La 19a edició de l’Europa Cinemas Audience Development & Innovation Lab es duu a terme del 22 al 24 de juny de 2025 a Bolonya (Itàlia), sota el títol ‘Repensar el cinema en temps canviants: del compromís local a la política global, la sostenibilitat i la intel·ligència artificial', i acull 35 exhibidors de diferents països d'Europa..

Per satisfer el gran interès pel Bologna Lab i garantir que tots els exhibidors i professionals europeus que no puguin assistir-hi en persona puguin seguir les sessions, el Lab es retransmet en directe per YouTube.

Aquesta edició està dirigida, un any més, per Madeleine Probst (cap del cinema Watershed, Regne Unit) i Mustafa El Mesaoudi (director gerent del Cinema & Rex Filmtheater Wuppertal, Alemanya), a qui, enguany, se suma Miranda van Gelder (directora de programa i educació a Hoogt on Tour, Utrecht, Països Baixos). El Bologna Lab ofereix una valuosa oportunitat per intercanviar idees i explorar solucions pràctiques als reptes clau als quals s'enfronta el sector cinematogràfic.

Les sessions en directe inclouen una àmplia gamma de temes com ara: dissenyar espais socials més accessibles, inclusius i dinàmics, tractar la política; navegar per si presentar (o no) certes pel·lícules/esdeveniments i com crear esdeveniments que aportin un retorn de la inversió, compartir enfocaments pràctics a la crisi ambiental, comissariat i el (re)descobriment del passat del cinema, entre molts altres.

Les sessions temàtiques i els tallers pràctics proporcionen als participants un espai per compartir reptes, intercanviar idees innovadores i explorar possibles estratègies de programació i comunicació.

Feu clic aquí per seguir les sessions en directe.

Horari de les sessions en directe (indicat en hora local CEST – Bolonya, Itàlia):

Diumenge, 22 de juny de 2025

SESSIÓ 1 – Creació d'espais inclusius, sociables i sostenibles, part 1
10.35-11.00 h

Conferència principal: Jean-Marc Lalo (Arquitecte, França)

SESSIÓ 2 – Creació d'espais inclusius, sociables i sostenibles, part 2
12.00-13.00 h

Cas pràctic: Ida Schomber (Kino Traumstern, Alemanya): “Reinventant el nostre vestíbul: la importància de crear espais per comunicar-se dins del cinema”

SESSIÓ 3 - CONSTRUCCIÓ DE MARCA AMB/SENSE I A TRAVÉS D'ESPAIS
2.15-15.00 h

Conferència principal: Züleyha Azman (Kino Rotterdam, Països Baixos) “Identitat de marca: el màrqueting de KINO més enllà de les pel·lícules”

Miranda van Gelder (Filmtheater ’t Hoogt, NL) “Creació de marca per a un cinema en transició”
Maja Jurić Ivoš (Kino Kinoteka i Tuškanac Summer, HR) - "Espais: on l'encant del passat es troba amb l'energia del present"

Dilluns, 23 de juny de 2025 - PROGRAMACIÓ I POLÍTICA GLOBAL

SESSIÓ 4 - TRACTANT LA POLÍTICA; NAVEGANT SI I COM PRESENTAR (O NO) DETERMINADES PEL·LÍCULES
9.30-11.15 h

Mustafa El Mesaoudi (Cinema i Rex Filmtheater Wuppertal, DE): “No Other Land: els exhibidors de cinema no es van atrevir a projectar-les”
Maddy Probst (Watershed, Regne Unit): “Projectar o no projectar?”
Romet Toomas Tiitsar (Tartu Elektriteater, EE) - “Programació durant la invasió russa d'Ucraïna”
Nicola Callegaro (Cinema Giorgione, IT) “Preferiria no… Com equilibrar diferents sensibilitats polítiques”

Debat obert

SESSIÓ 5 - GAMIFICACIÓ COM A DESENVOLUPAMENT DEL PÚBLIC
11.30 h - 13.00 h

Thierry Baujard (Cofundador, Spielfabrique) “Kino Games: un programa per interactuar amb els videojocs”
Tom Gastinel (COO, RIVRS, MyMetaStories) - “Gamificant curtmetratges europeus: 1 esdeveniment en línia - 3 casos d'ús” a ZOOM

Debat obert

SESSIÓ 6 - FER QUE FUNCIONIN PEL·LÍCULES MÉS PETITES
14.30 h - 15.15 h

Leslie Vuchot (Le Lucernaire, FR): “Trobar espai per a pel·lícules independents o clàssics revisitats”
Kim Foss (Grand Teatret, DK): "Distribució directa al cinema"
Maddy Probst (Watershed, Regne Unit): "El mètode indie: col·laboració entre exhibició i distribució"

ESDEVENIMENTS - AMB RETORN DE LA INVERSIÓ
15.15-16.00 h

Manon Koerhuis (MIMIK, Deventer, Països Baixos): "Apropant-se a nous públics amb esdeveniments especials: Knit Cinema"
Hristo Hristorov (Odeon Cinema, BX): "Eventització regenerativa: esdeveniments que importen al públic més jove"
Giulia Zucchetti (Cinema Beltrade, Itàlia) "Només els amants queden vius: maratons, pel·lícules de mitjanit i pel·lícules restaurades"

Dimarts, 24 de juny de 2025

SESSIÓ 7 - QUÈ HI TÉ A VEURE LA IA?
9.30 – 10:30 h

Mark De Quervain (CEO Action Marketing Works Ltd. INDY Cinema Group) “De molt ocupat a molt brillant”
Pavel Prozavnik (Kino Pilotů, CZ): "Benvolgut ChatGPT, em pots ajudar a dirigir un cinema?"

Debat en grup

SESSIÓ 8 - DESENVOLUPAMENT DE PROGRAMES INCLUSIUS
14.00-15.00 h

Miranda van Gelder (Filmtheater ’t Hoogt, NL) “Cinema sensorial: crear una programació inclusiva”
Arianna Issoglio (Cinema Baretti, IT) "Cineteatro Baretti, el teu veí amable"
Joanna Stankiewicz (Cinema Palacowe, PL): “Programació per a tothom: el cinema com a espai compartit”

DESENVOLUPAMENT DE CULTURES DE TREBALL QUE CENTREN EL BENESTAR I LA INCLUSIÓ

Maddy Probst (Watershed, Regne Unit): “Ser fidels als nostres valors.” Marlene Hofmann (Casablanca Filmkunsttheater, DE): “Creant espai junts: el treball col·lectiu com a pràctica d'inclusió i benestar”
Wojtek Kampa (Kino Pod Baranami, PL) “Treure l'equip de la zona de confort sense deixar ningú enrere.”

Seguiu les sessions del Lab en directe per YouTube.

Més informació

La sèrie de ficció amb suport MEDIA ‘Pubertat‘, dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera, s'estrenarà la propera tardor a HBO Max i posteriorment a 3Cat.

Es tracta d’una sèrie Max Original, produïda per Distinto Films, Corte i Confección de Películas, Uri Films i 3Cat en coproducció amb l’empresa belga AT-Productions. Compta amb el suport de l’ICEC, el programa Europa Creativa MEDIA i Eurimages.

Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i s’estrenarà la tardor de 2025 a Max i a 3Cat.

La sèrie està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).

‘Pubertat‘ està escrita per Dolera, la seva creadora, que ha comptat amb Almudena Monzú com a coguionista de tres dels sis capítols de la sèrie. Al tram final del procés de desenvolupament han col·laborat Manuel Burque i David Gallart.

El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.

Sinopsi

L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.

Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.

‘Pubertat’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films, i amb suport d'Eurimages a la Coproducció de Sèries.

Notícies relacionades:

Comença el rodatge de la sèrie amb suport MEDIA 'Pubertat', de Leticia Dolera

El projecte de sèrie de ficció amb suport MEDIA 'Pubertat', entre els beneficiaris d'Eurimages a la coproducció de sèries

EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs ha obert la convocatòria de la 17a edició de Ties That Bind (Asia – Europe Co-Production Workshop), amb la col·laboració de TAICAA – Taiwan Creative Content Agency i el suport d’Europa Creativa MEDIA. La data límit per presentar-s’hi és el proper 31 de juliol.

Aquest taller anual es durà a terme a les dues localitzacions habituals: del 3 al 8 de novembre de 2025 a Taipei (Taiwan), en el marc del TCCF - Taiwan Creative Content Fest; i del 26 al 30 d'abril de 2026 a Údine (Italia), en el marc de l'Udine Far East Film Festival & FOCUS ASIA.

Ties That Bind és un programa de formació per a les coproduccions entre Europa i Àsia.

Els i les participants treballaran amb professionals de primer nivell de la indústria dels dos continents. Les sessions se centraran en el desenvolupament de guions, en les coproduccions entre Àsia i Europa, en el finançament públic i privat a les dues regions, en la presentació de projectes (pitching), en el màrqueting i en la distribució. Durant Focus Àsia, a Údine, es reuniran amb destacats agents de vendes internacionals, finançadors i possibles coproductors asiàtics i europeus.

Ties That Bind està destinat a productors/es europeus/es i asiàtics/ques centrats/des en el desenvolupament de projectes. L’organització selecciona cada any cinc productors/es europeus/es i cinc productors/es asiàtics/ques. El programa està obert a llargmetratges de ficció en desenvolupament. També s’encoratja a la participació dels directors/es al curs.

També reben sol·licituds de professionals europeus interessats a treballar amb Àsia, com agents de vendes internacionals, finançadors, distribuïdors, programadors de festivals, representants de mercats de coproducció o productors europeus que vulguin centrar-se en el seu desenvolupament professional. Seleccionaran cinc participants perquè formin part activa del grup. Per beneficiar-se de tots els aspectes del programa, podran col·laborar amb els i les participants del projecte i assistir junts a les reunions amb els experts i els responsables de la presa de decisions.

Quotes i condicions de participació:

• Participants que se centren en el desenvolupament de projectes: 600 euros. (*)
• Participants que se centren en el desenvolupament professional: 400 euros.

La quota inclou les despeses de matrícula, allotjament i manutenció durant l'estada al taller.

Els i les participants que se centrin en el desenvolupament de projectes tindran la possibilitat d'assistir al taller amb el director/a del projectes. En aquest cas, la quota de participació per als directors/es és de 200 euros i inclou la matrícula i la manutenció durant l'estada al taller.

Presenta la teva sol·licitud a través del formulari següent.

Data límit: 31 de juliol de 2025.

La selecció la realitzarà un comitè de selecció i s'anunciarà a finals de setembre de 2025.

Ties That Bind (Asia-Europe Co-Production Workshop) és una iniciativa d'EAVE - European Audiovisual Entrepreneurs amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El proper dijous 26 de juny, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la darrera sessió de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Sirat', d'Oliver Laxe, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del productor Oriol Maymó (Uri Films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la desena i última d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 26 de juny de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'Sirat', d'Oliver Laxe.

Una coproducció entre Espanya i França amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament, guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el prestigiós Premi del Jurat.

Protagonitzada per Sergi López i Bruno Núñez, la pel·lícula narra la història d’un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula arriba als cinemes de la mà de BTeam Pictures.

Sinopsi

Un home (Sergi López) i el seu fill (Bruno Núñez) arriben a una rave perduda al mig de les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Mar, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquelles festes festes interminables i sense dormir. Envoltats de música electrònica i una sensació de llibertat crua i desconeguda, reparteixen la seva foto una vegada i una altra. L’esperança s’esvaeix, però aconsegueixen seguir un grup de ravers que es dirigeixen a una última festa al desert, on esperen trobar la jove desapareguda. A mesura que s’endinsen més en la natura ardent, el viatge els obliga a enfrontar-se als seus propis límits.

https://www.youtube.com/watch?v=_56fbsvmOrI

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 25 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.600 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

L'Acadèmia del Cinema Català i Catalunya Internacional engeguen la 4a edició del Catalyst for Talent, amb l’objectiu de promoure la internacionalització del talent interpretatiu català.

Del 30 de juny al 3 de juliol, els 10 actors i actrius seleccionats tindran l'oportunitat d'assistir a diversos tallers a porta tancada de la mà de 4 professionals internacionals del món del càsting: Nathalie Cheron (França), Piotr Bartuszek (Polònia), Luis Rosales (Ciutat de Mèxic) i Carolyn McLeod (Regne Unit).

A més, el grup actoral també gaudirà d'una masterclass amb Pep Armengol, director de càsting, acadèmic i Membre d'Honor de l'Acadèmia, sobre les claus del càsting del segle XXI, i una sessió dedicada a l'art del networking impartida per Luci Lenox, comissària del Catalyst for Talent i directora de càsting irlandesa assentada a Barcelona.

Els talents seleccionats per la 4a edició del Catalyst for Talent són: Iñaki Mur, Angelina Llongueras, Zoe Stein, Aleix Melé, Chaymae Bel, Jordi Farrés, Max Grosse Majench, Fanny Gatibelza, Pablo Capuz i Noemí Costa.

A banda dels tallers dirigits als actors i actrius seleccionats, la 4a edició del Catalyst for Talent presenta una àmplia programació d'activitats obertes al públic. És necessària la inscripció prèvia i les places són limitades!

Enguany, el Catalyst for Talent encetarà el seu tret de sortida el 30 de juny amb la xerrada inaugural El camí a l’escena internacional: una ruta oberta, una conversa entre l’actor i acadèmic Sergi López i l’actriu Aida Folch, on ambdós compartiran els fonaments i decisions que varen marcar la seva carrera internacional, així com els reptes i implicacions que comporten aquest tipus de trajectòries. La sessió, moderada pel director de càsting Edu Pérez, també oferirà una mirada plural sobre les diverses maneres d'accedir i consolidar-se en un circuit global. Inscripcions aquí.

Dimarts 1 de juliol es durà a terme la taula rodona Casting around the world, encapçalada pels directors i directores de càsting convidades en aquesta nova edició Nathalie Cheron, Piotr Bartuszek, Luís Rosales i Carolyn McLeod. Amb tots ells coneixerem les especificitats que caracteritzen els quatre mercats on actuen: França, Polònia, Mèxic i Regne Unit. A més, descobrirem quins són els camins d'accés dels i les intèrprets internacionals en les produccions locals en cadascun d’aquests territoris.  Àlex Navarro, coordinador d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, serà l’encarregat de conduir la sessió. Podeu inscriure-us-hi a través de l'enllaç següent.

Més tard, s’obrirà el diàleg El càsting: un espai segur, on es reflexionarà sobre la seguretat en els processos de càsting i la importància del consentiment en totes les seves fases. També abordarem la necessitat d’aplicar les mesures previstes en el Protocol de consentiment en el procés i la sala de càsting d'APDICE (Asociación Profesional de Dirección de Càsting de España). En aquest conversatori participaran Anna González, directora de càsting i membre d’APDICE; Vàleria Sorolla, actriu; i Xènia Masó, representant. Al capdavant de la moderació es troba la directora de càsting Alejandra Alaff. Inscripcions aquí.

El dimecres 2 de juliol, Luis Rosales, director de càsting de pel·lícules com Roma, d’Alfonso Cuarón, serà l’encarregat de conduir el taller Com realitzar un bon procés de càsting? Manual per a direcció i producció. En aquest taller, dirigit a directors/es de cinema i productors/es que busquen comprendre i perfeccionar els processos de càsting en l’àmbit audiovisual, es treballaran aspectes com la definició del perfil dels personatges, el disseny de convocatòries o l’organització d’audicions presencials o virtuals, entre altres qüestions. Inscripcions aquí.

Finalment, aquell mateix dia, l’actor Malcolm McCarthy i la directora de càsting de peces com la minisèrie de Philip Barantini Boiling Point, Carolyn McLeod, protagonitzaran la xerrada Diverse casting, transforming reality, en la qual s’aprofundirà en la influència del càsting en la construcció d’una mirada més diversa i inclusiva en l’audiovisual. Lluny de limitar-se a ser un simple reflex de la realitat, el cinema té la capacitat de transformar-la i de generar imaginaris col·lectius més amplis i representatius. En aquest sentit, aquesta trobada convida a repensar qui explica les històries i com es poden obrir les portes del set a perfils que, històricament, han estat exclosos de la pantalla. Moderarà la conversa la consultora especialitzada en diversitat, igualtat i inclusió en el sector audiovisual, Salima Jirari. Inscripcions aquí.

Podeu trobar més informació sobre les activitats i els formularis d’inscripció a través de l’enllaç següent. 

La Comissió Europea ha publicat l'Estudi sobre l'ampliació de la participació en el marc del programa Europa Creativa MEDIA.

Aquest estudi, contractat per la DG CNECT, té com a objectiu identificar les mesures de suport nacionals i regionals clau destinades a augmentar la capacitat de les indústries audiovisuals europees i revisar l'impacte d'aquestes mesures en la facilitació de l'accés dels operadors audiovisuals al finançament d'Europa Creativa MEDIA.

L'informe és un estudi independent del consorci Ecorys/Technopolis, que va guanyar la licitació per dur a terme aquest estudi. Es va utilitzar com a un dels materials d'entrada per a l'avaluació a mig termini d'Europa Creativa 2021-2027.

Les mesures d'igualtat de condicions s'han inclòs a la base jurídica del programa de treball d'Europa Creativa com a mètode en què s'han d'aconseguir els dos objectius de la línia: augmentar la diversitat cultural i la competitivitat de la indústria audiovisual europea. Les mesures d'igualtat de condicions tenen en compte les diferències entre els països pel que fa a la producció i distribució de contingut audiovisual (especialment les seves especificitats lingüístiques i geogràfiques), per augmentar la col·laboració entre els Estats membres amb diferents capacitats audiovisuals. Són específiques de cada programa i el 2021 es van revisar i adaptar en funció del rendiment dels països al Programa 2014-2020.

L'objectiu general de l'estudi era identificar les mesures de suport nacionals i regionals clau destinades a augmentar la capacitat de les indústries audiovisuals (AV) europees i analitzar l'impacte d'aquestes mesures en la facilitació de l'accés dels operadors audiovisuals al finançament de MEDIA. L'estudi també va avaluar el valor afegit europeu de les mesures MEDIA i va proposar com maximitzar-lo durant la resta del programa per promoure unes condicions de competència més equitatives en l'ecosistema audiovisual europeu.

L'estudi va identificar una estimació anual de finançament públic de 6.700 milions d'euros a la UE-27 entre el 2021 i el 2023. Això inclou 3.100 milions d'euros procedents de subvencions, 2.000 milions d'euros procedents d'incentius i devolucions fiscals i 1.400 milions d'euros procedents d'inversions de les emissores públiques en despeses de ficció. L'anàlisi revela que les subvencions s'adrecen principalment als subsectors del cinema i la televisió, amb un suport limitat per als videojocs, els festivals i la formació. A més, el finançament se centra en gran mesura en la producció i el desenvolupament, tot deixant buits en la distribució i el desenvolupament del públic. Les mesures reguladores alineades amb la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (SDAV) varien significativament entre els Estats membres, amb països d'alta capacitat (HCC) com França i Dinamarca que imposen taxes i obligacions d'inversió més elevades en comparació amb els països de menor capacitat (LCC).

Una triangulació de les mesures de suport identificades i cartografiades, així com una revisió de les dades estadístiques i del programa MEDIA, mostra que, en general, hi ha una forta correlació positiva entre el finançament disponible per al sector audiovisual públic i la participació a MEDIA.

El programa MEDIA juga un paper crucial en la millora de la capacitat del sector audiovisual i el foment de la igualtat de condicions, especialment per als LCC. El 2021-2022, MEDIA va finançar més de 1.400 projectes, amb beneficis notables per als LCC pel que fa a la formació, la millora de les competències i la internacionalització. Les accions de MEDIA, inclòs el desenvolupament de la plataforma europea i el codesenvolupament, estaven vinculades a la creació de llocs de treball, tot i que la majoria dels llocs de treball eren temporals. Malgrat la seva participació relativament petita en el finançament total del sector audiovisual, es va percebre que MEDIA tenia un impacte desproporcionadament positiu, especialment a l'hora d'abordar les mancances en el desenvolupament de competències, la distribució internacional i l'accés al mercat per als operadors de companyies de baix cost.

L'estudi recomana, entre altres coses, refinar els indicadors de capacitat audiovisual i actualitzar les agrupacions de països per reflectir millor les necessitats sectorials i garantir un accés equitatiu al finançament, i utilitzar més fons europeus estructurals i altres fons disponibles a l'àmbit nacional per part dels Estats membres per tal d'augmentar les capacitats dels seus mercats audiovisuals, especialment per al desenvolupament de competències i la innovació digital.

Consulteu i descarregueu-vos l'estudi complet.

Més informació

La 8a edició de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL), que compta amb la col·laboració de la nostra oficina, ha anunciat els 10 projectes seleccionats.

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025. 

El laboratori de desenvolupament de projectes del festival, l'Atlàntida Mallorca Talents Lab, arriba enguany amb 57.000 € en premis per donar suport als nous talents del cinema. Aquests són els 10 projectes seleccionats en la 8a edició del laboratori de projectes:

• 'The Unsaid' ('Lo que callamos'), de Juan Sebastián Vásquez. Un thriller dramàtic social, produït per la madrilenya Producciones en Crudo, amb guió de Juan Sebastián Vásquez i Nakarey.
• 'Mel', de Pau Colomina. Llargmetratge de ficció de terror, produït per l'alacantina Jaibo Films, i amb guió de Borja Navarro.
• 'Me llamo Erik Satie, como todo el mundo', de Joana Carro. Un projecte híbrid entre ficció i documental, coproduït per Esnatu Zinema (Galícia), Freews (Astúries) i Roken Films (Uruguai).
• 'La hija bastarda', de la menorquina afincada a Madrid Olivia Delcán. Tragicomèdia dramàtica produïda per Solita Films.
• 'La madriguera', de Frank Lucas. Un drama de terror produït per la catalana Japonica Films, amb guió de Frank Lucas i Joan Bosch.
• 'High', de Daniel Alegrete. Drama eròtic experimental, produït per Santiago Skiappa.
• 'Bai, bai', d'Alba Esquinas. Drama produït per les madrilenyes Mubox Studio i Solita Films.
• 'Caprichos', de Teresa Carril. Comèdia dramàtica produïda per Landia Films.
• 'El (gran) desgarro', de Rai María. Comèdia dramàtica produïda per Garde Films, amb guió de Rai María i Lorena Iglesias.
• 'Carrying Espaliú', de Jesús Pascual. Documental produït per la sevillana Nana Films.

Aquests projectes optaran als següents Premis i reconeixements:

• Primer premi: 40.000 € en adquisició de drets per part de FILMIN, distribució a sales per part d’Elastica i creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Segon premi: 15.000€ en adquisició de drets per part de FILMIN, creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.

Premis addicionals:

• Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a Abycine Lanza.
• El Festival de Màlaga atorgarà el Premi Màlaga Talent per participar a la seva propera edició.
• Com a novetat d’enguany, la productora balear Solworks patrocinarà un nou premi de 3.000€ destinats al desenvolupament del projecte.

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025. 

L'Atlàntida Mallorca Talents Lab de l’Atlàntida Mallorca Film Fest (Filmin) compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España.

Notícia relacionada: Atlàntida Mallorca Film Fest obre la VIII convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (AMTL)

La Calculadora de Carboni MEDIA és a punt per a les proves beta abans de la publicació. La data límit per registrar-se i enviar comentaris és el dilluns 30 de juny.

La Calculadora de Carboni MEDIA es posarà a disposició dels productors/es audiovisuals d'acció en directe de tots els Estats membres de la UE per tal de proporcionar mesures d'emissions comparables a les productores europees. Per tant, tindrà un paper important en la sostenibilitat dels projectes finançats per Europa Creativa MEDIA.

Es tracta d'una oportunitat important perquè els/les productors/es i els/les assessors/es ecològics/ques, que seran els usuaris finals de l'eina, aportin comentaris i ajudin a donar forma a la versió final de l'eina. Junts podem fer que la Calculadora de Carboni MEDIA sigui una eina fàcil d'utilitzar per a la indústria audiovisual d'acció en directe!

Les parts interessades poden omplir aquest formulari i els i les participants rebran informació sobre com procedir.

Si teniu alguna dificultat amb el registre, poseu-vos en contacte amb mediacc@yamdu.com.

Notícia relacionada: Sessions d'introducció pràctica a la MEDIA Carbon Calculator en el marc de l'EFM Berlinale 2025

La 64a edició del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, s'ha dut a terme entre el 8 i el 14 de juny amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figura el llargmetratge d'animació amb suport MEDIA 'Amélie & la métaphysique des tubes' ('Amélie and the Metaphysics of Tubes'), de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que ha obtingut el Premi del Públic.

La producció catalana amb suport d’Eurimages ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, d’Irene Iborra, seleccionada a la Secció Oficial de Llargmetratges, també ha resultat premiada al Festival d'Annecy d'enguany, amb el premi de la Fundació Gan per la seva capacitat "de tractar temes difícils de manera lluminosa".

‘L’Olívia i el terratrèmol invisible‘, la primera pel·lícula de stop-motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, és una coproducció entre Catalunya (Cornelius Films, Citoplasmas, Kinetic Media), València (Bígaro Films), França (Vivement Lundi!), Bèlgica (Panique!), Xile (Pájaro) i Suïssa (Nadasdy Film). 

Consulteu el palmarès complet de l’edició 2025 del Festival d’Annecy.

Notícia relacionada: 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', seleccionat a la competició oficial del Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Annecy 2025

Erich Pommer Institut ha obert la convocatòria d'Audiovisual Women 2025-2026, un programa de lideratge dissenyat per a dones professionals que ocupen llocs directius de nivell mitjà a alt a la indústria audiovisual europea. La data límit per inscriure-s’hi és el 16 de setembre.

Es durà a terme de novembre de 2025 a abril de 2026, en línia i a diverses localitzacions del continent europeu. El programa empodera les dones per afrontar els reptes actuals de la indústria esmentada, desenvolupar models de negoci innovadors i aprofitar les oportunitats de la transformació digital.

Amb el seu enfocament interdisciplinari i la combinació única d'elements, Audiovisual Women ajuda les participants a perfeccionar les seves habilitats, a ampliar les xarxes de contactes ia descobrir noves oportunitats de negoci, tot contribuint així a l'èxit sostenible de les seves carreres i empreses.

El programa està obert a dones líders que treballen a tota la cadena de valor del sector audiovisual. També inclou les responsables de contractació de les seves empreses, impulsant el canvi no només individualment, sinó també institucional.

Les participants es beneficiaran d'una àmplia gamma de formació presencial i en línia, coaching empresarial individual, esdeveniments exclusius de networking i una fase flexible d'autoaprenentatge amb accés a cursos en línia d'avantguarda. Els temes clau inclouen lideratge (digital), esperit emprenedor, innovació i gestió del canvi en un món VUCA, així com comunicació i automàrqueting, tots dissenyats per ajudar les dones a navegar i liderar en una indústria en ràpida evolució.

Data límit: 16 de setembre de 2025.

Format: Inclou formació en línia i presencial, coaching 1:1 de negoci, cursos en línia sota demanda i networking.

Professionals elegibles: Dones directives treballant a la cadena de valor de la indústria audiovisual, així com les responsables de contractació de les seves empreses.

Quota de participació: 500-2.200 euros.

Hi ha opcions de beques i descomptes.

Sessió informativa sobre aquesta formació: Més informació aquí.

Més informació i inscripcions.

Audiovisual Women d'Erich Pommer Institut compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 8a edició d'European Work In Progress, que es durà a terme del 29 de setembre a l'1 d'octubre de 2025 a Hamburg (Alemanya), ha obert la convocatòria de projectes fins al 14 d'agost de 2025.

Aquesta iniciativa se celebrarà per primera vegada a Hamburg (Alemanya) en col·laboració amb FilmFest Hamburg Industry o MOIN Film Fund Hamburg Schleswig-Holstein i el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Aquest esdeveniment internacional d'indústria ofereix als productors/es l'oportunitat de presentar els projectes de pel·lícula en producció o postproducció i trobar socis per a distribució, vendes internacionals o cofinançament arreu d'Europa.

S'hi poden presentar els/les productors/es amb projectes de llargmetratge (ficció, documental i animació) amb un alt potencial d'explotació internacional.

Pitch de projecte:

Han de ser produccions i coproduccions europees que involucrin almenys un país europeu i que es trobin en rodatge, postproducció o en qualsevol fase de producció.

Els projectes han de tenir enregistraments disponibles per a presentació i estar buscant suport de finançament o socis estratègics per a distribució internacional.

Fins a 30 llargmetratges europeus -incloent-hi ficció, animació o documental- seran seleccionats per presentar el seu work-in-progress exclusivament davant d'una audiència d'agents de vendes internacionals, distribuïdors, programadors de festivals i altres professionals clau de la indústria.

Com a part d'una col·laboració amb TorinoFilmLab, una selecció de projectes en postproducció desenvolupats als programe  FeatureLab i ScriptLab o amb el suport de TorinoFilmLab s'inclouran al line-up d'European Work In Progress.

Cada presentació del projecte tindrà una durada de fins a 15 minuts, incloent una selecció d'extractes dels llargmetratges seleccionats i una sessió de Q&A.

Esdeveniment European Work In Progress:

A més dels pitchings, aquesta iniciativa ofereix un entorn dinàmic d'indústria amb sessions de reunions individuals one-to-one, panells de discussió, tallers o esdeveniments de networking, dissenyats per maximitzar l'impacte i ampliar les connexions professionals amb significat. Les oficines Europa Creativa MEDIA d'Alemanya són sòcies del projecte.

Premis:

Aquest any, projectes seleccionats a European Work In Progress seran elegibles a un ampli rang de premis d'EWIP, presentats per un jurat de prestigiosos professionals de la indústria del cinema.

Amb el moviment de Colònia a Hamburg, European Work In Progress anuncia un premi total valorat en 120.000 euros.

Presenta el teu projecte de pel·lícula en producció o postproducció des d'aquest enllaç.

Data límit: 14 d'agost del 2025.

European Work In Progress Hamburg compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

MEDIA Stands ha obert el termini d’inscripció per assistir al MIPCOM 2025, el principal mercat d’entreteniment i contingut que es durà a terme del 13 al 16 d’octubre del 2025 a Cannes (França). La data límit per inscriure-s'hi és l'11 de juliol de 2025.

Amb més de 13.000 delegats, 2.000 empreses exhibidores i més de 4.500 compradors d'uns 100 països, el MIPCOM és el mercat mundial de continguts d'entreteniment. Cada octubre, la indústria televisiva mundial convergeix a Cannes per convertir cada moment en una oportunitat, tot transformant quatre dies de reunions, projeccions i conferències en acords, des de programes d'èxit fins a col·laboracions innovadores.

Per què unir-se a l'estand MEDIA al MIPCOM?

• Tarifa especial amb descompte en l'acreditació del mercat
• Espais de networking per organitzar reunions i connectar amb parts interessades internacionals
• Visibilitat privilegiada en una ubicació central
• Inclusió al catàleg en línia de MEDIA per promocionar la vostra empresa i els vostres projectes
• Accés a les instal·lacions de l'estand, com ara una cafeteria, Wi-Fi i personal de suport

Informació important
La participació està subjecta a un procés de selecció. Les empreses se seleccionaran en funció dels criteris d'elegibilitat d'Europa Creativa MEDIA i amb l'objectiu de garantir la diversitat sectorial i geogràfica entre els participants.

Data límit per presentar la sol·licitud: 11 de juliol de 2025
Sol·licitud d'inscripció

No us perdeu aquesta oportunitat de mostrar el vostre treball en un dels mercats de continguts més importants del món.

Si teniu cap pregunta, no dubteu a contactar amb info@media-stands.eu

MEDIA Stands ofereix els serveis següents:

• Zones de reunions dedicades
• Tarifes amb descompte per a MIPCOM i MIP Junior
• MIPCOM
  • Entrada anticipada: 820 € fins al 25/08/25
  • Preferencial: 870 € fins al 26/08/25
• MIP Junior
  • Entrada anticipada: 610 € fins al 24/08/25
  • Preferencial: 710 € del 25/08/25 al 10/10/25
  • Presencial: 820 € fins a l'11/10/25
• Tallers i reunions informatives per a compradors
• Catàleg en línia per als participants de l'estand MEDIA
• Servei d'assessorament per a principiants i nouvinguts
• Recepció
• Emmagatzematge
• Cafeteria amb aperitius i happy hours

Més informació i inscripcions

EFP Future Frames – Generation Next of European Cinema, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, celebra l'11a edició tot destacant 10 directors/es emergents d’arreu d’Europa, que projectaran les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary i participaran en un programa d'activitats de promoció i networking de la indústria abans i durant el festival.

Entre els 10 cineastes seleccionats figura la cineasta catalana Nausica Serra amb la seva 'Dissecció d'una Incoherència en Crisi', produïda per l'ESCAC, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Serra està interessada en noves perspectives sobre la direcció. En el seu assaig cinematogràfic examina la impossibilitat d'acceptar la superioritat dels altres en dues escenes familiars quotidianes. Per a les seves observacions, dona als actors molt d'espai per a la improvisació. 

https://www.youtube.com/watch?v=BdJx_3nv-wk

Els cineastes emergents (estudiants i graduats de cinema) són nominats pels instituts nacionals de promoció cinematogràfica dels seus països, amb la selecció final a càrrec del director artístic de KVIFF Karel Och i el seu equip.

Els 10 cineastes emergents seleccionats, amb les seves pel·lícules, són els següents:

• Bèlgica: Mila Ryngaert 'Karaokiss' (IAD - Institut des Arts de Diffusion)
• República Txeca: Terézia Halamová 'Dog and Wolf' (FAMU Praga)
• Finlàndia: Veera Lamminpää 'Fish River Anthology' (ELO Film School Finland / Aalto University – School of Arts, Design and Architecture)
• Alemanya: Simon Schneckenburger 'Skin on Skin' (Filmakademie Baden-Württemberg)
• Irlanda: Ruairi Bradley 'We Beg To Differ' (IADT | Institute of Art, Design and Technology) |
• Països Baixos: Jetske Lieber 'January' (Netherlands Film Academy, NFA) |
• Polònia: Dominik Mirecki 'Son of Happiness' (Warsaw Film School) |
• Eslovènia: Jan Krevatin 'Greek Apricots' (Academy of Dramatic Art, University of Zagreb) |
• Espanya: Nausica Serra 'Dissection of an Incoherence in Crisis' (ESCAC, Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)
• Suïssa: Sinan Taner '1:10' (ZHdK).

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe exhaustiu sobre la comunicació cinematogràfica i les ajudes estatals a Europa. Sota el títol 'Ajuts estatals i sector audiovisual', l'informe exposa quines són les darreres novetats en ajudes estatals al sector audiovisual europeu.

L'estudi explora el concepte d'ajuts estatals per donar suport a la creació i distribució de pel·lícules, sèries i altres continguts audiovisuals a Europa, i també examina el marc legal que regeix els ajuts estatals i les maneres específiques en què s'utilitzen per donar suport a les diverses activitats que impliquen la creació d'una obra audiovisual.

Els autors obren el primer capítol tot oferint una visió general dels ajuts estatals per a obres audiovisuals a l'Espai Econòmic Europeu (EEE - UE-27 més Noruega, Islàndia i Liechtenstein). Analitzen l'abast i la importància del finançament públic per promoure la diversitat cultural i donar suport a la creació de diverses produccions audiovisuals. Aquest capítol també descriu diferents formes d'ajuts estatals, com ara subvencions, incentius fiscals i altres mecanismes de suport financer. A més, destaca les tendències recents en el suport públic als sectors cinematogràfic i audiovisual europeu.

El segon capítol presenta el marc jurídic de les ajudes estatals que beneficien les produccions audiovisuals a l'Espai Econòmic Europeu. Destaca el principi fonamental de la incompatibilitat de les ajudes estatals amb el mercat interior europeu. Aquest principi té com a objectiu evitar la intervenció governamental que pugui distorsionar injustament la competència i perjudicar el mercat interior.

Els autors descriuen el procés d'avaluació de les ajudes estatals relatives a les obres audiovisuals, tot començant pels mètodes per determinar si el suport públic es qualifica com a ajuda estatal. Expliquen els escenaris en què les ajudes poden estar exemptes de notificació i completen aquest capítol tot centrant-se en el mecanisme de reclamació existent, mitjançant el qual les parts interessades poden impugnar ajudes estatals presumptament il·legals i presumptament indegudes a través de la Comissió Europea. Això pot conduir a una possible decisió de recuperació si es considera que l'ajuda és incompatible amb el mercat interior.

El capítol tres presenta una visió general dels règims d'ajudes que es van comunicar (notificar) a la Comissió Europea entre el 2020 i el 2024 per a la seva avaluació i aprovació d'acord amb les normes contingudes a la Comunicació sobre el cinema. Els autors destaquen el fet que es van notificar més de 30 mecanismes a la Comissió Europea, amb 12 països que van presentar notificacions regularment (Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Malta, Polònia, Eslovènia, Espanya i el Regne Unit). Aquest capítol descriu quatre objectius clau en la concessió d'aquesta ajuda: la preservació i promoció cultural, el suport econòmic i la competitivitat, la innovació i la creativitat, i el desenvolupament de la indústria.

Finalment, el capítol quatre destaca alguns nous reptes per a les ajudes estatals i com s'hi aborden. En els darrers anys, qüestions com la sostenibilitat ambiental, la diversitat i la igualtat de gènere, i la inclusió social s'han introduït en les consideracions de finançament i les condicions de sol·licitud. A més, els règims d'ajudes estatals donen suport cada cop més a projectes innovadors, tot promovent el desenvolupament de noves formes d'expressió cultural. Alguns països també recompensen les pel·lícules que aconsegueixen reconeixement artístic estranger i se centren en l'accessibilitat per a persones amb discapacitat visual o auditiva, tot mostrant un compromís més ampli amb els valors socials i culturals dins de la indústria cinematogràfica.

La lectura de l'informe permet obtenir una visió general de l'estat de la qüestió de les ajudes estatals en el sector audiovisual a Europa.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

La 17a edició del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) s'ha dut a terme del 31 de maig al 7 de juny de 2025 a Roda de Berà. Entre les pel·lícules guardonades figuren els films amb suport MEDIA 'Esmorza amb mi', d'Ivan Morales, que ha rebut el Premi al millor llargmetratge, i 'De sucre', de Clàudia Cedó, guardonat amb el Premi al millor curtmetratge.

Òpera prima d’Iván Morales, Esmorza amb mi és una producció de de Distinto Films, Dos Soles Media i WKND, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate per part de Distinto Films) amb la participació de 3Cat, el finançament del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, el suport de l’ICEC i la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.

Basada en l’obra de teatre homònima del mateix Morales, ‘Esmorza amb mi‘ segueix les vides creuades de quatre personatges a la recerca d’una segona oportunitat, en una ciutat sorollosa i multitudinària, on hauran de lluitar per recuperar la fe en ells mateixos i en l’amor.

Una pel·lícula protagonitzada per Marina Salas, Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Iván Massagué i Oriol Pla, que s'estrena a les sales de cinema el proper dijous 12 de juny.

Sinopsi

Un film d’històries creuades protagonitzat per quatre personatges ferits als quals el passat encara persegueix: una mare separada, un sanitari que ha deixat enrere la delinqüència, una noia que du damunt seu una vida d’excessos i un músic atrapat en una crisi existencial

https://www.youtube.com/watch?v=h-tuan4neUo

Premi al millor curtmetratge 

A més, el curtmetratge 'De sucre', de Clàudia Cedó, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part de Lastor Media, va rebre el Premi al millor curtmetratge del FIC-CAT 2025. Es tracta d'una producció de Lastor Media i Suica Films, basada en una obra teatral de la mateixa directora.

Sinopsi

La Maria té 30 anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes: ser mare. La incomprensió de la seva família i la fundació on viu la portaran a una lluita pels seus drets, a una rebel·lió incòmoda per recuperar el poder de decisió sobre el seu propi cos.

https://vimeo.com/1010152548

Consulteu el palmarès complet del Festival Internacional de Cinema Català (FiC- Cat) 2025.

El proper dijous 19 de juny durem a terme el webinar 'Propietat Intel·lectual a l'àmbit de les ICCs: El Portal Europeu Agorateka'.

Agorateka és el portal europeu de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) i una xarxa que té com a objectiu promoure continguts legals en cinc categories: pel·lícules i sèries de televisió, música, llibres electrònics, videojocs i esdeveniments esportius. Actualment, 24 països de la Unió Europea participen al programa, gràcies al qual es posen a disposició un total de 4.286 llocs web amb ofertes legals. Alhora, l'EUIPO s'encarrega de gestionar el registre de les marques de la Unió Europea (MUE) i els dibuixos i models comunitaris registrats (DMC), que proporcionen protecció de la propietat intel·lectual als 27 Estats membres de la Unió Europea, qüestió que també és rellevant per als sectors culturals i audiovisuals.

La propietat intel·lectual és una qüestió fonamental de qualsevol projecte cultural o audiovisual, per això, des d'Oficina Europa Creativa España i Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya organitzem aquesta jornada conjunta entre l'Oficina Europa Creativa Cultura i les oficines MEDIA, en col·laboració amb Agorateka, amb la finalitat de donar les eines necessàries i abordar el paper d'aquest portal i xarxa a l'àmbit de les indústries culturals i creatives (ICCs).

Consulteu-ne el programa i connecteu-vos-hi.

Programa

10:00h Benvinguda i presentació de la jornada.

• Concha Vilariño. Òrgan de Coordinació de l'Oficina Europa Creativa, Ministeri de Cultura. Coordinadora de l'Oficina Europa Creativa Cultura, Ministeri de Cultura.

10:10h Agorateka. El seu paper a la protecció de la propietat intel·lectual:

• Mónica Comas. Coordinadora de l'Oficina Europa Creativa Cultura, Ministeri de Cultura.
• Àlex Navarro. Coordinador de l'Oficina MEDIA Catalunya, Institut Català de les Empreses Culturals.
• Juan Luis Marín. Observatorio Europeo de las Vulneraciones de los Derechos de Propiedad Intelectual, Oficina de Propiedad Intelectual de la Unión Europea (EUIPO).

10:50h Torn de preguntes i fi de la sessió

La sessió es durà a terme a través de Microsoft Teams, des de l'enllaç següent a l'hora indicada. No requereix inscripció prèvia.
19/06/2025 a les 10h.

.

La pel·lícula de producció catalana 'Sorda', dirigida per Eva Libertad, ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica Llatinoamericana de Cinema Europeu, atorgat per European Film Promotion (EFP) en col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (FICG). En el seu segon any, el premi destaca el cinema europeu excepcional i la seva rellevància per al públic llatinoamericà.

L'anunci de la pel·lícula guanyadora es va dur a terme el passat 9 de juny durant el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, que s'allarga fins al 14 de juny.

Libertad, el primer llargmetratge de la qual també forma part del programa oficial del festival, es va mostrar molt emocionada per aquest guardó: "Estem molt agraïts al jurat del Premi de la Crítica Llatinoamericana a la Millor Pel·lícula Europea per aquest reconeixement. És un honor per a nosaltres que 'Sorda' hagi estat guardonada entre 19 pel·lícules europees. Estem molt emocionats perquè contribuirà a la visibilitat de la pel·lícula a l'Amèrica Llatina, i esperem realment que també connecti amb el públic d'allà".

'Sorda' és una pel·lícula profundament personal, basada en el seu curtmetratge del mateix nom i protagonitzada per la seva germana sorda, Miriam Garlo. La història explora la relació íntima entre una dona sorda i la seva parella oient mentre es preparen per tenir un fill, tot capturant els matisos de la connexió, el conflicte i la comunicació a través de diferents móns. Libertad descriu la pel·lícula com un reflex de la seva pròpia experiència creixent al costat de la seva germana, marcada per l'amor, els reptes i l'evolució constant. 'Sorda' es va estrenar a la secció Panorama de la Berlinale, on va guanyar el Premi del Públic i el Premi de Cinema Arthouse, i posteriorment va rebre sis premis al 28è Festival de Màlaga, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Millor Actor. La pel·lícula és una producció entre les catalanes Distinto Films i A Contracorriente Films, i la murciana Nexus CreaFilms, amb vendes mundials gestionades per Latido Films, amb seu a Madrid.

"Ens complau enormement celebrar el cinema europeu al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara i felicitem efusivament Eva Libertad i tot l'equip per aquesta pel·lícula excepcional, plena d'empatia, amb un missatge oportú, directa i alhora tan realista, sense caure en el dramatisme ni el sentimentalisme", va afirmar el subdirector d'EFP, Jo Mühlberger. «Un gran agraïment de part nostra, a l'EFP, també als 33 membres del jurat de 13 països llatinoamericans que van veure un total de 19 pel·lícules i van ajudar a donar més visibilitat al cinema europeu. I, per descomptat, estem molt agraïts al nostre soci, el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, per acollir el Premi de la Crítica Llatinoamericana per segona vegada».

Estrella Araiza, directora general del Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, va afegir: «Hem presenciat grans canvis en la cinematografia. Actualment estem experimentant una revolució en el consum i la crítica cinematogràfica, per això aquest premi és tan rellevant».

El 2024, l’EFP va llançar el Premi de la Crítica Llatinoamericana per impulsar la visibilitat de les pel·lícules europees a l’Amèrica Llatina, alhora que destacava el paper clau dels crítics de cinema en la promoció del cinema d'autor. L'objectiu és augmentar la circulació, fomentar el diàleg i fomentar l'interès pel cinema europeu a tota la regió. El guanyador anterior va ser la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘The Teachersʼ Lounge‘ (‘Sala de profesores‘), d’İlker Çatak (Alemanya).

El Premi de la Crítica Llatinoamericana, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Guadalajara, és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica. Els socis mediàtics són LatAm cinema i Cineuropa, així com Festival Scope.

Sobre el Festival de Cinema de Guadalajara

La reinvenció del cinema mexicà va començar al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) i, des d’aleshores, el festival ha esdevingut un punt de trobada fonamental per a la comunitat cinematogràfica mexicana i iberoamericana. El FICG és un dels esdeveniments cinematogràfics més sòlids de l’Amèrica Llatina pel seu programa i la trobada de professionals de la indústria. Ha contribuït substancialment a la formació de públics de cinema.

Més informació

Notícies relacionades:

El segon Premi de la Crítica Llatinoamericana al Cinema Europeu es prepara per elegir els finalistes

'Sorda', entre les tres pel·lícules finalistes per al Premi de la Crítica Llatinoamericana de Cinema Europeu

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre els catàlegs VOD disponibles a la Unió Europea, segons el qual, les pel·lícules i sèries de televisió europees van representar el 32% de totes les obres dels catàlegs VOD a la Unió Europea el 2024.

Aquest nou informe, 'Contingut de cinema i televisió en catàlegs TVOD, SVOD i FOD (dades 2024)', ha estat elaborat per Christian Grece, analista de televisió i VOD del Departament d'Informació de Mercat de l'Observatori. Les dades del catàleg VOD provenen de JustWatch i cobreixen 1.128 catàlegs VOD per a dades de pel·lícules i 674 catàlegs VOD per a dades de temporades de televisió en 25 països de la UE (no hi ha dades sobre Xipre i Luxemburg). Nota: La paraula "europeu" en aquest comunicat de premsa i informe fa referència a dades relatives als 46 països membres del Consell d'Europa. L'informe compta amb el suport del Programa Europa Creativa de la Comissió Europea.

Conclusions principals:

• Dels 2,3 milions d'obres disponibles en catàlegs de vídeo a la carta (VOD) a tota la UE, el 32% eren d'origen europeu. Les obres produïdes a la UE-27 representaven el 22% d'aquesta xifra, mentre que les obres produïdes en altres països europeus representaven el 10%.
• De mitjana, el 15% de les obres dels catàlegs de VOD eren d'origen no nacional de la UE. Els catàlegs de VOD per subscripció (SVOD) tenien la proporció més alta d'obres no nacionals de la UE, amb un 18%, ja que els serveis SVOD paneuropeus van posar a disposició el seu contingut europeu a la majoria dels països on operaven.
• Amb un 12%, els catàlegs gratuïts a la carta (FOD) van mostrar la proporció més alta d'obres nacionals dels tres models de negoci, ja que les emissores nacionals van posar a disposició el seu contingut de difusió lineal a través dels seus serveis en línia. De mitjana, les obres nacionals van representar el 6% de totes les obres en els tres models de negoci.
• La quota d'obres de la UE és molt més alta per a les pel·lícules, amb un 23%, que per a les temporades de televisió, amb un 15%. Les proporcions de pel·lícules nacionals i temporades de televisió són iguals, amb un 6%. Tanmateix, les pel·lícules no nacionals de la UE van representar el 17% de totes les pel·lícules, mentre que les temporades de televisió no nacionals de la UE només van representar el 9% de totes les temporades de televisió dels catàlegs de vídeo a la carta.

El 32% de totes les obres dels catàlegs de vídeo a la carta són d'origen europeu

Una proporció més alta de pel·lícules de la UE en catàlegs de vídeo a la carta en comparació amb les temporades de televisió de la UE, i més pel·lícules no nacionals de la UE que temporades de televisió no nacionals de la UE.

Metodologia:

• Pel que fa a les dades de pel·lícules, es van analitzar 216 catàlegs TVOD, 794 catàlegs SVOD i 118 catàlegs FOD de 25 països de la UE a partir de les dades dels catàlegs JustWatch. Les dades es van recollir el juny de 2024 i els títols es van comparar a través de bases de dades amb els seus països de producció. La consistència de les dades s'obté fent coincidir cada entrada de cada catàleg amb un títol original únic.
• Pel que fa a les dades de les temporades de televisió, l'anàlisi es va basar en les dades de JustWatch de 148 catàlegs TVOD, 431 catàlegs SVOD i 95 catàlegs FOD de 25 països de la UE. Les dades es van recollir el juny de 2024 i les temporades de televisió es van comparar a través de bases de dades amb els seus països de producció.
• Pel que fa a l'origen d'un títol, només es va considerar el primer país de producció. Aquest enfocament és un indicador aproximat, ja que en un nombre limitat de casos, les coproduccions minoritàries es poden considerar com a produccions nacionals en virtut d'acords de coproducció.
• Es consideren quatre regions d'origen: els títols de la "UE-27" tenen un país de la UE-27 com a primer país de producció (amb una divisió entre nacionals de la UE i no nacionals de la UE pel que fa a les presències). Els títols "Altres europeus" tenen com a primer país de producció un país europeu que és membre del Consell d'Europa, els títols "EUA" són dels Estats Units d'Amèrica i "No EUA/no europeu" designa títols de tots els altres orígens.
• Les proporcions incloses en aquest informe només són indicatives i poden haver-hi hagut errors d'identificació menors: aproximadament l'1% de tots els títols no estan identificats i no s'inclouen a les estadístiques presentades en aquest informe. S'han fet petits ajustos d'arrodoniment a les proporcions per regió d'origen.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe.

Més informació

Erich Pommer Institut ha obert la convocatòria de Series’ Women 2025-2026, el primer programa de desenvolupament de carrera dissenyat exclusivament per a productores audiovisuals que treballen a la indústria europea de les sèries de ficció. La data límit per inscriure-s'hi és el 16 de setembre.

Llançada el 2021, aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ha tingut un fort impacte i l'organització està feliç d'anunciar que la cinquena edició se celebrarà amb inici a finals del 2025.

Aquest programa únic ofereix una combinació dinàmica de formació pràctica, mentoria personalitzada i accés directe a la indústria. Les participants es beneficiaran de sessions impartides per experts sobre visibilitat, lideratge i emprenedoria digital, a més de rebre mentoria individual i coaching de presentació personalitzat, adaptat als seus objectius professionals.

Series’ Women també connecta les participants amb actors clau de la indústria a través d'oportunitats exclusives de networking als principals mercats europeus, tot brindant-los les eines, la confiança i els contactes necessaris per impulsar les seves carreres.

En donar suport a productores destacades i potenciar projectes impulsats per dones, Series' Women treballa activament per millorar la representació, construir xarxes professionals sòlides i portar veus més diverses a l'avantguarda de la indústria cinematogràfica i audiovisual europea.

Quota de participació: 500-2.500 euros.

Calendari del programa: De novembre de 2025 a abril de 2026.

Formulari d'inscripció.

Sessió informativa sobre aquesta formació: 17 de juny de 2025. Més informació des d'aquest enllaç.

Data límit: 16 de setembre de 2025.

Series' Women d'Erich Pommer Institut compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: Erich Pommer Institut organitza sessions informatives sobre Series’ Women i Audiovisual Women

L’onzena edició de Cartoon Springboard de CARTOON, que es durà a terme a Madrid del 28 al 30 d'octubre de 2025, ha anunciat dues de les seves conferències.

Des del 2015, aquest esdeveniment s’ha dedicat a talents emergents que presenten el seu primer projecte d’animació, tot proporcionant-los informació sobre les realitats del mercat i una visió general inicial de la indústria de l’animació.

Les sessions anunciades són les següents:

Submergeix-te en allò profund: construeix mons més enllà de l'animació!
Desvetllant els secrets del llançament d'una IP transmèdia al panorama mediàtic actual, utilitzant 'The Last Whale Singer' com a guia.

A càrrec de: Reza Memari, Director creatiu i Co-CEO de Telescope Animation.

Grans expectatives, temps difícils: Com sobreviure a la indústria de l'animació actualment quan ets un/a jove creatiu/va?
Un conjunt de consells contundents i inspiradors.

A càrrec de: Sarah Muller, Cap Senior de Comissionat 7+ a la BBC.

Més informació sobre Cartoon Springboard.

Cartoon Springboard és una iniciativa de CARTOON amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: Presenta el teu projecte d'animació al Cartoon Springboard 2025

El mercat de sèries de ficció TV Beats Co-Financing Market 2025 es durà a terme del 17 al 18 de novembre de 2025, organitzat per l’Industry@Tallin & Baltic Event, que tindrà lloc 14 al 21 de novembre de 2025, en el marc del prestigiós Tallin Black Nights Film Festival.

TV Beats és el lloc de trobada on connectar amb els agents clau del mercat internacional de les sèries de ficció. S’hi conviden a representants de canals de televisió i de plataformes de VoD, productors/es, guionistes i altres professionals de la indústria.

Aquest esdeveniment busca principalment presentar projectes de sèries de ficció d’alta gamma amb potencial de distribució a agents de vendes internacionals. El Co-Financing Market dona l’oportunitat als responsables de projectes d’organitzar reunions amb possibles finançadors, socis i canals de televisió.

El 2025, es presentaran al programa fins a 10 projectes de sèries en desenvolupament, que busquin diferents tipus de col·laboració. Es lliuraran premis als millors projectes del mercat.

Objectius:

• Seleccionar i millorar els projectes de sèrie amb alt valor de distribució.
• Oferir a finançadors, canals de televisió i agències de vendes internacionals accés directe a material original de qualitat.
• Establir contactes i presentar els participants a productors/es, finançadors, agents de vendes internacionals o socis de desenvolupament i brindar-los oportunitats addicionals de producció i finançament, així com reconeixement internacional.

Format:

Els i les participants tindran l'oportunitat de presentar els projectes i reunir-se amb professionals del sector durant la seva estada a Tallinn. Podran rebre comentaris directes del jurat internacional, participar a les classes magistrals de TV Beats i assistir als diferents panells i debats que tindran lloc durant el fòrum.

Condicions generals:

Hi poden participar equips de producció, guionistes i/o directors/es. Els i les sol·licitants han de completar el formulari d'inscripció en línia per presentar el seu projecte i proporcionar tota la informació i la documentació sol·licitades abans del 30 de juny de 2025. No es consideraran les sol·licituds presentades fora de termini.

• Projecte de sèrie de ficció.
• En desenvolupament.
• Potencial de distribució internacional.
• Buscant cofinançament i/o coproductors.
• Algun finançament ja obtingut.

Materials a la sol·licitud:

• Presentació completa de la sèrie (màxim 20 pàgines).
• Guió de l'episodi pilot.
• Pla de finançament i pressupost per a tota la producció, incloent-hi l'import del finançament confirmat.
• Estratègia per al codesenvolupament del projecte, incloent-hi informació sobre com es distribuiran les tasques entre les empreses codesenvolupadores.
• Pla de finançament i pressupost per al desenvolupament, incloent-hi l'import del finançament confirmat.
• Plans per implementar mesures sostenibles per reduir limpacte ambiental i considerar la diversitat i la representació.
• Materials audiovisuals del projecte, si estan disponibles.
• Per optar a la subvenció del Programa Pilot de Sèries del Consell d'Europa per al codesenvolupament, cal una declaració que acrediti que el projecte ha estat desenvolupat per una o més productores independents establertes en un Estat membre d'Eurimages.

Condicions generals per sol·licitar l'ajut al desenvolupament de coproducció del programa pilot de sèries del Consell d'Europa:

• Els projectes han de ser en fase de desenvolupament.
• Els projectes han de tenir un màxim de 10 episodis i una durada màxima de 600 minuts (en el cas de les animacions: 700 minuts sense límit d'episodis).
• Els projectes han de ser desenvolupats per una o més productores independents establertes a un Estat membre d'Eurimages.
• Els projectes han de ser presentats per una productora independent d'un Estat membre d'Eurimages que tingui el control creatiu del projecte i que tingui la intenció d'involucrar en la coproducció almenys una altra productora independent d'un altre Estat membre d'Eurimages. Una o més empreses d'un o més Estats no membres també es poden unir al projecte, fins a una participació total màxima del 30% en el finançament del desenvolupament.
• Qualsevol projecte que hagi sol·licitat prèviament l'Ajuda al Desenvolupament de Coproducció de Sèries del Consell d'Europa en quedarà automàticament exclòs.

Procediments i selecció de projectes:

Totes les sol·licituds degudament emplenades i completes seran revisades pel Comitè de Selecció, compost per experts designats per l'adreça d'Industry@Tallinn & Baltic Event. Se seleccionarà un màxim de vuit projectes per participar a la presentació final.

Criteris de selecció principals:

• Originalitat del concepte.
• Interès internacional de la història.
• Experiència prèvia de lequip.
• Qualitat de la presentació i del guió.
• Viabilitat del projecte.
• Per al Premi de Codesenvolupament de Sèries del Consell d'Europa, l'impacte potencial del premi en el desenvolupament del projecte i les seves perspectives de convertir-se i mantenir-se com una coproducció internacional amb la participació d'almenys dos estats membres d'Eurimages.

La selecció final dels projectes s'anunciarà com a molt tard el 15 de setembre de 2025 directament als participants i es comunicarà posteriorment a través de la premsa del festival i del sector. La presentació del projecte implica acceptar les condicions especials.

Formulari de sol·licitud.

Data límit: 30 de juny de 2025.

TV Beats Co-Financing Market d'Industry@Tallin & Baltic Event compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

El Co-Production Market and Piching Forum 2025 de MIA – International Audiovisual Market, que es durà a terme a Roma (Itàlia) del 6 al 10 d’octubre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert les diverses convocatòries fins al proper 19 de juny.

Aquest mercat de coproducció admet projectes d'animació, documental, ficció televisiva i llargmetratge de cinema.

MIA Co-Production Market and Pitching Forum és un esdeveniment imprescindible per als professionals de la indústria que busquen connectar amb socis potencials i portar els seus projectes al següent nivell.

La missió de MIA és oferir visibilitat i oportunitats significatives a projectes audiovisuals d'alta qualitat en tots els gèneres, formats i etapes de desenvolupament. Donen suport amb orgull a la llibertat artística, la diversitat cultural i la cooperació internacional, amb un fort enfocament en projectes aptes per a la coproducció, que mostren una pluralitat de veus i perspectives independents.

Categories elegibles:

Animation Co-Production Market & Pitching Forum
• Llargmetratges d'animació.
• Sèries animades de televisió.
• Especials animats de televisió.

Bases.

Documentary Co-Production Market & Pitching Forum
• Llargmetratges documentals.
• Docuseries.
• TV One-offs.

Bases.

Drama Co-Production Market & Pitching Forum
 • Sèries de televisió (canal de TV o plataforma).

Bases.

Film Co-Production Market & Pitching Forum
 • Llargmetratges de ficció.

Bases.

En cas de dubtes, o si voleu ampliar-ne detalls, feu clic a les bases de cada categoria elegible.

Data límit: 19 de juny de 2025 a les 17h.

No perdeu l'oportunitat de presentar el vostre projecte al MIA 2025 i connectar amb agents clau de la indústria de tot el món!

MIA International Audiovisual Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La iniciativa de formació European Showrunner Training d’Internationale Filmschule Köln, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i es duu a terme de juny a novembre de 2025 a Colònia (Alemanya) i en línia, ha anunciat la selecció de participants.

Destacats guionistes europeus de sèries s'uniran, així, a la quarta edició de la prestigiosa formació European Showrunner Training.

L'inici de la formació professional va ser a Colònia (Alemanya) amb el director del programa Jeppe Gjervig Gram ('Borgen', 'Follow the Money') i les showrunners Anna Winger ('Transatlantic', 'Unorthodox') i Julie Skaufel ('Home for Christimas', 'I do').

Es tracta ja de la quarta edició d'aquest programa únic de formació i mentoria, sense comparació al mercat europeu i que dona suport als guionistes de sèries amb experiència en el desenvolupament de les habilitats essencials per ser un showrunner exitós. Els i les participants aprofundeixen en la seva experiència en àrees clau com el lideratge creatiu i la producció de sèries, alhora que exploren temes d'avantguarda com la intel·ligència artificial i la producció sostenible, tot plegat amb un enfocament clar en els seus futurs rols com a showrunners.

Ofert com a part d'un programa professional, és el component central d'European Showrunner Programme i aquest any dona la benvinguda a un nou suport, el de la suïssa FOCAL.

Entre els socis del festival s'inclouen Seriencamp a Colònia (Alemanya) i TV Drama Vision de Göteborg Film Festival.

La resposta a la convocatòria d'aquest any posa de manifest la demanda contínua per formació en showrunner d'alt nivell. D'entre una competitiva llista, dotze guionistes de sèries de televisió d'onze països europeus han estat seleccionats/des per a participar en aquesta edició.

• Mile Božičević (Croàcia). Cocreador i guionista de 'Hubble Bubble' i guionista d''On the Border'.
• Aleksandra Chmielewska (Polònia). Cocreadora, guionista principal i productora creativa de 'Glitter' i story editor de 'Cracow Monsters'.
• Nadine Gottmann (Alemanya). Cocreadora i guionista de 'The Signal' i guionista de 'Echt Friends'.
• Tua Harno (Finlàndia). Cocreadora i guionista principal de 'Dead Women Talking' i guionista de 'The Laws of Man'.
• Maria Hinterkoerner (Àustria). Guionista de 'Die Toten Von Salzburg' i guionista/story editor de 'Mandy and the Forces of Evil'.
• Kerstin Höckel (Alemanya). Cocreadora i guionista principal de 'Fritzie - Der Himmel Müss Warten' i guionista de 'Polizeiruf 110'.
• Dunya Khayame (Països Baixos). Creador i guionista de 'De Poli' i guionista i actriu a 'Zina'.
• Stéphane Mitchell (Suïssa). Guionista principal de 'Banking District' i guionista principal de 'Heidi'.
• Nikolaj Storgaard Mortensen (Dinamarca). Creador, guionista i director principal de 'No Rules' i guionista principal de 'One for the Team'.
• Andri Óttarsson (Islàndia). Cocreador i guionista de 'Case' i cocreador de 'Black Sands'.
• Thara Popoola (Regne Unit). Guionista de 'Sex Education' i guionista de 'Queenie'.
• Marko Popović (Sèrbia). Creador, coproductor i guionista principal de 'The Call' i creador i guionista principal de 'The Only Way Out'.

Més informació

Notícia relacionada: Inscripcions obertes per a la formació amb suport MEDIA European Showrunner 2025

La 7a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d’experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), que es durà a terme el dilluns 20 d’octubre (amb un esdeveniment de networking el dia 19) a Copenhaguen, Dinamarca, ha obert les inscripcions.

Es tracta d’una oportunitat única perquè els responsables dels reptes i els cocreadors es reuneixin en un context organitzat, es beneficiïn de la perspectiva única de cadascú, apliquin mètodes d’innovació orientats a resultats sota la guia d'un facilitador inspirador i dissenyin solucions per a un repte empresarial real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a Picture This Conference el 21 d’octubre a Copenhaguen, Dinamarca, així com una entrada gratuïta per assistir a la MediaTech Hub Conference els dies 24 i 25 de setembre a Berlín-Babelsberg, Alemanya.

Motius per participar com a propietari del repte (‘Challenge Owner‘):

• obtenir una nova perspectiva sobre un dels vostres reptes empresarials actuals
• desenvolupar solucions pràctiques amb el suport d’una varietat de grans ments
• conèixer les solucions empresarials utilitzades a diferents indústries
• fer créixer la vostra xarxa professional interdisciplinària

Data límit per als propietaris del repte: 27 de juliol
Sol·licitud d’inscripció

Motius per participar com a co-creador (‘Co-Creator’):

• col·laborar i co-crear en una sessió orientada a resultats
• aportar la teva experiència i perspectiva única i ajudar a resoldre un repte empresarial real
• conèixer creatius i pensadors afins d’altres orígens
• conèixer els reptes empresarials i les seves solucions en altres indústries
• Per últim, però no per això menys important, obtenir una contribució per a les despeses de viatge si si resideixes fora de Copenhaguen (si us plau, poseu-vos en contacte amb la vostra oficina local d’Europa Creativa per obtenir-ne més informació)

Data límit per a co-creadors: 15 de setembre
Sol·licitud d’inscripció

MediaTech SPRINT està organitzat pels Creative Europe Desks de Berlín-Brandeburg i Dinamarca, en col·laboració amb els Creative Europe Desks de la República Txeca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Polònia, Eslovènia, Catalunya i Suècia, i està facilitat per Juliane Schulze, una consultora empresarial i financera experimentada. Organitzat per la MediaTech Hub Conference.

En cas de dubtes, poseu-vos en contacte amb: sprint@ced-bb.eu // creativeeurope@dfi.dk

Notícia relacionada: La 7a edició de Mediatech Sprint es durà a terme a la tardor

Cartoon Forum 2025, que es durà a terme a Toulouse del 15 al 18 de setembre, ha fet pública la selecció de projectes, amb 75 sèries de televisió d’animació o especials de televisió, entre els quals figuren tres projectes catalans.

Els tres projectes catalans de sèries d'animació seleccionats són els següents:

• Anton Piñon, d'Imagic TV. Sèrie de televisió. Preescolar de dos a quatre anys.
• Biggie and the Magic Bag, de Siesta Entertainment. Sèrie de televisió. Preescolar de dos a quatre anys.
• San Misterio, de Mago Production. Sèrie de televisió. Infants de sis a nou anys.

A més, de la resta de l'Estat espanyol han estat seleccionats tres projectes més:

• Kookoo Corral, de l'empresa de Tenerife 3 Doubles Producciones. Sèrie de televisió. Adults joves/adults.
• Lola, Porco & Paco, de la gallega Undodez Producións. Sèrie de televisió. Adults joves/adults.
• Sissi & Caesar, de l'empresa valenciana Pangur Animation. Sèrie de televisió. Preescolar de cinc a sis anys.

Formen part així d'un line-up compost per 75 obres (de 108 sol·licituds rebudes per l'organització) en què estan representats altres països de producció com Polònia, República Txeca, Sèrbia, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Letònia, Irlanda, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Portugal, Islàndia i Suècia. Altres països no europeus també figuren com a coproductors en alguns dels projectes.

La selecció suma així un pressupost total de 328,93 milions d'euros, que representa 393 hores de contingut. El cost mitjà per minut dels episodis d'aquestes sèries d'animació per a televisió és de 13.963 euros.

El 43% de tots els projectes seleccionats ja és una coproducció (78% amb un país participant a MEDIA i 22% amb un país no participant a MEDIA).

Consulta el llistat complet de projectes seleccionats.

Cartoon Forum és una iniciativa de CARTOON amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

L'Observatori Audiovisual Europeu acaba de publicar un nou informe, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, sobre l'audiència de les pel·lícules europees emeses per televisió.

Les pel·lícules de cinema i els telefilms representen el 13% del temps total de visionat televisiu.

Sota el títol 'How do European films perform on TV in 2023?' ('Com es comporten les pel·lícules europees a la televisió el 2023?'), aquest informe proporciona una anàlisi de les pel·lícules emeses el 2023 per una mostra de 141 canals de televisió europeus de 18 països de la Unió Europea. Les dades han estat proporcionades per Glance.

Entre les conclusions principals de l'informe figuren les següents:

• De mitjana, el temps de visualització de pel·lícules (tant de cinema com de no cinema) representa el 13% del temps total de visualització televisiva a la UE. Aquesta proporció varia entre els països de la UE, del 7% al 23%.
• Les pel·lícules de la Unió Europea tendeixen a tenir un rendiment superior en audiència en comparació amb el seu percentatge real del nombre de pel·lícules disponibles. Les pel·lícules de la Unió Europea representen el 33% de les pel·lícules emeses per televisió i el 41% del temps de visualització.
• Pel que fa al nombre de pel·lícules de la Unió Europea emeses, les pel·lícules nacionals representen la majoria de les emissions i un percentatge encara més elevat del temps de visualització. En altres paraules, les pel·lícules no nacionals de la Unió Europea tenen comparativament menys èxit que les pel·lícules nacionals.
• A part de les pel·lícules de la Unió Europea, les pel·lícules del Regne Unit representen el 6% de les emissions de pel·lícules i el 5% del temps de visualització, amb una quota molt més alta a Suècia i Finlàndia, i especialment a Irlanda, per raons lingüístiques òbvies.

Si només es consideren les pel·lícules de cinema, les pel·lícules de la Unió Europea només representen el 26% del temps de visualització.

Breakdown of film viewing time by region of origin: theatrical vs. non-theatrical (production year: 1996 or later) (2023)

Tenint en compte tant les pel·lícules de cinema com les que no ho són, les pel·lícules de ficció representen més del 90% de les emissions i del temps de visualització de pel·lícules. Els documentals de la Unió Europea tenen un èxit particular, però les pel·lícules d'animació europees, d'una banda, estan infrarepresentades entre les pel·lícules d'animació de tots els orígens i, d'altra banda, la seva quota de temps de visualització és inferior a la seva quota d'emissions.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

El Festival de San Sebastián ha obert el termini d’inscripció de WIP Europa 2025 fins al 2 de juliol. 

Aquest esdeveniment, emmarcat dins de la iniciativa amb suport d'Europa Creativa MEDIA The Industry Club, té com a objectiu fomentar la producció de cinema europeu i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció.

WIP Europa 2024 es durà a terme els dies 22, 23 i 24 de setembre de 2025, tot coincidint amb WIP Latam i el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.

El comitè de selecció del Festival de Sant Sebastián triarà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores europees.

Data límit: 2 de juliol de 2025.

Molts de les i els cineastes que han participat recentment a WIP Europa, com María Trénor, Selman Nacar, Michael Fetter Nathansky o Arantza Santesteban, han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com a altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació, consulteu aquí.

Premis:

El Premi de la Indústria WIP Europa és atorgat per les empreses A Contracorriente Films, Best Digital, Deluxe Content Services Spain, Dolby Iberia, Laserfilm Cine y Vídeo, Nephilim Producciones i No Problem Sonido, i consisteix en la postproducció d’una de les pel·lícules presentades fins a un DCP subtitulat en anglès i distribució a Espanya.

El Premi WIP Europa consisteix en 10.000 euros per a la productora majoritària de la pel·lícula guanyadora del premi de la Indústria WIP Europa.

Més informació i Formulari d’inscripció.

WIP Europa (The Industry Club) és una iniciativa del Festival de Sant Sebastián amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

El Festival de Sant Sebastián ha obert el termini d'inscripció per a WIP Latam, el work in progress que té com a objectiu fomentar la producció de cinema llatinoamericà i donar suport a la finalització de pel·lícules en fase de postproducció.

El comitè de selecció del Festival de Sant Sebastián triarà un màxim de sis pel·lícules entre totes les presentades, que hauran de tenir una durada superior a 60 minuts i estar produïdes majoritàriament per productores d'Amèrica Llatina. La data límit d'inscripció és el 2 de juliol.

L'esdeveniment tindrà lloc els dies 22, 23 i 24 de setembre, coincidint amb WIP Europa i el Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.

Moltes de les i els cineastes que han participat recentment a WIP Latam, com Iván Fund, Lola Arias, Iair Said, Martín Benchimol, Manuel Abramóvitx o Laura Baumeister, han estrenat les seves obres tant al Festival de Sant Sebastián com a altres certàmens del circuit internacional. Per a més informació consulteu aquí.

Premis

Premi de la Indústria WIP Latam. Atorgat per les empreses A Contracorriente Films, Best Digital, Deluxe Content Services Spain, Dolby Iberia, Laserfilm Cine y Vídeo, Nephilim Producciones i No Problem Sonido consisteix en la postproducció d'una de les pel·lícules presentades fins a un DCP subtitulat en anglès i la distribució a Espanya de la pel·lícula guanyadora.

Premi EGEDA PLATINO INDÚSTRIA al millor WIP Latam. Dotat amb 30.000 euros bruts per a la productora majoritària de la pel·lícula guanyadora.

Més informació i inscripcions

Des de 2010, INA - Institut National de l'Audiovisuel organitza la formació anual FRAME en col·laboració amb FIAT/IFTA (International Federation of Television Archives) i EBU Academy (European Broadcasting Union).

El programa de formació de FRAME està cofinançat per Europa Creativa MEDIA i consisteix de diverses sessions de formació per any (FRAME Basics per a principiants o professionals amb poca experiència, FRAME Advanced per a professionals experimentats o formats i FRAME Mentoring, un programa de mentoria adreçat a joves professionals). Amb un enfocament integral, aquest programa cobreix cada pas i l'aspecte de l'arxivat audiovisual.

FRAME Advanced Access ha obert la convocatòria per a la nova edició, que es durà a terme a París (França) durant cinc dies, del 24 al 28 de novembre de 2025. Aquest programa de formació se centra en les últimes i més innovadores pràctiques del sector del patrimoni audiovisual. Alternativament, aquesta iniciativa tracta aspectes tècnics i tecnològics de la preservació i la gestió d'arxius audiovisuals (FRAME Advanced Tech) o de temes de documentació i accés (FRAME Advanced Access).

El 2025, la sessió FRAME Advanced serà la d'“Access”, tot abastant temes com:

• Documentació i descripció de col·leccions audiovisuals.
• Models i gestió de dades/metadades.
• IA per a la documentació i la gestió de dades de col·leccions audiovisuals.
• Estratègies d'accés.
• Marcs legals d'accés i ús d'arxius.
• Disseny, gestió i ètica de projectes d'accés.
• Producció multimèdia basada en fitxers, nous formats i estratègies de difusió.
• Accés i usos acadèmics d'arxius.
• Usos i projectes educatius d'arxius.
• IA per a l'editorialització i l'accés a continguts audiovisuals.

El curs està dissenyat en anglès i és realitzat per reconeguts experts europeus i internacionals, que compartiran les millors pràctiques, experiència i innovació.

La formació alternarà presentacions teòriques i formats interactius: tallers, casos d'estudi, experiència amb feedback, etc. A més, ofereix visites professionals a INA i a una institució associada, així com a espais de networking.

Qui pot presentar-se a FRAME Advanced Access?

S'adreça a tots els professionals europeus i internacionals que treballin al camp de l'arxivat audiovisual, independentment de la seva edat, nacionalitat o camp d'activitat (tècnic, documentació, producció, etc.). Tot i això, està principalment adreçat a professionals que controlen els coneixements fonamentals dels arxius audiovisuals amb experiència prèvia o una formació dedicada a això. Els conceptes bàsics no es proporcionaran a les presentacions, ja que es consideraran com a ja adquirits pels participants.

Se seleccionaran un total de quinze sol·licitants.

Si no esteu segurs que la formació de FRAME Advanced sigui adequada a les vostres necessitats, podeu completar el qüestionari que us ajudarà a determinar quina acció de formació està realitzada per a tu. Si tens dubtes o estàs interessat en una altra formació de FRAME, si us plau, fes-ho saber a l'organització per correu electrònic a frame@ina.fr i t'informaran sobre la següent convocatòria de sol·licituds.

Quota de participació:

Cobreix les despeses de l'organització de la sessió de formació, la creació i la producció del programa de formació i els materials formatius, la remuneració dels conferenciants o els costos d'allotjament.

Participants sense beca: 1.200 euros.

Participants amb beca: 700 euros.

Els costos d'allotjament seran coberts pel programa per a tots els participants per sis nits (del diumenge 23 de novembre al dissabte 29 de novembre del 2025).

Beques:

Les beques s'atorgaran segons prioritat a participants de països de baixa capacitat de producció audiovisual o a professionals de qualsevol altre país que puguin demostrar en una carta la necessitat de suport financer, la impossibilitat d'obtenir aquest finançament d'una altra institució o del propi país d'origen.

Pels participants als quals se'ls hagi atorgat una beca, els costos de viatge estan coberts pel programa.

Com presentar-s'hi?

Per presentar-se a FRAME Advanced Access 2025, cal emplenar el formulari de sol·licitud.

Data límit: 24 de setembre de 2025.

Condicions de sol·licitud

Més informació: frame@ina.fr

FRAME Advanced Access és una iniciativa d'INA Frame amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy, un dels festivals d’animació més prestigiosos del món, que es durà a terme entre el 8 i el 14 de juny amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, comptarà amb la producció catalana amb suport d'Eurimages 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', d’Irene Iborra, a la Secció Oficial de Llargmetratges.

És la primera pel·lícula de stop-motion dirigida per una dona a l'Estat espanyol. 

'L'Olívia i el terratrèmol invisible' és una coproducció entre Catalunya (Cornelius Films, Citoplasmas, Kinetic Media), València (Bígaro Films), França (Vivement Lundi!), Bèlgica (Panique!), Xile (Pájaro) i Suïssa (Nadasdy Film). 

La pel·lícula segueix la història de l’Olívia, una nena de 12 anys que veu com la seva vida col·lapsa quan desnonen a la seva família. Però en el nucli de la dificultat, l’Olívia troba una nova “família” que l'ajuda a reconstruir la seva vida i a aprendre a sobreviure les adversitats. 

Explorant una temàtica social complexa amb lluminositat, la pel·lícula parla de com trobar una comunitat pot donar-te aquesta petita empenta per a començar a canviar les coses i vèncer els terratrèmols invisibles. 

Consulteu tota la Selecció Oficial del Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy 2025.

A més, tres projectes en desenvolupament amb participació catalana han estat seleccionats al MIFA, el mercat internacional d’animació, que es durà a terme del 10 al 13 de juny de 2025.

Així, el llargmetratge Pink Punk Delta (Alba Sotorra, Artichoke, Pájaro, Bombillo Amarillo), d’Alba Sotorra, ha estat seleccionat pels MIFA Pitches.  

Mentre que els projectes A Dangerous Journey (Noon Films), de Lucija Stojevic, i El origen de la experiencia (Cornelius Films, Hampa Studio, The42Film, El Taller del Chucho, La Corriente del Golfo, Midralgar), de Zulu González, participaran a Ibermedia NEXT Pitch. 

Enguany, la pel·lícula Aya, al desert, de Julia Horrillo (Alhena Production, Les Films du Lezard, Rija Films) es presentarà en el context de Women in Animation from Spain al MIFA. Una història de superació d’una nena marfilenya que arriba en pastera i disfressada de noi a la costa de Cadis. 

Més informació

La 17a edició de Les Arcs Coproduction Village, que es durà a terme del 13 al 16 de desembre de 2025 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de projectes fins al proper 29 de juliol.

Aquest esdeveniment presenta cada any una selecció d’uns 18 projectes de llargmetratges europeus en desenvolupament introduïts a professionals interessats a participar-hi de manera financera o en la producció.

Els projectes seleccionats es beneficiaran de tres dies de reunions amb els altres convidats de la indústria, així com un programa únic de conferències, tallers i oportunitats de networking.

Condicions generals i d'elegibilitat:

• El/la productor/a principal ha de ser europeu/a (Europa geogràfica, incloent-hi Turquia i el Regne Unit).
• El llargmetratge està destinat a la seva estrena a sales de cinema (durada mínima de 70 minuts) i ha de ser de ficció o animació. Es faran excepcions per a documentals amb potencial cinematogràfic i internacional, només amb un acord previ amb l'equip. Si us plau, contacteu amb l'organització abans del vostre enviament.
• El projecte ha de tenir director/a i productor/a.
• El/la director/a ja ha d'haver dirigit pel·lícules (llargmetratges o curtmetratges) o té una trajectòria sòlida en un altre àmbit artístic.
• El/la productor/a ha d'estar cercant fonts de finançament i haver plantejat el projecte com una coproducció.
• Es valorarà el finançament disponible (en desenvolupament o producció).
• El projecte no ha de tenir cap agent de vendes internacionals.
• El projecte ha de ser exclusiu al mercat i no ha d'haver participat en mercats de mesura similar. Es poden discutir excepcions amb l'equip.

Materials de sol·licitud:

El formulari de sol·licitud ha d'estar realitzat en anglès, però els fitxers adjunts (materials) poden ser enviats en anglès o francès.

Els fitxers adjunts són:

• Sinopsi llarga (una a dues pàgines màxim).
• Tractament o guió en francès o anglès.
• Pla de finançament.
• Nota del director i/o de moodboard (fins a tres pàgines).
• Dossier creatiu.
• Fotografia (si us plau comprova les especificacions a la plataforma de sol·licitud).

El pla de finançament i la sinopsi llarga són obligatoris.

Plataforma de sol·licitud.

Data límit: 29 de juliol de 2025.

Contacte: industry@lesarcsff.com

Les Arcs Coproduction Village és una iniciativa de Les Arcs Film Festival amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Erich Pommer Institut manté obertes les inscripcions del curs Digital Distribution – Maximizing Reach and Revenues, que es durà a terme del 12 al 14 de juny de 2025 a Berlín.

L'organització ofereix un descompte especial per a participants espanyols. La quota seria, així, de 345 euros en comptes de 690 euros (preu regular d'aquesta formació).

El panorama de la distribució està evolucionant: els streamers canvien d’enfocament, els cinemes s’adapten i estan sorgint noves oportunitats. 

Aquest taller ofereix una visió general de la indústria, que inclou agents clau, models de distribució alternatius i tendències emergents. Mitjançant estudis de casos i debats dirigits per experts, els i les participants obtindran coneixements pràctics per refinar la seva estratègia de distribució i maximitzar el potencial del seu contingut.

Temes:

• Nous agents i oportunitats comercials al mercat actual.
• Dirigir i mantenir una empresa en temps d’incertesa.
• Monetització del catàleg.
• L’acord de distribució digital: punts clau del contracte.
• Venda i distribució directa, inclosos models híbrids.
• Estratègies de distribució i campanyes de màrqueting d’èxit.
• Casos pràctics

Beneficis:

• L’experiència més recent de professionals de renom internacional.
• Oportunitat de provar i aplicar els coneixements adquirits in situ.
• Sessions interactives amb espai per a preguntes i respostes.
• Excel·lents oportunitats per establir contactes durant el taller.
• Un grup actiu i interdisciplinar de participants i experts de la indústria.
• Oportunitat per establir relacions comercials valuoses i duradores amb professionals de l’audiovisual de tot Europa.

Entre els experts que participaran en aquest programa figuren: Nuno Bernardo (Productor i director, beActive Entertainment), Wendy Bernfeld (Directora i fundadora, Rights Stuff), Triona Campbell (Guionista i productora a Roundstone Media Ltd, Irlanda), Charlotte Voillequin (Film Marketing Manager a Alphapanda), Guido Hettinger (BREHM & v. MOERS), Christian Honeck (The Walt Disney Company) i Esther van Messel (First Hand Films).

Més informació i inscripcions.

Digital Distribution - Maximizing Reach and Revenues d'Erich Pommer Institut compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: Erich Pommer Institut obre les inscripcions del curs Digital Distribution - Maximizing Reach and Revenues 2025

AGORA Works in Progress, que es durà a terme del 2 al 6 de novembre de 2025 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i en el marc del Thessaloniki International Film Festival, ha obert la convocatòria de llargmetratges de ficció en etapa de postproducció. La data límit per presentar-s'hi és l'1 de setembre de 2025.

La convocatòria està oberta per a projectes de llargmetratges en fase de postproducció, vinculats a les regions mediterrànies i al sud-est d'Europa. Es presentaran davant d’agents de vendes internacionals, distribuïdors, productors, plataformes d’streaming i programadors de festivals amb l'objectiu de recaptar fons per a la finalització dels projectes, aconseguir vendes, estrenes a festivals i concertar reunions amb possibles socis.

Si el projecte es troba en procés de rodatge o postproducció, haureu de completar el formulari d'inscripció online d'AGORA Works in Progress (en anglès) i enviar-lo juntament amb un mínim de fragments o escenes de 25 minuts de la vostra pel·lícula en un enllaç web segur.

El formulari d'inscripció s'ha de completar de manera exhaustiva i acurada. Un cop completat el formulari en línia, no es podran fer canvis. Els elements del formulari d'inscripció dels projectes seleccionats es poden fer servir al catàleg.

Calendari:

• Setembre de 2025 (mitjans): Notificació de selecció.
• Octubre de 2025 (inicis): Online Workshop.
• 2 al 6 de novembre de 2025: AGORA Works in Progress (a Tessalònica, Grècia).
• 7 de novembre de 2025: Reunions online.

AGORA Works in Progress selecciona entre vuit i deu llargmetratges de ficció de les regions més àmplies del sud-est d'Europa i el Mediterrani i ofereix als cineastes una plataforma per presentar les pel·lícules als agents clau del sector audiovisual.

La selecció es basa principalment en la qualitat del material visual enviat a AGORA (mínim 25 minuts), així com en els elements artístics i la trama de la pel·lícula. Altres factors inclouen la trajectòria del director/a i la trajectòria de l'empresa.

A la selecció final s'esforcen per mantenir un equilibri entre els països representats, les regions, els gèneres i els temes abordats.

AGORA Works in Progress selecciona únicament estrenes, tot convertint les pel·lícules presentades en una oportunitat exclusiva perquè els programadors del festival, agents de vendes i distribuïdors descobreixin les noves pel·lícules que sorgeixen de la regió just a temps per a la propera temporada del circuit de festivals.

Requisits generals.

Formulari de sol·licitud. 

Data límit: 1 de setembre de 2025.

AGORA Works in Progress de Thessaloniki International Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La pel·lícula 'La Danse des Renards' ('Wild Foxes'), del director belga Valéry Carnoy, va guanyar el premi Europa Cinemas Label a la millor pel·lícula europea durant la Quinzaine des Cinéastes del Festival de Cannes.

El resultat va ser anunciat per un jurat compost per quatre exhibidors de la xarxa de sales de cinema amb suport de MEDIA, Europa Cinemas.

2025 marca la vint-i-dosena vegada que aquest premi s'atorga a Cannes.

'Wild Foxes' rebrà ara el suport de la xarxa Europa Cinemas amb promoció addicional i incentius perquè els exhibidors estenguin l'exhibició de la pel·lícula en pantalla.

Venuda internacionalment per The Party Film Sales, la pel·lícula és una coproducció Bèlgica-França en què participen Hélicotronc i Les Films du Poisson. Les productores són Julie Esparbes i Inès Daïen Dasi.

El repartiment inclou els intèrprets Samuel Kircher, Fayçal Anaflous, Jef Jacobs, Anna Heckel, Jean-Baptiste Durand, Hassane Alili i Salahdine El Garchi.

Sinopsi

En un internat esportiu, el jove i talentós boxejador Camille sobreviu per poc a un accident fatal, salvat pel seu millor amic Matteo. Després d'una ràpida recuperació, un dolor inexplicable se n'apodera, amenaçant els seus somnis de grandesa i la seva relació amb l'equip. Al ring i en un món d'homes, no hi ha lloc per a la debilitat.

Més informació

El MIFA Market del Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy es durà a terme del 10 al 13 de juny del 2025 a Annecy (França). Aquest esdeveniment mundial i imprescindible del sector de l'animació permet descobrir tota la riquesa i la productivitat d'aquest gènere coneixent tots els i les professionals.

Europa Creativa MEDIA serà present, un any més, en aquest mercat, amb el seu propi estand. A més, organitza dos esdeveniments:

• Dimarts 10 de juny de 2025 de 9:15h a 10:15h a Rotonde de l'Europe - Floor 1, Impérial Palace.

Taula rodona: Creative Europe MEDIA - Works That Travel, Fresh New Audiences.

Format: Panel d'indústria.

Les empreses europees exploren noves estratègies de desenvolupament internacional davant els reptes econòmics i estructurals, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Quin és el futur de l'animació europea i qui en són els destinataris?

Hi intervendran:

• Marc du Pontavice, de Xilam Animation / AnimFrance. 
• Ivan Agenjo, de Peekaboo Animation / Animation in Europe.
• Matija Šturm, de Slovene Animated Film Association / CEE Animation.
• Tonje Skar Reiersen, de Mikrofilm AS / Nordic Animation.

Moderador: Cristina Angelucci, de The European Animation Journal.

Esdeveniment coordinat per Relais Culture Europe amb el suport de les oficines Europa Creativa MEDIA.

• Dimecres 11 de juny i dijous 12 de juny de 2025 de 9:30 h a 10:30 h a MEDIA Stand.

MIFA 2025: Esmorzars Co-production Business amb CEE Animation.

Inscripcions

Futura Cinema és un programa europeu d'innovació dedicat a fer avançar els cinemes independents i que arriba a la quarta edició.

Com a part de la nova aliança estratègica entre CICAE – Confederació internacional de Cinemes d'Art i Assaig i Futura Cinema, els seus membres guanyaran accés privilegiat als propers programes de Futura Cinema.

Des del 2021, Futura Cinema ha donat suport a aquells que pensen diferent sobre l'experiència d'anar al cinema amb una forta convicció: els cinemes han de ser capaços de testejar, experimentar, inventar, col·laborar i donar-se els mitjans per explorar nous camins i mantenir-se connectats en un món canviant.

Avui, el sector de l'exhibició de cinema ha de ser un diàleg amb els videojocs, l'arquitectura, la tecnologia, la intel·ligència artificial o el publishing, etc. Està involucrat en una àmplia gamma d'ecosistemes i els cinemes tenen un paper per exercir com a centres d'innovació.

Convocatòries - Futura Cinema:

Aquest programa torna per a una quarta edició amb dos programes intensius de suport.

Futura Cinema - Incubation Programme:

Un esquema intensiu dissenyat per donar suport de sis a vuit projectes innovadors centrat en la innovació cros sectoral entre el cinema i altres indústries, amb un fort èmfasi en les noves tecnologies, les experiències immersives o la innovació social i mediambiental.

Un any d'incubació amb cinc sessions en col·laboració amb festivals associats.

La quarta edició de l'esquema d'incubadora està dividida en dues categories:

• Convocatòria per a propietaris de projectes: tot proposant un projecte o una iniciativa, sigui quin sigui el seu estat de desenvolupament.
• Convocatòria per a cocreadors: tot oferint eines i saber fer per contribuir a un projecte i unir-se a l'equip.

Futura Cinema - Experimentation Network:

Un esquema destinat a donar suport a equips en la fase experimental del seu projecte, així com per a espais culturals i professionals del cinema buscant solucions innovadores, convertint-se en camps de prova per a noves eines i solucions dissenyades per augmentar l'assistència, els ingressos o l'impacte social.

Es compon de quinze mesos amb tres esdeveniments grans a festivals associats.

Hi ha dues categories per a la xarxa d'experimentació:

• Convocatòria de projectes: proposant un projecte madur, llest per a l'experimentació amb el propòsit de testejar hipòtesis i redefinir el model econòmic.
• Convocatòria per a espais: qualsevol estructura que vulgui experimentar amb un projecte.

Tens una idea, un projecte o una eina amb què contribuir? Envieu la vostra sol·licitud.

Data límit (sol·licituds): 30 de juny de 2025 a les 12h de la nit.

Més informació i formularis de sol·licitud.

Del 12 al 14 de novembre de 2025 es durà a terme a Brussel·les (Bèlgica) una nova edició del Cartoon Business, un seminari de CARTOON sobre nous models emergents de negoci en l’àmbit de l’animació.

El seminari, que vol aprofundir en els canvis que la indústria de l'animació travessa, es durà a terme durant tres dies, amb catorze conferències, en què 30 professionals parlaran de temes com la recessió del mercat, les noves tecnologies, els nous agents emergents o la consciència ecològica explorant nous models, identificant oportunitats i col·laboracions, atraient fons i preparant la inversió.

Què cal esperar durant aquesta edició?

Durant Cartoon Business, s'organitzen nombrosos esdeveniments per permetre als professionals de la indústria de l'animació discutir els aspectes financers de l'animació, els desafiaments que travessaran en el futur i les noves maneres d'invertir i de crear. No us perdeu aquests moments especials.

Business Clinic:

Una oportunitat de networking que connecta participants amb especialistes a través de sessions de coaching centrades en els aspectes de negoci de la indústria.

Trobades one-to-one:

CARTOON organitza reunions one-to-one per a professionals de l'animació tot cercant connectar amb altres participants assistents a l'esdeveniment.

Esdeveniments socials:

Diversos esdeveniments socials es duran a terme a llocs emblemàtics de Brussel·les , tot destacant-ne el patrimoni i la cuina local.

Les primeres sessions del programa s'anunciaran aviat, tot destacant a molts professionals líders clau.

Reserveu la vostra plaça per assistir-hi.

Quota de participació: 300 euros (sense IVA). Inclou:

• Acreditació per als dos dies i mig de l'esdeveniment (dimecres 12 al divendres 14 de novembre del 2025).
• Reunions one-to-one al capvespre del dimecres 12 de novembre. Reserva la teva plaça a l'hora de registrar-te.
• Accés a Cartoon Business Clinic.
• Dinars, pauses per al cafè i esdeveniments socials: dos dinars, un sopar de benvinguda i un còctel de comiat (vespre lliure el 13 de novembre de 2025).

Més informació i inscripcions.

Cartoon Business és una iniciativa de CARTOON amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual ha publicat un nou informe gratuït sobre les adaptacions en la producció europea de ficció televisiva/SVOD. Sota el títol 'Adaptacions en la producció de ficció audiovisual a Europa: xifres del 2023', l'informe analitza les adaptacions en la producció europea de ficció audiovisual entre el 2015 i el 2023. L'objectiu és proporcionar xifres i context sobre la producció de contingut audiovisual a Europa.

Aquest nou informe conclou que:

• Cada any es produeixen a Europa més de 160 títols i més de 1.400 hores d'adaptacions de ficció audiovisual (el terme "títol" fa referència a una pel·lícula per a televisió o a una temporada de televisió. Cada temporada de televisió d'una sèrie compta com un títol).
• El 14% de totes les obres de ficció audiovisual produïdes a Europa entre el 2015 i el 2023 van ser adaptacions.
• El 88% de les adaptacions de ficció europees de televisió i SVOD es basen en obres originals d'Europa.

La majoria de les adaptacions de ficció europees es basen en obres originals d'Europa

El 88% de les adaptacions de ficció europees de televisió i SVOD es basen en obres originals d'Europa. Més de la meitat provenen del Regne Unit (23%), Alemanya (17%), França (10%) i Espanya (7%). Aproximadament una de cada deu (12%) de totes les adaptacions de ficció audiovisual europees es basen en obres no europees, el 6% de les quals provenen dels EUA.

Les adaptacions s'han convertit en un element bàsic de la producció de ficció audiovisual europea. El 14% de totes les obres de ficció audiovisual produïdes a Europa entre el 2015 i el 2023 van ser adaptacions, l'equivalent a 1.524 adaptacions de pel·lícules i sèries de televisió per a televisió. De mitjana, cada any es produeixen a Europa més de 160 títols i més de 1.400 hores d'adaptacions de ficció audiovisual.

Els streamers ofereixen més adaptacions

En comparació amb les emissores, els streamers depenen més de les adaptacions. Entre el 2021 i el 2023, la seva quota d'adaptacions respecte a la seva producció total de ficció original va ser superior (20%) a la de les emissores privades (15%) i públiques (11%).

Les emissores de servei públic dels principals mercats i Netflix són les principals encarregades d'adaptacions de ficció audiovisual. La BBC, ZDF, Netflix, ARD i France Télévisions han encarregat cadascuna més de 100 adaptacions entre el 2015 i el 2023.

La majoria de les adaptacions de ficció es basen en llibres i sèries de televisió

La majoria de les adaptacions de ficció audiovisual es basen en llibres (74%) i sèries de televisió (19%). Les novel·les policíaques i de detectius són els llibres adaptats amb més freqüència. La icona britànica Agatha Christie i l'autora austríaca Claudia Rossbacher lideren el camí amb deu adaptacions cadascuna entre el 2015 i el 2023.

El nombre d'adaptacions de llibres va disminuir un 13% del 2022 al 2023. Aquesta disminució es deu principalment a la disminució general de la producció europea de ficció audiovisual del -6%.

La majoria de les adaptacions de ficció audiovisual basades en llibres són obres publicades per primera vegada després de l'any 2000 (68%). Els llibres adaptats publicats per primera vegada al segle XX van representar el 28% i els llibres anteriors al segle XX van representar el 4%.

Els llibres utilitzats per a les adaptacions de ficció audiovisual són principalment nacionals, mentre que les sèries de televisió són principalment internacionals. Pel que fa als llibres, el país d'origen és el mateix que el país de producció en quatre de cada cinc casos (82%). Per a les sèries de televisió, el país d'origen és diferent del país de producció en nou de cada deu casos (92%).

La sèrie de televisió noruega "SKAM" i la sèrie de televisió britànica "Liar" tenen el nombre més alt de remakes en sis països europeus cadascuna. Altres sèries de televisió adaptades populars inclouen l'israeliana בטיפול / BeTipul (En teràpia) amb cinc remakes europeus i la belga Professor T. amb remakes a quatre països europeus.

El Regne Unit té la proporció més alta d'adaptacions pel que fa a les obres de ficció audiovisual produïdes al Regne Unit (25%), seguit d'Itàlia (19%), Suècia i França (18% cadascun), Espanya (17%) i Polònia (15%).

L'èmfasi en el tipus d'obres originals varia entre els deu principals països productors d'adaptacions de ficció audiovisual. Les adaptacions de ficció audiovisual britàniques i alemanyes afavoreixen els llibres com a font principal. Les adaptacions de ficció audiovisual neerlandeses i txeques es basen tant en llibres com en sèries de televisió.

La majoria de les adaptacions de ficció audiovisual són sèries de televisió d'alta gamma amb 13 episodis o menys per temporada (54%) o pel·lícules per a televisió (36%).

La proporció d'adaptacions en coproduccions de ficció audiovisual és significativament més alta (23%) que en no coproduccions (13%).

Consulteu i descarregueu-vos l’informe complet.

Més informació

La 78a edició del Festival de Cannes va finalitzar el passat dissabte 24 de maig de 2025 amb la gala de lliurament de premis. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport d’Europa Creativa MEDIA, entre les quals destaca ‘Sirat‘, el quart llargmetratge d’Oliver Laxe, que compta amb producció catalana i ajut d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i que va ser guardonat amb el Premi del Jurat Ex-Aequo.

Per seccions, la resta de títols amb suport MEDIA premiats a Cannes 2025 són els següents:

Selecció Oficial – Competició

• Affeksjonsverdi (‘Sentimental Value‘), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, 2025). Grand Prix
• Sirat, d’Oliver Laxe (Espanya, França, 2025). Premi del Jurat Ex-Aequo
• La Petite Dernière (‘The Little Sister‘), d’Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025). Millor actuació d'una actriu (Nadia Melliti)
• Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025). Premi CST al Millor Artista-Tècnic (Ruben Impens, director de fotografia; i Stéphane Thiébaut, mesclador).

Un Certain Regard

• La misteriosa mirada del flamenco (‘The Mysterious Gaze of the Flamingo‘), de Diego Céspedes (Xile, Espanya, 2025). Premi Un Certain Regard

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició

• Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025). Grand Prix
• Imago, de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica, 2025). The French Touch jury award i el premi especial per a documentals L‘Oeil D’or.

Consulta tot el palmarès complet de l’edició d’enguany del Festival de Cannes.

Més informació

Notícia relacionada: Àmplia presència de títols amb suport MEDIA al Festival de Cannes 2025

El Fons Eurimages del Consell d’Europa celebra un any històric al Festival de Cinema de Cannes, amb 9 premis atorgats a pel·lícules que van rebre el seu suport a la coproducció.

Enguany s'han seleccionat 18 pel·lícules amb suport d'Eurimages a les seccions oficials i paral·leles del 78è Festival de Cinema de Cannes, un testimoni del paper central del Fons tant en el cinema europeu com en l'internacional.

Els títols amb suport d'Eurimages guardonats són els següents:

•    Sentimental Value, de Joachim Trier – Grand Prix. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

•    Sirat, d'Oliver Laxe – Premi del Jurat. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

•    Young Mothers, de Luc i Jean-Pierre Dardenne – Premi al Millor Guió

•    The Little Last One, d'Hafsia Herzi – Premi a la Millor Actriu per a Nadia Melliti. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

•    La Misteriosa Mirada del Flamenco (The Mysterious Gaze of the Flamingo), de Diego Céspedes – Premi Un Certain Regard . Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA

•    Once Upon a Time in Gaza, de Tarzan i Arab Nasser – Millor Direcció – Un Certain Regard

•    Imago, de Déni Oumar Pitsaev – French Touch Jury Prize – Setmana de la Crítica
      i L’Œil d’Or (Golden Eye) – Premi al Millor Documental. Compta també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA

•    Ciudad sin Sueño (Sleepless City), de Guillermo Galoe & Victor Alonso-Berbel – SACD Prize – Setmana de la Crítica

Aquests èxits reflecteixen la varietat de coproduccions internacionals, la diversitat de perspectives que aporten a la narrativa global i el calibre artístic de les pel·lícules amb suport d'Eurimages.

Des de la seva creació el 1988, Eurimages ha finançat més de 2.500 coproduccions. Aquest reconeixement a Cannes marca una fita important en el compromís continu del Fons amb el cinema internacional ambiciós i independent.

Més informació

Notícia relacionada: 15 coproduccions amb suport d'Eurimages, seleccionades al Festival de Cannes 2025

Erich Pommer Institut organitza sessions informatives sobre els programes de formació Series’ Women i Audiovisual Women.

Així, el proper 17 de juny a les 14h es durà a terme la sessió informativa en línia sobre el programa Series’ Women. La data límit per inscriure-s'hi és el mateix 17 de juny a les 12h.

Es tracta d'un programa de lideratge femení, especialment destinat a productores de sèries. Al llarg de quatre mesos, rebràs una combinació de coaching empresarial personal i seminaris pràctics per aprendre a desenvolupar-te al panorama de la indústria audiovisual i posicionar el teu projecte amb èxit. Completaràs les teves habilitats amb una visita al Göteborg Film Festival.

L'equip d'Erich Pommer Institut i l'exalumna de l'any passat Monique Busman respondran a la sessió informativa totes les preguntes sobre el coaching personal, els exercicis i els seminaris.

Uneix-te a aquesta sessió en línia, compacta i sense compromís, per descobrir més sobre la nova edició de Series' Women, un programa de desenvolupament professional per a productores de sèries europees, així com per a responsables de contractació de les empreses participants.

Coneix els diferents elements, el contingut i els beneficis del programa, així com els requisits de sol·licitud i els aspectes tècnics. A més, es presentaran beques i altres opcions de finançament.

Inscriu-t'hi!

Pel que fa al programa Audiovisual Women, la sessió informativa es durà a terme en línia el 18 de juny a les 14h.

Uneix-te a aquesta sessió en línia, compacta i sense compromís, per conèixer més sobre Audiovisual Women, un programa de lideratge per a dones professionals en llocs directius de nivell mitjà i alt.

Coneix els diferents elements, contingut i beneficis del programa, així com els requisits de sol·licitud i els aspectes tècnics. A més, es presentaran beques i altres opcions de finançament.

Els organitzadors estaran disponibles per a preguntes i respostes en finalitzar.

Inscriu-t'hi!

La 26ª edició de MEDIMED DOC MARKET, que es durà a terme del 9 al 12 d’octubre de 2025 a l’Hotel Calipolis de Sitges, ha obert el termini d’inscripció de projectes i programes de documentals fins al proper 30 de juny.

S’hi poden presentar llargmetratges i sèries documentals en fase de desenvolupament, producció, postproducció o rough cut.

MEDIMED Doc Market & Pitching Forum està obert a cineastes amb nous projectes documentals, decision-makers i experts, observadors i altres professionals.

Els/les productors/es amb un nou projecte documental poden sol·licitar l’accés al Fòrum MEDIMED de dues maneres diferents:

• Sol·licitar la presentació d’un projecte en públic i tenir accés prioritari a les reunions amb els decision-makers (equips de pitch).
• Sol·licitud d’accés a reunions amb els responsables sense pitching (Speedy Pitch & Anti Pitch) Ambdues opcions estan subjectes a una selecció basada en una sol·licitud de projecte, que s’ha de presentar abans de la data límit del projecte. Els professionals implicats en els projectes seleccionats s’han d’inscriure posteriorment per a l’acreditació al Fòrum MEDIMED en la data límit d’acreditació. El nombre de places serà limitat i només es podrà accedir amb l’acreditació del Fòrum MEDIMED

Elegibilitat del projecte
Per ser elegible el projecte documental ha de:

• qualificar com a producció independent
• qualificar com a producció europea o mediterrània amb la productora principal procedent de la Unió Europea, Israel o dels països MENA
• comptar amb un suport financer creïble d’àmbit nacional, internacional o regional. Es pot demanar documentació. S’ha d’excloure la inversió dels productors/es o qualsevol altra inversió personal.
• comptar amb el suport d’un editor encarregat d’un fons cinematogràfic o canal de televisió nacional o regional, que s’ha compromès a ser present per presentar el projecte juntament amb el productor/a al Fòrum MEDIMED (no un requisit però molt recomanable). El Fòrum MEDIMED també està obert a sèries.

Sol·licitud del projecte
Una sol·licitud de projecte completa s’ha de presentar en línia abans de la data límit del projecte. Si us plau, tingueu tot el material esmentat a les bases preparat abans de començar. Tots els materials han d’estar en anglès.
Requisits de la sol·licitud:
 Un formulari de sol·licitud emplenat en línia. Informació requerida:
o títol provisional
o logline (anglès, màxim 50 paraules)
o format de projecció, format de rodatge
o durada prevista
o inici de producció, estat de producció, data d'estrena prevista
o pressupost total en euros
o Responsable de la presa de decisions compromès a donar suport al projecte al pitch (recomanat)
o productora: adreça, dades de contacte, IVA
o productor/a: dades de contacte, filmografia amb un màxim de 3 títols seleccionats
o director/a: dades de contacte, any de naixement, gènere i filmografia amb un màxim de 3 títols
o finançament existent (finançador responsable, institució/empresa, import en €)
o empresa comercial (si en tens una): adreça, informació de contacte, territoris coberts
o El projecte s’ha presentat abans en altres fòrums

 Un fitxer pdf que conté cinc pàgines A4 sense números de pàgina a punt per imprimir en color (amb espai per a marges) incloent:
o una sinopsi
o una presentació de la productora, el productor/a i el director/a
o un pressupost de primera línia en euros (pressupost resum amb les partides principals com ara desenvolupament, equipament, viatges i allotjament, postproducció, música i arxiu, etc.)
Per als projectes seleccionats per a la presentació, el pdf de 5 pàgines s’imprimirà al catàleg de projectes al qual es distribueix tots els participants. Es recomana als sol·licitants que incloguin material visual al pdf de 5 pàgines.

Consulteu-ne les bases.

La data límit per a la inscripció gratuïta de projectes i de programes és el 30 de juny de 2025. 

Més informació

MEDIA Stands d’Europa Creativa MEDIA ofereix per tercera vegada l’oportunitat de participar a GAMESCOM, que es durà a terme del 20 al 25 d’agost de 2025 a Colònia, Alemanya.

Es tracta de l’esdeveniment per a videojocs més gran del món, així com la plataforma de negocis més important d’Europa per a la indústria.

GAMESCOM reuneix jugadors apassionats, visitants professionals i expositors de tots els països, en persona i en línia. Aquest enfocament únic ofereix l’oportunitat d’arribar a milions de jugadors arreu del món, així com experimentar l’ambient i l’energia de la comunitat de GAMESCOM, tot posant-vos al dia amb les últimes tendències i desenvolupaments en videojocs.

Entre els beneficis que comporta assistir amb la vostra empresa sota el paraigua de MEDIA Stands a aquest esdeveniment figuren els següents:

• Acreditació gratuïta segons disponibilitat.
• Àrees de reunió dedicades.
• Cabines de demostració per a reunions.
• Taulell de benvinguda i servei de missatgeria.
• Catàleg online per als participants a l’estand MEDIA.
• Cafeteria amb snacks i happy hours.
• Instal·lacions d’emmagatzematge.

Més informació.

Data límit: 6 de juny de 2025.

Series Mania Institute presenta la segona edició del programa de formació Producing a documentary series, en col·laboració amb EURODOC. Ambdues institucions reben suport d'Europa Creativa MEDIA des de fa anys.

Mitjançant aquesta iniciativa de format breu que té lloc en francès a Lille (França) del 15 al 19 de setembre de 2025, es permet que al voltant de quinze professionals de la producció millorin en la seva experiència en el desenvolupament i en la coproducció de projectes de sèrie documental.

En un moment en què les sèries documentals han experimentat un creixement significatiu des del sorgiment de les plataformes i el creixement de la popularitat dels formats curts, Sèries Mania Institute i EURODOC han dissenyat un curs de formació destinat a habilitats concretes requerides per produir aquest tipus de sèries.

Després de l'èxit de la primera edició al setembre del 2024, el taller torna al setembre del 2025.

Objectius:

Consolidar l'experiència dels productors/es i proporcionar-los les eines per desenvolupar i coproduir els seus projectes internacionalment.

Els i les participants treballaran en el desenvolupament dels seus projectes amb focus a:

• Història i narrativa.
• Aposta del projecte.
• Estructura, pressupost i estratègia de finançament del desenvolupament i la producció.

Mètodes:

• Cinc dies de mentoria amb sessions grupals i sessions individuals.
• Classes magistrals i casos d'estudi de professionals amb experiència.

Elegibilitat:

Requisits:

• Ser un/a productor/a amb un projecte de sèrie documental.
• Els projectes poden estar en diferents etapes (guió, desenvolupament o preproducció).
• El workshop serà principalment conduït en francès i està reservat a professionals que parlin aquest idioma.

Cal tenir en compte que el taller està també obert a professionals sense projecte, només en el cas de professionals d'indústria treballant en una organització o institució que ofereixi suport a documentals (gestors de programes i fons de finançament, etc.)

Si tens circumstàncies especials, com ara una discapacitat, si us plau indica-ho per discutir les teves necessitats.

Quota de participació: 2.000 euros. Inclou taxes de formació. Sense incloure costos diaris estimats (cinc menjars i pauses de cafè), costos de transport i allotjament. Sèries Mania Institute pot proporcionar una llista de llocs per ajudar a trobar allotjament a Lille.

Edició anterior: El 2024, el 90% dels participants va qualificar la seva satisfacció amb 5/5 i el 10% amb 4/5. El 100% dels participants va afirmar que el taller tindrà un impacte positiu en la seva carrera i desenvolupament professional com a productor/a.

Data límit: 6 de juliol de 2025.

Contacte: smi@seriesmania.com  

Més informació

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de TFL Italia – Boost IT Lab 2025 fins al 5 de setembre de 2025.

Aquest programa de formació, que es durà a terme del 17 al 20 de novembre de 2025 a Torí (Itàlia), seleccionarà 8 equips per participar en un pla d’activitats.

Aquest laboratori s'adreça a dos grups principals:

• Projectes italians amb alt potencial de coproducció internacional, presentats per una productora italiana.
• Projectes internacionals que busquen socis italians de producció, especialment aquells que busquen els socis minoritaris italians adequats.

Els/les productors/es hauran de postular amb un projecte de llargmetratge (ficció o documental creatiu) en l'etapa de desenvolupament, per al qual busquen trobar socis internacionals.

Tots els projectes es beneficiaran de sessions de formació específiques amb experts i mentors, l'objectiu dels quals és posar-los en contacte amb socis potencials, ampliar els seus contactes a la indústria i, al mateix temps, millorar els seus coneixements i experiència en coproduccions, mercats i finançament internacional.

La finalitat és proporcionar a una nova generació de professionals internacionals les eines i l'orientació per treballar internacionalment i comprendre el potencial internacional dels seus projectes.

Tant el/la director/a com el/la productor/a de cada equip tindrà l'oportunitat única de treballar amb una àmplia audiència de professionals clau en la presa de decisions de la indústria al formar part del TFL Meeting Event (20 al 22 de novembre de 2025). En aquest esdeveniment, cada equip presentarà el seu projecte i podrà assistir a uns altres dos dies addicionals i organitzar diverses trobades amb diferents professionals procedents de diferents camps de la indústria del cinema i de l'entorn del món.

Beneficis:

• Sessions individuals de guió en línia.
• Sesions plenàries en línia centrades en disseny d'audiència, vendes internacionals, coproduccions i aspectes legals.
• Taller intensiu de quatre dies.
• Classe magistral centrada en producció sostenible.
• Presentació final davant de productors internacionals.
• Credencial (per a directors i productors) per al TFL Meeting Event.

Idioma: Totes les activitats, trobades i esdeveniments es portaran a terme en anglès. Per aquest motiu, un bon nivell d'aquest idioma és essencial per poder participar-hi. A més, tot el material escrit ha de ser traduït.

Quota de participació i beques: 2.500 euros (més IVA) si escau pel projecte (màxim dos participants pel projecte).

Aquest preu inclou un pla a mida d'activitats de formació, presentacions i esdeveniments de networking. Les despeses de viatge, l'allotjament i part dels àpats durant el taller són a càrrec del participant. La participació a l'esdeveniment Meeting Event, tant per als directors com per als productors (viatge i allotjament), van a càrrec del participant.

En cas de selecció, els i les sol·licitants han de confirmar la seva disponibilitat completa per a tots els dies del taller.

Beques:

Gràcies al suport dels socis de TorinoFilmLab, hi ha beques (parcials o completes) subjectes a la selecció de Boost IT Lab 2025.

En el cas d'Espanya, ECAM - Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid garanteix la selecció d'un projecte de llargmetratge en desenvolupament escollit a La Incubadora 2025 i cobreix la participació sencera d'un equip del projecte (productor/a i guionista/director/a).

Com presentar-s'hi:

Els materials següents s'hauran de presentar tots junts en un únic PDF (10 MB màxim) i tots en anglès:

• Carta de motivació tot explicant per què vol formar part del programa (una pàgina màxima).
• Sinopsi (una pàgina màxima).
• Nota de la intenció del projecte (una pàgina màxima).
• Concepte artístic i referències audiovisuals.
• Enllaç a pel·lícules prèvies del director.
• Biografies del productor/a, director/a i guionista (si escau).
• Perfil de la companyia de producció (una pàgina màxima).
• Presupost i pla de finançament (detallats i en euros) – incloent estructura de potencial coproducció (nombres i/o països d'empreses potencials, i percentatges de finançament de cada país).
• Calendari de desenvolupament i producció.
• Estrategia de màrqueting i distribució (màxim tres pàgines).
• Tractament (màxim deu pàgines). Per favor, ten en compte que se pide a tots que carreguen obligatòriament un tractament. En cas que tinguis un esborrany del guió, també pots enviar un extracte de 20 pàgines. Es decidirà en un segon moment, juntament amb els mentors i el curador del programa, el document sobre el que treballarà durant el taller.

Des de l'enllaç següent, podreu accedir al formulari de sol·licitud en línia i enviar el vostre projecte. Abans d'iniciar el procés de sol·licitud, heu de crear un compte a la pàgina de visitants de TFL.

Data límit: 5 de setembre de 2025.

Els i les sol·licitants seran notificats a finals de setembre de 2025.

Més informació: fiore@museocinema.it

TFL Italia – Boost IT Lab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha presentat el seu informe Facts & Figures 2024 (*).

(*) Cal destacar que, antigament, aquest informe era conegut com Statistical Yearbook i totes les edicions anteriors estan disponibles des de l’enllaç següent.

Amb dades proporcionades pels seus cinemes adherits, s’hi apunten xifres rellevants que compartirem a continuació.

Recordem que Europa Cinemas va néixer el 1992, que té suport d'Europa Creativa MEDIA i que actualment compta amb 1.279 cinemes i 3.146 pantalles a 799 localitats de 39 països (dades de maig de 2025).

L'any 2024 l'assistència al cinema a la Unió Europea va tenir una caiguda del 2,5% amb 642 milions d'entrades venudes respecte del 2023 (661 milions d'entrades venudes).

Al llarg de l'any esmentat, els cinemes d'Europa Cinemas van generar més de 36,3 milions d'entrades venudes per a pel·lícules europees. D'aquesta xifra, un total de 15,6 milions d'entrades van ser per a films que no s'exhibien als països nadius.

Pel que fa a projeccions de la xarxa, hi va haver 1,65 milions de projeccions de pel·lícules europees (de les quals 790.000 van ser projeccions de cintes europees no nacionals).

El 2024, el total d'entrades de cinema venudes pels complexos d'exhibició de la xarxa és de 72,3 milions (una xifra superior als 68,2 milions que es van assolir el 2023).

Perfil dels cinemes de la xarxa Europa Cinemas (2024):

El 12% de les ciutats on està establerta la xarxa té entre 100.000 i 500.000 habitants mentre que un 15% té menys de 50.000 habitants. Un 28% de les ciutats amb cinemes Europa Cinemas té entre 50.000 i 100.000 habitants, un 28% en té entre 500.000 i un milió mentre que un 17% en té més d'un milió.

Les pel·lícules més vistes a la xarxa Europa Cinemas (2024):

En el primer lloc del rànquing de les cinquanta pel·lícules europees més vistes al llarg de l'any passat als cinemes de la xarxa figura la cinta italiana amb suport MEDIA a la distribució 'Siempre nos quedará mañana', de Paola Cortellesi (933.493 entrades a 854 cinemes de 574 ciutats de 29 països).

El 2024 figuren també en el rànquing títols europeus també amb suport MEDIA com 'Anatomía de una Caída', de Justine Triet (segon lloc), 'Emilia Pérez', de Jacques Audiard (tercer lloc), l'espanyola 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar (quart lloc), 'El conde de Montecristo', d'Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte (cinquè lloc) i 'Sala de profesores', d'İlker Çatak (sisè lloc).

Al Top 50 d'aquest any trobem les pel·lícules catalanes 'El 47', de Marcel Barrena (lloc 27) i 'Casa en Flames', de Dani de la Orden (lloc 35), i la pel·lícula basca 'La infiltrada', d'Arantxa Echevarría (lloc 41).

Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas:

Les pel·lícules espanyoles van ser les setenes més vistes als cinemes adherits a la xarxa (amb un 4,12%). Abans d'aquestes figuren les pel·lícules dels Estats Units (18,08%), França (15,22%), Alemanya (7,64%), Itàlia (7,32%), Països Nòrdics (6,28%) i el Regne Unit (4,69%). Després de l'Estat espanyol trobem al Japó (3,06%). Un 33,59% corresponen a altres nacionalitats.

Dades d'exhibició i de la xarxa Europa Cinemas a l'Estat espanyol:

Segons dades proporcionades per l'ICAA, el 2024 el nombre d'entrades venudes a cinemes espanyols va ser de 72,4 milions d'entrades. La quota de cinema nacional va pujar del 17,5% al 18,7%. A més, el percentatge per al cinema europeu ens els resultats va baixar del 18,5% al 4,3%. Pel que fa a la quota de cinema nord-americà va pujar del del 57,4% al 61,8%.

Les dades resultants a les sales pertanyents a la xarxa Europa Cinemas ofereixen altres xifres per al cinema europeu a Espanya. Als cinemes espanyols adherits a aquesta xarxa, el 19,1% del cinema que es va veure va ser europeu. El cinema espanyol també presenta un 26,6% en aquests cinemes.

En resum, la suma d'entrades venudes de cinema espanyol i de cinema europeu arriba al 23% del total d'entrades venudes. No obstant això, als cinemes espanyols adherits a Europa Cinemas, el percentatge s'eleva a un 45,7%.

Consulta i descarrega't la publicació Facts and Figures 2024 del Network Review d'Europa Cinemas. 

ACE (Association des Cinémathèques Européennes) va presentar els detalls de la 6a edició d’A Season of Classic Films, el passat 19 de maig, durant el 78è Festival de Cannes. El nou catàleg inclou més de 40 pel·lícules recentment restaurades de 27 arxius europeus.

Aquesta iniciativa anual, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, ofereix projeccions gratuïtes als cinemes i en línia, tot promovent el valor del patrimoni cinematogràfic i la seva preservació, amb un enfocament en la captació del públic més jove. Des dels seus inicis, el programa ha permès la restauració i distribució de més de 210 pel·lícules europees.

La Filmoteca de Catalunya participa de nou al programa d’A Season of Classic Films, enguany amb 'El amor brujo', de Francisco Rovira Beleta; un drama espanyol basat en l'icònic ballet de Manuel de Falla, que barreja amor, misteri i flamenc.

Descobriu el programa complet de la 6a edició d’A Season of Classic Films.

Un viatge per la història del cinema europeu

El programa del 2025 abasta una àmplia gamma de gèneres i temes, des de pel·lícules mudes com 'Erdgift' (1919, Alemanya) i les primeres pel·lícules de terror 'Curses of the Witch' (1927, Finlàndia) fins a clàssics neorealistes com 'Riso amaro' (1949, Itàlia) i 'Bitter Bread' (1951, Grècia). Les perspectives de les dones brillen a 'Hush-a-Bye Baby' (1990, Irlanda) sobre l'autonomia sexual, 'Look, She Has Her Eyes Wide Open' (1979, França) sobre els drets reproductius, i 'Light and Shadow '(1943, Hongria), una de les primeres pel·lícules hongareses dirigides per una dona. Entre els documentals més destacats hi ha 'Caméra arabe' (1987), que explora el cinema àrab, 'The Underground Orchestra' (1997, Països Baixos), que captura el poder curatiu de la música, i una selecció de curtmetratges del fundador de l'Escola de Documentals de Sarajevo, Vlatko Filipović. El programa també celebra les pel·lícules revelació de grans autors com Nanni Moretti ('Ecce Bombo', 1978) i Suzanne Osten ('Mama', 1982).

Una subvenció de 70.000€ impulsa la col·laboració transfronterera en la restauració cinematogràfica

Més enllà de les pel·lícules restaurades presentades per cada arxiu, A Season of Classic Films fomenta la cooperació transfronterera en la preservació cinematogràfica a través de la seva subvenció conjunta de restauració. Establerta el 2022, la subvenció dona suport als arxius per compartir elements cinematogràfics, bones pràctiques i tècniques de restauració, tot convidant a projectes de col·laboració que impliquin almenys tres arxius cinematogràfics europeus.

A l'esdeveniment de Cannes, ACE va anunciar el beneficiari de la subvenció conjunta de restauració 2025 de 70.000 €: el llargmetratge d'Ivica Matić 'Woman with a Landscape' (1976, Iugoslàvia) i cinc dels seus curtmetratges experimentals. Aquesta restauració serà una col·laboració entre la Cinemateca Eslovena, l'Arxiu Estatal Croat - Cinemateca Croata, els Arxius de la República d'Eslovènia - Arxiu Cinematogràfic Eslovè i el Museu de Cinema Austríac. El jurat de selecció, compost per la cineasta Elina Psykou, el crític Federico Gironi i Sophie Tran d'ARTE, va elogiar l'obra de Matić pel seu "estil visual atrevit i el seu llegat impactant, que mereixen un reconeixement més ampli".

https://youtu.be/QhuprMEJh2M

Ampliació de l'abast de Classic Films

Les pel·lícules restaurades es projectaran entre juny i desembre de 2025, amb xerrades, classes magistrals, música en directe i activitats educatives. Alguns títols, subtitulats en anglès, també estaran disponibles gratuïtament en línia. Per facilitar la distribució, el catàleg del programa proporciona informació contextual i contactes directes per als programadors interessats en projectar aquests tresors cinematogràfics.

Sobre l’Association des Cinémathèques Européenes (ACE)

L'Associació de Cinemateques Europees (Association des Cinémathèques Européennes – ACE) reuneix 51 arxius cinematogràfics nacionals i regionals europeus, dedicats a preservar i promoure el patrimoni cinematogràfic europeu i internacional. Els membres de l'ACE són institucions sense ànim de lucre compromeses amb el Codi Ètic de la FIAF.

Més informació

Consulteu el programa complet de la 6a edició d’A Season of Classic Films.

Göteborg Film Festival ha presentat la 12a edició de l’informe anual Nostradamus Report, en el marc del Marché du Film 2025 del Festival de Cannes. Sota el títol ‘Realitat / Resistència‘, l’informe d’enguany torna a estar escrit per l’analista del sector Johanna Koljonen. 

L'informe 2025 reflecteix una indústria que està passant de resistir-se a la realitat a construir una resistència resilient, i exigeix ​​un compromís renovat amb el públic i una defensa ètica de la llibertat creativa com a eix central del missatge.

Nostradamus Report analitza les creixents oportunitats per al contingut no nord-americà al mercat comercial general i suggereix noves maneres de pensar tant sobre els processos de desenvolupament com sobre com les pel·lícules i les sèries de televisió es comuniquen amb el seu públic.

Perspectives clau del Nostradamus Report 2025 - Realitat/Resistència:

De la resistència a la realitat a la resistència resilient

En una era d'inestabilitat sistèmica, ja sigui pel retrocés democràtic, l'escalada de la crisi climàtica o l'acceleració dels avenços tecnològics, la previsió tradicional és menys útil que la preparació estratègica. Els desafiaments actuals exigeixen un tipus diferent de resiliència: estructural, estratègica i compartida. És crucial que la indústria deixi de resistir-se a la realitat per poder resistir-ne les conseqüències.

Un món, diferents problemes

La nostra indústria està interconnectada globalment, però experimentada localment. Des dels conflictes armats fins a la inflació, des de la repressió fins a la marginació, les pressions són desiguals, però la necessitat de solidaritat és compartida. Gestionar aquesta complexitat requereix empatia, comprensió matisada i col·laboració transfronterera.

L'art i l'avenç autocràtic

La desconstrucció de la democràcia liberal ja no és una preocupació llunyana. A molts llocs, ja és una realitat. En aquest context, la narrativa es torna política, ho pretenguem o no. Defensar activament la independència editorial i romandre alerta davant dels riscos de l'autocensura serà vital els propers anys.

L'ocàs de Hollywood, Hola Món

El paper simbòlic de Hollywood com a creador de tendències global s'està afeblint. Això obre espai per a noves veus, noves estètiques i nous centres de gravetat. En els propers tres a cinc anys, les oportunitats per a la narrativa de gran atractiu de cineastes locals i internacionals es continuarà expandint.

Defensa del cinema i la indústria local

Reconnectar amb el públic local és tant una qüestió de legitimitat com de supervivència. En un moment d'escrutini polític i de disminució del suport, cal articular no només el valor artístic del cinema, sinó també el seu paper públic i cultural. La defensa no és una feina extra, és la feina.

Replantejant el desenvolupament i la distribució

Els antics models de desenvolupament van ser dissenyats per a una era diferent. L'informe assenyala la necessitat d'enfocaments més adaptables i interdisciplinaris que responguin a les limitacions del món real i al potencial creatiu. Pel que fa a la distribució, els experiments col·lectius en visibilitat, desenvolupament d'audiències i estratègies de llançament ja mostren resultats prometedors.

Coses meravelloses que funcionen

Tot i les difícils realitats, abunden les pel·lícules i sèries de televisió meravelloses al mercat. La reducció dels costos de producció impulsa una diversitat de veus i enfocaments. Per a la indústria consolidada, això representa esperança, inspiració i una nova generació de narradors.

Des de l'enllaç següent podeu recuperar la presentació de l'informe al Marché du Film del Festival de Cannes.

https://www.youtube.com/watch?v=eW4rg9832sw

Consulteu i descarregueu-vos l'Informe complet.

Més informació

Ja està disponible el vídeo de la conferència de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual al Marché du Film del Festival de Cannes sobre l'èxit del cinema europeu. Sota el títol ‘Success made in Europe’ (Èxito realitzat a Europa), la conferència de l'Observatori es va dur a terme el passat cap de setmana al Main Stage (Riviera).

Les pel·lícules europees aconsegueixen actualment una proporció respectable de les entrades de cinema. El percentatge de pel·lícules nord-americanes és més baix a Europa que a la majoria de països no europeus ni americans. D'altra banda, el percentatge de pel·lícules europees s'estanca. De fet, l'estructura de les entrades per a les pel·lícules europees ha canviat, amb menys superproduccions europees i la majoria de pel·lícules de gamma mitjana representen la majoria de les entrades.

El nombre d'entrades per a pel·lícules europees fora d'Europa s'ha reduït molt, potser lligat a la manca actual de superproduccions europees. Per tant, les entrades nacionals són cada cop més importants. Aquesta configuració del mercat, per descobrir-la, crea realitats i oportunitats molt diferents per a les pel·lícules originàries de mercats grans i petits.

No us perdeu la conferència a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=a8Xkwrn2KsE

Notícia relacionada: L'Observatori Europeu de l'Audiovisual organitza dues conferències a Cannes sobre l'èxit del cinema europeu

DOK Leipzig ha obert la convocatòria de la tercera edició d'Animation Lab, una formació d'indústria en col·laboració amb CEE Animation i el suport d'Europa Creativa MEDIA. La data límit per presentar-hi projectes documentals d'animació és l'1 de juliol de 2025.

Aquest esdeveniment presencial de tres dies de durada es durà a terme del 27 al 29 d'octubre de 2025 en el marc del DOK Industry Programme a Leipzig (Alemanya).

Aquest workshop sobre documentals animats consistirà en un grup de treball, presentacions personals i projectes, conferències, consultes directes one to one amb experts i activitats de networking.

S'abordaran temes com ara la narrativa cinematogràfica, el desenvolupament i la preproducció, la distribució i els aspectes creatius del desenvolupament.

Experimentats productors i artistes lideraran el programa d'aquest taller, acompanyats per l'equip de CEE Animation.

A més, els i les participants tindran acreditacions per a la 68a edició del DOK Leipzig Festival.

Quota de participació: 250 euros. Inclou sessions de workshop i acreditació de festival.

Idioma: El workshop es durà a terme en anglès.

Qui s'hi pot presentar?

L'Animation Lab està destinat a cineastes/productors/es que vulguin expandir el coneixement de la producció i la distribució de documentals d'animació.

Les sol·licituds amb una presentació del projecte de curtmetratge documental d'animació seran benvingudes.  Al formulari de sol·licitud, se sol·licitarà un enllaç a l'enfocament visual del projecte i a l'estil, si és rellevant.

Com presentar-s'hi?

Cal emplenar el formulari de sol·licitud al seu web. La sol·licitud és gratuïta.

És necessari un compte myDOK per a la pàgina web per accedir al formulari.

Data límit: 1 de juliol de 2025.

El proper dijous 29 de maig, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del drama amb suport d’Europa Creativa MEDIA La llegada del hijo (‘Surfacing’), de Cecilia Atán i Valeria Pivato, al Cinema Maldà de Barcelona.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la novena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 29 de maig de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament 'La llegada del hijo' (‘Surfacing’), de Cecilia Atán i Valeria Pivato.

Un drama coproduït entre la catalana Setembro Cine, la madrilenya Tandem Films i l'argentina Tarea Fina, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate de Setembro Cine).

Amb un gran muntatge a càrrec de Teresa Font i amb Greta Fernández en el repartiment, la pel·lícula va ser guardonada amb el Premi a Millor Pel·lícula Argentina al Festival de Mar del Plata i seleccionada al Festival de San Sebastián i al D’A Film Festival de Barcelona.

Sinopsi

Sofia (Maricel Álvarez) ha viscut durant anys al silenci d’un dol que amaga en secret. Quan el seu fill (Angelo Mutti Spinetta) torna a casa després d’un llarg temps a la presó, s’enfronten a una veritat que tots dos havien intentat oblidar. Ara tindran l’oportunitat de guarir el passat… però una mare ho pot perdonar tot al seu fill?

https://www.youtube.com/watch?v=ijYfBTSd9_s

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La cineasta Carla Simón, directora de les pel·lícules amb suport MEDIA 'Estiu 1993', 'Alcarràs' i 'Romería' (que just es presenta i competeix per la Palma d'Or al Festival de Cannes d'enguany aquests dies), ha estat condecorada amb la prestigiosa Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, "pel seu notori talent i la seva especial sensibilitat, com una de les referències contemporànies més destacades del cinema en català."

El Govern atorga aquests premis a 21 personalitats i 10 entitats que, "pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en pla cívic i cultural".

De Carla Simón que, amb la seva primera pel·lícula, Estiu 1993, va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima del Festival Internacional de Cinema de Berlín, i posteriorment, amb Alcarràs, l’Os d’Or del mateix festival, un dels principals reconeixements dintre del món del cinema, destaquen que "les seves pel·lícules despunten per la seva naturalitat i quotidianitat, ja que demostren un gran talent per saber captar, a través del llenguatge cinematogràfic, la vida i les lluites de la gent corrent". "Destaca, a més, pel caire social de les seves obres, que ens apropen a diversos fenòmens i problemàtiques del nostre entorn, com la perpetuació dels rols socials, els canvis d’etapa vital o la crisi del món rural. Per tot aquest treball ha guanyat, a més dels premis ja citats, diversos premis Gaudí i Goya, el Premi Nacional de Cultura i el Premio Nacional de Cinematografia, entre molts d’altres."

El Govern atorga aquests premis a 21 personalitats i 10 entitats que, "pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en pla cívic i cultural".

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.

A més de Carla Simón, enguany han rebut el guardó l'actriu Loles León, l’artista audiovisual Eugènia Balcells, l’escriptora Mercè Ibarz, el filòleg Isidor Marí, el biòleg Ramon Folch, la periodista Rosa Maria Calaf, l’ex-conseller Joan Saura, la investigadora Montserrat Baiget, l’alpinista Josep Manuel Anglada, el biòleg Ramon Folch, el geòleg Josep Maria Mata-Perelló, l’òptic optometrista Manuel Roure, la pedagoga Mireia Montané, el pagès i ex-coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball, el músic i gestor cultural Marc Lloret (a títol pòstum), la dramaturga Lluïsa Cunillé, el director d’orquestra Josep Pons, l’empresària Laura Roigé, el president del Grupo Planeta, José Creuheras, i el fundador i president executiu de Prensa Ibérica, Francisco Javier Moll.

Les entitats premiades han estat la companyia teatral la Cubana, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el grup de música Sabor de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, el Col·legi d’Enginyers de Camins, la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, l’Institut Jaume Huguet de Valls, la Unió per la Mediterrània, i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

Consulteu totes les Creus de Sant Jordi 2025 (21 persones i 10 entitats).

La propera edició d’IDFAcademy, que es durà a terme a Amsterdam (Països Baixos), del 13 al 16 de novembre de 2025 en el marc de l’IDFA, obrirà la convocatòria properament.  

Aquesta formació intensiva, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, obrirà les portes a 100 directors/es i productors/es emergents que realitzen la primera o segona pel·lícula documental.

IDFAcademy brinda als cineastes internacionals emergents l’oportunitat de conèixer un ampli espectre de professionals del documental disposats a compartir el coneixement de la indústria.

Un any més, IDFAcademy s’obrirà properament per a sol·licituds de participació. Tots els i les participants haurien d’haver demostrat el seu talent a escala nacional i haurien de voler expandir la seva carrera a l’àmbit internacional.

Tot i que el programa no es basa en projectes, es recomana als participants tenir un projecte documental o una pel·lícula documental recentment acabada durant la seva assistència. Això garanteix que els participants apliquin constantment els coneixements i consells generals al seu propi documental durant el programa de quatre dies, a més de generar un desenvolupament professional i creatiu a llarg termini. Una nova generació de cineastes i productors està preparada per triomfar al mercat documental internacional, tot creant un intercanvi entre professionals consagrats, instituts i cineastes (directors/es i productors/es) del futur.

El programa de quatre dies inclou sessions, com ara Filmmaker Talks, on reconeguts directors i destacats professionals de la indústria de la selecció de pel·lícules de l’IDFA comparteixen les seves experiències inspirant els participants en els seus propis processos. A més, s’hi inclou una combinació de taules rodones, sessions grupals i casos d’estudi per aprendre sobre el mercat documental internacional i les tendències actuals, ajudant els participants a desenvolupar una visió àmplia del sector. Es duran a terme esdeveniments socials diàriament per fomentar noves col·laboracions i augmentar la xarxa de participants.

Entre els ex oradors i tutors figuren Gianfranco Rosi, Gema Juárez Allen, Anand Patwardhan, Mikael Opstrup, Liselot Verbrugge, Joan Churchill, Wouter Jansen, Maite Alberdi, Claudia Tomassini, Karim Aïnouz, Lea Glob y Sophie Fiennes.

Elegibilitat: IDFAcademy està obert a directors/es i productors/es que treballin en el primer o segon llargmetratge. S’espera que els i les participants hagin demostrat el talent a escala nacional i ara mostrin interès a expandir la seva carrera a l’àmbit internacional.

IDFAcademy no està destinat a estudiants de cinema.

Els i les cineastes que hagin assistit anteriorment a IDFAcademy durant IDFA no són elegibles.

Procés de sol·licitud:

A continuació, trobareu la informació necessària per al procés de sol·licitud. Al començament del període de sol·licitud, l’enllaç per postular-se es podrà trobar al web.

• Biografia.
• Motivació: explica per què vols unir-te a IDFAcademy. Per què aquest és el moment adequat a la teva carrera per ser part d’aquest programa?
• Objectius d’aprenentatge: descriu quins elements específics del programa IDFAcademy creus que contribuiran a la teva carrera, quins temes t’agradaria aprendre i de quins tipus de professionals t’agradaria aprendre durant el programa.
• Filmografia.

La informació següent és opcional:

• Títol i descripció del projecte en què estàs treballant.
• Enllaç a materials audiovisuals del projecte en què estàs treballant o de treballs anteriors.
• Carta de recomanació.

Data límit: Agost de 2025 (data exacta pendent de confirmació)

IDFAcademy d’IDFA compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

DOK Leipzig ha obert la convocatòria de DOK Co-Pro Market 2025, un mercat de cofinançament i networking amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, Mitteldeutsche Medienförderung (MDM) i el Federal Government Commissioner for Culture and Media. La data límit per enviar-hi projectes de documental en desenvolupament és el 15 de juliol de 2025.

L'esdeveniment cerca connectar els/les productors/es amb altres professionals de la indústria. Consta de dos dies per facilitar el finançament dels nous projectes de documentals creatius i ofereix accés exclusiu als multifacètics mercats de no ficció alemany i internacional.

DOK Co-Pro Market seleccionarà 35 projectes internacionals de documental (incloent-hi animació) en desenvolupament, i posarà en contacte els titulars dels projectes amb nous socis per a la coproducció, el finançament i la distribució.

DOK Industry organitza més de 850 reunions one to one seleccionades i ofereix moltes oportunitats informals de networking en un ambient amigable i acollidor. A més, delegacions de socis són convidats al programa Co-Pro Market Open, que es realitza juntament amb les principals activitats del mercat. Comprèn esdeveniments informals de networking i debats dirigits per experts internacionals, que comparteixen coneixements pràctics sobre el mercat internacional i la coproducció del documental.

Qui hi participa?

Un equip internacional de 35 projectes documentals en desenvolupament o producció primerenca es reuneix amb potencials coproductors, finançadors, commissioning editors, distribuïdors i agents de vendes internacionals. Més de 175 professionals participen al DOK Co-Pro Market, incloent més de 130 professionals internacionals clau en la presa de decisions.

Els productors/es sense projectes, que busquen idees noves, hauran d'estar atents a un formulari d'inscripció separat que estarà disponible properament.

Quan i on?

La 21a edició del DOK Co-Pro Market tindrà lloc els dies 27 i 28 d'octubre de 2025, com a part de la 68a edició de DOK Leipzig Film Festival. Està ubicat al pintoresc centre de la ciutat de Leipzig (Alemanya).

També hi haurà un workshop en línia, que es durà a terme via Zoom a principis d'octubre de 2025.

Criteris d'elegibilitat:

• Documentals creatius i d'autor. Llargmetratges documentals aptes per a l'a seva 'estrena a sales de cinema, documentals únics i sèries documentals.
• Només projectes que estiguin en fase de desenvolupament o en les primeres fases de producció. Els projectes en fase de postproducció no són elegibles.
• DOK Co-Pro Market és un mercat expert en treballar amb altres productors/es des del principi per crear coproduccions. Si us plau, no presentis la teva sol·licitud si cerques fons de finalització.
• Poden presentar-se projectes de tot el món.

Com presentar-s'hi?

• Podeu presentar-vos-hi a través d'aquest enllaç.

Caldrà iniciar sessió a myDOK per completar el formulari.

• Un cop iniciada la sessió (o després d'haver-te registrat amb un compte nou), es podran veure les opcions d'ingrés. Trieu el botó “Apply for Co-Pro Market”.
• Completeu la informació del projecte i carregueu els fitxers adjunts que es requereixin. El formulari es desa automàticament, per tant podreu iniciar la vostra sol·licitud i completar-la en un moment posterior. Haureu de completar tots els camps obligatoris.
• Per completar la sol·licitud, adreceu-vos fins al final del formulari i feu clic a “Enviar”. No espereu fins a l'últim moment de la data límit ja que el servidor es podria saturar.
• Només s'accepten candidatures en anglès.

Materials i informació necessaris per presentar-s'hi:

Sobre el projecte:

• Títol en anglès.
• Empresa productora.
• País.
• Estat del projecte.
• Durada o nombre d'episodis (si escau.
• Gènere.
• Inici estimat de la producció.
• Data estimada de llançament.
• Logline: màx. 300 caràcters (resumeix el teu projecte en una o dues línies).
• Sinopsi: màx. 2.000 caràcters.
• Notes del director/a: màx. 2.000 caràcters (explica la teva connexió personal amb la història).

Material visual:

Recomanen un avanç/teaser de tres a cinc minuts, una selecció d'escenes o un treball de recerca, preferiblement un screener de Vimeo. En alguns casos accepten imatges fixes d'alta qualitat. Si us plau, envieu un correu electrònic per informar.

Història del projecte: Cal explicar on ja s'ha presentat el projecte, si ha guanyat premis de desenvolupament o producció, si treballeu amb un productor executiu, si heu fet una campanya, etc. (qualsevol aspecte especial del vostre projecte, però que no hàgiu esmentat en una altra part de la sol·licitud).

Quin és el vostre objectiu al Co-Pro Market? Quin tipus de socis esteu buscant?: Haureu d'explicar de quina manera DOK Co-Pro Market pot ajudar perquè el vostre projecte avanci, així com per trobar finançament i socis creatius.

Sobre el finançament:

• Pressupost total en euros.
• Finançament confirmat en euros.
• Finançament sol·licitat en euros.

Pla de finançament: Aquest és un pla hipotètic de com us agradaria finançar la vostra pel·lícula documental. No s'exigeix ​​un pressupost desglossat, encara que podríeu incloure un top sheet (opcional). El vostre pla de finançament ha de ser preferiblement en format de taula, encara que també s'acceptarà un paràgraf escrit (vegeu exemples i més descripcions al PDF de les bases).

Sobre l'equip de producció:

• Director/a: Biografia i dades de contacte.
• Productor/a: Biografia i dades de contacte.
• Coproductor/a (si cal): dades de contacte.
• Agent de vendes internacionals (si cal): dades de contacte.

Arxius adjunts:

Opcionalment, podeu pujar CV addicionals del director/a de fotografia, muntador/a o personal de so. També un tractament ampliat o un dossier del projecte, si està disponible. Aquesta informació no és obligatòria.

Data límit: 15 de juliol de 2025.

Quota de participació:

380 euros per projecte sense IVA per a un màxim de dos participants. Us donarà accés a:

• Incloure el vostre projecte a la selecció oficial de Project Book, exposant-lo i publicant-lo per a més de 130 decision makers i productors.
• Celebració de reunions individuals amb decision makers i productors/es (entre 15 i 25 reunions).
• L'oportunitat de guanyar premis i altres subvencions.
• Accés al programa DOK Co-Pro Market Open amb xerrades informatives, intercanvi mutu i inspiració.
• Una reunió preparatòria amb els altres projectes seleccionats, dissenyada per ajudar-vos a augmentar l'impacte de la vostra participació.
• Acreditacions del festival per a un o dos representants del projecte.

En cas de ser seleccionat, haureu de ser a Leipzig des de la tarda del diumenge 26 d'octubre fins el dimecres 29 d'octubre del 2025 (matí). Per projecte seleccionat, dos membres de l'equip poden participar a DOK Co-Pro Market.

Reviseu detalladament les bases.

Consulteu les preguntes freqüents.

En cas de dubtes o consultes, podeu contactar a: industry@dok-leipzig.de

Més informació.

La 70a edició dels Premis David di Donatello, els premis més prestigiosos del cinema italià, es van celebrar la nit del dimecres 7 de maig als estudis de Cinecittà, a Roma. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA: 'Vermiglio', de Maura Delpero, i 'Gloria!', de Margherita Vicario.

El drama bèl·lic amb suport MEDIA a la Distribució Vermiglio, dirigit per Maura Delpero i ambientat durant la Segona Guerra Mundial, va ser la gran triomfadora de la nit, ja que es va alçar amb set estatuetes, incloses les de Millor Pel·lícula i Millor Direcció. Delpero va fer, així, història, ja que va esdevenir la primera dona en guanyar la Millor Direcció als David di Donatello.

Els set premis de Vermiglio són:

• Millor pel·lícula
• Millor Direcció (Maura Delpero)
• Millor Guió Original (Maura Delpero)
• Millor Producció (Francesca Andreoli, Leonardo Guerra Seràgnoli, Santiago Fondevila Sancet, Maura Delpero)
• Millor Casting (Stefania Rodà, Maurilio Mangano)
• Millor Fotografia (Mikhail Krichman)
• Millor So (Dana Farzanehpour)

Sinopsi

Finals de la Segona Guerra Mundial a Vermiglio, un remot lloc als Alps italians. L’arribada d’un soldat desertor al poble marcarà un abans i un després a la vida dels seus habitants, especialment a la família del mestre, que veurà com cadascun dels seus membres es dirigeix ​​cap a un destí inesperat.

https://youtu.be/Q4NszCH3byo

L'altre títol amb suport MEDIA guardonat als David di Donatello és el el drama musical històric Gloria!, de Margherita Vicario, una evocadora història sobre una orquestra femenina en una institució religiosa del segle XIX, que va obtenir tres premis:

• Millor Òpera Prima
• Millor Banda Sonora (Margherita Vicario, Davide Pavanello)
• Millor Cançó Original (“Aria!” de Margherita Vicario, Davide Pavanello, Edwyn Clark Roberts, Andrea Bonomo i Gianluigi Fazio)

Sinopsi

A la Venècia de finals del segle XVIII, Teresa, una jove criada a l’orfenat i conservatori de Sant Ignasi, descobreix un pianoforte que revolucionarà la seva vida i la de l’institut. Amb un grup de talentoses intèrprets musicals, desafiarà les normes de l’Antic Règim italià tot creant una música rebel i moderna. ‘Glòria!’ narra la seva inspiradora lluita per la llibertat artística i la innovació musical.

https://www.youtube.com/watch?v=HlYQkNTuCsg

Consulta la resta de pel·lícules guardonades als Premis David di Donatello 2025.

Series Mania Institute ha obert la convocatòria del nou programa Apollo Series, en col·laboració amb MIA - Mercado Internazionale Audiovisivo i TV Drama Vision de Göteborg Film Festival (totes iniciatives amb suport d'Europa Creativa MEDIA). La data límit per presentar-s'hi és el 30 de juny de 2025.

Aquest programa de formació ajuda els productors/es europeus/es i emergents a enfortir els seus projectes de sèries, tot permetent-los dominar en els aspectes legals, financers i artístics de les coproduccions europees, alhora que els ofereix accés a esdeveniments clau de la indústria.

Apollo Series es desenvoluparà en tres sessions: la primera a Roma (Itàlia), en el marc del MIA - Mercat Internazionale Audiovisivo, del 6 al 9 d'octubre de 2025; la segona a Göteborg (Suècia), al TV Drama Vision de Göteborg Film Festival, del 25 al 28 de gener de 2026; i l'última a Lille (França), al Séries Mania Forum, del 24 al 26 de març del 2026.

Objectius:

• Descobrir els sistemes de finançament europeus.
• Dominar els aspectes legals de la coproducció.
• Equilibrar una visió local amb la internacionalització del projecte.
• Comprendre les darreres tendències al mercat europeu de coproducció.
• Establir connexions amb socis potencials, productors locals i internacionals i difusors (canals de televisió/plataformes).

Nombre màxim de participants: 10.

Format: Tretze dies discontinus en anglès a Roma, Göteborg, Lille i online.

Sol·licitants elegibles: Productors europeus amb certa experiència i coneixements a la seva indústria de producció nacional, però que són nous actors en el panorama de la coproducció europea.

Data límit: 30 de juny de 2025.

Selecció de participants: s'anunciarà el 16 de juliol de 2025.

Tarifa de participació: 4.900 euros + IVA.

Més informació i inscripcions.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat el seu resum anual de cinema, del qual es desprèn que les pel·lícules europees van representar un terç de totes les entrades de cinema venudes a Europa l'any 2024.

Segons l'informe, el 2024, les entrades a tot Europa van arribar als 843 milions, un descens de l'1,7% respecte al 2023. Els ingressos bruts de taquilla a tot Europa van experimentar un descens marginal del 0,8% en comparació amb el 2023, la qual cosa indica una estabilització dels nivells d'assistència als cinemes en molts mercats i suggereix que les xifres actuals poden representar un nivell normal postpandèmic.

'Inside Out 2' (EUA) i 'Gru, el meu millor amic 4' (EUA) van liderar el rànquing de taquilla europeu de final d'any, mentre que les produccions franceses 'Un P'tit truc en plus' (FR) i 'Le Comte de Monte-Cristo' (FR) van destacar entre els títols més taquillers de l'any.

Les produccions europees van representar aproximadament el 33% del total d'entrades, mentre que la quota de mercat de les pel·lícules nord-americanes va baixar del 69% el 2023 al 63% el 2024.

L'activitat de producció cinematogràfica es va mantenir forta el 2024, amb un total de 2.514 llargmetratges produïts a tot Europa, la xifra més alta registrada.

L'assistència al cinema s'ha estabilitzat a Europa enmig d'un petit descens el 2024
El 2024, l'assistència al cinema a Europa (Estats membres del Consell d'Europa, excloent l'Azerbaidjan) va experimentar una lleugera contracció, disminuint un 1,7% interanual fins a arribar als 843 milions d'entrades. Això marca una fase de recuperació després del fort repunt observat el 2023, quan les entrades havien augmentat després dels mínims de l'era de la pandèmia. La UE-27 va registrar un descens més pronunciat que el conjunt d'Europa, amb una caiguda de les entrades del 2,5% fins als 642 milions.

Malgrat aquesta disminució de les entrades, els ingressos totals de taquilla es van mantenir relativament estables a causa del lleuger augment dels preus de les entrades i la inflació contínua. Els cinemes de tot Europa van generar 6.660 milions d'euros el 2024, una caiguda marginal del 0,8% respecte als 6.720 milions d'euros del 2023. Dins de la UE-27, els ingressos van caure un 1,9% fins als 4.990 milions d'euros.

Els resultats per país van variar significativament a tot Europa el 2024. Catorze mercats van registrar un creixement en les entrades, amb els increments més notables observats a Albània (+9,0%), Eslovàquia (+8,3%) i Lituània (+5,6%). En canvi, les disminucions més pronunciades es van observar a Xipre (-19,9%), Luxemburg (-18,6%) i Bòsnia i Hercegovina (-14,9%). Entre els principals mercats, Turquia va liderar amb un augment del 4,9% en les entrades, seguida del Regne Unit (+2,4%), França (+0,6%) i Itàlia (+0,6%), mentre que Alemanya (-5,8%) i Espanya (-5,8%) van experimentar una disminució notable en els seus resultats.

Les xifres d'aquest comunicat de premsa provenen de l'edició 2025 de FOCUS – World Film Market Trends, un informe que es prepara cada any per al Marché du Film del Festival de Cannes. Els periodistes poden sol·licitar una còpia de premsa en PDF a Alison.hindhaugh@coe.int. FOCUS està disponible com a còpia impresa gratuïta per a tots els assistents al Marché a l'estand de l'Observatori (H1 a la secció Riviera/Marina). També és gratuït en línia per a tots els participants del Marché a la plataforma en línia. Es pot comprar després del Marché a la llibreria del Consell d'Europa.

Més informació

La 28a edició del DocsBarcelona, la secció d’indústria del qual compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, es duu a terme del 8 al 18 de maig de 2025 al CCCB, als Cinemes Renoir Floridablanca, al Phenomena, a la Filmoteca de Catalunya, a Casa Montjuïc i a l’Espai Texas.

Entre la programació figuren 48 films, dels quals 11 són estrenes mundials, i es comptarà amb la presència d'una trentena de documentalistes de tot el món.

Entre els llargmetratges programats figuren els següents títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, a les diverses seccions:

Secció Oficial:

• Only on Earth, de Robin Petré (Dinamarca, Espanya, 2025)

A la secció Docs&Arxiu:

• Riefenstahl, d'Andres Veiel (Alemanya, 2024). Film inaugural
• Ernest Cole, Lost and Found, de Raoul Peck (França, EUA, 2024)

Consulteu tota la programació i reserveu les vostres entrades.

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha incorporat 770 professionals del cinema de renom com a nous membres, que podran votar pels Premis del Cinema Europeu. Els noms de tots els nous membres, entre els quals figuren nombrosos professionals de l'audiovisual català, es van anunciar el passat divendres 9 de maig de 2025, Dia d'Europa. L'Acadèmia convida els nous membres un cop l'any. Amb un ràpid creixement de membres des del 2020, un nou rècord de cineastes europeus ha acceptat ser membres el 2025, cosa que reforça encara més el suport al cinema europeu.

L'Acadèmia Cinema Europeu ha experimentat un ràpid creixement de membres en els darrers 5 anys, amb un 30% dels seus membres actuals que s'hi han unit en aquest període. Especialment als països de l'Europa Central i Oriental, així com als Estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), i als països del sud-est d'Europa i del Caucas com ara Armènia, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Moldàvia, Romania i Turquia. A més, països com Bielorússia, Xipre, Montenegro, Eslovènia i Ucraïna van veure com el seu nombre de membres es duplicava o, de vegades, es triplicava.

Entre els nous membres, el 51% són homes, el 48% són dones i l'1% es defineix com a no binari. En total, 770 nous membres de 52 països s'han unit a l'Acadèmia Cinema Europeu.

Amb un 21%, més d'una cinquena part dels nous membres que s'hi uneixen tenen menys de 36 anys. Això reforça la representació d'una generació més jove, però notable, de cineastes europeus dins de l'Acadèmia de Cinema Europeu. En general, s'ha convidat un nombre creixent de membres que representen les arts i oficis del cinema per reforçar els capítols recentment creats aquest any. En els propers anys, l'Acadèmia de Cinema Europeu té ganes d'augmentar encara més el nombre de membres que treballen com a directors/es de càsting, directors/es de fotografia, compositors/es, dissenyadors/es de vestuari, editors/es, maquilladors/es i perruquers/es, dissenyadors/es de producció, dissenyadors/es de so i supervisors/es d'efectes visuals.

Entre els nous membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu figura un nombre elevat de professionals de l'audiovisual català, com la directora Alba Cros, la productora Ariadna Dot, la directora Anna Petrus, el director Àlex Lora, la productora Belén Sánchez, el dissenyador de vestuari Pau Aulí, el dissenyador de so Oriol Donat, la coordinadora de postproducció Diana Cuyàs, o el dissenyador de so Oriol Tarragó, entre altres.

Pel que fa a la resta de països, entre els nous membres de l'Acadèmia de Cinema Europeu figuren, entre altres, Veronika Franz i Johanna Moder d'Àustria; Leonardo van Dijl de Bèlgica; Martina Apostolova i Konstantin Bojanov de Bulgària; Nataša Dorčić i Vanja Juranić de Croàcia; Zar Amir, Pan Nalin, Caroline Poggi, Lina Soualem i Wissam Tanios de França; Maren Ade, Fatih Akin, Paula Beer, Maren Eggert, Popo Fan, Sara Fazilat, Christian Friedel, Leonard Grobien, Sibel Kekilli, Jerry Kwarteng, Ayse Polat, Franz Rogowski, Devid Striesow, Lea Wohl von Haselberg i Soleen Yusef d'Alemanya; Melia Kreiling (Grècia/EUA) i Tonia Sotiropoulou de Grècia; Kata Dobó d'Hongria; Yuval Abraham i Rachel Szor d'Israel; Francesca Andreoli i Isabella Rossellini d'Itàlia; Saulius Baradinskas de Lituània; Evalotte Oosterop i Mark de Cloe dels Països Baixos; Renate Reinsve i Halfdan Ullmann Tøndel de Noruega; Annemarie Jacir de Palestina; Filip Marczewski de Polònia; Olimpia Melinte de Romania; Marina Cosic Mirković de Sèrbia; Katarina Čas d'Eslovènia; Estibaliz Urresola de Solaguren i Isabel Herguera d'Espanya; Frida Gustavsson, Noomi Rapace i Magnus von Horn de Suècia; Ramon Zürcher i Basil da Cunha de Suïssa; Burak Dakak, Demet Evgâr, Mehmet Günsür (Turquia/Itàlia), Ercan Kesal, Nejat İşler, Melisa Sözen, Leyla Tanlar i Selin Yeninci de Turquia;, Ann Akinjirin, Tom Blyth, Efe Cakarel (UK/Turquia), Stephen Daldry, Eliot Sumner, Maria Tanjala i Joshua Tedeku del Regne Unit; Maryna Vroda d'Ucraïna; i Tricia Tuttle dels EUA.

Entre els nous membres de l'Acadèmia Europea de Cinema es troben cineastes romanís i cineastes sami, procedents de les poblacions romanís i indígenes de diversos països europeus, inclosa Groenlàndia. Actualment, l'Acadèmia del Cinema Europeu compta amb 5.400 membres en 57 països.

Consulteu tots els membres recentment acceptats de l'Acadèmia de Cinema Europeu.

Els membres de l'Acadèmia Europea de Cinema estan units per un sentit col·lectiu d'identitat cultural europea i una dedicació a celebrar la diversitat i la riquesa del cinema europeu. Tots els membres poden registrar-se per votar cada any als Premis Europeus de Cinema i, en fer-ho, obtenir accés a les pel·lícules preseleccionades de l'Acadèmia Europea de Cinema, de les quals es trien les nominacions i els guanyadors dels premis. A més, l'Acadèmia organitza esdeveniments durant tot l'any, tant presencials com en línia, que ajuden els membres a connectar-se entre ells. Durant tot l'any, els programes especials de cinema "Underscore" a la plataforma VOD de l'Acadèmia promocionen les pel·lícules europees, totes accessibles exclusivament als membres registrats. La construcció d'una comunitat cinematogràfica europea de cineastes, i d'aquesta manera l'augment de l'interès i l'accessibilitat del cinema europeu a una comunitat d'amants del cinema, és una de les principals forces impulsores de l'Acadèmia Europea de Cinema durant tot l'any.

Des del 2024, Juliette Binoche és la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Europeu. Originalment, l'Acadèmia va ser fundada el 1988 per reconeguts cineastes europeus com ara Ingmar Bergman, Pedro Almodóvar, Liliana Cavani, Claude Chabrol, Federico Fellini, Isabelle Huppert, Krzysztof Kieslowski, Giulietta Masina, Marcello Mastroianni, David Puttnam, Hanna Schygulla, István Szabó, Liv Ullmann i Wim Wenders, i estava limitada a un màxim de 99 membres. Des de la dècada del 1990, el nombre de membres ha augmentat gradualment i ha experimentat un fort augment des del 2020 amb un 30%.

Consulteu la llista completa dels Nous membres de l'Acadèmia 2025

Més informació

TorinoFilmLab ha anunciat els projectes seleccionats a TFL FeatureLab 2025, el programa de formació destinat a primers o segons llargmetratges en un estat de desenvolupament avançat.

Entre els 10 projectes seleccionats figura el projecte amb participació catalana ‘Three Ages‘ (‘Tres edats‘), de Jiajie Yu Yan i César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films). 

El projecte ja va participar a TFL Next - Feature Film 2024 de la mateixa institució, així com a altres programes com Atlàntida Mallorca Talents Lab de Filmin, on va guanyar el premi al millor projecte de ficció.

Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona el 1992 per retrobar-se amb els seus pares, que van emigrar a Espanya quan ell encara era un nadó. Kaiwen, la seva mare, lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no aconsegueix correspondre'l. La seva difícil relació s'allargarà al llarg de la seva adolescència i edat adulta, tot afrontant diversos moments de crisi com el divorci dels seus pares i el tancament del negoci familiar.

L'edició 2025 de TFL FeatureLab comptarà amb deu projectes de ficció seleccionats de 179 sol·licitants. Sis projectes són òperes primeres i quatre més són segones obres.

En total, FeatureLab tindrà 22 participants (11 homes i 11 dones) que representen 13 països: Espanya, Argentina, Cambodja, Xile, Colòmbia, Dinamarca, República Dominicana, França, Itàlia, Noruega, Panamà, Senegal i Estats Units.

Aquest programa de desenvolupament amb suport d'Europa Creativa MEDIA té lloc de juny a novembre de 2025 i inclou dos tallers presencials a Oslo (juny de 2025) i Torí (novembre de 2025) així com un mòdul en línia al setembre de 2025. Conclou amb el TFL Meeting Event.

Més informació

Notícia relacionada: 2 projectes catalans, seleccionats al TFL Next - Feature Film 2024

L'onzena edició de Cartoon Springboard, de CARTOON, es durà a terme a Madrid del 28 al 30 d’octubre de 2025. La data límit per presentar-hi projectes és el 27 d'agost de 2025.

Des del 2015, aquest esdeveniment s'ha dedicat a talents emergents que presenten el seu primer projecte d'animació, tot proporcionant-los informació sobre les realitats del mercat i una visió general inicial de la indústria de l'animació.

Cartoon Springboard és el lloc ideal per:

• Presentar un primer projecte d'animació davant d'un pànel d'experts de la indústria (canals tv, productores, distribuïdores o agents de vendes, plataformes digitals, empreses de videojocs, creatius/ves clau, etc.).
• Rebre assessorament i orientació: aconsegueix ajuda per dominar les tècniques de presentació i millorar el contingut del projecte.
• Millorar les teves habilitats d'animació i presentació i entendre millor el mercat amb les conferències magistrals de professionals de renom.
• Connectar amb els principals compradors i productors actuals i la nova generació de talents de l'animació.

Qui pot presentar-hi un projecte?

• Joves talents que actualment siguin estudiants o s'hagin graduat en escoles d'animació/audiovisuals amb un màxim de 5 anys d'antiguitat (data de graduació a l'estiu del 2020 o posterior).
• Joves talents europeus (que compleixin els criteris anteriors) que vulguin desenvolupar i provar el seu nou projecte o propietat d'animació per al mercat internacional i/o per ser distribuït en diverses pantalles.
• Es requereix fluïdesa en anglès per comunicar-se amb la resta de participants i la presentació ha de ser en anglès, ja que no hi haurà traducció simultània.

Quins tipus de projecte s'hi poden presentar?

• un especial de televisió (mínim 26 minuts)
• una sèrie de televisió o web
• un llargmetratge (mínim 60 minuts)
• un projecte d'animació dedicat a multiplataforma
• NO s'accepten curtmetratges

Data límit: 27 d'agost de 2025

Consulteu-ne les bases i envieu-hi el vostre projecte des d’aquest enllaç.

Cartoon Springboard de Cartoon compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Més informació

EAVE Marketing Workshop 2025, una iniciativa d’EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs en col·laboració amb Film Fund Luxembourg i el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria fins al proper 4 de juny. 

En aquesta indústria en ràpida evolució, el programa, que es durà a terme de l'11 al 16 de novembre de 2025 a Luxemburg, combina estratègies de màrqueting tradicionals amb tecnologia d'avantguarda, tot dotant els i les participants d'eines pràctiques per integrar-les a les seves campanyes de màrqueting cinematogràfic.

Des de la interacció amb la premsa fins a la utilització de les últimes eines d'IA, el taller ofereix una guia completa per identificar i arribar a públics a escala global.

Metodologia

El grup està format per 30 participants d'arreu del món, dels quals 8 porten un projecte. Aquests projectes serveixen com a casos d'estudi durant tota la setmana del taller, i tots els participants hi col·laboren durant gairebé la meitat del temps. A les sessions de treball en grup interactives de la tarda, apliquen els coneixements adquirits al matí pels tutors de màrqueting de primer nivell per desenvolupar estratègies de màrqueting concretes per als projectes seleccionats. Aquest enfocament d'aprenentatge horitzontal millora l'experiència i permet que cada participant contribueixi amb els seus coneixements únics alhora que fomenta la creació de xarxes naturals i la construcció de comunitats dins del grup.

Temàtiques

Durant el taller, els i les participants exploraran una àmplia gamma de temes, com ara:

• Màrqueting internacional per a vendes: dirigit per la co-cap d'estudis Alya Belgaroui-Degalet (Pathé, FR)
• Estratègies de màrqueting en línia i alternatives: dirigides per la co-cap d'estudis i líder del grup Sarah Calderón (The Film Agency, ES)
• Relacions públiques i premsa internacionals: amb Michael Arnon (WOLF, DE) i Manori Ravindran (Screen International, UK)
• Distribució de màrqueting, creació de pòsters i tràilers: amb Boris Pugnet (Odyssey, FR)
• Màrqueting a les xarxes socials: amb Guillaume Boscher (Netflix, FR)
• Anàlisi d'audiència i màrqueting per a plataformes de vídeo a la carta (VOD): amb Elena Neira (La Otra Pantalla, ES)
• Oportunitats de la intel·ligència artificial en el màrqueting: amb Elie Nebot (Mk2, FR)

Qui s'hi pot presentar?

El taller s'adreça a productors/es de cinema i altres professionals de la indústria (agents de vendes, distribuïdors/es, representants de festivals de cinema, formadors/es, assessors/es i finançadors/es) interessats en aprofundir els seus coneixements de màrqueting. Animem a presentar sol·licituds tant de professionals experimentats com de talents emergents amb 2-3 anys d'experiència.

EAVE està compromesa amb la igualtat d'oportunitats per a tothom i anima fermament a presentar sol·licituds de candidats/es europeus/es i internacionals qualificats/des de diversos orígens i amb totes les capacitats. Hi haurà disponible una beca específica per a residents i ciutadans europeus que s'identifiquin com a negres, indígenes o persones de color. La sol·licitud per a aquests s'ha d'esmentar a la carta de motivació de la beca.

Com presentar-s'hi?

Els i les participants poden presentar la sol·licitud amb o sense projecte. Consulteu els requisits de la sol·licitud.

Per sol·licitar l'EAVE MARKETING WORKSHOP 2025 sense projecte, cal que prepareu un fitxer PDF (màxim 10 MB) que contingui els elements següents:

• 1 pàgina de CV
• Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
• Carta de motivació
• Un exemple de la vostra campanya de màrqueting audiovisual preferida del vostre país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
• 1 fotografia/retrat (.jpg)

Si sol·liciteu una beca: una breu carta de motivació que expliqui per què la sol·liciteu.

Si presenteu la vostra candidatura amb un projecte, cal que envieu un dossier amb la informació següent:

• CV d'1 pàgina
• Breu descripció de l'empresa i (si escau) de les produccions
• Carta de motivació
• FULL INFORMATIU DEL PROJECTE DEL TALLER DE MÀRQUETING (descarregable aquí)
• LOGLINE (màxim dues frases)
• SINOPSI BREU (no més d'una pàgina)
• SINOPSI LLARGA (no més de sis pàgines)
• NOTA D'INTENCIÓ DEL DIRECTOR/A (no més de dues pàgines)
• NOTA DEL PRODUCTOR/A (no més d'una pàgina)
• QUALSSEVOL ELEMENT DE MÀRQUETING ADDICIONAL QUE JA EXISTEIXI (dossier de presentació, mood board, pòster, clips…). Envieu un enllaç a tots els elements. El material audiovisual inclòs no ha de superar els 5 minuts.
• BREU INFORME D'ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING AMB LA SEGÜENT ESTRUCTURA (no més d'una pàgina):
  • 3-5 Punts de referència (títols recents comparables)
  • 3-5 Punts forts del projecte
  • 3-5 Punts febles del projecte
  • 3-5 Oportunitats (aspectes on les tendències del mercat juguen a favor del projecte)
  • 3-5 Amenaces (aspectes on les tendències del mercat juguen en contra del projecte)
  • Objectiu previst de la pel·lícula (defineix-lo en una frase)
• Un exemple de la teva campanya de màrqueting audiovisual preferida del teu país dels darrers anys (ja sigui una imatge o un enllaç de vídeo d'1 minut)
• 1 FOTOGRAFIA / RETRAT (.jpg)

Tingueu en compte que el CV, la descripció de l'empresa i la carta de motivació no han de superar les 3 pàgines en total.

Si presenteu la sol·licitud amb un projecte, la presentació del projecte no ha de superar les 10 pàgines en total.

Tingueu en compte que, en cas de selecció, el vostre CV, la descripció de l'empresa/produccions i la foto, així com – si presenteu la sol·licitud amb un projecte – Alguns materials del projecte es publicaran al llibre d'informació del taller que es lliurarà a tots els participants, formadors, equip, becaris EAVE i socis financers.

Tots els documents escrits han de ser en anglès!

Si us plau, anomeneu el fitxer PDF de la manera següent: FAMILY NAME OF APPLICANT_COUNTRY (sense caràcters especials).

Si voleu més informació, poseu-vos en contacte amb l'equip d'EAVE: ana@eave.org

Per a les sol·licituds de projectes, EAVE busca principalment projectes en postproducció, però també està obert a projectes en desenvolupament i preproducció en una àmplia gamma de formats, com ara sèries, ficció, animació i documentals.

Entre els projectes destacats desenvolupats a l'EAVE Marketing Workshop s'inclouen 'Flow' (dirigida per Gints Zilbalodis, productor: graduat d'EAVE MW Matiss Kaza, Trickster Pictures, Letònia), que va guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació el 2024 juntament amb 53 altres premis, i 'The Settlers' (dirigida per Felipe Gálvez Haberle, productor: graduat d'EAVE MW Giancarlo Nasi, Quijote Films, Xile), guanyadora del Premi FIPRESCI a Cannes 2023 i del Gran Premi de Ficció al Festival Internacional de Cinema i Fòrum sobre Drets Humans 2024. La sèrie 'Wool' (productora: Milena Dzambasovic, Film Road Production, Sèrbia), desenvolupada al Taller de Màrqueting de l'any passat, es va presentar a les Sessions de Pitching Co-Pro de Series Mania el 2025.

Inicieu la sol·licitud des de l'enllaç següent.

La selecció s'anunciarà entre finals de juliol i agost.

Per a més informació contacteu amb l’equip d’EAVE: ana@eave.org

EAVE Marketing Workshop d’EAVE – European Audiovisual Entrepreneurs compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

La 7a edició de MediaTech SPRINT, taller d’innovació d’un dia que permet a quatre empreses de la indústria audiovisual europea (anomenats ‘Challenge Owners’) desenvolupar solucions per a un dels seus reptes comercials específics en un Sprint co-creatiu amb l’ajuda d’experts interdisciplinaris (anomenats ‘Co-Creators’), es durà a terme el dilluns 20 d'octubre (amb un esdeveniment de networking el dia 19) a Copenhaguen, Dinamarca.

Es tracta d'una oportunitat única perquè els responsables dels reptes i els cocreadors es reuneixin en un context organitzat, es beneficiïn de la perspectiva única de cadascú, apliquin mètodes d'innovació orientats a resultats i dissenyin solucions per a un repte empresarial real.

Tots els i les participants rebran una entrada gratuïta per assistir a Picture This Conference el 21 d'octubre a Copenhaguen, Dinamarca, així com una entrada gratuïta per assistir a la MediaTech Hub Conference del 24/25 de setembre a a Berlín-Babelsberg, Alemanya.

• Data límit per als propietaris del repte (‘Challenge Owners’): 30 de juny
• Data límit per als cocreadors (‘Co-Creators’): 15 de setembre

Els enllaços de sol·licitud estaran disponibles properament.

MediaTech SPRINT està facilitat per Juliane Schulze, consultora experimentada en negocis i finançament, i organitzat pels Creative Europe Desks Denmark i Berlin-Brandenburg en col·laboració amb els Creative Europe Desks de la República Txeca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Polònia, Eslovènia, Espanya i Suècia. Es durà a terme a l'Escola de Cinema Danesa.

En cas de dubtes, contacteu amb sprint@ced-bb.eu.

TorinoFilmLab ha obert la convocatòria de la propera edició de TFL Next – TV Series fins al 4 de juliol de 2025.

El taller està basat en conceptes, la qual cosa significa que els i les participants treballen exclusivament en el concepte del projecte de sèrie de televisió (en aquest sentit, el concepte significa la premissa de la sèrie, la trama general i les especificacions dels personatges principals). En el cas de projectes basats en novel·les, contes o altres obres literàries, els sol·licitants han de presentar una opció garantida per a l'obra que volen adaptar.

El taller es divideix en 2 sessions de desenvolupament:

• Una primera sessió de 5 dies, on els participants discuteixen el seu treball en sessions de grup i reunions individuals amb els seus tutors. Després, els participants tenen 3 setmanes per reelaborar els seus materials
• Una segona sessió de 2 dies, on els participants comparteixen i discuteixen de nou el seu treball en reunions individuals amb els seus mentors i sessions de grup amb altres participants.

Se seleccionaran 20 projectes de sèries de televisió en una fase inicial de desenvolupament, presentats per guionistes o guionistes/directors/es internacionals juntament amb un productor/a (si escau), que es dividiran en 5 grups.

Els i les participants treballaran en el seu concepte juntament amb els seus companys/es i un/a tutor/a amb una àmplia experiència internacional com a consultor/a de guions, tot implementant les tècniques i habilitats fonamentals necessàries per desenvolupar i produir sèries de televisió d'èxit.

Gràcies a l'experiència global de TFL Next, els i les participants tindran l'oportunitat de desenvolupar una xarxa internacional sòlida: a més de les sessions de guió i les reunions amb representants de la indústria, els i les participants es reuniran durant esdeveniments especials en línia destinats a intercanviar habilitats i trobar col·laboracions productives.

Qui s'hi pot presentar?

El taller en línia està obert a guionistes, directors/es i productors/es professionals internacionals. La sol·licitud es pot presentar individualment o en equip (màxim 2 participants per equip) i ha d'estar vinculada a un projecte de sèrie de televisió en fase inicial de desenvolupament, que es desenvoluparà durant el taller.

L'idioma de treball de tots els tallers, reunions i esdeveniments és l'anglès; per tant, un bon coneixement de l'anglès és imprescindible per participar-hi.

Quota de participació

1.700 euros (més IVA, si escau) per equip de participants (màxim 2 participants).

Un cop seleccionats, els i les participants han d'enviar un comprovant del pagament en els 2 dies següents per confirmar la seva plaça.

Calendari de les sessions en línia

• 1a sessió: del 6 al 10 d'octubre de 2025
• 2a sessió: del 3 al 7 de novembre de 2025

Com presentar-s'hi

Els materials de sol·licitud requerits, que s'han de presentar tots junts en un PDF i tots en anglès, són:

• Logline del projecte (2 línies màxim, cos de lletra 14, no es demana cap font ni espai específic) - Cal tenir en compte que aquest logline s'utilitzarà amb finalitats de comunicació i per anunciar la selecció final del projecte al programa;
• Presentació del concepte (espais de 7.500 caràcters inclosos, cos de lletra 14, no es demana cap font ni espai específic);
• 3 pàgines màximes amb: el CV de tots els membres de l'equip del projecte, un enllaç (SENSE contrasenya) a treballs anteriors (màxim 30'), un enllaç (SENSE contrasenya) a una presentació en vídeo d'1' (ha d'incloure els membres de l'equip del projecte que assistirien al taller en cas de selecció; en aquest vídeo se us demana que us presenteu i expliqueu per què esteu interessats a sol·licitar la participació a TFL Next)
• Materials que informen sobre l'enfocament audiovisual (imatges fixes, mood board en vídeo, etc. - opcional).

Termini de presentació de sol·licituds: 4 de juliol de 2025, 23:59 CET.

Feu clic aquí per accedir al formulari de sol·licitud i enviar la vostra candidatura (abans de començar el procés de sol·licitud, heu de crear un compte a la plataforma TFL).
Al formulari de sol·licitud, també es demanarà als candidats/es que emplenin un qüestionari sobre l'estat del seu projecte.

Les sol·licituds que no respectin els criteris esmentats anteriorment es rebutjaran

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb: fiore@museocinema.it

European Film Promotion (EFP) amplia la seva iniciativa 'Europe! Voices of Women+In Film', que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Enguany, el Festival Internacional de Cinema de Busan s'uneix al Festival de Cinema de Sydney i al Festival do Rio com a tercer gran soci internacional fora d'Europa d'aquesta iniciativa. Tots tres festivals de cinema destaquen pel·lícules europees dirigides per dones i cineastes de gènere queer. El Festival de Cinema de Sydney, que va llançar la versió original del programa amb EFP fa una dècada, tornarà a ser el primer de la sèrie: la selecció d'aquest any inclou històries centrades en joves protagonistes que exploren el seu lloc al món.

En el seu tercer llargmetratge, 'Ari' (França, Bèlgica), després d'haver-se estrenat a Competició a la Berlinale d'aquest any, Léonor Serraille explica la història d'un professor de 27 anys atrapat entre els seus anhels de llibertat i el pes de les pressions quotidianes. Mentre navega per les normes socials canviants i els rols de gènere en evolució, el seu viatge es converteix en un experiment commovedor amb la identitat i la pertinença.

El debut cinematogràfic d'Eva Libertad, 'Sorda' (Espanya), observa la relació matisada entre una dona sorda i la seva parella mentre es preparen per tenir un fill. Els seus móns diferents, marcats per reptes de comunicació i incertesa, es retraten amb intimitat, especialment en els moments més tranquils de la pel·lícula.

'Hanami' (Suïssa, Portugal, Cap Verd), de Denise Fernandes, ofereix una visió encantadora de l'illa de Fogo, a Cap Verd. L'illa volcànica no és només un escenari, sinó que es converteix en un personatge central de la història de Nia i Nana, mare i filla, que creixen separades.

La reconeguda documentalista Mercedes Stalenhoef debuta a la ficció amb 'I Shall See' (Països Baixos). La pel·lícula segueix la Lot, de 17 anys, que, després de perdre la vista en un accident, ha de reimaginar el seu futur i afrontar les seves pors. Amb el suport d'amics i mentors d'un centre de rehabilitació, s'embarca en un viatge de resiliència.

'Little Trouble Girls' (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia), d'Urška Djukić, se centra en la tímida Lucia, de 16 anys, que fa amistat amb l'extrovertida Ana Maria en un cor de noies catòliques. Quan Lucia desenvolupa sentiments sexuals per un treballador del monestir, les coses es compliquen. La pel·lícula analitza el concepte de pecat a través dels ulls d'una jove a punt del despertar sexual. La pel·lícula compta amb suport MEDIA al Desenvolupament.

Després de la mort del seu estimat germà, Eya, de 12 anys, sent que res és igual. Creixent en una família musulmana tunisiana a Brussel·les, intenta afrontar el seu dol. A la seva primera pel·lícula, 'Têtes Brûlées' (Bèlgica), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, Maja Ajmia-Zellama explica una història sobre la pèrdua, el consol i com els records ens poden donar força.

El programa EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM d'aquest any comença al juny amb esdeveniments de networking promocionals en línia i presencials durant el Festival de Cinema de Sydney.

«EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM continua sent una plataforma poderosa per a la narració atrevida i original. La selecció d'aquest any és profundament commovedora: cineastes valentes que exploren el terreny emocional de la joventut, la identitat i la transformació amb claredat, complexitat i gràcia. Estem orgullosos de tornar a associar-nos amb l'EFP per mostrar aquestes perspectives vitals i donar suport a una nova generació de cineastes europees», afirma la directora del Festival de Cinema de Sydney, Nashen Moodley.

«La diversitat de les narratives europees pretén desafiar i animar el públic de fora d'Europa amb diferents perspectives sobre temes universals i donar esperança en temps incerts. Enviem l'etiqueta EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM a tres grans festivals de cinema, Sydney, Busan i Rio, amb campanyes dedicades a fomentar la visibilitat. Per fomentar una comunitat de suport entre les dones europees o cineastes de gènere queer, EFP convida totes les participants de les seleccions del festival d'aquest any a la Cimera Internacional Virtual de Xarxes Dones+ de l'EFP al desembre, un programa de dos dies per desenvolupar més experiència a través de contactes a mida amb actors clau de la indústria cinematogràfica internacional», afirma la directora general de l'EFP, Sonja Heinen.

EUROPE! VOICES OF WOMEN+ IN FILM, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Sydney, el Festival Internacional de Cinema de Busan i el Festival do Rio, són possibles gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA e Creative Europe de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP): Flanders Image (Bèlgica), Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales/ICAA (Espanya), SEE NL (Països Baixos), Slovenian Film Centre, SWISS FILMS i Unifrance. El mitjà col·laborador Cineuropa.

Més informació

La xarxa de cinemes europeus Europa Cinemas assistirà al Festival de Cannes 2025, especialment per a la seva Trobada d’Exhibidors/es a l’Hotel Gray d’Albion, i amb el Jurat del Premi Europa Cinemas Label a la Quinzena de Cineastes.

Així, la Trobada d’Exhibidors d’Europa Cinemas es durà a terme diumenge 18 de maig, de 15h a 17h, a l'Hôtel Le Gray d'Albion (Salon Croisette, 38 Rue des Serbes, 06400 Cannes). A continuació, hi haurà un còctel de 17h a 18h.

Si voleu assistir a la reunió anual, cal que us hi inscriviu abans del divendres 16 de maig des de l'enllaç següent.

Podeu consultar el programa detallat de la reunió de la xarxa Europa Cinemas a Cannes des de l'enllaç següent.

A més, per 22è any consecutiu, s’atorgarà l’EUROPA CINEMAS – DIRECTORS’ FORNIGHT LABEL a una pel·lícula europea presentada a la Quinzena de Cineastes per un Jurat format per quatre exhibidors/es de la xarxa:

• Marie Boudon (Le Méliès, Montreuil, França) 
• Ditte Daugbjerg Christensen (Øst for Paradis, Højbjerg, Dinamarca) 
• Caro Raedts (Cinema ZED, Leuven, Bèlgica)  
• Piotr Szczyszyk (Kino Pałacowe, Poznań, Polònia) 

Per obtenir més informació, consulteu l’article sobre el jurat de l’Europa Cinemas Label i la llista de pel·lícules elegibles.

Europa Cinemas estarà present durant tot el festival al Cannes Film Market, al Pavelló Europeu, al costat d’Europa Creativa MEDIA.

Adreça de l’estand: INTERNATIONAL VILLAGE – PAVELLÓ #124 UNIÓ EUROPEA (Esplanade Georges Pompidou – 06400 CANNES)

Horaris d’atenció:

• Dimarts 13 de maig: de 14h a 18h
• Dimecres 14 de maig a dissabte 17 de maig: de 9h a 17h
• Diumenge 18 de maig: de 9h a 12h
• Dilluns 19 de maig: de 9h a 17h
• Dimarts 20 de maig: de 9h a 13h

Més informació

Durant la propera 57a edició de la Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes, un jurat compost per 4 exhibidors de la xarxa Europa Cinemas atorgarà el Premi Europa Cinemas Label a una pel·lícula europea, d'entre la selecció de la Quinzena de Cineastes: enguany, 9 pel·lícules europees competeixen pel Premi.

Els 4 membres del jurat, procedents de Bèlgica, Dinamarca, França i Polònia, anunciaran la pel·lícula guanyadora el dijous 22 de maig de 2025, al vespre, a la cerimònia de cloenda de la Quinzena de Cineastes (Théâtre La Croisette).

Els quatre membres del jurat de l'EC Label són:

Marie Boudon (Programadora, Le Méliès, Montreuil, França)

Marie Boudon va estudiar cinema i arts audiovisuals a la Universitat de Lió II. Primer va treballar per a diversos festivals a Seine-Saint-Denis abans d'unir-se a l'equip del cinema Le Méliès de Montreuil el 2004, com a jove gestora de públics. Com a programadora a Le Méliès des del 2014, forma part d'un equip de quatre persones que organitza diversos centenars de preestrenes i trobades amb directors/es cada any. El 2015, va participar en l'ampliació d'aquest cinema públic de tres a sis pantalles, que, el 2024, es va convertir en un dels cinemes d'autor més visitats de França.

Ditte Daugbjerg Christensen (Codirectora gerent, Øst for Paradis, Højbjerg, Dinamarca)

Ditte Daugbjerg Christensen va heretar un profund amor pel cinema, tot creixent al cinema del seu pare. Com a escolar i més tard, durant els seus estudis d'arquitectura, va treballar al cinema familiar, tot venent entrades i cafè i, ocasionalment, va dissenyar cartells per a pel·lícules en distribució. Després de diversos anys treballant com a arquitecta, es va unir a la seva germana per fer-se càrrec de l'empresa de cinema d'art i distribució del seu pare, Øst for Paradis, on ha estat codirectora i cap de distribució des del 2010.

Caro Raedts (Coordinadora, Cinema ZED, Lovaina, Bèlgica)

Caro Raedts, llicenciada en història i apassionada per la història del cinema, va començar la seva carrera com a voluntària al Cinema ZED Leuven. Ràpidament va passar a coordinar programes escolars i juvenils mentre gestionava la recepció. Amb dedicació i fortes habilitats organitzatives, finalment es va convertir en la Coordinadora General del cinema. Com a professional jove i motivada, s'esforça per aportar una nova perspectiva a la democratització i l'obertura del cinema a un públic més ampli, tot mantenint-se fidel al seu ADN i missió originals.

Piotr Szczyszyk (Gerent, Kino Pałacowe, Poznań, Polònia)

Piotr Szczyszyk, graduat en Estudis Cinematogràfics per la Universitat Adam Mickiewicz, és crític de cinema per a diverses revistes poloneses. Ha treballat com a preseleccionador per a New Horizons IFF i Short Waves IFF, i ha estat director de programa del Festival de Cinema Documental OFF CINEMA. Des del 2020, és cap del departament de cinema i gerent del cinema Pałacowe al Centre Cultural ZAMEK de Poznań.

La llista de pel·lícules europees elegibles per al Premi Europa Cinemas Label són les següents:

• 'Enzo', de Laurent Cantet, dirigida per Robin Campillo (França), 102 min.
• 'The girl in the snow', de Louise Hémon (França), 98 min.
• 'The girls we want', de Prïncia Car (França), 93 min.
• 'Her will be done', de Julia Kowalski (França, Polònia), 95 min.
• 'Mirrors núm. 3', de Christian Petzold (Alemanya), 86 min.
• 'The party's over', d'Antony Cordier (França), 95 min.
• 'Untamable', de Thomas Ngijol (França, Camerun), 81 min.
• 'Wild Foxes', de Valéry Carnoy (Bèlgica, França), 92 min.
• 'Yes', de Nadav Lapid (França, Israel, Alemanya, Xipre), 150 min.

Més informació

Europa Cinemas Label és un premi creat a la Quinzena de Cineastes el 2003. El Premi es concedeix cinc vegades a l'any: a Panorama (Berlinale), la Quinzena de Cineastes (Cannes), al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (Proxima i Competició Crystal Globe), al Festival de Cinema de Locarno (Consorso internazionale i Concorso Cineasti del presente) i a Giornate degli Autori (Venècia). Els jurats del Premi estan formats per quatre exhibidors dinàmics d'Europa Cinemas. Les pel·lícules del Premi reben suport per a la seva promoció i s'anima els exhibidors de cinema a ampliar el període de programació d'aquests títols a les seves pantalles.

La Comissió Europea ha publicat dues noves convocatòries de propostes amb un pressupost combinat de gairebé 5 milions d'euros per impulsar la resiliència social i augmentar l'abast i l'impacte social del contingut verificat produït a la UE.

La primera convocatòria (Detecció de campanyes d'influència i impuls de la resiliència social), amb un valor total de 3,15 milions d'euros, finançarà projectes centrats en la detecció de campanyes de manipulació d'informació maliciosa, així com en l'anàlisi de l'impacte de la desinformació en línia sobre els ciutadans, alhora que es desenvolupen respostes concretes per augmentar la resiliència social.

La segona convocatòria (Augmentar la visibilitat del contingut de verificació de fets a Europa), amb un pressupost d'uns 1,6 milions d'euros, finançarà projectes que augmentin l'abast i l'impacte del contingut produït per organitzacions independents de verificació de fets a la UE mitjançant estratègies creatives i formats multimèdia. Els projectes haurien de construir xarxes amb mitjans de comunicació, creadors de contingut, influencers i podcasters per crear i distribuir contingut.

La data límit per presentar les sol·licituds a ambdues convocatòries és el 16 de juny de 2025, i poden presentar-s'hi la societat civil, les universitats i els centres de recerca, entre d'altres. Els projectes guanyadors col·laboraran amb l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals (EDMO).

Més informació

El film amb suport MEDIA Jouer avec le feu (‘The Quiet Son’), de Delphine Coulin i Muriel Coulin, ha estat guardonat amb el Premi a la Millor Pel·lícula de la novena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que s'ha dut a terme del 24 d’abril al 2 de maig als Cinemes Verdi com a seu principal.

La pel·lícula, un drama francès protagonitzat per Vincent Lindon i Benjamin Voisin, guardonat al Festival de Venècia amb la Copa Volpi a la Millor Intepretació Masculina per Vincent Lindon, narra els perills de l'auge de l'extrema dreta.

Sinopsi

Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol als seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan Louis, el més jove, deixa casa seva per a estudiar a la Sorbona de París, Fus, el major i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada vegada més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d'extrema dreta, l'antítesi dels valors del seu pare. Aviat passa una tragèdia…

https://www.youtube.com/watch?v=rtiiuw48Q0E

Consulta el palmarès complet de la 9a edició del Bcn Film Fest 2025.

Notícia relacionada: Presència de títols MEDIA al BCN Film Fest 2025

La 78a edició del Festival de Cannes es durà a terme del dimarts 13 al dissabte 24 de maig de 2025. Entre la programació figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Cannes 2025:

Selecció Oficial – Competició

• Affeksjonsverdi ('Sentimental Value'), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, 2025)
• Romería, de Carla Simón (Espanya, Alemanya, 2025)
• Dossier 137 ('Case 137'), de Dominik Moll (França, 2025)
• Sirat, d'Oliver Laxe (Espanya, França, 2025)
• La Petite Dernière ('The Little Sister'), d'Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025)
• Renoir, de Chie Hayakawa (Japó, França, Indonèsia, Singapur, 2025)
• Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025)

Cannes Première

• Das Verschwinden des Josef Mengele ('The Disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Serebrennikov (França, Mèxic, Alemanya, Regne Unit, Espanya, 2025)
• ÁSTIN SEM EFTIR ER ('The Love That Remains'), de Hlynur Pálmason (Islàndia, 2025)

Special Screenings

• Amélie & la métaphysique des tubes ('Amélie and the Metaphysics of Tubes'), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França, 2025)

Un Certain Regard

• La misteriosa mirada del flamenco ('The Mysterious Gaze of the Flamingo'), de Diego Céspedes (Xile, Espanya, 2025)
• L'Inconnu De La Grande Arche, de Stéphane Demoustier (França, Itàlia, Dinamarca, 2025)
• Karavan (Caravan), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Eslovàquia, Itàlia, 2025)
• Promis le ciel ('Promised Sky'), d'Erige Sehiri (França, Tunísia, Qatar, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Llargmetratges a Competició

• Imago, de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica, 2025)
• Kika, d'Alexe Poukine (Bèlgica, França, 2025)
• Pee Chai Dai Ka ('A Useful Ghost'), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Sessions Especials de Llargmetratges

• L'Intérêt d'Adam ('Adam's Sake'), de Laura Wandel (Bèlgica, França, 2025)
• Planètes ('Dandelion's Odyssey'), de Momoko Seto (França, Bèlgica, 2025)

International Critics’ Week (Semaine de la Critique) – Sessions Especials de Curtmetratges

• Eraserhead dans un Filet à Provisions ('Eraserhead in a Knitted Shopping Bag'), de Lili Koss (Bulgària, 2025)

Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Llargmetratges

• Militantropos ('The Days I Would Like To Forget'), de Yelizaveta Smith, Alina Gorlova, Simon Mozgovyi (Ucraïna, Àustria, França, 2025)

Directors’ Fortnight (La Quinzaine des Cineastes) – Curtmetratges

• Loynes, de Dorian Jespers (Bèlgica, França, Macedònia, UK, 2025)
• La Mort du poisson ('Death of the Fish'), d'Eva Lusbaronian (França, 2025)

Selecció Immersiva Obres no Competitives
Focus

• 'Ceci est mon coeur' ('This is my Heart'), de Nicolas Blies, Stéphane Hueber-Blies (Luxemburg, França, Canadà, 2025)
• 'Floating with Spirits', de Juanita Onzaga (Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, 2025)

Consulta tota la programació del Festival de Cannes des d’aquest enllaç.

Més informació

Per segona vegada, European Film Promotion (EFP) atorga el Premi de la Crítica Llatinoamericana al Cinema Europeu. 37 crítics i periodistes de cinema de 13 països llatinoamericans triaran tres favorites entre les 19 pel·lícules nominades, abans de premiar la pel·lícula guanyadora al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) el 8 de juny de 2025.

Nominada per 19 instituts nacionals de promoció cinematogràfica de tota Europa, la llista de finalistes, entre els quals figura el film de producció catalana Sorda, d'Eva Libertad, inclou llargmetratges destacats que han celebrat estrenes internacionals a festivals de cinema de renom recents i han estat guardonats amb prestigiosos premis cinematogràfics:

Moon, de Kurdwin Ayub (Àustria); Night Call, de Michiel Blanchart (Bèlgica, França); Fiume o Morte!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Itàlia, Eslovènia); Smaragda - I Got Thick Skin and I Can't Jump, d'Emilios Avraam (Xipre); Waves, de Jiří Mádl (República Txeca, Eslovàquia); Beginnings, de Jeanette Nordahl (Dinamarca, Suècia, Bèlgica); My Partners, d'Eva Kübar (Estònia); Ari, de Léonor Serraille (França, Bèlgica); Happy Holidays, de Scandar Copti (Alemanya, Palestina, França, Itàlia, Qatar); Meat, de Dimitris Nakos (Grècia); When the Light Breaks, de Rúnar Rúnarsson (Islàndia, Països Baixos, Coràcia, França); Christy, de Brendan Canty (Irlanda, Regne Unit); Breathing Underwater, d'Eric Lamhène (Luxemburg, Bèlgica); Three Days of Fish, de Peter Hoogendoorn (Països Baixos, Bèlgica); The Best of All Worlds, de Rita Nunes (Portugal); The Hungarian Dressmaker, d'Iveta Grófová (Eslovàquia, República Txeca); Little Trouble Girls, d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia); Sorda, d'Eva Libertad (Espanya); i Late Shift / Heldin, de Petra Volpe (Suïssa, Alemanya).

Els 37 membres del jurat, procedents de 13 països llatinoamericans, es troben actualment en plena selecció abans de decidir les tres finalistes. En un següent pas, votaran per la pel·lícula guanyadora que rebrà el Premi de la Crítica Llatinoamericana al Festival de Cinema de Guadalajara el 8 de juny de 2025.

El 2024, l'EFP va llançar el Premi de la Crítica Llatinoamericana per millorar la difusió i la circulació de pel·lícules europees a l'Amèrica Llatina, alhora que reconeix el paper inestimable dels crítics de cinema i els periodistes en la promoció del cinema d'autor. El guanyador anterior va ser la pel·lícula amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'The Teachersʼ Lounge' ('Sala de profesores'), d'İlker Çatak (Alemanya).

El Premi de la Crítica Llatinoamericana, en col·laboració amb el Festival de Cinema de Guadalajara, és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els instituts nacionals de promoció cinematogràfica. Els socis mediàtics són LatAm cinema i Cineuropa.

Sobre el Festival de Cinema de Guadalajara

La reinvenció del cinema mexicà va començar al Festival de Cinema de Guadalajara (FICG) i, des d'aleshores, el festival ha esdevingut un punt de trobada fonamental per a la comunitat cinematogràfica mexicana i iberoamericana. El FICG és l'esdeveniment cinematogràfic més sòlid de l'Amèrica Llatina pel seu programa i la trobada de professionals de la indústria. Ha contribuït substancialment a la formació de públics de cinema.

Més informació

European Film Promotion (EFP), en col·laboració amb les organitzacions membres, ha seleccionat, una vegada més, 20 productors/es europeus emergents per a la 26a edició de Producers on the Move durant el Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Les següents productores, amb una forta presència femenina, participen al programa especial de networking de l'EFP al festival d'enguany: Blerina Hankollari (Albània), Andi G Hess (Àustria), Géraldine Sprimont (Bèlgica), Magdelena Ilieva (Bulgària), Tamara Babun Zovko (Croàcia), Daniel Mühlendorph (Dinamarca), Lionel Massol (França), Fred Burle (Alemanya), Claudia Sümeghy (Hongria), Deirdre Levins (Irlanda), Francesca Andreoli (Itàlia), Kristele Pudane (Letònia), Klementina Remeikaitė (Lituània), Vincent Quénault (Luxemburg), Bojana Radulović (Montenegro), Janne Hjeltnes (Noruega), Agnieszka Wasiak (Polònia), Carla Fotea (Romania), Eliza Jones (Suècia) i Thomas Reichlin (Suïssa).

Els/les productors/es seleccionats/des participaran en sessions a mida per fomentar les coproduccions internacionals, intensificar l'intercanvi d'experiències i ajudar a crear noves xarxes professionals. Les trobades en línia prèvies al festival, que ja es van dur a terme del 28 al 30 d'abril, ofereixen reunions ràpides individuals, taules rodones i sessions de presentació. Tots/es els i les participants es reuniran en persona durant el festival de Cannes del 16 al 20 de maig i participaran en un programa presencial de cinc dies, que inclourà estudis de casos, esdeveniments socials i una extensa campanya promocional.

Amb les seves respectives companyies, els/les 20 productors/es presenten una àmplia gamma de formes i gèneres narratius, des del drama i la comèdia fins als documentals, sèries i pel·lícules d'animació, des del terror, la fantasia i l'acció fins a la ciència-ficció, el pas a la majoria d'edat i els thrillers.

Tres dels productors/es seleccionats/des presentaran les seves pel·lícules, que han estat seleccionades per al Festival de Cannes d'aquest any: Fred Burle (One Two Films) és el coproductor alemany de The Secret Agent, de Kléber Mendonça Filho, que participa en competició (com a candidata del Brasil); Géraldine Sprimont (Need Productions), de Bèlgica, participa en el documental Imago, de Déni Oumar Pitsaev, que forma part de la secció de competició de la Setmana de la Crítica d'aquest any i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA; i el francès Lionel Massol (Films Grand Huits) és el productor associat del curtmetratge Loynes, de Dorian Jesper, seleccionat per a La Quinzaine.

Sis productors del grup d'aquest any van participar en la producció de les seves respectives candidatures als Premis de l'Acadèmia en la categoria de Llargmetratge Internacional. Kristele Pudane, de Letònia (Sunday Rebel Films), va produir la pel·lícula guanyadora de múltiples premis i la candidatura de Letònia als Premis de l'Acadèmia del 2022, The Pit, de Dace Pūce. Blerina Hankollari d'Albània (Artalb Film Production) va produir A Cup of Coffee and New Shoes On (2023), de Gentian Koçi, i Francesca Andreoli (Cinedora) la pel·lícula italiana Vermiligo, de Maura Delpero (2025). Agnieszka Wasiak (Lava Films) és la coproductora polonesa de la pel·lícula danesa finalista d'aquest any als Premis de l'Acadèmia The Girl with the Needle, de Magnus von Horn; i Klementina Remeikaitė, de Lituània (afterschool production), va ser la productora de les pel·lícules lituanes Pilgrims (2022) i Drowning Dry (2024), ambdues dirigides per Laurynas Bareiša. El suís Thomas Reichlin (Alva Film) va ser un dels productors de la pel·lícula suïssa Reinas, de Klaudia Reynicke, candidata a l'Oscar del 2024, i preseleccionada amb Hive (com a coproductora suïssa) per a la candidatura a Kosovo el 2022.

Altres productors han atret l'atenció amb pel·lícules molt aclamades i guardonades, com ara Eliza Jones (Grand Slam Film), de Suècia, amb Pleasure, de Ninja Thyberg, així com Tamara Babun Zovko, de Croàcia (Wolfgang&Dolly), que va produir la guanyadora del Premi Especial del Jurat a les Tallinn Black Nights del 2022 per Pelican, de Filip Heraković;, mentre que Vincent Quénault, de Luxemburg (Red Lion), va participar dues vegades seguides a la competició de la Berlinale amb les seves coproduccions, Black Tea, d'Abderrahmane Sissako (2024), i The Safe House, de Lionel Baier (2025).

Claudia Sümeghy, d'Hongria (JUNO11), i Carla Fotea, de Romania (microFILM), també se centren en la producció de pel·lícules per a un públic més jove; Sümeghy va produir I Accidentally Wrote a Book, de Nóra Lakos, i Fotea va participar en el llargmetratge debut d'Ana-Maria Comănescu, Horia.

Centrant-se en els debuts, Daniel Mühlendorph, de Dinamarca (Hyæne Film), s'emporta el mèrit de la producció de la comèdia dramàtica Persona Non Grata (2021), de Lisa Jespersen, mentre que altres productors del grup segueixen el seu talent "de confiança", com ara Andi G Hess, d'Àustria (Schubert), que va produir la pel·lícula de ficció de Sandra Wollner The Impossible Picture (2016), així com The Trouble With Being Born (2021). De la mateixa manera, la noruega Janne Hjeltnes (Empathitude Pictures) continua treballant amb el director Halkawt Mustafa (Hene Films) Hiding Saddam Hussein (2023).

Amb Eternity Package (2024), Magdelena Ilieva, de Bulgària (Little Wing Productions), també produeix les seves pròpies pel·lícules com a directora, mentre que altres productores amb les seves respectives companyies i pel·lícules se centren en històries explicades des d'una perspectiva femenina i realitzades per cineastes dones o LGBTQ+: la irlandesa Deirdre Levins (Fantastic Films), per exemple, va participar en la pel·lícula You Are Not My Mother, i BojanaRadulović (CODE BLUE PRODUCTION) produirà el proper projecte d'Eleonora Veninova, Fires.

EFP PRODUCERS ON THE MOVE és possible gràcies al suport de Creative Europe – el programa MEDIA de la Unió Europea, Eurimages, Film i Väst, Medienboard Berlin-Brandenburg i LETTERBOX FILMPRODUKTION, així com dels instituts nacionals de promoció cinematogràfica participants (organitzacions membres de l'EFP) dels països de Producers on the Move: Centre Nacional de Cinematografia Albanès, Austrian Films, Centre Nacional de Cinema Búlgar, Cinecittà (Itàlia), Centre Audiovisual Croat, Institut de Cinema Danès, Centre de Cinema de Montenegro, Film Fund Luxemburg, German Films, Centre de Cinema Lituà, Institut Nacional de Cinema d'Hongria, Centre Nacional de Cinema. Centre de Letònia, Institut Noruec de Cinema, Institut Polonès de Cinema, Desenvolupament Cinematogràfic Romanès, Screen Ireland / Fís Éireann, Institut Suec de Cinema, SWISS FILMS, Unifrance i Wallonie Bruxelles Images (Bèlgica). El principal soci mediàtic és Variety, amb Cineuropa com a soci mediàtic addicional.

El programa PRODUCERS ON THE MOVE del Festival Internacional de Cinema de Cannes ofereix a 20 productors europeus emergents i prometedors de 20 països europeus una plataforma i l'oportunitat de construir i ampliar la seva xarxa internacional. Els participants coneixeran possibles socis de coproducció i empreses de vendes en reunions individuals i participaran en presentacions de projectes, estudis de casos, esdeveniments socials i una campanya promocional completa.

PRODUCERS ON THE MOVE 2025 combina sessions en línia prèvies al festival amb un programa presencial de quatre mitges jornades a Cannes.

Més informació

La pel·lícula 'Flow', de Gints Zilbalodis, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució (Films on the Move), ha estat la guanyadora del Lux Audience Award 2025, a la cerimònia duta a terme dimarts 29 d’abril, a l’hemicicle del Parlament a Brussel·les.

La pel·lícula d'animació, una coproducció única entre Letònia, França i Bèlgica, explica la història d'un gat i els seus improbables companys mentre naveguen per un món transformat per una inundació devastadora. És una commovedora història d'amistat, resiliència i l'impacte del canvi climàtic, temes que s'alineen estretament amb el compromís del Parlament Europeu amb la protecció del medi ambient, la mitigació del canvi climàtic i la solidaritat.

La vicepresidenta del Parlament Europeu, Sabine Verheyen (PPE, DE), va afirmar: "El Premi del Públic LUX és més que un simple premi. És un testimoni del compromís del Parlament Europeu amb la democràcia, la llibertat d'expressió i el paper del cinema en la reflexió i la configuració de les nostres societats. Amb aquest premi, acostem les històries europees a la gent i, igual d'important, acostem les persones a la tasca del Parlament Europeu".

«Cinc narratives convincents, cinc nominats molt diferents i diversos als Premis del Públic LUX són una inspiració per als cineastes i el públic, no només per celebrar l'extraordinària varietat del cinema europeu, sinó també per lloar la seva capacitat d'entretenir i elevar alhora. L'art cinematogràfic a Europa és un exemple perfecte de com la cultura pot fer una contribució significativa a la societat i per defensar la compassió, l'empatia i el canvi en un món que d'altra banda està dividit», va afegir Mike Downey, president honorari del Comitè de Selecció LUX i president de l'Acadèmia Europea de Cinema.

Les pel·lícules nominades als LUX d'aquest any es presenten com a testimonis poderosos de la creativitat i la narrativa europees. Entre les nominades hi ha els films amb suport MEDIA Animal, de la directora grega Sofia Exarchou; el documental Dahomey, de la directora francesa Mati Diop; el documental Intercepted, de la directora ucraïnesa Oksana Karpovych; i Julie Keeps Quiet, del director belga Leonardo van Dijl. Cada pel·lícula aborda problemes socials urgents amb una art sorprenent, mostrant algunes de les millors produccions cinematogràfiques que Europa pot oferir.

La pel·lícula guanyadora va ser seleccionada mitjançant una combinació de votació pública i vots emesos pels membres del Parlament Europeu, cadascun dels quals representa el 50% de la decisió final. Aquest any, les pel·lícules nominades han rebut gairebé 33.000 valoracions (crítiques en una escala que va d'una a cinc estrelles) de ciutadans europeus i eurodiputats.

Roda de premsa i esdeveniments relacionats
Podeu veure la roda de premsa amb l'equip de FLOW, la presidenta de la Comissió de Cultura i Educació, Nela Riehl, i el president de l'Acadèmia Europea de Cinema, Mike Downey, al Centre Multimèdia.

LUX Audience Award és una iniciativa del Parlament Europeu i European Film Academy amb la col·laboració d’Europa Creativa MEDIA i d’Europa Cinemas.

Recupereu el vídeo de la cerimònia de lliurament del Lux Audience Award 2025:

https://www.youtube.com/live/WJJrlVAGxLo

Més informació

El 2025, TorinoFilmLab ha endegat, com a iniciativa especial d'un any, Alumni Grant, una subvenció de 40.000 € per donar suport a la producció d'un projecte cinematogràfic dirigit per un antic alumne o exalumna de TFL, que tingui previst començar la producció el 2026.

Aquesta iniciativa reflecteix el compromís continu de TFL de fomentar una relació a llarg termini amb els antics alumnes. Volen que TFL sigui un lloc on els antics alumnes puguin tornar (per obtenir orientació, mentoria i suport) al llarg de les seves carreres. Més que això, s'imaginen TFL com un centre per a la comunitat d'antics alumnes, un espai per a la connexió, la col·laboració i el creixement compartit. Creuen en el poder de la xarxa i el seu potencial per reformular el futur dels paisatges audiovisuals.

A més del suport financer, el projecte seleccionat serà convidat a assistir a TFL Meeting Event el novembre de 2025 a Torí, Itàlia. Amb més de 200 professionals internacionals de la indústria que hi assisteixen cada any, el mercat de coproducció de TFL ofereix una valuosa visibilitat, oportunitats de networking personalitzades i reunions individuals per ajudar els projectes a trobar nous socis i ampliar-ne l'abast.

Data límit de presentació de sol·licituds: Dimarts, 6 de maig de 2025, 14:00h CET

Qui pot sol·licitar-la?

La beca TFL Alumni Grant està dedicada a directors/es que hagin desenvolupat prèviament un projecte a TFL. La beca s'adreça tant a projectes desenvolupats prèviament dins de TFL com a projectes nous. La beca està oberta a tots els projectes cinematogràfics: ficció, documentals creatius, experimentals, animació i qualsevol tipus de format cinematogràfic possible.

Criteris d'elegibilitat

1. El projecte ha d'estar en fase de desenvolupament avançada, amb un mínim del 50% del pressupost total confirmat;
2. El projecte ha d'estar programat per entrar en producció el 2026;
3. El guió, en anglès, s'ha de presentar en el moment de la sol·licitud (o un document analògic, segons el tipus de projecte);
4. Els projectes que participen en un programa de TFL el 2025 no són elegibles;
5. Els projectes que hagin rebut prèviament suport a la producció de TorinoFilmLab no són elegibles;
6. Els i les sol·licitants han de confirmar la disponibilitat de l'equip de cinema per participar en la creació d'una sèrie de materials de comunicació que seran produïts per TFL i que inclouran la producció d'un vídeo per documentar el procés creatiu que hi ha darrere de la realització del projecte. Si us plau, llegiu les Observacions importants a continuació per obtenir més informació. Això formarà part integral de l'Acord de subvenció.

Com presentar-s'hi

Els materials sol·licitats, que s'han de presentar tots junts en un únic PDF (10 MB màxim), i tots en anglès, són:

1) Sinopsi breu (1 pàgina màxim), més una sinopsi extensa que contingui una descripció detallada de l'arc narratiu, els personatges, el final i altres elements fonamentals de la història - mínim 4.000 caràcters i màxim 8.000 espais inclosos

2) Notes d'intenció del director/a

3) Concepte artístic i referència audiovisual/moodboard

4) Enllaços web a pel·lícules anteriors del director/a

5) Biografies del guionista, director/a i productor/a (1 pàgina màxim per persona)

6) Perfil de la productora i perfils dels coproductors - 3 pàgines màxim en total

7) Pressupost de producció detallat en euros

8) Pla de finançament segons el formulari A, inclosa l'estructura de la coproducció (nom de les empreses, país, quotes de coproducció) i estat del finançament amb cronograma (fons per sol·licitar/sol·licitats/confirmats, % del finançament confirmat, data de sol·licitud/resposta)

9) Calendari detallat de desenvolupament i producció (especifiqueu el mes i l'any per a cada activitat, especifiqueu el període de rodatge)

10) Prova del finançament confirmat, memoràndum d'acord amb els coproductors (si n'hi ha), memoràndum d'acord/LOI dels socis de vendes i distribució, si n'hi ha

11) Guió (que s'ha d'adjuntar com a últim element del dossier. Per a documentals creatius s'accepta un tractament)

Data límit de sol·licituds: Dimarts, 6 de maig de 2025, 14:00h CET

Qualsevol paquet de sol·licitud que no inclogui tots els materials obligatoris sol·licitats (punts 1 a 11) no es considerarà elegible.

Els sol·licitants preseleccionats s'entrevistaran en línia al setembre.

Feu clic al botó "Sol·licita ara!" per accedir al formulari de sol·licitud i enviar el vostre projecte. Abans de començar el procés, heu de crear un compte a la pàgina de visitants de TFL (si encara no en teniu un).

Per a més informació contacteu amb la coordinadora de TFL Funds & Films, Greta Fornari, a: fornari@museocinema.it

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, un nou informe sobre la regulació de l'activitat dels influencers a Europa. Sota el títol 'Normes nacionals aplicables als influencers', l'estudi analitza com estan coberts els influencers de les xarxes socials i les seves activitats per la legislació europea i nacional.

Es tracta de la primera anàlisi comparativa exhaustiva dels marcs reguladors que regeixen l'activitat dels influencers a la UE-27, així com a Noruega, Suïssa i el Regne Unit.

Els autors comencen amb una mirada al concepte d'influencer i les diverses definicions que existeixen actualment. A l'àmbit de la UE, el concepte no està definit. La Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (DSMV) no ofereix una definició legal, però els Estats membres poden incloure els influencers en la noció de proveïdors de SMV, tal com es defineix a l'article 1(1)(a) de la DMV. Atès que l'article en qüestió s'ha transposat majoritàriament, en gran part, literalment a la legislació nacional, això permet que els influencers siguin considerats proveïdors de SMV a l'àmbit nacional. Pel que fa a la legislació nacional, només França i Espanya tenen definicions legals, mentre que 19 altres països ofereixen definicions de dret no obligatori, principalment a través de directrius o codis publicitaris. Uns altres deu països (CH, CZ, DE, DK, HR, LT, LU, LV, MT, SI) actualment no tenen cap definició oficial. L'informe assenyala que, si bé les definicions poden proporcionar claredat jurídica als influencers, no són necessàries per regular-los. Els influencers estan, en qualsevol cas, obligats per les normes de publicitat i màrqueting, i per les normes que s'apliquen als proveïdors de SVA si compleixen els criteris requerits.

A tots els països de la UE i a Noruega, els influencers poden ser considerats proveïdors de SVA, mentre que no ho són a Suïssa i el Regne Unit. En el moment d'escriure aquest article, la regulació dels influencers com a proveïdors de SVA no era homogènia a tota la UE.

Passant a les normes que s'apliquen als influencers, l'informe examina les disposicions específiques adreçades als influencers en la legislació nacional, tot centrant-se en les disposicions específiques existents a França i Espanya. A continuació, analitza les normes de protecció dels mitjans de comunicació i dels consumidors que s'apliquen als influencers. Aquest capítol proporciona exemples nacionals d'aplicació de la llei i destaca el desenvolupament generalitzat de documents d'orientació destinats a educar els influencers. Es presta especial atenció al paper de les organitzacions autoreguladores (OAR) en la configuració de les millors pràctiques.

L'informe examina a continuació la disponibilitat de programes de formació i certificació per a influencers. Constata una tendència creixent en el desenvolupament professional, incloent-hi esquemes de formació certificats com els de les OAR d'Àustria, Alemanya, França i els Països Baixos.

El capítol final d'aquest informe presenta resums nacionals detallats per a cada país tractat. Aquestes fitxes informatives individuals per país proporcionen informació detallada sobre definicions, obligacions legals, documents d'orientació, casos d'aplicació de la llei i iniciatives de formació específiques de cada jurisdicció.

L'informe és una primera anàlisi europea, país per país, de la manera com s'aplica la legislació nacional i paneuropea als influencers i les seves activitats!

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

Aquest estudi compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La dotzena edició dels Premis PLATINO del cinema iberoamericà es va dur a terme el passat 27 d’abril de 2025 al Palau Municipal IFEMA de Madrid. Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA. 

La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar. (Espanya, EUA, 2024). Suport MEDIA a la Distribució. Optava a 3 Nominacions i va obtenir 2 Premis:

• Millor música original (Alberto Iglesias)
• Millor direcció de fotografia (Edu Grau)

El eco, de Tatiana Huezo (Mèxic, Alemanya, 2023). Suport MEDIA a través dels fons de coproducció internacional. Optava a 2 Nominacions i va obtenir 1 Premi:

• Millor pel·lícula documental

Consulteu la resta de pel·lícules, sèries i minisèries guardonades.

Els Premis PLATINO XCARET estan organitzats per EGEDA – Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals, en aliança amb FIPCA – Federació Iberoamericana de Producció Cinematogràfica i Audiovisual i seran accessibles a través de televisions de tot Iberoamèrica i de la plataforma SmartPlatino TV.

Notícia relacionada: Films MEDIA entre els nominats als Premis Platino 2025

 

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual acaba de publicar un nou informe sobre pel·lícules patrimonials.

El 21% de totes les pel·lícules estrenades a Europa el 2023 es van produir fa més de deu anys.

Sota el títol 'Pel·lícules patrimonials al cinema: una anàlisi de 2014-2023', aquest estudi analitza la presència i el nombre d'entrades de pel·lícules patrimonials (de 10 anys o més) a les sales de cinema entre 2014 i 2023.

Aquest nou informe conclou el següent:

• Les pel·lícules patrimonials constitueixen un segment significatiu de l'oferta cinematogràfica europea.

Amb 12,2 milions d'entrades venudes a Europa el 2023 (l'1,5% de totes les entrades de cinema), les pel·lícules patrimonials representen un nínxol de mercat per a l'exhibició cinematogràfica a Europa. A més, contribueixen significativament a la diversitat de l'oferta cinematogràfica. Considerant únicament les pel·lícules amb almenys 1000 entrades, les pel·lícules patrimonials van representar el 21% del total de pel·lícules estrenades el 2023 (aquesta xifra augmenta a aproximadament el 30% si es consideren totes les pel·lícules patrimonials, independentment del nombre d'entrades).

• Las entrades de pel·lícules patrimonials estan en augment

Des de 2014, les entrades a pel·lícules patrimonials han augmentat mes ràpid que les entrades de la resta de pel·lícules, per la qual cosa el percentatge en el total d'entrades ha augmentat, mentre que el nombre de pel·lícules patrimonials estrenades també ha augmentat, encara que a un ritme més lent. Les entrades per a pel·lícules patrimoinials el 2022 i el 2023 van ser significativament més elevades que en els anys anteriors al COVID-19, amb més pel·lícules que va aconseguir almenys 100.000 entrades a Europa (13 el 2023).

• Les entrades a pel·lícules patrimonials estan bastant concentrades

Les 100 pel·lícules més exitoses van representar més de la meitat de totes les entrades a pel·lícules patrimonials entre 2014 i 2023, i només 78 de totes les pel·lícules patrimonials van aconseguir més de 200.000 entrades. Tot i això, les entrades a pel·lícules patrimonials estan lleugerament menys concentrades que les entrades a totes les pel·lícules.

• França és, amb diferència, el mercat europeu més important per a les pel·lícules patrimonials

França va representar el 46% de les entrades europees a pel·lícules de més de 10 anys el 2023, seguida de lluny pel Regne Unit (19%). També és en el mercat francès on la quota d'entrades a pel·lícules patrimonials representa la proporció més elevada del total d'entrades (3,2%). Els programes públics de suport a l'educació cinematogràfica duen a terme un paper important a la predilecció de França per aquestes pel·lícules.

França no és només bressol de pel·lícules patrimonials franceses, sinó també, amb diferència, el principal mercat d'exportació de pel·lícules patrimonials procedents d'altres països europeus. Les pel·lícules nacionals franceses només van representar el 24% de les entrades al cinema patrimonial entre el 2014 i el 2023, en comparació amb el 36% de totes les pel·lícules projectades a França.

• Les pel·lícules patrimonials són majoritàriament reestrenes

Per a la gran majoria de les pel·lícules, l'estrena d'una pel·lícula patrimonial a un país és una reestrena. Hi ha pocs exemples d'estrenes en un país, i tendeixen a assolir nivells molt baixos d'audiència.

• Les pel·lícules nord-americanes tenen un domini menor al mercat del cinema patrimonial que en general

Entre el 2014 i el 2023, les pel·lícules nord-americanes van representar el 53% de les entrades a pel·lícules patrimonials a Europa (en comparació amb el 64% de totes les entrades), seguides de les pel·lícules franceses (14%) i les pel·lícules britàniques (12%).

En general, les pel·lícules europees van representar el 37% del mercat del cinema patrimonial.

Fora dels països europeus i els EUA, només el Japó figura entre els 10 principals països d'origen de les entrades a pel·lícules patrimonials.

La pel·lícula 'Titanic' (1997) va ser la pel·lícula patrimonial que en la seva reestrena pel seu 25è aniversari va obtenir el nombre més elevat d'entrades venudes al seu pas pels cinemes europeus el 2023 (l'últim any analitzat a l'informe). Al general des del 2014, ocupa el segon lloc en les reestrenes de pel·lícules patrimonials a cinemes europeus.

• Les entrades per a pel·lícules europees de patrimoni han augmentat, però a un ritme menor que el del mercat

El 2023, les entrades van ser significativament més elevades que el 2014 i van tornar als nivells pre-COVID. No obstant això, la participació de pel·lícules europees al mercat de pel·lícules de patrimoni està disminuint.

Les pel·lícules infantils estan ben representades entre les principals pel·lícules europees de patrimoni.

De les 26 pel·lícules europees amb 200.000 entrades o més entre el 2014 i el 2023, nou van ser pel·lícules infantils. França va registrar gairebé la totalitat de les entrades per a aquestes nou pel·lícules, cosa que probablement posa en relleu el paper fonamental dels programes de suport públic per a l'educació cinematogràfica.

Consulteu l'informe complet.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la Transició Verda al Sector Audiovisual. Com el cinema, la televisió i el streaming estan fent la transició verda? I quin paper juga la legislació en aquest procés a Europa?

Aquest nou informe analitza l'impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Examina la legislació internacional i paneuropea en aquest camp, i després s'apropa a la legislació nacional i als criteris de finançament de pel·lícules, per completar amb una ullada als sistemes actuals de càlcul de la petjada de carboni i als enfocaments col·laboratius de la sostenibilitat del sector.

Després d'una primera visió general de l'informe, l'autor, Eric Munch, obre el segon capítol amb una exploració de l'impacte del sector audiovisual en el medi ambient. Aquest capítol identifica els impactes significatius, tant directes com indirectes, de la producció cinematogràfica. Analitza els resultats d'estudis que destaquen reptes com les emissions de carboni de la filmació in situ. L'informe presenta exemples d'iniciatives sostenibles, inclòs un breu estudi de cas de Sky Studios Elstree, on les innovacions tècniques i els esforços massius de reciclatge ja estan marcant la diferència. Passant a les noves tecnologies, el capítol examina les conseqüències més recents de la tecnologia digital i els mètodes de consum. L'autor destaca el consum creixent d'energia dels grans centres de dades que gestionen el nostre contingut digital i els detalls dels clients. També s'exploren els aspectes ambientals de la IA.

El capítol tres fa una ullada a la legislació verda per a les obres audiovisuals, tant a l'àmbit internacional com de la UE. L'informe detalla la influència dels tractats internacionals com l'Acord de París, que va entrar en vigor el 2016. A continuació, passem a la legislació específica de la UE i examinem les disposicions sobre pràctiques respectuoses amb el medi ambient en el sector audiovisual. És especialment interessant el Programa Europa Creativa. També s'aborda l'impacte potencial de les recents directives de la UE, la Directiva sobre informes de sostenibilitat corporativa (CSRD) i la Directiva d'eficiència energètica. En aquest capítol també s'examina la implementació nacional i com aquestes directives podrien tenir un paper en el foment de pràctiques ambientalment conscients en el sector audiovisual.

A continuació, el quart capítol explora la noció de sostenibilitat a la legislació nacional i també analitza el paper que tenen els criteris de finançament de les pel·lícules en el foment de les bones pràctiques. En aquest capítol hi ha quatre països: Àustria, França, Alemanya i el Regne Unit. Quatre països (Àustria, França, Alemanya i Regne Unit) es presenten com a casos d'estudi en aquest capítol.

Passant al programa MEDIA i Eurimages, l'autor explica que aquests dos sistemes de finançament paneuropeus inclouen mètodes de producció demostrablement sostenibles com a criteris a tenir en compte a l'hora de prendre les decisions de finançament.

El cinquè i últim capítol aprofundeix en les diverses calculadores de carboni, sistemes de qualificació de sostenibilitat i enfocaments col·laboratius que han esdevingut eines fonamentals per avaluar i mitigar l'impacte ambiental de la indústria. L'autor destaca diversos esforços i iniciatives de col·laboració de diversos actors, que proporcionen coneixements pràctics per a les produccions que tenen com a objectiu reduir les emissions i demostren com la cooperació a tota la indústria pot aconseguir un progrés significatiu.

Es tracta d'un nou informe de lectura obligada sobre l'estat de la transició verda a les indústries audiovisuals europees.

Nota: una versió inicial d'aquest informe es va publicar el 12 de desembre, però es va retirar per a la seva revisió. Aquesta és la versió actualitzada.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

Europa Cinemas i Cineteca di Bologna organitzen, conjuntament, la 19a edició de l’Europa Cinemas Audience Development & Innovation Lab, que es durà a terme del 21 al 25 de juny de 2025 a Bolonya (Itàlia) i portarà per títol 'Repensar el cinema en temps canviants: del compromís local a la política global, la sostenibilitat i la intel·ligència artificial'. La data límit per presentar-hi sol·licitud d'inscripció és el proper 9 de maig.

Aquesta edició estarà dirigida, un any més, per Madeleine Probst (cap del cinema Watershed, Regne Unit) i Mustafa El Mesaoudi (director gerent del Cinema & Rex Filmtheater Wuppertal, Alemanya), a qui, enguany, se sumarà Miranda van Gelder (directora de programa i educació a Hoogt on Tour, Utrecht, Països Baixos).

Estudis de cas, debats en grups reduïts i panels ajudaran els professionals i els exhibidors a desenvolupar solucions concretes a reptes específics, alhora que oferiran nombroses oportunitats per compartir i presentar les seves idees. Aquest laboratori és un espai d'intercanvi, on els participants poden debatre els seus obstacles i dificultats, i compartir temps amb els seus companys per reflexionar sobre els seus propis mètodes i compartir la seva experiència.

Els temes es basaran en les qüestions que es plantegin a les sol·licituds, però abastaran, en general, les àrees següents:

• Disseny d'espais socials més accessibles, inclusius i dinàmics.
• Lidiar amb la política; decidir si presentar (o no) certes pel·lícules o esdeveniments i com fer-ho.
• Crear esdeveniments que generin rendibilitat.
• Compartir enfocaments pràctics davant de la crisi ambiental.
• Curació i (re)descobriment del passat cinematogràfic.
• Suport reeixit a pel·lícules de menor envergadura en l'exhibició i la distribució.
• L'ús de la IA; oportunitats pràctiques i desafiaments ètics per als exhibidors cinematogràfics.
• Desenvolupament de cultures laborals centrades en el benestar i la inclusió.
• Gestió de personal, mentoria i desenvolupament d'habilitats.

Si estàs interessat/da en participar-hi, emplena el formulari següent fins al 9 de maig.

Més informació sobre hotel, despeses de viatge i dietes.

Data límit: 9 de maig de 2025.

La 17a edició de Weird Market – Mercat Internacional d’Animació, Videojocs i New Media, que es durà a terme a València del 30 de setembre al 5 d'octubre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha obert la convocatòria de curtmetratges d'animació fins al 15 de juny de 2025.

Les obres rebudes podran formar part del catàleg anual de curtmetratges de Weird Market, una completa selecció de prop de 200 obres de l'animació més recent amb les dades de contacte de cada obra per facilitar-ne la distribució i la venda.

L'objectiu de la iniciativa és crear col·laboracions entre distribuïdores, productores, canals de televisió, festivals, directors/es, professionals i estudiants de la indústria d´animació internacional i nacional. El mercat és un punt de trobada per al diàleg i l'intercanvi entre els sectors de l'animació, els videojocs i els new nedia.

Dins del marc de Weird Market, se celebrarà la catorzena edició de WFest - Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació de Weird Market. El festival inclourà una selecció dels curtmetratges participants al Weird Market, dividits en dues seccions: competició nacional i internacional.

Es diferencien les seccions següents:

• Selecció internacional de curtmetratges d'animació: Obres produïdes amb posterioritat a l'1 de gener de 2024.
• Selecció internacional de videoclips d'animació: Obres produïdes amb posterioritat a l'1 de gener de 2024.
• Curtmetratges nacionals d'animació: Participen tots els curtmetratges inscrits, produïts amb posterioritat a l'1 de gener de 2024 i que es registrin per primera vegada al mercat.

Inscripció d'obres: No hi ha quota d'inscripció. La inscripció es pot realitzar a través de Filmfreeway.

Condicions de participació i bases completes.

Els curtmetratges seleccionats per al Weird Market i per al WFest - Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació de Weird Market es publicaran a la seva pàgina web el mes de setembre de 2025.

Data límit: 15 de juny de 2025.

Weird Market compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat les onze incorporacions d’enguany als ‘Tresors de la cultura cinematogràfica europea‘.

Amb aquests Tresors, l’Acadèmia celebra llocs de caràcter simbòlic per al cinema europeu, llocs de valor històric que cal mantenir i protegir no només ara, sinó per a les generacions futures.

Les noves incorporacions inclouen joies arquitectòniques com l'estació de tren de Lieja-Guillemins o l'Escola d'Equitació d'Estiu de Salzburg; espais urbans emblemàtics com la Plaça 1 de Maig de Piran (Eslovènia) i el carrer Malko Tarnovo de Sofia; edificis com la Günderodehaus d'Oberwesel i el Berghotel Schatzalp de Davos; però també espais de cinema dedicats a la cultura cinematogràfica com els Estudis de Cinema de Malta, amb els seus impressionants tancs d'aigua; dos grans cinemes històrics –el Teatre Tivoli de Lisboa i el Teatre Reial Tuschinski d'Amsterdam, així com el Quiet Man Museum de Cong (Irlanda)–; i fins i tot tot un paisatge, concretament, l'escupit de Curonia a la costa bàltica de Lituània.

"Honorar 11 llocs més com a Tresors de la cultura cinematogràfica europea és una gran alegria. Sobretot perquè ara arribem al gran nombre total de 60, que ampliarem anualment. Quatre d'aquests nous llocs es troben en països que abans no figuraven al mapa dels Tresors: Bulgària, Lituània, Malta i Eslovènia", afirma Pascal Edelmann, cap de l'European Film Academy Heritage. "Per continuar en aquest camí, ens agradaria convidar tothom a suggerir llocs que l'Acadèmia de Cinema Europeu podria considerar com a tresors de la cultura cinematogràfica europea".

Els tresors de la cultura cinematogràfica europea formen part de les activitats de patrimoni cinematogràfic ampliat de l'Acadèmia del Cinema Europeu, que van començar l'any 2022. Des d'aleshores, el departament de patrimoni cinematogràfic europeu ha iniciat una xarxa d'acadèmies de cinema nacionals, cinemateques i arxius cinematogràfics dedicats al suport i la promoció dels clàssics del nostre continent. Una part de les activitats patrimonials és també la secció 'In Memoriam' dels Premis del Cinema Europeu, que commemora personalitats del cinema europeu que van morir.

Les onze noves incorporacions de 2025 s’afegeixen a les 49 ja existents:

• Estació de tren de Lieja-Guillemins (Bèlgica)
• Escola d'Equitació d'Estiu de Salzburg (Àustria)
• Plaça 1 de Maig de Piran (Eslovènia)
• Carrer Malko Tarnovo de Sofia (Bulgària)
• Günderodehaus d'Oberwesel (Alemanya)
• Berghotel Schatzalp de Davos (Suïssa)
• Estudis de Cinema de Malta
• Teatre Tivoli de Lisboa (Portugal)
• Teatre Reial Tuschinski d'Amsterdam (Països Baixos)
• Quiet Man Museum de Cong (Irlanda)
• Escupit de Curonia a la costa bàltica de Lituània.

Consulteu els 60 ‘Tresors de la Cultura Cinematogràfica Europea’ actuals.

Més informació

El Fons Eurimages del Consell d'Europa s'enorgulleix d'anunciar la selecció de 15 coproduccions amb suport d'Eurimages al 78è Festival de Cinema de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Entre les pel·lícules amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes figuren les produccions amb participació catalana ‘Romería‘, de Carla Simón, i ‘Sirat‘, d’Oliver Laxe, que compten també amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, i competiran per la Palma d’Or. I també figura la producció amb participació catalana 'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França), seleccionada a la Setmana de la Crítica.

Les 15 coproduccions amb suport d'Eurimages seleccionades a Cannes, produïdes a través de la cooperació internacional entre els Estats membres d'Eurimages, es presentaran a les seccions més destacades del Festival: Competició Oficial, Un Certain Regard, Critic’s Week i Cannes Première.

Fins ara, les pel·lícules amb el suport d'Eurimages seleccionades per a Cannes 2025 són les següents:

• 'Jeunes Meres', de Jean-Pierre and Luc Dardenne (Bèlgica, França). Competició Oficial
• 'La petite derniere', d'Hafsia Herzi (França, Alemanya). Competició Oficial
• 'Sirat' ('After'), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Competició Oficial
• 'Eagles of the Republic', de Tarik Saleh (Suècia, França, Alemanya, Dinamarca). Competició Oficial
• 'Romería', de Carla Simón (Espanya, Alemanya). Competició Oficial
• 'Sentimental Value', de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya). Competició Oficial
• 'La misteriosa mirada del flamenco' ('The mysterious gaze of the flamingo'), de Diego
  Céspedes (França, Alemanya, Espanya, Xile, Bèlgica). Un Certain Regard
• 'Karavan' ('Caravan'), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Itàlia, Eslovàquia). Un Certain Regard
• 'Once upon a time in Gaza', d'Arab i Tarzan Nasser (França, Alemanya, Palestina, Portugal). Un Certain Regard
• 'Le città di pinera' ('The last one for the road'), de Francesco Sossai (Itàlia, Alemanya). Un Certain
  Regard
• 'Das vershwinden des Josef Mengele' ('The disappearance of Josef Mengele'), de Kirill Sebrennikov (França, Alemanya). Cannes Première
• 'Rietland' ('Reedland'), de Sven Bresser (Països Baixos, Bèlgica). Critic’s Week
• 'Ciudad sin sueño' ('Sleepless City'), de Guillermo Galoe (Espanya, França). Critic’s Week
• 'Imago', de Déni Oumar Pitsaev (França, Bèlgica). Critic’s Week
• 'Kika', d'Alexe Poukine (Bèlgica, França). Critic’s Week

A més, 'Testa o croce?' ('Heads of tails?'), de Matteo Zoppis i Alessio Rigo de Righi, que forma part de la selecció Un Certain Regard, va guanyar el Premi Eurimages al Desenvolupament de Coproducció al Mercat de Coproducció CineMart del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam 2023, mentre que 'Militantropos', de Yelizaveta Smith, Alina Gorlova i Simon Mozgovyi, seleccionada a la Quinzena de Cineastes, va comptar amb el suport d'Eurimages com a part de la seva col·laboració amb el programa proMOTION de l'Institut Ucraïnès.

Aquesta selecció excepcional reflecteix la vitalitat de la coproducció internacional amb el suport d'Eurimages, que permet que obres ambicioses cobrin vida i connectin amb el públic global.
Alain Berset, secretari general del Consell d'Europa, assistirà excepcionalment al Festival de Cannes el cap de setmana del 17 al 18 de maig per reafirmar el paper essencial de la cultura en la revitalització de la democràcia i per donar suport a la producció cinematogràfica europea.

L'equip d'Eurimages estarà present a l'International Village of the Cannes Film Market del 13 al 24 de maig de 2025; pots visitar-los al pavelló 105.

Més informació

La 14a edició del Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina del Festival de San Sebastián ha obert la convocatòria per rebre projectes audiovisuals d’Europa i Llatinoamèrica amb una durada mínima de 60 minuts i, almenys, el 20% de finançament assegurat. Els projectes europeus hauran de tenir una vinculació expressa amb Amèrica Llatina. La data límit per inscriure-hi projectes és el proper 16 de juny.

El Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina, que es durà a terme del 22 al 24 de setembre de 2025, consisteix en la presentació dels projectes seleccionats mitjançant un pitching pregravat i reunions one-to-one entre els qui produeixen i dirigeixen la pel·lícula i potencials sòcies i socis.

El Fòrum coincideix amb els dos works in progress del Festival, adreçats a produccions europees (WIP Europa) i llatinoamericanes (WIP Latam), i suposa un punt de trobada que propicia contactes i acords entre professionals de la indústria cinematogràfica.

Els projectes seleccionats opten a quatre guardons: Premi al Millor Projecte, Premi DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa), ArteKino International Award i Premi Casa Wabi-Escine. A més, gràcies a la col·laboració amb Ventana Sur, els projectes europeus seleccionats al Fòrum podran participar a Proyecta de Ventana Sur.

El festival seleccionarà un màxim de 20 projectes a partir dels informes elaborats per tres experts: la productora Agustina Chiarino i els programadors i integrants del comitè de selecció del festival Esperanza Luffiego i Javier Martín, que també és el delegat de Sant Sebastià per a Amèrica Llatina.

Des de la seva creació el 2012, el fòrum ha seleccionat 215 projectes, dels quals 105 han estat completats i estrenats comercialment i en festivals com Cannes, Berlín, Venècia, Sundance, Locarno o Sant Sebastián. Així, 'El mensaje', d'Iván Fund es va alçar amb l'Ós de Plata - Premi del Jurat a la Berlinale 2025; 'La virgen de la Tosquera', de Laura Casabé, va competir aquest any a la secció World Cinema Dramatic Competition al Festival de Sundance, mentre que el 2024 van participar a Horizontes Latinos: 'Zafari', de Mariana Rondón i 'El aroma del pasto recién cortado', de Celina Murga, després de guanyar el premi al millor guió al Festival de Tribeca.

Premis:

• Premi al Millor Projecte, dotat amb 10.000 euros bruts per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premio DALE! (Desenvolupament Amèrica Llatina-Europa), atorgat per l'European Film Agency Directors (EFAD) i per la Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) i dotat amb 10.000 euros per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premi ArteKino International Award, atorgat per ARTE, consistent en 6.000 euros bruts per a la productora majoritària del projecte guanyador.
• Premi Casa Wabi-Escine, consistent en una residència artística de cinc setmanes a Casa Wabi (Puerto Escondido, Mèxico) d'un primer o segon llargmetratge d'una directora o director seleccionat a Ikusmira Berriak o al Fòrum de Coproducció Europa-Amèrica Llatina.

Consulta el reglament i inicia la inscripció d'un projecte.

Data límit: 16 de juny de 2025.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA a The Industry Club (Festival de San Sebastián), al Departamento de Industria, Transición Energética y Sostenibilidad del Gobierno Vasco, i a la col·laboració de CAACI, EFAD, ArteKino, Fundació Casa Wabi, Producers Network (Marché du Film de Festival de Cannes), Ventana Sur i LatAm Cinema.

Més informació

El Festival de San Sebastián ha obert la setena convocatòria de Zinemaldia Startup Challenge, un concurs adreçat a persones emprenedores i startups estatals i europees els projectes dels quals incorporin noves tecnologies aplicades a l’àmbit audiovisual. La data límit d’inscripció de projectes és el 2 de juny de 2025.

La iniciativa s'inscriu en el marc de Zinemaldia & Technology, una aposta estratègica del festival en el seu objectiu de posicionar-se com un espai per reflexionar sobre tecnologia i indústria audiovisual i estrènyer lligams entre tots dos sectors. A més, és una de les activitats de 'Spanish Screenings: Financing & Tech'.

Els projectes que s'inscriguin als dos concursos de Zinemaldia Startup Challenge han de complir diversos requisits: partir d'una persona emprenedora o startup de creació recent –constituïda després del 31 de desembre de 2019– en qualsevol fase de desenvolupament; basar-se en l'aplicació de noves tecnologies a l'àmbit audiovisual; tenir residència fiscal a Espanya o un país europeu i tenir en compte la possibilitat de posar en marxa el projecte empresarial al País Basc.

Els projectes seleccionats es presentaran a la jornada Zinemaldia & Technology que es durà a terme el dijous 25 de setembre del 2025 durant el festival, i que també inclourà una conversa entre professionals rellevants del sector sobre un tema d'actualitat. A més, els i les representants dels projectes tindran la possibilitat de reunir-se amb possibles socis.

Un comitè de persones expertes format per professionals dels BIC-Centres d'Empreses i Innovació d'Euskadi, TECNALIA i Vicomtech escollirà deu projectes finalistes, cinc espanyols i cinc europeus, que tindran la possibilitat d'accedir gratuïtament a un espai d'incubació durant un any a un dels BICs (Business Innovation Center) Tecus a Tecnologia. D'altra banda, tindran la possibilitat d'accedir a un finançament de fins a 500.000 euros per al desenvolupament del projecte al País Basc.

Dos jurats independents atorgaran dos premis de 10.000 euros cadascun per al millor projecte europeu i estatal. Per part seva, un tercer jurat atorgarà una menció especial dotada amb 3.000 euros que reconeixerà els valors d'emprenedoria d'un dels deu projectes seleccionats.

El Govern Basc, a través del Departament d'Indústria, Transició Energètica i Sostenibilitat i SPRI, promou Zinemaldia Startup Challenge, iniciativa central de la jornada Zinemaldia & Technology, organitzada pel Festival de San Sebastián en col·laboració amb ALÍA (Alianza Industria Audiovisual), TECNALIA i Vicomtech. 

Aquesta iniciativa és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA a The Industry Club (Festival de San Sebastián).

Spanish Screenings: Financing & Tech també compta amb el suport del Ministerio de Cultura a través de l'Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), el Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública, ICEX España Exportación e Inversiones, el Festival de Málaga i el Festival de San Sebastián.

Per a més informació sobre casos d'èxit de participants en aquesta iniciativa, consulteu aquest enllaç.

Reglament i inscripcions

Data límit: 2 de juny de 2025.

Més informació

https://www.youtube.com/watch?v=IIPOsrFEPDs&t=10s

Europa Creativa MEDIA estarà novament present a la propera edició del Marché du Film del Festival de Cannes, amb els següents esdeveniments, organitzats per l'EACEA (Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura), que es duran a terme a l'estand d'Europa Creativa MEDIA:

• Presentació de la convocatòria Europa Creativa MEDIA 'Film Sales' 2025:
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 10h a 11h
  • Ponent: Stefano D’Orilia (EACEA) 
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA 
  • Lloc:  Creative Europe MEDIA stand - International Village Riviera - Pavelló n°124 
  • Accés: Cal acreditació, però no cal inscriure's a l'esdeveniment

• Celebrem la comunitat MEDIA amb els beneficiaris del Content Cluster
  • Divendres 16 de maig de 2025, de 17:30h a 19h
  • Les oficines MEDIA, juntament amb l’EACEA (European Education and Culture Executive Agency), us conviden, com a beneficiaris el Programa MEDIA, a una Happy Hour per reunir-vos amb professionals europeus.  
  • Obert als participants de MEDIA Stands i als beneficiaris del programa MEDIA (si us plau, poseu-vos en contacte amb el vostre MEDIA Desk local). Només per invitació.
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment

• Coneix i parla amb 'Innovation Tools' ('Eines innovadores')
  • Diumenge 18 de maig de 2025, de 16h a 17:30h  
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació i cal inscripció a l'esdeveniment 

Coneix projectes innovadors amb suport d'Europa Creativa MEDIA en un esdeveniment d'speed dating. Organitzat per les oficines Europa Creativa MEDIA i l'Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura (EACEA).

AIPHA és un centre de dades amb intel·ligència artificial per a la indústria audiovisual, que permet la generació de taulers personalitzats en temps real, tot facilitant la gestió de la sostenibilitat i l'optimització de costos.

SPARK és una plataforma de desenvolupament de pel·lícules col·laborativa basada en IA, que integra la tecnologia del motor de jocs per augmentar l'eficiència alhora que redueix els costos d'inversió i els riscos en les primeres etapes de la realització de pel·lícules.

Gamebook PIC Platform és una plataforma basada en IA basada en web que promou la propietat intel·lectual i cultural. Ajuda a les pel·lícules a fer créixer el seu públic, tot ampliant les seves cadenes de valor tradicionals amb activitats de promoció interactives a través de plataformes digitals i socials.

MovieChainer és un SaaS que ofereix als professionals de l'entreteniment eines digitals per millorar l'eficiència i la competitivitat dels sectors cinematogràfic i televisiu, tot permetent als productors, financers, agents de vendes i distribuïdors centralitzar les seves respectives dades creatives, legals, financeres i comercials, i automatitzar i industrialitzar els fluxos de treball per a totes les seves operacions diàries habituals.

maG és un SaaS de gestió financera i càlcul i millora de l'impacte del carboni, dedicat a la producció de projectes en els sectors audiovisual i cultural.

Usheru – Unlock the Community és una plataforma SaaS escalable, rendible i ràpida de desplegar per a socis audiovisuals i culturals, que explora nous modes de distribució i promoció. Aprofitant la IA i el big data, racionalitza el màrqueting i optimitza les campanyes.

•  Col·laboració audiovisual UE-LAC, històries que es mereixen més
  • Dilluns 19 de maig de 2025, d'11:30h a 13h
  • Empresa organitzadora: Servei Europeu d'Acció Exterior de la Unió Europea i Conferencia de Autoridades Audiovisuales y Cinematográficas de Iberoamérica (CAACI) en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Com es pot promoure la cooperació audiovisual d'Europa i Amèrica Llatina i el Carib (ALC), incloses les coproduccions de qualitat i l'acompanyament del talent, mitjançant polítiques públiques i més associacions públic-privades per arribar als públics que es mereixen?

Acte seguit d'una copa de networking. 

• Retorn de la inversió (Films On The Move)
  • Dilluns 19 de maig de 2025, de 17h a 17:30h
  • Presentació de l'informe
  • Ponent: Oliver Fegan (Usheru)
  • Empresa organitzadora: Europa Creativa MEDIA
  • Lloc: Estand d'Europa Creativa MEDIA - International Village Riviera - Pavelló n°124
  • Accés: cal acreditació, però no cal inscripció a l'esdeveniment

Més informació

La xarxa europea Enterprise Europe Network (EEN) ofereix diverses oportunitats de consorci i esdeveniments d’interès per als sectors dels videojocs, audiovisual i cultural.

Entre els propers esdeveniments, destaquen els següents:

• Jornada Informativa: Convocatòries 2025 del Clúster 2 d’Horitzó Europa (10/04/2025)
• Sessió Prepara't per a Horizon Europe 2025 (24/04/2025)
• Horizon Europe info day - Cluster 2 (15/05/2025)
• Project Development Session: CULTURE & CREATIVITY CLUSTER (20/05/2025)
• Horizon Europe info days - EU Missions (22-23/05/2025)
• Online Info Sessions: Creative Europe-MEDIA and Cross sectoral 2025 (5/06/2025)

Entre les oportunitats de negoci internacionals i d’innovació, figura la següent:

• A Korean startup that developed a copyright integrated music content platform is looking to collaborate with entertainment agencies, broadcasters, and game companies

Entre les convocatòries obertes que poden ser del vostre interès destaquen les següents:

• Creative Europe 

Entre les enquestes obertes, figuren les següents:

• Encuesta sobre aspectos legales, financieros y administrativos en proyectos de Horizonte Europa (4/04/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for competitiveness (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for external action (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for cross-border education, training and solidarity, young people, media, culture, and creative sectors, values, and civil society (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for civil protection, preparedness and response to crises (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – EU funding for the single market, and cooperation between national authorities (6/05/2025)
• EU’s next long-term budget (MFF) – performance of the EU budget (6/05/2025)

Entre els serveis que ofereix Acció destaquen els següents:

• Revisió de Propostes
• Acreditació d'Assessors ACCIÓ

En cas que a la vostra empresa us encaixi alguna de les oportunitats i voleu obtenir-ne més informació, podeu sol·licitar-la a través de l’enllaç esmentat de revisió de proposta. També podeu deixar les vostres consultes al formulari i des d’ACCIÓ us assessoraran i us ajudaran a tirar-ho endavant.

Enterprise Europe Network Catalunya

L’Enterprise Europe Network és una xarxa internacional formada per més de 450 organismes de suport a l’empresa, on participen Cambres de Comerç, Agències de desenvolupament empresarial, Centres Tecnològics i Universitats.

La xarxa està present a més de 47 països, incloent els 27 Estats membres de la Unió Europea i altres països associats. La Comissió Europea va posar en marxa la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) l’any 2008 per ajudar les pimes a ser més competitives mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat innovadora i l’obertura a nous mercats.

Més informació

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual, que forma part del Consell d'Europa a Estrasburg, ha publicat una nova edició del seu informe anual sobre els actors principals de l'audiovisual (AV) a Europa. Sota el títol, 'Top players in the European audiovisual industry – Concentration, status, origin and profile' ('Els operadors principals de la indústria audiovisual europea - Concentració, estatut, origen i perfil' (Xifres de 2023)), ha estat redactat per Laura Ene Iancu, Analista del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori.

L'informe té com a objectiu il·luminar el paper que juguen els grups principals en la configuració de l'estructura de la indústria audiovisual a Europa. Aquesta anàlisi posa en primer lloc el rendiment global dels agents principals en termes d'ingressos totals del mercat audiovisual. Aquest estudi també explora la seva posició respecte als segments principals del mercat audiovisual: finançament públic, televisió de pagament, SVOD, publicitat a TV per internet i publicitat OTT.

L'informe destaca l'estructura del mercat audiovisual i els seus segments clau tot mirant la concentració, l'estatut, l'origen i el perfil dels agents en funció de la seva activitat bàsica i la presència al mercat.

Cada rànquing dels 10 principals que es mostra a l'informe inclou un enllaç a un rànquing superior ampliat que es pot descarregar que també proporciona metadades a nivell de grup europeu, com ara el propietari final, l'origen i l'estatut.

Per posar les coses en perspectiva, l'informe també repassa les fusions i adquisicions clau i els impulsors principals.

L'informe constata que a finals de 2023:

La meitat dels ingressos audiovisuals acumulats pels 100 grups principals van ser captats pels 10 agents principals.

El grup nord-americà Comcast va tornar a ser el grup número 1, tot representant el 10% dels ingressos operatius audiovisuals acumulats dels 100 agents principals a Europa. Netflix i YouTube, les dues plataformes OTT pures que es van situar entre les 10 principals, van representar el mateix pes en els ingressos.

El sector privat va representar més del 70% dels ingressos audiovisuals dels 100 grups principals, amb les empreses nord-americanes, representades significativament pels seus estudis gegants i serveis de streaming, tot acaparant la major part.

No obstant això, van ser les empreses europees, impulsades per les cadenes de televisió, les que van representar la part majoritària dels ingressos audiovisuals totals acumulats pels 100 agents principals.

Les plataformes OTT pures van impulsar la quota de mercat als EUA, mentre que les telecomunicacions van mantenir el pes europeu en els 100 principals ingressos audiovisuals consolidats.

Impulsats per igual pels operadors SVOD i VSP, els ingressos purs d'OTT a Europa van augmentar sis vegades entre el 2016 i el 2023 i van contribuir més del 60% als ingressos audiovisuals incrementals dels 100 principals grups (un augment del 30% durant el període analitzat). L'auge de les plataformes OTT pures va augmentar el pes dels interessos nord-americans enmig de la caiguda de quota de mercat registrada pels estudis nord-americans, malgrat els seus serveis de streaming propietaris com Disney+, Paramount+, Max i Sky. Les emissores europees també van registrar una important pèrdua de pes en els ingressos audiovisuals, però el bon rendiment d'operadors de telecomunicacions com Orange, DT, Telia, Telefónica, Vodafone, Altice i altres van ajudar a minimitzar la caiguda global de la quota europea..

El 74% dels ingressos dels mitjans audiovisuals tradicionals estan controlats per operadors europeus, mentre que el 88% dels ingressos dels nous mitjans audiovisuals estan controlats per operadors no europeus.

Els operadors europeus, impulsats per les empreses de telecomunicacions, representaven dos terços del negoci de la televisió de pagament i representaven vuit dels 10 operadors principals de televisió de pagament a Europa. No obstant això, el principal favorit de la televisió de pagament, que representava una quarta part dels ingressos del mercat de la televisió de pagament a Europa, era Sky, propietat de Comcast.

El mercat tradicional de la publicitat audiovisual també va ser impulsat principalment per les emissores europees, que acumulaven el 85% dels ingressos de publicitat televisiva. Només tres grups nord-americans es van classificar entre els 10 operadors principals, amb els ingressos per publicitat de televisió impulsats per les seves adquisicions europees, com ara la de TVN Poland per part de WBD, Channel 5 per part de Paramount' i Sky per part de Comcast.

A diferència de la televisió de pagament, el mercat SVOD estava altament representat per interessos no europeus, amb gairebé 9 de cada 10 euros gastats en serveis SVOD rebuts per operadors amb suport nord-americà. Els serveis d'streaming purs com Netflix, Prime Video, DAZN, Youtube i Apple van representar, en conjunt, el 80% dels ingressos de SVOD amb suport dels EUA, mentre que els serveis propietat dels grans estudis nord-americans (és a dir, Disney, WBD, Paramount i Comcast) van obtenir la resta dels interessos als EUA.

El 90% dels ingressos publicitaris OTT registrats tant per al contingut audiovisual lineal com a la carta van provenir de plataformes OTT pures no europees, gairebé totalment representades per VSP. A part de TikTok, amb suport de la Xina, més del 80% dels ingressos dels VSP no europeus van provenir exclusivament dels EUA i impulsats per YouTube i Meta que, en conjunt, van acumular 2/3 dels ingressos totals per publicitat OTT a Europa.

Sky i Netflix es van repartir més del 30% dels ingressos de televisió de pagament + SVOD, mentre que YouTube va obtenir més del doble dels ingressos de RTL al mercat publicitari de TV + OTT.

Entre el mercat de televisió de pagament impulsat per les telecomunicacions i el mercat SVOD pur, impulsat exclusivament per OTT, el mercat de serveis audiovisuals de pagament va estar representat gairebé a parts iguals per les emissores, les telecomunicacions i les plataformes d'streaming. Les empreses centrades en diversos territoris van concentrar més de la meitat dels ingressos del servei audiovisual de pagament. Aquest model destaca entre els operadors europeus, principalment les companyies de telecomunicacions, a diferència dels estudis i plataformes d'streaming nord-americanes, que tenen un enfocament d'abast europeu. Sky, d'origen europeu, i Liberty Global van ser els dos únics grups que van representar els interessos dels Estats Units entre els operadors amb diversos territoris.

La meitat del mercat total de publicitat audiovisual va estar controlat per les emissores europees, representades de manera uniforme per operadors nacionals i multinacionals. Fins al 85% dels ingressos publicitaris de TV+OTT es van complementar íntegrament amb VSP no europeus, normalment operadors d'abast europeu.

Més informació.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

El proper dijous 24 d'abril, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Molt lluny‘, òpera prima de Gerard Oms, al Cinema Maldà de Barcelona.

Comptarem amb la presència del director i guionista del film, Gerard Oms, i del productor Carles Torras (Zabriskie Films), que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. L’entrada és lliure, per ordre d’arribada (fins a completar aforament), i sense reserva prèvia.

La propera sessió (i la vuitena d’aquesta tercera temporada 2024-2025) es durà a terme el dijous 24 d'abril de 2025, a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament ‘Molt lluny‘, de Gerard Oms.

Un drama coproduït entre la catalana Zabriskie Films i la neerlandesa Revolver Amsterdam, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project de Zabriskie Films).

Protagonitzada per Mario Casas i David Verdaguer, la pel·lícula va ser doblement guardonada al Festival de Màlaga amb la Bisnaga de Plata Premi del Jurat de la Crítica i la Bisnaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina Ex aequo (Mario Casas), va ser també la pel·lícula de cloenda del DA Film Festival de Barcelona.

Sinopsi

Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, ​​pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=-dilZuU9uJs

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

Des de l’inici del cicle, hem projectat més de 20 pel·lícules amb suport MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 15a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España, ha obert la vuitena convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (‘AMTL’), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l’audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 8 de maig. 

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 29 al 31 de juliol de 2025. 

Durant tres jornades, l'Atlàntida Mallorca Talents Lab 2025 ofereix a cineastes i productors emergents un espai de formació i networking amb professionals de la indústria. El programa inclou:

• Assessorament individual i grupal en producció, distribució i màrqueting.
• Tutories online prèvies a la trobada presencial a Mallorca.
• Sessions col·lectives i reunions one-to-one amb experts.
• Un pitch final davant de distribuïdors/es, productors/es, responsables de FILMIN i de les oficines de Catalunya i d'Espanya d'Europa Creativa MEDIA, patrocinadors d'AMTL.

Aquest any se seleccionaran 10 projectes de ficció o documental, tot assegurant que almenys un estigui dirigit o produït per una persona de les Balears. Cada equip comptarà amb la guia d'un mentor o mentora, que ajudarà a perfilar el pla de producció i orientarà els passos següents per al desenvolupament.

Requisits

• S'hi poden presentar projectes de llargmetratge en desenvolupament de qualsevol format (ficció, documental, animació), llenguatge narratiu, gènere o temàtica, de més de 60 minuts
• La productora sol·licitant ha d'haver produït com a mínim un curtmetratge o un llargmetratge (o, en el seu defecte, que la persona fisica que fa la producció executiva del projecte tingui un crèdit anterior com a productor/a executiu/va)
• Per als projectes de ficció es demanarà una primera versió del guió acabada, i un tractament per als projectes de documental

Premis i reconeixements
El laboratori culminarà el 31 de juliol amb el lliurament de premis:

• Primer premi: 40.000 € en adquisició de drets per part de FILMIN, distribució a sales per part d'Elastica i creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Segon premi: 15.000€ en adquisició de drets per part de FILMIN, creació del DCP i delivery de 70 còpies a Espanya per part de Deluxe.
• Premis addicionals:
  • Abycine seleccionarà un dels projectes per participar a Abycine Lanza.
  • El Festival de Màlaga atorgarà el Premi Màlaga Talent per participar a la seva propera edició.
  • Com a novetat d'enguany, la productora balear Solworks patrocinarà un nou premi de 3.000€ destinats al desenvolupament del projecte.

Consulteu-ne les bases completes i el formulari d'inscripció.  

Des de la posada en marxa de l'AMTL el 2018, s'han acompanyat 74 projectes que han estat reconeguts a festivals internacionals, entre els quals destaquen:

• 'La fúria', de Gemma Blasco (Première mundial a SXSW 2025, Secció oficial llargmetratges Festival de Màlaga 2025)
• 'The Human Hibernation', d'Anna Cornudella (Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi FIPRESCI a Berlinale Forum 2024).
• 'Nina', d'Andrea Jaurrieta (Premi de la crítica de la Secció Oficial Festival de Màlaga 2024).
• 'Saturno', de Daniel Tornero (nominada al Premi Feroz Arrebato de no ficció 2025, Premi del Públic Secció oficial documentals Festival de Màlaga 2024).
• 'Negu hurbilak', del Col·lectiu Negu (Menció especial Festival de Locarno 2023).
• 'Samsara', de Lois Patiño (Premi Especial del Jurat a Berlín 2023, Secció oficial Seminci).
• 'La mala familia', de Nacho A. Villar i Luis Rojo (Festival de Rotterdam i nominació als Premis Feroz).

Consulteu-ne les bases completes, el flyer i el formulari d'inscripció.  

La 15a edició del D’A Film Festival Barcelona, celebrada del 27 de març al 6 d’abril de 2025, va comptar amb la presència del cineasta francès Bruno Dumont, que, a més de de presentar la seva darrera pel·lícula, ‘L’imperi’, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, va recollir el Premi D’A. I des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya vam tenir l’ocasió d’entrevistar-lo.

Considerat un dels cineastes més lliures i irreverents del panorama d’autor contemporani, Dumont ha dirigit deu llargmetratges, tots els quals voregen entre el drama realista i l'avantguarda. Les seves pel·lícules han guanyat diversos premis al Festival de Cinema de Cannes i la gran majoria de la seva filmografia compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar el director i guionista francès Bruno Dumont, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la rellevància dels festivals per al cinema d’autor, així com la importància del cinema com a art per comprendre la condició humana: “El cinema és molt més que entreteniment”.  

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=0KMg17XRCvo

Consulteu el vídeo del B2A amb Bruno Dumont, cineasta francès 
Consulteu la resta de B2A (Business to Audience) d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya

Les pel·lícules amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Romería', de Carla Simón, i 'Sirat', d'Oliver Laxe, es presentaran a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes i competiran per la Palma d'Or, segons ha anunciat avui, dijous, el delegat general del Festival de Cannes, Thierry Frémaux.

Simón presentarà a Cannes la seva tercera pel·lícula, 'Romería', després d'Alcarràs i Estiu 1993 (totes tres amb ajut MEDIA al Desenvolupament), amb què continua explorant el seu passat familiar, en aquest cas el dels seus pares, en una història que s'ha rodat principalment a la ciutat gallega de Vigo i els seus voltants.

'Romería' és una producció de la valenciana Elastica Films, la catalana Dos Soles Media, l'alemanya Ventall Cinema i la gallega Romería Vigo, rodada principalment a Vigo i als seus voltants, i protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia, juntament amb Mitch, Tristán Ulloa i Myriam Gallego. S'estrenarà als cinemes el 5 de setembre de 2025 de la mà d'Elastica Films.

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, la pel·lícula compta amb el finançament de l'ICAA, Eurimages, l'Institut Català de les Empreses Culturals, cofinançada per la Unió Europea amb la subvenció de l'Axència Galega de les Indústries Culturals - Xunta de Galícia, Filmförderungsanstalt (FFA), MOIN Filmförderung, Comunitat de Madrid, Ràdio Netflix, 3Cat, Corporació Ràdio i Televisió de Galícia, mk2 films, Ad Vitam, The Post Republic i Piffl Medien.

Sinopsi

Marina (18), adoptada des de ben petita, viatja a Vigo per trobar-se per primera vegada amb la família del seu pare biològic. La seva arribada porta de tornada un passat ja enterrat. Guiada pel diari de la seva mare i a través d'una connexió especial amb el seu nou cosí, Marina descobrirà les ferides familiars i per fi podrà reviure la memòria fragmentada d'uns pares dels quals amb prou feines en té records.

Pel·lícula sobre la memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.

És la primera vegada que la directora catalana participa a Cannes, com ha destacat Frémaux, que ha recordat que els seus dos films anteriors van competir a la Berlinale.

Amb 'Estiu 1993' va guanyar el 2017 el premi a millor òpera prima al festival alemany i amb 'Alcarràs' (2022) es va emportar l'Ós d'Or.

Pel que fa a 'Sirat', el quart llargmetratge d'Oliver Laxe, que també compta amb ajut d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament i amb participació catalana, és una «road movie de gent marginal», segons ha descrit Frémaux. I també competirà a la Secció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes, que es durà a terme del 13 al 24 de maig de 2025.

Es tracta d'un film protagonitzat per Sergi López i Bruno Núñez, sobre un pare i el seu fill que es traslladen al Marroc a buscar la seva filla i germana, desapareguda des de fa mesos.

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula arribarà als cinemes de la mà de BTeam Pictures.

Consulteu la Selecció Oficial de la 78a edició del Festival de Cannes.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual tornarà enguany a Cannes amb dues noves conferències i un estand al Marché du Film (H1 Riviera). L’equip de l’Observatori estarà present a Cannes des del primer divendres i fins al primer cap de setmana i espera trobar-se amb professionals internacionals del cinema al Marché du Film, al Palais des Festivals i a la Croisette. 

La primera conferència anunciada per l'Observatori preguntarà què fa que una pel·lícula europea tingui èxit i com podríem aconseguir-ne més.

Les pel·lícules europees aconsegueixen actualment una proporció respectable del 26% de les entrades de cinema. El percentatge de pel·lícules nord-americanes és més baix a Europa que a la majoria de països no europeus ni nord-americans. Tanmateix, el percentatge de pel·lícules europees s'estanca. De fet, l'estructura de les entrades per a les pel·lícules europees ha canviat, amb menys superproduccions europees i la majoria de pel·lícules de gamma mitjana representen la majoria de les entrades. El nombre d'entrades per a pel·lícules europees fora d'Europa s'ha reduït molt, potser lligat a la manca actual de superproduccions europees. I, per tant, les entrades nacionals són encara més importants. Aquesta configuració del mercat, per descomptat, crea realitats i oportunitats molt diferents per a les pel·lícules originàries de mercats grans i petits.

Sota el títol 'Success made in Europe!' (Èxit fet a Europa!), la conferència es durà a terme el dissabte 17 de maig de 9.30 a 11.30h (CEST) a la zona de conferències del Main Stage (Riviera). L'esdeveniment està obert a totes les acreditacions de Marché, Festival i Premsa. S’hi podrà accedir amb una acreditació per entrar al Palais.

La conferència és un esdeveniment híbrid i també es retransmetrà en directe a la plataforma de YouTube del Marché du Film per a tothom que no participi al Marché. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Els ponents experts es donaran a conèixer molt aviat i, com és habitual, l'equip de l'Observatori proporcionarà una introducció de context amb instantànies de Martin Kanzler i Sophie Valais, els dos subdirectors de l'Observatori. El panel d'experts estarà moderat per Gilles Fontaine, cap del Departament d'Informació de Mercats de l'Observatori i Maja Cappello, Cap del Departament d'Informació Jurídica.

Inscripcions gratuïtes

Una segona conferència de l'Observatori al Marché du Film llançarà l'edició 2025 de l'informe FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori, que estarà disponible gratuïtament com a obsequi en aquest esdeveniment i a l'estand de l'Observatori (H1 Riviera) durant el Marché du Film. Aquest informe anual de butxaca ofereix informació essencial sobre les principals tendències clau del sector cinematogràfic internacional. Aquesta conferència, coorganitzada pel Marché du film, està dissenyada com un esdeveniment "tot el que necessites saber" en un format breu de 45 minuts. Gilles Fontaine, Martin Kanzler i l'analista de cinema Manuel Fioroni parlaran de tendències amb un representant de la indústria cinematogràfica brasilera. Aquesta ronda de converses abordarà les últimes tendències en cinema, producció i distribució de pel·lícules amb un enfocament especial al Brasil, el País d'Honor d'enguany a la March du film.

Sessió FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic es durà a terme divendres 16 de maig de 17.00 a 17.45h (CEST) a l'escenari del Palais al nivell -1. Tots els participants rebran una còpia gratuïta de l'informe anual FOCUS – World Film Market Trends de l'Observatori. L'idioma de la conferència és l'anglès.

Inscripcions gratuïtes a 'FOCUS 2025: Tendències clau en el sector cinematogràfic'

Susanne Nikoltchev, directora executiva de l'Observatori, va dir que esperava "explorar les tendències cinematogràfiques actuals i les possibilitats reals per impulsar l'èxit del cinema europeu".

L'equip de l'Observatori Audiovisual Europeu estarà present a l'estand H1 de la zona Marina/Riviera del Palais des festivals del 13 al 21 de maig.

Contacte: Alison.hindhaugh@coe.int

Més informació

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la primera convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 23 llargmetratges, inclosos 5 documentals i 2 animacions, per un import total de 7.183.000€.

Entre els beneficiaris figura la nova pel·lícula d'Albert Serra, 'Out of this world', coproduïda entre Espanya, França, Letònia i Alemanya, que rebrà 500.000€ d'Eurimages. El film, que té prevista l'estrena enguany, explorarà la rivalitat entre Rússia i els EUA en el context de la guerra d'Ucraïna.

Dels 23 projectes de coproducció seleccionats per Eurimages, 12 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 39,13% del finançament total concedit.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta primera convocatòria de 2025 són:

• 'A Detour via Diane', d'Ann Sirot, Raphaël Balboni (França) - 150.000€ (Bèlgica, França)
• 'Behind the Green Curtain', de Neasa Ní Chianáin (Irlanda) - 110.000€ Documental (Irlanda, Bèlgica, Països Baixos)
• 'Butterfly Jam', de Kantemir Balagov (Rússia) - 471.000€ (França, Alemanya, Bèlgica)
• 'Children of Liberty', de Léahn Vivier-Chapas, Rémy Schaepman (França) - 500.000€ Animació (França, Luxemburg)
• 'Evil is Evil. Good is Good', d'Elsa Amiel (Suïssa) - 120.000€ Documental (França, Suïssa)
• 'Fjord', de Cristian Mungiu (Romania) - 500.000 (Romania, França, Noruega, Dinamarca, Suècia)
• 'Folk Play', de Mirjana Karanović (Sèrbia) - 250.000€ (Sèrbia, França, Croàcia, Eslovènia)
• 'From a Body to Another', de Mariana Otero (França) - 39.000€ Documental (França, Bèlgica)
• 'Get Up Stand Up', de Mari Sanders (Països Baixos) - 390.000€ (Països Baixos, Grècia)
• 'Glory B', de Konstantinos Antonopoulos (Grècia) - 340.000€ (Grècia, Itàlia, Regne Unit)
• 'Green Eyes', de Fanny Liatard, Jérémy Trouilh (França) - 390.000€ (França, Bèlgica, Suècia)
• 'Killabees', d'Eché Janga (Països Baixos) - 350.000€ (Països Baixos, Bèlgica)
• 'Listening to the World', de Yelizaveta Smith (Ucraïna) - 97.000 Documental (Ucraïna, Suècia, Alemanya)
• 'Low Expectations', d'Eivind Landsvik (Noruega) - 291.000€ (Noruega, Dinamarca)
• 'Mary Rose', de Colm Bairéad (Irlanda) - 500.000€ (Irlanda, Bèlgica)
• 'Melvile', de Fabrice Nzinzi (França), Romain Renard (Bèlgica) - 450.000€ Animació (Bèlgica, França, Luxemburg, Canadà)
• 'Out of this World', d'Albert Serra (Espanya) - 500.000€ (França, Espanya, Letònia, Alemanya)
• 'The Assignment', de Patrice Toye (Bèlgica) - 400.000€ (Bèlgica, Alemanya, Països Baixos)
• 'The Difficult Bride', de Rubaiyat Hossain (Bangladesh) - 250.000€ (França, Portugal)
• 'The Excursion', de Fanny Ovesen (Noruega) - 375.000€ (Noruega, Lituània, Suècia)
• 'The Girls Who Wouldn't Stop Talking', d'Héléna Klotz (França) - 150.000€ (França, Bèlgica)
• 'The Wolf Will Tear Your Immaculate Hands', de Nathalie Álvarez Mesén (Suècia) - 500.000€ (Suècia, Regne Unit, Bèlgica)
• 'Yugo Goes to America', d'Aleksa Borković, Filip Grujić (Sèrbia) - 60.000€ Documental (Sèrbia, Croàcia)

Des de la seva creació l’any 1988, Eurimages ha donat suport a 2.542 coproduccions per un import total d’aproximadament 723 milions d’euros.

'Out of this world', la novena cinta d'Albert Serra, que estarà protagonitzada per Kristen Stewart, explicarà la història d'"una delegació nord-americana que viatja a Rússia enmig de la guerra d'Ucraïna per intentar trobar una solució a una disputa econòmica vinculada a les sancions".

Es tracta d'una coproducció entre Andergraun Films (Espanya), Idéale Audience Group, Les Films du Losange (França), Pandora Film (Alemanya), Rosa Films (Portugal) i Forma Pro Films (Letònia).

Recupereu aquí l'entrevista que vam tenir ocasió de fer-li al cineasta català Albert Serra amb motiu de l'estrena del film amb suport MEDIA 'Pacifiction' a la 75a edició del Festival de Cannes, on destacava la importància de la coproducció: “La coproducció és imprescindible”.

Més informació

La 39a edició del Braunschweig International Film Festival, que es durà a terme del 10 al 16 de novembre de 2025, estarà dedicada al cinema europeu emergent, i projectarà al volant de 250 llargmetratges i curtmetratges internacionals, tot concedint un total de deu premis.

Els curtmetratges es poden presentar amb sol·licitud fins al 9 de juny de 2025, mentre que els llargmetratges es poden presentar fins al 24 de juliol de 2025.

La tarifa d'inscripció reduïda (llargmetratges i curtmetratges) - Early Bird és fins al 17 d'abril del 2025.

Per als curtmetratges cal una durada inferior a 15 minuts i per a tots els llargmetratges una durada mínima de 70 minuts.

La presentació està oberta a tots els gèneres cinematogràfics i no s'estableixen limitacions en el contingut. Els llargmetratges de només 50 minuts o més seran només acceptats si tracten el tema de la sostenibilitat o si tenen una connexió regional amb la pel·lícula o l'equip.

Es poden presentar pel·lícules produïdes per a cinema que es van completar després de l'1 de gener de 2024. La pel·lícula no ha d'haver estat estrenada a cinemes, transmesa per televisió a Alemanya, ni estar disponible per a la seva compra en DVD o Blu-ray o en streaming abans de les dates del festival.

S'elegiran primer les estrenes (estrenes mundials i en festivals alemanys) i les produccions a partir del 2025. Si l'idioma de la pel·lícula no és l'alemany, es requeriran subtítols en alemany o anglès.

El sol·licitant haurà de proporcionar al festival un screener en línia en el moment de la sol·licitud de presentació de la pel·lícula. Aquest enllaç en línia ha d'estar protegit amb contrasenya o ser un enllaç no llistat.

Les pel·lícules poden estar presentades via Eventival (preferit per l'organització) o via FilmFreeway.

A continuació, presentem les dates límit i les tarifes.

Llargmetratges:

• Data límit (Early Bird): 17 d'abril del 2025 a les 23:59h - 25 euros.
• Data límit (Regular): 3 de juliol del 2025 a les 23:59h - 35 euros.
• Data límit (Final): 24 de juliol del 2025 a les 23:59h - 45 euros.

Curtmetratges:

• Data límit (Early Bird): 17 d'abril del 2025 a les 23:59h - 15 euros.
• Data límit (Regular): 18 de maig de 2025 a les 23:59h – 25 euros.
• Data límit (Final): 9 de juny del 2025 a les 23:59h - 30 euros.

Consulta'n les bases completes.

Braunschweig International Film Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 29a edició de Baltic Sea Docs, que es durà a terme a Riga (Letònia) del 31 d'agost al 5 de setembre de 2025, ha obert la convocatòria de projectes. La data límit per presentar-s'hi és el 9 de maig de 2025.

Baltic Sea Docs és un fòrum internacional de presentació de projectes de llargmetratge documental creatiu per a coproducció de la regió del Mar Bàltic, Europa de l'Est i el Caucas.

Fundat el 1997, està organitzat pel Centre Nacional de Cinema de Letònia amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Activitats el 2025:

Esdeveniment presencial que consta de:

• Taller de formació per a la presentació de 18 projectes seleccionats.
• Presentació de 18 projectes seleccionats, seguida de reunions individuals.
• Properament, sessió de fins a quatre pel·lícules en fase de postproducció presentades en edicions anteriors de Baltic Sea Docs.
• Programa de pel·lícules.

Qui hi pot participar?

• Productores independents dels països de la regió del Mar Bàltic (Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Letònia, Lituània, Polònia i Suècia).
• Productores independents d'Europa de l'Est i el Caucas (no elegibles el 2025: productores de Rússia).
• Productores independents d'altres països europeus com Espanya si el projecte es relaciona amb les regions i països elegibles especificats anteriorment o si hi ha un coproductor regional.

Quin tipus de projectes?

Els productors poden presentar fins a tres projectes cadascun. A més de llargmetratges documentals creatius, Baltic Sea Docs també admet projectes multimèdia i animacions documentals. Els projectes presentats en edicions anteriors no són elegibles. Es prioritza els projectes amb algun compromís de finançament de difusors (canals de televisió, plataformes) o institucions cinematogràfiques. No obstant això, això no és indispensable per ser seleccionats. Els projectes de cineastes novells també són benvinguts i elegibles.

Procés de sol·licitud:

Empleneu el formulari de sol·licitud (En fer-ho, deseu-lo periòdicament per garantir que la informació s'emmagatzemi correctament), tot proporcionant la següent informació (en anglès):

• Breu descripció de la productora, el productor i el director (màxim 150 paraules cadascun).
• Breu sinopsi del projecte (màxim 50 paraules).
• Sinopsi llarga del projecte (400-600 paraules).
• Foto del projecte amb qualitat d'impressió.
• Foto del productor i altres cineastes presentant-lo.
• Enllaç al tràiler/material visual del projecte actual (obligatori per al procés de selecció).
• Declaració del director sobre el projecte, explicant-ne la visió creativa (preferiblement un vídeo curt, pujat a la secció "Notes").
• En sol·licitar una sessió de 'Properament', indica-ho a la secció "Notes".

Selecció:

La selecció de projectes la realitza un comitè de selecció internacional i s'anunciarà el 4 de juny de 2025 i la persona de contacte del projecte rebrà els resultats per correu electrònic. Els principals criteris de selecció seran el potencial internacional i l'enfocament creatiu del projecte presentat. Les decisions del comitè de selecció seran inapel·lables.

Observadors:

Els productors poden assistir a Baltic Sea Docs com a observadors sense presentar un projecte (això permet observar sessions de presentació, assistir a esdeveniments de la indústria, esdeveniments de networking i al programa de cinema). Completa el formulari de sol·licitud en línia (disponible a partir de l'1 de juny del 2025) abans del 25 de juliol del 2025; la notificació s'enviarà l'1 d'agost del 2025.

Presentació:

Cada projecte disposa de set minuts per presentar el seu projecte a pitching (idioma: anglès), amb temps addicional per al seu debat. La presentació/pitching ha d'anar acompanyada d'un tràiler (subtitulat en anglès).

Reunions individuals:

Les reunions individuals amb els responsables de la presa de decisions de la indústria se celebraran els dies 4 i 5 de setembre del 2025.

Tallers: Del 31 d'agost al 3 de setembre del 2025 s'organitzarà un taller de formació en pitching per a nous projectes. Els i les cineastes treballaran intensivament en la presentació del seu projecte amb la guia de sis tutors/es internacionals amb una àmplia experiència a la indústria, liderats pels consultors de documentals Mikael Opstrup i Tue Steen Müller. A més, un editor professional assessorarà sobre l'estructura dels tràilers. Els participants de la sessió 'Properament' han d'assistir a l'assaig de pitching el 3 de setembre del 2025.

Quota de participació: Cap.

Formulari:

L'enllaç al formulari de sol·licitud és en línia en aquest portal.

Més informació: Si tens més dubtes, si us plau contacta amb: balticforum@nkc.gov.lv

Data límit: 9 de maig de 2025.

Baltic Sea Docs compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L'Acadèmia del Cinema Català ha obert el període d'inscripcions per a la XII edició del Premi Pepón Coromina, fins al dia 7 de maig a les 15h.

Amb aquest guardó, l’Acadèmia reconeix el risc, la innovació i la creativitat en l'àmbit del cinema català, en honor al productor Pepón Coromina, figura clau en l’aparició de nous llenguatges cinematogràfics i la consolidació professional de diversos artistes i cineastes que començaven les seves carreres i demanaven una primera oportunitat.

Amb una extensa filmografia concentrada en una dècada (1977-1987), Coromina va produir films icònics de la història del cinema del nostre país com Bilbao (1978), el debut de Bigas Luna (nomenat Membre d’Honor de l’Acadèmia el 2013); Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980), la primera pel·lícula de Pedro Almodóvar; o Barcelona sud (1981), de Jordi Cadena (Membre d’Honor de l’Acadèmia des del 2019).  

Segons indiquen les bases, podran participar-hi:

• Obres audiovisuals catalanes (llargmetratges, migmetratges o curtmetratges) estrenades, emeses o presentades durant el 2024.
• Aportacions de talent català a obres audiovisuals presentades el 2024, tant a Catalunya com a qualsevol part del món.
• Iniciatives audiovisuals de caràcter permanent.

Important: No podran participar-hi les produccions premiades o nominades a la XVII edició dels Premis Gaudí, així com tampoc els/les professionals nominats/des o premiats/des en les seves categories nominatives. 

Consulteu-ne les bases.

Les inscripcions estan obertes telemàticament a través del formulari habilitat fins al 7 de maig a les 15:00h.

Per qualsevol dubte, podeu contactar amb academia@academiadelcinema.cat

Més informació i inscripcions.

L'Observatori Europeu de l'Audiovisual ha publicat un nou informe sobre la producció independent europea cofinançat per la Comissió Europea en el marc del programa Europa Creativa MEDIA.

Sota el títol 'La definició de producció independent en mesures de suport públic directe i indirecte', l'informe analitza com defineixen els països europeus la producció independent de cinema i televisió.

Aquest nou estudi de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, part del Consell d'Europa a Estrasburg, analitza com es defineixen els productors independents de pel·lícules i obres audiovisuals a efectes de rebre finançament públic. Aquesta definició de ser "independent" és clau, ja que en realitat pot obrir (o tancar) l'accés al finançament públic. Aquest informe també actualitza les conclusions de l'any passat sobre la definició de producció independent utilitzada en el context de les obligacions de promoció d'obres europees, segons l'Article 17 de la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals (AVMSD) i la seva transposició a la legislació nacional.

Els autors inicien la seva anàlisi prenent l'AVMSD com a punt de partida per a la definició. El Considerant 71 de la Directiva sobre els drets audiovisuals (AVMSD) de 2010, codificada, ofereix orientació als Estats membres per definir la independència, tot utilitzant tres criteris:

• Qui és el propietari de la productora?
• Quina és la quantitat de programes subministrats al mateix proveïdor de serveis audiovisuals? i
• Qui té la titularitat dels drets secundaris?

Després de la transposició de l'Article 17 de l'AVMSD, algunes legislacions nacionals es van inspirar en els criteris del Considerant i en van utilitzar d'altres addicionals. L'estudi classifica tots aquests criteris en els tres criteris següents: criteris financers (propietat, subministrament de continguts i capacitat de finançament), independència operativa i conservació dels drets de propietat intel·lectual.

A continuació, l'informe examina els criteris d'independència establerts pels programes de suport nacionals i regionals, com ara els fons cinematogràfics. Analitza els sistemes de finançament (inclosos els incentius fiscals).

En general, els sistemes de suport públic i els incentius fiscals defineixen la independència en funció dels mateixos criteris que els continguts en la legislació audiovisual nacional que s'origina a l'article 17 de la LMAV, però amb un grau de variació important entre els països. L'informe ofereix una taula general molt útil de quins països apliquen quins criteris. En general, la propietat és el criteri predominant per definir la independència (utilitzat per 15 països dels 30 països europeus coberts). S'utilitza exclusivament o en combinació amb altres criteris. I 11 dels països estudiats utilitzen un enfocament de criteri únic.

L'informe conclou comparant els dos marcs i assenyalant les diferències entre ells. En total, dels 30 països estudiats (UE27, Noruega, Suïssa i Regne Unit), 16 països han establert definicions diferents per a la promoció d'obres europees en virtut de l'article 17 de la LMAV, i amb finalitats de suport públic. L'informe es completa amb taules de visió general país per país dels 30 països europeus que apareixen a l'anàlisi. Cada visió general analitza la definició de productor independent amb referència a l'AVMSD, tal com s'estipula a la llei nacional de mitjans i, finalment, a les normes dels fons cinematogràfics nacionals i regionals.

Es tracta d'un manual de lectura obligada per entendre com es defineix un productor/a independent segons la normativa aplicable a 30 països europeus diferents.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

El programa CineLink Producers’ Lab, que es durà a terme del 16 al 21 d’agost de 2025, ha obert la convocatòria 2025. La data límit per presentar-s'hi és el 25 d'abril proper.

Està dedicat a la formació i al networking per a productors/es joves amb tres a cinc anys d’experiència, i és una iniciativa de CineLink Industry Days (Sarajevo Film Festival), que es durà a terme del 15 al 22 d’agost de 2025.

CineLink Producers’ Lab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i és un laboratori que està establert com un programa de formació i networking per a professionals de la producció cinematogràfica que tinguin al voltant de tres a cinc anys d'experiència professional. Han d'haver produït, almenys, tres curtmetratges o haver treballat en la producció d'un llargmetratge o migmetratge. La convocatòria també es troba oberta per a aquells sol·licitants que vulguin iniciar la seva pròpia companyia de producció o desenvolupar una nova empresa. Els productors júnior treballant en empreses més grans de producció també són benvinguts a participar-hi.

Com a iniciativa, respon a les demandes de la indústria cinematogràfica equipant els seus participants amb les eines necessàries per créixer no només com a managers de projectes, sinó també com a pensadors estratègics, curadors de contingut i líders futurs capaços de crear companyies de producció sostenibles i visionàries.

Els i les participants seleccionats rebran una acreditació d'indústria i el festival us proporcionarà allotjament i un reemborsament parcial dels costos d'allotjament.

Enfocament:

• Desenvolupament d'una forta identitat de producció: Aprèn com definir i expandir la visió de la teva companyia de producció i construir un slate (paquet de projectes) de contingut sostenible.
• Navega pel negoci de la indústria cinematogràfica: Obtingues de primera mà els aspectes estratègics i financers del sector amb un enfocament en com assegurar finançament i incrementar la visibilitat internacional.
• Adaptació a les tendències emergents i les tecnologies imperants. Explora models de negoci futurs incloent la integració de la Intel·ligència Artificial (AI) i les noves tecnologies en creació de contingut. Veureu com podeu donar forma a la vostra estratègia d'empresa a llarg termini.

És important destacar que aquesta convocatòria no està oberta específicament per a Espanya, però sí per a possibles coproductors del país establerts a Albània, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Geòrgia, Hongria, Kosovo, Macedònia del Nord, Eslovènia, Turquia i Ucraïna.

Els i les sol·licitants han d'emplenar la sol·licitud per Eventival. S'avaluaran en funció de:

• La qualitat de la sol·licitud (claredat i profunditat de la presentació).
• L'experiència professional al cinema (almenys un llargmetratge o migmetratge completat, o bé, més de tres curtmetratges produïts).
• La carta de motivació (aspiracions, ambicions, expectatives de la participació al programa).

CineLink Producers' Lab és una destinació clau per a professionals d'Europa que busquen talent i possibilitats de coproducció, o que volen obtenir un coneixement profund sobre el desenvolupament empresarial d'aquesta dinàmica regió europea. Ofereix oportunitats de formació i accés a una xarxa extensiva.

Data límit: 25 d'abril del 2025.

Més informació i sol·licituds.

CineLink Producers' Lab és una iniciativa de CineLink Industry Days amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

El D’A Film Festival Barcelona ha celebrat la 15a edició del 27 de març al 6 d’abril de 2025. Entre les pel·lícules guardonades figura el film romanès amb suport MEDIA Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘), de Bogdan Mureșanu (Romania, Sèrbia, 2024), que va obtenir el Premi del Públic al millor llargmetratge.

Es tracta d'una tragicomèdia explosiva que va guanyar el premi a millor pel·lícula i el FIPRESCI de la Crítica dins la secció Orizzonti del Festival de Venècia 2024.

Sinopsi

Romania, finals de 1989. El règim comunista de Ceausescu està a punt de caure. Enmig del caos, les vides de sis persones convergeixen mentre lluiten per trobar l'equilibri en una societat que s’ensorra.

https://www.youtube.com/watch?v=bI2d7VeoNf0

Anul Nou care n-a fost (‘The New Year That Never Came‘ / ‘El año nuevo que nunca llegó‘) compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a la Distribució.

Consulteu el palmarès complet del D'A Film Festival 2025.

Notícia relacionada: Àmplia presència de pel·lícules amb suport MEDIA al D’A Film Festival 2025

European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i clàssica de pel·lícules europees recents presents al Tribeca Film Festival, que es durà a terme del 4 al 15 de juny de 2025.

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d'Europa.

NO s'hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l'esdeveniment.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2024/2025).
• Pel·lícules que hagin estat seleccionades al festival (a qualsevol secció).
• En cas que les empreses de vendes tinguin dues pel·lícules seleccionades al festival, podran incloure aquestes dues pel·lícules a la sol·licitud.

Import disponible

Una inversió fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit: 21 de maig de 2025.

Consulta’n les bases i presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

European Film Promotion compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

CineKid Festival ha obert la convocatòria del Junior Co-Production Market 2025, que es durà a terme del 21 al 24 d'octubre de 2025. La data límit per presentar-hi projectes és el 29 de juny de 2025.

Junior Co-production Market és un mercat de coproducció integrat de tres dies que permet als finançadors, canals de televisió i productors/es avaluar projectes infantils nous i innovadors en els sectors del cinema i la televisió.

Es tracta d'una plataforma per a projectes en desenvolupament i en work in progress.

La selecció final consta d'un màxim de vint projectes (quinze projectes a les seccions de cinema i televisió i cinc projectes a la secció de work in progress).

Elegibilitat:

• Les sol·licituds poden ser per a projectes de llargmetratge o projectes de televisió (sèries/episòdics), i poden ser de ficció, documental, animació o crossover per a una audiència de tres a catorze anys.
• Els projectes presentats han de tenir almenys un 10% de finançament disponible (excloent-hi inversions pròpies) i una empresa productora confirmada al país d'origen.
• Un esborrany del guió ha d'estar disponible després de la sol·licitud.
• En el cas work in progress, el material (esborrany) disponible no ha de tenir una durada inferior a vuit minuts i s'ha d'incloure un avenç de la producció cinematogràfica o televisiva.
• Només es consideraran per a la selecció els formularis d'inscripció que l'organització rebi abans de la data límit del 29 de juny del 2025 a les 23:59h.
• Els projectes només es poden presentar enviant el formulari d'inscripció digital Junior Co-Production Market al lloc web.

Criteris de selecció:

Els criteris principals de selecció són la viabilitat i la qualitat dels plans, així com el talent demostrable dels realitzadors. A més, CineKid s'esforça per presentar una selecció de projectes que reflecteixin la societat actual, tant a la història com al repartiment i l'equip tècnic.

Cal enviar la informació següent:

Informació del projecte:

• Sinopsi (màxim 35 paraules).
• Sinopsi llarga (màxim 250 paraules).
• Descripció (màxim 10 pàgines A4).
• Declaració del director/a (màxim 250 paraules).
• Declaració del productor/a (màxim 250 paraules).
• Declaració sobre com es vol reduir l'impacte ambiental del desenvolupament i la producció del projecte.
• Reflexió sobre com el projecte aborda la diversitat i la inclusió, ja sigui a la història o a través de la selecció del repartiment i l'equip tècnic.
• Fotogrames o referències visuals.

Crèdits de la pel·lícula:

• Nom i dades de contacte del director/a, productor/a i, si escau: guionista, coproductor/a, finançador/a i/o agent de vendes internacional.
• Biografia del director/a (màxim 120 paraules).
• Biografia del productor/a (màxim 120 paraules).
• Enllaç(s) de streaming amb treballs previs del realitzador; per a obres a work in progress, el material en esborrany, amb una durada mínima de vuit minuts.

Informació tècnica:

• Durada estimada.
• Tipologia.
• Gènere.
• Públic/target.
• Data de producció planificada.
• Data d'estrena planificada.

Informació sobre finançament:

• Pressupost total en euros.
• Finançament ja assegurat (quantitat, així com resum explicatiu).
• Pla de finançament (detallant finançament assegurat i pressupost total).

Premis:

• Eurimages Co-production Development Award. Els projectes de llargmetratge seleccionats poden optar a aquest premi valorat en 20.000 euros. Han d'estar en fase de desenvolupament, han d'estar destinats a estrenar-se a sales de cinema i han d'estar dissenyats com a coproduccions europees entre almenys dos Estats membres d'Eurimages per raons que no siguin purament financeres.
• Publikum Audience Awereness Award: Els projectes de llargmetratges i sèries en desenvolupament són elegibles per al premi. Consisteix en 9.000 euros en serveis que contenen una trajectòria de recerca d'audiència feta a mida en col·laboració amb Will & Agency.
• Post-production Award Filmmore: Tots els projectes de llargmetratges i sèries de live action en desenvolupament són elegibles per a aquest premi de 5.000 euros pagats en forma de serveis pel centre de postproducció Filmmore.

Data límit: 29 de juny de 2025.

Selecció de resultats: 11 d'agost del 2025.

Presenta el teu projecte des d'aquest enllaç.

Si tens més dubtes, contacta amb CineKid for Professionals: professionals@cinekid.nl

Junior Co-Production Market de CineKid for Professionals de CineKid Festival compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

TorinoFilmLab ha anunciat la selecció de projectes participants al programa de formació ScriptLab 2025, enfocat en llargmetratges de ficció, tant idees originals com adaptacions, en etapes primerenques de desenvolupament.

D'entre les 675 sol·licituds rebudes de 91 països, han seleccionat 22 professionals: 16 guionistes/directors, 2 coguionistes i 4 aspirants a story editors, procedents de 20 països diferents: Argentina, Àustria, Bèlgica, Xile, Croàcia, Dinamarca, Egipte, Estònia, Alemanya, Índia, Indonèsia, Iran, Itàlia, Líban, Malàisia, Sèrbia, Espanya, Suècia, Regne Unit i Estats Units.

Els 16 projectes seleccionats inclouen 7 llargmetratges de debut i 9 segones obres. La classe està formada per 13 dones, 2 persones no binàries i 7 homes.

El programa ScriptLab estarà dirigit per la guionista i consultora de guió sueca Eva Svenstedt Ward (cap d'estudis) i la productora sèrbia Amra Bakšić Čamo (comissària). Treballaran amb 4 mentors de renom internacional que donaran suport als grups de treball durant tot l'any: Anna Ciennik (França), Nadja Dumouchel (França), Miguel López Beraza (Espanya), i Selina Ukwuoma (Regne Unit).

Els i les participants participaran a 5 sessions d'abril a novembre de 2025, a Belgrad, Berlín i Torí, fins al TFL Meeting Event, el mercat de coproducció de TorinoFilmLab.

Entre els participants seleccionats figura Alois Sandner Díaz (Spain), amb l'òpera prima 'Paraules en foc' ('Fuego en la boca' / 'Words that burn'), produïda per la productora canària Tourmalet films amb el suport de l'ICEC.

La resta de projectes seleccionats són els següents:

• BLACK HAIRY BEAST, d'Anna Hints (Estònia), coguionista/codirector Tushar Prakash (Índia) – segon llargmetratge
• CHOSEN CITY, de Maria Belen Poncio (Argentina) – primer llargmetratge
• GOLDFISH, d'Aditya Ahmad (Indonèsia) – primer llargmetratge
• GRASSHOPPER, de Micah Magee (Dinamarca/USA) – segon llargmetratge
• HE IS CAT d'Anette Sidor (Suècia) – primer llargmetratge
• HEARTH de Matthew Puccini (USA) – primer llargmetratge
• HISTORY OF ILLNESS de David Gašo (Croàcia) – primer llargmetratge
• HOLD ME (IF YOU WANT) de Mounia Akl (Líban) – segon llargmetratge
• HOLD STILL de Shalini Adnani (Xila/United Kingdom/Índia) – segon llargmetratge
• ISMAELILLO de Tommaso Santambrogio (Itàlia) – segon llargmetratge
• RADICAL HOPE d'Steffi Niederzoll (Alemanya), co-guionista Sina Ataeian Dena (Iran/Alemanya) – segon llargmetratge
• SUMMER ECHO de Miwako Van Weyenberg (Bèlgica) – segon llargmetratge
• WALK SLOW d'Yvonne Zhang (United Kingdom) – primer llargmetratge
• WOLF DAYS d'Emilija Gašić (Sèrbia) – segon llargmetratge
• WORDS THAT BURN d'Alois Sandner Díaz (Espanya) – primer llargmetratge
• WRECKING BALL de Clara Stern (Àustria) – segon llargmetratge

ScriptLab és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d’Europa Creativa MEDIA i la col·laboració de Film Center Serbia i Der Divan.

Més informació

Des de l'exitós llançament paneuropeu el novembre de 2022, la temporada de premis i pel·lícules d'Europa, el Month of European Film ha experimentat un creixement continu: va començar amb 35 socis de 35 països el 2022, i el 2024 el Month of European Film va col·laborar amb 108 socis de 42 països.

El nombre de projeccions de pel·lícules europees en el marc de la iniciativa va passar de 1.553 el 2022 a 9.310 el 2023 a 16.140 projeccions a l'edició de 2024. El nombre d'entrades venudes va augmentar de 61.199 el 2022 a 164.206 el 2023 a gairebé mig milió d'entrades (467.697) l'últim any. Els socis participants van informar que les seves activitats durant el Mes del Cinema Europeu van augmentar l'interès del públic per les pel·lícules europees i també els fa voler programar més pel·lícules europees en el futur. Aquest és el resultat d'una avaluació amb els socis participants d'aquesta iniciativa singular.

Enguany, el Mes del Cinema Europeu començarà amb l'anunci de nominacions el dimarts 18 de novembre de 2025, amb cinemes d'arreu d'Europa oferint un programa a mida per al seu públic local. El Mes del Cinema Europeu tindrà la seva gran final el dissabte 17 de gener de 2026 amb la celebració dels Premis del Cinema Europeu a Berlín.

El Mes del Cinema Europeu és una iniciativa de l'Acadèmia de Cinema Europeu amb el suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea, en col·laboració amb Europa Cinemas, CICAE, MUBI, DAFilms, Festival Scope, així com nombrosos altres socis europeus i locals.

Més informació

El programa LUX Audience Award Young Talent, que ofereix una oportunitat per als joves professionals de la indústria cinematogràfica, ha obert la convocatòria 2025-2026. La data límit per presentar-s'hi és el 18 de maig de 2025.

Lux Audience Award i Europa Cinemas seleccionaran un/a jove professional de cada país de la UE mitjançant aquest procés de sol·licitud obert promogut entre les sales de cinema europees de diferents organitzacions d'exhibidors.

Els i les joves talents seleccionats/des assistiran a un programa totalment finançat a Estrasburg del dilluns 6 al dijous 9 d'octubre de 2025.

El programa inclourà sessions informatives amb socis clau, parts interessades i organitzacions cinematogràfiques rellevants (cineastes, distribuïdors, productors, crítics, etc.) sobre el Parlament Europeu i el Lux Audience Award.

Tot aprofitant la passió i la creativitat dels joves professionals del cinema seleccionats, el programa pretén elevar el perfil del LUX Audience Award i fomentar la visibilitat de les pel·lícules seleccionades entre el públic i els professionals del cinema.

Objectius:
Promoure el LUX Audience Award: augmentar la consciència del LUX Audience Award i les cinc pel·lícules europees nominades entre el públic de tota la UE.

Implicar els joves professionals: oferir oportunitats als joves professionals de la indústria cinematogràfica per contribuir activament a la promoció del cinema europeu.

Crear sinergies per enfortir el cinema europeu: facilitar la col·laboració entre els cinemes nacionals, les oficines d'enllaç del Parlament Europeu i les comunitats locals per millorar el diàleg i la comprensió culturals.

La convocatòria només està oberta als candidats/tes que compleixin els requisits següents:

• Fins als 35 anys
• Que treballin en una sala de cinema el 2025 i el 2026, en funcions com ara programació, màrqueting, comunicació, xarxes socials, educació cinematogràfica o desenvolupament del públic jove. Per garantir la diversitat d'activitats representades, es prestarà especial atenció a les sol·licituds de cinemes que també es dediquin a la distribució, organitzin o acullin festivals, o realitzin altres iniciatives complementàries.

La data límit per presentar-hi la sol·licitud és el diumenge 18 de maig de 2025.
El procés de selecció i preparació es farà al juny; cal, si us plau, romandre disponible durant aquest període.

Més informació i formulari d'inscripció.