Ja podeu consultar a través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf la nova edició de la nostra revista en línia eMEDIAcat, que recull notícies d’actualitat relacionades amb el programa Europa Creativa MEDIA i la indústria audiovisual catalana.

En aquesta edició comptem amb un especial sobre el 35è aniversari de MEDIA, que se celebrarà el 2026; un repàs dels resultats MEDIA a Catalunya el 2025; un article sobre l'àmplia presència de films MEDIA als principals Festivals Internacionals i Premis de Cinema; i un article sobre el futur programa AgoraEU (2028 - 2034). També oferim diverses entrevistes a professionals del cinema amb contrastada experiència MEDIA, com la directora i guionista francesa Julia Ducournau; el cineasta francès Bruno Dumont; i el cineasta Abderrahmane Sissako, nascut a Mauritània, crescut a Mali i amb residència a França. També s’inclou un repàs dels diferents rodatges dels films amb suport MEDIA que s’han dut a terme durant aquest 2025, com la sèrie 'Ravalejar', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta; el llargmetratge ‘Salen las Lobas‘, òpera prima de la cineasta valenciana Claudia Estrada Tarascó, produït per Alba Sotorra i Vampire Studio; ‘Mallorca Confidencial‘, el tercer llargmetratge de David Ilundain; ‘Iván & Hadoum‘, òpera prima d’Ian de la Rosa, tot just seleccionada a la secció Panorama de la 76a edició de la Berlinale; ‘Corredora‘, l’òpera prima de Laura García Alonso; el biopic amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Caballé‘, dirigit per Patricia Ortega; i el llargmetratge ‘Each of Us‘, codirigit per la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne Zohra Berrached, la polonesa Anna Jadowska i la suïssa Stina Werenfels.

Aquest número també compta amb un article sobre European Media Industry Oultook i sobre la MEDIA Carbon Calculator. També s’inclou el rànquing dels 20 films europeus amb suport MEDIA amb més recaptació i nombre d’espectadors, estrenats a les sales catalanes entre gener i novembre de 2025. 

Consulta la nova edició de la nostra revista eMEDIAcat través d’un lector digital o mitjançant descàrrega en pdf!

El film amb suport MEDIA ‘Iván & Hadoum‘, òpera prima d’Ian de la Rosa, protagonitzat per l'artista multidisciplinar Silver Chicón, juntament amb la cantant Herminia Loh, s'estrenarà a la secció Panorama de la 76a edició de la Berlinale.

Es tracta d’una producció de la madrilenya Avalon en associació amb la catalana Vayolet Films i l’andalusa Pecado Films, que coprodueixen el projecte amb l’alemanya Port au Prince Films i la belga Saga Film. La distribució a l’Estat espanyol anirà també a càrrec d’Avalon.

‘Iván & Hadoum‘, que narra la història d’un amor inesperat que desafia les diferències culturals, va guanyar l’Eurimages Co-Production Development Award, valorat en 20.000 euros, en el marc del Berlinale Co-Production Market de 2023 a la Berlinale. El projecte va participar també a tallers de desenvolupament com TorinoFilmLab.

A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut, la pel·lícula compta amb el suport de RTVE, Canal Sur, Arte, ZDF, Movistar Plus, ICAA, Junta de Andalucía, ICEC i Eurimages.  

Sinopsi

L’Iván (33), un home trans, i la Hadoum (30), una dona hispano-marroquina, s’enamoren als hivernacles industrials on treballen. Mentre s’enfronten a l’oposició de les seves famílies i companys de feina, l’Iván s’adona que no necessita ser el tipus d’home que s’espera que sigui.

La pel·lícula explora, a través de la relació entre els dos protagonistes, qüestions com la identitat, l'herència familiar i la conquesta del cos propi a través de l'amor.

Ian de la Rosa, guionista de la sèrie 'Veneno' i director dels curtmetratges 'Farrucas' (nominat al Goya i guanyador del Gaudí a Millor Curtmetratge) i 'Víctor XX' (guanyador del Cinéfondation Award a Cannes), ha comentat l'anunci de la seva inclusió a la Berlinale en un comunicat: "Em sento molt privilegiat d'estrenar el meu primer llargmetratge a la Berlinale, un festival amb el que hem tingut una connexió especial. Estic feliç per tot l'equip, que tant s'ha esforçat. Sense elles hauria estat impossible arribar fins aquí, i és un orgull. També sento una profunda alegria per mostrar al món la terra on vaig créixer: els paisatges d'Almeria i Níjar, les seves platges, deserts i hivernacles.

La Comissió Europea ha presentat un informe que avalua deu anys de funcionament d'Europa Creativa, el programa emblemàtic de la Unió Europea per al suport a la cultura i als mitjans de comunicació. Les conclusions destaquen que la iniciativa ha impulsat milers de projectes, ha mobilitzat inversions multimilionàries i ha reforçat la visibilitat de les obres europees arreu del món.

Segons l’informe, el programa ha contribuït de manera decisiva a salvaguardar la diversitat cultural, a enfortir la competitivitat i a empoderar els sectors cultural, creatiu i audiovisual per cooperar més enllà de les fronteres nacionals.

Impacte en els mitjans audiovisuals
Les produccions europees amb suport per part de la branca MEDIA han estat molt més accessibles que les que no han rebut suport: fins a 9,5 vegades més a la televisió, 6,6 vegades més als cinemes i 3,2 vegades més a les plataformes de vídeo a la carta.

Impuls a la cultura
La branca de Cultura del programa ha donat suport a més de 1.800 projectes amb la participació de 6.700 organitzacions i ha finançat prop de 500.000 jornades de mobilitat per a artistes i professionals, facilitant que les seves obres circulin més enllà de les fronteres lingüístiques i nacionals.

Finançament i inversió
El Cultural and Creative Sectors Guarantee Facility, implementat amb el Fons Europeu d’Inversions, ha mobilitzat gairebé 2.000 milions d’euros en préstecs i ha reduït fins a un 30% la manca d’accés al crèdit. Aquest èxit ha permès el llançament de MediaInvest, un nou instrument d’equitat per al sector audiovisual.

Suport als mitjans de comunicació
Des de 2021, Europa Creativa també finança projectes de mitjans informatius de qualitat, amb l’objectiu de promoure la independència, el pluralisme i l’alfabetització mediàtica.

De cara al futur, l’informe subratlla que el finançament continuarà sent essencial per ajudar els sectors cultural i mediàtic a desplegar tot el seu potencial i adaptar-se als reptes de mercat i tecnològics, alhora que es garanteix l’accés a una diversitat més àmplia de continguts culturals a través de les fronteres.

Aquest document recull l’avaluació final del programa 2014-2020 i l’avaluació intermèdia del programa actual, tot consolidant Europa Creativa com una peça clau en la política cultural i mediàtica de la Unió Europea.

Consulteu l'informe complet 'Una dècada d'Europa Creativa'.

La iniciativa de formació amb suport d’Europa Creativa MEDIA EAVE Producers Workshop 2026, el programa líder de formació i networking per a productors/es, ha fet pública la selecció de participants per a la propera edició, entre els quals figuren dues productores catalanes:

• Estephania Bonnett Alonso, de Playlab Films
• Marc Guanyabens, de Fasten Films

En total, s’han seleccionat 56 productors/es i professionals de 35 països, d’entre 307 sol·licituds de 645 països. 

Podeu consultar el llistat complet de seleccionats des d’aquest enllaç.

Organitzat per EAVE (European Audiovisual Entrepreneurs) amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, el curs té una durada total d’un any, i està fonamentalment centrat al voltant de tres setmanes intensives que inclouen el desenvolupament professional a través del treball de desenvolupament de projectes de ficció, de documental o de sèrie de televisió.

Dates:

• Taller 1: Luxemburg del 6 al 13 de març de 2026.
• Taller 2: Bolzano (Itàlia) al juny de 2026 (dates exactes pendents de confirmació).
• Taller 3: A l’octubre – novembre de 2026 (lloc i dates exactes pendents de confirmació).

Participants:

EAVE Producers Workshop s’adreça a productors/es (ficció, documental i sèrie de televisió) que ja estiguin treballant a la indústria del cinema i la televisió i que vulguin expandir les seves operacions a l’àmbit internacional, tot augmentant el seu coneixement sobre producció i coproducció a Europa, mentre es construeixen com a professionals paneuropeus/es.

El programa també dona la benvinguda a sol·licituds que provinguin de professionals de branques associades de la indústria (finançament, legal i financer, festivals i mercats, administració de mitjans, etc.).

Cada any, se seleccionen més de cinquanta participants d’entre la majoria dels països de la UE i de més enllà. Tots participen als tres tallers d’una setmana de durada.

El film amb suport MEDIA ‘Sirât‘, d’Oliver Laxe, ha estat preseleccionat per l'Acadèmia de Hollywood per a cinc categories dels Premis Oscar 2026.

Així, la pel·lícula és semifinalista als premis de l'Acadèmia de Hollywood, després d'entrar a la "shortlist", la llista de les 15 produccions que competiran com a millor pel·lícula internacional. 

La cinta també és candidata a quatre categories més: fotografia, càsting, banda sonora i so. Això implica que opten a premi Mauro Herce, el director de fotografia de confiança d'Oliver Laxe; la direcció de càsting, fonamental a la pel·lícula, on a Sergi López l'acompanyen personatges reals d'una "rave". 

I també sona a Oscar la banda sonora del DJ francès Kangding Ray i el treball de Laia Casanovas, que també és una de les prefinalistes en la categoria de so. 

Produïda per la madrilenya El Deseo, Movistar Plus+, la gallega Filmes Da Ermida, la catalana Uri Films, i la francesa 4A4 Productions, la pel·lícula compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development.

A la 'shortlist' també ha estat preseleccionat el curtmetratge d'animació espanyol "El fantasma de la Quinta", de James A. Castillo, que també competirà amb 14 produccions més per arribar a les nominacions finals per a la gala de l'Acadèmia de Hollywood.

Des que va fer història al Festival de Canes, com a primera producció catalana a alçar-se amb el premi del Jurat, 'Sirât' ha fet un camí ple de reconeixements i nominacions. Ja l'ha premiat la Crítica de Los Angeles i de Toronto, opta a nou guardons als Premis del Cinema Europeu i té dues nominacions als Globus d'Or, l'avantsala dels Oscars. 

És també és una de les pel·lícules que acumula més candidatures als Premis Gaudí, amb 12 nominacions, per darrere de 'Romería', de Carla Simón, que també compta amb el suport de MEDIA. 

Fins ara només una altra producció catalana, 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa, també amb ajut MEDIA, havia aconseguit entrar a la llista de preseleccionades a la millor pel·lícula internacional.

El 22 de gener es faran públiques les nominacions definitives i la cerimònia dels Oscars es durà a terme el 15 de març de 2026 a Los Angeles.

La nova edició de Cartoon Movie, de CARTOON, es durà a terme del 3 al 5 de març de 2026 a Bordeus (França).

Aquest fòrum de coproducció per a projectes de llargmetratge d’animació, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, ha seleccionat 50 projectes de 21 països que busquen socis coproductors, de distribució o de vendes internacionals. Entre els projectes seleccionats figuren dos títols amb participació catalana: 

• AYA IN THE DESERT, de Julia Horrillo. Producció de Norbert Llaràs. Empresa: Alhena Production (Catalunya).
• TUKUY, d'Aline Romero. Producció d'Edwin Buitrago i Huraa AIE. Coproducció amb Doce Entertainment / Mr. Miyagi Films (Catalunya).

Entre la selecció també figuren tres projectes de la resta de l’Estat espanyol:

• 13TH FLOOR, de Soraya Antelo Morales. Producció de Paula Mariñas. Empresa: Treboamedia (Espanya).
• CARMEN AND THE WOODEN SPOON, de Carlos Gomez-Mira Sagrado. Producció de Rossana Giacomelli Soto. Empresa: Thinkwild Studios (Espanya).
• SILENCE SOMETIMES, d'Álvaro Robles. Producció de Néstor López. Empresa: Filmakers Monkeys (Espanya).

Consulteu el llistat complet de projectes selccionats.

Els projectes seleccionats destaquen la creativitat i el talent dels estudis europeus d'animació i dels creatius d'animació. Destaquem que el 38% dels projectes tenen activament la diversitat i la inclusió al cor del seu storytelling. El talent femení està fortament representat: el 37% dels projectes està dirigit per almenys una dona i la meitat dels projectes (52%) és produït per, almenys, una dona productora.

L’Acadèmia del Cinema Català ha fet públics els films nominats a la XVIII edició dels Premis Gaudí. Entre les pel·lícules nominades figuren 15 títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 69 nominacions.

Les pel·lícules amb suport MEDIA nominades són:

• Romería, de Carla Simón (13 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Carla Simón)
  • Millor guió adaptat (Carla Simón)
  • Millor interpretació revelació (Llúcia Garcia)
  • Millor fotografia (Hélène Louvart)
  • Millor música (Ernest Pipó)
  • Millor muntatge (Sergio Jiménez i Ana Pfaff)
  • Millor direcció artística (Mónica Bernuy)
  • Millor vestuari (Anna Aguilà)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Paty López i Paco Rodríguez H.)
  • Millors efectes visuals (Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Rathert i Christian Pundschus)
  • Millor so (Eva Valiño i Alejandro Castillo)
  • Millor direcció de producció (Elisa Sirvent)

• Sirât, d'Oliver Laxe (12 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Oliver Laxe)
  • Millor protagonista masculí (Sergi López)
  • Millor fotografia (Mauro Herce)
  • Millor música (Kangding Ray)
  • Millor muntatge (Cristóbal Fernández)
  • Millor direcció artística (Laia Ateca)
  • Millor vestuari (Nadia Acimi)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Zaira Eva Adén)
  • Millors efectes visuals (Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges)
  • Millor so (Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas)
  • Millor direcció de producció (Oriol Maymó)
• Sorda, d'Eva Libertad (10 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor guió adaptat (Eva Libertad)
  • Millor protagonista femenina (Miriam Garlo)
  • Millor actriu secundària (Elena Irureta)
  • Millor actor secundari (Álvaro Cervantes)
  • Millor direcció artística (Anna Auquer)
  • Millor vestuari (Désirée Guirao i Angélica Muñoz)
  • Millor so (Urko Garai, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo)
  • Millor direcció de producció (Goretti Pagès)
• Fontera, de Judith Colell (8 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor protagonista femenina (Maria Rodríguez Soto)
  • Millor actriu secundària (Bruna Cusí)
  • Millor actor secundari (Asier Etxeandía)
  • Millor direcció artística (Marta Bazaco (AEDAA))
  • Millor vestuari (Mercè Paloma)
  • Millor maquillatge i perruqueria (Barbara Boucke)
  • Millors efectes visuals (Xavi Molas i Oliwa Trybel)
• Tardes de soledad, d'Albert Serra (6 nominacions):
  • Millor direcció (Albert Serra)
  • Millor pel·lícula documental
  • Millor fotografia (Artur Tort)
  • Millor muntatge (Albert Serra i Artur Tort)
  • Millors efectes visuals (Xavier Pérez i Arnaud Chelet)
  • Millor so (Jordi Ribas i Bruno Tarrière)
• Esmorza amb mi, d'Iván Morales (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor guió adaptat (Iván Morales i Almudena Monzó)
  • Millor protagonista masculí (Álvaro Cerantes)
  • Millor direcció novell (Iván Morales López)
  • Millor actor secundari (Ivan Massagué)
• Molt lluny, de Gerard Oms (5 nominacions):
  • Millor pel·lícula
  • Millor guió original (Gerard Oms)
  • Millor protagonista masculí (Mario Casas)
  • Millor direcció novell (Gerard Oms)
  • Millor muntatge (Neus Ballús)
• Los Tortuga, de Belén Funes (3 nominacions):
  • Millor pel·lícula en llengua no catalana
  • Millor guió original (Belén Funes i Marçal Cebrián)
  • Millor interpretació revelació (Elvira Lara)
• Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat (1 nominació):
  • Millor protagonista masculí (Manolo Solo)
• La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto (1 nominació):
  • Millor pel·lícula documental
• La llum de l'Aisha, de Shadi Adib (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació
• El tresor de barracuda, d'Adrià Garcia (1 nominació):
  • Millor pel·lícula d'animació
• De sucre, de Clàudia Cedó (1 nominació):
  • Millor curtmetratge
• Flow, de Gints Zilbalodis (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea
• La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof (1 nominació):
  • Millor pel·lícula europea

Consulteu el llistat complet de nominacions.

La gala de lliurament de premis es durà a terme el dissabte 8 de febrer de 2025 al Gran Teatre del Liceu - Barcelona.

Més informació

Amb el suport del programa Europa Creativa, l’esquema de mobilitat Culture Moves Europe ha obert la nova convocatòria Call for residency hosts 2025-2026, destinada a entitats i artistes que vulguin acollir professionals de la cultura en projectes de residència. La data límit per presentar-s'hi és el 16 de març de 2026.

Qui hi pot participar?

La convocatòria Call for residency hosts 2025-2026 s’adreça a entitats jurídiques registrades i establertes en algun dels països participants d’Europa Creativa, incloent-hi territoris d’ultramar (OCT) i regions ultraperifèriques (OR). Els sol·licitants han de desenvolupar la seva activitat en algun dels sectors elegibles:

• arquitectura
• patrimoni cultural
• disseny i moda
• literatura
• música
• arts escèniques
• arts visuals

Requisits per a la sol·licitud

Els candidats hauran de presentar un concepte de residència per acollir entre 1 i 5 residents, amb almenys dos dels objectius següents: aprendre, crear, explorar, connectar o transformar. A més, cal garantir:

• allotjament i espais de treball adequats,
• la presència d’un mentor que ofereixi orientació artística,
• la participació d’artistes i professionals culturals procedents d’altres països d’Europa Creativa.

Suport econòmic

La subvenció cobreix tant els hosts com els residents:

• Per als hosts: una assignació d’acollida i suport d’accessibilitat en cas de residents amb discapacitat.
• Per als residents: dietes diàries, ajuts de viatge i complements segons la seva situació (família, OCT/OR, visat o viatge verd). També s’ofereix suport d’accessibilitat per a persones amb discapacitat.

Calendari

La convocatòria estarà oberta del 15 de desembre de 2025 al 16 de març de 2026. Les sol·licituds s'avaluaran un cop finalitzat el termini.

Més informació i inscripcions disponibles al portal oficial de Culture Moves Europe.

La 16a edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest torna a apostar pels nous talents del cinema. Amb la col·laboració de la nostra oficina Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i de l’Oficina MEDIA España, ha obert la novena convocatòria de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab (‘AMTL’), un espai que vol fomentar la producció i la creativitat a l’audiovisual, crear llaços entre els creadors i la indústria i fomentar la circulació de projectes audiovisuals en diferents fòrums nacionals i internacionals. La data límit per presentar-hi projectes és el proper 28 de febrer de 2026. 

En la novena edició, AMTL seleccionarà 10 projectes en desenvolupament, que tindran un acompanyament personalitzat de la mà d'un/a mentor/a i participaran en sessions col·lectives per treballar en les diferents estratègies de producció i distribució, concloent amb un pitch final davant de membres de la indústria.

L’AMTL es durà a terme a Palma, com a part de la secció d’Indústria de l‘Atlàntida Mallorca Film Fest, del 28 al 30 de juliol de 2026. 

Durant tres jornades, l’Atlàntida Mallorca Talents Lab 2026 ofereix a cineastes i productors emergents un espai de formació i networking amb professionals de la indústria.

S'adreça a:

• Llargmetratges en fase de desenvolupament que prevegin obtenir la major part del seu finançament el 2027
• Qualsevol llenguatge narratiu (ficció, documental, animació), gènere i temàtica.
• Projectes amb productora vinculada (empresa o autònom/a).

El programa inclou:

• Assessorament individual durant un mes amb un/a mentor/a de producció de reconegut prestigi.
• Tres dies de formació a Mallorca sobre producció, distribució i màrqueting.
• Pitch públic davant de professionals de la indústria.
• Reunions one to one personalitzades, segons els objectius i les particularitats de cada projecte.
• Un espai on, més enllà de les reunions, podràs ampliar la teva xarxa de contactes i establir col·laboracions.

Premis

• Primer Premi AMTL, atorgat per Filmin: 40.000 euros en finançament anticipat per l’adquisició no exclusiva de la primera finestra online a Espanya i Portugal.
• Premi Abycine Lanza: selecció d’un projecte per formar part d’Abycine Lanza 2026.
• Premi Málaga Talent: selecció d’un projecte per participar al Campus Málaga Talent 2027 del Festival de Málaga.
• Nous premis d’empreses col·laboradores s’anunciaran pròximament.

Dates i procediment

La convocatòria estarà oberta del 15 de desembre de 2025 al 28 de febrer de 2026.

Consulta'n les bases i inscriu-t’hi aquí.

Si estàs desenvolupant el teu primer o segon llargmetratge i cerques un espai per fer-lo créixer, AMTL és el teu lab.

En cas de dubte, escriu a talent@atlantidafilmfest.es

Més informació

L’European Film Promotion (EFP) va cloure aquest 2025 el programa EUROPE! Voices of Women+ in Film amb la celebració del seu primer Virtual International Networking Summit, els dies 9 i 10 de desembre passats. La iniciativa va reunir onze cineastes europees i creadors queer que es troben en la fase de desenvolupament del seu segon, tercer o quart llargmetratge.

Entre les seleccionades figura la directora valenciana Avelina Prat, que recentment va presentar el film amb suport MEDIA 'Una quinta portuguesa' al Festival do Rio 2025. La seva presència en aquest fòrum internacional reforça la visibilitat del talent espanyol dins el panorama europeu i consolida la seva trajectòria després de l’èxit del seu debut amb 'Vasil', que també compta amb el suport de MEDIA.

Un programa per a la col·laboració creativa

El Summit es va inaugurar amb la sessió “A Room of One’s Own”, una reflexió sobre el temps i l’espai necessaris per a l’escriptura i el desenvolupament artístic en el cinema. Durant dos dies, les participants van tenir:

• Reunions individuals (1:1) amb coproductors, agents de vendes i directors de càsting.
• Sessions especialitzades, com la col·laboració amb Eurimages o la presentació de programes de formació per a directores i productores.
• Taules rodones interactives sobre processos de recerca per a un relat autèntic i sobre la col·laboració creativa entre direcció i producció.

Les cineastes seleccionades

A més d’Avelina Prat, van formar part d’aquesta edició: Malene Choi, Eline Gehring, Anna Hints, Johanna Moder, Álfrún Helga Örnólfsdóttir, Robin Petré, Annika Pinske, Marta Savina, Maja Tschumi i Eva Vitija. Totes elles han presentat les seves obres en festivals internacionals com Sydney, Busan o Rio de Janeiro.

Compromís amb l’equitat de gènere

Amb aquest nou espai de trobada, l’EFP reafirma el seu compromís amb la igualtat de gènere, la innovació artística i la col·laboració transfronterera dins del cinema europeu. El projecte compta amb el suport del programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i de diversos instituts nacionals de promoció cinematogràfica, entre els quals l’ICAA (Espanya). El mitjà associat és Cineuropa.

Més informació

European Film Promotion ha anunciat els deu talents europeus emergents seleccionats per a la 29a edició d’European Shooting Stars, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Aquests actors i actrius es presentaran davant la premsa internacional, la indústria cinematogràfica i el públic durant la 76a edició de la Berlinale, que es durà a terme del 12 al 22 de febrer de 2026.

Els intèrprets d'enguany han estat seleccionats per un jurat internacional compost per l'actriu danesa Danica Ćurčić, el director bosnià premiat per l'Acadèmia de Hollywood Danis Tanović, el director de càsting portuguès Jo Monteiro, el productor belga Jacques-Henri Bronckart i la crítica i guionista britànica Leila. El jurat va destacar el treball dels actors i actrius, el rang artístic i el clar potencial de tenir èxit a escala internacional. La selecció es basa en interpretacions destacades de pel·lícules i sèries enviades per a consideració.

Los 10 European Shooting Stars 2026 d'European Film Promotion són:

• Fatlume Bunjaku (Albània).
• Lucas Englander (Àustria).
• Violet Braeckman (Bèlgica).
• Salif Cissé (França).
• Enno Trebs (Alemanya).
• Danielle Galligan (Irlanda).
• Tecla Insolia (Itàlia).
• Joes Brauers (Països Baixos).
• Sofia Tjelta Sydness (Noruega).
• Cleo Diára (Portugal).

Aquests talents seleccionats formaran part d'un programa de quatre dies durant la Berlinale. Inclourà sessions de networking, trobades d'indústria i esdeveniments de premsa, així com moments memorables de catifa vermella i ovació del públic al Berlinale Palast. Aquest programa està dissenyat per enfortir la visibilitat internacional dels actors europeus, connectar-los amb professionals clau en la presa de decisions i destacar el potencial de les seves carreres emergents.

Al llarg de 29 anys, European Shooting Stars ha estat una pedra important per a les trajectòries internacionals dels talents que hi han participat gràcies a la seva selecció. Alguns casos notables d'anys anteriors són: Riz Ahmed (THE PHOENICIAN SCHEME, RELAY, FINGERNAILS, ENCOUNTER, SOUND OF METAL), Matilda d'Angelis (FUORI, CITADEL, DIANA, ACROSS THE RIVER AND INTO THE TREES, ATLES, THE UND OURS), Suzy Bemba (POOR THINGS, HOMECOMING), Leonie Benesch (THE TEACHERS LOUNGE), George MacKay (THE END, THE BEAST, MUNICH - THE EDGE OF WAR, 1917), Joely Mbundu (YOUNG MOTHE) PRIMAVERA), Thibaud Dooms (THE ENTERTAINMENT SYSTEM IS DOWN), Carey Mulligan (SPACEMAN, MESTRE, SHE SAID, THE DIG, PROMISING YOUNG WOMAN, THE GREAT GATSBY), Katharina Stark (FRANZ), Benedetta Porcaroli IMMACULAT), Alba Rohrwacher (MARIA, LA XIMERA, HAPPY AS LAZZARO), Éanna Hardwicke (SAIPAN), Bill Skarsgård (BOY KILLS WORLD, IT, IT CHAPTER 2), August Diehl (THE DISAPPEARANCE OF JOSEF CE TIME, DALLOWAY), Lluna Wedler (SILENT FRIEND, CLOSE TO THE HORITZÓ), Vic Carmen Sonne (THE GIRL WITH THE NEEDLE), Anamaria Vartolomei (ADAM S SAKE, THE COUNT OF MUNTANYA-CRIST), Ella Rumpf (HO WIZARD OF THE KREMLIN, THE ASSESSMENT, RUMOUR, FIREBRAND, BECKETT, TOMB RAIDER o Maisie Williams (THE NEW LOOK, GAME OF THRONES), entre molts altres.

European Shooting Stars d'European Film Promotion és possible gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA, la German Federal Commissioner for Culture and Media, el Berlin International Film Festival, Medienboard Berlin-Brandenburg, MOIN Film Fund Hamburg Schleswig-Holstein, Hessen Film & Medien, Spotlight, Filmmakers y Armani Beauty. De la mateixa manera, també hiparticipen diferents centres i instituts nacionals de promoció de cinema, com German Films, Albanian National Center of Cinematography, Austrian Films, Cinecittà, Flanders Image, ICA - Instituto do Cinema e do Audiovisual I.P., SEE NL, Norwegian Film Institute, Screen Ireland / Fís Éireann i UniFrance. Pel que fa als partners en mitjans audiovisuals, són Variety, Screen International, Cineuropa, THE SPOT media & film, HeyUGuys i Festival Scope.

Més informació sobre els actors i actrius seleccionats el 2026 en aquest enllaç.

La gala de lliurament de la 31a edició dels Premis Forqué es va dur a terme dissabte 13 de desembre de 2025 a Madrid. Entre les produccions guardonades figuren diversos llargmetratges amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

'LOS DOMINGOS', d'Alauda Ruiz de Azúa (Espanya, França, 2025). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a Dinamarca. Tres nominacions, dos premis:

• Millor llargmetratge de ficció.
• Millor interpretació femenina (Patricia López Arnaiz).

'SORDA', d'Eva Libertad (Espanya, 2025). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a altres països europeus. Quatre nominacions, un premi:

• Premi al cinema i educació en valors.

'DECORADO', d'Alberto Vázquez (Espanya). Suport MEDIA a la distribució per a l'estrena a França. Una nominació, un premi:

• Millor llargmetratge d'animació.

Consulta el llistat complet de pel·lícules guardonades.

Europa Cinemas, la xarxa de sales de cinema compromesa amb el cinema europeu, ha obert la 6a edició de la convocatòria ‘Collaborate to Innovate‘, la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 23 de febrer de 2026 a les 19 hores.

El 2026, el pressupost de COLLABORATE TO INNOVATE ascendirà a 1 milió d'euros.

Iniciat l’any 2021 per Europa Cinemas amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, aquest programa emblemàtic pretén recompensar projectes innovadors i col·laboratius destacats implementats per membres de la Xarxa del mateix país o a l’àmbit europeu.

COLLABORATE TO INNOVATE busca donar suport a projectes que ofereixin noves maneres d'afrontar els reptes als quals s'enfronten els cinemes i que tinguin el potencial d'inspirar altres exhibidors de la Xarxa i més enllà. Els projectes reeixits hauran d'oferir proves d'un impacte potencial en el sector cinematogràfic en àrees com la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees; el desenvolupament del públic i el creixement del públic jove en particular; i la millora de la competitivitat i la sostenibilitat dels cinemes als seus propis mercats i comunitats. Entre les principals prioritats del programa hi ha la inclusió social, la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament d'eines d'anàlisi de dades i màrqueting digital.

Des del seu llançament, s'han donat suport a 57 projectes a tot Europa. S'han centrat en millorar la participació del públic, millorar la sostenibilitat, diversificar la programació i fomentar la col·laboració entre els sectors cultural i digital per adaptar els cinemes als reptes en evolució. Podeu consultar tots els projectes beneficiaris aquí.

NOVETAT: la contribució financera d'Europa Cinemas s'ha actualitzat per a la nova convocatòria de sol·licituds del 2026 i cobrirà:

• Fins al 80% dels costos elegibles per a projectes liderats principalment per sol·licitants dels països A i B, amb despeses realitzades principalment en aquests països.
• Fins al 90% dels costos elegibles per a projectes liderats principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
• Costos de personal assignats específicament al projecte: màxim 40% del pressupost elegible.

Documents necessaris per presentar una sol·licitud:

• ONLINE APPLICATION FORM (Formulari de sol·licitud en línia)
• TEMPLATE OF INCOME AND EXPENDITURE BUDGET (Plantilla de pressupost d'ingressos i despeses)
• TEMPLATE OF MANDATE TO BE SIGNED BY EACH PARTNER (Plantilla de Mandat que ha de signar cada soci)

Cal tenir en compte la següent informació important sobre el procés de sol·licitud:

• Els documents de sol·licitud s'han d'emplenar degudament i presentar en línia abans del dilluns 23 de febrer de 2026 (19:00 CET). Les sol·licituds rebudes després d'aquesta data i hora no seran elegibles.
• La contribució financera d'Europa Cinemas ascendirà a un màxim de 120.000 € per projecte i no excedirà:
  • El 80% dels costos elegibles per a projectes dirigits principalment per sol·licitants dels països A i B, amb despeses realitzades principalment en aquests països.
  • El 90% dels costos elegibles per a projectes dirigits principalment per coordinadors i socis dels països C i D.
• Els projectes poden involucrar cinemes no membres si la sol·licitud inclou el nombre mínim requerit de cinemes socis d'Europa Cinemas, tal com es menciona a la part C de les Bases.
• Un grup de cinemes/exhibodors només pot presentar un projecte.
• Un cinema només pot ser soci en un projecte.
• Un cinema no pot participar en dues edicions consecutives del programa, ja sigui com a coordinador o com a seu soci.
• Els projectes només poden rebre suport una vegada.
• Els formularis de sol·licitud, inclosos el pressupost i el mandat, s'han d'emplenar en línia.

Suport per impulsar les vostres sol·licituds

Durant la convocatòria de sol·licituds, Europa Cinemas continuarà organitzant tallers dissenyats per ajudar els candidats a desenvolupar un projecte sòlid i viable. S'anunciaran les dates en breu.

També ofereixen una reunió bilateral per parlar del vostre projecte. Poseu-vos en contacte amb Europa Cinemas per correu electrònic per programar una cita i rebre informació detallada sobre el vostre cas específic: collaboratetoinnovate@europa-cinemas.org / nwolf@europa-cinemas.org.  

Si necessiteu informació addicional o aclariments, no dubteu a consultar les preguntes freqüents o contactar amb Europa Cinemas per correu electrònic.

Les conferències d'Audience Development & Innovation Labs i Europa Cinemas Network van presentar una varietat de projectes de Collaborate to Innovate a través de panels i tallers. Les presentacions realitzades als laboratoris de Valladolid (2025 i 2023), Sofia (2024 i 2023) i Bolonya (2024 i 2023) poden servir com a valuosa font d'inspiració i replicació per al vostre propi projecte.

Podeu veure més transmissions en directe de les sessions al canal de YouTube:

23a Conferència de la Xarxa a Vílnius (2024)

• Taller 1: ÈXIT AMB ELS MODELS DE SUBSCRIPCIÓ

22a Conferència de la Xarxa a París (2022)

• Taller 1: COL·LABORATE TO INNOVATE
• Taller 2: RECUPERAR EL PÚBLIC
• Taller 4: COM DESTACAR ENTRE LA MULTITUD

Les bases de COL·LABORATE TO INNOVATE es van dissenyar amb el suport actiu dels membres de la Xarxa. Estan disponibles en anglès, francès, italià, castellà i alemany.

Exclusiva per als membres de la Xarxa, la convocatòria de sol·licituds és una gran oportunitat per destacar la diversitat, la vitalitat i la creativitat del vostre treball, projectes i cinemes!

COL·LABORATE TO INNOVATE és una iniciativa emocionant i important, no només per a la xarxa Europa Cinemas sinó també per a la indústria cinematogràfica. Esperem les vostres sol·licituds!

Consulteu les bases en castellà.

Més informació

El nou informe Made in Europe, publicat per l’Observatori Europeu de l'Audiovisual, revela que el 2024 va ser un any fort per al cinema europeu, amb un total de 311 milions d’entrades venudes arreu del món, un increment del 24% respecte al 2023. Tot i així, aquestes xifres continuen sent un 16% inferiors als nivells prepandèmics.

Dades principals de l'informe

• 193 milions d’entrades es van vendre als mercats domèstics europeus (+16% respecte al 2023), tot representant el 62% del total.
• 118 milions d’entrades es van generar en mercats internacionals (+40% respecte al 2023), és a dir, el 38% del total.
• El creixement es deu sobretot a:
  • L’èxit de les pel·lícules franceses Un P’tit Truc en plus i Le Comte de Monte-Cristo, amb més d’11 milions d’entrades cadascuna. (Totes dues compten amb el suport d'Europa Creativa MEDIA).
  • L’augment de les exportacions de cinema britànic, liderat per The Substance, The Zone of Interest i Conclave, que van triplicar les entrades internacionals i van representar el 43% de les exportacions europees.

Tendències globals

• El nombre de pel·lícules europees estrenades comercialment va superar les 3.400 produccions el 2024.
• La quota de mercat mundial del cinema europeu es manté estable, entre el 5% i el 10% en la darrera dècada.
• Les entrades nacionals continuen sent majoritàries (62%–66%), mentre que les exportacions es concentren principalment a Europa (63%), seguides de Llatinoamèrica (14%), Amèrica del Nord (11%), Àsia (5%) i la resta del món (7%).
• Els grans èxits europeus encara no han recuperat la força prepandèmica: el nombre de pel·lícules amb més d’un milió d’entrades va caure un 35% (de 72 a 47 títols).

Context històric

Tot i que el 2024 ha estat el millor any des del 2019, les entrades globals de cinema europeu encara no han assolit els nivells de 2018–2019, quan es van superar els 400 milions de tiquets.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

El proper dijous 18 de desembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la quarta sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del drama amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Jugar con fuego‘, de Delphine i Muriel Coulin, al Cinema Maldà de Barcelona. 

Una coproducció entre França i Bèlgica, guardonada al Festival de Venècia amb la Copa Volpi al Millor Actor per Vincent Lindon i al BCN Film Fest amb el Premi a la Millor Pel·lícula.

Comptarem amb la presència de la periodista Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest, que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des de l’inici del cicle hem projectat més de 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 3.000 espectadors i espectadores.

La propera sessió (i la quarta d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme, per evitar coincidir amb les festes nadalenques, el dijous 18 de novembre de 2025 a les 20h, amb la projecció del drama amb suport d’Europa Creativa MEDIA a la Distribució ‘Jugar con fuego‘, de les germanes Delphine i Muriel Coulin.

Basada en la novel·la 'What You Need from the Night', de Laurent Petitmangin, està protagonitzada per Vincent Lindon i Benjamin Voisin com a pare i fill separats per ideologia política.

Sinopsi

Pierre, un treballador ferroviari de cinquanta anys, cria sol els seus dos fills. Tots tres estan molt units. Quan Louis, el més jove, deixa casa seva per estudiar a la Sorbona de París, Fus, el més gran i amb pitjors resultats en els estudis, es torna cada cop més reservat. Fascinat per la violència, es relaciona amb grups d’extrema dreta, l’antítesi dels valors del seu pare. Aviat passa una tragèdia…

https://www.youtube.com/watch?v=z5yp396vJWU

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que celebra el 80è aniversari aquest mes de desembre, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Sales Agent (CREA-MEDIA-2026-FILMSALES) 2026, el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 18 de juny de 2026.

L’objectiu de la convocatòria European Film Sales Agent és donar suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees no nacionals. 

Convocatòria per a agents de vendes europeus destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d’entrades venudes de les seves pel·lícules europees a reinvertir posteriorment en l’adquisició, promoció i distribució de pel·lícules europees recents no nacionals.

Impacte esperat

• Millorar la distribució transnacional de pel·lícules europees recents no nacionals.
• Incrementar la inversió en producció, adquisició, promoció, distribució en sales i en línia de pel·lícules europees no nacionals.
• Desenvolupar vincles entre el sector de la producció i la distribució, tot millorant així la posició competitiva de les pel·lícules europees no nacionals.

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• garanties mínimes o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles.

Sol·licitants elegibles

Agents de vendes europeus que actuïn com a agent intermediari del productor, especialitzats en l'explotació d'una pel·lícula mitjançant la comercialització i la concessió de llicències a distribuïdors o altres compradors per a països estrangers.

Només s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

L'agent de vendes internacionals haurà de complir els requisits següents:

• Ser nomenat agent de vendes pel productor de cada pel·lícula declarada mitjançant un contracte o acord escrit. L'acord signat entre l'agent de vendes internacional i el productor de la pel·lícula només s'acceptarà si se li atorga a l'agent de vendes el dret a vendre la pel·lícula a almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

Projectes elegibles

Per generar el fons potencial i poder optar a la reinversió, la pel·lícula haurà de complir els criteris d'elegibilitat següents:

• Per qualificar, les pel·lícules europees han de ser ficcions (incloent-hi animacions) o documentals amb una durada mínima de 60 minuts el copyright dels quals estigui establert com a molt aviat el 2022. A més, han d'haver estat produïdes majoritàriament per productors establerts en països participants a Europa Creativa MEDIA i han estat produïdes amb la participació significativa de professionals nacionals/residents d'aquests. Com a mínim, el 50% del finançament del pressupost total previst per a la producció ha de procedir dels països participants a Europa Creativa MEDIA. Per ser considerats com a productors efectius, les empreses de producció han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits inicials, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui n'és el productor real.

El fons potencial serà proporcional al nombre d'entrades de pel·lícules europees no nacionals venudes als països participants a Europa Creativa MEDIA, fins a un límit màxim fix per pel·lícula i ajustat per a cada país.

Per ser elegibles, les entrades declarades han de complir els criteris següents:

• S'han d'obtenir entre l'1 de gener del 2025 i el 31 de desembre del 2025.
• El preu de l'entrada es va pagar a l'exhibidor corresponent (incloent-hi qualsevol oferta especial o descompte), però excloent aquelles entrades on no es va pagar la taxa.
• Han d'estar clarament identificades i certificades per l'autoritat nacional corresponent.
  Hauran d'estar declarades a la Creative Europe MEDIA Database pels distribuïdors que són elegibles en aquest país.
• Les pel·lícules hauran de ser llargmetratges europeus no nacionals elegibles al país de distribució.

Per calcular el fons només es tindran en compte les entrades certificades per les autoritats nacionals.

L'ajuda funciona en dues fases:

Generació d'un fons potencial, que es calcula en funció dels ingressos admissibles obtinguts per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles. Es calcula sobre la base d'un coeficient per entrada admissible en funció de la nacionalitat de la pel·lícula. Estarà disponible per als agents de vendes per a noves inversions en pel·lícules europees no nacionals elegibles.

L'import del fons potencial es calcularà en dos passos:

• Pas 1: S'assignarà un fons de 20.000 euros si:
  • L'any 2025 el sol·licitant ha adquirit els drets de dues pel·lícules (europees o no), i
  • L'any 2025, dues pel·lícules europees elegibles del seu catàleg han estat distribuïdes en un territori no nacional per al qual té els drets d'exhibició degudament documentats per un document oficial de taquilla (proves que s'hauran d'aportar en cas que la pel·lícula no estigui inscrita a la base de dades d'Europa Creativa).
• Pas 2: Si el sol·licitant compleix els requisits del pas 1, es calcularà un fons addicional multiplicant el nombre d'entrades admissibles obtingudes el 2025 per un coeficient per entrada.

El fons potencial admissible generat per l'agent de vendes no superarà el llindar màxim de 750.000 euros.

Si la suma de tots els fons generats excedeix el pressupost disponible, el fons potencial de cada sol·licitant es reduirà proporcionalment. Aquesta reducció només afectarà les quantitats generades al pas 2.

• Execució de l'acció: Activitats de reinversió subvencionables:

La reinversió es pot fer en un màxim de cinc pel·lícules no nacionals diferents. Es permet la reinversió a la mateixa pel·lícula en diferents categories de costos. Les pel·lícules declarades han de complir els criteris d'elegibilitat esmentats anteriorment i han de ser no nacionals per al sol·licitant.

El fons potencial generat així per cada beneficiari s'ha de reinvertir en:

• Activitat 1: Adquisició de drets de vendes internacionals.
  • Mínims garantits o bestretes pagades pels drets de venda internacional de pel·lícules europees no nacionals admissibles.

Només seran admissibles els costos del mínim garantit o bestreta establerts al contracte/acord de vendes internacionals signat entre l'agent de vendes i el productor de la pel·lícula durant el període d'implementació.

Es considerarà un contracte/acord internacional el signat entre un agent de vendes i un productor si s'hi estableix el dret de l'agent de vendes a vendre la pel·lícula en almenys deu països participants a Europa Creativa MEDIA.

• Activitat 2: Promoció, màrqueting i publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles. Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació). Subtitulació i doblatge (inclosa la versió en anglès).

L'activitat 1 només serà subvencionable fins al 75% del total de la reinversió directa del pressupost. Per tant, almenys el 25% s'ha de reinvertir en pel·lícules.

Les activitats 1 i 2 no inclouran l'organització de viatges ni la feina personal.

No són subvencionables els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els mitjans de comunicació, ni altres materials de màrqueting desenvolupats en el marc del suport d'Eurimages a la comercialització cinematogràfica i al desenvolupament d'audiències (Film Marketing i Audience Development). No es permet el doble finançament i es confrontaran amb Eurimages els informes de despeses.

Els projectes s'han d'ajustar als interessos i les prioritats de la política de la Unió Europea (activitats de capacitació, suport polític, sensibilització, comunicació, difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà d'entre 12 i 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 18 de juny de 2026 a les 17:00h (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: Juliol - Novembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: Desembre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: Març de 2027.

Documentació

Document de la convocatòria i annexos::

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

List of films (CREA MEDIA FILMSALES)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta:

PDF amb informació sobre la(es) pel·lícula(ns)/obra(ns) generada(es) a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA

Proves oficials de taquilla que s'han de proporcionar com a annex a la proposta (en cas que la pel·lícula elegible no estigui disponible a la base de dades d'Europa Creativa MEDIA)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Està prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria, que es durà a terme el 4 de juny de 2026 a les 14:30h. L’enllaç de connexió és el següent.

La 83a edició dels Globus d’Or, que atorga l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, es durà a terme l'11 de gener de 2026. Entre les produccions nominades figura el film de producció catalana 'Sirât', d'Oliver Laxe, que compta amb dues nominacions. Un total de set pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA compten amb un global de 18 nominacions:

SENTIMENTAL VALUE, de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding. Vuit nominacions:

• Millor pel·lícula drama.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Joachim Trier).
• Millor guió (Joachim Trier i Eskil Vogt).
• Millor actriu en pel·lícula drama (Renate Reinsve).
• Millor actriu secundària en pel·lícula (Elle Fanning).
• Millor actriu secundària en pel·lícula (Inga Ibsdotter Lilleaas).
• Millor actor secundari en pel·lícula (Stellan Skarsgård).

IT WAS JUST AN ACCIDENT, de Jafar Panahi (França, Iran i Luxemburg). Suport MEDIA a la distribució. Quatre nominacions:

• Millor pel·lícula drama.
• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor director (Jafar Panahi).
• Millor guió (Jafar Panahi).

SIRÂT, d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA a l'European Co-development. Dues nominacions:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.
• Millor banda sonora.

NOUVELLE VAGUE, de Richard Linklater (França, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula comèdia o musical.

LITTLE AMELIE OR THE CHARACTER OF RAIN, de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l'European Slate Development. Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació.

THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França i Tunísia). Suport MEDIA a la distribució. Una nominació:

• Millor pel·lícula de parla no anglesa.

ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la distribució (Films on the Move). Una nominació:

• Millor pel·lícula d'animació

Consulta el llistat complet de pel·lícules i sèries nominades

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA Skills and Talent Development (CREA-MEDIA-2026-TRAINING), el termini de presentació de sol·licituds de la qual finalitza el 16 d’abril de 2026.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és millorar la capacitat dels professionals audiovisuals per adaptar-se als nous processos creatius, els desenvolupaments del mercat i les tecnologies digitals que afecten tota la cadena de valor.

Es posarà èmfasi especial en el suport a nous processos creatius (per exemple, la col·laboració creativa interdisciplinària, la narrativa innovadora que combina habilitats creatives i digitals), l'aprofitament de la innovació digital en la producció audiovisual (per exemple, la producció virtual, la postproducció) i la distribució (màrqueting, promoció, participació del públic); l'adopció d'eines digitals per a la producció i distribució de videojocs; la millora de l'explotació dels drets de propietat intel·lectual; la transició verda (amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles en tota la cadena de valor).

Sol·licitants elegibles

Entitats (empreses públiques o privades, associacions, organitzacions internacionals) que promoguin l'adquisició i millora d'habilitats per part dels professionals del sector audiovisual.

Es permeten sol·licituds de sol·licitants individuals (beneficiaris individuals; es permeten entitats afiliades, si cal), així com propostes presentades per un consorci d'almenys 2 sol·licitants (beneficiaris; entitats no afiliades).

Activitats elegibles

• Donar suport a nous processos creatius (per exemple, col·laboració creativa entre disciplines, narrativa innovadora que combina diferents conjunts d'habilitats)

• Transformació digital: formacions per equipar els professionals de tota la cadena de valor amb eines digitals d'última generació i anàlisi de dades per a la narrativa creativa, la producció, inclosa la producció virtual, la postproducció o el màrqueting, la promoció, la participació del públic i nous modes de distribució, monetització i explotació

• Adaptació a les noves tendències del mercat: inclosa l'explotació dels drets de propietat intel·lectual (per exemple, remakes, spin-offs, seqüeles, marxandatge)

• Videojocs: formacions per equipar els professionals amb eines digitals d'última generació i tecnologies basades en IA per a la creació, el desenvolupament, la producció, la distribució, la promoció i el màrqueting

• Transició verda de la indústria audiovisual: consultors verds, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles en tota la cadena de valor; formacions sobre la implementació de plans de sostenibilitat, inclòs l'ús d'eines que mesuren les emissions de CO2.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 16 d'abril de 2026, 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig-setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Està prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria, que es durà a terme el 20 de gener de 2026 a les 15h. L'enllaç de connexió és el següent.

S'ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA Networks of European Festivals 2026
(CREA-MEDIA-2026-FESTNET), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 14 d'abril de 2026.

Les Xarxes de festivals europeus donaran suport a activitats coordinades/col·laboratives entre festivals audiovisuals europeus amb l'objectiu d'augmentar l'interès del públic pel contingut audiovisual europeu no nacional, inclosos els videojocs i el contingut immersiu, i promoure'n la circulació i la visibilitat.

Sol·licitants elegibles

Només entitats elegibles que organitzin festivals audiovisuals en països participants del programa MEDIA.

• Festival audiovisual elegible:
  • Ha de programar pel·lícules i obres audiovisuals europees adreçades a un públic ampli (públic general, professionals internacionals acreditats i premsa).
  • Ha de tenir un procés clar de curació, regulació i selecció.
  • Almenys el 50% de la programació ha de ser de films no nacionals procedents de països del MEDIA, amb cobertura geogràfica diversa d’almenys 15 països, inclosos aquells amb baixa capacitat.
• Xarxes europees de festivals:
  • Han de constar d’una entitat coordinadora i un mínim de 3 organitzacions membres.
  • Els festivals membres han de complir els criteris d’elegibilitat.
  • No més del 20% dels festivals (inclosa l’entitat coordinadora) poden provenir del mateix país.
  • Un festival només pot formar part de màxim dues xarxes.
• Registre i validació:
  • Beneficiaris i entitats afiliades han de registrar-se al Participant Register abans de presentar la proposta.
  • La validació es fa a través del Central Validation Service (REA Validation), amb documents que acreditin l’estatus legal i l’origen.
• Altres rols en el consorci: Poden participar entitats com a socis associats, subcontractistes o tercers que aportin contribucions en espècie.

Només s'acceptaran sol·licituds individuals.

Activitats elegibles

• Creació i cooperació dins de xarxes europees de festivals amb l’objectiu de desenvolupar audiències i fomentar l’interès per les pel·lícules i obres audiovisuals europees.
• Activitats elegibles de la xarxa:
  • Accions coordinades i col·laboratives per ampliar el desenvolupament d’audiències i l’interès per les obres europees.
  • Coordinació dels membres de la xarxa i activitats per al seu desenvolupament estructurat i sostenible (p. ex. esdeveniments col·laboratius, intercanvi de coneixements i informació, comunicació entre membres).
  • Accions coordinades i col·laboratives que promoguin pràctiques sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
  • Suport a festivals audiovisuals que tinguin lloc en països participants a MEDIA (a través de suport a tercers).
• Estratègies requerides en les sol·licituds:
  • Garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
  • Promoure l’equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.
• Durada de les activitats: Les propostes han de contemplar activitats a implementar en un període de 2 anys.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 14 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: abril - setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Information on programming (CREA MEDIA FESTNET)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Hi ha prevista una sessió informativa en línia sobre aquesta convocatòria el proper 28 de gener de 2026 a les 10h.

L'enllaç de connexió és el següent.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa MEDIA European Film Distribution (CREA-MEDIA-2026-FILMDIST), el termini de presentació de sol·licituds de la qual és el 23 d’abril de 2026.

El suport a la distribució de pel·lícules europees fomentarà i donarà suport a la distribució transnacional més àmplia de pel·lícules europees recents, tot proporcionant fons als distribuïdors europeus, basats en el seu rendiment al mercat, per a una reinversió posterior en l'adquisició, promoció i distribució (inclosa en línia) de pel·lícules recents europees no nacionals.

Convocatòria per a distribuïdores de cinema destinada a generar un fons potencial i proporcional al nombre d'entrades venudes de les pel·lícules europees a reinvertir posteriorment.

Sol·licitants elegibles

Distribuïdores europees de cinema involucrades en l'activitat principal i comercial d'estrenar pel·lícules europees no nacionals a sales de cinema del seu país per tal d'assolir una audiència àmplia.

La distribuïdora de cinema/cinema ha de complir els criteris següents:

1. ser titular dels drets de distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió;
2. dur a terme la distribució cinematogràfica de la pel·lícula al país en qüestió (determinar la data d'estrena, planificar, controlar i executar la campanya de distribució i promoció);
3. pagar directament els costos de distribució associats;
4. tenir operacions de distribució cinematogràfica al país en qüestió.

En cas que les activitats de distribució siguin compartides entre diverses empreses, s'han de proporcionar els contractes/acords entre aquestes empreses. L'empresa que es considerarà elegible és la que compleix tots els criteris i executa realment la distribució de la pel·lícula al país d'acord amb les condicions anteriors. Si les tasques i/o responsabilitats es comparteixen entre diferents empreses de manera que és impossible avaluar un únic distribuïdor per a la pel·lícula en un territori, les admissions d'aquesta pel·lícula no seran elegibles.

Només es permeten sol·licituds de sol·licitants únics (s'admeten beneficiaris únics; entitats afiliades i altres participants, si cal).

Activitats elegibles

Hi ha dues fases per a les activitats finançades:

1. La generació d'un fons potencial que s'atribuirà segons el rendiment de l'empresa al mercat europeu.

2. La implementació de l'acció: el fons potencial així generat per cada empresa s'ha de reinvertir en:

• la coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• l'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de pel·lícules europees no nacionals elegibles;
• la promoció, la comercialització i la publicitat al mercat de pel·lícules europees no nacionals elegibles, tant per a estrenes en sales com en línia.

Per generar el fons potencial i per optar a mesures de reinversió, la pel·lícula ha de complir els següents criteris d'elegibilitat:

• ha de ser una obra de ficció (incloses les pel·lícules d'animació) o un documental, amb una durada mínima de 60 minuts;
• ha de tenir els seus primers drets d'autor establerts com a mínim el 2022;
• no ha de constar de contingut alternatiu (òperes, concerts, actuacions, etc.), publicitat, material pornogràfic o racista ni apologia de la violència;
• ha de ser produïda majoritàriament per un o diversos productors establerts als països que participen a la branca MEDIA. A més, un mínim del 50% del finançament del pressupost total estimat de producció ha de provenir de països que participen a la branca MEDIA. Per ser considerades productores reals, les productores han de ser acreditades com a tals. També es poden tenir en compte elements com els crèdits d'obertura, els drets d'autor que apareixen als crèdits, el control creatiu, la propietat dels drets d'explotació i la participació en els beneficis per determinar qui és el productor real; 
• ha d'estar produïda amb la participació significativa (segons els crèdits) de professionals que siguin nacionals/residents de països que participen a la secció MEDIA i que estiguin acreditats com a tals. La "participació significativa" es defineix com tenir més del 50% dels punts segons la taula següent, que també inclou les localitzacions. El total pot variar segons el tipus d'obra (animació, documental, ficció). Quan es comparteixen papers, els punts es comparteixen en conseqüència. En cas d'empat (és a dir, quan els punts són iguals per a una nacionalitat determinada), la nacionalitat del director (o del següent talent a la llista següent) serà decisiva.
• Les pel·lícules europees es consideraran "nacionals" al país que participa a la secció MEDIA els nacionals/residents del qual hagin participat en la proporció més alta en la realització de la pel·lícula. Aquest país es considera el país d'origen de la pel·lícula a efectes de l'acció. Es consideraran "no nacionals" fora del país d'origen.

Hi ha dues fases per a les activitats elegibles:

FASE 1 - Generació d'un fons potencial

Un fons potencial serà:

• atribuït sobre la base de les entrades elegibles aconseguides per les pel·lícules europees no nacionals distribuïdes pels distribuïdors elegibles;
• basat en un coeficient per entrada elegible segons la nacionalitat de la pel·lícula i el territori de distribució;

Les entrades elegibles són generades per pel·lícules europees no nacionals elegibles:

• fins a un llindar màxim per pel·lícula i per distribuïdor i
• amb llindars mínims de disponibilitat per sol·licitant, depenent de la seva nacionalitat.

El fons potencial generat s'obtindrà multiplicant el nombre d'entrades elegibles aconseguides el 2025 per un coeficient per entrada elegible. El coeficient elegible per entrada es fixa segons el país de distribució i la nacionalitat de la pel·lícula.

FASE 2 – Activitats de reinversió elegibles

La reinversió es pot fer en un màxim de 12 pel·lícules no nacionals elegibles diferents.
Les pel·lícules declarades han de complir els criteris establerts anteriorment en relació amb l'elegibilitat de les pel·lícules i han de ser no nacionals per al distribuïdor.

Es permet la reinversió en la mateixa pel·lícula en les diferents activitats elegibles que es detallen a continuació.

Activitat elegible 1: Inversió en coproducció

La coproducció de pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només seran elegibles les inversions del distribuïdor en la coproducció que s'estableixen en el contracte de coproducció signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de subvenció entre
el distribuïdor i el productor i/o el coproductor de la pel·lícula.

Activitat elegible 2: Inversió en l'adquisició de drets de distribució cinematogràfica i/o en línia

L'adquisició de drets de distribució, per exemple mitjançant garanties mínimes, de
pel·lícules europees no nacionals elegibles.
Només serà elegible l'import establert al contracte de distribució signat dins del període d'elegibilitat de l'Acord de Subvenció amb el titular dels drets de distribució (per exemple, productor o agent de vendes de la pel·lícula).

En cas que els drets de distribució siguin adquirits per distribuïdors per a múltiples territoris i que
l'import de la Garantia Mínima estigui definit per a tots aquests territoris, l'Agència
només cofinançarà la Garantia Mínima per al territori del distribuïdor en qüestió.

En cas d'una adquisició multiterritorial per part d'un distribuïdor o per qualsevol empresa relacionada, l'import de la Garantia Mínima elegible es reduirà d'acord amb les quotes per
territori estipulades a l'acord de distribució13
.
Activitat elegible 3: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema

• Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en sales de cinema
• Impressions òptiques i digitals (digitalització i transcodificació)
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals
• Reserva i facturació.

Activitat elegible 4: Promoció, màrqueting i publicitat per a estrenes en línia

• Promoció, màrqueting, publicitat i altres costos relacionats per a estrenes en línia
• Subtitulació, doblatge i adquisició de versions en llengües no nacionals.

Les activitats 1 i 2 combinades només són elegibles fins al 70% del pressupost total de reinversió directa.

Les activitats elegibles 1, 2, 3 i 4 anteriors no poden incloure el treball de personal ni els arranjaments de viatge.

Els costos relacionats amb el material promocional, incloses les imatges fixes i els recursos multimèdia i altre material de màrqueting desenvolupat en el marc del suport de màrqueting cinematogràfic i desenvolupament del públic d'Eurimages no són elegibles. No es permet el doble finançament i els informes de costos es verificaran amb Eurimages.

Els projectes han de complir amb els interessos i les prioritats polítiques de la UE. Els projectes també han de respectar els valors de la UE i la política de la Comissió Europea pel que fa a qüestions de reputació (per exemple, activitats que impliquen el desenvolupament de capacitats, el suport polític, la sensibilització, la comunicació, la difusió, etc.).

No es permet el suport financer a tercers.

Durada

Els projectes normalment haurien d'oscil·lar entre 12 i 24 mesos.
Les pròrrogues són possibles, si estan degudament justificades i mitjançant una esmena.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 4 de desembre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 23 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig - setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formulari de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Certified admissions (CREA MEDIA FILMDIST)

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Altres annexos obligatoris que s'han d'adjuntar a la proposta: PDF amb informació sobre pel·lícules/obres generades a partir de la base de dades d'Europa Creativa MEDIA 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Les oficines d'Europa Creativa organitzen una sessió de pitching transnacional en el marc de les convocatòries Journalism Partnerships 2026. La trobada tindrà lloc dijous, 11 de desembre de 2026, de 14h a 15.30h (hora de Brussel·les) i es desenvoluparà íntegrament en format online.

La sessió de pitching té com a finalitat impulsar projectes periodístics transnacionals i fomentar la cooperació entre mitjans i professionals de diferents països, en línia amb l’esperit de pluralisme, innovació i col·laboració que promou el programa Europa Creativa.

Hi ha la possibilitat d'inscriure-s'hi com a observador (i potser convertir-se en soci d'un dels projectes que es presentin), o com a participant amb projecte.

S'hi presentaran diferents projectes d'arreu d'Europa.

La sessió, organitzada per oficines d'Europa Creativa d'una vintena de països (Bèlgica - Flandes i Valònia-Brussel·les, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya - Berlín Brandenburg, Hamburg, Munic i NRW, Hongria, Irlanda, Letònia, Lituània, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Sèrbia, Eslovènia, Espanya - País Basc i Catalunya i Suècia), en col·laboració amb la Comissió Europea i l'Agència Executiva Europea EACEA, pretén facilitar la cerca de nous socis europeus per completar el vostre consorci i convidar-vos a la presentació de projectes a les actuals convocatòries Europa Creativa Cross-Sectoral News-Journalism Partnerships 2026, el termini de les quals és 4 de febrer de 2026.

Detalls de la sessió

• Data i hora: dijous, 11 de desembre de 2026, de 14h a 15.30h (CET).
• Format: sessió virtual via Zoom.
• Inscripcions per a observadors: formulari Zoom.
• Inscripcions per a participants amb projecte: formulari Google.

La sessió comptarà amb unes paraules de benvinguda a càrrec de Marijn Duijvestein i amb un recordatori especial per part d’Eleni Constantinidou, adreçat al públic en línia.

Recordem que les convocatòries NEWS - Journalism Partnerships 2026 de la branca intersectorial del programa Europa Creativa de la Unió Europea tenen com a objectiu donar suport a projectes que abordin un dels dos temes següents:

El tema 1. "Journalism Partnerships - Collaborations" té com a objectiu donar suport a la sostenibilitat econòmica dels mitjans de comunicació. Dona suport a les col·laboracions transfrontereres en els mitjans de comunicació, tot centrant-se, entre altres aspectes, en la resiliència de les organitzacions de mitjans de comunicació. Aquest suport fomentarà la transformació dels mitjans de comunicació, la informació fiable i les habilitats per als professionals dels mitjans de comunicació, per exemple, desenvolupant nous models de negoci i estàndards de producció de mitjans.

Tema 2. "Journalism Partnerships - Pluralism". A més d'un aspecte purament econòmic, els mitjans de comunicació independents contribueixen a defensar els principis essencials de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació. Aquest tema busca protegir els sectors dels mitjans de comunicació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació cívica, com ara els mitjans de comunicació locals i regionals, els mitjans de comunicació comunitaris, el periodisme d'investigació i les organitzacions que difonen notícies d'interès públic. El suport s'adreçarà a organitzacions amb experiència en mitjans de comunicació per atorgar subvencions en cascada (és a dir, readjudicació / suport a tercers).

CARTOON ha oberta la convocatòria de Cartoon Next, que es durà a terme del 8 al 10 d'abril de 2026 al World Trade Center Marseille Provence de Marsella (França), amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. La data límit per presentar-s'hi és el 21 de gener de 2026.

Sol·licitants elegibles:

Aquesta iniciativa que imagina el futur de l'animació i el contingut digital està destinada a productors/es europeus/es que vulguin convertir el seu projecte d'animació o la seva propietat intel·lectual d'animació en una marca cross media o multiplataforma. També es troba oberta per a creadors europeus i propietaris de propietats intel·lectuals que vulguin fer servir la seva animació per desenvolupar un projecte cross media.

Es requereix un nivell fluid d'anglès per comunicar-se amb la resta de participants de la formació. A més, els pitchings es realitzen en anglès i no es proporciona traducció simultània.

En el cas dels projectes presentats per a desenvolupament i producció, es requereix una empresa de producció adjunta. Tot i això, per a projectes en fase de concepte, pots presentar-t'hi sense productora.

Projectes elegibles:

• Un projecte transmèdia. Aquesta condició és obligatòria. Transmèdia significa que es troba en una etapa en què almenys dues idees en plataformes diferents es poden presentar per complet.
• Propietat intel·lectual existent o en desenvolupament per ser creada/desenvolupada a través de múltiples plataformes.
• Originada d'una sèrie de televisió, una pel·lícula o un curtmetratge d'animació, d'un llibre, d'un videojoc, d'una experiència VR/AR o d'un joc, en què l'animació sigui utilitzada per estendre la propietat cap a una proposta cross over.
• Projectes en fase de concepte, desenvolupament o producció.

Materials requerits:

PAS 1. Abans de presentar un projecte, assegureu-vos que teniu tots els elements requerits.

1. Sinopsi;
   Descripció curta de la història per publicar-se a l'app mòbil de CARTOON o a la seva pàgina web. En anglès i màxim 700 caràcters incloent espais.
2. Arxiu del projecte (PDF).
   Intenta no excedir les 20 pàgines. Ha d'estar escrit en anglès. Heu de presentar el projecte de la millor manera afegint els elements que millor el descriguin per tal de convèncer el comitè de selecció. A continuació, trobareu alguns suggeriments d'elements a posar al fitxer. Són rellevants per al projecte, però sou lliures de reorganitzar-los.

• Pàgina de sumari amb el títol, els productors, el talent creatiu clau i un altre talent, l'audiència, una imatge still representativa, el format…
• El concepte/nota d'intenció: ha d'explicar què és el projecte (menció breu a l'origen d'aquest), perquè porta a un desenvolupament multiplataforma i quins desenvolupaments consideres (màxim dues pàgines).
• Bones imatges del projecte i atractius elements gràfics.
• Tractament/storyline (descripció extensiva de la història).
• Descripció dels personatges.
  – Descripció dels entorns.
  – Descripció de la funcionalitat.
• Descripció del game play, si és rellevant.
  – Descripció dels patrons de joc, si és rellevant.
  – Descripció de l'estat de progrés.
• Suggeriment d'informació addicional: qualsevol roll-out, pla de distribució o màrqueting o pla financer o de negoci, si és conegut en aquest moment.
• Detalla tant com puguis el contingut/plataforma que desenvoluparàs. Tingues en compte que, per obtenir consells clars i útils del panell d'experts, hauràs de ser tan precís com sigui possible.

3. Imatges:
Prepara tres fotografies boniques del projecte per a l'aplicació mòbil i el lloc web de CARTOON així com per a la premsa.

Els productors seran esmentats a l'aplicació mòbil ia la pàgina web, però no s'afegeix cap copyright a les pròpies imatges (insereix-ne una si en vols una).
Consulta la presentació del web i la pàgina a l'aplicació mòbil per veure com es mostren les imatges.
Tingues en compte que no pots canviar les imatges un cop el projecte hagi estat enviat.

• Una imatge still vertical. 1920x2560 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Amb el títol del projecte. Amb els logos o el nom de les companyies de producció.
• Una imatge still horitzontal. 1920x1150 px, RGB, jpg, màxim 10MB. Sense cap text. La imatge ha de ser diferent de la vertical. Amb una discreta menció al copyright.
• Una imatge still quadrada: 650x650 px, només jpg, màxim 1 MB. Amb una discreta menció al copyright.

PAS 2: Connecta't al teu compte a My Cartoon. Si no estàs registrat, fes clic aquí.

Acceptació del projecte i inscripció a l'esdeveniment.

CARTOON us informarà de la decisió del comitè de selecció durant la setmana del 9 de febrer de 2026.

Si el vostre projecte ja ha estat enviat i aprovat, no oblideu registrar-vos abans de la data límit d'inscripció (a sota escrita).

Tots els canvis o cancel·lacions s'han de comunicar per escrit a: masters@cartoon-media.eu

Nota sobre Intel·ligència Artificial:

Si us plau, tingueu en compte que l'ús d'una eina d'intel·ligència artificial ha de ser notificat a l'equip de CARTOON. Ha de ser clarament indicat als elements proporcionats.

En cas de dubtes, si us plau, contacteu amb: masters@cartoon-media.eu

Calendari:

• Data límit: 21 de gener de 2026.
• Informació de selecció: Setmana del 9 de febrer de 2026.
• Data límit per a la retirada del projecte (després d'aquesta data no és possible sense càrrec de 400 euros): 13 de febrer de 2026.
• Data límit (participants amb projecte): 18 de febrer de 2026.
• Informació de contacte per a participants que presenten un projecte a pitching: 20 de febrer de 2026.
• Data límit (participants sense projecte): 13 de març de 2026.

Cartoon Next és una iniciativa de CARTOON amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual, organisme del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg, ha publicat un nou informe titulat 'Audiovisual fiction production in Europe – 2015-2024 figures'. L’estudi analitza l’evolució de la producció de pel·lícules i sèries de ficció televisiva i de plataformes de vídeo sota demanda (SVOD) a Europa, la seva procedència, el pes de les coproduccions internacionals i els principals agents implicats.

Producció en descens

Segons el document, el 2024 la producció de ficció televisiva europea va patir una nova caiguda, la segona consecutiva. El nombre de títols es va reduir un 5% respecte a l’any anterior, amb un descens del 3% en el nombre d’episodis i una estagnació en les hores produïdes. Les plataformes de streaming, que havien estat el motor de creixement del sector, van disminuir les comandes un 7% en comparació amb el 2023.

Qui impulsa la ficció?

Els ens públics van ser els principals comissionadors de ficció, amb un 56% dels títols produïts, seguits pels operadors privats (30%) i els streamers globals (14%). Tot i això, les televisions privades concentren la major part d’hores produïdes gràcies a la seva aposta per telenovel·les i sèries diàries.

Diferències entre països

• Alemanya, Grècia i Polònia lideren en volum d’hores produïdes, sobretot amb telenovel·les i soaps.
• Regne Unit, França, Espanya i Itàlia destaquen en sèries de curta durada (13 episodis o menys per temporada).
• Entre 2015 i 2024, gairebé la meitat de la ficció encarregada pels streamers es va concentrar en tres països: Espanya (17%), Regne Unit (16%) i Polònia (15%).

Principals productors

El 2024, els grans grups com ARD, RTL Group, Banijay Group, Mediawan-Leonine Alliance i ZDF van liderar la producció de ficció a Europa. Les coproduccions van representar un 9% del total, majoritàriament sèries d’alt pressupost i telefilms.

Conclusions

Malgrat la davallada, alguns trets estructurals es mantenen: les telenovel·les i soaps continuen representant el 60% de les hores produïdes, i més de la meitat de les sèries tenen temporades curtes. L’informe confirma que el sector europeu de la ficció audiovisual afronta un període de transició, amb un paper creixent dels serveis públics i un alentiment de la inversió per part dels streamers.

Consulteu i descarregueu-vos l'informe complet.

Més informació

La propera edició de Series Mania Forum es durà a terme a Lille (França) del 24 al 26 de març de 2026. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands a través de l’enllaç següent.

SERIES MANIA és un fòrum de tres dies centrat completament en sèries i ple d’oportunitats perquè els professionals de l’audiovisual intercanviïn idees, assisteixin a taules rodones i esdeveniments de networking. Organitzat com a part del festival internacional Series Mania celebrat a Lille, el fòrum és una incubadora creativa dissenyada per donar suport al desenvolupament de sèries des de la concepció fins a la distribució.

En nom d’Europa Creativa MEDIA, media-stands.eu t’ofereix la possibilitat d’assistir a aquesta important trobada en un dels seus espais amb un descompte i amb tots els beneficis d’acudir-hi sota el paraigua.

Recordem que Series Mania Forum és la secció d’indústria del Series Mania Festival i ha esdevingut una cita imprescindible per a tots aquells professionals d’arreu del món que estiguin involucrats en la creació de sèries de televisió.

Els serveis que ofereix MEDIA Stands són els següents:

Beneficis:

• Tarifes d'acreditació amb descompte
• Catàleg online promocional per als participants al MEDIA Stand
• Connexió Wi-Fi específica
• Taulell de benvinguda
• Espais de reunions i emmagatzematge
• Cafeteria gratuïta

Elegibilitat:

La inscripció a l'estand d'Europa Creativa MEDIA a Séries Mania està subjecta a un procediment de selecció. Les sol·licituds s'avaluaran en funció dels criteris d'elegibilitat i les prioritats definides per Europa Creativa MEDIA.

La data límit de presentació de sol·licituds és el 16 de gener de 2026 i els sol·licitants seran notificats del resultat després del procés d'avaluació.

L’acreditació és oberta a productors o distribuïdors europeus i independents establerts a Europa que ofereixin contingut europeu. Durant el procés de registre, se us demanarà informació sobre el compliment d’aquest i d’altres criteris.

Es dona la benvinguda especialment a les sol·licituds de països amb baixa capacitat de producció audiovisual i als que han rebut suport de MEDIA recentment.

Data límit: 16 de gener de 2026.

Formulari d’inscripció amb MEDIA Stands a través d‘aquest enllaç.

La Comissió Europea ha anunciat la implantació obligatòria de l’autenticació en dos passos (2FA) per accedir a l'EU Funding & Tenders Portal. La mesura, que es desplegarà de manera gradual, té com a objectiu reforçar la seguretat digital i protegir millor les dades dels usuaris.

L’acte de presentació, que es durà a terme dimecres 3 de desembre de 10:00 a 11:30 h (CET), comptarà amb la intervenció de Peter Haertwich, cap de la Unitat de Processos Empresarials (RTD.H.3). Durant la sessió s’explicarà el calendari de desplegament i es resoldrà un torn de preguntes amb els i les participants.

Recursos per als usuaris

Per facilitar la transició, la Comissió ha posat a disposició diversos materials pràctics:

• Video: How to enable 2-Factor authentication on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via the EU Login app on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via a Security Key or Trusted Platform on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via an eID card on the EU Funding & Tenders Portal
• Video: How to authenticate via Passkey on the EU Funding & Tenders Portal
• IT How To: Two-factor authentication in the Funding & Tenders Portal
• EU Login FAQs for external self-registered accounts
• IT Helpdesk

Participació en línia

L’esdeveniment es retransmetrà en directe per YouTube i ha incorporat una sessió interactiva de preguntes i enquestes mitjançant Slido. Els organitzadors han recordat que l’accés al directe només és possible a partir de l’hora d’inici i han ofert recomanacions tècniques per resoldre incidències de so o visualització.

Un pas cap a més seguretat

Amb aquesta iniciativa, la Comissió Europea reforça el compromís amb la protecció de dades i la seguretat digital en els processos de finançament i licitació. L’autenticació en dos passos esdevé així un requisit indispensable per a tots els usuaris del portal.

Més infomació

El fons Eurimages del Consell d’Europa ha anunciat l’obertura de la nova convocatòria per a sol·licituds de suport a coproduccions cinematogràfiques. Les productores que desenvolupin projectes elegibles ja poden accedir a la Eurimages Submission Platform i preparar les seves candidatures.

La data límit per presentar les sol·licituds és el 9 de gener de 2026 a les 12.00 h (CET), moment en què la plataforma es tancarà de manera definitiva.

Consulteu-ne les bases i el procés de presentació de sol·licituds.

Novetats d’aquesta edició

• Les productores hauran d’aportar informació detallada sobre la propietat i la independència de cadascuna de les empreses coproductores implicades. Un formulari específic està disponible tant a la secció de Documents del web d’Eurimages com a la pàgina d’inici de la plataforma de sol·licituds.
• També es demana que els sol·licitants precisin amb més claredat si tenen previst implementar mesures de sostenibilitat durant la producció, i en quin grau o capacitat.

Recomanacions

Eurimages anima les productores a preparar amb antelació la documentació, revisar amb cura els requisits i destacar els elements que facin singular el seu projecte de coproducció.

Més informació

El fons Eurimages ha fet pública la resolució de la tercera convocatòria de 2025 de suport a coproduccions de llargmetratges. S’han seleccionat 33 llargmetratges, inclosos 10 documentals i 5 animacions, per un import total de 9.696.000€.

Entre els projectes seleccionats figura el llargmetratge de ficció 'Catorze de Març', dirigit per Alberto Gross Molo i coproduït per les catalanes Contraria Media i Ayhe Productions; la lituana M-Films; la madrilenya Solita Films; i la belga Les Films du Carré. El film, que també compta amb el suport de l'ICEC i l'ICAA, rebrà 320.000 d'Eurimages.

Sinopsi

Dos germans s'enfronten al que podria ser el seu últim dia junts abans de l'inevitable divorci dels seus pares, on hauran d'escollir amb qui prefereixen viure a partir d'ara.

Entre els projectes beneficiaris figuren tres títols més amb coproducció espanyola. Un d’ells és 'Bilbao 1983', dirigit pel basc David Pérez Sañudo, i és una coproducció entre Espanya i Bèlgica que rebrà 500.000€ d'Eurimages. L'altre film és Bunker, del francès Florian Zeller; una coproducció franc-espanyola que obtindrà també 500.000€ d'Eurimages. I el tercer és el llargmetratge d'animació 'DinoGames', dirigit per Carlos Fernández i Lorena Ares; una coproducció entre Espanya i Bèlgica que rebrà 388.000€ d'Eurimages.

Dels 33 projectes de coproducció seleccionats, 12 seran dirigits o codirigits per dones. Això representa el 29,38% del finançament total atorgat.

Els llargmetratges seleccionats per Eurimages en aquesta tercera convocatòria de 2025 són els següents:

• '100 Thousand Turkish Liras', de Nazlı Elif Durlu (Turquia i Països Baixos. 280.000 euros);
• 'Aleluia', de José Augusto Octávio Gamboa dos Passos (Portugal, França i Cap Verd. 390.000 euros);
• 'Another Journey without Women' (Fall of Man), d'Illum Jacobi (Dinamarca, Alemanya, França i Suècia. 127.000 euros);
• Bilbao 1983, de David Pérez Sañudo (Espanya, Bèlgica. 500 000€)
• Bunker, de Florian Zeller (França, Espanya. 500.000€)
• 'Cyrano', de Guillaume Gallienne (França, Luxemburg i Itàlia. Animació, 500.000 euros);
• 'Democracy Work in Progress', de Mihály Schwechtje (Hongria, Alemanya i Txèquia. 150.000 euros);
• 'Diamond Shitter' (aka Nollaig), d'Antonia Campbell-Hughes (Irlanda, Suïssa i Regne Unit. 300.000 euros);
• 'DinoGames', de Carlos Fernández i Lorena Ares (Espanya, Bèlgica. Animació, 388.000 euros)
• 'Dog My Cats!', d'Alain Gagnol (França, Bèlgica i Canadà. Animació, 500.000 euros);
• 'Fleur', ​​de Rémi Chayé (França i Dinamarca. Animació, 500.000 euro);
• 'Hautefaye', de Vincent Le Port (França i Bèlgica. 390.000 euros).
• 'Home Court', d'Elpida Nikou i Rodrigo Hernandez (Grècia, Bulgària i Països Baixos. Documental, 90.000 euros);
• 'March 14th', d'Alberto Gross Molo (Espanya, Bèlgica, Lituània. 320 000 euros)
• 'Millie and the Secret of the Crocodile', d'Esben Toft Jacobsen (Dinamarca, Suècia i Països Baixos. Animació, 340.000 euros);
• 'My Father the Iceman', de Łukasz Kowalski (Polònia i Dinamarca. Documental, 150.000 euros);
• 'Orsoq – Seasons of Solitude', d'Inuk Silis Høegh (Dinamarca i Finlàndia. Documental, 140.000 euros);
• 'Quo Vadis, Aida? – The Missing Part', de Jasmila Žbanić (Bòsnia i Hercegovina, Països Baixos, França, Àustria, Alemanya i Polònia. 500.000 euros);
• 'Sanda Dia', de Miriam Guttmann' (Països Baixos i Bèlgica. Documental, 130.000 euros);
• 'Savagery', de Miguel Gomes (Portugal, França, Brasil i Itàlia. 500.000 euros);
• 'Silence of the Lams', de Ciaran Deeney (Irlanda i Finlàndia. Documental, 100.000 euros);
• 'Sound of Silence', de Joyce Nashawati (Grècia i França. 400.000 euros);
• 'Southwest', de Wolfgang Fischer (Àustria, Alemanya i França. 380.000 euros).
• 'Tabita', de Juris Kursietis (Letònia, Holanda i Lituània. 266.000 euros);
• 'Thank you Charlotte', de Berkun Oya (França i Grècia. 400.000 euros);
• 'The Cherubs', de Daniel Sandu (Romania i Bulgària. 300.000 euros);
• 'The City that ate Souls away', de Diane Sara Bouzgarrou i Thomas Jenkoe (França i Bèlgica. Documental, 110.000 euros);
• 'The Horsemen of the Apocalypse', de Lene Berg (Noruega, Alemanya i Suècia. Documental, 54.000 euros);
• 'The Outsider Within', de Zoé Cauwet (França i Bèlgica. 150.000 euros);
• 'The Place of Eternal Summer', de Maddalena Ravagli (Itàlia i Bèlgica. 300.000 euros);
• 'The Standard Man', d'Erik Lavesson, Tomas Stark i Weronika Mliczewska (Suècia, Polònia i Dinamarca. Documental, 150.000 euros);
• 'The Whale Mystery', de Tonje Hessen Schei (Noruega, Dinamarca i Suècia. Documental, 306.000 euros)
• 'Welfa(i)re', d'Adela Komrzý (Txèquia i Eslovàquia. Documental, 85.000 euros).

Des de la seva creació el 1988, EURIMAGES ha donat suport a 2.610 coproduccions per un import total aproximat de 744 milions d'euros.

Més informació

Els Premis Feroz 2026, que atorga l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya, se celebraran a Pontevedra (Galícia) el proper 24 de gener de 2026. Entre les produccions nominades, en figuren 9 amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, que compten amb un total de 35 nominacions.

Les pel·lícules MEDIA nominades a la XIII edició dels Premis Feroz són:

• ‘Los domingos’, d'Alauda Ruiz de Azúa. Suport MEDIA a la Distribució. 9 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Patricia López Arnaiz)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Blanca Soroa)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Nagore Aranburu)
  • Millor actor de repartiment d'una pel·lícula (Miguel Garcés)
  • Millor guió (Alauda Ruiz de Azúa)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia, Manel Barriere)
  • Millor cartell (Jimena Merino, Álvaro León, Luis León, David Herranz)
• ‘Sirât’, d'Oliver Laxe. Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. 7 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Oliver Laxe)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Sergi López)
  • Millor guió (Oliver Laxe, Sanitago Fillol)
  • Millor música original (Kangding Ray)
  • Millor tràiler (Aitor Tapia)
  • Millor cartell (Daniel Requena, Alba Vence, Quim Vives)
• ‘Romería’, de Carla Simón. Suport MEDIA al Desenvolupament. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Carla Simón)
  • Millor guió (Carla Simón)
  • Millor música original (Ernest Pipó)
  • Millor tràiler (Miguel Ángel Trudu)
  • Millor cartell (Jose A. Peña, Quim Vives)
• ‘Sorda’, d'Eva Libertad. Suport MEDIA a la Distribució. 6 nominacions:
  • Millor pel·lícula dramàtica
  • Millor direcció (Eva Libertad)
  • Millor actriu protagonista d'una pel·lícula (Miriam Garlo)
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Álvaro Cervantes)
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (Elena Irureta)
  • Millor guió (Eva Libertad)
• 'Molt lluny', de Gerard Oms. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor actor protagonista d'una pel·lícula (Mario Casas)
  • Millor cartell (Dan Petris, Jaume Caldés)
• Pubertat, de Leticia Dolera. Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor sèrie dramàtica
  • Millor actriu de repartiment d'una sèrie (Betsy Túrnez)
• 'Una quinta portuguesa', d'Avelina Prat. Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor actriu de repartiment d'una pel·lícula (María de Medeiros)
• 'Tardes de soledad', d'Albert Serra. Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor cartell (Ana Dominguez, Rafa Castañer)
• 'Rondallas', de Daniel Sánchez Arévalo. Suport MEDIA als Agents de Vendes. 1 nominació:
  • Millor pel·lícula de comèdia

Consulteu el llistat complet de nominats als Premis Feroz 2026.

Aquest mes de novembre ha finalitzat a Barcelona el rodatge del llargmetratge de ficció amb suport MEDIA 'L'escletxa', d'Àlex Lora.

Es tracta d'una coproducció entre la catalana Inicia Films i la belga Scope Pictures, amb la participació de 3CAT, el suport de l’ICEC i Europa Creativa MEDIA i el finançament de l’ICAA.

'L'Escletxa' està protagonitzada per Anna Alarcón ('Esmorza amb mi', 'Mamífera'), Younes Tisghiti, Wallid Zaghdoud, Mourad Oauni ('La Unitat', 'Berlín') i Maia Vila, amb la participació especial d'Alex Brendemühl ('Creatura', 'Truman').

El rodatge, que s'ha allargat durant quatre setmanes, s'ha dut a terme entre Barcelona i Ripoll.

El títol inicial de la pel·lícula era 'Entre la pedra i el martell' i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

'L'Escletxa', el segon llargmetratge d'Àlex Lora després d''Unicornios', que també compta amb suport MEDIA, aborda "la identitat, els prejudicis i el pas d'adolescent a adult" i s'acosta al context dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017; al de l'arribada i la integració de persones migrants a Espanya; i al moment polític i social sorgit del procés independentista i la gestió del referèndum de l'1 d'octubre.

Sinopsi

2017, Pol Khaled, un adolescent de Ripoll, de mare catalana i pare marroquí que els va abandonar, indaga sobre la seva identitat l'any més convuls de la Catalunya recent, quan s'està gestant el referèndum i una de les tragèdies que marcarà el futur del poble.

'L'escletxa', d'Àlex Lora, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) per part d'Inicia Films.

L’European Film Academy ha fet públics els nominats a les vuit categories Arts & Crafts, que reconeixen els oficis essencials del cinema europeu. La selecció ha estat realitzada pels nous capítols de membres de cada departament, i ara tots els acadèmics votaran per escollir els guanyadors. La cerimònia tindrà lloc el 17 de gener de 2026 a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín.

Les categories Arts & Crafts inclouen disciplines com muntatge, direcció artística, disseny de vestuari, maquillatge i perruqueria, efectes visuals, so, música original i fotografia.

Amb aquesta nova estructura, l’Acadèmia reforça la seva voluntat de donar visibilitat als oficis que sovint queden a l’ombra però que són essencials per a la màgia del cinema.

Els nominats són:

Direcció de càsting

• Nadia Acimi, Luís Bértolo & María Rodrigo per SIRĀT (Suport MEDIA al Desenvolupament)
• Karimah El-Giamal & Jacqueline Rietz per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució) 
• Yngvill Kolset Haga & Avy Kaufman per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament)  

Cinematògraf/a europeu/a 

• Manu Dacosse per THE STRANGER (L’ÉTRANGER)  
• Fabian Gamper per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Mauro Herce per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)

Compositor/a europeu/a (banda sonora original) 

• Jerskin Fendrix per BUGONIA  
• Michael Fiedler & Eike Hosenfeld per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Hania Rani per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament)  

Disseny de vestuari

• Michaela Horáčková Hořejší per FRANZ (Suport MEDIA a la Distribució)
• Sabrina Krämer per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució) 
• Ursula Patzak per DUSE (Suport MEDIA al Desenvolupament)

Edició

• Cristóbal Fernández per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• Toni Froschhammer per DIE MY LOVE  
• Yorgos Mavropsaridis per  BUGONIA  

Maquillatge i perruqueria

• Gabriela Poláková per FRANZ  (Suport MEDIA a la Distribució)
• Irina Schwarz & Anne-Marie Walther per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Suport MEDIA a la Distribució)  
• Torsten Witte per BUGONIA  

Disseny de producció

• Laia Ateca per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• James Price per BUGONIA  
• Jørgen Stangebye Larsen per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Suport MEDIA al Desenvolupament) 

Disseny de so

• Johnnie Burn per BUGONIA  
• Laia Casanovas per SIRĀT (Suport MEDIA al Co-Desenvolupament)
• Gwennolé Le Borgne, Marion Papinot, Lars Ginzel, Elias Boughedir & Amal Attia per THE VOICE OF HIND RAJAB  (Suport MEDIA a la Distribució).

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions 'Arts & Crafts':

• SIRĀT (SIRÂT), d’Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 5 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Muntatge
  • Disseny de producció
  • Disseny de so
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 3 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Compositor europeu (banda sonora original)
  • Disseny de producció
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 5 nominacions 'Arts & Crafts':
  • Direcció de càsting
  • Direcció de fotografia
  • Compositor (banda sonora original)
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria

• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació 'Art & Craft':
  • Disseny de vestuari
• FRANZ, d’Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions 'Art & Craft':
  • Disseny de vestuari
  • Maquillatge i perrqueria
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). (Suport MEDIA a la Distribució). 1 nominació 'Art & Craft':
  • Disseny de so
• THE STRANGER, de François Ozon (França). Suport MEDIA a la distribució. 1 nominació 'Art & Craft'
  • Direcció de fotografia.

Aquí podeu trobar les nominacions, incloent-hi la sinopsi, el repartiment, els crèdits addicionals i les declaracions dels directors (si n'hi ha).

Procediment i criteris

• Les nominacions provenen de vots dels membres de l’Acadèmia en els respectius capítols, després d’haver visionat totes les pel·lícules de la Feature Film Selection, i els membres de l'Acadèmia ara votaran per determinar els guanyadors com a part del procediment de lliurament de premis.
• La llista completa d’experts i comitès de nominació ja està disponible.
• L’“Academy Shortlist” s’ha elaborat d’acord amb els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’European Film Academy.

Amb aquesta edició, els European Film Awards reforcen la seva reputació com el guardó més prestigiós del cinema europeu, tot donant protagonisme als professionals que construeixen la màgia del setè art.

Els premis es donaran a conèixer el 17 de gener de 2026 en una cerimònia que tindrà lloc a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín, Alemanya, convertint la ciutat en epicentre de la celebració del cinema europeu.

Notícia relacionada: L'EFA anuncia les nominades als European Films Awards 2026, amb gran presència de títols MEDIA

L’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA) ha anunciat l’inici de les enquestes de satisfacció d’usuari 2025 per a les plataformes de resultats d'Erasmus+, Europa Creativa i el Cos Europeu de Solidaritat.

Aquestes plataformes són portes d’entrada a milers de projectes finançats per la Unió Europea, que permeten a professionals, organitzacions, responsables polítics i ciutadans descobrir iniciatives inspiradores i consultar resultats reals en els àmbits de l’educació, la cultura i la solidaritat.

La Comissió Europea anima tots els usuaris —tant si les utilitzen de manera habitual com ocasional o puntual— a compartir la seva experiència. Les respostes recollides serviran per millorar la usabilitat, l’accessibilitat i la visibilitat dels projectes europeus.

Els interessats poden participar en l’enquesta que correspongui al seu àmbit:

• Erasmus+
• Europa Creativa
• Cos Europeu de Solidaritat

Les enquestes estaran obertes fins al 5 de desembre de 2025.

Més informació

El projecte amb participació catalana ‘Three Ages‘ (‘Tres edats‘), primer llargmetratge de Jiajie Yu Yan i produït per César Esteban (produït per Coming Soon Films i Solita Films), ha estat reconegut amb el premi TFL Production Award, el principal guardó de Torino Film Lab. El premi està dotat amb un total de 200.000€, a repartir entre les quatre produccions premiades.

'Tres edats' està produïda per Coming Soon Films, Solita Films i Zeta Studios, compta amb el suport d'ICAA, ICEC i la participació de Filmin i 3CAT, i ha passat per nombrosos programes i laboratoris, com TFL FeatureLab 2025, TFL Next – Feature Film 2024 de la mateixa institució, així com a altres programes com Atlàntida Mallorca Talents Lab de Filmin, on va guanyar el premi al millor projecte de ficció.

La pel·lícula, que serà distribuïda per Elastica Films, es troba en fase de recerca del repartiment i té previst començar el rodatge a la tardor de 2026.

Sinopsi: Xiaowei, un nen xinès de 7 anys, arriba a Barcelona el 1992 per retrobar-se amb els seus pares, que van emigrar a Espanya quan ell encara era un nadó. Kaiwen, la seva mare, lluita per crear un vincle amb ell, però Xiaowei no aconsegueix correspondre’l. La seva difícil relació s’allargarà al llarg de la seva adolescència i edat adulta, tot afrontant diversos moments de crisi com el divorci dels seus pares i el tancament del negoci familiar.

Consulteu la resta de produccions premiades als TorinoFilmLab Awards.

TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Notícia relacionada: El projecte amb participació catalana ‘Tres edats‘, seleccionat a TFL FeatureLab 2025

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón s’ha dut a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades figuren diversos films amb suport MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules MEDIA guardonades al Festival:

Secció Oficial – Albar:

• Kontinental ’25, de Radu Jude (Romania, Brasil, Suïssa, Regne Unit, Luxemburg, 2025). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Premi “AISGE” a la Millor Actriu (Eszter Tompa). "Per retratar una dona després d'una tragèdia, expressant no només la tristesa, sinó també un discurs moral i polític més ampli".

Enfants Terribles:

• SKIFF, de Cecilia Verheyden (Bèlgica, Països Baixos i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Premi FIPRESCI al millor llargmetratge. "Per la seva direcció precisa i el seu mestratge estètic en un tema potent i essencial, que cobra vida gràcies a una actriu extraordinària. Aquest premi revela dos talents: Cécilia Verheyden (directora) i Femke Vanhove (actriu)."
• Le Grand Noël des animaux (El gran Nadal dels animals), de Camille Alméras, Caroline Attia Lariviere, Ceylan Beyoglu, Haruna Kishi, Natalia Chernysheva, Olesya Shchukina (França, Alemanya, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move). Premi Enfants Terribles al millor llargmetratge.

Esbilla:

• Amílcar, de Miguel Eek (Espanya, Cabo Verde, França, Portugal i Suècia, 2025). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Premi «AMAE» al millor muntatge de pel·lícula espanyola (Federico Delpero)

Consulteu el palmarès complet del festival.

European Film Promotion (EFP) ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital de pel·lícules europees recents a compradors i distribuïdors de països de fora d'Europa presents a l'European Film Market, que es durà a terme a Berlín (Alemanya), del 12 al 18 de febrer de 2026.

Data límit: 15 de gener de 2026.

Consulta’n les bases i presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

Qui s'hi pot presentar?

Agències de vendes internacionals registrades i validades pel Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema. També han d’estar registrades en línia a l’EFM per garantir l’accés a compradors fora d’Europa.

Què cobreix?

Costos/inversions relatius a la promoció digital, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.

Què no cobreix l'FSS?

Despeses de viatge i hotel per a l'assistència al lloc

Quines pel·lícules són elegibles?

• Pel·lícules recents acabades i pel·lícules inacabades que tenen drets d'autor originals establerts el 2025/2026
• Pel·lícules inacabades signifiquen que les pel·lícules estan en producció o postproducció. L'EFP defineix una pel·lícula com a acabada quan la versió nacional original de la pel·lícula està acabada i disponible per a l'estrena en un festival de cinema nacional o per a una estrena nacional.
• Pel·lícules europees de producció majoritària amb una durada mínima de 60' i un país d'origen que formi part d'Europa Creativa MEDIA i de les bases de l'FSS.
• Llargmetratges de ficció, d'animació i documentals.
• Les pel·lícules han de formar part del mercat (és obligatori reservar almenys una projecció al mercat en línia i presentar l'informe de projecció).
• Les sol·licituds poden incloure fins a 5 pel·lícules europees acabades i inacabades.
• Les sol·licituds NO poden incloure pel·lícules ACABADES que hagin rebut suport a través de l'FSS en un altre mercat mentre encara estaven inacabades.

Import disponible

• Una inversió de fins al 50% del cost total fins a un màxim de 5.000 EUR per campanya per a una despesa total de 10.000 EUR.
• Es concedeix una subvenció complementària de fins a 500 € per sol·licitud, a més del finançament general de l'FSS, per a la promoció de pel·lícules que representin l'equilibri de gènere, l'equitat i la inclusió a TOTS els festivals i mercats de cinema. Per saber si la vostra pel·lícula és elegible per a la seva inclusió a l'FSS, feu clic aquí: Criteris de suport per a la inclusió de la subvenció complementària. La selecció final la fa l'EFP sobre la base de la llista de criteris d'acord amb els respectius instituts nacionals de promoció cinematogràfica.

Llegiu també atentament les bases de l'FSS per a més detalls.

Suport a pel·lícules de Suïssa

L'EFP també ofereix FSS per a la promoció de pel·lícules de Suïssa fora d'Europa gràcies a les mesures internacionals de l'Oficina Federal de Cultura, MEDIA Desk Suisse i SWISS FILMS.
Cal presentar una sol·licitud de pel·lícules de Suïssa per separat de la sol·licitud de pel·lícules europees a través del sistema de sol·licitud en línia habitual.

FSS compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Data límit: 15 de gener de 2026.

Consulta’n les bases i presenta la sol·licitud de la teva agència de vendes.

Més informació

El proper dimecres 3 de desembre de 2025 a les 15h es durà a terme un webinar formatiu de presentació de la MEDIA Carbon Calculator, una poderosa eina per ajudar a reduir l'impacte ambiental de les vostres produccions.

Llançada per la Comissió Europea, calcula les emissions de carboni generades per la producció de pel·lícules, les sèries de televisió i altres obres similars.

Està disponible gratuïtament per a productores audiovisuals professionals d'arreu de la UE. Proporciona un mètode de càlcul i dades harmonitzades entre països per garantir la comparabilitat i la coherència, tot adaptant-se a les diferències nacionals. Els factors de carboni principals estan relacionats amb el consum d'energia, els viatges, l'allotjament i la restauració.

El webinar tindrà com a convidats a Nadine Constant, de la Comissión Europea, a través de la DG CONNECT, i Florian Reimann, de Yamdu.

Està organitzat per les oficines d'Europa Creativa Portugal i de l'Estat espanyol (la nostra oficina, l'Oficina MEDIA España, Euskadi i Andalusia). 

Inscripcions al webinar des d'aquest enllaç.

Notícia relacionada: La Comissió Europea presenta la MEDIA Carbon Calculator per al sector audiovisual

La Comissió Europea va aprovar el passat 12 de novembre de 2025 el document 'Culture Compass for Europe', una iniciativa que vol redefinir el paper de la cultura dins la Unió Europea. L’objectiu és garantir la llibertat artística, millorar les condicions laborals dels professionals culturals i reforçar la identitat europea mitjançant la creativitat i el patrimoni.

En una era de canvis ràpids, és imprescindible reconèixer i aprofitar plenament el potencial de la cultura i abordar els reptes als quals s'enfronten els sectors i les indústries culturals i creatives.   

És per això que la Comissió Europea ha adoptat Culture Compass for Europe, que estableix una visió, fixa les direccions clau per guiar la formulació de polítiques de la UE i delinea les accions emblemàtiques per abordar aquests reptes. 

Invertir en cultura significa invertir en pau, democràcia, cohesió social, qualitat de vida, competitivitat i innovació.   

Assegurar un suport financer substancial i una inversió estratègica és crucial per mantenir una vida cultural pròspera i maximitzar els beneficis positius de la cultura. 

Donar suport a la visió i als ambiciosos objectius polítics de la 'Brúixola Cultural per a Europa' requereix una mobilització més sistemàtica dels instruments de finançament existents i futurs a tots els nivells, en paral·lel amb la inversió privada i la filantropia. 

Culture Compass for Europe és un marc estratègic que estableix 20 accions clau per als pròxims anys.

Accions clau per garantir la inversió en cultura 

• simplificar l'accés al finançament de la UE per a la cultura (en el marc de l'actual programa Europa Creativa i del futur AgoraEU) i actualitzar la guia de finançament de CultEU 
• desenvolupar directrius de la UE sobre inversió estratègica en cultura i explorar eines d'inversió innovadores per atraure capital privat, inclosa la filantropia, en cooperació amb les institucions financeres pertinents 

Es pretén aprofitar la rica diversitat cultural, el patrimoni cultural i la creativitat d’Europa per: 

• impulsar el benestar de les persones, 
• enfortir la resiliència democràtica i social, 
• ajudar les regions a créixer i unir les comunitats, 
• impulsar el progrés econòmic i millorar la competitivitat d’Europa, 
• reforçar el lideratge global d’Europa. 

El programa orientarà les polítiques cap a quatre direccions principals: 

Direcció 1: Una Unió que defensi i reforci els valors europeus i els drets culturals. 

• Proposar un nou Premi Europeu de les Arts Escèniques. 
• Publicar un informe per donar suport als Estats membres en l’augment de la participació i el suport a les persones amb discapacitat en la cultura. 
• Millorar l’accés dels joves al patrimoni cultural mitjançant els passis de patrimoni cultural, les Rutes Culturals DiscoverEU i la targeta de descompte juvenil de la UE dins d’Erasmus+. 

Direcció 2: Una Unió que apoderi els artistes i els professionals culturals i doni suport a les persones. 

• Proposar una Carta Europea dels Artistes. 
• Establir una xarxa d’Ambaixadors Culturals Juvenils. 
• Presentar directrius de la UE sobre cultura, salut i benestar. 

Direcció 3: Una Unió que es nodreixi de la cultura i del patrimoni cultural per esdevenir més competitiva, resilient i cohesionada. 

• Presentar una estratègia específica sobre la intel·ligència artificial per als sectors culturals i creatius. 
• Reforçar la Marca del Patrimoni Europeu i les Capitals Europees de la Cultura després de 2033. 
• Adoptar una Comunicació i una proposta de Recomanació del Consell sobre el futur de la nova Bauhaus Europea (NEB). 

Direcció 4: Una Unió que defensi les relacions culturals internacionals i les associacions. 

• Juntament amb l’Alt Representant i Vicepresident (HRVP), actualitzar l’Estratègia de la UE sobre relacions culturals internacionals i aprofitar l’enfocament Team Europe per a la cultura. 
• Una nova fase del Programa EU4Culture al veïnatge oriental. 
• Llançar una nova iniciativa euro-mediterrània per a la cultura, l’esport i el turisme en el context del Pacte per la Mediterrània. 

El comissari europeu de Joventut, Cultura i Esport, Glenn Micallef, va subratllar que “una societat que inverteix en cultura, inverteix en democràcia, en pau i en resiliència”. Segons ell, la cultura és el nou front estratègic de la Unió Europea.

Entre les accions destacades, figuren les següents:

• Creació d’un informe periòdic sobre l’estat de la cultura a la UE.
• Posada en marxa d’un diàleg estructurat europeu sobre cultura.
• Desenvolupament d’un hub de dades culturals per millorar la recerca i les polítiques públiques.

Impacte esperat

Amb aquesta brúixola, la UE vol:

• Millorar les condicions laborals dels artistes, sovint precàries.
• Celebrar la diversitat cultural com a element central de la identitat europea.
• Promoure l’excel·lència creativa i fer d’Europa un espai atractiu per als creadors.
• Enfortir les relacions culturals internacionals, especialment amb altres regions com Amèrica Llatina

En definitiva, Culture Compass for Europe es presenta com una eina de transformació cultural i política, que vol assegurar que la cultura no sigui només un complement, sinó un pilar fonamental del projecte europeu.

Més informació

La 23a edició del mercat de coproducció Sofia Meetings, que es durà a terme del 18 al 22 de març de 2026 en el marc de la 30a edició del Sofia International Film Festival (12 – 31 març 2026), té oberta la convocatòria per enviar-hi projectes de primers, segons i tercers llargmetratges de cinema o projectes de sèries en desenvolupament, projectes audiovisuals basats en llibres o obres work in progress.

També se seleccionen projectes de directors/es més establerts que estiguin buscant socis al sud-est d'Europa.

Requisits per a llargmetratges:

• Logline i sinopsi.
• Guió o tractament.
• Pla de finançament.
• Nota del director/a.
• Nota del productor/a.
• CV del director/a.
• CV del productor o productora.
• Enllaços a obres prèvies del director/a.

Requisits per a sèries de televisió en desenvolupament:

• Una a dues pàgines de pitch del projecte.
• Tractament del pilot i/o guió.
• Bíblia de la sèrie -personatges, univers, resum de la temporada-.
• Escena de diàleg.
• Pla de finançament.
• Teaser/visuals -si estan disponibles-.
• CV del guionista.
• CV del productor/a.

Tots els materials per als projectes de llargmetratge o de sèrie de televisió en desenvolupament s'han d'enviar per correu electrònic a sofiameetings@siff.bg

Data límit: 1 de desembre de 2025.

Requisits per a work in progress:

• La pel·lícula ha d'estar en darrera etapa de postproducció o recentment completada.
• La pel·lícula ha de tenir una durada al voltant de 60 minuts.
• Director/a, productor/a, equip creatiu clau.
• Durada.
• País d'origen.
• Estat de postproducció.
• Què estàs buscant al mercat de coproducció.
• Si us plau, envia la pel·lícula completa o un fragment de fins a 20 minuts.

Tots els materials per als projectes en work in progress s'han d'enviar per correu electrònic a sofiameetings@siff.bg

Data límit: 11 de gener de 2026.

Sofia Meetings compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Ja està disponible el vídeo de la sessió MEDIA & Eurimages: Public European Funding for Series, duta a terme el passat 6 de novembre, en el marc de la Jornada PRO del Serielizados Fest, que es va celebrar del 3 al 12 de novembre.

Organitzada per Catalan Films i Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya la sessió MEDIA & Eurimages: Public European Funding for Series, va anar a càrrec d’Alessia Sonaglioni, responsable del Programa per a Coproduccions de Sèries d’Eurimages, i d’Àlex Navarro, responsable d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.

Podeu consultar-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=tpSWj_p4LCY

En el marc de la mateixa Jornada PRO del Serielizados Fest, també es va dur a terme la sessió ‘European CoProduction case studies’, a partir de les sèries amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Ravalejar', de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, 'The Danish Woman', de Benedikt Erlingsson, i 'Pubertat', de Leticia Dolera. També està disponible el vídeo.

Com a representant de ‘Ravalejar’ va participar la productora Sandra Tapia, d'Arcadia Motion Pictures, responsable de títols com ‘El cuerpo en llamas’, ‘As bestas’ i ‘Robot Dreams’. Pel que fa a ‘The Danish Woman’, va estar representada per Marianne Slot i Carine Leblanc, de la productora Slot Machine, responsables de pel·lícules de directors com Lars Von Trier, Lisandro Alonso, Naomi Kawase i Lucrecia Martel, entre d'altres. I com a representant de la sèrie ‘Pubertat’, que compta, a més del suport de MEDIA, amb el suport d’Eurimages, va participar Míriam Porté, de la productora Distinto Films.

Podeu consultar-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=YCCtG7ROY98

Notícia relacionada: Sessió informativa d'Eurimages Sèries en el marc del Serielizados PRO

L’European Film Academy ha anunciat les nominacions per a nou categories més de la 38a edició dels European Film Awards, entre les quals figuren nombroses pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Les nominacions s'han anunciat davant del públic de l'icònic Reial Alcázar de Sevilla, després del 22è Festival de Cinema Europeu de Sevilla.

Els guanyadors es revelaran a la cerimònia de lliurament de premis d’enguany, que es durà a terme el 17 de gener de 2026 a Berlín (Alemanya).

Cal destacar que entre les nominacions figuren tres produccions catalanes: el llargmetratge de ficció amb suport MEDIA al Desenvolupament 'Sirât', que compta amb 4 nominacions (pel·lícula, direcció, guió i actor); el documental amb suport MEDIA a la Distribució 'Tardes de soledad', d'Albert Serra, que compta amb dues nominacions (pel·lícula i documental); i el llargmetratge d'animació amb suport d'Eurimages 'L'Olívia i el terratrèmol invisible', que compta també amb dues nominacions (pel·lícula i llargmetratge d'animació).

Trobeu, a continuació, totes les nominacions, per categories:

Pel·lícula europea:
Aquesta categoria comprèn les cinc nominacions a pel·lícules de ficció, així com les pel·lícules nominades a les categories 'Documental europeu' i 'Llargmetratge d'animació europeu', que també competeixen per la categoria 'Pel·lícula europea'.

• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució
• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• DOG OF GOD (DIEVA SUNS), de Raitis Ābele, Lauris Ābele (Letònia, EUA)
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució.
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• OLIVIA AND THE INVISIBLE EARTHQUAKE (L'OLÍVIA I EL TERRATRÈMOL INVISIBLE), d'Irene Iborra Rizo (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Xile). Suport d'Eurimages.
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• SIRĀT (SIRÂT), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament
• SONGS OF SLOW BURNING EARTH (ПІСНІ ЗЕМЛІ, ЩО ПОВІЛЬНО ГОРИТЬ), d'Olha Zhurba (Ucraïna, França, Dinamarca, Suècia)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA.
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució.
• WITH HASAN IN GAZA, de Kamal Aljafari (Alemanya).

Llargmetratge d'animació europeu:

• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• DOG OF GOD (DIEVA SUNS), de Raitis Ābele, Lauris Ābele (Letònia, EUA)
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• OLIVIA AND THE INVISIBLE EARTHQUAKE (L'OLÍVIA I EL TERRATRÈMOL INVISIBLE), d'Irene Iborra Rizo (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Xile). Suport d'Eurimages.
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA

Documental europeu:

• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució
• SONGS OF SLOW BURNING EARTH (ПІСНІ ЗЕМЛІ, ЩО ПОВІЛЬНО ГОРИТЬ), d'Olha Zhurba (Ucraïna, França, Dinamarca, Suècia).
• WITH HASAN IN GAZA, de Kamal Aljafari (Alemanya).

Direcció europea

• Yorgos Lanthimos per BUGONIA (UK, EUA, Corea del Sud)
• Jafar Panahi per IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT) (França, IRan, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució
• Joachim Trier per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Oliver Laxe per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament.
• Mascha Schilinski per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Alemanya). Suport MEDIA

Actriu Europea

• Léa Drucker per CASE 137 (DOSSIER 137) (França). Suport MEDIA
• Valeria Bruni Tedeschi per DUSE (Itàlia, França). Suport MEDIA
• Leonie Benesch per LATE SHIFT (HELDIN) (Suïssa, Alemanya).
• Vicky Krieps per LOVE ME TENDER (França)
• Renate Reinsve per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament

Actor Europeu

• Idan Weiss per FRANZ (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució.
• Toni Servillo per LA GRAZIA (Itàlia)
• Stellan Skarsgård per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Sergi López per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Development
• Mads Mikkelsen per THE LAST VIKING (DEN SIDSTE VIKING) (Dinamarca, Suècia). Suport MEDIA

Guionista Europeu/a

• Jafar Panahi per IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT) (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució
• Paolo Sorrentino per LA GRAZIA (Itàlia)
• Eskil Vogt, Joachim Trier per SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI) (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Santiago Fillol, Oliver Laxe per SIRĀT (SIRÂT) (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Development
• Mascha Schilinski, Louise Peter per SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN) (Alemanya). Suport MEDIA

European Young Audience Award

• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució
• I ACCIDENTALLY WROTE A BOOK (VÉLETLENÜL ÍRTAM EGY KÖNYVET), de Nóra Lakos (Hongria, Països Baixos)
• SIBLINGS (LA VITA DA GRANDI), de Greta Scarano (Itàlia)

European Discovery – Prix FIPRESCI

• LITTLE TROUBLE GIRLS (KAJ TI JE DEKLICA), d'Urška Djukic (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• MY FATHER'S SHADOW, d'Akinola Davies Jr (UK, Nigèria)
• ON FALLING, de Laura Carreira (UK, Portugal)
• ONE OF THOSE DAYS WHEN HEMME DIES (HEMME'NİN ÖLDÜĞÜ GÜNLERDEN BİRİ), de Murat Fıratoğlu (Turquia, Alemanya)
• SAUNA, de Mathias Broe (Dinamarca). Suport MEDIA a la Distribució
• UNDER THE GREY SKY (POD SZARYM NIEBEM), de Mara Tamkovich (Polònia)

Així doncs, els següents títols amb suport MEDIA compten amb les següents nominacions:

• SIRĀT (SIRÂT), d'Oliver Laxe (Espanya, França). Suport MEDIA al Co-Desenvolupament. Compta amb 4 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Oliver Laxe)
  • Millor Guió (Santiago Fillol, Oliver Laxe)
  • Millor Actor (Sergi López)
• SENTIMENTAL VALUE (AFFEKSJONSVERDI), de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 5 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Joachim Trier)
  • Millor Guió (Eskil Vogt, Joachim Trier)
  • Millor Actriu (Renate Reinsve)
  • Millor Actor (Stellan Skarsgård)
• SOUND OF FALLING (IN DIE SONNE SCHAUEN), de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Mascha Schilinski)
  • Millor Guió (Mascha Schilinski, Louise Peter)
• IT WAS JUST AN ACCIDENT (UN SIMPLE ACCIDENT), de Jafar Panahi (França, Iran, Luxemburg). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Direcció (Jafar Panahi)
  • Millor Guió (Jafar Panahi)
• ARCO, d'Ugo Bienvenu (França). Suport MEDIA a la Distribució. 3 nominacions:
  • Millor pel·lícula europea.
  • Millor pel·lícula d'animació europea.
  • European Young Audience Award.
• LITTLE AMELIE (AMÉLIE ET LA MÉTAPHYSIQUE DES TUBES), de Maïlys Vallade, Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d'Animació
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN (POHADKY PO BABICCE), de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República, Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Llargmetratge d'Animació
• FIUME O MORTE!, d'Igor Bezinović (Croàcia, Eslovènia, Itàlia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• AFTERNOONS OF SOLITUDE (TARDES DE SOLEDAD), d'Albert Serra (Espanya, França). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• RIEFENSTAHL, d'Andres Veiel (Alemanya). Suport MEDIA a la Distribució. 2 nominacions:
  • Millor Pel·lícula
  • Millor Documental
• THE VOICE OF HIND RAJAB, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Pel·lícula
• LITTLE TROUBLE GIRLS (KAJ TI JE DEKLICA), d'Urška Djukic (Eslovènia, Itàlia, Croàcia, Sèrbia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació
  • European Discovery – Prix FIPRESCI
• CASE 137 (DOSSIER 137), de Dominik Moll (França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Léa Drucker)
• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia, França). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actriu (Valeria Bruni Tedeschi)
• FRANZ, d'Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya, Polònia). Suport MEDIA a la Distribució. 1 nominació:
  • Millor Actor (Idan Weiss)
• THE LAST VIKING (DEN SIDSTE VIKING), d'Anders Thomas Jensen (Dinamarca, Suècia). Suport MEDIA al Desenvolupament. 1 nominació:
  • Millor Actor (Mads Mikkelsen)
• SAUNA, de Mathias Broe (Dinamarca). Suport MEDIA a la Distribució. 1 Nominació:
  • European Discovery – Prix FIPRESCI

Consulteu totes les nominacions aquí, incloses la sinopsi, el repartiment, els crèdits, el tràiler i les declaracions dels directors/es (si estan disponibles).

Les nominacions es basen en els vots de 5.400 membres de l’Acadèmia de Cinema Europeu que han estat veient les pel·lícules incloses a la selecció anual de l’Acadèmia. Ara els membres de l’Acadèmia votaran els guanyadors. Aquests són els detalls del procediment d’adjudicació.

La selecció es basa en els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l’Acadèmia de Cinema Europeu.

La cerimònia dels European Film Awards, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, la presenten l’European Film Academy i l’European Film Academy Productions gGmbH i tindrà lloc el 17 de gener de 2026 a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín, Alemanya.

Més informació

European Film Academy ha presentat la nova iniciativa European Award Season, com a continuació de l'exitós Month of European Film.

Una temporada de premis per a les pel·lícules europees preseleccionades i nominades que culmina amb els European Film Awards. La recent inaugurada European Award Season és un dels últims passos en la missió de l'European Film Academy per donar més visibilitat a les pel·lícules europees davant d'un públic més ampli.

Juntament amb els seus nombrosos socis europeus, l'European Film Academy ha contribuït a sincronitzar el màrqueting i la promoció de les pel·lícules realitzades a Europa, les anomenades «grans candidates». En primer lloc, el Month of European Film anual va veure com un nombre creixent de ciutats s'unien a cinemes d'arreu d'Europa per oferir una programació original de cinema europeu, des de clàssics fins a pel·lícules contemporànies. En els darrers quatre anys, això va fer que, el novembre del 2024, hi participessin 100 ciutats europees i s'arribés a un rècord de 16.000 projeccions i 467.000 entrades venudes. Tots els ingressos es van destinar als cinemes participants. El programa compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA des del 2022.

Dos mesos

En el seu cinquè any, la iniciativa d'European Film Academy fa un pas més enllà: amb el canvi de data dels European Film Awards a mitjans de gener, el període entre l'anunci de les nominacions el 18 de novembre del 2025 i la cerimònia de lliurament de premis el 17 de gener del 2026 abasta dos mesos complets. Això no només permet als membres de l'Acadèmia veure més pel·lícules abans de votar, sinó que també ofereix a distribuïdors i exhibidors l'oportunitat de promocionar les pel·lícules nominades entre el públic cinèfil. Un programa pilot amb el grup de cinemes Yorck, amb seu a Berlín, lidera la iniciativa: cada setmana, es projecta una de les pel·lícules nominades a un cinema local, presentada per un membre de l'Acadèmia resident a Berlín. L'emissora pública local RadioEins (RBB) hi col·labora i retransmet les projeccions de les pel·lícules nominades. Després de l'èxit del programa pilot a Berlín, l'European Film Academy aspira que altres cinemes d'Europa adoptin models similars.

El director general de l'Acadèmia, Matthijs Wouter Knol, afirma: "La temporada de premis europeus es vincula naturalment amb la temporada internacional i destaca les pel·lícules europees que molt probablement seguiran competint en certàmens fora d'Europa. Aquest és un període en què la visibilitat del cinema europeu augmenta. Volem despertar l'interès del públic per les pel·lícules europees que s'han perdut. És una oportunitat que ens agradaria explorar, juntament amb la nostra xarxa àmplia de socis europeus”.

Nous participants europeus i no europeus

Per primera vegada, quatre ciutats fora d'Europa s'han sumat a la iniciativa: Hong Kong, Santiago de Xile, Hanoi i la ciutat Ho Chi Minh (Vietnam). També per primera vegada, Liechtenstein participa amb el cinema Skino a Schaan. A més, s'uneix com a cinema associat l'illa estònia de Saaremaa: el Thule Kino a Kuressaare. Una altra novetat és l'històric cinema Skandia a Estocolm, juntament amb quatre nous socis a França: el Bel Air a Mulhouse, el Cafè des Images a Hérouville, Le Studio 43 a Dunkerque i Les Carmes a Orléans; i a Polònia: el Gdynia Film Centre, el Kameralne Café a Gdansk, el Kino Kultura a Varsòvia i el Pionier1907 a Szczecin.

A més de les projeccions als cinemes, es mantenen les col·laboracions ja existents sota aquesta nova marca amb MUBI, la plataforma de documentals DA Film i FestivalScope, que gestiona un programa europeu de curtmetratges. Una altra iniciativa nova és la col·laboració amb la plataforma bibliotecària Filmfriend, connectada amb 862 biblioteques públiques a països europeus de parla alemanya. Tots els membres de la biblioteca poden veure pel·lícules europees relacionades amb la història dels European Film Awards en aquesta plataforma com a part de la subscripció. Al gener de 2026, ARTE presentarà pel·lícules de les guardonades amb el premi honorífic, Liv Ullmann i Alice Rohrwacher, a la seva plataforma digital, així com a televisió lineal.

Programació variada amb iniciatives individuals durant tota la temporada de premis europeus

Tots els cinemes participants projecten pel·lícules europees, moltes contemporànies i preseleccionades per als European Film Awards. La programació també inclou les pel·lícules nominades al LUX Audience Award 2026 i al Young Audience Award.

La temporada de premis europeus també acollirà l'European Arthouse Cinema Day el 23 de novembre, un projecte organitzat per CICAE - International Confederation of Arthouse Cinemas. També se celebrarà en aquest període una nova edició de l'European Cinema Night, en aquesta edició anomenada Eulac Cinema Night.

Durant la temporada de premis europeus, molts dels cinemes participants se centraran en el públic jove: hi haurà projeccions especials per a joves, sovint combinades amb debats, tallers educatius i activitats interactives. A Roma s'oferiran sessions matinals per a estudiants de secundària i batxillerat, i a Biel (Suïssa) se celebrarà un mini festival dedicat al cinema infantil i juvenil.

L'European Award Season compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA i Eurimages, i amb la col·laboració d'Europa Cinemas, CICAE i European Film Promotion. Els seus socis de mitjans de comunicació són Cineuropa i l'EBU.

Cinemes adherits a Catalunya:

• Barcelona: Zumzeig

Cinemes adherits a la resta de l'Estat espanyol:

• Burgos: Van Golem
• Ferrol: Duplex Cinema
• Madrid: Circulo de Bellas Artes
• Santiago de Compostela: Cinema NUMAX
• Sevilla: Avenida 5 cines
• Zaragoza: Cine Cervantes

https://www.youtube.com/watch?v=z18Dpoikoi4

Més informació

El proper dijous 27 de novembre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la tercera sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció del documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘El rugir de las llamas‘ ('Only on Earth'), de la directora danesa Robin Petré, al Cinema Maldà de Barcelona. 

Comptarem amb la presència del productor Carles Brugueras (Polar Star films), que presentarà la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des de l’inici del cicle hem projectat més de 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 3.000 espectadors i espectadores.

La propera sessió (i la tercera d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme el dijous 27 de novembre de 2025 a les 20h, amb la projecció del documental amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) ‘El rugir de las llamas‘, de Robin Petré.

Una coproducció entre Dinamarca i Catalunya, seleccionada a la Berlinale, a Thsessaloniki, al DocsBarcelona, i al CPH:DOX, i candidata als Premis Gaudí al Millor Llargmetratge Documental!

Sinopsi

Un viatge immersiu i visualment impactant al cor del sud de Galícia, una de les zones més vulnerables d'Europa als incendis forestals, on els cavalls salvatges han controlat la vegetació, molt inflamable, durant segles, sota l'atenta mirada dels texans locals. Durant l'estiu més calorós mai registrat, humans i animals lluiten per sobreviure mentre els incendis inextingibles s'hi acosten.

https://www.youtube.com/watch?v=swJsF0fOAyc&t=1s

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que celebrarà el 83è aniversari el proper mes de desembre, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 22a edició del Festival de Sevilla s’ha dut a terme del 7 al 15 de novembre de 2025.

Entre les pel·lícules guardonades figuren quatre títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

Secció Oficial:

• WE BELIEVE YOU, de Charlotte Devillers i Arnaud Dufeys (Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Va ser la gran triomfadora del festival, amb 4 premis:
  • Premi Giraldillo d'Or a la Millor Pel·lícula de la Secció Oficial
  • Premi al Millor Guió (Charlotte Devillers, Arnaud Dufeys)
  • Premi a la Millor Actriu (Myriem Akeddiou)
  • Premi AAMMA Women in Focus (Exaequo)
• DJ AHMET, de Georgi Unkovski (Macedònia del Nord, República Txeca, Sèrbia i Croàcia). Suport MEDIA a la distribució (Films on the Move). Guardonada amb 2 premis:
  • Gran Premi del Jurat de la Secció Oficial
  • Premi al Millor Actor (Arif Jakup)

Secció European Film Academy:

• SENTIMENTAL VALUE, de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca i Alemanya). Suport MEDIA a l’European Slate Development.
  • Premi Puerta América
• LITTLE AMÉLIE OR THE CHARACTER OF RAIN, de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l’European Slate Development.
  • Gran Premi del Públic a la Millor Pel·lícula de la Selecció de l'European Film Academy

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sevilla 2025.

La Comissió Europea ha presentat la nova MEDIA Carbon Calculator, una eina gratuïta en línia destinada a ajudar els productors audiovisuals de tota la Unió Europea a mesurar l’impacte de carboni de les seves produccions.

La calculadora analitza diversos factors, com el consum energètic durant el rodatge, els desplaçaments de l’equip, el transport d’equipament i l’ús de materials per obtenir una estimació global d’emissions de CO₂.

Segons la Comissió, aquesta eina forma part del Media and Audiovisual Action Plan i suposa un pas important cap a una metodologia unificada de mesura d’emissions per al sector audiovisual a tota Europa.

L’objectiu principal és fomentar pràctiques més sostenibles entre productores, distribuïdores i altres actors implicats en la realització d’obres audiovisuals. A més, donarà suport als compromisos ambientals de la UE, tot contribuint a la seva transició verda.

L’eina estarà disponible per a la seva utilització de manera gratuïta, cosa que facilita que fins i tot petites productores puguin accedir-hi i començar a calcular la seva petjada de carboni.

Més informació

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Entre la programació, figuren nombroses pel·lícules també amb ajut MEDIA.

Per seccions, les pel·lícules amb suport MEDIA seleccionades al Festival de Gijón 2025 són les següents:

Secció Oficial – Albar:

• L'Inconnu De La Grande Arche (The Great Arch / El Gran Arco), d'Stéphane Demoustier (França, Itàlia, Dinamarca, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament
• L'Intérêt d'Adam (Adam's Sake), de Laura Wandel (Bèlgica, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament
• Was Marielle weiß (What Marielle Knows), de Frédéric Hambalek (Alemanya, 2025). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move)
• Kontinental '25, de Radu Jude (Romania, Brasil, Suïssa, Regne Unit, Luxemburg, 2025). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).

Secció Oficial – Retueyos:

• Les Immortelles (Stereo Girls), de Caroline Deruas Peano (França, Canadà, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Karavan (Caravan), de Zuzana Kirchnerová (República Txeca, Eslovàquia, Itàlia, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Wind, Talk to Me, de Stefan Djordjevic (Croàcia, Alemanya i Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• White Snail, d'Elsa Kremser i Levin Peter (Àustria). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Love Letters, d'Alice Douard (França). Suport MEDIA a la distribució.

Projeccions Especials:

• In Liebe, Eure Hilde (From Hilde, with Love), d'Andreas Dresen (Alemanya, 2024). Suport MEDIA a la Distribució.
• Aro Berria, d'Irati Gorostidi Agirretxe (Espanya, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Dracula, de Radu Jude (Àustria, Luxemburg i Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Enfants Terribles:

• Le Grand Noël des animaux (El gran Nadal dels animals), de Camille Alméras, Caroline Attia Lariviere, Ceylan Beyoglu, Haruna Kishi, Natalia Chernysheva, Olesya Shchukina (França, Alemanya, 2024). Suport MEDIA a la Distribució (Films on the Move).
• SKIFF, de Cecilia Verheyden (Bèlgica, Països Baixos i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Jahia's Summer, d'Oliver Meys (Bèlgica, França, Luxemburg). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Les Immortelles (Stereo Girls), de Caroline Deruas Peano (França, Canadà, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.

Esbilla:

• Lagūna (Laguna), de Šarūnas Bartas (Lituània, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament (Slate).
• Ich bin dein Mensch (I'm Your Man / El hombre perfecto), de Maria Schrader (Alemanya, 2021). Suport MEDIA a la Distribució Automàtica.
• Raději zešílet v divočině (Better Go Mad in the Wild), de Miro Remo (República Txeca, Eslovàquia, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Amílcar, de Miguel Eek (Espanya, Cabo Verde, França, Portugal i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• Nouvelle Vague, de Richard Linklater (França, Estats Units). Suport MEDIA a la distribució.
• The Mountain won't move, de Petra Seliškar (Eslovènia, França i Macedònia del Nord). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Generación Mutante:

• Gorgonà, d'Evi Kalogiropoulou (Grècia, França, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.
• Eraserhead dans un Filet à Provisions (Eraserhead in a Knitted Shopping Bag), de Lili Koss (Bulgària, 2025). Suport MEDIA al Desenvolupament.

Crossroads – SSIFF | FICX:

• Nuestra Tierra (Landmarks), de Lucrecia Martel (Argentina, EUA, Mèxic, França, Països Baixos, Dinamarca, 2025). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.
• The Voice of Hind Rajab, de Kaouther Ben Hania (França, Tunísia). Suport MEDIA a la distribució.

Consulta la programació completa del festival.

La 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón / Xixón es duu a terme del 14 al 22 de novembre de 2025, i compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

European Film Promotion ha anunciat un jurat prestigiós per als European Shooting Stars 2026, format per cinc professionals experimentats d'arreu d'Europa que representen la direcció, la producció, el càsting, la interpretació i la crítica cinematogràfica.

El jurat seleccionarà deu dels actors i actrius emergents més talentosos i internacionalment versàtils entre els candidats nominats pels seus respectius instituts nacionals de promoció cinematogràfica i centres de cinema. Els talents designats seran homenatjats com a European Shooting Stars i participaran al programa insígnia de l'EFP al Festival Internacional de Cinema de Berlín (13-23 de febrer de 2026), que compta amb el suport del Programa Europa Creativa - MEDIA de la Unió Europea.

Danis Tanović va començar a estudiar cinema i música abans que la Guerra de Bòsnia interrompés la seva educació. Després de documentar el setge de Sarajevo, va completar els seus estudis de direcció a l'INSAS de Brussel·les i va obtenir reconeixement internacional amb el seu debut, Terra de ningú, guanyador de l'Oscar®, el Globus d'Or, el César i el Premi del Cinema Europeu. Celebrat per la seva narrativa potent i socialment compromesa en pel·lícules com ara Un episodi de la vida d'un recol·lector de ferro, Mort a Sarajevo i Success d'HBO, Tanović és un habitual dels principals festivals i un defensor compromès de la cultura i l'educació. La seva última pel·lícula, El meu final d'estiu, va ser la candidatura de Bòsnia als Oscar® del 2024.

L'actriu danesa guardonada Danica Ćurčić, ex Shooting Star (2014), va començar la seva carrera al Teatre Reial Danès abans de passar a aclamades actuacions a la pantalla amb L'home de les castanyes, Secrets que guardem i Cor silenciós. Ha treballat amb directors com Bille August, Hans Petter Moland i Antoneta Alamat Kusijanović i es pot veure a L'últim recurs de Maria Sødah i a Unraveled de Pernille Fischer Christensen.

El productor belga Jacques-Henri Bronckart, fundador de Versus Production, ha produït més d'un centenar de pel·lícules i sèries, com ara Eldorado, Els gegants, Close, La nit del 12 i Vermiglio, que es presenten regularment a Cannes, Berlín, Venècia i Toronto. El seu treball defensa una narrativa audaç i unes veus cinematogràfiques fortes, complementades per projectes com Inver Tax Shelter, la distribució O'Brother i una recent col·laboració amb Caviar.

La directora de càsting i cineasta portuguesa Jo Monteiro aporta una perspectiva global des del seu treball a Europa i els Estats Units. Després de més d'una dècada com a ajudant de direcció i fent el càsting de centenars d'anuncis, ara se centra en projectes de ficció. Com a directora de càsting, ha contribuït a produccions aclamades com la sèrie de Netflix Glória, la pel·lícula familiar Campamento Garra de Oso de Silvia Quer i la sèrie de televisió alemanya Lost in Fuseta. A més, ha dirigit diversos curtmetratges premiats i una pel·lícula per a la televisió portuguesa RTP.

Leila Latif, crítica i locutora sudaneses-britànica, establerta a Londres, és editora col·laboradora a Total Film i escriu per a Little White Lies, Monocle, The Guardian i Sight & Sound. També presenta el podcast Truth & Movies i apareix sovint a la ràdio de la BBC, oferint perspectives analítiques sobre cinema, televisió i representació.

Les deu European Shooting Stars del 2026 s'anunciaran a mitjans de desembre. Durant la Berlinale, els talents seleccionats seran presents per participar en un programa de quatre dies que inclou sessions de networking, reunions de la indústria, actes de premsa, el lliurament del Premi Europeu de les Estrelles Mirades i un moment especial a la catifa vermella amb una presentació oficial del grup al Berlinale Palast.

Durant gairebé tres dècades, el programa insígnia de l'EFP ha connectat actors joves excepcionals de tota Europa amb la indústria cinematogràfica mundial, celebrant la diversitat artística i donant forma al futur del cinema europeu.

EFP EUROPEAN SHOOTING STARS 2026 és possible gràcies al suport del Programa Europa Creativa MEDIA de la Unió Europea i els següents socis confirmats, com ara MOIN Film Fund Hamburg Schleswig-Holstein i Hessen Film & Medien.

Més informació

La 32a edició de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona es duu a terme del 13 al 23 de novembre de 2025. Entre la programació, figuren diversos títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Tant el film inaugural (El Mensaje, d'Iván Fund – Argentina, Espanya, Uruguai, 2025), com el de cloenda (Kontinental '25, de Radu Jude  – Romania, Brasil, Suïssa, Regne Unit i Luxemburg, 2025) compten amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

A més, a les diferents seccions, trobem les següents pel·lícules amb suport MEDIA:

Secció Oficial Llargmetratges Internacionals

• Short Summer, de Nastia Korkia (Alemanya, França, Sèrbia, 2025). Compta amb el suport de MEDIA al Desenvolupament.

Secció Paral·lela - Sessions Especials

• La Petite Dernière (The Little Sister), de Hafsia Herzi (França, Alemanya, 2025). Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Co-Desenvolupament.

Consulteu la programació completa de L’Alternativa 2025.

El proper dimecres 26 de novembre es durà a terme una sessió informativa en línia sobre la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a la Circulació d’obres literàries europees 2026 (CREA-CULT-2026-LIT), el termini de presentació de sol·licituds de la qual finalitza el 29 de gener de 2026. 

L’objectiu principal de la convocatòria és donar suport a projectes que tradueixin, publiquin, distribueixin i promocionin obres literàries de ficció escrites per autors nacionals o residents a països d’Europa Creativa.

L’esdeveniment, organitzat per l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA), es durà a terme en línia el 26 de novembre de 2025 de 9:45 a 12:00 (hora de Brussel·les).

La sessió, que estarà oberta a tothom i es durà a terme en anglès, tractarà aspectes importants de la convocatòria, com ara com presentar la sol·licitud, els criteris d'elegibilitat i els tipus de projectes que poden optar a suport.

No cal inscriure-s'hi prèviament, per tant, no dubteu a assistir-hi i promocionar la sessió entre les vostres xarxes!

Nota important: La sessió NO es gravarà. Per assegurar-vos que no us perdeu cap informació important, us recomanem que us hi connecteu a temps.

Enllaç de connexió.

Número de sessió (codi d’accés): 2740 372 5616 

Contrasenya de la sessió: MsZpMsM6?33 (67976766 des de telèfons mòbils)

Més informació i enllaç de connexió.

Tingueu en compte també que el proper dimarts 18 de novembre, l'Oficina Europa Creativa Cultura durà a terme un webinar, en castellà, sobre la mateixa convocatòria Europa Creativa Cultura de Suport a la Circulació d'Obres Literàries Europees 2026.

En podeu trobar més informació aquí i l'enllaç a les inscripcions.

Notícia relacionada: Publicada la nova convocatòria d'Europa Creativa Cultura de suport a la Circulació d’obres literàries europees 2026

S'ha iniciat el rodatge del biopic amb suport d'Europa Creativa MEDIA 'Caballé', dirigit per Patricia Ortega, que relata la història de la soprano Montserrat Caballé.

Es tracta d'una producció de Set Màgic Audiovisual, La Claqueta PC, Amania Films i No action capital AIE, en coproducció amb La Charito, EFD i Menuetto film, i amb el patrocini de Peris Costumes. 

A més del suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual), la pel·lícula compta també amb el suport de l'ICEC i l'ICAA. També compta amb la participació de 3Cat. Filmax estrenarà 'Caballé' properament als cinemes.

La pel·lícula està protagonitzada per Begoña Alberdi i Ana Saavedra, que interpreten Montserrat Caballé a les diferents etapes de la seva vida (Alberdi-Montserrat adulta/ Saavedra-Montserrat adolescent). Completen el repartiment Núria Prims, David Bagès, Mercè Arànega, Marina Comas, Pep Pla, Pep Munné i Carles Francino, entre d'altres.

El rodatge de la pel·lícula transcorre a l'espai de Punta Zorroza, ubicat a Bilbao (on s'han construït espais de les dues èpoques), i a diverses localitzacions de la ciutat de Barcelona, com el Gran Teatre del Liceu.

Sinopsi

'Caballé' relata la història de la soprano des dels seus inicis fins a convertir-se en la gran diva de l'òpera mundial. La pel·lícula alterna dues etapes temporals de la seva vida: d'una banda, la joventut, en una família humil marcada per l'escassetat de la postguerra i la pressió de ser l'últim recurs per als seus; i per altra banda, la seva plenitud el 1991, quan, ja convertida en una gran diva, actua a la seva Barcelona natal.

'Caballé' compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament de Contingut (Single Project per part de Set Màgic Audiovisual).

La propera edició de l'European Film Market (EFM) 2026 de la Berlinale es durà a terme a Berlín (Alemanya) del 12 al 18 de febrer de 2026. Podeu inscriure-us per participar-hi sota el paraigua de MEDIA Stands a través de l’enllaç següent.  La data límit per fer-ho és el proper 5 de desembre. Afanyeu-vos! Les places són limitades.

L'EFM es descriu a si mateix com un dels mercats cinematogràfics més importants del món. Tres dècades després de la seva creació, presumeix de no ser només un punt de trobada i distribució de la indústria, sinó d'haver-se obert a nous participants del mercat, camps de negoci, productes i vies de distribució.

La participació a MEDIA Stands té com a objectiu oferir-vos la possibilitat d'intercanvis entre empreses, escalabilitat i augmentar la vostra capacitat per operar transnacionalment i internacionalment. Animem les empreses europees independents i àgils de totes les mides, especialment els nouvinguts, així com els països amb una capacitat audiovisual més baixa, a presentar-s'hi.

Elegibilitat:

MEDIA Stands està obert per a productores o distribuïdores europees independents establerts a Europa i que ofereixin contingut europeu.

Contingut europeu:

Es considera contingut europeu tota aquella obra de ficció (llargmetratge incloent pel·lícules d’animació), documental o videojoc, ja siguin producció completada, un projecte o un format, que compleixi amb les condicions següents: la majoria de l’obra ha d’estar produïda per companyies establertes a un o més països participants a Europa Creativa MEDIA i ha de tenir participació significativa de professionals que són ciutadans o residents dels països participants a Europa Creativa MEDIA.

Els serveis de l'estand d'Europa Creativa MEDIA inclouen, entre altres:

• Catàleg promocional en línia
• Connexió Wi-Fi exclusiva
• Recepció de benvinguda
• Espais per a reunions i emmagatzematge
• Cafeteria gratuïta

Inscripcions.

Data límit: 5 de desembre de 2025.

La 29a edició del Black Nights Festival (PÖFF), que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es duu a terme a Tallinn (Estònia) del 7 al 23 de novembre. Consolidat com l’esdeveniment de referència per al mercat audiovisual del Bàltic i de l’Est i el Nord d’Europa, l'edició d'enguany del festival ha organitzat un Focus de Cinema Català, sota el lema “This is Catalan Cinema!”. 

El Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL), impulsa aquest focus que suposa una gran oportunitat per als i les cineastes catalanes que busquen ampliar horitzons i connectar amb professionals de la regió bàltica i nòrdica i altres territoris representats al Festival de Tallinn. 

Més de 30 produccions catalanes i més de 50 professionals participaran al festival i al mercat paral·lel del certamen.  

"This is Catalan Cinema!” vol oferir al públic internacional del festival una selecció acurada d’obres, que mostren la diversitat i riquesa del cinema català, així com treballar per al desenvolupament industrial i professional en el context de l’Industry@Tallinn & Baltic Event, una de les plataformes professionals més importants per a la indústria cinematogràfica del nord d’Europa. Els professionals que assisteixen a l’espai de mercat podran ampliar els seus horitzons i establir lligams amb professionals de la regió bàltica i altres àrees zones geogràfiques. 

El focus reconeix i referma l’aposta de Catalunya per una indústria audiovisual dinàmica, innovadora i connectada amb el món, i posa de manifest l'interès del Black Nights Festival per apropar als espectadors noves perspectives cinematogràfiques que reflecteixen la pluralitat cultural d'Europa. 

Finalment, a més d’una selecció representativa del cinema català més recent, el Black Nights també dedicarà un espai a algunes de les obres més rellevants de la història del cinema català de la mà de la Filmoteca de Catalunya. 

Polvo serán i Maria Arnal, protagonistes de la gala d’inauguració del festival 

La gala d’inauguració del Black Nights tindrà com a grans protagonistes la pel·lícula catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA Polvo serán, guanyadora del Premi Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, i l’artista, cantant i compositora Maria Arnal, autora de la banda sonora del film, que obriran oficialment el certamen el 7 de novembre en una sessió especial en què els organitzadors del festival posaran el talent català al centre de les mirades de tots els assistents, quasi 2.000 professionals d’arreu del món. El director Carlos Marqués-Marcet acompanyarà la première bàltica del film, mentre que Maria Arnal —guanyadora del Premi Gaudí a la millor música original per la seva banda sonora, i reconeguda per la seva trajectòria musical innovadora i la seva sensibilitat artística— encapçalarà una vetllada que combinarà cinema i música en directe.  

In Focus i Best of Fest: “This is Catalan Cinema!” 

També hi haurà una àmplia representació catalana a la secció In Focus, amb un total de vuit títols que recullen les produccions més recents ja estrenades en el circuit de festivals.   

Entre les pel·lícules del focus, figuren els films amb suport MEDIA Frontera, de Judith Colell, amb estrena nacional a la SEMINCI; Romería, de Carla Simón, estrenada a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes; i Forastera, de Lucía Aleñar Iglesias, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, en què va obtenir el Premi de la Crítica FIPRESCI. 

La secció Best of Fest —que, com indica el seu nom, programa films que han destacat en festivals internacionals al llarg de l’any— també disposa d’un triplet de produccions catalanes, entre les quals figura el film amb suport MEDIA Sirat, d’Oliver Laxe, que es van estrenar al Festival de Cinema de Canes —en què va rebre el Premi del Jurat. El film de Laxe, a més, representa Espanya com a millor pel·lícula internacional als Premis Oscar 2026.  

Produccions catalanes seleccionades al Just Film Youth and Children’s Film Festival 

Al Just Film Youth and Children’s Film Festival, subfestival del PÖFF, s’hi presentaran cinc títols de producció catalana, entre el quals en figuren dos amb suport d'Europa Creativa MEDIA: Leo & Lou, de Carlos Solano, estrenada enguany a la SEMINCI; i el film d’animació El tresor de Barracuda, d’Adrià Garcia, que es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.  

Projectes catalans seleccionats a l’Industry@Tallinn & Baltic Event 

Fins a set projectes en fase de desenvolupament i postproducció —tant de llargmetratge com de sèrie— han estat seleccionats en la prestigiosa àrea d’indústria del festival. Es presentaran als professionals del sector en sessions especialitzades, a fi d’ampliar oportunitats de finançament, coproducció, distribució i selecció en festivals.  
 
Aquests són els projectes que formaran part de les diferents àrees d’indústria:  

• Climateri (Edna Cinema, Distinto Films), de Liliana Torres. Que compta amb el suport de MEDIA
• El rei de l’aire (Materia Cinema, La Fabrica Nocturna Cinéma), de Laura Ferrés. 
• Aigües de foscor (Lastor Media, Cataluña Federation Studios, Federation Spain, New Media), de Víctor Garcia. 
• Pubertat (Distinto Films, Corte y Confección de Películas, Uri Films, AT-Prod), de Leticia Dolera. Que compta amb el suport de MEDIA
• Les convulsions (Auca Films, Cinètica Produccions, Timber Films, IMY Prod), de David Gutiérrez Camps. 
• Salen las lobas (Alba Sotorra, Paloma Productions, Novak Films), de Clàudia Estrada. Que compta amb el suport de MEDIA.
• Tanit (Atiende Films, Dacsa Produccions), de Pep Garrido. 

Més informació

Amb motiu de la 38a edició dels European Film Awards, que se celebrarà el 17 de gener del 2026 a Berlín, i en reconeixement a una contribució única al món del cinema, l’European Film Academy lliurarà a la cineasta Alice Rohrwacher el premi European Achievement in World Cinema per la seva obra inusual i inspiradora.

Nascuda a la Toscana, Alice Rohrwacher es va graduar a la Facultat de Lletres i Filosofia de Torí i a l'escola de documentals de Lisboa, Portugal. Amb una mirada atenta a la realitat de l'adolescència i una profunda connexió amb el camp, crea un univers únic a cadascuna de les seves pel·lícules. Seguint els personatges al llarg del seu camí amb gran sensibilitat, deixa espai per a tots els petits detalls peculiars, inesperats i poètics. Per tot això, Alice Rohrwacher és una de les veus més distintives del cinema contemporani a tot el món.

El seu debut, CORPO CELESTE (2011), que compta amb el suport de MEDIA, narra la història de la jove Marta que, després d'haver tornat al sud d'Itàlia amb la seva família, està passant per un moment difícil intentant trobar el seu lloc amb tots els canvis personals, religiosos i socials de la seva vida. La pel·lícula es va estrenar a Cannes i va ser nominada als Premis David di Donatello italians.

També retrata la vida, sovint oblidada, dels adolescents al camp amb THE WONDERS (2014), on ens presenta Gelsomina i les seves germanes petites en una família d'apicultors germanoitalians, i els reptes d'un programa de televisió rural. La pel·lícula, que compta també amb el suport de MEDIA, es va estrenar a Cannes i va rebre el Gran Premi del Jurat.

HAPPY AS LAZZARO (2018), distribuïda amb el suport de MEDIA, també va competir a Cannes i va guanyar el Premi al Millor Guió. El jove Lazzaro viu en un poble on, com tots els habitants, ha estat explotat regularment per la baronessa local fins que un dia la improbable amistat amb un jove noble posa fi a l'aïllament. Amb un repartiment majoritàriament italià, la pel·lícula també compta amb la participació de l'actor català Sergi López. Posteriorment, va ser nominada als premis David di Donatello italians i als Premis de Cinema Europeu, on va guanyar el Premi de Cinema Universitari Europeu.

Continuant amb aquest curiós interès pel món dels adolescents, FUTURA (2021) ofereix un retrat d'Itàlia vist a través dels ulls dels joves.

LA CHIMERA (2023) narra la història d'un grup de saquejadors de tombes que es guanyen la vida robant tombes etrusques i venent els objectes trobats. La pel·lícula, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, està protagonitzada per l'actor britànic Josh O'Connor, que va ser nominat immediatament als Premis de Cinema Europeu, la germana de la directora, Alba Rohrwacher, i Isabella Rossellini. Es va presentar a la competició de Cannes i va ser nominada als premis italians David di Donatello, als Premis Goya i als danesos Robert, i va guanyar el premi Emita Frigato al Millor Disseny de Producció Europeu als Premis de Cinema Europeu.

L'últim curtmetratge d'Alice Rohrwacher, LE PUPILLE, va ser nominat a l'Òscar al Millor Curtmetratge de Ficció.

En honor a aquesta artista destacada, el premi també ret homenatge a la seva llarga col·laboració amb el productor Carlo Cresto-Dina i tempesta, que va produir tots els llargmetratges d'Alice Rohrwacher.

Alice Rohrwacher i tempesta seran convidats d'honor a la 38a cerimònia dels Premis Europeus de Cinema, el 17 de gener de 2026 a Berlín, que es retransmetrà en directe per www.europeanfilmawards.eu.

ACE Producers ha obert la convocatòria d’ACE Mentoring Programme 2026 fins al 9 de desembre de 2025.

Aquest programa, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA, té com a objectiu donar suport als productors/es emergents en la gestió de les seves carreres i el desenvolupament de la seva xarxa internacional, tot brindant-los l’oportunitat d'aprendre de mentors consolidats que treballen activament a la indústria cinematogràfica europea.

Cada any se seleccionen fins a 10 productors/es, residents a la UE o d’un país participant d’Europa Creativa MEDIA. A més, hi ha tres places per a productors/es de països no pertanyents a la UE, per tal de contribuir a crear una indústria cinematogràfica més inclusiva i diversa.

Un cop seleccionats, a cada productor/a se li assigna un mentor d’acord amb les seves necessitats específiques. Al llarg de l’any, els/les productors/es tindran fins a quatre reunions amb el seu mentor/a, en línia o, si és possible, presencial a festivals i/o esdeveniments internacionals.

Per aprofitar al màxim el programa, se sol·licita als productors/es que tinguin un projecte de llarga durada en desenvolupament: ficció, animació o documental.

Dates del programa: de febrer a desembre de 2026 amb un total de quatre trobades en línia al llarg de l'any.

Condicions d'elegibilitat:

• Productors/es emergents amb una certa experiència en producció, que desitgin ampliar els seus coneixements sobre coproducció internacional, finançament, producció, vendes internacionals i distribució (en línia) de llargmetratges.
• Els/les productors/es han de tenir almenys un crèdit en una pel·lícula o sèrie de televisió, sense necessàriament tenir un crèdit de producció complet.
• Els/les productors/es han de tenir un projecte de ficció, animació o documental de llarga durada en desenvolupament.
• Els/les productors/es haurien de comprometre’s amb el programa durant tota la durada.

Detalls i quota de participació:

• Se seleccionaran fins a 10 productors/es.
• La quota de participació és de 300 euros per participant.
• Les despeses de viatge i allotjament no aniran a càrrec de l'organització.

Data límit: 9 de desembre de 2025 fins a les 18h.

Com presentar la sol·licitud:

Tots els sol·licitants hauran de completar un formulari de sol·licitud que inclou:

• Carta de motivació.
• Perfil de l'empresa.
• Biografia del productor.
• Filmografia del productor i projectes actuals.

Abans de presentar la sol·licitud, llegiu atentament els requisits d'elegibilitat. Si els compliu, podeu presentar la vostra sol·licitud tot emplenant el formulari corresponent.

Més informació: Maegene Fabias (maegenefabias@ace-producers.com)

ACE Mentoring Programme d'ACE Producers compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La 22a edició del Festival de Sevilla, que compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA, es durà a terme del 7 al 15 de novembre de 2025. Entre la programació, figuren nombrosos títols també amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es podran veure al Festival:

Secció Oficial:

• A YEAR OF SCHOOL, de Laura Samani (Itàlia, França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• DJ AHMET, de Georgi Unkovski (Macedònia del Nord, República Txeca, Sèrbia i Croàcia). Suport MEDIA a la distribució (Films on the Move).
• DOSSIER 137, de Dominik Moll (França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut (Slate Funding).
• DREAMS (SEX LOVE), de Dag Johan Haugerud (Noruega). Suport MEDIA a la distribució.
• THE PIANO ACCIDENT, de Quentin Dupieux (França). Suport MEDIA a la distribució.
• THE LAST VIKING, d'Anders Thomas Jensen (Dinamarca i Suècia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• ENZO, de Robin Campillo (França, Bèlgica i Itàlia). Suport MEDIA a la distribució.
• THE LITTLE SISTER, de Hafsia Herzi (França, Alemanya). Suport MEDIA a l'European Co-development.
• OUTSIDE, de Mario Martone (Itàlia i França). Suport MEDIA a la distribució.
• COLOURS OF TIME, de Cédric Klapisch (França). Suport MEDIA a la distribució.
• MOTHER, de Teona Strugar Mitevska (Bèlgica i Macedònia del Nord). Suport MEDIA a la distribució.
• WE BELIEVE YOU, de Charlotte Devillers i Arnaud Dufeys (Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Secció European Film Academy:

• FRANZ, d'Agnieszka Holland (República Txeca, Alemanya i Polònia). Suport MEDIA a la distribució.
• LITTLE TROUBLE GIRLS, d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia i Sèrbia). Suport MEDIA a l'European Mini Slate Development.
• LITTLE AMÉLIE OR THE CHARACTER OF RAIN, de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• EAGLES OF THE REPUBLIC, de Tarik Saleh (Suècia, França i Dinamarca). Suport MEDIA a la distribució.
• SIRÂT, d'Oliver Laxe (Espanya i França). Suport MEDIA a l'European Co-development.
• SOUND OF FALLING, de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
• THE LOVE THAT REMAINS, de Hlynur Pálmason (Islàndia, Dinamarca, Suècia i França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• SENTIMENTAL VALUE, de Joachim Trier (Noruega, França, Dinamarca i Alemanya). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• SANATORIUM, de Gar O'Rourke (Irlanda i Ucraïna). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Cine en família:

• CHICKENHARE AND THE SECRET OF THE GROUNDHOG, de Benjamin Mousquet (França, Bèlgica i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució.
• THE SECRET OF BIRDS, d'Antoine Lanciaux (França, Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Cicle romanès:

• THE NEW YEAR THAT NEVER CAME, de Bogdan Mureșan (Romania). Suport MEDIA a la distribució.
• HORIA, d'Ana Maria Comănescu (Romania). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• THREE KILOMETRES TO THE END OF THE WORLD, d'Emanuel Parvu (Romania). Suport MEDIA a la distribució.

Rampa:

• IMAGO, de Déni Oumar Pitsaev (França i Bèlgica). Suport MEDIA a l'European Co-development.
• SHORT SUMMER, de Nastia Korkia (Alemanya, França i Sèrbia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Alumbramiento:

• TARIKA, de Milko Lazarov (Bulgària, Alemanya i Luxemburg). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Special Screenings:

• RONDALLAS, de Daniel Sánchez Arévalo (Espanya). Suport MEDIA a l'European Film Sales.
• RE-CREATION, de Jim Sheridan i David Merriman (Irlanda i Luxemburg). Suport MEDIA a la distribució.

Consulta la programació completa del Festival de Sevilla.

La gala de lliurament de la 31a edició dels Premis Forqué es durà a terme dissabte 13 de desembre de 2025 a Madrid. Entre les finalistes figuren diverses produccions amb suport d’Europa Creativa MEDIA.

Les produccions amb suport MEDIA nominades als Premis Forqué 2025 són:

Sirât, d'Oliver Laxe. Compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Co-Development. Una nominació:

• Millor llargmetratge de ficció.

El tresor de barracuda, d'Adrià Garcia. Compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate Funding). Una nominació:

• Millor llargmetratge d'animació.

La llum de l'Aisha, de Shadi Adib. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. Una nominació:

• Millor llargmetratge d'animació.

El cuento de una noche de verano, de María Herrera. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate). Una nominació:

• Millor curtmetratge cinematogràfic

Molt lluny, de Gerard Oms. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament. Una nominació:

• Millor interpretació masculina (Mario Casas)

La misteriosa mirada del flamenco, de Diego Céspedes. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Una nominació:

• Millor pel·lícula iberoamericana de l'any

Pubertat, de Leticia Dolera. Compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate). Una nominació:

• Millor sèrie de ficció

Consulta el llistat complet de finalistes.

European Film Promotion ha obert la convocatòria de Film Sales Support (FSS) per a la promoció digital i clàssica de pel·lícules europees recents presents al Sundance Film Festival, que es durà a terme del 22 de gener a l'1 de febrer de 2026.

Qui s’hi pot presentar?

• Agències de vendes internacionals registrades al Participant Register (Funding & Tender Opportunities Portal) de la Comissió Europea i aprovades pels seus respectius instituts nacionals de promoció de cinema.
• Agències de vendes internacionals establertes a Europa de les quals un agent de vendes o un publicista contractat assistirà al festival.

Què cobreix?

• Costos/inversions relatius a la promoció digital i clàssica, així com a les campanyes de màrqueting de pel·lícules europees recents destinades a compradors i distribuïdors de fora d’Europa.

NO s’hi inclouen les despeses de viatge i hotel per assistir a l’esdeveniment.

Quines pel·lícules són elegibles?

• Llargmetratges produïts majoritàriament a Europa amb una durada mínima de 60 minuts i d’un país d’origen que formi part d’Europa Creativa MEDIA i de les bases de Film Sales Support.
• Pel·lícules de ficció, animació o documental (copyright original establert el 2025 o 2026).
• Pel·lícules que hagin estat seleccionades a qualsevol secció del festival.
• En el cas que l'agència de vendes internacionals sol·licitant tingui més pel·lícules seleccionades al Festival de Sundance, en podrà incloure fins a cinc a la sol·licitud.

Import disponible

Un incentiu de fins al 50% dels costos totals fins a un màxim de 5.000 euros per campanya per a una despesa total de 10.000 euros.

Data límit (Sundance Film Festival): 4 de gener de 2026.

Presenta la sol·licitud de l'agència de vendes des d'aquest enllaç.

European Film Promotion compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Més informació

El cineasta Abderrahmane Sissako va rebre el passat mes d’octubre un dels Premis d’Honor de la 21a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM i, des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo.

Nascut a Mauritània, crescut a Mali i amb residència a França, és una de les veus més lúcides i humanistes del cinema contemporani i un dels millors realitzadors africans de tots els temps.

El temes principals de la seva obra són l'exili, l'emigració, la família i la recerca de la felicitat.

Els èxits de Bamako (2006) i sobretot el de Timbuctu (2014), amb set premis César i amb la nominació als Oscar, el van convertir en un cineasta de prestigi internacional. Totes dues pel·lícules compten amb el suport de MEDIA a la Distribució, de la mateixa manera que el seu darrer film, Black Tea (2024).

Tot aprofitant la seva estada a Manresa, amb motiu de la seva participació al Festival Clam, Abderrahmane Sissako va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la seva visió del cinema d’autor, així com la importància del compromís de MEDIA amb el suport a les sales de cinema, “perquè una pel·lícula que no es veu en una sala, encara que sigui petita, no té vida”.  Sissako també va destacar que “Avui, més que mai, és important que els artistes parlin sobre grans preguntes que es planteja la humanitat”.

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=guCGQLt_B44

Europa Creativa MEDIA i Europa Cinemas organitzen la vuitena edició de la European Cinema Night, que continua construint ponts a través d'històries compartides, amb una edició especial dedicada a l'Amèrica Llatina i el Carib.

En aquesta vuitena edició de la Nit del Cinema Europeu, durant tot el mes de novembre, gairebé 30 cinemes de 16 països de l'Amèrica Llatina i el Carib projectaran coproduccions que uneixen veus europees i llatinoamericanes. Pel que fa a Europa, de l'1 al 5 de desembre, s'hi uniran 93 cinemes de tots els Estats membres de la UE, que posaran de manifest les pel·lícules nascudes d'aquesta col·laboració internacional.

Entre els cinemes participants figuren la sala Rambla de l'Art, de Cambrils, i el Verdi Park, de Barcelona, que projectaran, de manera gratuïta, la comèdia 'Homo Argentum', dirigida per Mariano Cohn i Gaston Duprat, protagonitzada per Guillermo Francella, i coproduïda entre l'Argentina i Itàlia. La projecció es durà a terme dijous 4 de desembre a les 20.15h. Podeu reservar les vostre entrades per a Rambla de l'Art des de l'enllaç següent.

El film, compost per 16 històries curtes, explora les particularitats de la cultura argentina amb un humor satíric i autocrític. Cada relat, amb un toc de comèdia, reflexiona sobre costums i actituds pròpies del país, convidant a la reflexió des de la rialla.

Després de la projecció, tindrà lloc un col·loqui amb el cineasta i periodista Xabier Pérez, amb qui es podrá aprofundir en les temàtiques abordades a la pel·lícula.

L’entrada és gratuïta, amb places limitades i es poden reservar al web del cinema o adquirir directament a taquilla.

Sinopsi d’Homo Argentum

Pel·lícula composta per 16 històries curtes que exploren amb humor i autocrítica les particularitats de la cultura argentina. Cada relat, amb un to satíric, reflecteix costums, conductes i actituds pròpies del país, tot convidant a la reflexió a través del riure i destacant la capacitat del cinema per retratar aspectes de la identitat nacional.

Llançades el 2018 en col·laboració amb la Comissió Europea, les Nits de Cinema Europeu celebren la riquesa i la diversitat del cinema europeu i destaquen el paper del programa MEDIA de la UE en el suport a la cultura cinematogràfica i al sector audiovisual.

El 2025, la iniciativa s'expandeix globalment amb les Nits de Cinema EULAC, una edició especial en col·laboració amb cinemes de l'Amèrica Llatina i el Carib. Coincidint amb la Cimera UE-CELAC que tindrà lloc els dies 9 i 10 de novembre de 2025 a Santa Marta, Colòmbia, aquesta celebració birregional mostrarà el poder de la cooperació audiovisual entre les dues regions.

La iniciativa està organitzada conjuntament pel programa Europa Creativa MEDIA, el Servei Europeu d'Acció Exterior i Europa Cinemas, en col·laboració amb la Conferència d'Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques Iberoamericanes (CAACI).

Una iniciativa creixent

Al llarg dels anys, la Nit del Cinema Europeu ha crescut en abast i impacte. De només 34 cinemes participants en l'edició inaugural de 2018, les xifres van augmentar anualment, amb 85 cinemes participants el 2024. Cada any, el públic d'arreu d'Europa gaudeix de projeccions de pel·lícules comissariades, amb cinemes que ofereixen experiències personalitzades com ara preguntes i respostes, debats i presentacions per aprofundir el diàleg al voltant del cinema.

Més informació aquí

El passat 24 d'octubre va finalitzar a Navarra, després de rodar-se els exteriors a Polònia i Alemanya, el rodatge del film amb suport MEDIA 'Each of Us', codirigit per la catalana Neus Ballús, l’alemanya Anne Zohra Berrached, la polonesa Anna Jadowska i la suïssa Stina Werenfels.

Es tracta d’una coproducció entre Catalunya (Alhena Production), Polònia (Blick Productions International), Alemanya (Bon Voyage Films) i Suïssa (Turnus Films), amb guió d’Eva Pauné, Mirjam Ziegler i les mateixes directores. A més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament, el film compta també amb el suport d'Eurimages a la Coproducció, i amb ajut de l’ICEC.

La pel·lícula s’endinsa al camp de concentració de Ravensbrück per donar veu a les dones víctimes de l’horror nazi.

Inspirat en fets reals, el llargmetratge segueix la vida de quatre dones dins de l’únic camp de concentració exclusivament femení que va existir durant la Segona Guerra Mundial, tot centrant-se en les seves estratègies per a sobreviure i en la seva condició de dones. Tot això explicat a través d’una estructura no tradicional, abstracció de l’espaitemps i retrats salvatgement íntims.

La pel·lícula està interpretada per quatre actrius, també de quatre països diferents, que han estat dirigides cada una per una de les quatre directores, per tal de donar a la producció un embastit de versemblança i autenticitat històrica, lingüística i cultural. Les quatre actrius són Diane Kruger (Alemanya), Carla Juri (Suïssa), Aida Folch (Catalunya) i Ninel Geiger (Alemanya).

La producció va a càrrec de Norbet Llaràs (Alhena Production), que destaca el repte col·lectiu de “crear una sola pel·lícula amb quatre mirades diferents, un únic viatge emocional ple de generositat i equilibri”.

Sinopsi

Al camp de concentració de Ravensbrück, cent mil dones de 42 nacionalitats conviuen entre el dolor i l'esperança. Quatre històries s'entrellacen tot revelant com l'empatia i la solidaritat es transformen en un acte de resistència davant de l'horror.

L'estrena als cinemes està prevista per a la primavera del 2026.

Notícia relacionada: 'Each of Us', de Neus Ballús, rebrà suport d'Eurimages a la coproducció

La 70a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid s'ha dut a terme del 24 d’octubre a l’1 de novembre de 2025, amb el suport d’Europa Creativa MEDIA. Entre les pel·lícules guardonades, figura el film de producció catalana amb suport MEDIA ‘Forastera‘, òpera prima de Lucía Aleñar Iglesias, que ha rebut el Premi «Pilar Miró» a la Millor Nova Direcció Espanyola.

Seleccionada a la secció Punto de Encuentro de la Seminci, la pel·lícula va tenir l’estrena mundial a la Secció Discovery del Toronto International Film Festival 2025, on va ser guardonada amb el premi FIPRESCI de la Federació Internacional de Crítics de Cinema.

‘Forastera’ compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Lastor Media.

A més de 'Forastera', entre les pel·lícules guardonades a la Seminci 2025 figuren també altres títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA:

Secció Oficial

• SILENT FRIEND, d‘Ildikó Enyedi (Alemanya, França i Hongria). Suport MEDIA a la distribució. Guardonada amb l'Espiga de Plata al Millor Llargmetratge i amb el Premi Especial Espiga Verda.

Punt de trobada:

• FORASTERA, de Lucía Aleñar Iglesias (Espanya, Suècia i Itàlia). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Guardonada amb el Premi «Pilar Miró» a la Millor Nova Direcció Espanyola
• NINO, de Pauline Loquès (França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Menció especial Punt de Trobada
• KIKA, d’Alexe Poukine (Bèlgica i França). Suport MEDIA a l’European Slate Development. Premi ESCAC a la Millor Direcció (primera o segona pel·lícula)

Alquímies:

• BULAKNA, de Leonor Noivo (Portugal, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Guardonada amb el Gran Premi Alquímies
• HAIR, PAPER, WATER…, de Nicolas Graux i Trương Minh Quý (Bèlgica, França i Vietnam). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut. Menció especial Espiga Verda

Consulteu el palmarès complet de la Seminci 2025.

Notícies relacionades:

Àmplia presència de pel·lícules MEDIA a la Seminci 2025

Els films MEDIA 'Frontera', de Judith Colell, i 'Forastera', de Lucía Aleñar, seleccionats a la Seminci 2025

L'European Film Academy ha anunciat oficialment els cinc nominats per a l'European Short Film-Prix Vimeo 2026, en el marc de la 70a edició de la Seminci.

La categoria 'Curtmetratge Europeu - Prix Vimeo' està organitzada per l'Acadèmia de Cinema Europeu en col·laboració amb una xarxa de festivals de cinema europeus. A cada festival, un jurat independent selecciona un curtmetratge europeu com a candidat. De la llista completa de 30 candidats, els festivals participants nominen cinc pel·lícules per als Premis de Cinema Europeu.

Les pel·lícules nominades a la categoria 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' són:

• BEING JOHN SMITH, dirigida per John Smith (Regne Unit)
• CITY ​​OF POETS, dirigida per Sara Rajaei (Països Baixos,
• L’AVANCE, dirigida per Djiby Kebe (França)
• MAN NUMBER 4, dirigida per Miranda Pennell (Regne Unit)
• THE FLOWERS STAND SILENTLY, WITNESSING, dirigida per Theo Panagopoulos (Regne Unit)

En col·laboració amb Vimeo, la innovadora plataforma d'experiència de vídeo per a creadors i empreses, el 'Curtmetratge Europeu – Prix Vimeo' celebra la riquesa i la diversitat del cinema europeu. La col·laboració té com a objectiu promoure el diàleg cultural i destacar la riquesa de la narrativa europea. Vimeo és el patrocinador principal exclusiu de la categoria de Curtmetratge Europeu.

"Ens honra continuar la nostra col·laboració amb l'Acadèmia de Cinema Europeu i celebrar els cineastes que superen els límits de la narrativa", va dir Philip Moyer, CEO de Vimeo. «Europa sempre ha estat una potència creativa, i els Premis Europeus de Curtmetratges continuen destacant les veus audaces que defineixen el seu futur cinematogràfic. A Vimeo, hem establert una plataforma on els cineastes poden mostrar el seu treball, arribar a públics globals i llançar les seves carreres, i estem orgullosos de continuar defensant aquesta missió a través del premi European Short Film – Prix Vimeo».

A més, durant l'any, l'Acadèmia Europea de Cinema acull Vimeo 'Staff Picks', una selecció curada de curtmetratges excepcionals de la comunitat Vimeo, al lloc web dels Premis de Cinema Europeu. Amb nous vídeos afegits cada setmana, l'Acadèmia destaca els èxits en la realització de curtmetratges durant tot l'any.

Els 30 curtmetratges europeus seleccionats, inclosos els cinc nominats al European Short Film – Prix Vimeo, estan disponibles per veure a FestivalScope, la plataforma en línia per a professionals del cinema que ofereix accés a la carta a seleccions curades de festivals internacionals.

Trobeu les nominacions per a la categoria aquí, incloent-hi la sinopsi, el repartiment, els crèdits i les declaracions dels directors (si n'hi ha).

Més anuncis de nominacions:

El 18 de novembre de 2025, les nominacions per a les categories "Pel·lícula europea", "Director europeu", "Descobriment europeu - Premi Fipresci", "Documental europeu", "Llargmetratge d'animació europeu", "Actriu europea", "Actor europeu" i "Guionista europeu" s'anunciaran a l'icònic Real Alcázar de Sevilla, després del 22è Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Amb això, l'Acadèmia de Cinema Europeu recupera la tradició d'anunciar la majoria de les nominacions davant d'un públic, un esdeveniment que ara tornarà a Sevilla cada dos anys.

El 26 de novembre de 2025 es faran públiques les nominacions per a les categories "Director de càsting europeu", "Cinema europeu", "Compositor europeu (banda sonora original)", "Dissenyador de vestuari europeu", "Muntador europeu", "Maquillador i perruquer europeu", "Dissenyador de producció europeu" i "Dissenyador de so europeu", escollides pels membres de l'Acadèmia entre els llargmetratges finalistes.

La selecció es basa en els Estàndards de Diversitat i Inclusió de l'Acadèmia de Cinema Europeu.

La 38a edició de la cerimònia dels Premis de Cinema Europeu, el premi més reconegut i prestigiós per al cinema europeu, es durà a terme el 17 de gener de 2026 a Berlín, presentada per l'Acadèmia de Cinema Europeu i European Film Academy Productions gGmbH.

Més informació

Series Mania Forum ha obert la convocatòria per a les Co-Pro Pitching Sessions 2026. La data límit per presentar-s’hi és l'1 de desembre de 2025.

Al voltant de 15 projectes de sèries de televisió a la recerca de finançament internacional se seleccionen cada any i els seus productors són convidats a Lille (França) per presentar a pitch la seva sèrie davant d'una audiència de professionals clau en la presa de decisions de la indústria (responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, distribuïdors, finançadors i altres productors).

Sèries de televisió com OFF SEASON (França, Suïssa), BLACKPORT (Islàndia), THE LAST SOCIALIST ARTEFACT (Eslovènia, Finlàndia), WE GOT THIS (Suècia), EVER AFTER (Itàlia), NO MAN'S LAND (França), FREUD (Alemanya) o THE HEAD (Espanya) es van presentar per primera vegada durant les Co-Pro Pitching Sessions.

Per a l'edició del 2025 l'organització va rebre més de 400 sol·licituds de 72 països.

Un premi de 50.000 euros és atorgat al millor projecte (seleccionat per un jurat professional).

Les sessions de pitching continuen amb reunions individuals amb els responsables de canals de televisió o plataformes de streaming, amb distribuïdors, amb productors i amb fons privats o públics.

Qui s’hi pot presentar?

Qualsevol productor/a o distribuïdor/a amb una sèrie de ficció que cerqui finançament internacional i socis de coproducció. La mateixa empresa pot presentar fins a dos projectes.

Quins projectes són elegibles?

Els projectes han de ser sèries de ficció i el format de les sèries ha de ser un mínim de tres episodis. La durada de cada episodi ha de ser, com a mínim, de 26 minuts.

Cal destacar que els projectes seleccionats per un altre mercat o festival no són elegibles.

Tarifa de participació:

La presentació de projectes és gratuïta.

Què es necessita per presentar-s’hi?

Cal presentar el projecte a través del formulari de registre. Dins del formulari, s’hauran de pujar els documents següents:

• Un document de presentació (màxim 10 pàgines) seguint la plantilla proporcionada per Series Mania. Aquest document ha d’incloure els elements següents: logline, sinopsi, presentació dels personatges i arcs narratius, breu sinopsi episòdica (si està disponible), presentació del món i to de la sèrie, nota de l’autor/a i productor/a i un pla de finançament global (darrera de la pàgina de la plantilla proporcionada per Series Mania). Cal utilitzar el format següent: A4, Calibri, 12 pt, interlineat 1.15, marges de mínim 2 cm per cada costat.
• Filmografies i biografies de l’equip creatiu.

Si està disponible:

• Imatges / moodboard / visuals / il·lustracions del projecte.
• Carta d’interès o contracte de desenvolupament amb el difusor (si escau).

Les sol·licituds només es presentaran en anglès. Per això, tot el material proporcionat ha de poder ser llegit pel comitè de selecció. Les inscripcions incompletes no es tindran en compte.

Si bé no és obligatori, es tindran en compte:

• El suport d’un canal de TV al país d’origen, o el suport d’un distribuïdor internacional, amb prova proporcionada en forma de document oficial com a carta d’interès o contracte de desenvolupament.
• L’experiència de l’empresa en la producció de sèries de televisió o el finançament de coproduccions internacionals.

Calendari:

• Mitjans de febrer de 2026 - Anunci de la selecció oficial.
• Mitjans de febrer de 2026 - març de 2026: Sessions d'entreteniment de llançament en línia.
• 24 de març de 2026 - Assaig tècnic al Grand Palais de Lille (França).
• 25 de març de 2026 - Sessió de pitching al Series Mania Forum de Lille (França).
• 25 i 26 de març de 2026 - Reunions individuals amb possibles socis al Series Mania Forum.

Data límit: 1 de desembre de 2025 a las 23.59h.

Consulteu les Bases de participació completes.

Series Mania Forum compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

La sèrie de ficció ‘Pubertat‘, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) i amb el suport d’Eurimages a la coproducció de sèries, ha estat guardonada amb el Premi Ondas com a Millor Sèrie Dramàtica del 2025.

El jurat dels premis de comunicació que atorga Ràdio Barcelona n'ha destacat la "destresa en tractar un relat que aporta noves mirades a un tema complex com l'assetjament sexual adolescent".

Dirigida, escrita i interpretada per Leticia Dolera, ‘Pubertat‘ és una sèrie Max Original, produïda per Distinto Films, Corte i Confección de Películas, Uri Films i 3Cat en coproducció amb l’empresa belga AT-Productions. Compta amb el suport de l’ICEC, el programa Europa Creativa MEDIA i Eurimages.

Filmada en català, la sèrie, de sis capítols, es va rodar a diverses localitzacions catalanes durant 13 setmanes i està protagonitzada per Leticia Dolera, Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre altres. El repartiment adolescent el componen principalment actors i actrius debutants de 13 i 14 anys, i Carla Quílez (‘La maternal‘).

El nou treball de Dolera reflexiona sobre si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, si ho és, de qui seria la responsabilitat: o bé del nen, de la família o de la societat. ‘Pubertat’ estarà ambientada a l’estiu i en el context cultural de la tradició castellera. Es tracta d’un drama familiar que explora el pes del tabú i l’herència psicològica transmesos de generació en generació.

Presentada al Festival de San Sebastián el passat 22 de setembre, i estrenada a HBO Max el passat 24 de setembre, la sèrie es podrà veure a 3Cat el primer trimestre de 2026.

Sinopsi

L’harmonia d’una comunitat es veu truncada per una denúncia d’agressió sexual a les xarxes socials que apunta tres adolescents com a culpables.

Els adults a càrrec dels assenyalats, com a agressors i com a víctima, hauran de bregar amb la tensió de la situació i enfrontar-se a la seva pròpia relació amb la sexualitat. En el procés descobriran que potser no només les tradicions passen de generació en generació, sinó també els tabús i els traumes.

‘Pubertat’, que consta de sis capítols d’aproximadament una hora, compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA al European Slate Development per part de Distinto Films, i amb suport d’Eurimages a la Coproducció de Sèries.

https://www.youtube.com/watch?v=4LMDwDoTWJU

El jurat d'aquesta 72a edició dels Premis Ondas ha decidit concedir el premi a la Millor Sèrie Dramàtica de manera ex aequo, tot reconeixent 'Querer' (Movistar Plus+) i 'Pubertat' (HBO Max i 3Cat).

La 70a edició de la SEMINCI – Semana Internacional de Cine de Valladolid es duu a terme del 24 d'octubre a l'1 de novembre de 2025, amb el suport d'Europa Creativa MEDIA. Entre la programació, figuren nombrosos títols també amb suport MEDIA.

Per seccions, aquestes són les pel·lícules amb suport MEDIA que es poden veure durant el festival:

Secció Oficial

• DUSE, de Pietro Marcello (Itàlia i França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• FRONTERA, de Judith Colell (Espanya i Bèlgica). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• YOUNG MOTHERS, de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (Bèlgica i França). Suport MEDIA a la distribució.
• SILENT FRIEND, d'Ildikó Enyedi (Alemanya, França i Hongria). Suport MEDIA a la distribució.
• SOUND OF FALLING, de Mascha Schilinski (Alemanya). Suport MEDIA a la distribució.
• MIRRORS NO. 3, de Christian Petzold (Alemanya i França). Suport MEDIA a la distribució.

Punt de trobada:

• FORASTERA, de Lucía Aleñar Iglesias (Espanya, Suècia i Itàlia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• NINO, de Pauline Loquès (França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• KIKA, d'Alexe Poukine (Bèlgica i França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• LITTLE TROUBLE GIRLS, d'Urška Djukić (Eslovènia, Itàlia, Croàcia i Sèrbia). Suport MEDIA a l'European Mini Slate Development.

Constel·lacions:

• SENTIMENTAL VALUE, de Joachim Trier (Noruega, Alemanya, Dinamarca, França, Suècia, Regne Unit i Turquia). Suport MEDIA a l'European Slate Development.

Alquímies:

• ANCESTRAL VISIONS OF THE FUTURE, de Lemohang Mosese (França, Lesoto, Alemanya, Qatar i Aràbia Saudita). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• BULAKNA, de Leonor Noivo (Portugal, França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• THE VISITOR, de Vytautaus Katkus (Lituània, Noruega i Suècia). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.
• HAIR, PAPER, WATER…, de Nicolas Graux i Trương Minh Quý (Bèlgica, França i Vietnam). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

PUFA:

• ALPHA, de Julia Ducournau (França, Bèlgica). Suport MEDIA a l'European Slate Development.

Miniminci:

• LEO & LOU, de Carlos Solano (Espanya, Regne Unit i Romania). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• CHICKENHARE AND THE SECRET OF THE GROUNDHOG, de Benjamin Mousquet (França, Bèlgica i Estats Units). Suport MEDIA a la distribució.
• LITTLE AMÉLIE OR THE CHARACTER OF RAIN, de Maïlys Vallade i Liane-Cho Han (França). Suport MEDIA a l'European Slate Development.
• TALES FROM THE MAGIC GARDEN, de David Súkup, Patrik Pašš, Leon Vidmar, Jean-Claude Rozec (República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i França). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Single Project.

Finestra Cinèfila:

• TONY, SHELLY AND THE MAGIC LIGHT, de Filip Pošivač (República Txeca, Eslovàquia i Hongria). Suport MEDIA a la distribució.
• SIROCCO AND THE KINGDOM OF THE WINDS, de Benoît Chieux (França, Bèlgica). Suport MEDIA a la distribució.
• OINK OINK, de Mascha Halberstad (Països Baixos i Bèlgica). Suport MEDIA al desenvolupament de contingut.

Seminci a la província:

• FOX AND HARE SAVE THE FOREST, de Mascha Halberstad (Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) Suport MEDIA al desenvolupament de contingut Slate Funding.

Consulta la programació completa de la 70a edició del festival.

Notícia relacionada: Els films MEDIA 'Frontera', de Judith Colell, i 'Forastera', de Lucía Aleñar, seleccionats a la Seminci 2025

La 21a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM es va dur a terme del 17 al 26 d'octubre passat.

Entre les pel·lícules guardonades figuren dos títols amb suport d'Europa Creativa MEDIA:

D'una banda, el llargmetratge de ficció 'La misteriosa mirada del flamenco', de Diego Céspedes, que compta amb el suport d’Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional, va obtenir el Premi Néstor Almendros a la Millor Fotografia CLAM 2025 (Angelo Faccin).

De l'altra, el curtmetratge 'De sucre', de Clàudia Cedó, que compta amb el suport de MEDIA al Desenvolupament (Slate), va rebre el Premi al Millor Curtmetratge CLAM 2025. 

Recordem també que el cineasta Abderrahmane Sissako va rebre un dels Premis d’Honor de la 21a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, CLAM i, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo.

Podeu veure'n el vídeo a continuació:

https://www.youtube.com/watch?v=guCGQLt_B44

Consulteu el palmarès complet del CLAM.

TorinoFilmLab té oberta la convocatòria del fons TFL Audience Design Fund 2026 fins al 15 de gener de 2026. 

Dedicat a coproduccions internacionals, el Fons dona suport a pel·lícules en la fase de distribució, tot combinant ajuts financers amb consultories de disseny d'audiències.

El 2026 s'assignaran dues subvencions de 45.000€.

El Fons està dedicat a coproduccions internacionals de ficció, documentals creatius i llargmetratges d'animació de més de 60 minuts, que es troben en fase de postproducció. Pretén millorar la circulació mundial de pel·lícules, tot animant els equips a explorar noves sinergies entre la distribució cinematogràfica i digital, així com a desenvolupar idees originals per a la participació del públic local i internacional.

TFL Audience Design Fund es dirigeix ​​a pel·lícules que tenen previst ser distribuïdes comercialment almenys dues vegades, inclosa una estrena cinematogràfica. L'objectiu és proporcionar les eines per anar més enllà del màrqueting i la distribució cinematogràfica tradicionals, tot utilitzant la narració com a força motriu per activar grups de públic més amplis.

Consulteu-ne els criteris d'elegibilitat i el procés de sol·licitud.

Data límit: 15 de gener de 2026 |

Més informació: fornari@museocinema.it
Sessió en línia de preguntes i respostes el 10 de desembre a les 15.00h CET des d'aquest enllaç.

TFL Audience Design Fund és una iniciativa de TorinoFilmLab amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

En el marc de la seva col·laboració amb la 70a edició de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci), la xarxa de sales de cinema Europa Cinemas convida els exhibidors, tant si formen part de la xarxa com si no, al Laboratori de Desenvolupament d'Audiències i Innovació a Valladolid, que es durà a terme del 29 d'octubre a l'1 de novembre de 2025.

Sota el títol 'Dissenyant els cinemes del futur: eines i competències per gestionar el canvi', el Laboratori reunirà professionals del cinema de tota Europa durant quatre dies de tallers, debats dirigits per experts i sessions col·laboratives dissenyades per fomentar la innovació i l'intercanvi. S'exploraran estratègies innovadores per millorar el màrqueting digital, la programació, la comunicació o la col·laboració en el sector de l’exhibició.

Liderats per Erika Borsos, programadora de Schikaneder Kino & Top Kino (Àustria); Catherine Lemaire, programadora de Cineflagey (Bèlgica); i Jens Lanestrand, director general de Biografcentralen (Suècia), explorarem com els cinemes poden donar forma al seu futur a l'era de la IA, com les noves eines ens poden ajudar a arribar al públic amb més precisió, coneixement i impacte, i com podem equilibrar la innovació amb el nostre compromís amb l'accessibilitat i la sostenibilitat.

Obert a tots els exhibidors europeus, tant si formen part de la xarxa Europa Cinemas com si no, el Lab tindrà lloc al Museo Patio Herreriano de Valladolid, amb sessions en castellà i anglès i amb traducció simultània.

Programa

El programa del Lab està disponible aquí. Consulteu-ne la llista de participants.

Retransmissió en directe a Youtube

Per satisfer el gran interès pel Lab i permetre que tots els exhibidors i professionals europeus que no són presents a Valladolid puguin seguir les sessions principals i els casos pràctics, Europa Cinemas proposa una retransmissió en directe del Lab de Valladolid del dimecres 29 d'octubre al dissabte 1 de novembre al canal de Youtube.

Aplicació per a telèfons mòbils

L'aplicació per a telèfons mòbils d'Europa Cinemas us dona accés al programa del Valladolid Lab, a la presentació dels participants i a informació addicional sobre cada ponent de cada sessió.

Podeu descarregar l'aplicació Europa Cinemas a través dels enllaços següents:

Apple: http://apple.co/3i9rgxZ

Androïd: https://play.google.com/store/apps/details?id=org.europacinemas.android&pcampaignid=web_share

Per a més informació, no dubteu a contactar amb:

Irene Angel Echeverri - Coordinadora de projectes i públic jove

E-mail: iangel@europa-cinemas.org

Thibault Desmoulin - Coordinador executiu (Europa Creativa / MEDIA)

E-mail : tdesmoulin@europa-cinemas.org

Adrian Preda – Coordinador de projectes

E-mail: apreda@europa-cinemas.org

Nadia Wolf – Coordinadora de Collaborate to Innovate

E-mail: nwolf@europa-cinemas.org

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d’Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS – Journalism Partnerships – Pluralism 2026 (CREA-CROSS-2026-JOURPART-PLURALISM), destinada a donar suport al pluralisme dels mitjans de comunicació. La data límit de presentació de sol·licituds és el 4 de febrer de 2026.

L’acció sobre pluralisme s’adreça a organitzacions que puguin crear i distribuir fons a entitats de mitjans de comunicació en sectors d’especial rellevància per a la democràcia.

Sol·licitants elegibles

S'admeten sol·licituds de beneficiaris individuals, així com propostes presentades per un consorci d'almenys dos sol·licitants (beneficiaris, no entitats afiliades).

L'acció està oberta a organitzacions de la societat civil actives al sector dels mitjans de comunicació (associacions de mitjans, ONG, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions de la societat civil, autoritats públiques, organitzacions internacionals, universitats, centres de recerca, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els professionals dels mitjans de comunicació, etc.). Aquestes organitzacions han d'estar en condicions d'establir sistemes de suport a tercers adreçats als mitjans de comunicació, a les organitzacions i als periodistes, de manera que millorin els paisatges de mitjans pluralistes a tota la Unió.

Projectes elegibles

Els mitjans de comunicació independents tenen un paper crucial i valuós a les societats, particularment en la defensa dels principis essencials de llibertat i del pluralisme. Tot i això, els nous patrons de consum i models d'ingressos estan afectant la viabilitat dels mitjans, exposant els sectors a fenòmens com la reducció de les redaccions, els deserts dels mitjans i el deteriorament del pluralisme.

En aquest context, els mitjans de comunicació que són importants per a la democràcia i que no tenen prou mitjans per adaptar-se a l'entorn digital, necessiten més suport per continuar proporcionant una font d'informació original de primera mà per als ciutadans, ajudar els responsables de la presa de decisions a rendir comptes i, en última instància, contribuir a un sector més divers i independent.

Prioritat 2: Foment de projectes de periodisme col·laboratiu
Les propostes han destablir sistemes de finançament per als mitjans de comunicació i el periodisme independent. Poden proposar-se activitats d'acompanyament (esdeveniments, capacitacions i tallers en línia per a periodistes, desenvolupament col·laboratiu de normes i estàndards editorials, programes d'intercanvi, esquemes de tutoria, suport financer a projectes de periodisme col·laboratiu, activitats de promoció o altres activitats que tinguin com a objectiu mantenir la qualitat i la diversitat del periodisme).

Les organitzacions sol·licitants han d'estar en condicions d'establir sistemes de finançament (suport a tercers) adreçats als mitjans de comunicació, les organitzacions i, si cal, als professionals, de manera que millorin els paisatges mediàtics pluralistes a tota la Unió Europea.

Les activitats proposades han d'estar dirigides per organitzacions de la societat civil i s'han de centrar en els sectors dels mitjans de comunicació d'especial rellevància per a la democràcia i la participació cívica, en particular: mitjans locals i regionals de comunicació, periodisme independent i de recerca, organitzacions que ofereixin notícies d'interès públic.

Els sol·licitants hauran de presentar, desenvolupar i aplicar sistemes de finançament centrats en mitjans de comunicació independents, tenint en compte el paper que tenen en el foment de la democràcia i la configuració de l'opinió pública, aportant beneficis a les audiències i comunitats.

Les propostes han de tractar una o més de les prioritats següents: producció editorial, models de cobertura i ingressos, millora de la distribució i la difusió de notícies, fidelització de les audiències, desenvolupament d'eines tècniques i formació sobre els temes anteriors.

A més dels plans de finançament, els sol·licitants poden proposar mesures de desenvolupament de capacitats que beneficiïn el seu sector (el desenvolupament de normes deontològiques, preparació pressupostària, assessorament jurídic o formació de periodistes).

Les propostes s'han de centrar en entitats que tinguin la seu a la Unió Europea, i específicament a les zones amb escassa oferta de les notícies específiques descrites anteriorment o als mercats on el pluralisme dels mitjans és tens. També es poden abordar les necessitats de les sales de redacció més petites.

Les activitats han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de resultats clars, objectivament verificables i quantificables per a la meitat i el final del projecte. L'abast estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles i s'ha de justificar mitjançant un pla de divulgació detallat i proves d'interès dels grups destinataris.

Sempre que s'inclogui la producció editorial, les accions respectaran la independència editorial dels mitjans i emfatitzaran la importància d'arranjaments editorials adequats i conjunts.

Totes les propostes han de tenir en compte l'empremta ecològica de les activitats que proposen i, quan escaigui, descriure les estratègies per garantir un sector de mitjans de comunicació més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Les activitats han de donar suport actiu a un mínim de quatre països de la Unió Europea.

Nota: Per a totes dues accions, les propostes han d'involucrar tants mitjans de comunicació com sigui possible en benefici de la comunitat europea de mitjans de comunicació en general. Es poden incloure activitats superposades que combinin tots dos objectius.

Es permet el suport a tercers.

Impacte esperat:

• Augment de la resiliència, el pluralisme i la independència editorial dels mitjans a nivell europeu, com ara els mitjans locals, regionals i comunitaris, els mitjans de recerca o els mitjans especialitzats en temes d'interès públic.
• Augment de la resiliència de les organitzacions actives als sectors dels mitjans de comunicació i protecció del panorama mediàtic.
• Una millor assimilació de les noves tecnologies als sectors dels mitjans de comunicació seleccionats contribueix al pluralisme dels mitjans ia la diversitat del panorama dels mateixos.
• Foment dels coneixements sobre els sectors dels mitjans de comunicació que difonen notícies d'interès públic (p. ex., detectant zones amb escassa oferta de continguts d'alta qualitat i/o on el pluralisme dels mitjans de comunicació es veu limitat).

La durada dels projectes serà de 24 mesos.

Finançament: Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció):

Acció 2: Journalism Partnerships - Pluralism 2,5 milions d'euros per projecte.

La subvenció es basarà en el pressupost (costos reals, amb costos unitaris i elements a tant alçat). Això significa que reemborsarà NOMÉS certs tipus de costos (despeses elegibles) i costos que van ser realment incorreguts per al seu projecte (NO les despeses pressupostades).

Els costos es reemborsaran d'acord amb el percentatge de cofinançament del 80% per a l'acció 1 i del 90% per a l'acció 2 segons el que estableix el Grant Agreement.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 21 d'octubre de 2025
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 4 de febrer de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: febrer - maig de 2026
• Informació als sol·licitants: agost de 2026
• Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2026

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Declaration on standards and independence (CREA CROSS JOURPART)

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA 

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d’Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS – Journalism Partnerships – Collaborations 2026 (CREA-CROSS-2026-JOURPART-COLLABORATIONS), destinada a augmentar les col·laboracions entre els mitjans de comunicació. La data límit de presentació de sol·licituds és el 4 de febrer de 2026.

Sol·licitants elegibles

Consorcis compostos per almenys tres sol·licitants d'un mínim de tres països diferents que participen al programa Europa Creativa (beneficiaris, no entitats afiliades).

El coordinador del projecte haurà de presentar la sol·licitud. Els consorcis podran incloure mitjans de comunicació públics i privats sense ànim de lucre, inclosos la premsa escrita (en línia), ràdio, podcasts i televisió, així com altres organitzacions dedicades als mitjans de comunicació (associacions, ONGs, fons periodístics i organitzacions de formació centrades en els seus professionals).

Projectes elegibles

Aquesta acció pretén ajudar a fer que el sector europeu dels mitjans de comunicació sigui més sostenible i resistent, inclosos els mitjans més petits. Es donarà suport a projectes destinats a fomentar la col·laboració en i entre qualsevol mitjà de comunicació (sub)sector i/o gènere que tingui com a objectiu millorar la cooperació, ajudar els mitjans de comunicació a adaptar-se a les noves realitats econòmiques i de consum i introduir canvis sistèmics en aquest sector.

Prioritat 1: Foment de la transformació empresarial col·laborativa
Els projectes han de centrar-se en les maneres de desenvolupar la transformació col·laborativa, des d'un punt de vista empresarial, tecnològic i/o de producció.

Projectes destinats a desenvolupar millors models de finançament, de gestió, denfocament per al desenvolupament i la comercialització de les audiències, de normes professionals i tècniques comunes, de nous tipus de sales de redacció, de sindicats o altres models dintercanvi de contingut entre els mitjans de comunicació europeus. Proporcionar assistència a les petites organitzacions per desenvolupar-ne la preparació empresarial.

Pel que fa al contingut, poden apuntar a augmentar l'eficiència i la qualitat dels informes mitjançant col·laboracions periodístiques innovadores. Els projectes poden provar mètodes i formats de producció innovadors o contribuir als estàndards de producció de mitjans d'alta qualitat d'altres maneres col·laboratives. Els projectes poden tenir com a objectiu augmentar els intercanvis de bones pràctiques entre els periodistes i optimitzar els fluxos de treball per a aquells gèneres periodístics que requereixen més temps i recursos.

Les propostes poden abordar una o diverses de les prioritats descrites anteriorment.

Per aconseguir aquests objectius els projectes podran incloure activitats, cursos de capacitació en línia i tallers per a professionals dels mitjans de comunicació, programes dintercanvi, plans de tutoria, mapeig de bones pràctiques, desenvolupament destàndards tècnics en tot el sector, producció de guies pràctiques, desenvolupament i prova de plataformes, solucions tècniques per intercanviar idees i millors pràctiques o promoció dactivitats per mantenir la viabilitat del sector. Foment de l'intercanvi de bones pràctiques entre operadors de mercats de mitjans de comunicació (en termes d'idiomes, volums de producció, mides, nivells de digitalització, etc.) per promoure l'aprenentatge mutu. Els sol·licitants han de proposar activitats que beneficiïn els mitjans de comunicació regionals, locals o comunitaris que sovint no tenen els mitjans necessaris per adaptar-se a l'entorn digital.

S'acceptarà el suport financer a tercers en projectes que prevegin esdeveniments, capacitacions i tallers en línia per a periodistes, desenvolupament col·laboratiu de normes i estàndards editorials, programes d'intercanvi, esquemes de tutoria, suport financer a projectes de periodisme col·laboratiu, activitats de promoció o altres activitats que tinguin com a objecte mantenir la qualitat i la diversitat del periodisme. En aquests casos, els sol·licitants han de definir els termes sota els quals es duria a terme aquest suport financer a tercers i garantir un procés just i transparent.

Les activitats han d'incloure resultats concrets i establir indicadors de resultats clars, objectivament verificables i quantificables per a la meitat i el final del projecte. L'abast estimat ha de ser més precís que la suma dels canals de distribució disponibles i s'ha de justificar mitjançant un pla de divulgació detallat i proves d'interès dels grups destinataris.

Sempre que s'inclogui la producció editorial, les accions respectaran la independència editorial dels mitjans i emfatitzaran la importància d'arranjaments editorials adequats i conjunts.

Totes les propostes han de tenir en compte l'empremta ecològica de les activitats que proposen i, quan escaigui, descriure les estratègies per garantir un sector de mitjans de comunicació més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Impacte esperat:

• Més col·laboració amb els mitjans.
• Xarxes sectorials d'intercanvi de bones pràctiques entre els professionals dels mitjans de comunicació.
• Hubs de coneixement per a subsectors com la premsa escrita/en línia, ràdio/podcasts, televisió i/o gèneres periodístics (periodisme especialitzat).
• Adquisició i millora de les competències professionals per part de periodistes i professionals dels mitjans.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 21 d'octubre de 2025
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 4 de febrer de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: febrer - maig de 2026
• Informació als sol·licitants: agost de 2026
• Signatura del conveni de subvenció: novembre de 2026

Documentació

Document de convocatòria:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Declaration on standards and independence (CREA CROSS JOURPART)

Model Grant Agreements (MGA) (Models d'acords de subvenció (MGA))

CREA MGA 

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria Creative Innovation Lab 2026, en el marc del Programa Europa Creativa Cross-Sectoral. La data límit per presentar-s’hi és el 23 d’abril de 2026.

La convocatòria Creative Innovation Lab donarà suport al disseny, desenvolupament i/o difusió d'eines, models o solucions innovadores aplicables a l'audiovisual (obligatori) i almenys a un dels sectors següent: música, llibres o museus.

El sector audiovisual abasta totes les activitats i empreses relacionades amb el desenvolupament, la producció, la distribució, la promoció i la circulació dels següents continguts:

• Llargmetratges, animacions i documentals creatius destinats principalment a l'estrena cinematogràfica;
• Obres audiovisuals de ficció (produccions úniques o sèries), animació (produccions úniques o sèries) i documentals creatius (produccions úniques o sèries) destinats principalment a l'explotació televisiva o en plataformes digitals;
• Projectes interactius, no lineals de ficció, animació o documentals creatius (per exemple, projectes de realitat virtual narrativa);
• Videojocs narratius i experiències immersives narratives interactives. Perquè es consideri narrativa, la història s'ha de contar o mostrar al llarg de tot el joc (narració dins del joc) o experiència immersiva interactiva, i no només com a introducció o final. 

Els objectius de la convocatòria són fomentar la cooperació entre el sector audiovisual i els sectors de la música, el llibre o els museus per acompanyar la seva transició ambiental i/o millorar-ne la competitivitat i/o la circulació, la visibilitat, la descobribilitat, la disponibilitat, la diversitat i l'audiència del contingut europeu a través de les fronteres. El suport també pretén permetre que el sector audiovisual europeu i aquests tres sectors (música, llibres i museus) s'adaptin millor a les oportunitats que ofereix el desenvolupament de la intel·ligència artificial i els mons virtuals.

Activitats elegibles

Els projectes s'han de centrar en un (o diversos) dels temes següents:

• Mons virtuals com a nou entorn per a la promoció del contingut europeu, la renovació del públic i la competitivitat de les indústries de contingut europees;
• Eines empresarials innovadores per a la producció, el finançament, la distribució o la promoció habilitades o millorades per les noves tecnologies (IA, big data, blockchain, mons virtuals, NFT, etc.), en particular:
  • Gestió i monetització de drets (incloses ofertes de subscripció innovadores per accedir a contingut cultural europeu divers de diverses plataformes europees existents), garantint alhora la transparència i una remuneració justa per als creadors i artistes;
  • Recopilació i anàlisi de dades, amb especial èmfasi en la predicció de la creació de contingut i el desenvolupament del públic (incloses eines intersectorials innovadores per millorar la qualitat del servei de subscriptors i una millor valorització del contingut europeu ofert per les plataformes en línia europees);
• Pràctiques "més verdes" per tal de reduir l'impacte sobre el medi ambient dels sectors audiovisual i altres sectors culturals, d'acord amb el Pacte Verd Europeu de la Comissió i la iniciativa New Bauhaus.

La cooperació intersectorial entre el sector audiovisual i altres sectors culturals i creatius és el centre de la convocatòria. Per tant, les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per a la seva implementació i els beneficis esperats per als sectors coberts.

Les sol·licituds han de presentar estratègies adequades per garantir una indústria més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i per garantir l'equilibri de gènere, la inclusió, la diversitat i la representativitat.

Es convidarà a participar un ampli espectre d'organitzacions, incloent-hi entitats privades i públiques, empreses tecnològiques i startups, i organitzacions audiovisuals, culturals i creatives. Es fomentarà la participació d'incubadores i acceleradores d'empreses per proporcionar espai i temps perquè es donin forma a les idees creatives.

Les activitats següents no són elegibles:

• projectes i instal·lacions d'art multimèdia;
• visites immersives, esdeveniments, videoclips musicals i experiències immersives utilitzades en el comerç minorista;
• obres de naturalesa promocional que formen part d'una campanya promocional o publicitat per a una destinació (turisme), producte i/o marca específica i produccions institucionals per promocionar una organització específica o les seves activitats;
• obres de referència (enciclopèdies, atles, catàlegs, bases de dades i similars), obres instructives (guies instructives, manuals i similars) i llibres electrònics (interactius);
• projectes centrats en gravacions en directe, jocs de televisió, programes d'entrevistes, programes de cuina, revistes, programes de televisió, notícies, alfabetització mediàtica, reality shows, programes educatius, docents i instructius;
• documentals que promocionen el turisme, "making-of", reportatges, reportatges d'animals, programes de notícies i "docu-telenovel·les";
• projectes que inclouen material pornogràfic o racista o que promouen la violència;
• plataformes d'aprenentatge electrònic;

Els costos relacionats amb la producció/desenvolupament de continguts i l'organització d'esdeveniments culturals no són elegibles en aquesta convocatòria.

Sol·licitants elegibles

Entitats jurídiques europees (empreses privades, públiques, organitzacions internacionals, empreses tecnològiques i de nova creació, organitzacions audiovisuals, culturals i creatives, incubadores i acceleradores d'empreses etc.) que presentin un consorci format per almenys dues entitats legals provinents de països participants a Europa Creativa MEDIA (que no siguin entitats afiliades). També s'admetran sol·licituds de beneficiaris individuals.

Les sol·licituds han de demostrar clarament l'abast de l'enfocament intersectorial, les condicions per aplicar-les i els beneficis esperats per als sectors coberts. També s'acceptaran propostes presentades per sol·licitants únics.

Finançament

Pressupost del projecte (import màxim de la subvenció): no hi ha límit. La subvenció es basarà en el pressupost (costos reals, amb costos unitaris i elements a tant alçat). Això significa que reemborsarà NOMÉS certs tipus de costos (despeses elegibles) i costos que van ser realment incorreguts per al seu projecte (NO les despeses pressupostades).

Els costos es reemborsaran al tipus de finançament fixat a l'acord de subvenció (80%).

Es permet el suport financer a tercers.

La durada dels projectes serà de 24 mesos.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 21 d'octubre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 23 d'abril de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: maig-setembre de 2026.
• Informació als sol·licitants: octubre de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: gener de 2027.

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Information on independence and ownership control (CREA MEDIA)

Model Grant Agreements (MGA) (Models d'acords de subvenció (MGA))

CREA MGA 

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

S’ha publicat la nova convocatòria d’Europa Creativa Cross-Sectoral NEWS – Media Literacy 2026 (CREA-CROSS-2025-MEDIALITERACY), de suport al desenvolupament d’iniciatives d’alfabetització mediàtica a Europa. La data límit de presentació de sol·licituds és l'11 de març de 2026.

L'objectiu d'aquesta convocatòria és donar suport a projectes i pràctiques innovadores d'alfabetització mediàtica transfronterera a tot Europa entre diversos segments de població, tot abordant els reptes d'un panorama dels mitjans de comunicació digitals en constant canvi.

Sol·licitants elegibles

Les propostes han de ser presentades per un consorci d'almenys 3 sol·licitants (beneficiaris; no entitats afiliades), que compleixi les condicions següents:

• mínim 3 entitats independents de 3 països elegibles diferents
• els consorcis poden incloure organitzacions amb ànim de lucre i/o sense ànim de lucre, privades o públiques, com ara autoritats públiques (nacionals, regionals, locals), organitzacions internacionals, universitats i institucions educatives, organitzacions de mitjans de comunicació, institucions de recerca i tecnologia, proveïdors de tecnologia, etc.

Activitats elegibles

Es preveu donar suport a projectes de col·laboració amb objectius clarament definits per promoure l'alfabetització mediàtica, tot abordant les prioritats següents:

1.  Proporcionar solucions que permetin als ciutadans desenvolupar un enfocament crític envers els mitjans de comunicació i reconèixer i reaccionar adequadament a la desinformació, les tècniques de manipulació de la informació i altres reptes en l'entorn dels mitjans de comunicació en línia.
2.  Aprofitar i ampliar les millors pràctiques de projectes innovadors d'alfabetització mediàtica que tinguin en compte un ecosistema mediàtic canviant, que creui les fronteres culturals, nacionals o lingüístiques i que enforteixin la col·laboració entre diferents regions d'Europa. Els enfocaments innovadors poden incloure idees, mètodes, eines o modes d'implementació nous o originals, ja siguin en línia o fora de línia.
3.  Considerar el paper de l'alfabetització mediàtica per a la inclusió ciutadana, el compromís cívic i la resiliència social, inclosa la resiliència contra els intents d'interferir en la lliure elecció i participació dels ciutadans en els processos democràtics.

Els següents tipus d'activitats són elegibles en aquesta convocatòria de propostes:

1.  Creació i/o distribució de material multilingüe i/o multicultural, inclòs contingut interactiu per millorar les capacitats digitals dels ciutadans, la seva comprensió del panorama mediàtic i la seva resiliència contra els intents de desinformació i manipulació de la informació.
2.  Desenvolupament d'eines d'alfabetització mediàtica i altres materials per a ciutadans, formadors, creadors de contingut i mitjans de comunicació, dirigits a totes les edats o grups socials específics.
3.  Desenvolupament de solucions innovadores d'alfabetització mediàtica adequades per al panorama mediàtic actual i futur (el projecte pot incloure prototips, però no centrar-se exclusivament en el desenvolupament informàtic).
4.  Activitats de formació per a ciutadans, educadors i creadors de contingut, inclòs l'intercanvi de bones pràctiques a través de les fronteres lingüístiques, nacionals i culturals.
5.  Organització d'esdeveniments públics i/o tallers per conscienciar i compartir bones pràctiques.
6.  Activitats dirigides per la comunitat

Durada

Els projectes normalment no haurien de superar els 24 mesos.
Es poden fer pròrrogues, si es justifiquen adequadament i mitjançant una esmena.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 21 d'octubre de 2025
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 11 de març de 2026 a les 17:00 (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: març - juny de 2026
• Informació als sol·licitants: juliol de 2026
• Signatura dels acords de subvenció: desembre de 2026

Documentació

Document de convocatòria i annexos:

Call document

Plantilles de formularis de sol·licitud

Standard application form (CREA MEDIA) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds

Model Grant Agreements (MGA) (Models d'acords de subvenció (MGA))

CREA MGA

Lump Sum MGA

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

Més informació

La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya es va inaugurar el passat 9 d’octubre amb el film amb suport MEDIA ‘Alpha’, el tercer llargmetratge de Julia Ducournau, i va comptar amb la presència de la directora i guionista francesa. Des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya vam tenir l’ocasió d’entrevistar-la.

Guanyadora de la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2021 amb la seva segona pel·lícula, ‘Titane’, que també compta amb suport MEDIA, Ducournau ens presenta a Alpha un drama familiar en un context de distopia social que aborda temes com el desastre climàtic, la transformació del cos i les tensions familiar. El seu primer llargmetratge, Crudo (2017), també va comptar amb ajut MEDIA.

Des d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya vam tenir l'oportunitat d'entrevistar la directora i guionista francesa Julia Ducournau, que va compartir amb nosaltres el seu procés creatiu, la importància de la música en les seves pel·lícules, els riscos de la IA, així com la seva visió del cinema: “No crec que les pel·lícules hagin de transmetre un missatge. Veig el cinema com una manera d’iniciar un diàleg amb la resta del món. No soc aquí per donar cap resposta. Només soc aquí per plantejar preguntes. I crec que aquest és el propòsit de l’art, plantejar preguntes constantment”. 

B2A, Business to Audience us ofereix el que ens va dir.

Veieu-ne el vídeo a continuació:

https://youtu.be/NNOxoV5JfmE

El proper 6 de novembre, en el marc de la Jornada PRO del Serielizados Fest, que es durà a terme del 3 al 12 de novembre, Catalan Films i Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya us proposen la sessió MEDIA & Eurimages: Public European Funding for Series, a càrrec d’Alessia Sonaglioni, responsable del Programa per a Coproduccions de Sèries d’Eurimages, i d'Àlex Navarro, responsable d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya.

Després de la sessió, les productores que ho sol·licitin podran tenir reunions one-to-one amb Alessia Sonaglioni per rebre assessorament personalitzat per als seus projectes de sèrie en coproducció.

PROGRAMA

10.10 h (CCCB) - Sessió informativa MEDIA & Eurimages: Public European Funding for Series

10.40 h (CCCB) - European CoProduction case studies, a partir de les sèries Ravalejar, de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, The Danish Woman, de Benedikt Erlingsson, i Pubertat, de Leticia Dolera.

16.30 - 17.30 h (SGAE Catalunya) - Reunions one-to-one d'Alessia Sonaglioni 

REQUISITS I INSCRIPCIÓ

Les reunions d’assessorament es prioritzaran per aquells/es productors/es que compleixin algun dels requisits següents:

• Empreses en procés de coproducció d’una sèrie amb un altre país de cobertura Eurimages
• Empreses en procés d’elaboració d’un projecte de coproducció de sèrie en desenvolupament avançat

Les places per a les reunions one-to-one són molt limitades. 

Per a sol·licitar participar-hi cal emplenar el FORMULARI següent abans del 27 d'octubre. 

Per a qualsevol consulta, contacteu a joan.ruizg@gencat.cat.

Recordeu que per accedir a les activitats del programa professional, inclosa la sessió informativa amb Eurimages, cal acreditació d'indústria.

Més informació.

SERIELIZADOS PRO: PROGRAMA I ACREDITACIÓ D'INDÚSTRIA AMB DESCOMPTE!

Consulteu les diverses activitats professionals que tindran lloc en el marc de Serielizados Pro:

• Jornada Pro
• Mind the Gap: International CoPro Pitch
• Miniput - Mostra de televisió de qualitat

Acreditacions professionals:

• Demana la teva acreditació d'indústria aquí.
• Codi de descompte: SZS10PRO25

El proper dijous 30 d'octubre, des d’Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya i en el marc de la segona sessió de la quarta temporada del cicle ‘MEDIA al Maldà‘, us convidem a la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA 'Mario', de Guillem Miró, al Cinema Maldà de Barcelona. 

Comptarem amb la presència del director de la pel·lícula, Guillem Miró, i de la productora i co-guionista del film, Ana Inés Fernández, que presentaran la pel·lícula abans de la projecció.

El cicle ‘MEDIA al Maldà‘, iniciat al setembre de 2022, convida el públic, gràcies al suport d‘Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya, l’últim dijous de cada mes, a la projecció d’una pel·lícula europea amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Cinema Maldà de Barcelona, que forma part de la xarxa de sales de cinemes Europa Cinemas, que compta també amb el suport d’Europa Creativa MEDIA.

Des de l’inici del cicle hem projectat gairebé 30 pel·lícules amb suport d’Europa Creativa MEDIA, que han pogut gaudir un total de més de 2.500 espectadors i espectadores.

La propera sessió (i la segona d’aquesta quarta temporada 2025-2026) es durà a terme el dijous 30 d'octubre de 2025 a les 20h, amb la projecció de la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (Slate) 'Mario', de Guillem Miró.

Seleccionada a la Secció Oficial – Nacional de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2025, la comèdia negra amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘Mario‘, de Guillem Miró, es va estrenar als cinemes el passat 10 d’octubre de la mà de Filmax.

Coproduïda entre Nakamura Films, Corte y Confección de Películas i Somera Films, a més del suport d’Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development), ‘Mario‘ compta també amb el suport de l’IVC – Institut Valencià de Cultura, l’ICIB – Institut d’Indústria i Cultura de les Illes Balears, la Fundació Mallorca Turisme, el Consell Insular de Mallorca, À Punt, 3Cat i IB3.

Protagonitzada per Gloria March, Jose Pérez Ocaña, Raquel Ferri, Miquel Gelabert, Daniel Bayona, Alba Pujol, Aimar Vega i Jaume Madaula, la pel·lícula parteix d’un guió de Guillem Miró i Ana Inés Fernández, que parla de les maneres impostades en què sovint ens relacionem, fins i tot, amb els nostres éssers més estimats.

Sinopsi

Antònia, de 38 anys, organitza una festa sorpresa d’aniversari a Mario, la seva parella. Encara que fa uns quants anys que estan junts, encara no coneix els seus amics i, per alguna raó que desconeix, el Mario no celebra els seus aniversaris.

La família d’Antònia l’adora. Mario és la parella que tothom voldria tenir. És un entre un milió. Els amics l'idolatren. Però després de molts elogis, comencen a descobrir que algunes històries que Mario ha explicat es contradiuen i no encaixen amb el Mario que tots coneixen. Qui és en realitat Mario?

https://www.youtube.com/watch?v=N-3Hmi6nOds

L’objectiu del cicle ‘MEDIA al Maldà’ és promoure el cinema europeu i de qualitat entre l’audiència i difondre la labor del Programa Europa Creativa MEDIA pel que fa al suport de l’audiovisual europeu. 

La iniciativa pretén contribuir a la promoció, la circulació i la visibilitat de les pel·lícules europees, tot fomentant també el desenvolupament del públic, per tal que descobreixi i valori el cinema independent europeu en pantalla gran i fora de les plataformes.

L’activitat, iniciada el mes de setembre de 2022, pretén també reforçar i promocionar la gran tasca social i cultural que duu a terme el Cinema Maldà, al cor de Barcelona, i l’únic que perdura al barri de Ciutat Vella. El Maldà, que va celebrar el 75è aniversari el 2021, és un cinema ‘diferent’, que conserva l’essència d’aquells entranyables cinemes de barri, i que lluita cada dia amb propostes creatives i innovadores per convocar el públic a les sales i crear comunitat. Un cinema que defuig de les estrenes més comercials i aposta per una programació de qualitat.

La 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s'ha dut a terme del 9 al 19 d’octubre de 2025. La gran triomfadora del festival, guardonada amb el Premi a Millor pel·lícula de la Secció Oficial a Competició, ha estat la pel·lícula amb suport d’Europa Creativa MEDIA Den stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), òpera prima d’Emilie Blichfeldt.

Una coproducció entre Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca, que reimagina el conte clàssic de ‘La Ventafocs‘ des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa. El film, que compta amb suport MEDIA al desenvolupament i a la distribució, va ser seleccionat a la Secció Panorama de la passada edició de la Berlinale i a la secció Midnight del Festival de Sundance.

Sinopsi

Elvira, la germanastra lletja d’una família distingida, es prepara per guanyar-se l’afecte del príncep a qualsevol preu. En un regne on la bellesa és un negoci despietat, Elvira competirà amb la preciosa i encantadora Agnes, la seva bonica germanastra, per esdevenir la reina del ball. Revisió sinistra del conte de La Ventafocs amb altes dosis de body horror, que va triomfar a la secció de mitjanit del Festival de Sundance.

Entre les pel·lícules guardonades a l'edició d'enguany del Festival de Sitges també figura el film amb suport MEDIA Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025), que va rebre el Premi Citizen Kane per al Millor Director Revelació.

Sinopsi

Després de la tràgica mort de la Nat a causa d’una contaminació per pols, el March es veu consumit pel dolor. Però la seva vida quotidiana fa un gir radical quan descobreix que l’esperit de la seva dona s’ha reencarnat en una aspiradora. Per molt absurd que sembli, el seu lligam revifa i es fa més fort que mai.

‘A Useful Ghost‘, que ja va ser guardonada a Cannes amb el Grand Prix, compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional.

Consulteu el palmarès complet del Festival de Sitges 2025.

Notícia relacionada: Presència de films MEDIA al Festival de Sitges 2025

Ja s'han publicat, de manera oficial, els resultats del 1er termini de la convocòtoria Europa Creativa MEDIA TV and Online Content CREA-MEDIA-2025-TVONLINE.

S'han seleccionat un total de 18 projectes (de 49 sol·licituds rebudes) per un import global de 8.074.840,78 euros.

Entre els projectes beneficiaris figura la sèrie de ficció de producció catalana 'Ravalejar', dirigida per Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta, que rebrà 500.000€ d'Europa Creativa MEDIA en el marc d'aquesta convocatòria. La sèrie també compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament (European Slate Development 2021 per part d’Arcadia Motion Pictures).

'Ravalejar' és un thriller realista, inspirat en fets reals, que té lloc a la ciutat de Barcelona i més concretament al barri del Raval

Es tracta d’una sèrie de sis capítols de 45 minuts cada un, produïda per Arcadia Motion Pictures i Supernova en coproducció amb 3Cat i Umedia (Bèlgica). La sèrie compta, a més, amb la participació de Max i el suport de l’ICEC i d’Europa Creativa MEDIA.

Protagonitzada per Enric Auquer, María Rodríguez Soto, Quim Àvila, Sergi López, Francesc Orella, Lluïsa Castell, Alba Guilera i Noor Ul Hud, l’estrena està prevista en primícia a Max el 2026 i, posteriorment, a 3Cat.

Sinopsi

Després de gairebé cent anys d’història i tres generacions, Can Mosques, un restaurant tradicional de propietat familiar, adorat i respectat per tots els del Raval, es troba sota l’amenaça imminent d’un fons d’inversió sense escrúpols.

Volen que la família surti de l’edifici com a part del seu pla per comprar una propietat al centre de Barcelona. Al principi, la notícia submergeix la família en la desesperació, tot sembla perdut. Però decideixen defensar-se, i amb l’ajuda dels aliats perfectes, lluitaran per salvar el restaurant, encara que això signifiqui traspassar fronteres que mai no s’haurien imaginat.

La sèrie aborda des del thriller realista una història local que transcendeix temes universals: la immigració, l’especulació immobiliària, la idiosincràsia dels barris i el sentit de pertinença o les relacions familiars, així com els canvis que es produeixen amb els relleus generacionals. És una història traslladable a qualsevol gran ciutat del món.

De les 18 propostes seleccionades en el marc del 1er termini de la convocòtoria Europa Creativa MEDIA TV and Online Content CREA-MEDIA-2025-TVONLINE, nou són projectes de ficció, cinc documentals i quatre projectes d'animació. Com a conseqüència, el 68% de l'ajuda sol·licitada es diposita en projectes de ficció, seguit d'un 23% dedicat a l'animació i el 9% restant en projectes documentals.

El nombre de propostes que sol·liciten 1 i 2 milions d‟euros es manté en una tendència similar a convocatòries anteriors.

Entre els projectes beneficiaris també figura l'empresa canària, Gigglebug Canàries que participa com a sòcia de l'empresa finlandesa Gigglebug al seu projecte 'Ted and Paula's Tadpole Journey'.

En aquesta convocatòria, el 50% (9 de 18) dels projectes seleccionats són obres audiovisuals que han obtingut el suport de MEDIA a la fase de desenvolupament del projecte, com és el cas de 'Ravalejar'.

Les propostes destacades en aquesta selecció inclouen la sèrie de ficció HORIZONS, que es basa en els assassinats del periodista de recerca Ján Kuciak i la seva promesa Martina Kušnírová el 2018, que van desencadenar una crisi política nacional a Eslovàquia. És una coproducció coordinada pel productor eslovac Nutprodukcia, l'empresa txeca Netprodukce i la productora alemanya German Network Movie Film.

El documental txecoslovac VIRTUAL GIRLFRIENDS és un llargmetratge documental creatiu coproduït per Helium Film (República Txeca), Super Film (Eslovàquia) i Soul Food (Bulgària) que explora l'impacte transformador de plataformes com OnlyFans sobre les relacions i la identitat modernes.

SCHALOTTE ONION - AN ONION FOR ALL CASES, és la primera comèdia de crim vegana per a nens de cinc a nou anys. Coordinada per TrickStudio Lutterbeck amb el seu soci belga 20 Pictures to Midnight, aquesta sèrie d'animació compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA en la fase de desenvolupament.

A totes les propostes beneficiàries, el coordinador del projecte és el titular majoritari dels drets, excepte en un projecte, on la divisió de drets és del 50% amb l'empresa coproductora associada.

Consulta el llistat complet de resultats aquí.

Culture Moves Europe torna amb una nova convocatòria de suport a la mobilitat individual. Amb un pressupost de 25 milions d'euros, Culture Moves Europe dona suport a uns 7.000 artistes, professionals culturals i organitzacions d'acollida entre el 2025 i el 2028.

Culture Moves Europe està finançat pel programa Europa Creativa de la Unió Europea i està implementat pel Goethe-Institut.

Qui pot presentar-hi la sol·licitud?
La convocatòria de sol·licituds està oberta a artistes i professionals culturals dels països participants a Europa Creativa, que treballin en un dels sectors culturals elegibles: arquitectura, patrimoni cultural, disseny i moda, literatura, música, arts escèniques i arts visuals.

Què ofereix?
La subvenció consta de tres components clau a preu fix:

• ajuda per a viatges
• ajuda diària
• qualsevol complement o suport a l'accessibilitat aplicable (o tots dos)

A partir dels comentaris de les edicions anteriors, s'han augmentat tots els imports per satisfer millor les necessitats dels sol·licitants.

Suport a l'accessibilitat per a sol·licitants amb discapacitat
S'han revisat les condicions per als sol·licitants amb discapacitat i necessitats d'accessibilitat per facilitar la recepció de suport a l'accessibilitat.

El suport a l'accessibilitat és un import fix per dia d'implementació del projecte. Està destinat a ajudar a cobrir els costos addicionals relacionats amb les necessitats d'accessibilitat, independentment de la quantitat real gastada. Aquest suport reconeix que les persones amb discapacitat sovint s'enfronten a costos addicionals per fer possible i accessible la seva participació.

A més, per a les despeses addicionals d'un assistent personal o un intèrpret de llengua de signes, que són necessaris per dur a terme el projecte, hi ha disponible suport addicional, subjecte a la presentació de proves adequades.

Quan presentar-hi la sol·licitud?
Les convocatòries de Culture Moves Europe funcionen de manera continuada. Això significa que hi ha terminis mensuals, amb períodes d'avaluació al final de cada mes durant el període de sol·licitud:

Aquesta convocatòria 2025-2026 està oberta de l'1 d'octubre de 2025 al 30 d'abril de 2026, a les 23.59 CET (hora d'Europa Central).

Els sol·licitants el projecte dels quals hagi estat seleccionat tindran 6 mesos a partir de la data de signatura del seu acord de subvenció per completar el seu projecte.

Des de l'enllaç següent podeu consultar tota la informació relativa a la Convocatòria de mobilitat individual 2025-2026

Més informació

Cartoon Movie 2026, de CARTOON, ha obert el termini de presentació de projectes fins al 12 de novembre de 2025.

Aquest fòrum de coproducció i de pitching per a projectes de llargmetratge d’animació se celebrarà del 3 al 5 de març del 2026 a Bordeus (França).

Des de la seva creació el 1999, un total de més de 850 participants de 45 països, al voltant de 280 compradors internacionals i al voltant de 480 pel·lícules finançades per a un pressupost total sumat de 3,2 bilions d'euros.

Durant dos dies, els productors/es assistents tenen l'oportunitat de presentar els seus projectes de llargmetratge d'animació per a cinema (per avançar en finançament i trobar coproductors o distribuïdors internacionals interessants).

Qui pot presentar-hi projecte?

Qualsevol productor/a europeu/a que estigui localitzat/da en un país que pertany a Europa Creativa MEDIA pot presentar un nou projecte de llargmetratge d'animació. CARTOON considera projectes elegibles aquells enviats per companyies de producció.

• Productors independents poden enviar un projecte.
• Equips de producció amb projectes seleccionats han de pagar les quotes de Cartoon Movie.
• Un mínim d'un representant de la productora principal del projecte ha d'atendre l'esdeveniment.

Quins projectes s'hi poden enviar?

Només es pot enviar un projecte de pel·lícula d'animació europeu. Si heu enviat una pel·lícula a Sneak Preview, teniu permès presentar un segon projecte en una altra categoria.

• Pel·lícula d'animació (mínim de 50% d'animació) amb una durada mínima de 60 minuts.
• Qualitat de cinema.
• Destinada a distribució a sales de cinema.
• Totes les noves tècniques d'animació són acceptades.

Carta d'interès: Cada projecte ha d'anar acompanyat d'un compromís escrit d'un distribuïdor, agent de vendes internacionals o plataforma de streaming que indiqui l'interès pel projecte (opcional per als projectes en concepte). Haureu d'incloure nom de la companyia, nom i cognom de la persona de contacte i carta en format PDF (màxim 10MB).

Nota: Els productors el projecte dels quals hagi estat seleccionat no podran retirar el seu projecte després del 8 de gener de 2026, o hauran de pagar la suma de 1.000 euros. Aquesta regla s'estableix per ser justos amb altres productors que no van tenir l'oportunitat de ser seleccionats.

Materials de sol·licitud:

1. Sinopsi: Breu descripció de la història en anglès. Serà publicada a l'aplicació i al web de CARTOON. Màxim 700 caràcters incloent espais.
2. Arxiu del projecte (PDF):

Presentació del projecte de la millor manera possible. Inclou imatges i elements del projecte que el descriguin. Suggeriments d'elements a incloure:

• Pàgina de sumari amb el títol, els productors i els coproductors, la durada, el gènere i l'audiència.
• El concepte del projecte.
• Sinopsi i diversos stills del projecte.
• Elements gràfics.
• Tractament i storylines (descripció extensiva de la història).
• Descripció dels personatges.
• Descripció de l'estat de progrés.
• Nota d'intenció del productor/a.

Important: Puja un únic PDF que no excedeixi les 25 pàgines (10 MB) i estigui escrit en anglès.

3. Carta dinterès.
4. Imatges:

A més de les imatges del fitxer del teu projecte, prepara tres stills del projecte per a l'aplicació mòbil i la web de CARTOON, així com per a l'agenda i la premsa. Si us plau, tingues en compte que no pots canviar les fotos un cop el projecte ha estat presentat.

• Un still vertical: 1920×2560 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Amb el títol del projecte. Amb logos o el nom de la productora.
• Un estill horitzontal: 1920×1150 px, RGB, jpg, màx. 10MB. Sense text. Ha de ser diferent de la vertical.
• Un still quadrat: 650×650 px, només jpg, màx. 1 MB.

5. Vídeo: Si està disponible, hauràs de ser capaç d'incloure-hi un enllaç al formulari de sol·licitud. També podeu proporcionar un vídeo via WeTransfer a: movie@cartoon-media.eu

Obligatori en projectes de pel·lícules d'animació (categories producció o 'sneak preview'): un extracte de cinc minuts dels films en producció o el film complet a 'sneak preview'.

Opcional en altres categories.

Data límit: 12 de novembre de 2025.

Presenta-hi el teu projecte seguint els passos de l'enllaç següent.

Cartoon Movie és una iniciativa de Cartoon amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Més informació

Amb motiu de la 38a edició dels European Film Awards, que se celebrarà el 17 de gener del 2026 a Berlín, i en reconeixement a una contribució única al món del cinema, l'European Film Academy té el gran plaer d'atorgar a Liv Ullmann el premi European Lifetime Achievement per la seva destacada trajectòria com a actriu, directora i guionista.

Nascuda a Tòquio, Liv Ullmann va créixer al Canadà abans de traslladar-se a Noruega amb la seva mare i la seva germana. Després de la seva formació en interpretació, finalment es va incorporar al conjunt del Teatre Nacional de Noruega a Oslo i ja era una actriu reconeguda quan va conèixer Ingmar Bergman a mitjans dels anys seixanta.

Treballar amb el director suec, i al costat d'artistes com Bibi Andersson, Erland Josephson i Max von Sydow, va aportar a Liv Ullmann fama i reconeixement internacionals.

És l'actriu muda Elisabet Vogler a PERSONA (1966), l'exviolinista Eva Rosenberg a SHAME (1968), que li va valer un premi Guldbagge suec, i Maria, que visita la seva germana moribunda, a CRITS I MUTSUMBRELLS (1972), que va guanyar un premi especial David di Donatello a Itàlia.

A SCENES FROM A MARRIAGE (1974) interpreta l'esposa, Marianne, pel qual va ser nominada a un BAFTA i va guanyar un David di Donatello a la millor actriu estrangera. Pel seu paper com a psiquiatra Jenny Isaksson a CARA A CARA (1976) va ser nominada a un Oscar i un BAFTA.

A SONATA DE TARDOR (1978) és una esposa, mare i cuidadora devota que, després de set anys de separació, convida la seva mare, una pianista de fama mundial, a visitar-la. La seva actuació li va valer un altre David di Donatello italià com a millor actriu estrangera.

Liv Ullmann també va treballar amb Jan Troell a LA NOVA TERRA (1972) i ELS EMIGRANTS (1971), per la qual va ser nominada a un Oscar, i amb Mauro Bolognini a COMIAT MOSCÒ (1987), que li va valer un altre David di Donatello.

La primera pel·lícula de Liv Ullmann com a directora va ser SOFIE (1992), sobre la vida d'una dona jueva a Copenhaguen del 1886 al 1907 amb Karen-Lise Mynster, Erland Josephson i Ghita Nørby, seguida d'una adaptació de la gran epopeia històrica de la premi Nobel Sigrid Undset, KRISTIN LAVRANSDATTER (1995), ambientada a la Noruega del segle XIV, i CONFESSIONS PRIVADES (1996). Aquesta última va ser escrita per Ingmar Bergman, representava un matrimoni imperfecte i protagonitzada per Pernilla August i Max von Sydow.

La seva pel·lícula FAITHLESS (2000), protagonitzada per Lena Endre i Erland Josephson, es va estrenar a la competició del Festival de Cannes i posteriorment va ser nominada a un Premi Goya. MISS JULIE (2014), amb Colin Farrell i Jessica Chastain, segueix una filla inquieta durant una nit de Sant Joan de 1890, mentre anima el criat del seu pare a seduir-la.

Liv Ullmann ha ajudat a donar forma a la nostra comprensió del cinema europeu. Ha guanyat pràcticament tots els premis que hi ha, entre ells els premis honorífics Amanda noruec i Guldbagge suec, premis honorífics als festivals de Copenhaguen, Göteborg, Karlovy Vary i Sant Sebastià, el Premi European Achievement in World Cinema de l'Acadèmia Europea de Cinema i un Oscar honorífic.

Liv Ullmann és ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF, cofundadora i presidenta honorària de la Women’s Refugee Commission, i una defensora compromesa i col·laboradora d'altres organitzacions benèfiques.

Per invitació de la Junta de l'Acadèmia Europea de Cinema, Liv Ullmann serà convidada d'honor a la 38a cerimònia dels Premis Europeus de Cinema, el 17 de gener de 2026 a Berlín, que es retransmetrà en directe per www.europeanfilmawards.eu.

S’ha publicat la nova convocatòria Europa Creativa Cultura de suport a la Circulació d’obres literàries europees 2026 (CREA-CULT-2026-LIT), la data límit de presentació de sol·licituds de la qual és el 29 de gener de 2026.

Aquesta acció dona suport a projectes que tradueixen, publiquen, distribueixen i promouen obres de ficció europees.

Cada projecte ha d'incloure almenys 5 obres de ficció elegibles per ser traduïdes, publicades, distribuïdes i promocionades.

A més del nombre mínim d'obres de ficció traduïdes, i com a part del suport d'Europa Creativa a Ucraïna, les propostes poden incloure activitats i costos relacionats per a la impressió, promoció i distribució d'obres de ficció escrites en ucraïnès (vegeu la secció 2. Temes i prioritats).

La ​​proposta del projecte ha de complir els altres requisits següents pel que fa a l'elegibilitat de les obres:
• obres de ficció, independentment del seu gènere o format literari, com ara novel·les, contes, obres de teatre i radioteatre, obres de poesia, còmics o literatura juvenil i infantil;
• obres ja publicades en la data límit de presentació de la convocatòria;
• obres escrites per autors que siguin nacionals, residents o reconeguts com a part del patrimoni literari d'un país elegible;
• obres que no estiguin ja traduïdes a la llengua de destinació, tret que la nova traducció correspongui a una necessitat clarament identificada;
• les obres han de ser traduïdes per traductors literaris i no per intel·ligència artificial.

Les obres de no-ficció no són elegibles. 

Forma de subvenció, taxa de finançament i import màxim de la subvenció

Els paràmetres de la subvenció (import màxim de la subvenció, taxa de finançament, costos totals elegibles, etc.) es fixaran a l'Acord de subvenció (Fitxa tècnica, punt 3 i art. 5).
Els sol·licitants hauran de triar entre les categories de projectes següents, ambdues amb una taxa de cofinançament màxima del 60%:

• categoria 1: sol·licitant individual.
• categoria 2: consorci compost per un mínim de 2 organitzacions elegibles.

L'import màxim de la subvenció per projecte per a sol·licitant individual (categoria 1) és de 200.000 EUR i per a consorci (categoria 2) és de 300.000 EUR. Els límits màxims s'apliquen segons la mida del projecte:

• petita escala: els projectes que proposen traduccions d'almenys 5 obres elegibles poden rebre fins a 100.000 EUR.
• mitjana escala: els projectes que proposen traduccions d'almenys 11 obres elegibles poden rebre fins a 200.000 EUR.
• gran escala: els projectes que proposen traduccions d'almenys 21 obres elegibles poden rebre fins a 300.000 EUR (només consorcis).

La ​​subvenció serà una quantitat fixa. Això significa que es reemborsarà una quantitat fixa, basada en una quantitat fixa o finançament no vinculat a costos. L'import el fixarà l'autoritat atorgant sobre la base del pressupost estimat del projecte i una taxa de finançament del 60%.

Calendari

• Publicació de la convocatòria: 15 d'octubre de 2025.
• Data límit per a la presentació de sol·licituds: 29 de gener de 2026 a les 17:00:00 CET (hora de Brussel·les).
• Període d'avaluació: febrer-maig de 2026.
• Informació als sol·licitants: juliol de 2026.
• Signatura del conveni de subvenció: octubre de 2026.

Documentació

Plantilles de formularis de sol·licitud (Només a títol informatiu)

Standard application form (CREA CULTURE) — el formulari de sol·licitud específic per a aquesta convocatòria està disponible al Sistema de presentació de sol·licituds.

Detailed budget table (CREA LSII)

Declaration on publications (CREA CULT LIT) 

Model Grant Agreements (MGA)

CREA MGA 

Documents addicionals:

CREA Annual Work Programmes

CREA Regulation 2021/818

EU Financial Regulation 2024/2509

Rules for Legal Entity Validation, LEAR Appointment and Financial Capacity Assessment 

EU Grants AGA — Annotated Model Grant Agreement 

Funding & Tenders Portal Online Manual 

Funding & Tenders Portal Terms and Conditions 

Funding & Tenders Portal Privacy Statement

Més informació

La 38ª edició dels European Film Awards es durà a terme el 17 de gener de 2026 a Berlín (Alemanya) per premiar els èxits més grans del cinema europeu. Aquests prestigiosos guardons són lliurats anualment per l'European Film Academy.

Un total de 67 llargmetratges han estat preseleccionats per a una possible nominació als European Film Awards, seleccionats pels membres de l'European Film Academy.

La llista inclou 44 llargmetratges de ficció, 15 documentals i 8 pel·lícules d'animació, 27 de les quals han estat dirigides o codirigides per dones. Amb la representació de 34 països europeus –tant de la UE com no pertanyents a la UE–, la llista reflecteix l'excel·lència del cinema europeu i demostra la varietat, la diversitat i la creativitat que hi ha a tot Europa.

Els llargmetratges i documentals preseleccionats han estat elegits pels membres del Consell de l'European Film Academy i experts europeus convidats. Les pel·lícules d´animació han estat seleccionades per un comitè de membres del Consell de l´Acadèmia i experts convidats, en col·laboració amb CARTOON.

Podeu consultar des d'aquest enllaç la llista completa de pel·lícules preseleccionades amb informació addicional, com sinopsi, repartiment, crèdits i declaracions dels directors/es (si estan disponibles).

Entre els títols preseleccionats figuren les pel·lícules de producció amb catalana amb suport d'Europa Creativa MEDIA Sirât, d'Oliver Laxe i Romería, de Carla Simón.

A més, també figuren els següents films de producció catalana: Sorda, d'Eva Libertad; Los domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa; Ciudad sin sueño, de Guillermo Galoe; els documentals 'Tardes de soledad', d'Albert Serra i Historias del buen valle, de José Luis Guerin; l'animació 'Olivia i el terratrèmol invisible', d'Irene Iborra Rizo; i el curtmetratge La dorment, de Maria Inês Gonçalves.

De la resta de l'Estat espanyol figuren el llargmetratge Maspalomas, de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, i el curtmetratge La idea de una isla, de Carmen Pedrero.

L'anunci de la preselecció de l'Acadèmia esmentada és el primer pas en el procés de premiació.

En les properes setmanes, els 5.400 membres de l'European Film Academy veuran les pel·lícules preseleccionades —excepte a les categories de Premi del Young Audience Award, LUX Audience Award i Premis Honorífics— i votaran per les nominacions.

Les nominacions a les categories de “Pel·lícula europea”, “Direccció europea”, “European Discovery - Premi FIPRESCI”, “Documental europeu”, “Pel·lícula europea d'animació”, “Actriu europea”, “Actor europeu” i “Guionista europeu/a” s'anunciaran el 18 de novembre de 2025 a l'emblemàtic Reial Alcàzar de Sevilla, després de la 22ª edició del Festival de Sevilla. Amb això, l'European Film Academy recupera la tradició d'anunciar la majoria de les nominacions davant d'una audiència, un esdeveniment que es tornarà a celebrar a Sevilla cada dos anys.

Més informació

Europa Creativa ha publicat dues noves guies sobre el suport d'Europa Creativa Cultura al sector del llibre. Una centrada en la joventut i l'altra en la traducció literària.

Així, d'una banda, la publicació 'El suport de Creative Europe al sector del llibre. Èmfasi especial en la joventut 2021-2024' presenta el suport d'Europa Creativa al sector del llibre i l'edició, amb un enfocament específic en els projectes que treballen sobre el tema de la joventut i que van ser seleccionats i finançats entre el 2021 i el 2024.

Aquesta publicació destaca la diversitat de projectes amb obres literàries orientades a la joventut, incloent-hi la literatura infantil, la literatura juvenil, els còmics i altres gèneres, tot mostrant la riquesa de la literatura europea per a un públic jove. A més de la mostra de projectes adreçats al públic jove, aquesta publicació també presenta projectes que donen suport a joves autors, traductors, il·lustradors i altres joves professionals del sector del llibre i l'edició. Aquests projectes són un testimoni de la importància d'invertir en la propera generació de lectors, autors, traductors, il·lustradors i professionals de la cultura.

La varietat de suport es destaca a través dels diferents capítols que representen els temes clau dels projectes. El primer capítol està dedicat a promoure la literatura juvenil, amb projectes que atrauen el públic jove i fan que diverses narratives siguin accessibles als joves lectors. Al segon capítol es presenten projectes amb un enfocament especial en el foment de joves autors, il·lustradors i traductors, tot oferint-los oportunitats per mostrar el seu treball i connectar amb el públic.

I, d'altra banda, la publicació 'Guia de traduccions literàries. Un catàleg dinàmic de traduccions literàries publicades amb el suport d'Europa Creativa Cultura 2022 i 2023' ret homenatge a tots els projectes finançats el 2022 i el 2023 en el marc de l'acció "Circulació d'obres literàries europees", que és el programa de finançament d'Europa Creativa dedicat a la traducció literària i la publicació i difusió d'obres de ficció.

Després d'una recopilació d'extractes de traduccions en diferents llengües i gèneres literaris que mostren visualment la diversitat i la riquesa de les llengües, trobareu el catàleg de tots els projectes finançats durant el període en qüestió, organitzats per país, amb informació essencial sobre els llibres (autor/traductor/llengües d'origen i de destinació i editorial, així com enllaços útils a Internet).

Podeu trobar-ne els codis QR corresponents adjunts aquí:

TorinoFilmLab té obertes les inscripcions de l'edició de 2026 de quatre del seus programes de formació: ScriptLab, FeatureLab, ComedyLab i SeriesLab.

Cada programa està pensat per a perfils professionals i de projectes específics, i té la seva pròpia data límit per a les inscripcions, a més d'una sessió de preguntes i respostes en línia programada per obtenir més informació.

ScriptLab & ScriptLab Story Editing 2026 - Inscriu-t'hi!

Programa de desenvolupament de guions per a projectes de llargmetratges de ficció en una fase inicial de desenvolupament, presentat per guionistes/directors/es experimentats/des o emergents. El programa també està obert a professionals que vulguin formar-se com a story editors treballant colze a colze amb els projectes.

• Sessió de Q&A en línia: Dimarts 14 d'octubre a les 15h CET | Enllaç de connexió
• Tallers: Abril - Novembre 2026
• Termini: 3 novembre 2025

FeatureLab 2026 - Inscriu-t'hi

Dedicat a qualsevol tipus de primers i segons llargmetratges en fase de desenvolupament avançat, FeatureLab involucra equips creatius de guionista/director/a i productor/a en aspectes artístics i creatius, així com en estratègies de producció i promoció.

• Sessió de Q&A en línia: Dimarts 28 d'octubre a les 14:30h CET | Enllaç de connexió
• Tallers: Juny - Novembre 2026
• Termini: 2 desembre 2025

ComedyLab 2026 - Inscriu-t'hi!

Un laboratori únic que reuneix escriptors i guionistes/intèrprets de comèdia amb talent, tant si presenten un projecte de llargmetratge de comèdia com si no, per treballar col·lectivament en el desenvolupament de guions, tot explorant el potencial còmic del cinema de comèdia.

• Sessió de Q&A en línia: Dimecres 22 d'octubre a les 15h CET | Enllaç de connexió
• Taller preliminar: Febrer 2026
• Tallers: Abril - Novembre 2026
• Termini: 12 desembre 2025

SeriesLab 2026 & SeriesLab Story Editing 2026 - Inscriu-t'hi!

Curs de formació dissenyat per a equips internacionals de guionistes i productors/es que vulguin desenvolupar projectes de sèries de televisió originals i comercialment viables, i per a professionals de la televisió i el cinema interessats en formar-se com a editors d'històries.

• Sessió de Q&A en línia: Divendres 14 de novembre a les 15h CET | Enllaç de connexió
• Tallers: Juny - Novembre 2026
• Termini: 17 de desembre 2025

Més informació

TorinoFilmLab compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

MIDPOINT Feature Launch 2026 de MIDPOINT Institute és un programa professional de desenvolupament de guions i projectes per a equips creatius i aspirants a consultors/es de guió que creuen en la importància del treball en grup. La data límit per inscriure-s'hi és el proper 13 d'octubre.

El programa s'adreça a equips creatius amb llargmetratges en desenvolupament i aspirants a consultors de guió provinents principalment d'Europa Central i de l'Est.

Com a primera plataforma de desenvolupament de pel·lícules i sèries a Europa, MIDPOINT Institute introdueix dins del programa Feature Launch un procés de selecció de projectes de diverses etapes per poder donar suport a més talents emergents.

De les sol·licituds se seleccionaran aproximadament 20 projectes, els equips creatius dels quals rebran una avaluació en línia detallada per part de dos professionals experimentats (consultor de guió i productor).

Basant-s'hi, nou projectes seran seleccionats per al programa Feature Launch 2026.

Per a equips de guionistes amb directors o productors en la primera o segona vegada:

• Porta el teu projecte de llargmetratge al nivell següent.
• Crea una estratègia de finançament, màrqueting, vendes, distribució o presentació pel teu projecte.
• Treballa amb alguns dels creadors i professionals europeus i internacionals més consagrats que estiguin disposats a posar les cartes sobre la taula (bones o dolentes).
• Obtingues comentaris professionals internacionals únics dels seus tutors i dels teus companys.
• Explora el panorama i les tendències actuals de la indústria cinematogràfica.
• Presenta el teu projecte i estableix contactes al Karlovy Vary Film Festival.

Per a aprenents de consultors de guió:

• Obtingues una experiència única i possibilitat de treballar en projectes reals.
• Aprofiteu l'entorn segur i l'orientació exhaustiva d'un mentor experimentat.
• Millora les habilitats de comunicació i edició de guió.
• Aprèn a fer comentaris constructius.
• Domina l'art analític d'escriure informes de guions per a fons cinematogràfics, organitzacions culturals i altres.
• Aprèn a presentar-te com a consultor de guió.
• Presenta't i estableix contactes al Karlovy Vary Film Festival.

Qui s'hi pot presentar:

• Equips de guionistes, directors i productors/es (dos o tres membres en un equip).
• Aspirants a consultor/a de guió.

El programa accepta projectes provinents principalment de l'Europa Central i de l'Est o amb la intenció de coproducció amb aquesta regió.

Requisits de sol·licitud:

Per sol·licitar la participació al programa, creeu un compte a la pàgina de visitants de MIDPOINT i seguiu les instruccions del formulari d'enviament, on també podreu trobar informació detallada sobre els materials de sol·licitud.

Materials de sol·licitud:

• Informació bàsica sobre el projecte.
• Sinopsi duna pàgina.
• Guió o tractament.
• Vídeo de motivació.
• Declaració de l'autor/a.
• Pla de finançament preliminar.
• Calendari de desenvolupament i producció.
• Declaració del productor/a.
• Perfil de l'empresa productora.
• Treball previ del director/a.
• Fotos i biografies professionals de tots els membres de l'equip.
• Moodboard (opcional).

Més detalls de cadascun d'aquests elements en aquest enllaç.

Tarifa de participació (sessió online de feedback): 100 euros per projecte.

Tarifa de participació taller 1+2+3: 1.800 euros per participant (guionistes, directors/es, productors/es, aprenents de consultor/a de guió). Possible pagament a terminis. La tarifa inclou allotjament i matrícula durant els tallers presencials. Les despeses de viatge no estan incloses.

Tarifa de participació companyia: 300 euros (per participant) (Només per a productors/es). La tarifa inclou allotjament i matrícula. Les despeses de viatge no estan incloses.

Data límit: 13 d'octubre del 2025.

Envia la teva sol·licitud per participar-hi.

MIDPOINT Feature Launch és una iniciativa de MIDPOINT Institute amb el suport d'Europa Creativa MEDIA.

Dimarts 7 d'octubre es va dur a terme l'acte de llançament de l'edició 2026 del Lux Audience Award al Parlament Europeu d'Estrasburg. El Premi del Públic LUX us porta el millor del cinema europeu. S'han seleccionat cinc pel·lícules extraordinàries, entre les quals figura el film de producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad, cadascuna de les quals ofereix una perspectiva única sobre temes socials urgents i una narrativa creativa. La vostra veu és crucial per determinar la guanyadora: ara us toca a vosaltres valorar-les a luxaward.eu!

Les 5 pel·lícules nominades per a l’edició 2026 són:

Sorda (Deaf)
Dirigida per Eva Libertad
Espanya | 2025 | 99 min | Drama
Sinopsi: Una pel·lícula de producció catalana (Distinto Films, A Contracorriente Films i la murciana Nexus CreaFilms) sobre una mare sorda que s'enfronta als problemes de criar un fill en un món no fet per a ella. També va guanyar el Premi del Públic a Berlín, així com diversos premis al Festival de Cinema de Màlaga, inclòs el de millor pel·lícula.

https://www.youtube.com/watch?v=wx_Oha7PqTs

Christy
Dirigida per Brendan Canty
Irlanda, Regne Unit | 2025 | 94 min | Drama
Sinopsi: Una producció irlandesa/britànica sobre un noi que es trasllada a viure amb el seu germà separat, que tracta els temes de la joventut, la vida de la classe treballadora i la protecció infantil. Va guanyar el Gran Premi del Jurat Internacional Generation 14plus al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

https://www.youtube.com/watch?v=yXrfT0T1pqU

It was just and accident
Dirigida per Jafar Panahi
Iran (Jafar Panahi Productions), França, Luxemburg | 2025 | 105 min | Drama
Sinopsi: Una producció iraniana/francesa/luxemburguesa que va guanyar la Palma d'Or a Cannes. Ambientada a l'Iran, explora la moralitat i la repressió política. El director Jafar Panahi va guanyar el Premi Sàkharov el 2012. Panahi, crític amb el govern iranià i que ha estat empresonat diverses vegades, va fer aquesta pel·lícula sense permís del govern.

https://www.youtube.com/watch?v=Sxcrm1FGO9c

Love me tender
Dirigida per Anna Cazenave Cambet
França | 2025 | 134 min | Drama
Sinopsi: Una pel·lícula francesa sobre una dona la vida de la qual es capgira quan el seu marit li pren la custòdia del seu fill després que ella li admeti que té relacions romàntiques amb dones.

https://www.youtube.com/watch?v=qVcw1UOld0s

Sentimental Value (Affeksjonsverdi)
Dirigida per Joachim Trier
Noruega, França, Dinamarca, Alemanya, Suècia | 2025 | 135 min | Drama
Sinopsi: Una coproducció entre Noruega, França, Dinamarca, Alemanya i Suècia sobre la relació entre un pare separat i les seves filles. Està protagonitzada per Stellan Skarsgård i Elle Fanning. Va guanyar el Grand Prix al Festival de Cannes i compta amb el suport d'Europa Creativa MEDIA al Desenvolupament.

https://www.youtube.com/watch?v=Rk3Z6_a0RVk

Les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX van ser escollides per un jurat de professionals del cinema de tots els Estats membres de la UE.

On veure les pel·lícules nominades?

El Parlament Europeu organitza projeccions gratuïtes a tots els països de la Unió Europea. Per a l'edició del 2026, i per primera vegada, les cinc pel·lícules nominades tindran subtítols per a persones sordes o amb dificultats auditives en les 24 llengües de la UE, cosa que les farà més accessibles. A més, podeu veure la pel·lícula o pel·lícules assistint a una projecció comercial en un cinema a prop vostre.

Visiteu luxaward.eu i feu clic a la pel·lícula o pel·lícules que us interessi per obtenir més informació sobre les dates de projecció disponibles i seguiu a Lux Audience Award a Instagram i Facebook per obtenir les darreres actualitzacions.

Valoreu la pel·lícula o pel·lícules a luxaward.eu i guanyeu premis emocionants, com ara un viatge al Parlament Europeu per assistir a la cerimònia de lliurament de premis i conèixer els representants de la pel·lícula!

La vostra valoració, la vostra veu, importa.

La cerimònia per anunciar la pel·lícula guanyadora del Premi LUX del Públic 2026 tindrà lloc a l'hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les a mitjans d'abril del 2026.

El Lux Audience Award és un premi que atorguen l'European Parliament i l'European Film Academy, en col·laboració amb Europa Creativa MEDIA i Europa Cinemas, per premiar cada any pel·lícules europees que aborden temes socials i polítics d'actualitat, tot convidant el públic i els eurodiputats a participar conjuntament en la votació final.

Més informació

Un jurat de 100 crítics de cinema de 16 països de parla àrab va seleccionar tres finalistes d'entre 20 candidatures per als Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees d'enguany. Les tres finalistes són: la cinta de producció catalana 'Sorda', d'Eva Libertad; 'DJ Ahmet', de Georgi M. Unkovski (Macedònia del Nord, República Txeca, Sèrbia, Croàcia); i 'Yunan', d'Ameer Fakher Eldin (Alemanya, Canadà, Itàlia, Palestina, Qatar, Jordània, Aràbia Saudita). El premi l'atorga conjuntament European Film Promotion (EFP) i l'Arab Cinema Center (ACC) i organitzat pel Festival de Cinema d'El Gouna.

El primer llargmetratge d'Eva Libertad, 'Sorda', és una adaptació profundament personal del seu curtmetratge homònim, protagonitzat per la seva germana real, Miriam Garlo, que és sorda. La pel·lícula explora la relació íntima i complexa entre una dona sorda i la seva parella oient mentre es preparen per tenir un fill. Les barreres de comunicació, la tensió emocional i la tendresa silenciosa es retraten amb gran sensibilitat, especialment en els moments més muts de la pel·lícula. Segons Libertad, la pel·lícula és "una immersió més profunda en la complexitat de la relació entre els mons sords i oients", tot reflectint experiències de la seva pròpia vida com a germana d'una dona sorda. 'Sorda' es va estrenar a la secció Panorama de la Berlinale d'aquest any, on va guanyar el Premi del Públic i el Premi de Cinema Arthouse. Al 28è Festival de Màlaga, va rebre sis premis, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Actriu i Millor Actor. La pel·lícula també va guanyar el Premi de la Crítica Llatinoamericana de Cinema Europeu al FICG Guadalajara. I és també una de les 5 nominades al Lux Audience Award. 'Sorda' és una producció de les catalanes Distinto Films i A Contracorriente Films i la murciana Nexus CreaFilms, amb les vendes mundials dirigides per la productora madrilenya Latido Films.

El primer llargmetratge de Georgi M. Unkovski, 'DJ Ahmet', va celebrar la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Sundance 2025, on va guanyar el Premi del Públic al Cinema Dramàtic Mundial i va rebre un Premi Especial del Jurat a la Visió Creativa. Ambientada en un poble remot de Macedònia del Nord, la pel·lícula explica la història d'Ahmet, de 15 anys, un pastor tranquil que, amb el seu descobriment de la música electrònica, desperta un desig de llibertat i autoexpressió. Quan Ahmet comença a somiar amb convertir-se en DJ, s'enfronta al pes de la tradició familiar, les expectatives conservadores i una història d'amor que desafia les normes locals. Segons Unkovski, "DJ Ahmet tracta sobre el tipus de resistència silenciosa que comença als racons més petits del món, on els somnis sovint xoquen amb el silenci heretat". Rodada amb intimitat lírica i explosions d'energia vibrant, la pel·lícula retrata la revolució silenciosa d'un noi que es nega a renunciar a la seva identitat. Una coproducció entre Cinema Futura i Sektor Film de Macedònia del Nord, Alter Vision i Analog Vision de la República Txeca, Backroom Production i Baš Čelik de Sèrbia i 365 Films de Croàcia, DJ Ahmet està gestionada internacionalment per Films Boutique.

El segon llargmetratge d'Ameer Fakher Eldin, 'Yunan', és una exploració contemplativa i poètica sobre la identitat, l'exili i la recerca de sentit en paisatges desconeguts. La pel·lícula segueix un home àrab que arriba a una illa remota del Mar del Nord amb la intenció d'acabar amb la seva vida. En canvi, s'enfronta a la seva comunitat alemanya conservadora i marginada i a la força aclaparadora de la natura, trobades que destorben la seva determinació i remodelen gradualment la seva perspectiva. El que comença com un acte de solitud es desenvolupa en una trobada inesperada tant amb la gent com amb el lloc, evolucionant gradualment cap a un intercanvi filosòfic tranquil però intens que desenterra temes de desplaçament, trauma i renovació. Contrast la bellesa austera dels paisatges nòrdics assolats pel vent, Yunan evoca una inquietant sensació d'exili emocional que reflecteix el viatge interior del protagonista. Fakher Eldin explica que va intentar explorar el buit que queda quan la familiaritat es dissol, quan el sentiment de llar i pertinença es trenca i només queda el silenci. La pel·lícula va formar part de la competició de la Berlinale d'enguany i va rebre el premi Golden Firebird al millor actor (Georges Khabbaz) i a la millor actriu (Hanna Schygulla) al Festival Internacional de Cinema de Hong Kong. Yunan va ser produïda per la productora delegada Dorothe Beinemeier de Red Balloon Film / Hamburg, Alemanya, juntament amb Microclimat Film (CA) i Intramovies (IT). Els coproductors són Fresco Films, Metafora Productions i Tabi360. Les vendes mundials les gestiona Intramovies i Mad Solutions s'encarrega de les vendes de Mena.

Els 100 crítics de cinema àrabs més destacats i influents han preseleccionat les tres pel·lícules i anunciaran la guanyadora durant el Festival de Cinema d'El Gouna, que es durà a terme del 16 al 24 d'octubre de 2025.

Els Premis de la Crítica Àrab per a Films Europeus van ser llançats el 2019 per l'EFP i l'ACC. És una iniciativa derivada dels consolidats Premis de la Crítica de l'ACC per impulsar la diversitat de pel·lícules a la regió i despertar l'interès de les distribuïdores i la indústria per les pel·lícules europees destacades. La iniciativa també posa el focus en els distingits crítics de cinema de països de parla àrab i el seu important paper a l'hora d'introduir noves perspectives i crear ponts entre les diferències culturals.

Entre els films guanyadors anteriors figuren els títols amb suport d’Europa Creativa MEDIA ‘God Exists, Her Name Is Petrunya‘, de Teona Strugar Mitevska (2019); ‘Undine‘, de Christian Petzold (2020); ‘107 Mothers‘, de Peter Kerekes (2021); ‘EO‘, de Jerzy Skolimowski (2022); ‘Fallen Leaves‘, d’Aki Kaurismäki (2023) i ‘The Seed of the Sacred Fig‘, de Mohammad Rasoulof (2024).

Els Premis de la Crítica Àrab per a Pel·lícules Europees són possibles gràcies al suport d'Europa Creativa MEDIA.

Sobre el Centre de Cinema Àrab

Organitzat per MAD Solutions el 2015, el Centre de Cinema Àrab (ACC) és una organització sense ànim de lucre registrada a Berlín. L'ACC és una plataforma internacional de promoció del cinema àrab, ja que proporciona a la indústria cinematogràfica una finestra professional per connectar amb els seus homòlegs de tot el món a través de diversos esdeveniments que organitza. L'ACC també ofereix oportunitats de networking amb representants d'empreses i institucions especialitzades en coproducció i distribució internacional, entre d'altres. Les activitats de l'ACC varien entre mercats cinematogràfics, estands i pavellons, sessions de networking i reunions individuals que reuneixen cineastes àrabs i estrangers, festes de benvinguda, així com reunions amb organitzacions i festivals internacionals, i la publicació de la Revista de Cinema Àrab que es distribuirà als principals festivals i mercats de cinema internacionals. A més, la subscripció al butlletí ja està disponible al lloc web de l'ACC, que permet als usuaris obtenir còpies digitals de la Revista de Cinema Àrab, així com notícies sobre les activitats de l'ACC, notificació de les dates de sol·licitud de subvencions, festivals i ofertes d'institucions educatives i de formació, actualitzacions sobre les pel·lícules àrabs que participen en festivals, notícies exclusives sobre l'Àrab Cinema LAB i aspectes destacats dels socis de l'ACC i els seus projectes futurs.

Sobre el festival de cinema d'El Gouna

El Festival de Cinema d'El Gouna (GFF) es va fundar el 2017 amb la missió de mostrar una gamma diversa de pel·lícules dirigides a un públic creatiu i expert. Dissenyat per a artistes i cineastes, el GFF aspira a fomentar la comunicació entre cultures i cineastes per beneficiar la indústria i la nostra regió a través de l'art del cinema, connectant cineastes de la regió amb els seus homòlegs internacionals en un esperit de cooperació i intercanvi cultural. El festival està dedicat al descobriment de noves veus i s'esforça per ser un catalitzador per al desenvolupament del cinema al món àrab, especialment a través del seu segment industrial, la plataforma CineGouna.

Més informació

Notícia relacionada: 'Sorda', d'Eva Libertad, entre les 20 pel·lícules europees que competeixen pels Premis de la Crítica Àrab al festival de cinema d'El Gouna.

La 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya es duu a terme del 9 al 19 d’octubre de 2025. Entre tots els films programats, en figuren diversos amb suport del Programa Europa Creativa MEDIA. 

Per seccions, els títols amb suport MEDIA que es podran veure al Festival de Sitges 2025 són:

Inauguració:

• Alpha, de Julia Ducournau (França, Bèlgica, 2025). Suport MEDIA al European Slate Development

Secció Oficial Fantàstic Competició:

• Den stygge stesøsteren (‘The Ugly Stepsister’ / ‘La heramanastra fea‘), d’Emilie Blichfeldt Noruega, Polònia, Suècia i Dinamarca (2025). Suport MEDIA al European Slate Development.
• Pee Chai Dai Ka (‘A Useful Ghost‘), de Ratchapoom Boonbunchachoke (Tailàndia, França, Singapur, Alemanya, 2025). Suport MEDIA a través dels Fons de Coproducció Internacional. Guardonada a la darrera edició del Festival de Cannes amb el Grand Prix.

Secció Sitges Family - Kids en Acció:

• Persepolis, de Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud (França, 2007). Suport MEDIA a la Distribució.

Consulteu la programació completa del Festival de Sitges 2025. 

Notícia relacionada: El film MEDIA 'Alpha', de Julia Ducournau, inaugurarà la 58a edició del SITGES - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya