Els Cartoon Tributes 2026, els premis que reconeixen els professionals i les produccions més destacades de l’animació europea, han anunciat les nominacions, entre les quals figura Irene Iborra Rizo, nominada a Directora Europea de l'Any, pel film 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', que compta amb el suport d'Eurimages i de l'ICEC.

Creats l’any 2001, aquests guardons s’entreguen anualment en el marc de Cartoon Movie, un dels esdeveniments clau per al desenvolupament de llargmetratges d’animació al continent. La majoria de projectes seleccionats han passat per aquest fòrum en fases de desenvolupament o producció, fet que confirma el seu paper central dins la indústria.

Durant l’esdeveniment, els nou nominats/des —repartits entre les categories de Productor/a, Distribuïdora i Director/a Europeu/a de l’Any— es presentaran en entrevistes breus. Els i les participants acreditats/des podran votar els seus candidats preferits en tres moments dedicats a cada categoria. Els guanyadors/es es faran públics el dijous 5 de març, al final del dinar oficial.

Presència catalana destacada: Irene Iborra, nominada a Directora Europea de l’Any

La categoria de Director/a Europeu/a de l’Any inclou una nominació especialment rellevant per a l’animació catalana:

• Irene Iborra Rizo, pel film 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', que compta amb el suport d'Eurimages.

La directora, vinculada des de fa anys al sector de l’animació a Catalunya, rep aquest reconeixement per una obra que combina sensibilitat visual i un relat emocionalment potent. La seva nominació situa de nou el talent català en el mapa europeu de l’animació d'autor/a.

Comparteix categoria amb:

• Mailys Vallade & Liane-Cho Han, per Little Amélie, que compta amb el suport de MEDIA.
• Reza Memari, per The Last Whale Singer, que compta també amb el suport de MEDIA.
• Ugo Bienvenu, per Arco, que també compta amb el suport de MEDIA.

Productors/es europeus/es nominats/des

La categoria de Productor/a Europeu/a de l’Any inclou quatre projectes amb equips internacionals:

• Folimage, Les Armateurs, Lunanime, Auvergne-Rhône-Alpes Cinéma, Will Production, JPL Films, Dragons Films, Pictanovo, Folimage Animation i TNZPV Productions per The Songbirds' Secret
• Gringo Films, Fabrique d’Images, Senator Film Produktion i Traumhaus Studios per Stitch Head
• MAUR film, Vivement Lundi !, Artichoke i ZVVIKS per Tales from the Magic Garden, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.
• Special Touch Studios, Creative Touch Studios, Paul Thiltges Distributions, Yzanakio, Need Productions i Lunanime per Allah Is Not Obliged

Distribuïdores europees nominades

Les candidates a Distribuïdora Europea de l’Any són:

• Flins y Pinículas (Espanya)
• Les Films du Préau (França)
• Kino Mediteran (Croàcia)

Un any clau per a l’animació europea

Amb Cartoon Movie consolidat com un espai essencial per impulsar nous projectes, els Cartoon Tributes 2026 tornen a posar en relleu la diversitat i la vitalitat del sector. La nominació d’Irene Iborra reforça la presència catalana en un panorama cada vegada més competitiu i internacionalitzat.

Més informació

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat les seves dades preliminars sobre el comportament del sector cinematogràfic el 2025, just abans de l’inici de la Berlinale 2026. Les xifres confirmen que la davallada d’assistència a les sales europees no només va continuar, sinó que es va accentuar.

Segons les estimacions, els cinemes europeus van registrar 796 milions d’entrades el 2025, un descens del 5,5% respecte a les 843 milions de 2024. Es tracta del nivell més baix des de 2022, quan es van comptabilitzar 724 milions d’entrades. En canvi, la recaptació global es va mantenir pràcticament estable: 6.36 mil milions d’euros, només un 0,6% menys que l’any anterior. L’increment del preu mitjà de l’entrada —de 7,6 € a 8,1 € (+6,6%)— va compensar en gran part la caiguda d’espectadors.

França, Espanya i Turquia concentren la major part de la caiguda

Prop de dos terços dels països europeus van experimentar descensos en l’assistència. Tres mercats van explicar el 72% de la pèrdua total:

• França: –24 milions d’entrades (47% de la caiguda europea)
• Espanya: –8 milions
• Turquia: –5 milions

Tot i els increments registrats a Alemanya (+1,8 milions), Polònia (+1,3 milions) i Àustria (+0,9 milions), aquests no van ser suficients per compensar les pèrdues.

Malgrat la davallada, França va continuar liderant l’assistència al continent amb 156 milions d’entrades, seguida del Regne Unit (123 milions) i Alemanya (91 milions).

Un any difícil per al cinema nord-americà i sense grans èxits paneuropeus

L’Observatori apunta que la caiguda generalitzada respon sobretot a un rendiment més feble de les produccions nord-americanes i a l’absència de grans blockbusters europeus. Tot i això, títols de Hollywood com Zootopia 2, Avatar: Fire and Ashes, Minecraft, Lilo & Stitch i Mufasa van figurar entre els films més taquillers del continent.

A França, la combinació d’un any fluix per al cinema dels EUA i la manca de produccions locals potents va agreujar la situació. En canvi, altres països van gaudir de fortes produccions nacionals, com Der Schuh des Manitu (Alemanya), Černák (Eslovàquia), Buen Camino (Itàlia), Stelios (Grècia) o Yan Yana (Turquia), que fins i tot va duplicar les entrades de Zootopia 2 en aquell mercat.

Les quotes de cinema nacional creixen en 17 mercats

Les produccions locals van guanyar pes en bona part d’Europa. Destaquen:

• Polònia: +9 punts percentuals
• Itàlia: +8 pp
• Alemanya: +6 pp

Els països amb major quota de cinema nacional el 2025 van ser:

• Turquia: 55% (–2 pp)
• Regne Unit: 41% (+2 pp)
• França: 38% (–7 pp)
• Dinamarca: 37% (+13 pp)
• Itàlia: 33% (+7 pp)
• Finlàndia: 30% (–1 pp)

Perspectives

Les dades publicades són provisionals i s’actualitzaran abans del Marché du Film de Canes, el maig de 2026. Tot i la resistència de la taquilla, el sector continua afrontant el repte de recuperar els nivells d’assistència prepandèmia i d’atraure públic en un context de competència creixent amb les plataformes digitals.

Més informació

El 2026, la branca MEDIA del programa Europa Creativa celebra el 35è aniversari, tot consolidant-se com una de les iniciatives més rellevants en el suport a la indústria audiovisual europea. Des de la seva creació, el 1991, MEDIA ha contribuït a enfortir el sector, fomentar la diversitat cultural i facilitar que les produccions europees arribin a nous públics arreu del continent.

Durant aquestes tres dècades i mitja, el programa ha evolucionat per adaptar-se als canvis tecnològics i als nous hàbits de consum. Actualment dona suport a una àmplia gamma de continguts: cinema, televisió, videojocs i experiències immersives, tot reflectint la transformació constant del panorama audiovisual.

L’impacte de MEDIA ha estat clau per impulsar projectes innovadors, reforçar la competitivitat de les empreses europees i facilitar la circulació internacional d’obres i professionals. Aquest èxit històric obre el camí al futur programa AgoraEU, proposat per ampliar i reforçar el suport tant al sector audiovisual com al de les notícies i els mitjans de comunicació.

Les persones interessades a conèixer més detalls sobre les iniciatives actuals i futures poden visitar l’estand de MEDIA al Gropius Bau – C2 de l'European Film Market de la Berlinale.

Més informació

Cannes Makers és una iniciativa del Marché du Film del Festival de Cannes, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, que ajuda joves aspirants a líders de la indústria cinematogràfica mundial a explorar-ne els secrets.

L’esdeveniment es durà a terme del 18 al 21 de maig del 2026 i està destinat a professionals, estudiants i becaris/àries del cinema menors de 30 anys que persegueixen carreres en vendes internacionals de pel·lícules, màrqueting i distribució cinematogràfica.

Cannes Makers és una experiència de formació immersiva per ajudar a formar la propera generació de líders de vendes internacionals.

Llançat el 2023, Cannes Makers és un programa innovador de formació i tutoria del Marché du Film del Festival de Cannes, dedicat a explorar a fons el procés de vendes internacionals a cada etapa.

Cada any, l’organització selecciona acuradament un grup de joves professionals prometedors, cadascun motivat a generar un impacte significatiu a la indústria cinematogràfica global. L’objectiu és també brindar-los una comprensió profunda de les diferents professions essencials per portar una pel·lícula del guió a la pantalla, alhora que els ajuden a millorar les seves habilitats vocacionals, fomentar col·laboracions transfrontereres i brindar un compromís directe amb els principals experts de la indústria.

A través de discussions grupals significatives que aborden temes contemporanis, com ara la diversitat, la inclusió, la representativitat i la sostenibilitat, Cannes Makers, en última instància, capacita els seus participants no només per prosperar, sinó també per impulsar canvis en el panorama dinàmic de la indústria cinematogràfica.

Data límit: 26 de febrer de 2026.

Més informació i inscripcions.

La propera sèrie original de Filmin, 'Millennial Mal', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, tindrà la seva estrena mundial a la Secció Oficial de Sèries - Fora de Concurs del Festival de Màlaga, que es durà a terme del 6 al 15 de març de 2026.

Produïda per Tornasol Media, es tracta d'una comèdia universitària creada, escrita i protagonitzada per la corunyesa Lorena Iglesias (Balearic, Mamántula), codirigida juntament amb Andrea Jaurrieta ('Nina').

Juntament amb Iglesias, completen el repartiment l'humorista Isa Calderón, que debuta a la ficció, Vito Sanz (nominat al Goya per la seva interpretació a 'Volveréis') i les actrius Victoria Oliver i Paula Gala.

A mig camí entre la comèdia universitària 'Nunca me han besado' i la sèrie generacional 'Girls', 'Millennial Mal' segueix Judith, una bibliotecària a l'atur de 42 anys que ha de tornar a la universitat per cobrar una beca que li concedeixen per un error burocràtic. Atrapada en els codis del món universitari –festes, outfits, por del cringe…–, i amb la finalitat d'amagar la seva edat, se sotmet a un canvi d'imatge ideat per dues noies de vint anys, cosa que farà que s'acabi creient el seu propi personatge.

'Millennial Mal' s'estrenarà el dilluns 9 de març a les 17h al Festival de Màlaga.

https://www.youtube.com/watch?v=AVyVAmmdmIs

Els Cinemes Verdi de Barcelona, que formen part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, celebren 100 anys d'història.

La seva llarga història es recull en un llibre i també en un documental que plasma l'amor pel cinema que han despertat en molta gent i la influència decisiva que van tenir en la transformació del barri de Gràcia. I és que el Verdi s’ha convertit en un referent cultural de la ciutat i en un dels motors del barri de Gràcia.

La celebració del centenari s'estendrà en els propers mesos, amb un ampli programa cultural, que recorrerà la història dels Cinemes Verdi des del 1926 al 2026 amb projeccions, exposicions, estrenes i noves iniciatives durant el 2026.

Ahir, dimarts 10 de febrer, es va estrenar el llargmetratge documental 'La vida és Verdi', dirigit per Berta García Lacht i coproduït juntament amb Isabel Coixet; un homenatge al setè art i a la comunitat que envolta els Verdi, amb entrevistes, humor i imatges que reivindiquen la importància de mantenir viva la gran pantalla. 

Podeu veure'n el tràiler oficial a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=pj9fIkQfxxs

I avui, dimecres 11 de febrer, data oficial de l'aniversari, es presenta el llibre commemoratiu del Centenari: 'Cines Verdi 100 (1926-2026)'.

Editat per Plataforma Editorial, amb textos de Josep M.ª Contel, Enrique Pérez i Paz Recolons, pròleg de Xavier Marcé i epíleg d’Albert Serra, l’obra reuneix prop de 300 imatges que permeten recórrer la història del cinema i del barri de Gràcia.

'Cines Verdi 100 (1926-2026)' és una crònica cultural però també una memòria col·lectiva que reconstrueix els moments clau que han marcat la seva trajectòria.

La presentació es durà a terme dimecres 11 de febrer a les 18:30h a la Biblioteca Jaume Fuster de la mà de Josep M.ª Contel i Enric Pérez, autors del llibre, i moderada per Agustí Estruga. Conversaran sobre la memòria cinematogràfica, el paper del Verdi i la seva relació amb la vida cultural gracienca.

El Verdi és el cinema en actiu més antic de Barcelona. Un cinema que ha deixat empremta a Gràcia, a la ciutat de Barcelona i a diverses generacions de cinèfils. El Verdi ha estat, és i serà un lloc de trobada i de passió pel cinema.

Consulteu el programa commemoratiu del seu Centenari.

Més informació

L’EFP European Film Promotion, la plataforma de promoció del cinema europeu, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, tornarà a posar el focus en el talent emergent de la producció cinematogràfica europea amb la 27a edició del programa Producers on the Move, que es durà a terme en el marc del 79è Festival de Cannes 2026, del 12 al 23 de maig.

El programa, ja consolidat com un dels principals impulsors de noves veus en la producció internacional, reunirà 20 productors/es procedents de 20 països europeus, seleccionats/es per la seva trajectòria internacional i el seu potencial de creixement. Les candidatures són proposades pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica, tots membres de l’EFP, i escollides mitjançant un rigorós sistema de punts. Per optar-hi, els i les productors i productores han d’acreditar experiència en almenys una coproducció internacional i haver participat en festivals de primer nivell o haver assolit distribució més enllà del país d’origen.

L’edició de 2026 combinarà sessions preparatòries en línia, del 28 al 30 d’abril, amb un programa intensiu presencial a Cannes dues setmanes després. Els i les participants prendran part en activitats dissenyades per reforçar les seves habilitats i ampliar la seva xarxa professional: presentacions de projectes, trobades individuals, estudis de cas i esdeveniments de networking orientats a fomentar noves col·laboracions internacionals.

El programa comptarà també amb una campanya de promoció global, que inclourà presentacions digitals i presència destacada en publicacions especialitzades internacionals.

Des de la seva creació, Producers on the Move ha contribuït a impulsar les carreres de 546 productors europeus al llarg de 26 anys, tot consolidant-se com una plataforma essencial per al relleu generacional del cinema europeu i per enfortir les coproduccions transfrontereres.

Els/les productors/es interessats/des a participar en l’edició de 2026 poden contactar amb els seus respectius instituts nacionals de promoció cinematogràfica.

El programa compta amb el suport financer d'Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, Eurimages i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica membres de l’EFP.

Més informació

L'esquema de finançament World Cinema Fund Europe de la Berlinale té oberta la convocatòria 2026 fins al proper 4 de març. El fons té com a objectiu proporcionar suport a la producció i amplia el finançament a empreses europees dels Estats membres del subprograma MEDIA d'Europa Creativa.

Fa especial atenció als projectes de productores de regions amb menor capacitat de producció dins de les regions o països elegibles de WCF Europe, o de regions o països europeus que encara no participen plenament en coproduccions internacionals.

• Finançament màxim: 60.000 euros per projecte i 40.000 euros per a la postproducció.
• El cost total de producció dels projectes subvencionats ha d'estar entre 200.000 euros i 1.400.000 euros.
• El finançament ha de destinar-se a la producció de la pel·lícula a les regions/països elegibles de WCF Europe (veure'n el llistat).
• La participació dels països participants al subprograma MEDIA ha de ser, almenys, del 20% i no pot superar el 70%. En el moment de la presentació, el 20% ha d'estar ja assegurat. La participació final s'ha de confirmar, com a mínim, una setmana abans de la reunió del jurat.
• El soci europeu és el soci administratiu i el beneficiari del finançament de WCF Europe.

Qui pot presentar-se a WCF Europe?

• Empreses de producció cinematogràfica europees registrades amb seu a un país membre d'Europa Creativa MEDIA.
• Empreses de producció de Bielorússia, Moldàvia i Ucraïna si presenten projectes per al finançament de producció en cooperació amb una empresa dels països membres de MEDIA.

Documents de presentació:

L'enllaç al portal de presentació estarà disponible al seu lloc web entre quatre i sis setmanes abans de la data límit.

Els documents següents s'han de carregar a través del portal de presentació en línia (en anglès):

• Guió o tractament (en cas d'un projecte documental) / Enllaç al muntatge preliminar si es demana suport per a la postproducció.
• Pla de finançament en euros i en moneda local (si està disponible), incloent-hi el tipus de finançament (fons, inversió pròpia, vendes internacionals, etc.), les participacions (en percentatge) dels respectius socis i un desglossament dels imports assegurats i pendents (incloses les decisions previstes, si estan disponibles). La participació de tots els països coproductors que formen part del subprograma MEDIA ha d'estar entre el 20 i el 70%.
• Pressupost (detallat): en euros i moneda local (si està disponible).
• Dossier de sol·licitud que inclogui sinopsi, notes del director, concepte visual del director, notes del productor, estratègia de distribució i captació de públic, i perfils detallats de totes les productores participants al projecte.
• Contractes i acords, incloent-hi acords de coproducció signats o memoràndums d'acord, acords de finançament o cartes d'intenció de socis finançadors ja confirmats.
• Autorització de tots els drets que acrediti la cessió de drets del guionista/autor al productor/productor. El productor ha de tenir dret a fer servir el guió en un projecte cinematogràfic.
• Moodbook, dossier visual o artístic.

WCF Europe i altres fonts de finançament:

El finançament de WCF Europe es pot combinar amb el suport d'altres entitats de finançament, a excepció d'altres programes cofinançats per Europa Creativa MEDIA:

• Hubert Bals Fund + Europe (International Film Festival Rotterdam),
• IDFA Bertha Fund - Europe (International Documentary Film Festival Amsterdam),
• TFL Co-Production Fund (TorinoFilmLab).

S'ha de respectar la legislació alemanya i europea que estableix el límit màxim per a l'acumulació de finançament estatal, ja que això també s'aplica al finançament de WCF.

Data límit: 4 de març de 2026.

World Cinema Fund Europe de la Berlinale compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

La 76a edició de la Berlinale es durà a terme del 12 al 22 de febrer de 2026 i, com en altres edicions, Europa Creativa MEDIA hi serà present.  

Així, entre la programació, figura un gran nombre de títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entres els quals trobem les produccions catalanes ‘Ravalejar‘, ‘Iván & Hadoum‘ i ‘Narciso‘. Podeu consultar l'enllaç següent per ampliar-ne la informació.

A més, MEDIA organitza, en el marc de l'European Film Market, que es durà a terme del 12 al 18 de febrer de 2026, diverses activitats, com sessions informatives.

Recordem també que les oficines Europa Creativa MEDIA assistiran a l'European Film Market.

Entre les diverses activitats, destaquen les següents:

Berlinale - Presentació de la MEDIA Carbon Calculator:

Europa Creativa MEDIA organitza el proper divendres 13 de febrer de 2026 un esdeveniment informatiu al Creative Europe MEDIA Stand sobre la MEDIA Carbon Calculator, ja llançada oficialment.

Consulteu aquest enllaç per a més informació.

Berlinale - European Film Market - MEDIA:

Tant el diumenge 15 de febrer del 2026 com el dilluns 16 de febrer del 2026 tindran lloc esdeveniments de MEDIA a l'European Film Market. Hi haurà sessions sobre les convocatòries Networks of European Festivals, European Film Distribution i Skills and Talents Development, així com una sessió especial que us interessa si voleu treballar com a experts per a Europa Creativa MEDIA.

Consulteu aquest enllaç per a més informació.

Berlinale Co-Production Market:

Aquesta cita es durà a terme del 14 al 17 de febrer del 2026 en el marc de l'European Film Market. La 23a edició d'aquest mercat de coproducció comptarà amb una selecció de 35 prometedors projectes de llargmetratge de 27 països.

En total, cinc projectes catalans han est seleccionats al Berlinale Co-Production Market:

• Berlinale Co-Production Market (Official Feature Project Selection): ‘Cura Sana‘, de Lucía G. Romero. Filmax.
• Berlinale Talent Project Market: ‘Porto Alegre‘, d’Álvaro Gago. Ringo Media, Sétima.
• Berlinale Series Market – Co-Pro Series: ‘El pitjor atracament de la història‘, de Nao Albet i Marcel Borràs. Funicular Films
• Berlinale Series Market – Series Match: Germany & Ibero-America: ‘Callback‘, de Joana Vilapuig i Mireia Vilapuig. Funicular Films, Left Tackle Films
• EFM Animation Days – Spotlight On: Animation International: ‘Cave of Dreams‘, de Dorota Kobiela Welchman, Hugh Welchman. Alba Sotorra, BreakThru, Tinglado Films.

El Berlinale Co-Production Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través de la convocatòria MEDIA 360.

Consulteu aquest enllaç per a més informació.

Berlinale Talents:

Sota el lema ‘Creant confusió – cinema, caos i el poder del malestar‘, la 24a edició d’aquest programa, que compta amb el suport d‘Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 13 al 18 de febrer de 2026, amb un programa atractiu de xerrades, tallers i debats, així com laboratoris de projectes i una gran varietat d'esdeveniments de networking.

Entre els 200 participants seleccionats, figuren les següents professionals catalanes:

• Montse Pujol Solà – Producció (Boogaloo Films).
• Paloma Zapata – Direcció, guió i producció (La Fábrica Naranja).
• Maria Riera Peris – Producció i direcció (Películas María).
• Mireia Graell – Producció (Ringo Media).
• Zoe Stein – Interpretació.
• Juan Carrano – Muntatge i direcció.
• Epi – Producció i guió.

Berlinale Talents compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través de la convocatòria MEDIA 360.

Consulteu aquest enllaç per a més informació.

European Shooting Stars:

Un any més, deu joves actors i actrius prometedors de tot Europa han estat seleccionats per formar part de Shooting Stars, el vaixell insígnia d'European Film Promotion (EFP).

Shooting Stars d'European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través de la convocatòria de Markets and Networking.

Consulteu aquest enllaç per conèixer els actors i les actrius europees seleccionats enguany.

Més informació

L’Acadèmia del Cinema Català ha celebrat la XVIII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules guardonades figuren 8 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 21 Premis Gaudí.

Les pel·lícules amb suport MEDIA premiades són:

• Sirât, d’Oliver Laxe (12 nominacions, 8 premis):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor fotografia (Mauro Herce)
  • Millor música (Kangding Ray)
  • Millor direcció artística (Laia Ateca)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Zaira Eva Adén)
  • Millors efectes visuals (Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges)
  • Millor so (Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas)
  • Millor direcció de producció (Oriol Maymó)
• Fontera, de Judith Colell (8 nominacions, 4 premis):
  • Millor pel·lícula
  • Millor actriu secundària (Bruna Cusí)
  • Millor vestuari (Mercè Paloma)
  • Premi especial del públic a la millor pel·lícula
• Sorda, d’Eva Libertad (10 nominacions, 3 premis):
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor guió adaptat (Eva Libertad)
  • Millor actor secundari (Álvaro Cervantes)
• Tardes de soledad, d’Albert Serra (6 nominacions, 2 premis):
  • Millor pel·lícula documental
  • Millor muntatge (Albert Serra i Artur Tort)
• Romería, de Carla Simón (13 nominacions, 1 premi):
  • Millor interpretació revelació (Llúcia Garcia)
• Molt lluny, de Gerard Oms (5 nominacions, 1 premi):
  • Millor protagonista masculí (Mario Casas)
• De sucre, de Clàudia Cedó (1 nominació, 1 premi):
  • Millor curtmetratge
• Flow, de Gints Zilbalodis (1 nominació, 1 premi):
  • Millor pel·lícula europea

Consulta totes les pel·lícules guardonades a la XVIII edició dels Premis Gaudí, celebrats el 8 de febrer de 2026, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Més informació

Notícia relacionada: Nombrosos títols amb suport MEDIA entre els nominats als XVIII Premis Gaudí

La productora catalana Alba Sotorra ha tornat a situar-se al centre de l’escena cinematogràfica europea després que el seu projecte Daughters of the Sea hagi estat distingit amb l’Innovation Award, dotat amb 20.000 euros, en la tercera i última edició del cicle 2024-2026 dels Eurimages New Lab Awards.

El guardó, anunciat en el marc del Festival de Cinema de Rotterdam, reconeix la capacitat del projecte per “repensar les convencions del cinema en favor de la integritat artística i una narrativa intercultural autèntica”, segons va destacar el jurat format per Klaudia Śmieja-Rostworowska (Madants), Frédéric Boyer (Tribeca Festival) i Stefan Prohorov (Bulgarian National Film Center).

Daughters of the Sea, dirigit per Martika Ramirez Escobar, és una coproducció entre This Side Up & Arkeofilms (Filipines) i Alba Sotorra Cinema Productions (Catalunya). El premi Eurimages New Lab s’atorgarà directament a la productora catalana, tot consolidant el seu paper com una de les veus més innovadores i compromeses del cinema europeu contemporani.

En paral·lel, l'Outreach Award, valorat en 30.000 euros, va recaure en el projecte LFD Hope, de Joshua Loftin, una coproducció entre el Regne Unit i Hongria. El jurat en va destacar “l’audàcia de convertir la fragilitat en una eina per enfortir comunitats i obrir diàlegs inclusius sobre temes sovint silenciats”.

Els Eurimages New Lab Awards continuaran el seu recorregut amb una nova edició que es presentarà al CPH:FORUM, del 16 al 19 de març de 2026, durant la setmana Industry del festival CPH:DOX.

Més informació

La rehabilitació del Vapor Cortès – Prodis 1923, obra del despatx català H ARQUITECTES, ha estat seleccionada com una de les set finalistes del prestigiós Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea / Premis Mies van der Rohe 2026. El projecte és un dels cinc finalistes en la categoria d’arquitectura i situa Terrassa en el mapa europeu de l’excel·lència arquitectònica.

La Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe han anunciat els set projectes finalistes, que destaquen per la seva capacitat de respondre als reptes socials, ambientals i culturals del present. Segons el jurat, les obres seleccionades exemplifiquen com l’arquitectura pot transformar espais i comunitats amb sensibilitat, innovació i un profund respecte pel context.

Un reconeixement a la transformació del patrimoni industrial terrassenc

La intervenció al Vapor Cortès, un antic complex industrial del 1923, ha estat valorada per la seva manera d’actualitzar el patrimoni fabril amb criteris de sostenibilitat, inclusió i funcionalitat. El projecte, impulsat per Prodis, ha convertit l’espai en un equipament social i comunitari que manté viva la memòria industrial de la ciutat.

Amb aquesta nominació, Terrassa se situa al costat de projectes de Bèlgica, França i Croàcia, reforçant el paper de Catalunya com a referent europeu en rehabilitació i arquitectura contemporània.

Els altres finalistes en la categoria d'Arquitectura són:

• Charleroi Palais des Expositions (Bèlgica), d’AgwA i architecten jan de vylder inge vinck
• Lot 8, LUMA Arles – Renovation of Le Magasin Électrique (França), d’Atelier Luma, BC architects & studies i ASSEMBLE
• Josephine Baker - Marie-Jose Perec Sports and Cultural Centre (França), d’onze04
• Gruž Market (Croàcia), d’ARP / Peračić-Veljačić

En la categoria d’emergents, han estat seleccionats el Multi-Service Cultural Centre Le Foirail (França) i els Temporary Spaces for Slovenian National Theatre Drama (Eslovènia).

Un premi que mira al futur de l’arquitectura europea

El jurat destaca que tots els projectes finalistes comparteixen una forta dimensió humana i una voluntat de millorar la vida quotidiana. En un moment marcat per reptes polítics, socials i ambientals, aquestes obres demostren el valor d’una arquitectura compromesa i transformadora.

Properes dates

• Abril 2026: anunci dels guanyadors a Oulu (Finlàndia), Capital Europea de la Cultura 2026
• Maig 2026: cerimònia de lliurament al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona

Els guanyadors rebran un premi de 60.000 € (arquitectura) i 30.000 € (emergents), així com un trofeu commemoratiu.

El Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea / Premis Mies van der Rohe és una distinció biennal impulsada per la Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe, i forma part del programa Europa Creativa, l’instrument de la UE que dona suport als sectors culturals i creatius. L’objectiu del guardó és reconèixer l’excel·lència arquitectònica, promoure la innovació i destacar el paper fonamental que l’arquitectura europea té en la transformació sostenible de les ciutats i els territoris. A través d’aquest premi, Europa Creativa reforça el seu compromís amb una arquitectura que millora la qualitat de vida, preserva el patrimoni i impulsa una visió compartida del futur urbà europeu.

Més informació

Barcelona es convertirà en el centre neuràlgic del debat cinematogràfic europeu el 2026. Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha anunciat que la seva propera Network Conference es durà a terme a la capital catalana del 26 al 29 de novembre de 2026, una cita que reunirà més de 500 professionals del sector procedents de més de trenta països.

La conferència, que té lloc cada dos anys, és un dels esdeveniments més importants del circuit europeu d’exhibició cinematogràfica. Reuneix exhibidors/es, distribuïdors/es, agents de vendes i representants d’institucions culturals i polítiques amb l’objectiu de reflexionar sobre la circulació de films i el desenvolupament de públics en un context de transformació constant.

L’esperit de la trobada és clar: generar un espai dinàmic i participatiu on els i les professionals puguin compartir idees, debatre reptes i explorar noves oportunitats per al futur de les sales de cinema. Europa Cinemas destaca que els i les participants han de marxar amb “un sentit comú de propòsit i direcció” que permeti transformar les reflexions en accions concretes.

La inscripció per a l’edició de Barcelona s’obrirà entre finals de maig i principis de juny de 2026. Durant quatre dies, la ciutat acollirà tallers, conferències i sessions de treball que situaran el cinema europeu al centre de la conversa cultural.

Amb aquesta elecció, Barcelona reforça el seu paper com a ciutat de referència en l’àmbit cultural i audiovisual, i es prepara per rebre una de les trobades més rellevants del sector a escala continental.

Europa Cinemas és la primera xarxa internacional de sales de cinema dedicada a la promoció del cinema europeu. Fundada el 1992 amb el suport de la Unió Europea i del programa MEDIA, la xarxa té com a objectiu reforçar la distribució de pel·lícules europees, fomentar el desenvolupament de públics i impulsar iniciatives educatives i de formació.

La seva activitat inclou programes de suport a exhibidors, laboratoris professionals, trobades sectorials i, cada dos anys, la Network Conference, el seu esdeveniment central.

Barcelona acollirà la 24a edició de la Conferència, anteriorment celebrada a Vilnius (Lituània), París, Lisboa, Bucarest, Praga, Atenes, Varsòvia i Budapest.

Més informació

El cicle Premi Lux 2026 arriba a la Filmoteca de Catalunya, on es podran veure els cinc films nominats enguany al LUX Audience Award 2026, una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb el Programa Europa Creativa MEDIA i la xarxa Europa Cinemas.

El Premi Lux es lliura cada any com a reconeixement del cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.

La Filmoteca de Catalunya acollirà, entre els mesos de febrer i el març, la projecció gratuïta de quatre de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2026. Els dijous 12 i 26 de febrer, i 5 i 12 de març, a la sala Chomón, es projectaran ‘It was just an accident’, ‘Sorda’, ‘Sentimental value’ i ‘Christy’.

Les sessions són gratuïtes, i l‘aforament és limitat. Les entrades, disponibles a taquilla.

El calendari de projeccions a la Filmoteca de Catalunya és el següent:

• Dijous 12 de febrer, 20h: ‘It was just an accident’, de Jafar Panahi
• Dijous 26 de febrer, 20h: ‘Sorda’, d’Eva Libertad, amb presentació a càrrec de la directora i la vicepresidenta de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, Diana Riba  
• Dijous 5 de març, 20h: ‘Sentimental value’, de Joachim Trier
• Dijous 12 de març, 20h: ‘Christy’, de Brendan Canty

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona col·labora amb la Filmoteca de Catalunya en les projeccions del Premi LUX des de 2012.

Aquesta edició del Premi del Públic LUX compta amb la següent selecció: ‘It Was Just an Accident’, del cineasta iranià Jafar Panahi —guardonat amb el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència el 2012—, que ha rebut, entre altres reconeixements, la Palma d’Or del Festival de Canes i dues nominacions als Globus d’Or; ‘Sorda’, d’Eva Libertad, reconeguda amb dos premis al Festival Internacional de Cinema de Berlín i nominada als Premis Goya i als Premis Gaudí; ‘Sentimental Value’, de Joachim Trier, premiada i nominada al Festival de Canes i amb vuit nominacions als Globus d’Or; i ‘Christy’, de Brendan Canty, guardonada al Festival de Cinema de Denver i al Festival Internacional de Cinema de Hamptons. Les tres primeres compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Les cinc pel·lícules finalistes del Premi del Públic LUX 2026 van ser anunciades en una cerimònia celebrada a Estrasburg el passat 7 d’octubre.

El públic té la paraula

El Premi del Públic LUX s’atorga conjuntament per la ciutadania europea i els diputats i diputades al Parlament Europeu, amb una ponderació del 50 % per a cadascuna de les dues parts. La ciutadania pot votar fins al dilluns 12 d’abril les cinc pel·lícules a través del web del premi, luxaward.eu, atorgant-los una puntuació d’entre una i cinc estrelles. A més, les persones que participin en la votació entraran en el sorteig de diversos premis, com ara un viatge per assistir a la cerimònia de lliurament del guardó, que tindrà lloc a l’abril, i conèixer els equips responsables de les pel·lícules nominades.

El lliurament del guardó tindrà lloc el dimarts 14 d’abril en una cerimònia a Brussel·les, en què els guanyadors rebran el premi de mans de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

Premi del Públic LUX

Des del 2007, el Parlament Europeu atorga anualment el Premi LUX a pel·lícules que, a través de les seves històries, contribueixen al debat públic europeu i aborden qüestions com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques o els drets fonamentals. El premi és també una eina de suport i visibilització del cinema europeu, atès que moltes produccions europees només s’exhibeixen al país d’origen i sovint no es distribueixen més enllà de les seves fronteres nacionals. Aquest fet resulta especialment rellevant si es té en compte que, tot i que més del 60 % de les pel·lícules que s’estrenen a la Unió Europea són europees, aquestes només representen aproximadament un terç del total d’espectadors.

Des de la seva creació, les pel·lícules que han guanyat el Premi LUX són: ‘Auf der anderen Seite‘, de Fatih Akin (2007); ‘Le Silence de Lorna‘, de Pierre de Jean i Luc Dardenne (2008); ‘Welcome‘, de Philippe Lioret (2009); ‘Die Fremde‘, de Feo Aladag (2010); ‘Les neiges du Kilimandjaro‘, de Robert Guédiguian (2011); ‘Io sono Li‘, d’Andrea Segre (2012), ‘The Broken Circle Breakdown‘, de Felix van Groeningen (2013); ‘Ida‘, de Pawel Pawlikowski (2014); ‘Mustang‘, de Deniz Gamze Ergüven (2015); ‘Toni Erdmann’, de Maren Ade (2016); ‘Sámi Blood’, d’Amanda Kernell (2017); ’Woman at War’, de Benedikt Erlingsson (2018); ‘God Exists, Her Name Is Petrunija’, de Teona Strugar Mitevska (2019); ‘Collective’, d’Alexander Nanau (2021);  ‘Quo Vadis, Aida?’, de Jasmila Žbanić (2022); ‘Close’, de Lukas Dhont (2023); ‘The Teachers’ Lounge’, d’Iker Çatak (2024); i 'Flow', de Gints Zilbalodis. Totes elles compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

El Premi del Públic LUX està organitzat conjuntament pel Parlament Europeu i l’Acadèmia de Cinema Europeu, en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA i la xarxa Europa Cinemas. En el marc del premi, es promou activament la distribució de les pel·lícules candidates perquè puguin arribar a públics de tot Europa. Amb aquest objectiu, les cinc pel·lícules finalistes són subtitulades en les 24 llengües oficials de la Unió Europea.

Més informació

Participa a la votació
Filmoteca de Catalunya: Premi del Públic LUX 2026

La iniciativa de formació International Screen Institute, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ofereix diversos cursos de formació en cinema, televisió i mitjans audiovisuals, amb l’objectiu d’educar i connectar els professionals de la indústria audiovisual d’àmbit internacional.

Entre els propers esdeveniments figura la nova edició de The Audience Design Lab, que es durà a terme a Viena, del 9 al 12 de juny de 2026 i la data límit d'inscripció del qual és el proper 23 de març. 

Perquè una pel·lícula existeixi al món, necessita comprendre el seu posicionament, tant al mercat com en relació amb el seu públic. Identificar i connectar amb el públic potencial des del principi pot modelar el llarg i complex camí del cinema independent i fomentar connexions significatives a llarg termini.

Dirigit per la dissenyadora d'audiències Sile Culley, l'Audience Design Lab és un taller immersiu presencial dissenyat per donar suport a cineastes i equips creatius en aquest procés. Introduint la metodologia del disseny d'audiències, el laboratori se centra en la relació entre la història, el posicionament i la interacció amb el públic, tot ajudant els equips a connectar la intenció creativa amb la comunicació estratègica.

Al llarg de quatre dies, un petit grup d'equips cinematogràfics -que treballen en ficció, documental i animació- participen en tallers intensius basats en projectes. Guiats per dissenyadors d'audiències especialitzats, els i les participants defineixen segments d'audiència, exploren perfils, perfeccionen les característiques úniques dels projectes i desenvolupen rutes de comercialització clares. El programa es complementa amb sessions individuals amb experts de la indústria en vendes internacionals, estratègia de festivals i publicitat, així com intercanvis grupals que fomenten l'aprenentatge entre similars i les perspectives interdisciplinàries.

El laboratori també presenta eines contemporànies per al desenvolupament d'audiències, incloent enfocaments basats en IA, i posa especial èmfasi en la participació sostenible i a llarg termini de l'audiència, més enllà de les campanyes de màrqueting a curt termini.

Esquema del laboratori:

L'Audience Design Lab es basa en un taller presencial intensiu de quatre dies a Viena (Àustria) centrat en el treball pràctic basat en projectes.

Treball dedicat amb un dissenyador d'audiències:

Cada equip col·labora estretament amb el dissenyador d'audiències propi durant tot el laboratori, aplicant metodologies de disseny d'audiències directament al seu projecte. Això inclou la definició de segments d'audiència, el refinament del posicionament i el desenvolupament d'estratègies de comunicació clares.

Sessions individuals amb experts del sector:

Les consultes individuals amb professionals d'àrees com ara vendes internacionals, festivals i publicitat proporcionen retroalimentació específica i perspectives de mercat per a cada projecte.

Intercanvi i aprenentatge col·laboratiu:

Les sessions grupals, els debats moderats i la retroalimentació creen un entorn propici per compartir idees, provar enfocaments i aprendre altres equips i disciplines.

Preparació i introducció en línia:

Una sessió introductòria online servirà de suport per a la preparació del laboratori i presentarà els fonaments de la metodologia de disseny d'audiències.

Tarifes:

Tarifa anticipada:

• 2.016 euros sense IVA (per a dues persones) + 432 euros per persona addicional.
• Data límit d'inscripció anticipada: 23 de febrer del 2026.

Tarifa del programa regular:

• 2.240 euros sense IVA (per a dues persones) + 480 euros per persona addicional

Resultats:

L'Audience Design Lab proporciona als participants una combinació de perspectives i pensament estratègic i creatiu. En acabar el programa, els equips hauran desenvolupat:

• Una estratègia de disseny d'audiències personalitzada, adaptada als objectius i als contextos específics de la teva pel·lícula.
• Coneixements pràctics de segmentació d'audiències, creació de perfils i planificació de campanyes.
• Una capacitat més gran per alinear la identitat visual, el to i la comunicació amb les expectatives de l'audiència.
• Eines i confiança per desenvolupar-se al panorama internacional de vendes, festivals i publicitat.
• Un full de ruta sostenible per al desenvolupament de comunitats a llarg termini.

A qui va adreçat?

• El laboratori de disseny d'audiències està dissenyat per a un petit nombre d'equips creatius que treballen a llargmetratges de ficció, documentals o pel·lícules d'animació. Els projectes participants solen trobar-se en una fase avançada de desenvolupament o postproducció, on la història, la forma i la intenció es poden articular amb claredat.
• Per a projectes en desenvolupament, l'organització recomana presentar un guió o concepte prou avançat per permetre una definició clara de la història i el gènere. Això permet als equips involucrar-se plenament en el procés de disseny d'audiències i aplicar la metodologia de manera significativa al seu projecte.
• Per a projectes de postproducció, l'organització recomana incloure un muntatge preliminar o alguns clips amb la sol·licitud. També se'ls podria sol·licitar material addicional en cas de ser seleccionats per al laboratori.
• S'espera que cada equip estigui compost per un/a productor/a i un/a director/a com a mínim. Si escau, un tercer membre de l'equip principal es pot unir al laboratori. Aquest membre pot ser: guionista, productor/a executiu/va, productor/a de desenvolupament, distribuïdor/a, etc. Accepten projectes de tots els gèneres i idiomes. Tot i això, es prega que, sempre que sigui possible, els materials de sol·licitud i els subtítols es proporcionin en anglès.

Data límit: 23 de març de 2026.

Més informació i inscripcions.

Audience Design Lab d'International Screen Institute compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La iniciativa de formació European Showrunner Training d’Internationale Filmschule Köln, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i es duu a terme de juny a novembre de 2026 a Colònia (Alemanya) i en línia, és un programa de mentoring intensiu i avançat de sis mesos de durada, dissenyat per proporcionar als experimentats guionistes de sèries l’oportunitat d’adquirir i redefinir les habilitats necessàries per dur a terme el rol de showrunner. La data límit per inscriure-s’hi és el 30 de març de 2026.

A través de seminaris en línia i presencials, així com de mentoria one-to-one, el programa dona suport a cada participant a l'hora de cultivar la mentalitat d'autoconsciència necessària per ser un showrunner exitós a Europa.

El proper 25 de febrer de 2026 a les 17h es durà a terme una sessió informativa sobre aquesta formació.

European Showrunner Programme està dissenyat per a brillants guionistes de sèries amb una forta visió creativa, que en coneguin la fortalesa i gaudeixin de la col·laboració creativa, així com de la direcció d'equips.

Basant-se en aquest principi, European Showrunner Programme intenta proporcionar als participants el coneixement i les habilitats relatives a la producció o als aspectes de lideratge creatiu de la posició del showrunner:

• Comprensió de pressuposts.
• Comprensió de calendaris de producció.
• Comprensió de socis de negoci i de tots els membres de l'equip creatiu.
• Comprensió de com contractar l'equip adequat.
• Comprensió de com posicionar els socis creatius per a lèxit.
• Comprensió de com impacten socialment els storytellers i els líders d'equip.
• European Showrunner Programme no és formació en guió. Els i les sol·licitants presenten ja una extensa experiència en guió. Tampoc no es tracta d'una formació a sala de guionistes ni és un programa per a professionals que no són guionistes ni tampoc és una incubadora de projectes.

Inscripció:

Sol·licitud que cal enviar a través del formulari d'inscripció:

• Formulari d'inscripció emplenat.
• CV incloent experiències prèvies a la indústria de les sèries.
• Carta de motivació. Per què vols ser un showrunner i atendre aquesta formació. Màxim dues pàgines.
• Carta de recomanació d'un productor o executiu de televisió i dades de contacte del mateix.
• Exemples d'escriptura. Fragments d'un a tres guions -cadascun de deu pàgines- i en anglès.

Entrevista:

Els i les sol·licitants se seleccionaran en funció dels criteris següents:

• Experiència a la indústria.
• Talent en escriptura de guió.
• Orientació i producció.
• Habilitats de comunicació.
• Temperament de lideratge.

Qüestions de constel·lacions de grup també es tindran en compte.

Participació:

• 2.500 euros, excloent-hi l'allotjament, incloent àpats per a mòduls de formació presencials.
• 3.500 euros, incloent-hi l'allotjament i àpats per a mòduls de formació presencials.

Data límit: 30 de març de 2026.

European Showrunner Training d'IFS - Internationale Filmschule Köln compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’organització European Film Promotion (EFP) ha anunciat un relleu en la seva direcció executiva aquest estiu. L’executiva i productora internacional Irina Ignatiew-Lemke ha estat nomenada nova Managing Director i n'assumirà el càrrec l’1 d’agost de 2026, en substitució de Sonja Heinen, que deixarà la posició a finals de juliol, després d’una dècada al capdavant de l’entitat.

Ignatiew-Lemke aporta més de 25 anys d’experiència en la indústria cinematogràfica i televisiva europea i internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat càrrecs de lideratge a Telepool, Red Arrow International i All3Media Fiction Deutschland, i també va treballar en vendes internacionals a Lionsgate Films, a Los Angeles. El seu perfil combina experiència en producció, distribució global, adquisicions, finançament i estratègia de mercat, amb un èmfasi especial en la col·laboració i la coproducció internacional.

Al seu historial figuren projectes reconeguts mundialment com Lilyhammer, Bosch, The 100 Code, Cleverman i Wild Republic. En els darrers anys va fundar Boxworks Media, una companyia boutique amb seu a Munic dedicada al desenvolupament i producció de continguts de ficció amb vocació internacional.

El president de l’EFP, Vítor Pinheiro, ha destacat la combinació de “coneixement profund de la indústria” i “perspectiva internacional” que aporta Ignatiew-Lemke. Segons Pinheiro, la nova directora “entén tant el vessant creatiu com el de negoci del panorama audiovisual global” i té una sensibilitat especial per la diversitat i les necessitats dels països membres. També ha expressat el seu agraïment a Sonja Heinen per la seva “extraordinària dedicació i lideratge” durant els darrers deu anys.

Per la seva banda, Ignatiew-Lemke ha subratllat la força creativa i la rellevància internacional del cinema europeu, i ha expressat la seva gratitud per la confiança rebuda: “L’EFP té un paper essencial en el suport a les pel·lícules i al talent europeu, i espero treballar amb l’equip i els nostres socis globals per reforçar encara més la visibilitat i l’impacte del cinema europeu”.

Fins al juliol de 2026, Sonja Heinen continuarà gestionant l’organització i col·laborarà estretament amb Ignatiew-Lemke per garantir una transició fluida. Un cop finalitzat el seu mandat, Heinen iniciarà una nova etapa professional després d’una dècada de contribució destacada a l’EFP.

Més informació

El proper ISE European Latin American AV Forum acollirà una sessió clau titulada 'Trade, Tariffs and AV Business Opportunities', un espai de debat de 45 minuts dedicat a analitzar les polítiques comercials, els incentius a la inversió i els marcs regulatoris que poden impulsar l’expansió del sector audiovisual entre Europa i Llatinoamèrica.

La taula rodona, moderada per Àlex Navarro, coordinador d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, es durà a terme dimecres 4 de febrer de 2026, d'11:30h a 12:15h, i comptarà amb la participació dels ponents següents, que aportaran visions complementàries sobre el desenvolupament del mercat audiovisual entre els dos continents:

• Taíla Borges, superintendenta d’Audiovisual de la Secretaria d’Estat de Cultura i Economia Creativa de Rio de Janeiro, oferirà una mirada institucional sobre les polítiques públiques que impulsen el sector al Brasil.
• Felipe Mujica Cominetti, director executiu de la Fundació Empresarial Eurochile, aprofundirà en les oportunitats de cooperació empresarial i en els mecanismes que faciliten la inversió bilateral.
• Michela Ritondo, experta en fiscalitat internacional, analitzarà els reptes tributaris i els marcs fiscals que condicionen les operacions audiovisuals transnacionals.

La sessió pretén donar eines i informació rellevant a professionals i empreses que busquen expandir-se o establir col·laboracions entre Europa i Llatinoamèrica, un mercat en creixement i amb un potencial notable en l’àmbit audiovisual.

La taula rodona 'Trade, Tariffs and AV Business Opportunities' es presenta com una oportunitat única per entendre les claus que poden afavorir el creixement del sector audiovisual en un context globalitzat i es consolida com una cita imprescindible per a tots aquells que volen entendre cap on es dirigeix el sector i quines oportunitats s’obren en l’escenari internacional.

La iniciativa de formació LIM – Less is More ha obert les inscripcions del seu programa ‘Development Angels‘ 2026, adreçat a professionals de la indústria del cinema (productors/es creatius/ves, editors/es d’històries, executius/ves de desenvolupament, commissioning editors, etc.) que desitgin enfortir l’habilitat de seguiment de la fase de desenvolupament de projectes de llargmetratge de cinema.

La data límit per presentar-s’hi és el 26 de febrer de 2026.

L’organització del programa va escollir el terme ‘Development Angels‘ com a alternativa al concepte més restringit d”story editors’ ja que creuen que l’art del desenvolupament de guions ha de ser una col·laboració integral entre guionistes, productors, agents de vendes internacionals, gestors de fons cinematogràfics i qualsevol agent involucrat en el procés. Creuen que tots els professionals haurien de poder beneficiar-se d’eines comunes i d’un llenguatge comú juntament amb guionistes i directors/es.

Un dels punts clau de LIM és la necessitat de col·laborar a l'àmbit europeu per obrir nous horitzons a l'humanisme en un món convuls. A través del treball amb investigadors en ciències cognitives, antropologia i altres camps relacionats amb la narrativa a StoryTANK, han desenvolupat eines per comprendre millor el procés creatiu, així com per guiar els autors/es a través de les diferents fases del desenvolupament de projectes i guions.

Basant-se en les seves percepcions i sensibilitat davant les històries i les pel·lícules, intenten desmitificar l'acte d'escriure en si mateix per reinvertir en el moment en què una història pren forma, trobant les seves pròpies emocions, arquitectura i singularitat.

Durant aquesta fase del procés de desenvolupament, fan un ús extensiu de l'ampli ventall de possibilitats que ofereix l'expressió oral, fent-la servir com una eina de recerca molt flexible per al desenvolupament d'històries.

El seu objectiu també és ajudar els àngels del desenvolupament a utilitzar les limitacions com una eina positiva i creativa per fomentar un procés de desenvolupament emocionant i alhora ajudar l'autor a donar forma i enfortir tant la història com el seu significat.

Taller:

La primera part del taller s'impartirà en línia (dues sessions de mitja jornada) i està dissenyada per presentar l'enfocament LIM i les eines que els participants poden aplicar a la feina diària.

La segona part s'impartirà a Le Groupe Ouest a un taller residencial intensiu de tres dies, just abans de l'inici de LIM Meet. Els i les participants tindran l'oportunitat de treballar en projectes específics en una etapa primerenca de desenvolupament i avaluaran les seves habilitats de retroalimentació, que evolucionaran al llarg de les sessions.

En línia: 15 i 18 de setembre de 2026 (horaris per confirmar).

Presencial: Del 27 de setembre al 3 d'octubre del 2026 a Plouneour-Brignogan (inclosos els dies de viatge; tres dies de taller i dos dies d'assistència a LIM Meet, el seu esdeveniment internacional on coneixeran els cineastes de LIM 2026 i convidats de la indústria).

Inscripció:

Els sol·licitants han d'enviar els materials següents a través del formulari en línia:

• Biografia / Experiència / Filmografia.

Màxim de 10.000 caràcters (espai inclòs) = dues pàgines.

• “Explica'ns” (màxim tres minuts).

Aquest vídeo “Explica'ns” serà un vídeo curt, d'una sola presa, davant de la càmera, on et presentaràs, però sobretot diràs la teva relació amb la narració, les teves expectatives i per què t'agradaria aprendre més sobre noves eines per seguir el procés narratiu.

Si us plau, no editeu aquest vídeo. Mantingueu-lo simple. Feu servir un enllaç de Vimeo, YouTube, Dailymotion o Dropbox (no utilitzeu un enllaç de WeTransfer).

Tarifa de participació: 300 euros.

Data límit: 26 de febrer de 2026.

L´idioma de treball és l´anglès. Un bon nivell és essencial per participar.

Més informació.

Development Angels és una iniciativa de LIM - Less Is More amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 76a edició de la Berlinale es durà a terme entre el 12 i el 22 de febrer de 2026. Entre la programació figura un gran nombre de títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entres els quals trobem les produccions catalanes 'Ravalejar', 'Iván & Hadoum' i 'Narciso'.

Per seccions, aquestes són les produccions audiovisuals amb suport MEDIA seleccionades a la Berlinale 2026:

Berlinale Special Gala (Inauguració):

• No Good Men, de Shahrbanoo Sadat (Alemanya, França, Noruega, Dinamarca, Afganistan, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Co-Development).

Berlinale – Competition:

• À voix basse (In a Whisper), de Leyla Bouzid (França, Tunísia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Dust, d'Anke Blondé (Bèlgica, Polònia, Grècia, UK, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Gelbe Briefe (Yellow Letters), d'İlker Çatak (Alemanya, França, Turquia, 2026). Suport MEDIA als Agents de Vendes.

Berlinale Special Gala:

• Die Blutgräfin (The Blood Countess), d'Ulrike Ottinger (Àustria, Luxemburg, Alemanya, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Heysel 85, de Teodora Ana Mihai (Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Berlinale Special Series:

• Ravalejar (Ravalear: Not For Sale), de Pol Rodríguez, Isaki Lacuesta (Espanya, Bèlgica, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate) i a TV & Online Content.

Perspectives:

• A Prayer for the Dying, de Dara Van Dusen (Noruega, Grècia, UK, Suècia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Panorama:

• Iván & Hadoum, d'Ian de la Rosa (Espanya, Alemanya, Bèlgica, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Narciso, de Marcelo Martinessi (Paraguai, Espanya, Alemanya, França, Brasil, Portugal, Uruguai, 2026). Suport MEDIA a través del Fons de Coproducció Internacional).

Panorama Dokumente:

• The Other Side of the Sun, de Tawfik Sabouni (Bèlgica, França, Aràbia Saudita, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Forum:

• De capul nostru (On Our Own), de Tudor Cristian Jurgiu (Romania, Itàlia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Mini Slate)
• Liebhaberinnen (Women as Lovers), de Koxi (Alemanya, Luxemburg, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Generation K Plus:

• En, ten, týky! (Eeny, Meeny, Miny, Moe! / Ene, mene, muh!), d'Andrea Szelesová (República Txeca, Eslovàquia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Imaginarni brojevi (Imaginary Numbers), de Jelica Jerinić (Sèrbia, Croàcia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Mini Slate).

Generation 14 Plus:

• Quatro Meninas (Four Girls), de Karen Suzane (Brasil, Països Baixos, 2025). Suport MEDIA a través de la línia MEDIA 360.

Berlinale Shorts:

• Kozmonavti (Cosmonauts), de Leo Černic (Eslovènia, Itàlia, 2026). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).

Consulta el llistat complet de pel·lícules de la 76a edició de la Berlinale.

Més informació

Notícies relacionades:

• La sèrie amb suport MEDIA 'Ravalejar', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, seleccionada a la Berlinale
• El film amb suport MEDIA ‘Iván & Hadoum’, òpera prima d’Ian de la Rosa, s'estrenarà a la Berlinale
• Selecció de projectes catalans al Berlinale Co-Production Market 2026
• Esdeveniments d'Europa Creativa MEDIA a l'EFM Berlinale 2026

Aquest gener, l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) celebra un moment clau: dues dècades convertint les idees europees en accions reals. Durant vint anys, l’agència ha donat suport a projectes que uneixen persones i cultures, fomentant un sentiment de comunitat i valors compartits arreu d’Europa i més enllà.

L’aniversari és una oportunitat per repassar el camí recorregut, descobrir una selecció de 20 històries d’impacte i explorar com l’EACEA continua contribuint a una Europa més cohesionada, creativa i solidària.

L’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) commemora el seu 20è aniversari destacant dues dècades de treball com a pont entre les polítiques de la Unió Europea i projectes transformadors arreu del continent. Des de la seva creació el 2006, l’agència ha gestionat programes en àmbits tan diversos com l’educació, la formació, la joventut, l’esport, la cultura, l’audiovisual, la ciutadania i la solidaritat.

Segons dades de l’organisme, en aquests vint anys s’han publicat més de 1.300 convocatòries, s’han rebut 200.000 propostes i s’han posat en marxa 70.000 projectes, una xifra que reflecteix un pressupost triplicat i una activitat creixent.

Una agència en evolució constant

L’EACEA ha anat ampliant el seu abast amb nous programes i accions, com ara l’Esport, l’Esquema de Mobilitat Intra-Africa o el Cos Europeu de Solidaritat. L’agència també ha adaptat els seus mètodes a reptes emergents com la transició digital o els canvis geopolítics globals.

La transparència, la col·laboració i el compromís continuen sent els pilars de la seva activitat. Des de l’impuls de l’aprenentatge permanent a través d’Erasmus+ fins al suport a la creativitat amb Europa Creativa, passant per la promoció dels valors democràtics mitjançant el programa Citizens, Equality, Rights and Values, l’agència reivindica un paper actiu en la construcció d’una Europa més cohesionada i participativa.

Les persones al centre

Amb un equip de més de 600 professionals de 27 nacionalitats, l’EACEA subratlla que el seu èxit és fruit del talent i la dedicació del personal. Alguns membres hi treballen des del primer dia.

Luciano Di Fonzo, cap adjunt d’unitat d’Erasmus Mundus i Esport, destaca que “treballar a l’EACEA des del principi ha estat profundament gratificant”, mentre que Erik Ballhausen, assessor de projectes, remarca que participar en programes com Erasmus+ “és una oportunitat única per impulsar la innovació en àrees clau com l’educació digital, la transició verda i la inclusió social”.

20 històries per 20 anys

Per celebrar l’efemèride, l’agència ha seleccionat 20 projectes emblemàtics que reflecteixen l’impacte i la diversitat del seu finançament. Entre ells hi ha iniciatives de formació en energies renovables marines, programes d’inclusió esportiva per a joves amb discapacitat, xarxes culturals europees o projectes de mobilitat acadèmica a l’Àfrica.

La selecció inclou projectes com Renewable Energy in the Marine Environment, Liveurope, Par-Olympia, Flow, Youth Refugee Integration Centre, Tech Tales, Europa Cinemas, Orpheus XXI o eTwinning, entre molts altres.

Mirant cap al futur

L’EACEA afirma que continuarà transformant-se per oferir el millor servei possible a sol·licitants i beneficiaris. L’agència es prepara per afrontar nous reptes i reforçar el seu suport a projectes que connecten persones, fomenten l’aprenentatge i mostren “Europa en el seu millor moment”.

L’organisme anima ciutadans, entitats i institucions a explorar les oportunitats de finançament disponibles i a participar en els programes europeus.

Consulta el vídeo del 20è aniversari de l'EACEA.

Més informació

MIDPOINT Institute ha obert la convocatòria de MIDPOINT Series Launch: Essentials 2026 fins al 3 de març de 2026.

Es tracta d'una plataforma de formació única que ajuda creadors/es destacats/des a convertir idees de sèries en etapes inicials en projectes sòlids amb la guia de mentors europeus experimentats, de manera ràpida i eficient.

Beneficis:

MIDPOINT Series Launch: Essentials és un programa col·laboratiu per a creadors, per a equips i també per a aspirants a consultors de guions que treballen en projectes de sèries en fase inicial. A través d'un desenvolupament guiat, els i les participants aprofundeixen en la narrativa, creen un guió pilot i perfeccionen el seu enfocament de producció mitjançant treball en grup, conferències i casos pràctics, mentre preparen els seus projectes per a una presentació professional.

Com una de les primeres plataformes de desenvolupament de pel·lícules i sèries a Europa, MIDPOINT Institute introdueix un procés de selecció de projectes en diverses etapes dins dels seus programes per donar suport a més talents. De les sol·licituds, se seleccionaran aproximadament 15 idees per a sèries, els creadors/es de les quals rebran una avaluació en línia per part d'un/a consultor/a de guió amb experiència com a mentor. Amb aquesta avaluació, se seleccionaran nou projectes per a MIDPOINT Series Launch: Essentials.

Per a guionistes individuals o equips de creadors:

• Fes realitat la teva idea de sèrie!
• Millora les teves habilitats narratives per a sèries.
• Desenvolupa el teu pilot i estratègia de producció.
• Creix amb el suport d'experts europeus de la indústria, disposats a mostrar-te les cartes (per bé o per mal).
• Explora el panorama actual de la indústria televisiva i de sèries.
• Accedeix al mercat de la televisió i del streaming.
• Construeix relacions i xarxes professionals a llarg termini.
• Accedeix a MIDPOINT Talent Connection, una base de dades seleccionada que connecta talents amb el mercat audiovisual internacional, presentada als principals mercats de sèries associats.
• Presenta el teu projecte al festival TV Days of Serial Killer a Brno, República Txeca.

Per a aprenents de consultors de guió:

• Adquireix una experiència única: la possibilitat de treballar en projectes reals.
• Gaudeix d'un entorn segur i de la guia exhaustiva d'un mentor experimentat.
• Millora les teves habilitats d'edició de guions i comunicació.
• Aprèn a fer retroalimentació constructiva.
• Domina la teva capacitat analítica per escriure informes de guions.
• Accedeix a MIDPOINT Talent Connection, una base de dades seleccionada que connecta talents amb el mercat audiovisual internacional, presentada als principals mercats de sèries associades.
• Presenta't al festival TV Days of Serial Killer a Brno, República Txeca.

Calendari:

• Sessió de revisió en línia: Finals d'abril de 2026. En línia.
• Taller 1: Juny de 2026 (sis dies de taller). Praga, República Txeca.
• Consultes individuals: Juliol-setembre de 2026 (2x). En línia.
• Taller 2: Setembre de 2026 (cinc dies de taller). Brno, República Txeca, en col·laboració amb TV Days of Serial Killer.

Abans de presentar-t'hi:

Tens un projecte de sèrie en una etapa intermèdia o avançada de desenvolupament (incloent-hi un pilot, una bíblia de la sèrie o un document de tres pàgines)? Saps que la premissa, el concepte i la temàtica de la teva sèrie són sòlids, però encara falta alguna cosa perquè el projecte arribi al primer nivell del mercat europeu de sèries? Presenta la sol·licitud a Series Launch: Accelerator. El primer mòdul comença a principis de 2027!

Tarifes i com fer-ne la sol·licitud:

Sessió de revisió en línia: 100 euros per projecte.

Es preseleccionaran aproximadament 15 idees per a sèries i se seleccionaran per a una avaluació en línia a càrrec d'un assessor de guions amb experiència. Segons aquesta avaluació, se seleccionaran nou projectes per al programa.

Taller 1+2: 1.400 euros per participant.

Possibilitat de pagament a terminis. El preu inclou matrícula, allotjament i manutenció durant els tallers residencials. No inclou despeses de viatge.

Requisits de sol·licitud:

Per sol·licitar la participació al programa, hauràs de crear un compte a la pàgina de visitants de MIDPOINT i seguir les instruccions del formulari de sol·licitud, on també trobaràs informació detallada sobre els materials de sol·licitud.

Resum bàsic dels requisits:

• Informació bàsica del projecte.
• Presentació de la sèrie / Pre-Bíblia (fins a cinc pàgines).
• Sinopsi de tota la sèrie.
• Declaració d'intenció.
• Mood book (opcional).
• Foto de portada del projecte.
• Biografia i foto de cada membre de l'equip.

Data límit: 3 de març de 2026.

Envieu la vostra sol·licitud a MIDPOINT Series Launch: Essentials.

MIDPOINT Series Launch: Essentials compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

L’Acadèmia francesa de les Arts i les Tècniques del Cinema ha anunciat els films nominats a la 51a edició dels Premis César, que se celebrarà el proper divendres 26 de febrer de 2026 a l’Olympia de París. Entre tots els films nominats, figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entre les quals trobem també 'Sirât', d'Oliver Laxe, nominada a millor pel·lícula estrangera.

Els films amb suport MEDIA nominats als César 2026 són:

Nouvelle Vague, de Richard Linklater (França, 2025), que compta amb 10 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (RICHARD LINKLATER)
• Millor guió original (HOLLY GENT, VINCE PALMO)
• Premi a l'actor més promotedor (GUILLAUME MARBECK)
• Millor so (JEAN MINONDO, SERGE ROUQUAIROL, CHRISTOPHE VINGTRINIER)
• Millor fotografia (DAVID CHAMBILLE)
• Millor muntatge (CATHERINE SCHWARTZ)
• Millor vestuari (PASCALINE CHAVANNE)
• Millor disseny de producció (KATIA WYSZKOP)
• Millors efectes visuals (ALAIN CARSOUX)

L'Attachement (The Ties that Bind Us), de Carine Tardieu (França, Bèlgica, 2024). 8 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (CARINE TARDIEU)
• Millor adaptació (CARINE TARDIEU, RAPHAËLE MOUSSAFIR, AGNÈS FEUVRE)
• Millor actriu (VALERIA BRUNI TEDESCHI)
• Millor actor (PIO MARMAÏ)
• Millor actriu secundària (VIMALA PONS)
• Millor muntatge (CHRISTEL DEWYNTER)
• Millor fotografia (ELIN KIRSCHFINK)

Dossier 137 (Case 137), de Dominik Moll (França, 2025). 8 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (DOMINIK MOLL)
• Millor guió original (DOMINIK MOLL, GILLES MARCHAND)
• Millor actriu (LÉA DRUCKER)
• Millor fotografia (PATRICK GHIRINGHELLI)
• Millor muntatge (LAURENT ROUAN)
• Millor so (FRANÇOIS MAUREL, RYM DEBBARH-MOUNIR, NATHALIE VIDAL)
• Millor música original (OLIVIER MARGUERIT)

L'Inconnu De La Grande Arche (The Great Arch), d'Stéphane Demoustier (França, Itàlia, Dinamarca, 2025). 8 nominacions:

• Millor direcció (STÉPHANE DEMOUSTIER)
• Millor adaptació (STÉPHANE DEMOUSTIER)
• Millor actor (CLAES BANG)
• Millor actor secundari (SWANN ARLAUD)
• Millor actor secundari (XAVIER DOLAN)
• Millor actor secundari (MICHEL FAU)
• Millors efectes visuals (LISE FISCHER)
• Millor disseny de producció (CATHERINE COSME)

La Petite Dernière (The Little Sister), d'Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025). 7 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor direcció (HAFSIA HERZI)
• Millor adaptació (HAFSIA HERZI)
• Premi a l'actriu més prometedora (NADIA MELLITI)
• Millor actriu secundària (JI-MIN PARK)
• Millor muntatge (GÉRALDINE MANGENOT)
• Millor música original (AMINE BOUHAFA)

La femme la plus riche du monde (The Richest Woman in the World), de Thierry Klifa (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. 6 nominacions:

• Millor actriu (Isabelle Huppert).
• Millor actor (Laurent Lafitte).
• Millor actriu secundària (Marina Foïs).
• Millor actor secundari (Raphael Personnaz).
• Millor música original (Alex Beaupain).
• Millor vestuari (Jürgen Doering).

ARCO, d’Ugo Bienvenu (França, 2025). Suport MEDIA a la Distribució(Films on the Move). 4 Nominacions:

• Millor òpera prima
• Millor pel·lícula d'animació
• Millor so (NICOLAS BECKER, ANDREA FERRERA, DAMIEN LAZZERINI)
• Millor música original (ARNAUD TOULON)

L’Étranger (The Stranger), de François Ozon (França, Bèlgica, 2025). 4 nominacions:

• Millor actor (BENJAMIN VOISIN)
• Millor actor secundari (PIERRE LOTTIN)
• Millor fotografia (MANU DACOSSE)
• Millor música original (FATIMA AL QADIRI)

Nino, de Pauline Loquès (França, 2025). 4 nominacions:

• Millor òpera prima
• Millor guió original (PAULINE LOQUÈS)
• Actriu secundària (JEANNE BALIBAR)
• Premi a l'actor més prometedor (THÉODORE PELLERIN)

La Venue de l'avenir (Colours of Time), de Cédric Klapisch (França, 2025). 3 nominacions:

• Millor disseny de producció (MARIE CHEMINAL)
• Millor vestuari (PIERRE-YVES GAYRAUD)
• Premi a l'actriu més prometedora (SUZANNE LINDON)

Ma mère, Dieu et Sylvie Vartan (Once Upon My Mother), de Ken Scott (França, Canadà, 2025). 2 nominacions:

• Millor actriu (LEÏLA BEKHTI)
• Millor disseny de producció (RITON DUPIRE-CLÉMENT)

IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:

• Millor pel·lícula
• Millor guió original (JAFAR PANAHI)

SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament i a la Distribució. 1 nominació:

• Millor Pel·lícula Estrangera

SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:

• Millor Pel·lícula Estrangera

13 jours, 13 nuits (13 Days, 13 Nights), de Martin Bourboulon (França, 2025). 1 nominació:

• Millor muntatge (STAN COLLET)

À bicyclette, de Mathias Mlekuz (França, 2024). 1 nominació:

• Millor documental

LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:

• Millor Pel·lícula d'Animació

Un ours dans le Jura (How to Make a Killing), de Franck Dubosc (França, 2024). 1 nominació:

• Millor guió original (FRANCK DUBOSC, SARAH KAMINSKY)

Kika, d'Alexe Poukine (Bèlgica, França, 2025). 1 nominació:

• Premi a l'actriu més prometedora (MANON CLAVEL)

Jane Austen a gâché ma vie (Jane Austen Wrecked My Life), de Laura Piani (França, 2024). 1 nominació:

• Premi a l'actriu més prometedora (CAMILLE RUTHERFORD)

Dracula, de Luc Besson (França, 2025). 1 nominació:

• Millor vestuari (CORINNE BRUAND)

L'Homme qui rétrécit (The Shrinking Man), de Jan Kounen (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució. 1 nominació:

• Millors efectes visuals (RODOLPHE CHABRIER, BENOIT DE LONGLÉE).

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades.

Malta ha esdevingut el 40è Estat membre del fons Eurimages del Consell d’Europa, una adhesió que reforça la seva presència en l’àmbit de la coproducció cinematogràfica internacional. L’entrada al fons és efectiva des del 22 de gener de 2026.

Eurimages, que ja compta amb 38 països europeus i el Canadà, té com a objectiu donar suport financer a la coproducció de llargmetratges internacionals. Amb aquesta incorporació, les productores audiovisuals establertes a Malta podran accedir a ajuts per al desenvolupament, la producció i la promoció inicial dels seus projectes de coproducció. A més, el fons també podrà patrocinar esdeveniments i activitats celebrats a Malta que fomentin la cooperació cinematogràfica internacional. Arts Council Malta representarà el país al Consell d’Administració d’Eurimages.

El president d’Eurimages, Roberto Cicutto, va celebrar l’adhesió destacant que “Malta ha fet un pas important cap a una integració més estreta en la comunitat internacional de coproducció cinematogràfica” i va expressar la voluntat de treballar conjuntament amb Arts Council Malta per reforçar la creativitat i impulsar noves relacions internacionals.

Per la seva banda, el president executiu d’Arts Council Malta, Dr. Luke Dalli, va qualificar l’entrada al fons com “un moment històric per a la indústria cinematogràfica maltesa”. Segons Dalli, aquesta adhesió obre la porta a noves oportunitats de finançament, xarxes i col·laboracions que permetran que les històries malteses es desenvolupin i es projectin internacionalment. Va subratllar que es tracta “d’un pas decisiu endavant per al cinema maltès”.

L’adhesió de Malta a Eurimages consolida el seu compromís amb el sector audiovisual i reforça el seu paper en l’escena cinematogràfica europea.

Més informació

La 79a edició dels Premis BAFTA, que atorga l’Acadèmia Britànica de les Arts Cinematogràfiques i de la Televisió, ha anunciat les produccions nominades, entre les quals figuren sis pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entre les quals trobem la cinta de producció catalana Sirât, d’Oliver Laxe, nominada a millor pel·lícula internacional. 

En total, les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als BAFTA 2026 han obtingut un total de 13 nominacions:

• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 8 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Pel·lícula De Parla No Anglesa
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió Original (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu Protagonista (Renate Reinsve)
  • Millor Actriu Secundària (Inga Ibsdotter Lilleaas)
  • Millor Actor Secundari (Stellan Skarsgård)
  • Millor Càsting (Yngvill Kolset Haga, Avy Kaufman)
• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament i a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa
• IT WAS JUST AN ACCIDENT(UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa
• ARCO, d’Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució(Films on the Move). 1 Nominació:
  • Millor Pel·lícula Infantil i Familiar
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula Animada 
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

La gala de lliurament dels Premis BAFTA es durà a terme el proper diumenge 22 de febrer de 2026 des del Royal Festival Hall de Londres (Regne Unit).

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades als Premis BAFTA 2026. 

DocsBarcelona Pro tanca aquesta setmana la convocatòria de projectes en desenvolupament, producció i postproducció de documental per a la 29a edició, que es durà a terme del 9 al 14 de maig del 2026 a Barcelona, ​​en el marc del DocsBarcelona.

La convocatòria està oberta a projectes de llargmetratge i migmetratge de no ficció. S'accepten projectes de qualsevol nacionalitat.

Consulta a continuació les seccions i accedeix a la possibilitat de presentar-t'hi.

Public Pitch

El Public Pitch és l'esdeveniment insígnia de DocsBarcelona Pro. Un total de dotze projectes seleccionats per un comitè internacional es presentaran davant de commissioning editors, distribuïdors, agents de vendes internacionals i potencials coproductors internacionals.

Rough Cut Pitch

Una selecció curada de sis projectes work-in-progress presenta les seves pel·lícules gairebé acabades davant de commissioning editors, distribuïdors, agents de vendes i potencials coproductors internacionals.

New Tech Pitch

Pels qui treballen en la intersecció entre realitat i tecnologia, el New Tech Pitch és un espai per presentar projectes de no ficció innovadors que integren noves tecnologies. Això inclou VR, AR o XR, però també tecnologies com la IA, el web3 o la cadena de blocs, per tal d'atreure socis tecnològicament especialitzats.

Speed ​​Meetings

Cineastes i productors/es mantenen reunions ràpides de 15 minuts amb diversos professionals del sector. És una excel·lent oportunitat per presentar el teu projecte, intercanviar targetes i establir connexions que puguin esdevenir futures col·laboracions.

Data límit: 30 de gener de 2026.

Més informació.

DocsBarcelona Pro és una iniciativa de DocsBarcelona amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el nou informe 'Guionistes i directors/es de cinema o de ficció per a televisió/SVoD. Xifres 2015-2024'.

L'estudi analitza gairebé 39.000 guionistes i directors/es que van participar en pel·lícules de cinema i en ficcions televisives/SVoD produïdes a Europa entre els anys 2015 i 2024.

Conclusions clau d'aquest nou informe:

• Més del 40% dels guionistes i directors/es de pel·lícules europees estrenades el 2015 mai no van estrenar cap altre projecte.
• Impressionant rotació de personal i gran precarietat, especialment entre els professionals dedicats al cinema.
• La ficció televisiva/SVoD genera més feina que el cinema, però per a un nombre menor de professionals.
• Ponts entre els sectors de la televisió/SVoD i el cinema.
• Persistència del model de cinema d'autor per al cinema europeu.

A cada any del període estudiat, al voltant del 50% dels directors/es de cinema en actiu dirigien la seva òpera prima, cosa que suggereix una rotació significativa a la indústria. De fet, el 2015, el 43% dels guionistes i el 41% dels directors/es mai no van ser acreditats amb una nova pel·lícula o projecte televisiu.

La situació és molt diferent en el cas de la ficció televisiva/SVoD, on el 85% dels guionistes i el 91% dels directors/es el 2015 van continuar treballant posteriorment.

La ficció per a TV/SVoD genera més feines que les pel·lícules de cinema, però per a un nombre menor de professionals:

Entre el 2015 i el 2024, es van produir més pel·lícules de cinema a Europa que projectes de TV/SVoD, però van involucrar menys guionistes i directors/es. Gairebé dos terços de les obres de guionista van provenir de la ficció per a TV/SVoD. Les obres de TV/SVoD també es van distribuir proporcionalment entre menys professionals en actiu que les obres de cinema, cosa que implica una major recurrència. Això es tradueix en un nivell d'activitat molt diferent entre les dues categories de contingut: entre el 2015 i el 2024, els i les guionistes van treballar en una mitjana d'1,5 pel·lícules de cinema davant de 3,3 pel·lícules o temporades de TV/SVoD.

Nombre d'obres de guió per a pel·lícules de cinema i per a ficció TV/SVoD a Europa entre el 2015 i el 2024:

Ponts entre els sectors de TV/SVoD i cinema:

Només l'11% dels guionistes i directors/es van treballar tant en pel·lícules per a cinema, com en projectes de ficció per a TV/SVoD entre el 2015 i el 2024, cosa que suggereix que els i les professionals eren majoritàriament especialitzats. Tot i això, un gran percentatge (42%) dels directors/es de ficció per a TV/SVoD actius en aquest mateix període també han dirigit, almenys, una pel·lícula per a cinema en algun moment de la seva carrera.

Repartiment de tots els i les guionistes i directors/es actius/ves de cinema i ficció per a televisió/SVoD a Europa entre 2015 i 2024:

Persistència del model de "cinema d'autor" al cinema europeu:

Entre el 2015 i el 2024, el 63% dels directors/es de cinema només van dirigir pel·lícules que també havien escrit. Hi va haver relativament pocs treballs per a guionistes independents: només el 52% dels treballs de guió cinematogràfic es van assignar a guionistes que no dirigien el projecte en qüestió.

Aquest model de "cinema d'autor" només s'aplica a la producció europea de cinema; a les obres de ficció per a televisió i vídeo a la carta, els rols de guionista i director/a solen estar separats.

Proporció de directors que només van dirigir pel·lícules que van escriure, en pel·lícules de cinema i en televisió/SVoD a Europa entre el 2015 i el 2024:

Consulteu l'informe complet.

Més informació

Europa Creativa MEDIA organitza diversos esdeveniments en el marc de la Berlinale i de l'European Film Market, del 12 al 18 de febrer de 2026.

A continuació, podeu consultar l'agenda d'activitats amb els horaris i ubicació a l'esmentat mercat:

Divendres 13 de febrer de 2026

12.00h - 13.00h | The MEDIA Carbon Calculator.
Presentació.

Localització: Creative Europe MEDIA Stand.

Diumenge 15 de febrer de 2026

14.00h - 15.30h | Submergeix-te en els projectes d'innovació finançats per Europa Creativa MEDIA.

Showcases. Projectes:

- Digital agent.
- Illumina twin.
- Unlock The Community 2: AI & Big Data Edition.
- Gamebook PIC Platform.

Localització: EFM Conference Lounge.

Dilluns 16 de febrer de 2026

10.00h–11.00h | Networks of European Festivals - Convocatòria 2026.
Sessió informativa.

11.00h–11.40h | European Film Distribution - Convocatòria 2026.
Sessió informativa.

11.40h–12.00h | My Metastories
Showcase.

14.00h–15.00h | Skills & Talents Development - Convocatòria 2026.
Sessió informativa.

15.00h–15.20h | Vols treballar com un expert per a Europa Creativa MEDIA?
Sessió informativa.

Localització: EFM Conference Lounge.

Els Premis Feroz 2026, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, es van celebrar a Pontevedra (Galícia) el passat 24 de gener de 2026. Entre les produccions guardonades, en figuren 3 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 9 premis.

Les pel·lícules MEDIA guardonades a la XIII edició dels Premis Feroz són:

• ‘Los domingos’, d’Alauda Ruiz de Azúa. Suport MEDIA a la Distribució. 9 nominacions, 5 premis:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor actriu protagonista d’una pel·lícula (Patricia López Arnaiz)
  • Millor actriu de repartiment d’una pel·lícula (Nagore Aranburu)
  • Millor guió (Alauda Ruiz de Azúa)
• ‘Sirât’, d’Oliver Laxe. Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. 7 nominacions, 2 premis:
  • Millor música original (Kangding Ray)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia)
• ‘Tardes de soledad‘, d’Albert Serra. Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació, 2 premis:
  • Millor cartell (Ana Dominguez, Rafa Castañer)
  • Premi Feroz Arrebato de No Ficció

Consulteu el llistat complet de guardonats als Premis Feroz 2026.

L’Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood ha anunciat els nominats a la 98a edició dels Premis Oscar, la gala de lliurament del quals es durà a terme el 15 de març de 2026. Entre les nominades figuren 7 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entre les quals trobem la cinta de producció catalana Sirât, d'Oliver Laxe, que compta amb dues nominacions. 

En total, les pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Oscars 2026 han obtingut un total de 17 nominacions:

• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 9 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu (Renate Reinsve)
  • Millor Actriu Secundària (Elle Fanning)
  • Millor Actriu Secundària (Inga Ibsdotter Lilleaas)
  • Millor Actor Secundari (Stellan Skarsgård)
  • Millor Pel·lícula Internacional
  • Millor Edició (Olivier Bugge Coutté)
• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament i a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula Internacional
  • Millor So (Yasmina Praderas, Amanda Villavieja, Laia Casanovas)
• IT WAS JUST AN ACCIDENT(UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula Internacional
  • Millor Guió Original (Escrit per Jafar Panahi; Script col·laboradors: Nader Saïvar, Shadmehr Rastin, Mehdi Mahmoudian)
• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). 1 Nominació:
  • Millor Pel·lícula d'Animació
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula d'Animació  
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor pel·lícula internacional
• Den stygge stesøsteren (The Ugly Stepsister), d'Emilie Blichfeldt (Nourega, Polònia, Suècia, Dinamarca, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament i a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor maquillatge i perruqueria (Thomas Foldberg i Anne Cathrine Sauerberg)

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades.

La 96a edició dels premis de l’Acadèmia se celebrarà el diumenge 15 de març de 2026.

El taller EURODOC MED és obert a productors/es i directors/es que treballen a països mediterranis d'Europa, Orient Mitjà i Nord d'Àfrica. Aquest taller selectiu basat en projectes aborda qüestions d'escriptura, desenvolupament i coproducció internacional, amb un enfocament en les coproduccions Nord-Sud i Sud-Sud. La data límit per sol·licitar-hi la inscripció finalitza el proper 30 de gener.

Des de la seva creació, EURODOC ha estat molt involucrat en la formació i la creació de xarxes de productors/es dels països MENA.

Així ho reflecteixen les dues pel·lícules guanyadores del Prix du Documentaire Décerné Chaque Année (ex-aequo) a Cannes: 'Les filles d'Olfa', de Kaouther Ben Hania (alumna d'EURODOC 2009) i 'La mère de tous les mensonges', desenvolupada en el marc d'EURODOC 2018 per la seva directora i productora, Asmae El Moudir.

Les edicions recents d'aquest programa van tenir lloc el maig de 2023, 2024 i 2025 a l'illa de Còrsega en col·laboració amb Corsica.Doc, gràcies al suport de Cullettività di Corsica.

El 2026 una nova edició d'EURODOC MED tindrà lloc de nou a Ajaccio (Còrsega) del 27 d'abril a l'1 de maig del 2026.

El programa consta de 45 hores presencials incloses cinc hores en línia. També, tindràs accés a ser membre de la xarxa durant 12 mesos (seminaris web, recursos en línia i esdeveniments a més de 20 festivals i mercats).

Durant aquest taller intensiu, els i les participants treballaran principalment en el desenvolupament dels seus projectes amb el seu tutor/a: treballaran en la història, els temes i les intencions del projecte, així com en l'estratègia de finançament, en desenvolupament i en producció. Es beneficiaran d'una classe magistral i de casos d'estudi amb projeccions, així com d'entrevistes individuals amb experts i reunions amb televisions de l'àrea del Mediterrani.

Data límit (d'enviament de sol·licituds de participació): 30 de gener de 2026.

Més informació.

EURODOC compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

ACE Producers accepta cada any 18 productors/es de cinema amb experiència a la seva reconeguda ACE Network després de completar el programa ACE36 de formació executiva. Els i les productor/es interessats/des hauran de presentar, juntament amb la sol·licitud, un projecte de llargmetratge en desenvolupament apte per a coproducció i adreçat al mercat internacional.

Quatre esdeveniments constitueixen el nucli del programa de formació, que es durà a terme a quatre localitzacions diferents:

• Octubre de 2026 - Taller de desenvolupament de continguts:

A través de formacions pràctiques de presentació/pitching i sessions sobre lideratge i valors fonamentals, els productors/es aprenen més sobre ells mateixos, sobre els propis negocis i sobre els tipus de projectes que produeixen. Les sessions grupals i els debats brinden informació sobre els problemes primerencs del desenvolupament, com ara la preparació de notes d'intenció, el treball amb talents i el manteniment de bones relacions amb guionistes i directors.

Durant les sessions grupals dirigides per consultors, s'anima els productors a oferir-se mútuament consells sobre guions i analitzar plans de finançament i materials de màrqueting. Els participants també es beneficien de reunions de consultoria individuals que analitzen els conceptes, la dramatúrgia, el pla de finançament i els públics destinataris dels seus projectes.

De l'11 al 16 d'octubre del 2026 a Leiden (Països Baixos).

• Novembre de 2026 - Taller d'estratègies de finançament:

Sessions interactives que exploren oportunitats i estratègies de finançament internacional mitjançant una anàlisi detallada dels plans de finançament dels productors/es, amb aportacions de professionals d'alt nivell de tota la indústria. Un intercanvi excepcionalment obert d'experiències i idees que dona llum sobre l'evolució de les pràctiques de coproducció, els esquemes de finançament públics i privats i el mercat global a l'era digital.

Del 16 al 21 de novembre de 2026 a Estrasburg (França).

• Abril de 2027 - Taller de perspectives de negoci:

El taller cerca ajudar els productors a descobrir estratègies de desenvolupament empresarial més sòlides per ampliar els seus coneixements i competències quant a les seves habilitats de lideratge, la gestió integral de l'empresa i el seu equip. Les sessions sobre creixement empresarial estan dissenyades per brindar als productors models de gestió empresarial sostenibles i maneres de construir negocis amb valor real. L'avaluació d'oportunitats i amenaces de negoci durant sessions de grup, xerrades guiades i debats interactius guia els productors cap a una aplicació més profunda de tècniques empresarials i activitats comercials diversificades.

Abril de 2027, dates exactes i lloc per anunciar.

• Abril de 2027 - Reunió anual d'ACE Producers:

Celebrada cada any en un país diferent durant un cap de setmana llarg de primavera i obert a tots els membres de la xarxa ACE, aquest esdeveniment és una ocasió perquè els productors experimentats comparteixin notícies, coneixements, opinions i consells pràctics en un ambient informal però confidencial. Casos complets d'estudi, exhibicions de productores, sessions d'informació privilegiada i molt més.

Directament després del taller de perspectives de negoci, s'anunciaran les dates exactes i el lloc .

Condicions d'elegibilitat:

• Ser propietari/ària, soci/sòcia o associat/ada d'una companyia de producció independent establerta en un país de la UE o participant a Europa Creativa MEDIA.
• Haver estat el/la productor/a delegat/ada (és a dir, el/la principal productor/a responsable) d'almenys un llargmetratge estrenat en cinemes.
• Tenir un projecte de llargmetratge de ficció en desenvolupament que estigui dissenyat per atraure finançament i distribució internacional, idealment en forma d'un primer esborrany de guió o tractament extens.
• Estar disponible i comprometre's a assistir a una entrevista de selecció durant l'última setmana d'agost del 2026, al taller de desenvolupament de continguts (octubre del 2026), al taller d'estratègies de finançament (novembre del 2026), al taller de perspectives de negoci i a la reunió anual (tots dos a l'abril del 2027).

Inscripcions: Si vols presentar-t’hi, si us plau contacta amb ace@ace-producers.com o completa el formulari de preregistre per establir la teva elegibilitat i organitzar una reunió amb l’equip d’ACE.

Quota de participació: 7.000 euros (sense incloure IVA o 150 euros de quota de sol·licitud).

Aquesta tarifa cobreix l'allotjament en pensió completa durant tots els tallers, la reunió anual de productors d'ACE i el cost complet de la matrícula proporcionada a totes les sessions del taller i reunions de seguiment amb consultors durant tot l'any de formació. Les despeses de viatge no estan incloses.

Gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA, hi ha beques parcials disponibles.

Després de completar l'any de formació, els productors/es tenen dret a unir-se automàticament a la xarxa ACE. La quota anual és de 250 euros, amb un cost addicional de 500 euros per als productors que vulguin assistir a la reunió anual.

Data límit: 30 d'abril del 2026.

Les sol·licituds s'avaluaran principalment segons l'historial i la motivació dels productors/es, seguits de la solidesa del projecte i el potencial de coproducció i col·laboració.

ACE Producers compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

Erich Pommer Institut ha obert les inscripcions del taller Digital Production Essentials, que es durà a terme del 12 al 14 de març de 2026 a Berlín (Alemanya), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El curs ofereix coneixements fonamentals sobre les tecnologies i processos relacionats amb la producció digital d'un projecte audiovisual, així com assessorament pràctic sobre la implementació i l'aprofitament dels fluxos de treball digitals en les diferents etapes de la producció.

A més a més del treball teòric i pràctic en grup, una visita a les instal·lacions de producció digital d'un complex d'estudis cinematogràfics europeu permetrà als participants observar la tecnologia en funcionament i plantejar preguntes de primera mà.

Amb el desenvolupament de les tecnologies de producció digital i la innovació al camp de la producció virtual i els efectes visuals, la gran majoria dels projectes de cinema i televisió es creen actualment mitjançant un flux de treball digital.

La planificació d'aquesta producció i postproducció ha de començar des de les primeres etapes del desenvolupament.

La tarifa de participació al taller és de 590 euros fins al 31 de gener de 2026. Passada aquesta data serà de 690 euros incloent àpats i excloent-hi allotjament.

Més informació i inscripcions.

Durant vuit setmanes, la iniciativa European Award Season de l'European Film Academy ha posat en valor la riquesa i la diversitat del cinema del europeu. La gala dels 38ens Premis del Cinema Europeu, celebrada el cap de setmana passat a Berlín, va culminar un programa paneuropeu que ha tancat amb un balanç especialment positiu. En la seva quarta edició internacional —la primera sota la nova denominació com a continuació de l’exitós Month of European Film—, la temporada ha assolit una participació rècord, amb activitats a 125 ciutats de 47 països.

Una celebració global del cinema europeu

Gràcies a la col·laboració amb Europa Cinemas, sales d’arreu del continent —des de Noruega fins a Malta, de Portugal fins a Polònia— han programat projeccions especials, retrospectives i esdeveniments dedicats al cinema europeu. Montenegro ha repetit la seva participació amb totes les sales del país, i per primera vegada s’hi han sumat quatre ciutats fora d’Europa: Hong Kong, Santiago de Xile, Hanoi i Ho Chi Minh City.

A més, diversos festivals de cinema, com el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, centres nacionals de cinematografia i museus de cinema han contribuït a ampliar l’abast del programa.

Iniciatives destacades i activitats especials

Un dels projectes més innovadors ha estat el pilot impulsat pel grup de cinemes Yorck, a Berlín, que cada setmana ha projectat un film nominat presentat per un membre de l’Acadèmia, amb convidats internacionals com Joachim Trier i Mads Mikkelsen. L’emissora pública radioeins (rbb) ha estat el mitjà col·laborador encarregat de promocionar aquestes projeccions.

La temporada també ha inclòs col·laboracions amb plataformes com MUBI, DAFilms i FestivalScope, així com una nova iniciativa amb filmfriend, que ha permès als usuaris de 862 biblioteques de parla alemanya accedir a pel·lícules vinculades a la història dels Premis del Cinema Europeu.

Activitats per a tots els públics

Les sales participants han organitzat presentacions, col·loquis amb cineastes i sessions adaptades a diferents públics: adolescents, estudiants, famílies i persones grans. També s’han celebrat activitats singulars com:

• Nits musicals i concursos de cartells a Tirana
• Sessions de “teixir al cinema” a Salzburg
• Retrospectives dedicades a Wim Wenders, Ulrike Ottinger, Jerzy Has i Julia Ducournau
• Setmanes temàtiques com el Festival de Cinema Francès a Hradec Králové, un especial sobre la màfia italiana a Colònia o una selecció de films sobre gats a Riga.

Declaracions de l’Acadèmia

El director general de l’European Film Academy, Matthijs Wouter Knol, ha destacat que la temporada ha demostrat “el potencial del cinema europeu” i que la participació rècord evidencia que “les històries europees ressonen arreu”. Knol ha reivindicat la necessitat de continuar treballant per augmentar la visibilitat del cinema europeu i ha celebrat la col·laboració entre sales, creadors i públics.

Un final brillant a Berlín

La temporada ha culminat amb la gala dels 38ens Premis del Cinema Europeu, celebrada el cap de setmana passat a Berlín, que ha posat punt final a una edició marcada per l’expansió internacional i la implicació creixent de la comunitat cinematogràfica.

L’European Award Season compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i Eurimages, i amb la col·laboració d’Europa Cinemas, CICAE i European Film Promotion. Els seus socis de mitjans de comunicació són Cineuropa i l’EBU.

Més informació

Notícia relacionada: European Film Academy presenta la nova iniciativa European Award Season

La 23a edició del Berlinale Co-Production Market, que es durà a terme del 14 al 17 de febrer de 2026, en el marc de l'European Film Market de la Berlinale, ha seleccionat 35 projectes de cinema de 27 països, per trobar socis financers i creatius per realitzar coproduccions internacionals.

Per dotzena vegada, el Berlinale Co-Production Market convida també productors/es, editors/es, distribuïdors/es i altres finançadors a pitches i trobades a Co-Pro Series el 17 de febrer de 2026. 

En total, cinc projectes catalans han est seleccionats al Berlinale Co-Production Market:

• Berlinale Co-Production Market (Official Feature Project Selection): 'Cura Sana', de Lucía G. Romero. Filmax.
• Berlinale Talent Project Market: 'Porto Alegre', d’Álvaro Gago. Ringo Media, Sétima.
• Berlinale Series Market - Co-Pro Series: 'El pitjor atracament de la història', de Nao Albet i Marcel Borràs. Funicular Films
• Berlinale Series Market – Series Match: Germany & Ibero-America: 'Callback', de Joana Vilapuig i Mireia Vilapuig. Funicular Films, Left Tackle Films
• EFM Animation Days - Spotlight On: Animation International: 'Cave of Dreams', de Dorota Kobiela Welchman, Hugh Welchman. Alba Sotorra, BreakThru, Tinglado Films.

Consulteu el llistat complet de projectes seleccionats al Berlinale Co-Production Market.

Destaquem i recordem, a més, que quatre produccions catalanes, dues de les quals amb suport d'Europa Creativa MEDIA, han estat seleccionades al Festival:

• BERLINALE SPECIAL SERIES: La sèrie 'RAVALEJAR', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta (Arcadia Motion Pictures, Supernova Films, Umedia, Eter Pictures AIE, 3Cat). Amb suport MEDIA i suport ICEC.
• PANORAMA: La ficció 'IVÁN & HADOUM', d’Ian de la Rosa (Vayolet Films, Avalon, Pecado Films, Iván & Hadoum AIE, Port au Prince, Saga Film). Amb suport MEDIA i suport ICEC.
• PANORAMA: La ficció 'NARCISO', de Marcelo Martinessi (Bteam Prods, Pandora FilmProduktion, La Babosa Cine, Mutante Cine, Esquina Filmes, Oublaum Filmes, La Fabrica nocturna). Amb suport ICEC – minoritària.  
• BERLINALE SHORTS: 'STALLION Y LA BOLA DE CRISTAL', de Christian Avilés (Archivo Guardián, Escándalo Films). Amb suport ICEC – Shortcat 2026.

Notícies relacionades:

• La sèrie amb suport MEDIA 'Ravalejar', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, seleccionada a la Berlinale
• El film amb suport MEDIA ‘Iván & Hadoum’, òpera prima d’Ian de la Rosa, s'estrenarà a la Berlinale

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha presentat la nova base de dades OPUS, que permet comparar i contrastar diferents sistemes nacionals en matèria de contribució dels canals de televisió i els streamers als fons nacionals de cinema.

Quins gravàmens han de pagar els difusors -broadcasters i plataformes- a les institucions nacionals per finançar obres audiovisuals? Les respostes estan disponibles a la recentment actualitzada base de dades OPUS, amb accés gratuït.

Què hi ha de nou a OPUS?

A la base de dades, podeu explorar els diversos nivells de finançament nacional de cinema utilitzant un enfocament clar país per país o directament comparant múltiples països per veure com els diferents sistemes operen.

Gràcies a OPUS, de manera senzilla, podràs saber:

• Quins tipus d'agents audiovisuals estan subjectes a gravàmens –canals de televisió, plataformes de streaming/serveis VoD–?
• Quina forma adopta la seva contribució –percentatge de beneficis, flat fees, altres mecanismes–?
• Quant estan requerits a pagar?
• Quins fons nacionals de cinema es beneficien de les contribucions?

Bonus: Tots els resultats poden ser descarregats en una taula Excel, fent comparacions i una anàlisi senzilla a més de ràpida.

Vols entendre com aquests gravàmens ajuden a finançar la producció de cinema arreu d'Europa? Tot això és a OPUS.

Entra a la base de dades des d'aquest enllaç.

European Showrunner Programme ha publicat el nou estudi 'Showrunning in Europe - Skills, Tasks, Responsibilities', que ja està disponible i es presentarà a la conferència TV Drama Vision a Göteborg (Suècia) el proper 27 de gener de 2026.

Aquest estudi pioner ofereix la primera anàlisi de la posició del showrunner a les sèries europees de ficció, tot explorant les seves habilitats, tasques i responsabilitats des del desenvolupament al lliurament.

Des del 2022, IFS - Internationale Filmschule Köln ofereix l'European Showrunner Programme, finançat per Europa Creativa MEDIA. Aquesta iniciativa única se centra en el rol del showrunner a Europa, tot proporcionant els coneixements i les habilitats essencials necessaris per a aquest lloc.

Per celebrar la conclusió de la quarta edició, IFS publica l'esmentat informe que identifica similituds i diferències als showrunners arreu d'Europa.

Les perspectives de quatre edicions es combinen amb recerques originals sobre el tema. La publicació ofereix una visió general de la situació actual i explora estratègies per implementar un model de showrunner sostenible i autènticament europeu.

Una de les troballes clau és el sorgiment d'un model europeu reconeixible de showrunner. A diferència del model nord-americà, l'estreta col·laboració entre el showrunner i el productor és una característica distintiva.

Consulteu l'estudi des d'aquest enllaç.

EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs té oberta la convocatòria de la 16a edició d’EAVE Plus. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 29 de gener. 

EAVE+, que es durà a terme a Luxemburg del 10 al 15 d'abril de 2026 amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, és un taller intensiu de cinc dies per a productors/es independents amb una sòlida trajectòria i experiència internacional que volen reforçar la seva capacitat de gestió i financera per dirigir empreses de producció sostenibles i competir al mercat internacional.

La participació a aquest taller intensiu permet obtenir una actualització integral de la indústria audiovisual i una visió dels darrers models comercials.

EAVE+ ofereix als productors/es participants l'oportunitat de debatre les seves estructures empresarials i pràctiques de gestió juntament amb experts de la indústria d'alt perfil durant 4,5 dies per abordar l'aspecte empresarial de dirigir una empresa cinematogràfica.

Les sessions se centraran en:

• Sostenibilitat de l'empresa i com reinventar-se en temps de canvi
• Empreses transofrmadores: una sèrie d'estudis de casos d'empresa i nous models de negoci inspiradors
• El paper del productor/a com a líder

Juntament amb experts de primer nivell, s'aprofundirà en:

• gestió del cash flow
• estratègies de l'empresa
• negociació amb financers i socis
• captació de finançament d'inversors
• com crear models de negoci viables per al futur

Tots els productors/es treballaran en les seves qualitats de lideratge individuals i resiliència en sessions de coaching privades.

El programa està dissenyat per a productors/es que porten cinc anys o més dirigint la seva pròpia empresa i/o que han treballat cinc anys o més en un nivell directiu en una altra empresa. Es recomana fermament que hi assisteixin dues persones amb un nivell directiu de cada empresa.

Data límit: 29 de gener de 2026.

Més informació.

Inicia la teva sol·licitud per participar-hi.

A més d’Europa Creativa MEDIA, EAVE Plus d’EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport de Film Fund Luxembourg.

EFP European Film Promotion acull, a través del EUROPE! HUB, cineastes i professionals de la indústria audiovisual europea al Festival de Cinema de Sundance 2026 (22 de gener - 1 de febrer de 2026), tot destacant i celebrant la presència de pel·lícules europees a la programació d'enguany.

Amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA i coorganitzat pels instituts nacionals europeus de promoció cinematogràfica Slovenian Film Centre, Screen Ireland / Fís Éireann i German Films, el HUB ofereix una presència europea conjunta que ofereix visibilitat, promoció i oportunitats de networking per al talent europeu i la indústria nord-americana. El EUROPE! HUB es troba al DoubleTree Hilton Hotel (The Yarrow), 1800 Park Avenue, Park City, i estarà obert de 9:00 a 18:00, de dijous 22 de gener a dilluns 26 de gener de 2026.

Enguany, sis llargmetratges i coproduccions procedents de Xipre, Alemanya, Irlanda, Lituània, Eslovènia i Suïssa celebren la seva estrena mundial a diverses seccions del festival.

Estrenes europees destacades

Hold Onto Me, debut de Myrsini Aristidou (Xipre, Dinamarca, Grècia), competeix a World Cinema Dramatic. El film segueix l’Iris, una nena d’11 anys que intenta reconnectar amb el seu pare durant l’enterrament del seu avi. Una història íntima sobre absències paternes i vincles fràgils, amb el suport del Ministeri de Cultura de Xipre.

Shame and Money, de Visar Morina (Alemanya, Kosovo*, Eslovènia, Albània, Macedònia del Nord, Bèlgica), també seleccionada a World Cinema Dramatic, retrata una família kosovar obligada a abandonar el seu poble i a enfrontar-se a les pressions d’una societat hipercapitalista. Una mirada subtil sobre la dignitat i la supervivència, amb el suport de German Films.

How to Divorce During the War, d’Andrius Blaževičius (Lituània, Luxemburg, Irlanda, República Txeca), explora la ruptura matrimonial d’una parella just quan Rússia envaeix Ucraïna. El film combina drama íntim i tensió geopolítica, i compta amb el suport del Lithuanian Film Centre i Film Fund Luxembourg.

En l’àmbit documental, All About the Money (Irlanda), de Sinéad O’Shea, investiga la figura de Fergie Chambers, hereu d’una de les fortunes més grans dels EUA que finança projectes comunistes. Una reflexió sobre poder, ideologia i contradiccions personals, presentada a World Cinema Documentary amb el suport de Screen Ireland.

També en competició documental, To Hold a Mountain (Montenegro, Sèrbia, França, Eslovènia, Croàcia), de Biljana Tutorov i Petar Glomazić, segueix una mare i una filla que lluiten per preservar les seves terres davant la possible instal·lació d’un camp d’entrenament de l’OTAN. Un retrat de resiliència femenina avalat pel Slovenian Film Centre i el Film Centre of Montenegro.

A la secció Premieres, Suïssa presenta Frank & Louis, de Petra Volpe (Suïssa, Regne Unit). El film narra la relació inesperada entre un presoner condemnat a cadena perpètua i un intern amb demència a qui cuida amb l’esperança d’obtenir la llibertat condicional. Una història sobre memòria, culpa i redempció, amb el suport de Swiss Films.

Impuls a la promoció internacional

Abans de l’inici del festival, EFP i el Sundance Institute van organitzar una presentació exclusiva en línia per a distribuïdors nord-americans, mostrant les sis estrenes mundials.

En l’àmbit de la comercialització, el programa Film Sales Support (FSS) d’EFP —una iniciativa paneuropea destinada a reforçar les campanyes de promoció internacional— ha concedit suport a New Europe Film Sales (Polònia) per a la promoció de How to Divorce During the War.

Gràcies a Swiss Films, Frank & Louis també rep finançament FSS, incloent-hi un FSS-Top-Up Grant de fins a 500 €, destinat a projectes que aborden temes de diversitat, equitat i inclusió. Les ajudes han estat aprovades pel Lithuanian Film Centre i Swiss Films.

Una plataforma europea consolidada amb el suport del programa MEDIA i la participació dels instituts nacionals de promoció cinematogràfica, l’EUROPE! HUB reafirma la seva funció com a punt de trobada essencial per al cinema europeu a Sundance. Un espai que no només celebra la creativitat del continent, sinó que també facilita que aquestes històries trobin camí cap al públic internacional.

Consulta totes les pel·lícules presentades pels seus respectius instituts nacionals de cinema que participen a les diverses activitats promocionals de l'EFP a Sundance

Consulta tots els títols europeus que es projecten a Sundance

Més informació

La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català ha obert la convocatòria per a la recepció de projectes per a la cinquena edició. El període d’inscripcions s’ha obert el 19 de gener de 2026 i es tancarà el 23 de febrer de 2026 a les 15h. El programa s’iniciarà el mes de setembre de 2026 i finalitzarà el mes de maig de 2027.

La Residència de guions, un projecte concebut per dedicar nou mesos a l’escriptura, la reflexió i el desenvolupament d’un guió de llargmetratge, obre la seva convocatòria adreçada a totes les persones autores que vulguin desenvolupar el seu projecte amb acompanyament creatiu, suport econòmic i una relació directa amb la indústria cinematogràfica.

Durant els nou mesos del programa, els projectes seleccionats participaran en un laboratori d’escriptura que combina tutories individualitzades, mentories amb professionals del sector, trobades amb la indústria i espais de treball a Barcelona (Fabra i Coats), amb l’objectiu d’oferir les condicions materials i creatives necessàries perquè els guions puguin créixer i consolidar-se.

Cada projecte seleccionat rebrà una beca de 12.600€ bruts, així com l’accés a un programa que inclou estades de treball, assistència a festivals i una presentació final davant de productores i plataformes.

La Residència de guions és una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Català, que compta amb el suport de GAC – Guionistes Associats de Catalunya, el finançament de l’ICEC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració de DAMA, ESCAC – Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Universitat de Vic, ECIB, Institut Ramon Llull i CAN Farrera.

La iniciativa, pionera a Catalunya en garantir la presència de projectes en llengua catalana sense renunciar a una mirada oberta, diversa i internacional, vol contribuir a l’enfortiment del teixit audiovisual català i acompanyar el talent en un moment clau del procés creatiu.

Consulta'n les bases completes per descobrir les novetats d’enguany i inscriu-t’hi a través del formulari d’inscripció (fins al 23 de febrer de 2026 a les 15h).

Més informació

El Consell d’Europa ha fet balanç dels tres primers anys del Programa Pilot per a la Coproducció de Sèries d'Eurimages, una iniciativa destinada a impulsar sèries de qualitat produïdes en coproducció internacional. El programa, actiu entre 2023 i 2025, ha consolidat un espai de col·laboració creativa que ha reforçat la presència de veus independents i ha enriquit el panorama audiovisual europeu.

Durant aquest període, el programa ha donat suport a 22 sèries en coproducció procedents de 14 països, entre les quals figuren les sèries de producció catalana 'Pubertat', de Leticia Dolera, coproduïda amb Bèlgica; i 'In Vitro', de Marc Crehuet, coproduïda amb França; així com la sèrie de producció valenciana i balear Favàritx, de Lluis Illescas Medina, coproduïda amb Portugal.

El programa també ha concedit ajuts a 7 projectes addicionals de 7 països més, actualment en fase de desenvolupament per convertir-se en coproduccions. En total, la inversió ha ascendit a uns 9 milions d’euros, una xifra que reflecteix el compromís institucional amb la diversitat cultural i la creació independent.

Les institucions sòcies i els estats donants han estat reconeguts per la seva contribució decisiva. Segons el comunicat, la seva aposta conjunta ha permès “enfortir la confiança, la cooperació i la responsabilitat compartida” en un ecosistema on les històries europees poden créixer i circular més enllà de les fronteres.

El Consell d’Europa també ha expressat un agraïment especial a les productores, equips creatius i professionals de la producció que han fet possible les sèries beneficiàries. Les obres resultants —que abracen la ficció, l’animació i el documental— exemplifiquen, segons l’organització, “el poder de la narrativa col·laborativa” i el potencial de les coproduccions per ampliar l’abast de les històries europees.

Per celebrar aquest primer cicle i projectar el futur, s’ha publicat un vídeo especial que recull els principals assoliments del programa.

Mirant endavant, el Consell d’Europa anticipa una nova etapa marcada per una col·laboració encara més àmplia, projectes més ambiciosos i xarxes creatives més sòlides entre productors, difusors i públics de tot el continent.

Les noves convocatòries per al període 2026–2027 s’obriran pròximament, tot inaugurant un nou capítol per a les coproduccions europees.

Més informació

La 38a edició dels European Film Awards es va dur a terme el passat dissabte 17 de gener a Berlín. Les grans triomfadores de la nit van ser les pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Sentimental Value', de Joachim Trier, que es va endur 6 guardons de les grans categories (millor pel·lícula, direcció, guió, actor i actriu), i Sirât, d’Oliver Laxe, que va guanyar 5 premis de les categories tècniques i artístiques.

Només quatre premis de la nit no van anar a parar a una de les dues pel·lícules.

Entre les pel·lícules guardonades figuren tres pel·lícules més amb suport MEDIA: l'animació francesa Arco, d’Ugo Bienvenu; el documental Fiume o Morte!, d’Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia); i la ficció alemanya Sound of Falling (In Die Sonne Schauen), de Mascha Schilinski.

Els premis rebuts per les pel·lícules amb suport de MEDIA són els següents:

• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 8 nominacions, 6 Premis:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu (Renate Reinsve)
  • Millor Actor (Stellan Skarsgård)
  • Millor Compositor Europeu (Banda Sonora Original) (Hania Rani)
• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament i a la Distribució. 9 nominacions, 5 Premis:
  • Direcció de càsting (Nadia Acimi, Luís Bértolo, María Rodrigo)
  • Direcció de fotografia (Mauro Herce)
  • Muntatge (Cristóbal Fernández)
  • Disseny de producció (Laia Ateca)
  • Disseny de so (Yasmina Praderas, Amanda Villavieja, Laia Casanovas)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). 8 nominacions, 1 Premi:
  • Millor Disseny de Vestuari (Sabrina Krämer)
• ARCO, d’Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions, 1 Premi:
  • Millor pel·lícula d’animació europea.
• FIUME O MORTE!, d’Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions, 1 Premi:
  • Millor documental europeu

Consulteu el llistat complet de guardons 2026.

Més informació

Notícies relaciones:

L'EFA anuncia les nominades als European Films Awards 2026, amb gran presència de títols MEDIA

Presència de títols MEDIA entre les nominades a les categories tècniques i artístiques dels Premis EFA 2026

La sèrie amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Ravalejar‘, dirigida per Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, ha estat seleccionada a la secció Berlinale Special Series de la Berlinale 2026, tot esdevenint així la la primera sèrie catalana seleccionada pel festival com a part de la seva secció oficial.

Tal com explica el mateix certamen, "la secció Berlinale Special Series està dedicada al cinema seriat i a la televisió cinematogràfica, i reflecteix la vitalitat i la importància dels formats episòdics en la cultura visual contemporània". 

Fins ara, les sèries fetes a l'Estat només havien estat exhibides en el context de mercat audiovisual Berlinale Series Market.

Inspirada en la pròpia història familiar de Pol Rodríguez i situada al barri del Raval de Barcelona, ‘Ravalejar‘ consta de sis capítols de 45 minuts cada un, i està produïda per Arcadia Motion Pictures i Supernova en coproducció amb 3Cat i Umedia (Bèlgica). La sèrie compta, a més, amb la participació de Max i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA.

Protagonitzada per Enric Auquer, María Rodríguez Soto, Quim Àvila, Sergi López, Francesc Orella, Lluïsa Castell, Alba Guilera i Noor Ul Hud, l’estrena està prevista en primícia a Max el 2026 i, posteriorment, a 3Cat.

Sinopsi

Can Mosques, el restaurant centenari del Raval de Barcelona, estimat i respectat per tothom, ha de fer front a un desnonament després de caure en mans d'un fons d'inversió. El seu objectiu és buidar l'edifici i accelerar la transformació del barri. La notícia enfonsa la família en la desesperació, convençuda que la derrota és inevitable. 

Però quan decideixen plantar cara, amb l'ajuda del barri, la lluita es converteix en una espiral cada vegada més perillosa. Per salvar Can Mosques, hauran de creuar límits que mai haurien imaginat i descobrir fins on estan disposats a arribar per tal de no desaparèixer. 

‘Ravalejar‘ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA en el marc de la convocatòria European Slate Development 2021 per part d’Arcadia Motion Pictures.

La 76a edició del Festival de Berlín es durà a terme del 12 al 22 de febrer de 2026.

La cantant barcelonina Lia Kali s’ha erigit com la figura més destacada dels Music Moves Europe Awards 2026, després d’endur-se dos dels premis principals de la cerimònia celebrada en el marc del festival Eurosonic Noorderslag, als Països Baixos. L’artista ha estat reconeguda amb el Gran Premi del Jurat i el Premi del Públic, un doble triomf que la situa al centre de l’escena musical emergent europea.

El Gran Premi del Jurat és el màxim reconeixement del certamen, atorgat per un jurat internacional que selecciona l’artista més prometedor entre els quinze finalistes. Paral·lelament, el Premi del Públic reflecteix el suport massiu del públic, que ha votat en línia per escollir la seva favorita. Que una mateixa artista s’endugui tots dos guardons és un fet excepcional i confirma l’impacte creixent de Lia Kali tant entre professionals com entre oients.

Segons destaca la premsa especialitzada, aquest doble premi consolida la trajectòria ascendent de la cantant catalana, que en els últims anys ha anat guanyant presència amb un estil que fusiona soul, rap i pop urbà.

Els MME Awards són el premi de la Unió Europea dedicat al talent emergent i compten amb el suport del programa Europa Creativa. El palmarès s’ha completat amb cinc MME Awards per a Camille Yembe (Bèlgica), Carpetman (Ucraïna), Della (Xipre), Sarah Julia (Països Baixos) i Sofie Royer (Àustria).

Tots ells rebran una dotació econòmica de 10.000 euros per impulsar la seva carrera, mentre que el premi del públic afegeix 5.000 euros addicionals. El guardó del jurat inclou, a més, un green touring voucher per fomentar gires més sostenibles.

Amb aquest doble reconeixement, Lia Kali fa un salt endavant en la seva projecció europea. La seva participació en els programes professionals associats als premis i les actuacions previstes a l’ESNS i al Reeperbahn Festival durant el 2026 reforçaran encara més la seva presència en l’escena internacional.

En edicions anteriors, els premis havien distingit Rosalía i Queralt Lahoz.

Més informació

El proper dijous 29 de gener, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la cinquena sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del drama històric amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Frontera', de Judith Colell, al Cinema Maldà de Barcelona.

Una producció catalana, coproduïda amb Bèlgica, inspirada en fets reals.

Comptarem amb la presència de la directora del film, Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des de l’inici del cicle hem projectat més de 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 3.000 espectadors i espectadores.

La propera sessió (i la cinquena d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme el dijous 29 de gener de 2026 a les 20h, amb la projecció del drama històric amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Frontera', de Judith Colell.

Interpretada per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts, ‘Frontera‘ es va poder veure  a la Secció Oficial Fora de Competició de la darrera edició de la Seminci i està nominada a 8 Premis Gaudí, entre els quals els de millor pel·lícula, millor actriu protagonista (Maria Rodríguez Soto) i millor actriu secundària (Bruna Cusí).

Sinopsi

1943. Franco ha bloquejat el pas de refugiats que fugen de la repressió nazi pels Pirineus. A la duana d’un poble fronterer, Manel Grau, un funcionari amb passat republicà, decideix contravenir les ordres ajudat per la Juliana, una veïna del poble, i el Jerôme, un passador francès.

Entre tots inicien una croada per a ajudar a fugir de la guerra a tanta gent com sigui possible. És llavors quan el Manel es veurà atrapat en una perillosa odissea que despertarà en ell i en la seva dona, Mercè, vells fantasmes de l’encara recent guerra civil espanyola.

https://www.youtube.com/watch?v=FPtPVywsXPE&t=14s

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 80è aniversari el passat mes de desembre, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España ha fet públiques les nominacions a la 40a edició dels Premios Goya, la gala de lliurament dels quals es durà a terme el proper 28 de febrer de 2025 des de la ciutat de Barcelona i amb retransmissió per TVE.

Entre les pel·lícules nominades figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

Los Domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa (Espanya, França). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a Dinamarca. 13 nominacions:

• Millor pel·lícula.
• Millor direcció (Alauda Ruiz de Azúa).
• Millor guió original (Alauda Ruiz de Azúa).
• Millor actor protagonista (Miguel Garcés).
• Millor actriu protagonista (Patricia Lopez Arnaiz).
• Millor actriu revelació (Blanca Soroa).
• Millor actor de repartiment (Juan Minujín).
• Millor actriu de repartiment (Nagore Aramburu).
• Millor disseny de vestuari.
• Millor so.
• Millor muntatge.
• Millor direcció de producció.
• Millor direcció de fotografia.

Sirât, d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA a l'European Co-development i a la distribució. 11 nominacions:

• Millor pel·lícula.
• Millor direcció (Oliver Laxe).
• Millor guió original (Oliver Laxe i Santiago Fillol).
• Millor música original.
• Millor direcció de producció.
• Millor direcció d'art.
• Millor maquillatge i perruqueria.
• Millor muntatge.
• Millor so.
• Millor direcció de fotografia.
• Millors efectes especials.

Sorda, d'Eva Libertad. Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a altres països europeus. 8 nominacions:

• Millor pel·lícula.
• Millor direcció novell (Eva Libertad).
• Millor guió adaptat (Eva Libertad).
• Millor actriu revelació (Miriam Garlo).
• Millor actor de repartiment (Álvaro Cervantes).
• Millor actor de repartiment (Joaquín Notario).
• Millor actriu de repartiment (Elena Irureta).
• Millor so.

Romería, de Carla Simón (Espanya, Alemanya). Suport MEDIA a l'European Slate Development i a la distribució (Films on the Move). 6 nominacions:

• Millor direcció (Carla Simón).
• Millor guió adaptat (Carla Simón).
• Millor actor revelació (Mitch).
• Millor actriu revelació (Llúcia García).
• Millor actriu de repartiment (Miryam Gallego).
• Millor disseny de vestuari (Anna Aguilà).

Una Quinta Portuguesa, d'Avelina Prat (Espanya, Portugal). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Tres nominacions:

• Millor guió original (Avelina Prat).
• Millor actor protagonista (Manolo Solo).
• Millor actriu de repartiment (María de Medeiros).

Molt lluny, de Gerard Oms (Catalunya, Països Baixos). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Dues nominacions:

• Millor direcció novell (Gerard Oms).
• Millor actor protagonista (Mario Casas).

Tardes de soledad, d'Albert Serra (Espanya, França, Portugal). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a altres països europeus. Dues nominacions:

• Millor pel·lícula documental.
• Millor direcció (Albert Serra).

Los Tortuga, de Belén Funes (Espanya, Xile). Suport MEDIA a l'European Slate Development. Dues nominacions:

• Millor actriu protagonista (Antonia Zegers).
• Millor actriu revelació (Elvira Lara).

Leo & Lou, de Carlos Solano (Espanya, Regne Unit, Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Una nominació:

• Millor música original.

Rondallas, de Daniel Sánchez Arévalo (España). Suport MEDIA a l'European Film Sales. Una nominació:

• Millor actor de repartiment (Tamar Novas).

Decorado, d'Alberto Vázquez. Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a França. Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació.

El Tresor de Barracuda, d'Adrià García (Espanya, Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació.

Bufet Pardís, d'Héctor Zafra i Santi Amézqueta. Suport MEDIA a l'European Slate Development. Una nominació:

• Millor curtmetratge d'animació.

El cuento de una noche de verano, de María Herrera. Suport MEDIA a l'European Slate Development. Una nominació:

• Millor curtmetratge de ficció.

De sucre, de Clàudia Cedó (Espanya). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Una nominació:

• Millor curtmetratge de ficció.

La misteriosa mirada del flamenco, de Diego Céspedes (França, Xile, Alemanya, Espanya i Bèlgica). Suport MEDIA al fons de coproducció internacional. Una nominació:

• Millor pel·lícula iberoamericana.

The Girl with the Needle, de Magnus Von Horn (Dinamarca, Polònia, Suècia, França i Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding i a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

A simple accident, de Jafar Panahi (França, Iran i Luxemburg). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

Sentimental Value, de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding i a la distribució (Films on the Move). Una nominació:

• Millor pel·lícula europea.

Consulta el llistat complet de pel·lícules nominades. 

Erich Pommer Institut té obertes les inscripcions del nou curs en línia Marketing in Film and TV: Finding and Keeping Audiences.

Ara pots impulsar la teva carrera en qualsevol moment, a qualsevol lloc i a qualsevol dispositiu.

Aprèn a connectar amb la teva audiència amb confiança!

Aquest curs t'ensenyarà a identificar el teu públic objectiu i desenvolupar estratègies efectives per assolir-lo.

Experts del sector us guiaran pas a pas a través de les habilitats essencials del màrqueting necessàries per triomfar en el competitiu panorama audiovisual actual. Prepara't per conquerir la teva audiència amb consells pràctics i perspectives pràctiques.

El curs s'estructurarà en una sèrie de formacions en vídeo que podreu veure en qualsevol moment i en el lloc que us convingui.

Els professionals de països amb baixa capacitat de producció poden optar a beques i accedir al curs a un preu reduït.

Tarifa de participació: 300 euros.

Més informació i inscripcions.

Marketing in Film and TV: Finding and Keeping Audiences és una iniciativa d'Erich Pommer Institut amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

European Film Promotion ha publicat la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i física de pel·lícules europees recents a compradors i distribuïdors de països fora al Hong Kong International Film & TV Market (FILMART) 2026, que es durà a terme de l’17 al 20 de març de 2026. La data límit per presentar-s’hi és el 24 de febrer de 2026. 

Qui s’hi pot presentar?

• Empreses europees de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea, aprovades pel respectiu institut europeu de promoció cinematogràfica
• Empreses europees de vendes internacionals l'agent de vendes de les quals assisteixi al mercat

Què cobreix el FSS?

Costos/inversions per a campanyes de promoció i màrqueting digitals i físiques adreçades a compradors de fora d'Europa

Què no cobreix el FSS?

Costos de viatge i hotel per a l'assistència al lloc

Quines pel·lícules són elegibles?

• Pel·lícules recents acabades i pel·lícules inacabades que tenen drets d'autor originals establerts el 2025/2026
• Pel·lícules inacabades signifiquen que les pel·lícules estan en producció o postproducció. L'EFP defineix una pel·lícula com a acabada quan la versió nacional original de la pel·lícula està acabada i disponible per a l'estrena en un festival de cinema nacional o per a un llançament nacional. Pel·lícules europees de producció majoritària amb una durada mínima de 60' i un país d'origen que forma part d'Europa Creativa MEDIA, tal com s'indica a les bases de l'FSS.
• Pel·lícules de ficció, pel·lícules d'animació i documentals (llargmetratge).
• Les sol·licituds poden incloure fins a 5 pel·lícules europees acabades i inacabades.
• Les sol·licituds NO poden incloure pel·lícules que hagin rebut suport a través de l'FSS en un altre festival o mercat.

Import disponible

• Una inversió de fins al 50% del cost total fins a un màxim de 5.000 EUR per campanya per a una despesa total de 10.000 EUR.
• Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 € per sol·licitud, a més del finançament general de l'FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri de gènere, l'equitat i la inclusió a TOTS els festivals i mercats de cinema. Per saber si la vostra pel·lícula és elegible per a la seva inclusió a l'FSS, feu clic aquí: Criteris de suport per a la inclusió de la subvenció complementària.

La selecció final la fa l'EFP sobre la base de la llista de verificació de criteris d'acord amb els respectius instituts nacionals de promoció cinematogràfica.

Llegiu també atentament les bases de l'FSS per obtenir més detalls.

Més informació

European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció clàssica i digital de pel·lícules europees recents presents al South by Southwest Film & TV Festival (SXSW) 2026, que es durà a terme del 12 al 18 de març de 2026 a Austin (EUA).

La data límit de sol·licitud és el proper 25 de febrer de 2026.

Qui s'hi pot presentar?

• Empreses europees de vendes internacionals registrades al Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) i aprovades pel respectiu institut europeu de promoció cinematogràfica
• Empreses europees de vendes internacionals l'agent de vendes o publicista contractat de les quals assisteixi al festival.

Què cobreix el FSS?

Costos/inversions per a campanyes de promoció i màrqueting digitals i físiques adreçades a compradors de fora d'Europa

Què no cobreix el FSS?

Costos de viatge i hotel per a l'assistència al lloc

Quines pel·lícules són elegibles?

• Pel·lícules acabades recentment que tenen drets d'autor originals establerts el 2025/26
• Pel·lícules europees de producció majoritària amb una durada mínima de 60' i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les Bases de FSS
• Pel·lícules de ficció, pel·lícules d'animació i documentals (llargmetratge)
• Les pel·lícules han de ser seleccionades al festival (en qualsevol secció)
• Si les empreses de vendes tenen més pel·lícules seleccionades al festival, poden incloure fins a 5 pel·lícules a la sol·licitud

Import disponible

• Una inversió de fins al 50% del cost total fins a un màxim de 5.000 € per campanya per a una despesa total de 10.000 €.
• A més del finançament general de FSS, es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 € per sol·licitud per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri de gènere, l'equitat i la inclusió a TOTS els festivals i mercats de cinema. Per saber si la vostra pel·lícula és elegible per a la seva inclusió a l'FSS, feu clic aquí: Criteris de suport per a la inclusió de la subvenció complementària. La selecció final la fa l'EFP sobre la base de la llista de verificació de criteris d'acord amb els respectius instituts nacionals de promoció cinematogràfica.

Llegiu també atentament les bases de l'FSS per a més detalls.

Més informació

Berlinale Talents, la plataforma anual del Festival de Cinema de Berlín, destinada a professionals emergents de diverses disciplines del cinema o de la televisió amb interès en la formació, el networking i els laboratoris de projectes, ha fet pública la selecció dels 200 participants a la propera edició. 

Sota el lema 'Creant confusió - cinema, caos i el poder del malestar', la 24a edició d’aquest programa, que compta amb el suport d‘Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 13 al 18 de febrer de 2026, amb un programa atractiu de xerrades, tallers i debats.

Entre els 200 participants seleccionats, figuren les següents professionals catalanes:

• Montse Pujol Solà - Producció (Boogaloo Films).
• Paloma Zapata - Direcció, guió i producció (La Fábrica Naranja).
• Maria Riera Peris - Producció i direcció (Películas María).
• Mireia Graell - Producció (Ringo Media).
• Zoe Stein - Interpretació.
• Juan Carrano - Muntatge i direcció.
• Epi - Producció i guió.

I de la resta de l’Estat espanyol: 

• Pedro J. Márquez - Direcció de fotografia.
• Beatriz López-Nogales - Composició musical.
• José Esteban Alenda - Producció i direcció (Solita Films).
• Lur Olaizola Lizarralde - Direcció i programació.
• Alicia Núñez Puerto - Direcció i guió.
• Marisol Cao Milán - Composició i disseny de so.
• Andrés Sanjurjo - Producció i direcció (Acariño Films).
• Tábata Cerezo - Interpretació, guió i coordinació d'intimitat (IntimAct).

L'organització ha rebut un total de 3.438 sol·licituds procedents de 120 països. La selecció final completa la componen així 200 professionals procedents de diversos camps d'especialització: direcció, producció, guió, interpretació, disseny d'audiències (comissaris, cineastes o creadors de festivals), composició musical, direcció de fotografia, distribució, edició, crítica de cinema, disseny de producció, agències de vendes internacionals.

Automàticament, pertanyeran a una de les xarxes més grans i connectades de professionals del cinema i de l'audiovisual del món amb un total de 10.000 membres exalumnes de la iniciativa.

Com a novetat el 2026, Berlinale Talents Lab presentarà 20 projectes d'alumnes que abasten la ficció, el documental, l'animació i les formes experimentals creant un espai col·laboratiu per redefinir les visions creatives i accelerar-ne la producció. Un any més, Talents Project Market presentarà deu projectes que busquen socis de producció dins del Berlinale Co-Production Market, tot reforçant així les col·laboracions internacionals i el futur del cinema.

Més informació

Berlín es convertirà aquest dissabte, 17 de gener de 2026, en el centre neuràlgic del cinema europeu amb la celebració de la 38a edició dels European Film Awards, que tindrà lloc a l’emblemàtic Haus der Kulturen der Welt (HKW). L’esdeveniment reunirà 1.000 convidats internacionals i comptarà amb 88 nominats repartits en 22 categories, en una gala que vol anar més enllà del format tradicional i reivindicar la pregunta: “Per què estimem el cinema?”.

Una gala amb nova mirada artística

L’Acadèmia del Cinema Europeu ha incorporat l’irlandès-escocès Mark Cousins a l’equip creatiu per donar un enfocament més artístic i emocional a la cerimònia. L’acompanyen la compositora Dascha Dauenhauer, responsable del concepte musical basat en la veu humana, i el director teatral Robert Lehniger, que dirigirà l’escenografia de l’acte.

Cousins ha avançat que la gala buscarà “conjurar imatges, emocions i idees cinematogràfiques”, mentre que Dauenhauer ha destacat que la música vol tornar “a l’instrument més íntim i pur: la veu”.

Presentadors i convidats de primer nivell

Entre els presentadors i convidats confirmats hi ha noms com Javier Calvo i Javier Ambrossi, Ebru Ceylan, Carlos Cuevas, Asif Kapadia, Alexander Nanau, Angeliki Papoulia i Halfdan Ullmann Tøndel. També hi assistiran figures de primer nivell com Juliette Binoche, Agnieszka Holland, Alba Rohrwacher, Volker Schlöndorff, Maria Schrader, Elia Suleiman i Wim Wenders, entre molts altres.

Nominats i premiats

La gala comptarà amb la presència de diversos nominats internacionals, entre ells Kamal Aljafari, Leonie Benesch, Valeria Bruni Tedeschi, Vicky Krieps, Mads Mikkelsen, Jafar Panahi, Renate Reinsve, Toni Servillo, Stellan Skarsgård i Joachim Trier.

L’Acadèmia ja ha anunciat alguns dels guardons honorífics:

• Alice Rohrwacher, European Achievement in World Cinema
• Liv Ullmann, Lifetime Achievement Award
• Maren Ade, Janine Jackowski i Jonas Dornbach, Eurimages International Co-Production Award

Emissió internacional

La catifa vermella (a partir de les 16 h CET) i la cerimònia (a partir de les 18 h CET) es podran seguir en directe a www.europeanfilmawards.eu, amb la col·laboració de 46 socis de televisió i streaming a 27 països.

Més informació

Recordem que, entre les nominades, figuren nombroses pel·lícules amb suport d'Europa Creativa MEDIA, tant en les categories principals, com en les vuit categories Arts & Crafts.

Així, les nominades MEDIA en les categories principals són:

• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 4 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Oliver Laxe)
  • Millor Guió (Santiago Fillol, Oliver Laxe)
  • Millor Actor (Sergi López)
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 5 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu (Renate Reinsve)
  • Millor Actor (Stellan Skarsgård)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Mascha Schilinski)
  • Millor Guió (Mascha Schilinski, Louise Peter)
• IT WAS JUST AN ACCIDENT(UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Jafar Panahi)
  • Millor Guió (Jafar Panahi)
• ARCO, d’Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució.3 nominacions:
  • Millor pel·lícula europea.
  • Millor pel·lícula d’animació europea.
  • European Young Audience Award.
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d’Animació
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d’Animació
• FIUME O MORTE!, d’Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d’Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• RIEFENSTAHL, d’Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula
• LITTLE TROUBLE GIRLS (KAJ TI JE DEKLICA), d’Urška Djukic (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació
  • European Discovery – Prix FIPRESCI
• CASE 137 (DOSSIER 137), de Dominik Moll (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Léa Drucker)
• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Valeria Bruni Tedeschi)
• FRANZ, d’Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució.1 nominació:
  • Millor Actor (Idan Weiss)
• THE LAST VIKING (DEN SIDSTE VIKING), d’Anders Thomas Jensen (Dinamarca, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actor (Mads Mikkelsen)
• SAUNA, de Mathias Broe (Dinamarca). Suport MEDIA a la Distribució. 1 Nominació:
  • European Discovery – Prix FIPRESCI

I les nominades MEDIA en les categories tècniques i artístiques ('Arts & Crafts') són:

• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 5 nominacions ‘Arts & Crafts’:
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Muntatge
  • Disseny de producció
  • Disseny de so
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 3 nominacions ‘Arts & Crafts’:
  • Direcció de càsting
  • Compositor europeu (banda sonora original)
  • Disseny de producció
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 5 nominacions‘Arts & Crafts’:
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Compositor (banda sonora original)
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria

• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació ‘Art & Craft’:
  • Disseny de vestuari
• FRANZ, d’Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions ‘Art & Craft‘:
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). (Suport MEDIA a la Distribució). 1 nominació ‘Art & Craft‘:
  • Disseny de so
• THE STRANGER, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució. 1 nominació ‘Art & Craft’
  • Direcció de fotografia.

Aquí podeu trobar les nominacions, incloent-hi la sinopsi, el repartiment, els crèdits addicionals i les declaracions dels directors (si n’hi ha).

Notícies relacionades:

L'EFA anuncia les nominades als European Films Awards 2026, amb gran presència de títols MEDIA

Presència de títols MEDIA entre les nominades a les categories tècniques i artístiques dels Premis EFA 2026

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb la programació de cinema europeu, ha obert la convocatòria de la 3a edició del programa de de suport Europa Cinemas Training Boot Camps, que compta amb el finançament d’Europa Creativa MEDIA.

Es tracta d'un oportunitat de formació gratuïta per als membres de la xarxa.

El programa donarà suport a la formació, els tallers i altres iniciatives de desenvolupament d'habilitats rellevants. Cada Boot Camp serà creat localment per i per als membres de la xarxa, tot garantint que cada iniciativa sigui rellevant i oportuna. És una oportunitat única per crear un esdeveniment per a les vostres necessitats específiques!

Els objectiu dels Boot Camps són:

• Formar els professionals del cinema en habilitats, pràctiques i processos allà on hi hagi una necessitat local o regional específica.
• Aconseguir que totes les sales d'una regió assoleixin un nivell de competència estàndard comú en determinades àrees, per exemple, administració de negoci, innovació, desenvolupament d'audiències, màrqueting, comunicació o habilitats tecnològiques.
• Augmentar, millorar o perfeccionar els exhibidors a través del coneixement compartit sobre models empresarials innovadors.
• Compartir coneixements, pràctiques i processos que millorin la sostenibilitat mediambiental i promoguin els objectius establerts a la Green Charter de la xarxa (disponible a la pàgina web).
• Compartir competències, pràctiques i processos que millorin la diversitat i la inclusió, i promoure els objectius establerts a la Charter on Gender Balance and Inclusion (disponible a la pàgina web).

Sessió informativa

Europa Cinemas organitza una sessió de Zoom per informar els membres de la xarxa sobre el programa Boot Camps: dimecres 14 de gener de 2026 a les 14:00 (CET). Els membres de la Xarxa ja han rebut una invitació per correu electrònic per a aquesta sessió (que es farà en anglès).

La convocatòria de sol·licituds està oberta actualment. Trobareu més informació, incloses les Bases (en anglès, francès, italià, castellà i alemany), el formulari de sol·licitud i la plantilla de pressupost aquí.

Per a qualsevol informació addicional o aclariment, poseu-vos en contacte amb Miila Norros: mnorros@europa-cinemas.org

Més informació

La 83a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es va dur a terme l’11 de gener de 2026. Entre les produccions guardonades figura la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate Funding) 'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França i Suècia).

El film, que optava a vuit nominacions, va rebre el Premi a Millor actor secundari en pel·lícula per a Stellan Skarsgård.

https://twitter.com/FilmUpdates/status/2010527642961998011?s=20

Consulteu el llistat complet de pel·lícules guardonades als Globus d’Or 2026. 

Notícia relacionada: 'Sirât', entre les 7 pel·lícules amb suport MEDIA nominades als Globus d'Or 2026

El fons Eurimages ha fet públics els resultats de la sessió 2025 del seu programa Film Marketing & Audience Development Support, una iniciativa destinada a impulsar estratègies innovadores de màrqueting per ampliar les audiències de les pel·lícules que ja han rebut suport del Programa de Coproducció del fons europeu.

Segons les recomanacions d’un grup independent d’experts, reunit en línia, el Consell d’Administració d’Eurimages ha decidit donar suport a 15 llargmetratges, entre els quals hi ha 10 ficcions, 3 animacions i 2 documentals. En total, el programa destinarà 744.000 euros a aquestes produccions.

Entre els beneficiaris figura el llargmetratge de ficció ‘Each of Us‘ (‘Totes i cadascuna‘), amb codirecció de la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne Zohra Berrached, la suïssa Stina Werenfels i la polonesa Anna Jadowska. Es tracta d’una coproducció entre Catalunya (Alhena Production), Polònia (Blick Productions International), Alemanya (Bon Voyage Films) i Suïssa (Turnus Films), amb guió d’Eva Pauné, Mirjam Ziegler i les mateixes directores, que rebrà 50.000€ d'Eurimages per al suport al màrqueting i al desenvolupament d'audiències, a més dels 500.000€ del fons de coproducció d'Eurimages. El film, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i amb ajut de l’ICEC, segueix la vida de quatre dones dins de l’únic camp de concentració exclusivament femení que va existir durant la Segona Guerra Mundial, tot centrant-se en les seves estratègies per a sobreviure i en la seva condició de dones. Tot això explicat a través d’una estructura no tradicional, abstracció de l’espaitemps i retrats salvatgement íntims.

Entre els projectes seleccionats figura un altre títol amb coproducció catalana. Es tracta del llargmetratge La Baleine, de Sylvère Petit, coproduït per la francesa Les Films d'Ici Méditérranée, la belga Iota Production i la catalana Imagic TV, que també rebrà 50.000 € d'Eurimages per al màrqueting i el desenvolupament d'audiències. Una adaptació lliure de la història real de Jean-Louis i Patricia Fabre, interpretada per Sergi López i Solène Rigot.

Aquest és el segon any d’aquesta línia d’ajuts, creada durant la segona meitat de 2024 amb l’objectiu d’encoratjar els productors a incorporar, des de les primeres fases del projecte, estratègies de màrqueting creatives i orientades al públic.

La resta de produccions seleccionades en el marc d'aquesta convocatòria són les següents:

• Brace Your Heart, d’Amanda Kernell – Nordisk Film Production Sverige (Suècia) (Suècia, Dinamarca, Noruega, Bulgària)
• Call me Queen, d’Emily Atef – Ringel Film (Alemanya) (Alemanya, França)
• Dansker, de Jonas Poher Rasmussen – Ja Film (Dinamarca) Animació (Dinamarca, Països Baixos, Luxemburg, Suècia)
• Each of Us, de Christine Andrea Werenfels Jamal Aldin, Neus Ballus, Anne Zohra Berrached i Anna Jadowska – Alhena Production (Espanya) (Espanya, Polònia, Alemanya, Suïssa)
• Gabin, a Youth in the Backland, de Maxence Voiseux – Alter Ego Production (França) Documental (França, Alemanya, Suïssa)
• Girl in the Clouds, de Philippe Riche – Brio Films (França) Animació (França, Bèlgica)
• Good Mothers, d’Amalie Næsby Fick – Zentropa (Dinamarca) (Dinamarca, Països Baixos, Suècia)
• Granny Lee, de Gabe Gabriel i Ian Gabriel – Fae Pictures (Canadà) (Canadà, Sud-àfrica, Irlanda)
• La Baleine, de Sylvère Petit – Les Films d'Ici Méditerranée (França) (França, Bèlgica, Espanya)
• Le Faux Soir, de Michaël Roskam – Frakas Productions (Bèlgica) (Bèlgica, França)
• Low Expectations, d’Eivind Landsvik – Maipo Film (Noruega) (Noruega, Dinamarca)
• Man vs Flock, de Tamara Kotevska – Video Studio Petkovski (Macedònia del Nord) (Macedònia del Nord, Grècia, Sèrbia, Croàcia)
• Sidi Kaba and the Gateway Home, de Rony Hotin – Special Touch Studios (França) Animació (França, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica)
• The Excursion, de Fanny Ovesen – Maipo Film (Noruega) (Noruega, Lituània, Suècia)
• The Gods Must be Mistaken, de Jakob Krese – Potem (Eslovènia) Documental (Eslovènia, Alemanya, Itàlia, Croàcia)

La llista completa de projectes i detalls addicionals es pot consultar aquí i al web del programa, a l’apartat Funding history (2024 i 2025).

Més informació

Notícia relacionada: 'Each of Us', de Neus Ballús, rebrà suport d'Eurimages a la coproducció

La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.

Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:

• Descobreix els Programes Europeus R+D+I en Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva i revisa la teva proposta
  • 19/1/2026
  • ACCIÓ, Passeig de Gràcia, 129, 08008 Barcelona
  • Descobreix els Programes Europeus R+D+I en Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva i revisa la teva proposta. ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa

• CIMIx 2026 | The Transformation Edition
  • 27-29/1/2026
  • Vienna, Austria
  • Home | CIMIx 2026 | The Transformation Edition
• Eureka Global Innovation Summit 2026
  • 6/5/2026
  • Basilea
  • Eureka Global Innovation Summit 2026 | Enterprise Europe Network
• Horizon Europe info days - Cluster 2 Culture, creativity and inclusive society
  • 26/3/2026
  • Online
  • Events | The research and innovation community platform
• Save the date: Descobreix els Programes Europeus R+D+I en Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva i revisa la teva proposta
  • 16/3/2026
  • ACCIÓ, Passeig de Gràcia, 129, 08008 Barcelona
• Horizon Implementation day – Novelties in the 2026-2027 Horizon Europe work programme
  • 20/1/2026
  • Online
  • Horizon Implementation day – Novelties in the 2026-2027 Horizon Europe work programme (20 January 2026)

Entre les oportunitats de consorci internacionals i d’innovació, figura la següent:

• Second Call – Engagement and Collaboration
  • Deadline: 30/1/2026
  • Second Call – Echoes – Eccch

Entre el serveis d’Acció i convocatòries, figuren els següents:  

• Revisió de Proposta 
• Creative Europe
• Revisions de propostes per CERV, Horizon Europe i Creative Europe
• WE-RISE Open Call 2
  • 12/2/2026
  • Catalonia Open Challenges | Opportunities
• ScaleDem Scaling Grounds: Piloting Programme
  • 31/3/2026
  • Catalonia Open Challenges | Opportunities

En cas que a la vostra empresa us encaixi alguna de les oportunitats i voleu obtenir-ne més informació, podeu sol·licitar-la a través de l’enllaç esmentat de revisió de proposta. També podeu deixar les vostres consultes al formulari i des d’ACCIÓ us assessoraran i us ajudaran a tirar-ho endavant.

Enterprise Europe Network Catalunya

L’Enterprise Europe Network és una xarxa internacional formada per més de 450 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats.

La xarxa està present a més de 47 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats. La Comissió Europea va posar en marxa la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.

Més informació

El programa internacional #DocsConnect Conscious Filmmaking Training 2026, impulsat per Taskovski Films, ha obert oficialment la seva convocatòria per a creadors i creadores de cinema documental i animació. Les sol·licituds es poden presentar fins al 20 de gener.

Una formació per a creadors que treballen entre narrativa, impacte i sostenibilitat

#DocsConnect manté el seu compromís amb els cineastes que exploren la intersecció entre relat, impacte social i sostenibilitat, i destaca que la convocatòria és clau per arribar a projectes i veus que sovint queden fora dels circuits convencionals.

La convocatòria s’adreça a directors/es, productors/es i storytellers innovadors amb projectes en desenvolupament, producció o fase de rough cut, que busquin orientació en aspectes com:

• trobar l’essència del seu relat
• portar narratives locals i autèntiques a audiències internacionals
• dissenyar estratègies d’impacte sòlides i identificar els socis adequats
• comprendre les tendències actuals del mercat i noves formes de narració

Un programa flexible i modular

El Conscious Filmmaking Training 2026 destaca per la seva flexibilitat: les persones participants poden inscriure’s a un sol mòdul, als dos, o bé crear un itinerari personalitzat de masterclasses.

Les places són limitades i les inscripcions ja estan obertes.
La data límit per presentar-hi sol·licituds és el proper 20 de gener.

Més informació i inscripcions.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, torna a col·laborar amb el Festival Internacional de Cinema de Sofia (Bulgària) en l’organització del Sofia Innovation Lab 2026, que es durà a terme del 18 al 21 de març de 2026, sota el títol 'Cinemes a prova de futur: estratègies per a la resiliència, la rellevància i la renovació'. La data límit per inscriure-s’hi és el proper 19 de gener de 2026.

Uneix-te a aquest laboratori per conèixer professionals internacionals de tota la cadena de valor del cinema, compartir experiències pràctiques de camp, renovar la perspectiva i trobar possibles solucions per adaptar les teves activitats.

Aquest any, els responsables del laboratori són:

• Ioana Dragomirescu, coordinadora, Cinemas Victoria, Timiș, Studio i Johnny, Timișoara, Romania;
• Caro Raedts, coordinadora, Cinema ZED, Lovaina, Bèlgica;

El laboratori és una gran oportunitat per compartir enfocaments i trobar solucions pràctiques a algunes de les grans preguntes que afronta el sector cinematogràfic. Es tractaran diversos temes, entre els quals:

• Identitat de marca: qui ets com a cinema: la teva veu única, els teus valors i la teva identitat visual.
• Definiu el vostre contingut: més enllà de les projeccions, determineu les ofertes i experiències especials del vostre cinema.
• Promoció i màrqueting: aprofiteu les eines socials i digitals per captar i fer créixer el vostre públic.
• Associacions i col·laboracions: creeu aliances estratègiques per ampliar el vostre abast i impacte.
• Teixint connexions, donant forma a la identitat: XARXA amb propòsit: Els cinemes com a centres de ciutadania i democràcia.

Els temes inclouran l'aprofitament de les eines d'IA i dades per analitzar les preferències del públic i personalitzar el màrqueting, la col·laboració B2B, tot centrant-se en l'alineació dels objectius amb els distribuïdors i exhibidors per ampliar l'abast i crear oportunitats compartides. També s'abordarà la programació de nínxol i esdeveniments, així com la inclusió i la sostenibilitat per reflectir la diversitat cultural i atraure públics socialment conscients. Es valorarà la participació del públic en iniciatives locals amb impacte global, tot destacant les connexions comunitàries i millorant la singularitat del vostre cinema a través d'esdeveniments i col·laboracions.

Les sessions temàtiques i els tallers pràctics donaran als participants l'espai per compartir un problema, proposar idees innovadores i/o identificar possibles estratègies innovadores de programació i comunicació.

Porteu les vostres idees i problemes al Laboratori, feu un pas enrere en el dia a dia i passeu temps amb professionals d'una àmplia gamma de contextos nacionals per reflexionar sobre la vostra pràctica, intercanviar experiències i trobar solucions pràctiques.

Important

Aquest laboratori està obert a tots els exhibidors europeus, siguin membres de la xarxa Europa Cinemas o no. El nombre de participants està limitat a 35 persones. Les sol·licituds es consideraran per ordre d'arribada. Tanmateix, es donarà prioritat als exhibidors que no hagin assistit mai a un Europa Cinemas Lab abans i als exhibidors d'Europa Central i Oriental i dels països dels Balcans.

Sol·licitud

Si us plau, ompliu el formulari de sol·licitud en línia.

Si us plau, presenteu la sol·licitud abans del 19 de gener de 2026.

Aplicació Mòbil

L'aplicació Europa Cinemas us dona accés al programa Sofia Lab, a la presentació dels participants i a informació addicional sobre cada ponent de cada sessió.

Podeu descarregar-vos l'aplicació Europa Cinemas a través dels enllaços següents:

Apple: http://apple.co/3i9rgxZ

Android: https://urls.fr/YcEmTZ

Informació pràctica

1. Viatge: totes les despeses de viatge d'anada i tornada a Sofia van al vostre càrrec. Quan reserveu, intenteu arribar abans de les 14:30 h del dimecres 18 de març i marxar el diumenge 22 al matí. No feu cap reserva fins que Europa Cinemas no confirmi oficialment la vostra participació.
2. Allotjament: heu de ser-hi a partir del dimecres 18 de març i marxar el diumenge 22 de març al matí (4 nits). Europa Cinemas cobrirà el cost de 3 nits (habitació individual amb esmorzar inclòs) per a una persona per empresa d'exhibició, i la quarta nit anirà al vostre càrrec.

Per a la vostra informació, la tarifa de l'habitació individual serà d'aproximadament 85 euros (esmorzar i impostos inclòs). Us informarem del nom de l'hotel i més detalls pràctics molt aviat. Europa Cinemas gestionarà les reserves d'hotel i també cobrirà el cost d'alguns dels àpats.

3. Acreditació: el Festival Internacional de Cinema de Sofia proporcionarà una acreditació del festival (gratuïta) que us donarà accés a totes les projeccions del festival.
4. Idioma: els debats es faran en anglès durant tot el laboratori.

Per a més informació sobre el seminari, no dubteu a contactar amb:

Fatima DJOUMER, CEO

Tel. +49 30 61 40 22 00, correu electrònic: fatim@djoumer.de

Bianca POPISTAS, Coordinadora de projectes Finlàndia, Illes, Noruega, Suècia, Dinamarca

Tel. +33 1 42 71 12 42, correu electrònic: bpopistas@europa-cinemas.org

Alexandre TCHERNOOKOV, Coordinador d'Europa Central i Oriental

Tel. +33 (0)1 42 71 83 62, correu electrònic: atchernookov@europa-cinemas.org

Marija SERBAN, Oficial de Recerca i Estadístiques, Coordinadora de Projectes Irlanda

Tel. +33 1 42 71 53 70, correu electrònic: mserban@europa-cinemas.org  

Més informació

Sarajevo Film Festival i CineLink Industry Days han obert la convocatòria d’inscripcions per al CineLink Co-Production Market 2026. La data límit per presentar-s’hi és el 10 de febrer de 2026.

Conviden llargmetratges de ficció en fase de desenvolupament i finançament, tant de cineastes emergents com d'autors consagrats, del 14 al 21 d'agost del 2026.

A causa dels canvis recents en el mercat regional i de la creixent diversitat de necessitats de cineastes emergents i consolidats, el CineLink Co-Production Market s'ha reestructurat per oferir un suport més específic i personalitzat.

A partir d'aquest any, el taller s'impartirà en tres mòduls híbrids: el primer a l'abril, el segon al juny i el darrer a l'agost durant els CineLink Industry Days del Sarajevo Film Festival. Durant els dos primers mòduls, els projectes i participants seleccionats tindran l'oportunitat de col·laborar amb editors de guions, perfeccionar les seves estratègies de finançament i producció, explorar pràctiques de sostenibilitat, desenvolupar plans de màrqueting i optimitzar les presentacions dels seus projectes amb l'orientació de destacats professionals de la indústria per presentar-los davant dels responsables de la presa de decisions que assisteixin al Sarajevo Film Festival.

• Consultes personalitzades amb els millors experts de la indústria.
• Major visibilitat internacional pel teu projecte.
• Una oportunitat per presentar el teu projecte als responsables de la presa de decisions.
• Oportunitats per connectar amb possibles coproductors, agents de vendes internacionals, distribuïdors, canals de televisió i finançadors.
• Una oportunitat per guanyar un dels prestigiosos premis en metàl·lic.

Premis:

• Eurimages Co-Production Development Award (20.000 euros).
• Film Center Montenegro CineLink Award (10.000 euros).
• Film Center Sèrbia CineLink Award (10.000 euros).
• Artekino International Prize (6.000 euros).
• Female Voices Award (patrocinat per Slovenian Film Centre i UN Women) (20.000 euros) – un premi intercategoria tant per a CineLink Co-Production Market com per a CineLink Drama.

Nota: L'idioma oficial del CineLink Co-Production Market és l'anglès. Totes les sol·licituds i els materials s'han de presentar en anglès per ser considerats. Les sol·licituds que no compleixin aquest requisit no es tindran en compte.

La selecció final de projectes s'anunciarà a mitjans de març de 2026.

Data límit: 10 de febrer de 2026.

Presenta el teu projecte al CineLink Co-Production Market 2026.

Si tens dubtes, si us plau contacta amb: industry@sff.ba

CineLink Co-Production Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Animation Production Days, que es durà a terme amb el suport d’Europa Creativa MEDIA del 5 al 7 de maig de 2026 a Stuttgart, ha obert la convocatòria de projectes d’animació dels següents camps: cinema, sèries de televisió, contingut mòbil, videojocs, cross i transmedia o VR. La data límit per enviar-hi projectes és el proper 4 de febrer de 2026.

A Animation Production Days presentaràs els teus conceptes originals en reunions individuals prèviament programades amb socis potencials, inclosos representants d’organismes de televisió, plataformes digitals, agències de vendes internacionals o distribuïdores de cinema.

Per rebre una acreditació de productor/a i assistir a l'esdeveniment, heu de presentar un projecte. Un comitè de selecció revisarà totes les propostes i seleccionarà 50 projectes (inclosos vuit de talent) per participar als Animation Production Days.

Quins tipus de projectes s'hi poden presentar?

• Sèries, especials de televisió o llargmetratges d'animació.
• Videojocs, contingut mòbil, projectes cross-media i XR (VR, AR, MR).
• Curtmetratges d'animació, només si es poden expandir a altres formats.
• Els projectes han d'estar en fase de concepte o desenvolupament.
• Han de ser aptes i estar oberts a coproduccions europees.
• Han de demostrar potencial per al desenvolupament de propietat intel·lectual i de distribució europea/internacional.

Si us plau, tingues en compte que només pot ser un projecte per empresa de producció.

Si un projecte ja compta amb un coproductor, també podeu registrar-vos a través d'aquest formulari i seleccionar l'opció "coproductor (projecte ja presentat per una altra empresa)".

L'acreditació només és vàlida si el projecte és seleccionat.

Elegibilitat:

• Els projectes han de trobar-se en etapa de concepte o desenvolupament.
• Han de demostrar potencial per al desenvolupament de marca i la coproducció internacional.

Què inclou l'acreditació?

• Reunions individuals al mercat de coproducció i finançament.
• Accés a la plataforma en línia i al catàleg electrònic.
• Conferències i xerrades.
• Networking i càtering.
• Entrada FMX (5 al 8 de maig de 2026).
• Acreditació ITFS (5 al 10 de maig del 2026).

Selecció:

Només se seleccionaran 50 projectes per exhibir-se a Animation Production Days 2026.

Data límit d’enviament: 4 de febrer del 2026 (tarifa de reserva reduïda fins al 15 de gener del 2026).

Tarifa de participació: 610 euros enlloc de 690 euros incl. IVA.

Formulari d'inscripció.

Consulteu altres maneres d'assistir-hi o acreditar-s'hi amb o sense projecte des de l'enllaç següent.

Animation Production Days compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb un especial sobre el 35è aniversari de MEDIA, que se celebrarà el 2026; un repàs dels resultats MEDIA a Catalunya el 2025; un article sobre l'àmplia presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; i un article sobre el futur programa AgoraEU (2028 - 2034). També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i guionista francesa Julia Ducournau; el cineasta francès Bruno Dumont; i el cineasta Abderrahmane Sissako, nascut a Mauritània, crescut a Mali i amb residència a França. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2025, com la sèrie 'Ravalejar', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta; el llargmetratge ‘Salen las Lobas‘, òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produït per Alba Sotorra i Vampire Studio; ‘Mallorca Confidencial‘, el tercer llargmetratge de David Ilundain; ‘Iván & Hadoum‘, òpera prima d’Ian de la Rosa, tot just seleccionada a la secció Panorama de la 76a edició de la Berlinale; ‘Corredora‘, l’òpera prima de Laura García Alonso; el biopic amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Caballé‘, dirigit per Patricia Ortega; i el llargmetratge ‘Each of Us‘, codirigit per la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne Zohra Berrached, la polonesa Anna Jadowska i la suïssa Stina Werenfels.

Aquest número també compta amb un article sobre European Media Industry Oultook i sobre la MEDIA Carbon Calculator. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2025. 

Consulta la nova edició de la nostra revista eMEDIAcat través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf!

El film amb suport MEDIA ‘Iván & Hadoum‘, òpera prima d’Ian de la Rosa, protagonitzat per l'artista multidisciplinar Silver Chicón, juntament amb la cantant Herminia Loh, s'estrenarà a la secció Panorama de la 76a edició de la Berlinale.

Es tracta d’una producció de la madrilenya Avalon en associació amb la catalana Vayolet Films i l’andalusa Pecado Films, que coprodueixen el projecte amb l’alemanya Port au Prince Films i la belga Saga Film. La distribució a l’Estat espanyol anirà també a càrrec d’Avalon.

‘Iván & Hadoum‘, que narra la història d’un amor inesperat que desafia les diferències culturals, va guanyar l’Eurimages Co-Production Development Award, valorat en 20.000 euros, en el marc del Berlinale Co-Production Market de 2023 a la Berlinale. El projecte va participar també a tallers de desenvolupament com TorinoFilmLab.

A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, la pel·lícula compta amb el suport de RTVE, Canal Sur, Arte, ZDF, Movistar Plus, ICAA, Junta de Andalucía, ICEC i Eurimages.  

Sinopsi

L’Iván (33), un home trans, i la Hadoum (30), una dona hispano-marroquina, s’enamoren als hivernacles industrials on treballen. Mentre s’enfronten a l’oposició de les seves famílies i companys de feina, l’Iván s’adona que no necessita ser el tipus d’home que s’espera que sigui.

La pel·lícula explora, a través de la relació entre els dos protagonistes, qüestions com la identitat, l'herència familiar i la conquesta del cos propi a través de l'amor.

Ian de la Rosa, guionista de la sèrie 'Veneno' i director dels curtmetratges 'Farrucas' (nominat al Goya i guanyador del Gaudí a Millor Curtmetratge) i 'Víctor XX' (guanyador del Cinéfondation Award a Cannes), ha comentat l'anunci de la seva inclusió a la Berlinale en un comunicat: "Em sento molt privilegiat d'estrenar el meu primer llargmetratge a la Berlinale, un festival amb el que hem tingut una connexió especial. Estic feliç per tot l'equip, que tant s'ha esforçat. Sense elles hauria estat impossible arribar fins aquí, i és un orgull. També sento una profunda alegria per mostrar al món la terra on vaig créixer: els paisatges d'Almeria i Níjar, les seves platges, deserts i hivernacles.

La Comissió Europea ha presentat un informe que avalua deu anys de funcionament d'Europa Creativa, el programa emblemàtic de la Unió Europea per al suport a la cultura i als mitjans de comunicació. Les conclusions destaquen que la iniciativa ha impulsat milers de projectes, ha mobilitzat inversions multimilionàries i ha reforçat la visibilitat de les obres europees arreu del món.

Segons l’informe, el programa ha contribuït de manera decisiva a salvaguardar la diversitat cultural, a enfortir la competitivitat i a empoderar els sectors cultural, creatiu i audiovisual per cooperar més enllà de les fronteres nacionals.

Impacte en els mitjans audiovisuals
Les produccions europees amb suport per part de la branca MEDIA han estat molt més accessibles que les que no han rebut suport: fins a 9,5 vegades més a la televisió, 6,6 vegades més als cinemes i 3,2 vegades més a les plataformes de vídeo a la carta.

Impuls a la cultura
La branca de Cultura del programa ha donat suport a més de 1.800 projectes amb la participació de 6.700 organitzacions i ha finançat prop de 500.000 jornades de mobilitat per a artistes i professionals, facilitant que les seves obres circulin més enllà de les fronteres lingüístiques i nacionals.

Finançament i inversió
El Cultural and Creative Sectors Guarantee Facility, implementat amb el Fons Europeu d’Inversions, ha mobilitzat gairebé 2.000 milions d’euros en préstecs i ha reduït fins a un 30% la manca d’accés al crèdit. Aquest èxit ha permès el llançament de MediaInvest, un nou instrument d’equitat per al sector audiovisual.

Suport als mitjans de comunicació
Des de 2021, Europa Creativa també finança projectes de mitjans informatius de qualitat, amb l’objectiu de promoure la independència, el pluralisme i l’alfabetització mediàtica.

De cara al futur, l’informe subratlla que el finançament continuarà sent essencial per ajudar els sectors cultural i mediàtic a desplegar tot el seu potencial i adaptar-se als reptes de mercat i tecnològics, alhora que es garanteix l’accés a una diversitat més àmplia de continguts culturals a través de les fronteres.

Aquest document recull l’avaluació final del programa 2014-2020 i l’avaluació intermèdia del programa actual, tot consolidant Europa Creativa com una peça clau en la política cultural i mediàtica de la Unió Europea.

Consulteu l'informe complet 'Una dècada d'Europa Creativa'.

La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2026, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figuren dues productores catalanes:

• Estephania Bonnett Alonso, de Playlab Films
• Marc Guanyabens, de Fasten Films

En total, s’han seleccionat 56 productors/es i professionals de 35 països, d’entre 307 sol·licituds de 645 països. 

Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d’aquest enllaç.

Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs) amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, el curs té una durada total d’un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.

Dates:

• Taller 1: Luxemburg del 6 al 13 de març de 2026.
• Taller 2: Bolzano (Itàlia) al juny de 2026 (dates exactes pendents de confirmació).
• Taller 3: A l’octubre – novembre de 2026 (lloc i dates exactes pendents de confirmació).

Participants:

EAVE Producers Workshop s’adreça a productors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l’àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.

El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).

Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d’entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d’una setmana de durada.

El film amb suport MEDIA ‘Sirât‘, d’Oliver Laxe, ha estat preseleccionat per l'Acadèmia de Hollywood per a cinc categories dels Premis Oscar 2026.

Així, la pel·lícula és semifinalista als premis de l'Acadèmia de Hollywood, després d'entrar a la "shortlist", la llista de les 15 produccions que competiran com a millor pel·lícula internacional. 

La cinta també és candidata a quatre categories més: fotografia, càsting, banda sonora i so. Això implica que opten a premi Mauro Herce, el director de fotografia de confiança d'Oliver Laxe; la direcció de càsting, fonamental a la pel·lícula, on a Sergi López l'acompanyen personatges reals d'una "rave". 

I també sona a Oscar la banda sonora del DJ francès Kangding Ray i el treball de Laia Casanovas, que també és una de les prefinalistes en la categoria de so. 

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, i la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development.

A la 'shortlist' també ha estat preseleccionat el curtmetratge d'animació espanyol "El fantasma de la Quinta", de James A. Castillo, que també competirà amb 14 produccions més per arribar a les nominacions finals per a la gala de l'Acadèmia de Hollywood.

Des que va fer història al Festival de Canes, com a primera producció catalana a alçar-se amb el premi del Jurat, 'Sirât' ha fet un camí ple de reconeixements i nominacions. Ja l'ha premiat la Crítica de Los Angeles i de Toronto, opta a nou guardons als Premis del Cinema Europeu i té dues nominacions als Globus d'Or, l'avantsala dels Oscars. 

És també és una de les pel·lícules que acumula més candidatures als Premis Gaudí, amb 12 nominacions, per darrere de 'Romería', de Carla Simón, que també compta amb el suport de MEDIA. 

Fins ara només una altra producció catalana, 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, també amb ajut MEDIA, havia aconseguit entrar a la llista de preseleccionades a la millor pel·lícula internacional.

El 22 de gener es faran públiques les nominacions definitives i la cerimònia dels Oscars es durà a terme el 15 de març de 2026 a Los Angeles.

La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 3 al 5 de març de 2026 a Bordeus (França).

Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d’animació, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 50 projectes de 21 països que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren dos títols amb participació catalana: 

• AYA IN THE DESERT, de Julia Horrillo. Producció de Norbert Llaràs. Empresa: Alhena Production (Catalunya).
• TUKUY, d'Aline Romero. Producció d'Edwin Buitrago i Huraa AIE. Coproducció amb Doce Entertainment / Mr. Miyagi Films (Catalunya).

Entre la selecció també figuren tres projectes de la resta de l’Estat espanyol:

• 13TH FLOOR, de Soraya Antelo Morales. Producció de Paula Mariñas. Empresa: Treboamedia (Espanya).
• CARMEN AND THE WOODEN SPOON, de Carlos Gomez-Mira Sagrado. Producció de Rossana Giacomelli Soto. Empresa: Thinkwild Studios (Espanya).
• SILENCE SOMETIMES, d'Álvaro Robles. Producció de Néstor López. Empresa: Filmakers Monkeys (Espanya).

Consulteu el llistat complet de projectes selccionats.

Els projectes seleccionats destaquen la creativitat i el talent dels estudis europeus d'animació i dels creatius d'animació. Destaquem que el 38% dels projectes tenen activament la diversitat i la inclusió al cor del seu storytelling. El talent femení està fortament representat: el 37% dels projectes està dirigit per almenys una dona i la meitat dels projectes (52%) és produït per, almenys, una dona productora.

L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVIII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 15 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 69 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Romería, de Carla Simón (13 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Carla Simón)
  • Millor guió adaptat (Carla Simón)
  • Millor interpretació revelació (Llúcia Garcia)
  • Millor fotografia (Hélène Louvart)
  • Millor música (Ernest Pipó)
  • Millor muntatge (Sergio Jiménez i Ana Pfaff)
  • Millor direcció artística (Mónica Bernuy)
  • Millor vestuari (Anna Aguilà)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Paty López i Paco Rodríguez H.)
  • Millors efectes visuals (Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Rathert i Christian Pundschus)
  • Millor so (Eva Valiño i Alejandro Castillo)
  • Millor direcció de producció (Elisa Sirvent)

• Sirât, d'Oliver Laxe (12 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Oliver Laxe)
  • Millor protagonista masculí (Sergi López)
  • Millor fotografia (Mauro Herce)
  • Millor música (Kangding Ray)
  • Millor muntatge (Cristóbal Fernández)
  • Millor direcció artística (Laia Ateca)
  • Millor vestuari (Nadia Acimi)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Zaira Eva Adén)
  • Millors efectes visuals (Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges)
  • Millor so (Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas)
  • Millor direcció de producció (Oriol Maymó)
• Sorda, d'Eva Libertad (10 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor guió adaptat (Eva Libertad)
  • Millor protagonista femenina (Miriam Garlo)
  • Millor actriu secundària (Elena Irureta)
  • Millor actor secundari (Álvaro Cervantes)
  • Millor direcció artística (Anna Auquer)
  • Millor vestuari (Désirée Guirao i Angélica Muñoz)
  • Millor so (Urko Garai, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo)
  • Millor direcció de producció (Goretti Pagès)
• Fontera, de Judith Colell (8 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor protagonista femenina (Maria Rodríguez Soto)
  • Millor actriu secundària (Bruna Cusí)
  • Millor actor secundari (Asier Etxeandía)
  • Millor direcció artística (Marta Bazaco (AEDAA))
  • Millor vestuari (Mercè Paloma)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Barbara Boucke)
  • Millors efectes visuals (Xavi Molas i Oliwa Trybel)
• Tardes de soledad, d'Albert Serra (6 nominacions):
  • Millor direcció (Albert Serra)
  • Millor pel·lícula documental
  • Millor fotografia (Artur Tort)
  • Millor muntatge (Albert Serra i Artur Tort)
  • Millors efectes visuals (Xavier Pérez i Arnaud Chelet)
  • Millor so (Jordi Ribas i Bruno Tarrière)
• Esmorza amb mi, d'Iván Morales (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor guió adaptat (Iván Morales i Almudena Monzó)
  • Millor protagonista masculí (Álvaro Cerantes)
  • Millor direcció novell (Iván Morales López)
  • Millor actor secundari (Ivan Massagué)
• Molt lluny, de Gerard Oms (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor guió original (Gerard Oms)
  • Millor protagonista masculí (Mario Casas)
  • Millor direcció novell (Gerard Oms)
  • Millor muntatge (Neus Ballús)
• Los Tortuga, de Belén Funes (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor guió original (Belén Funes i Marçal Cebrián)
  • Millor interpretació revelació (Elvira Lara)
• Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat (1 nominació):
  • Millor protagonista masculí (Manolo Solo)
• La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto (1 nominació):
  • Millor pel·lícula documental
• La llum de l'Aisha, de Shadi Adib (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació
• El tresor de barracuda, d'Adrià Garcia (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació
• De sucre, de Clàudia Cedó (1 nominació):
  • Millor curtmetratge
• Flow, de Gints Zilbalodis (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea
• La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea

Consulteu el llistat complet de nominacions.

La gala de lliurament de premis es durà a terme el dissabte 8 de febrer de 2025 al Gran Teatre del Liceu - Barcelona.

Més informació

Amb el suport del programa Europa Creativa, l’esquema de mobilitat Culture Moves Europe ha obert la nova convocatòria Call for residency hosts 2025-2026, destinada a entitats i artistes que vulguin acollir professionals de la cultura en projectes de residència. La data límit per presentar-s'hi és el 16 de març de 2026.

Qui hi pot participar?

La convocatòria Call for residency hosts 2025-2026 s’adreça a entitats jurídiques registrades i establertes en algun dels països participants d’Europa Creativa, incloent-hi territoris d’ultramar (OCT) i regions ultraperifèriques (OR). Els sol·licitants han de desenvolupar la seva activitat en algun dels sectors elegibles:

• arquitectura
• patrimoni cultural
• disseny i moda
• literatura
• música
• arts escèniques
• arts visuals

Requisits per a la sol·licitud

Els candidats hauran de presentar un concepte de residència per acollir entre 1 i 5 residents, amb almenys dos dels objectius següents: aprendre, crear, explorar, connectar o transformar. A més, cal garantir:

• allotjament i espais de treball adequats,
• la presència d’un mentor que ofereixi orientació artística,
• la participació d’artistes i professionals culturals procedents d’altres països d’Europa Creativa.

Suport econòmic

La subvenció cobreix tant els hosts com els residents:

• Per als hosts: una assignació d’acollida i suport d’accessibilitat en cas de residents amb discapacitat.
• Per als residents: dietes diàries, ajuts de viatge i complements segons la seva situació (família, OCT/OR, visat o viatge verd). També s’ofereix suport d’accessibilitat per a persones amb discapacitat.

Calendari

La convocatòria estarà oberta del 15 de desembre de 2025 al 16 de març de 2026. Les sol·licituds s'avaluaran un cop finalitzat el termini.

Més informació i inscripcions disponibles al portal oficial de Culture Moves Europe.

La 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España, ha obert la novena convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (‘AMTL’), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l’audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 28 de febrer de 2026. 

En la novena edició, AMTL seleccionarà 10 projectes en desenvolupament, que tindran un acompanyament personalitzat de la mà d'un/a mentor/a i participaran en sessions col·lectives per treballar en les diferents estratègies de producció i distribució, concloent amb un pitch final davant de membres de la indústria.

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 28 al 30 de juliol de 2026. 

Durant tres jornades, l’Atlàntida Mallorca Talents Lab 2026 ofereix a cineastes i productors emergents un espai de formació i networking amb professionals de la indústria.

S'adreça a:

• Llargmetratges en fase de desenvolupament que prevegin obtenir la major part del seu finançament el 2027
• Qualsevol llenguatge narratiu (ficció, documental, animació), gènere i temàtica.
• Projectes amb productora vinculada (empresa o autònom/a).

El programa inclou:

• Assessorament individual durant un mes amb un/a mentor/a de producció de reconegut prestigi.
• Tres dies de formació a Mallorca sobre producció, distribució i màrqueting.
• Pitch públic davant de professionals de la indústria.
• Reunions one to one personalitzades, segons els objectius i les particularitats de cada projecte.
• Un espai on, més enllà de les reunions, podràs ampliar la teva xarxa de contactes i establir col·laboracions.

Premis

• Primer Premi AMTL, atorgat per Filmin: 40.000 euros en finançament anticipat per l’adquisició no exclusiva de la primera finestra online a Espanya i Portugal.
• Premi Abycine Lanza: selecció d’un projecte per formar part d’Abycine Lanza 2026.
• Premi Málaga Talent: selecció d’un projecte per participar al Campus Málaga Talent 2027 del Festival de Málaga.
• Nous premis d’empreses col·laboradores s’anunciaran pròximament.

Dates i procediment

La convocatòria estarà oberta del 15 de desembre de 2025 al 28 de febrer de 2026.

Consulta'n les bases i inscriu-t’hi aquí.

Si estàs desenvolupant el teu primer o segon llargmetratge i cerques un espai per fer-lo créixer, AMTL és el teu lab.

En cas de dubte, escriu a talent@atlantidafilmfest.es

Més informació

L’European Film Promotion (EFP) va cloure aquest 2025 el programa EUROPE! Voices of Women+ in Film amb la celebració del seu primer Virtual International Networking Summit, els dies 9 i 10 de desembre passats. La iniciativa va reunir onze cineastes europees i creadors queer que es troben en la fase de desenvolupament del seu segon, tercer o quart llargmetratge.

Entre les seleccionades figura la directora valenciana Avelina Prat, que recentment va presentar el film amb suport MEDIA 'Una quinta portuguesa' al Festival do Rio 2025. La seva presència en aquest fòrum internacional reforça la visibilitat del talent espanyol dins el panorama europeu i consolida la seva trajectòria després de l’èxit del seu debut amb 'Vasil', que també compta amb el suport de MEDIA.

Un programa per a la col·laboració creativa

El Summit es va inaugurar amb la sessió “A Room of One’s Own”, una reflexió sobre el temps i l’espai necessaris per a l’escriptura i el desenvolupament artístic en el cinema. Durant dos dies, les participants van tenir:

• Reunions individuals (1:1) amb coproductors, agents de vendes i directors de càsting.
• Sessions especialitzades, com la col·laboració amb Eurimages o la presentació de programes de formació per a directores i productores.
• Taules rodones interactives sobre processos de recerca per a un relat autèntic i sobre la col·laboració creativa entre direcció i producció.

Les cineastes seleccionades

A més d’Avelina Prat, van formar part d’aquesta edició: Malene Choi, Eline Gehring, Anna Hints, Johanna Moder, Álfrún Helga Örnólfsdóttir, Robin Petré, Annika Pinske, Marta Savina, Maja Tschumi i Eva Vitija. Totes elles han presentat les seves obres en festivals internacionals com Sydney, Busan o Rio de Janeiro.

Compromís amb l’equitat de gènere

Amb aquest nou espai de trobada, l’EFP reafirma el seu compromís amb la igualtat de gènere, la innovació artística i la col·laboració transfronterera dins del cinema europeu. El projecte compta amb el suport del programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i de diversos instituts nacionals de promoció cinematogràfica, entre els quals l’ICAA (Espanya). El mitjà associat és Cineuropa.

Més informació

European Film Promotion ha anunciat els deu talents europeus emergents seleccionats per a la 29a edició d’European Shooting Stars, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Aquests actors i actrius es presentaran davant la premsa internacional, la indústria cinematogràfica i el públic durant la 76a edició de la Berlinale, que es durà a terme del 12 al 22 de febrer de 2026.

Els intèrprets d'enguany han estat seleccionats per un jurat internacional compost per l'actriu danesa Danica Ćurčić, el director bosnià premiat per l'Acadèmia de Hollywood Danis Tanović, el director de càsting portuguès Jo Monteiro, el productor belga Jacques-Henri Bronckart i la crítica i guionista britànica Leila. El jurat va destacar el treball dels actors i actrius, el rang artístic i el clar potencial de tenir èxit a escala internacional. La selecció es basa en interpretacions destacades de pel·lícules i sèries enviades per a consideració.

Los 10 European Shooting Stars 2026 d'European Film Promotion són:

• Fatlume Bunjaku (Albània).
• Lucas Englander (Àustria).
• Violet Braeckman (Bèlgica).
• Salif Cissé (França).
• Enno Trebs (Alemanya).
• Danielle Galligan (Irlanda).
• Tecla Insolia (Itàlia).
• Joes Brauers (Països Baixos).
• Sofia Tjelta Sydness (Noruega).
• Cleo Diára (Portugal).

Aquests talents seleccionats formaran part d'un programa de quatre dies durant la Berlinale. Inclourà sessions de networking, trobades d'indústria i esdeveniments de premsa, així com moments memorables de catifa vermella i ovació del públic al Berlinale Palast. Aquest programa està dissenyat per enfortir la visibilitat internacional dels actors europeus, connectar-los amb professionals clau en la presa de decisions i destacar el potencial de les seves carreres emergents.

Al llarg de 29 anys, European Shooting Stars ha estat una pedra important per a les trajectòries internacionals dels talents que hi han participat gràcies a la seva selecció. Alguns casos notables d'anys anteriors són: Riz Ahmed (THE PHOENICIAN SCHEME, RELAY, FINGERNAILS, ENCOUNTER, SOUND OF METAL), Matilda d'Angelis (FUORI, CITADEL, DIANA, ACROSS THE RIVER AND INTO THE TREES, ATLES, THE UND OURS), Suzy Bemba (POOR THINGS, HOMECOMING), Leonie Benesch (THE TEACHERS LOUNGE), George MacKay (THE END, THE BEAST, MUNICH - THE EDGE OF WAR, 1917), Joely Mbundu (YOUNG MOTHE) PRIMAVERA), Thibaud Dooms (THE ENTERTAINMENT SYSTEM IS DOWN), Carey Mulligan (SPACEMAN, MESTRE, SHE SAID, THE DIG, PROMISING YOUNG WOMAN, THE GREAT GATSBY), Katharina Stark (FRANZ), Benedetta Porcaroli IMMACULAT), Alba Rohrwacher (MARIA, LA XIMERA, HAPPY AS LAZZARO), Éanna Hardwicke (SAIPAN), Bill Skarsgård (BOY KILLS WORLD, IT, IT CHAPTER 2), August Diehl (THE DISAPPEARANCE OF JOSEF CE TIME, DALLOWAY), Lluna Wedler (SILENT FRIEND, CLOSE TO THE HORITZÓ), Vic Carmen Sonne (THE GIRL WITH THE NEEDLE), Anamaria Vartolomei (ADAM S SAKE, THE COUNT OF MUNTANYA-CRIST), Ella Rumpf (HO WIZARD OF THE KREMLIN, THE ASSESSMENT, RUMOUR, FIREBRAND, BECKETT, TOMB RAIDER o Maisie Williams (THE NEW LOOK, GAME OF THRONES), entre molts altres.

European Shooting Stars d'European Film Promotion és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA, la German Federal Commissioner for Culture and Media, el Berlin International Film Festival, Medienboard Berlin-Brandenburg, MOIN Film Fund Hamburg Schleswig-Holstein, Hessen Film & Medien, Spotlight, Filmmakers y Armani Beauty. De la mateixa manera, també hiparticipen diferents centres i instituts nacionals de promoció de cinema, com German Films, Albanian National Center of Cinematography, Austrian Films, Cinecittà, Flanders Image, ICA - Instituto do Cinema e do Audiovisual I.P., SEE NL, Norwegian Film Institute, Screen Ireland / Fís Éireann i UniFrance. Pel que fa als partners en mitjans audiovisuals, són Variety, Screen International, Cineuropa, THE SPOT media & film, HeyUGuys i Festival Scope.

Més informació sobre els actors i actrius seleccionats el 2026 en aquest enllaç.

La gala de lliurament de la 31a edició dels Premis Forqué es va dur a terme dissabte 13 de desembre de 2025 a Madrid. Entre les produccions guardonades figuren diversos llargmetratges amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

'LOS DOMINGOS', d'Alauda Ruiz de Azúa (Espanya, França, 2025). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a Dinamarca. Tres nominacions, dos premis:

• Millor llargmetratge de ficció.
• Millor interpretació femenina (Patricia López Arnaiz).

'SORDA', d'Eva Libertad (Espanya, 2025). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a altres països europeus. Quatre nominacions, un premi:

• Premi al cinema i educació en valors.

'DECORADO', d'Alberto Vázquez (Espanya). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a França. Una nominació, un premi:

• Millor llargmetratge d'animació.

Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha obert la 6a edició de la convocatòria ‘Collaborate to Innovate‘, la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 23 de febrer de 2026 a les 19 hores.

El 2026, el pressupost de COLLABORATE TO INNOVATE ascendirà a 1 milió d'euros.

Iniciat l’any 2021 per Europa Cinemas amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, aquest programa emblemàtic pretén recompensar projectes innovadors i col·laboratius destacats implementats per membres de la Xarxa del mateix país o a l’àmbit europeu.

COLLABORATE TO INNOVATE busca donar suport a projectes que ofereixin noves maneres d'afrontar els reptes als quals s'enfronten els cinemes i que tinguin el potencial d'inspirar altres exhibidors de la Xarxa i més enllà. Els projectes reeixits hauran d'oferir proves d'un impacte potencial en el sector cinematogràfic en àrees com la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees; el desenvolupament del públic i el creixement del públic jove en particular; i la millora de la competitivitat i la sostenibilitat dels cinemes als seus propis mercats i comunitats. Entre les principals prioritats del programa hi ha la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament d'eines d'anàlisi de dades i màrqueting digital.

Des del seu llançament, s'han donat suport a 57 projectes a tot Europa. S'han centrat en millorar la participació del públic, millorar la sostenibilitat, diversificar la programació i fomentar la col·laboració entre els sectors cultural i digital per adaptar els cinemes als reptes en evolució. Podeu consultar tots els projectes beneficiaris aquí.

NOVETAT: la contribució financera d'Europa Cinemas s'ha actualitzat per a la nova convocatòria de sol·licituds del 2026 i cobrirà:

• Fins al 80% dels costos elegibles per a projectes liderats principalment per sol·licitants dels països A i B, amb despeses realitzades principalment en aquests països.
• Fins al 90% dels costos elegibles per a projectes liderats principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
• Costos de personal assignats específicament al projecte: màxim 40% del pressupost elegible.

Documents necessaris per presentar una sol·licitud:

• ONLINE APPLICATION FORM (Formulari de sol·licitud en línia)
• TEMPLATE OF INCOME AND EXPENDITURE BUDGET (Plantilla de pressupost d'ingressos i despeses)
• TEMPLATE OF MANDATE TO BE SIGNED BY EACH PARTNER (Plantilla de Mandat que ha de signar cada soci)

Cal tenir en compte la següent informació important sobre el procés de sol·licitud:

• Els documents de sol·licitud s'han d'emplenar degudament i presentar en línia abans del dilluns 23 de febrer de 2026 (19:00 CET). Les sol·licituds rebudes després d'aquesta data i hora no seran elegibles.
• La contribució financera d'Europa Cinemas ascendirà a un màxim de 120.000 € per projecte i no excedirà:
  • El 80% dels costos elegibles per a projectes dirigits principalment per sol·licitants dels països A i B, amb despeses realitzades principalment en aquests països.
  • El 90% dels costos elegibles per a projectes dirigits principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
• Els projectes poden involucrar cinemes no membres si la sol·licitud inclou el nombre mínim requerit de cinemes socis d'Europa Cinemas, tal com es menciona a la part C de les Bases.
• Un grup de cinemes/exhibodors només pot presentar un projecte.
• Un cinema només pot ser soci en un projecte.
• Un cinema no pot participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a seu soci.
• Els projectes només poden rebre suport una vegada.
• Els formularis de sol·licitud, inclosos el pressupost i el mandat, s'han d'emplenar en línia.

Suport per impulsar les vostres sol·licituds

Durant la convocatòria de sol·licituds, Europa Cinemas continuarà organitzant tallers dissenyats per ajudar els candidats a desenvolupar un projecte sòlid i viable. S'anunciaran les dates en breu.

També ofereixen una reunió bilateral per parlar del vostre projecte. Poseu-vos en contacte amb Europa Cinemas per correu electrònic per programar una cita i rebre informació detallada sobre el vostre cas específic: collaboratetoinnovate@europa-cinemas.org / nwolf@europa-cinemas.org.  

Si necessiteu informació addicional o aclariments, no dubteu a consultar les preguntes freqüents o contactar amb Europa Cinemas per correu electrònic.

Les conferències d'Audience Development & Innovation Labs i Europa Cinemas Network van presentar una varietat de projectes de Collaborate to Innovate a través de panels i tallers. Les presentacions realitzades als laboratoris de Valladolid (2025 i 2023), Sofia (2024 i 2023) i Bolonya (2024 i 2023) poden servir com a valuosa font d'inspiració i replicació per al vostre propi projecte.

Podeu veure més transmissions en directe de les sessions al canal de YouTube:

23a Conferència de la Xarxa a Vílnius (2024)

• Taller 1: ÈXIT AMB ELS MODELS DE SUBSCRIPCIÓ

22a Conferència de la Xarxa a París (2022)

• Taller 1: COL·LABORATE TO INNOVATE
• Taller 2: RECUPERAR EL PÚBLIC
• Taller 4: COM DESTACAR ENTRE LA MULTITUD

Les bases de COL·LABORATE TO INNOVATE es van dissenyar amb el suport actiu dels membres de la Xarxa. Estan disponibles en anglès, francès, italià, castellà i alemany.

Exclusiva per als membres de la Xarxa, la convocatòria de sol·licituds és una gran oportunitat per destacar la diversitat, la vitalitat i la creativitat del vostre treball, projectes i cinemes!

COL·LABORATE TO INNOVATE és una iniciativa emocionant i important, no només per a la xarxa Europa Cinemas sinó també per a la indústria cinematogràfica. Esperem les vostres sol·licituds!

Consulteu les bases en castellà.

Més informació

El nou informe Made in Europe, publicat per l’Observatori Europeu de l'Audiovisual, revela que el 2024 va ser un any fort per al cinema europeu, amb un total de 311 milions d’entrades venudes arreu del món, un increment del 24% respecte al 2023. Tot i així, aquestes xifres continuen sent un 16% inferiors als nivells prepandèmics.

Dades principals de l'informe

• 193 milions d’entrades es van vendre als mercats domèstics europeus (+16% respecte al 2023), tot representant el 62% del total.
• 118 milions d’entrades es van generar en mercats internacionals (+40% respecte al 2023), és a dir, el 38% del total.
• El creixement es deu sobretot a:
  • L’èxit de les pel·lícules franceses Un P’tit Truc en plus i Le Comte de Monte-Cristo, amb més d’11 milions d’entrades cadascuna. (Totes dues compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA).
  • L’augment de les exportacions de cinema britànic, liderat per The Substance, The Zone of Interest i Conclave, que van triplicar les entrades internacionals i van representar el 43% de les exportacions europees.

Tendències globals

• El nombre de pel·lícules europees estrenades comercialment va superar les 3.400 produccions el 2024.
• La quota de mercat mundial del cinema europeu es manté estable, entre el 5% i el 10% en la darrera dècada.
• Les entrades nacionals continuen sent majoritàries (62%–66%), mentre que les exportacions es concentren principalment a Europa (63%), seguides de Llatinoamèrica (14%), Amèrica del Nord (11%), Àsia (5%) i la resta del món (7%).
• Els grans èxits europeus encara no han recuperat la força prepandèmica: el nombre de pel·lícules amb més d’un milió d’entrades va caure un 35% (de 72 a 47 títols).

Context històric

Tot i que el 2024 ha estat el millor any des del 2019, les entrades globals de cinema europeu encara no han assolit els nivells de 2018–2019, quan es van superar els 400 milions de tiquets.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

El proper dijous 18 de desembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la quarta sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del drama amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Jugar con fuego‘, de Delphine i Muriel Coulin, al Cinema Maldà de Barcelona. 

Una coproducció entre França i Bèlgica, guardonada al Festival de Venècia amb la Copa Volpi al Millor Actor per Vincent Lindon i al BCN Film Fest amb el Premi a la Millor Pel·lícula.

Comptarem amb la presència de la periodista Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des de l’inici del cicle hem projectat més de 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 3.000 espectadors i espectadores.

La propera sessió (i la quarta d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme, per evitar coincidir amb les festes nadalenques, el dijous 18 de novembre de 2025 a les 20h, amb la projecció del drama amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Jugar con fuego‘, de les germanes Delphine i Muriel Coulin.

Basada en la novel·la 'What You Need from the Night', de Laurent Petitmangin, està protagonitzada per Vincent Lindon i Benjamin Voisin com a pare i fill separats per ideologia política.

Sinopsi

Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol els seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan Louis, el més jove, deixa casa seva per estudiar a la Sorbona de París, Fus, el més gran i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada cop més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d’extrema dreta, l’antítesi dels valors del seu pare. Aviat passa una tragèdia…

https://www.youtube.com/watch?v=z5yp396vJWU

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que celebra el 80è aniversari aquest mes de desembre, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales Agent (CREA-MEDIA-2026-FILMSALES) 2026, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 18 de juny de 2026.

L’objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals. 

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d’entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l’adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Impacte esperat

• Millorar la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
• Incrementar la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
• Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• garanties mínimes o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes internacionals haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes internacional i el productor de la pel·lícula només s'acceptarà si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2022. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts en països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests. Com a mínim, el 50% del finançament del pressupost total previst per a la producció ha de procedir dels països participants a Europa Creativa MEDIA. Per ser considerats com a productors efectius, les empreses de producció han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui n'és el productor real.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2025 i el 31 de desembre del 2025.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
  Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2025 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2025, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2025 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedeix el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

• Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:

La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

No són subvencionables els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els mitjans de comunicació, ni altres materials de màrqueting desenvolupats en el marc del suport d'Eurimages a la comercialització cinematogràfica i al desenvolupament d'audiències (Film Marketing i Audience Development). No es permet el doble finançament i es confrontaran amb Eurimages els informes de despeses.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea (activitats de capacitació, suport polític, sensibilització, comunicació, difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà d'entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 18 de juny de 2026 a les 17:00h (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: Juliol - Novembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: Desembre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: Març de 2027.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos::

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

List of films (CREA MEDIA FILMSALES)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta:

PDF amb informació sobre la(es) pel·lícula(ns)/obra(ns) generada(es) a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA

Proves oficials de taquilla que s'han de proporcionar com a annex a la proposta (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades d'Europa Creativa MEDIA)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Està prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria, que es durà a terme el 4 de juny de 2026 a les 14:30h. L’enllaç de connexió és el següent.

La 83a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es durà a terme l'11 de gener de 2026. Entre les produccions nominades figura el film de producció catalana 'Sirât', d'Oliver Laxe, que compta amb dues nominacions. Un total de set pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA compten amb un global de 18 nominacions:

SENTIMENTAL VALUE, de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Vuit nominacions:

• Millor pel·lícula drama.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Joachim Trier).
• Millor guió (Joachim Trier i Eskil Vogt).
• Millor actriu en pel·lícula drama (Renate Reinsve).
• Millor actriu secundària en pel·lícula (Elle Fanning).
• Millor actriu secundària en pel·lícula (Inga Ibsdotter Lilleaas).
• Millor actor secundari en pel·lícula (Stellan Skarsgård).

IT WAS JUST AN ACCIDENT, de Jafar Panahi (França, Iran i Luxemburg). Suport MEDIA a la distribució. Quatre nominacions:

• Millor pel·lícula drama.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Jafar Panahi).
• Millor guió (Jafar Panahi).

SIRÂT, d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA a l'European Co-development. Dues nominacions:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor banda sonora.

NOUVELLE VAGUE, de Richard Linklater (França, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula comèdia o musical.

LITTLE AMELIE OR THE CHARACTER OF RAIN, de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l'European Slate Development. Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació.

THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França i Tunísia). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la distribució (Films on the Move). Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació

Consulta el llistat complet de pel·lícules i sèries nominades

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA Skills and Talent Development (CREA-MEDIA-2026-TRAINING), el termini de presentació de sol·licituds de la qual finalitza el 16 d’abril de 2026.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és millorar la capacitat dels professionals audiovisuals per adaptar-se als nous processos creatius, els desenvolupaments del mercat i les tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor.

Es posarà èmfasi especial en el suport a nous processos creatius (per exemple, la col·laboració creativa interdisciplinària, la narrativa innovadora que combina habilitats creatives i digitals), l'aprofitament de la innovació digital en la producció audiovisual (per exemple, la producció virtual, la postproducció) i la distribució (màrqueting, promoció, participació del públic); l'adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; la millora de l'explotació dels drets de propietat intel·lectual; la transició verda (amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles en tota la cadena de valor).

Sol·licitants elegibles

Entitats (empreses públiques o privades, associacions, organitzacions internacionals) que promoguin l'adquisició i millora d'habilitats per part dels professionals del sector audiovisual.

Es permeten sol·licituds de sol·licitants individuals (beneficiaris individuals; es permeten entitats afiliades, si cal), així com propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).

Activitats elegibles

• Donar suport a nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa entre disciplines, narrativa innovadora que combina diferents conjunts d'habilitats)

• Transformació digital: formacions per equipar els professionals de tota la cadena de valor amb eines digitals d'última generació i anàlisi de dades per a la narrativa creativa, la producció, inclosa la producció virtual, la postproducció o el màrqueting, la promoció, la participació del públic i nous modes de distribució, monetització i explotació

• Adaptació a les noves tendències del mercat: inclosa l'explotació dels drets de propietat intel·lectual (per exemple, remakes, spin-offs, seqüeles, marxandatge)

• Videojocs: formacions per equipar els professionals amb eines digitals d'última generació i tecnologies basades en IA per a la creació, el desenvolupament, la producció, la distribució, la promoció i el màrqueting

• Transició verda de la indústria audiovisual: consultors verds, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles en tota la cadena de valor; formacions sobre la implementació de plans de sostenibilitat, inclòs l'ús d'eines que mesuren les emissions de CO2.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 16 d'abril de 2026, 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig-setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Està prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria, que es durà a terme el 20 de gener de 2026 a les 15h. L'enllaç de connexió és el següent.

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA Networks of European Festivals 2026
(CREA-MEDIA-2026-FESTNET), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 14 d'abril de 2026.

Les Xarxes de festivals europeus donaran suport a activitats coordinades/col·laboratives entre festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional, inclosos els videojocs i el contingut immersiu, i promoure'n la circulació i la visibilitat.

Sol·licitants elegibles

Només entitats elegibles que organitzin festivals audiovisuals en països participants del programa MEDIA.

• Festival audiovisual elegible:
  • Ha de programar pel·lícules i obres audiovisuals europees adreçades a un públic ampli (públic general, professionals internacionals acreditats i premsa).
  • Ha de tenir un procés clar de curació, regulació i selecció.
  • Almenys el 50% de la programació ha de ser de films no nacionals procedents de països del MEDIA, amb cobertura geogràfica diversa d’almenys 15 països, inclosos aquells amb baixa capacitat.
• Xarxes europees de festivals:
  • Han de constar d’una entitat coordinadora i un mínim de 3 organitzacions membres.
  • Els festivals membres han de complir els criteris d’elegibilitat.
  • No més del 20% dels festivals (inclosa l’entitat coordinadora) poden provenir del mateix país.
  • Un festival només pot formar part de màxim dues xarxes.
• Registre i validació:
  • Beneficiaris i entitats afiliades han de registrar-se al Participant Register abans de presentar la proposta.
  • La validació es fa a través del Central Validation Service (REA Validation), amb documents que acreditin l’estatus legal i l’origen.
• Altres rols en el consorci: Poden participar entitats com a socis associats, subcontractistes o tercers que aportin contribucions en espècie.

Només s'acceptaran sol·licituds individuals.

Activitats elegibles

• Creació i cooperació dins de xarxes europees de festivals amb l’objectiu de desenvolupar audiències i fomentar l’interès per les pel·lícules i obres audiovisuals europees.
• Activitats elegibles de la xarxa:
  • Accions coordinades i col·laboratives per ampliar el desenvolupament d’audiències i l’interès per les obres europees.
  • Coordinació dels membres de la xarxa i activitats per al seu desenvolupament estructurat i sostenible (p. ex. esdeveniments col·laboratius, intercanvi de coneixements i informació, comunicació entre membres).
  • Accions coordinades i col·laboratives que promoguin pràctiques sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
  • Suport a festivals audiovisuals que tinguin lloc en països participants a MEDIA (a través de suport a tercers).
• Estratègies requerides en les sol·licituds:
  • Garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
  • Promoure l’equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
• Durada de les activitats: Les propostes han de contemplar activitats a implementar en un període de 2 anys.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 14 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: abril - setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Information on programming (CREA MEDIA FESTNET)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Hi ha prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria el proper 28 de gener de 2026 a les 10h.

L'enllaç de connexió és el següent.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2026-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 23 d’abril de 2026.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdores europees de cinema involucrades en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

La distribuïdora de cinema/cinema ha de complir els criteris següents:

1. ser titular dels drets de distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió;
2. dur a terme la distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la campanya de distribució i promoció);
3. pagar directament els costos de distribució associats;
4. tenir operacions de distribució cinematogràfica al país en qüestió.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords entre aquestes empreses. L'empresa que es considerarà elegible és la que compleix tots els criteris i executa realment la distribució de la pel·lícula al país d'acord amb les condicions anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diferents empreses de manera que és impossible avaluar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les admissions d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (s'admeten beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial així generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• la coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• l'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles, tant per a estrenes en sales com en línia.

Per generar el fons potencial i per optar a mesures de reinversió, la pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:

• ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
• ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2022;
• no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
• ha de ser produïda majoritàriament per un o diversos productors establerts als països que participen a la branca MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total estimat de producció ha de provenir de països que participen a la branca MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits d'obertura, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui és el productor real; 
• ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països que participen a la secció MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les localitzacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (animació, documental, ficció). Quan es comparteixen papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent a la llista següent) serà decisiva.
• Les pel·lícules europees es consideraran "nacionals" al país que participa a la secció MEDIA els nacionals/residents del qual hagin participat en la proporció més alta en la realització de la pel·lícula. Aquest país es considera el país d'origen de la pel·lícula a efectes de l'acció. Es consideraran "no nacionals" fora del país d'origen.

Hi ha dues fases per a les activitats elegibles:

FASE 1 - Generació d'un fons potencial

Un fons potencial serà:

• atribuït sobre la base de les entrades elegibles aconseguides per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles;
• basat en un coeficient per entrada elegible segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució;

Les entrades elegibles són generades per pel·lícules europees no nacionals elegibles:

• fins a un llindar màxim per pel·lícula i per distribuïdor i
• amb llindars mínims de disponibilitat per sol·licitant, depenent de la seva nacionalitat.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades elegibles aconseguides el 2025 per un coeficient per entrada elegible. El coeficient elegible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.

FASE 2 – Activitats de reinversió elegibles

La reinversió es pot fer en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals elegibles diferents.
Les pel·lícules declarades han de complir els criteris establerts anteriorment en relació amb l'elegibilitat de les pel·lícules i han de ser no nacionals per al distribuïdor.

Es permet la reinversió en la mateixa pel·lícula en les diferents activitats elegibles que es detallen a continuació.

Activitat elegible 1: Inversió en coproducció

La coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només seran elegibles les inversions del distribuïdor en la coproducció que s'estableixen en el contracte de coproducció signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de subvenció entre
el distribuïdor i el productor i/o el coproductor de la pel·lícula.

Activitat elegible 2: Inversió en l'adquisició de drets de distribució cinematogràfica i/o en línia

L'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de
pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només serà elegible l'import establert al contracte de distribució signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de Subvenció amb el titular dels drets de distribució (per exemple, productor o agent de vendes de la pel·lícula).

En cas que els drets de distribució siguin adquirits per distribuïdors per a múltiples territoris i que
l'import de la Garantia Mínima estigui definit per a tots aquests territoris, l'Agència
només cofinançarà la Garantia Mínima per al territori del distribuïdor en qüestió.

En cas d'una adquisició multiterritorial per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa relacionada, l'import de la Garantia Mínima elegible es reduirà d'acord amb les quotes per
territori estipulades a l'acord de distribució13
.
Activitat elegible 3: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema

• Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema
• Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació)
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals
• Reserva i facturació.

Activitat elegible 4: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en línia

• Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats per a estrenes en línia
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només són elegibles fins al 70% del pressupost total de reinversió directa.

Les activitats elegibles 1, 2, 3 i 4 anteriors no poden incloure el treball de personal ni els arranjaments de viatge.

Els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els recursos multimèdia i altre material de màrqueting desenvolupat en el marc del suport de màrqueting cinematogràfic i desenvolupament del públic d'Eurimages no són elegibles. No es permet el doble finançament i els informes de costos es verificaran amb Eurimages.

Els projectes han de complir amb els interessos i les prioritats polítiques de la UE. Els projectes també han de respectar els valors de la UE i la política de la Comissió Europea pel que fa a qüestions de reputació (per exemple, activitats que impliquen el desenvolupament de capacitats, el suport polític, la sensibilització, la comunicació, la difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

Durada

Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 12 i 24 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una esmena.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 23 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Certified admissions (CREA MEDIA FILMDIST)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Les oficines d'Europa Creativa organitzen una sessió de pitching transnacional en el marc de les convocatòries Journalism Partnerships 2026. La trobada tindrà lloc dijous, 11 de desembre de 2026, de 14h a 15.30h (hora de Brussel·les) i es desenvoluparà íntegrament en format online.

La sessió de pitching té com a finalitat impulsar projectes periodístics transnacionals i fomentar la cooperació entre mitjans i professionals de diferents països, en línia amb l’esperit de pluralisme, innovació i col·laboració que promou el programa Europa Creativa.

Hi ha la possibilitat d'inscriure-s'hi com a observador (i potser convertir-se en soci d'un dels projectes que es presentin), o com a participant amb projecte.

S'hi presentaran diferents projectes d'arreu d'Europa.

La sessió, organitzada per oficines d'Europa Creativa d'una vintena de països (Bèlgica - Flandes i Valònia-Brussel·les, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya - Berlín Brandenburg, Hamburg, Munic i NRW, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Sèrbia, Eslovènia, Espanya - País Basc i Catalunya i Suècia), en col·laboració amb la Comissió Europea i l'Agència Executiva Europea EACEA, pretén facilitar la cerca de nous socis europeus per completar el vostre consorci i convidar-vos a la presentació de projectes a les actuals convocatòries Europa Creativa Cross-Sectoral News-Journalism Partnerships 2026, el termini de les quals és 4 de febrer de 2026.

Detalls de la sessió

• Data i hora: dijous, 11 de desembre de 2026, de 14h a 15.30h (CET).
• Format: sessió virtual via Zoom.
• Inscripcions per a observadors: formulari Zoom.
• Inscripcions per a participants amb projecte: formulari Google.

La sessió comptarà amb unes paraules de benvinguda a càrrec de Marijn Duijvestein i amb un recordatori especial per part d’Eleni Constantinidou, adreçat al públic en línia.

Recordem que les convocatòries NEWS - Journalism Partnerships 2026 de la branca intersectorial del programa Europa Creativa de la Unió Europea tenen com a objectiu donar suport a projectes que abordin un dels dos temes següents:

El tema 1. "Journalism Partnerships - Collaborations" té com a objectiu donar suport a la sostenibilitat econòmica dels mitjans de comunicació. Dona suport a les col·laboracions transfrontereres en els mitjans de comunicació, tot centrant-se, entre altres aspectes, en la resiliència de les organitzacions de mitjans de comunicació. Aquest suport fomentarà la transformació dels mitjans de comunicació, la informació fiable i les habilitats per als professionals dels mitjans de comunicació, per exemple, desenvolupant nous models de negoci i estàndards de producció de mitjans.

Tema 2. "Journalism Partnerships - Pluralism". A més d'un aspecte purament econòmic, els mitjans de comunicació independents contribueixen a defensar els principis essencials de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació. Aquest tema busca protegir els sectors dels mitjans de comunicació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació cívica, com ara els mitjans de comunicació locals i regionals, els mitjans de comunicació comunitaris, el periodisme d'investigació i les organitzacions que difonen notícies d'interès públic. El suport s'adreçarà a organitzacions amb experiència en mitjans de comunicació per atorgar subvencions en cascada (és a dir, readjudicació / suport a tercers).

CARTOON ha oberta la convocatòria de Cartoon Next, que es durà a terme del 8 al 10 d'abril de 2026 al World Trade Center Marseille Provence de Marsella (França), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. La data límit per presentar-s'hi és el 21 de gener de 2026.

Sol·licitants elegibles:

Aquesta iniciativa que imagina el futur de l'animació i el contingut digital està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el seu projecte d'animació o la seva propietat intel·lectual d'animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media.

Es requereix un nivell fluid d'anglès per comunicar-se amb la resta de participants de la formació. A més, els pitchings es realitzen en anglès i no es proporciona traducció simultània.

En el cas dels projectes presentats per a desenvolupament i producció, es requereix una empresa de producció adjunta. Tot i això, per a projectes en fase de concepte, pots presentar-t'hi sense productora.

Projectes elegibles:

• Un projecte transmèdia. Aquesta condició és obligatòria. Transmèdia significa que es troba en una etapa en què almenys dues idees en plataformes diferents es poden presentar per complet.
• Propietat intel·lectual existent o en desenvolupament per ser creada/desenvolupada a través de múltiples plataformes.
• Originada d'una sèrie de televisió, una pel·lícula o un curtmetratge d'animació, d'un llibre, d'un videojoc, d'una experiència VR/AR o d'un joc, en què l'animació sigui utilitzada per estendre la propietat cap a una proposta cross over.
• Projectes en fase de concepte, desenvolupament o producció.

Materials requerits:

PAS 1. Abans de presentar un projecte, assegureu-vos que teniu tots els elements requerits.

1. Sinopsi;
   Descripció curta de la història per publicar-se a l'app mòbil de CARTOON o a la seva pàgina web. En anglès i màxim 700 caràcters incloent espais.
2. Arxiu del projecte (PDF).
   Intenta no excedir les 20 pàgines. Ha d'estar escrit en anglès. Heu de presentar el projecte de la millor manera afegint els elements que millor el descriguin per tal de convèncer el comitè de selecció. A continuació, trobareu alguns suggeriments d'elements a posar al fitxer. Són rellevants per al projecte, però sou lliures de reorganitzar-los.

• Pàgina de sumari amb el títol, els productors, el talent creatiu clau i un altre talent, l'audiència, una imatge still representativa, el format…
• El concepte/nota d'intenció: ha d'explicar què és el projecte (menció breu a l'origen d'aquest), perquè porta a un desenvolupament multiplataforma i quins desenvolupaments consideres (màxim dues pàgines).
• Bones imatges del projecte i atractius elements gràfics.
• Tractament/storyline (descripció extensiva de la història).
• Descripció dels personatges.
  – Descripció dels entorns.
  – Descripció de la funcionalitat.
• Descripció del game play, si és rellevant.
  – Descripció dels patrons de joc, si és rellevant.
  – Descripció de l'estat de progrés.
• Suggeriment d'informació addicional: qualsevol roll-out, pla de distribució o màrqueting o pla financer o de negoci, si és conegut en aquest moment.
• Detalla tant com puguis el contingut/plataforma que desenvoluparàs. Tingues en compte que, per obtenir consells clars i útils del panell d'experts, hauràs de ser tan precís com sigui possible.

3. Imatges:
Prepara tres fotografies boniques del projecte per a l'aplicació mòbil i el lloc web de CARTOON així com per a la premsa.

Els productors seran esmentats a l'aplicació mòbil ia la pàgina web, però no s'afegeix cap copyright a les pròpies imatges (insereix-ne una si en vols una).
Consulta la presentació del web i la pàgina a l'aplicació mòbil per veure com es mostren les imatges.
Tingues en compte que no pots canviar les imatges un cop el projecte hagi estat enviat.

• Una imatge still vertical. 1920x2560 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Amb el títol del projecte. Amb els logos o el nom de les companyies de producció.
• Una imatge still horitzontal. 1920x1150 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Sense cap text. La imatge ha de ser diferent de la vertical. Amb una discreta menció al copyright.
• Una imatge still quadrada: 650x650 px, només jpg, màxim 1 MB. Amb una discreta menció al copyright.

PAS 2: Connecta't al teu compte a My Cartoon. Si no estàs registrat, fes clic aquí.

Acceptació del projecte i inscripció a l'esdeveniment.

CARTOON us informarà de la decisió del comitè de selecció durant la setmana del 9 de febrer de 2026.

Si el vostre projecte ja ha estat enviat i aprovat, no oblideu registrar-vos abans de la data límit d'inscripció (a sota escrita).

Tots els canvis o cancel·lacions s'han de comunicar per escrit a: masters@cartoon-media.eu

Nota sobre Intel·ligència Artificial:

Si us plau, tingueu en compte que l'ús d'una eina d'intel·ligència artificial ha de ser notificat a l'equip de CARTOON. Ha de ser clarament indicat als elements proporcionats.

En cas de dubtes, si us plau, contacteu amb: masters@cartoon-media.eu

Calendari:

• Data límit: 21 de gener de 2026.
• Informació de selecció: Setmana del 9 de febrer de 2026.
• Data límit per a la retirada del projecte (després d'aquesta data no és possible sense càrrec de 400 euros): 13 de febrer de 2026.
• Data límit (participants amb projecte): 18 de febrer de 2026.
• Informació de contacte per a participants que presenten un projecte a pitching: 20 de febrer de 2026.
• Data límit (participants sense projecte): 13 de març de 2026.

Cartoon Next és una iniciativa de CARTOON amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual, organisme del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg, ha publicat un nou informe titulat 'Audiovisual fiction production in Europe – 2015-2024 figures'. L’estudi analitza l’evolució de la producció de pel·lícules i sèries de ficció televisiva i de plataformes de vídeo sota demanda (SVOD) a Europa, la seva procedència, el pes de les coproduccions internacionals i els principals agents implicats.

Producció en descens

Segons el document, el 2024 la producció de ficció televisiva europea va patir una nova caiguda, la segona consecutiva. El nombre de títols es va reduir un 5% respecte a l’any anterior, amb un descens del 3% en el nombre d’episodis i una estagnació en les hores produïdes. Les plataformes de streaming, que havien estat el motor de creixement del sector, van disminuir les comandes un 7% en comparació amb el 2023.

Qui impulsa la ficció?

Els ens públics van ser els principals comissionadors de ficció, amb un 56% dels títols produïts, seguits pels operadors privats (30%) i els streamers globals (14%). Tot i això, les televisions privades concentren la major part d’hores produïdes gràcies a la seva aposta per telenovel·les i sèries diàries.

Diferències entre països

• Alemanya, Grècia i Polònia lideren en volum d’hores produïdes, sobretot amb telenovel·les i soaps.
• Regne Unit, França, Espanya i Itàlia destaquen en sèries de curta durada (13 episodis o menys per temporada).
• Entre 2015 i 2024, gairebé la meitat de la ficció encarregada pels streamers es va concentrar en tres països: Espanya (17%), Regne Unit (16%) i Polònia (15%).

Principals productors

El 2024, els grans grups com ARD, RTL Group, Banijay Group, Mediawan-Leonine Alliance i ZDF van liderar la producció de ficció a Europa. Les coproduccions van representar un 9% del total, majoritàriament sèries d’alt pressupost i telefilms.

Conclusions

Malgrat la davallada, alguns trets estructurals es mantenen: les telenovel·les i soaps continuen representant el 60% de les hores produïdes, i més de la meitat de les sèries tenen temporades curtes. L’informe confirma que el sector europeu de la ficció audiovisual afronta un període de transició, amb un paper creixent dels serveis públics i un alentiment de la inversió per part dels streamers.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

La propera edició de Series Mania Forum es durà a terme a Lille (França) del 24 al 26 de març de 2026. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands a través de l’enllaç següent.

SERIES MANIA és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries i ple d’oportunitats perquè els professionals de l’audiovisual intercanviïn idees, assisteixin a taules rodones i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del festival internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.

En nom d’Europa Creativa MEDIA, media-stands.eu t’ofereix la possibilitat d’assistir a aquesta important trobada en un dels seus espais amb un descompte i amb tots els beneficis d’acudir-hi sota el paraigua.

Recordem que Series Mania Forum és la secció d’indústria del Series Mania Festival i ha esdevingut una cita imprescindible per a tots aquells professionals d’arreu del món que estiguin involucrats en la creació de sèries de televisió.

Els serveis que ofereix MEDIA Stands són els següents:

Beneficis:

• Tarifes d'acreditació amb descompte
• Catàleg online promocional per als participants al MEDIA Stand
• Connexió Wi-Fi específica
• Taulell de benvinguda
• Espais de reunions i emmagatzematge
• Cafeteria gratuïta

Elegibilitat:

La inscripció a l'estand d'Europa Creativa MEDIA a Séries Mania està subjecta a un procediment de selecció. Les sol·licituds s'avaluaran en funció dels criteris d'elegibilitat i les prioritats definides per Europa Creativa MEDIA.

La data límit de presentació de sol·licituds és el 16 de gener de 2026 i els sol·licitants seran notificats del resultat després del procés d'avaluació.

L’acreditació és oberta a productors o distribuïdors europeus i independents establerts a Europa que ofereixin contingut europeu. Durant el procés de registre, se us demanarà informació sobre el compliment d’aquest i d’altres criteris.

Es dona la benvinguda especialment a les sol·licituds de països amb baixa capacitat de producció audiovisual i als que han rebut suport de MEDIA recentment.

Data límit: 16 de gener de 2026.

Formulari d’inscripció amb MEDIA Stands a través d‘aquest enllaç.

La Comissió Europea ha anunciat la implantació obligatòria de l’autenticació en dos passos (2FA) per accedir a l'EU Funding & Tenders Portal. La mesura, que es desplegarà de manera gradual, té com a objectiu reforçar la seguretat digital i protegir millor les dades dels usuaris.

L’acte de presentació, que es durà a terme dimecres 3 de desembre de 10:00 a 11:30 h (CET), comptarà amb la intervenció de Peter Haertwich, cap de la Unitat de Processos Empresarials (RTD.H.3). Durant la sessió s’explicarà el calendari de desplegament i es resoldrà un torn de preguntes amb els i les participants.

Recursos per als usuaris

Per facilitar la transició, la Comissió ha posat a disposició diversos materials pràctics:

• Video: How to enable 2-Factor authentication on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via the EU Login app on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via a Security Key or Trusted Platform on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via an eID card on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via Passkey on the EU Funding & Tenders Portal
• IT How To: Two-factor authentication in the Funding & Tenders Portal
• EU Login FAQs for external self-registered accounts
• IT Helpdesk

Participació en línia

L’esdeveniment es retransmetrà en directe per YouTube i ha incorporat una sessió interactiva de preguntes i enquestes mitjançant Slido. Els organitzadors han recordat que l’accés al directe només és possible a partir de l’hora d’inici i han ofert recomanacions tècniques per resoldre incidències de so o visualització.

Un pas cap a més seguretat

Amb aquesta iniciativa, la Comissió Europea reforça el compromís amb la protecció de dades i la seguretat digital en els processos de finançament i licitació. L’autenticació en dos passos esdevé així un requisit indispensable per a tots els usuaris del portal.

Més infomació

El fons Eurimages del Consell d’Europa ha anunciat l’obertura de la nova convocatòria per a sol·licituds de suport a coproduccions cinematogràfiques. Les productores que desenvolupin projectes elegibles ja poden accedir a la Eurimages Submission Platform i preparar les seves candidatures.

La data límit per presentar les sol·licituds és el 9 de gener de 2026 a les 12.00 h (CET), moment en què la plataforma es tancarà de manera definitiva.

Consulteu-ne les bases i el procés de presentació de sol·licituds.

Novetats d’aquesta edició

• Les productores hauran d’aportar informació detallada sobre la propietat i la independència de cadascuna de les empreses coproductores implicades. Un formulari específic està disponible tant a la secció de Documents del web d’Eurimages com a la pàgina d’inici de la plataforma de sol·licituds.
• També es demana que els sol·licitants precisin amb més claredat si tenen previst implementar mesures de sostenibilitat durant la producció, i en quin grau o capacitat.

Recomanacions

Eurimages anima les productores a preparar amb antelació la documentació, revisar amb cura els requisits i destacar els elements que facin singular el seu projecte de coproducció.

Més informació

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 33 llargmetratges, inclosos 10 documentals i 5 animacions, per un import total de 9.696.000€.

Entre els projectes seleccionats figura el llargmetratge de ficció 'Catorze de Març', dirigit per Alberto Gross Molo i coproduït per les catalanes Contraria Media i Ayhe Productions; la lituana M-Films; la madrilenya Solita Films; i la belga Les Films du Carré. El film, que també compta amb el suport de l'ICEC i l'ICAA, rebrà 320.000 d'Eurimages.

Sinopsi

Dos germans s'enfronten al que podria ser el seu últim dia junts abans de l'inevitable divorci dels seus pares, on hauran d'escollir amb qui prefereixen viure a partir d'ara.

Entre els projectes beneficiaris figuren tres títols més amb coproducció espanyola. Un d’ells és 'Bilbao 1983', dirigit pel basc David Pérez Sañudo, i és una coproducció entre Espanya i Bèlgica que rebrà 500.000€ d'Eurimages. L'altre film és Bunker, del francès Florian Zeller; una coproducció franc-espanyola que obtindrà també 500.000€ d'Eurimages. I el tercer és el llargmetratge d'animació 'DinoGames', dirigit per Carlos Fernández i Lorena Ares; una coproducció entre Espanya i Bèlgica que rebrà 388.000€ d'Eurimages.

Dels 33 projectes de coproducció seleccionats, 12 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 29,38% del finançament total atorgat.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta tercera convocatòria de 2025 són els següents:

• '100 Thousand Turkish Liras', de Nazlı Elif Durlu (Turquia i Països Baixos. 280.000 euros);
• 'Aleluia', de José Augusto Octávio Gamboa dos Passos (Portugal, França i Cap Verd. 390.000 euros);
• 'Another Journey without Women' (Fall of Man), d'Illum Jacobi (Dinamarca, Alemanya, França i Suècia. 127.000 euros);
• Bilbao 1983, de David Pérez Sañudo (Espanya, Bèlgica. 500 000€)
• Bunker, de Florian Zeller (França, Espanya. 500.000€)
• 'Cyrano', de Guillaume Gallienne (França, Luxemburg i Itàlia. Animació, 500.000 euros);
• 'Democracy Work in Progress', de Mihály Schwechtje (Hongria, Alemanya i Txèquia. 150.000 euros);
• 'Diamond Shitter' (aka Nollaig), d'Antonia Campbell-Hughes (Irlanda, Suïssa i Regne Unit. 300.000 euros);
• 'DinoGames', de Carlos Fernández i Lorena Ares (Espanya, Bèlgica. Animació, 388.000 euros)
• 'Dog My Cats!', d'Alain Gagnol (França, Bèlgica i Canadà. Animació, 500.000 euros);
• 'Fleur', ​​de Rémi Chayé (França i Dinamarca. Animació, 500.000 euro);
• 'Hautefaye', de Vincent Le Port (França i Bèlgica. 390.000 euros).
• 'Home Court', d'Elpida Nikou i Rodrigo Hernandez (Grècia, Bulgària i Països Baixos. Documental, 90.000 euros);
• 'March 14th', d'Alberto Gross Molo (Espanya, Bèlgica, Lituània. 320 000 euros)
• 'Millie and the Secret of the Crocodile', d'Esben Toft Jacobsen (Dinamarca, Suècia i Països Baixos. Animació, 340.000 euros);
• 'My Father the Iceman', de Łukasz Kowalski (Polònia i Dinamarca. Documental, 150.000 euros);
• 'Orsoq – Seasons of Solitude', d'Inuk Silis Høegh (Dinamarca i Finlàndia. Documental, 140.000 euros);
• 'Quo Vadis, Aida? – The Missing Part', de Jasmila Žbanić (Bòsnia i Hercegovina, Països Baixos, França, Àustria, Alemanya i Polònia. 500.000 euros);
• 'Sanda Dia', de Miriam Guttmann' (Països Baixos i Bèlgica. Documental, 130.000 euros);
• 'Savagery', de Miguel Gomes (Portugal, França, Brasil i Itàlia. 500.000 euros);
• 'Silence of the Lams', de Ciaran Deeney (Irlanda i Finlàndia. Documental, 100.000 euros);
• 'Sound of Silence', de Joyce Nashawati (Grècia i França. 400.000 euros);
• 'Southwest', de Wolfgang Fischer (Àustria, Alemanya i França. 380.000 euros).
• 'Tabita', de Juris Kursietis (Letònia, Holanda i Lituània. 266.000 euros);
• 'Thank you Charlotte', de Berkun Oya (França i Grècia. 400.000 euros);
• 'The Cherubs', de Daniel Sandu (Romania i Bulgària. 300.000 euros);
• 'The City that ate Souls away', de Diane Sara Bouzgarrou i Thomas Jenkoe (França i Bèlgica. Documental, 110.000 euros);
• 'The Horsemen of the Apocalypse', de Lene Berg (Noruega, Alemanya i Suècia. Documental, 54.000 euros);
• 'The Outsider Within', de Zoé Cauwet (França i Bèlgica. 150.000 euros);
• 'The Place of Eternal Summer', de Maddalena Ravagli (Itàlia i Bèlgica. 300.000 euros);
• 'The Standard Man', d'Erik Lavesson, Tomas Stark i Weronika Mliczewska (Suècia, Polònia i Dinamarca. Documental, 150.000 euros);
• 'The Whale Mystery', de Tonje Hessen Schei (Noruega, Dinamarca i Suècia. Documental, 306.000 euros)
• 'Welfa(i)re', d'Adela Komrzý (Txèquia i Eslovàquia. Documental, 85.000 euros).

Des de la seva creació el 1988, EURIMAGES ha donat suport a 2.610 coproduccions per un import total aproximat de 744 milions d'euros.

Més informació

Els Premis Feroz 2026, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, se celebraran a Pontevedra (Galícia) el proper 24 de gener de 2026. Entre les produccions nominades, en figuren 9 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 35 nominacions.

Les pel·lícules MEDIA nominades a la XIII edició dels Premis Feroz són:

• ‘Los domingos’, d'Alauda Ruiz de Azúa. Suport MEDIA a la Distribució. 9 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Patricia López Arnaiz)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Blanca Soroa)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Nagore Aranburu)
  • Millor actor de repartiment d'una pel·lícula (Miguel Garcés)
  • Millor guió (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia, Manel Barriere)
  • Millor cartell (Jimena Merino, Álvaro León, Luis León, David Herranz)
• ‘Sirât’, d'Oliver Laxe. Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. 7 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Oliver Laxe)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Sergi López)
  • Millor guió (Oliver Laxe, Sanitago Fillol)
  • Millor música original (Kangding Ray)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia)
  • Millor cartell (Daniel Requena, Alba Vence, Quim Vives)
• ‘Romería’, de Carla Simón. Suport MEDIA al Desenvolupament. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Carla Simón)
  • Millor guió (Carla Simón)
  • Millor música original (Ernest Pipó)
  • Millor tràiler (Miguel Ángel Trudu)
  • Millor cartell (Jose A. Peña, Quim Vives)
• ‘Sorda’, d'Eva Libertad. Suport MEDIA a la Distribució. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Miriam Garlo)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Álvaro Cervantes)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Elena Irureta)
  • Millor guió (Eva Libertad)
• 'Molt lluny', de Gerard Oms. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Mario Casas)
  • Millor cartell (Dan Petris, Jaume Caldés)
• Pubertat, de Leticia Dolera. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor sèrie dramàtica
  • Millor actriu de repartiment d'una sèrie (Betsy Túrnez)
• 'Una quinta portuguesa', d'Avelina Prat. Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (María de Medeiros)
• 'Tardes de soledad', d'Albert Serra. Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor cartell (Ana Dominguez, Rafa Castañer)
• 'Rondallas', de Daniel Sánchez Arévalo. Suport MEDIA als Agents de Vendes. 1 nominació:
  • Millor pel·lícula de comèdia

Consulteu el llistat complet de nominats als Premis Feroz 2026.

Aquest mes de novembre ha finalitzat a Barcelona el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA 'L'escletxa', d'Àlex Lora.

Es tracta d'una coproducció entre la catalana Inicia Films i la belga Scope Pictures, amb la participació de 3CAT, el suport de l’ICEC i Europa Creativa MEDIA i el finançament de l’ICAA.

'L'Escletxa' està protagonitzada per Anna Alarcón ('Esmorza amb mi', 'Mamífera'), Younes Tisghiti, Wallid Zaghdoud, Mourad Oauni ('La Unitat', 'Berlín') i Maia Vila, amb la participació especial d'Alex Brendemühl ('Creatura', 'Truman').

El rodatge, que s'ha allargat durant quatre setmanes, s'ha dut a terme entre Barcelona i Ripoll.

El títol inicial de la pel·lícula era 'Entre la pedra i el martell' i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

'L'Escletxa', el segon llargmetratge d'Àlex Lora després d''Unicornios', que també compta amb suport MEDIA, aborda "la identitat, els prejudicis i el pas d'adolescent a adult" i s'acosta al context dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017; al de l'arribada i la integració de persones migrants a Espanya; i al moment polític i social sorgit del procés independentista i la gestió del referèndum de l'1 d'octubre.

Sinopsi

2017, Pol Khaled, un adolescent de Ripoll, de mare catalana i pare marroquí que els va abandonar, indaga sobre la seva identitat l'any més convuls de la Catalunya recent, quan s'està gestant el referèndum i una de les tragèdies que marcarà el futur del poble.

'L'escletxa', d'Àlex Lora, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

L’European Film Academy ha fet públics els nominats a les vuit categories Arts & Crafts, que reconeixen els oficis essencials del cinema europeu. La selecció ha estat realitzada pels nous capítols de membres de cada departament, i ara tots els acadèmics votaran per escollir els guanyadors. La cerimònia tindrà lloc el 17 de gener de 2026 a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín.

Les categories Arts & Crafts inclouen disciplines com muntatge, direcció artística, disseny de vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals, so, música original i fotografia.

Amb aquesta nova estructura, l’Acadèmia reforça la seva voluntat de donar visibilitat als oficis que sovint queden a l’ombra però que són essencials per a la màgia del cinema.

Els nominats són:

Direcció de càsting

• Nadia Acimi, Luís Bértolo & María Rodrigo per SIRĀT (Suport MEDIA al Desenvolupament)
• Karimah El-Giamal & Jacqueline Rietz per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució) 
• Yngvill Kolset Haga & Avy Kaufman per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament)  

Cinematògraf/a europeu/a 

• Manu Dacosse per THE STRANGER (L’ÉTRANGER)  
• Fabian Gamper per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Mauro Herce per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)

Compositor/a europeu/a (banda sonora original) 

• Jerskin Fendrix per BUGONIA  
• Michael Fiedler & Eike Hosenfeld per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Hania Rani per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament)  

Disseny de vestuari

• Michaela Horáčková Hořejší per FRANZ (Suport MEDIA a la Distribució)
• Sabrina Krämer per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució) 
• Ursula Patzak per DUSE (Suport MEDIA al Desenvolupament)

Edició

• Cristóbal Fernández per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• Toni Froschhammer per DIE MY LOVE  
• Yorgos Mavropsaridis per  BUGONIA  

Maquillatge i perruqueria

• Gabriela Poláková per FRANZ  (Suport MEDIA a la Distribució)
• Irina Schwarz & Anne-Marie Walther per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Torsten Witte per BUGONIA  

Disseny de producció

• Laia Ateca per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• James Price per BUGONIA  
• Jørgen Stangebye Larsen per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament) 

Disseny de so

• Johnnie Burn per BUGONIA  
• Laia Casanovas per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• Gwennolé Le Borgne, Marion Papinot, Lars Ginzel, Elias Boughedir & Amal Attia per THE VOICE OF HIND RAJAB  (Suport MEDIA a la Distribució).

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions 'Arts & Crafts':

• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 5 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Muntatge
  • Disseny de producció
  • Disseny de so
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 3 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Compositor europeu (banda sonora original)
  • Disseny de producció
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 5 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Compositor (banda sonora original)
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria

• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació 'Art & Craft':
  • Disseny de vestuari
• FRANZ, d’Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions 'Art & Craft':
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). (Suport MEDIA a la Distribució). 1 nominació 'Art & Craft':
  • Disseny de so
• THE STRANGER, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució. 1 nominació 'Art & Craft'
  • Direcció de fotografia.

Aquí podeu trobar les nominacions, incloent-hi la sinopsi, el repartiment, els crèdits addicionals i les declaracions dels directors (si n'hi ha).

Procediment i criteris

• Les nominacions provenen de vots dels membres de l’Acadèmia en els respectius capítols, després d’haver visionat totes les pel·lícules de la Feature Film Selection, i els membres de l'Acadèmia ara votaran per determinar els guanyadors com a part del procediment de lliurament de premis.
• La llista completa d’experts i comitès de nominació ja està disponible.
• L’“Academy Shortlist” s’ha elaborat d’acord amb els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’European Film Academy.

Amb aquesta edició, els European Film Awards reforcen la seva reputació com el guardó més prestigiós del cinema europeu, tot donant protagonisme als professionals que construeixen la màgia del setè art.

Els premis es donaran a conèixer el 17 de gener de 2026 en una cerimònia que tindrà lloc a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín, Alemanya, convertint la ciutat en epicentre de la celebració del cinema europeu.

Notícia relacionada: L'EFA anuncia les nominades als European Films Awards 2026, amb gran presència de títols MEDIA

L’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) ha anunciat l’inici de les enquestes de satisfacció d’usuari 2025 per a les plataformes de resultats d'Erasmus+, Europa Creativa i el Cos Europeu de Solidaritat.

Aquestes plataformes són portes d’entrada a milers de projectes finançats per la Unió Europea, que permeten a professionals, organitzacions, responsables polítics i ciutadans descobrir iniciatives inspiradores i consultar resultats reals en els àmbits de l’educació, la cultura i la solidaritat.

La Comissió Europea anima tots els usuaris —tant si les utilitzen de manera habitual com ocasional o puntual— a compartir la seva experiència. Les respostes recollides serviran per millorar la usabilitat, l’accessibilitat i la visibilitat dels projectes europeus.

Els interessats poden participar en l’enquesta que correspongui al seu àmbit:

• Erasmus+
• Europa Creativa
• Cos Europeu de Solidaritat

Les enquestes estaran obertes fins al 5 de desembre de 2025.

Més informació

El projecte amb participació catalana ‘Three Ages‘ (‘Tres edats‘), primer llargmetratge de Jiajie Yu Yan i produït per César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films), ha estat reconegut amb el premi TFL Production Award, el principal guardó de Torino Film Lab. El premi està dotat amb un total de 200.000€, a repartir entre les quatre produccions premiades.

'Tres edats' està produïda per Coming Soon Films, Solita Films i Zeta Studios, compta amb el suport d'ICAA, ICEC i la participació de Filmin i 3CAT, i ha passat per nombrosos programes i laboratoris, com TFL FeatureLab 2025, TFL Next – Feature Film 2024 de la mateixa institució, així com a altres programes com Atlàntida Mallorca Talents Lab de Filmin, on va guanyar el premi al millor projecte de ficció.

La pel·lícula, que serà distribuïda per Elastica Films, es troba en fase de recerca del repartiment i té previst començar el rodatge a la tardor de 2026.

Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona el 1992 per retrobar-se amb els seus pares, que van emigrar a Espanya quan ell encara era un nadó. Kaiwen, la seva mare, lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no aconsegueix correspondre’l. La seva difícil relació s’allargarà al llarg de la seva adolescència i edat adulta, tot afrontant diversos moments de crisi com el divorci dels seus pares i el tancament del negoci familiar.

Consulteu la resta de produccions premiades als TorinoFilmLab Awards.

TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: El projecte amb participació catalana ‘Tres edats‘, seleccionat a TFL FeatureLab 2025