouen obtenir el consentiment informat dels jugadors i equilibrar l'ús de dades per part de les plataformes de videojocs amb el respecte dels drets dels jugadors. També s'analitzen les preocupacions sobre la ciberseguretati la proposta de Llei de Resiliència Cibernètica, cosa que reforça la necessitat de transparència i confiança en el maneig de dades.

El capítol 8 explora la protecció dels menors i destaca les eines i solucions impulsades per la indústria que ajuden en aquest sentit, com els sistemes de classificació per edat i els controls parentals per abordar riscos com l'addicció als videojocs i les interaccions tòxiques en línia. Els mètodes de monetització, incloses les caixes de botí i les microtransaccions, plantegen desafiaments únics. El capítol subratlla la necessitat de fortes mesures de protecció.

El capítol 9 se centra en l'accessibilitat i la inclusió dins de la indústria, tot presentant la paradoxa de l'accessibilitat del videojoc, que sospesa la inclusió davant dels desafiaments inherents al videojoc. Les consideracions de disseny inclusiu, juntament amb entorns de treball accessibles per a desenvolupadors discapacitats, subratllen la necessitat d'una inclusió més gran tant en el disseny de videojocs com en els llocs de treball de la indústria.

El capítol 10 analitza com els activistes extremistes i de l'odi exploten les plataformes de videojocs per difondre'n el missatge. Donat l'atractiu popular dels videojocs, aquest capítol emfasitza la necessitat de fer investigacions sistemàtiques i mesures preventives per abordar els riscos de radicalització sense estigmatitzar els videojocs en conjunt.

En conclusió, aquest informe subratlla l'equilibri crític entre el creixement, la regulació i la protecció dins de la indústria dels videojocs a Europa. En examinar la complexa dinàmica entre les pressions del mercat, el compliment normatiu i els drets dels jugadors ofereix informació de lectura obligada per als formuladors de polítiques, les parts interessades de la indústria i els consumidors.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

La gala de lliurament de la 30a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 14 de desembre de 2024 a Madrid. Entre les pel·lícules finalistes figuren quatre films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 4 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Premis Forqué 2024 són:

Dragonkeeper - Guardiana de dragones, de Salvador Simó Busom i Jianping Li. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Single Project. Una nominació:

• Millor llargmetratge d'animació.

Evanescente, de Gala Gracia i Guillermo Garavito. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Millor curtmetratge cinematogràfic.

La virgen roja, de Paula Ortiz. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Millor interpretació femenina (Najwa Nimri).

Soy Nevenka, d'Icíar Bollaín. Suport MEDIA al desenvolupament de contingut - Slate Funding. Una nominació:

• Premi al cinema i educació en valors.

Consulta el llistat complet de finalistes.

La 21a edició del Festival de Sevilla es duu a terme del 8 al 16 de novembre de 2024. Entre la programació, figuren diversos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es podran veure al Festival:

Secció Oficial

• Desmontando un elefante, òpera prima del director català Aitor Echevarría (Espanya, França, 2024)
• Pigen med nålen ('The Girl With the Needle'), de Magnus von (Dinamarca, Polònia, 2024)
• Quiet Life, d'Alexandros Avranas (França, Alemanya, Suècia, Grècia, Estònia, Finlàndia, 2024)
• Flow, de Gints Zilbalodis (Letònia, França, Bèlgica, 2024)
• Julie zwijgt ('Julie Keeps Quiet'), de Leonardo Van Dijl (Bèlgica, Suècia, 2024)

Alumbramiento

• Andrea lässt sich scheiden ('Andrea Gets a Divorce'), de Josef Hader (Àustria, 2024)

Las Nuevas Olas

• Wishing on a Star, de Peter Kerekes (Itàlia, Eslovàquia, República Txeca, Àustria, Croàcia, 2024)

Panorama Andalús

• Azken erromantikoak ('Los últimos románticos'), de David Pérez Sañudo (Espanya, 2024)

Porta d'Europa

• No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024)
• Viet And Nam, de Minh Quy Truong (Vietnam, Filipines, Alemanya, Singapur, Països Baixos, França, Itàlia, 2024)

Rampa

• La cançó de la Sima (Sima's Song), de Roya Sadat (Espanya, Països Baixos, França, Taiwan, 2024)

EFA Selection

• All We Imagine as Light, de Payal Kapadia (França, Índia, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, 2024)
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024)
• Emilia Perez, de Jacques Audiard (França, 2024)
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024)

Consulteu la programació completa del Festival de Sevilla 2024.

L'European Film Academy ha anunciat les nominacions per a les principals categories de la 37a edició dels European Film Awards, entre les quals figuren nombroses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d'enguany, que es durà a terme el 7 de desembre a Lucerna, Suïssa.

A continuació, les nominacions, per categories:

Pel·lícula europea:
Amb el reglament recentment introduït, les pel·lícules de les categories “documental europeu” i “llargmetratge animat europeu” també són elegibles per a la categoria de pel·lícula europeu.

• BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlica, Palestina, Qatar) – documental dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi 
• DAHOMEY (França, Senegal) – documental dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució. 
• EMILIA PÉREZ (França) – llargmetratge de ficció dirigit per Jacques Audiard, produït per Pascal Caucheteux, Jacques Audiard, Valérie Schermann & Anthony Vaccarello. Compta amb suport MEDIA a la Distribució
• FLOW (STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Gints Zilbalodis, produït per Matīss Kaža, Gints Zilbalodis, Ron Dyens & Gregory Zalcman 
• IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polónia) – documental dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski  
• LIVING LARGE (ŽIVOT K SEŽRÁNÍ) (República Txeca, França, Eslovàquia) – llargmetratge d'animació dirigit per Kristina Dufková, produït per Matej Chlupacek, Agata Novinski & Marc Faye. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. 
• NO OTHER LAND (Palestina, Noruega) – documental dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. 
• SAVAGES (SAUVAGES) (Suïssa, França, Bèlgica) – llargmetratge d'animació dirigit per Claude Barras, produït perNicolas Burlet, Laurence Petit, Barbara Letellier, Carole Scotta, Vincent Tavier, Hugo Deghilage, Annemie Degryse & Olivier Glassey 
• SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos) – documental dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió.  
• SULTANA’S DREAM (EL SUEÑO DE LA SULTANA) (Espanya, Alemanya, Índia) – llargmetratge d'animació dirigit per Isabel Herguera, produït per Chelo Loureiro, Diego Herguera, Fabian Driehorst, Mariano Baratech & Iván Miñambres. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
• THE ROOM NEXT DOOR (Espanya) – llargmetratge de ficció dirigit per Pedro Almodóvar, produït per Agustín Almodóvar & Esther García. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució. 
• THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) (Alemanya, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Mohammad Rasoulof, produït per Mohammad Rasoulof, Amin Sadraei, Jean-Christophe Simon, Mani Tilgner & Rozita Hendijanian 
• THE SUBSTANCE (UK, Estats Units, França) – llargmetratge de ficció dirigit per Coralie Fargeat, produït per Coralie Fargeat, Tim Bevan & Eric Fellner 
• THEY SHOT THE PIANO PLAYER (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú) – llargmetratge d'animació dirigit per Fernando Trueba, Javier Mariscal, i produït per Cristina Huete, Serge Lalou, Sophie Cabon, Bruno Felix, Janneke van de Kerkhoff, Femke Wolting & Humberto Santana. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. 
• VERMIGLIO (Itàlia, França, Bèlgica) – llargmetratge de ficció dirigit per Maura Delpero, produït per Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet & Maura Delpero 

Documental europeu:

• BYE BYE TIBERIAS (BYE BYE TIBERIADE) (França, Bèlgica, Palestina, Qatar), dirigit per Lina Soualem, produït per Jean-Marie Nizan, Guillaume Malandrin & Ossama Bawardi 
• DAHOMEY (França, Senegal), dirigit per Mati Diop, produït per Eve Robin, Judith Lou-Lévy & Mati Diop. Compta amb suport MEDIA a la Distribució 
• IN LIMBO (W ZAWIESZENIU) (Polònia), dirigit per Alina Maksimenko, produït per Filip Marczewski 
• NO OTHER LAND (Palestina, Noruega), dirigit per Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra & Hamdan Ballal, produït per Fabien Greenberg, Bård Kjøge Rønning, Yuval Abraham, Basel Adra, Rachel Szor & Hamdan Ballal 
• SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT (França, Bèlgica, Països Baixos), dirigit per Johan Grimonprez, produït per Daan Milius & Rémi Grellety. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA a la Difusió per Televisió. 

Director/a europeu/a:

• Andrea Arnold per BIRD 
• Jacques Audiard per EMILIA PÉREZ 
• Pedro Almodóvar per THE ROOM NEXT DOOR 
• Mohammad Rasoulof per THE SEED OF THE SACRED FIG 
• Maura Delpero per VERMIGLIO

Actriu europea:

• Renate Reinsve a ARMAND  
• Karla Sofía Gascón a EMILIA PÉREZ 
• Trine Dyrholm a THE GIRL WITH THE NEEDLE, que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate)
• Vic Carmen Sonne a THE GIRL WITH THE NEEDLE 
• Tilda Swinton a THE ROOM NEXT DOOR 

Actor europeu:

• Franz Rogowski a BIRD 
• Ralph Fiennes a CONCLAVE 
• Lars Eidinger a DYING 
• Daniel Craig a QUEER 
• Abou Sangare a SOULEYMANE’S STORY 

Guionista europeu/a:

• Jacques Audiard per EMILIA PÉREZ 
• Magnus von Horn & Line Langebek per THE GIRL WITH THE NEEDLE 
• Pedro Almodóvar per THE ROOM NEXT DOOR  
• Mohammad Rasoulof per THE SEED OF THE SACRED FIG 
• Coralie Fargeat per THE SUBSTANCE

European Discovery – Prix FIPRESCI:

Aquest premi es lliura en cooperació amb Fipresci, la Federació Internacional de Critics de Cinema, a un director/a pel seu primer llargmetratge complet. Un comitè format per membres i experts de Fipresci designats per l'Acadèmia Europea de Cinema Europeu decideix les sis produccions nominades.

• ARMAND (Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia), dirigit per Halfdan Ullmann Tøndel, produït per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate). 
• HOARD (UK), dirigit per Luna Carmoon, produït per Loran Dunn, Helen Simmons & Andrew Starke 
• KNEECAP (Irlanda, UK), dirigit per Rich Peppiatt, produït per Patrick O’Neill, Trevor Birney & Jack Tarling
• SANTOSH (UK, França, Alemanya), dirigit per Sandhya Suri, produït per Mike Goodridge, James Bowsher, Roman Paul, Gerhard Meixner, Carole Scotta & Eliott Khayat 
• THE NEW YEAR THAT NEVER CAME (ANUL NOU CARE N-A FOST) (Romania, Sèrbia), dirigit i produït per by Bogdan Mureșanu  
• TOXIC (AKIPLĖŠA) (Lituània) dirigit per Saulė Bliuvaitė, produït per Giedre Burokaite 

European Young Audience Award:

El Young Audience Film Day, celebrat el passat 3 de novembre, es va organitzar simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus, així com en línia, i també va comptar amb l'anunci dels candidats a l'European Young Audience Award 2024.

• LARS IS LOL (Noruega, Dinamarca), dirigit per Eirik Sæter Stordahl, produït per Caroline Hitland & Matilda Appelin 
• THE REMARKABLE LIFE OF IBELIN (Noruega), dirigit per Benjamin Ree, produït per Ingvil Giske 
• WINNERS (Alemanya), dirigit per Soleen Yusef, produït per Sonja Schmitt, Marc Schmidheiny & Christoph Daniel 

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:

EMILIA PÉREZ, de Jacques Audiard (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions::

• Millor pel·lícula europea.
• Millor director europeu (Jacques Audiard).
• Millor actriu europea (Karla Sofía Gascón).
• Millor guionista europeu (Jacques Audiard).

LA HABITACIÓN DE AL LADO, de Pedro Almodóvar (Espanya i Estats Units). Suport MEDIA a la Distribució. 4 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor director europeu (Pedro Almodóvar).
• Millor actriu europea (Tilda Swinton).
• Millor guionista europeu (Pedro Almodóvar).

THE GIRL WITH THE NEEDLE, de Magnus von Horn (Dinamarca, Polònia i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:

• Millor actriu europea (Trine Dyrholm).
• Millor actriu europea (Vic Carmen Sonne).
• Millor guionista europeu (Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn).

ARMAND, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya i Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Slate Funding). 3 Nominacions:

• Millor actriu europea (Renate Reinsve).
• European Discovery Prix FIPRESCI.
• European University Film Award.

THE SEED OF THE SACRED FIG (DANAYE ANJIR-E MOABAD) de Mohammad Rasoulof, (Alemanya, França). 3 Nominacions:  

• Millor director europeu
• Millor guionista europeu
• Millor pel·lícula europea

SOULEYMANE’S STORY, de Boris Lojkine (França, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. 2 Nominacions:

• Millor actor europeu (Abou Sangare)
• Millor so europeu (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchoun & Rodrigo Diaz)

DAHOMEY, de Mati Diop (França, Senegal, Benín i Singapur). Suport MEDIA a la distribució. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

NO OTHER LAND, de Yuval Abraham, Rachel Szor, Basel Adra i Hamdan Ballal (Noruega i Palestina). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

SOUNDTRACK TO A COUP D’ETAT, de Johan Grimonprez (França, Bèlgica i Països Baixos). Suport MEDIA a la difusió per televisiva. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea.
• Millor documental europeu.

LIVING LARGE, de Kristina Dufková (República Txeca, França i Eslovàquia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea

EL SUEÑO DE LA SULTANA, d'Isabel Herguera (Espanya, Alemanya e Índia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Single Project). 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea.

DISPARARON AL PIANISTA, de Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú, Regne Unit, Estats Units i Brasil). Suport MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project). 2 Nominacions:

• Millor pel·lícula europea d'animació.
• Millor pel·lícula europea

FLOW (STRAUME) (Letònia, França, Bèlgica), de Gints Zilbalodis, (Letònia, França, Bèlgica), 2 nominacions:  

• Millor pel·lícula europea d’animació
• Millor pel·lícula europea

DES TEUFELS BAD (THE DEVIL’S BATH), de Veronika Franz, Severin Fiala (Àustria, Alemanya, 2024). 1 nominació:

•  Millor Disseny de vestuari europeu (Tanja Hausner)

LJÓSBROT (WHEN THE LIGHT BREAKS), de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Croàcia, França, 2024). 1 nominació:  

• Millor Maquillatge i Perruqueria (Evalotte Oosterop).

Trei kilometri până la capătul lumii (THREE KILOMETRES TO THE END OF THE WORLD), d’Emanuel Pârvu (Romania, 2024). 1 nominació:

• European University Film Award

Consulteu totes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).

Les nominacions es basen en els vots de 5.000 membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l'Acadèmia. Ara els membres de l'Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.

La selecció es basa en els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’Acadèmia de Cinema Europeu.

La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.

Més informació

El cineasta francès Bertrand Bonello va rebre el passat mes d’octubre un dels Premis d’Honor de la 20a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, i vam tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo.

Considerat un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.

Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, ‘Quelque chose d’organique‘ (1998), és seleccionat per Berlín, i poc després, ‘The Pornographer‘ (2001) guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta ‘Tiresia‘ (2003), Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis César i representant de França als premis Oscar.

Entre la seva filmografia figuren, a més, altres títols amb MEDIA, com 'Nocturama’(2016) o ‘La Bestia’ (2023), presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any. Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Bertrand Bonello va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de l’educació cinematogràfica, els perills de la Intel·ligència Artifical i l’ús narratiu de la música a les seves pel·lícules: “No utilitzo la música com a il·lustració, sinó d’una manera narrativa”.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=RUArOvB1_Q8

Consulteu el vídeo del B2A amb Bertrand Bonello, cineasta francès

Consulteu la resta de B2A (Business to Audience) d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya

Després d'un exitós llançament paneuropeu el 2022 i d'una segona gran edició el 2023 amb 75 socis, l'Acadèmia del Cinema Europeu presenta el Mes del Cinema Europeu 2024 com la temporada de premis i pel·lícules d'Europa.

A partir de l'1 de novembre, celebra la diversitat del cinema europeu durant cinc setmanes fins a la gran final el 7 de desembre amb els European Film Awards a Lucerna (Suïssa).

A tot Europa, gràcies a la xarxa Europa Cinemas, soci de l'Acadèmia, els cinemes emblemàtics de més de 100 ciutats de 42 països, des d'Islàndia fins a Grècia, de Portugal a Geòrgia, incloses capitals, pobles petits i xarxes nacionals de cinema, projecten pel·lícules europees, tot presentant programes especials, esdeveniments i retrospectives dedicades. Paral·lelament, la plataforma global de streaming MUBI presenta un enfocament especial a les pel·lícules europees, el portal VOD DAFilms destaca una selecció de documentals europeus i Festival Scope celebra els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu, tot permetent als amants del cinema d'arreu del món participar-hi.

El Festival de Cinema Europeu de Sevilla, soci de l'Acadèmia a l'Estat espanyol des de fa temps i important plataforma del cinema europeu, torna a projectar moltes pel·lícules de la Selecció de l'Acadèmia 2024.

“Amb el Mes del Cinema Europeu, el cinema europeu s'acosta més a casa per a molta gent. D'aquesta manera, l'Acadèmia continua construint una xarxa i una finestra per a la celebració simultània del cinema europeu. Estem orgullosos de donar la benvinguda als socis cinematogràfics a més de 100 ciutats d'Europa aquest any, per primera vegada inclosos Armènia i Xipre. És fantàstic veure que a molts països ja tenim més d'un cinema soci, fins a cinc o sis a Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya. Montenegro és fins i tot el primer país d'Europa que participa amb tots els cinemes del país", diu Matthijs Wouter Knol, director general i director de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Afegeix: "Per descomptat, estem especialment entusiasmats, juntament amb els nostres socis suïssos, per la fantàstica cooperació amb més d'una dotzena de cinemes associats que organitzen programes i projeccions especials, un programa dedicat a la Cinémathèque suisse, l'emissora suïssa SRG SSR. pel·lícules relacionades amb els Premis del Cinema Europeu, així com esdeveniments especials als festivals de Ginebra, Winterthur, Queersicht Bern, PinkPanorama i Zoomz en Lucerna, i l'esdeveniment documental Let's Doc que es durà a terme durant tot el novembre".

Durant el Mes del Cinema Europeu, hi haurà multitud d'iniciatives diferents. Enlloc d'un catàleg uniforme, cada cinema participant està creant un programa únic d'acord amb la seva experiència i atenent al gust del seu públic. Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes d'aquestes pel·lícules incloses a la Selecció anual de l'Acadèmia i, per tant, candidates als Premis del Cinema Europeu. Els programes també inclouen les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2025.

Un dels moments forts del Mes del Cinema Europeu ha estat el Dia del Cinema del Públic Jove (3 de novembre), organitzat simultàniament a 37 ciutats de 30 països europeus –i en línia– i que inclou la projecció de 'Scrapper', dirigida per Charlotte Regan, guanyadora del Premi Europeu del Públic Jove 2023. La jornada també comptarà amb l'anunci dels nominats al Premi Europeu del Públic Jove 2024.

Durant el Mes del Cinema Europeu també es durà a terme el 17 de novembre el Dia Europeu del Cinema d'Arthouse, un projecte organitzat per CICAE, la Confederació Internacional de Cinemes d'Art i Assaig.

Durant el Mes del Cinema Europeu, molts dels cinemes participants se centraran en el públic més jove: hi ha projeccions especials per a joves, sovint combinades amb debats, tallers educatius i activitats interactives, a Colònia, Gornji Milanovac, Lodz, Potsdam, Pula, Saarbrücken i Varsòvia.

El Centre Agimi Artit de Tirana (Albània) presenta un cercle de discussió amb el cineclub local; el cinema Beltrade de Milà (Itàlia) organitza un "dia d'animació" amb una selecció d'uns 10 curtmetratges d'animació per a infants; Don Bosco a Roma (Itàlia) té projeccions escolars especials de pel·lícules temàtiques de bullying i hikikomori (retirada social) amb la participació de convidats i psicoterapeutes. Juntament amb una universitat local, el cinema Lumière de Maastricht (Països Baixos) presenta una projecció especial de 'Kneecap', de la Selecció de l'Acadèmia, amb un professor d'anglès d'Irlanda fent la introducció i moderant el debat posterior.

La participació del públic en general torna a jugar un paper important per a tots els cinemes participants. Les iniciatives van des de projeccions per a gent gran i per a infants (per exemple, a Košice, Eslovàquia), classes magistrals amb professionals del cinema (a Tirana, Albània i Kíev, Ucraïna), un taller d'animació (Cluj-Napoca, Romania) o un qüestionari de cinema amb el tema “celebracions familiars” (Hamburg, Alemanya).

Moltes sales de cinema mostraran retrospectives de reconeguts cineastes europeus. Hi haurà un enfocament especial en Wim Wenders (receptor del premi europeu a la trajectòria d'enguany) a Lucerna, Maastricht, Pula, Sofia i Zuric, una retrospectiva cinematogràfica de l'Ona Negra al cinema iugoslau a Zagreb. Les projeccions especials posaran en valor l'obra de Chantal Akerman (Colònia) i 'The colour of Pomegranates', de Sergei Parajanov (Kíev). Filmmuseum Potsdam presentarà el festival “When QUEER was black’n’white”, mentre que Kino Nowe Horyzonty presentarà una retrospectiva de Rainer Werner Fassbinder (Wroclaw) i Kino Muranów a Werner Herzog (Varsòvia).

Moltes sales de cinema se centren durant el mes del cinema europeu en pel·lícules d'un país europeu concret: hi haurà "Ciné polska" - festival de noves pel·lícules poloneses a Saarbrücken (Alemanya); el Festival de cinema d'Ucraïna a Wroclaw (Polònia); un centrat en el cinema italià a Biel (Suïssa); una sèrie de cinema portuguès “Remembering the Carnation Revolution” a Cluj-Napoca (Romania) i una Selecció de cinema hongarès a Istanbul (Turquia).

Consulteu el programa complet de Suïssa.

I aquí podeu trobar més iniciatives i esdeveniments.

L'Acadèmia del Cinema Europeu està encantada de continuar la seva associació amb el distribuïdor mundial de cinema, el servei de streaming i la productora MUBI per celebrar el Mes del Cinema Europeu. A partir de l'1 de novembre, la plataforma de streaming de MUBI se centrarà en 100 pel·lícules europees. El portal de documentals VOD DAFilms celebrarà alhora els documentals europeus amb una selecció de 30 títols. A més, Festival Scope presentarà tots els curtmetratges candidats als Premis del Cinema Europeu. L'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda al Festival Scope com a nou soci del Mes del Cinema Europeu.

Finalment, el Mes del Cinema Europeu culmina el 7 de desembre amb la cerimònia dels 37è Premis del Cinema Europeu a Lucerna.

El Mes del Cinema Europeu seguirà creixent cada any per incloure més i més llocs i maneres perquè els entusiastes del cinema s'uneixin a aquesta gran celebració del cinema europeu. L'objectiu del Mes del Cinema Europeu és crear una temporada de cinema europeu en els propers anys, animar el públic a participar activament i implicar els titulars dels drets i els actors clau de la indústria per ajudar a permetre la celebració conjunta i sincronitzada del cinema europeu en un moment crucial de l'any.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en cooperació amb Europa Cinemas, CICAE, European Film Promotion, MUBI i DAFilms, Festival Scope, així com amb nombrosos socis locals.

Més informació

S'ha iniciat a El Pallars el rodatge de la nova pel·lícula de Judith Colell, 'Frontera', que compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, es tracta d'un thriller històric que narra les aventures d'un grup de persones, que malgrat les amenaces, s'arrisquen a ajudar jueus que s'escapaven de la repressió nazi.

Produïda per Coming Soon Films, Diagonal (Banijay Iberia) i l'empresa belga Bulletproof Cupid, la pel·lícula compta amb un guió inspirat en històries reals signat per la mateixa Judit Colell, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, juntament amb els guionistes Miguel Ibáñez Monroy i Gerard Giménez.

El rodatge s'allargarà durant sis setmanes a El Pallars Sobirà i El Pallars Jussà i a diverses localitzacions a l'entorn de Barcelona.

La pel·lícula compta amb el suport de l'ICEC, l’ICAA, Screen Flanders (una iniciativa de VLAIO en col·laboració amb VAF), el Tax Shelter del Govern Federal de Bèlgica i BNP Paribas Fortis Film Finance, MEDIA i la participació de RTVE i 3Cat. La distribució als cinemes serà a càrrec de Filmax.

Sinopsi

És l'any 1943. Franco ha bloquejat el pas de jueus que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, en Manel Grau, un funcionari amb un passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble i en Jerôme, un passador francès.

Entre tots inicien una croada per ajudar a fugir tants jueus com sigui possible. És llavors quan en Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona Mercè vells fantasmes de l'encara recent Guerra Civil espanyola.

'Frontera' compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Coming Soon Films.

El Festival In-Edit 2024, que s'ha dut a terme del 23 d’octubre al 3 de novembre a Barcelona, va celebrar la Gala de Cloenda aquest dissabte 2 de novembre.

El premi a Millor Documental Musical Internacional va ser per al film amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Soundtrack to a Coup d’Etat', dirigit per Johan Grimonprez. El jurat, format per Arturo Pérez Navarro, Kristen Vaurio i Toby L., va premiar aquest film sobre les intrigues polítiques al voltant del procés d’independència del Congo narrades a ritme de jazz perquè “empeny els límits de l'art al no ser una narrativa lineal, sinó més aviat un assaig tridimensional”. En el seu veredicte, en va destacar la “interacció dinàmica entre l’arxiu i la postproducció”, “un muntatge musical exquisit” i “una banda sonora de somni, d’una era atemporal d’icones eternes”. I el va qualificar com “un senyal d'alarma de corrupció i de brutalitat a l'àmbit social i personal, i una història de música i política magistral en tots els sentits possibles”.

A més, el documental també amb suport MEDIA 'La Marsellesa de los Borrachos', de Pablo Gil Rituerto, va rebre una menció especial “pel seu valor antropològic i de denúncia de la repressió, i per documentar l'extinció de la lluita col·lectiva i la projecció del folklore com a arma política”.

Es tracta d’una producció de la catalana Boogaloo Films en coproducció amb la francesa Les Films de l’œil sauvage, i les italianes Graffiti Doc i Escarlata. Compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Development.

Consulteu la resta de guardonats a l'In-Edit 2024.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat l'informe AI in the Audiovisual Sector: Navigating the Current Legal Landscape.

Aquest nou informe ofereix una visió general completa del creixent paper de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria audiovisual i aprofundeix en les nombroses i complexes implicacions legals.

Escrit per experts destacats de tot Europa, l'estudi examina la intersecció de les tecnologies d'intel·ligència artificial i la regulació actual dins la indústria audiovisual. A més, l'informe aborda tant les oportunitats com els desafiaments que sorgeixen a mesura que la IA transforma la creació, la distribució i el consum de contingut audiovisual.

Aquesta publicació es va presentar durant una presentació a l'International Classic Film Market de Lió (França), iniciativa que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, divendres 18 d'octubre.

La primera part de l'estudi prepara l'escenari per a l'ús actual de la IA a les indústries audiovisuals. La IA està creixent ràpidament al sector audiovisual, millorant la creativitat, personalitzant el contingut i agilitzant els processos de producció. El capítol ofereix casos d'estudi d'eines com ara Claude, Midjourney i DALLE. Tot i això, el seu ascens comporta importants desafiaments, inclòs el desplaçament de llocs de treball i la preocupació per la regulació del contingut generat per IA.

La segona part de l'estudi se centra en qüestions de protecció de dades i de drets d'autor. La protecció de dades és una preocupació important ja que la IA sovint processa grans quantitats de dades personals. Aquesta secció aprofundeix com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) i la Llei d'IA recentment promulgada tenen com a objectiu salvaguardar la informació personal. També aborda les transferències internacionals de dades i compara els enfocaments de la UE i els EUA sobre la privadesa de les dades.

Les qüestions de drets d'autor presentaran clarament un repte important en el context de la tecnologia d'intel·ligència artificial. Els sistemes d'intel·ligència artificial depenen sovint de contingut protegit per drets d'autor per a la seva formació. "Alimentem la màquina" amb aquest contingut i això clarament planteja preguntes complexes sobre la propietat intel·lectual. Aquesta secció analitza les complexitats legals de l'ús d'obres protegides per drets d'autor per part de la IA, inclosa la creació mitjançant models d'IA de contingut derivat.

La tercera part de l'estudi il·lustra els cinc principals reptes que la IA planteja a la indústria audiovisual. A mesura que el contingut generat per IA esdevé més freqüent, les qüestions d'autoria, responsabilitat i transparència prenen protagonisme. L'informe analitza si les obres generades per IA es poden atribuir a creadors humans i si potencialment infringeixen obres existents utilitzades per entrenar el sistema d'IA. També destaca la necessitat de transparència i qüestiona qui ha de ser responsable del contingut generat per IA.

L'ús de la IA també representa una amenaça pels drets personals i la transparència. Amb la IA replicant veus i creant dobles digitals, els actors enfronten nous desafiaments per protegir-ne la imatge i els drets de veu. Aquest capítol explora el marc legal que envolta els drets personals, tot centrant-se en la nova llei europea d'IA de la UE i el Conveni Marc sobre IA del Consell d'Europa.

A mesura que la IA està remodelant la força laboral a les indústries audiovisuals, el seu impacte al mercat laboral és clarament una de les principals causes de preocupació. Des de les vagues recents als Estats Units fins a les polítiques laborals emergents a tota la UE, aquest capítol investiga com la IA està alterant els rols tradicionals, particularment a les indústries creatives. També examina les respostes de les parts interessades, com ara les organitzacions de gestió col·lectiva, els sindicats i les diferents associacions i federacions implicades.

La capacitat de la IA per crear i difondre desinformació al sector audiovisual és una altra qüestió crítica. Aquest capítol descriu com la IA pot generar contingut fals (text i imatges, deepfakes i fitxers d'àudio) que, alhora, es pot utilitzar com a arma per enganyar el públic. Descriu les regles actuals per combatre la proliferació de desinformació i salvaguardar la integritat dels mitjans. També es fa esment de la possibilitat de verificar els fets mitjançant els propis models d'IA.

La IA té el potencial de millorar i amenaçar la diversitat cultural i el pluralisme dels mitjans. Quan personalitzeu el contingut, la IA pot reforçar sense adonar-se'n els prejudicis i limitar l'exposició a diverses perspectives. Aquest capítol analitza com els marcs reguladors poden mitigar aquests efectes i promoure el divers consum de continguts.

La quarta part mira cap a l'horitzó i examina el futur de la regulació en aquest camp i els dilemes ètics i socials que enfrontarem els propers anys.

Un capítol amb visió de futur qüestiona si les regulacions actuals sobre IA estan preparades per al futur i estan preparades per abordar els desafiaments que planteja la IA al sector audiovisual. En particular, hi ha una absència de regulacions sectorials directament vinculants. Els autors van discutir aquesta bretxa reguladora: fins a quin punt la legislació existent afecta indirectament els sistemes d'IA en l'audiovisual i si els marcs establerts recentment aborden adequadament els riscos i els desafiaments específics del sector.

L'últim capítol d'aquest informe aborda les implicacions ètiques més àmplies de la IA a la indústria audiovisual. S'exploren en profunditat qüestions com l'autenticitat, el potencial de la IA per distorsionar la realitat i els impactes socials del contingut generat per IA.

L'informe destaca igualment la necessitat de directrius ètiques a mesura que la IA continua evolucionant i impregnant un nombre cada cop més gran de processos creatius, funcions laborals i models de consum.

Aquesta publicació de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual és una lectura innovadora i imprescindible per a qualsevol que vulgui comprendre els impactes (presents i possibles futurs) dels efectes de la IA al sector audiovisual.

Consulteu l'informe complet.

CineKid for Professionals té oberta la convocatòria de CineKid Directors LAB, que es durà a terme del 13 al 18 d'abril de 2025 a Amsterdam (Països Baixos). La data límit per presentar-s'hi és el proper 17 de novembre.

Aquest taller destinat a directors/es de pel·lícules o sèries per a infants en un avançat estat de desenvolupament se centra en els passos finals i necessaris abans de la preproducció.

Amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, CineKid Directors LAB és una col·laboració entre Cinekid for Professionals i tres instituts europeus: el Norwegian Film Institute, el Netherlands Film Fund i l'Icelandic Film Centre.

Cinekid Directors LAB està obert a projectes de tot el món. Han de ser llargmetratges o sèries i poden ser projectes de ficció, documental, animació o acció real per a una audiència de 3 a 14 anys i escrits des de la seva perspectiva.

Els criteris principals de selecció són la viabilitat i la qualitat dels plans i el talent demostrable. Només són elegibles els projectes que tinguin una productora adscrita.

La selecció final consistirà d'aproximadament sis projectes (tres seran nominats pels seus socis esmentats anteriorment, mentre que tres més seran seleccionats a través de la convocatòria oberta).

Els projectes que hagin participat en alguna de les edicions anteriors de CineKid Script LAB o del Junior Co-Production Market tenen prioritat en la selecció, però CineKid Directors LAB està obert a tots els projectes que compleixin amb els criteris.

CineKid s'esforça per presentar una selecció de projectes que reflecteixin la societat actual i això es reflecteix a la història, l'elenc i l'equip. La seva prioritat són les històries originals en comptes de les adaptacions (de llibres).

CineKid assigna un màxim de dues beques que cobreixen cadascuna el 50% de la quota de participació per a participants de països de la Unió Europea amb baixos mecanismes de suport, tal com indica Europa Creativa MEDIA. S'encoratja igualment els participants a sol·licitar primer suport financer als seus organismes de finançament nacionals/regionals. A començaments de desembre també s'anunciarà quins projectes rebran una beca.

Els projectes només es poden inscriure a través de l'enviament emplenat del formulari d'inscripció digital Cinekid Directors LAB.

Només es tindran en compte els formularis d'inscripció que hagin estat enviats abans de la data límit.

Data límit: 17 de novembre del 2024 a les 23.59h.

Selecció de resultats: Setmana del 9 de desembre del 2024.

Anunci oficial de selecció: 17 de desembre de 2024.

Consulteu-ne les bases completes.

El llargmetratge de ficció 'Desmontando un Elefante', òpera prima del director català Aitor Echevarría, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al European Slate Development, competirà a la Secció Oficial de la 21a edició del Festival de Sevilla, que es durà a terme del 8 al 16 de novembre de 2024).

Produïda per Arcadia Motion Pictures en coproducció amb Pegaso Pictures AIE i la francesa Noodles Production, la pel·lícula compta amb la participació de RTVE, Movistar Plus+ i TVC, més el finançament de l'ICAA i el suport de l'ICEC i del programa Europa Creativa MEDIA. Arribarà a les sales de cinema el 10 de gener de 2025, distribuïda per Filmax.

Protagonitzada per Emma Suárez, Natalia de Molina, Dario Grandinetti i Alba Guilera, i amb guió del mateix Echevarría, juntament amb Pep Garrido, la pel·lícula retrata un drama familiar que aborda el tema de l’alcoholisme com a punt de conflicte entre una mare i una filla.

Sinopsi

Marga (Emma Suárez), una arquitecta d'èxit, torna a casa després d'haver passat dos mesos internada en un centre de rehabilitació per un problema d'addicció amb el qual la família va conviure en silenci durant anys.

Després de la seva arribada, Marga intentarà refer la seva vida anterior mentre la seva filla menor, Blanca (Natalia de Molina), veurà com l'atenció que bolca sobre la seva mare afecta tant les seves relacions com el seu somni de ser ballarina professional.

Un any després, "l'elefant" segueix tan enorme com sempre. Encara que almenys, ara, tothom el pot veure.

L'European Film Academy i Filmfest Hamburg van anunciar fa uns dies les cinc pel·lícules nominades d'enguany a l'European University Film Award (EUFA). Presentat el 2016, el premi l'entreguen estudiants universitaris d'arreu d'Europa.

A partir de les seleccions de llargmetratges i documentals dels Premis del Cinema Europeu 2024, les cinc nominacions són les següents:

• April, de Dea Kulumbegashvili (Geòrgia, França, Itàlia). Produïda per Luca Guadagnino, David Zerat, Ilan Amouyal, Francesco Melzi D’Eril, Archil Gelovani, Alexandra Rossi, Gabriele Bebe Moratt
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, Països Baixos, Alemanya, Suècia). Produïda per Andrea Berentsen Ottmar. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.
• Kneecap, de Rich Peppiatt (Irlanda, Regne Unit).
• Moon (Mond), de Kurdwin Ayub (Àustria). Produïda per Ulrich Seidl.
• Three Kilometres to the End of the World (Trei Kilometri pâna la capatul lumii), d'Emanuel Pârvu (Romania).

A 23 universitats de 23 països es veuran i es discutiran les cinc nominades i cada institució seleccionarà la seva pel·lícula preferida. A principis de desembre, un representant dels estudiants de cada universitat assistirà a una reunió de deliberació de tres dies a Hamburg per decidir el guanyador general. El guanyador es donarà a conèixer el 6 de desembre, poc abans de la cerimònia de lliurament dels Premis del Cinema Europeu d'enguany, el 7 de desembre a Lucerna.

L'objectiu d'aquesta iniciativa conjunta de l'European Film Academy i FILMFEST HAMBURG és implicar un públic més jove, difondre la idea europea i traslladar l'esperit del cinema europeu a un públic d'estudiants universitaris. També donarà suport a la difusió cinematogràfica, l'educació cinematogràfica i la cultura del debat.

El Premi de Cinema Universitari Europeu 2024 és possible amb el suport de la Fundació Claussen-Simon i la Fundació Alfred Toepfer F.V.S..

Més informació

Series Mania Forum ha obert la convcoatòria per a les Co-Pro Pitching Sessions 2025. La data límit per presentar-s'hi és el 28 de novembre de 2024.

Al voltant de 15 projectes de sèries de televisió a la recerca de finançament internacional se seleccionen cada any i els seus productors són convidats a Lille (França) per presentar a pitch la seva sèrie davant una audiència de professionals clau en la presa de decisions de la indústria (responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, distribuïdors, finançadors i altres productors).

Un premi de 50.000 euros s'atorga al millor projecte (seleccionat per un jurat professional).

Les sessions de pitching continuen amb reunions individuals amb els responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, amb distribuïdors, amb productors/es i amb fons privats o públics.

Qui s'hi pot presentar?

Qualsevol productor/a o distribuïdor/a amb una sèrie de ficció que cerqui finançament internacional i socis de coproducció. La mateixa empresa pot presentar fins a dos projectes.

Quins projectes són elegibles?

Els projectes han de ser sèries de ficció i el format de les sèries ha de ser un mínim de tres episodis. La durada de cada episodi ha de ser com a mínim de 26 minuts.

Cal destacar que els projectes seleccionats per un altre mercat o festival no són elegibles.

Tarifa de participació:

La presentació de projectes és gratuïta.

Què es necessita per presentar-s'hi?

Cal presentar el projecte a través del formulari de registre. Dins del formulari, s'hauran de pujar els documents següents:

• Un document de presentació (màxim 10 pàgines) seguint la plantilla proporcionada per Series Mania. Aquest document ha d'incloure els elements següents: logline, sinopsi, presentació dels personatges i arcs narratius, breu sinopsi episòdica (si està disponible), presentació del món i to de la sèrie, nota de l'autor/a i productor/a i un pla de finançament global (darrera de la pàgina de la plantilla proporcionada per Series Mania). Cal utilitzar el format següent: A4, Calibri, 12 pt, interlineat 1.15, marges de mínim 2 cm per cada costat.
• Filmografies i biografies de l'equip creatiu.

Si està disponible:

• Imatges / moodboard / visuals / il·lustracions del projecte.
• Carta d'interès o contracte de desenvolupament amb el difusor (si escau).

Les sol·licituds només es presentaran en anglès. Per això, tot el material proporcionat ha de poder ser llegit pel comitè de selecció. Les inscripcions incompletes no es tindran en compte.

Si bé no és obligatori, es tindran en compte:

• El suport d'un canal de TV al país d'origen, o el suport d'un distribuïdor internacional, amb prova proporcionada en forma de document oficial com a carta d'interès o contracte de desenvolupament.
• L'experiència de l'empresa en la producció de sèries de televisió o el finançament de coproduccions internacionals.

Data límit: 28 de novembre del 2024 a les 23.59h.

Consulteu les Bases de participació completes.

Sèries Mania Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Sèries de televisió com 'Off Season' (França, Suïssa), 'Balckport' (Islàndia), 'The last socialist artefact' (Eslovènia, Finlàndia), 'We got this' (Suècia), 'Ever After' (Itàlia), 'No man's Land' (França), 'Freud' (Alemanya) o 'The head' (Espanya) es van presentar per primera vegada durant les Co-Pro Pitching Sessions.

La 69a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid s'ha dut a terme del 18 al 26 d’octubre de 2024. Entre les pel·lícules guardonades, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Secció Oficial

• Polvo Serán (‘They Will Be Dust‘), de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa, Itàlia, 2024), que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i va inaugurar el festival. Guardonada amb l'Espiga de Plata (ex aequo) i Menció especial als intèrprets Ángela Molina i Alfredo Castro
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024). Premi ‘José Salcedo’ al Millor Muntatge (Telmo Churro, Pedro Filipe Marques).
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024). Premi Jurat Jove Secció Oficial

Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols

• De sucre, de Clàudia Cedó. Menció Especial ‘La nit del curt espanyol’

Consulteu el palmarès complet de la Seminci 2024.

El proper dimarts 29 d'octubre, el Clúster Audiovisual de Catalunya organitza el primer Financial Day de l'Audiovisual, on un gran ventall d'institucions i entitats públiques i privades presentaran el funcionament de les seves ajudes o subvencions dedicades a projectes de contingut, tecnològics i de desenvolupament empresarial centrades en el sector audiovisual. 

La sessió comptarà amb la participació d'Àlex Navarro, coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, que exposarà les principals línies de suport del Programa Europa Creativa MEDIA a la indústria cinematogràfica i audiovisual europea.

La jornada, que es durà a terme de 10h a 15:15h a Foment del Treball (Via Laietana, 32), proporciona una oportunitat única per conèixer les principals fonts de finançament del sector, en un nou escenari sense la seguretat dels fons Next Generation, que obligarà a buscar noves fonts de finançament per als nous projectes.

L'activitat està coorganitzada amb l'Spain Audiovisual Hub, una iniciativa destinada a posicionar Espanya com a un centre d'atracció per a la producció audiovisual a Europa i a l'àmbit global, tot fomentant la col·laboració entre professionals de la indústria, atraient inversions i impulsant projectes creatius. 

Hi participaran:

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Treballa pel desenvolupament i la consolidació del sector cultural, tot impulsant les empreses i els professionals de la cultura per millorar-ne la competitivitat i la professionalització. Amb Francisco Vargas, Director de l'Àrea Audiovisual.

Instituto de la Cinematografía y las Artes Visuales (ICAA). Planifica les polítiques de suport al sector cinematografic i a la producció audiovisual.

ACCIÓ - Agència per la competitivitat de l'empresa. El seu objectiu és impulsar la competitivitat i el creixement del teixit empresarial català, a través del foment de la innovació, la internacionalització empresarial i l’atracció d'inversions. Amb Anna Monjo, líder d'equip del programa Catalunya Clústers.

Direcció General d'Innovació i Cultura Digital. Treballa per definir i impulsar polítiques per al desenvolupament de projectes i programes que relacionin l'art i la cultura amb el món digital i la tecnologia. Amb Dani Gimeno, Subdirector general.

Institut Català de Finances (ICF). L’entitat financera pública de Catalunya. La seva missió és impulsar i facilitar l'accés al finançament al teixit empresarial de Catalunya, per tal de contribuir al creixement de l'economia catalana. Amb Lourdes Ridameya, Cap de Promoció Direcció Desenvolupament de Negoci.

Europa Creativa MEDIA. Programa orientat a l'enfortiment i suport a la indústria cinematogràfica i audiovisual europea. Amb Àlex Navarro, Coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.

Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Entitat que promou la innovació i el desenvolupament tecnològic de les empreses espanyoles, desenvolupant programes i instruments i canalitzant les sol·licituds d'ajuda i suport de projectes de I+D+I d'empreses espanyoles en els àmbits estatals i internacionals. Amb Emilio Iglesias, Cap de l'Àrea del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial.

Empresa Nacional de Innovación (ENISA). Dona suport financer a petites i mitjanes empreses que volen impulsar projectes d'emprenedoria innovadors. Amb Antoni Rondan Justribó, Àrea de Comunicació.

Compañía de Gestión Integral de Crédito Comercial (CESCE). Ofereix solucions integrals per la gestió del crèdit comercial i l'emissió d'assegurances de caució i garanties en part d'Europa i Amèrica Llatina. Amb Elena Domeque, analista.

Instituto de Crédito Oficial (ICO). Promou activitats econòmiques que contribueixen al creixement sostenible, la generació de feina i la distribució de la riquesa. Amb Juana Moreno Caballero, Gestora de Finançament Audiovisual.

ICEX España Exportación e Inversiones. Té com a missió promoure la internacionalització de les empreses espanyoles i la promoció de la inversió estrangera. Amb Teresa Martín Ezama, Cap del Departament Audiovisual.

Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT). Gestiona i coordina les inversions públiques en l'àmbit de la innovació tecnològica. Amb Martín Rivas Antón, INECO-SETT.

Triodos Bank. Entitat de crèdit ètica amb un focus de finançament a activitats vinculades a l'art, la cultura i l'educació. Amb María Coronado, Directora de Cultura de Triodos Bank.

Film Financing Market. Mercat de finançament per a projectes audiovisuals. Amb Jordi Mendieta, Co-fundador.

Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia - Culture & Creativity (EIT). Xarxa europea per la innovació i l'emprenedoria de les indústries creatives, destacant el rol central de l'audiovisual. Amb Àurea Rodríguez, Directora EIT Culture & Creativity CoLocation SouthWest.

Més informació i inscripcions.

Series Mania Institute ha obert la convocatòria del programa de formació Eureka Series Spring, adreçat a guionistes emergents d'arreu d'Europa amb un fort interès professional a l'escriptura de sèries. La data límit per presentar-s'hi és el 8 de desembre de 2024.

El programa consta de deu setmanes de formació per experimentar una sala de guionistes europea i desenvolupar habilitats d'escriptura col·laborativa en crear en desenvolupament un concepte original de sèrie en grup amb el consell de professionals de sèries.

Objectius:

• Dominar el procés creatiu de l'escriptura col·laborativa.
• Comprendre com funcionen els ecosistemes de les sèries europees.
• Adquirir les habilitats per presentar i vendre una sèrie europea a inversors.
• Enderrocar barreres entre els professionals de les sèries per adquirir un llenguatge de treball comú.
• Crear una xarxa europea associant-se amb altres guionistes emergents i professionals experimentats.

Mètodes:

• Desenvolupament d'un concepte original de sèrie en un entorn de sala de guionistes per a la formació.
• Conferències i tallers amb experimentats professionals de les sèries europees.
• Classes magistrals i casos d'estudi.
• Avaluació del progrés dels participants a través de tests i assignacions.
• Presentació final davant d'un panell de professionals.

Format: Dues edicions per any.

Eureka Series Spring és la propera edició, del 18 de març al 6 de juny de 2025 (en remot del 28 d'abril al 9 de maig de 2025).

Data límit: 8 de desembre de 2024.

Localització: Lille (França). Al nº10 de rue des Poissonceaux i en remot (dues setmanes a meitat del programa).

Idioma: Anglès.

Nombre de participants: Fins a dotze participants.

En unir-te a Eureka Series, guanyaràs accés a:

• Directori de l´institut accessible a professionals d'indústria.
• Oportunitats de networking professional.
• Acreditació al proper Series Mania Forum.

Dividit en grups de tres, després d'uns dies de formació, els participants aprenen a escriure de manera col·laborativa i desenvolupar un concepte original de sèrie a una sala de guionistes.

A través de tota la formació cada grup està acompanyat per un mentor. A més, cada setmana està dedicada a aspectes específics de la creació de sèries.

Durant les darreres setmanes, els participants desenvolupen un pitch deck i aprenen com presentar conceptes de sèries.

L'últim dia, durant la presentació final, els participants presenten els seus conceptes de sèries en grup davant d'un panell de professionals i reben feedback i coneixements.

Eureka Series Spring està dividit en tres parts:

Part 1 - Lille (França).

Mòduls: Dramatúrgia en sèrie, mercats de sèries europees, personatges i conflictes, com desenvolupar una temporada, pilot i com escriure sèries més ecològiques. Participació a Sèries Mania Forum.

Part 2 - Remot (dues setmanes).

Mòduls: Mentoria, com traduir sèries en imatges, casos d'estudi i classes magistrals.

Part 3 - Lille (França).

Mòduls: Negociació, acords i contractes, pitch deck i com fer un pitch.

Qui s'hi pot presentar?

Guionistes europeus emergents amb un fort interès professional per a l'escriptura de sèries.

Qui són benvinguts a presentar-s'hi?

Alumnes recent graduats d'escoles de cinema i televisió, professionals de l'audiovisual formant-se en guió i guionistes professionals en altres formats (curtmetratge, llargmetratge, animació…)

Elegibilitat:

• Tenir desig de treballar a Europa en el futur professional.
• Tenir nacionalitat o tenir residència de llarg termini a països de la UE.
• Tenir més de 18 anys o més.

Si tens circumstàncies especials, si us plau escriu a: smi@seriesmania.com

Tarifa de participació: 3.500 euros per participant (impostos inclosos). Es poden configurar condicions de pagament.

Les beques parcials per als drets de matrícula les concedeix Series Mania Institute, amb un import màxim de 1.500 euros. Les beques s'atorguen en funció dels ingressos de tots els sol·licitants (amb documents que ho acreditin), així com del nivell de vida al país d'origen. Les sol·licituds de beques s'han de presentar a través del formulari de sol·licitud. Si escau, les beques atorgades s'anunciaran al correu electrònic de selecció.

Procés de sol·licitud: Es divideix en dos passos:

Formulari de sol·licitud en línia, amb els següents documents obligatoris que s'han de proporcionar en anglès:

• Currículum que inclogui experiència laboral rellevant, cursos de formació i filmografia/projectes en desenvolupament, si escau.
• Carta de presentació explicant els motius i expectatives per participar a Eureka Series i objectius professionals.
• Anàlisi dramatúrgica d'una sèrie de televisió europea (escenari, gènere, arcs de temporada, personatges i conflictes, etc. – una pàgina).

Per a sol·licitants preseleccionats:

• Entrevista en línia amb l'equip pedagògic.

Si vols més informació: smi@seriesmania.com

Sol·licituds.

Eureka Series Spring és una iniciativa de Series Mania Institute amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La sèrie de ficció amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Això no és Suècia' ha estat guardonada a la 71a edició dels Premis Ondas 2024, amb el Premi Ondas a la Millor Sèrie de Comèdia.

Interpretada per Aina Clotet i Marcel Borràs, la sèrie ha obtingut l'Ondas a la millor sèrie de comèdia per la seva mirada crítica i amb humor sobre la criança, "en un àcid retrat de les alegries i misèries de les parelles joves dels nostres temps".

​El jurat dels Ondas destaca que les interpretacions "brillants" de l'elenc completen una sèrie filmada en quatre idiomes, en una ambiciosa coproducció internacional per a 3Cat, RTVE i Sveriges Television. 

‘Això no és Suècia‘ és una coproducció internacional de 8 capítols, produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Films en coproducció amb 3Cat, RTVE i la televisió pública sueca STV i amb participació de les televisions públiques YLE (Finlàndia) i NDR (Alemanya), i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA. Codirigida per Mar Coll i Aina Clotet, que també encapçala el repartiment juntament amb Marcel Borràs, Liv Mjöld i Enric Auquer.

El guió el signen Valentina Viso, Daniel González, Mar Coll i Sergi Cameron. 

La sèrie va ser reconeguda com la millor ficció de televisió en els prestigiosos premis Prix Europa 2023 que concedeix el Parlament Europeu. ‘Això no és Suècia’ ja va ser premiada per la seva originalitat al MIPCOM de Canes. La sèrie va ser també guardonada amb el premi Connecta Fiction Best Pitch Award del Festival de Göteborg i va participar en laboratoris de desenvolupament tan prestigiosos com Torino -TFL Next-TV Series, taller de productors del Festival de Rotterdam i el Festival de Göteborg.

'Això no és Suècia', que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & online content, va obrir la Secció Oficial de la 7a edició del festival Canneseries, on va ser guardonada amb el premi a millor interpretació per a Aina Clotet, creadora, directora i actriu protagonista de la sèrie.

Sinopsi

La Mariana i el Sam decideixen deixar la ciutat per anar a viure en un barri dels afores de Barcelona que consideren idoni per a la criança dels seus dos fills. Amb aquest objectiu, posen en marxa una escola de pares i tot sembla perfecte fins que un fet inesperat posarà en evidència que a la vida res no està garantit, ni tan sols en una petita comunitat que ells consideraven el lloc ideal.

https://www.youtube.com/watch?v=v5ZH9Y0hMlE

Consulta la resta de guardonats als Premis Ondas 2024.

L'entrega dels Premis Ondas, impulsats pel grup PRISA i la cadena SER, se celebrarà en una gala el 14 de novembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

S'ha iniciat el rodatge del film amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Mario', de Guillem Miró, entre València i Mallorca.

Es tracta d'una comèdia negra coproduïda entre Nakamura Films, Corte y Confección de Películas i Somera Films, que arribarà als cinemes de la mà de Filmax.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), 'Mario' compta també amb el suport de l'IVC - Institut Valencià de Cultura, l'ICIB - Institut d’Indústria i Cultura de les Illes Balears, la Fundació Mallorca Turisme, el Consell Insular de Mallorca, À Punt, 3Cat i IB3.

Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d'un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.

Sinopsi

Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d'aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.

La família d'Antònia l'adora, el Mario és la parella que tothom voldria tenir, els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen.

'Mario' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part de Corte y Confección de Películas.

S'ha publicat la nova convocatòria d'Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS - Media Freedom Rapid Response Mechanism 2025 (CREA-CROSS-2025-MFP), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 15 de gener de 2025.

Aquesta convocatòria busca la creació d’un sistema de resposta ràpida que faci un seguiment sistemàtic i exhaustiu de les violacions de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació a tota la UE, així com als països participants al programa Europa Creativa i als països candidats. L’objectiu general és que aquest seguiment permeti disposar de millors dades i coneixements sobre els riscos de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació. 

Activitats elegibles

Activitats que es poden finançar

• Dissenyar i gestionar un mecanisme de resposta ràpida a tot Europa per donar suport a la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes, que cobreixi tots els Estats membres de la UE, els països participants al Programa Europa Creativa i els països candidats;
• Proporcionar suport legal i pràctic als periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació que ho necessitin;
• Organitzar missions de defensa a llocs on els periodistes estiguin amenaçats;
• Supervisar l'estat de la llibertat dels mitjans de comunicació als Estats membres de la UE, als països participants al Programa Europa Creativa i als països candidats;
• Organitzar campanyes de sensibilització en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat dels periodistes;
• Assegurar les activitats de comunicació i difusió;
• Supervisar i avaluar l'acció.

Per fer front a les activitats descrites anteriorment es poden implementar les següents accions:

• Projectes de cooperació;
• Conferències, seminaris;
• Activitats formatives;
• Accions de sensibilització i difusió;
• Accions destinades a la creació i millora de xarxes, intercanvis de bones pràctiques;
• Accions destinades a la creació i millora d'eines digitals;
• Estudis, anàlisis, projectes de cartografia;
• Suport jurídic i pràctic als periodistes;
• Missions d'incidència cap als països elegibles quan sigui necessari;
• Suport econòmic a tercers.

Es permet el suport econòmic a tercers per a subvencions i premis en les condicions següents:

• La sol·licitud inclou una relació exhaustiva dels tipus d'activitats per a les quals un tercer pot rebre suport econòmic de la llista fixa següent:
  • Suport directe als periodistes que s'enfronten a amenaces (seguretat o despeses legals);
  • Suport ad hoc a les ONG actives en l'àmbit de la llibertat dels mitjans i la seguretat del periodisme.
• La sol·licitud inclou la definició de les persones o categories de persones que poden rebre suport econòmic de les categories següents:
  • Periodistes i professionals dels mitjans de comunicació (persones físiques);
  • ONG.
• la sol·licitud inclou els criteris per a la concessió del suport econòmic
• la sol·licitud inclou l'import màxim a concedir a cada tercer i els criteris per determinar-lo.

Sol·licitants elegibles

Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents:
− almenys dues entitats independents de dos països elegibles diferents

Les propostes poden ser presentades per qualsevol dels següents sol·licitants o combinacions de: organització sense ànim de lucre (privada o pública); organitzacions internacionals; universitats; institucions educatives; centres de recerca.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 15 de gener de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: gener-abril de 2025
• Informació als sol·licitants: juliol de 2025
• Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2025

Documentació

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form 

El formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818 

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d’Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS – Journalism Partnerships – Pluralism 2025 (CREA-CROSS-2025-JOURPART-PLURALISM), destinada a donar suport al pluralisme dels mitjans de comunicació. La data límit de presentació de sol·licituds és el 27 de febrer de 2025.

L’acció sobre pluralisme s’adreça a organitzacions que puguin crear i distribuir fons a entitats de mitjans de comunicació en sectors d’especial rellevància per a la democràcia.

Sol·licitants elegibles

S'admeten sol·licituds de beneficiaris individuals, així com propostes presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, no entitats afiliades).

L'acció està oberta a organitzacions de la societat civil actives al sector dels mitjans de comunicació (associacions de mitjans, ONG, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions de la societat civil, autoritats públiques, organitzacions internacionals, universitats, centres de recerca, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els professionals dels mitjans de comunicació, etc.). Aquestes organitzacions han d'estar en condicions d'establir sistemes de suport a tercers adreçats als mitjans de comunicació, a les organitzacions i als periodistes, de manera que millorin els paisatges de mitjans pluralistes a tota la Unió.

Activitats elegibles

Les propostes han de posar en marxa esquemes de finançament per a entitats de mitjans de comunicació i periodisme independent. Es poden proposar activitats d'acompanyament. Les organitzacions sol·licitants haurien d'estar en condicions d'establir plans de finançament (suport a tercers) dirigits als mitjans de comunicació, organitzacions i, si cal, professionals, i de maneres que millorin els paisatges dels mitjans plurals a la Unió Europea. S'anima especialment a les organitzacions sense ànim de lucre i de la societat civil a sol·licitar-los.

Les activitats proposades s'han de centrar en els sectors dels mitjans d'informació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació ciutadana, és a dir, el paper que tenen en la millora de la democràcia, la conformació del debat públic i l'aportació de beneficis als seus públics i comunitats, en lloc de centrar-se només en el benefici. Als efectes d'aquesta convocatòria, aquests sectors són concretament:

• Mitjans de comunicació locals i regionals
• Periodisme independent i d'investigació
• Organitzacions que ofereixen notícies d'interès públic/periodisme de servei públic (com ara periodisme i mitjans comunitaris, legals i cívics, notícies que augmenten la transparència sobre els mitjans)

Els sol·licitants han de presentar, desenvolupar i implementar un esquema de finançament per a subvencions en cascada (és a dir, reatorgament / suport a tercers) per a mitjans de comunicació i organitzacions independents que actuen principalment en un o més d'aquests sectors. Cobriran tantes àrees i organitzacions de mitjans de comunicació com sigui possible.

Se centraran en activitats que contribueixin a mantenir, millorar o transformar el treball de les parts interessades. Les activitats poden consistir, entre d'altres, en:

• Innovacions en producció editorial (per exemple, formats, contingut), cobertura i models d'ingressos
• La millora de la distribució i difusió de notícies
• El desenvolupament i la implicació de les audiències i les estratègies de construcció de comunitats
• El desenvolupament d'eines tècniques aplicades als temes anteriors
• Formació sobre els temes anteriors

La implantació d'un sistema de finançament és obligatòria. És possible complementar l'esquema de finançament amb activitats d'acompanyament, si escau i basant-se en una anàlisi de necessitats del/s subsector/s escollit/s. Aquestes activitats d'acompanyament poden incloure, per exemple, el desenvolupament d'estàndards deontològics i de governança, la preparació pressupostària, l'elaboració de criteris i indicadors que enmarquen el seu suport, repositoris de coneixements, assessorament legal o formació. La proposta ha d'explicar com funcionaran les activitats proposades per abordar els reptes identificats.

Les propostes s'han de centrar en la Unió Europea, i concretament en àrees amb poca provisió de notícies específiques descrites anteriorment o en mercats de mitjans on el pluralisme dels mitjans és tens. També es poden atendre les necessitats de les redaccions més petites.

Les activitats han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables a mig termini i al final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.

Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i el mecanisme pertinent per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració sobre normes i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). En els casos de suport al treball editorial, els tercers han d'operar amb total independència editorial.

Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: març - juny de 2025
• Informació als sol·licitants: agost de 2025
• Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025

Documentació

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form

Declaration on standards and independence 

El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d’Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS - Journalism Partnerships - Collaborations 2025 (CREA-CROSS-2025-JOURPART-COLLABORATIONS), destinada a augmentar les col·laboracions entre els mitjans de comunicació. La data límit de presentació de sol·licituds és el 27 de febrer de 2025.

Sol·licitants elegibles

Consorcis compostos per almenys tres sol·licitants d'un mínim de tres països diferents que participin al programa Europa Creativa (beneficiaris, no entitats afiliades).

El coordinador del projecte haurà de presentar la sol·licitud. Els consorcis podran incloure mitjans de comunicació públics i privats sense ànim de lucre inclosos la premsa escrita (en línia), ràdio, podcasts i televisió, així com altres organitzacions dedicades als mitjans de comunicació (associacions, ONGs, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els seus professionals).

Activitats elegibles

Aquesta convocatòria pretén ajudar el sector dels mitjans de comunicació europeus més ampli a ser més sostenible i resilient, inclosos els petits mitjans. Es preveu donar suport a projectes de col·laboració dins i entre qualsevol (sub)sector i/o gènere informatiu que tinguin com a objectiu potenciar la cooperació, ajudar els mitjans a adaptar-se a les noves realitats econòmiques i de consum i inculcar canvis sistèmics en aquest (sub)sector.

Prioritats

Els projectes s'han de centrar en maneres de desenvolupar la transformació col·laborativa, des del punt de vista empresarial, tecnològic i/o productiu.

Els projectes poden tenir com a objectiu desenvolupar, entre altres coses, millors models d'ingressos i monetització, nous enfocaments per al desenvolupament de l'audiència, creació de comunitats i màrqueting, desenvolupament d'estàndards professionals/tècnics comuns, nous tipus de redaccions, xarxes de sindicació o altres models per intercanviar contingut/dades entre els mitjans de comunicació de tota la UE, o oferir assistència a petites organitzacions de mitjans. Poden tenir com a objectiu augmentar l'eficiència i la qualitat dels informes mitjançant col·laboracions periodístiques innovadores. Els projectes poden provar mètodes i formats de producció innovadors, o contribuir a estàndards de producció de mitjans d'alta qualitat d'altres maneres de col·laboració. Els projectes poden tenir com a objectiu augmentar els intercanvis de bones pràctiques entre periodistes i optimitzar els fluxos de treball per a aquells gèneres periodístics que requereixen més temps i recursos.

Les propostes poden abordar una o més de les prioritats esmentades anteriorment, si és pertinent i basant-se en una anàlisi de necessitats del (sub)sector escollit. La proposta hauria de proporcionar aquesta anàlisi de necessitats i explicar com les activitats proposades funcionaran per abordar els reptes identificats.

Activitats

Les activitats poden incloure esdeveniments, formacions en línia i tallers per a professionals dels mitjans de comunicació, programes d'intercanvi, esquemes de tutoria, mapeig de bones pràctiques, desenvolupament d'estàndards tècnics a tot el sector, desenvolupament de directrius i estàndards editorials, producció de guies pràctiques, desenvolupament i prova de plataformes i solucions tècniques per intercanviar idees i bones pràctiques, activitats de promoció o altres activitats que tinguin com a objectiu mantenir la viabilitat del sector. Es fomenta l'intercanvi de bones pràctiques entre operadors de mercats/països/regions de mitjans de comunicació amb característiques diferents i diverses (en termes d'idiomes, volums de producció, mides, nivells de digitalització, etc.), per afavorir l'aprenentatge mutu. Es recomana als sol·licitants que considerin activitats de suport als sectors dels mitjans de comunicació que no disposen de mitjans per adaptar-se a l'entorn digital.

S'acceptarà suport econòmic a tercers en projectes que prevegin programes d'intercanvi per a periodistes i altres professionals dels mitjans, suport per assistir a formacions o esdeveniments, suport a periodistes i mitjans de comunicació per a projectes periodístics col·laboratius, suport a l'assessorament jurídic, suport a l'adquisició, desenvolupament. o manteniment d'eines tècniques per al periodisme col·laboratiu, suport a esdeveniments en aquests àmbits i/o premis a la col·laboració o la innovació. En aquests casos, els sol·licitants han de definir les condicions en què es duria a terme aquest suport financer a tercers i garantir un procés just i transparent.

En tots els casos, l'elecció de les activitats s'ha de basar en el seu potencial per inculcar canvis sistèmics en el subsector escollit.

Els projectes han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de rendiment clars, objectivament verificables i quantificables per a la meitat i el final del projecte. L'impacte estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles, i s'ha de justificar amb un pla de divulgació detallat així com una prova d'interès dels grups destinataris.

Tots els projectes han de respectar els estàndards de mitjans professionals àmpliament acceptats. Els estàndards escollits i els mecanismes pertinents per garantir-los s'han d'indicar a la proposta i confirmar-los amb una Declaració d'estàndards i independència signada (annex al formulari de sol·licitud). Les associacions que impliquen treball editorial han de funcionar amb total independència editorial.

Totes les associacions haurien de considerar la petjada ecològica de les activitats que proposen i, si escau, descriure les estratègies per garantir uns sectors mediàtics més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 27 de febrer de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: març - juny de 2025
• Informació als sol·licitants: agost de 2025
• Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2025

Documentació

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form

Declaration on standards and independence 

El formulari de sol·licitud i la Declaració sobre normes i independència específiques d'aquesta convocatòria estan disponibles al Sistema de presentació de sol·licituds.

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d'Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS - Media Literacy 2025 (CREA-CROSS-2025-MEDIALITERACY), de suport al desenvolupament d'iniciatives d'alfabetització mediàtica a Europa. La data límit de presentació de sol·licituds és el 6 de març de 2025.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és fomentar l'intercanvi de coneixements i els intercanvis sobre polítiques i pràctiques d'alfabetització mediàtica per permetre el desenvolupament d'iniciatives i comunitats innovadores d'alfabetització mediàtica transfronterera a tot Europa, en un panorama de mitjans digitals en continu canvi i tenint en compte el comportament actual dels usuaris entre els diferents grups d'edat.

Sol·licitants elegibles

Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys 3 sol·licitants (beneficiaris; entitats no adscrites), que compleixi les condicions següents:

• mínim 3 entitats independents d'almenys 3 països elegibles diferents
• Els consorcis poden incloure organitzacions lucratives i sense ànim de lucre (privades o públiques), autoritats públiques (nacionals, regionals, locals), organitzacions internacionals, universitats i institucions educatives, organitzacions de mitjans de comunicació, institucions de recerca i tecnologia i proveïdors de tecnologia.

Activitats elegibles

Es preveu suport per a projectes de col·laboració amb objectius clarament definits per avançar/orientar-se a àrees/objectius específics dins de l'àmbit de l'alfabetització mediàtica, abordant almenys dues de les àrees d'activitat següents:

• Activitats que es basin, comparteixin i ampliïn les millors pràctiques de projectes innovadors d'alfabetització mediàtica que tinguin en compte un ecosistema mediàtic canviant, especialment en creuar fronteres culturals, nacionals o lingüístiques i reforçar la col·laboració entre diferents regions d'Europa.
• Desenvolupar conjunts d'eines en línia innovadors i interactius per oferir solucions als reptes actuals i futurs de l'entorn en línia, inclosa la desinformació.
• Desenvolupar materials i conjunts d'eines per permetre als ciutadans desenvolupar un enfocament crític als mitjans de comunicació i reconèixer i reaccionar adequadament davant la desinformació.
• Desenvolupar pràctiques d'alfabetització mediàtica adaptades a l'entorn mediàtic canviant, incloses les tècniques de manipulació i la producció de mitjans basada en IA.

Totes les propostes haurien de considerar la inclusió ciutadana, el compromís cívic i la cultura participativa com a aspecte fonamental de la seva proposta. Els sol·licitants haurien de cooperar activament amb els centres regionals de l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO) amb l'objectiu de compartir bones pràctiques i evitar solapaments en les iniciatives d'alfabetització mediàtica que es tractaran.

Els següents tipus d'activitats són elegibles en aquesta convocatòria de propostes:

• Creació i/o distribució de material multilingüe i/o multicultural, inclòs continguts interactius per millorar les capacitats digitals dels ciutadans i la seva comprensió del panorama mediàtic i la seva resiliència davant la desinformació.
• Desenvolupament de materials per a ciutadans i formadors adreçats a totes les edats i grups socials.
• Desenvolupament de solucions innovadores d'alfabetització mediàtica adequades al panorama mediàtic futur (el projecte pot incloure prototips, però no centrar-se exclusivament en el desenvolupament informàtic).
• Activitats de formació per a ciutadans i educadors, inclòs l'intercanvi de bones pràctiques a través de les fronteres lingüístiques, estatals i culturals.
• Organització d'actes públics i/o tallers per sensibilitzar i compartir bones pràctiques.
• Activitats dirigides per la comunitat per adaptar i fer accessibles les eines i materials esmentats anteriorment.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 6 de març de 2025, 17:00 (hora de Brussel·les)
• Període d'avaluació: març - juny de 2025
• Informació als sol·licitants: juliol de 2025
• Signatura del conveni de subvenció: desembre de 2025

Documentació

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form 

El formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.  

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818 

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S'ha publicat la nova convocatòria Creative Innovation Lab 2025, en el marc del Programa Europa Creativa Cross-Sectoral. La data límit per presentar-s'hi és el 24 d'abril de 2025.

Creative Innovation Lab donarà suport al disseny, desenvolupament i/o difusió d'eines, models o solucions innovadores aplicables a l'audiovisual i a altres sectors culturals i creatius (CCS) amb un alt potencial de replicabilitat en aquests sectors.

Els objectius del programa són fomentar la cooperació entre el sector audiovisual i altres CCS per acompanyar-ne la transició mediambiental i/o millorar-ne la competitivitat i/o la circulació, la visibilitat, la descoberta, la disponibilitat, la diversitat i l'audiència dels continguts europeus a través de les fronteres. El suport també pretén que el sector audiovisual europeu i altres CCS s'adaptin millor a les oportunitats que ofereix el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial i els Mons Virtuals.

Activitats elegibles

Els projectes s'han de centrar en un (o diversos) dels temes següents:

• Els mons virtuals com a nou entorn per a la promoció de continguts europeus, la renovació de l'audiència i la competitivitat de les indústries de continguts europees;
• Eines empresarials innovadores de producció, finançament, distribució o promoció habilitades o millorades per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, Virtual Worlds, NFT, etc.), en particular:
  • Gestió i monetització de drets (incloses ofertes innovadores de subscripció conjunta per accedir a diversos continguts culturals europeus des de diverses plataformes europees existents), alhora que garanteix la transparència i una remuneració justa per als creadors i artistes;
  • Recollida i anàlisi de dades, amb especial èmfasi en la predicció per a la creació de continguts i el desenvolupament de l'audiència (incloent-hi eines intersectorials innovadores per millorar la qualitat del servei d'abonats i una millor valorització del contingut europeu que ofereixen les plataformes en línia europees);
• Pràctiques “més ecològiques” per tal de reduir l'impacte en el medi ambient de l'audiovisual i altres sectors culturals d'acord amb el Green Deal de la Comissió i la iniciativa New Bauhaus.

La cooperació intersectorial entre l'audiovisual i altres sectors culturals i creatius és el centre de la convocatòria. Per tant, les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per a la seva implantació i els beneficis esperats per als sectors coberts.

Es convidarà a participar un ampli ventall d'organitzacions, com ara entitats privades i públiques, empreses tecnològiques i start-ups, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives. S'ha de fomentar la participació dels vivers i acceleradors d'empreses, per oferir espai i temps per donar forma a idees creatives.

Els costos de desenvolupament de continguts i/o producció només es poden suportar si estan clarament vinculats al desenvolupament d'eines o models innovadors proposats pel projecte. Han de ser proporcionals i limitats.

Sol·licitants elegibles

Entitats jurídiques europees (empreses privades, públiques, organitzacions internacionals, empreses tecnològiques i de nova creació, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives, incubadores i acceleradores d'empreses etc.) que presentin un consorci format per almenys dues entitats legals provinents de països participants al Subprograma MEDIA (que no siguin entitats afiliades). Així mateix, s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

Les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per aplicar-les i els beneficis esperats per als sectors coberts. També s'acceptaran propostes presentades per sol·licitants únics.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 22 d'octubre de 2024.
• Data límit de presentació de sol·licituds: 24 d'abril de 2025 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig-setembre de 2025.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2025.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2026.

Documentació

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic d'aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Declaration on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA 

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818 

EU Financial Regulation 2018/1046 

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Sessió informativa

El proper dijous 16 de gener de 2025 (d'11:30h a 13h) es durà a terme, des de Brussel·les, una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria.

Us hi podreu connectar des de l'enllaç següent.

La Comissió ha publicat tres convocatòries de propostes en el marc del programa Europa Creativa Cross-Sectoral, destinades a donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, reforçar la resiliència dels mitjans de comunicació i contribuir a millorar l’alfabetització mediàtica.

La primera convocatòria de propostes finançarà accions en matèria de pluralisme i col·laboració per promoure associacions periodístiques per un import total de 10,5 milions d’euros. L’acció sobre pluralisme s’adreça a organitzacions que puguin crear i distribuir fons a entitats de mitjans de comunicació en sectors d’especial rellevància per a la democràcia, mentre que l’acció en matèria de col·laboració té com a objectiu donar suport a propostes transfrontereres de col·laboració entre organitzacions de mitjans de comunicació amb especial atenció a models de negoci i projectes periodístics innovadors arreu d’Europa.  

Una altra convocatòria de propostes, per valor de 3 milions d’euros, busca la creació d’un sistema de resposta ràpida que faci un seguiment sistemàtic i exhaustiu de les violacions de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació a tota la UE, així com en els països participants al programa Europa Creativa i els països candidats. L’objectiu general és que aquest seguiment permeti disposar de millors dades i coneixements sobre els riscos de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació. 

D’altra banda, es destinen 2,5 milions d’euros a projectes transfronterers innovadors que ajudin a millorar les competències d’alfabetització mediàtica dels europeus i a limitar les conseqüències perjudicials de la desinformació. Les subvencions fomentaran l’intercanvi de coneixements sobre les pràctiques d’alfabetització mediàtica, així com l’ampliació de les pràctiques més enllà de les fronteres nacionals, culturals i lingüístiques. 

Aquestes convocatòries d’Europa Creativa s’inscriuen en un marc més ampli d’ajuda de la UE al sector dels mitjans de comunicació. 

Més informació:

• Programa Europa Creativa
• Oportunitats de finançament de la UE per al sector dels mitjans de comunicació

El proper 3 de novembre es durà a terme el Young Audience Film Day, que reuneix joves d'arreu d'Europa per veure una gran pel·lícula europea.

Enguany, la comèdia 'Scrapper', de Charlotte Reagan, guanyadora del European Young Audience Award el 2023, es projectarà simultàniament a cinemes de més de 30 països.

Tallers, preguntes i respostes transmeses en viu i altres activitats a cada ciutat faran que aprendre sobre cinema sigui divertit i memorable.

També hi ha la possibilitat de participar-hi en línía.

El Young Audience Film Day es duu a terme durant el Month of European Film i està organitzat per l'European Film Academy amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació.

Trieste Film Festival i WEMW - When East Meets West organitzen l'onzena edició de Last Stop Trieste, secció work in progress per a projectes de documental en fase de final-cut, prèviament desenvolupat a les plataformes següents: Ex Oriente Film Workshop, BDC Discoveries, Docu Rough Cut Boutique, Baltic Sea Docs, ZagrebDox PRO o When East Meets West.

Last Stop Trieste es durà a terme amb el Trieste Film Festival i When East Meets West, del 19 al 22 de gener de 2025.

Els documentals seleccionats tindran l'oportunitat de ser projectats a Trieste davant d'una plataforma exclusiva d'agents de vendes internacionals, programadors de festivals i editors de televisió amb l'objectiu de millorar-ne el potencial per trobar estrenes a festivals, agents de vendes i espais de difusió. Juntament amb una breu presentació i la projecció de la selecció preparada d'escenes dels seus muntatges, tots els equips seleccionats participaran a la sessió de retroalimentació moderada amb personalitats clau en la presa de decisions acuradament seleccionades que assistiran físicament a Last Stop Trieste.

Todos els i documentals apliquen a l'HBO Europe Award (un premi valorat en 1.000 euros), al Film Center Montenegro Award (un premi valorat en 2.000 euros) i a l'Arte Video Award (que garanteix una gradació de color completa per a tota la pel·lícula, amb DCP, Master i arxivat LTO per un valor total de 10.000 euros).

Les sol·licituds s'han d'enviar per Eventival, tot seguint les instruccions d'aquest enllaç.

Per a més detalls, llegiu detingudament les bases i el formulari de sol·licitud en aquest enllaç.

Data límit: 5 de novembre del 2024 a les 23.59h.

• El projecte hauria d'estar en una etapa de tall final i hauria de tenir un tall complet per al gener del 2025.
• No es tindran en compte les sol·licituds incompletes.
• Els materials i els subtítols de la sol·licitud s'han d'enviar en anglès.
• Només es podrà presentar un projecte per sol·licitant.
• Les decisions del comitè de selecció no poden ser apel·lades.
• Totes les sol·licituds s'han d'enviar a través de la base de dades Eventival seguint les instruccions d'aquest enllaç.
• El material del vídeo haurà de ser mínim 45 min del seu tall final, màxim 60 min.
• És obligatori que el vídeo estigui disponible mitjançant un servei de streaming protegit amb contrasenya (per exemple, vimeo) amb validesa fins al final del LST.
• No s'accepten serveis de transferència ni emmagatzematge al núvol.

Last Stop Trieste està organitzat per When East Meets West i Trieste Film Festival amb el suport d'Europa Creativa MEDIA,  CEI - Central European Initiative, MiC - Direzione Generale Cinema e Audiovisivo i Friuli Venezia Giulia.

MIDPOINT Institute ha obert la convocatòria del programa MIDPOINT Series Launch fins al 2 de desembre de 2024.

El taller permet millorar les habilitats creatives i d'escriptura de guió mentre es descobreixen interessants oportunitats de finançament. Pot ajudar a transformar les idees en projectes comercials!

MIDPOINT Series Launch és un programa de formació presencial basat en projectes dissenyat per a equips creatius de professionals emergents i a la meitat de la seva carrera. Està dedicat a talents de l'Europa Central i de l'Est, i alhora dona la benvinguda a veus d'arreu d'Europa i més enllà.

Per a equips de guionistes, productors/es i, si hi són adjunts, directors/es:

• Explora el panorama de la indústria de la televisió i les sèries.
• Desenvolupa un paquet de projecte de sèrie sòlid i comercialitzable: guió pilot, bíblia, tres pàgines, avenç i una sòlida estratègia de producció.
• Presenta-t'hi i estableix contactes dins IndustryTallinn & Baltic Event.
• Adquireix habilitats bàsiques per a l'ús sostenible i eficient de la IA en un flux de treball de desenvolupament.
• Aprèn a crear diversos models de màrqueting i finançament.
• Treballa amb alguns dels creadors i professionals europeus i internacionals més consagrats que estiguin disposats a posar les cartes sobre la taula, tant bones com dolentes.

Per a executius de desenvolupament:

Posa a prova les teves habilitats a la pràctica. Aquesta formació us brinda l'oportunitat d'observar el procés de plasmar les idees inicials de la sèrie en guions i aprendre a guiar els equips de projectes cap als millors resultats possibles.

• Observa com es desenvolupa el nou drama europeu i parteix d'aquest procés creatiu de primera mà.
• Explora el panorama de la indústria de la televisió i les sèries.
• Millora les habilitats de comunicació i edició de guions.
• Aprèn a fer comentaris constructius.
• Millora les teves habilitats de lideratge.
• Aprèn a presentar-te com a executiu de desenvolupament.
• Presenta't com el nou editor i consultor de guions de sèries a Industry Tallinn & Baltic Event.

Qui s'hi pot presentar?

• Membres de l'equip del projecte: guionistes, productors/es, directors/es (si hi estan adjunts).
• Executius de desenvolupament júnior (aspirants).
• El programa accepta projectes provinents principalment de l'Europa Central i de l'Est o amb la intenció de coproducció amb aquesta regió.

Requisits de la sol·licitud:

Per sol·licitar la participació al taller, creeu un compte a la Visitor Page de MIDPOINT Institute i seguiu les instruccions del formulari d'enviament.

Materials de la sol·licitud:

• Informació bàsica (títol, gènere, format, nombre estimat d'episodis per temporada, nombre estimat de temporades, durada d'episodis, països de producció, referències de sèries, possibles connexions amb un canal de televisió –no una condició de selecció–).
• Sinopsi (de la sèrie completa).
• Sèries pitch (la principal premissa de la sèrie, l'escenari, les històries, l'estil narratiu, descripció dels tres-quatre principals personatges).
• Declaració de propòsit (rellevància de la sèrie al panorama de les sèries contemporànies, els elements que distingeixen el teu projecte com a sèrie, a diferència d'un llargmetratge, i si és una sèrie en curs, quins aspectes de les històries seran repetibles, connexió personal dels sol·licitants amb el projecte).
• Llibre d'humor (presenta l'enfocament visual – opcional).
• Mostra d'escriptura (extracte de 10 pàgines del treball anterior, preferiblement de to semblant al del projecte presentat).
• Biografia/es de cada membre de l'equip.
• Foto/s de cada membre de l'equip.
• Carta de justificació de beca (si escau).

Tingues en compte que pots trobar una descripció detallada dels materials sol·licitats al formulari d'enviament.

Tarifa de participació: 2.100 euros per participant (guionistes, directors, productors, executius de desenvolupament). Possible pagament a terminis. La tarifa inclou allotjament, matrícula i manutenció durant els tallers presencials. Els costos de viatge no estan inclosos.

Data límit: 2 de desembre de 2024.

Envia la teva sol·licitud per participar-hi.

MIDPOINT Series Launch és una iniciativa de MIDPOINT Institute amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El taller intensiu TFL Extended - Audience Design Lab de TorinoFilmLab té obertes les inscripcions fins al 12 de novembre de 2024.

S'adreça a professionals internacionals del cinema, de l'audiovisual i de l'entorn digital que vulguin obtenir una experiència pràctica sòlida en la creació d'estratègies de participació de l'audiència per a projectes cinematogràfics en diverses etapes de desenvolupament.

El taller té com a objectiu compartir idees i eines per construir una estratègia concreta en suport de les vendes internacionals i la distribució d'una pel·lícula.

El laboratori s'enfoca a desenvolupar habilitats a l'anàlisi de l'audiència i elaborar plans personalitzats per a la participació de l'audiència per maximitzar el potencial de la pel·lícula durant la fase de distribució.

Fins a cinc participants seleccionats treballaran en grup sobre el projecte de llargmetratge guanyador de l'Audience Design Award, seleccionat pel World Cinema Fund i el TorinoFilmLab, amb l'objectiu de dissenyar una estratègia basada en una anàlisi profunda de les fortaleses i els desafiaments de la pel·lícula a relació als possibles territoris de celebració i distribució del festival.

Treballant en col·laboració amb l'equip de la pel·lícula (productors i director), els participants seran guiats per un tutor per desenvolupar habilitats a l'anàlisi de l'audiència i construir una estratègia per a la participació de l'audiència.

El procés inclourà la identificació d'audiències i nínxols principals, la definició d'angles de comunicació rellevants i el disseny d'accions i idees promocionals per aprofitar els actius de la pel·lícula.

El laboratori es completa amb una sessió sobre màrqueting digital i xarxes socials i aprofitarà les eines d'intel·ligència artificial per donar suport al procés de pluja d'idees.

Durada: Meitat de gener a meitat de març de 2025.

Data límit: 12 de novembre del 2024 a les 16.00h.

Més informació i inscripcions.

TFL Extended - Audience Design Lab és una iniciativa de Torino Film Lab amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El proper dimecres 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dimecres o dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La propera sessió (i la segona d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dimecres 30 d'octubre de 2024, a les 20:30h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘La virgen roja‘, de Paula Ortiz.

Basada en la història real de Hildegart Rodríguez, la pel·lícula, seleccionada a la darrera edició del Festival de San Sebastián, està protagonitzada per Najwa Nimri i Alba Planas.

Un drama coproduït entre Elastica Films i Amazon Studios, amb guió d’Eduard Sola i Clara Roquet. Compta amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development) per part d'Elastica Films.

Sinopsi

Hildegart és concebuda i educada per la seva mare, Aurora, per ser la dona del futur, tot esdevenint una de les ments més brillants de l'Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Vilella, que l'ajuda a explorar un nou món emocional i a desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s'allunyi. Les dues dones s'enfrontaran durant una nit d'estiu del 1933, tot posant fi al “Projecte Hildegart”.

https://youtu.be/8dC1xT6BVN8

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha revelat els nominats a la categoria de curtmetratges europeus. Amb l'anunci, l'Acadèmia entra en una associació amb Vimeo, la plataforma innovadora d'experiència de vídeo per a creadors i empreses. La cooperació pretén fomentar el diàleg cultural i mostrar la riquesa estratificada del cinema europeu.

Vimeo servirà com a patrocinador exclusiu de la categoria de curtmetratges europeus, tot rebatejant-la com 'Curtmetratge Europeu - Prix Vimeo'. A més, l'Acadèmia del Cinema Europeu dona la benvinguda a Vimeo 'Staff Picks', una selecció comissariada de curtmetratges excepcionals de la comunitat de Vimeo, al web dels European Film Awards. Amb nous vídeos seleccionats que s'afegeixen cada setmana, l'Acadèmia destaca els èxits en la realització de curtmetratges durant tot l'any. Des del 2008, 'Staff Picks' de Vimeo han ajudat a la carrera de directors/es de renom, han inspirat a milions de persones i han creat una comunitat global de narradors.

La categoria 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' està organitzada per l'Acadèmia de Cinema Europeu en col·laboració amb una sèrie de festivals de cinema d'arreu d'Europa. A cadascun d'aquests festivals, un jurat independent va presentar un dels curtmetratges europeus a concurs amb una candidatura. De la llista completa de 28 candidats, els festivals participants van nominar cinc pel·lícules als Premis del Cinema Europeu.

Les pel·lícules nominades a la categoria 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' són: 

• 2720, de Basil da Cunha (Portugal, Suïssa) 
• Clamor, de Salomé Da Souza (França) 
• The Exploding Girl, de Caroline Poggi i Jonathan Vinel (França) 
• The Man who could not Remain Silent, de Nebojša Slijepčević (Croàcia, França, Bulgària, Eslovènia) 
• Wander to Wonder, de Nina Gantz (Països Baixos, França, Bèlgica, Regne Unit) 

Trobeu aquí les nominacions per a la categoria, incloent sinopsi, repartiment, crèdits i declaracions dels directors (si estan disponibles).

El 5 de novembre de 2024 es faran públiques més nominacions a les categories 'Pel·lícula europea', 'Direcció europea', 'Actriu europea', 'Actor europeu', 'Guionista europeu', 'Documental europeu' i 'European Discovery – Prix FIPRESCI'. Els membres de l'Acadèmia del Cinema Europeu votaran els guanyadors que es donaran a conèixer el 7 de desembre de 2024 a Lucerna.

La selecció es basa en els estàndards de diversitat i inclusió de l'European Film Academy.

La cerimònia dels Premis del Cinema Europeu, el guardó més reconegut i prestigiós del cinema europeu, és presentada per l'European Film Academy i l'European Film Academy Productions gGmbH.

Més informació.

El proper diumenge 20 d’octubre, el cineasta francès Bertrand Bonello oferirà una masterclass en el marc de les activitats de la 20a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, amb el suport de la nostra oficina, Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya. 

La Masterclass – Conversa amb el director de cinema i guionista francès Bertrand Bonello es durà a terme al Cinema Bages Centre de Manresa, a les 19:30h, conduïda per Philipp Engel, periodista cultural especialitzat en cinema i literatura. Ha treballat a mitjans com Fotogramas, La Vanguardia, el Mundo o Cinemanía.

Posteriorment, a les 21h, Bertrand Bonello rebrà un dels Premis d’Honor de l’edició d’enguany del Festival Clam i es projectarà la pel·lícula ‘Bird', d'Andrea Arnold (2024).

Bertrand Bonello participarà també en una trobada amb els integrants de la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català, que coordina la cineasta Carla Simón.

Bertrand Bonello (Niça, 1968) és un dels cineastes contemporanis més valents, tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, que fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música.

Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, 'Quelque chose d’organique', és seleccionat per Berlín, i poc després, 'The Pornographer' guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta 'Tiresia', Casa de Tolerancia (2011), amb suport MEDIA, i Saint Laurent (2014), que també compta amb suport MEDIA i que va ser nominada posteriorment a 10 premis Cesar i representant de França als premis Oscar.

Posteriorment la desafiant Nocturama (2016), que també compta amb suport d'Europa Creativa MEDIA, va posar al damunt de la taula l’horror de les noves formes de terrorisme, tot provocant una enorme polèmica global. Els darrers anys ha mantingut un creixent procés d’investigació formal, sempre demostrant una combinació de poesia i pura intel·ligència dignes del seu admirat Pasolini, amb fascinants joies transgressores com 'Zombie Child', 'Coma', que van programar al CLAM fa dos anys, i La Bestia, també amb suport MEDIA, presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any.

Des de 2015, Bertrand Bonello és cavaller de l’Ordre de les Lletres i les Arts de la República Francesa.

La 20a edició del Festival CLAM ofereix el cicle Bertrand Bonello, que inclou tres de les seves pel·lícules, totes amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

• La Bestia (França, Canadà, 2023), que es projectarà diumenge 20 d'octubre a les 16:30h als Cines Bages Centre de Manresa.
• Casa de Tolerancia (França, 2011), que es projectarà dilluns 21 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.
• Nocturama (França, Alemanya, Bèlgica, 2016), que es projectarà dimecres 23 d'octubre a les 16h als Cines Bages Centre de Manresa.

Entre la programació del CLAM figuren, a més, diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

Secció Oficial de Llargmetratges Competició:

• Dahomey, de Mati Diop (França, Senegal, Benín, 2024)

Secció Oficial de Llargmetratges Fora de competició:

• No Other Land, de Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham, Rachel Szor (Palestina, Noruega, 2024). Pel·lícula inaugural del CLAM 2024.
• Emilia Perez, de Jacques Audiard (França, 2024)
• Maria ('Being Maria'), de Jessica Palud (França, 2024)
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024)

Les altres Memòries Infinites

• The Father, de Florian Zeller (Regne Unit, França, 2020)

Sessions especials

• Los pequeños amores, de Celia Rico (Espanya, França, 2023)

Consulteu tota la programació de la 20a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM, que es durà a terme del 18 al 27 d’octubre.

La 69a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid es duu a terme del 18 al 26 d'octubre de 2024. Entre la programació, figuren nombrosos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es podran veure durant el festival:

Secció Oficial

• Polvo Serán ('They Will Be Dust'), de Carlos Marqués-Marcet (Espanya, Suïssa, Itàlia, 2024), que compta amb suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i inaugurarà el festival.
• En la alcoba del sultán ('Close to the Sultan'), de Javier Rebollo (Espanya, França, 2024). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Grand Tour, de Miguel Gomes (Portugal, Itàlia, França, Alemanya, Xina, Japó, 2024)
• Armand, de Halfdan Ullmann Tøndel (Noruega, 2024)
• Harvest, d'Athina Rachel Tsangari (Regne Unit, Alemanya, Grècia, França, EUA, 2024)
• Sisters (September Says), d'Ariane Labed (França, Grècia, Alemanya, Irlanda, UK, 2024)

Secció Oficial Internacional de Curtmetratges

• El cuento de una noche de verano, de María Herrera

Secció Oficial de Curtmetratges Espanyols

• De sucre, de Clàudia Cedó

Punt de Trobada

• Jia ting jian shi ('Brief History of a Family'), de Lin Jianjie (Xina, França, Dinamarca, Qatar, 2024)
• Viet And Nam, de Minh Quy Truong (Vietnam, Filipines, Alemanya, Singapur, Països Baixos, França, Itàlia, 2024).

Temps d'Història

• La marsellesa dels borratxos ('The Drunkmen's Marseillaise'), de Pablo Gil Rituerto (Espanya, França, Itàlia, 2024)
• Favoriten, de Ruth Beckermann (Àustria, 2024)

Constel·lacions

• Emilia Pérez, de Jacques Audiard (França, 2024)

Miniminci

• Fuchs und Hase retten den Wald (Fox and Hare Save the Forest), de Mascha Halberstad (Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, 2024)

Finestra Cinèfila

• Calamity, une enfance de Martha Jane Cannary (Calamity, a Childhood of Martha Jane Cannary), de Rémi Chayé (França, Dinamarca, 2020)

País convidat: Alemanya

• Gegen die wand ('Head-on'), de Fatih Akin (Alemanya, 2003)
• Gespenster ('Ghosts'), de Christian Petzold (Alemanya, 2004)
• Montag kommen die fenster ('Windows on Monday'), d'Ulrich Köhler (Alemanya, 2006)
• Western, de Valeska Grisebach (Alemanya, Bulgària, Àustria, 2017)

Consulteu la programació completa de la Seminci 2024.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a la Circulació d’obres literàries europees 2025 (CREA-CULT-2025-LIT), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és l'11 de febrer de 2025.

Aquesta acció dona suport a projectes que tradueixen, publiquen, distribueixen i promocionen obres de ficció europees.

Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.

Es preveu que l'acció doni suport a uns 40 projectes, implementats ja sigui per una única entitat (monobeneficiària) o per un consorci d'organitzacions (multibeneficiari).

Cada projecte ha de:

• Promoure la diversitat de la literatura al país (o països) de destinació mitjançant la inclusió d'obres de ficció de països poc representats, i en particular, obres escrites en llengües menys utilitzades.
• Donar suport a la professió de traductor literari i respectar el principi de justa remuneració.
• Proposar les estratègies de distribució i promoció més efectives, i el format de llibre més adequat, per tal d'assegurar un accés ampli i fàcil a les obres literàries europees i contribuir al desenvolupament del lectorat de la literatura europea.
• Fomentar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.
• Contribuir a les prioritats generals de la UE.

Temes i prioritats

D'acord amb les prioritats actuals de la política cultural, els sol·licitants han de proposar projectes que contribueixin a les prioritats generals de la Unió Europea i que compleixin les prioritats específiques de la convocatòria:

1. Prioritats generals de la UE.

Els sol·licitants han de descriure a la seva sol·licitud com, en el disseny i la implementació dels seus projectes, pretenen contribuir als esforços de la UE en termes d'ecologització i transició digital i respondre a la prioritat de la inclusió i la igualtat de gènere i la dimensió internacional.

2. Les prioritats específiques següents:

• Augmentar la circulació transnacional i la diversitat de les obres literàries europees, mitjançant la traducció, la publicació, la distribució i la promoció d'obres de ficció escrites en llengües menys parlades.
• Promoure la lectura i la diversitat lingüística i cultural de la literatura europea a un gran públic.
• Donar suport a la professió de traductor literari d'acord amb els principis de bones condicions laborals i una remuneració justa.
• Augmentar la competitivitat del sector del llibre tot fomentant la cooperació entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre, especialment entre editors, llibreters i biblioteques.

Aquesta acció complementa els altres suports d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició com el Dia dels Autors Europeus (foment de la lectura i descoberta de la literatura europea) i el Premi de Literatura de la Unió Europea (promoció dels autors emergents europeus). Es recomana als sol·licitants que cerquin sinergies amb aquestes accions.

A més, i com a part del suport excepcional de la UE a Ucraïna, es fomentaran projectes destinats a oferir obres literàries en llengua ucraïnesa als refugiats i desplaçats ucraïnesos. En aquest context, la impressió en ucraïnès d'obres literàries ucraïneses (no traduïdes) serà elegible.

Per donar suport a la professió de traductor literària d'acord amb els principis de bones condicions de treball i una remuneració justa, es recomana que entre el 20 i el 30% del pressupost total del projecte es destini a la remuneració dels traductors i que els traductors rebin reconeixement i visibilitat, en particular anomenant-los, preferiblement a la portada.

A més, per tal de preservar la diversitat lingüística, en particular les llengües menys utilitzades, la qualitat de la traducció i la professió de traductor literari, els editors han de contractar traductors literaris professionals, als quals s'ha de fer referència a la base de dades Europa Creativa. En aquest sentit, els editors han de complir els estàndards nacionals i les millors pràctiques.

Activitats elegibles

Activitats de traducció, publicació, promoció i distribució, així com activitats que tracten els temes i prioritats descrits anteriorment. Més concretament:

• Paquets de treballs d'obres de ficció elegibles per traduir, publicar, distribuir, i promoure, a partir d'una editorial sòlida, i una estratègia de distribució i de promoció.
• Activitats per facilitar la col·laboració entre els diferents actors de la cadena de valor del llibre i de l'edició: autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, esdeveniments literaris o festivals.

Les activitats proposades s'han d'agrupar, a la part B del formulari de sol·licitud, en paquets de treball coherents (és a dir, la subdivisió principal del projecte). Cada paquet de treball ha de tenir una llista corresponent d'activitats, deliverables, milestones, i critical risks.

Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.

A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès.

La proposta del projecte ha de complir la resta de requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:

• Obres de ficció com ara novel·les, contes, obres de teatre i ràdio, obres de poesia, còmics o literatura juvenil i infantil;
• Obres ja publicades;
• Obres escrites per autors que siguin nacionals, residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible;
• Obres que encara no s'han traduït a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament identificada.

Cal tenir en compte que les obres de no ficció no són elegibles.

Forma de subvenció, tipus de finançament i import màxim de la subvenció

Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, tipus de finançament, costos subvencionables totals, etc.) es fixaran en el conveni de subvenció.

Els i les sol·licitants hauran d'escollir entre les següents categories de projectes, ambdues amb una taxa màxima de cofinançament del 60%:

• categoria 1: sol·licitant individual.
• categoria 2: consorci format per un mínim de 2 organitzacions elegibles.

La subvenció màxima per projecte per sol·licitant individual (categoria 1) és de 200.000 euros i per a consorci (categoria 2) de 300.000 euros.

Els sostres s'apliquen segons la mida del projecte:

• petita escala: els projectes que proposin almenys 5 traduccions d'obres elegibles poden rebre fins a 100.000 euros.
• escala mitjana: els projectes que proposin almenys 11 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 200.000 euros.
• gran escala: els projectes que proposin almenys 21 traduccions d'obres subvencionables poden rebre fins a 300.000 euros (només en consorci).

La subvenció serà una subvenció global. Això vol dir que reemborsarà un import fix, en funció d'una quantitat global o finançament no vinculat a costos. L'import serà fixat per l'òrgan de subvenció sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.

Calendari

• Obertura de la convocatòria: 15 d'octubre de 2024
• Data límit de presentació de sol·licituds: 11 de febrer a les 17:00:00 CET (Brussel·les)
• Avaluació: febrer-abril 2025
• Informació sobre els resultats de l'avaluació: agost de 2025
• Signatura de l'AG: novembre de 2025

Plantilles de sol·licitud, guies i models de convenis de subvenció (MGA)

• Standard proposal template (Només per a informació): NO utilitzeu aquesta plantilla per enviar-la. Trobareu el formulari de sol·licitud al sistema de presentació de sol·licituds.
• Call document
• 2025 Annual Work Programme for the implementation of the Creative Europea Programme.
• Mono/Multi-beneficiary Model Grant Agreement

Més informació